k passa 003

12
Revista núm. 003 Hospital de Dia per Adolescents de BADALONA Fundació Vidal i Barraquer

description

revista de l'hdb

Transcript of k passa 003

Page 1: k passa 003

Revista núm. 003

Hospital de Dia per Adolescents de BADALONA

Fundació Vidal i Barraquer

Page 2: k passa 003

Ja es aquí el tercer número del “ KPASSA?”

Continuem informant del que passa a l’Hospital de dia mitjançant la nostra revista, on es reflec-

teix el treball que fan els nois i noies i on hi trobarem recollit d’una manera visual, divertida i alho-

ra educativa, les seves preferències, gustos i opinions sobre que fan i que ens volen mostrar en

aquest nou número, comptant sempre amb el suport de tot l’equip d’educadors i professionals

que hi treballem.

Aquesta vegada ens presenten diversos temes que han escollit , segons el seu interès. Cadascún

dels nois i noies que han participat en el taller de la revista. Hi podem trobar diferents articles amb

informacions de: llibres , teatre, famosos, jocs de play, d’humor, relats, l’entrevista, la meva mú-

sica, un estudi de la pràctica d’esport i fins i tot ara que s’acosten les festes de Nadal, han volgut

fer un apartat on es parla d’una de les figuretes imprescindibles en el pessebre... “El Caganer”.

Felicito a tots els nois i noies, que amb el seu esforç, fan possible que hi hagi una continuïtat en

la revista, al Joan com educador i referent d’aquest taller i a la resta d’educadors que saben com

connectar, ensenyar i transmetre als nois els seus coneixements.

Esperem que us agradi!

Lídia Alcañiz

Administrativa de l'HDB de Badalona.

Lídia Alcañiz. Administrativa de l’HD de Badalona

K PASSA?

LA REVISTA DE L’HOSPITAL DE DIA

D’ADOLESCENTS DE BA-DALONA.

Avinguda Martí Pujol, 654

Tel 93 461 11 68

Fax. 93 398 60 92

E-mail. [email protected]

EQUIP DE REDACCIÓ.

Judith S.

Frank P.

Alba G.

Sandra C.

Enric M.

Dani C.

Eva R.

Laura C.

AGRAÏMENTS.

Agraïm especialment la

col·laboració de:

Loreto Mundó per la con-fiança depositada en

aquest projecte.

Lídia Alcañiz per la redac-

ció de l’editorial.

Cristina Fernández per atendre les nostres pre-

guntes a l’entrevista.

Flors Llardén per la super-visió i correcció de la re-

vista

I, a tots els lectors de la

revista pel seu interés.

EDITORIAL. Per Lídia A. 2

LA MEVA MÚSICA. ECDL por Alba G. 3

LA ENTREVISTA. Cristina Fernández, educadora, por Judith S. 4

FAMOSILLOS. Mina Mazzini, por Judith S. 5

QUE ÉS “GEGIR”. Memorias de idhún, por Sandra C. 6

LA PREGUNTA. Els Joves i l’esport, equip de redacció. 7

EL RINCÓN DEL ESCRITOR. Crónicas de Saito, por Daniel C 8

GAMES. Pro Evolution Soccer, por Frank P. 10

PER RIURE. Els millors acudits, per Laura C. 11

ESPECIAL NAVIDAD. El caganer i el caga tió, per Eva R. 12

EDITORIAL

SUMARI

2

Page 3: k passa 003

Grup espanyol de pop rock. Fou creat en 1994 per Dani Martín e Iván Ganchegui. Amb més d’un

milió de còpies al mercat i tres nominacions als MTV.

Origen

Els orígens neixen a l’escola d’art dramàtic “Cristina Rota” on Dani Martín estudiava. Allà coneix a Ivan Ganchegui i els dos van compartir els mateixos gustos musicals. Foren admiradors de la

cançó del “Canto del Gallo” i d’aquí neix el grup del “Canto del Loco”.

El grup va fitxar a una noia per la bateria, un baixista i a un altre guitarrista.

