3e

r E

SO

Pro

fess

or:

Fe

rran

Go

nzà

lez

La

Ba

ixa

Ed

at

Mit

jan

a

Resum 3er ESO (2010-2011)

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

2

1. El final de l’Edat Mitjana El final de l´Edat Mitjana va ser una època de depressió (va disminuir la població, el consum , la producció i va minvar la força militar). En general, dins d’una etapa de depressió se succeeixen diverses crisis curtes, és a dir, moments de curta durada (mesos o anys) en els quals les persones passen per serioses dificultats per sobreviure. Així, si es produeixen greus problemes econòmics ( falta o encariment dels aliments, dificultats per trobar feina, etc.) parlem de crisi econòmica; si hi ha un retrocés desmesurat de la població, diem que hi ha una crisi demogràfica; si existeixen enfrontaments violents entre grups socials diversos, té lloc una crisi social, i si apareixen divisions serioses a dins d’una religió, parlem de crisi religiosa. Quan les dificultats es manifesten en molts àmbits (economia, demografia, societat, religió...) parlem de crisi general. Durant els segles XIV i XV (període històric que forma part de la Baixa Edat Mitja) Europa va viure una llarga etapa de depressió en la qual es van produir tot un seguit de crisis generals. Els historiadors sovint fan servir l’expressió crisi baixmedieval per referir-se a aquests dos segles de depressió i dificultats. Les crisis baixmedievals van ser especialment profundes a Catalunya.

1.1 La crisi demogràfica La crisi demogràfica de l’Europa baixmedieval va tenir tres causes importants: la fam, les epidèmies de pesta i la guerra.

- La fam Des del començament del s. XIV van ser freqüents les crisis de subsistència que gairebé sempre començaven amb una mala collita de cereals. Com que els cereals eren escassos, el preu pujava molt i la majoria de la gent no en podia comprar. Les persones, mal alimentades, resistien pitjor les malalties i morien.

Fris cronològic de la Baixa Edat Mitjana

Els pagesos seguien practicant una agricultura d’autoconsum i qualsevol contratemps que afectés les collites els abocaven a crisis de subsistència.

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

3

En altres casos, s’arribava a morir per manca d’aliments1. S’ha de tenir present que una població mal alimentada té un organisme dèbil i pot resultar molt vulnerable davant d’epidèmies com les que van tenir lloc a Europa als s. XIV i XV.

La freqüència de males collites era deguda a dos factors: 1. Un excés de pluja en aquells temps va provocar el podriment de les llavors. 2. L’augment de la població durant el període d’expansió del s. XIII va fer necessari ampliar la superfície agrícola per tal d’obtenir més cereals. Com que les millors terres ja estaven conreades, es van rompre terres de poca qualitat que sovint produïen males collites. - La pesta La pesta va arribar a Europa occidental, procedent d’Àsia, l’any 1347. A partir d’aquell moment, l’epidèmia afectà Europa en moltes ocasions, fins que va desaparèixer del continent després de l’epidèmia de 1702. Avui sabem que la pesta era una malaltia infecciosa i altament contagiosa produïda per un bacil que era transmès als humans a través de rates, puces i polls.

1 Veure Font 1

Les crisis de subsistència provocaven fam i conseqüentment un augment de morts ja que sense una bona alimentació els cossos de les persones no es podien defensar contra les epidèmies o la fam. Aquí tens una miniatura on hi ha representats gran quantitats d’enterraments.

