l , ---' l

f

'

•• . . SALUT PÚBLICA' :: INTERESSOS . " • • ARTS Y LLETRAS .::

. • "' ~

---

R EDACCIÓ v AnM1~1sTRAC1ó: Ron'da de l' Universitat, 96. BAR CELO~ A

LA PRl\lEHA \ OLADA \

En N <;> fre es un min yó no dels gu:.apos, pcro í d ' aquells q ue poden be.n anar .

No .la molt, cada fosta a la t ~1 r J e tenia la cos­tum de \':lsscj:.i rse per la pl:issa Hca l, paque també hi ann \'a una xi cota d' ulls bla us, cos hu fó y (ara de pasqu as, de ),1 q lll: n· estava bu s-

tant enam orat. l ' na tarde, c:rns:i t ja de contem plar :iquell::i

bclk:.a tipiLa nb lo deva nta l bbn ~: h y ' l noyct als brassos . "ª dcLid ir dccla r:.irsc ~ pcro no sa­bent per ahont comens:ir, s' assenta a l matci\'. pedrís qu' cll :.i seya , y per .:o mens:H la con,·ers:.i r hi dispara ,\q uesta :rndanada .i boca d e jarro: -;Qu, es seu aq uest n en : -¡Ay no senyor, no'. .¡ s i cn(ar:i sodi soltem'. Aqucstas paraulas ~d entaren a l bon N ofre ,

q u..: va prosseguir: ... ·Qu' es d' al.guna gcrmana sc\':1 :

- TampoLh ; es till dels am os. --:Qu' es m.inyona de scn ·ey vos t é~ ' :i anyn-

dir mit j fe nt Jo r~1gés. Si sen vor . . .

:\ixis ana ren segu i!H en -cosas que no valen Ja pena d'apuntar, gastan t unas duas horas en una conversa de més pol.'a sustancia que un meló ,·ert. ·

Quan Ja raspa s· ai);cd per ~narsen, en No-

i re 1~ hi dig ué: . -¿Que vindra tkma?. - ¡Ay, ay! ¿perqué m ' ho pregunta ~ . - Perque tinch ganas de dirli una cosa. - Sent aixís , en .'acabant de dina, que son

quarts de tres. - Don chs i lo dit; tÓquila. Y s, aprernrcn las. mans, donantse un- ¡adios !

mes fran Lh y expansiu que si S, haguessen CO•

negut de deu anys.

11

L ' endcma, a l, hora senyalada, lo primer que va compareixe va ser en Nofre~ y al cap de mitj quart arriba ella, y l' hi pregunta:

- ¡Oia! ¿que fa molt que m, espera va t - Ara mateix acabo d'arribar. -¿Saballó que , m va dir que 3vuy me diría?

donchs m ' ha fet passar una nit .m olt neg uitosa, pensant: (qué ,m voldra dir t '¡ Han trigat tant a passar las hor:is, que ab· êfesitj e.spcrava 1a de

trobarnos . .. - Lo mateix

1m' ha passat a mi. .

- E spero que comensara lo que 'm Yol dir . .. - Al m.oment. : Te rcla.:ions vosté : ó millor

dit : ¿te xicot? -No senyor. - Donchs l' hi faig a saber que jo l' estimo.;

digué en N o fre deixant anar un sospir com un cam:ílich quan se desc~1 rrcga un bagul moli pe­

sat després de llarch camí. ~: De. verJs? pregunt ~i ab :rn ~ i a l:J xicota.

-Sí; ); a b tot lo cor . -¡Ay ! no ,m diga aquestas cosas, que 'm fa

to rn::ir to ta ·.roja; afegí ella ab mé:' ganas de sal­

tar que de co rre. - Si ·m YO) corrl:s i~ondre, ,liguimho desse- ·

g uida. Se veu qu· en Nofre volia anar al gr:í . -¡Oh! ¡dcsseguida ! ... Ja., cosa s son menester

pensarlas avans de fc rlas. -Ab mi estara molt be; quanos,"~ab ... no ' n

tinch ; pero conech J e ,·ista a certs comerciants. que .son m olt ri chs. Ab aixó, contesti m y deixis

de pensar. ¿Me estima ; Y trayentse ella un mocador , s, aixuga ' l

front, gir~ ,Is ulls en blarich, y excl~ma fent

una ganyota ~e satisfacció: -Molt més de lo que ,·osté ,s pcn~a.

