Juliol-Setembre 2013 // Núm. 68 // Any XVIII

www.lacomi.org La Comissió informa: Activitats de primavera

Canovelles, poble bastoner

La marxa Canovelles-Montserrat

més dura

2

Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:

GENT de Canovelles tel. publicitat: 93 846 41 56

apartat correuS 196 - 08420 canovelleScomiSSioSantantoniabat@gmail.com

diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96

GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.

PortadaPublicitat

SumariPublicitatEditorial

PublicitatLa Comissió Informa

PublicitatCalaix de sastre

PublicitatNatura i bellesa

PublicitatAstronomia a l’abast

PublicitatCalaix de la Ciència

Publicitat Secció d’estudis

MeteorologiaPublicitat

CanovellinsPublicitat

CuriositatsPublicitat

Coses del CampPublicitat

Fisioteràpia al teu abastPublicitat

Notícies de CanovellesPublicitat

PlantesPublicitat

La cuina de l’àviaPublicitat

Poesia de ma terraPublicitat

Toc d’humorPublicitat

Activitats de la ComissióPublicitat

AgendaPublicitat

1 2 345 6 7-1213-1415 16 1718192021222324-25 2627 282930 31 323334 35 363738 39 40 41 42 43 44 4546 47 48

Comissió sant antoni abat toni Calderon

GLÒRIA Cot

imma lloret

roman marin

JoseP many

anna aguayo

XaVier alonso

marina Castellà

gemma duran

eulàlia gisPert

teresa gomà

rosa grataCós Jordi lloreda

isabel martos

anita miralles

mireia Plans

m.glÒria Puig

XaVier PuJadas

maria sánChez

Pau garCía

anna fonoyet

EditaDirector

Sots-Directora

Publicitat

Col.laboradors

Portada

Disseny gràfic

3sumari

4

Ara fa pocs dies hem celebrat l’Assemblea de Socis de la nostra Entitat, la primera de la nova Junta que va assumir el repte de dirigir-nos en aquest moment de crisi econòmica aguda i d’efervescència nacional.

La conclusió d’aquest any de treball d’aquest nou grup de persones dirigents és molt positiva, ja que han sabut conduir una associació estructurada en seccions i grups de persones diverses.

A partir del juliol del 2012 i fins al final de l’any, la nostra Entitat va seguir complint amb el calendari de celebració del 50è aniversari i activitats com “el concert de Festa Major” i la representació de l’Auca de la Comissió van acabar de farcir un any tan especial. A banda, també es van anar fent les activitats habituals de finals d’any, com la Carnada, la Castanyada i els Pastorets de Canovelles, que amb una nova direcció va apostar per un treball específic dels actors. En definitiva, aquests darrers mesos de l’any van servir per consolidar la nostra direcció.

El nou any, un cop acabada la celebració de l’aniversari i amb uns pressupostos i activitats dissenyades per la nova Junta, va ser quan realment es va distingir la nova empremta d’aquesta Junta i les renovacions dels equips d’algunes de les seccions emblemàtiques.

Podem parlar d’algunes de les noves iniciatives que hem gaudit en aquests sis primers mesos. La Diada de Sant Antoni d’enguany ha seguit en la mateixa línia dels darrers anys i la nombrosa participació va omplir els carrers de Canovelles. Pel febrer va néixer una nova secció la de Ball de Bastons, amb la il·lusió d’un nou projecte cultural. La 19a marxa Canovelles-Montserrat va tornar al format habitual i, malgrat la pluja persistent, ha estat la quarta amb més participació.

També cal fer esment del resultat de les noves idees, de la nova força que té la nostra Entitat. Pel juny hem pogut gaudir de dos projectes innovadors i que mostren la renovació de les persones: l’intercanvi de ball tradicional entre les colles de Rialp i la nostra de Gitanes, que ens ha permès dur el nostre ball al Pallars Sobirà i la Baixada de la Flama del Canigó, amb la particularitat que, en aquesta tercera baixada, no s’ha utilitzat cap mena de transport motoritzat.

En definitiva, aquestes iniciatives demostren la vitalitat de la Comissió i que es veuran reforçades per la incorporació de nous membres a la Junta Directiva, amb la voluntat d’assumir responsabilitats i, el que és més important, l’aportació de noves idees que ens facin més forts i innovadors.

https://twitter.com/gentlacomi

La Comissió segueix amb empenta i amb nous projectes

La NOVA COMISSIÓ FUNCIONA

5editorial

6

La pluja ha estat la gran protagonista de l’Aplec de Canovelles i de la 19a marxa Canovelles-Montserrat.

La Colla Bastonera, hereva de la que va funcionar fa uns anys, s’estrena a la “1a Festa Solidària”.

Cumulonimbus estrena la seva darrera obra: “Desperta”.

Activitat Data

Assaig grups de teatre (l’Aplec i Cumulonimbus) abril a juny

Assaig colles de Ball de Gitanes abril a juny

Assaig Colla Bastonera abril a juny

Aplec de Canovelles. Exposició: “Mapes antics de Catalunya” 1 d’abril

Ball de Gitanes: “1a Festa Solidària de Canovelles” 6 d’abril

Ball de Bastons: “1a Festa Solidària de Canovelles” 6 d’abril

Entrenament Montserrat: “Santuari de Bellmunt” 7 d’abril

Ballada de Gitanes: “Campllong (La Selva)” 7 d’abril

Entrenament Montserrat: “Riells del Montseny” 14 d’abril

Ball de Gitanes: “Presentació ANC de Canovelles” 18 d’abril

Entrenament Montserrat: “Santuari de Cabrera” 21 d’abril

Obra: “Desperta”. Grup Cumulonimbus 21 d’abril

19a marxa Canovelles-Montserrat 26-27 d’abril

Ballada de Gitanes: “Gualba” 28 d’abril

Ballada de Gitanes: “Lliçà d’Amunt” 2 de maig

Excursió de Primavera: “ La Comi va al zoo” Anul·lada

Ball de Gitanes: “25a Trobada infantil a Canovelles” 19 de maig

Travessa “Castellar de n’Hug-Campdevànol” i dinar germanor 26 de maig

Ball de Gitanes: “Llinars del Vallès” 26 de maig

Ball de Gitanes: “Rialp (Pallars Sobirà)” 2 de juny

Missa in Memoriam pels difunts de la Comissió 8 de juny

Assemblea General Ordinària de Socis 8 de juny

Baixada de la Flama del Canigó 23 de juny

Ball de Gitanes i Bastons: “Mercat Medieval Canovelles” 30 dejuny

7la Comissió informa

8

La pluja ha estat la gran protagonista d’algunes de les activitats més importants del nostre calendari. Ja vam començar, pel gener, amb la Diada de Sant Antoni on la pluja per molt poc no ens fa la guitza; tot i que al final de la Passada un bon xàfec va acomiadar-nos.