Primers àlbums

Graven una maqueta i l’envien a diferents discogràfiques. Dani coneix el productor Pedro Moral i li dona l’oportunitat. El 16 de juny de 2000 es posa en venda el primer àlbum d’estudi del grup “El Canto del Loco”. El segon disc es titula “A contracorriente” publicat l’1 de març de 2002 que té un estil més madur. El mateix any rep una nominació dels MTV .

Estados de ánimo (2003-2004)

Iván Ganchegui deixa el grup. David i Dani graven un nou àlbum, titulat “Estados de ánimo” que es va posar a la venda al (2003). La cançó “Pasión”, va ser inclosa dins de la banda sonora de la pel·lícula “La fiesta”, una de les més econòmiques . A l'octubre, col·laboren en un disc benèfic destinat a l'Associació Espanyola contra el Càncer, als hospitals infantils d'oncologia. A finals d'any, el grup va ser nominat com a millor artista espanyol als MTV, i aquest cop sí que aconseguiren el premi, imposant-se a altres cantants com Alejandro Sanz o La Oreja de Van Gogh. Al gener de 2004, donen veu a la nova versió de la sintonia de la sèrie de televisió 7 vi-das,. A l'estiu, van participar en un disc d'homenatge a Radio Futura, titulat Arde la calle, i en el que van inter-

pretar la cançó Escuela de calor.

Zapatillas (2005 – 2007)

El març de 2005, després del tsunami a la illa Phi-Phi de Tailàndia. Dani posa en marxa amb altres artistes un

projecte anomenat Kuarkx per recaptar fons per als afectats. El 21 de juny es va publicar l’àlbum “Zapatillas”.

Al setembre, el grup va publicar el seu primer àlbum fora d'Espanya, compost per un recopilatori de les millors

cançons dels seus tres discos publicats a Espanya. El juliol de 2006, publiquen un recopilatori dels seus con-

certs a les sales Caracol, Bikini y Oasis, “Pequeños grandes directos” solo lanzaron 50.000 copias. En 2007,

Dani y David, junt amb el representant de El Canto del Loco, crearon la discogràfica El Manicomio Records.

Personas (2008-2009)

L’1 d'abril es posa a la venda aquest àlbum, anomenat Personas, i ECDL anuncia una gira que durarà fins a

finals de l'any 2009. El 28 de juny, el grup intervé en el festival Rock in Río, celebrat a Madrid ,rebent comen-

taris negatius pels crítics. A l’acabament d'any publiquen “De persones a persones”, una edició limitada.

LA MEVA MÚSICA. BY ALBA G.

Opinió

Jo penso que m’agrada aquest grup per la manera que tenen de transmetre els sentiments de la vida quotidiana de les persones. Moltes lletres parlen de

situacions i experiències que un mateix a pogut viure.

En el disc de “persones” la cançó que més m’agrada es “la vida” perquè t’ensenya com has d’afrontar els problemes i que si plantes cara a les teves pors

te’n sortiràs i podràs tirar endavant.

3

Page 4: k passa 003

1-¿Cuándo te empezaste a interesar por la edu-

cación social? ¿Por qué?

Cuándo acabé el bachillerato hice un módulo supe-rior relacionado y a partir de ahí empecé a conocer

la educación social y despertó mi interés.

2-¿Si no hubieras elegido educación social para

estudiar a que otra cosa te hubieses dedicado?

Tenía diferentes opciones en mente, si no hubiera estudiado educación social hubiera estudiado logo-

pedia.

3-¿De todos tus trabajos en cuál te has sentido

más cómoda?

En el trabajo que me he sentido más cómoda ha sido en el actual . Pero he de reconocer que mi ex-

periencia laboral ha sido muy gratificante.

4-¿Como recuerdas tu primer día de trabajo en el

hospital de día de Badalona?

En mi primer día de trabajo estaba nerviosa y muy contenta de empezar en el HDB, muy ilusionada porqué era un proyecto nuevo del que podía formar

parte.

5-¿Cuál es tu función en el hospital de día?

Soy Educadora social y mi función es ayudar a los chicos, a través de los diferentes espacios que nos

ofrece el hospital.

6-¿Algún deseo profesional…?

Seguir formándome en el futuro.

7-¿Qué te gusta hacer en tu tiempo libre?

