NOTA : Si voleu rebre l’Aixada al vostre correu electrònic o patrocinar-la, envieu-nos la petició a laixada@yahoo.es

Editorial Cèlia Amorós i Mas . Mar Amorós i Mas . Berta Asens i Moragas . Joan Banús i Masdeu

Les solucions a l’Aixada 8

Cost 1€

Endevina

La solució la podeu buscar al proper butlletí.

Aquest any ens hem quedat congelats, i no som els únics. Descongela la ment i endevina aquest enigma.

Coordina l’Associació d’Excursionisme i Coneixença de l’Entorn de Pradell

12 1

Link d’accés a la Biblioteca Nacional de Catalunya: http://www.bnc.cat/

Les dites

PRADELL, MARÇ 2010

L’AIXADA 9Edició trimestral

4

497 1

3

39

6

63

2

44 9

8

5

1

6

15

79

7

5 627 931 84

8 195 423 76

4 738 619 25

6 152 498 37

9 276 834 51

3 845 172 96

9 514 263 78

2 647 381 95

7 381 596 42

Rosa Gairal i Llaveria. Cristina Sanvisens i Cabré. Xavier Vaqué i Piñol . Mònica Just i Rosals

Fa dies que tots ens preguntem, on és l’Aixada? Doncs ja és aquí, amb retràs i canvis, sí, però amb l’essència que la fet espe-rada a totes les cases. Tenim canvis en l’editorial, més ben dit rotacions, donat el caire de voluntariat que té formar part d’una revista sòcio-lúdico-cultural com la nostra. Aquests canvis, i les respectives ocupacions que tenim no ens han permès sortir abans, esperem que ho entengueu i gaudiu d’aquesta nova Aixada, feta, desfeta i refeta amb molt d’entusiasme.

Han passat alguns mesos des de la darrera Aixada, dies d’estiu, de tardor i tot l’hivern. Com sempre en aquestes dates. Però hi ha una cosa que ha canviat, si més no de lloc. La sitja de sal, no era on és ara, i no s’ha mogut pel vent, o pels designis del destí, no, s’ha mogut per l’esforç d’uns quants pradallencs i pra-dellenques que junts, perdent, o guanyant segons es miri, el seu temps, han sabut reivindicar un fet davant els poders públics d’una manera plàstica i entenedora, que ha servit per apartar la sitja d’un lloc on malmetia el nostre privilegiat paisatge, únic i insubstituïble al nostre entendre. El nou lloc escollit, podríem dir que és el menys dolent, tampoc ens ha servit per salvar-nos dels talls de carretera per nevades; però això ja és un altre tema, molt llarg d’explicar.

El nostre rellotge carilló que ens indica quarts i hores, ens ha dit moltes coses més al llarg del temps: la marxa d’un vilatà -tocar a morts-, al migdia ens assenyalava l’hora de tornar a casa per dinar, i perquè no ens quedéssim pas adormits, tor-nava a tocar després de la migdiada per posar-se de nou a treballar. Evidentment hi havia algú que tocava les campanes en cada un d’aquests moments. És per tot això que el rellotge, des dels seus orígens, ha estat una icona per la gent del poble. El temps que va estar espatllat tots el trobàvem a faltar. L’estranyesa d’alçar la mirada al passar per la plaça i veure’l aturat, semblava que el nostre temps es desorganitzava. L’enyorança de sentir els quarts i hores, tot i tenint el nostre rellotge a cada casa, faltava el de tots. Per això aquest petit homenatge en la portada d’aquesta nova Aixada, al nostre rellotge i el goig que fa veure’l arreglat.

Dites de la QuaresmaAcabada la quaresma, acabat el bacallà.Acabada la quaresma, i cantat l’Al·leluia, carn es pot menjar.Els ocells per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen.La Quaresma ventosa i la pasqua plujosa fan l’era granellosa.La Quaresma, si comença mullada, mullada acaba.Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà.No hi ha març sense Quaresma.Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestol-tes sense lluna.No hi ha bona Quaresma sense cent arengades.Quan la Quaresma plora, l’hivern ja és fora.Quaresma plujosa collita granosa; si massa fort ho fa, ni palla ni gra.Set setmanes de Quaresma, només hem pogut menjar arenga-des, mongetes i bacallà.