La segona gran diada del nostre calendari, l’Aplec de Canovelles, va haver d’anul·lar-se en la majoria de les activitats previstes, entre les quals es trobava la presentació oficial de la nova secció de Ball de Bastons; ara bé, l’exposició no va restar afectada.

MAPES ANTICS de CATALUNYA, una exposició cedida per la territorial de Granollers-Canovelles de l’Assemblea Nacional Catalana, va permetre gaudir d’una bona mostra de cartografia catalana. Per fer-nos una idea de la vàlua d’aquesta mostra cal destacar

que es van mostrar 58 mapes d’entre el 1605 al 1937. Com a fet destacat cal dir que entre els anys 1605 i el 1800, dels 64 mapes catalogats de Catalunya, 47 es van exhibir i els altres 11 eren dels segles XIX i XX; aquestes dades demostren la importància del material.

Un altre fet digne de menció és que la presentació i inauguració de l’exposició va anar a càrrec de na Carme Montaner, la cap de la cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Des d’aquestes línies agraïm a la gent de l’ANC i molt especialment al company i comissari de l’exposició en Pere Julià, la seva bona iniciativa pel què significa per la nostra població poder gaudir d’un material tan excepcional.

Pocs dies després, el dissabte 6 d’abril, va arribar una proposta sorgida del teixit associatiu de Canovelles i que demostra la solidaritat i la sensibilitat davant la situació desesperada de molts dels nostres veïns. La 1a FESTA SOLIDÀRIA, va desenvolupar-se a la plaça Margarida Xirgu i a les instal·lacions del teatre auditori de Can Palots.

La Comissió hi va estar representada per les nostres colles de Gitanes i la nova de Ball de Bastons.

Per a nosaltres, a banda de participar amb les entitats del nostre poble, va ser la gran oportunitat per presentar la Colla de Ball de Bastons, la qual va oferir-nos el seu repertori de dansa tradicional.

Enhorabona a totes les entitats participants i us encoratgem a seguir treballant pel benestar de la nostra societat.

Durant la resta de l’abril, els

Foto: Jordi Lloreda

la Comissió informa

entrenaments de la 19a marxa Canovelles-Montserrat i les ballades de gitanes van anar alternant-se i omplint el nostre territori de gent de la Comissió.

El diumenge 14 d’abril, VOLS CONÈIXER UNA MICA MÉS LA HISTÒRIA DEL NOSTRE POBLE? Aquesta va ser una iniciativa organitzada per les AMPES de les escoles de Canovelles, per tal de conèixer millor el nostre poble i que la nostra Secció d’Estudis va conduir.

El diumenge 21 d’abril, el grup de teatre Cumulonimbus va presentar el seu nou projecte, al teatre auditori de Can Palots. “Desperta”, aquesta obra amb guió, producció, escenografia i maquillatge propis del grup, es presenta en rigorosa estrena.

El tema és de plena actualitat però amb la visió que els nostres joves en tenen...

“2050. És un any crític pel poble. El govern ho controla tot i ha esclavitzat

Foto: Xavier Alonso

9la Comissió informa

10

la població. La crisi dels primers anys del segle XXI va ser la responsable de desencadenar un nou règim, dictatorial i cruel; una nova forma de vida, censurada i presonera d’ella mateixa i molts secrets esgarrifosos...”

Can Palots es va omplir per poder veure aquesta obra, la qual ha trigat gairebé un any en veure la llum. Una bona obra d’un grup jove que treballa amb la il·lusió d’oferir bons productes i a fe de Déu que ho aconsegueixen.

Dies després, el divendres 26 d’abril, va arribar la tercera gran activitat genuïna de l’any, la 19a marxa CANOVELLES-MONTSERRAT, després de les sis setmanes d’entrenament, van aplegar

a 118 marxadors disposats a passar 14 hores caminant, per assolir la fita de Montserrat.

L’edició d’enguany és la quarta amb més participació i segueix amb més d’un centenar de persones de Canovelles i una bona representació del País.

Diferent a totes, aquesta ha estat una caminada que no oblidarem mai. I no perquè hagi estat una marxa mal organitzada, ans al contrari ha estat impecable, amb un equip d’organització renovat però amb la mateixa voluntat de servei anterior; ni tampoc perquè l’equip d’avituallaments no ens hagi donat el suport habitual, tot el contrari ha estat més amatent que mai i han doblat el seu

Foto: Xavier Alonso Foto: Xavier Alonso

la Comissió informa

esforç per ajudar-nos a seguir caminant. Enguany la marxa ha tingut un element esperat però no tan implacable com ha estat: la pluja.

Hem de tenir present, que des d’abans de les 11 de la nit del divendres i fins al migdia del dissabte no va parar ni un instant de ploure. Una precipitació fina que hora rera hora anava traspassant tots els anoracs i impermeables, anava calant fins arribar al moll de l’os.

Tot va començar a l’hora prevista, les set del vespre, i fins al sopar de Caldes (10 del vespre) el grup xerrava, reia, trescava amb pas viu i l’ambient no diferia gaire de les anteriors marxes. En arribar a Caldes vam sopar

tranquil·lament i en reprendre la marxa vam notar les primeres gotes de pluja fina. No va ser fins la mitja nit quan tots vam decidir abrigar-nos i protegir-nos de l’aigua que ens començava a humitejar la roba.

