JULIOL 2011 Núm. 345 Preu 2,30PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca

La variant entra en funcionament

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

La variant entra en funcionament

El dia 25 de juliol va entrar en funciona-ment la variant d’Artesa, que traurà de dinsdel nucli urbà uns 6000 vehicles que hi cir-culaven diàriament. Per la major part de laciutadania és un fet positiu, però per al-guns comerços significa una pèrdua de cli-ents potencials

Fotos: Miquel Regué i Gili

28

14

30

45

11

la Palanca 3

7

38

19

26

8

43

16 42

40

46

48

20

2350

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALUn juliol atípic

NOTICIARIArtesa ja té pressupost municipalNOGUERA

EL CAP INFORMA

MUNICIPISNova ruta d’excursionisme a VilanovaAcords del Ple de l’Ajuntament de Cubells

ENTREVISTAJosep Roig, alcalde de Cubells els últims 24 anys

REVIURE LA MEMÒRIAConverses amb Melcior Solans (VIII)

PARLEN LES ENTITATSActivitats de les Terres del Marquesat

MÚSICA, MESTRE!Concert de fi de cursConcert d’homenatge a l’Angelet

ESPORTSActivitats del Club de Lleure AltisOriol i Noemí, podi en la primera cursa al marA Montserrat en BTT

TEMA DEL MESLa variant entra en funcionament

ESPORTSÈxit del I Campus de Futbol EFAP

PARLEN LES ENTITATSFesta de final de curs a l’escolaJaume Porta ens presenta SuiteGràcies, mestre Carlos!Xerrada-col·loqui amb en Jordi Souto50è aniversari del Parc RecreatiuCampaments del Cau 2011: una passada!!!Adolescència i alcohol (III)

FA 25 ANYS

CARTES A LA REDACCIÓ

PARTITS POLÍTICS

IN MEMORIAM

VIDA SOCIALDES DE L’AJUNTAMENT

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

FIRA DE SANT BARTOMEU

IMATGES D’AHIRLa transhumància. Fins els anys 60

4 la Palanca

L’AGENDA

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

Defuncions no publicades (anteriors al juny):3 de març: Joan Xarpell i Palau (88 anys),

natural de Tudela de Segre30 d’abril: Maria Pérez i Izquierdo (58 anys),

natural de Peramola30 d’abril: Mercè Farré i Marsà (91 anys),

natural de Boada11 de maig: Ventura Solé i Segura (77 anys),

natural de Foradada25 de maig:Concepció Càceres i Solà (87 anys),

natural de Barcelona

JUNY

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 13: Aina Rendé i Kozka, filla de Marc i d’Alexandradia 20: Marina Galceran i Eroles, filla de Carles i d’AnnaMatrimonis:dia 18: Núria Prat i Vilana (veïna d’Artesa),

Joan Sabanés i Codina (veí d’Artesa)Defuncions:dia 7: Juanita Puigarnau i Sala (83 anys), naturald’Artesa de Segredia 14: Ramon Cusola i Boix (74 anys), natural de Fo-radadadia 24: M. Carmen Ibàñez i Donoso (86 anys), naturalde Calatayuddia 27: Josep Camats i Bernad (78 anys), natural deSt. Salvador de Toló

Municipi de Vilanova de MeiàDefuncions:dia 10: Pere Puig i Vila (79 anys), natural de Lluçars

17 d’agost:Visita Cultural: Baldomar i Alentorn, terra de vi ide forques. Sortida de Cubells: 8:30h. Dinar de res-taurant. Organitza: Terres del Marquesat

27 i 28 d’agost:Fira de Sant Bartomeu (veure pàg. 48)

FESTES MAJORS

30 de juliol: Colldelrat30 i 31 de juliol: Vilves

5, 6 i 7 d’agost: Alentorn6 i 7 d’agost: Tòrrec6 d’agost: Marcovau

12, 13 i 14 d’agost: Alòs de Balaguer12, 13, 14 i 15 d’agost: Sta. Maria de Meià

13 i 14 d’agost: Vall-llebrera14 i 15 d’agost: Rubió

19, 20 i 21 d’agost: Cubells20 i 21 d’agost: Anya, Clua i Seró

21 d’agost: Montsonís26, 27 i 28 d’agost: Baldomar

28 d’agost: Torre de Fluvià19 i 20 d’agost: Boada

3 i 4 de setembre: Gàrzola

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 21,9°Temperatura màxima: 39° (dia 28)Temperatura mínima: 8º (dia 1)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 23,5 mm (dia 7)Total precipitacions: 69 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 20,3°Temp. màx. i mín.: manquen dadesDies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 22,2 mm (dia 4)Total precipitacions: 63,3 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 19,3°Temperatura màxima: 36,6° (dia 28)Temperatura mínima: 5,6º (dia 1)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 26,4 mm (dia 4)Total precipitacions: 80,9 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 25 mm (dia 5)Total precipitacions: 64 mm

JUNY

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSJordi Alins, Biblioteca Municipal d’Artesa, NicBoliart, Ton Bonet, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Josep ManelGil, Joan Giribet, Myriam Gutiérrez, PaquitaMartí, Iolanda Masanés, Eva Maza, RamonMonfà, Martí Regué, Josep M. Sabartés,Ferran Sánchez, Pere Serra, Noemí Torras,Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

IMPRIMEIXNorprint. Artesa de Segre

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

www.lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però només s’admetran elsescrits signats amb el nom de l’autor o au-tors. Amb tot, la revista es reserva el dret depublicar-los.La Palanca no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·la-boradors.

EDITORIAL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de laNoguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Un juliol atípicEscrivim aquest editorial a les acaballes de juliol i, a falta de pocsdies per acabar el mes, ja podem afirmar que des del punt de vistameteorològic ha estat un més de juliol totalment atípic. Si bé els primers dies del mes van començar fent una calor més omenys habitual, a poc a poc el temps va anar canviant i els dies esvan anar convertint en impropis d’allò que s’anomena la canícula,amb temperatures que baixaven gairebé fins als 10º en algunes nitsi que molts dies ben just arribaven a màximes de 30º. Així, un dia iun altre. I això sense gairebé precipitacions, que són les que ajudena refrescar, ni que sigui puntualment, els calorosos dies d’estiu a lesnostres contrades. De la mateixa manera que mai no plou a gust de tothom, podríemdir que en aquest cas no ha refrescat a gust de tothom. Per unabanda, els que han de treballar s’hauran trobat molt més a gust, engeneral, amb aquestes temperatures més que moderades. En can-vi, la gent que ha fet vacances aquest juliol... Si han anat a la platja,potser l’aigua encara era massa freda o no hi feia prou bo. Si hananat a la muntanya, gairebé s’hauran pelat de fred, almenys a lesnits, si no anaven prou preparats de roba. I la canalla que havien de fer els cursos de natació? Tremolant comles fulles, els pobres. Això sí, els participants en el Campus de l’EFAPs’han trobat amb un temps que no podien somiar. O sigui, el que dè-iem, que dependrà de les circumstàncies de cadascú. Sort que en aixòdel temps no podem decidir, perquè no ens posaríem mai d’acord. Un dels temes que ha sí ha fet augmentar la temperatura munici-pal ha estat l’autoapujada de sou que s’ha fet l’alcalde d’Artesa, un45%. Un fet xocant si tenim en compte els temps de crisi que ensassolen. Ara bé, sent justos cal dir que l’alcalde s’ha ficat un sousemblant als alcaldes de municipis del calibre d’Artesa (2.200 eurosnets al mes). I és que un alcalde amb dedicació exclusiva d’un mu-nicipi de prop de 4.000 habitants, amb un pressupost anual entornels 6 milions d’euros (1.000 milions de les antigues pessetes) i ambmés d’una vintena de treballadors al seu càrrec, ha de tenir un soud’acord amb les seves responsabilitats (hi ha funcionaris amb mol-tes menys atribucions que cobren unes quantitats similars). Ara bé,amb aquest sou cal que l’alcalde pedali de valent i doni la talla, tantamb dedicació com amb una gestió rigorosa i coherent. Quant a altres esdeveniments del mes, podríem analitzar-los peranar destriant els habituals i els atípics. N’hi ha un però que s’em-porta la palma com a atípic. Estem parlant de l’obertura –que no lainauguració– de la variant d’Artesa el 25 de juliol (dia de Sant Jaume,per a recordar-ho millor). Es tracta d’una de les inversions més im-portants fetes mai al municipi i, si parlem d’infraestructures via‘ries,una de les actuacions més rellevants en dècades. També en aquest tema trobarem partidaris i detractors, segonscom li afecti a cada un de nosaltres. És el que dèiem del tempsd’aquest juliol, no?

la Palanca 7

n el Ple del consistoriartesenc del passat 11 de ju-liol (en aquest mandat els

plens són els dilluns a les 21h) vaquedar aprovat el pressupost mu-nicipal de 2011, que ascendeix a5,7 milions d’euros. A principis d’any hi va haver di-versos intents fallits d’aprovar elpressupost, perquè ERC estavaamb majoria simple (5 regidors) iCiU (4 regidors) i PSC (2 regidors)hi votaven en contra. Ara ha estatpossible gràcies a la majoria abso-luta que ha obtingut la candidaturad’ERC en les passades eleccionsmunicipals. Fins i tot faltava un dels7 regidors de l’equip de govern. Endefinitiva, el pressupost va quedaraprovat amb 6 vots a favor (ERC) i4 vots en contra (CiU). En el debat del pressupost hi va

haver dos punts especialment po-lèmics, que van ser motiu d’un in-tens debat entre els caps de cadagrup municipal: l’important incre-ment del sou de l’alcalde (45%) i lainclusió d’una operació de crèdit degairebé 600.000 euros. L’alcalde Sabanés passarà acobrar 2.185 euros nets al mes(darrerament cobrava 1.551euros). París (CiU) va criticaraquest increment per considerar-lo totalment desproporcionat entemps de crisi i va posar exem-ples d’altres alcaldes de munici-pis més grans que no cobren tant.Per contra, Sabanés va qualificarl’assignació com a digna per a unalcalde d’un municipi de prop de4.000 habitants que té 21 nuclisagregats. A més, va retreure quedurant els tres primers anys del

mandat anterior només va podercobrar entre 1.200 i 1.300 eurosnets al mes, menys que quan Pa-rís era l’alcalde. Pel que fa a l’operació de crèdit,París també va criticar-la amb elmateix argument de la crisi, puntu-alitzant que no s’adequa a les ne-cessitats d’Artesa, que no prioritzaobres importants i que deixarà elmunicipi hipotecat. En canvi,Sabanés va explicar que l’Ajunta-ment es mantindria en un nivelld’endeutament acceptable i que elcrèdit permetrà acabar les obres delCasal Cultural. El pressupost inclou altres inver-sions com l’eixamplament del car-rer Balmes (a l’alçada de la carre-tera) i diferents actuacions del Plad’Obres 2011 per als nuclis agre-gats.

NOTICIARI

Artesa ja té pressupost municipal

E

LA NOGUERA

Un jutge nou a BalaguerDels 51 nous jutges catalans que van prendre pos-sessió aquest final de curs, tan sols un ha estat desti-nat a Ponent, concretament al Jutjat d’Instància i Ins-trucció número 3 de Balaguer.

Herència mal repartida?Almenys tres organitzacions i entitats socials deBalaguer han qüestionat el repartiment de 400.000euros de l’herència intestada de la Sra. Milagros Es-crivà, per haver estat excloses del procés, denunciantque n’han resultat beneficiades només cinc de les deuassociacions presentades.

Congrés al COUDel 27 de juny a l’1 de juliol el Centre d’Observació del’Univers (COU) va organitzar el IV Congrés Internaci-onal d’Espais Naturals. Un conjunt d’experts va deba-tre sobre la problemàtica de la contaminació lumínicai la seva influència en els espais naturals.

L’Orfeó Balaguerí ja en té 90L’Orfeó Balaguerí va encetar el passat 19 de juny elsactes de commemoració del seu 90è aniversari. L’Or-feó va ser fundat pel pare escolapi Joan Roig i el 23de juny de 1921 va fer el seu primer concert a l’esglé-sia de l’escola Pia. Van començar en dues formaci-ons, una femenina i l’altra masculina, però en el de-

curs del temps es van ajuntar per formar un Orfeó re-novat.

Aplec de corals a PontsEl passat dia 5 de juny, la localitat de Ponts va serl’encarregada d’acollir, després d’uns anys de no po-der portar-se a terme, el XXX Aplec de Corals de laZona Nord de les Terres de Ponent i Principatd’Andorra. En l’Aplec hi van participar onze corals.Durant el matí, es va fer una activitat original que vaconsistir en què les corals participants van passejarper la població i van oferir les seves cançons en dife-rents indrets emblemàtics. Després del tradicional di-nar de germanor, es va realitzar a l’església parroqui-al un concert que va posar punt i final a la trobada.

Transsegre 2011El cap de setmana del 8 al 10 de juliol es va celebrarla XXVII edició de la Transsegre. En total van baixarpel riu 275 embarcacions, amb unes 2.000 personesinscrites. Aquest ha estat el primer any en què cadaun dels participants ha hagut de pagar una quota de10 euros per poder baixar pel riu, la qual cosa ha fetpossible la realització de la festa i que en propiciarà lacontinuïtat.

Anna M. Vilanova

8 la Palanca

EL CAP INFORMA

partir de la I Jornada deCuina Saludable de la Firadel Meló de 2010, recollim

receptes de cuina, de tothom quiles ha volgut portar, les revisem ifem una anotació dietètica de cadauna d’elles. Amb esforç i il·lusió, i amb unagran feina d’equip, buscant recur-sos de casa i de fora i fent aliancesamb entitats, associacions, empre-ses i persones que ens han ajudat,hem pogut fer la edició del llibre“Cuina del Montsec” que finalment

tenim a les mans. El dia 11 de juny fem la presen-tació a la sala d’actes de la Coope-rativa d’Artesa, amb l’assistènciad’unes 200 persones. També ensacompanyen les autoritats locals:l’alcalde de Alòs de Balaguer, LluísSoldevila; l’alcalde d’Artesa deSegre, Mingo Sabanés; i l’alcaldede Vilanova de Meià, Xavier Terré. Intervenen en la presentació:- El Dr. Albert Jovell, director Fun-dació Josep Laporte, professor deMedicina Preventiva i Salut Públi-

Cuina del Montsec. Estrenyent lligams

A

Nou sistema d’atenció a lesurgènciesEl dia 1 de juliol s’ha posat en mar-xa els nou sistema d’atenció a lesurgències d’implantació a tot el ter-ritori. A l’ABS d’Artesa de Segres’ha iniciat el dia 11 de juliol. L’horari d’obertura del CAP ésde 8h a 15h de dilluns a diven-dres, on us atendrem tant per lesvisi tes administrat ives iassistencials com per les urgèn-cies. Demaneu cita prèvia als te-lèfons 973400011 i 973402196.Fora d’aquests horaris, així comels dissabtes, diumenges i festius,per urgències truqueu al973400011 i 973402196, us con-testaran des del CAP de Balaguerque contactaran amb el metge ila infermera de guàrdia del CAPd’Artesa de Segre. Per emergències podeu trucartambé al 112.