-¿De' v'eras? - .Tal com l' hi dich. . . \

-¿Qui~ es lo nom de vosté? · - Marieta; ¿y vost~ ? .-Nofre .. ¡ Cuanta ditxa ! esti~antnos t~nt, ja

no '.o5 hem de tractar de vosté; si no de tú. ¿No t, ho sembla?

S. .

- l, SI.

- ¿Cóm es que no ha9 portal lo nen avuy? -Jo ' t diré; com que ja ,m pensava poch.més

ó ménos lo que :m dirias, he cregut més .con ve-

nie n t deixarlo :i 1.'J ·<t, per roRuer e~rahonar ab més passió .

- Ab lo q ue .m ' acabas tic dir, dónas a LOm­prendre que fa s lo q l.te \'Ols en casa de tons

amos. ·-Ara ~om :ir~1. .. !- Í, ·pèrque son :i l:t t0rre~ jo

he qued::it per teJlir cnma la c.tsa y m· han dei­xat lo neu, pcrquc ' l pa,seHÍ. -;Y no tens po r to ta :-oia:' • - . Que vo ls q uc · 1 diga . .. - Si vob , · ~i.1u e,1 a nit te "indn: a fer com-

panyía . -~o ·m far.1.; mé.; que un favo r - Y tu :i mi. Vindre a la!' \ ' U\'t.

- Tind r:i' ja la port a oberta . - : Aho nt est ,i"~ · -.-\Lomp:l n~·am tin c; .i la porta de c:1 ~a. que

! . ho cnsenva n :. ~ En N o fre "ª a(ompanyarla fins à J' escala

Jesprés d ' ha ber dat un' quants toms per la pl:.i s~a Hea l, y ·s de.,pedircn patéticament t.;Om dos eQam orats de primera.

111

Era un vespre <l' t: '>tiu; Jl lluna fey:i 'l ple; lo vent sei:nblava que l' hi haguessen pr.ivat la sortida, no ,s sentia un alé d, aire. A las vuyt en punt ! ' enamorat jove va posar son peu en lo· primer e sglnhó~ la Marieta ja s, estava en lo repl:í del segon pis ferlt centinella; al veure), fa un salt d ' alegria, y al arribar ell a dalt se do­nan la bona nit, cntran dins, 'y ella 1anca Ja-

. po rta ab pany y dau. · ·- ¿Qué tal, N o fre~ -Be, ¿y u..f, cor dols:' - ¡Ay, ay ! ¿ ~óm ho sabs qu, es dols ~ ; que

l' has tastat rnay? -No; pero ... sab-; ... basta tan sols mirarte

" pera coneixeu. .. - ¡Ah! ¡murri~ r hi diu la Marieta :ib una

dolo;ura que ni un bunyol de xuftero. - ¡Si sabi\ls 10· que 'm fa~ patir-, deya en ~o-

fre .acostantsc. - ¿Jo? ¡pobre de mi! ¿ab qué~

. ......

(

•

l

-~b l' amor que ,m mata . ¿Sabs lo qu' es~ y tot fentli monadas l' acost~va cap a un sofa.

l. -M' ho penso; · p~ro co~ no sé del cert, vol­dria que m 'ho espltques:-,1s.

-Ab molt gust. Mira, r amor es una cosa ... m'· cntcnts ... qlle se sent una passió que 'ns fa agafar una s gana s d ' ac?st~rse y ... després ¿sabs? de tenir hcn estret lo que s' estima, y luego .. . y luego... J. ·

'( ab,-a{xó en Nofre anava fent com un pia­

nista quan .toca una escala de cap a cap de piano; anava movent los dits r abalansant lo cos cap al teclat, sèns que ·cap seria resistencia hi posés la Marieta , lo qual enardia m és y m és al brau minyó, q ~e va pross~gui r ab l ' entus~ ia me al punt de dalt:

-En fi, Marieta. l'amor es lo més gran y més bo qu~ hi h a en lo m o n ; jo n o 'm sé espli­car prou per dirtc lo qu' es 1.· amor, pero si soch cap:ís de fcrtho veure tan · be com lo primer.

perque jo t ' est'i mo. Y ml vegada volguent donarnhi prob3s, se

:ibalansa cap a la Marieta , aques ta recula, topa

l ab una cadira y cal:J mitj assen tada al sof:í , y aixis qu' en Nofre '5 disposava també a c.: n sope· ga r ... ¡ tab/cau ! com en las n ovelas quan s' h;.i d 'evitar un~ desgracia a temps. un fort ca mpa· nillasso los reu d on ar un ~rin..:o ü tots d os com ~ i 'Js hagués pi ca t un escorsó. to rnantsc la Ma­

rieta m é:- groga que la cera y posant en Nofre l una cara d e l co lo r de ·b s sopas de su ch de bróq u i l .