A quarts de tres de la matinada, just quan arribàrem a l’avituallament de l’entrada del Parc de Sant Llorenç del Munt, un bon grapat de marxadors van començar a omplir els cotxes i furgonetes de suport i la resta ens intentàvem aixoplugar a les carpes instal·lades per l’equip de suport. Allà vam exhaurir les existències de brou calent; un autèntic bàlsam per uns marxadors absolutament xops i enfredorits. La marxa continuava i

11la Comissió informala Comissió informala Comissió informa

12

havíem d’arribar a la nostra fita de la millor manera possible.

A un quart de nou, els últims marxadors vam arribar a la parada del desdejuni i va ser un moment preciós, perquè vam poder retrobar-nos tot el grup i entre queixalada i trago de vi vam reforçar l’esperit baix que ens havien deixat les desenes de quilòmetres i els litres d’aigua suportats.

Tot i que l’organització havia decidit acabar la marxa a Monistrol, un petit grup de participants van decidir fer el tram final fins al Santuari.

Tots junts vam arribar al Santuari i allà, com estava previst, l’Anna, la Mireia i la Montse, les noves responsables del Centre Excursionista, van fer l’Ofrena del Ciri a la Mare de Déu de Montserrat. Gràcies a les tres, també als Tonis, a l’equip d’avituallaments, a en Xavi com responsable del Centre Excursionista, als 117 companys de marxa i, sobretot, a la Comissió Sant Antoni Abat per la seva persistència.

Mullena i fred, van ser uns companys inesperats que durant deu hores van ser els protagonistes d’una marxa inoblidable i que ens va mostrar la cara lletja de Montserrat. Tot i això, la màgia d’aquesta muntanya Sagrada i el que simbolitza per a tots nosaltres no farà que defallim. L’any que ve hi tornarem amb força renovada i amb la il·lusió de celebrar la vintena edició.

Per manca d’espai ens hem quedat a la meitat del relat de totes les activitats d’aquest segon trimestre, no us preocupeu que les tractarem al número d’octubre. Bon estiu!

Toni Calderon

la Comissió informa

13

14

CalaiX de sastre

Semblava talment que ho ensumés, l’euga. Tant li feia que s’hagués esllomat llaurant el tros com que hagués estirat el carro curull de naps o trepadella del camp a l’era, on pare i àvia els apilarien i aconduirien fins a les portes de les quadres, a punt per donar menjar a bous i vaques, a porcs i truges. Sí, l’euga, la Va, adreçava les orelles tan bon punt percebia que el seu amo treia el carro de la cort i hi disposava uns taulons, com si fossin un banc, que permetrien seure-hi. Et ve al cap aquella peça de roba, aprofitada d’una tela de matalàs que la mare guardava —la mare també ho guardava tot— de l’última vegada que havien refet les màrfegues i que ella posava més malament que bé damunt la fusta perquè no us embrutéssiu el vestit de festa major. I, perquè no agaféssiu una assolellada, un tros de lona agafat amb quatre troncs gruixuts cloïa l’espai i l’humanitzava una mica.

Perquè el que l’euga endevinava era que, aquell dia d’agost, de la darreria d’agost, enfilaria pista amunt, per entre camps i cases —no gaires— i que només s’aturaria una sola vegada per beure d’un rierol, al costat del bosc. Durant el trajecte per camins de carro, plens de pedres que feien trontollar la tartana, xisclàveu i us movíeu fins a fer girar d’una estrebada el cap de l’animal. Amb penes i treballs arribava l’euga a destí. L’àvia, la Teresa, sortia corrents de la cuina i us obria el forrellat perquè entréssiu. El pare lligava l’euga a la figuera, prop de la caseta del gos, i gos i euga no paraven de lladrar i de renillar.

Baixàveu els teus germans i tu tan de pressa com podíeu per veure de prop com havien crescut els cosinets, si portaven un vestit més bonic que el vostre, si enguany també estrenaven sabates, i si també eren de xarol. Però no us podíeu contemplar gaire: de

seguida us treien la roba de la festa major i us en posaven una de cada dia. Amb aquesta, amb el vestit allargat tantes vegades com sécs s’hi veien, saltant i xisclant ho voltàveu tot: la casa, les corts, i el bosc, el bosc per damunt de tot, el bosc ple de bardisses, de fardes, de troncs... Teníeu vuit, nou, deu anys i la vida encara us era amable.

Durava poc el joc. Molt més aviat del que hauríeu volgut, la teva padrina, de la finestra de la cuina estant, us cridava per dinar. De mala gana, deixàveu jocs i xiscles, i entràveu al menjador. Com a tota casa de pagès la porta d’aquella estança només s’obria un o dos cops l’any; l’olor que es desprenia de parets, taula, cadires i bufet així ho testimoniava. Les menges acostumaven a ser entremès, amb tot el que s’havia trobat al rebost de la matança del porc de l’hivern anterior, tall amb suc, tai, que tu senties dir, i el rostit, que era el plat principal, aquell que l’àvia havia cuinat fent-s’hi més i pel qual esperava sentir les lloances més grans, que, indefectiblement, arribarien. Les postres eren un plat de crema i galetes variades de Camprodon. A tu t’agradaven les embolicades. Cada any igual. Cada any la mateixa tristesa a l’hora de canviar-se el vestit de cada dia, posar-se el de festa major, anar a l’envelat una estona, menjar-se la poma de sucre o la paperina de xurros, pujar als cavallets, tantes vegades no pot ser, que ho han apujat, caminar fins a trobar la tartana i al cap d’una hora i mitja ser a casa altre cop i veure com el pare tancava l’euga, donava menjar als porcs i ajudava l’àvia a munyir les vaques. S’havia acabat la festa. I a tu, no saps per què, t’envaïa la tristesa i un fred esfereïdor et resseguia tot el cos.

Eulàlia Gispert

La TARTANA i la FESTA MAJOR

15

16

RECEPTES CASOLANES de COSMÈTICA NATURAL

natura i bellesa

CREMA NUTRITIVA

1 got d’oli d’ametlles ½ got d’aigua destil·lada 2 cullerades de cera d’abella 1 punteta de sal de bòrax 1 cullerada d’essència de tarongina 1 punteta de sal de bòrax 1 cullerada d’essència de tarongina

Escalfeu una mica l’aigua amb la sal i també a foc lent (o bany maria) foneu la cera.