La salut també viatjaAmb l’arribada de l’estiu i les va-cances, són moltes les personesque preparen les maletes per viat-jar. El Departament de Salut Públi-ca i Sanitat Exterior posa en marxala campanya “La salut també viatja2011”. Ens recomanen consultar amb 1½ mes d’antelació per si fa falta al-

Notícies del nostre entorn sobre la salut

guna vacuna o medicació per lamalària. Vuit de cada deu personesque marxen no s’informen de lesmesures de prevenció a adoptar ide les vacunes necessàries. Les mesures de prevenció s’hand’adoptar en tot tipus de viatge per

tal d’evitar els riscos relacionatsamb l’exposició solar, l’altura, lespicades d’insectes, l’alimentació iles begudes i les malalties de trans-missió sexual. Informeu-vos al telèfon d’atencióal ciutadà 901400100 i/o al CAP.

ca a la Universitat Autònoma deBarcelona, president del ForoEspañol de Pacientes i Director dela Universitat dels Pacients. Autordel llibre “Cáncer: biografía de unasupervivencia”.- Sergi de Meià: Cuiner de profes-sió, amb arrels a la nostra comar-ca. Cap de cuina del restaurantMonvínic a Barcelona. Nomenatper l’Acadèmia de Gastronomia deCatalunya com a millor cuiner jovede 2009. Fundador de les Jorna-des Gastronòmiques de la Fira de

Obertura del centre 08:00 a 15:00 horesAtenció al públic 08:00 a 14:00 hores

De dilluns a divendres, excepte els dies festius

Per un millor servei, es recomana programar les visites amb antelació,acudint al CAP, identificant-se amb la Targeta Sanitària, o bé trucant als

telèfons:973 40 00 11 i 973 40 21 96

Pel mateix dia, només es programen les visites urgents.

Per qualsevol informació, si el centre està tancat,

Truqueu al telèfon: 902 111 444

Per URGÈNCIES o EMERGÈNCIES,

Truqueu al telèfon: 112

la Palanca 9

la Perdiu a Vilanova de Meià.- El Dr. Antoni Mateu, gerent de laRegió Sanitària Lleida.- En representació de l’equip delCAP, Pepi Estany i Montse Coma. Ara només ens queda agrair atothom que va col·laborar en el con-curs de cuina, aportant plats, aju-dant-nos a organitzar-ho, donant enels regals o el que vàrem necessi-tar, els que heu aportat receptes,els que ens heu ajudat a recollir-les, a les que s’han llegit el llibre

tantes i tantes vegades perquè totestigués en ordre, a qui ens haaportat idees per fer l’edició, els queheu fet els reportatges de fotos, aqui ens heu deixat les sales i heuestat allà, a tots els qui vàreu venira la presentació i a tots qui tindreuel llibre... i esperar que amb aquestllibre contribuïm a augmentar lacultura alimentària, com a mitjà permillorar la salut de la població delnostre entorn. Si és així haurà val-gut la pena.

Moltes gràcies a tots els que hiheu intervingut d’una manera o al-tra. Esperem que us agradi, us siguiútil i el gaudiu.

Carme Ariet, participant més gran, i Gerard Camats, participant més jove, recollint el seu llibre

EL CAP INFORMA

Vols rebre informació de les activitatsque es realitzen a Artesa de Segre i

municipi?

Envia’ns un correu aturisme@artesadesegre.cato a través de la pàgina web

www.artesadesegre.catAjuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 11

MUNICIPIS

Nova ruta d’excursionisme a Vilanovailanova de Meià va inaugu-rar el passat 19 de juny unanova ruta per fer excursio-

nisme. L’acte d’inauguració va anara càrrec d’Ildefons Mateu Profitós,cap de l’Oficina Comarcal de laNoguera del Departament d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca, Alimen-tació i Medi Natural de la Generali-tat, juntament amb l’alcalde, XavierTerré. També assistí a l’acte RamonBernaus Santacreu, historiador,que va fer una llarga explicació dela història dels camins de la zona,alguns dels quals conduïen a ladesapareguda vila de Meià en l’an-tigor. L’obra de la recuperació i senya-lització dels camins de Vilanova deMeià al Puig de Meià i al Cogulló

V tenia un pressupost de 31.768,58euros i va comptar amb una sub-venció del Departament de MediAmbient i Habitatge per un importde 22.238,01 euros. La resta va seraportació econòmica de l’Ajunta-ment. A l’excursió programada per se-guir el recorregut hi assistiren di-versos veïns del municipi, membresdel Centre Excursionista deVilanova de Meià i altres personesvingudes d’altres centres excursi-onistes veïns. Tot seguit, en un tramdel recorregut que comprenia l’ar-ribada a l’ermita del Puig de Meià,s’oferí un esmorzar per a tots elsassistents a l’acte, els quals havi-en fet un gran esforç per arribar daltdel Puig.

Fent un petit resum de l’itine-rari, per als que vulguin fer aquestinteressant recorregut pels diver-sos indrets que ens reserva elMontsec, hem de dir que la rutaés un itinerari pedestre de 14 kmde longitud total i del qual algunstrams també poden realitzar-se enbicicleta o en vehicle. La seva di-ficultat és de nivell baix-mitjà, ambuna altitud mínima de 580 m i unamàxima de 1003 m, i el desnivelltant pujant com baixant és de 824m. Us animem a seguir i gaudird’aquests bells paratges de la Vallde Meià.

Ajuntament de Vilanova de MeiàFotos: Isabel Santolari

revista @ la la la la lapalanca palanca palanca palanca palanca . cat

la Palanca 13

MUNICIPIS

Acords del Ple de l’Ajuntament de Cubellsxtracte dels acords adoptatsen la sessió extraordinàriade Ple de l’Ajuntament de

Cubells de 21/06/2011:1. Es va aprovar per unanimitat iamb algun aclariment l’acta de lasessió anterior, de constitució del’Ajuntament de Cubells.2. Es va donar compte del decretd’alcaldia 29/2011 amb el qual esresol:- Nomenar primer tinent d’alcaldeClàudia Bellostas Solé.- Nomenar segon tinent d’alcaldeSebastià Boixadera Brescó.3. Es va acordar establir el següentrègim d’indemnitzacions a favordels membres de la corporació:- Indemnització en favor de l’alcal-de per les hores efectives dedica-des a gestions relacionades ambl’Ajuntament: 600 hores anuals; ésa dir, 50 h/mes a 15 euros/h.- Assistència als plens per part detots els membres de la corporació:20 euros/sessió.- Quilometratge: 0,25 euros/km.- Dedicació de mig dia: 30 euros peratendre assumptes exclusius del’Ajuntament.- Dedicació de jornada sencera: 50euros per atendre assumptes ex-clusius de l’Ajuntament.

- Dietes: a justificar- Dedicació puntual (1 hora) a as-sumptes propis de l’Ajuntament: 10euros.Aquest punt s’aprova per 4 vots afavor i 3 vots en contra. NOTA D’ALCALDIA en relacióamb aquest punt: En relació ambles darreres notícies publicades enpremsa, es vol destacar que les in-demnitzacions aprovades són lesmateixes que les aprovades en l’an-terior legislatura. A més a més, l’al-calde de Cubells, en comparacióamb altres alcaldes de la província,és un dels alcaldes que menys di-ners li costa a la corporació.4. Es va “Indicar com a dies per ala realització de les sessions ordi-nàries del Ple, l’últim dijous decada trimestre, a les 20h a l’hivern(d’octubre a març, ambdós inclosos)i a les 21h a l’estiu (d’abril a setem-bre, ambdós inclosos), i, si fos fes-tiu, el primer dijous feiner.”5. Es va crear la Comissió Especi-al de Comptes, integrada per:- Alcalde: Josep Regué Mont-serrat (CIU)- Vocals: Josep Camps Bala-gué (CIU) i Pere Papell Pa-pell (ERC)6. Es va nomenar tresorer de l’Ajun-

tament Josep Camps Balagué.7. Es van designar les correspo-nents regidories:- Josep Regué Montserrat: Urbanis-me- Clàudia Bellostas Solé: Turisme iNoves Tecnologies, Benestar Soci-al i Família i Sanitat; Dona - Cultu-ra i Patrimoni- Sebastià Boixadera Brescó: Agri-cultura i Medi Ambient, Ensenya-ment, Obres- Josep Camps Balagué: Economiai Tresoreria, Agricultura i Medi Am-bient, Obres,Joventut-Festes i Esports- Representant a la Junta Directivade l’ADF Sant Mamet: SebastiàBoixadera Brescó.- Representat al Consell Escolar del’Escola Sol Naixent: SebastiàBoixadera Brescó.- Representat al Consell Consultiude la Vellesa del Consell Comarcalde la Noguera: Josep ReguéMontserrat.- Representat al Consell de Joven-tut de la Noguera: Josep CampsBalagué.

L’Equip de Govern

E

DeixalleriaComarcal

Es recorda als usuaris de la Deixalleria Comarcal,situada al C/ Onze de Setembre del Polígon ElPla, que l’horari d’atenció al públic i recepció deresidus és el següent:

- Dilluns, dimecres, dijous i divendres de17h a 20h

- Dissabte de 10h a 14h

Fora d’aquest horari està totalment prohibitdeixar-hi tot tipus de residus, tant a fora(vorera) com a dins (per damunt de la tanca).

Gràcies per la vostra col·laboració.

Ajuntament d’Artesa de Segre

ENTREVISTA

Josep Roig, alcalde de Cubells els últims 24 anysLa Palanca (LP): Bona tarda imoltes gràcies per atendre’ns enaquesta entrevista. En primerlloc vull felicitar-lo pel mèrit d’es-tar 24 anys a l’alcaldia de la vilade Cubells. Segurament hi hau-rà hagut moments dolents i mo-ments bons, quins records endestacaria?Josep Roig (JR): El primer havertingut la satisfacció de poder encap-çalar una llista de Convergència iUnió durant 6 legislatures. Vull do-nar les gràcies als companys de lameva primera candidatura i el su-port dels ciutadans i ciutadanes deCubells i la Torre de Fluvià així comals regidors i regidores que m’hanacompanyat durant aquests anyssense oblidar-me en cap momentde tots aquells que ens han deixat,primer de tot els que ens han dei-xat en la seva joventut, però tambéla resta, familiars i amics.

LP: Durant tots aquests anys nonomés ha estat alcalde sinó quetambé ha estat al Consell Comar-cal de la Noguera...JR: Sí. En dues ocasions vaig te-nir l’oportunitat de ser-ne el presi-dent. En primer lloc, un record es-pecial pel relleu que vaig fer a l’èpo-ca 1993-1995 del malaurat JaumeCardona, una gran persona i ungran polític que ens va deixar totfent les tasques que la ciutadania lihavia encomanat com a senador.Crec que es mereix el reconeixe-ment de tots. Fins l’any 1995 vaigestar en el Consell Comarcal coma conseller sota la presidència d’enJosep Borràs, d’en Marcel·líGuillaumet i des del 1997 vaig serpresident del Consell fins al 1999.En una segona etapa vaig ser-neel president entre el 2003 i el 2007,quan em va rellevar el senyorVicent Font. Voldria des d’aquíagrair la feina dels consellers, com-panys i companyes amb els quevaig col·laborar. En segon lloc, dela legislatura que vaig ser president,destacarem les coses que van ser

portades a terme pel bé de la co-marca, ja que una vegada engega-des moltes competències vam po-tenciar de manera decidida els ser-veis tècnics del consell, com aramancomunar els serveis de la re-collida de residus, les SATs (man-comunar serveis de secretaria),donar un impuls a l’àrea de joven-tut, abundar en l’ampliació dels ser-veis socials, etcètera. Algund’aquests serveis estan subvenci-onats per la Generalitat deCatalunya i alguns altres per la Di-putació de Lleida i alguna aporta-ció de cada municipi. Senseaquests serveis mancomunats,molts ajuntaments no podrien pa-gar-los. Per tot això vull agrair lesfacilitats que em van donar els con-sellers i conselleres, així com tam-bé tot el personal del consell en lameva presidència. No voldria dei-xar de destacar la col·laboració tanpersonal com institucional de laGeneralitat, de la Diputació i dels30 alcaldes de la nostra comarca,la Noguera.

LP: Tinc entès que no noméss’ha dedicat a la vida política,sinó que també s’ha dedicat atemes socials de maneraaltruista...JR: Els temes socials que he por-

tat a terme al meu municipi i a ni-vell de la comarca han estat diver-sos, amb la Creu Roja d’Artesa deSegre de la qual vaig tenir l’honorde pertànyer a la Assemblea Localsota els mandats del senyor RamonRegué, pel qual tinc també un re-cord especial, també de la senyoraMaria Rosa Gené i del senyorFerran Salvat. En aquells anys esva fer una tasca molt important do-nant servei d’ambulàncies i prime-res urgències a la zona d’Artesa,amb un treball combinat amb laCreu Roja de Ponts i de Balaguer.També he col·laborat de maneradecidida amb l’Associació del Càn-cer de Balaguer i comarca, per laqual només tinc paraules d’agraï-ment per la presidència de la se-nyora Maria Buxó, i deixo a les se-ves mans que transmeti els meussentiments a la resta de presidentsi de membres de les juntes. A nivelllocal de Cubells és on em toca mésde prop, alguns problemes famili-ars que he pogut ajudar a millorar inomés amb esperit humà amb l’úni-ca recompensa de l’agraïment. Maihe esperat res a canvi i mai he fetun ús partidista ni de l’ajuda perso-nal ni del repartiment d’ajudes so-cials. Sempre, com saben els vila-tans de Cubells i la Torre, em te-nen a la seva vora per tot allò que

14 la Palanca

la Palanca 15

ENTREVISTA

convingui en favor deles seves famílies.Aquesta tasca socialno n’entén de càr-recs, sinó que és lamillor tasca que espot fer quan estimesles persones. Desd’aquí vull donar lesgràcies en nom de lameva família al su-port que m’han donatels ciutadans i ciuta-danes en momentscomplicats.

LP: Què li han supo-sat tots aquests anys a nivellpolític?JR: En primer lloc ser alcalde delmeu poble, que és el càrrec mésimportant que pot tenir una perso-na que estima el seu poble i la sevagent. A nivell institucional he tingutel suport de la Generalitat, de la Di-putació, del Consell i altres institu-cions. A tots els que han tingut lasort de poder regir el destíd’aquests ens, moltes gràcies. Tam-bé a tots els alcaldes de la comar-ca per la seva amistat. És molt gra-tificant després de tots aquestsanys poder-te trobar arreu del nos-tre país i més enllà la salutaciód’amistat i agraïment de tantes itantes persones. Tots aquests anysa l’Ajuntament amb tots els regidorsi regidores hem posat tot el nostreesforç, encara que segur que en al-gunes coses ens hem equivocat,però no per falta de voluntat ni detreball ni de ganes de fer-ho el mi-llor possible pel poble. Tot això hohem fet perquè els nostres ciuta-dans s’ho mereixen tot, ja que ellssón els que ens han donat la sevaconfiança.

LP: A què dedicarà ara el seutemps?JR: Recordaré els moments bons,les satisfaccions i l’agraïment demoltes persones i també aquellsmoments baixos que tot ésserhumà té en la seva tasca. A vega-des, l’alcalde o el regidor o regido-ra, en aquests moments es pot sen-

tir dolgut, no solament per ell, sinóper la família que té al darrere queno s’ha presentat a les eleccions.Ells tenen tot el dret a gaudir delsavenços i la prosperitat del pobleperò no mereixen segons quinesvaloracions.

LP: Tot i això, estic segur quemolta gent ha col·laborat amb elpoble de forma positiva...JR: Així és, gràcies a Déu. Els po-bles no serien pobles si la seva gentno col·laborés en les tasques delmunicipi. A vegades això es fa do-nant suport moral i aquest l’hem tin-gut a la vila en tot moment.Especialment, com no pot ser d’al-tra manera, agrairé des d’aquesteslínies el suport deles associacions:l’Associació deDones Maresel-va, Associació deJoves “JoQbells”, Club deBitlles l’Eral, l’As-sociació de lesTerres del Mar-quesat, la PenyaBarcelonista “ElCentenari” i totsaquells nois i no-ies que organit-zen des de la Co-missió de Festes,la Festa Major,que és un refe-rent a la comar-ca. Sense ells i el

seu esforç no tindríeml’honor que se’n parliarreu.