Mapa de la propagació de la pesta negra per Europa

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

4

Durant els primers dies de la malaltia el malalt no notava símptomes, ja que es trobava en la fase d’incubació. Però un cop passats tres o cinc dies, començava a patir mareigs, febre, calfreds i vòmits. Aquests símptomes anaven intensificant-se fins a provocar la mort del malalt. Segons el tipus de pesta, la possibilitat de sobreviure podia ser més o menys alta. Així per exemple, dels tres tipus de pesta coneguts ( bubònica2, pulmonar i septicèmica) la pulmonar causava la mort en un 90% dels contagiats. En aquesta època no es coneixien les causes3 de la pesta i l’atribuïen diferents causants com a un càstig diví, a conspiracions dels jueus per fer mal als cristians o, fins i tot, als astres. Així doncs, no hi havia remeis per guarir la pesta. Per combatre-la es recorria a tot un ventall de mètodes ineficaços com ara extreure sang del malalt o organitzar processions i misses per buscar la protecció divina, entre d’altres. La mesura més eficaç era decretar l’aïllament de les ciutats afectades, impedint la sortida de la gent per tal d’evitar la propagació de la malaltia a altres llocs. Les ciutat van resultar especialment afectades , ja que la concentració d’un gran nombre de persones juntament a la falta d’higiene habitual d’aquesta època, afavorien el contagi. La pesta de 1347-1348 va provocar la mort d’un terç de la població europea. A Catalunya el 1333 van començar els desastres demogràfics4. Aquell any, anomenat per la gent del moment “lo mal any primer”, hi va haver una crisi de subsistències, seguida de diverses catàstrofes ( pestes, guerres, fams, plagues de llagostes i terratrèmols) que van fer que Catalunya perdés la meitat de la seva població en un segle. N’és un exemple la ciutat de Barcelona que l’any 1340 tenia uns 50 mil habitants i l’any 1447 només en tenia uns 20 mil. - La por davant la mort Tot aquest panorama de profunda crisi va fer que la gent de la Baixa Edat Mitjana sentissin la mort de molt de prop. Les respostes5 davant la proximitat de la mort anaven des de les respostes violentes ( acusant de ser-ne els responsables els jueus i per això, assaltant els seus barris) a les respostes vitalistes ( abandonar-se als plaers mentre s’estava viu i sa) passant per la resposta espiritual (buscant consol en la religió).

2 Veure Font 2

3 Veure Font 3

4 Veure Font 4

5 Veure Font 5

Extracció de sang d’afectats per la pesta. Un remei ineficaç.

Aquesta il·lustració de la Bíblia de Toggenburg (1441) mostra dos afectats per pesta bubònica.

Una de les representacions habituals en la Baixa Edat Medieval és la del Triomf de la Mort. Es representaven esquelets en actituds festives simbolitzant que la Mort triomfava sobre la Vida.

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

5

La mort va esdevenir el tema central de moltes obres literàries i també van inspirar el naixement de la dansa de la mort protagonitzada per actors vestits d’esquelets. Molta gent també deixava força béns en el moment de fer el testament a l’Església per poder salvar la seva ànima. - La guerra La Guerra dels Cent Anys (enllaç video) va ser un conflicte bèl-lic que enfrontà Anglaterra i França entre 1337 i 1453. Per comprendre aquesta guerra s’ha de tenir present que els reis d’Anglaterra eren també vassalls dels reis de França pel fet de posseir diversos territoris de l’oest de França (Normandia, Aquitània i Bretanya). Així doncs, el rei d’Anglaterra també tenia la condició de ser un dels grans senyors feudals de França. Com que Carles IV de França va morir sense successió, les institucions franceses van donar la Corona a Felip de Valois i van rebutjar la pretensió del rei anglès al tron de França. Davant la negativa, els anglesos envaïren França i arribaren a dominar més de les tres quartes parts del territori francès, incloent-hi, fins i tot, Paris. Després de més de cent anys de conflicte, la victòria final fou per als francesos que obligaren els anglesos a anar-se’n. D’altra banda, a destrucció de les collites i el trànsit de soldats mercedaris va desesperar els pagesos que es revoltaren sovint. La revolta pagesa més important va tenir lloc l’any 1358 i es va anomenar Jaquerie i va ser reprimida cruelment per la noblesa.

1.2- La guerra a Catalunya Catalunya va experimentar molt durament la crisi baixmedieval. Enmig de fams i pestes, el Principat va veure l’extinció del casal de Barcelona ( la dinastia que havia governat des del segle IX) i patí una guerra civil i dues guerres remences. - La crisi dinàstica L’any 1410 va morir el rei Martí I l’Humà sense haver nomenat clarament el seu successor. Els dos aspirants al tron eren Jaume d’Urgell, membre del casal de Barcelona, i Ferran d’Antequera, que pertanyia a la dinastia castellana dels Trastàmara. El conflicte successori es va resoldre el 1412 al compromís de Casp quan després d’una votació va ser escollit Ferran d’Antequera. Així doncs ,amb l’elecció de Ferran va arribar al tron un monarca castellà, però això ni significa la unió entre la Corona d’Aragó i la de Castella, ja que cada territori va continuar tenint reis diferents.

