Carnet del Minyó Escolta i la noia Guia

Carnetdel MINYÓ ESCOLTAi la NOIA GUIA

A.E. i G. PLA DE L’ESTANY

Xavier Oliver

Carnetdel MINYÓ ESCOLTA

i la NOIA GUIA

A.E.i G. PLA DE L’ESTANY - 2007Secció Fontcoberta

Aquest Carnet del Minyó Escolta i la Noia Guia, que segueix l’estili la metodologia del Carnet del llobató i la daina (per als nois i noiesde 7 a 11 anys, publicat per l’AEiG Fontcoberta el 22 de febrer 2006),va destinat als nois i noies de 12 a 17 anys.

Aquesta edat, de l’anomenada tradicionalment branca verda, és pera la qual Baden-Powell (BP) va pensar l’escoltisme, amb el seu siste-ma de patrulles, d’aprenentatges i l’itinerari de progrés personal.Algunes associacions actuals, de les quals hem seguit els manuals,conserven aquesta branca unitària, com la Associazione Guide e ScoutsCattolici Italiani (AGESCI) o els Scouts Unitaires de France (SUF).

Nosaltres amb aquest Carnet hem mantingut la visió de conjunt dela branca verda, de BP. Al mateix temps hem distingit dintre del carnetdues etapes: la dels Ràngers/Noies Guies (R/NG) i la dels Pioners/Caravel·les (P/C), per marcar mes clarament els objectius a assolir pera cada edat, seguint el model de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya(MEG) i de Scouts et Guides de France (SGDF).

Mn. Jordi Font i Plana

BENVINGUT/DA

2

Tu que véns de Llobatons/Daines o ets un nouvingut/una novavinguda aquí tens el teu CARNET DE MINYÓ ESCOLTA i DENOIA GUIA.Aquí trobaràs tot allò que has de saber de l’escoltisme i el guiatge:

la seva història, la seva finalitat, el sistema de patrulles, de progréspersonal, les seves etapes, tècniques... per poder fer el CIM.Aquest carnet és el teu, portarà el teu nom, ja que vol recollir la

teva història. Ell t’ensenyarà què és l’escoltisme i el guiatge, i compots arribar a ser un autèntic escolta i guia, passant d’etapa en etapa.Ell t’ensenyarà com l’Escoltisme és l’art de l’home de bosc. Ja que

quan Déu volgué un poble agradable als seus ulls (Ex 3, 8-10)començà per arrencar-lo de l’esclavitud d’Egipte, una civilitzaciómassa materialista, i el féu acampar. Nosaltres també acampem al boscper fugir del món materialista i preparar els nostres cors, simplificant-los. Per aconseguir aire més pur, el cel més pròxim i sentir Déu mésproper. És a dir, una manera de viure molt genuïna, basada sobrel’essencial, per poder comprendre els valors més alts i els mésverdaders de la vida.Aquesta escola a l’aire lliure permet treballar-te per dintre i per fora

per esdevenir la dona i l’home de demà. Els escoltes i les guies viuenen la naturalesa creant una simbiosi amb ella, i amb aquest fi, fer untot amb les altres obres del Creador. Per fer realitat allò que tot elcreat s’ha de reunir en Crist (Ef 1, 10). L’escoltisme ofereix, d’unamanera particular, els instruments per treballar-te per mitjà de lanaturalesa. Tota meravella està orientada a aquest fi. A tu escolta i

3

guia, rànger o noia guia, pioner o caravel·la, escull i treballa amb lateva sensibilitat, la teva capacitat creativa i la teva joia de viure i fesde la teva vida l’obra més bonica per oferir a Déu.La naturalesa, com a obra de Déu, ens permet comprendre el perquè

es fan les coses, construir allò que es necessita, de ser cada cop menysdepenent, de retornar un xic als orígens. Per tant, ésser més nosaltresmateixos i així fer-nos capaços d’introduir-nos en un ambient imillorar-lo.Aquest carnet t’ajudarà a tot això. Et farà passar per un camí que et

portarà de la vall al cim que tu triïs: d’aspirant, a la Promesa; de lesproves del badge blau als d’especialització; de les del badge vermell,als d’especialització que tu triïs.L’has d’omplir amb la teva història feta de descobertes, aventures,

progressos i aprenentatges, i de moments que recordaràs tota la vida,com la Promesa.Ja pots començar a caminar i BON CIM!

AEiG PLA DE L’ESTANY – Secció Fontcoberta

Aquest carnet pertany a::

Nom

Cognoms

Adreça

Districte postal Població

Telèfons

Correu electrònic/Messenger

Agrupament

Patrulla

Caps: Tel.

Consiliari: Tel.

He rebut aquest carnet de mans del meu cap:

el dia4

Vaig rebre el baptisme el diaa l’església

Vaig fer la Primera Comunió el diaa l’església

La Professió de Fe el diaa l’església

La Confirmació el diaa l’esglésiade mans del Sr. Bisbe

Altres esdeveniments a recordar

La meva històriade cristià/cristiana

5

Si has llegit la benvingudai t’ha agradat,

continua llegint...et sorprendràs!

CAPÍTOL I

On em poso?

Sir Robert Baden-Powell

8

HISTÒRIA DE BADEN-POWELL

Robert Baden-Powell (BP), va néixer a Londres el 22 de febrer de1857. Es quedà orfe de pare quan tenia tres anys. A casa eren nougermans. Ell mateix deia ”No sé com la mare arribà a educar-nos atots: ella m’ha ensenyat a anar pel món”. Quan tenia tretze anys, vaingressar a l’escola Charterhouse de Londres.No era bon estudiant, però destacava per ser un bon company i el

que més i millors iniciatives aportava al grup. Malgrat que alsalumnes no se’ls permetia anar-hi, s’escapava sovint als boscos quehi havia al costat de l’escola.Hi va aprendre molts recursos: caçar un conill amb una trampa,

coure’l en un foc tan petit que els professors no arribessin a veure’nel fum, fer servir eines de fusta, seguir una pista, estudiar els animalsen llibertat…A l’edat de vint anys va entrar a l’exèrcit sense passar per l’acadèmia,

gràcies a un examen excel·lent. Va ser destinat a l’exèrcit colonial iva prendre part en accions militars a l’Índia i a l’Àfrica. Va destacarcom a oficial d’informacions, gran explorador i coneixedor delssecrets de la naturalesa. Els nadius de l’Àfrica l’anomenaven impeessa‘el llop que mai no dorm’, pel seu valor i la seva habilitat per aguaitar.En les seves expedicions va comprovar les dificultats d’adaptació

Olave St. Clair Soames

9

de la joventut britànica a la vida a l’aire lliure i en condicions desfa-vorables. Això el va portar a organitzar un cos de soldats escollitsespecialment entrenats. Va recollir aquesta experiència a Aids toScouting (‘Ajuda als exploradors’, 1899). El llibre va arribar a Lon-dres en ple setge de la ciutat africana de Mafeking, on Baden-Powellva tenir un paper destacat amb l’ajuda valerosa dels joves. El textva tenir un èxit inesperat. Va interessar tant als militars com elseducadors. Quan va tornar a Anglaterra, va començar a adaptar el seumètode per contribuir a l’educació dels joves. El 1907 el va portar ala pràctica, acampant a l’illa de Brownsea amb vint nois de classessocials i ambients diferents. Va recollir aquesta experiència en el llibreScouting for boys (‘Escoltisme per a nois’, 1908). A partir de 1910va abandonar la carrera militar per dedicar-se plenament al’escoltisme. El 1912 es va casar amb Olave St. Clair Soames, quees va fer càrrec del guiatge (l’escoltisme adaptat a les noies). El 1920va ser proclamat cap escolta mundial. Baden-Powell va escriurediverses obres i va viatjar contínuament per ajudar a portar a lapràctica l’escoltisme. A l’edat de vuitanta anys es va retirar a Kenyaamb la seva esposa, on va morir tres anys després. Ella va continuartreballant pel moviment escolta fins a la seva mort, a Londres, el1977.

10

Resum de la història de BADEN-POWELL

Robert Baden-Powell (BP) vanéixer el 22 de febrer de 1857 aLondres. Als 13 anys va ingressara l’escola de Charterhouse.

No va ser un bon estudiant i liagradava fer campana, per explo-rar els boscos dels voltants delcol.legi.

Era espavilat i viu. S’inventavasistemes per aproximar-se alsanimals sense fer-los mal.

També sabia camuflar-se. Així vaaprendre a viure al bosc i a «veuresense ser vist».

Ve entrar a l’exèrcit. Va serel segon entre 700 candidats.El van destinar a l’Índia.

Era elogiat pels seus caps, pels seusdots d’actor i la seva capacitatd’observació.

Després de l’Índia es va oferirper anar a Rússia com a espia,al servei secret de l’exèrcit.

Els seus dots de bon explorador ide «veure sense ser vist» el fanpassar desapercebut.


11

El 1899, ja amb el grau de co-ronel, va ser enviat aMafeking (Àfrica). La ciutatva ser sitiada 217 dies.

Baden-Powell, amb molts pocssoldats, però amb molt d’enginy, vaespantar i minar psicològicament elscontraris.

Va confiar en nois de 12 anys (elsfuturs escoltes) la responsabilitatde fer de carters, correus...

Sobretot perquè aquests noispassaven desapercebuts enmigdels contraris.

12


Després de l’èxit de Mafekingva ser nomenat tinent gene-ral. És el 1901. El seu llibreAids to scouting (‘Ajuda alsexploradors’) havia tingut ungran èxit.

De les seves inicials BP, enva treure la divisa: «Semprea punt». I de la flor de lis, queindicava el nord en elsmapes, en va fer l’emblema.

L’estiu de 1907 va reunir un grupde vint nois i els va organitzar elprimer campament escolta a l’illade Brownsea.

13


14

Després d’aquest campament vaescriure el llibre bàsic del’escoltisme Scouting for boys(‘Escoltisme per a nois’). Al capde poc temps va deixar l’exèrcit.

El 1920 va tenir lloc la primeratrobada internacional d’escoltes(Jamboree) mundial. L’última nitd’aquesta trobada, BP va sernomenat Cap Escolta Mundial.

Quan va tenir 80 anys, es va re-tirar a Kènia (Àfrica) amb laseva dona. Hi va morir el 8 degener de 1941, als 84 anys,després d’escriure el seutestament.

El 1912 es va casar amb LadyOlave la qual es va fer càrrec delguiatge (l’equivalent del’escoltisme per a les noies) i vaser escollida Cap Guia Mundial.


15

Darrer missatge de Baden-Powell

Estimats escoltes:Si mai heu sentit el conte “Peter Pan”, recordareu que el cap delspirates sempre estava fent el seu discurs de mort perquè temia queli arribés l’hora de la mort i no tingués temps d’abocar-lo. Això ésel que em passa a mi, i per tant, encara que en aquests moments nom’estic pas morint, ho faré un d’aquests dies i voldria dir-vos unsmots de comiat.Recordeu bé que aquests mots seran els últims que sentireu de mi.He tingut una vida molt feliç, i voldria que també la tinguéssiucadascú de vosaltres.Jo crec que Déu ens posà en aquest món tan bell per ser feliços igaudir de la vida. La felicitat no s’obté fent-se ric, ni tan sols reeixinten la carrera ni satisfent tots els gustos. Un bon pas cap a la felicitatés fer-vos sans i forts mentre sou nois, perquè pugueu ésser útils i,per tant, gaudir de la vida quan sigueu homes.L’estudi de la natura us demostrarà quantes belleses i meravellesha posat Déu en el món que gaudiu. Acontenteu-vos amb el que hàgiuaconseguit i feu tot el possible per conservar-ho. Mireu el cantó bode les coses, i no pas el dolent.Però el camí autèntic per a arribar a la felicitat és fer feliç l’altragent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l’heutrobat i, quan us arribi l’hora de la mort, podreu morir feliçospensant que no heu malgastat el temps, sinó que heu fet tot el queheu pogut. Estigueu “Sempre a punt” per viure feliços, sigueu fidelssempre a la vostra Promesa escolta -àdhuc quan ja no sigueu nois-i Déu us ajudarà.

El vostre amic, Baden Powell Gilwell

DARRER MISSATGE DE B.P.

16

Història de l’Escoltisme

El moviment escolta es va donar a conèixer l’any 1908 quan Baden-Powell va publicar Scouting for boys. En aquest llibre s’expliquenpetites històries i es donen consells per aventurar-se en l’scouting, ésa dir, l’exploració en el medi natural, d’acord amb les normes decomportament inspirades en els cavallers medievals. Aquest llibre vasignificar l’inici de l’escoltisme i molts grups s’hi van començar abasar. A partir d’aquí, es va organitzar l’associació Scout anglesa, laprimera del món. L’escoltisme es va estendre ràpidament perAnglaterra (el 1910 ja tenia 109.000 membres). De seguida es va es-campar internacionalment, tant a l’Imperi Britànic com per tot Euro-pa: el 1913 hi havia escoltisme a Alemania, Àutria-Hongria, Bèlgica,Espanya, França, Holanda, Itàlia i Suècia.Primer, l’escoltisme s’adreçava als nois de 12 a 17 anys, però es va

adaptar aviat a les noies (girls-guides o noies guies), amb la creaciódel guiatge. També es va adaptar als infants (cups-wolfs o llobatons),amb un simbolisme tret d’El Llibre de la Jungla de R. Kipling, i alsjoves de 18 a 23 anys (rovers o rutes).Des del 1920 els escoltes dels diversos països es reuneixen

periòdicament en grans campaments internacionals anomenatsjamboree mundial. Actualment l’escoltisme és present a tot el món,amb més de trenta-vuit milions d’escoltes i guies. L’escoltisme mun-dial té la seu a l’Oficina Escolta Mundial de Ginebra i el guiatge, aLondres.

17

L’escolta ha de tenir sempre a punt els seus sentits i totes les forcessensibles per posar-los sempre que calgui al servei de tots.

Procura deixar el mónuna mica millorde com l’has trobat.

Baden Powell.

18

Josep Maria Batista i Roca va ser un delsintroductors de l’escoltisme als PaïsosCatalans. Va residir alguns anys a Anglaterrai allà es va interessar pel moviment escolta.En una conferència al Centre Excursionistade Catalunya, es va declarar partidari delmètode escolta per a l’educació del caràcterde la joventut. El 1927 va fundarl’organització Minyons de Muntanya i elmateix any va publicar el Manuald’excursionisme.Batista i Roca va recórrer els centres

excursionistes de barris i pobles per tald’orientar les activitats de les seccionsjuvenils cap a les pràctiques escoltes.Així va néixer l’escoltisme genuïnament

català, que va trobar ressò immediatamenten molts grups de joves de centresexcursionistes, entitats recreatives iinstructives o religioses. A poc a poc, elsgrups i el nombre d’activitats diverses vananar creixent; el 1928 es va organitzar a laSalut del Papiol el primer campament gene-ral de Guies Excursionistes i Minyons deMuntanya i el 1930 el primer aplec generalde Minyons de Muntanya.El 1930 es constituí el Consell General de

la Germanor de Minyons de Muntanya, ambJosep Maria Batista i Roca com a president.Un altre membre destacat n’era mossèn

Breu història de l’escoltisme català

19

Antoni Batlle i Mestre, que va col·laboraren la constitució de la Germanor de Noies Escoltistes.El 1932 ja eren 44 les entitats federades. El 1933 les associacions

que havien nascut sota l’impuls de Batista i Roca constitueixen laInstitució Catalana d’Escoltisme per coordinar les seves activitats. Elmateix 1933 els Minyons de Muntanya van rebre el reconeixement il’autorització del papa Pius XI per la celebració de misses a l’airelliure en els seus campaments. La primera missa es va celebrar alCollsacabra.Durant la Guerra Civil de 1936-39 els escoltes van fer serveis

auxiliars. Després del 1939 van reprendre les activitats en lail·legalitat. Durant els anys 40 i 50 el moviment escolta va tenir unpaper important en la recuperació cultural i cívica de la joventut ca-talana. Una de les principals figures d’aquest període va ser Mn.Antoni Batlle, que va tenir molts de contactes amb Scouts de France,el nostre moviment escolta veí.A mesura que el moviment escolta es recupera amb força, sorgeixen

diferents federacions que el 1977 s’unifiquen en la Federació Cata-lana d’Escoltisme i Guiatge. Actualment la componen tresassociacions: Escoltes Catalans, que aplega els agrupaments laics;Acció Escolta, els grups escoltes plurals, i Minyons Escoltes i Guiesde Catalunya que aplega els agrupaments catòlics. En l’any 2007 hiha uns 19.000 escoltes a Catalunya.

Breu història de l’escoltisme català

20

La flor de lis

Insígniapels Nois Escoltes

Insígnia per lesNoies Guies

La Flor de Lis és la insígnia que representa elmoviment escolta. Baden-Powell va pensar que eranecessari un emblema, que fes sentir als escoltes launió que ha d’existir en el moviment, i va adoptar laflor de lis, que designava el nord a l’antiga brúixolamarina, com a distintiu.Gairebé a tots els països del món on hi ha escoltes,

s’utilitza aquesta insígnia amb molts pocs canvis, coma mostra de germanor, amistat i bona ciutadania.Aquesta insígnia representa la flor del lliri, amb un

pètal dreçat i dos de corbats cap enfora, tots tres lligatsper una anella a la base.Els tres pètals, de la mateixa forma dels tres dits de

la senya escolta, ens recorden els tres punts de la Pro-mesa Escolta:El central, educació o serveiEl de l’esquerra, paísEl de la dreta, fe.La línia que divideix el pètal central, l’agulla d’una

brúixola, significa que l’escolta és capaç de seguir elcamí recte en la seva vida, de la mateixa manera que l’agulla de labrúixola sempre assenyala el nord.Les dues estrelles, cada una de cinc puntes, recorden els deu articles

de la Llei Escolta.L’anella que reuneix els tres pètals, la referència a la germanor es-

colta, detall que es veu reforçat per la corda que circumda la flor delis, recordant-nos la nostra germanor mundial.La corda va unida en els seus dos extrems per un nus pla, símbol

del compromís.Pel guiatge tot això queda representat en el trèvol de tres fulles.La nostra associació de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya,

recull els dos símbols emmarcats entorn de la creu de Sant Jordi.

Minyons Escoltesi Guies Sant Jordi

de Catalunya

Sant Jordi, patró dels Escoltes

Sant Jordi, patró dels escoltes detot el món va néixer a Lydda, Pa-lestina, 280 després de C. Va sersoldat a les files de l’emperadorromà Dioclecià, on va ocupar unalt càrrec militar. En el transcursde la seva carrera, va viatjar pertot l’Imperi Romà, fins i tot GranBretanya. Com a practicant de la fe cris-

tiana, sant Jordi va ser seguit permolta gent malgrat laimpopularitat del cristianisme enaquell temps. Quan l’emperadorva intensificar la persecució delscristians, sant Jordi va tornar aRoma, va declarar la seva feobertament, renunciant al seu lloc

en l’exèrcit romà. Immediatament va ser arrestat i després de sertorturat va morir a Nicodèmia el 23 d’abril de l’any 303 després deC. Quan l’amic de sant Jordi, l’emperador cristià Constantí, va ser

sobirà de Roma, li va dedicar un monument a Lydda i va decretarque el seu amic hauria de ser conegut com Sant Jordi, el campió dela fe cristiana. Sant Jordi té una llegenda molt coneguda: la de la seva lluita con-

tra el drac. Segons la tradició, un drac destruïa una ciutat del voltantde Silena, enverinant l’aire amb el seu alè. El rei del país va oferirun xai cada dia al drac si els deixava en pau i durant força temps totva anar bé. Però aviat es van acabar els xais i el drac va tornar a fermalbé l’aire.

21

Llavors el poble va decidir oferir-li cada dia un dels seus fills, triata la sort, per calmar-lo. Al primer sorteig, va resultar escollida la prin-cesa, i va ser duta a la cova i abandonada perquè el drac la devorés.Quan ja tenia l’alè pudent de la bèstia a tocar, va sentir el trot d’uncavall que s’acostava. El muntava un cavaller, protegit per una ar-madura i un escut amb una creu vermella.Era sant Jordi que després de fer el senyal de la creu, va plantar

cara al drac i el va ferir al cap amb una llança. Tot seguit va fer pu-jar la princesa al cavall i va tornar amb ella i el drac a la ciutat. Idavant de tothom, va treure l’espasa i va tallar el cap al drac perquèno els pogués tornar a fer cap mal.Sant Jordi ha estat sempre molt popular. Quan el rei Artur de la Gran

Bretanya, va establir l’ordre dels cavallers de la taula rodona, va ele-gir sant Jordi com el seu patró. Les virtuts d’honor, valor icavallerositat que simbolitza sant Jordi van ser les bases per al seucodi. D’aquí BP va treure els deu articles de la Llei Escolta i va ele-gir sant Jordi com a patró dels escoltes de tot el món i va dir: SantJordi va ser el prototip del que hagués de ser un escolta.

22

Sant Jordi, patró dels Escoltes

L’uniforme

23

L’uniforme escolta té unafunció pedagògica tan importantcom la del sistema de patrulles,el Consell d’Honor...Els colors de les camises ens

uneixen a l’escoltisme, com unequip de futbol o de bàsquet ambla seva samarreta. L’uniformeens identifica com a escoltes. Ésuna eina que ens recorda allò quesom i volem ser. Ens farepresentants de l’escoltisme. Peraixò s’ha de portar amb correcció(ben cordat, camisa per dins, elfulard ben plegat).Cal que visqui les nostres aven-

tures. No serveix de res haver travessat els Pirineus i, en arribar, treurede la motxilla la camisa ben plegada i neta per a la foto. L’uniformeescolta s’ha de suar, cosir quan s’estripa, i rentar-lo al riu quan calgui.

Escriu BP sobre l’uniforme:No és tan important portar o no l’uniforme com el que un escolta

posi el seu cor en aquesta tasca i compleixi la Llei escolta. Però ésestrany que un escolta no porti l’uniforme si pot permetre’s comprar-lo. L’esperit l’impulsarà a fer-ho.

24

Fulard

Badge de l’etapablava i vermella

L’uniforme

Porta els colors del’Agrupament delPla de l’Estany.

(1)-La creu de Sant Jordi de ME i GSJ de C, ens recorda el moviment escolta al qual pertanyem.(2) -L’escut de Catalunya, el país que estem servint.(3)-Les tires amb els colors de patrulla, que són els mateixos del banderí o tòtem de patrulla.(4)-Els badges d’especialitats: els de l’etapa blava i els de l’etapa vermella.(5)-La flor de lis o el trèbol, signe internacional, indica que has fet la Promesa.

(2)

(3)

(4)

(5)

(1)Escut de Minyons

La llei escolta i guia

LA NOSTRA LLEI

ESCOLTES i GUIESEns esforcem a merèixer confiançai fem confiança a tothom.Vivim la nostra fei respectem les conviccions dels altres.Aprenem a ser útilsi a fer servei.Som germans de tothomi treballem per la pau.Som fidels al nostre paísi ens sentim ciutadans del món.Defensem la naturai protegim la vida.Aprenem a viure en equipi tot ho fem entre tots.Som deciditsi afrontem les dificultats sense por.Estimem el treballi volem fer bé les coses.Aprenem a estimari a jugar net.

25

La Llei Escolta és el codi pel qual es regeixenels escoltes de tot el món; i a la qual promets d’obeir el dia queesdevens solemnement escolta. Estudia-la amb atenció per tal decomprendre bé el significat de tots els seus punts.

El fulard i el cap de turc

COM CONFECCIONAR UN CAP DE TURC

El fulard va subjecte al coll per mitjà d’un turc (woggle, en anglès).L’avantatge d’aquest turc és que pot retirar-se i utilitzar el fulard deforma independent. Els turcs són fets de diferents colors i elementscom cuir, os, fusta, teixits, etc.

26

El fulard és el símbol de la nostra actitud de servei. Enspot ser útil per fer un embenatge, per fer un torniquet oper treure una olla del foc.

Escriu Baden Powell:

El bordó és un complement molt útil de l’equip escolta.Personalment, he trobat que m’és un ajut valuós quan travessomuntanyes o indrets rocosos i, especialment, en el treball nocturn pelbosc o entre mates. Altrament, esculpint-hi senyals evocadors de lesgestes més remarcables, el bordó va esdevenint un recordatori almateix temps que un company valuós de l’escolta.El bordó escolta és de fusta forta i arriba a l’alçada del nas; marcat

en centímetres, serveix per a prendre mides.És útil per a tota mena de coses, com fer una llitera, aguantar una

gentada, saltar un regueró, amidar la profundidat d’un riu o mantenirel contacte amb els companys quan és negra nit. Es pot ajudar uncompany per enfilar-se a una paret alta si s’aguanta el bordóhoritzontalment amb les mans i se’n fa un graó; l’altre, a canvi, podràdonar-te la mà, un cop a dalt.Diversos bordons poden ajudar per construir un pont lleuger, una

cabana o el pal de la bandera, i per a moltes més coses. De fet,comprovareu que,sense bordó, eltrobareu a faltarmoltes vegades.Si en teniu

oportunitat, talleu-lovosaltres mateixos.Recordeu, però, dedemanar-ne permísabans.

27

El bordó

28

El xiulet escolta

L’estendard

Quan es xiula és per cridar l’atenció d’un altre escolta.

És la bandera de l’agrupament (colors del fulard i escutdels pobles de la Comarca), la insígnia de Minyons Es-coltes i Guies sant Jordi de Catalunya. És el símbol delnostre ideal. Se’l porta en els moments més solemnes:Promeses, consells, formacions, Eucaristia. El porta unajudant del cap.

La salutació escolta«Sempre a punt»La salutació escolta es fa normalment amb la mà

dreta.El polze protegeix el petit (el mes gran protegeix

el petit) i els tres dits son els tres punts de la Prome-sa: servei a Déu, al país, servei o Llei Escolta, o Fe-País-educació al servei.La salutació no es pot fer abans d’haver fet la Pro-

mesa. Si un escolta o una guia ha estat llobató odaina, saluda abans de la Promesa Escolta, amb elTant com puc (V).La salutació es fa a tot escolta, a les banderes,

sobretot en el cant de la Promesa i sempre que hoindica el cerimonial.

El CP, si porta el bordó i el banderí de pa-trulla, saluda portant el braç esquerra ambfermesa a una posició horitzontal perdavant del cos i els dits de la mateixa màfent el senyal escolta, tot tocant el bordó.En l’encaixada, es dona la ma esquerra

(que es la del costat del cor)mentre s’encaixen el tres dits.I amb la dreta es saluda.Escriu Baden-Powell:En temps antics, els homes

lliures podien portar armes iquan dos d’ells es trobaven,cadascú alçava la mà dretaper demostrar que no portava

29

cap arma, i d’aquesta manera esconsideraven amics. Saludar mostraúnicament una correcció i una benvolençaenvers els altres.

La B.O.

30

BP, inspirant-se en la cavalleria medievalva crear la B.O. (bona obra). Aquesta és una acció útil, gratuïta,voluntària, concreta i discreta que cada dia fa un escolta que hagi fetla Promesa Escolta. S’ha de fer cada dia. És un dels elements diarisque t’ajuden a recordar que ets un escolta o una guia.En la Promesa Escolta ens comprometem dient ajudar a tothom. La

B.O. és la realització quotidiana de la Promesa.

Quines són les característiques de la B.O.?-Observació: no es veu res si no es mira a qui pots ajudar.-Servei espontani: posar-se en el lloc de l’altre per saber què

necessita.-Ha de ser útil: concreta i simple.-Discreció: la mort d’una B.O. és parlar-ne.-Humor: tot fet amb un somriure als llavis.-Gratuïtat: fer-ho sense esperar res a canvi, la paga és l’alegria que

porta fer-la. A la llarga això es convertirà en un hàbit, en una cosa que et sortirà

amb naturalitat.