LP: Doncs per partnostra això és tot, sivol afegir algunacosa més...JR: Als companys icompanyes tant delmeu partit, Convergèn-cia Democràtica deCatalunya, partit en elque he tingut la opor-tunitat d’exercir alguncàrrec, com dels meuscompanys d’Unió De-

mocràtica de Catalunya, amb elsque hem col·laborat perquè, ambla nostra coalició (CiU), ens ha per-mès portar a terme un projecte depaís, projecte al qual han contribu-ït, com no podia ser d’altra mane-ra, els altres partits polítics. Per úl-tim, no voldria marxar sense agraira tots els mitjans de comunicació,tan escrits com visuals, l’oportuni-tat d’haver pogut parlar del meu po-ble, dels seus avenços i de la sevagent, així com a La Palanca peraquesta entrevista.

LP: Moltes gràcies per aten-dre’ns i molta sort en aquestanova etapa.

Martí Regué i Roig

16 la Palanca

REVIURE LA MEMÒRIA

Converses amb Melcior Solans (VIIl)Cap a la vall de PedrochesNo sabia on era aquesta vall, peròper arribar-hi s’havia d’anar aPuertollano (Ciudad Real) i allí aga-far un tren de via estreta que porta-va mineral de les mines de ferro finsal Pueblo Nuevo (“el Terrible”, aCòrdova) i que portava dos o tresvagons de passatgers. A Albacete em vaig assabentaron operava la 114 i em van dir quehavia d’anar a Villanueva deCòrdova (que era la capital del Vallede Pedroches). Vaig fer tot el camíamb la maleta. Mentre estava daltdel tren, tot esperant la marxa, unsnois no gaire grans portaven unscàntirs d’aigua i cridaven “Qui voliaveure ‘agua agria’ que era moltbona per a dissoldre les pedres delronyó”. Si els donaves alguna pro-pina, estaven molt contents. En arribar a l’estació deVillanueva de Còrdova ja era fosc.Em va tocar fer mig quilòmetre apeu fins al poble. Vaig anar directea l’”Hogar del Soldado” per passar-hi la nit.

Nova destinacióJo no sabia on era el Valle dePedroches. Per anar-hi, calia anara Puertollano (Ciudad Real) i allíagafar un tren de via estreta queportava el mineral de les mines deferro fins al Pueblo Nuevo i que, amés, duia 2 o 3 vagons de passat-gers. A Albacete em vaig assaben-tar on operava la 114 i em van dirque havia d’anar a Villanueva deCórdoba, que era la capital del Vallede Pedroches. En arribar a l’esta-ció de Villanueva ja era fosc i, ambla maleta, vaig fer el mig quilòme-tre que em separava del poble. Allívaig anar directe al “Hogar delSoldado” per passar-hi la nit. A l’endemà, vaig contactar ambel tinent d’intendència, el qual emva dir que l’administració la tenientota resolta i que no sabia perquèm’havien enviat allí. Després de ferla presentació oficial, vàrem tornara Villanueva de Córdoba i el ma-

teix tinent va dir-me que em fescàrrec de la intendència de la fari-nera i de 10 o 12 forns de pa que hihavia al mateix recinte, queabastien de “xuscos” a tot el cosd’exèrcit de la Vall de Pedroches.Vaig substituir el sergent encarre-gat i em va presentar tot el perso-nal de la farinera i de la panificado-ra. També em va dir que si volia unestatge, podia anar al mateix llocon ell estava, una família d’unamare i dues filles que vivien soles,a la qual els anàvem molt bé per-què així disposaven de pa. Vaig estar un mes en aquestafeina i cada 10 dies havia d’enviarun “parte” a la Jefatura deIntendencia sobre el moviment di-ari de farina i de panificació. Al capd’un mes d’estar en aquest càrrec,vaig rebre una trucada del JefeSuperior de Intendencia, que teniala Caserna General a Pozoblanco.De moment vaig quedar sorprèsd’aquesta trucada, pensant quehavia fet algun error. Vaig anar aPozoblanco i vaig presentar-me ales oficines. En parlar amb el co-mandant es van dissipar tots elsmeus dubtes. Va ser molt amablei em va preguntar si havia estat ala pagaduria de campanyad’Albacete. En respondre-li afir-

mativament, em va dir: “D’ara enendavant et cuidaràs de posar enmarxa els diferents hospitals decampanya del Val le dePedroches”. Volia que m’encarregués de laorganització i el bon funcionamentde cada hospital de campanya. Peraquest motiu, m’havia de traslladaral Ministerio de Sanidad que llavorsera a València. Els fondos que re-captàvem d’allí els havien de girara l’Hospital base, d’on depenien totsels hospitals de campanya. Efecti-vament, Sanitat ens va girar800.000 pessetes a l’Hospital Basede Ciudad Real. Quan vaig anar abuscar aquesta quantitat, em vaigtrobar amb l’agradable sorpresaque estava treballant allí un com-pany d’estudis d’Artesa de Segre,el Baldomero Porta Jou deBaldomar. El Porta em va pregar que nodigués res a ningú de la seva lo-calització, ja que s’estava ama-gant de les represàlies del PSUC,perquè ell pertanyia al POUM itots els seus afiliats eren perse-guits i represaliats pel govern dellavors.

Els hospitals de campanyaEls hospitals que vaig organitzarestaven situats a Pozoblanco, aVillanueva de Córdoba, a Dos Tor-res i a Hinojosa del Duque. Amb elsdiners de què disposava, havia desubministrar els hospitals de fruitesi verdures i servir-los llet frescad’una granja que pertanyiaa Intendència. La resta de queviu-res els anava a cercar oficialmental dipòsit d’Intendència que hi ha-via a la zona. En aquest dipòsit hivaig trobar un obrer que coneixiade la fàbrica de filatures PericasBoixeda d’Artesa. També em corresponia pagar alstreballadors d’aquests hospitalsque no pertanyien a Sanitat. Emvaig proveir d’un despatx a prop dela casa on residia i de dos nois jo-ves que m’ajudaven a resoldre i

la Palanca 17

REVIURE LA MEMÒRIA

gestionar la comptabilitat i l’organit-zació. Aquests nois em van ser moltfidels i treballadors. El Fernandito,el més gran, m’apreciava tant quefins i to durant la repressió del fran-quisme, quan jo estava en un bata-lló de treballadors d’automobilismea Zorroza (Bilbao), em va escriureuna carta oferint-se en tot el quepogués fer ell per treure’m d’aque-lla situació, ja que formava partd’una família que havia esta per-seguida per part del rojos. Li vaigescriure que li agraïa el seu gest ique de moment em creia amb for-ces per lluitar i resoldre aquella si-tuació tan anòmala. Per indicació del comissariAntonio Baena, encara aPozoblanco, em vaig hostatjar enuna casa que era d’una telefonistaque vivia amb la seva nebodaMatilde. Allí hi vaig trobar 2 tinentsd’Intendència valencians que treba-llaven al despatx del Cap d’Inten-dència, Sr. Escario, dos metgesd’un equip quirúrgic, el Sr. Núñezcom a cap de l’equip, que era deValència i tenia una clínica a la pla-ça de l’Ajuntament de València, i unadvocat, el Sr. Dionisio, nebot dela Sra. Matilde, el qual era el capdel Cos Jurídic (tribunal militar dela zona) i el que ens distreia més ala colla pels seus acudits i anècdo-tes.

Els primers combatsDe tant en tant, venia a menjar unrepresentant del SIEP (Servei d’In-formació de l’Exèrcit Perifèric, queeren els que feien incursions a lazona “nacional” per a recollir infor-mació de l’enemic).

Hi havia un cos d’exèrcit quetenia mobilitat i van atacar el front“nacional” que defensava el sec-tor de Bélmez. En aquest front vanhaver-hi moltes baixes perquè els“nacionals” estaven molt ben pa-rapetats i al cap de 15 dies vandesistir de la conquesta. Tots elsferits d’aquella zona van fer capa Hinojosa del Duque. Allí vaig co-nèixer el grup quirúrgic, tres ca-talans de Barcelona: el cap delgrup, Dr. Solduga, i els ajudants,Dr. Gallart i Dr. Sala. Algun ele-ment de l’espionatge interior emva dir si coneixia el Dr. Soldugaperquè volien detenir-lo per les se-ves declaracions antirepublicanes,crític amb la guerra. Vaig dir-li queno el coneixia. Amb el cotxe furgoneta marcaNASH cada dia recorríem, amb unxòfer, els hospitals abans esmen-tats per portar-los la llet fresca,verdures, patates i altres aliments.Al mateix temps, havia de resol-dre conflictes entre els metges,infermeres i directors (personalmilitar) i el personal civil que hitreballava (cuiners, neteja). Vaig trobar una manera molt sen-zilla de resoldre els problemes. Aldipòsit d’intendència hi havia unapartida de paquets de tabac i quananava als hospitals, si el director empresentava alguna queixa, desprésde raonar-ho, li oferia un paquet detabac i amb una abraçada totquedava resolt. Al final de 1938, em van incor-porar a l’hospital de campanyadel partit judicial del Valle dePedroches. Des d’allí em van tras-lladar a Villanueva de Córdoba,

vaig deixar el domicili i em vaninstal·lar a l’hotel. Cada dia ensdonaven el mateix menjar: “migas”de pa i carn de peu rodó, bastantdura (de burro, ase, somera ocavall...). Em van dir que, si voliaperdiu, les havia de pagar a 10 pes-setes cada una. En dir que sí, re-cordava que abans de la guerraamb 6 o 7 pessetes podies fer totsels àpats del dia a Barcelona. Laguerra i l’escassetat dels alimentsbàsics tot ho apugen.

L’evolució de la guerraTeníem contactes diaris amb el co-missari polític per veure laevolució del conflicte, ja que elsesdeveniments bèl·lics esprecipitaven contra la República. Alcomençament de 1939, el 26 degener, va caure Barcelona. Lestropes republicanes es van retirardesordenadament cap a la fronterade França. Allí l’exèrcit republicà vahaver d’entregar les armes i elsfrancesos els van concentrar alCamp d’Argiles, una platja a propde Perpinyà. De moment no van tenir cap ten-da de campanya ni subministre,però el mal ja estava fet. Molts vanmorir de fred, de vent i diarreesprovocades per l’aigua salada.Estaven custodiats per guàrdiessenegalesos que no tractavengaire bé els soldats republicans.De tot això no me’n vaig assaben-tar fins al final del primer trimes-tre de 1939.

Bartomeu Jové i Serra

Nota de la redaccióEl redactor Bartomeu Jové ha estat narrant des de fa mesos les vivències personals de Melcior So-lans, protagonista d’aquesta secció, abans de la guerra civil i durant aquesta. Curiosament i ambmotiu del 75è aniversari de l’inici de la guerra (18 de juliol de 1936), el diari Ara va publicar en l’ediciódel diumenge 17 de juliol un reportatge de 8 pàgines en què recullen diversos testimonis de les “vellesferides” d’aquest esdeveniment, entre els quals Melcior Solans i la seva família. El diari destaca: “AntòniaMarsà i Melcior Solans: Vam viure més enveges i odis que confrontació d’idees polítiques”.

la Palanca 19

PARLEN LES ENTITATS

Activitats de les Terres del MarquesatDescoberta de la flora delMontsecEl dissabte 11 de juny va passar allòque es diu “a la tercera va la ven-çuda”. I és que aquesta sortida alMontsec semblava impossible, unavegada per assumptes personals il’altra per la pluja. Bé, arribat aquest dia i no ambuna mica de recel pel temps, ensdesplaçàrem a Vilanova de Meià onens esperava en Ramon Bernausper dur a terme la sortida de botà-nica que ens havia preparat. La tro-bada fou a la bàscula municipal deVilanova, concretament a les noudel mati, amb gent vingudad’Agramunt, Artesa de Segre,Baldomar, Marcovau, Albesa, Cu-bells i Camarasa. En total, 22 per-sones. Emprenguérem rumb a Gàrzola,passant pel camí vora el riu Boix,contemplant el bosc de ribera i lespeixeres. En arribar les 10 hores,estàvem esmorzant a la font de l’en-trada al llogarret de Gàrzola, desprésde degustar la mel, la mistela i unestomacal molt bo elaborat amb her-bes medicinals (tots els producteseren del Montsec, tot un luxe). Vàrem emprendre el camí queva a la pineda de pi blanc voraGàrzola i enfilarem camí amunt envistes del poble de Vilanova, on escontempla una magnifica panorà-mica del Montsec i tota la vall deMeià. A la sortida del poble, sota elcamp de futbol, hi ha l’antic safa-reig. En un petit recorregut ple devegetació, arribarem a la Font del’Ampolla. De retorn vàrem agafarla carretera que puja al Pas Nou,on vàrem contemplar alzines, rou-res i pi roig. De baixada vàrem efectuar unapetita parada a la Font Blanca, onens aturàvem a beure aigua.Havent dinat una magnifica paellad’arròs, a Vilanova, durant la sobre-taula vàrem parlar de plantes i un-güents medicinals preparats ambfórmules dels nostres avis i avant-passats.

Jornades de la Prehistòria aAlòsEl 9 de juliol, amb motiu de les XJornades de la Prehistòria a lesTerres del Marquesat, va tindre llocal Casal Cultural d’Alòs de Balagueruna conferència molt interessant, jaque fins ara havíem tocat el temade la mort i maneres de treballarles eines dels nostres avantpassatsde la edat de pedra. Era hora d’in-dagar la procedència de les begu-des antigues, en aquest cas la cer-vesa i el vi, des d’èpoques llunya-nes fins als nostres dies. La presentació fou a càrrec d’enLluís Soldevila, batlle d’Alòs deBalaguer, i l’organització a càrrecde l’Associació Cultural de les Ter-res del Marquesat. La conferència, amb el títol “Unbrindis amb el passat”, fou a càrrecde M. Àngels Petit i Xavier Mangado

(SERP i Càtedra de Prehistòria de laUniversitat de Barcelona). Hi van assistir unes 55 persones(un èxit total). Va vindre gentd’Artesa de Segre, Baldomar,Vilanova de Meià, Balaguer,Camarasa... amb majoria d’Alòs.Voldríem destacar que aquest po-ble és molt receptiu amb els arque-òlegs i nosaltres com a associaciósempre hem tingut molt bona aco-llida, tant per part del poble com del’ajuntament.

Francesc GesséAssociació Cultural Terres del

Marquesatwww.marquesat.net

Foto de grup a la font de Gàrzola

20 la Palanca

MÚSICA, MESTRE!

ràcies a la col·laboració dela Regidoria d’Ensenyamenti Cultura de l’Ajuntament

d’Artesa de Segre i de la Coopera-tiva d’Artesa de Segre, el dijous 16de juny es celebrà el concert de fi-nal de curs de l’Escola Municipal deMúsica. El concert fou el fruit deltreball constant de professors ialumnes, que dia rere dia han tre-ballat amb il·lusió per a conèixer iaprofundir en el llenguatge univer-sal musical. El concert fou realitzat amb laparticipació de diferents conjunts del’Escola de Música i amb la peda-gògica i constant col·laboració par-ticipativa del professorat. Sota la direcció de la professoraNeus Carles, i els acompanya-ments pianístics del professor AdolfGassol, el concert començà amb laparticipació del Grup de Sensibilit-zació, integrat pels alumnes méspetits, de 3 a 5 anys. Ens obsequi-aren amb la cançó “La rateta pre-sumida”, tot guarnits amb una cue-ta que feia la diversió i el toc de grà-cia adequat.