La batalla de Crécy,(enllaç web) que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys.

La mort sense descendència del rei Martí l l’Humà (foto) va provocar una crisi dinàstica pel tron de la Corona Catalanoaragonesa. Ferran d’Antequera, serà el nou monarca del tron després del Compromís de Casp.

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

6

- La guerra civil catalana Durant el regnat de Joan II (1458-1479) va tenir lloc a Catalunya una guerra civil que agreujà la situació de crisi que vivia el Principat. La guerra esclatà el 1462 perquè les dues institucions més importants del territori volien afeblir el poder del rei. Aquestes, tenien el suport de la major part dels nobles i els clergues. Per la seva part, el rei va tenir a favor seu una petita part de la noblesa i de l’Església, així com dels remences (nom amb que es coneixia els pagesos adscrits a la terra) que consideraven que una victòria del rei ajudaria a retallar el poder dels seus senyors. En el conflicte també hi van participar dos grups que feia temps que s’enfrontaven pel domini del govern municipal de la ciutat de Barcelona: la Busca ( formada pels artesans i el poble de Barcelona) i la Biga (integrada pels ciutadans més rics). La guerra va finalitzar6 l’any 1472 sense vencedors ni vençuts. Joan II va comprometre’s a mantenir el pactisme* com a forma de govern de Catalunya. La Generalitat i els qui li donaven suport, en canvi, Joan II com a monarca. - El conflicte dels remences Les tensions entre els remences i els senyors es van agreujar a la Baixa Edat Mitjana. Els pagesos reclamaven l’abolició dels mals usos7*(enllaç audio) i un sector radical la mateixa abolició del feudalisme. Senyors i remences també es disputaven la propietat de les terres i masos ( masos rònecs) que havien quedat abandonats arran de les mortaldats. Per la seva banda, els reis desitjosos d’afeblir el poder dels senyors, solien recolzar les demandes dels remences. Tan a Catalunya com a altres territoris europeus, els senyors reaccionaren davant la crisi baixmedieval augmentant els impostos i altres obligacions que requeien sobre els pagesos. En el cas català, provocà un gran descontentament entre els remences. Abans d’esclatar el conflicte, els remences havien protestat amb mètodes de lluita com ara l’incendi de collites i masos, o la plantada de creus i l’obertura de fosses per atemorir els senyors. Les tensions van desembocar en una guerra oberta a partir de l’any 1462, quan va esclatar la primera

6 Veure Font 6 7 Veure Font 7

Esquema sintetitzat de la guerra civil catalana.

A la il-lustració pagesos lluitant contra un senyor

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

7

guerra dels Remences. El conflicte, es va desenvolupar en el marc de la guerra civil catalana i els remences van lluitar al costat del bàndol reial. Al final del conflicte però els pagesos no van obtenir gaires guanys. Entre el 1484 i el 1486 es va produir la segona guerra dels Remences, que enfrontà de nou pagesos contra senyors però ara sense cap altre conflicte afegit. Els revoltats lluitaven no tan sols per abolir els mals usos*, sinó també per obtenir la propietat de la terra que treballaven i la desaparició del feudalisme. El conflicte es va resoldre quan el rei Ferran II va decretar la sentència arbitral de Guadalupe (1486). Aquest text suprimia els mals usos, però mantenia la propietat dels nobles sobre les terres. Per tant, els pagesos continuarien sotmesos al feudalisme.

2- L’organització política de les ciutats

2.1- Les ciutats, centres del comerç Malgrat la crisi demogràfica, les ciutats medievals van continuar sent grans centres econòmics, polítics i culturals. Els barris centrals de ciutats com Paris, Gènova, Florència, Barcelona o Praga són encara avui testimonis arquitectònics d’aquest desenvolupament. El desenvolupament de les ciutats va anar lligat al creixement del comerç8. Els pagesos dels territoris del voltant acostumaven a vendre bona part del seus productes en els mercats, que eren diaris en les grans ciutats i setmanals en les viles més petites. Les grans ciutats europees es distingien sobretot pel fet de ser centres del gran comerç, és a dir, nuclis d’intercanvi de mercaderies procedents de terrers llunyanes. Aquesta fou una raó per la qual moltes de les grans ciutats estiguessin localitzades en rutes comercials, fluvials, terrestres i, sobretot, marítimes. D’aquesta manera, mars com el Mediterrani, el del Nord o el Bàltic es van convertir en grans centres de comunicació i comerç i en les seves costes hi van créixer i prosperar un bon nombre de ciutats. Una mostra d’aquesta vitalitat comercial van ser les fires. Les fires eren reunions internacionals de mercaders que se celebraven en una ciutat. Solien ser anuals, si bé hi havia ciutats que per la seva importància en podien celebrar fins a quatre a l’any. Aquestes fires servien perquè els mercaders de tot Europa es relacionessin i

