La Caravaggia

8/10/2019 La Caravaggia

1/6

ENTREVISTA

La Caravaggia10 anys de Curiositat,passi i divulgaci alservei de la msica antiga

24 nm. 21 www.440classica.cat


2/6

440CLSSICA: El punt de partida s el te

vincle amb lESMUC. Aqu hi vas estudiartamb en aquesta escola es va crear el gru

La Caravaggia.

Llus Coll: TantJordi Gimnezcom jo vam entrar a lESMUC lany que va obrir, el 2001, peestudiar-hi msica antiga. Ell es va formaamb el sacabutx i jo amb la corneta. Al cadun parell danys hi va entrar Joaquim Gueraper estudiar fagot histric. La part fonmental de la nostra formaci dins el mn dla msica antiga ha estat a lescola. En acbar, no volia que el meu projecte de final dcarrera fos trucar a quatre alumnes, fer concert i que all desaparegus. Ja tenia la in

quietud de formar un conjunt on fossin prtagonistes instruments com la corneta, el scabutx o el baix, i vaig dir-me: Engega-hja!. Aix, podrem dir que el meu projecte dfinal de carrera va ser dalguna manera presentaci de La Caravaggia. De fet, el prgrama que vam estudiar el vam portar de concert per diferents llocs, i fins i tot, una micmodificat, ens va fer guanyar un concurs internacional a Tolosa de Llenguadoc.

El 2015, el conjunt La Caravaggia,

considerat una de les formaci-

ons de referncia en el camp

de la msica renaixentista tantpel que fa a la qualitat com als

plantejaments, far deu anys.

Ens avancem a la celebraci i en

parlem amb Llus Coll (Manresa,

1977), el responsable musical i

cofundador del grup, juntament

amb Joaquim Guerrai Jordi

Gimnez. En aquesta conversa

repassem la trajectria de La

Caravaggia, descobrim quin

moment viuen i quins reptes

tenen per al futur. Ens trobem

a lEscola Superior de Msica

de Catalunya (ESMUC), on Coll

ensenya corneta des de fa tres

anys, a ms de conjunts de

msica antiga.

TEXTPere Andreu Jariod

IMATGESSalvador Pars Sidera i Juan Miguel Morales

www.440classica.cat nm. 21


3/6

Qu recordes daquella primera etapa

destudiant? En ser el primer any, a lESMUCens vam trobar molta gent que feia tempsque estvem interessats en la msica antiga.rem perfils molt diversos i gent de totes lesedats. Et podies trobar msics que potserfeia quinze anys que tocaven msica antigaa nivell amateur, o fins i tot professional.Per no eren gaires els que tenien una vidaplenament dedicada a la msica antiga.

El Departament de Msica Antiga sem-

pre ha estat un dels pilars de lESMUC, li ha

donat molt de prestigi. El professorat real-ment s molt potent. Aix fa que hi vinguinalumnes tant catalans com de tot arreu. El

meu professor, Jean Pierre Canihac, va serdels primers a recuperar el corneto. Va fermolta feina. Ara veig que la gent jove arribamolt ben preparada. Trobes nois de 18 o 19anys que ja han tingut contacte amb els ins-truments antics i coneixen els criteris hist-rics i interpretatius. Don va sortir el nom de La Caravaggia?Hi ha una pea instrumental del compositoritali ClaudioMerulaque es diu precisamentaix, La caravaggia. Per, a ms, Caravag-gio [pintor del barroc itali i mxima expres-si del tenebrisme] a mi magrada molt.

Maporta unes coses que magradaria moltque el grup La Caravaggiapogus aportar alpblic. Volem intentar emocionar com a nos-altres ens emociona Caravaggio. La Caravag-giano entn res del que fa sense la retrica,el treball del clarobscur, el contrast.Quan va nixer La Caravaggia, vau ser pio-

ners? A Catalunya no existia cap conjuntcom el nostre que jo spiga i a lEstat hihavia els Ministriles de Marsias. Nosaltres,per, toquem dos tipus de repertoris. Dunabanda, msica del Seicento, del segleXVIIita-li, que ens porta a poder fer tamb altra m-sica posterior, del centre i nord dEuropa:

