JUDICI BRUIXES DE ZUGARRAMURDI

5
TESA MOLLÀ AINOHA LAHUERTA MIQUEL MARTÍNEZ JORGE RAGA PABLO SANCHÍS

description

Fet per Tesa, Ainoha, Miquel, Jorge, Pablo

Transcript of JUDICI BRUIXES DE ZUGARRAMURDI

TESA MOLLÀ

AINOHA LAHUERTA

MIQUEL MARTÍNEZ

JORGE RAGA

PABLO SANCHÍS

JUDICI BRUIXES DE ZUGARRAMURDI

ESCENA 1: Xafardeig a la porta de l’església.

- PAQUITA: A què no sabeu el que ha somiat la meua neboda?

- VICENTICA: Ai xica contau, no et fases de pregar.

- PAQUITA: Vos ho vaig a contar però que no surta d’ací.

- MARUJA: Tranquil·la dona, d’ací no eixirà res.

- PSQUITA: Dons resulta que havia somiat amb una espècie de dones malignes o

bruixes que ballaven adorant al dimoni.

- VIRTUDETES: Xica calla, que a mi eixes coses no m’agraden, donen molta mala

sort. (totes les dones es santigüen)

- RETOR: La missa va a començar! (diu pegant palmades)

ESCANA 2: Menció a la filla de la Trini en la missa.

- RETOR: Anem a dedicar-li un minut de silenci a la filla menuda de La Trini que

ha mort aquest matí. (apenat)

- DONES: (xafardejant) Pobra trini, però això li a passat per descuidà.

- TONI: Per favor retor, faça una menció al meu pobre porquet Acensi, que ha

mort aquest matí sense marques de cap tipus, com si d’una malvada bruixeria

es tractara.

- DONES: Mare de Déu, que Déu ens ajude.(es tornen a santiguar)

- RETOR: La missa s’ha acabat, aneu en pau! (diu després d’haver dedicat un

minut al pobre porc i es buida l’església)

ESCENA 3: Carme va a parlar amb el retor.

- CARME: Ai senyor retor, si vostè sabera...

- RETOR: Conta-ho filla, conta-ho que Déu t’escolta.

- CARME: A veure, jo no vull dir res però he escoltat a Maruja, Vicentica i totes

estes comentar que la neboda de Paquita havia somiat amb unes bruixes que

segueixen al dimoni.

- RETOR: Però que hem dius filla?!

- CARME: El que sent pare, però això no és tot, perquè clar: després de saber

que s’ha mort la filla de La Trini i el porc del Toni hem fa pensar que alguna

cosa malvada hi ha al poble.

- RETOR: Està parlant de bruixeria? (asombrat i inquiet)

- CARME: Sí, bruixeria; màgia negra... com vulga dir-li, tot és el mateix.

- RETOR: Esperem que estigues equivocada, però per si de cas que Déu ens pille

confessats.

- CARME: Pare faça alguna cosa per favor, faça alguna cosa. (desesperada)

- RETOR: No et preocupes, parlaré amb la inquisició. Pots anar tranquil·la.

ESCENA 4: El retor va a parlar amb un inquisidor.

- RETOR: Vinc a denunciar a Pilar, Amparo i Mari Tere per bruixeria.

- INQUISIDOR: Estàs segur? Tens proves?

- RETOR: No se si seran suficients, però el porc, la xiqueta morta i el somni...

- INQUI.: No digues més, és suficient. Però segur què són elles?

- RETOR: Estic segur, anem a per elles.

- INQUI.: D’acord, anem-hi.

ESCENA 5: Pilar, Amparo i Mari Tere estan reunides en la quadra de Mari

Tere, fent balls estranys.

- AMPARO: Crec que ve un inquisidor amb el retor.

- PILAR: Mare meua, què voldran? (asustada)

- RETOR: Mire-les senyor inquisidor, ací estan i fent balls estranys.

- MARI TERE: Què passa? Què feu vosaltres ací?

- INQUI.: Silenci! Esteu acusades de practicar la bruixeria i anireu a la presó. (les

agafen del braç i se les emporten per a jutjar-les)

- AMPARO: No, es una injustícia. Tot és mentida, solteu-nos. (crida)

ESCENA 6: El judici de les bruixes.

- BARTOLOMÉ: Tots en peu, fa presencia en la sala la senyora Silvia Montero

Rivas, jutgessa d’aquest tribunal.

- SILVIA: Bon dia a tothom, que entren a la sala les acurades MªTeresa, Pilar i

Amparo (amb veu ferma)

- ACUSADES: Açò és una injustícia, en quin cap cap que la bruixeria existeix?

- SILVIA: Silenci, o desallotjaré la sala! Que s’expliquen les acusades.

- ACUSADES: (Intenten defendres davant el jurat i la jutgessa)

- SILVIA: Bé, ja he sentit prou, hem retire mentre que el jurat a delibera.

(El jurat se’n va a deliberar i torna més tard a la sala amb el veredicte)

- JURAT: Ja tenim el veredicte. (entregant-lo a la jutgessa)

- SILVIA: El jurat ha parlat, i ara jo, jutgessa d’aquest tribunal dicte que

MªTeresa, Pilar i Amparo, acusades de bruixeria i que s’enfronten a una pena

de mort són culpables. (glopeja amb el martell) S’alça la sessió.

- BARTOLOMÉ: Tots en peu, abandona la sala la jutgessa d’aquest tribunal, la

senyora Silvia Montero Rivas.

ESCENA 7: Compliment de la pena de mort.

- MARI TERE: No hem cremeu, soc innocent! (crida mentre la nuguen a un pal)

- INQUI.: Calla! Eres la bruixa i per tant tu moriràs cremada. (diu mentre

comença a prendre la palla de baix del pal)

- PILAR: Que pare esta injustícia!

- AMPARO: De veres cregueu que la bruixeria pot fer eixes coses? És impossible!

- INQUI.: Prou, silenci! Vosaltres morireu decapitades.

- BOTXÍ: (col·loca a Amparo i a Pilar el posició, es a dir el cap sobre el tronc d’un

arbre tallat, i les decapita en silenci)

- POBLE: Teniu el que es mereixeu! (criden alegrats i amb gran expectació)

ESCENA 8: Xafardeig a la plaça.

- PAQUITA: Menys mal que han mort. (sospira alleujada)

- VICENTICA: Sí, perquè jo ja no dormia tranqui-la.

- VIRTUDETES: Després ens queixem de la inquisició, ara ja no hi ha bruixes ni

coses rares.

- DOROTEU: (Que passava per allí i intervé a la conversa) Jo no estaria tan segur,

perquè he sentit que...

CONTINUARÀ...