Estudiar inglés, hacer deporte, estar con mi familia,

y mis amigos y sobretodo bailar salsa.

8-¿Cuándo comenzaste a bailar? ¿Cada cuanto

bailas?

Desde pequeña siempre me ha gustado bailar y he aprendido diferentes estilos de baile, pero actual-mente llevo un año aproximadamente dedicándome exclusivamente a la salsa. Hago dos clases por se-mana y dedico una media de 6 horas semanales a

practicar .

9- ¿Algún consejo para alguien que quiera dedi-

carse a la educación social?

Que sea capaz de cuidarse a si mismo para poder cuidar y ayudar a los demás. Que disponga de tiem-

po para estudiar y sobretodo de muchas ganas.

Esta es la tercera entrevista de la revista del hospital de día, esta vez entrevistamos a la educadora más veterana del centro:

Cristina Fernández.

CRISTINA FERNÁNDEZ. EDUCADORA

Per Judith S.Per Judith S.Per Judith S.Per Judith S.

4

Page 5: k passa 003

Conocí a Mina a través de un

amigo y me encanto. Mina Maz-

zini es una cantante maravillo-

sa, me impactó desde el primer

momento sus letras, el ritmo y

por supuesto su gran voz de Mi-

na. Conocí a Mina en un mo-

mento personal importante y

sus canciones me ayudaron a

pensar y reflexionar. Adoro a

esta gran cantante y sus cancio-

nes. Mi preferida sin duda es,

Bugiardo e inconsciente, me

transmite muchas emociones

Para quien no conozca a Mina le

animo a escuchar su música.

Como conocí a Mina

Mina Anna Mazzini más

conocida por su nombre

artístico Mina, es una can-

tante italiana. Nació en

Busto Arsizio (en la región

italiana de Lombardía), el

25 de marzo de 1940, aun-

que creció en Cremona, ciu-

dad que le ha valido el so-

brenombre popular de

«Tigresa de Cremona». Des-

de finales de los años seten-

ta, vive apartada de los fo-

cos en Lugano (Suiza), aun-

que mantiene una prolífica

producción de discos graba-

dos en su estudio. Se espe-

cula mucho ante su negati-

va de presentarse en públi-

co desde hace más de tres

décadas.

Debutó en televisión en

1959, en el programa Il mu-

sichiere, cantando Nessuno.

En 1960 y en 1961 participó

en el Festival de San Remo

con las canciones È vero y

Le mille bolle blu, respecti-

vamente.

Durante los años sesenta y

setenta su popularidad co-

menzó a crecer.

En 1974 presentó con Raf-

faela Carrà su último pro-

grama nocturno Milleluci.

En 1978 tienen lugar sus

últimos conciertos públicos

en el teatro Bussoladomani

en Versilla y apareció en

televisión por última vez

interpretando la canción

Ancora, ancora, ancora, que

luego sería versionada por

Mónica Naranjo. Se tras-

ladó a Lugano en la prime-

ra mitad de los años seten-

ta, donde abrió su estudio

de grabación y pidió la ciu-

dadanía suiza (que obtuvo

en 1989).

Cansada de la presión de la

fama, quizas para mante-

ner el recuerdo de su ima-

gen joven y bella, Mina optó

por apartarse de las cáma-

ras, recluyéndose en su

círculo familiar y limitando

su actividad como cantante

a la grabación de discos, sin

actuaciones en vivo. Su re-

lación con el mercado en

lengua española se ha acre-

centado en los últimos años.

En 2000, grabó a dúo con

Mónica Naranjo, Él se en-

cuentra entre tú y yo, una

canción que aparece en el

tercer álbum de la cantante

catalana, llamado Minage

en su honor. En 2007 Mina

edita un álbum con sus éxi-

tos en español y alternando

con artistas como el catalán

Joan Manuel Serrat o el ar-

gentino Diego Torres, entre

otros.

En los últimos años, Mina

está colaborando con perió-

dicos y revistas como co-

mentarista

Mina Mazzini

La gran cantante Mina

By Judith S

5

Page 6: k passa 003

Què és gegir?