Després fou el torn del Grup deXics (Cant Coral/Brots d’Il·lusió)que ens cantaren “La cançó de lesmentides” (popular) i “El monstre deBanyoles” (de T. Giménez). Posteriorment, el Grup de Vailets(Cant Coral/Brots d’Il·lusió) enscantà “L’inverno l’è passato” (popu-lar). I seguidament amb el Grup deMinyons (Cant Coral/Brots d’Il·lusió)ens interpretaren “Anem a la pisci-na” (de la compositora C. Ramió). El Grup de Minyons (Cant Coral/Brots d’Il·lusió) fou l’encarregat decloure la primera part dedicada alsgrups corals. Amb la participació delconjunt instrumental integrat perAida López i Bernat Cases (flautes),Enric Camats (percussió) i NoelColom (guitarra) interpretaren totsjunts l’obra “Sense tu” de Teràpiade Shock. La segona part, de caire més ins-trumental, començà amb l’Orques-tra de Guitarres d’Aprofundiment,que tocaren el “Cànon en Re” de J.Pachelbel i “El bailecito” (popular). Seguidament, l’Orquestra de Per-cussió, sota el mestratge del profes-

sor Pau Bombardó, ens interpretà“More than Four” de G. Bomhof. Els Conjunts Instrumentals, l’Or-questra d’Aprofundiment i l’Orques-tra d’Aprenentatge Avançat, amb laparticipació dels professors NeusCarles i Adolf Gassol (violins) i JordiMorera (violoncel), ens interpreta-ren la “Primavera” d’A. Vivaldi. Per finalitzar el concert, s’hi afe-giren també els professors JoanMiquel Giro (flugelhorn - trompeta)i Pau Bombardó (percussió), i jun-tament amb les orquestres de l’es-cola crearen una gran orquestradaper interpretar els temes musicals“Imagine” de J. Lennon i “Viva lavida” de Coldplay. La sala quedà plena de gom agom i el públic assistent va gaudirdel treball lluït pels alumnes i pro-fessors. Un altre concert, un altre èxit iun altre curs al sac i ben lligat! Fe-licitats a tothom!

Jordi Morera i NoguerolaDirector de l’AMM d’Artesa de Segre

Concert de fi de curs

G

la Palanca 21

MÚSICA, MESTRE!

Concert d’homenatge a l’Angeletl passat 19 de juny vàremoferir un concert d’homenat-ge a qui fou soci fundador i

ànima de l’Orfeó Artesenc: l’ÀngelGuiu i Bandé (conegut per tots coml’Angelet de la serradora). L’Angelet sempre ens recordavaque, paradoxalment, i malgrat ques’havia anat fent gran, encara nohavia arribat a Àngel, i “encara eraun Angelet”. Aquest comentari ésun dels molts que ell feia i que il·-lustra amb escreix quin era el seucaràcter, alegre i entusiasta. Essent així, no podia ser doncsd’altra manera que aquest concertd’homenatge fos un concert emo-tiu (evidentment, ja que el trobema faltar), i també, però, un concertalegre, viu i fresc, tal com ell era. Tothom és important en un grup.Tothom hi aporta alguna cosa, i lasuma d’aportacions és el que fagrans les entitats i dona continuï-tat. Malgrat ser així, és una realitat,que la feina, constància i alegria del’Angelet han estat durant molt detemps el pal de paller de l’OrfeóArtesenc. Que quedi clar que nopretenc desmerèixer la feina de capaltra persona. Crec, però, que nohi ha cap persona que en pugui par-lar en un altre sentit. Va ser un dels fundadors de l’Or-feó, juntament amb el Joan Giribet,Mn. Agustí, Mn. Ramon i el JaumeRibes. Tots l’estimàvem, ens ho posa-va fàcil. Era una mena de relacionspúbliques entre gent gran i gentjove. Saludava i es parlava amb tot-hom, des del més jove al més gran. Un altre fet molt important perl’Orfeó Artesenc: aquest dia vam

estrenar una peça com-posada i també dirigidapel Bernat Giribet iSellart, fi l l del JoanGiribet (fundador tambéde l’Orfeó) i de la TeresaSellart. La resta de repertoriestava format per can-çons que agradaven for-ça a l’Angelet (de fet, decançons, n’hi agrada-ven a cents!!!). Esperem que les per-sones assistents ho ha-gin passat bé i queaquest hagi estat unmotiu per recordar i ho-menatjar l’Angelet.

Jesús MartíOrfeó Artesenc

Fotos: Josep M. Espinal

E

la Palanca 23

ESPORTS

Oriol i Noemí, podi en la primera cursa al marl 26 de juny, va començar elcircuit català de travessiesa Vilanova i la Geltrú, on la

nedadora del CEN Balaguer AnnaAuberni es va proclamar campionaabsoluta. Per altra banda, dos artesencs(mare i fill) que pertanyen al mateixclub van aconseguir dues meritòri-es posicions en les respectives ca-tegories en la que va ser la sevaprimera cursa al mar. En la catego-ria de Menors, sobre una distànciade 400 m, Oriol Mota va obtenir la

E segona posició ambun temps de 8 mi-nuts 56 segons,mentre que la sevamare, Noemí Torras,va ser tercera en lacategoria Màster fe-menina de +40 ambun temps de 32 mi-nuts 33 segons so-bre una distància de2000 m.

La PalancaNoemí Torras i Oriol Mota (mare i fill), a l’esquerra, amb AnnaAuberni

l diumenge 15 de maig, elClub va organitzar el Festi-val de Primavera al pavelló

poliesportiu de la nostra localitat,amb la participació dels alumnesdel Gimnàs Altis i de l’Aula de l’Es-cola Municipal de Dansa deBalaguer. Agraïm el suport del’Ajuntament, de Protecció Civil,dels participants i del públic. Gràci-es a tots va estar possible l’èxitd’aquesta edició. El dissabte 18 de juny es va ce-lebrar el Campionat 2a fase CopaCatalana de Body Form Kid aBarberà del Vallès, amb molt bonresultat per part dels participants del

Activitats del Club de Lleure Altis

E nostre club. El divendres 15 de juliol, cami-nada a la llum de la lluna plena perl’horta d’Artesa fins al Pontd’Alentorn i tornada. Tots els que hi

vam participar en vam gaudir d’allòmés. Us esperem en altres sortides.

www.lapalanca.cat

Festival de Primavera

Campionat de Body Form Kid Grup que va fer la caminada a la llum de la lluna plena

24 la Palanca

ESPORTS

a fa alguns anys que es tor-na a fer la sortida Artesa deSegre-Montserrat, en un sol

dia, i any rere any es va ampliant elnombre de participants i la capaci-tat d’organització del centre. Larefundació del club ha comportatl’entrada de nous membres a laJunta i s’ha crear un calendari desortides per mirar de fer més caliuesportiu. Aquest calendari va ser curosa-ment pensat per a complir dos ob-jectius, per una banda facilitar quetots el aficionats a aquest esport tin-guessin l’oportunitat de sortir ple-gats i per altra banda fer una bonapreparació pel gran objectiu de to-tes les primaveres del CUDOS, lagran fita, el neguit vital de les duesrodes, la sortida amb més tradicióde la ciutat: arribar a Montserrat enbicicleta tot terreny. Aquestes sortides han estat:- 16 d’abril, pantà d’Ivars i tornar.Un total de nou ciclistes van sortird’Artesa i van recórrer els 70 kmsense masses incidents, tret d’unatrencada de cadena que va compor-tar que un dels membres del gruptornés abans d’arribar a l’objectiu.- 23 d’abril, Artesa, Salàs i tornada.En aquest cas tretze socis delCUDOS van intentar el trajecte,

però només van poder arribar aPonts ja que la pluja no va recoma-nar fer la resta del trajecte.- 1 de maig, Artesa, Alós, Camarasa,dinar a Sant Llorenç i tornar perMontgai. Un recorregut per vàrieszones de la defensa del Segre du-rant la guerra civil. Són 67 km amb946 m de desnivell positiu, sensdubte un bon entrenament.- 7 de maig, potser la sortida mésexigent de totes, sortir de La Garri-ga a Comiols-La Corona-Faidella-Boixols-Ermita de Carranima-Foratd’Abella-dinar a Isona i tornar aComiols per Covet. Sens dubte unazona amb un gran valor paisatgís-tic. Un altre cop la pluja va acom-panyar els participants un bon trosdel recorregut arribant a dinar benxops. Molt comprensiu va ser elrestaurador al no posar cap pegaper embrutar-li el local. El tempssembla que vol dir la seva, quatresortides i un empat a dos, dos diesben xops i dos dies amb sol, faltauna sortida per desfer l’empat.- 21 de maig, el gran dia, sortida ales 6 del matí des del Parc de Bom-bers. 37 són els afortunats patidorsque surten d’Artesa fins el primerobjectiu, arribar a esmorzar aGuissona en menys de tres hores.35 km que es fan a un ritme tran-

quil, això sí sense cap aturada. S’hade ser puntuals que espera l’esmor-zar i els vehicles de suport, i sobre-tot 9 companys i companyes quefaran la resta del recorregut. Ensesperen al bar de sempre (mal re-cord ja que l’últim any va desapa-rèixer un GPS, un petit descuit i unamà llarga va fer desaparèixeraquest preuat aparell). Enguany,però, tots gaudim d’aquest retroba-ment amb l’entrepà, el companys ila conversa. Ara ja són 44 els ciclistes, ambedats que van des dels 11 anys iels... Bé, no entrem en detalls. Elritme és tranquil però constant(“despacio pero sin pausa” com di-uen els guies de muntanya). L’ob-jectiu és arribar a dinar a Mas delTronc a una hora adient per podermenjar amb tranquil·litat i sobretotpoder descansar les cames... i elcos en general. Són 48 afamats per dinar que esreparteixen per a l’interior i per l’ex-terior del refugi. Després, una llar-ga sobretaula o en alguns casosuna gratificant migdiada. Si l’horad’arribada ha estat sobre les 13h,la de sortida és amb puntualitat ales 16h. Encara queden més de 30km i cal ser puntuals per arribar ales 19h i poder fruir una estona de la

A Montserrat en BTT

J

la Palanca 25

basílica i fer la visita a la patrona. L’organització ha previstavituallaments durant tot el trajec-te, sobretot de begudes. Molt im-portant perquè el dia és calorós ical hidratar-se sovint. S’ha anatsobre el previst, l’hora d’arribada,els temps i cap problema importantamb les bicicletes, tret d’algunapunxada i alguna cadena que faperdre una mica de temps, cap en-surt més. Pel que fa al físic, unacaiguda en una baixada que unsquants membres de la sortida esprenen de forma imprudent. Resimportant, esgarrinxades aparato-ses per la sang que es veu, però

res que no es pugui arreglar ambuna mica d’aigua. Després de les fotografies de ri-gor, tornar a pujar a les bicicletes icap avall, que espera l’autocar i lesfurgonetes que ens duran a Artesa.Però abans una agradable sorpre-sa, l’Eixida obsequia als participantsamb un assortit d’entrepans que sónliteralment devorats. L’energia a re-cuperar és molta i aquest menjar caudel cel als dipòsits vuits i ajuda a fermés bona la dormideta durant el vi-atge de tornada, encara que la pel·-lícula de l’autocar era de força acció,però els ulls cauen i els músculs esrelaxen.

ESPORTS

L’arribada a Artesa és a quartsd’onze. Les bicicletes han arribatprimer, ara toca recollir els estris itots a casa seva. Un altre any, unaaltra vegada a Montserrat i un altrecop fruir de la sortida i dels com-panys, cada cop més nombrosos. Per acabar, donar les gràcies aMobles Llobet, ConstruccionsVega-Llobet, Cafeteria l’Eixida iFàbrica de Matalassos Fapeco2005, sense la col·laboració desin-teressada dels quals hauria estatmés complicada l’organització i lalogística d’aquest esdeveniment.

CUDOS

26 la Palanca

TEMA DEL MES

La variant entra en funcionamenta variant d’Artesa de Segreés una realitat des del pas-sat 25 de juliol (Sant

Jaume), i esdevé un dels canvismés importants de la història recentde la nostra ciutat, marcada des detemps immemorials per ser un im-portant nus de comunicacions en-tre la plana i la muntanya. Semblava que el dia que trauri-en la carretera de dins la poblacióno arribaria mai, però el cert és queel progrés i la modernitat han fet quela via de comunicació e squivés, fi-nalment, la ciutat dels tres castells. La nova infraestructura és comuna moneda, amb una cara i unacreu per a la ciutadania. Per una banda, els artesencs higuanyarem en tranquil·litat i segu-retat vial. El pas de camions pel nu-cli urbà, principalment els de trans-ports perillosos, i els nombrososturismes que travessaven Artesa adiari i en caps de setmana i festius(uns 6.000), resultaven molestos icreaven un cert caos circulatori. Un altre punt a tenir en compteés el fet que com a viatgers a nin-gú agrada haver de passar per dinsdels pobles per anar, per posar unexemple, de Lleida a Andorra, jaque bàsicament és una pèrdua detemps. Així doncs, per un motiu delògica pura, una carretera tan tran-sitada com la nostra ha de passarper fora.

Per l’altra ban-da, hi ha raonsque fan pensarque la variantimpactarà negati-vament en l’eco-nomia d’Artesa isignificarà unapèrdua d’ingres-sos per a diver-sos comerços inegocis de casanostra. Per citaralguns exemples,els restaurants, bars, pastisseries,benzinera, estanc, farmàcia i anti-guitats es veuen clarament perju-dicats per la construcció i entradaen funcionament de la variant. Els responsables d’algunsd’aquests establiments fa tempsque temen que la variant reduiràsignificativament la seva clientela,que fins ara parava perquè els ve-nia de pas. Cosa que unida a la for-ta crisi econòmica en què estàimmers el nostre país, posarà al-gun negoci en entredit i farà perdrealgun lloc de treball. Potser ni l’Ajuntament ni algunsd’aquests empresaris no ha reivin-dicat prou aquests hipotètics per-judicis per a l’economia local davantla Generalitat de Catalunya, la pro-motora de l’obra, de la qual es po-dria haver rebut alguna contrapar-tida. Altres poblacions properes

com Ponts o Agramunt s’apropia-ran de part de la clientela que para-va a Artesa a descansar i aprofitavaper menjar , repostar o comprar. Lesvariants de les poblacions veïnesencara estaran uns anys a fer-se. Es podria haver aprofitat aques-ta oportunitat per construir unamena d’àrea de serveis a peu devariant, al mateix polígon industri-al, on s’haguessin pogut encabir iconcentrar alguns d’aquests comer-ços locals. Per fer això, hagués fetfalta un accés més directe i ràpid alpolígon i facilitar als empresaris unsterrenys o naus assequibles. El tema de la senyalització i pro-moció comercial-turística d’Artesatambé és una assignatura pendent,on s’ha de posar mà de forma im-mediata, i on potser ja s’ha fet mas-sa tard.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

L

A dalt, la variant venint des de Balaguer, davant del magatzem de cal Perotxes. Sota, perspectiva de la variant presa des de Norprint. Dalt al’altra pàgina, la variant venint des de Ponts, una imatge presa des del Castellot, una altra amb el pont sobre el Senill i la travessera d’Artesa

la Palanca 27

TEMA DEL MES

La variant de la carretera C-14 a Artesa s’ha obert ala circulació el dia 25 de juliol. Té un recorregut de3,5 quilòmetres i ha comptat amb una inversió d’uns15 MEUR. La nova via servirà per millorar la mobili-tat i la circulació viària, evitarà el pas dels vehiclespel nucli urbà d’aquesta població i millorarà les con-nexions en aquest entorn. Així mateix, permetrà aca-bar amb els embussos que es formen a l’interior delnucli urbà. La variant compta amb dos carrils de circulacióde 3,5 m d’amplada i dos vorals d’1,5 m cadascun.En el seu recorregut, tres enllaços facilitaran les con-nexions amb els nuclis urbans i la xarxa viària del’entorn:- Enllaç inicial o enllaç oest, situat a la C-26. És unsemienllaç que permet els moviments de Balaguercap a Artesa i d’Artesa cap a Balaguer.

- Enllaç centre, que connecta amb la C-14. Estàformat per una rotonda a diferent nivell que per-met tots els moviments i és l’accés més directe alnucli d’Artesa de Segre.- Un enllaç final o enllaç est que connecta amb la C-14 (cap a Ponts i Andorra) i permet tots els movi-ments possibles. La finalització i posada en servei també permetràl’inici de les obres de remodelació de la travessia dela C-14 (des del pont del Senill fins la sortida d’Artesaen direcció Ponts). Segons van confirmar fonts delDepartament de Territori i Sostenibilitat, aquestaremodelació es realitzarà durant el mes de setembre.Les obres preveuen rebaixar-ne la calçada (en algunpunt, més elevada que les voreres) i asfaltar-la. Uncop finalitzades, s’inaugurarà oficialment la variant.