Dites utilitzades a PradellFer Pasqua abans de Rams- Esperar un fill abans de casar-se.Haver-hi més dies que llonganisses- Haver-hi temps de sobresHaver-hi roba estesa- Haver-hi orelles innocentsAnar amb una sabata i una espardenya- No utilitzar els mitjans adequatsPerdre bous i esquelles- Perdreu totDonar garses per perdius- Enredar, enganyar Arribar a misses dites- Fer tardNo baixar del burro- Voler tenir la raóQui t’estima et farà plorar- Qui ens vol bé no ens afalaga falsa-ment, sinó que ens diu les veritats encara que resultin amar-gues.

Vist i no vist

El nostre rellotge

Abans Després

Avança lentament els jornperduts de tarda,i en la nit joiosamentpuntejada,s’esguarda el foc d’una lluernaorgullosa de serencara viva.

Ungit de rosada,el cel morat d’hivern,estén la flassada.

Encorbat i delerós,llou el vent,vora el coster de la vinya,mentre el pagès dorm,i té somnis de plaer,i un llit tou,on enerva el descans,i on hi florirà el dia.

Xavier Vaqué Piñol

Masover

2

Carta de Pradell de la Teixeta

11Remei Cid Payá

F.S. Pradell

A mis hermanos Pepe, Carlos y Leonor

Coves Singulars

Una perdida tan grande No se puede suplantar me falta en falta vidalo que no podré encontrar

Os he perdido hermanosEsto no es de cantarLo mucho que estoy sufriendoNo os podéis imaginar

Este vacío en mi vida Imposible de llenarLo llevare siempre conmigoNunca lo podré olvidar

Os hecho tanto de menos cuando miro hacia atrásentonces me doy cuentade que nunca volverán esos años tan bonitos llenos de felicidad

Solo una cosa me consuela Y es el hecho de pensarQue algún día en otra vida Nos volvamos a encontrar

19-02-2000

Hi ha a l’Enderrocada per la part que mira a la Coma Tornera, i a sobre del coró (pe-tita cavitat d’on de vegades brolla aigua), una cova de dues boques, penjada a la cinglera. No és probable que hi hagués pujat mai ningú, car per arribar-hi s’ha de fer una grimpada de IIIº o III+ (bastant di-fícil), que per baixar s’ha de desgrimpar. Hi ha també una cova penjada al camí de la Coma Tornera, després dels Revolts, a la vora de l’altra banda del barranc i a l’indret conegut com La Figuera del Biló. Aquesta cova, (i no ho sembla) mesura uns deu metres de fondària i per accedir-hi s’ha d’escalar una mica, amb una difi-cultat de cinquè grau (molt difícil). Recor-dem que la Roca de St. Martí n’hi ha una, també, de cova de dues boques, aquesta més coneguda i de més fàcil accés... B. Vaqué V F 404

La Junta Directiva visita Ràdio Falset

DIUMENGE 4 D’ABRIL: Caramelles a les 6h. a la plaça de l’església.

DIVENDRES 16 D’ABRIL: Taller “Participar és transformar” al Centre de Lectura Xavier Amorós a les 6h. de la tarda

DISSABTE 24 D’ABRIL: El millor de la neu. Al Cafè a les 22h. de la nit

DIUMENGE 25: Sant Jordi

DISSABTE 1 DE MAIG: Dinar del porc senglar a Les Escoles (5 euros)

