L’ aventura de llegir

Nous capítols, d’”Una mà de contes”, a partir del 22 d’abril

De dilluns a divendres, a les 17.50, al canal Super3

El programa Una mà de contes del canal Super3 estrena 15 capítols nous de la sèrie “L’aventura de llegir”, els últims dels 45 episodis que el programa ha dedicat a temes com la lectura, els escriptors o l’etimologia

Cinc d’aquests contes, il·lustrats per nens i nenes de 6è curs amb l’eina de dibuix de la web del programa, també es podran veure, el 26 d’abril, a la Filmoteca de Catalunya

El programa “Una mà de contes” és la producció de TVC més venuda a l’estranger

El 22 d’abril, coincidint amb la setmana de Sant Jordi, el canal Super3 estrena nous capítols del programa Una mà de contes. Es tracta de 15 episodis que formen part del cicle de “L’aventura de llegir”, un sèrie de 45 programes que Una mà de contes ha dedicat a la lectura, a escriptors i escriptores, a les lletres o a l’etimologia.

Cinc contes sobre escriptores i escriptors

Es tracta de cinc biografies convertides en contes a partir d’anècdotes documen-tades pels mateixos autors i l’equip del programa i sempre relacionades amb les seves primeres experiències amb la lectura. Els guions són d’Anna Manso i les il·lustracions de Pepepué. Aquests capítols representen una petita història de la literatura infantil a Catalunya des de la postguerra fins als nostres dies, que es complementa amb els cinc títols ja produïts i emesos sobre Joan Amades, Lola Anglada, Pere Calders, Gianni Rodari i Franz Kafka.

“Teresa Duran i els contes a la platja”. 22 abrilTeresa Duran (1948)

Partint d’una anècdota infantil, el capítol es passeja per alguns dels títols de l’autora revisant de la seva mà els tòpics dels contes: bruixes guapes, dimonis que estiue-gen a la platja i fades artistes.

“Joana Raspall. Un regal de paraules”.23 abrilJoana Raspall (1913-2013)

El conte és un recorregut que va des dels seus primers contactes amb la lectura a través del seu avi fins al seu treball a la biblioteca de Sant Feliu, passant per la Gue-rra Civil, en què salva tots els llibres que pot d’un bom-bardeig; la seva feina en la creació de diccionaris i el seu contacte amb el món infantil.

“Joaquim Carbó i el primer conte”. 24 d’abril.Joaquim Carbó (1932)

En una època en què estava prohibit llegir o escriure en català, Joaquim Carbó, al costat d’altres amics aficionats a la lectura, busquen entre els llibres vells del Mercat de Sant Antoni i les prestatgeries de veïns i familiars restes d’altres èpoques. Junts funden la revista “Cavall Fort” i obren un nou espai per a la llibertat d’expressió i la fan-tasia.

“Jordi Puntí i companyia”. 25 abril. Jordi Puntí (1967)

Un repàs als referents personals de Jordi Puntí, que serveixen per enllaçar amb la literatura més adulta: fer els deures a la porta de la fàbrica mentre espera que els seus pares surtin de treballar; el quiosc com a primer espai per a la lectura; el cinema i els còmics; l’extraradi de les ciutats com a territoris per a l’aventura, on es pot conèixer gent vinguda d’altres planetes...

“Maite Carranza. La lleona devora llibres” 28 abril. Maite Carranza (1958)

De totes les seves germanes, la Maite era a la que tenia més afició per llegir. Però això no la privava de com-partir amb elles les aventures més divertides. Fins i tot sense sortir de casa i amb el risc de confondre els veïns amb personatges imaginaris. Amb Maite Carranza la literatura infantil ja no és un subgènere.