SANT JORDI,patróde l’escoltismemundial,23 d’abril

Com hem dit, santJordi fou escollit perBP com a patró del’escoltisme mun-dial i se celebra laseva festa el 23d’abril. BP el vaescollir perquè erapatró també de lacavalleria medieval,model en el qual esva inspirar per crearels escoltes.

DIADA DEL PENSAMENT (Thinking Day).Aniversari del naixement de Lord i Lady BP: 22 de febrer.

Pels escoltes i les guies el 22 de febrer és la data del naixement deLady BP i de BP. És l’ocasió per reflexionar més profundament sobrela finalitat que pretén l’escoltisme i conèixer nous germans escoltes.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA: 11 de setembre.L’11 de setembre ens recorda la lluita dels nostres avantpassats per

la llibertat de la terra catalana.31

Tres diades a recordari festejar

Ara ja saps qui som,què et sembla si fas un

pas més.Vinga home,ENDAVANT!

CAPÍTOL II

Dintre d’unaPATRULLA

Dintre d’una patrulla

Has estat acollit dintre d’un equip: la Patru-lla. Aquí podràs viure aventures apassionants,raids, grans jocs, camps en plena natura,pujades a cims... La major part de les tevesaventures les viuràs dintre d’una patrulla.Esdevindràs útil a la teva patrulla. Hi

agafaràs una responsabilitat. Una patrulla querutlla és una patrulla on l’escolta o noia guiaté un rol, un servei, un càrrec a complir.Unes responsabilitats poden ser fixes

(tresorer, tenda, farmaciola...), altres es podenalternar (cuina, animador, material, fulletó...)i el cap o la cap de patrulla les coordina.

34

CRIT DE PATRULLAÉs un crit diferent del xiulet

escolta, que el comença el capde patrulla en els momentsoficials (trobades, promeses,benvingudes...). Quan el CPcomença el crit, tots els altresel segueixen a un sol cor.

EL TEU LLOC DINTRE LA PATRULLAEn la patrulla tothom és útil, des del més petit al més gran. I això ésperquè cadascú té una feina a fer i una responsabilitat a assumir: elcap de cuina, el responsable de la tenda, el responsable del material...Tu també tens unes responsabilitats: liturgista, farmaciola, orienta-dor, animador, reporter...

35


36

QUÈ ÉS UN/UNA CAP DE PATRULLA I COM HA DE SER?

EL BANDERÍEn cada unitat escolta hi ha diverses patrulles. Cadascuna es

distingeix pel seu nom i les seves tradicions com ara la del banderíde patrulla.En el banderí hi ha representat l’animal que simbolitza la patrulla.

Es busca que les qualitats d’aquell animal siguin les de la patrulla.No ha estat escollit per atzar i aquest està representat en el banderí,amb els colors i el crit. Els colors del banderí són els mateixos dels

escalps de la patrulla, dues tires que es porten damuntdel braç. El banderí ha de ser portat amb respecte (nos’hi juga amb ell, ni es deixa per terra), però no hade ser venerat com un ídol. En tot cas és un símbolde la Patrulla. Es poden penjar en el bordó delbanderí de la Patrulla, les insígnies i cintes querecorden les exploracions, jocs i serveis reconeguts.El cap de Patrulla n’és el responsable, però pertanya tota la patrulla ja que la representa. A les mans delCP representa tota la unitat de la Patrulla i de totsels qui han passat.

Tiresde lapatrulla

El/la Cap de Patrulla i el/la segon/a de Patrulla nohan sortit com bolets. Ha estat pas a pas que ell o ellahan esdevingut responsables de la petita unitat. El Capde Patrulla és el responsable de la cohesió del seuequip i de la bona marxa de les activitats de patrulla.És la persona que fa de pont entre els caps d’unitat,els membres de la patrulla i els altres caps. És el res-ponsable que tots els escoltes i guies estiguin benintegrats i que cadascú tingui el seu lloc.Porta damunt de la butxaca dues tires grogues.


Classificació: Mamífer.Color: A l’estiu marró vermellós,a l’hivern gris i cua negra.Lloc: Arbres, sobretot coníferes.Costums: Corre d’arbre en arbre. Corre tande pressa que un gos no el pot atrapar. Sapnedar, però no li agrada l’aigua. Menja granes,petits brots, ous i ocells petits. Moltestalviador, es prepara per a l’hivern.Crit: kt, kt, kt...Colors: Marró-gris.

Classificació: Ocell, rapinyaire.Color: Marró-blau fosc.Lloc: Cims dels arbres i de les penyes.Costums: Sempre a l’aguait. Vola molt ràpid.És àgil i molt servicial amb el seu amo.Molt fidel. Retorna amb la feina feta.Crit: Hic, hic, hic...Colors: Marró-blau.

ESQUIROLS

Pregària: Ajudeu-nos, Senyor, a ser fidels servidors i a fer la feinaben feta i acabada com ho fa el falcó.

Pregària: Ajudeu-nos, Senyor, a anar lleugers a servir-vos, coml’esquirol que, sense adonar-nos, ens passa pel davant.

FALCONS


37

Classificació: Mamífer.Color: Terrós amb taques blanques al cap i ala cua.Lloc: Cims dels Pirineus, Alps. Puja mésamunt dels boscos i va pels cims rocosos.Costums: Molt àgil i silenciós. Viu en petitsgrups. És d’horari regular: es lleva d’hora.Migdiada curta. Després va pels boscos. Capa les 4 va a abeurar-se. Hi ha un guia que avi-sa els altres del més petit detall.Crit: Bee-oeur-oc.Colors: Marró i blau cel.

ISARDS

Pregària: Ajudeu-nos, Senyor, a estar atents als altres perqualsevol detall en què els puguem ajudar com ho fa l’isard.

Classificació: Au.Color: Blanc-negre.Lloc: Estanys i rius tranquils.Costums: Li agraden les aigües tranquil.les isobretot molt netes. És molt elegant en la sevanavegació i molt silenciós. Discreció, netedati bellesa.Crit: Sss... Sss.Colors: Rosa-gris.

Pregària: Ajudeu-nos, Senyor, a tenir una mirada i un cor net comla netedat dels cignes.

CIGNESDescripció

38


LA LLEI DEL/DE LA CAP DE PATRULLA

1.-El/la Cap de Patrulla és un/a cap dintre de la Unitat.2.-El/la Cap de Patrulla és el primer escolta o guia de la seva

Patrulla.3.-El/la Cap de Patrulla té un segon i uns germans escoltes o guies.4.-El/la Cap de Patrulla no està sol/a. Té un Consiliari, un Cap

d’Unitat i uns ajudants de cap.5.-El/la Cap de Patrulla és fraternal i pacient.6.-El/la Cap de Patrulla és tot joia i admiració.7.-El/la Cap de Patrulla no crida mai. Actua i prega per vuit.8.-El/la Cap de Patrulla segueix Jesucrist i marxa al seu encontre.

QUÈ DIU BP ALS CAPS DE PATRULLA:

Desitjo, Caps de Patrulla, que continueu i que en el futurconduïu les Patrulles per compte vostre, perquè vosaltres podeuagafar cada escolta o cada guia de la vostra patrulla i fer-ne unbon xicot o una bona xicota. No n’hi ha prou de tenir un o dosnois excel.lents mentre la resta no serveix per a res de bo.Esforceu-vos a fer-los tots ells realment excel.lents. El pas mésimportant per a això és el vostre propi exemple, perquè allò quevosaltres fareu, ho faran també els vostres Minyons Escoltes iNoies Guies. Demostreu-los que sabeu obeir ordres tant si sóndonades de viva veu com si són simplement de reglaments quehan estat impresos o escrits, i que les porteu a terme estiguipresent o no el vostre Cap d’Unitat. Demostreu-los que sabeuguanyar distintius de Classe i Aptitud en diverses matèries i elsvostres Escoltes seguiran el vostre guiatge sense que es faci difí-cil de convèncer-los. Recordeu-vos que, amb la vostra actuació,els heu de marcar el camí i no empènyer-los pel darrere.


39

EL/LA VERITABLE CAP

El/la Cap mana els seus nois i noies.-Un/a veritable Cap els GUIA.

El/la Cap confia en la seva autoritat.-Un/a veritable Cap ACONSEGUEIXla bona voluntat dels nois i noies.

El/la Cap força els nois i noies a fer coses.-Un/a veritable Cap els ENGRESCA.

El/la Cap diu: «Jo».-Un/a veritable Cap diu «NOSALTRES».

El/la cap diu: «Sigueu puntuals».-Un/a veritable Cap fa que els nois i noies ARRIBIN abans

d’hora.El/la Cap es rebel.la contra les pauses.

-Un/a veritable Cap ORGANITZA les pauses.El/la Cap sap com fer les coses.

-Un/a veritable Cap ENSENYA com s’ha de fer.El/la Cap fa de les activitats una obligació.

-Un/a veritable Cap en fa una DIVERSIÓ.El/la Cap diu: «Aneu!»

-Un/a veritable Cap diu «ANEM-HI».(Adaptació per Juli Lahosa d’un text d’H. Gardon Selfridge)

EL SEGON DE PATRULLA

És escollit pel Cap de Patrulla. Cal que el substitueixi en un casnecessari i que s’ocupi d’ajudar a organitzar la Patrulla quan ell ésabsent.Porta damunt de la butxaca una tira groga.A les sortides va últim, tancant la fila.40


UNA REUNIÓ DE PATRULLA

Per exemple: Preparació d’unasortida de Patrulla.

Horari2/4 de 8 del vespre:Tota la patrulla és allà i tothomporta el que se li havia encomanat:horari, menú, llista de material...Tothom explica allò que ha pensat.9 del vespre:Es parla de l’horari i s’estableix l’itinerari a seguir. Després es parlad’allò que es menjarà i qui ho comprarà. Es repassa la llista del ma-terial i es demana qui s’encarrega de portar-lo. Es decideix qui portala farmaciola. Es fa un pressupost aproximat i es recullen els diners.Es reparteix segons cada comitè.El CP procura que cadascú tingui una feina i que quedi clara la missióencarregada.10 de la nit:El Cap de Patrulla RECORDA l’horari i les feines repartides. Es faun breu joc, o un cant, la Pregària escolta i es fa el Crit de Patrulla.1/4 d’11 de la nit:Fi de la reunió.


41

LES DEU PRUDÈNCIES DEL CAP DE PATRULLAPER A UNA REUNIÓ1. Sigues el primer i comença la reunió sense esperar els qui arribin tard,fins i tot si només sou dos, el segon i tu. Surt el darrer, amb el teu segon,per exemple.2. Que cada reunió sigui nova en tot, sinó de fons, almenys de forma. Fesuna reunió al local, una a casa del segon... Una comença-la amb un rastre:arriben a l’hora indicada, no troben ningú, però hi ha un signe... Tambépots convocar-la mitjançant un missatge enviat a tots per organitzar un granjoc o observació a tal hora.3. No ordenis, atrau. No diguis: “Feu això”, “vés a fer allò”. Emet el critde Patrulla i digues: “Fem això i no a mitges”. Si trobes un cant percomençar el treball, la cosa rutllarà.4. Demostra la utilitat del que aprenen. Que els nusos serveixin tot seguitper fer quelcom, que el Morse us ajudi a comunicar de lluny etc...5. Estigueu tots ocupats. Per tant tingues una llista de “reserva” a mà: petitsjocs, històries, títols de bans, cançons enganxadisses. I també, l’esborranyde la teva reunió, el programa resumit.6. Fes reunió a l’aire lliure sempre que et sigui possible. No som “florsd’estufa”.7. Tingues a punt almenys un joc emocionant cada vegada.8. Explica’t bé, tres vegades si és necessari. Després executa-ho amb ells.9. Vols reeixir? Fes-ho tot amb jocs! Per ensenyar un nus, el Morse,l’anatomia... fes un joc. Per fer un joc, conta una història.10. S’adormen? Desperta’ls tot seguit: un ban, un crit, xivarri (conscient iorganitzat). Si fan xivarri sensesolta, fes un joc silenciós... Sempre“juga a jugar”. Si plou ho hauràsprevist. Si plou i hi ha bon humorho hauràs volgut. Cal estar a punt,sempre, sense quedar curt. Scouts de France

42


SORTIDA DE PATRULLAModel d’un horari a seguirA les 10h: Comiat de la Patrulla pels caps d’unitat. Lectura d’untext i pregària (cap d’Unitat).Comença el camí: 5 km (responsable d’orientació).A 2/4 de 12: Arribada a poble.Comença l’exploració: ajuntament, parròquia, escola, farmàcia...(responsable d’ exploració i reporter).A 2/4 d’1: Preparació del dinar (responsable de cuina).A 2/4 de 2: Benedicció de la taula i dinar (Cap de Patrulla).Neteja d’olles, plats i paella (responsable de material).A 3/4 de 3: Petit joc (2n de patrulla).A les 3: B.O. (Bona Obra) de patrulla: neteja d’un carreró ple defulles.A 2/4 de 4: Continua l’exploració, llegendes, costums,... (responsa-ble d’ exploració i reporter).A 2/4 de 5: Petita pregària a l’església (Cap de Patrulla).A 3/4 de 5: Tornada: 5 km (responsable d’orientació).A les 6: Arribada. Benvinguda dels caps.

ALTRES CONSELLS1.-Cal conèixer el camí.2.-S’ha de portar poc pes i repartit.3.-Caminem amb ritme seguit.4.-No badem.5.-Anem sempre tots junts.

43


LES DEU REGLES D’OR PER A LES SORTIDESDE PATRULLA1. Sortiu d’hora i retorneu d’hora.2. Quan sortiu, que sigui de tal a tal hora i exactament.3. Atenció! No solament us veuen, sinó que us miren.4. Una sortida sense B.O. és una sortida coixa.5. Feu-ho tot amb un joc, fins per collir llenya si heu de cuinar. Tas-ca sense joc, plat sense salsa.6. Netejar cassoles, carmanyoles... acabats els àpats. És més fàcil quedesprés de la sortida.7. Proves i tècniques al matí, grans jocs a la tarda. Fraternitat irecolliment al vespre.8. Les creus arran del camí són imatges d’una gran B.O. i les esglésiessón les tendes del Gran Cap, no ho oblideu.9. Mofar-se de la higiene (transpiració, begudes fredes, menjarconstantment, etc) és mofar-se de la salut dels teus escoltes i de lesteves noies guies.10. Cantar totcomençant lasortida, durantaquesta o deretorn, ajuda a es-timar el que es fai bressola la fati-ga, però no canteupel carrer.

Scouts de France

44


CONSELL DE CAPS DE PATRULLAAMB ELS CAPS D’UNITATLi toca organitzar el mes i cada dia de campament. Sempre hi ha unordre del dia.Es fa un joc, es comparteix alguna cosa per menjar i s’acaba amb laPregària Escolta.

SORTIDA DE CAPS DE PATRULLA(ALTA PATRULLA) PER A LA FORMACIÓLa formen els Caps d’Unitat i els Caps de Patrulla i Segons de Pa-trulla. Es troben unes quantes vegades l’any per a camps específicso per fer una exploració del camp futur. És un moment de formacióper als Caps de Patrulla, moment per pregar... tot al servei de la Unitat.

CONSELL D’HONORAMB ELS QUI HAN FET LA PROMESAEl composen els CP, els segons, els Caps d’Unitat i el consiliari.Es reuneix per fixar objectius de fons de l’esperit i estil escolta, perfer la revisió del trimestre o del camp, per parlar del progrés de cadaescolta i guia, per escoltar els qui volen fer la Promesa. No és untribunal, és un lloc de reflexió.Cal buscar un lloc simbòlic: sigui a fora o dinsd’un local. Amb l’estendard de la unitat i elsbanderins de pa-trulles. Tothomamb uniforme. Escomença amb unapregària o la lec-tura de la Llei od’un punt d’ella.


45

La meva patrulla és

El meu crit de tòtem

Colors de la patrulla

El/la Cap de Patrulla és

El seu telèfon

Correu electrònic

El/la segon/a Cap de Patrulla és

El seu telèfon

Correu electrònic

3r. Nom i cognoms

Tel. càrrec

Correu electrònic

4t. Nom i cognoms

Tel. càrrec

Correu electrònic

5è. Nom i cognoms

Tel. càrrec

Correu electrònic

En què em puc assemblar a l’animal de la Patrulla

46


CAPÍTOL III

Aquest pot serel meu camí

Aquest pot ser el meu camí

Ser escolta o guia és esforçar-se per ser un home o una dona autèntics,que visqui en el servei dels altres sempre: a l’institut, a la família, amb elscompanys de la patrulla, amb els amics... sempre i envers tothom.

Per ser escolta cal que facis una promesa i que et comprometis a seguiruna llei. I per fer aquesta promesa i seguir aquesta llei, necessites prepa-rar-te. A les pàgines que segueixen trobaràs el camí per aconseguir-ho.

Aquest capítol t’indicarà el camí que pots passar si vols arribar a ser unescolta i una guia de debò, capaç de sortir-se de qualsevol dificultat, i apunt de servir tothom amb veritable esperit cristià i amb un somriure a laboca. Si no has estat Llobató o Daina i tens entre dotze i disset anys:

-Els primers dies portaràs el nom de NOUVINGUT, fins que, haventdemostrat ganes de quedar-t’hi i complert amb els tràmits administratius,seràs admès a la Unitat. Des de llavors podràs portar la camisa i el fulard,i així ja no hi haurà tanta diferència entre tu i els altres escoltes.

-Des d’ara seràs ASPIRANT i caldrà que et preparis per fer la PROME-SA, a fi que puguis dir davant de tothom que vols ser escolta o guia i queels altres poden comptar amb tu.

Les proves que segueixen t’indiquen els coneixements que has d’adquirirprogressivament en la teva vida de Noi Escolta o de Noia Guia.

Aquests coneixements t’ajudaran a estar sempre a punt en tot lloc (a casa,dins la societat...), a apreciar i estimar la naturalesa i el que Déu hi ha fet.

Les proves d’aspirant, de l’etapa blava i de l’etapa vermella, són la guiaper a les teves descobertes. No t’has d’acontentar amb el que està escrit,sinó arribar més a fons i endinsar-t’hi del tot. Així, de veritat, t’ajudaran acréixer cada cop més.

Aquestes proves les passaràs amb el teu Cap i amb l’ajuda del Cap dePatrulla.

I ara, prou, comença a caminar fins al final, i sobretot no t’aturis a migllibret, que l’últim tros seria malaguanyat...

Bona ruta, minyó i guia!

48

NOUVINGUT/NOUVINGUDASi no has estat mai llobató i vols ser minyó escolta i no has estat

daina i vols ser noia guia, mira de fer-te amic dels nois i noies de lateva patrulla i assisteix a les reunions i sortides. Si t’agrada la vidadels escoltes i de les guies, i et decideixes a preparar-te per fer laPromesa, com a Aspirant et cal:* Tenir 12 anys o més.* Que els teus pares et presentin al Cap d’Agrupament.* Portar l’autorització paterna per a l’afiliació a ME i GSJ de C i

l’assegurança.* No faltar a tres reunions seguides o una sortida de cap de setmana

sense motiu justificat.Llavors rebràs l’uniforme i se’t posarà el fulard, i et prepararàs per

fer les proves d’Aspirant.


49

50

Badgesd’especialització del’etapa vermella

-Tenir 12 anys-Portar 2 o 3 reunions

Preparació per a laPromesa escolta o Guia

51

Etapes de la tevavida escolta/guia

Preparació per a laPromesa escolta o Guia

Badge del’etapa blava

Badgesd’especialitzacióde l’etapa blava

Badge del’etapa vermella

VIDA ESCOLTA I CIVISMEEstil Escolta1. Saber i explicar la Llei Escolta i Guia, el lema i el text de la Pro-

mesa. Saber cantar el cant de la Promesa.2. Arribar puntual a les reunions o saber-se excusar.3. Tenir un mitjà per no oblidar-se de la B.O. diària.4. Saber saludar correctament i explicar la seva significació, fer

l’encaixada, el crit de patrulla i el xiulet escolta. També hauràs deconèixer la vida de l’animal de la teva patrulla.Coneixement del moviment5. Explicar com i quan BP va fundar l’escoltisme.6. Què és una patrulla, el Consell

d’Honor i el Consell de Caps.7. Explicar què significa la cami-

sa escolta, el fulard i les ensenyesde ME i GSJ i la mundial.Caràcter escolta8. Vetllar el foc 1/2 hora de la nit,

sol i amb silenci o 1 hora de dia, ianotar les observacions in-teressants.9. Participar en una sortida a peu

de 8 km.10. Saber fer la cadena telefònica.


52

ASPIRANT (1 a 3 mesos)Tu ets nou a la unitat. Vols entrar en l’aventura del

gran joc escolta. Entre els tres i sis mesos primerset pots preparar per ser aspirant a la Promesa.Hauràs de:

ESPIRITUALITATReligió1. Saber de memòria la Pregària Escolta, saber explicar el seu

significat i fer-la cada matí.2. Saber la Llei Escolta i com fer-ne un examen de consciència cada

vespre.3. Saber qui és el patró de l’escoltisme i explicar quelcom de la seva

vida.4. Explicar:

-Els 10 manaments.-Quatre grans fets claus de la Fe.-Cinc festes litúrgiques per ordre d’importància.

5. Explicar.-Conèixer les 4 parts de la missa.-Com confessar-se.-Saber ajudar a missa.

6. Saber batejar en cas d’urgència.7. Què és l’Hora Ruta i com es fa (cap. IV, art. 2).

ESPORT i EXPRESSIÓEsport1. Saber-se rentar bé un matí de camp amb aigua freda.2. Nedar 50 m.3. Caminar sobre un tauló, a un metre de terra, amb un objecte a la

mà.4. Haver participat en un recorregut Hébert (cap. IV, art. 10).5. Fer un itinerari de proves esportives: cursa de 150 m, pujar una

corda de 3 m, saltar una altura de 0,80 m, i saltar 1,50 m de llargàriaExpressió6. Cantar cinc cants.7. Saber explicar un acudit al foc de camp.

53


54

L’HOME i DONA DE BOSCNatura1. Conèixer tres arbres del bosc la fusta dels quals sigui bona per

fer foc o per fer instal·lacions. Identificar-ne els fruits, l’escorça, lesfulles...2. Conèixer les nocions de previsió meteorològica: vent, núvols...3. Saber què fer d’un ocell que cau del niu.4. Reconèixer dues constel·lacions i l’estel polar (cap. IV, art. 8).5. Coure un ou de dues formes diferents al servei de la patrulla.

Acampada6. Fer un foc per coure menjar. Conèixer les previsions que cal tenir

en fer foc. Fer desaparèixer tot rastre d’un foc de camp. Saber distingirla fusta verda de la seca per fer foc.7. Saber muntar una tenda o iglú de patrulla (cap. IV, art. 8).8. Cal saber enterrar les deixalles i deixar el lloc d’acampada més

net de com l’has trobat.9. Saber fer la motxilla correctament per a un cap de setmana. Sa-

ber què hi portes de propi i què de la patrulla.10. Haver dormit 5 nits en el camp o refugi.

Habilitats manuals11. Fer-se un cap de turc.12. Saber fer sis nusos útils i conèixer el seu ús: pla, teixidor, pes-

cador, pardal, cadira senzilla. Saber escapçar una corda (cap. IV, art.9).13. Saber cosir un botó o una insígnia.14. Presentar un treball manual fet amb els propis recursos.

PREVENCIÓ i RECONEIXEMENTSocorrisme1. Saber el telèfon d’urgències (mossos, bombers, urgències...).2. Curar una ferida, cremada, butllofa... (cap. IV, art. 7).3. Saber respondre en una urgència de camp (incendi, inundació...)

en 10 minuts.4. Saber fer la cadena telefònica i el crit escolta.


Orientació5. Saber servir-se de la brúixola i caminar 500 m seguint un azimut.6. Conèixer la rosa dels vents (cap. IV, art. 8).7. Conèixer els diferents signes de pista: començament de pista,

direcció a seguir, direcció a evitar, cal dividir-se, perill, aigua pota-ble, missatge, espereu-me aquí, final de pista (cap. IV, art. 3).8. Saber orientar-se amb un mapa.

Transmissió i intervenció9. Saber fer el SOS, per semàfor o Morse (cap. IV, art. 3).10. Quines són les regles en cas d’accident: lloc, hora, naturalesa i

gravetat (cap. IV, art. 7).11. Saber consultar una guia telefònica, internet... per trobar un horari

de tren.Observació12. Dir de memòria 12/15 objectes observats en un minut (joc d’en

Kim) (cap. IV, art. 1).

55


QUINES SÓN LES PROVES ESCOLLIDES I PASSADES:De cada grup se n’ha de fer una escollida per tu i les altrespel teu C.P. o C. d’Unitat.

Quatre de vida escolta1.2.3.4.Quatre d’espiritualitat1.2.3.4.Quatre d’esport i expressió1.2.3.4.Quatre d’home o dona de bosc1.2.3.4.Quatre de prevenció i reconeixement1.2.3.4.


56

57


El Consell d’HonorEs pot convocar per escoltar els candidats a fer la Promesa, el motiu

i els objectius de cara a aquesta. És la institució més important de laUnitat ja que aconsella, revisa l’estil escolta de la Unitat i marcaobjectius.

LA PROMESA ESCOLTA I GUIA

Preparació de la PromesaEl camí de preparació no ha de ser massa

llarg. Entre el 3r mes d’entrada i el final delprimer any.Has de seguir aquests passos:Ja coneixes la Llei a través d’aquestes proves.

Ara, si vols, pots demanar als caps de fer lapromesa. Ells et diran si ja estàs preparat it’aconsellaran.Abans de fer-la, estigues una estona al costat del

foc, tot sol, pensa en la nova responsabilitat quevoluntàriament estàs a punt de prendre. Déu Pare desdel cel t’ajudarà a complir els compromisos que fas pel teu honor,per la teva pròpia voluntat d’home/dona.

58

Vetlla de la PromesaL’origen es troba en la Vetlla d’Armes medieval, la nit abans de ser

investit un cavaller.Ara és temps de reflexió, de recollir-te per pensar el que implica la

teva Promesa Escolta. La preparació toca als Caps d’Unitat, ambl’ajuda dels Caps de patrulla i el Consiliari. Potser cal recordar co-ses que has viscut o has dit en altres moments de la vida de la unitat.L’important és que sigui la teva Promesa i que tots els elementsexpressin allò que vols dir.Has d’escollir un punt de la Llei Escolta i un text de l’Evangeli que


El Cap de PatrullaÉs qui t’ajudarà explicant-te el sentit de la Promesa, el perquè i com

es fa. T’ajudarà a reflexionar, a preparar-te. El/la Cap de Patrulla potser el teu padrí o padrina que et pot orientar a marcar-te uns objectius. Quan un novici o novícia (un cop passades les proves d’Aspirant),

està a punt, en parla amb el CP. Aquest informa el Cap d’Unitat i esconvoca el Consell d’Honor.

t’ajudarà a reflexionar. Lafaràs en un lloc emblemàtic iamb una ambientació festiva(banderes, foc, torxes...).Va seguida d’un moment

més o menys llarg d’estar sol.És un moment de pregària.Pot haver-hi altres textos,

reflexions, cants...

Aquesta és la meva història escolta/guia

59

Què és per a mi ser escolta/guia

60

Què diuen de mi els meus companys

61

62

Amb aquestes paraules faig la promesa escolta/guia

CERIMONIAL Es fa en un lloc bonic i que deixi petja (un cim, una cova, dintred’un claustre...).

Ordre de la celebració:

Apunta cada cosa:

Lloc

Moment

Simbologia

Quina és la meva història i descoberta?

Per què vull ser escolta o guia?

Què diuen els companys de mi (Cap de Patrulla i/o la Patrulla)

63


El consiliari dóna la benedicció.