Trilogia Memòries d’Idhun

Memòries d’Idhun és una trilogia de temàtica fantàstica i d’aventures.

Els esdeveniments dels llibres transcorren entre la Terra i Idhun, un món on a més a més d’humans existeixen 5 races més de sang-calenta: els celestes, els feèrics, els varu, els gegants i els yan. També hi viuen unes espècies semidivi-nes: els unicorns, els sheks (o serps alades) i els dracs. Els sheks van ser exili-ats i gairebé extingits pels dracs temps enrere, però un mag infinitament pode-rós, Ashran el Nigromant, va utilitzar la seva màgia combinada amb una conjunció astral de tres sols i tres llu-nes d’Idhun per portar-los de nou al lloc d’on havien estat exiliats i així extermi-nar tots els dracs i tots els unicorns per a poder implantar el domini d’Ashran so-bre tothom amb l'ajuda dels sang-freda (Szish, homes-llangardaix). En contra d’-Ashran, s’ha creat un petit exèrcit per evitar que continuï mantenint el poder a

Idhun, aquest exèrcit s’anomena La Resistència.

La història, doncs, girarà voltant tres adolescents: Jack, un noi danès; Victòria,

una noia de Madrid; y en Kirtash, el fill de l’Ashran.

D’ells depèn el futur d’Idhun, ja que tots els seus habitants encara tenen espe-rança, en una profecia que té molt que veure amb ells encara que no ho sàpi-

guen.

Laura Gallego García va co-mençar a escriure des de molt jove. Als 11 anys va fer la seva primera novel·la amb la

col·laboració d’una amiga.

Als 21 anys, mentre estudiava Filologia, va escriure Finis Mun-di, la novel·la amb la que va

guanyar el seu primer premi.

Els seus llibres són de temàtica fantàstica o de ciència-ficció, encara que també destaca molt en aquestes històries el tema

amorós.

Libres més coneguts:

· Sèrie: Sara i les Golejadores

(2009-2010)

· Ales de Foc i Ales Negres

(2004-2009)

· Trilogia de Memòries d’Idhun

( 2004-05-06)

· La Llegenda del Rei Errant

(2003)

· Finis Mundi (1999)

La Meva Opinió

Crec que es una sèrie de novel·les molt emocionant. A mi em va enganxar el primer llibre. Primer, potser, podries pensar per les dimensions del llibre que serà avorrit i que faria pal llegir-lo, però estic segura, que si t’agraden les aventures fantàstiques

amb un toc d’amor entre els protagonistes, t’enganxarà i te’l llegiràs fàcilment.

La segona novel·la potser es la que és més difícil de llegir, ja que intervé més el

tema bèl·lic que l’aventura.

També hi ha una alternativa a la gent que no li agradin aquest llibres que semblen totxos. Existeixen uns còmics de Memòries d’Idhun que potser poden ser més en-

tretinguts.

En definitiva en recomano, per les hores, els dies, les setmanes o els mesos d’emo-

ció que es poden passar llegint aquestes novel·les

Autora

By Sandra C.

6

Sinopsis Laura Gallego García

(Quart de Poblet, Valencia, 11 de Octubre de 1977)

Page 7: k passa 003

Hem preguntat a les noies i nois de l ’ Hospital d ’ Adolescents de Badalona ( mostra = 11 ) pels seus interessos esportius. La primera pregunta era la més directa: Fas esport?Fas esport?Fas esport?Fas esport? A partir d ’ aquí demanàvem més informació, quin tipus d ’ esport feien o els agradaria fer, el nom-bre d ’ hores setmanals que hi dedicaven i finalment quins valors creien que es fomentaven amb la pràctica d ’ un esport. Aquestes han estat les respostes:

La PreguntaLa PreguntaLa PreguntaLa Pregunta Els Joves i l’Esport

No podem generalitzar els resultats de l ’enquesta, ja que es tracta d ’ una mostra petita i concreta. No obstant algunes dades són molt curioses. Per exemple, que hi ha força nois ( 4 ) que no fan esport però els agradaria fer-ne. Tants, com els que sí que en fan ( 4 ) , i gaire bé tants ( 3 ) com els que no en volen fer. La varietat d ’ esports practicats i dels que agradaria practicar, és total. Ningú coincideix en cap esport. On si hi ha coincidències és en el nombre d ’hores: tots els nois practiquen més de 6 hores a la setmana. Pel que fa a valors, el més destacat és la diver-sió, seguit de l ’ esforç i la satisfacció que estan empatats i en quart lloc el treball en equip.