Teresa Duran Joana Raspall Joaquim Carbó

Jordi Puntí Maite Carranza

Cinc contes sobre l’aprenentatge de la lectura

Cinc contes inspirats en històries originals documentades i il·lustrades pels alumnes de sisè curs de l’Escola Drassanes de Barcelona. Com a part del programa escolar, amb el suport del Consorci d’Educació de Barcelona, la direcció de l’escola i en coordinació amb el cap d’es-tudis i la professora de plàstica, a més d’implicar diverses assignatures, l’experiència ha servit per fomentar l’alfabetització digital atès que les il·lustracions s’han fet utilitzant les eines de dibuix que s’ofereixen des de la mateixa web del programa.

Llegir en família. “Un regal especial”29 d’abril.

Quan no és possible accedir a l’escola, l’entorn fami-liar es converteix en la principal font d’informació: avis, pares i germans ensenyen als més petits les primeres lletres i amb elles la possibilitat de mantenir els vincles afectius fins i tot en la distància.

Llegir al carrer. “La nena que no s’atrevia a llegir”. 30 d’abril

Més enllà dels llibres, el nostre entorn està ple de mis-satges i símbols que hem d’aprendre a interpretar per orientar-nos. I, al mateix temps, també nosaltres hem de saber expressar i comunicar als altres les nostres idees i propòsits.

Llegir a l’escola. “Camí de l’escola”. 2 de maig

A més d’un edifici on hi ha alumnes i mestres, cal que tothom s’impliqui perquè això sigui possible, incloses les bruixes, les serps i les àguiles.

Llegir i parlar. “La família viatgera”. 5 de maig

Un idioma és com un món. Per això saber idiomes és com viatjar. A la família d’aquest conte no li ha quedat cap altre remei que viatjar per buscar feina. Però haver après diferents idiomes durant els seus viatges els aju-darà a trobar una llar.

Llegir els sentiments. “El tigre enamorat”. 6 de maig

L’amor és la millor motivació per animar-nos a aprendre, ja que a més de poder conèixer altres persones i altres mons, ens inspira a crear per compartir i comunicar-nos amb els altres. Quin missatge misteriós s’amagarà en les ratlles dels tigres? I en les de les zebres?

Escola Drassanes de Barcelona

Cinc contes sobre les vocals

“La lletra A i el ruc savi”.7 de maig

A partir del poema d’Apel·les Mestres El ruc savi, es re-construeix la història que s’hi narra ambientada en l’es-pai sideral, on fins i tot els rucs poden viatjar en un plat volador i on tothom, en llegir, diu: “ah, ah!”.

“L’enigma de l’avi Ernest”. 8 de maig

Fer muntanyetes de coses que s’assemblen o que tenen alguna relació entre elles és una bona manera d’apren-dre a reconèixer i anomenar. L’avi d’aquesta història pertany a un club secret on tots tenen un nom i una professió que comença per la lletra E. El seu nét Josep, que és molt llest, el descobrirà.

“La història del punt de la i”. 9 de maig

Quan està sola, a la lletra I li encanta fer festes, ajuntar gent d’allò més variada per divertir-se i sentir-se acom-panyada: és tan prima!! A més, la lletra I no sempre ha tingut punt. Els seus amics li regalaran un barret per distingir-la de la lletra U quan surten juntes.

“Un conte rodó”. 12 de maig

Aquí tenim una història admirable de la qual només po-dem dir “Oh!”. Al seu protagonista li encanta tot el que hi ha al seu voltant i tota l’estona va exclamant “Oh!”. Cada vegada que descobreix alguna cosa, exclama: “Oh!”. Fins que arriba un dia en què ha de decidir entre això o allò. “Oh, oh!” Quin dilema! El resoldrà o no el resoldrà?

“La lletra U i el secret dels fantasmes”. 13 de maig

Algú s’ha preguntat per què els fantasmes fan sempre UUUUh! en lloc de EEEEh!? La protagonista d’aquest conte s’enfronta a un atac massiu de fantasmes i acon-segueix descobrir el secret dels fantasmes. Qui ho diria! Són lletres U a l’inrevés amagades sota un llençol! Per això diuen sempre UUUUh!.