Afegiu després la resta d’ingredients, a poc a poc, en un recipient de vidre o plàstic i remeneu-ho amb una espàtula de fusta. Es poden canviar els ingredients (oli, aigua) depenent del resultat desitjat (ex. la rosa mosqueta és antiarrugues, el sèsam és protector solar...).

També es poden modificar les proporcions, segons les necessitats: una pell grassa pot necessitar més aigua que oli, etc.

DESODORANT

1/3 de tintura (Aigua d’Hongria, suavitzant)* 1/3 d’aigua destil·lada resta: glicerina natural vegetal, regeneradora de les cèl·lules 3 gotes d’oli essencial de sàlvia, reguladora de la transpiració 3 gotes de llimona

* L’Aigua d’Hongria conté 50% alcohol (pot ser etílic de licorera, de 96º amb el 99,9% d’etílic, si és de farmàcia, o vodka), 50% aigua destil·lada, romaní, menta, pètals de rosa i llimona ratllada, en una proporció de 150-200 g de planta seca per litre.

Font: Cooperativa El Borró Glòria Cot

17

18

Les NITS d’ESTIUPerquè veiem poques estrelles durant les nits a les nostres ciutats en comparació a les que podem veure als Pirineus, per exemple ? La resposta és la contaminació lumínica.

La contaminació lumínica s’ha convertit en un problema a escala mundial que elimina de forma gradual la capacitat d’observar la llum de les estrelles. Una nova manera de dilapidar que provoca impactes culturals, mediambientals, fins i tot energètics de conseqüències imprevisibles.

La lumínica es defineix com la introducció de l’activitat humana de la llum artificial en el medi ambient, directa o indirecta. La contaminació, que podem evitar, podríem definir-la com l’emissió del flux lumínic de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions i/o rangs espectrals inadequats i innecessaris per a la funció a què està destinada. De les diferents variables que afecten la qualitat del cel nocturn, la contaminació lumínica és la que presenta els riscos més grans immediats, però és la que té solucions més viables. La pèrdua de nitidesa del cel nocturn causada per la contaminació atmosfèrica, s’amplifica per l’efecte de la llum que s’envia cap al cel o cap a l’horitzó. Una gran part de la població de les ciutats no té actualment la possibilitat de contemplar la via làctia. L’increment de la contaminació lumínica i atmosfèrica està amagant les estrelles del nostre cel i provoca el deteriorament d’un llegat amb profundes repercussions culturals, científiques, mediambientals, o estètiques. Només caldria seguir tres principis bàsics, que tenim a mà: primer: il·luminar el que necessita ser il·luminat; segon: utilitzar la il·luminació exterior quan faci falta i tercer: utilitzar lluminàries que evitin totalment el flux de llum cap a l’horitzó o cap el cel. Existeixen actualment tecnologies ecoeficients que permeten limitar la contaminació lumínica: lluminàries, sensors, reguladors de flux

i temps, detectors de presència o noves generacions de làmpades. És possible utilitzar làmpades més eficients de longituds nocives per al medi ambient, i evitar la utilització de llum blanca.

Fa pocs anys que hi ha la iniciativa STARLIGT ( la llum de les estrelles ) una campanya internacional en defensa dels cels nocturns i el dret general d’observació de les estrelles oberta a tot tipus d’institucions i associacions. El 20 d’abril del 2007, els participants a la conferència internacional en defensa de la qualitat del cel nocturn i el dret a observar les estrelles, conjuntament amb representants de la UNESCO, OMT, IAU i altres organismes e institucions internacionals, van fer la “Declaració mundial en defensa del cel nocturn i el dret a observar les estrelles”.

Alguns dels principis bàsics de la declaració:

a) El dret a un cel nocturn no contaminat que permeti gaudir de la contemplació del firmament, ha de ser considerat com un dret inalienable de la humanitat, equiparable a la resta dels drets ambientals, socials i culturals. La progressiva degradació del cel nocturn ha de ser considerada com un risc imminent que comporta la pèrdua d’un recurs fonamental.

b) El coneixement recolzat en l’educació ha de constituir la clau que permeti integrar la ciència en la nostra cultura actual i contribueixi al progrés de tota la humanitat. La difusió de l’astronomia i dels valors científics i culturals associats han de ser considerats com a continguts bàsics a incloure en l’activitat educativa.

c) El control de la contaminació lumínica ha de ser un requisit bàsic en les polítiques de conservació de la natura, atès l’impacte que genera sobre moltes espècies, hàbitats, ecosistemes i paisatges.

Jordi Lloreda

astronomia a l’abast 19

20

Anita Miralles

Avui començarem a endinsar-nos en una altra contrada de la nostra població, potser més coneguda per la part històrica (restes arqueològiques) que per la seva vegetació formada principalment de pins.

Aquí al Vallès, les pinedes han sorgit de la regressió d’antics alzinars, o bé de l’abandonament de velles vinyes i camps de conreu.

En el primer cas, quan les alzines són tallades o cremades, hi ha una entrada de llum més intensa al sotabosc, que origina una pèrdua d’espècies que hi eren típiques i l’aparició d’altres. A les llavors d’alzina els serà molt difícil germinar, i es formarà una brolla d’estepes i de bruc, alhora que les alzines s’aniran substituint per pins, els quals es trobaran en condicions molt bones per colonitzar el bosc.

En el segon cas, les plantacions de pins són degudes al rendiment econòmic de la seva fusta. Les espècies més emprades per a aquests repoblaments són el pi pinyer, el pi blanc o bord, el pinastre entre d’altres.

Recordem que tant l’alzinar com la pineda retenen el sòl davant l’erosió i regulen l’aigua de la pluja, encara que les pinedes són molt perilloses quant al foc per culpa de la gran quantitat de pinassa que produeixen, la substància inflamable que porten i el fet que les pinyes actuen com una font incendiària.