En el seu sentit més ampli,

l'esport és qualsevol joc o

activitat de lleure, basada en

un reglament i que procura

millorar el benestar físic i

mental de qui el practica.

Originalment, el terme esport

(de l'anglès sport) s'utilitzava

per designar activitats com la

pesca esportiva i la cacera,

practicades per l'aristocràcia

britànica. Més endavant el

terme es va estendre per

abastar també jocs d'equip o

individuals i qualsevol activi-

tat atlètica en general.

Es conserven proves d'entre-

nament esportiu des del 4000

aC i, amb els Jocs Olímpics

grecs va assolir un aura de

prestigi. Amb tot, no va ser

fins a la revolució industrial

que es va generalitzar la seva

pràctica, a causa de l'aug-

ment del temps lliure de les

classes benestants. Poste-

riorment es va lligar amb la

salut, fent que augmentés el

nombre de gent que el practi-

cava. S'ha introduït a les es-

coles modernes amb l'educa-

ció física per formar integral-

ment la persona.

L’esport també és una activi-

tat social, amb interacció en-

tre persones i és per aquest

motiu que pren especial relle-

vància, ja que fomenta valors

com la superació, l’esforç, la

solidaritat, la disciplina, el

treball en equip, l’alegria...

Per l ’ equip de redacció

0

1

2

3

4

5

6

7

No

----Practiques Esport?Practiques Esport?Practiques Esport?Practiques Esport?

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

Basquet

Ciclisme

Arts

Marcials

Aeròbic

---- Quin esports practiques? Quin esports practiques? Quin esports practiques? Quin esports practiques?

0

1

2

3

4

1h

2-3h

4-6h

+6h

---- Quantes hores setmanals dediques? Quantes hores setmanals dediques? Quantes hores setmanals dediques? Quantes hores setmanals dediques?

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

No

----Si no fas esport,Si no fas esport,Si no fas esport,Si no fas esport, t ’ agradaria fert ’ agradaria fert ’ agradaria fert ’ agradaria fer----ne? ne? ne? ne?

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

Skate

kickboxing

Futbol

Hípica

Natació

---- Quin/s esport/s t ’ agradaria fer? Quin/s esport/s t ’ agradaria fer? Quin/s esport/s t ’ agradaria fer? Quin/s esport/s t ’ agradaria fer?

0

5

10

15

20

25

30

35

40Satisfacció

Esforç

Competitivitat

Distracció

Treball en

equip

Saber Perdre

Humilitat

Tolerància

Integració

Divertir-se

Quins valors creus que fomenta l’ e sport? Quins valors creus que fomenta l’ e sport? Quins valors creus que fomenta l’ e sport? Quins valors creus que fomenta l’ e sport?

7

Page 8: k passa 003

Crónicas de Saito (1a. Parte)

8888

El rincón

del

escritor:

O s c u r i d a d h o s t i lO s c u r i d a d h o s t i lO s c u r i d a d h o s t i lO s c u r i d a d h o s t i l

Cualquiera que me viera me observaría con curiosidad y fas-cinación. ¿Cómo es posible que un hombre haya recibido tantas heridas y siga vivo? Para ser sincero, yo mismo me lo pregun-to. No son heridas, obviamente; hablo de cicatrices. Algunas es-pantosas, otras más pequeñas… Muchas cicatrices. Una cosa está clara: tiene rela-

ción con mi mala fortuna, con el odio e ira que inspiro a los dioses sin razón alguna, y por mi violenta naturaleza. Hay un ejemplo bastante bueno que ya he contado a mucha gente... Hace una década, en mi juven-tud, cometí el sutil error de me-terme en el lugar equivocado en el momento equivocado. Sin darme cuenta, sin haberle de-seado ningún mal a nadie ni haber incumplido la ley, me vi atado y amordazado en un húmedo y oscuro sótano. Se su-ponía que había visto algo que no debía ver, y alguien maligno

había decidido deshacerse de mí regalándome a algún demente fanático de la tortura, uno de sus vasallos, probablemente. En aquel entonces yo todavía era joven. Conocía el manejo de las armas, ¿Quién no en aquellos tiempos de guerra y pobreza? Pero ese conocimiento era el límite de mi habilidad guerrera.