Després d’explicar contes sobre lectors, escriptors, paraules i noms propis, els tocava el torn a les lletres, així que el programa ha dedicat cinc contes a les cinc vocals. Recuperant una cançó d’Apel·les Mestres sobre un ruc que aprèn a llegir la A, també s’explica la història d’un avi una mica sord que diu Eh!!, la d’una “I” a la qual encara li falta el punt, una “O” admirable encara que no tant i una “U” que amaga un fantasma. Els guions són d’Anna Manso i les il·lus-tracions de Leo Mariño.

Amb un llibre a la mà

L’emissió d’aquests nous contes anirà acompanyada de quinze noves recomanacions edito-rials presentades en petits gags, protagonitzats pels alumnes de primària de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes de Barcelona. Segons el títol i el contingut del conte, es va proposar a tota una classe una sèrie d’accions i una manera d’obrir, llegir o tocar un llibre.

Una estrena de cinema, a la Filmoteca de Catalunya

El dissabte 26 d’abril, a les 17.00, els alumnes de sisè de l’Escola Drassanes de Barce-lona que han participat en el projecte “L’aventura de llegir, fem una mà de contes”, presenta-ran en públic, en una sessió de la Filmoteca de la Generalitat, els cinc contes que han il·lustrat i argumentat a partir de les seves experiències. Serà la primera vegada que el programa es presenta a la pantalla gran d’una sala de cinema. En aquesta sessió gratuïta i oberta a tot el públic, cada equip presentarà el treball que ha fet abans de la projecció de cada conte. Per conèixer més detalls sobre com s’ha dut a terme el projecte pas a pas, es poden visitar el web del programa.

“L’aventura de llegir”, una producció ambiciosa d’”Una mà de contes”

Des de fa tres temporades, “Una mà de contes” ha dedicat la seva producció al foment de la lectu-ra i la millora de la lectoescriptura. En total, s’han produït 45 títols originals. A banda dels 15 capí-tols que ara s’estrenen, hi ha episodis que expliquen històries sobre escriptors clàssics i moderns, contes que relaten aventures de lectors imaginaris i real, inspirats en els drets del lector de Daniel Pennac; i capítols amb històries inspirades en l’etimologia, sobre el significat d’alguns noms propis i paraules curioses i divertides.

El tresor de les paraules. 15 contes etimològics, que descobreixen l’origen d’alguns noms propis, com, per exemple, que Bernat significa “fort com un ós”, o que Margalida vol dir “perla”. Darrere de cada paraula s’amaga un secret, una aventura... i per què no? un conte. Les paraules tenen la seva pròpia història. La majoria de vegades, històries compartides on es creuen pobles, cultures, idiomes... i creuant el temps arriben fins a nosaltres carregades de tresors.

Històries de lectors. 10 contes inspirats en els deu drets del lector de Daniel Pennac i en els quals es pot trobar un avi que aprèn a llegir d’amagat, repassant els deures dels seus néts; el primer diari d’una nena que descobreix el que hi pot haver darrere les aparences; un soldat que només té un llibre per llegir i que, avorrit a les trinxeres llegeix una vegada i una altra; un nen que no vol aprendre a llegir perquè prefereix adormir-se escoltant les veus de la seva mare, del seu pare o l’avi; o un altre que mai ha anat al teatre i protesta perquè no li agrada el final de l’obra.

Una petita història de la literatura. 5 contes sobre la vida i obra de cinc autors. En-llaçant l’anecdòtic amb referències concretes a les seves obres, s’ha fet un recorregut des del recopilador de tradicions populars, com és el cas de Joan Amades, fins a un Kafka carter de nines, passant pels records familiars de Pere Calders, les il·lustracions de Lola Anglada i la fantasia surrealista d’aquell mestre de poble que va ser Gianni Rodari.