8 Veure Font 8

Ferran II (enllaç web) i els remences van arribar a un compromís per acabar amb els mals usos i posar fi al conflicte remença a través de la sentència arbitral de Guadalupe (1486) A la fotografia, un retrat de Ferran II fet per Michel Sittow.

Florència (enllaç web) va ser una de les grans ciutats que és va desenvolupar comercialment a la Baixa Edat Mitjana.

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

8

poguessin establir acords comercials entre ells. A les fires, a més dels mercaders, també s’hi trobaven els banquers que prestaven diners per efectuar-hi les operacions de compravenda dels productes comercialitzats. Sovint els poders públics les protegien, garantint-ne l’ordre i la pau. El desenvolupament del gran comerç va fer possible la creació de grans fortunes i va donar lloc a una nova forma econòmica: el capitalisme comercial.

2.2- Barcelona i el gran comerç Durant els segles XIII i XIV, Barcelona (enllaç web) fou un dels grans centres de comerç del Mediterrani. Daten d´aquesta època les drassanes, l´ampliació de l´antiga muralla i el Barri Gòtic. A mitjans del segle XV els turcs van dificultar el comerç català per l´est i els comerciants catalans van ser desplaçats en el comerç internacional pels genovesos i els marsellesos. Així, el que havia estat un gran imperi comercial va decaure ràpidament i, al final del segle XV, Barcelona va esdevenir una ciutat mitjana i amb poca activitat comercial.

2.3- La societat a les ciutats catalanes

A les ciutats medievals vivien grans mercaders, petits comerciants, menestrals* i assalariats. Tots ells formaven part del tercer estament, però es diferenciaven dels pagesos en el fet que moltes ciutats estaven sota domini reial i escapaven del poder dels senyors feudals. La societat urbana catalana estava dividida en tres grups ben diferenciats, que rebien el nom de mans:

La mà major estava formada per les famílies més riques de cada ciutat, banquers i grans comerciants que representaven el 4% dels ciutadans. El seu nivell de vida era tan similar al dels nobles que en algunes ciutats com ara Barcelona van accedir a un títol gairebé nobiliari: ciutadà honrat9.

9 Veure Font 9

Plànol de la Barcelona baixmedieval

Retaule de la Mare de Déu dels Consellers (enllaç web) de Lluís Dalmau (s.XIV) hi ha representats alguns dels consellers (en vermell) del Consell de Cent de Barcelona. Aquests consellers formaven part dels ciutadans honrats

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

9

La mà mitjana representava entre el 15 i el 20% de la població urbana. Estava formada per persones que es dedicaven a activitats econòmiques no manuals: mercaders modestos, notaris, doctors, juristes. En aquest grup també s’hi incloïen alguns artesans ben considerats: escultors, pintors, orfebres...

La mà menor agrupava la major part de la població i estava formada per menestrals*.

Tots els menestrals d’un mateix ofici s’establien en tallers al mateix carrer i s’agrupaven formant gremis (enllaç web). Les activitats dels gremis eren variades, però bàsicament consistien en la regulació de la producció i del treball. Els gremis decidien la qualitat, la quantitat i el preu dels productes que es feien a cada taller i, fixen les hores i els dies de treball, i els salaris que els mestres* havien de pagar als oficials*. També donaven les llicències als nous mestres que es volien establir a la ciutat i de fixar les condicions que havia de complir un artesà per ser considerat mestre ( un examen pràctic10 ) Per sota d’aquests grups hi havia un conjunt de persones que treballaven en feines poc especialitzades :mossos, criats... I també gent de la marginació com pobres, delinqüents i prostitutes

2.4- El govern de les ciutats catalanes A partir del segle XIII, les ciutats europees ( i també les catalanes) organitzaren les seves formes de govern Al centre de govern d´una ciutat catalana hi havia dues institucions. La més important era un comitè format per cinc persones, que a Barcelona s´anomenaven consellers. Per sota d´aquest comitè hi havia una gran assemblea, que a Barcelona rebia el nom de Consell de Cent11. Aquestes institucions representaven les tres mans en què estava dividida la població de la ciutat. La representativitat del Consell no era democrática i sempre beneficiava la mà major. Les dones, els jueus, mossos... no tenien representació.