Sempre segons el text referent:Pel meu honor i amb la gràcia de Déu,Prometo ser fidel a Déu, a l’Església, al Paísper ajudar tothora l’altra gent i complir la Llei Escolta.

i:

(Promesa)

Es posen les insígnies,promesa d’ajudar al CP i potser, rebuda d’un símbol (p.ex. unpassafulard).Paraules dels caps d’Unitat i/o consiliari.Cant de la Promesa.

Avui, a

el dia de de

He pronunciat aquesta Promesa

Signatura noi/noia

Signatura del CP Signatura del Cd’U Signatura del Consiliario padrí

64


65


VIDA ESCOLTA I CIVISME

1. Ser capaç d’explicar un punt de la Llei i la seva aplicació diària.2. Conèixer a grans trets la història de l’escoltisme a Catalunya, els

seus orígens... (Mn. Batlle, Batista i Roca, ME i GSJ de C) (cap. I).3. Saber què significa la pujada de bandera (cap. V).4. Portar els apunts de classe a un company malalt.

ACAMPADA i NATURA

1. Haver passat almenys 10 nits de camp i saber fer bivac sota unarbre.2. Saber encendre un foc amb tres llumins.

PROVES DE L’ETAPA BLAVARàngers/Noies Guies

Un cop feta la Promesa Escolta i Guia, has de continuarfins aconseguir el badge de l’etapa blava, passats sis mesosdesprés de la Promesa. A grans trets els objectius són:esdevenir un pilar per a la Patrulla, saber fer una animació

i ser capaç de participar en un raid de progressió.Amic, amiga, has entrat a formar part de la gran germanor escolta.

Tots confiem en el teu camí: no t’aturis mai. L’escolta i la guia del’etapa blava coneixen les seves possibilitats i són membres actiusdel Consell de Patrulla i del Consell d’Honor de la unitat; prepara’ta ser-ho realment. Per aconseguir-ho hauràs de:

66

3. Preparar un dia d’intendència i de cuina per a la patrulla.4. Saber fer foc i tenir presents les precaucions que cal tenir abans,

mentre és encés i després (cap. IV, art. 9).5. Explicar tres tipus de foc. Fer-ne un que serveixi per cuinar (cap.

IV, art. 9).6. Conèixer 10 tipus d’arbres, de flora o animals de la comarca i

saber-ne la seva utilitat.7. Organitzar una descoberta de natura per a la patrulla.8. Rentar la roba de camp.9. Plegar una tenda entre dos en 10 minuts.10. Saber fer una cabana (cap. IV, art. 8).

PREVENCIÓ i RECONEIXEMENT1. Guiar la patrulla en una ruta de 6 km de dia i 4 km de nit amb

ajuda d’un mapa, observant els animals de dia i els estels de nit.2. Distingir sobre el terreny els signes convencionals d’un mapa.3. Trobar el nord per tres indicis.4. Comunicar-te en Morse (cap. IV, art. 3).5. Com caminar per carretera en una exploració.6. Reconèixer tres tipus de núvols (cap. IV, art. 8).7. Reconèixer tres constel·lacions.8. Fer un mapa de Melianta, Banyoles o del teu poble o barri i si-

tuar la farmàcia, l’església, l’escola, la fleca, el bar.9. Fer un croquis paronàmic des del trencall de Fontcoberta a

Centenys (cap. IV, art. 3).

SOCORRISME (cap. IV, art. 8).1. Saber tractar un desmai, la insolació.2. Ser capaç d’aturar una hemorràgia.3. Saber tractar una fractura i immobilitzar-la.4. Aprendre a tractar una cremada.5. Conèixer què ha de contenir una farmaciola.


EXPRESSIÓ I ESPORT1. Fer aprendre un cànon i dirigir-lo correctament.2. Explicar un conte.3. Fer un mim durant dos minuts.4. Fer un joc pel foc de camp.5. Saber llegir correctament en públic una lectura de la Paraula de

Déu (cap IV, art. 2).

6. Fer un recorregut Hébert per a la patrulla (cap. IV, art. 10).7. Haver fet una sortida de 30 km amb bicicleta.

ESPIRITUALITAT (Catequesi de Professió de Fe)1. Saber què vol dir la «Professió de Fe» en relació amb el Baptisme.2. Exposar el tema: Déu creador i nosaltres co-responsables de la

creació.3. Explicar a grans trets la vida de Jesucrist i com podem seguir-lo.4. Exposar com l’Esperit Sant actua en el món, l’Església,

sagraments.5. Saber preparar el necessari per a la missa i conèixer els objectes

i ornaments litúrgics (cap. IV, art. 2).6. Haver-te ofert a un mossèn en una altra parròquia per fer la lec-

tura en l’Eucaristia.67


QUINES SÓN LES PROVES ESCOLLIDES I PASSADES:De cada grup se n’ha de fer una escollida per tu i les altrespel teu C.P. o C. d’Unitat.

Dues de vida escolta i civisme1.2.Quatre d’acampada i natura1.2.3.4.Quatre de prevenció i reconeixement1.2.3.4.Dues de socorrisme1.2.Quatre d’expressió i esport1.2.3.4.Tres d’espiritualitat1.2.3.68


BADGES D’ESPECIALITZACIÓDE L’ETAPA BLAVARàngers/Noies Guies (12-14 anys)

69

És per a tu, minyó o guia, que ja has aconseguit l’etapa blava, quedemostres estar entrenat en la tècnica escolta/guia, per a qui hempreparat aquestes especialitats. En trobaràs de moltes classes i de moltdiferents. Ho són perquè, entre totes, puguis triar. En totes lesespecialitats afegiràs una prova: la prova d’estar sempre a punt!Caldrà que posis els teus coneixements adquirits al servei de tot aquellque ho necessiti. Estar sempre a punt pressuposa estar disposat a tot.Totes volen fer-te créixer harmònicament, en les cinc dimensions quetreballa l’escoltisme d’una manera integral: l’espiritualitat, el cos, lesmans, la intel·ligència i l’aspecte social.


70

Sèrie verda: CAMP

ACAMPADOR

1. Escollir el lloc per plantar la tenda en un terreny determinat i ferun croquis d’un racó de patrulla (cap. IV, art. 8).2. Dirigir el muntatge d’una tenda amb escoltes novells, com fer

reguerons.3. Repassar una tenda: piquetes, tensors, bossa.... per tenir-la a punt.4. Fer foc d’acord amb la normativa (cap. IV, art. 9).5. Construir una cabana.

Data

Signatura


CUINA

1. Fer un foc per cuinar, segons la normativa (cap. IV, art. 9).2. Construir una cuina (cap IV, art 9).3. Fer aigua potable.4. Dirigir la cuina i preparar els àpats d’un cap de setmana de pa-

trulla, calculant-ne bé la quantitat.5. Tallar bé un pollastre mort.6. Cuinar un plat i presentar-lo per a un concurs de cuina.7. Fer un àpat de cuina de caçador: carn a l’ast, truita sobre pedra.

Data

Signatura

71


NUSOS

1. Lligar un paquet sòlidament.2. Fer tres nusos que puguin servir per tirar o hissar.3. Fer un cap de turc (cap. I).4. Fer correctament tres empiuladures (cap. IV, art. 9).5. Fer una instal·lació amb unes lligades correctes.

Data

Signatura

72


73

SOCORRISTA

1. Fer un embenat a la mà, al genoll i al peu, i conèixer els elementsd’una primera cura (cap. IV, art. 7).2. Què cal fer en un accident de carretera i quines atencions cal tenir

present.3. Com guarir una butllofa al peu o a la mà, una picada d’abella,

una cremada senzilla amb element naturals (cap. IV, art. 7).4. Com immobilitzar provisionalment una suposada fractura.5. Com rentar una ferida (cap. IV, art. 7).6. Aplicar una injecció senzilla.

Aquest badge s’ha de passar amb algun membre de la Creu Roja opersonal sanitari.

Data

Signatura


74

PIONERISME

1. Utilitzar bé la destral (cap. IV, art. 9).2. Abatre correctament un arbre mort.3. Fer una maqueta d’instal·lació (cap. IV, art. 9).4. Presentar quines instal·lacions de patrulla pots fer.5. Conèixer com fer encaixos.6. Conèixer les diferents eines de fusta i les classes de fusta (cap.

IV, art. 9).

Data

Signatura


ORIENTADOR

1. Saber orientar-se amb una brúixola i un mapa. Trobar el nord apartir d’elements naturals.2. Llegir correctament el mapa topogràfic amb corbes de nivell i els

mapes de carreteres. Plegar-los per facilitar el seu ús sobre el terreny.Apreciar les distàncies sobre el mapa.3. Determinar l’alçada d’un punt qualsevol, segons el mapa

topogràfic amb corbes de nivell.4. Guiar la patrulla, segons l’azimut de marxa donat, sobre dos

quilòmetres com a mínim.5. Fer un croquis topogràfic, a l’escala que l’escolta mateix es fixarà,

d’un terreny o d’un lloc determinat.6. Orientar un mapa, situar-hi el lloc on ens trobem i identificar els

diferents punts del panorama, segons les indicacions del mapa.

Data

Signatura

75


1. Preparar els ornaments (vestits) per a la Missa.2. Preparar els vasos (calze, patena, canadelles...) per a la missa.3. Ajudar a missa i respondre correctament.4. Conèixer el simbolisme dels dos ciris que acompanyen la processó

d’entrada, de l’evangeliari, de la comunió i la sortida.5. Conèixer el simbolisme de l’encens, saber-lo preparar i saber en

quins moments s’encensa i llur significació.6. Conèixer les parts de l’Any Litúrgic, el color i el contingut de

cada temps.

Data

Signatura

Sèrie blanca: RELIGIÓ

ACÒLIT

76


LECTOR

1. Llegir bé i proclamar la primera lectura, el salm i la segona lec-tura, segons les indicacions: mirar la gent, bona dicció, situació co-rrecta al micròfon, gestos... (cap. IV, art. 2).2. Conèixer el significat de la primera lectura, salm i segona lectu-

ra amb relació amb l’evangeli d’una celebració.3. Escriure les pregàries dels fidels segons l’ordre que l’Església ens

dóna (primer per l’Església, els governants, necessitats i nosaltres).4. Saber quin sentit té la Litúrgia de la Paraula: lectures, salm,

evangeli, homilia, credo, pregària dels fidels.5. Oferir-te per llegir les lectures de la Missa en un poble diferent

del teu.6. Ensenyar a un aspirant a llegir la Paraula de Déu.

Data

Signatura

77


78

Sèrie groga: ESPORT

ATLETA

1. Nedar 50 m lliures2. Muntar i dirigir una ruta Hébert per a la patrulla (cap. IV, art. 10).3. Realitzar les següents proves:

* Velocitat (60 m en 10 segons).* Mig fons (300 m en 57 segons).* Salt de longitud (3,50 m).* Salt d’alçada (1 m).* Llençar un pes 3 quilos a 6 m.

4. Organitzar i dirigir la gimnàstica matinal de la patrulla.

Data

Signatura


MUNTANYENC

1. Saber quines precaucions s’han de prendre en acampar per damuntdels 1.500 m.2. Saber com s’ha de franquejar una gelera o un itinerari en una tar-

tera.3. Saber què s’ha de fer en ruta d’una muntanya en cas

d’esllavissada, tempesta, llamp, neu, mal de muntanya.4. Equipar-se per a una excursió de mitjana dificultat: calçat, vestit,

queviures, material, horari, itinerari...5. Conèixer què s’ha de fer en cas de boira, de pèrdua d’algú...6. Llegir un mapa i identificar l’itinerari a seguir.

Data

Signatura

79


CICLISTA

1. Girar, amb la bicicleta, descriure un vuit molt fort i frenar ambel peu.2. Conèixer les principals peces d’una bicicleta (cap. IV, art. 8).3. Reparar una rebentada, desmuntar una roda.4. Llegir correctament un mapa i les carreteres a seguir.5. Carregar i equipar una bicicleta per a una acampada.6. Ensenyar a un altre escolta o guia a pujar en bicicleta. Fer una

sortida de 10 km en una hora.

Data

Signatura

80


EXPLORADOR

Sèrie blava: DESCOBERTA SOCIAL

1. Fer un croquis paronàmic (cap. IV, art. 3).2. Fer una exploració d’un poble o un indret geogràfic (cap. IV, art.

5).* Preguntant als habitants: costums, tradicions locals.* Pel fet religiós, polític, econòmic, juvenil, educatiu i social.* Quins monuments hi ha més destacables.* Geografia, relleu, cultiu, ramaderia...

3. Fer un reportatge gràfic de la descoberta anterior.4. Presentar un mural de l’exploració.5. Fer un itinerari a peu d’uns 10 km, descrivint els tipus de paisatge.6. Fer una explicació del reportatge gràfic i mural a la unitat.

Data

Signatura

81


82

REPORTERGRÀFIC

1. Tenir una càmera fotogràfica.2. Presentar un reportatge gràfic d’una sortida.3. Realitzar un panorama circular de tot l’horitzó en diferents fo-

tos.4. Saber fer fotos:

* De grup.* Instantànies de caire emocional o original.* En moviment: jocs, danses, camp de treball.* De nit.

5. Presentar-se a un concurs fotogràfic.6. Enviar una foto a la revista de l’Oficina de Serveis Generals de

Minyons.7. Fer un mural explicatiu d’una descoberta.

Data

Signatura


TOPÒGRAF

1. Calcular distàncies a cop d’ull (cap. IV, art. 3).2. Definir pràcticament: meridià, paral·lel, longitud, altura, nord

geogràfic, nord magnètic... Llegir mapes: calcular distàncies i altituds,signes convencionals, perfils... Saber plegar els mapes per tal de fa-cilitar-ne l’ús sobre el terreny.3. Saber què és un azimut i orientar-se sobre el terreny: per mitjà

de la brúixola, del sol, dels astres i dels indicis locals.4. Situar sobre el mapa on ets i determinar amb precisió un punt

qualsevol del mapa pel seu azimut i per la distància respecte a unaltre punt donat.5. Conduir per azimut a la patrulla des d’un punt fixat.6. Fer un croquis panoràmic d’un sector d’uns 100º. Identificar-hi

els punts principals d’acord amb el pla i establir sobre aquest les partsvistes i ocultes del sector estudiat.7. Fer un croquis topogràfic d’un terreny variat situant el paisatge

(cap. IV, art. 3).8. Fer la maqueta d’un terreny.

Data

Signatura

83


METEORÒLEG

Sèrie marró: NATURALESA

1. Reconèixer els diversos núvols, vents i precipitacions i la mane-ra com es formen (cap. IV, art. 8).2. Conèixer els signes naturals de la previsió del temps (cap. IV, art.

8).3. Saber quines precaucions cal tenir en cas de tempesta,

especialment per allunyar el perill de les descàrregues elèctriques (cap.IV, art. 8).4. Conèixer el funcionament d’una estació meteorològica, per haver-

la visitat, i saber quines són les més importants de la regió.5. Instal·lar un petit observatori compost almenys de termòmetre de

màxima i mínima, pluviòmetre i penell, i portar durant uns dies uncarnet d’observancions per donar-ne compte al cap d’una setmana.6. Ser capaç de llegir un mapa meteorològic d’un diari i interpre-

tar-lo.

Data

Signatura

84


HOMEDE BOSC

1. Reconèixer amb els ulls tapats:* L’olor de 8 substàncies líquides o sòlides d’ús corrent, sobre 10.* Tocar 12 coses sobre 15 (farina, sucre, fulles d’arbres...)

2. En un joc d’aproximació, aprofitar el terreny i la vegetació percamuflatge.3. Identificar 6 trepitjades d’animals (cap. IV art. 6).4. Fer un motllo d’una trepitjada (cap. IV, art. 6).5. Fer la descoberta de tres ocells diferents i saber-los diferenciar.6. Fer el carnet d’identitat de 6 arbres: silueta, croquis, fotos, escorça,

fulles, fruit, flor, utilització, medi...

Data

Signatura

85


86

AMIC DELSANIMALS

1. Seguir una pista d’un animal i identificar-lo. Fer un motlle de guixd’una empremta d’animal (cap. IV, art. 6).2. Trobar els excrements d’un animal i saber de quin animal són.3. Fer un carnet d’identitat de 6 animals: ressenya, traces, costums,

fotos, observacions...4. Guarir un animal que ha tingut una ferida i saber-lo embenar.5. Identificar 6 ocells amb la silueta, vol, cant, niu, plomes, costums,

fotografies, dibuixos... Fer una fitxa d’observació.6. Fer una cabana d’observació en plena natura.

Data

Signatura


JOGLAR

Sèrie lila: ANIMACIÓ

1. Presentar un mim mut de 5 minuts sobre un tema donat abans.2. Preparar un joc d’interior i fer-lo a la patrulla.3. Preparar un joc d’exterior i fer-lo a la patrulla.4. Explicar una historieta amb unes disfresses.5. Omplir una pausa en el foc de camp o reunió: joc curt, cànon,

ban.6. Dirigir un cant en forma de cànon.

Data

Signatura

87


DIRECTORDEL FOCDE CAMP

1. Fer un foc de vetllada: preparar-lo, buscar llenya, encendre’l i con-servar-lo.2. Conèixer la corba d’animació: inici, manteniment, punt alt,

davallada, cloenda, d’acord amb el foc (cap. IV, art. 8).3. Preparar diferents cànons, bans, jocs... entre actuació i actuació.4. Preparar l’eix conductor d’una vetllada i repartir feines. Dirigir

la vetllada.5. Organitzar una vetllada literària: poema, llegenda, cants típics...6. Aprofitar elements naturals (flors, fruits, brancatge, escorces) i

decorats, per embellir un foc de camp o vetllada.

Data

Signatura

88


CANTORO MÚSIC

1. Fer aprendre un cant a la teva patrulla.2. Dirigir un cant i un cànon.3. Tenir el carnet de cants i afegir-ne un en cada classificació: de

marxa, de l’eucaristia, de foc de camp...4. Saber 15 cants de memòria.5. Fer una dansa.6. Tocar un instrument (flauta, guitarra, djembè...) o improvisar amb

els útils més diversos els efectes sonors d’un cant.

Data

Signatura

89


90

PALETA

Sèrie vermella: ARTESÀ

1. Saber fer pasta. Conèixer les proporcions d’aigua, sorra...2. Conèixer els elements constructius d’un edifici: arc de mig punt,

clau de volta, volta de canó...3. Aixecar una paret de maons: 10 rajols.4. Fer un reportatge de com s’aixeca un edifici.5. Conèixer les eines més essencials: paleta, cofa, ...6. Arrebossar una paret.

Data

Signatura


PINTOR

1. Preparar la pintura i neteja de pinzells.2. Preparar la pintura i pintar una paret.3. Preparar (rascar, netejar, passar paper de vidre) i pintar amb pin-

tura apropiada una finestra...4. Col·locar un vidre.5. Saber netejar-se bé les mans amb aiguarràs i després sabó.6. Pintar una ensenya o tòtem amb precisió i gust.

Data

Signatura

91


SASTRE

1. Enfilar una agulla i preparar-la per cosir.2. Enganxar un badge a la camisa.3. Cosir un botó.4. Cosir un descosit o un trau.5. Fer una marioneta.6. Fer un sac petit de roba.

Data

Signatura

92


MECÀNIC

1. Canviar la roda d’una bicicleta.2. Conèixer les diferents parts d’una bicicleta (cap. IV, art. 8).3. Conèixer les diferents parts d’un cotxe.4. Conèixer 10 senyals de circulació.5. Saber què fer en cas que el motor s’escalfi.6. Saber què s’ha de fer en cas d’una avaria en carretera.

Data

Signatura

93


94

FUSTER

1. Conèixer les diferents fustes per treballar.2. Conèixer el nom de les diferents eines: ribot, llima, serra, garlo-

pa, martell... (cap. IV, art. 9).3. Construir un banc.4. Canviar un vidre.5. Fer una instal·lació sense claus per al campament (cap. IV, art.

9).6. Saber tenir les serres ben conservades.

Data

Signatura


95

Ara ja formes part del consell de responsables de la unitat:ha arribat el moment de posar en pràctica tot el que hasaprès en aquests anys d’escoltisme i guiatge. Aquest «po-sar en pràctica» t’ajudarà a donar un nou pas en el teu camí


PROVES DE L’ETAPA VERMELLAPioners/Caravel·les (15-17 anys)

i et prepararà per rebre les missions d’home i dona que t’esperen.Pensa que molts observaran la teva actuació, confiant en l’exempleque pots donar. Un cop a P/C has de ser un veritable P/C, un pilarclau en l’equip i un consell clau en el Consell de Caps. Peraconseguir-ho hauràs de:

VIDA ESCOLTA I CIVISME: caràcter1. Conèixer la vida de BP i quines són les finalitats de l’escoltisme

mundial. Quines manifestacions mundials celebra i com estàorganitzat el moviment escolta i guia internacional (cap. IV, art. 4).2. Saber acompanyar un nouvingut a la unitat i ajudar-lo a preparar

les proves d’aspirant.3. Saber portar a terme un servei d’Equip.4. Escollir un personatge cèlebre i explicar-ho en un foc de camp.5. Preparar un consell d’Equip o Consell d’Honor.6. Ajudar un company a fer els deures.7. Tenir correspondència amb un escolta o guia estranger.

ACAMPADA i NATURA: manual1. Haver passat almenys 50 nits de camp.2. Haver preparat i realitzat una instal·lació de camp: un altar, cuina,

banc (cap. IV, art. 9).3. Encendre i conservar un foc en cas de pluja o molt de vent i veure

quines precaucions cal prendre (cap. IV, arts. 2 i 9).4. Conèixer cinc empremtes d’animals (cap. IV, art. 6).5. Conèixer algunes plantes o fruits de bosc comestibles (cap. IV,

art. 6).

6. Preparar una sortida de cap de setmana per a l’Equip (transport,cuina, activitats, lloc per dormir, finalitat, objectius, feines a repar-tir...).7. Conèixer les principals plantes i animals de la comarca.8. Preparar una exploració de l’Equip.9. Plantar una tenda de nit en 10 minuts.10. Preparar un àpat de bosc.

PREVENCIÓ i RECONEIXEMENT: social i físic1. Saber llegir diferents mapes (Alpina, Servei Nacional de

Cartografia).2. Calcular les altures i distàncies (cap. IV, art. 3).3. Saber què cal fer en cas d’una picada de serp. Conèixer el fet del

torniquet i els perills (cap. IV, art. 7).4. Saber què fer en cas d’incendi, d’un accident de carretera,

d’enverinament, atac epilèptic.5. Fer un embenatge a la mà, dit, colze, genoll, peu (cap. IV, art. 7).6. Nedar 200 metres, organitzar unes olimpíades per a l’Unitat.7. Fer un esquetx de 10 minuts. Fer un programa d’un foc de camp,

utilitzar un instrument de música simple. Aprendre un cant a duesveus.8. Reconèixer 20 objectes de 24 de la prova d’en Kim.9. Haver fet un dia de servei a pagès o en una comunitat.10. Conèixer les muntanyes de la regió.

ESPIRITUALITAT (Catequesi de la Confirmació)1. Saber què és el sagrament de la Confirmació.2. Conèixer els signes sagramentals del sagrament.3. Explica per què l’administra el Sr. Bisbe o un delegat seu.4. Saber per a què et capacita aquest sagrament.5. Oferir-te per fer de catequista o cap.6. Organitzar l’Eucaristia: repartir lectures, fer un guió dels cants,

preparar l’altar...7. Fer un altar, ambó, seu... (cap. IV, arts. 2 i 9).

96


QUINES SÓN LES PROVES ESCOLLIDES I PASSADES:De cada grup se n’ha de fer una tria per a tu i tres escollidespel C.P. o C. d’Unitat.

Quatre de vida escolta i civisme

1.

2.

3.

4.

Quatre d’acampada i natura

1.

2.

3.

4.

Quatre de prevenció i reconeixement

1.

2.

3.

4.

Quatre d’espiritualitat

1.

2.

3.

4.

97


98

BADGES D’ESPECIALITZACIÓDE L’ETAPA VERMELLAPioners/Caravel.les (15-17 anys)

Estàs a prop del final del camí escolta. Per això t’has d’anarentrenant a fer servei. Aquests badges comporten una part tècnica iuna part de servei.


EVANGELITZADOR

1. Tenir el badge de lector o acòlit.2. Triar un d’aquests quatre serveis. Quan jo estava a la presó

o malalt vinguéreu a veure’m (Mt 25).* Anar quatre caps de setmanes a un asil d’avis a ajudar

a repartir el sopar.* Apuntar-te a Lurdes a fer servei als malalts.* Ajudar un cap de setmana a la comunitat del Rusc

o la comunitat terapèutica de Can Serra.* Anar a la presó de Girona com a voluntari.

3. Triar un d’aquests quatre compromisos evangelitzadors.Aneu per tot el món i prediqueu la Bona Nova (Mt. 26).

* Preparar una sessió de catequesi de 1a Comunió.* Durant quatre diumenges, repartir les lectures i les pregàries dels

fidels.* Fer de premonitor en un grup parroquial un mes.* Passar un cap de setmana en un monestir i treballar

amb els monjos o les monges.

Data

Signatura

99


1. Tenir un badge d’home de bosc, meteoròleg o amic dels animals.2. Triar un d’aquests quatre serveis:

* Servei als forestals durant un cap de setmana.* Servei de neteja d’un tram de riera o un refugi de muntanya.* Netejar una zona de bosc bruta.* Replantar una zona cremada.

3. Triar una descoberta d’entre aquestes quatre:* Conèixer els bombers i seguir una explicació de prevenció d’incendis amb ells.* Conèixer una estació meteorològica.* Muntar una exploració per a un equip.* Seguir una explicació de medi ambient sobre les deixalles.

Data

Signatura

NATURA

100


RAID

1. Tenir el badges de cuina o exploració, de topografia o socorrisme.2. Triar un d’aquests quatre serveis:

* Preparar per a un equip un raid amb azimuts.* Preparar una ruta d’alta muntanya: àpats, recorregut...* Muntar una exploració.* Fer un recorregut botànic i presentar les plantes comestibles.

3. Triar un servei entre:* Fer un raid sol en una casa de pagès.* Fer un raid sol en una comunitat religiosa.* Fer un raid sol en una comunitat d’assistència.* Fer un raid sol en una cova o capella.

Data

Signatura

101


102

INTERVENCIÓ

1. Tenir el badge de socorrista o de cuina.2. Triar un servei:

* Ajudar a netejar els avis a l’asil.* Passar un dia amb la Creu Roja.* Tenir una entrevista amb una infermera d’urgències.

3. Preparar una xerrada:* Sobre primeres cures.* Sobre com menjar equilibradament.* Sobre com tenir cura de les dificultats de muntanya.* Sobre com preveure el temps.

Data

Signatura


TRANSMISSIÓ

1. Tenir el badge d’orientació.2. Conèixer el Morse, el codi de banderes...3. Triar un d’aquests serveis:

* Organitzar un joc de tota una tarda amb codi de banderes.* Organitzar un joc de nit amb codi de Morse.

4. Conèixer un d’aquests grups que fan transmissions:* La Creu Roja.* Els bombers.* El mossos d’esquadra.

Data

Signatura

103


CAMP

1. Tenir un badge entre: acampador, home de bosc, cuiner,pionerisme.

2. Triar una d’aquestes habilitats de camp:* Dirigir i fer una instal·lació de camp, la construcció de la qual duri tot un dia.* Fer una maqueta d’una instal·lació de camp.

3. Fer un d’aquests serveis:* Construir una paperera.* Fer uns indicadors de camí, d’acord amb els guardes forestals.

Data

Signatura

104


ART

1. Tenir un badge entre els de: joglar, mestre de foc de camp,cantor.

2. Triar un d’aquests serveis:* Preparar una vetllada d’animació per a un asil d’avis.* Fer un joc de tarda per a un casal d’infants.

