Els drets humansJosé Vicente Mestre Chust

L'edició d'aquesta obra ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya i la col laboració del Departament d'Universitats, Recerca iSocietat de la Informació.

Coordinació editorial: Lluís LópezEdició: Jordi Pérez ColoméDirecció editorial: Lluís Pastor

Disseny del llibre i de la coberta: Natàlia SerranoLa UOC genera aquest llibre amb tecnologia XML/XSL.

Primera edició en llengua catalana: novembre 2006© José Vicente Mestre Chust, del text© Editorial UOC, d'aquesta edicióAv. Tibidabo, 47, 08035 Barcelonawww.editorialuoc.comImpressió: ReinbookISBN:84-9788-545-7Dipòsit Legal:B-50.140-2006

Cap part d'aquesta publicació, inclòs el disseny general i la coberta, pot ser copiada,reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap forma, ni per cap mitjà, sigui aquest electrònic,químic, mecànic, òptic, gravació, fotocòpia o qualsevol altre, sense la prèvia autorització escritadels titulars del copyright.

2

Què vull saber

Lectora, lector, aquest llibre li interessarà sivostè vol saber:

· Quina importància tenen els drets humans.· Com es fonamenten i quina ha estat la seva història.· Quins drets tenim reconeguts.· Quines són les declaracions de drets humans més

importants de la història.· Què és l'educació en drets humans.· Quin és el treball de les ONG, especialment

d'Amnistia Internacional, en la difusió dels dretshumans.

· Quina és la situació actual dels drets humans.

3

4

Índex de continguts

Què vull saber 3

Un triomf de la intel.ligència 7

EL VALOR DELS DRETS HUMANS 9

La dignitat 9Una classificació 11La Declaració universal 13

LA HISTÒRIA 17

L'origen del concepte 17Cap a la Declaració universal 24Després de l'11 de setembre 27

LA FONAMENTACIÓ FILOSÒFICA 30

El dret natural 30L'utilitarisme 32El vel d'ignorància de John Rawls 34L'ètica discursiva de Jürgen Habermas 35

L'EDUCACIÓ EN DRETS HUMANS 38

La difusió i les ONG 38Els objectius 41

5

Com educar ciutadans compromesos 55

LA SITUACIÓ ACTUAL 60

La pena de mort 61La tortura 64El racisme 67Els conflictes armats 68La violència contra les dones 70

ANNEX: ELS DOS GRANS TEXTOS 76

Declaració de drets de l'home i del ciutadà(França, 1789)

76

Declaració universal de drets humans(ONU, 1948)

80

Bibliografia 89

6

Un triomf de la intel.ligència

Avui tenim reconeguts una sèrie de drets,simplement pel fet d'existir: llibertat religiosa,llibertat d'opinió, seguretat social, educació pública,entre d'altres. Però això no ha estat sempre així, nide fet tothom gaudeix encara d'aquests drets. Teniraquests drets proclamats i reconeguts ha estat fruitd'una llarga lluita.

A Espanya hi ha una democràcia suficientmentarrelada com per pensar que sembla impossibleviure en un altre sistema polític, però, al mateixtemps, és un sistema suficientment jove com perrecordar que els drets no són un regal. Per això calvalorar els drets humans en la seva justa mesura.

Hi ha països on un llibre com aquest no podriaser publicat, o d'altres on els governs pressionenempreses com Google o Microsoft perquè els seusciutadans no puguin accedir, a través d'Internet, alsconceptes de "drets humans" o AmnistiaInternacional. Cal universalitzar l'accés als dretshumans, de manera que pugui gaudir-ne tota lahumanitat.

No hem d'oblidar que la declaració actualmentvigent té l'apel latiu d'"universal", i que té la

7

pretensió d'arribar a ser l'element de referència per ala convivència entre totes les persones.

La intel ligència humana, posada al servei de lautopia de crear un món més just i igualitari, haacabat aconseguint amb els drets humans una de lesseves màximes fites. Ara només cal treballar en fermper difondre'n el concepte i estendre'l a tota lahumanitat.

Aquesta és la funció de l'educació en dretshumans: d'una banda mostrar la seva concepcióamb l'objectiu de crear ciutadans cívics querespectin els drets dels seus conciutadans, i de l'altra,crear ciutadans coneixedors de quins són els seusdrets perquè els puguin fer valer davant lesautoritats.

8

EL VALOR DELS DRETS HUMANS

La dignitat

Alguns consideren que la Declaració universalde drets humans, aprovada per l'Assemblea Generalde les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948,és una de les obres més importants i transcendentsde la intel ligència humana. Eleanor Roosevelt,vídua del president d'Estats Units Franklin D.Roosevelt, va afirmar que la Declaració universal dedrets humans podria ser la carta magna de lahumanitat. Al preàmbul hi podem llegir:"L'Assemblea General proclama aquesta Declaracióuniversal de drets humans com l'ideal comú que totsels pobles i totes les nacions han d'assolir a fi quetotes les persones i òrgans de la societat, tenintaquesta Declaració sempre present a l'esperit,s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets id'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament il'educació, i assegurar amb mesures progressivesd'ordre nacional i internacional llur reconeixement iaplicació universals i efectius, tant per part delsestats membres com dels territoris que jurídicamenten depenen."

9

Els drets humans han estan creats a partir delconcepte de dignitat. El diccionari defineix dignitatcom a qualitat de digne, respectabilitat i correcció.Així, reconèixer la dignitat de l'ésser humà ésrespectar-lo tal com és. Per això els drets humansens permeten ser lliures a l'hora de decidir com som(idees, creences, opinions). Atemptar contra elsdrets humans és atemptar contra la dignitat humana.També al preàmbul, a les consideracions inicials,llegim: "Considerant que el respecte a la dignitatinherent a tots els membres de la família humana ials drets iguals i inalienables de cadascun constitueixel fonament de la llibertat, de la justícia i de la paudel món...".

Aquesta voluntat de respectar els drets humansrepresenta un avenç clar en el terreny de laconvivència entre els éssers humans. El pensadoritalià Norberto Bobbio considera que els dretshumans són un signe clar del progrés moral de lahumanitat. Ja no estem sota els capricis delspoderosos, tenim uns drets que s'han de respectar ique ens protegeixen de les arbitrarietats del poder.Aquesta és la grandesa del reconeixement dels dretshumans, es tracta del triomf de la intel ligència sobrela força, de la voluntat de la convivència sobre laintolerància, del respecte de la dignitat dels altressobre la tirania.

No podem oblidar aquest fet: els drets humanssón una pàgina gloriosa de la nostra història, i així

10

han de ser reconeguts. Si vivim en una societat queno respecta els nostres drets, i per la nostraideologia política som segrestats, torturatssalvatgement i llençats al mar vius, llavorsenyorarem una societat on els drets sí que sónrespectats. Quan som condemnats a mort per volerpracticar una religió que no és la estatal ens adonemd'allò què significa realment la llibertat religiosa.

Actualment, la Declaració de drets vigent és laDeclaració universal de drets humans de 1948.Hereva directa del pensament il lustrat i liberal, horemarca de forma clara en el seu primer article, onapareixen els tres principis de la Revolució Francesa,llibertat, igualtat i fraternitat: "Tots els éssershumans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.Són dotats de raó i de consciència, i els calmantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat."

Una classificació

Al final del llibre, en els annexos, hi ha el text deles dues declaracions fonamentals de la història: laDeclaració de drets de l'home i del ciutadà (França,1789) i la Declaració universal de drets humans(ONU, 1948). Tradicionalment, els drets humans esdivideixen en dos grans grups.Els drets de primera generació

Els drets de primera generació, sorgits de lesdeclaracions de drets humans del segle XVIII, són el

11

fonament de la concepció política liberal. Es podendividir en dos grups. El primer són els drets civils ofonamentals. Són els drets relacionats amb lesconcepcions bàsiques dels éssers humans: la vida, lallibertat. L'article 2 en seria un exemple: "Qualsevolpersona pot prevaler-se de tots els drets i de totesles llibertats que aquesta declaració proclama, sensecap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió,opinió pública o d'altra mena, origen nacional osocial, fortuna, naixement o de qualsevol altra classe.No es farà tampoc cap distinció fonamentada enl'estatus polític, administratiu i internacional del paíso territori del qual depengui jurídicament la persona,tant si es tracta d'un país o territori independent,com si n'està sota la tutela, encara que no siguiautònom o que estigui sotmès a qualsevol limitacióde sobirania."

El segon grup són els drets polítics. Es tractadels drets relacionats amb el sistema polític i lagarantia dels drets humans en aquest sistema. Perexemple, l'article 21: "1. Tothom té dret a prendrepart en la direcció dels afers públics del seu país,sigui directament, sigui per mitjà de representantselegits lliurement. 2. Tota persona té dret a accedir ales funcions públiques del país en condicionsd'igualtat. 3. La voluntat del poble és el fonament del'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat had'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que calconvocar periòdicament per sufragi universal igual i

12

secret, o seguint qualsevol procediment equivalentque asseguri la llibertat del vot."Els drets de segona generació

Són els drets econòmics i socials. Neixen de leslluites obreres dels segles XIX i XX i es manifestenper primer cop en la Declaració universal de dretshumans de 1948, per això són considerats drets desegona generació. Per exemple, l'article 25: "1. Totapersona té dret a un nivell de vida que asseguri laseva salut, el seu benestar i els de la seva família,especialment quant a l'alimentació, el vestit,l'habitatge, l'atenció mèdica i els necessaris serveissocials; tota persona té dret a la seguretat en cas dedesocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa oaltres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència acausa de circumstàncies independents de la sevavoluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret auna ajuda i a una assistència especials. Qualsevolinfant nascut en el matrimoni o fora d'ell frueix de lamateixa protecció social".

Darrerament s'ha parlat de la necessitat dereconèixer l'existència de drets de tercera generació:drets col lectius, dret a la pau i al medi ambientsaludable. No obstant això, encara no han estatreconeguts.