Activitats de primavera

3

A manera de postdata

Ja fa cinc anys que vaig escriure aquest text, ara el rellegeixo i em quedo admirat de veure com vaig conectar amb el po-ble des del primer dia ,com en vaig veure, de bell antuvi, l’essencial. Fa cinc anys que cada estiu,- i alguns hiverns i al-gunes primaveres – la meva dona i jo hem anat a fer estades mes o menys llargues al poble, a la casa que la meva filla i el meu gendre i el meu consogre han anat engrandint i perfec-cionant, que si abans ja era agradable i simpàtica ara encara ho es molt més. Ara ja coneixem gaire bé tota la gent i gaire bé tota la gent ens coneix, som “els pares de la naik, els avis d’aquells nens francesos que parlen en català”. Perquè l’adaptació dels nostres nets al poble ha superat de molt lluny les esperances que jo expressava al final de la meva carta. Amb els seus amics van i venen amunt i avall, del mati al vespre i havent sopat i tot. I participen a totes les festes i les excursions, i es posen de mal humor quan s’acaben les vacances i cal marxar. Pradell es per a ells el que per a mi era Vilamajor, que es el que jo somiava ara fa cinc anys. Hem passat molts i molt bons moments a Pradell de la Teixeta. Però cap no es pot comparar, al que va ser, l’any passat, la celebració dels meus vuitanta anys : allò va supe-rar els límits de la realitat i va vorejar els domini de la fantasia, de tal manera que encara em dura la incredulitat. I es que la meva filla va decidir donar-me una sorpresa i amb la compli-citat del seu germà i d’un bon nombre d’amics van organit-zar una reunió que semblava impossible : parents i amics de Poitiers, de Barcelona, de Tarragona, de Reus, de la Riera del Gaia, de Puerto Rico, de Califòrnia, increïblement tots junts a Pradell. Tothom n’estava el corrent, només la meva dona i jo

estàvem totalment als llimbs, i no podeu pensar quina va ser la sensació d’irrealitat quan vam veure junts la meva neboda de sant Francisco, les meves nebodes adoptives de Poitiers, els amics barcelonins i de Poitiers de tota la vida , i tota la varietat de cosins de tota la Catalunya vella i la nova. Desprès d’aquell dia inoblidable vam passar tota una set-mana a la casa rural, l’esplèndid hostatge que feia poc que s’havia inaugurat i allí va ser quan mes vam aprofundir la coneixença del poble i de la seva gent, anant a la piscina cada mati i a la plaça cada vespre i xerrant sense parar amb els uns i els altres. Perquè es increïble la cordialitat que es respira en aquest poble de la qual ja ens havia parlat des del principi Xavier Amorós. L’estanquera i l’alcaldessa, el forner i els joves vinaters que fan uns vins esplèndids, tots els ha-bitants del poble semblen fets d’aquesta càlida, simpàtica amabilitat natural, tant extesa, d’altre banda, en la major part de de les comarques tarragonines. Tots els amics i parents van quedar encantats amb el poble i tota la comarca que vam recórrer junts. I us puc assegurar que el Solpost és molt apreciat a Poitiers. Que per molts anys puguem seguir disfrutant de la hospitali-tat de Pradell de la Teixeta!. Poitiers 27 octubre 2009

Agraïnt Monsieur Miret

10

Avui, hem anat a fer tomb per Port Aventura i com cada any m’he trobat que tot aquell complex lúdic està decorat aquets dies amb calaveres i disfresses, gats negres enfilats a les taulades, aranyes penjades de les seves teles, corbs vigilant i monstres que estan a l’aguait en cada cantonada per sorprendre’t. Una gran pancarta a l’entrada del recinte anuncia l’arribada del Halloween, que commemora una tradició del poble celta que celebrava el final de l’estiu i que coincidia amb el 31 d’octubre: Ells tenien la creença que aquest dia els esperits del morts sortien dels cementiris i prenien el domini dels vius per ressuscitar, i per fer-los fugir i esquivar-los, decoraven les seves cases amb pintures, calaveres i ossos. A mitjans del 1800, emigrants irlandesos es van emportar aquesta tradició cap els Estats Units, i ara el tot poderós gegant americà ho esta exportant a la resta del mon engolint-se poc a poc altres tradicions que troba al seu pas.