Guió: Mireia Vidal / Eulalia Carrillo / Il·lustració: Laura Meseguer / Enric Jardí

Guió: Carme Aymerich / Il·lustració: Leo Mariño

Guió: Anna Manso / Il·lustració: Leo Mariño

A més, des d’”Una mà de contes” s’ha creat un microespai que acompanya sempre l’emissió de cada capítol i on, a través d’un senzill gag, es recomana un llibre, però sense explicar-ho, només do-nant-hi pistes: el tema, els autors, l’editorial i sobretot el títol i la portada. També es poden consultar les referències a la biblioteca del web del programa.

La il·lustració dels contes

Després d’haver utilitzat les tècniques artístiques més variades al llarg d’uns 150 capítols, ara s’ha aprofitat aquesta ocasió per introduir la infografia. Es tracta d’una eina quotidiana entre els espectadors del programa i els usuaris de la web, i per això s’ha convidat dos artistes a utilitzar el mateix taller de dibuix que ofereix la pàgina web del programa per il·lustrar els con-tes. Així mateix, s’ha fet la mateixa proposta als alumnes de l’Escola Drassanes i també s’han utilitzat programes informàtics que es fan servir per a presentacions per il·lustrar 15 contes de la mà de dos artistes especialitzats en disseny tipogràfic.

Els artistes que han participat en la il·lustració d’aquests contes han estat els dissenyadors gràfics Laura Meseguer, Enric Jardí, Pepepué i Leo Mariño; a més dels alumnes de 6è de l’Es-cola Drassanes de Barcelona, un centre escolar que fomenta el treball creatiu i l’aprenentatge significatiu, fent una especial atenció a l’ús de les tecnologies i els llenguatges audiovisual.

Els guions originals dels contes

Els 45 capítols de la sèrie “L’aventura de llegir”, a més de voler fomentar l’interès per la lectu-ra, han revisat vells tòpics i han introduït realitats i temes d’actualitat. Per aconseguir-ho, les autores dels guions han fet un treball de recerca exhaustiu. Han obert el concepte de lectura a altres mitjans i suports, han reinterpretat els rols familiars a l’hora de transmetre coneixe-ments o tenir en compte altres tradicions culturals i han documentat biografies inèdites. En definitiva, han convertint totes aquestes experiències i coneixements en un conte.

Les guionistes d’aquesta tanda de capítols d’Una mà de contes han estat Anna Manso, Mireia Vidal, Carme Aymerich i Eulàlia Carrillo.

Pel que fa a la narració dels contes, es poden sentir les veus de Lídia Juste i de Jaume Figue-ras.

“Una mà de contes”: un programa d’èxit

El programa “Una mà de contes” va néixer l’any 2001 amb l’objectiu de recuperar la millor tradició de la literatura infantil i combinar-la amb les avantguardes artístiques. La fórmula d’Una mà de contes és molt senzilla. Es tracta d’escoltar un conte mentre veiem en la panta-lla com, al ritme de la narració i d’una música composta especialment per a l’episodi, una mà va donant forma als personatges i escenes del conte. El programa s’ha convertit en un reflex del panorama artístic del nostre país, ja que compta amb la imaginació i el talent d’il•lustra-dors, pintors, dissenyadors, dibuixants, cuiners, fotògrafs, actors, mags, guionistes, escriptors, adaptadors i músics.

Una mà de contes s’ha convertit en la producció de TVC més venuda al’estranger i ha estat adquirida per un llarg nombre de cadenes de televisió de països com Estats Units, Canadà, Brasil, Itàlia, Portugal, Suècia, Israel, Xina, Tailàndia, Malàisia, Taiwan, Corea o els països àrabs.

Des de la seva estrena ha rebut diversos guardons, entre els quals destaca el Premi Nacional de Cultura 2007, i ha obert línies de col·laboració amb diverses entitats i institucions, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), l’ONCE, la Fundació Catalana Síndrome de Down, l’Escola Massana, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, l’escola Eina o el Festival de Literatures i Arts Infantil i Juvenil (FLIC).

super3.cat/unamadecontes

imatges