La Declaració universal

Si no arriba a ser per l'esforç del jurista francès i

13

premi Nobel de la Pau el 1968, René Cassin, laDeclaració universal de drets humans hagués portatel títol de Declaració internacional de drets humans,fet que li hagués tret el caràcter d'"universal", que ésun dels seus trets característics més importants. Elsprimers drets reconeguts per la Declaració universalsón els drets fonamentals en què es basa elpensament del liberalisme: la llibertat (amb laprohibició de l'esclavitud), la igualtat en drets (ambla superació de qualsevol tipus de discriminació) i laseguretat personal (prohibició de la tortura o de lesdetencions arbitràries).

Posteriorment, l'article 12 estableix el principide la vida privada, bàsic dins de la concepció delliberalisme. El teòric anglès del liberalisme JohnStuart Mill afirma que hi ha dos àmbits en la vidadels ciutadans: la vida privada i la vida pública. Elshomes, dins l'àmbit de la vida privada, trien aquellselements que consideren fonamentals per a la bonavida, segueixen els principis religiosos queconsideren més adients i tenen les opinions quevolen, i l'Estat no ha d'intervenir en aquests afers dela vida privada. L'Estat només pot legislar sobrel'àmbit públic.

Cal controlar els poders de l'Estat, i situar-losnomés en l'àmbit de la vida pública. John Stuart Millvalora com un bé preciós la llibertat dins l'àmbitprivat: la llibertat de pensament o la llibertatd'expressió són elements de màxima importància.

14

Aquesta diferenciació entre l'àmbit públic, on l'Estatsí que pot intervenir a través de la legislació, i l'àmbitprivat, on no ho pot fer, és un dels elementsfonamentals de les societats que han pres el modelde la democràcia liberal com a sistema polític. El fetque l'Estat intervingui en aquest àmbit (opcionsreligioses, sexuals, d'opinió) és la màxima agressió ala llibertat individual, que és sagrada segons elplantejament ideològic del liberalisme, i, per això, calcontrolar el poder de l'Estat i del Govern. Senseaquest control (parlamentari, de l'opinió pública, dela premsa) l'Estat acaba sent autoritari i s'allunyadels principis bàsics de la defensa de la llibertat.

Posteriorment s'esmenten els drets econòmics isocials, la gran novetat d'aquesta Declaració, amb elreconeixement del dret a la seguretat social, el dret altreball, el dret a rebre el mateix salari per la mateixafeina, el dret al descans i al benestar. Dins d'aquestsdrets cal destacar el dret a l'educació, reconegut al'article 26, que es presenta com un dels elementsfonamentals del desenvolupament de la persona.

Cal pensar en la importància de launiversalització de l'accés a l'educació. L'educació ésl'autèntic element que permet la mobilitat social, és adir, que ningú no estigui obligat, pel seu origen, atenir un determinat nivell de vida. Els nens que noreben una educació en condicions estan condemnatsa continuar en la pobresa i la marginació. També esreconeix el dret a participar a la vida cultural i el dret

15

a gaudir d'un ordre social que permeti assolir elsdrets reconeguts.

L'article 29 és un article especial, ja que fareferència als deures dels ciutadans en la societat enquè viuen. Alguns representants de les NacionsUnides volien que aquesta declaració de drets anésacompanyada d'una declaració de deures. Finalmentes va optar per incloure un article que fes referènciaa l'existència de deures envers la comunitat, peròsense especificar-los.

Els estats poden reconèixer als seus ciutadansaltres drets que no apareixen en la Declaracióuniversal, tot i que en aquest cas ja no serien dretshumans, sinó de ciutadania, ja que no es tenen pelfet de ser éssers humans, sinó com a ciutadans d'unEstat que els reconeix. Un altre element fonamentalés que els drets humans reconeguts són drets decaràcter individual, com podem comprovar pel fetque gairebé tots els articles fan referència clara al'individu o a la persona.

16

LA HISTÒRIA

L'origen del concepte

A l'hora d'explicar la història dels drets humans,podríem tenir la temptació d'iniciar el recorreguthistòric al segle XVIII, comentant alguns elementsde la Il lustració, i passar directament a laindependència d'Estats Units o a la RevolucióFrancesa. Això només seria vàlid pel que fa a ladenominació de drets humans, però, en realitat elconcepte, tot i que no sota aquest nom, és moltanterior. Els drets humans no són un inventmodern, encara que la seva denominació és recent.Hem de tenir present que abans que existís el terme,moltes generacions ja havien lluitat pels dretshumans.

El desig d'un món més just ha estat unaaspiració de moltes persones. Ja a Mesopotàmiatrobem el Codi d'Hammurabi que, seguint elprincipi de la Llei del talió, intenta establir unaproporcionalitat de la venjança. Aquest principi,avui, pot semblar-nos una barbaritat, però hem deconsiderar que acaba amb la venjança il limitada quehi havia abans.

17

Més endavant, els grecs van crear la democràcia,i una primera aproximació al concepte de dignitathumana, tot i que acceptaven l'esclavitud. Tant Platócom Aristòtil la justifiquen. A la mateixa època,Buda i Confuci contribuiran a canviar la concepcióde l'home a Orient. Roma crearà el seu magníficdret romà i l'estendrà per tota la Mediterrània. Dinsl'Imperi romà apareixerà la filosofia estoica i elcristianisme, i s'iniciarà així una nova etapa en laidea dels drets humans.

Al segle VII, Mahoma predica l'islam, fet quesignifica un gran canvi en els costums del PròximOrient. Posteriorment s'estén pel nord d'Àfrica i lamajor part de la Península Ibèrica. A la restad'Europa neix una nova organització social: elfeudalisme, amb una estructura totalmentjerarquitzada. En el terreny filosòfic, es desenvolupala idea del jusnaturalisme, vinculat a una concepcióteològica (Tomàs d'Aquino). El naixement de laburgesia provocarà l'inici de la lluita pels drets civils.Fruit d'aquesta lluita serà la Carta Magna que Joansense Terra va haver d'acceptar l'any 1215. (Elnaixement de la burgesia provocarà l'inici de la lluitapels drets civils. Les derrotes exteriors contra elsfrancesos van debilitar la posició del Reid'Anglaterra Joan sense Terra, germà de Ricard Corde Lleó, fet que va ser aprofitat pels nobles perimposar- li la Carta Magna l'any 1215, en la que esposen les bases del Parlament Anglès).

18

El Renaixement s'inicia a Itàlia el segle XV. Esreprèn la visió clàssica de l'home, molt mésracionalista, i es planteja que els drets han de serdrets de l'individu, independentment de lacol lectivitat. El descobriment d'Amèrica vaprovocar enormes abusos, com el maltractamentdels indis o l'esclavització i el trasllat forçat demilions d'africans, però alhora va significar unaocasió per reflexionar sobre la condició humana,com per exemple l'obra de Fray Bartolomé de lasCasas (que en un principi va admetre l'esclavitzaciódels negres africans) o les lleis d'índies.

El segle XVII, a Anglaterra, es van produir tresavenços fonamentals, com ara la Petició de drets de1628, l'Acta d'Habeas Corpus (que prohibirà lesdetencions arbitràries) i la Declaració de drets de1689, que va ser un autèntic precedent de lesdeclaracions del segle XVIII.

El 1789, durant la Revolució Francesa, en unintent d'acabar amb l'absolutisme que feia llei delscapricis del rei, s'estableixen les bases dels dretshumans, a través de la Declaració de drets de l'homei del ciutadà. Aquesta declaració té les seves basesideològiques en la Il lustració (Locke, Voltaire,Montesquieu, Rousseau). Les idees de llibertat,drets, separació de poders i tolerància quedenestablertes com a element polític, i se supera la sevamera manifestació en el terreny ideològic.

La revolució americana de 1776, sorgida de la

19

mateixa tradició il lustrada, va comportar la primeradeclaració de drets, encara que sense voluntatd'universalitat (la Declaració de drets del poble deVirgínia). Els Estats Units d'Amèrica basen la sevademocràcia i la seva Constitució en les ideesil lustrades i liberals, tot i que mantenen l'esclavitudfins al final del segle XIX, una situació políticaequiparable a l'apartheid fins a la segona meitat delsegle XX. Això demostra que la mera existència delsdrets humans no en garanteix el compliment. Nopodem negar-ne l'evolució, però hem de fer moltmés que simplement vincular la nostra legislació a laDeclaració de drets humans vigent.Fruit de la por

El que per a alguns és la pàgina més gloriosa dela humanitat, la promulgació dels drets humans, ésfruit de la por. Ja ho deia el filòsof anglès ThomasHobbes: la legislació neix de la por que provoca lainseguretat de la guerra de tots contra tots. Hobbesho coneix bé, ja que viu en el segle XVII, un segleple de guerres civils i de religió i d'intolerància, queexhibeixen la mateixa cara que mostrarà lahumanitat, segles després, en els camps d'extermininazi.

La història de les religions, fins no fa gairetemps, ha anat acompanyada de l'extermini delsdissidents. Quan es produeix una escissió, un cisma,es tendeix a la uniformització, la qual cosa sol

20

enfrontar estats uniformes des del punt de vistaconfessional. Secularment, el catolicisme ha dominatl'Europa occidental fins a l'aparició delprotestantisme el segle XVI.

Seguint la lògica anterior, després de l'apariciódel protestantisme, la immensa majoria d'estats vanacabar convertint-se en estats catòlics o protestants,a través de conversions massives i forçoses, ol'extermini del contrari per mitjà de processosgraduals (la Inquisició a Espanya) o matancesterribles (la nit de sant Bartolomé a França). Europava quedar dividida en dos bàndols irreconciliablesde poder similar, en què una part pot vèncer l'altra,però no pot exterminar-la.

D'aquest fracàs de la violència del segle XVII,sorgeix la necessitat de tolerància predicada des de lafilosofia il lustrada del segle XVIII. Ara bé, laprimera reacció davant l'existència d'una concepciódiferent no és la tolerància, sinó la destrucció. Comque això és impossible, només queda la tolerància.L'home pervers

Tornem a Thomas Hobbes. Tal com hoexpressa en la seva màxima Homo homini lupus(l'home és un llop per a l'home), Hobbes consideraque l'ésser humà té una naturalesa perversa. No ésestrany que tingui aquesta idea de la humanitat; vaviure la guerra civil anglesa entre el Parlament iCarles I, mentre que Europa patia una de les pitjors

21

guerres de la seva història, ja força repleta deconflictes: la Guerra dels Trenta Anys, i és en lesguerres on l'home mostra la seva cara menysamable.