3. Triar un d’aquests treballs:* Un cançoner per a un camp d’estiu.* Unes marionetes i un guió per representar.

4. Fer una entrevista:* Un actor o actriu del grup de treatre de Fontcoberta.* Un dansaire del Grup de Dansa de Fontcoberta.

Data

Signatura

105


106

HISTÒRIA DE LA MEVA PROGRESSIÓ

Vaig entrar a l’Estol de llobatons-daines el dia .

Vaig ser Pota tendra .

Vaig fer la Promesa de llobató o daina a ,

el dia .

Vaig aconseguir el primer estel el dia .

Vaig aconseguir el segon estel el dia

I els badges de llobatons i daines

Vaig entrar a la Unitat de Ràngers/Noies Guies el dia

He passat les proves de l’aspirant el dia

Signatura del cap


He fet la meva Promesa Escolta a (lloc).El dia del mes de deHa estat el meu padríAbans he preparat la Promesa (vetlla, raid...) a

Signatura del cap Signatura del padrí

He passat les proves de l’etapa blava el dia

Signatura del cap

I els badges deEl dia

Signatura del cap

DeEl dia

Signatura del cap

107


Deel diaSignatura del cap

He passat les proves de l’etapa vermella el diaSignatura del cap

He aconseguit el badge major deel diaSignatura del cap

I el badge major deel diaSignatura del cap

I el deel diaSignatura del cap

108


CAPÍTOL IV

Què puc aprendreen aquest camí:

VIURE LA LLEIESCOLTA I GUIA

Viure la llei escolta i guia

Trobaràs a continuació algunes pistes que et podran ajudar en lesteves proves i en la teva vida escolta i guia. Són tan sols pistes quetu has de completar i enriquir amb les teves pròpies descobertes iesforç.Escriu BP: Un vailet no pot esperar esdevenir de seguida un perfecte

home de bosc sense aprendre abans algunes de les feines i tècniquesdifícils que li cal saber. Si estudieu el llibre “Escoltisme per a nois”trobareu indicacions que us explicaran com cal fer aquestes coses, id’aquesta manera les aprendreu tots sols, sense caldre-us un mestre.El que et proposen en aquestes pàgines és tret d’aquest llibre de BP

L’Escoltisme per a nois. Volem que, posant-les en pràctica, creixi’sde mans (habilitats manuals), de peus i cames (muntanya, tendes...),de cor i intel.ligència (altres grups escoltes), de caràcter (fortalesa in-terior) de salut (socorrista, higiene...), d’espiritualitat (fe, pregària,sagraments...)... de tot. Sense deixar cap aspecte petit. Créixer per dinsi per fora. Aquest és el camí que ens proposa la LleiEscolta i Guia, i de les activitats que et proposemper viure-la.Busca fer sempre les coses de la ma-

nera més completa i ben feta possible.Un escolta i una noia guia no fan resa mitges. Un consell deBaden-Powell: Fes les co-ses el millor que puguis;és el millor que pots fer.

Bona aventura!

110

1. AMB ESTIL ESCOLTA Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom a tothom.Ser escolta no és únicament saber acampar i viure enmig del bosc

en patrulla i com una unitat, és sobretot viure un esperit: l’estil es-colta. Aquest es troba en la Llei Escolta i es manifesta en la PromesaEscolta. L’escoltisme es fa a base de “tenir paraula”, “fer confiança imerèixer confiança”... Tal com diu l’Evangeli “Que el vostre sí siguisí, i el vostre no, sigui no” (Mt. 5, 37).

BP diu: El veritableescolta és consideratpels altres nois i pelsgrans com uncompany en el quales pot confiar en elcompliment del seudeure. La confiançaés la base de tota lanostra formació.

Aquí tens algunsdels principis clausdel nostre estil escol-ta.

111


SOMRIURE ENMIG DE LES DIFICULTATS

FER SERVEI

Escriu BP: Si us acostumeu apendre-us les coses alegrement,poques vegades us trobareu ambcomplicacions serioses, ja que sien una dificultat, un enuig o un

Escriu BP: Per al verdaderesperit d’amor, la bondat noés suficient: és massapassiva. Desitgem fer delsnostres nois i noies, cristiansactius, enlloc de devotspassius. El nostre objectiu ésdesenvolupar l’amor a tra-vés del servei als altres.

perill us semblen molt grans,fareu el possible per riure-us-en, cosa que reconec queés difícil al començament,però així que us n’haureurigut, bona part de ladificultat semblarà quedesapareix i la vencereufàcilment.

El màxim valor en la vida d’un home o una dona és la capacitat deveure el sentit positiu de tot.

Fem servei ajudant els qui ens envolten. Siguem útils a nosaltresmateixos i sabrem ésser-ne als altres.

112


SENTIT PRÀCTIC I D’ALLÒ CONCRETL’escolta està ple de recursos. La

naturalesa ens ensenya que les idees nosón el tot: cal saber arremangar-se lesmànigues per fer quelcom. «Més valencendre un llumí que maleir lestenebres», diu un proverbi xinès.Escriu BP: No reculis mai davant d’una

feina difícil perquè no trobes allò quenecessites; agafa tot el que trobes, usala teva imaginació i aprofita-ho almàxim.

SABER MIRAR ÉS MÉS QUE SABER VEURE: JOC D’EN KIM

L’escolta cal que vegi tots els signes i detalls més insignificants ique els intrepreti. Això es pot aprendre tant a la ciutat com al camp.Recordeu que un escolta sempre considera un deshonor que un

estrany descobreixi alguna cosa abans que ell l’hagi vista, tant si éslluny com si la té davant dels peus.Si aneu amb un veritable es-

colta, veureu que els seus ullses mouen constantment,mirant en totes direccions, aprop i lluny, adonant-se de totel que s’esdevé.BP proposa aquest joc,

anomenat d’en Kim.

Recordeu que en la història d’en Kim, aquest aprengué a observar,mitjantçant un joc en el qual havia de descriure de memòria tots elsobjectes que hi havia en una safata, observats durant un minut.


113

ACABAR BÉ LES COSESEscriu Mn. Batlle: En aquest campament fareu

totes les coses ben fetes i acabades. Tant si renteuuna olla, com si endreceu la motxilla; com si feuuna oració, o dieu una frase o un acudit al focde campament; tot serà ben fet i ben arrodonit.Si no us hi veieu amb cor, no comenceu. I m’hodireu clar. La llei d’aquest campament serà: fermenys coses, si cal, però allò que es faci, que esfaci ben fet. Nosaltres posarem un compte espe-cial en les revisions. I vosaltres, en l’examen del vespre, feu-ne untema especial.


SABER GUARDAR SILENCIA la nit, quan estàs a punt d’anar dormir, els ocells, arbres, estels,

rieres, camins, animals... tots guarden silenci. No ets escolta de veritatsi no saps guardar aquest gran silenci nocturn.Escriu BP: La naturalesa ens ha donat una llengua i dues orelles

perquè escoltem el doble del que parlem.El silenci de la muntanya és l’ambient favorable per la vida inte-

rior.Escriu Mn. Batlle: Proveu d’agenollar-vos a ple camp i acostumar-

vos a fer oració en el gran temple de lanaturalesa. Tot ens parla de Déu: la nit, els estels, el foc

gairebé apagat, el silenci.Surt, surt al camp, esguarda la natura i el sol,

vés a l’espai obert i intenta de retrobar lafelicitat dins tu mateix i dins Déu. Pensa en labellesa que hi ha dintre teu i al teu voltant, si-gues feliç. Girant-se cap a les coses belles -lanatura, el sol...- hom se sent enriquit. Noperdent això de vista, hom es troba en Déu, il’equilibri torna (Anna Frank, Diari).

114

2. PER SER CRISTIANS CONSCIENTS Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres

PERQUÈ S’HO LLEGEIXIN ELS CAPS I ELS PARES

Amb les marxes, les hores de silenci, les vetlles de nit, la litúrgiaa plena natura, l’escoltisme treballa l’espai interior i crea en cadascúun esperit obert, contemplatiu, agraït.Escriu un consiliari francès: Si proposeu als escoltes meditacions

i xerrades d’espiritualitat, és ben segur que estereu “fora del seucamí”. Però si els demaneu de construir un altar, de conèixer elsobjectes de culte, d’ajudar missa, deconstruir un oratori de camp id’adornar-hi amb flors la Verge escul-pida o dibuixada per ells mateixos,tindreu més possibilitats que la religióno els sembli enutjosa.La Llei escolta diu:

“Vivim”. A l’escoltisme, lareligió barrejada amb lestècniques escoltes norepel·leix tant i s’insereixmillor en l’ànima delnoi. L’ensenyamentreligiós a base d’ideesés perdre el temps.Aquí et proposem

unes quantes vivències escol-tes on la fe entra a peu pla.

115


FER UN ORATORI EN EL CAMP O EN EL CAU

En els campaments fixos cal crear un racó desilenci: trieu un lloc arrecerat, una mica lluny deles tendes, amb l’horitzó ben net, entre arbresespessos, en un lloc alt on es vegi una àmpliapanoràmica, en un lloc apartat del camí, vora elriu... Allà planteu una creu ben alta.

PREGAR SOL: L’HORA RUTA

Jesús digué: Veniu en un lloc despoblat, tots sols, i reposeu una mica(Mc 6, 31).L’Hora Ruta és posar en pràctica aquest consell que va donar Jesús

després que els deixebles tornessin de ruta. L’Hora Ruta forma part,doncs, de la jornada d’un escolta. És un moment que t’ofereix Déuper trobar-lo.Què és?És un temps (un quart d’hora per LL/D; mitja d’hora per R/NG i

una hora per P/C i Caps) que t’asseuràs i estaràs en silenci. Reposaràs.Un autor diu: L’oració té per pare el silenci i per mare la soledat.Ja que Ell viu en nosaltres, només se’l troba quan estem en silenci

i estem sols. Has de mirar tot el que t’envolta des del cor -i no nomésdes del cervell- deixant que la pau de Déu t’ompli. Busca que labellesa del lloc que t’envolta connecti amb la bellesa que l’Esperitha posat en el teu cor.És una aturada, un moment per admirar i fer revisió: Com m’ha anat

aquest dia? Com estic amb la patrulla, amb els amics, amb els de

El silenci de la muntanya és molt favo-rable a la vida interior. Tot convida aaixecar les nostres pregàries al Creador.En les rutes també hi ha racons -caltrobar-los- que ens diuen: celebreu aquí!

116


casa? Quines són les meves descobertes d’avui, les mevespreocupacions? Quins els meus projectes?Mires un estany, un cim encara amb una congesta de neu, o aquell

isard que t’espia astorat; busques un tros de l’Evangeli o el text dereflexió que hi ha al fulletó... i rumies amb el cap i pregues amb elcor: «Gràcies per això que veig, per aquest gest, per aquest amic...»Com l’has de fer?1. Busca un bon lloc: un racó en la naturalesa, una habitació o un

racó on et trobis a gust. Potser un ciri encès davant una icona o imatgeet pot ajudar a recollir-te.2. Posa’t en presència de Déu: fes el senyal de la creu a poc a poc.

Pots començar llegint la Pregària Escolta i la Llei.3. Guarda silenci uns quants minuts observant el que t’envolta.4. Pots llegir un tros de l’Evangeli o del fulletó. Llegeix el text dues

vegades. Procura treure’n alguna frase que et serveixi per a la tevasituació actual: il·lusió, desànim, por...5. Queda’t una estona en silenci amb diàleg amb Jesús, que viu en

tu.6. Acaba amb el Parenostre demanant abans que t’ajudi a portar a

terme algun propòsit que l’Hora Ruta t’hagi suggerit. També potsdemanar per alguna persona que estimes.Pensa que per veure els isards s’ha d’anar amb molt de silenci i a

poc a poc. A vegades has d’estar una estona assegut per no espantar-los. Si vas amb pressa, amb fressa i sense emmotllar-te a la seva ma-


nera de ser, no enveuràs cap de lavora. Així mateixpassa amb Déu.Llegeix com

Elies troba Déuen una muntanya(1 Re 19, 11-13).

117

118

PREGAR AMB PATRULLA.

L’EUCARISTIA: FONT I CIMALL’Eucaristia ha de centrar tot el camp escol-

ta, la ruta, la sortida de cap de setmana... Hade recollir la pregària de tots, l’esforç de tots,l’alegria de tots, i tot ha de ser ofert juntamentamb Crist, primer escolta segons BP, al Pare.Celebrar és, doncs, donar gràcies a Déurecordant la seva presència i acció

La Missa és la font d’ontraiem força per al dia quecomença i el cimal que coro-

enmig nostre, en els projectes iactivitats.

Al vespre, amb la patrulla, podeu fer una micad’oració.Escriu BP sobre l’oració: Que les pregàriessurtin del cor i no les repetim de memòria.Cal que siguin amb un llenguatge senzill. Lamillor pregària és l’agraïment. Us heud’acostumar a agrair les coses. Un regal noés teu fins que dónes les gràcies. Escoltismei agraïment són la mateixa cosa. Les pregàries han de ser curtes is’han de basar en dues idees: agrair a Déu les coses que han anatbé i demanar ajuda per fer quelcom per Déu o pels altres.


na tot el treball d’un dia,d’una ruta, de fer un cim,de tot un camp escolta. Peraixò s’ha de preparar moltbé.

Cal buscar un lloc. S’ha de triar digne, bonic i que marqui. Queconvidi a la contemplació de la natura, aquesta gran catedral de Déu:amb els seus cims nevats, els salts d’aigua, els grans avets i les aigüesblaves dels estanys...Hi ha algú que ha escrit després d’una d’aquestes misses dels cims:

Mai no oblidaré l’encant de la serralada del Montblanc (AlpsSuïssos); fent-se visible a poc a poc i destapant-se bruscament en elmoment de la consagració.La natura ha de ser el verdader retaule on l’altar ocupa el lloc cen-

tral, i convida a participar activament.

Fem un altar, un ambó i la seu. Els altars poden ser fets de troncso de rocs. Si és un campament d’uns quants dies que sigui laconstrucció més bonica del camp escolta i obra de tots. Aquí teniualguns dissenys: es pot fer de roques -que recordi els altars de Josué(8, 30-31)- o un altar fet de motxilles –oc sòlid però molt útil per ales rutes dels camps itinerants.També podeu aixecar un ambó amb troncs o pedres, com una seu

del celebrant.

119


COM PODEM FER UN ALTAR I UN AMBÓ

1. Cal proclamar, no simplement llegir. Això voldir: obrir bé la boca, amb ritme pausat i entenentel que llegim. Deixant la nostra veu a Crist queparla quan nosaltres llegim la Paraula de Déu.2. S’ha de llegir abans tot el text, entenent bé el

que diu i localitzant-hi les frases més importants.Hem de fer arribar el missatge de Déu.3. Cal distingir el tipus de lectura. No és el mateix

una pregària, un salm, una carta o una història del’Antic Testament.4. S’ha de donar vida al text. Si llegim una bona

notícia ho farem amb veu alegre; si parlem dequelcom seriós, el to també haurà de ser-ho.5. S’han de remarcar bé les pauses, les comes, els

punts... Ens hem de creure el que llegim.6. Mirem la gent de tant en tant.7. Hem d’arribar i marxar de l’ambó amb pas

tranquil i llegir a poc a poc. Caminem amb res-pecte i pau. Estem fent un servei ministerial.

PROCLAMAR LA PARAULA DE DÉU

Ornamentació. Cal que sigui natural comtot el que ens envolta: fruits, raïm, flors,plantes naturals, branques... tal com veieuesculpit o treballat en els altars barrocs, peròreal.La creu, si és de fusta, que sigui de la

mateixa fusta dels arbres que envolten elcamp. En acabar el camp, s’hi deixa plan-tada amb el permís del propietari, o se situaen el cau com a record de l’aventura viscuda en el camp d’estiu.

120


AlbaTúnica blanca. És comuna atots (mossens, escolans...).

CasullaÉs un granmantell. El portael celebrant prin-cipal i tédiferents colorssegons la festa.

EstolaLa porta el sacerdotal voltant delcoll penjantdavant delpit. És delcolor de lacasulla.El diacala porta deformaencreuada.

CanadellesSón dos vasosper a l’aigua i elvi.

CopóÉs un copa ones posa el paque s’ha deconsagrar.

Calze i patenaSón els objectesmés importants peral Vi i el PaEucarístic.

PurificadorServeix per netejarel calze i patena.


CONÈIXER ELS OBJECTES DE L’ALTARI ELS ORNAMENTS

121


PREGAR AMB GESTOS

ansdeslliureu-nosde qualsevolmal.

vingui anosaltres elvostre Regne;faci’s la vostravoluntat, així ala terra com esfa en el cel.

siguisantificat elvostre nom;

Pare nostre,que esteu en el cel:

El nostre pa decada dia doneu-nos, Senyor, eldia d’avui;

i perdoneu les nostresculpes, així comnosaltres perdonem elsnostres deutors;

i no permeteuque nosaltrescaiguem a latemptació,

122

LA RECONCILIACIÓ (LA CONFESSIÓ)

ACOMPANYAMENT ESPIRITUAL

És bo de confessar-se sovint, ja que ambaquest sagrament:-Rebem la força contra la mandra espiritual.

Has llegit mai com Jesús acompanyava els seus amics pel camíd’Emaus? Llegeix Lluc 24, 13-35 i veuràs com Jesús, com a bon cap,acompanya aquest parell de deixebles.Com el mossèn que et ve a trobar i es posaal teu costat.Així com Jesús s’interessa per allò que

et preocupa o et fa pensar, ell t’escoltaràamb tota atenció, i t’ajudarà a llegir la tevavida, a veure com Déu t’estima i etdemana anar més lluny, perquè creixis.És bo que, quan el

mossèn et convidi a par-lar, li expliquis allò que etpot ajudar a ser més bonescolta o guia que vol se-guir Jesús.

-Participem més conscientment i activament de l’Eucaristia.-Ens fem més conscients de les nostres ferides per guarir-les.Trobaràs en el cap. V la manera de preparar-te per confessar-te

(l’examen de consciència) i la manera de celebrar el Sagrament dela Reconciliació.

-Aconseguim unitat i serenor interior,fruits de l’acció de l’Esperit Sant.-Rebem el perdó que ens ajuda a

avançar, créixer i madurar humanamenti espiritualment.


123

3. SABER LLEGIR ENMIG DE LA NATURA Aprenem a ser útils i a fer servei

SENYALITZACIÓ

Val la pena d’aprendre a fer senyals. És molt divertit poder parlaramb un company, des de l’altre costat de carrer, sense que els altrespuguin entendre el que dieu. I pot ser molt necessari i molt útil enun cas que no hi hagi cap altre sistema de comunicar-te.Això permet fer molts jocs. Des d’una muntanya a una altra, d’un

costat a un altre de riu.BP diu: Els escoltes han de ser molt llestos a fer passar discretament

o secretament noves d’un lloc a l’altre per mitjà de senyals.


124

EL CODI DE LESBANDERES

Les lletres del semàfor esconstrueixen amb duesbanderes formant anglesdiferents.


ERROR

NÚMERO CERO

ALFABET

125


Alfabet Morse

MORSE AMB LLUMS O AMB FOC

Tots els escoltes i guies hauriend’aprendre el codi Morse per fersenyals. Pot utilitzar-se per emetremissatges, mitjançant punts i ratllesfets a distància amb llum elèctrica od’una llanterna, o bé amb un corn.Els escoltes de molts països empren

el foc per fer senyals. Senyals de fumdurant el dia i senyals de flama durantla nit. Enceneu el foc amb brossa ibranques seques perquè facin unabona flamarada. Dos minyons o dues guies han d’aguantar una man-ta davant el foc, és a dir, entre la flama i aquells a qui feu el senyal,de manera que els vostres amics no vegin la flama sinò quan vosaltresvulgueu. Aleshores baixeu la manta el temps de comptar fins a dosper a una flamarada curta, o sis per a una de llarga; amagant el focmentre compteu fins a quatre entre lletra i lletra.126

SEGUIRI POSARPISTES

Sender de Gran Recorregut (GR)amb ratlles vermelles i blanques.

S’anomena pista el rastre deixat per un home o per un animal. Hiha dues menes de pistes: voluntàries i involuntàries. Les primeres sónde signes convinguts deixats al llarg d’un camí per guiar algú que vedarrere. És fàcil de seguir-les. Les segones són els rastres deixats perun home o un animal a terra, com ara petjades, empremtes...Val la pena observar les coses més petites: una ploma, una fulla...

poden tenir una gran importància.Un escolta no solament ha de mi-

rar endavant, sinó a cada costat iendarrere; ha de “tenir ulls alclatell” diu BP.Els senyals de marxa es fan a

terra, prop del costat dret del camí.No s’han de fer mai on puguin per-judicar o simplement desfigurar lapropietat privada. Quan jugueuamb patrulles a seguir pistes,dibuixeu al costat el cap del’animal de la vostra patrulla. Quanjugueu de nit, poseu pedres o herbaal seu voltant de tal manera que espuguin trobar.


127

Direccióa seguir.

No passar.

Perill.

Aiguapotable.

Aiguano potable.

Obstacleafranquejar.

Atencióaquí.

Ens hemseparat.

Missatgexifrat.

Direcciócampament.


128

Alfabet marítim

Alfabet gestual


Per aprendre de memòria l’alfabet Morse

129


PRENDRE MIDES

15 kmSilueta dels campanars de les esglésies i dels castells.

10 kmSilueta dels molins i de cases grans.

7 kmSilueta de les cases.

4 kmXemeneies i finestres.

1.550 mPals, troncs dels arbres i rodes dels vehicles.

700 mMoviment de les cames, branques grosses dels arbres.

300 mRostres de les persones, porticons de les finestres.

50 mLa identitat d’una persona.

Els objectes, les cases i les persones semblen més a prop del querealment són quan la llum és forta i els toca de ple, quan les mireudamunt de l’aigua o de la neu, o quan mireu cap amunt o cap avall.Els objectes semblen més llunyans quan són a l’ombra, quan els mireua través d’una vall, quan el fons és del mateix color, quan l’observadorestà assegut o agenollat, i quan la calor provoca una calitja baixa.130

PRENDRE MIDES AMB EL COS HUMÀ

125 passessón 100 mcaminant.

Númerode passesper recórrer100 mcorrent.

Tot/a escolta o guiaha de conèixerexactament les sevesmesures personals.Ací us dono les xifres

mitjanes per a unhome adult.

20 cm

22,50 cm

80 cm


131

PRENDRE MIDESAMB UN LLAPIS

Un escolta també ha de saber

avaluar l’alçada, des d’uns

quants centímetres fins a

1.000 metres i més.

Ha de saber quina alçada té

una tanca, un marge, un

arbre, una casa.

Ho pot fer amb l’ajuda d’un

bordó o d’un llapis que pot

estar dividit en centímetres.

Això no es pot

ensenyar a través d’un

llibre ja que cal haver

practicat unes quantes

vegades.


132

FER UN CROQUIS

LES MESURES:

Situem cada punt del terrenysobre el mapa.

Busquem la distància entre 2punts.

Calculem la direcció per anard’un punt a un altre.

Obtenim una visió clara delrelleu.

Reconeixem tots els indretscreats per la natura o perl’home.

Quadre per visualitzar.

Plomada.

El full per dibuixar-hi ha de tenir les mateixes dimensions.


PER SABER L’ALÇADA D’UN ARBRE, FIXEU-VOS

133

Fig. 1

Fig. 2

Fig. 3

Fig. 4

Anoteu els punts geogràfics més importants.

Cal situar el cro-quis enquadrantel paisatge quevoleu dibuixar.

Primer dibuixemels punts quedestaquen més.

Després aneu-hiafegint tots elsdetalls per aca-bar el dibuix.

I per finalitzaranotem, de ma-nera visible, elspunts geogràficsmés importantsque hem dibui-xat.


134

4. TOTS SOM GERMANS ESCOLTES Som germans de tothom i treballem per la pau

Escriu BP: Recordeu que un escolta no és solament amic de la gentque viu a prop seu, sinó que “és amic de tothom”, de tot el món.Com a escoltes podem viatjar i visitar molts països d’arreu del món,i en tots trobarem germans escoltes que observen la mateixa Llei,que hauran fet la mateixa Promesa i que fan les mateixes activitatsque nosaltres. Si ens fem amics de nois de països veïns, encara quesiguin de l’altra banda de l’oceà, i si ells guarden també aquestaamistat, ben segur que no ens barallarem mai. I aquest és el millorsistema de prevenir futures guerres i assegurar una pau ben llarga.Si som amics en temps de pau, ens entendrem millor i no arribarema posicions extremes.I el Papa Benet XVI: Cal col·laborar amb totes les diferents

associacions escoltes -algunes ben diferents entre elles- en el respecteper les diferents sensibilitats de cada moviment, en vistes també auna gran unitat al si de l’Església i de l’Escoltisme (22 de juny 2007).


135

100 ANYS D’ESCOLTISME!

AVUI HI HA 38 MILIONS D’ESCOLTES I GUIES

A nivell mundial existeix una associació que reuneix tots els escoltesdel món i una altra que reuneix totes les noies guies. La dels nois ésl’Organització Mundial del Moviment Escolta (OMMS), que té la sevaseu a Ginebra (Suïssa), i la de lesnoies, l’Associació Mundial de lesGuies i Noies Exploradores (AMGE)que té la seva seu a Londres. ME i Gde Catalunya pertany a aquestes duesorganitzacions mundials. Tots elsmembres de les dues associacions esreuneixen cada tres anys enConferències Mundials separades.Allà es parla del futur de l’escoltismei guiatge en general. Allà també esfixen les dates i els llocs de les granstrobades internacionls com elsJamboree i els Moots.

L’escoltisme va néixer l’agost del1907 amb un campament a l’Illa deBrownsea (a les costes d’Anglaterra).Cent anys més tard han passat pelmoviment escolta i guia uns 500milions de nois i noies. Avui dia és elmoviment més gran del món i es trobapresent a 216 països.


136

CANADÀ REGNE UNIT BÈLGICA ESTATS UNITS HAITÍ

XILE SENEGAL URUGUAI BURKINA-FASO PORTUGAL

IRLANDA ITÀLIA ALEMANYA ESPANYA TUNÍSSIA

EGIPTE ÍNDIA MADAGASCAR SRI-LANKA FILIPINES

AUSTRÀLIA JAPÓ


137

JAMBOREEEl Jamboree va ser el nom que va donar BP a la primera gran

trobada internacional a Anglaterra el 1920, on es varen reunir 8.000escoltes de 21 països. Els Jamboree es reuneixen cada quatre anys.Només hi participen els escoltes de 14 a 18 anys.S’han celebrat 22 Jamborees mundials, el darrer a Anglaterra.

Escriu BP:Els Jamborees escoltes mundials han demostrat com la Llei Escol-

ta és un ferm lligam entre els nois de totes les nacions. Podem acam-par junts i fruir de la joia de la vida a l’aire lliure i ajudar que esformi una cadena de veritable germanor.

Els Moots són les trobades de la darrera branca de l’Escoltisme, elque nosaltres anomenem el TRUC.


138

Les associacions escoltes catalanes

Es va fundar el2001. Reuneix1.200 infants ijoves i es

És una associació laica que aplega 4.000nens/nenes amb 40 agrupaments. Es va fun-dar el 1974.

Totes tres estan agrupades a la FederacióCatalana d’Escoltisme i Guiatge que enspermet participar als nivells internacionals.

Va néixer el1977 de la fusióde Minyons Es-coltes i GuiesSant Jordi deCatalunya. Té 130 agrupaments i 13.000nois i noies. És confessional.

defineix com una entitat plural.


Algunes associacions germanes

El Moviment Scout Catòlic agrupa totes les delegacions diocesanesd’escoltisme de tot Espanya, entre elles la nostra de Minyons Es-coltes i Guies de Catalunya. Suma un total de 36.000 escoltescatòlics de tota la Península.

Scouts de France Guides de FranceGuides et Scouts

d’EuropeScouts Unitaires

de France

Altres grups.