No creía tener la voluntad ni la fuerza de un guerrero. Ni si-quiera el coraje para dejar de llorar en aquella oscuridad. En cualquier caso, un sentimiento de supervivencia y de supera-ción emergió de las profundida-des de mi ser. Dejé de llorar, era contraproducente y ya había sollozado bastante. Comencé a enfocar mis sentimientos a los hombres que me habían ence-rrado allí dentro, al extraño ser que me golpeaba y fustigaba a diario con herramientas cuya existencia había desconocido hasta aquel momento. Me pro-

puse, con pasmante facilidad, liberarme de mis ataduras y salir de allí. En aquel momento no había nadie en la cámara en la que me encontraba, y la oscu-ridad lo envolvía básicamente todo, pero eso no me detuvo. A base de retorcerme y esti-rarme (con mucho dolor de por medio), logré romper las ya de-terioradas cuerdas que ceñían mis muñecas a las patas tras-eras de la silla en la que estaba sentado. Me había encontrado sujeto con las mismas ataduras desde el primer día, y desde en-tonces no recordaba que me hubieran desatado para cam-biarme las cuerdas, por lo que estas estaban destrozadas debi-do a la descontrolada tortura. Una vez en pie intenté orien-tarme en la reinante oscuridad. Recordaba que el individuo siempre daba alrededor de diez pasos hasta alcanzar la puerta, y que esta estaba aproximada-mente delante de él. Comencé a caminar cargado de miedo. Un miedo tan inmenso que me habría paralizado en cualquier situación que no indi-case tan evidentemente lo cerca que estaba mi muerte. El suelo estaba frío. Por suerte no tenía heridas en los pies por lo que pude caminar descalzo con de-cente normalidad. Tras dar unos pocos pasos tropecé con algo, una mesa probablemente. Mantuve el equilibrio y la me-sa, que parecía pequeña, tam-bién lo hizo. Pero alguno de los objetos metálicos depositados sobre ella cayeron al suelo y re-piquetearon estridentemente produciendo un doloroso eco en mi magullada cabeza.

Page 9: k passa 003

también rodeada por una capu-cha. Volví a pensar en lo impor-tante: actuar. Aquel ser se detu-vo delante de la silla donde yo debía estar, como si observase y estudiase la ausencia de algo indispensable. La luz había hecho visible el curioso mobilia-

rio, pero no me pude permitir distraerme observando el lugar. Avancé hacia él tan sigilosa-mente como pude, si deseaba huir, debía dejar inconsciente al visitante. Sin darme cuenta, el tiempo pareció ralentizarse. Tardé años en dar cada paso, esperando e intentando leer en la mente de mi objetivo si me había detectado o no mientras me acercaba cada vez más. Cuando estuve a poco más de un metro del individuo, comencé a estirar mi brazo derecho, prepa-rado para golpear. La extensión de mi brazo se deslizó como un perezoso astro que orbita lenta-mente alrededor de un agujero