3- L´ART GÒTIC L´estil gòtic es va ser l’estil artístic que reemplaçà el romànic. Es vadesenvolupar a l’Europa occidental entre els segles XII i XIV.

10 Veure Font 10 11 Veure Font 11

Rajola decorada amb diferents oficis que es feien a l’Edat Mitjana.

Escut del gremi de serrallers del s. XIV (Museu Nacional d’Art de Catalunya)

Integrants del Consell de Cent en una miniatura del Llibre dels fets (1448)

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

10

3.1 L´arquitectura Els principals edificis gòtics van ser catedrals (enllaç video), hospitals, drassanes, ajuntaments, palaus. Les plantes més freqüents continuen sent la de creu llatina i la basilical. Darrera l´altar sovint hi ha una girola. Els murs són més prims i tenen grans finestres adornades amb vitralls. Els murs són reforçats pels arcbotants i els contraforts. Els arcs són apuntats i la coberta característica és la volta de creueria formada per nervis que s´encreuen en clau. A l´exterior hi ha les torres del campanar i les portes d´entrada que són envoltades d´arquivoltes formades per arcs apuntats. Els contructors volien donar sensació de verticalitat a través d´elements com els arcs apuntats i els pinacles.

4.2 Escultura i pintura A l´igual que al romànic el tema continua sent religiós, però les figures són més expressives, menys rígides, tenen més moviment i naturalitat i hi ha interrelació entre els personatges. Quant a la pintura hi ha menys pintura al fresc i més pintura sobre taula. També s´intenta crear moviment, expressivitat i sensació de profunditat a través de la representació de paisatges al fons.

La catedral de Notre Dame de París (1163-1230) és un exemple perfecte d’arquitectura gòtica. S’hi poden veure tots els elements més característics.

Gràcies als arcbotants els edificis van poder fer-se més alts.

Exemple de pintura gòtica és aquest fragment de l’anomenada

pintura mural de la conquesta de Mallorca (enllaç web)

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

11

FONTS

Font 1 La crisi agrària a Castella segons Ferran IV Este año de 1301 fue en toda la tierra muy grand fambre; e los omes moríense por las plazas e por las calles de fambre, e tan grande era la fambre, que comian los omes pan de grama, e nunca en el tiempo del mundo vio ombre tan grande fambre. Activitats: 1. Per què es produïen situacions com la que descriu el rei Ferran IV?

Font 2 La pesta segons Boccaccio L’any 1348 pervingué la mortífera pestilència a la ciutat de Florència, la qual, bé per les forces dels astres, o bé a causa dels nostres pecats en virtut de la justa còlera de Déu, fou enviada per corregir-nos. En iniciar-se la primavera van començar a notar-se els efectes de la temuda pestilència. En començar la malaltia sortien a les aixelles i a l’engonal unes inflores que eren anomenades per la gent “bubons”, algunes de les quals creixien com una poma i altres com un ou. I, en poc temps, aquestes mortíferes inflamacions cobrien totes les parts del cos. La major part dels afectats morien al tercer dia de l’aparició dels símptomes. I aquesta pestilència fou de gran força perquè s’encomanava dels malalts als sans amb gran facilitat. GIOVANNI BOCCACCIO. Decameró Activitats: 1- Quines són les causes de la pesta segons Boccacció? Es tracta de raonaments científics? 2- Quin tipus de pesta es descriu al text? Quins símptomes descriu? 3- Per què era tan temuda aquesta malaltia?

Font 3 Les causes de la pesta segons un metge del segle XIV Jaume d’Agramunt era un metge de Lleida que va morir arran de la pesta de 1348. A la seva obra Regiment de presevarció de pestilència recull les opinions següents sobre l’origen de la malaltia: “ Hi ha qui diu que la pesta és provocada per malvats fills del diable que, amb verins diversos, corrompen els aliments. D’altres afirmen que la pestilència pot venir de dins de la terra, ja que dins de la terra s’hi produeixen moltes evaporacions d’humitats”. ÀNGEL BLANCO, La pesta negra (adaptació) Activitats: 1- Coneixien les causes de la pesta la gent de l’època? Per què? 2- Va sobreviure a l’epidèmia de metge Jaume d’Agramunt?