Grup d’Esplai parroquialdel Pla del’Estany.

És el Moviment Infantil iJuvenil d’Acció Catòlica.

Servei de colònies de vacancesi Centres d’Esplai de lesparròquies de Catalunya.

139

5. SABER EXPLORAR Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món

L’escoltisme refà, per a cadanoi i noia, el camí de totes lesexploracions pam a pamEls ulls de Monwgli brillen en

la nit i hi veuen a les fosques,les orelles senten el trepigllunyà del llop que tornamalferit de la cacera.A Mowgli no li han donat

receptes: ha après per si sol aguaitar, a fixar-se en el méspetit i significatiu detall, i adeduir-ne el significat. L’escol-time imagina l’educació, i totala vida, com una exploració. La descoberta es fa gradualment,eixamplant el petit territori conegut. Després d’una sortida ho hem desaber tot del lloc. Del sòl, dels arbres, dels ocells, de la vida, com delshomes del país que han batejat cadascun dels accidents, cada planta,cada au... Explorar no és conèixer un tros de bosc o país, sinó haverfet més gran i familiar el nostre món.Als nostres pobles i a les nostres muntanyes hi trobareu gent que sap

viure de debò. D’entrada semblen esquerps, com si evitessin parlar. Sius acosteu amb respecte al pastor i al pagès, i li pregunteu per lesseves coses, veureu com en sap un munt, com n’és viva i encertada laparla, i com se li encén la mirada. Haureu descobert que la gent depoble és sàvia, i no us la mirareu més amb posat de llàstima com fanels de ciutat que es tenen pels únics savis.(Genis Samper, La descoberta).


140

ESQUEMA D’EXPLORACIÓ

Sortim a explorar... Per què?Sortim per veure.-Per abandonar el conforti hàbits i conèixer altres indrets.-Per afrontar la fatiga i l’esforç.-Per poder veure i tocar les coses sense

-Per apuntar tot el que veus i sents.-Per descriure els llocs, la vidai les anècdotes de la gent que t’acull.-Per descriure el paisatge nou que tens al davant.Sortim per aprendre.-Sortim, però ens prenem temps per aturar-nos.-Sortim per ampliar els nostres coneixements.-Aprenem que els teulats són inclinatsperquè la pluja hi rellisqui.-Aprenem que en els pobles de muntanyanomés hi queda gent granperquè no hi ha feinaper als joves.

que t’ho hagin d’explicar.-Per conèixer les persones que et trobispel camí.-Per veure i sentir la calor o el fred sobreles pedres del poble.-Per viure el silenci relaxant d’un noupaisatge.Sortim per conèixer.-Per conèixer el que et trobis a la teva ruta.

Mapa

Arbres

Vegetació

Fonts

Cases


141

Sortim per estimar.-Sortim desitjant de debò descobrirun nou amic.-Sortim per estimar Déu a través deles coses noves que veiem, i lidonem gràcies per tot això.-Sortim per aturar-nos i tenir unaxerrada amb una àvia o un avi alpas de la porta.-Sortim per alegrar els que caminen alcostat nostre.-Sortim per admirar un paisatge magnífic,la cara d’un nen, l’aigua fresca que brollad’una font.

Posant-hi tot el teu cor, hi descobriràsl’íntima joia de l’aventurer que vadescobrint els camins del nostre país, iaprendràs a estimar-lo.

BONA RUTA!

Oratoris

Monuments

Persones


142

QUÈ ÉS UN RAID?1. És una sortida molt determinada.No és una sortida improvisada. És un temps de solitud enmig de la

natura. El silenci és un risc que ens acosta a nosaltres mateixos i ensporta més enllà de nosaltres mateixos. L’exploració en solitari, cami-nar enmig de la natura en silenci, és el primer «acte ecologista» derespecte al medi natural que ens acull.És un temps d’austeritat. Oblidar la tele, la discoteca i les facilitats

de casa, és percebre la terra, el vent, el foc i l’aigua d’una maneradiferent. Les activitats més normals poden ser origen d’experiènciesde qualitat: respirar, dormir, rentar-se...És un temps de sinceritat. Quan es juga net amb un mateix, amb la

unitat, amb Déu... difícilment el Raid s’oblida.2. És una experiència globalitzadora de l’escoltisme.Un raid és un punt de partida. En un raid es recullen molts aspectes

bàsics del nostre estil de fer les coses, emmagatzemats al llarg delnostre camí escolta (sensibilitat, tècniques...).És un punt de parada. És un lloc bo. Entenem per lloc bo l’espai

gratuït que et permet respirar, emocionar-se, endreçar-se, ja sigui l’espaiinterior, l’afectivitat, la sociabilitat, la cultura... En definitiva, un espaiapte per a l’assaig pràctic dels ideals continguts en el missatge deCrist.És també un punt d’arrencada. Després d’un raid, si s’ha fet

seriosament, hom ja no és el mateix.3. Caminar és una experiència bíblica.Si tenen una actitud en comú molts personatges

de l’Escriptura és el fet de ser grans caminadors(Abraham va fer uns 2.000 km, Jacob uns 1.000,Moisès...), amb tot el que comporta això: gentdesinstal.lada, una certa sensibilitat per l’entorn,predisposició per col.laborar amb el grup i viurel’aventura de la Fe... En el fons, l’escoltisme comla fe, a vegades, entra pels peus. El raid és ferl’experiència dels dos deixebles d’Emaus. (Llegiuel text de Lc 24, 13-35).


143

QUINES MENES DE RAIDS HI HA

Edat Raid Nombre Bivac Duradad’escoltes

D’11 a 12 anys Divers 6 - 3 No De 6 a 12 horesDe 13 a 14 anys Divers 6 - 3 Una nit 24 horesDe 15 a 17 anys Divers 6 - 3 Una nit De 24 a 36 horesDe 18 anys Test Raider 1 Una nit De 24 a 36 hores

15.30h 16.00h

21.00h

22.00h

06.00h

13.00h

21.30h

23.00h

08.00h

15.00h


21.00h. Et deixen els caps.21.30h. Primera prova:travessar un marge.22.00h. Camí sense llanternaa la claror de la lluna.23.00h. Bivac i lectura delcarnet de Raid.06.00h. Llevar-se i rentar-seamb les primeres clarors.08.00h. Després de fer elcarnet i caminar una estona:esmorzar.13.00h. Després d’havercaminat i dinat, una estona dedescans.15.00h. Fer un reportatgegràfic de l’isard, la guineu, lallebre si els trobes pel camí.15.30h. Ens hem despistat, calmirar el mapa.16.00h. Em vénen a recollir.

Esquema d’un raida partir de l’horari

144

EL RAID SERVEI A PAGÈS

LA VETLLA DEL FOC, TOT SOL

Baden Powell escriu: Penseu també que heu de fer la vostra bonaobra diària sempre que en tingueu l’oportunitat. Però, a més d’això,no deixeu mai de fer un servei als pagesos i als qui us hagin deixatdormir sota cobert per agrair-los la gentilesa.

Explora i descobreix la nit. No et pots imaginar com n’ésd’habitada la nit: per sentir-la i descobrir-la no encenguis pas capllum: els teus ulls s’acostumaran de seguida a veure en les fosques.Aixeca els ulls i descobreix el cel que només es veu de nit. L’homede ciutat reacciona molt malament a les fosques: li entren ganes dexerrar, de bellugar-se, de veure... sempre amb la llum encesa, aixòsí. Vetllar enmig de la natura, una nit, amb tenda o bivac al costatd’un foc per escoltar els sons, mirar els estels o veure sortir el sol ala matinada demana sensibilitat, profundidat...Escriu BP: Els escoltes han de sa-

ber trobar el camí tant de nit comde dia. Però els que no han fet unapràctica freqüent s’exposen apredre’s de nit: les distànciessemblen més grans i les fites costende veure. A més, hom s’exposa a fer


145

CARNET DE CAMP O DE RAID

Carnetde campo de raid.

més soroll que de dia, trepitjant sense voler branques seques, fentrodolar pedres... Heu de fiar-vos més de la vostra oïda que de lavostra vista. I també del vostre olfacte, perquè un escolta ha de sa-ber distingir les olors. Tots els escoltes han d’aprendre a guiar-sede nit pels estels.El fet d’apuntar en el carnet de vetlla tot allò que veus, sents... és

molt semblant a l’actitud que Jesús proposa als seus deixebes enl’Evangeli.Llegeix Mateu 25, 1-13.

Escriu BP: Els exploradors acostumen a portar un diari on fan unabreu ressenya de cada jornada de l’exploració amb dibuixos ofotografies de tot allò que veuen interessant.I Mn. Batlle escriu: Perquè, per poc que es regiri, es veu de veritat

si la motxilla és d’un excursionista o d’un escolta... En la nostra hiha -entre altres coses- el carnet de camp: apunts literaris odescriptius, notes d’itinerari a publicar, croquis de camins, una datahistòrica de la vella masia, el record folklòric del pastor expert,l’anagrama misteriós de la llinda romànica, la inscripció de la cam-pana escrita escalant l’espadanya ruïnosa, el resultat d’un joc, elcalendari de sortides del mes que ve...


146

Per als escoltes la natura no és un invent d’ara. Està en les nostresraons de ser més profundes, i un dels punts de la llei ens ho recorda.És un dels elements educatius més forts.Escriu BP: L’amor i el coneixement de la naturalesa et demostraranla bondat del pla diví i t‘ajudaran a descobrir el llenguatge de lespedres silencioses i del murmuri de lesrieres. Les nostres guies han d’aprendrea descriure el llibre meravellós que elnostre Pare ens ha donat. I lanaturalesa, la vella mainadera, agafa elnen petit sobre els seus genolls dient:

6. LA NOSTRA CASA ÉS LA NATURA Defensem la natura i protegim la vida

«Heus aquí elllibre que el teuPare ha escrit pertu. Vine, anem capa les regionsdesconegudes idesxifrem en elmanuscrit de Déuallò que encaraningú ha llegit».


147

EL MEU CARNET D’OBSERVACIÓ

EL MEU

LLIBRE

DE

DESCOBRIMENTS

COM ES FA

UN HERBARI

Per començar a familia-ritzar-te amb el bosc,podries fer un herbari ambalgunes plantes:1. Les que més sovint et trobes a les sortides o excursions.2. Les que hi ha al Pla de l’Estany, perexemple.3. Un herbari específic d’un raid.4. Herbari d’una ruta.


148

PETIT TEST ECOLÒGIC

Què n’hem de fer d’un niu?

Com es fa una pista?

Com s’han de veure els animals?

Què hem de fer de les deixalles?


De cada pregunta hi ha una resposta bona, una de regular i una dedolenta. Quina és la bona?

149

ELS ARBRES QUE ENS TROBAREMEn les pàgines següents trobaràs els arbres més freqüents de lescomarques gironines i dels Pirineus. Mira-te’ls bé! Segur que elsreconeixes gairebé tots i saps on trobar-los!

CONEGUEM ALGUNS ARBRES

EL ROUREArbre de tronc gros i baix i fulla caduca. Lesfulles, de verd clar per sobre i més fosc persota, són lobulades. Les flors surten a l’abril-maig, s’agrupen en penjolls de color groguenc.Els fruits són les aglans. Té propietatsmedicinals.

PI PINYONERPot arribar als 30 metres d’altura amb eltronc molt net i la capçada en forma de

L’ALZINATé la capçada espessa, l’escorça clivellada ifulles verd fosc, dures i petites. El seu fruit ésl’aglà.L’alzina sureda té l’escorça gruixuda i resistental foc. A Fontcoberta hi ha l’alzina reclama-dora que és molt famosa a la nostra comarca.

para-sol.El fruit són les pinyes que poden arribar a ferentre 8 i 15 cm. Maduren al cap de tres anys. Laseva llavor són els pinyons.


150

POLLANCRETambé se li diu «xop». És dels arbres més alts quetenim a Catalunya. Pot arribar als 40 m d’alçada.Creix prop dels rius i barrancs i es planta a les voresdels camps. Es conrea per a fusta, encara que demala qualitat, perquè creix molt ràpid.

CASTANYERFàcil de reconèixer pel seu color verdfosc. Pot arribar a 35 m d’alçada i unacircumferència de 14 m.Les fulles són grans i allargades.Els fruits (castanyes), coberts d’unaescorça dura i punxant, es desprenen del’arbre a la tardor i són bons per a menjar.

FAIGEn trobareu molts a La Garrotxa.Qui no coneix La Fageda d’EnJordà! Més al sud d’aquesta comar-ca és molt difícil trobar-ne. A latardor les seves fulles seques agafencolors torrats i formen grans estoresnaturals.


151

TRÈMOLArbre que es troba a muntanya. Les sevesfulles arrodonides tremolen amb el méslleuger ventitjol.Hi ha diferents varietats: negre, gris oblanc. Li agrada el terreny molt humit.

VERNArbre de ri-bera, defulles cadu-ques, lluentsiarrodonides.

TIL.LERÉs un arbre que pot arribar als vint-i-cincmetres. Les fulles són grans, de colorverd fosc, lleugerament dentades i ambforma de cor.Les flors del til.ler són bones per calmarla tos i els refredats nasals.

FREIXEÉs un dels arbres més gransd’Europa. Té el tronc recte, nu iel tronc de color gris cendra.Floreix a la primavera. Les llavorstenen propietats medicinals.


152

EL BOSC ENS POT ALIMENTAR

Mores Maduixes Avellanes Gerds Cireres d’arboç

Plantatge

Menta

Rosa de pastor

Castanyes

Camamilla Farigola de pastor Menta Pixallits

Hi ha un munt de baies, arrels, escorçes, fruits i fulles que podenésser menjats. Heu de descobrir quines d’aquestes plantes s’escauenvora el vostre campament i fer-ne un àpat (Baden-Powell).


153

CEREALS

1-2: Blat - 3: Sègol - 4: Civada - 5: Ordi - 6: Blat de moro

Hi ha moltesmenes decereals i dellavors que po-den ser menjats.Aquí en teniu

alguns.

RossinyolRovelló

BOLETS

TRES PLANTES D’ALTA MUNTANYA

NERET: Arbust que creix arran de terra, formaclapes i de vegades un veritable tapís. Fa una florvermella o rosa. A l’hivern la neu el cobreix il’aïlla del fred protegint-lo de les glaçades.BÀLEC: Arbust molt ramificat, gairebé sensefulles, de flors grogues i amb una intensa olor.REGALÈSIA: Planta de la qual s’aprofiten lesarrels, un cop netejades, pel seu gust dolç.


Neret

ATENCIÓ! Si no coneixes els bolets, no te’ls mengis.154

ALGUNS ANIMALS

Perdiublanca

Àligadaurada

Xoriguer

CorbGralla debec groc

Grallade bec vermell

Cueretatorrentera

Còlit grisLlucareta

Cercavores

TRES ANIMALS DEL NOSTRE PIRINEULA GUILLA: És moltnocturna. Ens mostrasenyals de la sevapresència, ja sigui pelsexcrements o per res-tes rosegades.

MARMOTA: Passa sis mesosde dejuni a sota terra. Les sevesreserves de grassa, acumuladesdurant l’estiu, li serveixen com

ISARD: És l’exemple delmillor muntanyenc. Se sap

a l i m e n t .Quan arribala primaverad e s t a p al’entrada delseu cau isurt a l’airelliure.

adaptar a condicionsextremes, és capaç dedesplaçar-se sensedificultats tant per la

neu com pelrocam.


155

EMPREMTES D’ANIMALS

21 1-M

uste

la (3

cm

) - 2

-Tei

xó 8

7 cm

) - 3

-Cér

vol (

6 cm

) - 4

-Isa

rd (5

cm

) - 5

-Gat

83

cm) -

6-C

aval

l (15

cm

) - 7

-Cér

vol (

4 cm

) - 8

-G

os i

llop

(7 c

m) -

9-D

aina

(6 c

m) -

10-

Esqu

irol (

3 cm

) - 1

1-Er

min

i (3

cm) -

12-

Eriç

ó (4

cm

) - 1

3-C

onill

(10

a 15

cm

) -14

-Ll

údrig

a (5

a 5

,5 c

m) -

15-

Mar

mot

a (4

cm

) - 1

6-X

ai (5

cm

) - 1

7-C

uca

80,5

cm

) - 1

8-Po

rc (1

0 cm

) -19

-Tud

ó (5

,5 c

m) -

20-R

ata

(4 cm

) - 2

1-R

ata d

’aig

ua (2

cm) -

22-

Gui

lla (5

cm) -

23-

Seng

lar (

10 cm

) - 2

4-R

atol

í (1

cm) -

25-

Talp

(1,5

cm) -

26-

Vaca

(13

cm).


156

COM DIBUIXEMEMPREMTES

Seguir els rastres és un dels principalsmitjans gràcies als quals els exploradorsobtenen informació. Els animals, quan co-rren, enfonsen més profundament la part dedavant del peu, llencen terra endarrere i elseu pas és mes llarg que quan caminen.

Com fer motlles d’empremtes?1. Feu una paret de fang al voltant delrastre.2. Poseu aigua en un pot, afegiu-hi guix apoc a poc, remenant-lo constantment fins

5. Llavors agafeu uncartró com a la figura.6. Tireu-hi damunt elguix líquid.

7. Al cap d’unaestona treieu ambcura el cartró i elmotlle.8. Marqueu-hi ladata i el nom.

que es faci una pasta espessa i prou fluïda per poder-laabocar. Llavors aboqueu-la al damunt del rastre.3. Quan gairebé estigui seca traieu-la amb cura.4. Amb un ganivet netegeu els contorns. És el negatiu.


157

COM ES DISTINGEIXLA COLOBRA DEL’ESCURÇÓ

Colobra Escurçó

Cap

Pupil.la

Dents

Mossegada

Cua

Mida

Cap

NO verinoses VERINOSES

Les serps verinosesporten el verí en unamena de saquet al’interior de la boca.Tenen dues dentsllargues i punxegudesimplantades sobre unamena de xarnera.


Pel cap i la cua descobreix les:

Cua

NO verinoses VERINOSES

158

VOLS D’ALGUNS OCELLS

Fredelugues.Alineament vertical.

Ànecs.Formació en V.

Oques.Formació en bandes de V, W oZ, a 250 m d’altura. Volen senseinterrupció durant centenars dequilometres, a una velocitat decreuer de 60 km/h.


159

COM S’OBSERVEN ELS ANIMALSLa manera d’acostar-se a la naturalesa s’hade fer gradualment, amb silenci i respecte.Amb silenci per sentir tots els sorolls.Amb respecte perquè tot ha de quedar comestava abans.Escolteu i reconeixeu els sorolls, de qui són,i què volen dir.

Malament Bé

Malament Malament

Bé

Malament Bé

Eviteu els barretsi els gorros.


160

7. ENS REPARTIM LA FEINA Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots

COM PORTAR L’ECONOMIA

ASSISTÈNCIES A REUNIONS I SORTIDESNoms Octubre Novembre Desembre TOTAL

QUOTES I DESPESES SORTIDESNoms Octubre Novembre Desembre TOTAL

161


SOCORRISTA

No oblidis mai que la primera qualitat que ha de tenir aquell quevol ajudar a socórrer un malalt o ferit, és mantenir el domini de simateix, la sang freda, parlar poc i inspirar confiança amb la seva ac-titud reflexiva i eficaç.Escriu BP: Quan arribeu al lloc d’un accident, recordeu això:

vosaltres no sou metges. Com a primer socors heu d’enviar a cercarun metge de seguida, llevat de lesions sense importància. La vostratasca és d’evitar que el pacient no empitjori abans que pugui arri-

162


bar el servei mèdic, prevenint el shock,aturant l’hemorràgia, fent la respiracióartificial o qualsevol cosaque calgui.

COM ES CURA UNA FERIDA

1-Renta’t les mans amb sabó.

2-Desinfecta la ferida.

3-Si la ferida és petita,aplica-hi una tireta.

4-Si la ferida és important,aplica-hi una gassaesteril.litzada i una vena.

1

2

3 4

COM ES TRASLLADA UN FERIT

163


COM ESTRASLLADAALGÚ EN UNINCENDI

Si l’accidentatpot caminar.

A coll-i-bé. A pes de braços. Sistema «bomber». A quatre mans(tipus cadira).

164

Si cal entrar a la casaa buscar personesfebles o que haginperdut el coneixement,la primera cosa queheu de fer és tapar-vosla boca i el nas amb undrap moll i camineuajupits o arrossegant-vos de quatre grapesben a prop de terra, jaque és on el fum i elsgasos són menysespessos.


EMBENATS

Amb el fulard: 1-Cap - 2-Genoll - 3-Peu - 4-Mà.

1

2

3 4

1-El colze - 2-El tòrax - 3-El muscle - 4-L’espatlla.

1 2 3 4

165


Ferida al peu o torçada de turmell.

Ferida o distensió a la mà.

Ferida al braç.

Ferida o distensió del colze.

Ferida o distensió en un dit.

Feridaa la cama.

Ferida oluxació delgenoll.

166


PETITS ACCIDENTS DOMÈSTICS

167

Cremades: S’hande netejar ambaigua i posar-hiuna compresad’apòsit o poma-da. En cas de sergran, cal consultaral metge.

Si raja sang del nas: S’hade tirar el cap enrera i apli-car una compresa freda.

Butllofes: Es foraden amb una agulladesinfectada perquè en surti l’aiguai es tapen.

Congestió:A causa dela calor: Calasseure elpacient enun lloc fresca l’ombra.

Desmai: S’ha d’estirar la per-sona a terra, posar-li aigua fres-ca al front i aixecar-li els peus.


168

Vòmits: Un cop s’ha vomitatva bé prendre cafè o tè. Calvigilar que no sigui un atacd‘apendicitis.


Brutícia als ulls: Nos’han de fregar. S’obreuna mica les parpellesamb una gasa desin-fectada i es bufa.

Caiguda: S’han d’aplicarcompreses fredes damuntdel truc i fer fregues ambalcohol.

Còlics: Cal beureaigua de pastanaga iaigua d’arròs bullit.

Constipat: Cal beuresucs de taronja illimona amb mel.

Electrocutat: Primer de tot, s’ha de ta-llar el corrent. S’ha d’allunyar el pacientdel cable i cal separar-lo del terra.

PICADA DE SERP

No poseu les mans dinsl’herba alta.

Alerta al mig de les pedresquan fa calor.

1. El verí no s’ha d’escampar pel cos a través de les venes.2. Lligueu al fulard o mocador al voltant del membre ferit,per la part de dalt de l’indret on hi ha la mossegada, pertal de privar que la sang s’escampi per tot el cos. S’had’estar atent a afluixar-lo de tant en tant perquè el membreno quedi morat.3. Mireu de xuclar el verí si no teniu cap ferida a la boca.4. Engrandiu la ferida perquè sagni i la sang que surtis’emporti el verí.5. Mireu que la persona no s’adormi, mentre aviseu elmetge.

169


ANIMACIÓ

Cançons, declamacions i petites representacionspoden fer-se al voltant del foc de camp, i cada es-colta hauria de contribuir en alguna cosa del pro-grama tant si es creu bon actor o no. Una patrulladiferent pot ésser responsable cada nit d’omplir elprograma. Les patrulles han de preparar-ho ambtemps abans del foc de camp. Les representacions

Escriu un mossèn francès consiliari escolta:

A la vora del riu, al capvespre prop de la foguera, sota la tenda

silenciosa on arriba la ululació de l’òliba, el crit de l’espaver...

hom es descobreix a si mateix molt millor que a la ciutat.

Michel de Paillerets

dramàtiques són un delsmillors mitjans per educar elsnois. Desenrotllen no solamentla facultat d’imitació queposseeixen de manera natural,sinó també llur esperit i llurfantasia; tot això contribueix adesenvolupar el caràcter.BADEN-POWELL

170


DIFERENTS JOCS

Línia Maginot.Números secrets.

Pistoles d’aigua.

Rebentar globus.

Guerra d’aigua.

Pressa frenada.

El fulard.

171


COM FEREU UN FOC DE CAMP

BP va suggerir als escoltes d’asseure’s

al voltant del foc a semblança dels

caçadors i bosquerols que cada vespre la

fan petar i canten. El vell militar havia

conservat i volia transmetre als escoltes

el record de les vetlles de bivac on els

homes més rudes deixaven parlar el cor,

intrercanviant records, penes i cants.

172


COM ENS DISFRESSEM

COM ENS COL.LOQUEM

ESCENA

Vent

ActorsMúsics

Animador

ESCENA

ES-CE-NA

Vent

Animador Animador ActorsMúsics

Llenya

Entradad’actors

Paret

Llanterna

TELÓImpermeable

Hi ha un uniforme del foc decamp: fulard al cap i mantasobre les espatlles. Es crearenles funcions: el mantenidor,personatge formidable, queamb un bastó guarnit decintes de colors, marcavacada representació.

173


RITME DEL FOC DE CAMP

Cants

Atmos

fera

Fase 1: (10’): Els participants es van asseient ja disfressats, segonsel lloc que els correspon. Arriba el foc i tothom es posa dret. Elmantenidor encén el foc, es beneeix i es canten les Lletanies del foc(v. «l’oració i el cant» en el cap. V).Es pot fer una dansa del foc mentre es canten les lletanies. Es dóna

per obert el foc de camp.Fase 2: (30’): El mantenidor va anunciant les actuacions de les pa-

trulles segons l’ordre establert (v. quadre). Es procura que lesactuacions (cants, representacions, mims, jocs de foc de camp...) vaginseguint un ritme de progrés fins que comencin a davallar cap un ritmemés tranquil. És bo arribar a un punt culminant, però és perillósallargar-lo. El foc va creixent a mesura que el clima de les actuacionsva progressant.Fase 3 (15’): La lectura d’uns textos poètics, contes, espectacle de

titelles, un mim... concentra l’atenció. El foc es deixa d’alimentar is’ajuda a cremar la llenya que hi ha dintre el foc. Fase 4 (5’) Amb les últimes brases es pot fer una creu. Tothom

174


ACTIVITATS RESPONSABLE DURADA ANOTACIONS

175


s’aixeca. Es potllegir l’examen deconsciència i esresa l’oració escol-ta. Es dóna la bene-dicció i es cantaLes clarors de lanit mentre tothomes va retirant. Hade regnar, fins alcorn de l’endemà,el gran silenci de lanit. Tot ha comen-çat en silenci, tots’acaba en silenci.

PER ANIMAR UN CANT

176


COM ES FAN MÀSCARES

Màscara moldejada amb argila.Argila.

Preparació del guix.

Capa de guix sobre l’argila (3-4 cm).

Guix

Tires de paper de diari.

Perforació dels forats.

Trossos depaper kraft.

Pintar.

177


COM ES FAUN BARRET

1-Filferro (60 cm).2-Paper i cola.

COM ET POTSDISFRESSARAMB EL FULARD

178


OMBRESXINESES

179


COM PODEM ORIENTAR-NOSUn escolta sempre sap on té el nord.

Sabem l’hora per la posició del sol

8. VIURE A MUNTANYA Som decidits i afrontem les dificultats sense por

Per fruir de l’acampada i de les caminades, heu de saber com calfer-ho. Heu de saber parar una tenda o construir un aixopluc, prepa-rar i fer foc, cuinar el menjar; heu de saber lligar troncs per fer unpont o una barcassa; trobar el camí en la foscor igual que de dia, enun país desconegut, i moltes altres coses.BADEN-POWELL

Escriu BP:Durant el dia el sol usdirà on és el “nordveritable”, i a partird’aquí podreu deduirles altres direccions.A les sis del matí(hora de Greenwich),el sol es troba a l’est;a les nou, al sud-est;al migdia, al sud; ales tres de la tarda, alsud-oest, i a les sis, al’oest.Durant l’hivern, el soles pon abans de lessis, però encara no haarribat a l’oest en elmoment de pondre’s.Això només val, i demanera aproximada,per l’hemisferi nord.