LA PINEDA DE CAN SERRA es troba a la part més nord- occidental de Canovelles, una mica allunyada de la població. Per accedir-hi cal passar per Can Duran, travessar l’autovia i continuar fins a arribar a una casa de pagès (Can Serra), seguir fins a Can Canet i endinsar-se per un caminet. Seguint-lo trobarem un bosquet de pins pinyers (Pinus pinea), barrejats amb pins blancs (Pinus halepensis). Al seu sotabosc hi ha romaní (Rosmarinus officinalis), estepes (Cistus sp.), farigola (Thymus vulgaris), bruc boal (Erica arborea), gatoses (Ulex parvifloris) i alguns brots d’alzina que ens indiquen com podria tornar a ser aquest bosc en un futur, si la mà de l’home no hi torna a fer estralls.

CalaiX de la CiènCia

La PINEDA de CAN SERRA

21

22

“Article 5è - Els drets culturals, marc propici per a la diversitat cultural:Els drets culturals són part integrant dels drets humans, que són universals, indissociables i interdependents. El desenvolupament d’una diversitat creativa exigeix la plena realització dels drets culturals, tal com es defineixen a la Declaració Universal dels Drets Humans i al Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals.

Tota persona ha de tenir la possibilitat d’expressar-se, crear i difondre les seves obres en la llengua que desitgi, i en particular en la seva llengua materna; tota persona té dret a una educació i una formació de qualitat que respectin plenament la seva identitat cultural; tota persona ha de tenir la possibilitat de participar en la vida cultural que triï i conformar-se a les pràctiques de la seva pròpia cultura, dins els límits que imposa el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals-”

Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural, UNESCO (2001)

Com aquest article de la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural, realitzat per la UNESCO el 2001, hi ha un munt de declaracions, acords, pactes i tractats a escala internacional que asseguren que la llengua és un element que conforma la identitat dels ciutadans i alhora es troba intrínsec en la definició d’una cultura concreta -en tant que parlem de concepte antropològic i sociològic. Entès així, si privem de la llengua, privem de la identitat cultural i, consegüentment, dels drets del ciutadà.

Si bé totes aquestes afirmacions

són certes i es troben acordades internacionalment, em ve al cap la imatge d’algun alt càrrec que, per dir-ho d’alguna manera, se li ha passat per alt conèixer l’opinió de la comunitat internacional en el moment de redactar una nova Llei Educativa. Amb tot, però, no vull -ni crec que puguem- fer una defensa aferrissada dels drets lingüístics entesos com a element identificador i cultural ja que, si entrem en aquest debat, és molt possible que caiguem en la mateixa situació en la que ha caigut el senyor ministre.

Tenim uns drets, sí. Tenim una cultura pròpia que conforma la nostra identitat, sí. Tenim una llengua pròpia que la comunitat internacional vol evitar que desaparegui, sí. Ara bé, fins a quin punt té dret el senyor ministre a imposar l’ensenyament en la/les llengües que ell vulgui? I fins a quin punt té dret la nostra Generalitat a imposar un model d’immersió lingüística als centres educatius?

Personalment, no estic d’acord amb la nova LOMCE. Estic totalment a favor de mantenir la nostra llengua costi el que costi. I més, sabent que tenim, si se’m permet la paraula, “suport” dels tractats internacionals. Amb aquest escrit, però, només vull posar de manifest que la imposició d’unes normatives pot afectar els drets dels ciutadans; tant d’un bàndol com de l’altre. I no per sentir-nos atacats hem de caure en el mateix parany d’envair els drets dels altres.

Marina Castellà

23seCCió d’estudis

DRETS CULTURALS, DRETS LINGÜÍSTICS?

24

Primavera ’13 2n trimestre –abril, maig i juny-

UN ABRIL PLUJÓS (110 mm) i TEMPERATURES NORMALS (+0,24 ºC)

La meteorologia dels deu primers dies dels mes d’abril va continuar amb la dinàmica que va caracteritzar la segona quinzena del mes de març. La configuració sinòptica general va venir marcada per un desplaçament cap al sud del corrent en jet, fet que va afavorir que Catalunya quedés afectada per tot un seguit de pertorbacions de procedència atlàntica.

Entre els dies 11 i 24 d’abril la meteorologia va estar dominada per les altes pressions.

La situació de bonança meteorològica va canviar radicalment quan el dia 25 va arribar una pertorbació procedent del sud que va anar lliscant pel litoral mediterrani de la península fins a situar-se davant de la costa catalana. A més, el dia 27 un front fred va provocar una reactivació de les precipitacions i una baixada destacada de la temperatura.

Termomètricament l’abril ha estat normal.

UN MAIG SEC (45 mm) i FRED (-2,31ºC)

El maig ha estat termomètricament fred, el més fred des del 1991, amb una anomalia tèrmica de –2ºC de mitjana. Aquesta situació de les anomalies és conseqüència directa de les pertorbacions fredes que van afectar-nos especialment a partir del dia 14 de maig. D’aquesta manera, si bé durant el maig no hi ha hagut cap episodi de temperatura excepcionalment baixa, aquesta s’ha mantingut per sota de la mitjana de manera persistent al llarg del mes, especialment la diürna que durant la segona quinzena va ser 6 graus inferior a la normal; gràcies a la nuvolositat abundant i a les precipitacions freqüents.

A la segona meitat del mes, el pas de diferents fronts van acumular la gran part de precipitació del període, tot i que amb una davallada del 26%.

Aquesta primavera ha estat la més freda des del 1996, amb una anomalia tèrmica de –1,19ºC. Durant aquest trimestre hem passat per dos períodes molt diferents: la pluja per sobre de la mitjana de l’abril, amb temperatures normals i una segona part del maig i tot el juny caracteritzats per una davallada important de les temperatures, sobretot les màximes.A la fi d’aquest període i dels sis primers mesos de l’any, el superàvit hídric és del 20%. Com a dades significatives cal dir que només hem tingut 4 dies amb temperatures superiors als 30 graus, quan la mitjana és de 14.

ABRIL PLUJÓS, MAIG i JUNY HISTÒRICAMENT FREDS

Pel maig no deixis el gipó, per si ve el fred de trascantó

meteorologia

25

Observatori meteorològic de Can Pastor Toni Calderon

EL JUNY HA ESTAT SEC (15 mm) i FRED (-1,46ºC)

Període marcat per la poca pluja només un dia de pluja. Ara bé, les temperatures han estat un grau per sota de la mitjana i això significa que aquest juny ha estat el més fred des del 1995.