Segons Hobbes, l'home, pervers, quan viuseguint la seva naturalesa instintiva, ho fa sota unaguerra de tots contra tots. Quan l'home és totalmentlliure, no hi ha seguretat. Els homes, que sónegoistes però suficientment intel ligents peradonar-se que així no hi ha futur, decideixenrenunciar a la seva llibertat a través d'un pacte, icedeixen la seva capacitat d'autogovern a unrepresentant: el sobirà. Aquest no signa el pacte (perla qual cosa continua sent encara lliure) i governa pelbé dels seus súbdits.

La gran novetat del pensament de Hobbesconsisteix a considerar que el dret de governar, allòque concedeix la legitimitat del poder, no és unelement diví, sinó que el poble n'és l'origen a travésde la seva delegació. El sobirà continua sent lliure,però no pot usar el seu poder com li plagui. Aixís'evita l'arbitrarietat pròpia de l'absolutisme, ja queha de governar pel bé dels seus súbdits, per garantirla pau i evitar l'anarquia. Naturalment, l'Estat quesorgeix és un Estat autoritari, però no originat en lavoluntat divina, sinó en la voluntat del poble querenuncia a la llibertat per garantir la seguretat.

John Locke planteja una idea similar. Noobstant això, hi ha una petita diferència molt

22

significativa: els homes tenen una sèrie de drets alsquals no poden renunciar, per la qual cosa plantejala necessitat d'un Estat liberal que reconegui elsdrets dels ciutadans. El liberalisme necessita, doncs,el reconeixement dels drets humans. Planteja lanecessitat de redactar una declaració de dretshumans, malgrat que, inicialment, tindrà una visióclarament jusnaturalista, que considera que els dretshumans formen part del dret natural.

Durant els segles XIX i XX es produeixen aEuropa dos fenòmens fonamentals: d'una bandal'extensió dels règims polítics liberals, a partir de lesrevolucions de 1830 i 1848, i l'inici de la lluita obreraque marcarà la necessitat de reconèixer dretseconòmics i socials.

Els drets humans són una protecció que hemcreat per garantir la convivència i assegurar-nos quel'Estat no usarà el poder contra la nostra llibertat i lanostra integritat física. Des de les societatsdemocràtiques, on els drets humans són respectats,veiem amb horror les violacions dels dretshumans.

Aquesta protecció, però, no és total. Hi hadenúncies de casos de tortura en països democràtics(vegeu els informes anuals d'Amnistia Internacionalo de SOS Racisme), hi ha discriminacions per raonsde raça, sexe, condició, i situacions de desigualtateconòmica difícilment tolerables. Per això, la lluitapels drets humans continua, i no només en els

23

països no democràtics. El que no podem negar ésl'avenç que significa la democràcia en aquest àmbit.

El respecte pels drets humans en els païsosdemocràtics és un objectiu fonamental de l'Estat.Les societats democràtiques basen la sevaconvivència en el respecte pels drets humans.Aquest respecte no és complet, però l'avenç és tansignificatiu que considerem que només en lessocietats democràtiques s'arriba a un grau acceptablede respecte i consideració pels drets humans. Peraixò veiem clarament la necessitat d'avançar en lademocratització universal, com a pas previ perarribar a una situació de respecte total pels dretshumans.

Cap a la Declaració universal

Quins elements van propiciar la Declaracióuniversal de drets humans? El racisme del TercerReich és, probablement, la pàgina més negra de lahistòria recent. Per si el discurs racista d'AdolfHitler abans d'arribar al poder era poc explícit, laNit dels Vidres Trencats ja va mostrar el 1938 queels jueus eren considerats ciutadans de segona classedins del Reich.

Els jueus són perseguits fins a extremsinimaginables: no poden utilitzar els transportspúblics, no poden ser propietaris d'empreses, nopoden tenir criades de raça ària. Posteriorment sónconfinats en guetos, utilitzats com a esclaus, i

24

després de la Conferència de Wansee, exterminats.Els jueus són tractats com a bestiar: d'ells s'aprofitatot, robes, ulleres, pèl, pròtesis. Els camps de treball,concentració o extermini d'Auschwitz, Dachau,Treblinka, Mauthausen són l'infern, la maldat fetarealitat. Ningú no hauria d'ignorar el que hi vasucceir, tant per respecte a les víctimes, com pel fetde saber fins on podem arribar els éssers humans.

Els jueus, els gitanos, els homosexuals, elsdissidents polítics, els testimonis de Jehovà –la llistaseria interminable– són despullats dels seus dretscivils i convertits en objectes, en coses, i se'ls nega laseva condició humana. Els jueus són la minoriaracial perseguida més nombrosa, sobretot desprésde la invasió de Polònia. L'escriptor italiàsupervivent d'Auschwitz Primo Levi ens ho explicaen el seu llibre Si això és un home: "Imagineu ara unhome a qui, juntament amb les persones estimades,se li arrabassa la casa, els costums, la roba, en fi, tot,literalment tot el que posseeix: serà un home buit,reduït al sofriment i a la necessitat, mancat dedignitat i de discerniment, ja que acostuma apassar-li, a qui ho ha perdut tot, que es perd a simateix; fins al punt, doncs, que es podrà decidiramb tota tranquil litat la seva vida o mort fora dequalsevol sentiment d'afinitat humana; en el cas mésafortunat, basant-se en un pur judici d'utilitat."

Com assenyala la filòsofa Hannah Arendt, elmés terrible del Tercer Reich és precisament la

25

"normalitat" dels protagonistes de l'holocaust. Nosón borratxos, sàdics, deficients mentals o personesincultes; els caps de les SS pertanyienmajoritàriament a l'aristocràcia germànica i tenien unalt nivell cultural, o fins i tot, com Adolf Eichmann,podien arribar a semblar bones persones. Bonespersones la tasca de les quals era matar o establir elselements necessaris per garantir la mort de milionsde persones.

Durant els judicis de Nuremberg contra elsprincipals caps nazis, es va mostrar la necessitat dejutjar aquesta actuació establint delictes queanteriorment no existien. Calia un marc de dretd'àmbit universal que establís els drets dels éssershumans sense excepció. Per això el 1948, sotal'auspici de Nacions Unides, es crea una ponènciaformada per Eleanor Roosevelt (Estats Units), RenéCassin (França), Xerris Malik (Líban), Peng ChunChang (Xina), Hernán Santa Cruz (Xile), AlexandreBogomlov i Alexei Pavlov (URSS), Lord Dukeston iGeoffrey Wilson (Regne Unit), William Hodgson(Austràlia) i John Humphrey (Canadà) amb laintenció de crear una Declaració de drets humansamb caràcter universal. La Declaració universal dedrets humans neix de l'horror de l'existència delscamps d'extermini i de la intel ligència que els vacrear.

26

Després de l'11 de setembre

La situació actual pel que fa als drets humansdista molt de ser òptima. La data de l'11 desetembre és prou important per tenir-la present al'hora d'analitzar les condicions presents pel que faal respecte dels drets humans. Després delsatemptats d'aquell dia, la situació ha empitjoratnotablement a causa de les mesures que s'han presen el context de la guerra contra el terrorisme.

Així s'ha arribat a considerar que els dretshumans són un obstacle per a la seguretat, per laqual cosa alguns estats no dubten a utilitzar latortura i els maltractaments per aconseguirinformació que consideren vital per a la sevaseguretat. S'ha estès la idea que algunes formes detortura i maltractaments són justificables, fins i totentre els estats democràtics que tant havien lluitatper eradicar-les.

Hi ha nombrosos conflictes bèl lics queprovoquen enormes patiments a la població civil. Adiferència del que succeïa en altres temps, la majorpart de les víctimes dels conflictes bèl lics són civils,els quals es fan servir en nombroses ocasions com aostatges. La seva seguretat, el seu accés als alimentso a l'aigua potable són sovint utilitzats com unaarma de guerra.

També cal remarcar que encara avui esprodueixen agressions a persones i se les priva dels

27

seus drets fonamentals per raons de raça, ètnia,religió i condició sexual. Els pobles indígenescontinuen sent considerats ciutadans de classeinferior i són víctimes de rebuig, discriminació iexclusió social. Podríem destacar el cas delsimmigrants que cauen en les xarxes de tràfic depersones o que veuen com es vulneren els seus dretsper causa de la seva situació d'il legalitat.

Un altre col lectiu afectat és el dels portadorsdel VIH, que són discriminats, acomiadats de lafeina i rebutjats per la seva condició de malalts desida. També és preocupant que només rebin untractament adequat el 15 per cent dels afectats, en laseva immensa majoria als països occidentals.L'informe anual de 2006 d'Amnistia Internacionalafirma sobre aquest tema: "Milions de persones ambVIH/sida s'han vist impedides a l'hora de fer efectiuel seu dret a la salut, no només a causa de lapobresa, sinó també per la discriminació, laviolència contra les dones i els acords comercials ide patents que obstaculitzen l'accés als fàrmacs quehaurien pogut salvar vides. Durant l'any 2005, vanrebre tractament amb antiretrovirals menys del 15per cent de les persones dels països endesenvolupament que ho necessitaven, fet quedemostra que els governs, els organismesintergovernamentals i les empreses incompleixen lesseves responsabilitats compartides en matèria dedrets humans".

28

Sens dubte, el col lectiu més nombrós afectatper la discriminació o la violència són les dones. Laviolència contra les dones ha acabat sent un delsproblemes fonamentals del nostre temps. Eldegoteig continu de dones que moren per aquestacausa a Europa occidental, unit al menyspreu per laseva dignitat en nombrosos països, fa que aquestasituació sigui insostenible. Els assassinats d'honor,les morts de Ciudad Juárez (Mèxic), els milers dedenúncies de maltractaments als països occidentalsmostren fins a quin punt estem lluny d'arribar a laigualtat total entre homes i dones.