180


Sabem el nord pel rellotge

La Rosa del Vents

Per trobar el sud amb l’ajuda del sol aqualsevol moment del dia, poseu el vostrerellotge pla, de cara enlaire, de manera queel sol hi toqui. Feu-lo girar fins que l’agullapetita assenyali el sol (tingueu cura de po-sar-la a l’hora solar). Aleshores, sensemoure el rellotge d’aquesta posició, poseuel caire d’un tros de paper o un llapistravessant l’esfera, de manera que divideixi per la meitat l’angleformat per l’agulla petita i el 12 del rellotge. La línia assenyalada pelpaper o el llapis, indica la direcció sud. Això només té aplicació al’hemisferi nord.

La rosa dels vents és un cercle que té marcats els quatre puntscardinals i els punts intermedis. Està dividida, a més, en els 360º dela circumferència de manera que, seguint el sentit de les agulles del

181


rellotge, 0º i 360ºcoincideix amb el nord;90º, amb l’est; 180º, ambel sud... Així, en lloc dereferir-nos als puntscardinals, podem fer-hoals graus (p. ex. 135º, encompte de sud-est).Els exploradors, raresvegades fan referència alspunts cardinals de labrúixola. Més aviat parlendels graus, perquè sónmés exactes.

TRAMUNTANA

GREGAL

XALOC

MITJORN

GARBÍ

MESTRAL

LLEVAN

TPON

ENT

Amb els estels

És qüestió de saber localitzar l’Óssa Major o el carro (sembla mésaviat un carro). És molt útil de conèixer perquè, en l’hemisferi nord,indica exactament on es troba el nord. Les dues estrelles del darreredel carro assenyalen on és l’estel polar o nord. Aquesta és l’últimaestrella de la cua de l’Óssa Menor.

Amb la brúixolaCom buscar el nord:1. Agafa la brúixola i col.loca-la en un llochoritzontal (el terra, el palmell de la mà...).1. Quan l’agulla imantada resti ben quieta, situa-la de manera que la part fosca quedi damunt dela “N” o nord. En aquell moment, la lletra “N” marca el nord.2. Ara pots buscar amb l’ajuda d’un llapis o una palleta l’azimutdonat.3. Si mires en aquella direcció descobriràs quin objecte o lloc estàsituat en l’azimut.182

ÓssaMajor

ÓssaMenor

estel polar

Assenyalament de

l’estel polar


1,40 mdelterra.

Fons perforat

Els instruments no han de tocarles parets. El baròmetre (pressióatmosfèrica) i el termòmetre demàxima i mínima (temperaturaambient). Han d’estar protegitsdel vent i la pluja

CASETA METEOROLÒGICA

PETITES NOCIONS DE METEOROLOGIA

PREVEURE EL TEMPS QUE FARÀ

BON TEMPS

Les mosquesvolen tard a latarda.

Els ocells cantenal matí.

Els rat-penats volena punta de fosc..

El fum puja dretcap al cel.

El ramat d’ovelleses dispersa.

Els ocellsvolen alt.

MAL TEMPS

La pinya s’obre. La margaridaobre la flor.

La granotescanten. Les orenetes

volen baix. Les oquescriden.

Tempesta o vent fred siels gossos es graten l’esquena. La sal no corre.

Els peixos salten a l’aigua


183

MIREM ELS NÚVOLSTot escolta hauria de saber interpretar elssenyals que permeten de preveure el tempsque farà, especialment quan surtd’acampada.

Núvols de baixa alçada:A menys de 2.500 m, amb ombres i contrastosforts.

ESTRATS: Vel uniforme, una misca fosc, ques’esfilagarsa i s’enganxa (boira).Predicció: No és segur, però quasi sempre tempsfavorable quan no hi ha visibilitat.

ESTRATOCÚMULUS: Zones obscures i claresalternades, com taques, formen un vel.Predicció: Indeterminada, si el vel s’obre peralgun cantó es pot esperar que el temps millori.

NIMBOSTRATS: Cel obert. Un vel espès(normalment de color gris clar) cobreix el cel demanera uniforme.Predicció: La pluja ve!

Núvols de formació vertical:Són tan alts que a voltes hi ha distàncies de kmentre la base i el cim del núvol.

CÚMULUS: Núvols blancs de formesarrodonides que brillen intensament quan el solels il.lumina.Predicció: Bon temps, però compte, si es for-men al matí o canvien de color gris poden donarlloc a precipitacions.

CÚMULONIMBUS: Grans masses de núvolsque formen barrera amb base fosca (tirant cap anegra). Tenen l’aspecte de muntanyes altes.Predicció: Correm cap a casa i de pressa! Sónels núvols de les grans tempestes, encara que noes veuen normalment al matí.

CÚMULONIMBUS

CÚMULUS

NIMBOSTRATS

ESTRATS

184


EL VENT

Calmat

Brisamoltfina

Brisa

Brisalleugera

Brisaalegre

Brisagran

Vent

Vent fort

Copsde vent

Copsde vent

molt forts

Tempesta

Tempestamolt forta

Huracà

185


Fitxa d’observació del ventMarca amb una (x) aquesta fitxa d’observació.

Continu Velocitat Direcció

Sí No Ràpid Lent Noes nota

Movimentdels arbresAl capdamuntde l’arbre

Enmigde l’arbreMovimentdels núvols

Del fum

De les banderes

SEGURETAT A MUNTANYA

CAIGUDESDE LLAMPS

Punts de perill

Zona de seguretat

1. No s’ha d’anar mai sol.2. Compta amb el temps necessari per al teu recorregut.3. En cas de boira, para’t o retorna.4. En cas de pluja, treu-te la roba, millor tenir-la seca.5. Pregunta als pagesos quin són els llocs perillosos.6. Porta aliments rics en sucre.7. En els llocsdifícils: vés a poca poc.8. No perdis maiel bon humor,encara que el teucompany s’hagitorçat el peu.

186


Camisa ipantalons

Sac

MotxillaSacvivacoplàstic

Mitjonsde llana

Pijamagruixut

Guantsde llana

Matalàsd’escuma

Terra dela tenda

Passa-muntanyes

Atenció al fred

Atenció al llamp

Atenció a lacaiguda de pedres

Atenció a les cornises

Atenció alsponts de neu

Corrent total

Llamp

Corrent parcial

Resistència de terra

Cornisa de neu

Pont de neu

187


(Anar cordatsempre que hi

ha risc)

Quan un campament s’ha acabat, hi ha dues coses:-No ha de quedar res en el lloc del campament.-S’han de donar les gràcies a qui us hagi deixat el camp.

Hi ha persones que parlen de la vida dura del campament. Bé, unpotatendra el pot trobar dur i inconfortable. Però un home de boscno troba pas dura la vida del campament perquè sap valer-se per ellmateix i coneix mil maneres de fer-la confortable. Per exemple: sino té tenda, no es queda assegut tremolant i rondinant, sinó que esposa de seguida a bastir un abrigall o una cabana. Cerca un bonemplaçament, un lloc on no hi hagi risc de veure’s inundat si veniaun temporal de pluja. Després encén un foc i es fa un jaç còmode,amb falgueres o amb palla. L’escolta té molts de recursos. Sempre

LA TENDA

188


sap sortir-se de qualsevoldificultat.

BADEN-POWELL

Què es pot fer i què no

QUÈ CAL FER QUÈ NO CAL FER

Arreglar i netejar tots els estrisdesprés de cada ús.

Fer i deixar un foc que cremi molta prop de la tenda ni dels arbres.

Treure les eines de prop de les obertures.Plegar

correctament latenda.

Recollir lespiquetes i les eines

de fusta dins unmateix sac.

Reparar immediatament les cordesi les tendes trencades.

No deixar menjar a l’interior ogaire proper a la tenda.

Airejar inetejar cada

matí la tenda.

Il.luminar o escalfarqualsevol cosa dins la tendasense suport estable.

Entrar a l’interior de la tenda amb les sabates.

189


Dues tendes: canadenca i iglú

TENDACANADENCA

TENDA IGLÚ

Com es munta una canadenca amb la patrulla

Bé Malament

Caveu-hi al voltant un reguerot de 10 cm de profunditat que evitarà que la tendas’inundi en cas de pluja forta. Aquest regueró s’ha d’orientar de manera que portil’aigua avall. Cal que el regueró estigui cavat allà on s’acaba el doble sostre. BADEN-POWELL

1r S’ha de netejar el terra de pedres, ja que fannosa a l’hora de dormir. S’estén el terra i es plan-ten les piquetes segons aquest dibuix.

2n S’han de muntar els dos pals interiors,obrir la tenda i col·locar el pal entre elterra i el forat de dalt, mentre es tensen elsvents amb dues piquetes.

3r Cal assegurar els altres vents.

4t Es claven les piquetes dels costats. Escol.loca el sostre o tendal tensant elvents amb piquetes.

190



Com es planten les piquetesQuè s’ha de fer quan no hi ha piquetes

BÉ MALAMENT

Com s’arrencauna piqueta.

191

Urbanització d’un racó de patrullai del campament de les patrulles

CLOT PERA LES

DEIXALLES

Acampar béés donar-secomoditatsaprofitant elsarbres i laterra, i nosortint amb unatona d’equipatgesinútils.

192


Com es munta una tenda guanyant el desnivell

Quan aneu a acampar, penseu en primerlloc on voleu parar el campament i de qui-na mena serà aquest. Podeu acampar vorael bosc on tingueu permís per ta-llar llenya o bastir cabanes. Lesvores d’un llac són bonsllocs per a un campament.

tendes no han de ser col·locades en línia recta i formant carrers comen els campaments militars, sinó que han d’estar escampades perpatrulles, formant un cercle al voltant de la bandera i el foc de camp.A vegades algunes tendes es posen sobre estructures elevades perguanyar espai i per mostrar enginy i que res és impossible.BADEN-POWELL.

També podeu acam-par a la muntanya,als pasturatges o ala vora d’un riu,sempre demanant elpermís corresponent.Si acampeu unsquants dies les

193


Com fer cabanes

Si vol viure confortablement en el camp, l’escoltaha de saber fer-se un cobert per a la nit, o unacabana si ha de viure-hi durant una temporada. Eltipus de cobert depèn del terreny i del temps quehi faci. Cal esbrinar d’on bufa el vent. El cobertes posarà d’esquena a aquesta direcció, i al davants’hi farà el foc. Un cobert de bivac és la forma més

d’on ve el vent, creuats amb barrots per poder aguantar les branques,canyes o el material que trobeu per fer la teulada. Es pot fer unacabana de patrulla ajuntant troncs prims i cobrint el sostre ambgespa. Si bastiu una bona cabana a prova de pluja, no us calen lestendes. BADEN-POWELL.

senzilla de cabana. Dos pals drets i fixatsfermament a terra, i un pal travesser alcapdamunt. Contra aquest suport es posen unsquants pals que hi descasin, inclinats pel costat

194



Fer un iglú de neu

Si hem d’estar enmig la neu unsquants dies i voleu fer un iglú,segons veieu en el dibuix,procureu sempre multiplicar elsaïllants: branques de pins, elsesquís en forma de planxa;després cartrons o diaris idesprés l’aïllant.

195

ÚTILS D’EMERGÈNCIA

La bicicleta: el transport més ecològic

1-Seient2-Suport del seient3-Cos del fre posterior4-Beina posterior vertical5-Roda6-Canvi posterior7-Cadena8-Beina posterior horitzontal9-Desviador10-Caixa del pedal

11-Pedal12-Tub del seient13-Enganxaments roscats14-Tub oblicu15-Agulla16-Dolla17-Raigs18-Llanda19-Pneumàtic20-Fre davanter

21-Tub de direcció22-Transmissió del canvi23-Palanca del fre24-Palanca del canvi25-Corva del manillar26-Enganxament del manillar27-Transmissió del fre28-Tub horitzontal

1-Cinta aïllant2-Claus per desmuntar els pneumàtics3-Femelles de cargol4-Un drap5-Parxes6-Raspador (per a la cambra).7-Un «racor» per al bombí8-Bombetes9-Filferro10-Una clau de vuit caps11-Un tornavís12-Pastilles de fre13-Una cambra14-Dissolució196


9. SABER TREBALLAR Estimem el treball i volem fer bé les coses

EL FOC

No s’aprèn a encendre un foc pelque s’ha sentit a dir. Encendre unfoc no és cosa que s’aprengui deparaula. L’única manerad’aprendre’n és posar moltaatenció a les instruccions que usdonin i exercitar-vos tot sols a pre-parar i a encendre el foc.Els indis de Nord-Amèrica semprehavien estat molt destres a fer focs.Tenien quatre menes de focs. El“foc del consell”, fet dintre dels“tipis”, era molt cerimoniós; el“foc d’amistat” -una mica mésgran que el foc del consell- serviaper escalfar tot el poble, i el “focde senyals”, que s’emprava per fersenyals de fum. El foc per cuinarera molt petit i era fet de brases.Els escoltes empren aquestsmateixos tipus de focs.BADEN-POWELL

197


Com hem de preparar el foc

Seleccionem la llenya.

Preparem una piràmide.

Llenya Aigua per a seguretat

3 metres

Al nostre país és molt di-fícil poder fer foc avui dia.S’ha de demanar permís itot i així cal prendre unasèrie de precaucions:Abans d’encendre el foc:1. Netegeu un contorn de3 m de diàmetre, mai sotaels arbres o a prop dematolls, i prepareu uncubell amb aigua per aseguretat.2. Recolliu la llenya per alfoc.3. Poseu uns quants troncsa terra, especialment si éshumit.4. Poseu un diari o esca: encenalls, pinassa o qualsevol altre mate-rial que s’encengui amb un llumí.5. Al damunt hi apileu, en forma de piràmide, branquillons de fustaseva.6. Damunt de tot, s’hi posen uns quants troncs gruixuts, i el foc que-da muntat.7. Llavors poseu un llumí encès sota el paper o l’esca, vigilant ladirecció del vent.

198



Tipus de focPiràmide

Foc de campana.

Forn

Focde pastor.

Foc de trinxera o decreu: S’obren dues rasesde 60 cm de llarg per 20

Foc polinesi: Es fa un foraten forma de galleda, unamica estret per sota i ampleper la part de dalt, d’uns 30

Foc de reflector: Ésutilitzat per escalfar latenda quan s’acampadurant l’hivern i sobretoten neu, ja que fa de pan-talla.

d’amplada i unaprofunditat de 20cm de manera ques’encreuin.S’encén un foc central petit is’hi van posant troncs mésgrossos pels costats. Quatre pedres poden aguantar l’olla.

cm. Al fons, una pedra plana. També pots fer un foc en forma de piràmide. Per conservar-lo cal anar posant troncs al voltat de les parets del foc.

199

Com s’ha d’encendre i apagar

1. Amb una lupadirigida cap al sol idamunt d’un paper.

Com s’apaga un foc1. Amb aigua i separant les brases.2. Novament amb aigua.3. Tirant terra al damunt.4. Cobrint les brases amb terra i rocs.

2. Rascant unapedra fogueraa un tronc.

3. Fregant una corda a untronc.

200


Podria provocarun incendi.

NO s’ha de ferfoc sota un arbre.

L’herba i la terra s’han de treure abans de fer el foc deixant-los enuna banda, i en acabar es retornen al mateix lloc on eren, sensedeixar-neel mínimr a s t r e .Com si nos ’ h a g u é sfet cap foc.B A D E N -POWELL

201


Abans de ferfoc hem desaber si enaquell lloc

està permès.

Plantes comestibles

Ortiga Plantatge

PixallitsXicoira

CUINA

Tot escolta ha de saber coure’s lacarn i les verdures, i fer-se el pa,sense disposar dels atuellsnecessaris.BADEN-POWELL

Cal que sapi-gueu quina menade plantes us po-den ésser útilscom a aliment.Suposeu que ustrobeu enmig delbosc sense resper menjar. Si nosabeu res de lesplantes, proba-blement morireude gana o emmet-zinats, perquè no sabreu quins fruits o quines plantes són bones per menjar iquines són perilloses. BADEN-POWELL.

Aquí teniu quatre plantes que s’escauen, entre altres, vora el vostre campament.Feu-ne un àpat: -El cap tendre de les ortigues: és bo, un cop bullit, amb una truita d’ous oper a la sopa. -Les fulles tendres del plantatge són bones per a l’amanida. L’aigua bullidaamb fulles de plantatge és bona com antisèptic. També ho és la farigola. -Les fulles tendres del pixallits com de la xicoira i les cosconilles són bonestambé per amanides.En algun llibre especialitzat de botànica en trobareu moltes més.202



Cuines

La cuina ha d’esser autònoma, unamica reservada.Escriu BP: Feu un foc amb dosrengles de pedres o maons, de mo-tes de terra, de troncs gruixuts,sempre plans al damunt. Feu el focal sotavent del campament, de ma-nera que el fum i les espurnes nosiguin duts cap a les tendes.

El foc polinesi per cuinar ésmig enfonsat en un clot a terra.

Com es fa el pa i es cou

Per fer pa es tira un pols odos de sal i una mica de llevata la farina, s’apila i s’hi fa unclot al mig, en el qual s’abocaaigua. Es pasta bé fins ques’obté una pasta benhomogènia. Aleshores, ambles mans enfarinades, se li dóna forma entortolligant la pasta en unpal i coent-la damunt unes brases roents. Doneu-li un tomb de tanten tant perquè la pasta es cogui bé. BADEN-POWELL

203

Com es cou un pollastre

La carn es pot coure clavant-la a lapunta d’un bastó afuat i sostenint-la aprop del foc fins que es rosteixi, o fentservir un bastó damunt de les brasesfins que estigui cuit.BADEN-POWELL

Com es recull l’aigua

Si hi ha una font o un rierol, cal con-servar-lo net per tenir aigua potable. Elsescoltes han de posar gran esment aconservar net el seu proveïment d’aigua.En molts casos les aigües porten ungran nombre de gèrmens, massa petitsperquè puguin ser vistos. El millor ésmatar-los bullint l’aigua. Però abans debeure-la deixeu-la refredar. Cal deixar-la bullir un quart d’hora.BADEN-POWELL

Aquí teniu dos sistemes per recollir aigua: de la pluja o d’un estany.

204


Manera de guardar el menjarSi mengeu carn que sigui fresca. La cuina ha de ser ben endreçada.Quan hi ha menjar les mosques s’hi apleguen i s’hi fan ferums quepoden alterar les menges i ésser causa de malalties.Heu de tenir neta la cuina del campament i elmenjar ben guardat i aïllat.BADEN-POWELLUn rebost ha deservir per:1r. Protegir de lapluja.2n. Protegir delsanimals (principal-ment dels insectesvoladors, o escala-dors), els alimentsque s’hi guarden.El millor sistemaconsisteix a embo-licar els alimentsamb un teixit im-permeable que espenja a la màximaalçada.

205


Ganivet suís

Certs menús Per conservarel menjar.

Fer una broqueta

CaliuFilferro

Manivela

És el millor amic escolta.Explica Baden-Powell: Algú emdemanà un dia, quin era el millormitjà per a ésser feliç. Li vaigrespondre: Feu una Bona Acciócada dia, i tingueu un ganivet quetalli bé.

Kabobs: Talleu lacarn en talls i fixeuen una barra de ferroo a un bastó, iplanteu-lo davant delfoc .

206


Un bon ganivet suís pot ajudar-nosa treure partit ràpidament de totallò que pot caure a les nostresmans.

Mireu com deixeules eines,

poden ser motiud’accident.No sigueu

potatendres.


Eines en general

EINESEntre la mà i l’eina comença unaamistat que mai no tindrà fi.L’home de bosc ha de saber servir-se dela destral i de les altres eines. Peresdevenir un bon llenyataire,primerament cal saber com manejar ladestral i, segonament, tenir-hi moltapràctica. Únicament els malstreballadors es queixen de les eines.Procureu, doncs, abans de començar lafeina, que l’eina sigui bona.BADEN-POWELL

Aquí teniu algunes deles eines necessàriesper fer pionerisme alsvostres camps. Sabeuel nom i la utilitat decadascuna?

I altres que no són eines depionerisme, sinó de cuina:1. Tres ___2. Gra____3. O___a4. Pae___5. Fim____

1.- Des___2. Enfor_____s3. Barr____4. Lli___a5.- M____ll6. P____a7. P_c8. Co___s9. S__r_

207

PalesMalament

Malament

Molt perillós

Destral

MalamentBé

En usar la destral, el potatendra generalment malda de compensarla seva poca traça donant més força als seus cops. Feu els cops endiagonal, mai rectes. BADEN-POWELLAssegureu-vos que la vostra destral estigui ben esmolada. Apreneua esmolar la destral. Sinó l’arbre no rep més que cops i no talls. Unadestral mal esmolada és tan dolenta per tallar arbres com un ganivetesmussat per fer punta al llapis.BADEN-POWELL

208

Tingueu cura de com portarla destral, com tallar elstroncs... ja que podeu ser uns“potatendres” si en lloc defer un servei, creeu unaccident.


Serres

Quan un arbre és aterra ha d’ésser podat,és a dir, s’han de tallarles branques deixant eltronc net. S’ha decomençar pel cantó de

Com es talla un tronc

ATENCIÓEn principi no talleu ni feumalbé cap arbre pel simplefet de fer-ho o per allò dedonar gustet a la destral. Sis’ha de fer s’ha demanarpermís al propietari delterreny a fi que sigui ell quius digui quins es poden ta-llar.

la soca i anar pujant. Les branques s’han de tallar per la part debaix i tan arran del tronc com sigui possible. BADEN-POWELLFixeu-vos com s’han de tallar o no les branques.

Com es serra un tronc?Mireu de situar el tronc com esveu en el dibuix.

209

Diferentsserres:1. Serrad’arc ampla2. Serrad’arc senzill3. Xerrac


2

Com protegir les eines

Com es fan encaixos

Que tot allò que ha de fer un serveiestigui sempre a punt!

Cal protegir les eines i tenir-lessempre a punt.

S’estalvia una gran quantitatde cordill, ja que substitueixles clàssiques lligades.

El tascó és de ferro o de fusta dura iserveix per partir un tronc amb unmall o una maça.Per enfonsar un pal és millor picardamunt d’una fusta dura perquè no esfaci malbé el cap del pal.

210


NUSOS

Pot passar que sovint videshumanes depenguin d’un nus benfet o mal fet. BADEN-POWELL

Els nusos et serviran per unir,allargar, transportar, assegurar ambcordes i cordills; fer instal·lacionsal campament, paquets... fersalvament. L’escolta ha de saberfer nusos.Fer nusos sembla una cosasenzilla, i tanmateix hi ha maneresbones i dolentes de fer-los.L’escolta ha de conèixer les bones.Un nus ben fet és aquell queresisteix qualsevol esforç i que pot

ésser desfet fàcilment sempre que es vulgui.La millor manera d’aprendre a fer nusos és que us n’ensenyi un amicque en sàpiga fer. Cal fer moltes pràctiques, car els nusos s’oblidenmolt fàcilment. Per a aprendre’n, empreu trossos de corda i no passimples cordills o cordons de sabata.En aquestes pàgines trobareu models dels nusos que tots els escolteshan de saber fer, i conèixer llur utilitat.

211


Nusos típics d’instal.lació

Comença amb un nus depardal al voltant del troncvertical; segueix donantvoltes al tronc amb la corda,tal com es veu en el gravat(1); estreny bé cada volta;cada volta amb l’anteriorperò sense entrecreuar-se(2). Després d’unes quantesvoltes senceres, queden fetesunes lligades en angle recte;aquestes han d’ésser benfortes. Acaba amb un nusd’oretena (3) o de pardal alvoltant del tronc que et vagimés bé.

Com es fan feixos

212


Nus pla.

Nus decabestany.

Nus de teixidor.

Nus de teixidor doble.

Nus de pescador.

Nus de cadira.

Nus de doble cadira.

Nus de caputxí.

Nus de carrick.

Nus d’oreneta.

Nus de pardal.

213


Com fes fa un nus pla. Com es fa el nus doble.

Nusos típics d’ornamentació

TRENA

RODONA

Es fa bo i passant l’extrem de lacorda al voltant de la part llargad’aquesta i per sota d’ella.

Serveix per unirdues cordes quehagin de fer unesforç, com potésser lligar unpaquet. Com queés un nus pla,s’empra molt enprimeres cures.És el més senzill,perquè no s’es-corre i és fàcil dedesfer.

214


215

Nus de salvament


INSTAL.LACIONS

L’escolta sap servir-sehàbilment de les sevesmans.BADEN-POWELL

Els pioners són homesque van a obrir camí enla jungla o en altresindrets, per als quevindran després d’ells.

Escriu BP: els meus es-coltes d’Ashanti, quantambé feien de pioners,van haver de bastirquasi dos-cents ponts, iaixò amb els materialsque trobaven a mà.

Utilitzeu fusta seca per fer instal·lacions del camp (les justes inecessàries) i eviteu de clavar claus -no és permés a l’escoltisme- peraixò s’han inventat el cordill i els nusos que heu trobat en aquestcapítol.Després del campament no ha de quedar cap rastre de cap instal·lació;els troncs secs els apilareu en un racó i prou. Si deixeu una papererao una creu, cal demanar permís al propietari.216


Cadires

Prendre mides de les instal.lacions

Cal que lesinstal·lacions d’unpoble es facin a lamida de llursnecessitats i dels seushabitants: els dibui-xos següents donenidea de les mides méscorrents.

Són el sistema més boper disminuir al mínimles instal·lacions sensedisminuir ni un pèl elconfort del camp.

217


Taules

En un campament confor-table, no s’ha de menjarassegut a terra. S’ha deconstruir un menjador.

Tres regles d’or per construiruna taula de fusta:1. Senzillesa de línia: defugiu lacomplicació.2. Ben proporcionada: lloc pera tothom i l’alçada justa.3.Que lligui amb l’entorn: totnatural i net.

218


219


Bancs

Amb aquestsbancs podeuseure en qual-sevol lloc: propde la tenda, al’assemblea, alvoltant de l’al-tar, o sota unarbre.

Com fer unes latrines

Escriu Baden-Powell:Un aspecte molt important pera la salut dels escoltes és cavarun fossat que serveixi de latrina.Tot just arribats al lloc decampament, el que primer calfer és la latrina. També hi had’haver un orinador, que ha deser un sot mig ple de pedres peral drenatge. Encara que elcampament duri una nit. Quanl’escolta es troba fora delcampament, sempre cavarà unsot per a les seves evacuacionsi l’omplirà de terra després de

220


Papereres

servir-se’n. Negligir aquestes precaucions no solament fa insalubrel’indret, sinó que és motiu que els pagesos i propietaris se sentin pocinclinats a donar als escoltes el permís per instal·lar-se en els seusterrenys.

Si es fan latrines cal que compleixin determinades condicions:1. S’han de fer en un lloc funcional (si es fan lluny, ningú les fa ser-vir).2. Cal fer un bon forat (40 cm de profunditat i 100 cm de llargària).Cada vegada que es facin servir, es tirarà al damunt una capa de terrai cada vesprada seran desinfectades, per exemple, amb zotal.

Podem fer una BO depatrulla o d’unitatdeixant en el bosc o enel camp algunapaperera que siguisòlida o estable. Abanscal demanar permís alpropietari.

221


Màstils

Als grans campa-ments s’instal·larà ungran pal per a lesbanderes. Amb dostroncs units per testa,podeu aixecar el granpal.

Als campaments nosempre es disposa d’unaperxa llarga o d’un palrígid per hissar-hi lesbanderes. Cal, doncs, sa-ber construir un pal per ala bandera mitjançantbastons o perxes curtes,estil trípode o articulat.

222


Altres instal.lacions

PONTS

TORRES

Escriu BP:Hi ha moltes maneres de ferponts. La manera més senzilla defer un pont sobre un torrent estreti pregon és de tallar un arbre odos de la vora i fer-los caure demanera que quedin entravessatssobre el torrent. S’hi adapta unabarana i ja teniu un pontexcel·lent.