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

12

3- A quin altra lloc va afectar aquesta pesta de 1348?

Font 4 Les mortaldats del segle XIV a Catalunya Entre 1347 i 1351 vingué l’època de les grans pestes, que ocasionà fets com els següents: a l’Empordà, durant anys, faltaren notaris; al convent de Santa Maria de Ribes un monjo va autoelegir-se prior perquè s’havia quedat sol. El 1362-1363 la pesta va reaparèixer a Barcelona, on el papa autoritzà a resar no solament pels morts, sinó també pels que moririen en les tres setmanes següents a l’oració. PIERRE VILAR Catalunya dins l’Espanya moderna Activitats: 1- Quins fets provoca la irrupció de la pesta?

Font 5 Una resposta davant la mort Cada cop són més els que viuen una vida escandalosa i desordenada. Incorren en el pecat de la golafreria, només busquen festins, tavernes i delícies del menjar, i es vesteixen de forma estranya. Crònica del florentí MATTEO VILLANI Activitats: 1- Explica quina és la resposta davant la mort que s’exposa en aquest text.

Font 6 La fi de la guerra civil Després que Joan II derrotés els seus enemics, tothom esperava una actuació contundent del rei. Aquest era el cas de la princesa Isabel de Castella, que li escrivia felicitant-lo per la satisfacció que tindria prenent venjança dels seus rivals. La venjança de Joan II s’anomenà capitulació de Pedralbes ((1472), un acord entre la monarquia i les institucions que estipulà que no hi hauria ni vencedors ni vençuts. Les lleis de Catalunya eren declarades intactes i el rei les jurà de nou. JAUME VICENÇ VIVES. Els Trastàmares (adaptació) Activitats: 1- Quin bàndol va ser derrotat a la guerra civil? 2- Què va ser la capitulació de Pedralbes? 3- Per què creus que Joan II decidí pactar amb els seus enemics?

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

13

Font 7 Les iniqües consuetuds Els remences exigien, a més de l’abolició dels sis mal usos, la derogació de dues pràctiques vexatòries, anomenades “iniqües consuetuds”. La primera era el ius noctis, vulgarment dit dret de cuixa. Consistia, segons documents redactats pels mateixos remences, en el fet que “ quan lo pagès pren muller, lo senyor ha de dormir la primera nit amb ella”. Sembla, però, que l’ius noctis estava força en desús. Més corrent era l’exercici de l’ius maletractandi. Segons expliquen els pagesos que en reclamaven la derogació, aquesta consuetud consistia en el fet que “ alguns senyors pretenen maltractar a llur voluntat, justament i injusta, els pagesos, metent-los en ferros e cadenes e cups”. JOAQUIM CAMPS, La reivindicació social dels remences (adaptació) Activitats: 1- Explica en què consistien les dues consuetuds 2- Què en pensaven d’aquestes pràctiques els pagesos?

Font 8 Dos mons oposats Hi hagué un temps en què des dels nostres monestirs es governava el món. Avui, ja ho veieu, el país es governa des de la ciutat. Nosaltres seguim recollint el gra i criant gallines, mentre allà, a la ciutat, canvien sedes per lli, i lli per espècies, i tot plegat per diners. Nosaltres guardem llibres, però a les ciutats s’acumulen tresors, i també els llibres; i més bells que els nostres. UMBERTO ECCO, El nom de la rosa Activitats: 1- De quin grup social devia ser el protagonista del text? 2- Quines activitats es realitzaven a les ciutats segons aquest fragment? 3- Quins dos mons compara el text?