El cas espanyolA Espanya vam haver d'esperar la mort del general Francoper instaurar un règim polític que tingués com a basefonamental l'Estat de dret i el respecte pels drets humans.Així, la Constitució espanyola de 1978 afirma el següent enel seu article 10: "1. La dignitat de la persona, els dretsinviolables que li són inherents, el lliure desenvolupamentde la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altressón fonament de l'ordre polític i de la pau social. 2. Lesnormes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que laConstitució reconeix s'interpretaran d'acord amb laDeclaració universal de drets humans i els tractats i acordsinternacionals sobre les mateixes matèries ratificats perEspanya."

29

LA FONAMENTACIÓ FILOSÒFICA

Hi ha diverses formes d'entendre els dretshumans, per la qual cosa també hi ha diferentsformes de fonamentar-los i legitimar-los. Aquestsignificat divers té conseqüències pel que fa a la sevaviabilitat i possibilitat o no de revisió. Així, calanalitzar les concepcions dels drets humans mésimportants i transcendents.

El dret natural

Alguns autors plantegen els drets humans com aintegrants del que s'ha anomenat dret natural. Hi hauna llei natural que determina la diferència entre elbé i el mal. Aquesta llei natural és claramentobjectiva i, per tant, l'objectiu fonamental de l'homeés conèixer-la. Això significa que no és una lleieterna, que no ha estat creada per l'home, sinódescoberta. El dret positiu ha de tendir cap a laperfecció del dret natural, convertit en el modeld'inspiració de la legislació dels diferents estats.

El dret natural no és un dret convencional, sinóque té com a principal característica que no ha estatcreat per cap ésser humà. És un dret universal,immutable i obligatori per arribar a ser just. Així, la

30

justícia ha de complir els preceptes del dret natural.Segons aquesta visió, els drets humans, en formarpart del dret natural, serien un element objectiu decaràcter universal, no revisable (tret que consideremque la declaració de drets actualment vigent nos'ajusta plenament als autèntics drets humans de lallei natural).

Aquesta visió desvincula el concepte de dretshumans de la Declaració universal, ja que aquestaseria la plasmació en dret positiu del dret natural, iper tant, tindria la possibilitat de ser imperfecta irevisable, mentre que els drets humans no ho serien.Una altra visió possible és considerar que laDeclaració universal de drets humans és ja dretnatural, la qual cosa la converteix en universal i norevisable.

Una de les objeccions més importants a aquestavisió és la consideració que si el dret natural ésetern, el dret positiu hauria d'arribar a un puntd'aproximació tal al dret natural, que ja seria norevisable. A més, el dret positiu neix a Mesopotàmia(segle XVIII aC), i l'interès pels drets humans nosorgeix fins molt desprès: al final del segle XVIII.No té cap sentit plantejar un dret etern i universalque ha estat vigent (en major o menor mesura) enels darrers 200 anys i que ha estat completamentignorat durant prop de 4.000 anys pel dret positiu.

El veritable problema és considerar que l'únicaforma de plantejar que els drets humans siguin

31

universals és que formin part del dret natural; aixòno és del tot cert, ja que un dret positiu aplicat a totala humanitat també seria universal. En realitat, laconcepció de justícia seria la conseqüència mésimmediata del dret natural, i aquesta concepció distamolt de ser universal.

L'utilitarisme

La justícia, com també els drets humans, no sónfruit d'una llei universal, sinó de la decisió delshomes. Segons aquesta visió, aquests conceptes sónarbitraris i depenen de la quantitat de bé que creauna acció, abans de ser considerada justa o injusta.La justícia no és, doncs, un concepte preestablert,sinó que és una decisió arbitrària en funció delsinteressos puntuals i dels guanys que s'obtenen.

Per això, l'utilitarisme necessita del càlcul perarribar a la conclusió de la justícia: les accions sónjustes quan tendeixen a promoure la felicitat, idolentes quan promouen el contrari, entenent perfelicitat el plaer i l'absència de dolor, i la infelicitatcom a dolor i absència de plaer. Seria interessantanalitzar les diferents teories ètiques segons la sevaconcepció del que està bé i del que està malament.

Les ètiques teleològiques basen el concepte debé o de mal d'acord amb les conseqüències d'unaacció. Els exemples més clars són l'utilitarisme,l'epicureisme o l'eudemonisme d'Aristòtil.

L'epicureisme basa el concepte de bé i de mal

32

en el plaer (o dolor) que causa una acciódeterminada. L'eudemonisme aristotèlic es basa enun concepte més abstracte com és la felicitat: unaacció serà bona quan proporciona un major grau defelicitat. Els seus plantejaments són semblants als del'utilitarisme, amb la diferència que l'eudemonisme il'epicureisme són aproximacions individuals il'utilitarisme es basa en un punt de vista col lectiu.Les accions no són valorades per elles mateixes,sinó per les conseqüències que tenen. Això potarribar a provocar un problema: les mateixes accionspoden tenir conseqüències diferents, i, per tant, unadiferent valoració moral.

Per la seva banda, les ètiques deontològiquesafirmen que les accions han de ser valorades pelvalor de l'acció en ella mateixa. Entenen les accionsdesvinculades de les seves conseqüències, i, per tant,no s'estableixen altres criteris que la mateixa accióper valorar-la. L'exemple més clar d'èticadeontològica és el pensament del filòsof ImmanuelKant.

El pensament utilitarista és el pensamentteleològic per excel lència, ja que considera lajustícia a través del càlcul dels resultats obtinguts(plaer, felicitat, benestar). Alguns detractors del'utilitarisme com a teoria moral el consideren útil al'hora de plantejar les polítiques públiques d'unGovern, però no a l'hora de decidir si una acció ésbona o dolenta, justa o injusta.

33

La raó és senzilla d'entendre: les polítiquespúbliques han de ser útils i proporcionar el bé (enforma de benestar i progrés), però no d'una formamoral o ètica. L'Estat ha de crear utilitat, per la qualcosa, davant la realització d'un projecte d'obrespúbliques, cal acceptar aquella obra que, a més deproporcionar un major benestar, tingui menorsrepercussions negatives (mediambientals,econòmiques, etc.).

No obstant això, l'àmbit dels drets humans noés l'àmbit de les polítiques públiques, sinó el de lamoral. Per això analitzarem els plantejamentsdeontològics dels conceptes de justícia i dretshumans.

El vel d'ignorància de John Rawls

John Rawls planteja la necessitat d'establir quinssón els principis de la justícia, i vol establir unprocediment que doni validesa total i absoluta alresultat final. El procediment legitima el resultat. Elprocediment presentat per Rawls neix a partir delconcepte de vel d'ignorància: jo només sóc just sidesconec quina és la meva situació en la societat. Sidesconec la meva raça, sexe, classe social, nivelld'estudis, professió, tendència sexual podré ser just,o prou imparcial com per trobar els autènticsprincipis de la justícia.

Si conec aquests elements de la meva existènciano podré actuar imparcialment, sinó com a

34

representant del que sóc. Així, John Rawls imaginauna hipotètica reunió de persones que, amb el vel dela ignorància, desconeixen el seu lloc a la societat.Escollint el principi econòmic del maximín (intentarque la pitjor situació possible sigui, tanmateix,acceptable), arriba a aquests principis de la justícia:"Primer: cada persona ha de tenir un dret igual al'esquema més extens de llibertats bàsiques que siguicompatible amb un esquema semblant de llibertatsper als altres. Segon: les desigualtats socials ieconòmiques hauran de ser conformades de talmanera que siguin tant: a) per proporcionar la majorexpectativa de benefici als menys avantatjats, com b)per estar lligades a càrrecs i posicions assequiblessota condicions d'una justa igualtat d'oportunitats."

Alguns autors consideren el plantejament deRawls excessivament teòric i hipotètic com perjustificar que aquests siguin, en realitat, els principisde la justícia. La hipotètica reunió en la qual s'acordael contracte dels principis de la justícia és irreal iirrealitzable. El procediment no legitima el resultatperquè, en ser impossible el procediment, no es potarribar a cap resultat.

L'ètica discursiva de Jürgen Habermas

El pensament de Habermas és hereu delpensament kantià i del principi deontològic. Lanorma moral (i els drets humans ho són) només seràacceptable si ho és per a una comunitat de diàleg. Es

35

traspassa, així, l'àmbit individual per arribar alcol lectiu, característic de la comunitat de diàleg. Launiversalització de la norma és fruit del consens del'univers de discurs.

No obstant això, aquest diàleg ha de tenir unasèrie de requisits fonamentals que legitimen elresultat: tots els participants en el diàleg han de tenirels mateixos drets i les mateixes possibilitats dedefensar la seva postura, la coacció està prohibida, il'objectiu del diàleg ha de ser arribar a un acord.

El plantejament inicial és similar al de Rawls(tots dos es consideren hereus del pensamentkantià): el procediment legitima el resultat. Però enla proposta de Habermas, el procediment no ésexcessivament hipotètic, sinó més aviat factible: nototes les situacions de diàleg són vàlides, peròalgunes sí que ho són. La Declaració universal dedrets humans és fruit del treball d'una comissió que,a través del diàleg, arriba a una sèrie de conclusions;la legitimitat i validesa de la Declaració universal dedrets humans és fruit del procediment emprat i del'entitat que la impulsa. Són les Nacions Unides,després del treball de la comissió, qui aprova laDeclaració universal de drets humans i li dóna lavalidesa jurídica que posseeix.

Cal tenir present que, en una democràciamoderna, s'utilitza el mateix procediment per crearo modificar la constitució o les lleis d'un Estat dedret. El procediment forma part de l'aprovació

36

d'una llei, per la qual cosa aquest és tan importantcom la mateixa llei. Significa això que lesconstitucions o la Declaració universal de dretshumans són intocables? Aquesta podria ser laconclusió a la qual arribaria el dret natural, però enel pensament discursiu el raonament és molt méssenzill: si les circumstàncies han canviat, o hancanviat els interlocutors, és lògic pensar que elresultat sigui també diferent. Les circumstàncies,segons John Rawls, mai no canvien, ja que, amb elvel de la ignorància, s'eliminen les circumstàncies dequè parlava Ortega i Gasset.

