ciar la preparació a la carrera diplomàtica,

ho va abandonar tot per dedicar-se exclusi-

vament a escriure. De fet, ja havia aconse-

guit l'Englantina d'Or al Jocs Florals de Bar-

celona del 1913, preludi del seu primer lli-

bre de poemes, que apareixeria alguns me-

sos més tard. La corresponsalia a Berlín per

al diari El Sol el fa veure la realitat europea

en el període posterior a la Primera Guerra

Mundial, entre el 1919 i el 1921. Seria una

incorporació de luxe al periodisme, que des-

tacaria en els articles costumistes a La Pu-

blicitat, entre el 1922 i el 1929, i a Mirador,

entre el 1929 i el 1936, any en què els desastres farien que hagués de sortir

cames ajudeu-me perquè les armes i els assassinats ja eren una dialèctica

quotidiana. D'aquell periodisme de bon vivant, que reflecteix un caràcter vita-

lista i intel�ligent, sortirien volums destacats de prosa, com Cafè, copa i puro i

L'aperitiu. Tenim un dels Sagarra en estat pur, els que et mostren nítidament

com es vivia, en unes reflexions només comparables a les més inspirades

d'Eugeni d'Ors i Josep Pla. La visió cosmopolita de la ciutat i l'estil àgil i ele-

gant són algunes de les característiques que escapen sovint als ismes de l'èpo-

ca. La popularitat i la intenció de ser precís i amè, la transcripció de la bonho-

mia del seu caràcter arriben també a molts dels seus poemes i cançons, amb

un ritme viu i modern, que recupera alhora les tradicions catalanes i apunta,

d'altra banda, cap a la sàtira. Només per les publicades a El Be Negre, durant

els anys de la República, ja mereixeria ser recordat.

El periodisme i la poesia, en què excel�leix, són dues de les potes d'aquest

centpeus de la nostra cultura. La del teatre és, però, la que li va fer agafar un

impuls i una notorietat, que li van permetre ser un mite als anys vint i trenta,

amb obres tan representades com ara El cafè de la marina. Ja a la postguerra

aconseguiria reprendre el fil del teatre català en els anys més foscos del fran-

quisme. Resulta impossible resumir en un paràgraf la trajectòria del millor dra-

maturg del teatre català, capaç de moure's amb facilitat per Molière i per clàs-

sics russos, com Gogol.

Les memòries, publicades el 1954, també contenen alguns dels fragments més

importants de la narrativa catalana i es complementen amb els llibres de viat-

En un dia com avui de fa cinquanta anys va

morir a Barcelona Josep Maria de Sagarra

(1894-27 d’octubre de1961), poeta, no-

vel·lista, dramaturg, periodista i traductor.

Un gran astre

27/09/11 02:00 - BARCELONA - DAVID CASTILLO

Per als que ens hem cregut la literatura catalana, Josep Maria de Sagarra és

un bastió, una catedral construïda en un moment de creativitat màxima per a

la nostra cultura, que va ser enderrocada amb els incendis i el franquisme.

Encara avui, molts li neguen el pa i la sal, i els seus lectors suposo que no som

prou contundents en la reivindicació d'un geni, però pocs escriptors ha dotat la

nostra literatura de tanta versatilitat i amplitud de mires. Pocs també han sa-

but connectar amb el públic a través del teatre, la poesia, la novel�la, les pro-

ses periodístiques, les memòries, els llibres de viatges, la traducció --de la Di-

vina Comèdia de Dante i de la major part del teatre de Shakespeare--, i, fins i

tot, com a figura pública de Barcelona. Les reedicions de Vida privada –per mi,

l'obra que l'ha convertit en un clàssic-- demostren que encara hi ha un interès,

tot acceptant que en literatura de seguida es viu en el territori desertitzant de

l'efímer i l'oblit. Si hagués pertangut a la literatura espanyola, estaria col�locat

al costat de narradors de la categoria de

Galdós i Baroja, però aquí tendim a la

displicència o directament a la misèria. A

qui us digui que no li agrada o que no el

coneix, em permeto la llicència de reco-

manar-li la lectura de Vinyes verdes vora

el mar. Si no saben o no volen llegir poe-

sia, Lluís Llach fa una de les seves mi-

llors interpretacions en una versió musi-

cada.