PORTES

223


Petites instal.lacions

ORATORISALTAR

224


PH

Es tracta de l’arti l’estil escolta.

225


Com es fa una balsa

Com es fa ciment

226


En un munt de sorras’hi fa un sot.

S’hi buida aigua. S’hi buida calç.

Es barreja totamb l’ajudad’una pala.

Amb la paleta es vaposant damunt els rajols

Els rajols es van ajuntantper formar una paret.

S’agafen quatre llaunes buides i estanquen fermament.Al damunt s’hi creuen els troncsnecessaris que es lliguen amb cordesper tal que quedi ferma per podernavegar.

10. TENIR CURA D’UN MATEIX Aprenem a estimar i a jugar net

LA MOTXILLACom t’has de fer la motxilla: coses comunes i coses personals.

NO

SÍ

Malament Bé

El pes de la motxilla

Perquè, per poc quees regiri es veu aviatsi la motxilla és d’unexcursionista o d’unescolta... A la nostra,la poma, el pa, laxocolata, l’abrigall iels llumins... entre elquadern de cançons,el llibre depregàries, labrúixola iels mapes...I el llibre decamp o car-net de des-coberta.Mn. AntoniBatlle.

227


La motxilla és una part molt important del teu equip. És com la casa que portes aldamunt. Cal, però, un cert ordre i un estil que delata si ets escolta o no:-Les coses més pesants les col·loques com més a prop possible de l’esquena.-Els potatendres omplen la motxilla de fòtils sense adonar-se que el petit feix pelcamí creix.-No cal portar coses penjades com si fossis un venedor de llanternes o cassoles.-Procura posar les coses amb ordre i dintre bosses, millor de roba.-El sac de dormir al fons, on cas de pluja sigui més resguardat de la mullena.-Capelina, paravents o anorac en mà.-Llanterna, llumins i cantimplora als costats.-Mira el dibuix de dalt i descobreix què has de portar i com has de fer les bosses.

228


CONSELLS DIARIS DE BP

1. Lleveu-vos de bon matí, amb elsol: Anar d’hora al llit i llevar-sed’hora, fan un home sa, ric i savi.2. Cada dia ens hem de banyar orentar només de sortir del sac. Imillor amb aigua freda: no s’agafenconstipats. Cal rentar-se les dentsdesprés de cada àpat.3. La roba -sobretot l’interior- s’hade canviar cada dia.4. Cal anar de ventre cada dia.5. Res de fumar: fa mal al cor i nopermet l’exploració.6. Res de begudes alcohòliques.Recordeu la dita “les begudes fortesfan els homes febles”.

7. Procureu riure ifer riure: allargala vida i fas feliçels altres. Tot téuna punta d’hu-mor.8. Mireu netamentles coses i les per-sones.

229


Cal fer gimnàstica

Alguns consells per viure sa

L’home de ciutat no sap anar-se’n a dormir, ni quan hi ha d’anar:és com un animal que hagi perdut la memòria, o que es cregui queser lliure vol dir no haver d’anar a jaç. Tampoc sap quina hora s’hade llevar, i no ha tingut el goig d’explorar la matinada.(Genis Samper: La descoberta).

Consells

1. Pren fruita per esmorzar: és la teva aliada contra els refredats.2. Dorm vuit hores: dormint recarregues la teva energia.3. Camina: l’exercici físic juga a favor de la teva salut; mou-te.4. Beu aigua: res d’alcohol fora dels àpats.5. Dorm amb la finestra oberta. Lleva’t d’hora i vés a dormiraviat: segueix el ritme natural per viure natural.6. Guarda unes estones de silenci: és la respiració de l’ànima.

Entrena’t, manté el teu cos enforma.BP ens recomana:Cada matí, davant la finestraoberta, fer deu minuts degimnàstica; això desperta... iens disposa bé per a tot el dia.Més val cercar de franc lasalut pels camps, que pagar almetge un beuratge repugnant.El prudent, per cura, es confiaa l’exercici; Déu no ha fet laseva obra perquè l’homel’esmeni.

230


PISTA HÉBERT

Georges Hébert havia observat que els tripulants del vaixell a velaque comandava, i particularment els habitants de les colònies, pujavenforts, àgils, hàbils i resistents, ben musculats; i tot, per la simplepràctica dels treballs naturals de la maniobra i de la vida a l’aire lliure,lluny de les ciutats i dels invents moderns i la mecanització. A partird’això va classificar 10 famílies de moviments senzills, de fàcilrealització, especialment durant les sortides i acampades: marxa, cur-sa, saltar, equilibri, de quatre grapes, nedar, llançar, aixecar, portarun pes, atac idefensa.Aquests exer-cicis estan encontacte ambels elementsn a t u r a l s :l’aire, el sol il’aigua. Lac o n s i g n ad’Hébert: Serfort per ser-vir.Aquí teniuuna possiblepista Hébertde 12 provesque podeua d a p t a rsegons el llocde la vostrasortida ocampament.

231


Ara ja etsun escolta/guia de debò!Oi que és guai la natura?Però continua un xic més,

continua, que encara et faltaconèixer una mica més peracabar de trobar el teu lloc.

CAPÍTOL V

Amb un estilque ens uneix

Amb un estil que ens uneix

CERIMONIALEl cerimonial no és una estructura, és un ritme. Perquè marca el ritus

de pas, que s’intercala en tota la vida escolta: Promesa, badge blau,badges d’especialització, badge vermell... Fent aquests passoss’avança. El millor exemple són les estacions de la naturalesa, marcon se sol fer tot el cerimonial escolta. S’hi donen també uns passos:tardor (Pas), Nadal (Promesa), primavera (proves i badges), estiu(promeses)... Així es va repetint cíclicament el ritme que ens ajuda aavançar. El marc ajuda a solemnitzar i a encarnar-nos. Fins al puntque les estacions són el marc on se situa l’Any Litúrgic on fem me-morial també del naixement, passió-ressurrecció, i ascensió de NostreSenyor Jesucrist. Enmig de la tardortornem a començar l’Any Litúrgic.Aquest és l’itinerari cristià on ens hemd’anar configurant.El cerimonial sacralitza (posa Déu)

en aquest Joc que és l’Escoltisme iGuiatge d’una manera natural i senseforçar la seva presència. Com el Pobled’Israel va anar marcant les sevesgrans etapes amb un cerimonial on feiamemòria de com Déu li exigia un noupas i Ell es comprometia aacompanyar-los: sortida d’Egipte (elgran Pas); la Promesa al Sinaí al capde tres mesos d’haver sortit i al’entrada a la Terra Promesa ambl’aixecament de dotze pedres com amemorial d’estabilitat. Trobaríem elmillor itinerari en els sagraments del’Església, que el nostre cerimonial tépresent: el R/NG se situa i recorda laProfessió de Fe; i el P/C laConfirmació.234

FESTA DEL PASQuè és i com es faEs una cerimònia que

coincideix amb la tardori té una part de tristesa-comiat dels amics- peròtambé una part d’alegria-es deixa lloc alsnouvinguts-. Aquestafesta s’ha preparat perunitats, el dia abans ouna estona abans de lacerimònia del pas. S’ha de pensar què he après, sigui com a comiato compromís, i què estic disposat a fer per tirar endavant la patrullai la unitat, segons el cas.Es una ceremònia que reuneix l’Estol de Llops/Daines, primer i per

separat: per tal que aquest acomiadi el/s noi/s i la/es noia/es quepassen d’unitat i es fa el Gran Crit. Primer es reben els nouspotatendres; se’ls fa passar una sèrie de proves, els pares els posenla camisa i l’Akela el fulard. Després es resa l’Oració del llop i ladaina i s’acomiaden els llops i daines vells; s’obre el cercle is’acompanyen fins a la línea de la Unitat dels Minyons Escoltes iNoies Guies (R/G i P/C). Allà l’Ajudant de Cap corresponent el ve arebre, els pares els posen la camisa i són conduïts al Cap d’Unitat;allà llegeixen els seus compromisos i els caps els posen el fulard.Llavors se’ls confia a un cap de Patrulla que els saluda i amb la Pa-trulla fan el crit de Patrulla posant la mà al damunt del banderí. Esresa la Pregària escolta.

Ha de ser: curta, explicada, repetida, interessant, moguda, oportu-na, natural, impecable i adaptada. No s’ha de fer sense necessitat.


235

Xiulet escoltaÉs una manera de xiular escolta per reconeixer-nos entre els escol-tes. Es respon repetint el crit o les últimes quatre notes. Es pot utilitzarper un joc, quan hi ha un perill, quan s’entra en un racó de patrulla.

El pas dintre de Minyons i Guies de R/NG a P/C és semblant. CadaR/NG s’acomiada explicant les descobertes fetes en la unitat il’ajudant de caps de P/C l’acull, els seus pares li posen la camisavermella i és portat al cap de P/C que li posa el fulard. Allà el Capd’Equip corresponent el ve a buscar i el porta a l’Equip. Fan el critposant les mans damunt el banderí. Després es resa l’Oració delPioner.S’acaba amb el Cant de la Promesa.


236

Com s’han de pujar i baixar les banderes

I es resa l’Oració Escolta.

Al començar i acabar el camples banderes s’hissen i esbaixen de manera solemne. Al’acabar un dia de camp, hofan tres escoltes i un ajudantde cap. Es toquen tres tocs decorn en començar i un toccurt en acabar. Tothom, alcampament, interromp lesactivitats i des d’allà on estrobi es gira de cara al màstili amb l’actitud de «Sempre apunt» saluden.Es resa una Ave Maria.

Com s’hissa demanera solemne1. Aixequen lesbanderes els qui hanfet la promesa.2. El Cap d’Unitat faun cop de xiulet i esformen les unitats.Els caps són sota elsmàstils.3. Es puja mentre es canta l’himne nacional de Catalunya ElsSegadors.4. En acabar el Cap d’Unitat crida «SEMPRE...» i es respon «APUNT».


237

Consell d’HonorQuè és i com es fa

Es llegeix BP, la Llei i es fa laPregària Escolta.El Cap d’Unitat explica l’ordredel dia.Es deixa parlar al qui pertoca.

Investiment del Cap de patrullaBanderí i paraules

Es resa l’Oració dels Caps. Es fan una sèrie de consideracions a laseva funció a partir de l’Oració del Cap.Ell la repeteix sol.El Cap de Patrulla saluda al Cap d’Unitat i aquest li posa les cintes ili dóna el bordó amb el banderí.Se’n va llavors davant de laPatrulla i, després de clavar elbanderí a terra, cada escolta oguia al seu torn posa la màesquerra damunt de la del Capde Patrulla que a l’inici l’haposada damunt del tòtem delbanderí i l’altra mà esquerracobreix la del CP. Al final esfa el crit de patrulla.


238

Vetlla de la PromesaQuè és i el tipus de vetllaLa Promesa és precedida normalmentd’una vetlla que s’inspira en els costumsde la cavalleria medieval.La vetlla té lloc en una capella o entornd’un foc. Només hi poden entrar els quehan de fer la Promesa. Es fan estones depregària, algun cant, una reflexió del capde patrulla, d’unitat i del consiliari, ambestones de silenci i estones de recolliment.És un bon moment per repassar la històriai el text de la Promesa.


PromesaOn, com, moment i participacióLa Promesa feta al cim del Carlit, o prop d’un estany de les Bulloses,després d’una ruta, amb neu i boira, amb pluja o vent... fa pensar enaquelles Promeses dels grans caminants de l’Antic Testament.Es tracta de dir en «veu alta» quin significat té per a mi i per a lameva unitat aquest caminar com un nòmada amb la tenda a l’esquenai la suor al front. Dir això és «fer la Promesa», és comprometre’s ambaquesta terra i aquesta gent. Com Abraham, Moisès, Elies i Jesús.La Promesa és un altre element clau de la pedagogia escolta i guia.També ho és en la Bíblia. Després de tres mesos de la sortidad’Egipte, els Israelites van arribar al desert del Sinaí i allà es vasellar la Promesa (Ex 19,1). En aquesta muntanya es preparal’Aliança o la Promesa de Déu amb el seu poble. En l’Escoltisme iel Guiatge també al cap de tres mesos el ranger i la guia, o el pioneri la caravel·la, són convidats a fer la seva Promesa: així mateix,després de tres mesos de ruta i de viure en tendes, el poble ja és apunt per adherir-se a la vida que Déu li ofereix de seguir en aquestaruta pel desert.

239

Com es prepara1. En l’Escoltisme i el Guiatge, en el moment de fer la Promesa,es reviu la història viscuda com a patrulla/equip i com a grup.En algunes associacions es llegeix la Llei Escolta i Guia, i en algunesla història del grup feta d’activitats de servei i d’aventures.De la història compartida i viscuda es fa un «memorial». Es recorda,s’actualitza i ens projecta cap al futur.2. Un conjunt de ritus (insígnies, el lloc, la participació del grup,els textos...) diuen allò que les paraules no poden expressar i que volsacralitzar el moment.Per això hom busca:UN LLOC, significatiu, que uneixi la història a l’esdeveniment. Comdiu Forestier: «on bufi l’Esperit».UN TEXT: la Llei, la història del grup... com en l’AT, que faci «me-morial» del passat-present-futur.AMB LA PARTICIPACIÓ DE TOT EL GRUP. Que cada patrulla,cada cap... prepari una part. És una festa de tots: llegir, cantar,simbologia...I QUE PARLIN ELS SÍMBOLS I ELS GESTOS (BADGES,REGALS...). Això fa transcendent l’esdeveniment.

De les 4 a 2/4 de 7 (2 hores i mitja)4 - 4.10 Arriben els escoltes.De les 4.10- 4.30 Lectura del carnet,de la Llei i la pregària escolta. (20’)4.30- 4. 50 Catequesi: Evangeli del diumenge. (20’)4.50- 5.00 Berenar. (10’)5.00- 5.30 Joc o cants. (30’)5.30- 6.00 Tècniques escoltes i proves. (30’)6.05 Visita al Santíssim. (0,05’)O el 1r dissabte de mes: (de 6.00-6.30) Eucaristia (30’)


Exemple d’un horari de cau

240

ALGUNS CANTS

Tots vosaltres us veieu amb cor per transportar el cant... al cor dela muntanya i al redós de les belles fonts de la vostra comarca...així vostres veus s’harmonitzen amb la frescor dels vents, amb lessolemnes remors del bosc i amb les puríssimes veus de l’ocellada,harmonia suprema d’alabança al Senyor. (Mn. Antoni Batlle)


241


Els Segadors

Catalunya, triomfanttornarà a ser rica i plena!Endarrere aquesta genttan ufana i tan superba!Bon cop de falç!Bon cop de falçdefensors de la terra!Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!Ara és hora d’estar alerta!Per quan vingui un altre junyesmolem ben bé les eines!Bon cop de falç!Bon cop de falçdefensors de la terra!Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemicen veient la nostra ensenya:Com fem caure espigues d’or,quan convé seguem cadenes!Bon cop de falç!Bon cop de falç!defensors de la terra!Bon cop de falç!

Cant de les Patrulles

Senyor, units en l’acampadade cara el jorn que ens diu adéu.Minyons amb l’ànima arboradaalcem a Vós la nostra veu:Oïu benigne la pregàriaque d’aquest camp s’aixeca a Vósqui tantes nits aquí a la terrasota el cel fareu repòs.

I venim totes les patrullesamb afany de servir-vos millor.Dintre el bosc silenciósles mans a Vós estesesbeneïu-nos, Senyor des del Cel.

Les clarors de la nit

Les clarors de la nithan omplert les muntanyesi els camps.Tot dorm no feu brogit.

Les clarors de la nitens conviden al son i a la pau.Germans, resteu units.

Les clarors de la niten silenci ens parlen de Déu.Germans, pregueu units.

242

Cant de la Promesa

1. Davant de tots em donopel meu honor.I a Vós tot m’abandonoSenyor, Déu!

Rebeu la prometençaque us faig joiós.Ma sang, mon cor ma pensaseran per a Vós

2. La fe que el cel em cantaparlaré amb zel.I dins l’Església santaviuré fidel.

3. La pàtria beneïdadefensaré.Fervor tant com la vidahi guardaré.

4. Compliré sens fatigael meu servei.La Llei escolta, em lligaa la vostra Llei.

L’ombra cobreix ja la terra

1. L’ombra cobreix ja la terraamb son mantell de vellut.De genolls, Verge de la Serraimplorem el vostre ajut.

O Verge la més dolçaMare del bell amor.Guardeu, Senyora nostra,la puresa del nostre cor.

2. O Reina de les estrellesil·lumineu recollit,nostre cor, perquè aixícom elles,vetlli sempre, dia i nit.

3. Coloma blanca com la neude les congestes del cim,la meva ànima guardeuguiant-la per bons camins.

4. O Mare, vostres finesesvetllin el son dels minyons,envieu el vostres sentinellesguardin vostres àngels bons.

5. Com una tenda lleugeraque recullin per partir,també així mon esperit esperasempre a punt de morir.

CÀNONA 4 veus


243

L’Hora dels Adéus

1. És l’hora dels adéus,i ens hem de dir adéu-siau.Germans dem-nos les manssenyal d’amor, senyal de pau.

El nostre comiatdiu a reveure si a Déu plaui ens estrenyem les mansmentre diem Adéu-siau.

Bell matíAl matí tot resplendeix, tot cantala terra riu, llueix el sol.Ni el vent i el mal temps no ens espantai cantem com ocells a ple vol.

Que cada jorn és un jorn de festai al nostre cor hi brilla la claror,vibrant de goig, de joia i d’amor,cantem alegres del món l’esplendor.

Prou sabem que cal lluitar en la vida,que cada jorn porta el seu dol,però sabem també que Déu sens midafa lluir per tothom el bon sol.

La dissort quan truca a nostra portaens troba a punt, amb el cor fort,que la nostra joia ens transportaal reialme on no es tem ni la mort.

Lletanies del foc

Visca la claror del foc,visca sa claror.Foc, foc, foc joliucrema, cremaamb gran delit.Foc, foc, foc joliualegra’ns la nit.

Visca l’escalfor del foc,visca l’escalfor.

Visca les brases del foc,visca els tions.

El foc és un do de Déu,un do del bon Déu.

2. No és un adéu per sempre.És un adéu per un instant.El cercle referem i finspotser serà més gran.

3. La Llei que ens agermanaens fa més fortsi ens fa més grans.Si ens fa més bons minyons,també ens fa ser més cristians.


244

ALGUNES PREGÀRIESDurant el camp escoltaBenedicció del campMossèn: El nostre auxili és el nom del Senyor.Tots: Que ha fet el cel i la terra.M: El Senyor Déu nostre es passeja pel migdel nostre campament.T: És per això que el nostre campament seràsant.


En iniciar una ruta escoltaSenyor, Vós que heu obert als fills d’Israel un camí enmig del deserti que heu guiat els tres Reis per una estrella fins a Vós, doneu-nosuna bona ruta. Així acompanyats pel vostre àngel, nosaltres arribaremal final del nostre camí, i més tard entrarem a la casa del Pare etern.PerCrist Senyor nostre. Amén.

Benedicció i acció de gràciesdels àpats

Oh Pare Déu que alimenteu tots elsocells del bosc, beneïu nostre pa,nostra taula i nostres cors.Gràcies Senyor per aquest(dinar-sopar) que acabo de menjar.

M: El Senyor sigui amb vosaltres.T: I amb el vostre esperit.M: Preguem (tots preguen en un moment de silenci).Déu Omnipotent i Etern que durant quaranta anys no vau voler altresantuari en aquest món que la sagrada Tenda d’Israel, digneu-vosplantar la vostra Tenda enmig dels escoltes que són el vostre poble iallunyar d’aquest campament tot pecat i tot mal. Per Crist Senyornostre. Amén.

245

L’ÀNGELUSAquesta pregaria, dirigida a Maria, ens recorda i ens fa present laactitud de la Mare de Déu d’estar “sempre a punt” al servei que Déuli va demanar. Es resa al matí, al migdia i el vespre per recordar-noscom hem d’estar disponibles també a servir imitant a Maria.Lector: L’Àngel del Senyor anuncià a Maria.Tots: I ella concebé per obra de l’Esperit Sant.

Déu vos salve, Maria plena sou de gràcia ...Lector: Heus aquí l’esclava del Senyor.Tots: Faci’s en mi la vostra paraula.

Déu vos salve, Maria plena sou de gràcia ...Lector: I el Verb s’encarnà.Tots: I habità i plantà la seva tenda entre nosaltres.

Déu vos salve, Maria plena sou de gràcia ...Lector: Pregueu per nosaltres, Santa Mare de Déu.Tots: Perquè siguem dignes de les promeses

de Jesucrist.Lector: Preguem,

Infoneu, Senyor, la vostra gràcia en els nostres cors; per talque tots els qui coneguérem, per l’anunci de l’Àngel, l’Encarnació deCrist, el vostre Fill, siguem conduïts per la seva Passió i Mort en creu,a la glòria de la Resurrecció, pel mateix Crist Senyor nostre.Tots: Amén.


Oració del llobató i la dainaSenyor, Jesús, que ens estimeu amb un amor tan gran, feu que Usestimem cada dia més i més, doneu-nos un cor joiós, per cantar lesmeravelles que heu fet, doneu-nos la força de fer sempre tant compuguem perquè vingui el Vostre Regne.Ajudeu tots els qui sofreixen i guardeu si us plau tots aquells queestimem. Amén246

Oració escoltaSenyor Jesús,que vinguéreu al món per salvar elshomes i ensenyar-los de ser bons ide fer el bé, ensenyeu-nos de sersempre generosos, d’estimar-vos iservir-voscom vós mereixeu, d’estimar i servirels altres per amor a Vós, d’estimar iservir la pàtria més que a nosaltresmateixos, d’ajudar els seus fills atractar-se amb cor de germans, de notenir por de cap esforç ni sacrifici pelbé dels altres, de donar-nos sensemiraments, de treballar no pensant enel repòs i en el plaer, i de no cercaraltra recompensa, sinó la de saber quefem sempre la vostra santa voluntat.Amén(P. Jacques Sevin)


Oració del Cap de Patrulla i dels capsSenyor Cap Jesucrist, que malgrat la meva feblesa m’heu escollit coma cap i guardià dels meus germans escoltes, feu que pels meus exemplesi paraules il·lumini llur marxa pels camins de la vostra Llei, i quesàpiga conduir-los d’etapa en etapa fins a Vós, oh Déu meu, al campde la joia i del repòs on heu plantat la vostra Tenda i la nostra per total’eternitat. Amén

Oració escolta més breu (Adaptació musical de Xevi Oliver)Senyor Jesús, ensenyeu-nos a ser generosos, a donar-nos sense mesu-ra, a combatre sense preocupar-nos de les ferides, a treballar sensedescansar, a donar-nos sense esperar altra recompensa que saber queestem fent la vostra santa voluntat. Amén.

247


Oració del Pioner i la Caravel·laSenyor Jesús, ens has posat enmig dels nostres germans, com a signede la teva divinitat i del teu amor redemptor.Sabem que només s’estendrà aquest signe si la nostra actitud i elssentiments més profunds del nostre cor són imatge del teu.Fes-nos, doncs, una ànima humil i franca perquè desaparegui ennosaltres tot esperit de superioritat, i que el nostre tracte sigui sempred’una fraternal simplicitat.Dóna’ns set de justícia i esperit de pobresa perquè el nostre serveisigui sincer.Que els nostres cors creixin en un amor desitjós de comprendre i ser-vir tothom. Fes-nos portadors de joia, de pau i d’amistat.Per tal que, a través de la transparència de les nostres vides, apareguila misteriosa i atraient resplendor del teu Ésser de Fill de Déu. Amén

Oració del Guia Escolta (Truc)

Concediu-nos Senyor, un cos vigilant, que cap pensament de vanitatens allunyi de Vós; un cos noble que es respecti i miri amb respecteel dels altres; un cos recte que cap malesa el desviï; un cos fort quecap passió l’esclavitzi i finalment un cos generós per al servei. Amén.(Treta de l’AE Sant Martirià de Banyoles. Curs 1961-1962).

Foc de campAl toc del corn arriben les patrulles i a mesura que se situen al seu llocfan el crit de patrulla. Cadascú va embolicat amb la seva manta i elfulard al cap, tots esperen silenciosos l’arribada de la flama. S’encénel foc i el consiliari el beneix. Es canten les lletanies del foc. Hi ha undirector del foc i un mantenidor del foc.Tot foc acaba amb la Pregària. El cap diu «Sempre a punt!». Un cap dePatrulla fa l’Examen de consciència a partir de la Llei Escolta. Desprésd’un silenci es resa l’oració escolta i el Pare Nostre. Al final es cantael cant de les patrulles i el consiliari dóna le benedicció. Les patrulleses retiren en silenci a llurs tendes.248


Examen de consciència a partir de la Llei EscoltaEns esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom.Ens esforcem sempre a fer el que hem de fer en cada moment? Somfidels a la paraula donada?Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres.Resem? Donem gràcies a Déu per la família, els amics, l’aliment...?Celebrem l’Eucaristia cada diumenge?Som respectuosos amb les persones d’altres països i conviccionsdiferents?Aprenem a ser útils i a fer servei.Estem disposats a servir, o millor que ens serveixin? Fem la bonaobra cada dia?Som germans de tothom i treballem per la pau.Som realment amics de tothom? Tenim mania a algú? Treballem perla pau quan dos es barallen?Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món.Com tenim cura del que és de tots: carrer, jardins, papereres...? Someducats?Defensem la natura i protegim la vida.Respectem la natura sense embrutar-la? Tenim cura dels animals?Tenim cura del nostre propi cos: dormint, fent esport, menjant el quecal...? Hem begut massa alcohol o hem provat droga?Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots.Sóc egoista, vaig a la meva, sé compartir? Sé treballar en equip?Sóc crític sense fer res?Som decidits i afrontem les dificultats sense por.Si estem de mal humor o cansats procurem dissimular posant- nosalegres?

249

Benedicció del foc de campSenyor, Vós que mentre els vostres deixebles estaven ocupats tota lanit a pescar, els vàreu preparar un foc vora la riba del llac ambaliment; digneu-vos beneir aquest foc alimentat de fusta. Per CristSenyor nostre. Amén.


Com confessar-se (un cop al mes)

1. Preparació:Fer l’examen de consciència. Aquí te’n preparem un a partir de la Lleiescolta i guia.Es fa una estona de silenci i es resa el “Jo pecador”.2. Celebració:Es fa el signe de la creu en arribar, que recorda el baptisme i la condicióde fill de Déu.Dius quan temps fa que no has rebut el sagrament de la Reconciliaciói el mossèn et pot proposar la lectura d’un tros de l’Evangeli queil·lumini l’actitud del que diràs.Confesses el teus pecats, de manera sincera i senzilla.El mossèn et donarà algun consell i t’animarà...Tu pots manifestar el teu dolor dient, per exemple: Jesús compadiu-vos de mi.Llavors el mossèn, imposant les mans damunt del teu cap, et donaràl’absolució com l’abraçada del Pare Bo de l’Evangeli (Lluc 15, 20).Abans d’acabar, el mossèn et proposarà fer alguna BO.3. Després, pots donar gràcies a Déu pel perdó i la pau. Pots pensarcom faràs i a on, la BO proposada.250

Ens queixem a la primera per qualsevol cosa: menjar, fred, que lescoses no surtin?Estimem el treball i volem fer bé les coses.Estudio les hores necessàries? Acabo bé les coses o les deixo a migfer? Tenim l’habitació ordenada?Aprenem a estimar i a jugar net.Respectem el nostre cos i el dels altres sabent que són obra estimadaper Déu?Procuro jugar net en el joc, sé perdre i sé guanyar amb noblesa?