Nosaltres, per sort teníem i tenim el costum de celebrar la nit de Tot Sants, “ La Castanyada” una tradició que encara es manté, però a diferència del món anglosaxó aquesta nit del 31 d’Octubre deixem de banda les bruixes i les carabasses i ens reunim amb la família i els amics i si pot ser al recer d’una bona llar de foc millor, per menjar castanyes torrades que haurem rostit aquell mateix vespre en una vella paella foradada i que desprès embolicades amb paper de diari i un drap guardaran tot el seu escalfor. Menjarem també els panellets (uns dolços fets d’ametlla) i veurem vi dolç, ranci o mistela, i mentre els grans ens explicaran els seus acudits, els més vells captivaran l’atenció dels més petits amb alguna que altra història de por, per fer-los esborronar. Jo recordo aquella que el meu avi m’explicava cada any i que deia, que si aquella nit anàvem a” La Punta del Cavall” (un sortint del roquer del Cap de Salou a la vora del mar), veuríem com per sota l’aigua nedaven suament, molt poc a poc, com si ho fessin en càmera lenta, infinitat de rajades que sortien a la posta del sol d’aquell dia per buscar la llum de la lluna o bé la del far de Salou que guia els navegants per la nit. Em deia que totes aquelles rajades, eren les animetes de vells pescadors que en forts temporals havien desaparegut al mar i que ara estaven buscant el seu port... Com pots veure amic meu, aquesta és una nit en la que totes les creences tenen quelcom en comú, i en aquest cas són els difunts. Fins hi tot et diré, que aquí en el nostre país a Catalunya, hi havia famílies que després de la castanyada resaven el rosari per recordar els difunts.És nit de morts.., I si mirem cap a l’altra part del mon veurem també com els mexicans recorden aquest fet, però a diferència nostra per a ells és una festa. Se’n riuen de la mort. Donen pa, sal i aigua als difunts i disfressen les calaveres de mariachis.Però tot no és així, ni carabasses, ni bruixes ni disfresses, perquè jo des de fa un grapat d’anys he conegut un altra forma, però no el fons, de passar la nit de Tot Sants.

Continuo fent la castanyada i l’endemà porto flors als difunts, però passo aquesta nit en un petit poblet del Priorat, al peu de la Mola de Colldejou, i que és diu Pradell de la Teixeta, on he conegut una tradició que ha establert un grup d’amics que abans de la castanyada i els panellets, fan un sopar, que consta de tres plats.És “El Sopar de les Tres Cassoles”. Una cassola de conill, una cossola de peus de porc i una cassola de tripa, condimentades amb unes salsetes que t’hi pots xupar els dits, tot una miqueta picant, regat amb el millor vi del Priorat i la millor companyia d’uns amics.

En aquest àpat no és té el costum de parlar de difunts, ni explicar històries de por, però t’haig de dir que si et fots un bon plat de cada cassola es molt possible que el proper any et recordin, parlin de tu, i et portin flors al cementiri..

M’hauré de plantejar una bona operació de màrqueting per si als de Port Aventura els hi puc vendre l’idea que en aquests dies del Halloween, en el seus restaurants posin com a reclam el menú de les Tres Cassoles perquè ben pensat, en ocasions podrien fer servir fins i tot aquell carro d’enterrar difunts que tenen aturat davant del seu cementiri del Fart-West.. Acudits a banda, es bonic conèixer costums d’arreu i compartir, i en el cas del Halloween tinc l’esperança que al menys a Salou no ens colonitzin totalment perquè entre mig de tot això, i per ells la pela és la pela, he vist amb molta satisfacció que per fer peles han mantingut la nostra tradició de “la castanyera”, i així en molts racons del Parc encara si troben en aquest dies castanyeres venent castanyes i vi dolç...

...eren les animetes dels vells pescadors que buscaven el seu port.

Esteve Tomàs

Des de la fi nestra de la meva habitació. Cartes al meu amic

Rajades

ELS NOSTRES CARRERS

4 9

ActivitatsCarrer Major L’associació d’excursionisme ...

L’associació de joves ...