Font 9 Una rica família barcelonina Un exemple d’aquestes famílies és el cas dels Grony, que tenien una propietat extensíssima que anava des del carrer de Grony ( avui Grunyí ), travessia del carrer de Mar (l’actual carrer Argeteria), fina a la porta de Santa Maria del Mar i fins a la mateixa platja, llavors situada prop de Santa Maria del Mar; en la part edificada tenien un forn, un escorxador, banys públics i molts obradors i cases llogades. A part d’això, tenien diversos masos i terres en les contrades properes a Barcelona. Els Grony, que eren banquers, acumularen molta riquesa practicant el préstec amb usura; això ho sabem pel testament d’un d’ells, que va deixar una quantitat elevadíssima per reparar les injustícies i els excessos que havia fet en vida. MIQUEL TARRADELL, Evolució Urbana de Catalunya

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

14

Activitats: 1- Aquest text és una font primària o secundària? 2- A quina mà pertanyia aquesta família? Per què? 3- A quin barri de Barcelona tenien la propietat els Grony? Quina era la característica principal d’aquest barri?

Font 10 Un examen per esdevenir mestre Los honorables mestres sobrerers de Vilafranca de Penedès han examinat a Pere Alcover, de dita vila, del ofici de sombrerer. Lo dit Pere Alcover ha presentat per lo examen tres sombreros negres, un de capellà, un de comú de home y un sombrero de dona, y ha jurat que les seves mans han fet els tres sombreros. Los quals dits sombreros han vistos los examinadors y han fet relació que lo dit Pere Alcover és trobat hàbil per dit ofici de sombrerer. Citat per AGUSTÍ COY a Vilafranca del Penedés, su historia y sus monumentos Activitats: 1- Per què s’examinava Pere Alcover? Qui el va examinar? 2- En què consistia l’examen? 3- Quin va ser el resultat de l’examen? 4- Explica quines funcions tenien els gremis.

Font 11 Composició del Consell de Cent el 1338 63 ciutadans de mà major 10 juristes (alguns llibres els consideren mà major) 8 petits mercaders 5 notaris 2 apotecaris 12 menestrals Activitats: 1- Agrupa els consellers en tres categories segons la mà a què pertanyin. 2- Explica què són un jurista, un notari, un apotecari i un menestral.

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

15

ACTIVITATS 1- LA CRISI DEMOGRÀFICA 1.1- Què és una crisi de subsistència? 1.2- Quina relació hi havia entre crisi de subsistència i pesta a l’Edat Mitjana? 1.3- Quan va arribar a Europa la primera gran epidèmia de pesta? 1.4- Quines eren, segons la gent de l’època, les causes de la pesta? I segons els coneixements que en tenim ara? 1.5- Què va ser “lo primer any primer”? 2- EUROPA EN CRISI 2.1- Creus que a l’Europa actual seria possible una guerra que durés cent anys? Per què? 2.2- Qui era Jaume d’Urgell? Quin paper va tenir en la successió del rei Martí I l’Humà? 2.3- Què va ser el compromís de Casp? Quina importància té per a la història de Catalunya? 2.4- Qui va enfrontar-se a la guerra civil catalana? 2.5- Per què els reis sovint afavorien els remences? 2.6- Som a l’any 1465. Et dius Joan Roca i ets un remença. a) En quin segle vius? b) Qui és el teu rei? c) Al teu país hi ha una guerra civil. A quin bàndol dones suport? Per què? d) Amb qui t’entens millor amb la Biga o amb la Busca? e) Qui són els teu enemics? f) Què creus que s’ha de fer amb els masos rònecs? g) I amb els mals usos? h) Molts dels teus veïns s’han mort. De què 3- L’ORGANITZACIÓ SOCIAL I POLÍTICA DE LES CIUTATS 3.1- Digues a quina mà pertanyien cadascun dels individus següents: un pintor de prestigi, un sabater, un banquer, un gran comerciant, un ferrer i un argenter. 3.2- Era democràtic el govern de les ciutats medievals a la Baixa Edat Mijana? Per què? 3.3- Relaciona els caps amb les cues Caps El Consell de Cent... Moltes ciutats europees de la Baixa Edat Mitjana... A les costes del Mar del Nord i del mar Bàltic... A moltes ciutats s’hi celebraven fires,... Els genovesos i els marsellesos... Els membres de la mà major...

Unitat 3 La Baixa Edat Mitjana

16

Els gremis eren els encarregats... Cues ...tenien un nivell de vida similar al dels nobles. ... que eren reunions anuals de banquers i mercaders d’arreu d’Europa. ... era l’organisme encarregat del govern de la ciutat de Barcelona. ... de regular la producció i els preus. ... disposaven d’autonomia política. ... van fer-se amb gran part del mercats catalans. ... s’hi van desenvolupar moltes ciutats medievals.