Aquesta situació és conseqüència directa de l’abundant nuvolositat que va caracteritzar els primers vint dies del juny i del flux del nord que ens va afectar durant l’ultima desena del mes.

meteorologia

26

27

El canovellí Brian Garcia Reyes (1989), advocat penalista de professió i membre del grup de teatre de la comissió, ens explica les seves impressions després de participar al concurs d’Antena3 “Ahora caigo”, de gran audiència a tot l’Estat.

Com va sorgir l’oportunitat d’anar al programa?No enganyaré a ningú. Davant la falta de treball i de diners, i amb una sèrie de plans de futur per realitzar, vaig veure una sortida en la participació al programa. A més, així complia un dels meus somnis des de petit: que tota Espanya em veiés a la TV.Fa uns anys que fas espectacles, a la “comi” i a d’altres grups.Sí, sóc actor amateur des de fa uns 7 anys i he participat en un gran nombre d’obres de tot tipus. I aquesta habilitat per atreure el públic, crec que va ser decisiva al càsting.Però, a més a més, has de tenir bons coneixements, ja que vas arribar fins a la setena pregunta.La veritat és que sí. Encara que sembli una mica egocèntric, he de reconèixer que tinc un bagatge cultural important, ja que m’apassiona la lectura i estic sempre informat de tot el que passa al món, i penso que això es bàsic per tal d’arribar lluny al programa.Va donar la casualitat que vas coincidir amb un noi que coneixia Canovelles, ja que entrena al club de bàsquet.Sí. Va ser molt sorprenent que en el mateix programa coincidissin dos concursants d’un mateix poble. Amb això es demostra que els canovellins som persones extravortides, que tenim ganes de passar-ho bé.Vas guanyar-te el públic amb una barreja de simpatia i seguretat a l’hora de respondre?Jo solament vaig mostrar-me com sóc en realitat, i el públic ho va agrair.Vas guanyar un bon premi. Un bon pessic en aquests temps?Doncs sí. Jo anava pels 100.000 euros, però finalment vaig decidir no arriscar i plantar-me amb 4.501 euros, que em vénen molt bé per seguir estudiant i ajudar el meu marit.La teva participació va ser tan sonada que ja formes part dels programes de zàping que recullen moments divertits.Sí, vaig posar tanta emoció i entusiasme participant en el concurs que altres cadenes han decidit emetre alguna part del programa en el rànquing dels millors moments d’actualitat televisiva.Quin es el pròxim repte televisiu que t’has proposat?Com tothom, tinc en ment algunes cosetes, però de moment solament vull descansar en companyia dels meus i seguir evolucionant en la meva professió, que, ara mateix, és el que més m’interessa.

Pau García

BRIAN GARCIA REYES

Participa al programa “AHORA CAIGO” Antena 3

“Els canovellins som persones extravertides que tenim ganes de passar-ho bé”

CanoVellins

28

Curiositats

L’any 1955, Francesc Pujades, d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya Nord), va tenir la iniciativa d’encendre els focs de la Nit de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i, des d’allà, repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans. S’iniciava així la tradició de la Flama del Canigó.

El nou costum va prendre força en poc temps, de tal forma que, segons Òmnium Cultural, avui és pràcticament impossible trobar una sola foguera a Catalunya Nord que no sigui encesa amb la Flama del Canigó. L’any 1966 el foc va creuar per primera vegada la frontera entre els estats francès i espanyol, i va arribar a Vic. Malgrat la

dictadura franquista, la tradició es va escampar pel Principat de Catalunya, sovint en la clandestinitat, com a símbol de la pervivència de la cultura catalana.

Des de 1965, es conserva ininterrompudament la flama al Castellet de Perpinyà. Cada 22 de juny, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafa el foc i pugen al cim del Canigó, de 2.784 metres, on encenen una nova foguera, després de la lectura d’un manifest.

A trenc d’alba del 23 de juny, inicien el descens amb la Flama renovada. Juntament amb el grup d’excursionistes del “Cercle Jove” moltes altres persones es reuneixen al cim per agafar la flama i iniciar així el recorregut cap a diferents punts dels Països Catalans, fent relleus a peu, en bicicleta, en cotxe i fins i tot en llaüt (a l’Ebre) per fer possible que la Flama s’escampi per pobles i ciutats, i arribi a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

Cada any, la Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya en un acte institucional, així com per ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals, socials i esportives de més de 350 municipis dels Països Catalans. D’aquesta manera, i gràcies a centenars de voluntaris, el foc que ve de la muntanya il·lumina les revetlles populars que es fan al voltant del foc. Es calcula que aquella nit s’encenen unes 3.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.Font: Viquipèdia Glòria Cot

La FLAMA del CANIGÓ

29

30

SANT GALDERIC, L’autèntic Patró de la pagesia catalana

Coses del CamP

Segur que, qui més qui menys alguna vegada ha sentit a parlar d’aquest sant, encara que sol haver-hi un cert desconeixement al seu voltant, a causa de la seva postergació per part de sant Isidre, imposat pels bisbes castellans a partir del decret de Nova Planta (1707-1714). Aquest decret fou creat per anul·lar els privilegis i els drets que fins aleshores gaudíem com a nació, arran de perdre la guerra de Successió; Catalunya, que s’havia decantat cap al bàndol austriacista, en front de Felip V de la casa dels Borbons. L’objectiu del decret era erradicar les lleis vigents fins aleshores, imposant-ne de noves i restrictives, com el cadastre, el pagament del qual avui encara es vigent, anul·lar la llengua catalana, la cultura i les seves tradicions.

Però qui era sant Galderic? Va néixer cap al 830 a Vievila, al sud-oest de Carcassona (Occitània).