Per a algú que consideri que el que és just ho haestat sempre, i sempre ho serà, aquesta idead'evolució de la concepció de justícia pot arribar aresultar-li estranya. Però si analitzem la història de lahumanitat entendrem que el concepte de justícia haanat evolucionant al llarg dels temps i tret queconsiderem, com fan alguns, que hem arribat a la fide la història, és lògic que el concepte de justícia (iamb ell el dels drets humans) continuïevolucionant.

De fet, si les circumstàncies de 1948 haguessinestat diferents, o si els integrants de la Comissió queva elaborar la Declaració universal haguessin estatunes altres persones, el resultat hauria pogut sermolt diferent. Per això la Declaració de drets del'home i el ciutadà de 1789 i la Declaració universalde drets humans de 1948 són tan diferents.

37

L'EDUCACIÓ EN DRETS HUMANS

La difusió i les ONG

Les ONG han tingut un paper fonamental en ladifusió dels drets humans als països occidentals. Haestat a partir de la dècada dels noranta que hemassistit a l'explosió de les ONG en el terreny de laparticipació política. Alhora, la participació políticaen els àmbits tradicionals (partits polítics, sindicats)ha disminuït considerablement, és a dir, haaugmentat la participació política, però s'hanabandonat les formes tradicionals. És la importànciade la societat civil, que és capaç d'associar-se peraconseguir allò que l'Estat no pot o no està disposata oferir.

Si els familiars de malalts d'Alzheimer s'adonenque els ajuts de l'Estat (econòmics, psicològics) sóninsuficients per satisfer les seves necessitats, creenuna associació sense ànim de lucre per suplir, encerta mesura, l'Estat. Aquesta és una pràcticaprofundament democràtica, com qualsevol àmbit departicipació política. En massa ocasions, hem rebutconsignes, des del govern o els partits tradicionals,que desautoritza les mobilitzacions que no sorgeixen

38

dels àmbits denominats "correctes". Elprofundament antidemocràtic "vota i calla" pot i hade ser substituït pel "participa", molt més propi deles societats democràtiques i de dret.

L'ascens de les ONG afavoreix la creació denoves organitzacions i nodreix les ja existents. CadaONG intenta lluitar per una parcel la de la realitaten la qual ha d'intervenir; d'aquí el triomf del'eslògan sorgit a Greenpeace: "Pensa globalment,actua localment." No podem solucionar tots elsproblemes, per això ens dediquem a casosconcrets.

No totes les ONG tenen la mateixa funció ni lamateixa estructura. De fet, podem distingir entreONG d'ajuda mútua entre persones que tenen elsmateixos problemes (l'associació de familiars demalalts d'Alzheimer, per exemple); ONG que esdediquen a qüestions mediambientals (Greenpeace,Adena); ONG que ajuden els països pobres (són lesanomenades ONGD, ONG d'ajuda aldesenvolupament, com ara Mans Unides oIntermon-Oxfam); ONG que tenen missions mésimmediates com ara ajuda en cas de conflicte armato catàstrofe humanitària (Metges Sense Fronteres,Medicus Mundi); ONG que es dediquen a donarsuport a les persones necessitades que viuen entrenosaltres (Caritas).

També hi ha ONG amb un marcat caràcterpolític, la lluita de les quals està més relacionada

39

amb els drets humans, la seva promoció, la denúnciade les injustícies (Amnistia Internacional, SOSRacisme). La promoció dels drets humans és unelement fonamental del seu desenvolupament. Dinsd'aquesta promoció dels drets humans té unasituació privilegiada l'educació en drets humans.Amnistia Internacional

Amnistia Internacional és un movimentindependent i democràtic, amb més de 1,8 milionsde socis en més de 150 països, que treballa a favordel respecte i la protecció dels drets humans. Lamissió d'Amnistia Internacional consisteix a fertasques d'investigació i d'acció, amb l'objectiu deposar fi als abusos greus contra els drets humans.També es dedica a la promoció i l'educació en dretshumans.

Cap estat confessa obertament que viola elsdrets humans. L'acció d'Amnistia Internacionalconsisteix a fer públiques aquestes violacions. El seuinforme anual és una mena de diagnòstic de lasituació internacional pel que fa als drets humans.Amnistia Internacional du a terme campanyes perexposar la situació concreta d'un país o denunciaruna qüestió puntual (pena de mort, tortura).Aquestes campanyes duren mesos i la seva intencióés provocar reaccions arreu del món.

Amnistia Internacional ha creat una xarxad'accions urgents per actuar de forma immediata.

40

Quan Amnistia Internacional s'assabenta del'execució imminent d'un pres, o que la situació degravetat d'un pres determinat pot fer-ne perillar lavida, la seva xarxa es posa en acció. Per mitjà decartes als mitjans de comunicació i als dirigentspolítics, o de la recollida de signatures, fa públicauna situació determinada per tal que la pressióinternacional produeixi un efecte.

De fet, així va començar la seva tasca. El maigde 1961, Peter Benenson va llegir als diaris que unsnois portuguesos havien estat condemnats perbrindar per la llibertat i va iniciar una campanyaenviant cartes a diversos diaris. Actualment lesactivitats d'Amnistia Internacional es concreten enels àmbits següents: alliberament de presos deconsciència, abolició de la pena de mort, eradicacióde la tortura, realització de judicis ràpids i justos perals presos polítics, educació en drets humans,protecció de refugiats i demandants d'asil i lluitacontra la discriminació.

L'objectiu d'Amnistia Internacional ésaconseguir que tothom gaudeixi de tots els dretshumans proclamats a la Declaració universal i altresnormes internacionals en aquest àmbit.

Els objectius

L'educació en drets humans té diversosobjectius. Una de les finalitats és conscienciar lapoblació de la necessitat de complir-los, i, per tant,

41

crear ciutadans conscienciats que en compleixin elselements fonamentals. Un altre fet destacat és queles persones educades en drets humans exigeixen elrespecte dels seus drets per part del altres, comtambé de les autoritats, per la qual cosa són menysvulnerables.

Aquests elements són prou importants com perentendre la importància de la necessitat del'educació en drets humans. Cal fomentar-ne ladifusió, i, sens dubte, la millor forma de fer-ho és através de l'educació.

Ens hem adonat que la nostra societat ésintolerant i que els alumnes de les nostres escolestambé ho són. Hem vist amb horror que l'escola,lluny de ser un paradís d'aprenentatge, pot arribar aser un infern en el qual un alumne no troba altrasortida que el suïcidi.

També som conscients que l'educació que hemrebut ha fomentat la desigualtat i la discriminacióper raons de gènere. Tenim una taxa d'atur femeníquatre vegades més elevada que entre els homes, i elque és pitjor, ho acceptem com a inevitable. Ladiferència de salaris entre homes i dones pot arribara ser del 20 per cent i hi assistim amb resignació (oen el pitjor dels casos ho trobem acceptable). Lesdones estan discriminades, i d'aquesta discriminacióneix la pitjor xacra de la nostra societat: la violènciacontra les dones. Cal tenir clar que no se solucionarànomés amb mesures repressives, i que l'educació en

42

valors és l'únic sistema realment eficaç, encara quesigui a llarg termini.

A les escoles, cada vegada més, hi ha alumnesd'altres països, races, religions, i cal educar elsalumnes en la tolerància i el respecte a la diferència.Cal utilitzar l'educació reglada per transmetre valors.Aquesta idea no és nova, de fet és tan antiga com elpensament filosòfic: Sòcrates, amb el seu optimismeepistemològic, ja deia que l'educació té unaconnotació moral important, perquè, si ensenyem elque és correcte, l'individu actuarà de forma correcta:el mal és fruit de la ignorància. És el que s'haanomenat intel lectualisme moral.

Potser aquesta reflexió, si la duem a les sevesúltimes conseqüències, pot semblar ingènua: tots elsque tenen una bona base cultural actuaran semprecorrectament. Evidentment, això és fals, però si nototalitzem aquesta idea, sí que resulta correcta: unasocietat més culta, sobretot en educació en valors,tindrà molts menys problemes d'intolerància,discriminació o violència de gènere, gràciesprecisament a aquest valor afegit que tenen tant lacultura en general, com l'educació en valors enparticular.

Aquestes xacres no arriben a desaparèixer, peròla seva disminució ja és significativa. Sempretrobarem exemples de persones amb un nivellcultural envejable i un comportament gens cívic,però aquests contraexemples no han de limitar els

43

nostres esforços per universalitzar l'educació envalors.La socialització

Per arribar a comprendre la importància del'educació cal fer referència al concepte desocialització. Els éssers humans hem d'aprendre acomportar-nos com a éssers humans, ja que elnostre comportament no està regit pels instints, sinópels trets culturals que hem après. Per això és tanimportant l'educació cultural.

En aquest procés de socialització tenen unpaper molt important la família, l'escola, els nostressemblants i els mitjans de comunicació. Són elsanomenats agents de socialització. La família (i cadavegada més també l'escola) és l'encarregada deproporcionar la socialització primària (aprendre elselements bàsics de la convivència humana com aracaminar, parlar, adquirir hàbits d'higiene).

Ara bé, tots els agents participen en lasocialització secundària (la transmissió deconeixements que dura tota la vida). La transmissióde valors forma part de la socialització secundària.No obstant això, no tots els agents de socialitzacióse situen en la mateixa direcció; és força habitualque en l'escola s'intentin transmetre uns valors queels mitjans de comunicació s'encarreguen decontradir.

Els nens imiten el que veuen, sense tenir-ne una

44

concepció moral. El psicòleg nordamericà LawrenceKohlberg assenyala que durant la infància no hi hauna clara concepció del bé o del mal, sinó queconsiderem bo allò per al qual ens premien, i dolentallò per al qual ens castiguen. No és fins a l'etapaconvencional (i dins de les regles d'un grup) quantenim una certa noció del bé i del mal, la qual cosafa que els nens siguin molt vulnerables a lesinfluències externes. Per això es dóna lacircumstància que el nen maltractat sol ser unmaltractador quan és adult (cercle viciós que, per aqui no l'ha viscut, manca de tota lògica).