Ajuntament d’Artesa de Segre

28 la Palanca

ESPORTS

Èxit del I Campus de Futbol EFAPe l’11 al 17 de juliol, al CampMunicipal d’Esportsd’Artesa, va tenir lloc el I

Campus de Futbol organitzat perl’Escola de Futbol Artesa-Ponts(EFAP) i coordinat pels futbolistesartesencs Miki Massana (UELleida) i Roger Giribet (CFBalaguer). És la primera vegadaque s’ha organitzat al municipi unaactivitat d’aquesta índole, que vacomptar amb 30 nens inscrits. Engran part, això ha estat possiblegràcies a la implantació de la novagesta artificial l’estiu passat. Les estades tenien l’objectiud’aportar al nens que hi participes-sin els coneixements que aquestsdos futbolistes han anat adquirintal llarg de la seva trajectòria com ajugadors d’equips com el Lleida oel Barça, que tenen unes escolesde formació molt bones. A més,també es pretenia que els nens s’hopassessin bé, que s’obtinguessinhàbits saludables i que es captes-sin nous jugadors per l’EFAP. Per al desenvolupament i l’orga-nització d’aquesta activitat, els co-ordinadors del Campus van comp-tar amb la col·laboració de l’EFAP,de l’Ajuntament d’Artesa, de la Ra-dio Municipal d’Artesa, de La Pa-lanca, dels Amics de Collfred i del’Estanc Massana. A més del Miki iel Roger, hi havia 2 monitors més,els també futbolistes artesencsIsaac Pérez i Àngel Santacreu.Com a nota més anecdòtica enaquest sentit, les estades tambévan comptar amb l’ajuda d’un “clàs-sic” del futbol, el Ramon Aymerich,que amb prop de 60 anys es va

calçar de curt i vacol·laborar en tot elque se li va proposar.La seva dilatada ex-periència va aportaruna important dosi deconeixements i unagran empatia amb elsnens. També cal des-tacar la col·laboraciódels dirigents del’EFAP, en especial elPere Martí i el Jaume“Torreta”, que sempreestaven a punt, total-ment involucrats amb el projecte.Finalment, la col·laboració del re-gidor Toni Belchi va ser el vincled’unió amb l’Ajuntament. Durant els 7 dies del Campus esvan tocar els diferents aspectes queengloben el futbol, des dels coordi-natius, passant pels cognitius i ar-ribant als competitius. Així doncs,es van organitzar tres grups de tre-ball en funció de l’edat, amb elsquals cada dia es treballaven elsmateixos continguts, adaptats a lesseves possibilitats.Els nens de 6 a 8anys, estaven a càrrecdel Miki Massana il’Issac Pérez; de 9 a 11anys, de l’ÀngelSantacreu; i de 12 a14 anys, del RogerGiribet. La programació di-ària de les estadesincloïa una gran partde formació futbolís-tica, de 10 del matí ala una del migdia.

Després, una horeta de piscina pera refrescar-se i relaxar la muscula-tura. Tot seguit es desplaçaven alpavelló, per dinar i gaudir d’un petitdescans entre les 14h i les 15:30h,així agafaven forces per a la realit-zació d’una darrera activitat alter-nativa relacionada amb el futbol,entre 15:30h i 17h. Els entrenaments del matí es di-vidien en tres parts: de 10h a10:45h es treballaven aspectes co-ordinatius (tècnica). Al llarg de la

D

Part final del matí. Partit entre els més petits

Aturada per descansar i hidratar-se

la Palanca 29

ESPORTS

setmana es van tre-ballar el control i lapassada, la conduc-ció i el driblatge, elcolpeix a porteria i lescentrades i els re-mats. De 10:45h a11:30h es treballavenaspectes cognitius(tàctica), des d’activi-tats amb igualtat nu-mèrica (1x1, 2x2 i3x3) fins activitatsamb inferioritat nu-mèrica defensiva(2x1, 3x2 i 4x3), amb la finalitat queels nens aprenguessin alguns con-ceptes bàsics per a ser capaçosd’identificar aquestes situacions enel transcurs d’un partit i les pogues-sin solucionar. D’11:30h a 12h esfeia una parada per descansar, hi-dratar-se i menjar fruita. Per aca-bar la part d’aprenentatge futbolís-tic, de 12h a 13h es feia un treballmés competitiu en què es realitza-ven conservacions i partits. En arribar la una del migdia, elsnens es posaven el banyador i ana-ven a refrescar-se a la piscina du-rant una hora. Després, agafaventot el material i es desplaçaven alpavelló per dinar i realitzar l’activi-tat de la tarda. Una bona part delsnens es quedaven a dinar, però elCampus donava la possibilitat queho fessin a casa. Després de recu-perar forces, a les 15:30h es co-mençava amb l’activitat de tarda,que tenia una durada aproximadade 90 minuts i sempre estava rela-cionada amb el futbol. Es van rea-litzar des de gimcanes futbolísti-ques, passant per competicions defutbol 5x5, fins a jocs tradicionalsde futbol com un ràpid, un

“vaseliner” o el mocador adaptat.Finalment, a les 5 de la tarda, elCampus finalitzava i les famíliesvenien a buscar els seus fills. Aquesta estructura organitzativaes va dur a terme de dilluns a dis-sabte, mentre que el diumenge esva organitzar una jornada de clo-enda amb les famílies, en què esvan fer unes activitats amb pares ifills (un partidet pares-fills, un jocde punteria i uns llançaments depenals). Una vegada acabades lesactivitats, es va celebrar un dinaral pavelló poliesportiu, amb l’assis-tència d’un cente-nar de persones,que va significarl’acte de cloendadel Campus. El di-nar va estar presi-dit per l’alcalded’Artesa, així compels organitzadorsi col·la-boradors.En acabar, es vanrepartir uns obse-quis a tots elsnens del Campusi es van lliurar elspremis als que

durant la setmana havien aconse-guit el major nombre de punts, fruitde diverses valoracions. Els premi-ats van ser: pels petits, Xavier Pe-drós; pels mitjans, Xavier Gonzàlez;i pels grans, Julià Jou. Es va aca-bar la cloenda amb el sorteig d’unasamarreta del jugador Pedro (FCBarcelona), que va tocar a Èric Orrit,i un bingo en què els premis eren unapilota (línia) i una samarreta del Lleidade Miki Massana (bingo). Casual-ment, els dos premis del bingo vananar a parar a les mans del regidord’esports, amb la qual cosa la bro-ma va estar servida. De forma global, la valoraciód’aquest I Campus EFAP ha es-tat molt positiva, ja que totes lesparts implicades han quedat moltcontentes del resultat obtingut enfinalitzar les estades (organitza-dors, monitors, participants, famí-lies i col·laboradors). Així doncs,cal esperar que l’any vinent s’hipugui tornar.

Ramon GiribetRoger Giribet

Després de la piscina, cap al pavelló per dinar

Una de les activitats del diumenge: penals entre pares i fills

30 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

ls dies 10 i 11 de juny vantenir lloc els actes organit-zats per l’AMPA de l’Escola

Els Planells amb motiu de l’acaba-ment del curs escolar. El divendres es va fer la part mésformal, a la sala polivalent de l’es-

cola, amb el lliurament d’orles al’alumnat de P5 i de 6è, és a dir, elsque canvien d’etapa educativa. El dissabte, al pavellópoliesportiu, va ser el torn de la partmés lúdica i festiva, amb jocs in-fantils (inflables, pista de motos, llits

elàstics...), una petita mostra de lesactivitats extraescolars organitza-des per l’AMPA i, per acabar, un bonsopar amb una excel·lent cassolade pollastre.

AMPA de l’Escola Els Planells

E

Festa de final de curs a l’Escola Els Planells

la Palanca 31

PARLEN LES ENTITATS

Jaume Porta ens presenta Suitequest 10 de juny el Club deLectures Artesenc va orga-nitzar la presentació del lli-

bre de poemes “Suite” (2010) deJaume Porta i Estivill. En Joan Roca va fer la presen-tació de l’autor i de la seva obra an-terior. A continuació, en Jaume vaexplicar com entén l’escriptura iquin estil té. Breu en la seva inter-venció, va preferir parlar a travésdels seus poemes que foren llegitsper ell mateix i per Joan Roca ambl’inestimable col·laboració de NúriaSerradell. En poc menys d’un hora, l’acteva acabar en mig dels aplaudimentsdels assistents. La presentació es va realitzar ala sala d’actes de Les Monges, gen-tilment cedida per l’Ajuntamentd’Artesa de Segre, a qui voldríemagrair la seva col·laboració. Volemagrair també la col·laboració d’enJoan Roca i de Núria Serradell.

A

Jaume Porta i EstivillNota biogràficaVa néixer a Barcelona l’ †11 de gener 1967. Treballa com a recepcionista d’hotel, a Vielha (Val d’Aran), onactualment resideix. En el seu temps lliure es dedica a escriure poesies, en un marc idíl·lic, seguint lainspiració que li donen les seves diferents muses i reflectint les sensacions causades per amistats, amorsi ganes de viure. És un admirador de poetes com Miquel Martí i Pol i Pere Quart, i escriptors com AntonioGala i Josep Carner. En el conjunt de la seva obra, trobem etapes on utilitza la llengua catalana com a vehicle d’expressió ialtres èpoques on utilitza la llengua castellana per deixar empremta d’allò que sent. En funció, moltesvegades, de la inspiració del moment.

ObraPoesia:- Amistat, amors platònics i d’al-tres herbes (1995)- Itziar (1996)- Diguem que parlo de tu, diréque parlo de mi (1996)- A les ports d’un nou món (1996)- Mo (1997)- De pensament i paraula (1998)- La nit embolicada amb paperde regal (2006)- Dies de roses i absències(2006/2007)- El viatge de la fada entremalia-da (2008)

- Hilda (2008)- De cop i volta... Matí (2008)- Des del fosc del teus ulls (2008/2009)Narrativa i assaig:- Personal i intransferible (1998)- Cartes a la meva germana (2008)Teatre:- Res no és Allò que sembla (2001)

Premis- Premi Jocs Florals de les Corts.Barcelona, †2001- Premi Obra Original en la XV tro-bada de Teatre Juvenil de SantAndreu. Barcelona, †2002

Cal esmentar que l’autor es vaassabentar, poc abans de comen-çar l’acte, que havia quedat finalis-ta en els XI Premis Aran de Litera-tura (poesia). Des d’aquí el volemfelicitar pel seu èxit i desitjar-li’nmolts més en el futur. Si algú volgués exemplars de la sevaobra, els pot aconseguir a un preu inte-

ressant i sense ports sol·licitant-los a lasegüent adreça de correu electrònic:jaumepoeta@hotmail.com. Els lli-bres estan escrits en català, caste-llà i aranès.

Josep M. Espinal i AubetSecretari del Club de Lectures

Artesenc

la Palanca 33

PARLEN LES ENTITATS

l dissabte 9 de juliol va tenirlloc, al Local Social del GrupCultural i Recreatiu

d’Alentorn, la xerrada-col·loqui ambel professor i escriptor Jordi Souto. L’acte estava organitzat pel Clubde Lectura d’Alentorn, secció queforma part del Grup Cultural i Re-creatiu d’Alentorn, i la BibliotecaMunicipal Joan Maluquer i Viladotd’Artesa de Segre. Van col·laboraren l’esdeveniment la Junta Veïnald’Alentorn, l’Ajuntament d’Artesa deSegre, Ràdio Artesa de Segre i ladistribuïdora de productes delMontsec la Forca. Jordi Souto, nascut a Malpàs(Alta Ribagorça) i criat al barri llei-datà de Cappont, és llicenciat enFilologia Hispànica i ha cursat, amés, estudis de Ciències Empre-sarials (UdL) i de Ciències Políti-ques (UOC). La major part de laseva trajectòria l’ha dedicada a ladocència, però també ha treballat enel món de l’esport professional i coma operador en els mercats financers.

E

Xerrada-col·loqui amb en Jordi Souto

Ha estat professor a l’Institutd’Agramunt fins al seu nomena-ment, al febrer, com a director delsServeis Territorials de Governaciói Relacions Institucionals a Lleida. Ha escrit el llibre El criteri del cre-tí. Un viatge al món dels prejudicisi les sobrevaloracions, que s’ha lle-git i comentat al Club de Lecturad’Alentorn. En la xerrada-col·loquiens va parlar de manera lúcida idistesa de l’actitud del cretí davant

de la política, de l’economia, de laliteratura, de l’art, de l’esport, i delsprejudicis i sobrevaloracions quetenim davant de determinats aspec-tes. L’autor ens va comentar anèc-dotes i situacions de la quotidianitatque ens identifiquen amb les sevestesis. L’acte va acabar amb una ter-túlia entre els assistents.

Grup Cultural i Recreatiud’Alentorn

Gràcies, mestre Carlos!n acabar el curs escolar2010-2011, el nostre direc-tor i company Carlos Abad

ha deixat l’escola Els Planells ambmotiu de la seva jubilació, desprésd’una llarga trajectòria docent, lamajor part de la qual ha estat dedi-cada a la formació dels infants dela nostra escola (37 anys, delsquals 35 com a director). Aquest esdeveniment va sermotiu d’una doble celebraciód’agraïment. Per una banda, l’últimdia lectiu, a més d’acomiadar elsnens i nenes de 6è com fem cadacurs, vam fer el mateix amb el nos-tre director. Representants de totsels cursos li van dirigir unes parau-les, a les quals ell també va corres-pondre al final. Com a record, unquadre amb les fotos de l’alumnat iel professorat actuals per cursos.

Per la seva part, l’alumnat de sisè(els únics als quals feia classe), liva preparar una sorpresa. L’endemà mateix, un grup d’unes70 persones de diferents sectors dela comunitat educativa (tant actu-als com anteriors), ens vam aple-gar en un dinar en què abundarenels obsequis i les paraules d’agraï-ment. Vam comptar amb la presèn-cia de l’alcalde, Mingo Sabanés; lainspectora d’Ensenyament, Núria

Aragonés; el director dels ServeisEducatius de la Noguera, JoanArjona; el president de l’AMPA,Enric Ros; i la directora de l’Insti-tut, Ramona Solé. En la part final,el Carlos ens va explicar perquè vadecidir quedar-se a Artesa: aquí ésfeliç. Com diu el quadre que li vamregalar: Gràcies, mestre Carlos!

Escola Els Planells

E

la Palanca 35

PARLEN LES ENTITATS

50è aniversari del Parc Recreatiu de Vilanovaquest any es compleixen 50anys de vida de la nostra“Piscina”, una de les tres

més antigues de la província deLleida i la Junta Directiva voldriaagrair, en primer lloc, aquells queara fa 50 anys varen fer possibleamb la seva iniciativa, donatius itreball desinteressat que avui pu-guem gaudir d’aquesta instal·lació. També voldríem donar les gràci-es a l’Ajuntament de Vilanova deMeià per la seva cooperació duranttots aquests anys i a tots els nos-tres abonats i amics, perquè sensela seva col·laboració no seria pos-sible que avui disposéssimd’aquest Parc del qual creiem quetots els que estimem aquest muni-cipi podem sentir-nos orgullosos. Per celebrar aquest 50è aniver-sari, el dia 6 d’agost, hem organit-zat una vetllada a la que tots hi souconvidats:

- 23:00 h. Ball amb el conjunt LAMAR BLAVA. Durant el ball tambéhi haurà les següents actuacions:SAM (cançó catalana i humor) iALBERT Mag.- 01:30 h. Continuació del ball ambel mateix conjunt. Durant aquesta vetllada, l’Asso-

A ciació Parc Recreatiu oferirà cocaa tots els assistents i, com no po-dria pas faltar per celebrar el nos-tre aniversari, una bona copa decava per a tothom, ofert pel bar deles piscines.