Es conta que en el temps de batre hi va haver una forta tempesta que va fer malbé les collites dels camps i les eres, però la era de Galderic no hi caigué ni una sola gota d’aigua. Després d’aquest miracle i les seves obres de caritat el poble va començar a venerar les virtuts d’en Galderic, amb gran estima. Va morir un 16 d’octubre de l’any 900. Immediatament començà l’homenatge i la devoció popular, que portà a promoure la seva canonització definitiva l’any 990, en un concili provincial de

Narbona, per part del bisbe de Tolosa Raimon II.

Els pagesos catalans, sobretot els de la Catalunya Vella el van venerar com a patró, invocant-lo especialment en temps de malures i sequera.

En tombar el segle XVII, la penetració cultural castellana, fa que substitueixi Sant Galderic per Sant Isidre, (canonitzat el 1622 pel papa Gregori XVI) que, casualment és patró de Madrid. Aviat el nostre sant va quedar arraconat, encara que la seva memòria, per sort, no es perdé del tot. A Barcelona, tenim la plaça de Sant Galderic.

Sant Galderic fou, és i serà sempre l’autèntic patró dels pagesos catalans, encara que va néixer a l’actual Catalunya Nord, sota domini francès, a causa del Tractat dels Pirineus(1659), quan aquelles terres aleshores eres part intrínseca de Catalunya. Aquest punt és bastant polèmic ja que els detractors del sant addueixen que és un sant francès. Si ens guiéssim pel lloc de naixement , el patró de Catalunya, sant Jordi, tampoc podria ser-ho, ja que va néixer a Capadòcia, antiga regió de l’Àsia Menor Oriental. La tradició de sant Galderic a Catalunya porta més de 700 anys d’avantatge a la de sant Isidre i representa la idiosincràsia de la pagesia catalana.

Xavier Pujadas

31

32

La respiració: una acció tan simple i tan important alhora.

Avui us explicaré el procés que seguim (o hauríem de seguir) quan respirem i la

seva importància física i emocional.

Per començar, us vull presentar el DIAFRAGMA, que és el múscul respiratori per excel·lència: té forma de cúpula, s’insereix a les costelles, l’estèrnum i les lumbars, de manera que separa la cavitat toràcica de la cavitat abdominal.

Quan inspirem, agafem aire oxigenat (O2) i els pulmons s’inflen i estimulen la distensió del diafragma cap a l’abdomen, de manera que pressiona les vísceres i projecten la panxa cap enfora.

Per contra, quan espirem, fem sortir l’aire carregat de diòxid de carboni (CO2) perquè el diafragma es contrau, gràcies a la pressió que exerceixen les vísceres abdominals, i afavoreix que els pulmons es buidin.

En aquesta segona fase (la d’espiració) és important fer una contracció activa de la musculatura abdominal, per afavorir el moviment visceral i, per tant, diafragmàtic.

Entenent i practicant correctament el procés respiratori us adonareu que els beneficis que s’obtenen són clars:

1. L’intercanvi de gasos en sang és major perquè captem més O2 i alliberem més CO2.

2. Les cèl·lules del cos estan més ben nodrides i, per tant, optimitzen les seves funcions, gràcies a la major quantitat d’O2 que circula per la sang.

3. Tonifiquem la musculatura abdominal i no sobrecarreguem la musculatura toràcica ni la del coll.

4. Relaxem la ment i, per tant, el cos si practiquem la respiració abdominodiafragmàtica com a tècnica de relaxació.

Ara que coneixeu la teòrica, ja podeu iniciar la pràctica.

I recordeu: no us oblideu mai de RESPIIIIIRAR!

Maria Sánchez Riera Fisioterapeuta acupuntora

Núm. Col. 6690

1. Medline Plus (2011). Diaphragm and lungs. [En linia]. A.D.A.M. Medical Encyclopedia. [Data de consulta: febrer de 2013]. <http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/ency/imagepages/19380.htm>

2. Villanueva, Rafael (2012). L’aparell respiratori. [En linia]. XTEC. [Data de consulta: febrer 2013]. <http://www.xtec.cat/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm>

RESPIIIIRA...

fisioteràPia al teu abast 33

34

Què han dit de nosaltres

L’Escola Bressol Quatre Vents continua la seva pròpia guerra administrativa, i sembla que la Generalitat de Catalunya ha endarrerit una mica més la data de la seva construcció. Mentre veiem com Canovelles va passant la calor i els dies, a continuació podeu veure un recull de notícies publicades als mitjans de comunicació de la nostra comarca:

Vallès Oriental Televisió (www.votv.cat)

“Canovelles ha creat en cinc anys 175 parelles lingüístiques” 12/06/2013

“Canovelles vol fer millores a la Biblioteca Frederica Montseny” 06/06/2013

“La Cursa de la Dona de Canovelles es consolida a la seva segona edició” 03/06/2013

La Revista del Vallès

“Canovelles celebra 25 anys de Centre Cultural” 28/05/2013

El Centre Cultural de Canovelles es va posar en marxa el 1988 i va esdevenir un centre pioner en moltes coses com la cultura i les activitats socials. Després d’aquest temps, només demanen superar la crisi i poder seguir oferint les mateixes activitats que avui dia ofereixen a tots els habitants del municipi.

El 9 nou (www.el9nou.cat)

«Uns 16.000 vehicles diaris passen per la ronda Nord al tram de Canovelles» 05-06-2013

Nació Granollers ( http://www.naciodigital.cat/naciogranollers)

“El 90% de la plantilla de Luxiona a Canovelles secunda la vaga. L’empresa d’i·luminació vol acomiadar uns 80 treballadors i aplicar una rebaixa salarial del 15%” 11/06/2013

“Els empresaris de Canovelles volen millorar els polígons. L’Associació Empresarial demana a l’Ajuntament una renovació en les infraestructures i els serveis” 11/06/2013

“Canovelles reclama millores a la carretera de Caldes. El vicepresident quart de la Diputació, Antoni Fogué, visita el poble i lloa la Biblioteca Frederica Montseny” 07/06/2013

“Canovelles ara vol omplir de càmeres la ronda Nord. La Generalitat dóna permís per col·locar un nou semàfor a la cruïlla amb el carrer Indústria » 28/05/2013

Gemma Duran

35notíCies de CanoVelles

36

LANTANA CAMARA

És una planta molt curiosa: medicinal, tòxica, i aliment per a alguns animals, com els ocells. De les seves tiges, a països com Zimbabwe se’n fan mobles molt vistosos. S’està començant a crear una indústria de mobles de jardí per exportar, en què treballen força persones.