Analitzem amb més atenció la teoria deLawrence Kohlberg. Planteja que el creixementmoral de l'ésser humà passa per una sèrie d'etapes(no obligatòries, és a dir, no tothom arriba fins alfinal del procés). Són tres: la primera és l'etapapreconvencional, on no hi ha una concepció claradels conceptes de bé o mal. Anomenem bé a allò pelqual ens premien, i mal a allò pel qual ens castiguen.Aquesta etapa té dos estadis: egocentrisme (elsagents externs determinen què s'ha de fer o no, és elnivell màxim d'heteronomia moral) i individualisme(s'assumeixen les normes si actuen en beneficipropi).

La segona és l'etapa convencional, on ja hi hauna concepció del bé i del mal, però relacionadaamb el concepte de grup. Considerem un bé allòque creiem que el grup accepta com a correcte.

45

Aquesta etapa té dos estadis: gregarisme (actuemseguint el criteri del grup amb l'objectiu de seracceptats per aquest) i comunitarisme (se segueixenles normes perquè proporcionen un bé comú).

La tercera i última és l'etapa postconvencional,on la concepció del bé o del mal és la personal.Aquesta etapa té dos estadis: relativisme (esconsidera que totes les visions i opinions sónigualment acceptables) i universalisme (hi ha unsvalors ètics universals que estan per sobre de lesobligacions legals).Una idea moral

Si volem que l'educació en valors sigui efectiva,cal l'existència d'una certa idea moral. Quantransmetem els valors dels drets humans, han de sercaptats com a elements positius, i això no éspossible sense aquesta idea moral. Què entenem peridea moral? Seguint encara la teoria evolutiva deKohlberg, en la fase preconvencional no es té unaidea pròpia del bé o el mal, sinó que es produeixd'acord amb l'existència o no d'un premi o un càstig.No és fins al nivell convencional que es produeixaquesta idea personal (encara que estigui vinculada ales normes d'un grup).

La raó fonamental és que la moral no pot existirsi no hi ha empatia. Podem definir l'empatia com lacapacitat de posar-se en la situació d'una altrapersona, la capacitat d'entendre les circumstàncies

46

dels altres. El sentiment moral fonamental és elsentiment d'empatia, sense el qual som totalmentincapaços d'entendre les accions alienes, i, per tant,som igualment incapaços de jutjar-les moralment deforma adequada. Partint del principi de l'empatiapodem educar en valors de forma efectiva.

Els mestres solen criticar que els pares deleguencada cop més unes responsabilitats educatives queels pertanyen (elements de socialització primària perun costat, educació vial, educació sexual, per l'altre) il'educació en valors sembla ser una d'aquestes. Si lafamília desisteix d'aquesta funció, l'escola hauria dereaccionar i considerar l'educació en valors com unaobligació pròpia per crear ciutadans més cívics.Tanmateix, creiem que no ho hauria de fer del tot iaixí es podrien establir vincles de col laboració entrefamília i escola en aquesta tasca. Caldria fer un pasendavant: tots considerem imprescindible l'educacióen valors i, dins d'aquesta, l'educació en dretshumans.

Els drets humans no són simplement unadeclaració de bones intencions, un futurible de bonavoluntat. Es tracta d'un conjunt de valorsfonamentals per a la convivència: dret a la vida,lluita contra la desigualtat, contra la discriminació, laviolència de gènere, etc. Durant molt de temps,l'educació en drets humans s'ha enfocat des del puntde vista de les grans violacions dels drets humans:les dictadures a Amèrica Llatina, la lluita contra la

47

pena de mort, la tortura. Ara pretenem centrar-la entemes més propers a les vivències dels alumnes i queafecten moltes més persones del seu entorn, perexemple, la discriminació de la dona.

Naturalment, qüestions com les dictadures, lapena de mort o la tortura han d'aparèixer enl'educació en drets humans, però, entre altres coses,cal educar els nens per evitar futurs maltractadors oconscienciar les dones perquè denunciïn la sevasituació i no l'acceptin en silenci, tal com van sereducades les generacions anteriors.

Hem d'educar en la tolerància i evitar així elracisme, i no només per tenir consciència que endeterminats països del món es violen els dretshumans. De vegades, la capacitat d'influència del'educació en valors (que no sempre coincideix ambvalors propis dels drets humans) és posada en dubteper la poca importància que hi donen els alumnes, opel fracàs davant l'intent de proposar determinatsvalors.

Llegint els diaris darrerament, podríem arribar ala conclusió que la violència contra les dones és unmal recent de la nostra societat, perquè,anteriorment, els diaris no publicaven les xifresd'aquesta violència: no es feien ressò d'aquestproblema, i, per tant, no existia. No hi havia unrecompte, com ara, del nombre de víctimes, i aixíaquests crims passaven totalment desapercebuts.

La premsa de successos qualificava aquests

48

crims de passionals i els llevava el dramatisme, laqual cosa comportava sovint una justificaciósoterrada del crim. Era habitual conèixer algun maritque maltractava la seva dona, la qual era compadidaen silenci, però en considerar que es tractava d'unafer privat, ningú no hi intervenia. No es feia resperquè no hi havia res a fer. Afortunadament, avui,sembla que hi ha una major conscienciació. Aquestaconscienciació ha arribat a través de l'educació queles noves generacions hem aconseguit gràcies a unaescola més oberta, uns mitjans de comunicació méssensibles, començant per la coeducació.

L'educació separada de nens i nenes (quealgunes escoles s'obstinen a mantenir) ens fa veurela dona i l'home com éssers diferents amb paperdiferenciats i educacions separades. Si volem educarper la igualtat, l'educació ha de permetre compartirconeixements, espais i continguts.

La catedràtica de sociologia a la UniversitatComplutense de Madrid, Inés Alberdi assenyala:"Tant els plans d'igualtat d'oportunitats com elsplans contra la violència domèstica han d'inclouremesures per fomentar l'educació en la igualtat. Enaquest sentit, s'han elaborat materials didàctics is'han dissenyat cursos de formació del professoratcontra la violència de gènere. El Ministerid'Educació i les conselleries de les diferentscomunitats autònomes tenen molta feina feta enaquest camp. Hi ha mesures complementàries a

49

l'educació de l'escola que poden aplicar-se com areforç: vigilar que la programació infantil de latelevisió transmeti idees igualitàries i tolerants;treballar activament en l'eradicació d'estereotipssexistes i violents mitjançant cursos o tallers deformació per a adults, que després evitaran latransmissió de rols patriarcals als seus descendents;programes de formació per potenciar els recursos iles habilitats de les dones en grups de risc."La diferència en els valors

És possible educar en valors contraris a laigualtat i la tolerància. Així es va fer a Espanyadurant el franquisme. Per això hem de diferenciarentre educació en valors i educació en drets humans,perquè tot i que l'educació en drets humans és unexemple clar d'educació en valors, l'educació envalors pot ser contrària als drets humans. Peranalitzar l'educació en valors, cal preguntar-se quinsvalors es volen promoure. Es pot educar en l'odi, laintolerància i la discriminació. Per això quanparlàvem de la necessitat d'educar en valors no ensreferíem a qualsevol tipus de valors, sinó a unaeducació molt concreta: l'educació en drets humans,per intentar crear ciutadans cívics, responsables,tolerants, actius i demòcrates.

Des de l'enfocament pedagògic actual,l'educació en valors es considera un elementfonamental de l'educació i de la socialització dels

50

nens i els joves. Ara bé, cal anar amb compte ambels valors que es volen transmetre. Normalmentdonem per descomptat que l'educació en valorsconsisteix a transmetre valors com la tolerància, elrespecte, la democràcia, la igualtat. Però això no haestat sempre així. De fet, la major part de lescultures han intentat educar en valors i molt poquestransmetien els valors que hem esmentat:l'assignatura Formación del Espíritu Nacional, perexemple, intentava transmetre els valors de lasocietat franquista: discriminació, intolerància.

Durant molts anys, en aquest país es va educarconsiderant que la dona i l'home eren diferents, ambnaturaleses diferents, i per tant, el paper que haviende desenvolupar en la societat havia de serigualment diferent. Per aconseguir-ho, el primer quefeien era separar físicament els nens de les nenes,prohibint la coeducació i ensenyant coneixements ivalors diferents a uns i altres. En la majoria delscasos es rebaixa la dona en les seves capacitats i eslloa el que es consideren "virtuts femenines",clarament relacionades amb el paper social ques'espera que ocupin les dones en la societat feixista.

La capacitat intel lectual de la dona és posada endubte i s'argumenta que el "lloc natural" de la donaés la llar i que no hauria de sortir-hi. Otero recull elsegüent text que apareixia a la Enciclopedia de laSección Femenina: "La dona té l'obligació de saber totel que podríem anomenar 'la part femenina' de la

51

vida: la ciència domèstica és, potser, el seubatxillerat. Un arquitecte no pot ser bo si no dibuixabé; un enginyer, sense el coneixement de lesmatemàtiques, seria un fracàs; el mateix succeeixamb les dones: la seva base fonamental és la casa:guisar, planxar, són els problemes que haurà deresoldre, i, per tant ha de capacitar-se per fer-ho."

Aquesta visió està determinada pel paper socialque s'espera que tinguin les dones que, en serdiferents i inferiors als homes, han de tenir unaeducació diferent. El seu destí és la llar i, per tant, laseva educació ha d'orientar-se a aquesta funciósocial. A la mateixa Enciclopedia de la Sección Femeninapodem llegir: "El destí de la dona és ser esposa icompanya del marit, formar amb ell una família ieducar i tenir cura dels seus fills. El lloc on la donadesenvolupa les seves activitats és la casa, perquè éson viu la seva família. Però la seva missió no ésnomés material; els seus deures no són només tenircura dels fills i del marit corporalment, sinó qued'aquest ha de ser la companya, i dels altres laprimera educadora; per això ha de preparar-semoralment i materialment per ser capaç de fer elque d'ella s'espera. Aquesta preparació és el que la faapta per desenvolupar la seva missió en el momentoportú."

El paradigma de l'educació en valors contrarisals drets humans el trobem a l'Alemanya nazi.Utilitzarem testimonis recollits pel periodista i

52

escriptor alemany Guido Knopp al seu llibre sobrel'educació a l'Alemanya nazi (Los niños de Hitler) peranalitzar el grau de manipulació i els valors que vanintentar transmetre els nazis als joves.