La Junta

Campaments del Cau 2011: una passada!!!om cada any, hem tornat alsCampaments del Cau. I noés per res, però aquest any

han estat una passada!, perquègairebé tots, tots…(castors, llopsi ràngers) ens hi haguéssim que-dat com a mínim una setmanamés. La travessa cap al cim deMontseny de Pallars va ser un èxit,ningú va “pinxar”. Potents i deciditsens podeu veure al cim, quasi to-cant el cel! I com sempre…unamica de tot... per “curtir-nos”, i tre-ballar aquells “valors” que els capstant ens “matxaquen” i que els pa-res diuen que ni pagant “miliona-des” no ens podrien ensenyar encap altre lloc. Últimament aquests pares tam-bé s’ho han passat “pipa”: ajudanta muntar el campament el diaabans, ajudant en la travessa, aju-dant a fer caure el pal…Tots fentpinya!

Però sobretot, sobretot, a quihem de donar les gràcies és alscaps, les cuineres i tots aquells queuns dies o uns altres van pujar aajudar.

C Gràcies per aquests Grans cam-paments!!! Una superabraçada!!!

Ràngers

la Palanca 37

PARLEN LES ENTITATS

Què fer davant una personaintoxicada (amb borratxera)- No es pot fer gran cosa perquèno es pot eliminar l’alcohol inge-rit, hem d’esperar que aquest esmetabolitzi a la seva velocitat 8-10 g/hora (només 1 cervesa tar-darà d’1h a 2 h). Podem oferir-lisucs ensucrats i procurar que des-cansi.- Evitar que la persona es posi enperill perquè els seus mecanismesd’autocontrol no funcionen i té lapercepció i les seves capacitatsmotores alterades.- Poder-lo anar observant i, si ensho permet, posar-lo en posició la-teral de seguretat (tombat de cos-tat), i tapar-lo.- Si sospitem coma etílic (personainconscient que no reacciona a es-tímuls orals ni de dolor: no obre elsulls o no orienta la mirada, no obe-eix ordres, no pronuncia paraules,no es defensa del dolor... és comun son profund del qual no es potdespertar), caldrà avisar urgent-ment al 061 o al 112 i mantenir-loen decúbit lateral de seguretat. Heu parlat mai amb els vostresfills sobre aquest tema? Que hau-rien de fer amb un amic que estàborratxo? Què us agradaria quefessin els amics del vostre fill siaquest agafés una bona petane-ra?... I amb els pares? Per altra banda, molts cops elsamics poden detectar abans queningú un consum problemàtic en uncompany. Una persona que persis-tentment fa un abús de l’alcohol,molt probablement pateixi altresproblemes més importants als

quals s’hauria de donar sortida.Demaneu ajut.

Com podem saber si a mésde ser bebedors de risc po-dem estar a prop de ser ad-dictes o depenents de l’alco-hol?Criteris DSM-IVDSM-IV. Si es com-pleixen 3 o més criteris durant l’úl-tim any, es considera que hi ha unproblema d’alcoholisme. Caldràque demaneu ajut.- Tolerància, necessitat de consu-mir quantitats creixents d’alcoholper aconseguir l’efecte desitjat odisminució de l’efecte amb ingestade la mateixa quantitat.- Símptomes de síndrome d’absti-nència si no se’n pren: tremolors,suors, ansietat, depressió, irritabi-litat, insomni, cansament...- Disminució de la capacitat de con-trol pel desig persistent de consu-mir-ne.- Disminució i/o abandonament pro-gressiu de les activitats socials, la-borals o recreatives, i dedicació demolt de temps a les activitats ne-cessàries per aconseguir alcohol,consumir-lo o recuperar-se delsseus efectes.- Persistència del consum malgratles conseqüències perjudicials.

El consum de l’alcohol ambaltres droguesLa combinació de l’alcohol amb al-tres drogues és molt perillosa:1. Amb altres depressors com elsporros, la marihuana i elstranquil·lizants poden produir estatsprofunds de sedació amb pèrdua

de la consciència i fins i tot arribaral coma.2. Amb estimulants tipus MDMA oamfetamina (speed) incrementa ladeshidratació corporal i el risc de“cop de calor” que pot provocar lamort. A més a més, fa que es con-trarestin els efectes de les duesdrogues, amb la qual cosa pot apa-rèixer una tendència a un majorconsum amb l’objectiu d’experi-mentar els efectes desitjats i, pertant, un augment dels riscos.3. Amb la cocaïna genera en l’or-ganisme l’anomenat “coca-etileno”,un metabolit de gran poder tòxic.4. Amb les drogues al·lucinògenes(bolets, LSD i ketamina, entre d’al-tres), poden augmentar els canvisde percepció de la realitat i provo-car problemes psicològics definitiuso passatgers. Beure menys i gaudir més!!!

Normes per un consum responsa-ble en majors de 18 anys:- Beure havent menjat.- Beure poc a poc.- Intercalar begudes sense alcoholo espaiar els consums.- Preveure que les begudes destil·-lades augmenten més ràpidamentl’alcoholèmia i que s’hauran de beu-re encara més poc a poc.

Per a saber-ne més:www.lascarasdelaalcohol.com.eswww.drojnet.2www.ordago.netwww.energycontrol.org

AMPA Institut Els Planells

Adolescència i alcohol (III)

38 la Palanca

FA 25 ANYS

Juliol de 1986ant la portada com la con-traportada mostren imatgesde la Fira de Sant Bartomeu,

a mode de publicitat d’aquest es-deveniment artesenc de finalsd’agost. L’editorial i les pàgines cen-trals, però, fan referència a un delsgrans perills de l’estiu: els incendis. PORTADA. Aquesta imatge de laFira (cal suposar de l’any anterior,el 1985) ens permet comprovarimportants canvis respecte al mo-ment actual, 25 anys després. Peruna banda, l’arbrat de la Pl. Ajun-tament és avui dia molt més abun-dant i frondós. Respecte a la Firade Sant Bartomeu (setena pel quefeia al meló), la quantitat de maqui-nària agrícola de la imatge, envol-tant la plaça, contrasta amb la sim-bòlica presència que hi té en l’ac-tualitat. EDITORIAL. Un llarg editorial,que porta per títol Isolament, reflec-teix la consternació davant delsimportants incendis d’aquell més dejuliol, la major part dels quals pro-vocats per l’acció humana. LOCAL. La Informació Municipalrecull la relació de factures i de lli-cències d’obres aprovades en elmes de maig. Entre altres coses, el NoticiariLocal de J.M. Solans ens informadels ajuts per a empreses familiarsagràries (Generalitat) i per a alum-nat de parvulari (Estat). Tambéanuncia la celebració d’alguns es-deveniments: la VII Fira del Meló iel Concurs Fotogràfic d’Anya. Pelque fa a l’Ajuntament d’Artesa, l’inicide les obres de l’enllumenat de l’en-trada d’Artesa per la carreterad’Agramunt, l’aprovació de l’adqui-sició de l’antiga ambulància de laGermandat de Sant Sebastià coma cotxe fúnebre i l’inici dels tràmitslegals per a tenir una emissoramunicipal (a iniciativa de l’Associa-ció Cultural La Palanca). Cridal’atenció la notícia d’un conveni sig-nat entre els ajuntamentsd’Agramunt, Artesa i Ponts amb elDepartament d’Indústria “per a la

recol·locació d’excedents laboralsa través de l’empresa Eclipsa, de-penent del CIDEM”. COMARCA. A Des del Miradordel Montsec, Ferran Sánchez Agus-tí ens ofereix la crònica documen-tada del pas de Mn. Alcover perArtesa, a mitjans d’estiu de 1906,en el seu trajecte del Pallars al’Urgell en una de les seues “eixi-des filològiques”. Dades del incendis és una sin-tètica però acurada informació so-bre els incendis de Baldomar (841

ha) i de Montmagastre (47 ha). Festes Majors 86 és un intent dela revista de recollir no solament lesdates de les festes del diferentspobles del municipi i rodalia, sinótambé dels actes programats. Pelque es veu, no sempre amb èxit. Noces d’argent de la piscina deVilanova de Meià és un altre articlede Ferran Sánchez Agustí. Enaquesta ocasió fa una breu resse-nya dels 25 anys d’història de l’As-sociació del Parc Recreatiu, funda-da el 1961. El 1986 comptava amb

T

la Palanca 39

FA 25 ANYS

LA FITXA

Número: 55Data: juliol de 1986Preu: 100 ptes.Pàgines: 24

234 socis i el president era AntoniEstrada. FLASH. Per primera vegadaapareix aquest títol de secció. I hofa amb l’article, sense signar, Artesaturística (I). En una primera part, fauna aproximació geogràfica i his-tòrica del municipi. Les altres partsestan dedicades a “Turisme i esbar-jo”, “Gastronomia” i “Museus” (Mu-seu del Montsec i Museu deBaldomar). INFORME. Joan Aranés i JesúsMartí publiquen La lluïssor del de-sert: els incendis. Es tracta d’unacurat article de més de tres pàgi-nes amb la pretensió de “augmen-tar el nivell de sensibilització i edu-cació pública enfront, no solamentdels incendis forestals, sinó del pro-blema de l’adequació al medi quel’espècie humana comparteix ambla resta d’animals iplantes del plane-ta”. L’article es divi-deix en diferentsapartats i ve acom-panyat de gràfics iuna foto d’un camiódel Parc de Bom-bers de les Borgescalcinat per un delsfocs d’aquell estiu. ASSOCIACI-ONS. Resum d’uncurs, de l’Agrupa-ment Escolta i GuiaMare de Déu delPla, exposa el mésdestacat d’aquellany: l’ incrementd’afiliats fina al centenar, l’estrenade “caus” a l’antiga casa del veteri-nari i el camp d’estiu a Barruera(Vall de Boí). HISTÒRIA. L’incombustibleFerran Sánchez Agustí ens ofereixun interessant article amb el títol

Notícia de la Fira de SantBartomeu. 1846. Es tracta d’un re-cull de diferents observacions (co-mentades pel Ferran) que PascualMadoz va publicar en un dels seusfamosos diccionaris respecte aArtesa i la Fira. En aquest mateixa secció tam-bé es publica la continuació de lahistòria del municipi d’Alòs deBalaguer, iniciada en la revista delmes anterior. OPINIÓ. Signat per Salam, sensdubte un pseudònim, l’article Clamen el desert? ens ofereix unes in-teressants reflexions a favor de laindependència de Catalunya. IMATGES D’AHIR. Dues fotogra-fies de la part central de la carrete-ra d’Artesa (una del moment i l’al-tra 20 anys anterior) ens permetenobservar les diferències entre els

vehicles d’una època i l’altra, tantpel que fa als models com a laquantitat. DE LA VELLA ARTESA. Conti-nua el curiós reguitzell de personat-ges artesencs que Brunet d’Artesaens presenta, amb el seu caracte-

rístic estil, en L’auca d’Artesa,1900-1936. Com que aquest mesanem bé d’espai, aquí en teniudues petites mostres:- Fragment del Manquet de Cal Jan:“Amb una somereta seguiaBaldomar, Alòs, Vilves, Collfred,tant si feia calor com si feia fred”.- Fragment de Cal Canyes: “Quanel Canyes no té pa, la canalla fa ba-llar. Quan el Canyes no té vi, lacanalla fa dormir”. CARTES A LA REDACCIÓ. Enla carta El porquí a la deriva, Joan

Pujol es lamentadel mal momentdel sector i plan-teja dures críti-ques contra l’ad-ministració públi-ca. HUMOR. L’au-tor dels personat-ges Quimet iCosme (Pere Ser-ra) ens ofereix unparell d’acudits es-tiuencs, un sobrela Fira del Meló iun altre sobre elsviatges de vacan-ces. CONTRAPOR-

TADA. Com ja he dit al comença-ment, aquesta pàgina ens ofereixun total de 5 fotografies amb el títolLa Fira: gent i artesania.

Ramon Giribet i Boneta

Efemèrides a recordar de l’any 1986- Estiu: 25è aniversari de la fundació de l’Associació del Parc Recreatiu de Vilanova de Meià, impulsorade la piscina i les instal·lacions esportives adjacents.

CARTES A LA REDACCIÓ

40 la Palanca

La facilitat de la críticastem en temps difícils i com-plicats. A la gent se li fa difí-cil creure en millores prope-

res i qualsevol canvi sembla serportador d’aspectes negatius perals ciutadans. És cert que, actualment, les co-ses no funcionen correctament, quetotes les coses no estan en el seulloc corresponent, però criticant-lesno s’arreglen. Criticar les accions idecisions dels altres, dels encarre-gats de dur a terme aquests can-vis, resulta força fàcil, en compara-ció a les iniciatives que puguememprendre nosaltres, els ciutadans. Us heu parat mai a pensar elperquè estem en la situació en queens trobem? Heu pensat i reflexio-nat en possibles solucions enversaquests problemes que ens enva-eixen i preocupen? És cert que peraixò tenim els polítics, però ells no

E pensaran pels problemes de cadas-cun de vosaltres. No conec a fonsel món de la política, ni molt menys,però no crec que s’interessin demanera profunda en els problemesminoritaris. Esperar que arribin les solucions,mentrestant segueixes amb un rit-me de vida passiu, és una posturasenzilla, simple. Cadascun de no-saltres hauríem de dedicar un certtemps en preocupar-nos a trobar o,si més no, buscar solucions alsdesperfectes de la societat actual.Evidentment, no som iguals i, pertant, hi haurà persones que ho con-sideraran una pèrdua de temps ouna activitat que no els correspon,però animo aquells més encorat-jats, aquells que en algun momenthan decidit cavil·lar i reflexionarvers com podrien millorar i ajudaral funcionament d’aquesta societat

que va en davallada, o inclús, degrans aspectes globals. Però so-bretot, crec que és molt d’agrairaquelles persones que dia a dia, amés a més de pensar-hi, actuen perfer-ho possible. Tindríeu diversitat de temes pera tractar, ja sigui amb la família, elsamics, companys de feina... i, lla-vors, us serà reconfortant, pels ciu-tadans que hagueu dedicat temps alraonament, gaudir d’una conversa enquè es posin en comú les diversesopinions personals, i intentar, a lavegada, buscar-ne la millor. Vosaltres també podeu tenir lesrespostes que ens conduiran a mi-llor i progressar. Vosaltres tambéteniu dret de paraula i opinió. “Si no formes part de la solu-ció, ets part del problema”.

Ivan Balagueró Masanés

Monges taronges, escoles cassoles...e’n recordes de quan fèiemaquesta cantarella? Doncs,enguany, els que en fem

quaranta estem decidits a tornar-laa entonar. Per això, per poder tro-bar-nos tots, caldria que totes lespersones nascudes l’any 1971 alnostre municipi o rodalies, així

com també aquells que ara viviuaquí, ens poguéssim reunir i de-cidir com podem celebrar-ho. Per tal de contactar, podem fer-ho de les següents maneres:

- Correu electrònic: lleva71-cat@hotmail.com

T - Facebook: monges taronges es-coles cassoles

- Telèfon mòbil: 652850164 (JordiGarcia) Esperem que podem trobar-nosforça colla i així, entre tots, fer unabona celebració.

La crisi arriba a la premsa comarcalL’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), de la qual forma part La Palanca, ha deciditreduir el nombre d’edicions de la revista El Còmic de la Premsa Comarcal degut a la situació econòmicaderivada de la reducció d’ingressos.

Per aquest motiu, d’aquí a finals d’any, ElCòmic només es publicarà en els me-sos de juny, setembre i desembre.