Número de casa Noms antics Noms actuals

1 Cal Frare Cal Frare, també Cal Taulé

3 Cal Ramundo o Ca la Serafina Cal Jaume Ramundo

5 Cal Paripau Ca la Maria Rosa

7 Cal Narapa. Després, Cal Cantó (a) Cal Cantó (Ricard i Josep Francesc)

9 Ca la Dolores Just, el Forn, Ca la Cèlia El Forn (b)

11 Cal Ramon de la Pigalla. Després, Ca la Julia (c) Cal Cipriano

13 Ca la Xacona, Cal Xacó Cal Xacó

15 Can Sarroca (d) Can Sarroca

17 Cal Marian Radin Cal Ros

19 Ca la Malena Florencio Cal Xiu

21 Cal Cabré Cal Cabré (e)

2 Cal Curvo, després Cal Jounou (f) Ca la Mana, dos pisos

s/n Cal Pere Coix Magatzem de Cal Joanillo

4 Cal Biel Garatge del Joan Carles

6 Can Cervera, després Can Benaiges Cal Joanillo

8 Ca la Ma. Rosa Cintu, Ca la Tordilla, Cal Maraquildo, Ca la Mariana (g) Ca l’Alfredo

10 Cafè del Mig (h) Cal Trilles

12 Cal Porxo, Cal Segismundo (i) Cal Porxo

14 Cal Farreret Cal Farreret

16 Cal Lluís Ca la Lola (de França)

18 Ca la Fermina Ca la Fermina (j)

20 Ca la Maria Flora, després Cal Guixé Cal Maset o Ca la Carla

22 Cal Pansit Ca la Figènia

24 Ca la Racona Ca la Racona

26 Cal Coix Ca l’Antonio Tions o Ca la Manolita

(a) En aquesta casa hi va haver en diferents períodes de temps botiga de queviures i barberia, carnisseria i el cafè del poble

(b) Fa molts anys que és forn de pa. Actualment, a més, és pastisseria i botiga de queviures

(c) Hi havia la carnisseria del Chicho

(d) Antigament hi havia una fusteria, i després, durant uns anys, una barberia

(e) Actualment és una casa de turisme rural

(f) Als baixos (actualment garatge) hi havia una botiga de queviures i, després, carnisseria

(g) Als baixos hi havia un guarnicioner

(h) Cafè durant molts anys i, als baixos, una botiga

(i) Hi havia una barberia

(j) Actualment subministren productes farmacèutics

I tant que sí! Vam pujar el Pedraforca!!! Atònits davant la magnificència de la impetuosa muntanya sense ni tan sols haver baixat dels vehicles, semblava impossible que l’endemà mateix poguéssim assolir aquell cim. Impressionats també per les meravelles de Berga, indret encisador, vam fer cap al refugi Lluís Estasen a 1600 metres. El fred ens assenyalava que començàvem a ser a una certa alçada. Acompanyats d’una bona colla d’excursionistes que buscàvem el mateix desig que nosaltres, vam sopar i dormir. I arribà aquella esplèndida matinada que ens va fer córrer a agafar la càmera abans de fer altra cosa. A les 8h. iniciàvem l’ascens i en 3 horetes ja palpàvem el cim. Ens va fer un dia radiant que ens va permetre apreciar les meravelles de Catalunya des de l’aire. El descens per una tartera, inacabable per molts, ens va deixar les cames preparades pel vermut que ens esperava al prat del refugi, on arribàvem de nou sobre les 14h del migdia, orgullosos i satisfets d’haver-ho aconseguit tots. Ara ja planegem la propera expedició pel proper mes de juny, al Puigmal. Hem de concretar cap de setmana. Al setembre pujarem la Pica d’Estats si tot va bé...però no patiu caminadors i caminadores, que n’anirem fent d’altres molt més assequibles per tots aquells, que com

En aquest número de l’Aixada parlem del carrer Major, un dels nuclis principals del poble

i també el que actualment compta amb més cases habitades. Aquest vial comença a la

plaça de l’Església, amb una ramificació que va en direcció al carrer de Dalt, i acaba al

l’alçada de Ca la Manolita, on comença el carrer Soldevila.

Al llarg dels anys, han estat moltes les activitats que s’han viscut dins de les cases del carrer

Major, les quals vénen especificades al peu de la fitxa que es pot veure a continuació.

Entre els serveis que hi ha actualment, però, cal destacar la presència del forn de pa

Amorós, una botiga centenària que continua la tasca que van iniciar els avantpassats de

Joan Carles Amorós ja fa molts anys. Actualment, el que es va iniciar com a forn de pa

ha evolucionat fins al punt que s’ha convertit en una botiga de queviures i pastisseria que

elabora productes artesans molt reconeguts fins i tot fora del poble, com neules, torrons i

mones de Pasqua.

I en tercer lloc, cal destacar Cal Cabré, casa de turisme rural, que se suma a l’oferta de la

comarca del Priorat, que ha apostat fort per aquest tipus d’allotjament en els últims anys.