Es probable que el ruido no fue-ra de tal magnitud como yo creí, pero debía actuar y mover-me, porque si alguien lo había oído, vendría a comprobarlo. Caminé apresurada y cuidado-samente hacia donde creía que estaba la pared y me la encontré antes de tiem-po, casi dándome de bruces. Tuve la suerte de, al mismo tiempo, darme cuenta de que el suelo no estaba limpio ni pavimentado. Ignoré todas las curiosidades que eso pudiera impli-car y me acuclillé para buscar una piedra que pudiera utilizar en mi defensa. Tras unos se-gundos de palpar el pi-so, encontré una piedra del tamaño adecuado para mis manos y la agarré con todas mis fuerzas. Mis temores se vieron confirmados cuando la gruesa puerta comenzó a abrirse hacia dentro de la sala. La puerta me cubrió, pues yo estaba casi tras ella, junto a la pared. Debido a esto, la luz invadió gran parte de la cámara sin delatarme. Al-guien, o algo, cruzó el umbral con lentitud a la vez que el mie-do invadía mi cuerpo como un veneno paralizante. No tardé mucho en pensar que iba a mo-rir allí o que me capturarían y seguirían torturándome. Por suerte, no tardé en volver a ca-nalizar el odio y la ira hacia mis captores… Me incorporé tan discretamente como pude mientras el individuo se aden-traba en la sala. Invertí unos valiosísimos segundos en obser-var sus vestiduras… Iba comple-tamente cubierto por una capa o vestido negro que abarcaba su espalda, y su cabeza se veía

negro. Incluso mi corazón quedó silenciado por completo cuando el tiempo terminó de detenerse. Entonces, lejos de todas mis opti-mistas previsiones, el encapu-chado comenzó a girarse. Su capa, deslizándose por el aire

como una espada que corta el viento, rompió el silencio y quebrantó la ensoñación en la que parecía sumirme aquel eterno momento. Quedó quieto en frente de mi achantado ser y mi sombra se proyectó sobre él. Toda la ne-grura del interior de su capucha se dirigió a mí como si el mismísi-mo abismo me devol-viera la mirada con tal de arrebatarme la cordura.

Entonces, lo poco que quedaba de aquel im-perecedero instante terminó, y mi brazo descendió velozmente de derecha a izquier-da, describiendo el ar-co como yo lo deseaba. La piedra que yo em-puñaba dio la cuestio-nable impresión de gol-pear algo dentro del

capuz sin producir ni siquiera un sonido llamativo o descripti-vo. Ese algo siguió la inercia del golpe, y giró lo que debía ser la cara hacia la derecha. Todo su cuerpo se movió en la misma dirección, cayendo hacia atrás seguido por las largas extensio-nes de su capa, como el polvo que se levanta y se desvanece tras el derrumbamiento de un viejo edificio. Continuará...

Dani C.

9999

Page 10: k passa 003

EL JUEGO

NOVEDADES

Este año la Liga Master se podrá jugar online como podéis ver

más arriba.

En el modo “Ser Una Leyenda” el dinero ya no es la clásica mone-

da del juego la P (jajá jajá). Este año han incorporado el euro, el

dólar y el yen.

También han incorporado a la liga master la UEFA Supercup.(ésto

sólo si ganas la Champion league o la UEFA Europa League en el

modo Liga Master).

Este año incluye las licencias de la Copa Santander Libertadores.

Yo creo que este año ha superado y con diferencia a

FIFA 11 de EA y no es que haya hecho muchos cam-

bios, al revés de KONAMI le a dado un giro radical a la

jugabilidad y al realismo del juego.

OPINION

Modos De Juego

Ser Una Leyenda: Trata de que te creas un Alter Ego y empiezas una carrera futbolística. Empiezas con 17 años i acabas a los 38 años más o menos. Este modo no está nada mal. Liga Master: En este modo de juego lo que haces es ser el mana-ger del equipo que tu escojas. El presupuesto inicial que tienes depende del equipo que escojas. UEFA Champion Legue: Aquí lo que haces es escoger un equipo que juegue la Champion Legue y empezar desde la fase de grupos hasta la final del campeonato. Partido Amistoso: Este modo es para echarte unos partidos con tus amigos etc. Modo Online Liga Master Online: Ésto es lo mismo que la liga master, pero bastante más divertido.

BY: FRANK P.

10

Page 11: k passa 003

Per Riure P E R L A U R A C .

Una guapa y joven rubia coge el avión a Nueva York con un pasaje en clase tu-

rista. Cuando llega al avión se encuentra con los asientos de primera clase.

Viendo que éstos son mucho más grandes y confortables, decide sentarse.

La azafata le dice que su asiento es de clase turista.

La rubia responde: -Soy joven, rubia y guapa, y voy a sentarme aquí hasta llegar

a Nueva York.

Frustrada, la azafata informa al capitán del problema. El capitán va a hablar con

la rubia.