La Lantana aguanta el fred, la calor, la sequedat. Es conrea, a quasi tot el món. És oriündadels Estats Units que la va introduir regalant la planta als jardins botànics d’ arreu del món com una planta de flors molt boniques i resistent, però en alguns climes s’ha tornat una planta invasora. En el nostre clima és una planta molt apreciada per la seva resistència.,És perfecta per a rocalles, jardins, terrasses, i també és apreciada per fer bonsais. gràcies a la seva resistència .

Les seves necessitats són mínimes: plantar-la en una terra normal de les que trobem a les floristeries, mantenir la terra humida i adobar 2 o 3 cops l’ anyfr de març a juny .

Les seves flors poden ser des del groc pàl·lid fins al granat passant pel carbassa, el rosa, el morat, etc.

Si la planta es fa massa gran es pot podar de febrer a març donant-li la forma adequada de cada lloc, més alta, o més ampla.

Rosa Gratacòs

37Plantes

38

LASANYA de VERDURES

Ingredients per a 4 persones:2 carbassons 2 pastanagues 1 albergínia 1 ceba200 g de xampinyons100 g de formatge ratllat 1 paquet de pasta per a lasanya precuinada salsa beixameloli d’olivabeixamel (mantega, farina i llet)

Elaboració:Primer de tot, tallem tota la verdura a trossos petits. A continuació, posem oli en una paella i hi sofregim lleugerament les verdures, excepte els xampinyons, que els fem a part. Ho

reservem. Posem a escalfar el forn a 180º, posem en remull la pasta de lasanya i preparem la beixamel amb la mantega, la farina i la llet.En una plata hi posem una mica de beixamel al fons, una capa de pasta, una de sofregit de verdures, una altra capa de pasta, una altra de sofregit i, per acabar, en aquesta capa hi posem els xampinyons per damunt, i hi col·loquem l’última capa de pasta. Ho cobrim tot amb una capa de beixamel i escampem el formatge ratllat. Finalment, ho posem al forn a gratinar fins que estigui ben daurat.

Bon profit!

Teresa Gomà

39la Cuina de l’àVia

40

POEMES DE VIATGES

En aquest número de la revista vull compartir amb vosaltres un poema que vaig fer quan vaig viatjar a Tunísia, moments llunyans encara de la primavera àrab, però no menys impregnada de passió, emoció i desig de conèixer altres cultures en els seus orígens.

ELS ORÍGENS A TUNÍSIA

País de la Mediterrània: entre l’Atles i el mar, endinsat a les medines i mesquites, les oliveres i els palmerars.

Kairouan, plena de carrerons, casbes, tallers, basars i mercats, amb milers de colors i olors, que es barregen a l’atzar.

El teu origen amazigh! Unió de glòria i dissort, recordant el nòmada oblidat, sobta el teu passat convertit i colonitzat.

Sobrevius a l’aridesa del teu país tunisenc, reflectint la vida soferta de la sequedat conreada i inerta.

T’alimentes de sorra, vent i sal, a la teva Matmata calcària, a on fabriques el pa amb el blat, i pregues als esperits i a Alà.

Allà, a la llunyania es dibuixen miratges sinuosos, caravanes de comerciants, on són els pròlegs plaents i joiosos.

Anna Aguayo Voluntària per la Llengua

41Poesia de ma terra

42

Xavier Alonso

Dedicat a tots els caminaires, equip d’avituallaments i responsables de la 19a marxa CANOVELLES-MONTSERRAT, pel seu sacrifici i esforç

43toC d’humor

44

www.lacomi.org comissiosantantoniabat@gmail.com

facebook.com/comissiosantantoniabattwitter.com/lacomi

BARRETINA JOVESi ets jove, aquesta és la teva secció

Info: Laura 646 398 068 barretinajove.lacomi@gmail.com

BAll dE gITANEs

La dansa del Vallès, també és la de Canovelles“Dilluns, de 18-21.30h” al Campanar

Info: Judit 629 37 48 70 balldegitanes.lacomi@gmail.com

RElAcIONs cIuTAdANEs

ET NECESSITEM per TREBALLAR amb el moviment associatiu de Canovelles,

perquè també és el nostre objectiuVINE AMB NOSALTRES...

Info: Sunsion 93 849 47 39 rc.lacomi@gmail.com

TEATREEl teatre amateur, amb direcció professional

Grup Cumulonimbus: “diumenges, de 16-20h”Grup l’Aplec: “dijous, de 20.30-24h”

Info: Marta 649 70 44 80 teatre.lacomi@gmail.com

sEccIó ExcuRsIONIsTA

sEccIó d’EsTudIs

www.facebook.com/SeccioExcursionista2002Segueix-nos via: twitter.com/cexcursionista

Info: Xavier 93 849 17 36 / 645 96 75 65 centreexcursionista.lacomi@gmail.com

Si t’agrada la nostra història, el nostre patrimoni i tens vocació d’historiador, tens un lloc amb nosaltres

Info: Xavier 93 849 17 36 / 645 96 75 65 seccioestudis.lacomi@gmail.com

aCtiVitats de la Comissió

El BAll dE BAsTONs Es REcuPERAVols formar part de la colla?

Info: Judit 629 37 48 70 balldebastons.lacomi@gmail.com

“Dimecres, de 20-21h” al Campanar

45

46

Diumenge 7 5.30h Centre Excursionista: Gorges del Segre – Puigmal - Planoles

Dimecres 11 12.00 h Diada Nacional de Catalunya

BALL DE GITANES Rebreu informació

BALL DE BASTONS Rebreu informació

ELS PASTORETS 2013 Inici assaigs

Tota la informació a:

www.lacomi.org

www.facebook.com/comissiosantantoniabattwitter.com/lacomi

JULIOL

SETEMBRE

Us hi esperem ! D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.

FESTA MAJOR DE CANOVELLES 2013

del dijous 25, fins al dilluns 29

47agenda