La Mola, 5 de desembre

Pedraforca, 11 d’octubre

Llaberia, 27 de març

4 d’octubre

8 5

ReciclaPer estalviar combustible

1er truc: Omplir el dipòsit avit al matí.

La temperatura ambient i la del sól és més baixa. Totes les estacions de servei tenen els seus dipòsits sota terra. En estar més freda la terra, la densitat de la benzinai del gasoil és més petita. Al contrari passa durant el dia, que la temperatura del sól puja, i els carburants tendeixen a expandir-se. Per això últim, si vosté omple el dipòsit al migdia, per la tarda o al vespre, el litre de combustible no serà un litre exactament.En la industria petrolera, la gravetat específica i la temperatura d’un sól juguen un paper molt important.

2on truc: Quan ompli el dipòsit, no apreti la maneta del sortidor al màxim.Segons la pressió que s’exerceix sobre la maneta, la velocitat del sortidor pot ser lenta, mitjana o alta. Trii sempre el mode més lent i estalviarà diners.Al sortir més lentament, es crea menys vapor, i la major part del abocament es converteix en un ple eficaç. Totes les mànegues sortidores retornen vapor al dipòsit general.Si omplen el dipòsit apretant la maneta al màxim, un tant per cent del preuat líquid que entra al dipòsit, es transforma en vapor i retorna per la mànega del sortidor al dipòsit de la benzinera; per tant, aconsegueixen menys combustible per el mateix preu.

3er. truc: Omplir el dipòsit abans que baixi de la meitat.Mentres més combustible hi hagi al dipòsit, menys aire entra al mateix. El carburant s’evapora més rapidament del que vosté es pensa.Els grans dipòsits cisterna de les refineries tenen sostres flotants a l’interior, mantinguen l’aire separat del combustible, amb l’objectiu de mantenir l’evaporació al mínim.

4 art. truc: No omplir el dipósit quan estiguin descarregant les cisternes de la benzinera.Si vosté arriva a una benzinera i veu un camió cisterna que està reomplint els dipòsits subterranis, o els acaba d’omplir, eviti, si pot, repostar en aquell moment.Al omplir els dipósits, es remou el combustible restant i els sediments del fons. Així que vosté corre el risc d’omplir el seu dipósit amb combustible brut.

Sempre m’ha agradat la frase d’una cançó del Serrat que diu “ca-minante, no hay camino, se hace manino al andar” i ho tinc clar que així és la vida de l’ésser humà, el futur no el coneixem, i tant de bo, perquè poques vegades s’assembla al què hem somiat, i al passat, diguem-li adéu. Jo, personalment, intento viure la vida amb aquesta filosofia, i així vaig viure aquest agost, escoltant cada persona que ens va visitar; primer el Xavier Amorós, que va fer una xerrada molt amena, recor-dant tots els racons, barrancs i muntanyes del poble i comparant-se amb l’ullal del Frare, que raja quan les pluges han estat abundants i després desapareix; així va definir la seva trajectòria per Pradell, dient que de poc havia servit.Després ens va visitar el Toni Orensanz i ens va presentar el seu llibre “L’òmnibus de la mort”, relacionant una colla de fets, dites i tabús que ens van deixar una mica trasbalsats tot pensant que aquells esdeveniments són els que els nostres pares van viure i van haver de superar per poder seguir la lluita de la vida.Altre cop el César va despertar-nos els sentits, en aquest cas l’oïda, amb sons molt habituals, els cants dels nostres moixons, però que ens passen desapercebuts a la majoria.Per últim, ens va visitar el Jaume Borràs per parlar-nos de Francesc Barceló “Carrasclet” , i vam arribar a la paradoxa de no saber si era un bandoler o un cavaller. El Jaume, bon historiador, em va fer veure que és molt difícil conèixer una persona, perquè els actes que ens honoren els tenim tots molt amagats.Gaudir dels altres dies va ser també molt divertit: varem netejar ei-nes rovellades (llàstima que aquelles “pòtimes” no m’anessin bé a mi), els manyosos van començar a fer maqueta, hi va haver nar-ració de contes... vet aquí un bon canvi de rutina, per no parlar sempre de la calor.