La rubia responde: -Soy joven, rubia y guapa, y voy a sentarme aquí hasta llegar

a Nueva York.

El capitán se retira a la cabina para comentarle el problema al copiloto. El copilo-

to le dice que su novia es rubia y que puede hacerse cargo del problema, así que

va a ver a la rubia y le susurra algo al oído.

Ella inmediatamente se levanta y dice: Muchísimas gracias, abraza al copiloto y

se va a sentar a su asiento de clase turista.

El piloto y la azafata, alucinados, corren a preguntarle al copiloto qué le había

dicho a la chica para convencerla.

El copiloto les dice: -Simplemente le dije de que los asientos de primera clase no

paran en Nueva York...

- ¿De qué se le acusa?

- De haber hecho mis compras navi-

deñas con anticipación.

- Pero eso no es un delito; ¿con

cuanta anticipación las hizo?

- Antes que abrieran la tienda.

Se abre el telón y se ve a una señora

intentando entrar a una peluquería

abarrotada.

-¿Como se llama la película?.

-Ah, te rizas como puedas.

¿Por qué esta triste el cuaderno de ma-

temáticas?

-Porque tiene muchos problemas.

¡Mamá!, ¡en el colegio me llaman

L´oreal!

¿Por qué?

Porque yo lo valgo.

¿Qué le dice un spaguetti a otro spaguetti?

Oye, mi cuerpo pide salsa...

¿Qué le dice Tarzán a un ratón?

¡Tan pequeño y con bigote!

¿Y qué le dice el ratón a Tarzán?

¡Tan grandote y con pañal!

Era un jugador tan malo, pero tan malo, que cuando metió un gol,

en la repetición lo falló.

¿Qué pasaría si el planeta tierra

fuera un cubo?

Todos seríamos cubanos

11

Page 12: k passa 003

Llegan las fiestas navideñas y muchas casas se

adornaran con un belén, donde no pueden faltar

la Virgen, San José y el niño Jesús: Tampoco fal-

tarán los tres Reyes Magos, los ángeles, los pas-

tores y demás figuras. Los belenes catalanes

también contarán con la curiosa figura del caga-

ner.

El origen de esta figura viene del siglo XVIII. La

figura se coloca en un lugar apartado del belén,

intentando que no ocupe un lugar destacado. Se

considera un símbolo de prosperidad y buena

suerte para el año siguiente.

La gente decía que con sus heces abonaba la tie-

rra y así la fertilizaba para el año siguiente. Con

él se conseguía la salud y tranquilidad de cuerpo

y alma.

Así que si vais a adornar vuestra casa con un

belén que no os falte el “caganer”.

EL TIÓ, UN TRONCO CAGÓN

Curiosamente, el caganer no es el único personaje

navideño típicamente catalán que defeca. Existe

otra tradición, el Tió, un tronco al que los niños

acuden la noche antes de Navidad. Al ritmo de los

golpes y de la canción, el Tió “caga” dulces y golo-

sinas.

El Tió nunca da objetos grandes, sino golosinas,

barquillos y turrones; también puede dar higos se-

cos y cuando ya no tiene más regalos, “caga” un

arenque salado, un ajo, una cebolla…

El Tió llega a las casas llamando a la puerta. Una

vez en casa hay que cuidarle, taparle con una man-

ta y darle de comer hasta el día 24 por la noche,

momento en que se “caga el Tió”. Para comer se le

da pan seco, judías secas, mondas de naranja o de

mandarinas, u otras frutas. También hay que darle

agua para beber.

Para hacer cagar al Tió hay que cantar acompa-

ñando con golpes de bastón.

EL CAGANER, UNA FIGURA ESPECIAL

Especial Navidad

CANÇÓ DE TIÓ Tió, tió,

caga torró

d'aquell tan bo;

si no tens més

caga diners,

si no tens prou

fes un pet i remou.

(El repertori de cançons existents a la tra-

dició popular és enorme. Pot variar molt en-

tre poblacions, fins i tot és possible trobar

en un mateix poble moltes variants de la

cançó del tió).

Bon Nadal i Feliç 2011

per Eva R.