M. Fl(i l ' EROi..\ .\ l.l>IH >FEi ( Se¡:uir .. l

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

\ .

l .

RF.Sl ' OSfA

A MO~ AM ICH ~ t ACO-TONTO

r :stimadiss-im amich : Nú ' n tens pochs de mal d l! \.·a r~

per pogué arrib<i ú sr r ri ch. y n u ' n se ras, jo t'ho dich; en tot trobas massa taps.

A n o m en as sa batés y oficis de to tas mena:­,. tantas cose tas mr~. que, fill meu, n o t" hi enté~

·.

d e tants pobles que :.1nomena~.

Y entre mitj de tan d esori di u s q uc frare n o vo ls sé perque ' t. fa pó' un rebo mbo ri ... ¡que 'ts tro mpa ! ab lo gori gori los frares sem prc \'an be. ·

Sent politich fórets n o h e y ' l ser po líti ch t' a ltera: sols tenint la cara doble )' sa bent enganya ui poble, creu me. farias carrem .

Y a nomenant tant de ofic i que dius que \'an malament, proba que tens poch judici y sols te queixas per vici; ó si no escolta un moment.

Jo conech a un lampista, que per cert en un pelon; un cop va agafar la xispa y va dir:-Mentres jo visca vull se r rich, vatua 11 mon.

• . - Y tant s' hi va encaparra que no va perdre cap dia , sent aixís que a r endema a un molt rich va entabarni per fer ab ell companyia.

Tenint' botiga plantada, ja ho tenia al cap del dit ; ell tots los comptes cobrava , lo rich molt pobre 's tornavtt y 'l pobre 's tornava ric h.

l

· l

, .

L A T R A M O N T A·N A

Descubríseli la intriga _¿vols 'saber lo que va fer? va pl4ntar per ell botiga; y sens mirar lo que 's diga també va engarna' al fuster.

· Si ho fas de un modo sembb nt seguint aq~esta manera, poca vergony.a y avant; creume que aniras menjan t s ense ofici ni carrer:i.

· Y si a tu algú t ' amenassa de portarte a ls tribunals, t'ho has de pendre sempre ab guassa que com aquí a E spanya passa e l~ sol se gastara 'Is ral~.

Si acas fent lo que jo ' t di ch pots lograr que ab .ben poch s J i as arribis a ser molt rich, no olvidis a ton amich que t'aprecia ,

FESOMÍAS

Avisé rn ú tOts a~uells t]Ue "ns dem a na va n co­

leccions ó números atrassats y n o 1s habi :11n pogut servir, per ser agotats molts números, que cstém reimprimint las fo ltas, y h o tincirém enllestit dintre poch s dias.

Com no som pas us urers, no ' carrcg~1rém cap . l d l . #' • mica o cost e s nu meros atrassats , tu n t s1 son

de l reimpresos com n o, y tant s i prenen la co­lecció entera com números sudto'\.·

q,

En ,·uyt mesos de gobern sagasti s' h<in des­tituït, entre diputacions y ajuntaments, ci n ch­

ccn tas vintiJuas corporacions provinc ial s ó locals.

Lo.:- conser\'ado.rs, en 18;5, n e d es tituïren la triolera de mil quinze.

Tot pe ~ fabri car elc;:ccions.

~

Lo divendres Je la ~etmana pas!iada a Heus,, tothom tenia cólich.

s· ha averiguat que la c..iusa provenia Jc r ay­

gua, per h~ber estat un t c.' a las fonts sens rajar. Lo més cu ri ós del 1..as s q u c algú murmura

s i las canonadas n ' cran embussada~ ab candi­

daturas que portu~an lo nom d e un conserva­dor celebre en aquell[t cqmarca, Y. a qui l' hl donaren carbas~a en las pci ~sada s elecc ions.

Vaja , p ot 'se r :-,'.haura descubc.:n un purgunt

nou: lo purgant electoral.

0

Diuhcn t¡ue 's ca mbiara la fórmula d el ju ra ­ment en las C o n s y en lo Senat.

En lloch de di r : «Jurais fidelid.id y obcdien­cia al rey legitimo de las E spaí1as don .Al fo n­so X l l , 11 sembla que 's dira: Prometeis, etc.

J o c rech q uc tots los diputats aceptaran de alló més bé aquesta última fórmula, puig que -

saben de sobras y per cxperiencia que lo pr<> ­met,.c no fa pob1:e.