Josefina Mas

Viu el present !!!Diari d’una forasteraJa ha passat un altre estiu i toca el temps de reflexió i d’enyorança; com a forastera no puc evitar deixar d’analitzar què m’atrau del vostre poble que fa que any rera any em senti atrapada pel vostre ritme. En són molts els aspectes que m’arrosseguen, per exemple, les constants salutacions de tothom; aquí no ets un ésser individual que viu en un espai aliè al del costat, tots nosaltres formem part d’un engranatge col.lectiu, d’una història que es desenvolupa dia a dia, moment a moment... És veritat que això, en alguns moments, pot suposar un pes feixuc però jo voldria retornar tots els bons moments que he passat i que espero man-tenir amb una visió optimista i de futur.

Una altra realitat que ha triomfat en la nostra família són les “famoses” i universals “fresques” estiuen-ques de Pradell. Al començament pensava que la mandra dels vespres em tancaria a casa o que es feia massa tard pel ritme d’activitat i jocs del dia, però ella ha guanyat la partida. No et pots perdre aque-lla màgia i aquell frescor de la nit, quan a poc a poc s’apaguen les converses, l’eufòria dels jocs i arriben les dotze campanades; els llums de la plaça del Cas-tell s’acomiaden i és el senyal que tothom espera per l’última carícia abans de buscar la protecció dels llençols.

Diuen que la vida és un constant devenir i llavors re-cordo i somio amb les històries i anècdotes que el meu pare m’explicava de la seva Galícia natal, al vol-tant d’un foc a terra i m’imagino una fresca al voltant d’un foc o en temps de sequera simplement amb l’esperit d’un projecte en comú: Pradell de la Teixeta.

Lourdes Piñeiro

Pradell amb la Marató 2009

Aquest és el segon any que el nostre poble participa d’una manera lúdico-festiva amb la marató de tv3.Ja sabem que tots ens impliquem moltíssim amb aquesta gran fita que tv3 organitza des de fa 18 anys, tant individual com col.lecti-vament, i això ho vam voler tenir present en el joc que vam realitzar aquest cop. Enguany es tractava de les malalties minoritàries, difícils de ser estudiades degut a la poca incidència en la població, poques per-sones les pateixen i com a conseqüència es destinen pocs diners en investigar-les.Un mémori gegant format per imatges de les diferents maratons realitzades per tv3 i un tastet de xocolata van acabar d’endolcir la vetllada.Destacar la il.lusió d’infants agosarats en destapar caselles i els ulls observadors dels més grans, on finalment tots vam acabar jugant.

Entre tots vam aconseguir 360euros. Felicitats a tots.

L’associació de festes...

76

Plantes autòctones de Pradell.La Farigola/Timó

Quan fas un resum de les activitats que s’han portat a terme, quedes com a parat, doncs Déu ni do, com ens anem bellugant,Hem fet una mica de tot , ja ho diu el refrany “como en botica”, van tenir el cap dels Mossos d’Esquadra, Sr.David Ticó, que ens va deixar bocabadats, va ser una xerrada com de prevenció tant a nivell de persones com a nivell d’habitatge i de circulació. No li va faltar peda-gogia , molt amè i explicant molts exemples i experièn-cies.També vam xerrar sobre el “Consumisme”, en aquest cas ens va acompanyar la Silvia Argilés que venia del Consell Comarcal, un deu també, tant un com l’altre van fer servir els mitjans audiovisuals la qual cosa fa que to-thom estiguem més atents, van sortir moltes qüestions sobre alimentació, i sobre com reclamar quan intenten enredar-nos, que això també passa.La Psicòloga clínica Pilar Oliveres, que ja havia estat al-tres vegades entre nosaltres, ens va donar unes pautes sobre “ Sabem envellir?”, ella treballar amb relacionar el jovent amb les persones grans, sobre tot estudiants amb avis i avies, i va explicar experiències viscudes molt interessants.Vam tenir el goig de presentar per primera vegada el llibre de poemes “Sentires i presencies” de Pilar Polo Martin, mestre de l’escola de la Canonja. La presenta-ció va anar acompanyada d’una lectura de poemes per veïnes del poble, i va acabar amb un “pica-pica” que ens va obsequiar la poetessa. Els poemes van agradar molt, doncs com diu el títol expressen sentiments i arri-ben molt.Totes aquestes trobades es valoren molt, doncs hi assis-teixen una mitjana de 20 a 25 persones, i els que venen queden gratament sorpresos, doncs moltes vegades a les capitals grans hi assisteixen de vuit a deu persones, i sempre ens feliciten.No ens han faltat activitats més lúdiques, com ha estat la celebració de Santa Àgueda per les dones del poble. Aquest any hem anat a Porrera, un sopar de primera, un ambient immillorable, la sorpresa del regalet, i un bon grup entre jovenetes ,j oves, grans i més grans, i a l’arribar feia molt fred, però quan vam sortir ja no el vam notar, que duri per molts anys.Sí,sí, ens faltava local, però no ens vam rendir i també vam fer el “Carnestoltes”, una desfilada pels carrers, una desfilada al pati de les escoles, fotos ,vídeos, i mes d’una seixantena entre grans i petits de persones dis-fressades, musica i “bailoteo” , el temps ens va acom-panyar i una bona xocolatada ens va servir per escal-far-nos, una tarda de verdadera disbauxa.Ara ja estem a punt per totes les activitats de Primave-ra: xerrades, Caramelles, llibres, roses, San Jordi, co-mençarem a fer esport amb el ping-pong, i tindrem al primer de maig a les escoles un dinar de porc seglar, procureu estar atents als pregons doncs al marge d’un programet a les botigues, hi hauran pregons sorpresa. Bona setmana Santa!!!!