Oració al final del Campament

M. Us confessin, Senyor, totes les vostres obres.T: I els vostres Sants us beneixin.M: No a nosaltres, Senyor, no a nosaltres.T: Sinó al vostre Nom doneu glòria.M: Escolteu la nostra pregària.T: I pugi a Vós el nostre clam.M: Preguem (tothom prega en un moment de silenci).

Oració del vespreVisiteu, us preguem, Senyor, aquest campament, i allunyeu tots elsperills; que els vostres àngels hi facin estada perquè ens guardin enla pau, i sigui sempre amb nosaltres la vostra benedicció.Per Crist Senyor nostre. Amén

251

Oh Déu, que ens ensenyeu queaquí baix no tenim estada fixa, ique tan fàcilment com s’enrotllauna tenda ens preneu de nou lavida, us donem gràcies de tots elsbeneficis rebuts de Vós durantaquest campament i us demanemque així com tornem joiosos acasa dels nostres pares, així lavostra crida ens trobi sempre apunt de tornar a la Casa del Parecelestial.Tots: Amén.

Felicitats.Has escoltat el teu cor i t’has guiat

pels seus batecs.Ara fes un moment de silenci i deixa

respirar la teva ànima.Que la pau t’acompayi sempre i en

siguis un bon transmissor.

253

PREGÀRIA ESCOLTA

Anotacions personals

254


255

256


Aquest Carnet del minyó escolta i la noia guia ha estatpensat i elaborat a partir de diferents publicacions de casanostra i de les nostres associacions veïnes de França, Suïssai Itàlia que trobareu en la bibliografia que us adjuntem. Caldestacar els textos de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordide Catalunya (MEGSJC), Delegació Diocesana d’Escoltismede Girona (DDE), Scouts de France (SDF), Guides de France(GDF), Scouts i Guides d’Europe (SDE), Scouts Unitaires deFrance (SUF),Eclaireurs Neutres de France (ENF),Associazione Guide e Scouts Cattolici Italiani (AGESCI),Fédération Scouts Catholiques de Belgique (FSC), Fédérationdes Eclaireuses de Suisse (FES), Association de Scouts deGenove (ASG), i algunes publicacions de la Conferència In-ternacional d’Escoltisme Catòlic (CISC) i de l’Oficina Mun-dial del Moviment Escolta amb seu a Suïssa (OMMS). Peròs’ha de fer referència, sobretot, al llibre de Lord Baden-Powell: Escoltisme per a nois (Ed. Gili Barcelona 1968).

Hi ha col·laborat, sobretot, la Dolors Bustins pel que fa a lamaquetació a la qual agraïm el gran servei.

Així també als caps de l’AEiG Pla de l’Estany Xevi Oliver,Fina Teixidó, Joan de la Creu Morales i Lluís Illas. Tambéhan fet les seves aportacions les professores Consol Duran iM. Àngels Juanmiquel. Agraïm també les aportacions delspedagogs i escoltes Carles Aulí i Glòria Llinàs. Així mateixdonem les gràcies als mossèns Josep M. Marquès (a.c.s.),Lluís Suñer i Felip Hereu.

Mn. Jordi Font i Plana,Consiliari diocesà de Minyons Escoltes i Guiesde Catalunya de la Demarcació de Gironai de l’AE i G Pla de l’Estany.

Fontcoberta, 24 de desembre de 2007.Any del Centenari del 1r campament escolta.

257

258

Manuals i llibres consultats:

AAVV, Kraal 1987, Avignon 1986.

AGESCI, Il sentiero nell’impresa. Specialtà, brevetti, specialità di squadriglia, Roma 1992.

AGESCI, Occhi Scout. Tecniche per l’osservazione, Roma 1991.

AGESCI, I lupi al campo, Roma 1992.

ASSOCIATION DU SCOUTISME GENEVOIS, Cap 3, Carnet de progressions. Geneve

1993.

ASSOCIATION DU SCOUTISME GENEVOIS, Cap 2, Carnet de progressions. Geneve

1993.

BODARD, A., de, Toutes les ficelles des noeuds, Chateau-Landon 1998.

CISC, Pistas, 5a. ed. 1959, Bruxelles.

CHAUMEIL, Jean-Louis, Étapes Scoutes. Carnet d’epreuves, Paris 1992.

CUSMA, G., Alla scoperta del cielo stellato, Assisi, 1992.

CUSMA, G., Seguendo l’acqua, Assisi 1993.

DELEGACIÓ DIOCESANA D’ESCOLTISME, La pregària al campament, 1959-1960,

Girona.

DELEGACIÓ DIOCESANA D’ESCOLTISME, Proves, Girona.

DDE, Carnet de la Noia Guia, s/a, s/ll.

DDE, Carnet del Cap de Patrulla, Barcelona 3 ed. 1962.

ÉCLAIREURS NEUTRES DE FRANCE, Aventure, Lille, s/a.

ÉCLAIREURS NEUTRES DE FRANCE, Étapes de la Section Fémine, Paris 1991.

ÉCLAIREURS NEUTRES DE FRANCE, Grand Jeu, Paris, s/a.

ÉCLAIREURS NEUTRES DE FRANCE, Être éclaireuse, Strasbourg, 1993.

ÉCLAIREUSES ET ÉCLAIREURS UNIONISTES DE FRANCE, Bivouac, le carnet,

Versailles, s/a.

FARSY, D., Le camp scout, cette aventure, St-Vincent-sur-Oust, 1988.

FÉDÉRATION DES ECLAIREUSES ET ECLAIREURS, Etapes, Paris 2001.

FÉDÉRATION DES ÉCLAIREUSES SUISSES, Pour toi, Paris 1981.

FSC, Badge de Tenderfoot, Louvain 1941.

FSC, Badge de Première Classe, Louvain 1938.

FSC, Patte tendre, Louvain 1947.

FSC, Propos sur Campisme, Louvain 1946.

GRIECO, Attilio, Il manuale dello scout, Casale Monferrato, 2001.

259

GUIDE E SCOUTS D’EUROPA CATTOLICI, Natura, Padova 1994.

GUIDE E SCOUTS D’EUROPA CATTOLICI, Topografia, Padova 1998.

GUIDES DE FRANCE, Le camp t‘appelle, Paris 1982.

GUIDES ET SCOUTS D’EUROPE, Entre dans le Jeu, Chateau-Landon, 2a ed. 1991 i 5a

ed. 2004.

GUIDES ET SCOUTS D’EUROPE, Pour toi CP, Chateau-Landon, 1a 1993.

GUIDES ET SCOUTS D’EUROPE, Tiens ta place, Chateau-Landon, 1a. ed. 1992 i 3a.

ed. 2000.

GUIDES ET SCOUTS D’EUROPE, Va de l’avant, Chateau-Landon, 1a. ed. 1992.

MENU, M., Chef de Patrouille, Toulouse 1991.

MINYONS ESCOLTES- BOY SCOUTS, Reglament núm. 1, s/a, s/ll.

MINYONS ESCOLTES-BOY SCOUTS, Carnet de Proves, Barcelona 1960.

MINYONS ESCOLTES i GUIES SANT JORDI DE CATALUNYA, Com viure el campd’estiu, Barcelona 1986.

MORANDI, R., -CHAUMET, P, Le Manuel du Scoutisme Catholique, Paris 1990.

MOUVEMENT SCOUT DE SUISSE, Thilo. Manuel des éclais suisses, Berna 12 ed., 1993.

SCOUTS D’EUROPE, Badges. Carnet de brevets, Chateau-Ladon, s/a.

SCOUTS D’EUROPE, C.P. prends la barre!, Chateau-Landon, 1a. ed. 1993.

SCOUTS D’EUROPE, La Patrouille t’invite, Chateau-Landon, 3a. ed.

octubre 1991.

SCOUTS D’EUROPE, La Patrouille t’attend, Chateau-Landon, s/a. i 3a. ed. 1991.

SCOUTS D’EUROPE, La Patrouille compte sur toi, Chateau-Landon, 3a. ed. 1992 i

2006.

SCOUTS DE EUROPA, Ceremonial, Madrid 1994.

SCOUTS ET GUIDES D’EUROPE, Céremonial des Guides et Scouts d’Europe, Paris 1984,

8 ed. 1994 i 2007.

SCOUTS DE FRANCE, Manuel du Scout. Chiche cap dac, Paris 1980.

SCOUTS DE FRANCE, Le livre des scouts. Chiche cap dac, Mans,1989.

SCOUTS DE FRANCE, Etapes, Paris 5a. ed. 1949 i 11 ed. 1955.

SCOUTS DE FRANCE, Le camp des pionniers, Paris 1966.

SCOUTS DE FRANCE, Carnet du Pilote, Paris 1984 i 1999.

SCOUTS DE FRANCE, Des defis pour l’aventure, Paris, s/a.

SCOUTS UNITAIRES DE FRANCE, Azimut, 3a. ed 1992, 4a. ed. La Chapelle 2006.

SICA, M. Ceremonie scout. Suggerimenti di vita e stile scout, Roma 1989.

ÍNDEX

Nota aclaratòria ................................................................................................................... 1

BENVINGUDA .................................................................................................................. 2Aquest carnet pertany ...................................................................................................... 4La meva història de cristià/na ........................................................................................ 5

I. ON EM POSO?Història de Baden-Powell i Olave St. Clair Soames ....................................................... 8Resum de la història de B.P. ......................................................................................... 10Darrer missatge de Baden-Powell ................................................................................. 15Història de l’Escoltisme ................................................................................................ 16Breu història de l’escoltisme català ............................................................................... 18La flor de lis .................................................................................................................. 20Sant Jordi, patró dels Escoltes ...................................................................................... 21L’uniforme ..................................................................................................................... 23La Llei Escolta i Guia ................................................................................................... 25El fulard i el cap de turc ................................................................................................ 26El bordó ......................................................................................................................... 27El xiulet escolta ............................................................................................................ 28L’estendard .................................................................................................................... 28La salutació escolta: “Sempre a punt” .......................................................................... 29La B.O. .......................................................................................................................... 30Tres diades a recordar i festejar: sant Jordi, Diada Pensament,Diada Nacional .............................................................................................................. 31

II. DINTRE D’UNA PATRULLAIntroducció .................................................................................................................... 34El teu lloc dintre la patrulla ........................................................................................... 35El crit de patrulla ........................................................................................................... 35El banderí ...................................................................................................................... 36Què és un/una cap de patrulla i com ha de ser? ............................................................ 36Les nostres quatre patrulles amb el seu banderí ............................................................ 37Què diu BP als caps de Patrulla .................................................................................... 39La Llei del /de la Cap de Patrulla .................................................................................. 39El/la veritable cap .......................................................................................................... 40El segon de Patrulla ...................................................................................................... 40Una reunió de Patrulla .................................................................................................. 41Deu prudències del CP per a una reunió ....................................................................... 42Sortida de Patrulla ......................................................................................................... 43Deu regles d’or per a les sortides de patrulla ................................................................ 44Consell de Caps de Patrulla amb els Caps d’Unitat ...................................................... 45

260

Sortida de Caps de Patrulla (l’Alta Patrulla) per a la formació .................................... 45Consell d’Honor amb els qui han fet la Promesa .......................................................... 45La meva patrulla és ....................................................................................................... 46

III. AQUEST POT SER EL MEU CAMÍIntroducció .................................................................................................................... 48Nouvingut/nouvinguda ................................................................................................. 49Etapes de la teva vida escolta/guia ................................................................................ 50Aspirant ......................................................................................................................... 52Quines són les proves escollides i passades .................................................................. 56La Promesa Escolta i Guia ........................................................................................... 57Aquesta és la meva història escolta/ guia ...................................................................... 59Què és per a mi ser escolta/guia .................................................................................... 60Què diuen de mi els meus companys ............................................................................ 61Amb aquestes paraules faig la Promesa Escolta/Guia .................................................. 62Cerimonial ..................................................................................................................... 63Proves de l’etapa blava: Ràngers/Noies Guies ............................................................. 65Quines són les proves escollides i passades .................................................................. 68Badges d’especialització de l’etapa blava: Ràngers/Noies Guies ................................. 69Sèrie verda: camp .......................................................................................................... 70Sèrie blanca: religió ...................................................................................................... 76Sèrie groga: esport ........................................................................................................ 78Sèrie blava: descoberta social ....................................................................................... 81Sèrie marró: naturalesa .................................................................................................. 84Sèrie lila: animació ........................................................................................................ 87Sèrie vermella: artesà .................................................................................................... 90Proves de l’etapa vermella: Pioners/Caravel.les ........................................................... 95Quines són les proves escollides i passades .................................................................. 97Badges d’especialització de l’etapa vermella: Pioners/Caravel.les .............................. 98Evangelitzador .............................................................................................................. 99Natura .......................................................................................................................... 100Raid ............................................................................................................................. 101Intervenció .................................................................................................................. 102Transmissió ................................................................................................................. 103Camp ........................................................................................................................... 104Art ............................................................................................................................... 105Història de la meva progressió .................................................................................... 106

IV. QUÈ PUC APRENDRE EN AQUEST CAMÍ: VIURE LA LLEI ESCOLTAIntroducció .................................................................................................................. 110

1. Amb estil escolta: Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom.Somriure enmig de les dificultats. Fer servei. Sentit pràctic i d’allò concret.Saber mirar és més que saber veure: joc d’en Kim. Acabar bé les coses.Saber guardar silenci. .................................................................................................. 111

261

2. Per ser cristians conscients: Vivim la nostra fe i respectem les conviccionsdels altres. Fer un oratori. L’Hora Ruta. Pregar amb patrulla. L’Eucaristia. Fer un altari un ambó. Proclamar la Paraula de Déu. Conèixer els objectes de l’altar.Pregar amb gestos. La Reconciliació. L’acompanyament espiritual. .......................... 115

3. Saber llegir enmig de la natura: Aprenem a ser útils i a fer servei.Senyalització. Codi de les banderes. Morse. Seguir i posar pistes.Prendre mides. Fer un croquis. .................................................................................. 124

4. Tots som germans escoltes: Som germans de tothom i treballem per la pau.100 anys d’escoltisme! Avui hi ha 38 milions d’escoltes i guies. Jamboree.Les associacions escoltes catalanes. Algunes associacions germanes.Altres grups. ............................................................................................................... 135

5. Saber explorar: Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món.Esquema d’exploració. Què és un raid? Quines menes de raids hi ha.El raid servei a pagès. La vetlla del foc, tot sol. Carnet de camp o de raid. .............. 140

6. La nostra casa és la natura: Defensem la natura i protegim la vida.El meu carnet d’observació. Com es fa un herbari. Petit test ecològic. Coneguemalguns arbres. El bosc ens pot alimentar. Plantes d’alta muntanya. Cereals. BoletsAlguns animals. Empremtes d’animals. Com dibuixem empremtes. Serps. Vols d’ocells. Com s’observen els animals. ............................................................. 147

7. Ens repartim la feina: Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots.Com portar l’economia. Socorrista. Com es cura una ferida. Com es trasllada un ferit, algú en un incendi. Embenats. Petits accidents domèstics. Picada de serp. Animació. Diferents jocs. Foc de camp. Disfresses. Col·locació. Ritme del foc de

Camp. Animar un cant. Fer màscares. Un barret. Ombres xineses. ........................ 1618. Viure a muntanya: Som decidits i afrontem les dificultats sense por.

Com orientar-nos. Petites nocions de meteorologia. Preveure el temps.Mirem els núvols. El vent. Seguretat a muntanya. La tenda. Les cabanes.L’iglú. La bicicleta ..................................................................................................... 180

9. Saber treballar: Estimem el treball i volem fer bé les coses.El foc. Com hem de preparar el foc. Cuina. Plantes comestibles. Cuines. Fer pa.Com es cou un pollastre. Com es recull aigua. Guardar el menjar. Eines. Destral.Com es talla un tronc. Serres. Protegir eines. Fer encaixos. Nusos. Instal·lacions.Prendre mides. Taules. Bancs. Latrines. Papereres. Altres: ponts, torres, portes,oratoris, altars. PH. Com es fa una balsa. Com es fa ciment .................................... 197

10. Tenir cura d’un mateix i dels altres: Aprenem a estimar i a jugar net.La motxilla. Consells diaris de BP. Pista Hébert. ..................................................... 227

V. AMB UN ESTILQUE ENS UNEIXCerimonial ............................................................................................................... 234Festa del Pas ............................................................................................................... 235Xiulet escolta .............................................................................................................. 236Com s’han de pujar i baixar les banderes .................................................................. 237

262

Investiment del Cap de patrulla ................................................................................. 238Consell d’Honor ......................................................................................................... 238Vetlla de la Promesa: què és i tipus de vetlla ............................................................. 239Promesa: on, com, moment i participació .................................................................. 239Com es prepara ........................................................................................................... 240Exemple d’horari d’una tarda de cau ......................................................................... 240Alguns cants ............................................................................................................... 241Els Segadors ............................................................................................................... 242Cant de les Patrulles ................................................................................................... 242Les clarors de la nit .................................................................................................... 242Cant de la Promesa ..................................................................................................... 243L’ombra cobreix ja la terra ......................................................................................... 243Bell matí ..................................................................................................................... 244Lletanies del foc ......................................................................................................... 244L’Hora dels Adéus ...................................................................................................... 244Algunes pregàries ...................................................................................................... 245Benedicció del camp ................................................................................................. 245En iniciar una ruta escolta .......................................................................................... 245Benedicció i acció de gràcies dels àpats .................................................................... 245L’Àngelus ................................................................................................................... 246Oració del llobató i la daina ....................................................................................... 246Oració escolta ............................................................................................................. 247Oració escolta més breu (adaptació musical de Xevi Oliver) .................................... 247Oració del Cap de Patrulla i dels caps ....................................................................... 247Oració del Pioner i la Caravel·la ............................................................................... 248Oració del Guia Escolta (Truc) .................................................................................. 248Foc de camp ............................................................................................................... 248Benedicció del foc de camp ....................................................................................... 249Examen de consciència a partir de la Llei Escolta ..................................................... 249Com confessar-se ....................................................................................................... 250Oració del vespre ....................................................................................................... 251Oració al final del campament ................................................................................... 251Pregària escolta musicada .......................................................................................... 253Anotacions personals ................................................................................................. 254

Nota final i bibliografia .............................................................................................. 257

Manuals i llibres consultats ........................................................................................ 258

Índex general .............................................................................................................. 260

Index alfabètic ............................................................................................................ 264

263

INDEX alfabèticacabar bé les coses ............................................................................................................................. 114acampador, badge de ........................................................................................................................... 70accidentat, trasllat d’un ............................................................................................................. 163-164accidents domèstics ................................................................................................................... 167-168acòlit, badge de ................................................................................................................................... 76acompanyament espiritual ................................................................................................................. 123alta patrulla .......................................................................................................................................... 45altar ................................................................................................................................... 119-120, 224ambó .................................................................................................................................................. 119àngelus ............................................................................................................................................ 246animació ............................................................................................................................. 87, 170-179animals ............................................................................................................................... 86, 155-160animar un cant ................................................................................................................................... 176arbres ......................................................................................................................................... 150-152art escolta (PH) .................................................................................................................................. 225artesà, sèrie ........................................................................................................................... 90-94, 105aspirant ......................................................................................................................................... 52-56associacions escoltes .............................................................................................................. 137 i 139atleta, badge de .................................................................................................................................... 78Baden-Powell i Olave St. Clair Soames ............................................................................................. 8-9badge de prova blava ..................................................................................................................... 65-68badge de prova vermella ............................................................................................................... 95-97badges d’especialització de l’etapa blava (Ràngers/Noies Guies) ............................................... 69-94badges d’especialització de l’etapa vermella (Pioners/Caravel·les) ........................................... 98-105balsa, com fer una ........................................................................................................................... 226banderes .................................................................................................................................... 125, 237banderí de patrulla ....................................................................................................................... 36-38barret .................................................................................................................................................. 178benedicció del camp .......................................................................................................................... 245benedicció del foc de camp ............................................................................................................... 249benedicció i acció de gràcies dels àpats ............................................................................................ 245benvinguda ......................................................................................................................................... 2-3bicicleta ...................................................................................................................................... 80, 196bolets ................................................................................................................................................ 154b.o. ....................................................................................................................................................... 30bordó .................................................................................................................................................... 27bosc, badge d’home de ....................................................................................................................... 85B.P. història ..................................................................................................................................... 8-14brúixola ............................................................................................................................................. 182cabanes .............................................................................................................................................. 194camp, badge major de ....................................................................................................................... 104cants .................................................................................................................................. 176, 241-244cant de la Promesa ............................................................................................................................. 243cant de les Patrulles ........................................................................................................................... 244cantor, badge de ................................................................................................................................... 89cap de Patrulla .................................................................................................................. 36, 39-40, 58

264

cap de turc .......................................................................................................................................... 26carnet de camp o de raid .................................................................................................................. 146carnet de descoberta ......................................................................................................................... 148cereals ................................................................................................................................................ 154cerimonial ................................................................................................................................. 234-240cerimonial de la Promesa .............................................................................................. 63-64, 239-240ciclista, badge .............................................................................................................................. 80, 196ciment, com fer .................................................................................................................................. 226codi banderes ..................................................................................................................................... 125confessar-se ............................................................................................................................... 123, 250confirmació, proves ............................................................................................................................. 96consell d’Honor .................................................................................................................... 45, 57, 238consells ................................................................................................................................................ 45croquis ....................................................................................................................................... 133-134CP ..................................................................................................................................... 36, 39-40, 58crit de patrulla .................................................................................................................................... 35cuina .......................................................................................................................................... 202-206cuina, badge de .................................................................................................................................... 71descoberta social, sèrie de ............................................................................................................ 81-83dia de cau, exemple d’horari d’un .................................................................................................... 240diada del Pensament ............................................................................................................................ 31disfresses ........................................................................................................................... 173, 177-178ecologia ............................................................................................................................................ 149economia ........................................................................................................................................... 161eines ........................................................................................................................................... 207-210escalps ................................................................................................................................................. 36estels .................................................................................................................................................. 182embenats .................................................................................................................................... 165-166empremtes d’animals ................................................................................................................ 156-157encaixada escolta ................................................................................................................................. 29escoltisme català, història ............................................................................................................ 18-19escoltisme mundial, història ................................................................................................................ 16esport, sèrie d’ .............................................................................................................................. 78-80estendard ............................................................................................................................................. 28estil escolta i guia ....................................................................................................................... 111-114etapes de la vida escolta ................................................................................................................ 50-51eucaristia .......................................................................................................................................... 118evangelitzador, badge major de ......................................................................................................... 99examen de consciència a partir de la Llei Escolta .................................................................... 249-250exploració ............................................................................................................................ 81, 141-142explorar la nit .................................................................................................................................... 145fe, viure la ................................................................................................................................... 115-123fer servei ........................................................................................................................................... 112ferida, netejar una ............................................................................................................................. 163festa del Pas ............................................................................................................................... 235-236flor de lis .............................................................................................................................................. 20foc .............................................................................................................................................. 197-201foc de camp ......................................................................................................................... 88, 172-175

265

fotografia, badge .................................................................................................................................. 82fulard .................................................................................................................................. 24, 26 i 178fuster, badge de .................................................................................................................................. 94herbari ................................................................................................................................................ 148hora dels Adéus ................................................................................................................................. 244hora Ruta .................................................................................................................................... 116-117iglú .................................................................................................................................................... 195índex .......................................................................................................................................... 256-260insígnies escoltes internacionals ....................................................................................... 20, 137 i 139instal·lacions ...................................................................................................................................... 216intervenció, badge major de .............................................................................................................. 102investiment d’un Cap de Patrulla ...................................................................................................... 238jamboree ............................................................................................................................................ 138joc d’en Kim ...................................................................................................................................... 113jocs ..................................................................................................................................................... 171lector, badge de .................................................................................................................................... 77llei Escolta i Guia ............................................................................................................................... 25lloc dintre la Patrulla ........................................................................................................................... 35màscares ............................................................................................................................................ 177mecànic, badge de .............................................................................................................................. 93meteorologia ....................................................................................................................... 84, 183-186mides, prendre ........................................................................................................................... 130-133mides instal·lacions .......................................................................................................................... 217minyons escoltes i guies de Catalunya ....................................................................................... 20 i 139missatge de BP, darrer ......................................................................................................................... 15morse ......................................................................................................................................... 126, 129motxilla ...................................................................................................................................... 227-228muntanya, badge ................................................................................................................. 79, 186-187natura ................................................................................................................................. 100, 147-160nota aclaratòria ...................................................................................................................................... 1nouvingut/da ....................................................................................................................................... 49nusos ................................................................................................................................... 72, 211-215núvols ............................................................................................................................................... 184objectes de l’altar .............................................................................................................................. 121observar els animals .......................................................................................................................... 160ocells ......................................................................................................................................... 155 i 159Olave St. Clair Soames ....................................................................................................................... 8-9ombres xineses ................................................................................................................................. 179oració a l’inici ruta ........................................................................................................................... 245oració del cap de patrulla i dels altres caps ...................................................................................... 247oració del llobató i la daina .............................................................................................................. 246oració del pioner i la caravel·la ......................................................................................................... 248oració escolta ..................................................................................................................................... 247oració escolta musicada ............................................................................................................ 247-253oratori ................................................................................................................................................ 116orientació ............................................................................................................................. 75, 180-182ornamentació d’un altar .................................................................................................................... 120ornaments litúrgics ............................................................................................................................ 121

266

paleta, badge de ................................................................................................................................... 90paraula de Déu, com proclamar ........................................................................................................ 120patrulla ........................................................................................................................................... 33-46picada de serp ........................................................................................................................... 158 i 169pintor, badge de ................................................................................................................................... 91pionerisme .......................................................................................................................... 74, 207-210pista d’Hébert .................................................................................................................................... 231pistes, deixar i seguir les ........................................................................................................... 127-128plantes per menjar ................................................................................................................. 153 i 202pregar amb gestos .............................................................................................................................. 122pregar amb patrulla .......................................................................................................................... 118pregàries .................................................................................................................................... 245-251professió de fe, proves de .................................................................................................................... 67promesa Escolta i Guia ................................................................................................... 57-64, 239-240proves de l’etapa blava (Ràngers/Noies Guies) ............................................................................ 65-68proves de l’etapa vermella (Pioners/Caravel·les) ......................................................................... 95-97raid ...................................................................................................................................... 101,143-145reconciliació .............................................................................................................................123 i 250religió, sèrie de .............................................................................................................................. 76-77reunió de Patrulla ......................................................................................................................... 41-42ritme del foc de camp .............................................................................................................. 174-175sa, consells per viure ................................................................................................................. 229-230saber mirar és més que saber veure ................................................................................................... 113salutació escolta “Sempre a punt” ....................................................................................................... 29sant Jordi ................................................................................................................................ 21-22 i 31sastre, badge de .................................................................................................................................. 92segadors, cant dels ............................................................................................................................. 242segon de Patrulla ................................................................................................................................. 40sentit pràctic i d’allò concret ............................................................................................................. 113serps .......................................................................................................................................... 158 i 169servei ........................................................................................................................................ 112 i 145silenci, guardar .................................................................................................................................. 114socorrista ............................................................................................................................. 73, 162-169somriure ............................................................................................................................................ 112sortida de Patrulla .......................................................................................................................... 43-44tendes ......................................................................................................................................... 188-193tenir paraula ....................................................................................................................................... 111testament de BP ................................................................................................................................... 15tires de patrulla ................................................................................................................................... 36topògraf, badge de ............................................................................................................................... 83transmissió, badge major de ............................................................................................................. 103trèvol .................................................................................................................................................... 20uniforme ....................................................................................................................................... 23-24vent, direcció ..................................................................................................................................... 185vetlla de la Promesa .................................................................................................................... 58 i 239vetlla del foc ...................................................................................................................................... 145vols d’alguns ocells ........................................................................................................................... 159xiulet escolta .............................................................................................................................. 28 i 236

267

Carnet del Minyó Escolta i la noia Guia

Documents

Transcript of Carnet del Minyó Escolta i la noia Guia