HeinrichSchtz, Samuel Scheidt, JohannHermann Schein..., els predecessors deBach. I laltre repertori s el dels ministrers,la formaci de vent habitual a la pennsulaIbrica durant el Renaixement. Msics quepodien tocar en una cerimnia religiosa, ounes danses al mig de la plaa dun poble, oen un palau renaixentista. Els Ministriles deMarsiasestaven centrats noms en aquestrepertori. Clar, aix si no parlem de Jordi Sa-

valli els seus conjunts: Hesprion XXIo LaCapella Reial de Catalunya. De fet, els nos-tres professors sn msics habituals de Sa-

vall, i nosaltres tamb hi hem collaborat.Som hereus del seu mestratge.

A la presentaci del web de La Caravag-gia dieu que sou una suma de curiositat,

passi per la msica antiga i voluntat de

compartir. La curiositat neix ja des de la in-vestigaci. Tenim ganes de fer coses noves idiferents. Som gent inquieta. Si no tens cu-riositat, no pots fer msica antiga. Hem co-negut aquest tipus de msica i ens ha apas-sionat. Jo mavorreixo molt rpidament, peraix les coses mhan de sorprendre, si no,malament. La msica antiga et dna un mar-ge on aix no passa. Noms per aquest fet jaminteressa. Teixampla lhoritz. Hi ha moltde camp per recrrer i molta feina per fer.

I voler compartir? Ens interessa molt ladivulgaci. Tenim la necessitat de fer arribaral mxim de gent possible una msica i unsinstruments que no sn majoritaris. Pensemque tenim una mica lobligaci de fer-ho: ex-plicar el repertori que toquem, la manera comel toquem i els instruments que linterpreten,que sn prou curiosos i que desperten moltdinters. Ho fem amb molt de gust, i ho vivimcom una part important de la nostra feina.

Amb quin repertori us sentiu ms cmo-

des?Amb la polifonia del Renaixement, sen-se cap mena de dubte. Ja sigui sols o acompa-nyant veus. Autors? Fletxa, Juan del Encinaiun compositor que a mi magrada molt espe-cialment i que s posterior: Joan Cererols. sun pecat que no el tinguem ms en compte. Sinterpreta poc? Durant tres anys vaig es-tar tocant Cererolsamb grups estrangers pertot Europa. Per al nostre pas, res. Em va fermal, perqu t msica realment molt bona.

El reivindiques? Completament. De dalta baix, i amb tota lenergia. Me nestaria sino ho tingus clar. Cererolss immens, uncompositor de nivell europeu, sens dubte.

Crec que hi ha uns compositors Victoriaenseria un altre que, a ms de fer-ho b, hiafegeixen un plus. Et donen uns momentsque et fan canviar la visi duna pea i elsentit de lobra. De cop, entens no noms elque vindr sin don vns. La msica prenuna altra dimensi.

Quina s la dinmica dassajos de La Ca-

ravaggia?Al principi de tot ens trobvemmolt i tocvem molt de repertori. Fiem moltde treball dafinaci i sense partitura, pro-

vant coses, jugant. Tot aix ens va enriquir.Ms endavant ens vam dedicar molt a prepa-

rar els concerts que havem de fer. I ara, desde fa uns mesos, portem una dinmica dife-rent: ens trobem un cop per setmana, sensela necessitat que sigui per preparar un deter-minat concert o un repertori concret. Aix suna cosa que en el mn de la msica antigano s gens habitual, per en els grups derock s el pa de cada dia. Els agrada compar-tir aquella estona amb els altres. A la clssi-ca costa molt de trobar perqu es va sobretotper projectes. Quin lloc ocupen a La Caravaggialesactuacions en solitari i les collaboracions

al costat de cors i altres grups instrumen-

tals? La major part de la msica que fems amb cor, ja sigui doblant una veu, fentcom si fossis una veu, o tocant el teu ins-trument, sabent que ests treballant amb

veus. Les collaboracions amb cor sn molthabituals i alhora indispensables per algrup. No et s parlar de tants per cent.Daltra banda, les produccions sense corestan molt mimades i treballades. Sn elsnostres caramels.