Tot va passant... ... tot va venint

Renoi quin hivern!!! Pocs recorden tanta neu al poble, i tan-tes vegades! Tres per ser més precisos. Aquesta primavera l’esperàvem tots amb candaletes, i ja és aquí! És per això que volem recordar aquestes nevades amb una bonica fotografia, que en aquest país sembla que si no neva a Barcelona no ho fa enlloc!!!

Propietats -Aplicat en gargarismes és molt eficaç en casos de laringitis, faringitis i amigdalitis; calma el mal de coll, la ronquera i la tos irritant. (ús extern - no empassar)-Estimula la circulació capil·lar. (ús extern)-Mal de cap d’origen nerviós i migranyes (“jaquecas”,-Per alleugerir la sinusitis amb inhalacions. (ús extern)-En infusions i banys de seient per la cistitis, uretritis, vaginitis i prostatitis. (ús intern-extern)-La farigola activa la circulació i el sistema nerviós. (ús extern)-És tònic i energitzant en el nivell físic, mental i emocional. Millo-ra la memòria. (ús intern)-Molt eficaç en les afeccions digestives: digestions lentes, parà-sits intestinals, gasos, espasmes colitis, gastritis cròniques. (ús intern)Excel·lent mucolític en processos catarrals. (ús intern)-Bon aliat contra l’asma . (ús intern i extern)-També combat les infeccions respiratòries.Inflamacions i infec-cions de la boca, aftes, cuidat de les dents i genives. -Indicat en el tractament de la diarrea infantil i l’enuresi. -Regulador de cicles menstruals irregulars. (ús intern)Pel seu contingut en timol, resulta adequada en el tractament de malal-ties reumàtiques.-També en ús extern:Dermatitis, infeccions cutànies, conjuntivi-tis, otitis, rinitis, úlceres, esquinços, hematomes i cremades.

Usos culinarisLa farigola és un condiment gastronòmic que dóna una especial fragància campestre a molts plats i és un ingredient imprescindi-ble per a moltes barreges d’herbes, sigui amb sàlvia i moraduix, o bé, amb julivert, romaní i llorer, va bé en les coccions lentes i llargues. El seu penetrant sabor és vital per a algunes sopes, estofats, guisats al forn, pastissos de carn i croquetes, salses, marina-des, adobs, patés i per aromatitzar vinagres i olis. Proveu-la per a millorar el sabor de les verdures cuites i combina a la perfec-ció amb el peix. La caça, la carn d’au, el bé i el pollastre i les carns a la graella guanyen amb farigola. Va bé amb les salses de tomàquet. La farigola seca reté la major part del seu aroma i sabor.

8 de gener

Sta Àgueda

27 de desembre

Carnestoltes

Carnestoltes

Carnestoltes

Caga Tió

Caga Tió