Per al Tercer Reich, va tenir una importànciasingular l'educació i concretament l'educació en elsvalors sobre els quals se sustentava la ideologia delpartit nazi. Per això van substituir els professors queno compartien les seves idees i van iniciar la sevatasca d'adoctrinament. Knopp ho recull: "A lesescoles, els professors demòcrates van ser suspesosdel servei, jubilats o traslladats a llocs insignificants iels 'lluitadors antics' del partit van ascendir afuncionaris del Ministeri d'Ensenyament, ainspectors superiors i a directors d'ensenyament."

Les classes de biologia, per exemple, erenutilitzades per donar a conèixer la ideologia racistadel règim nazi. Knopp recull el testimoni següent:"A les lliçons de biologia apreníem que els jueus i elsgitanos eren el pitjor que hi havia al món, i quenomés hi havia una cosa encara pitjor: la barrejaentre aris i jueus o gitanos, ja que aquests mestissoseren o criminals o jueus, i en la majoria dels casosambdues coses alhora."

L'origen del genocidi dels jueus i dels gitanos ésaquesta educació en valors com l'odi racial i lasupremacia ària. Hem d'aprendre de l'èxit d'aquestaeducació per l'odi i la discriminació i traslladar-lo al'educació en valors propis dels drets humans.

53

Si Hitler hagués arribat al poder en un paíspreparat des del punt de vista armamentístic, hauriad'haver esperat uns quants anys per preparar unajoventut disposada a realitzar els actes de barbàriede la Segona Guerra Mundial. No podem parlard'Alemanya com un país salvatge, poblat de gentsàdica i sense escrúpols; l'educació rebuda pels jovesalemanys durant els anys trenta va provocar lesatrocitats dels anys quaranta. El treball depropaganda realitzat a les escoles, les joventutshitlerianes, el cinema, va tenir com a conseqüènciala major màquina de matar: el soldat ensinistratideològicament.

El més terrible d'aquest fet és que, segurament,si nosaltres haguéssim rebut el mateix tipusd'educació, haguéssim actuat exactament igual. Lesjoventuts hitlerianes oferien elements desocialització molt adequats per a l'edat en la qualdesenvolupaven les seves activitats: treballaven laconcepció de la submissió al grup, la rebel lió contraels pares, els jocs físics i la militarització.

L'adolescent canvia el model d'obediènciapaterna per l'obediència grupal i treballa de formaefectiva el fet de pertànyer a un grup determinat.Així, reconduint el seu esperit de rebel lia a laintegració en un grup podem arribar a crear un jovesubmís, obedient, disciplinat i irracional: el millorsoldat (i el més perillós).

Tenim altres exemples en els quals la utilització

54

de l'educació en valors contraris als drets humansacaba tenint èxit i és aquest èxit l'única explicaciópossible a actes posteriors de barbàrie impropis desocietats cultes. Van caldre deu anys d'educació perfomentar l'odi a l'antiga Iugoslàvia i arribar a lesterribles guerres civils dels anys noranta. Dècades deconvivència es converteixen en una anècdota delpassat, a causa de l'educació en la supremacia i ladiscriminació.

El mateix podria dir-se d'altres catàstrofeshumanitàries com la de Rwanda, en el marc del'enfrontament entre hutus i tutsis, o el fanatismereligiós que s'aprèn en certes escoles alcoràniques.L'educació en valors és molt important per aldesenvolupament global de les persones, i mésimportant encara és que aquests valors siguin elsdels drets humans.

Hem de transmetre als joves d'avui els valorsdels drets humans: tolerància, respecte, lluita contrala discriminació, com els valors d'una societatavançada i democràtica que vol continuar sent-ho.Hem comprovat l'èxit de l'educació en l'odi i elfanatisme. Intentem traslladar aquest èxit al'educació per a la pau, la igualtat i la convivència.

Com educar ciutadans compromesos

L'educació en drets humans és necessària performar ciutadans actius, demòcrates i compromesosamb el compliment dels drets humans. A més a més,

55

els ciutadans educats en aquests valors estan mésben protegits contra les violacions dels dretshumans, ja que fan respectar els seus drets. Però,com hem de plantejar-nos l'educació en dretshumans? Quins han de ser-ne els objectius o lametodologia?

L'educació en drets humans ha d'anar més enllàdel simple coneixement de la seva situació real o delseu origen històric. Tanmateix, durant molt detemps, es limitava a transmetre la Declaracióuniversal de drets humans com un document quecalia conèixer o fins i tot memoritzar.

Això ha provocat una polèmica sobre laidoneïtat de l'existència d'una matèria específicad'educació en drets humans en l'educació regladadins l'àmbit de l'educació en valors (l'existència del'assignatura d'educació per a la ciutadania i dretshumans ha donat ales a aquesta possibilitat), o siaquesta hauria de limitar-se a aparèixer com unelement transversal en totes les matèries(matemàtiques, llengua, filosofia).

Les dues possibilitats no són excloents i almateix temps que tots els professors haurien detransmetre als seus alumnes valors de tolerància,respecte als altres i civisme democràtic, caldria quehi hagués una assignatura que eduqués en elconeixement i els valors dels drets humans.

En els seus inicis, la LOGSE va fomentar latransversalitat de l'educació en valors però, potser, la

56

manca posterior de recursos ha fet que els resultatsobtinguts siguin força pobres. Per això ara es torna ademanar que hi hagi una matèria específicad'educació en valors (i que l'educació en dretshumans hi sigui present).

L'ONU especifica que l'educació en dretshumans no consisteix únicament a deixar constànciad'uns continguts i unes activitats, sinó que l'escolaha de ser un lloc on es fomenti el respecte als dretshumans.

L'educació en drets humans ha de dur-se aterme a partir d'una sèrie de principis fonamentals:cal saber què pretenem aconseguir amb l'educacióen drets humans i qui és l'objecte d'aquestaeducació. Naturalment l'educació universitària ha detenir uns objectius i uns mètodes totalment diferentsde l'educació primària o secundària, tot i que elsprincipis han de ser els mateixos, adaptats a cadaetapa escolar.

Amb l'educació en drets humans cal crearciutadans actius en els ideals dels drets humans i enels valors democràtics. No podem pretendresimplement informar de la situació actual dels dretshumans, sinó implicar els alumnes en la lluita per laseva difusió i el seu respecte. Si volem quel'educació en drets humans sigui realment efectiva,cal establir tres fases diferents.

Primer, la fase cognitiva. En aquesta fase, elformador ha d'oferir als seus alumnes la major

57

informació possible sobre els drets humans, segonsla seva edat: cal donar-los a conèixer la història delsdrets humans, els documents clau, convidar-los a lareflexió sobre la seva legitimació i el seu origen ianalitzar concretament la Declaració universal dedrets humans.

En segon lloc, la fase emocional, on el mésimportant és intentar arribar al sentiment delsalumnes. A través d'exemples, testimonis, pel lículesi textos hem d'apel lar a les seves emocions, i elshem de fer sentir ràbia i indignació davant de lesviolacions dels drets humans. En societatsavançades, difícilment trobem alumnes que haginpatit cap tipus de violació dels drets fonamentals,per la qual cosa cal crear una empatia amb exemplesreals. Un element realment important d'aquesta faseés que els alumnes puguin expressar els seussentiments, per la qual cosa els mestres han defomentar la participació.

I tercer, la fase activa, que és la conseqüència deles dues anteriors. Intentem que el coneixement i lareflexió racional de la primera fase, units alssentiments de la segona, convergeixin en una fase enla qual l'alumne es converteixi en un ciutadà actiu.Per això s'han de proposar accions en les qualsl'alumne sigui protagonista de la defensa dels seusdrets, com també dels drets dels altres.

Quan es pretén educar en valors propis delsdrets humans, s'han de tenir presents aquestes tres

58

fases. El primer que cal fer és informar els alumnesde la situació actual dels drets humans, del procéshistòric que els va fer possibles, del seu grau decompliment. Cal tenir present que en determinadescircumstàncies el procés educatiu s'esgota en aquestpunt. Això no té sentit en l'educació en dretshumans, ja que el seu objectiu no és el coneixementsinó l'actitud de l'alumne. La finalitat no és quel'alumne sàpiga, per exemple, quantes dones estandiscriminades, sinó que ell mateix no siguidiscriminador, i en el millor dels casos, que hi lluitien contra.

Per això és tan important la segona fase, en laqual apel lem als seus sentiments (d'identificació,ràbia, indignació), perquè finalment es pugui arribara la tercera fase (la fase activa) que és l'autènticobjectiu de l'educació en drets humans, ja sigui coma complidor d'aquests drets, la versió més passiva(però no per això menys important), o com aactivista, la versió més activa, de manera que tambés'aconseguirà que els altres respectin els seus drets.

La utopia final, l'objectiu global a molt llargtermini, és crear una societat en la qual no siguinecessària la presència d'activistes pels dretshumans, ja que el grau de compliment sigui general.Mentre aquest dia no arriba, ens calen activistes queestiguin disposats a treballar per la difusió dels dretshumans, per la qual cosa continuarà sent necessarieducar en aquest sentit.

59

LA SITUACIÓ ACTUAL

Després dels atemptats de l'11 de setembre,vivim en un món molt menys segur. Però l'amenaçadel terrorisme internacional no és l'únic perill per alsdrets humans. La política de guerra preventivainiciada per l'administració Bush, la situació delimbe jurídic dels presos de Guantánamo,demostren com n'és de fàcil menysprear els dretshumans, fins i tot en països democràtics, en elsquals es limiten les llibertats en nom de la seguretat(i tanmateix en un món molt menys segur).

L'informe anual d'Amnistia Internacional de2006 assenyala: "Per a Amnistia Internacional, laveritable seguretat humana implica fer realitat totsels drets (civils, culturals, econòmics, polítics isocials). Tots ells estan interrelacionats i sónindivisibles, i cap política de seguretat pot passar peralt cap de les seves dimensions. Els éssers humansnomés poden prosperar i desenvolupar tot el seupotencial si se senten segurs en tots els aspectes dela seva vida. Per tant, la seguretat humana depèn delrespecte, la protecció i la realització de tots els dretshumans, que són interdependents."