ENTREVISTALa Caravaggia


Volem fer arribaral mxim de gentuna msica i unsinstruments queno sn majoritaris

Cererolss immens,un compositor denivell europeu. s

un pecat no tenir-loms en compte


4/6

www.440classica.cat nm. 21

Les vespres solemnes

Lany 2015, el del des aniversari delgrup La Caravaggia, ser tamb eldel cicle Les Vespres de lOrigen, queorganitza lOrquestra del Montsalvati que programar repertoris de fortacrrega espiritual en espais singulars ihistrics. El cicle sobrir el 20 demar amb Vespro della Beata Vergine,de Claudio Monteverdi, interpretadaper La Caravaggia; un repte davant el

qual Llus Colles mostra illusionat:Les Vespres, per als cornetoscomjo, sn lobra amb majscules. Si alcap dun any no les has fet tres oquatre cops, malament. s una peaa descobrir per molta gent. T tantsdetalls que no tavorreixes mai. LaCaravaggiales va muntar lanypassat, amb el Conductus Ensem-ble, que dirigeixAndoni Sierra.Aquesta vegada collaboraran perprimer cop amb La StagioneArmonica, un cor itali que dirigeixSergio Balestracci, un msic que famolts anys que treballa en el mn dela msica antiga i coneix perfectamentles Vespres. Lendem del concertinaugural, el 21 de mar, tornaran afer un concert plegats, amb la Messaa 4 voci, tamb de Monteverdi, en elmateix cicle.


5/6

ENTREVISTALa Caravaggia

Treballar amb cors i grups vocals s posi-

tiu per les dues parts?Al Renaixement es deiaque linstrument perfecte era la veu humana.Per tant, el mxim a qu pot aspirar un msic,un instrumentista, s apropar-se tant compugui a la veu. El corneto era un instrumentmolt valorat en aquest sentit perqu estava ca-pacitat per a aix. Treballar amb cor s una ne-cessitat per a nosaltres i alhora a ells tambels va b. Molts directors ens diuen: Vull tre-ballar amb vosaltres perqu al cor li falta unacosa que, quan us sentin, faran un canvi dexip. Estem parlant darticulaci i de fraseig,que sempre han danar en funci del text. Aixs el que ms treballem, i quan el cor ens escol-

ta, t una altra dimensi de la msica. Dieu que els vostres concerts voleu quesempre siguin especials. Com? Com et deiaabans, no magrada gens lavorriment. Peraix les coses que fem, encara que siguin po-quetes, volem que siguin intenses. Si no saix, el segent cop ja no les farem. Han deser emocionants. Si depn de mi, fem lim-possible perqu siguin emocionants. Aixtindrem ganes de tornar-les a fer. La sensa-ci que tenim s que la gent que collaboraamb La Caravaggiasencomana daquest in-ters. Per a nosaltres no s una possibilitat

fer una cosa mal feta. Per aquest motiu hemdeixat de fer concerts quan les condicionsque es donen no permeten fer-ho b. De quina manera us ha afectat la crisi?

Vam viure una poca de molta bonana, enqu vam poder tocar als festivals ms im-portants de lEstat espanyol. Sovint sols, ialtres vegades acompanyant conjunts ocors. Tocvem a tot arreu. Desprs va venirla patacada. Vam seguint treballant bastanta Europa, a ttol individual, per La Cara-

vaggiashavia centrat sobretot en el mercathispnic. Molts festivals van desaparixer ialtres van preferir contractar solistes o or-

questres. Les formacions mitjanes com lanostra ho vam passar malament. A partirdaleshores vam voler reinventar-nos, ambpropostes diferents com els Concerts de pro-ximitat. El 2008 o el 2009, per exemple, eramolt ms fcil trobar en un cartell de msi-ca antiga La Caravaggiaque no pas ara.Per no noms nosaltres, tots els altresgrups. Amb tot, no hem parat de treballar. Elsotrac lhem viscut tots.