Aquesta és una decisió de moment transitòria. Lamentem els inconvenients que pugui causar als nos-tres lectors i lectores, als quals els demanem la màxima comprensió.

la Palanca 41

CARTES A LA REDACCIÓ

És una vergonyaltimament he hagut de sen-tir per part de personesd’Artesa mateixa, persones

de pas, amics, etc., comentaris re-ferents a unes façanes de la carre-tera de Ponts, 5, 12 i 14: “És ver-gonyós que aquest tram de carre-tera estigui tan abandonat, deixat,brut per les cagades de coloms.Què no fa res l’ajuntament?” L’estat dels edificis és ruïnós iamb perill d’ocasionar un accidenta vianants, és el lloc més estret icèntric del poble, que quan es cre-uen dos camions grossos, no hipoden passar a la vegada. He par-lat moltíssimes vegades i presen-tat escrits des de l’any 98, i cadavegada insisteixo perquè el perillaugmenta més. Els informes del’aparellador municipal han decla-rat estat ruïnós fa uns dos anys is’han obert expedients als propie-taris dels edificis per tal que arre-glin la situació. L’Ajuntament ha fetrequeriments i no ha servit de res,els deixa caducar els expedientsper manca de formalitat. Cada ve-gada hi ha més perill, han hagut devenir els bombers per treure tros-sos de façana que queien i lo quemés dol és que aquests propietarises burlen de l’ALCALDE, demos-

trant que tenen més poder i més...que ELL i no sol d’ELL sinó quetambé dels propietaris que sónartesencs i que arreglen les faça-nes i les cases perquè volen tenir isentir una Artesa neta, cosa que al’Ajuntament poc li importa. Augmentar els impostos, contri-bucions i més coses és lo primerque fan. No solament hi ha aquestes fa-

Ú

çanes, també n’hi ha a la carreterad’Agramunt, de Ponts, de Tremp id’altres indrets. Sembla que no ofe-reixen tant perill, però és una imat-ge que deixa molt que desitjar... Algun dia ens sentirem orgullo-sos del nostre poble? O ens aver-gonyirem i esperarem algun acci-dent per a solucionar-ho?

Josep M. Figueras

42 la Palanca

PARTITS POLÍTICS

Valoració del traspàs de poders a Cubellsl grup d’Esquerra ens sen-tim amb el dret i deure devalorar algun fet i el discurs

de traspàs de poders de l’exalcalde,senyor Josep Roig, durant l’acte deconstitució del nou govern munici-pal, el passat dissabte 11 de juny,al considerar que vam observar al-guns aspectes lamentables pel quefa a continguts i comportaments. D’entrada, però, volem valorarmolt positivament la notable assis-tència de públic i de representacióde membres de les dues candida-tures recentment escollides. Cre-iem que reflecteix prou bé l’interèsi l’esperança de la gent pel que faal nou període que acaba de co-mençar, així com a la voluntat departicipació de la pròpia comunitatdes d’un bon començament. Pel que respecta als fets mésconcretament, volem recordar queel Sr. Roig havia manifestat el seuposicionament vers les eleccionsdel 22 de maig, al nostre municipiCubells, dient que la seva conduc-ta seria escrupolosament neutral.

Nosaltres mai havíem demanat nireclamat cap comportament, tot-hom és lliure de recolzar i fer cam-panya pel que cregui oportú –no-més faltaria–, però sobren els do-bles llenguatges. No trobem béque, en vigílies de les eleccions, elSr. Roig repartís ajuda social, laqual no és seva, pel nostre pobleamb finalitat electoral. Entre moltesaltres raons, és un menyspreu a ladignitat dels més “febles”, per noparlar de coacció. Quant al seu “discurs”, pronun-ciat després de l’acte d’elecció delnou alcalde i de presa de posiciódel nou consistori, el qualifiquem depoc elegant i molt partidista, per ferun enaltiment desproporcionatd’una candidatura i dels seus inte-grants, a més d’adjudicar-ne unsmèrits suposats. El Sr. Roig vaometre el seu inventari de gestiócom a alcalde de Cubells, i tambéva “oblidar” una part del consistorique també és poble i que en repre-senta una part molt important i dig-na dels seus veïns, com ha quedat

palès en el resultat força igualat deles recents votacions. Pensem que el Sr. Roig, ambaquesta mena d’actuacions, no aju-da a millorar en aspectes fonamen-tals com són la democràcia, la ve-ritat, la realitat i el respecte més ele-mental a la diversitat política. Pel que respecta al grup d’Es-querra, volem deixar clar que sem-pre hem assumit el compromís delleialtat i respecte a la dignitat per-sonal i col·lectiva, distingint semprela crítica i la disconformitat delscomportaments dirigits al despres-tigi o a la calúmnia. Per tot això, considerem que se-ria bo començar aquest nou perío-de de govern municipal amb millorsi més dignes continguts i compor-taments. Nosaltres honestament hicontribuirem.

Salvador Soldevila Pedrol

E

Ens ha deixat Víctor Torresl passat mes de juny, amb96 anys, ens va deixar Víc-tor Torres, amb el qual la

Secció Local d’ERC sempre haviamantingut una molt bona relació,molt especialment per part del re-cordat Tonet del Sord (AntoniFons). Per aquest motiu no enshem pogut estar de dedicar-li uneslínies de comiat. Víctor Torres era un dels impres-cindibles, un dels que sempre hihan estat, des del primer fins l’úl-tim dia d’una vida militant, a lesverdes i a les madures, lleial a lanació catalana i als valors republi-cans i de justícia social. Per això elseu partit era ERC, per això creiaque aquest era el millor instrumentdels que volem avançar. Trobarem a faltar la seva escal-

E

for, la seva vàlua personal, la sevamilitància incombustible i la sevahonestedat. Però el seu llegat, elseu exemple de coratge, de digni-tat, de fermesa i d’autenticitat, se-guirà intacte entre nosaltres, entretots els anhelem uns Països Cata-

lans lliures i socialment justos. Gràcies pel teu exemple, Víctor!

Artesa de Segre

la Palanca 43

PARTITS POLÍTICS

Agraïment i anàlisiova legislatura i nou equipa l’Ajuntament d’Artesa deSegre. Aquestes últimes

eleccions municipals han variatconsiderablement la representaciópolítica al consistori. Des del PSC-PM volem agrair atots i cadascun dels ciutadans queens han votat la confiança diposi-tada en el nostre partit, ens els nos-tres candidats i en el nostre projec-te de futur pel municipi. Actualment al PSC-PM hem per-dut els dos regidors que teníem(encara que per sis vots no hemaconseguit el primer); el PP es tro-ba en una situació similar a la nos-tra; CiU manté els quatre que te-nia; i ERC ha obtingut set regidors,els millors resultats mai “captats”. Felicitem el partit guanyador,però no podem deixar de lamentarla pèrdua de pluralitat i de poder del’oposició, donat que una majoriaabsoluta mal aprofitada pot ser con-

traproduent pel interessos del mu-nicipi d’Artesa. A través d’aquest article ensagradaria fer una petita anàlisi pú-blica del que creiem que ens haafectat. En primer lloc, creiem que s’habarrejat la política catalana i espa-nyola amb la municipal. Sabem delcert que no han agradat gaire mol-tes de les decisions que s’han presa Barcelona i a Madrid (com l’Esta-tut, el finançament, les ajudes...),però pocs votants s’han adonat quedes de la política municipal no s’hipot fer res i no s’ha sabut separarles dues coses. En segon lloc, perquè els candi-dats no eren prou coneguts. Des del’agrupació local es va creure queera més important buscar personesintel·ligents i treballadores. No cre-iem que fos un error, però hi conti-nuarem treballant. I finalment, creiem que s’ha cre-

at un bipartidisme inútil, per pord’amb qui pactaran els uns i els al-tres, s’ha “tirat pel dret”. Nosaltrescreiem que com més partits en unconsistori, més riquesa hi ha, mésrepresentació ciutadana i sobretotmés idees, opinions i perspectivaper veure les coses. Només ens queda dir que durantaquests últims quatre anys hem fetuna aposta clara de millora perArtesa i volem que continuï millo-rant, per això volem utilitzar la re-vista La Palanca com a eina decomunicació, no de crítica, cap atots els ciutadans. Així mateix usgarantim que mai deixarem de tre-ballar per l’interès de tots. Moltes gràcies.

Agrupació Local Artesa de Segre

IN MEMORIAM

La família Camats-Llagunes volagrair a tothom les mostres decondol i d’estima que hem rebutper la pèrdua del nostre estimatpare i avi (A.C.S. + 27-06-2011). Així mateix, manifestem elnostre agraïment vers tot el per-sonal del CAP d’Artesa de Segrei tota la Comunitat Parroquial deSanta Maria de l’Assumpciód’Artesa de Segre.

Nota d’agraïmentLA VIDA

La vida és una oportunitat, aprofita-la.La vida és bellesa, admira-la.La vida és una benaurança, assaboreix-la.La vida és un somni, fes-la una realitat.La vida és un desafiament, afronta’l.La vida és un deure, compleix-lo.La vida és un joc, juga-hi net.La vida és tresor, aprecia’l.La vida és una riquesa, inverteix-la.La vida és Amor, gaudeix-lo.

La vida és un misteri, descobreix-lo.La vida és una promesa, realitza-la.La vida és tristesa, supera-la.La vida és un himne, canta’l.La vida és una lluita, accepta-la.La vida és una aventura, arrisca’t.La vida és felicitat, mereix-te-la.La vida és vida, defensa-la.

Mare Teresa de Calcuta

N

Subscriu-te a La Palanca,la publicació d’Artesa de Segre i Comarca

la Palanca 45

III Congrés de Joves Evangelistesl darrer cap de setmana dejuny, els dies 24, 25 i 26, esva celebrar al local de La

Dàlia Blanca de la nostra ciutat elIII Congrés de Joves Evangelistes.Amb nombrosa assistència de gentd’Artesa i també d’altres localitats,alguns vinguts expressament deBrasil, van ser tres dies on es vanorganitzar diversos actes sota ellema “Busqueu Déu mentre puguiser trobat, invoqueu-lo mentre es-tigui a prop” (Isaïes, 55.6). Val a dir que la festa estava ober-ta a tothom. L’organització va resul-tar perfecta amb diversos parla-ments del pastors visitants i cantsde lloança i acció de gràcies a Déu.Entre els pastors assistents cal des-tacar Regino Santos i André Santosde Brasil, José Domínicio i Enric

Romero de Barcelona, ambdósantics coneguts d’Artesa, a mésdels pastors artesencs JoâoFernandes i Tulio César. També lapresència de l’alcalde, MingoSabanés, que va donar suport ins-titucional als actes. De totes les intervencions, ensva agradar d’una manera especialla del pastor Enric Romero, el qualva enaltir “la relació personal ambDéu, que Déu honora a qui l’hono-ra”. Ens parlà de “no una Religió,sinó d’una Relació, que amb Déues viu millor”. Que “el poble queconfia en Déu, és benaurat, gau-deix d’una felicitat completa”. “L’ac-tual sistema humà se’n va a baix sifa que l’home s’apegui a ell mateix”.“Cal que ens donem compte queles la Benaurança és una medici-

E na pel nostre cos, que som cridatsper ajudar algú”. Va dir que la bombolla de la su-peració de l’actual crisi ha comen-çat als Estats Units. Que quan unentén la Bíblia, la vida canvia a mi-llor. Que és preferible confiar enDéu que en els homes. Va acabardient que decretava que Artesa deSegre seria en el futur una terrabeneïda. Que serà beneïda la ter-ra que acull Déu. Ens va aconse-llar: “Confieu en el Senyor i llegiula Bíblia. És un llibre que t’ensenyaa viure millor”. En resum, va ser una festa granque honora l’organització i el pobled’Artesa. Fins l’any que ve.

Bartomeu Jové i Serra

VIDA SOCIAL

Festa Major 2011. Sopar de germanora Comissió de Festes infor-ma que pel Sopar de Ger-manor de la Festa Major

2011 d’Artesa de Segre, que tindrà

lloc el 29 de setembre, caldrà queles persones que hi vulguin assistirjuntes s’inscriguin per grups al’Ajuntament.

Per més informació, podeu diri-gir-vos a l’Ajuntament (1r pis) o pertelèfon (973400013, extensió 031o 032).

L

DES DE L’AJUNTAMENT

46 la Palanca

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Mes de maigSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (5 de maig de 2011)

S’aproven, per unanimitat, les cer-tificacions d’obra següents:- Certificació núm. 5, per 43.128,54euros, de l’obra “Escola de Músi-ca”, realitzada per l’empresa Car-rers i Obres SL.- Certificació núm.1, per 45.067,51euros, de l’obra “Ampliació i refor-ma del Centre d’Atenció Primària”,realitzada per l’empresa Carrers iObres SL.- Certificació núm.1, per 28.799,50euros, de l’obra “Reforma i condi-cionament interior de la Casa Con-sistorial d’Artesa”, realitzada perl’empresa Construccions MontsecSCCL.- Certificació núm.1, per 21.866,46euros, de l’obra “Ampliació i novacaptació del dipòsit de distribuciód’aigua del nucl i del Pontd’Alentorn”, realitzada per l’em-presa Construccions MontsecSCCL.- Certificació núm.5, per 42.132,79euros, de l’obra “Pavimentació delscarrers Sant Joan i Carnisseries”,realitzada per l’empresa Construc-cions Toni Clotet SL.

S’aprova la proposta de resolucióde les al·legacions a l’obra “Pavi-mentació dels carrers Sant Joan iCarnisseries” i s’aprova definitiva-ment la imposició de contribucionsespecials de la mateixa obra.- A favor: 5 vots (ERC)- Abstencions: 6 vots (4 CiU + 2PSC)

S’acorda, per unanimitat, aprovarinicialment el projecte tècnic del’obra “Pavimentació de la plaçaMajor d’Artesa”, així com l’Annex alprojecte.

S’acorda, per unanimitat, aprovarinicialment el projecte tècnic del’obra “Rehabilitació dels porxos dela plaça Major”.

S’acorda, per unanimitat, aprovarinicialment la modificació puntualdel POUM d’Artesa de Segre, fitxadel sector d’Anya.

S’acorda, per unanimitat, aprovarl’acta de les operacions de delimi-tacions entre els termes municipalsd’Artesa de Segre i Baronia deRialb, lliurada pels tècnics de laDirecció General d’AdministracióLocal i l’Institut Cartogràfic deCatalunya i signada pels represen-tants dels ajuntaments.

S’aprova, per unanimitat, el conve-ni entre l’Ajuntament d’Artesa i elstitular dels terrenys on hi ha ubicatel castell i l’església romànica deMontmagastre per a la cessió d’úsde l’església de Sant Miquel deMontmagastre, juntament amb elsòl directament vinculat a la cons-trucció.

S’acorda, per unanimitat, ratificarl’aprovació del conveni de col·-laboració entre la Diputació deLleida i l’Ajuntament d’Artesa deSegre pel traspàs de la carreteraLP-9132a - Travessera d’Alentorn,amb una longitud de 1090 m.

S’aprova, per unanimitat, adherir-se al nou conveni aprovat pel Con-sell Comarcal de la Noguera per ala prestació del servei d’assistèn-cia tècnica als municipis, així comnomenar arquitectes i enginyersmunicipals, els arquitectes i engi-nyers dels Serveis Tècnics del Con-sell Comarcal.

S’aprova la incorporació a l’acord-conveni col·lectiu dels empleatspúblics de l’Ajuntament d’Artesa deSegre les peculiaritats de jornada ihoraris del personal adscrit a l’Es-cola Municipal de Música.- A favor: 7 vots (5 ERC + 2 PSC)- Abstencions: 4 vots (CiU)

S’acorda, per unanimitat, aprovarla relació identificativa de patrimo-

ni de l’Ajuntament d’Artesa deSegre, així com la relació d’ele-ments personals que s’atorguen ala futura entitat municipal descen-tralitzada de Baldomar, com adden-da a la memòria de l’EMD deBaldomar.

S’aprova, unànimement, la mocióde suport a favor de l’Alcalde i dela Regidora de Festes de l’Ajunta-ment de Les Borges Blanques, perla seva imputació penal en l’acci-dent ocorregut el dia 1 de gener de2009, dins dels actes de Cap d’Any.

S’aprova, per unanimitat, el modelde declaració sobre causes de pos-sibles incompatibilitat i sobre acti-vitats que proporcionin i puguin pro-porcionar ingressos econòmics,així com el model de declaració debéns patrimonials i de la participa-ció en societats.