* ¿Que no podriam sa ber que passa ui monastir

de Montserr~

¿Cóm es que un monjo va tirarse a la ·cisterna gran? ¿Qué qeya la carta explicant la seva reso­lució? ¿Cóm es que un alrre monjo del propi

monastir ha penjat l ' habit a la figuera~

Convindri!l que l' autoritat judicial prengués cartas en l' assumpto y vegés de averiguar qué passa en aquella santa casa. -

,,

Núm. 38

·. Diuhen que a Sevilla s ' ha irregularisat una friolera de 28.856 pessctas en lo magatzém de:

· efectes estancats.

· Aquestas nÒticias ja no fan cap efecte. / · -A Cervera ha mort Jo conegut demócra.ta y

president del Comité republka federal ciutada­Joseph Anton Boladcras.

Aco mpanyém :.í sa familia y amichs en lo g reu dolor.sentit per tal perdua .

* A Sa llen t també tenen lo seu setmanari, La

i ·eu Sal/entina, a l que saludém de toc cor.

¡Tan-dc-bó que totas la \'Ïl:is cat:ilanas imi­tess in ü Sallent!

• Del citat colega copiem:

u Anunci d ' un m estre .J' estudi J ' aquells qu:: fan tot s los di:.is vi11 ilia, v m ar J>asl1ua: " . ..

« Maestro d e escucla J c 1 ... cnsctrnnza, hcrra-

.ndor y comadron, colta cl pelo por do$ cuartos, 11 hace r componc botas, da P.rivadumcntc lec­uc iones de baile, sa n~ra con Jestrcza ,. ticnc

. »comercio de tintorerí~ cn negro y rojo·, hacc

-> trampas para ratones, y provcc .i otra' nccesi­udades. 11

<Y.\

¿No saben lo l {UC ha pass•H \J l:l lo tcrro-carr il de \íilano v.i :'

D o nchs una frio lera. Sembla quc entre unls influencias con~ las del diputat con .. ervador pet. Harce lo na senyor Marcet y Ull~ infor mes com los de l cé.Jebrc director de las ohms del port senyor Garr.111. \ ' :t obtenirsc mitj dc ama.¡.ptoti s mitj per sorpresa una real ordre manant so..;­

pcndrc las obra.; de dita via en .la !iecció de sota M o 11tjuich.

; Qué ' Is se111hla si l.1 'º'ª !'Orl;t lll<ilicia : l ' o d iputa t d ' a l¡ue.Jls tan amichs de la p ro tec..:iú. j

la industr ia n a..: io nal. pe r supo't. protcgint Jo-. int e res~os dr Barcel o na de aqu1;:-ta manera .

Lo con tl icte no o b"t ant fou rc,olt per 'tclé- ' grafo y de m ome nt rc,·ocada la o rdre dc.; su~­

p ensió, gracias :-en s dupte j la tor'ª Jc la rahó y a la inc.a nsable activita t del conce~ionari de

Ja l ín ea de Vilano'' ª senyo r (i u ma . l}UC tan mals ratos ha donat ~- sem b b d o nar.t a to tas ayucs-t::is cmpresas dels ca rril ' de tira \¡ue tc.:nim ü

. E s panya.

Lo se nyor G u mü pot e~t;Jr sa ti :- fct Jc la seva

obra, que s i be m o lts di,gu-.to' l' hi poden ha­bcr donat tOts aqw.:t" pJtri o tero'\ de con\'cnien­cia, també en .c:.1mbi ha rccullit las ~impatías dr

la opinió p ública y la es timació de tots los

amants dels adelanto", puig ab "ºn carril mo­delo pro,·ocarü sens dupte una revolució en lo modo de ser d e las tan mal ser\'iJa-. com ben pag~das vías es panyola ".

.'\ ' n aques t ª "sumpto de :h:tua litat h:1bém · dedicat an1y la ca ricatura del prc!\cnt 1.1úmero. -Lo rector de Sant Adria de R~sós no volia que s'ente rrés en aquell cementiri a un tinent d' arcaldc que fou . ssessinat ., '

¿Y saben per qué tto volin donarli sepultura sagrada? Perqu~ ·1 difunt era casat civilmenl.

Aquesta gent no vol res civilment per temor de civilisarse.

.Aixó ,ra r .. Jo de pas los posaria entre citiils. Pot. ser aix?s ne sort iriam d' un cop .

* A ' n aquell duptús periódich que ab motiu,

de haberli parodiat una caricatura nos va trac­tar de usurpadors, debém ferli una pregunta a ·la qual tenim lo convenciment que no hi con­testara com se deu .

l

t