D'ascendència aristocràtica, Josep Maria

de Sagarra i de Castellarnau va néixer a

Barcelona el 1894. Després d'estudiar dret a la Universitat de Barcelona i d'ini-

ges i amb la novel�lística, en què Paulina Buxareu (1919) i All i salobre (1929)

són una introducció a la magistral Vida privada (1932), monument literari i

reflex d'una decadència sublim des del mateix començament. Estructurada en

dues parts, que s'ambienten en el 1927 i el 1932, la novel�la explica uns mo-

ments delicats de la nostra història, recupera els ets i uts d'una família de la

noblesa catalana i fa una crònica de la Barcelona canalla. Hi tenim des de la

picaresca i la intriga fins al costumisme i l'aroma dels clàssics russos i france-

sos del segle XIX, que desemboquen en Proust.

Sagarra només va viure 67 anys, però va fer per la nostra cultura més que

molts dels moviments que tenen capítol als llibres sobre literatura. Encara re-

cordo els comentaris fastuosos que feien Nèstor Luján i Joan Perucho, que van

conèixer i estimar qui va ser un dels seus mestres a Destino, i el recomanable

llibre de Lluís Permanyer. Els que li treuen mèrit són uns garrepes o uns in-

conscients. Sagarra va ser un astre, que encara ens il�lumina

Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional 27-09-2011 Pàgina 41

OBRES DISPONIBLES A LA BIBLIOTECAOBRES DISPONIBLES A LA BIBLIOTECAOBRES DISPONIBLES A LA BIBLIOTECAOBRES DISPONIBLES A LA BIBLIOTECA

• BULGAKOV, Mikhail A. Cor de gos. Barcelona: Club Editor, 1993.

• BULGAKOV, Mikhail A. Els Dies dels Turbin: la guàrdia blanca. Barcelona: Qua-

derns Crema, 1993.

• DANTE ALIGHIERI. La Divina Comèdia. Barcelona: Quaderns Crema, 2000.

• PERMANYER, Lluís. Sagarra vist pels seus íntims. Barcelona: EDHASA, 1982.

• SAGARRA, Josep M. de. All i salobre. Barcelona: Proa, 1966.

• SAGARRA, Josep M. de. El Cafè de la Marina. Barcelona: Edicions 62, 1983.

• SAGARRA, Josep M. de. Joan Enric. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputa-

ció de Barcelona, 1985.

• SAGARRA, Josep M. de. La Ruta blava: viatge a les mars del Sud. [Barcelona:

Destino], 1986.

• SAGARRA, Josep M. de. Cafè, copa i puro. Barcelona: Edicions 62, 1987.

• SAGARRA, Josep M. de. Crítiques de teatre: La Publicitat, 1922-1927. Barcelo-

na: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona: Edicions 62, 1987.

• SAGARRA, Josep M. de. Paulina Buxareu. Barcelona: Proa, 1991.

• SAGARRA, Josep M. de. El Foc de les ginesteres. Barcelona: Edicions 62, 1993.

• SAGARRA, Josep M. de. L’Aperitiu. Barcelona: La Campana, 1995.

• SAGARRA, Josep M. de. Vida privada. Barcelona: Proa, 1995.

• SAGARRA, Josep M. de. Obra completa. València: Eliseu Climent, 1996-2000.

• SAGARRA, Josep M. de. Cançons de rem i de vela. Barcelona: Edicions 62,

2002.

• SAGARRA, Josep M. de. El Meu Verdaguer. Barcelona: La Campana, 2002.

• SAGARRA, Josep M. de. Cançons de rem i de vela. Barcelona: Proa, 2003.

• SAGARRA, Josep M. de. Poemes satírics. Barcelona: La Campana, 2003.

• SAGARRA, Josep M. de. El Perfum dels dies: articles a Mirador: 1929-1936.

Barcelona: Quaderns Crema, 2004.

• SAGARRA, Josep M. de. Teatre. [València]: Tres i Quatre, 2006-2007.

• SAGARRA, Josep M. de. Teatre. Barcelona: Edicions 62, 2006.

• SHAKESPEARE, William. El Mercader de Venècia; La Tempesta; L’Amansiment

de l’harpia. Barcelona: Alpha, 1959.

• SHAKESPEARE, William. Macbeth. Barcelona: Institut del Teatre: Bruguera,

1979.

• SHAKESPEARE, William. Un Somni de nit de Sant Joan. Barcelona: Institut del

Teatre: Bruguera, 1979.

• SHAKESPEARE, William. Teatre de W. Shakespeare. Barcelona: Selecta, 1986-

1990.

• SIENKIEWICZ, Henryk. Quo vadis. Barcelona: Proa, 1997.

• SZYMBORSKA, Wislawa. Vista amb un gra de sorra: antologia poètica. Barcelo-

na: Columna, 1997.

C. Escorxador, 1 43202 Reus Tel. 977 010 025 http://bibxareus.blogspot.com bcr@reus.cat