JUNTES DE GOVERN(ordinària 14 de maig)

S’acorda no admetre, sense entraren el fons de les al·legacions, perraó de la seva extemporaneïtat, elrecurs de reposició interposat endata 23 d’abril de 2011, per la Sra.Gemma Solans Romero, en repre-sentació de la Sra. Laura RosellTriginer, contra l’acord plenari mu-nicipal de l’Ajuntament d’Artesa deSegre de 3 de març de 2010,d’aprovació definitiva del Projectede taxació conjunta del sòl destinata sistema viari del carrer Sant Joannúm. 2.

S’aproven les següents llicènciesd’obres:- A Jesús Ramon Palacios París,per a treure rajoles de parets, po-sar parquet i fals sostre, en el localsituat en els baixos de la Ctra. deTremp 39, d’Artesa de Segre.- A la Comunitat de Veïns del C.Monges 57, per pintar la façana delseu immoble, d’Artesa de Segre.- A Ramon Chandre Sabartés, per

la Palanca 47

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

a canviar rajoles de l’entrada i por-ta exterior, de l’immoble situat a l’Av.Maria Anzizu 36, d’Artesa de Segre.- A Trinitat Capdevila Roca, per atancament amb alumini dels baixosi enrajolar terra del pati, de l’immo-ble situat al C. Noguera s/n, deBaldomar.- A Dolors Armengol Guàrdia, per areforçar dos sostres de biguetes defusta i fer dues obertures amb lacol·locació de les corresponentsportes als baixos de l’immoble si-tuat a la Pl. Portal s/n, de Baldomar.- A Antònia Peláez López, per acanviar banyera per plat de dutxade l’habitatge situat a la Ctra.d’Agramunt 92 2n 2a, d’Artesa deSegre.- A Eva Otín Vilanova, per a la col·-locació d’un tendal a la tendal’Hortet, situat en els baixos de laCtra. d’Agramunt 92, d’Artesa deSegre.- A Josep Puigredon Farré, per apintar la façana de l’immoble situata la Ctra. d’Agramunt 87-89,d’Artesa de Segre.- A Roca Pimes SL, per a la restau-ració i rehabilitació de les construc-cions que formen part de l’anome-

nada Era de Cal Farràs a Tudelade Segre.- A Josep M. Mayora Pijuan, per ala construcció d’un cobert i refor-ma de magatzem agrícola, situat enles parcel·les 274, 275 i 277 delpolígon 3 de Baldomar.

S’aprova la pròrroga de llicènciad’obres a Pere Vidal Purgimon pera la finalització de l’ampliació d’ex-plotació porcina d’engreix situadaen la parcel·la 40-43 del polígon 11de Vilves, amb subjecció a les con-dicions que s’especificaven al textde la llicència d’obres concedidaper decret 67/08 de 18 d’abril.

S’aprova la concessió de les se-güents autoritzacions de guals:- A Montserrat Bernaus Farré, 4 ma la Ctra. de Tremp 26, d’Artesa deSegre.- A Farinera d’Artesa SCP, 4 m a laCtra. de Tremp 28, d’Artesa deSegre.- A Francesc Jounou Solsona, 3,70m al C. Mare de Déu del Pla 10,d’Artesa de Segre.

S’aprova la concessió de les se-

güents llicències de primera ocupa-ció:- A Anna Armengol Solsona i DaniMardones Musoll, per l’habitatgeunifamiliar en edifici rehabilitat en-tre mitgeres, situat al C. Pont s/n,d’Alentorn.- A Josep M. Esteve Claverol, pelsdos habitatges de la planta prime-ra de l’edifici plurifamiliar entre mit-geres, situat al C. Únic 19, del Pontd’Alentorn.

S’acorda autoritzar la connexió a laxarxa d’aigua potable a DomingoGonzález Rodríguez, a l’habitatgedel C. Enric Granados 4 baixos 2a,d’Artesa de Segre.

S’acorda atorgar les següents sub-vencions:- A l’Associació de la Gent Grand’Artesa de Segre i Comarca, 500euros per tal d’ajudar-los en el des-viament econòmic.- A l’Associació Amics de Collfred,2.979,71 euros com a aportaciómunicipal del 10% a les obres rea-litzades.

Eva Maza i Batlle

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no estornarà a renovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 24 d’agostArtesa de Segre: dimecres 24 d’agost (nomésen casos molt justificats, que no puguin anardirectament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

48 la Palanca

Dissabte 27 d’agost

ENGANXA’T A LA FIRA: Caminada popularHora: 8hLloc de sortida: CAP (C/ Àngel Guimerà)Organitza: Àrea Bàsica de Salut d’Artesa de SegreCal portar calçat adequat per caminar. A l’arribada hihaurà un petit refrigeri. Pot participar-hi tothom prèviainscripció a l’Ajuntament.

TORNEIG DE BÀSQUET 3X3Durant el matí: partits de bàsquetLloc: Camp d’esportsOrganitza: CENG

14è CONCURS DE PINTURA RÀPIDAHora: 10hLloc: Recinte firalInscripcions fins a les 12h, a l’estand d’informació

CERCAVILA (Tots a la Fira!!!)Hora: 11:30hLloc: Recinte firalA càrrec dels ESPORRETS

INAUGURACIÓ DE LA FIRA DE SANT BARTOMEUHora: 12hLloc: Recinte firalA càrrec de la Sra. Cristina Rosa Bosch i Arcau, direc-tora dels Serveis Territorials a Lleida del Departamentd’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i MediNatural

LLIURAMENT DE PREMIS14è Concurs de pintura ràpidaHora: 14hLloc: Escenari Recinte Firal

TRADICIONAL PAELLAHora: 14:30hEs repartirà la paella per endur a casaLloc: Zona de germanor (Pl. Ajuntament)

CONCURS DE BOTIFARRAHora: 16hLloc: Zona de germanor (Pl. Ajuntament)Organitza: Els Follets

TAST DE VINSHora: 18hLloc: Centre d’entitats Les MongesCol·labora: Celler de la Cooperativa d´Artesa de SegreAforament limitat a 30 persones. Consulteu l’apartatde més informacions

3a JORNADA SOBRE LA CARN DE CONILLHora: 19hLloc: Centre d’entitats Les MongesOrganitza: Departament d’Agricultura, Ramaderia,Pesca, Alimen- tació i Medi Natural, Ajuntamentd’Artesa de Segre, Associació de Cunicultorsde la Noguera, Conills Caubet i Morros Fills SL

3r CONCURS GASTRONÒMIC “EL CONILL A LACUINA”Hora: 20h (els plats s’hauran de presentar de les17:30h a les 18h)Lloc: Centre d’entitats Les MongesOrganitza: Departament d’Agricultura, Ramaderia,Pesca, Alimentació i Medi Natural, Ajuntament d’Artesade Segre, Associació de Cunicultors de la Noguera,Conills Caubet i Morros Fills SLConsulteu les bases, que podeu recollir a l’Ajuntamentde dilluns a divendres, de 9h a 14h

EXHIBICIÓ DE SEVILLANESHora: 20:30hLloc: Escenari del Recinte FiralOrganitza: Susana i Alícia Collado - Grup de sevilla-nes d’Artesa de Segre

FINAL DEL TORNEIG BÀSQUET 3X3Hora: 21hLloc: Camp d’esportsOrganitza: CENG

FESTA DEL VI. SOPAR DE GERMANORHora: 21:30hLloc: Zona de germanor (Pl. Ajuntament)Acte amenitzat, amb música en directe, per BernatGiribet, a l’escenari del Recinte FiralCol·labora: Associació El Lokal

BINGO DEL MELÓHora: després del soparLloc: Zona de germanor (Pl. Ajuntament)Organitza: Associació El Lokal

Diumenge 28 d’agost

4t INTERCANVI DE PLAQUES DE CAVA, 3r INTER-CANVI DE SUCRES, 2n INTERCANVI DE CALEN-DARIS, 1r INTERCANVI D’ESCURADENTS i 1r DESEGELLS I PROMOCIÓ FILATÈLICAHora: de 9h a 13hLloc: Recinte FiralOrganitza: Associació de Dones Artesenques Activesi Forn de Pa VilanovaCol·labora: Vins Galceran

FIRA DE SANT BARTOMEU

la Palanca 49

4t MERCAT DE LLIBRES DE 2a MÀHora: durant tot el matíLloc: Estand de l’Associació de Dones ArtesenquesActives (carpa d’entitats)Organitza: Associació de Dones Artesenques Actives

14a TROBADA DE PUNTAIRESHora: 10hLloc: C/ Sants Cosme i DamiàOrganitza: Associació de Dones Puntaires d’Artesa deSegre

TROBADA DE COTXES ANTICSHora: A partir de les 10hLloc: Av. Maria AnzizuOrganitza: Club de vehicles històrics de LleidaCol·labora: Associació de Dones Artesenques Actives

DESFILCAN. Mostra CaninaHora: 11hLloc: Al costat de la zona de la carpa

TAST DE VINSHora: 12hLloc: Centre d’entitats Les MongesCol·labora: Celler Vall de BaldomarAforament limitat a 25 persones. Consulteu l’apartatde més informacions

CUINA DEL MELÓA càrrec de Sergi de Meià de MonvínicHora: 12:30hLloc: Centre d’entitats Les MongesOrganitza: MonvínicCol·labora: Hortalisses ecològiques Cal PeretóAforament limitat. Consulteu l’apartat de més informa-cions

PARTIT DE FUTBOL. Trofeu Fira del MelóCE Artesa de Segre (1a Regional) - CE Tàrrega (1aCatalana)Hora: 18:30hLloc: Camp d’esports

LLIURAMENT DE PREMIS- Concurs de productes estranys- 4t Concurs fotogràfic- Concurs de la portada del llibret de la festa Major- Concurs d’aparadorsHora: 18hLloc: Escenari del Recinte Firal

CLOENDA DE LA FIRAHora: 20:30hLloc: Acte de cloenda a l’escenari del Recinte Firal

No et perdis...

- LES MOSTRES de vins, de meló, de productesestranys, de productes artesans, de punta decoixí, dels pobles agregats.- LES EXPOSICIONS de pintura, de fotografia,d’artistes locals, “Racons del municipi d’Artesade Segre”, Exposició de peces fetes amb cabell,Associació de comerç i serveis d’Artesa de Segrei de les diverses associacions de la nostra ciutat.- ELS CONCURSOS de productes estranys, depintura ràpida, desfilcan, concurs fotogràfic, con-curs portada del llibret de la Festa Major, concursd’aparadors, concurs gastronòmic “El conill a lacuina”...- LES ZONES LÚDIQUES: Club Slot d’Artesa deSegre al Centre d’entitats les Monges (horaris apart)- MUSEU DEL MONTSEC (C/ Carnisseries, 5).Inauguració de la Secció Etnològica del Museu.Horari obert al públic: Dissabte 27 d’agost: d’11ha 14h i de 17h a 19h. Diumenge 28 d’agost: de10h a 14h.

Més informació

- Ràdio Artesa de Segre emetrà en directe desdel Recinte Firal- Venda anticipada de tiquets del 24 al 26 d’agost(d’11h a 13h i de 20h a 21h) a la Caseta d’infor-mació de la Pl. Ajuntament.- Durant els dies de la Fira es podran comprar elstiquets a l’estand de Venda de Tiquets.- Preu tiquets: Paella a casa, 3,50 euros; Tast devins, 1 euro (màxim 2 tiquets per persona), Cuinadel meló, 1 euro (màxim 2 tiquets per persona);Degustacions, 8 euros.- A la Fira hi haurà servei de BAR, WC i aparca-ment...- Informació: www.artesadesegre.cat,info@artesadesegre.cat, turisme@artesadesegre.cat,fira@artesadesegre.cat, tel. 973400013 o alsestands d’informació de la mateixa Fira (RecinteFiral).

FIRA DE SANT BARTOMEU

50 la Palanca

La transhumància. Fins els anys 60

n temps passats, a Artesa iarreu, la transhumància era,i encara és, el sistema d’ex-

plotació ramadera que té uns orí-gens documentats entre els seglesX i XII i que ofereix un testimoniencara viu d’una forma de vida allu-nyada de les presses i de les an-goixes de les grans ciutats. El tras-llat de ramats a l’alta muntanya se’nsmostra com una manera eficaç deprotegir la biodiversitat i mantenir lescarrerades que continuen sent cor-redors ecològics, refugi de la fauna ila flora lleidatanes. Lleida, com tota la península, témoltes carrerades per passar els ra-mats, si bé la documentació històri-ca avui és escassa. Són un dret depas estipulat des d’antic, per l’usat-ge arreu dels segles, i que ve detemps en què el pasturatge era unafont de riquesa imprescindible delpaís. Val a dir que aquest dret de pasés anterior als camins rals i a totesles carreteres d’avui. Encara hi ha gent que recordaquan als anys 50 i 60 per Artesapassava una carrerada que veniadel Senill. Els ramats de 600 ove-lles passaven pel darrere de la Bò-bila del Mallol, travessaven la car-retera per davant d’on avui hi hal’Hostal Muntanya, per les eres bus-caven el carrer Calvari, tornaven a

travessar per la cruïlla de la carre-tera de Ponts i Tremp, baixaven perles escales fins a la secla, i allí perBaldomar, a l’esquerra, fins a la Valld’Ariet o, a la dreta, enfilant pel Pontd’Alentorn, Vilves i el camí del Rialb.Pastors, ramats i gossos, hi haviadies que feien fins a 25 km, sem-pre a prop de l’aigua. Les pastures,a més de frescals, els pastors leshan de triar amb herbes abundants. La idea està encaminada a l’apro-fitament de terrenys prèviament pac-tats amb arrendaments temporals, decomunals d’ajuntaments o de parti-culars. És un exemple de patrimonicompartit entre pastors i propieta-ris. Hi ha carrerades que passenper dins les ciutats, per Lleida, perla Porta del Sol de Madrid, ambmoltíssimes complicacions i permi-sos policials. La tornada és tant im-portant com l’anada. Actualment, tenim notícia del Sr.Antoni Contra que a la zona dePobla de Segur 7 ramaders reunei-xen 4.000 corders, el primer dia elspugen a la muntanya d’Ancs, so-bre Gerri de la Sal, i l’endemà, tra-vessant el túnel d’Avinyà, les pu-gen 4 pastors a Saurí (sobreLlesui), on passaran la temporada.Surten als vols de Sant Joan, 24de juny, i les baixen per Sant Mi-quel, a darrers de setembre. Fins i

tot, abans la temporada era mésllarga. Amb tot, ens diuen que enaquests mesos estem en plenatemporada del trasllat i l’estada delscorders a muntanya. Les hi deixentot l’estiu sota la vigilància d’unhome llogat que s’anomena duler.Antigament, aquest pastor cobra-va amb espècies (ara no, eh!). Nor-malment cobrava un pa de lliura persetmana i per animal (els ramatsdevien ser més petits). Com que lla-vors el pa era la base de l’alimen-tació, amb el que rebia el “duler”s’alimentava ell i tota la família. La societat cada dia exigeix mésqualitat en els xais, la qual va vin-culada a l’origen i, en certa forma,al medi ambient. Aquests xais sónproductes destinats al consum a latardor i, sobretot, per Nadal, tempsen què amb la qualitat i la Denomi-nació d’Origen, pot revaluar els preusde venda final, aportant una marca,un valor afegit, que millori al mercatel prestigi, el bon nom d’un xai coma producte natural i de qualitat, ela-borat a les muntanyes a l’estiu.

Bartomeu Jové i Serra

Foto: Anys 50. Un ramat davant uncotxe-correu a l’antiga terminal del’Alsina Graells a Lleida (Arxiu LaMañana)

E

IMATGES D’AHIR

LA FOTO

Foto de grup dels participants i monitors del I Campus de Futbol EFAP, que es va realitzar entre l’11i el 17 de juliol a Artesa. Veure reportatge a les pàgines interiors. (Foto: Ramon Giribet)