Has esmentat els concerts de proximi-tat. Qu sn? Nosaltres volem tocar ms aCatalunya. Per aqu no ens poden pagar, toti que es financen altres coses Hem tocat alFestival de Msica Antiga de Barcelona, aTorroella, a Vic per ens agradaria tocar enllocs i espais que no tenen els recursos perpagar-nos. La idea del concert de proximitats intentar tocar a Catalunya: ho posem totmolt fcil i rebentem el preu, de manera queaquell poble que mai ens podria pagar ho pu-gui fer. Aix no vol dir que baixem el nivell,al contrari. Sn projectes molt treballats, on

experimentem nous recursos. Amb tot, pot-ser encara hi haur programadors que nosho poden permetre. No ens tanquem, mi-rem de fer una altra cosa, com ara una clas-se a lescola de msica, per exemple, per po-der ensenyar els instruments, fer-losconixer i que els escoltin. Volem que qui pu-gui i vulgui tingui accs als nostres instru-ments i repertori. El nou projecte lestrena-rem a Manresa, al gener.


Volem emocionar dela mateixa maneraque a nosaltres ensemociona la pinturade Caravaggio

Tenim moltes ganesde fer coses noves idiferents. Si no tenscuriositat, no potsfer msica antiga


6/6

Ens pots avanar alguna cosa? Ser unconcert que vol ensenyar la vida polifac-tica que portaven els ministrers. Com queels pagaven molt malament, havien de to-car en tot tipus dactes. Intentarem reflec-tir com era un dia dun conjunt de minis-trers: amb missa, ballada a la plaa orebuda de gent de la Cort. Ser un progra-ma on les explicacions seran tan impor-tants com la msica. Ens agradaria po-der-lo portar no noms a cicles de msica,sin tamb a altres llocs com centres edu-catius, centres cvics o cicles culturals de

tot tipus. Ja sn quasi deu anys com a grup. Quina

valoraci en feu? Ja fa temps que sense mi-rar-nos ens coneixem les virtuts i els defec-tes, tant personals i de tracte com musicals.Hem pogut fer un treball de conjunt moltgran, per tamb hem anat creixent indivi-dualment. Ens hem sentit tant i ens hem es-coltat tant, que hem anat adaptant els tim-bres, dels uns als altres. Hem tocat molt, en

Antics i moderns

A ms de La Caravaggia, Llus Colltoca habitualment en grups demsica moderna: a Puput, els teclatsi els sintetitzadors, i amb Toiafamsica ms experimental, al costatdun baix elctric. Qu li aporten una

msica i laltra? El msic manrescomenta que s necessari i saludableanar canviant: La msica modernatobliga a obrir b les orelles.Limprevist i la improvisaci tenenmolta ms presncia. En el rock miresmolt ms, ests molt ms atent.Tanimes i et retroalimentes. Aix smolt bo. Latzar que hi ha en la msicarock mobre unes portes que jo nohauria obert mai. Maporta molt. En lamsica antiga es treballen altrescoses, com lentrenament de loda,lestructura, els acords. Per no enss difcil saltar de la msica antiga aljazz o el rock, o a segons quins tipusde msica tradicional. El marge quet cada intrpret de msica antiga sms gran que en poques musicalsposteriors. Hi ha menys informacipreestablerta. I a mi, per com sc, pelque minteressa, aix em va b. Elsllenguatges, els recursos i les einessn diferents.

www.440classica.cat nm. 21 2

espais molt diferents i molt de repertori. Enshem discutit molt, i tamb hem menjat molt[RIU]. Ens notem amb molta fora i crec queen el pla individual i personal hem madurat.

Aix s molt positiu.Teniu previst gravar un disc? S, hi ha al-

guns projectes. Dentrada enregistrarem elprograma dedicat a Tarquinio Merula, Els ca-pricis del Cavalier Merula, amb la mezzoso-prano Marta Infante, que repetirem aquestany, perqu s lefemride de la mort (350anys). Em fa molta illusi perqu nestic es-pecialment enamorat. Tamb tenim gravat de

fa temps un disc amb obres de Juan deEsqui-vel, amb veus, que segurament publicaremper celebrar el des aniversari. Parlem del futur. On us veieu daqu acinc anys? Crec que tenim ganes de seguirtreballant, de muntar nous concerts, ambtota la passi. I magradaria poder-ho feramb una major normalitat, tant a Europacom a Catalunya. Crec que el que fem s ac-cessible i enriquidor per a tothom.

La Caravaggia

Documents

Transcript of La Caravaggia