La situació dels drets humans en el món, lluny

60

de millorar, està empitjorant, ja que algunes societatsdemocràtiques estan disposades a sacrificar lesllibertats, si amb això es guanya en sensació deseguretat (i no en seguretat efectiva). Encara hi hamassa països en els quals es practica la pena demort, es tortura sistemàticament, es discrimina lesdones. De fet, la discriminació de la dona és un delsproblemes més importants pel que fa als dretshumans, ja que afecta gairebé la meitat de lapoblació mundial.

La cara més horrible d'aquesta situació és laviolència contra les dones, que, lluny de disminuiraugmenta. Què podem fer? Com sempre l'educacióés la millor eina, encara que sigui a mig o llargtermini. D'altra banda hi continuen haventdesigualtats socials que limiten el desenvolupamentpersonal d'alguns éssers humans, com per exemple,el fet que l'accés a l'educació encara no siguiuniversal.

La pena de mort

La pena de mort és una violació dels dretshumans. Contràriament a d'altres violacions, comper exemple la tortura, les execucions extrajudicialso les "desaparicions", la pena de mort no s'oculta nies nega. Al contrari, forma part de les lleis del paísque l'aplica. La pena de mort és la negació màximadels drets humans perquè viola el dret fonamental ala vida. Més de la meitat dels països del món han

61

derogat la pena de mort en la seva legislació o en lapràctica. Una vegada abolida, rarament es restableix.Però fins i tot en els països en què ha estat abolida,no es pot oblidar que no és acceptable en cap cas, iespecialment quan amenaces com el terrorismereobren el debat, ja tancat, sobre la pena de mort, iplantegen la possibilitat de reimplantar-la.

El fet d'infringir la mort (ja sigui per part d'unindividu o el mateix Estat) és acabar amb una vidahumana i violar així el principi fonamental queafirma que tots tenim dret a la vida. A l'article 3 dela Declaració universal de drets humans podemllegir: "Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i ala seguretat de la seva persona." I l'article 5 diu:"Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes otractes cruels inhumans o degradants."

És significatiu que països com la Xina o EstatsUnits encara utilitzin la pena de mort com a elementde repressió per als delinqüents. Tanmateix, la penade mort no fa disminuir el nombre de delictes. En elcas d'Estats Units, el que de debò seria eficaç perdisminuir el nombre de delictes, seria prohibir latinença d'armes.

Hi ha més de 150 milions d'armes a EstatsUnits que, lluny de protegir els seus ciutadans, són lacausa de nombrosos delictes de sang. El poderóslobby de les empreses d'armament, o la ja famosaAssociació del Rifle, són tan poderosos que l'únicaestratègia que els queda als polítics per aparentar

62

lluitar contra la delinqüència és donar suport a lapena de mort. Per això, resulta lògic pensar que cappolític nord-americà que vulgui ser escollit, s'atreviràa proposar-ne la derogació.

La pena de mort és un càstig cruel, que nega elprincipi de reinserció, que torna al concepte de lallei del talió, que castiga principalment els méspobres i que no és reversible en cas d'error judicial(massa freqüent). La pena de mort sol ser utilitzadacom a arma política per reprimir l'oposició. Encasos extrems, com a la Cambotja dels KhemersRojos, es va utilitzar la pena de mort per castigardelictes ridículs (dur ulleres o parlar francès, queeren considerats símbols de modernitat). Per això lapena de mort ha de ser abolida de l'ordenamentjurídic mundial, per ser cruel i contrària als dretshumans més elementals.

A Espanya, les darreres execucions van tenirlloc el setembre de 1975. Tres militants d'ETA i dosdel FRAP (Frente Revolucionario Antifascista yPatriota) van ser afusellats, sense que aixòsignifiqués un descens dels atemptats terroristes.Amb la Constitució de 1978 va quedar abolida lapena de mort, excepte en els casos que la legislaciómilitar establia en temps de guerra. El Codi penalmilitar preveia la pena de mort com a pena màximaper casos de traïció, rebel lió militar, espionatge,sabotatge o crims de guerra. L'any 1995, desprésd'una llarga campanya d'Amnistia Internacional,

63

d'accions de diferents organitzacions socials id'iniciatives individuals, amb l'acord final de tots elspartits polítics, va quedar totalment abolida.

La tortura

La tortura sol ser una altra de les gransviolacions dels drets humans. Malgrat que els acordsinternacionals la prohibeixen i que els governsneguen la seva utilització, la veritat és que és unapràctica comuna en molts països. La tortura ha estatmoltes vegades part integrant de l'estratègia deseguretat d'un Govern, com també un instrument dela maquinària estatal per eliminar els dissidents.Actualment, cada vegada més, les víctimes mésfreqüents de tortures són els delinqüents comuns (opresumptes delinqüents comuns).

La tortura s'utilitza per obtenir informació ouna confessió, per castigar, per intimidar i perterroritzar les víctimes o les seves famílies. Siguiquin sigui el seu propòsit immediat, la torturadegrada les víctimes i deshumanitza el torturador.Són víctimes de la tortura membres de totes lesclasses socials, grups, edats i professions. En algunspaïsos, fins i tot els nens han estat torturats oobligats a presenciar la tortura dels seus pares.

Molts presos han estat traslladats a altres païsosper ser torturats, sense cap tipus de procés judicial,lluny del control existent als Estats de dret, on enmolts casos l'opinió pública no aprova l'ús de la

64

tortura. Així s'ha estès la pràctica de l'externalitzacióde la tortura: la transferència de presos d'un país aun altre cap a presons clandestines, on els presossón torturats sense control judicial, i en la majoriade casos, sense càrrecs concrets contra ells.

Aquestes presons estan situades en països comAfganistan, Iraq, Jordània, Pakistan, l'illa de DiegoGarcía. Guantánamo és la presó més coneguda. Amés a més, nombrosos aeroports occidentals hanservit d'escala en aquest procés de trasllat il legal depresos.

La gran paradoxa és que ha augmentat elnombre d'atemptats i la sensació d'inseguretat, per laqual cosa podem afirmar que aquesta pràctica, a mésde ser una violació clara del dret internacional i delsdrets humans, és una pràctica inútil, o com a mínim,poc eficaç. L'informe anual 2006 d'AmnistiaInternacional assenyala: "L'any 2005, es van fer cadavegada més paleses la connivència i la participacióde molts països en les polítiques i pràctiquesabusives utilitzades per Estats Units en la 'guerracontra el terror', com la tortura, els maltractaments,les detencions secretes i de durada il limitada i lestransferències il lícites entre països. Es van dictarsentències judicials transcendentals en defensa delsprincipis bàsics de drets humans. Fins i tot dins delmateix Govern nord-americà van sorgir tensions perla retallada de les llibertats fonamentals. El 2005 vaseguir revelant-se informació que va contribuir a

65

posar al descobert algunes de les pràctiques secretesi abusives seguides pels estats en nom de la lluitacontra el terrorisme. Per exemple, va sortir a la llummés informació sobre la pràctica coneguda a EstatsUnits com 'lliuraments extraordinaris': latransferència il legal de sospitosos de terrorismed'un país a un altre sense cap procés judicial. Es vadescobrir que, mitjançant aquest mètode, EstatsUnits havien transferit molts detinguts a països delsquals se sabia que recorrien a la tortura i a altresmaltractaments en els interrogatoris, com Egipte,Jordània, el Marroc, Aràbia Saudita i Síria. En lapràctica, amb aquestes transferències s'externalitzavala tortura."

La tortura no s'utilitza només per aconseguirinformació (de fet, no sol ser un mètode molt fiablede recerca d'informació). Pot ser utilitzada perenfonsar psicològicament el detingut i, per això, latortura psicològica sol ser més terrible i deixa majorsseqüeles. La vida de qui ha estat torturat canvia. Elsentiment de ràbia davant la humiliació soferta soltenir més repercussions que el dolor físic en si, jaque les conseqüències psicològiques poden durartota la vida i anar augmentant amb els anys. Per aixòmoltes pràctiques de tortura solen tenir uncomponent sexual. Cal eradicar la tortura perquè ésl'atemptat més important contra la dignitathumana.

66

El racisme

El racisme és un altre dels problemes de lanostra societat, que, sens dubte, s'ha incrementat pelfenomen de la immigració. Es considera que certespersones, pel seu origen, color de pell, raça, religió,creences, tenen més drets que unes altres. Aixòatempta clarament contra els principis de laDeclaració universal de drets humans.

Hi ha hagut règims clarament racistes com elnazisme o l'apartheid sud-africà. Aquests estatss'han basat en l'acceptació de la desigualtat de ladignitat humana en funció de la raça. Un delscol lectius actualment més afectats és el delsindígenes.

A l'informe anual de 2006 d'AmnistiaInternacional apareix el text següent: "En moltspaïsos, els pobles indígenes van continuar sent unaclasse inferior i van ser víctimes de violacionsgeneralitzades de drets humans. El debat sobrel'aprovació de la Declaració internacional sobre elsdrets dels pobles indígenes, estancat durant gairebéun decenni, va fer pocs progressos l'any 2005. AlBrasil, per exemple, la demarcació i ratificació deterritoris indígenes portades a terme pel Govern vanquedar molt lluny de les promeses. Això vacontribuir a augmentar la inseguretat, els atacs a lescomunitats indígenes i els desallotjaments forçats, iva agreujar una situació de privacions econòmiques i

67

socials ja força greu. El relator especial de NacionsUnides sobre la situació dels drets humans i lesllibertats fonamentals dels indígenes, que va visitarNova Zelanda el 2005, va afirmar que hi haviadisparitats significatives, que en alguns casos anavenen augment, entre els maoris i la resta de lapoblació. Va agregar que els maoris consideravenque aquesta situació era el resultat d'unendarreriment transgeneracional de promesesincomplides, marginació econòmica, exclusió social idiscriminació cultural.

Relacionada amb el racisme trobem laimmigració. L'arribada constant d'immigrants generaveritables problemes de convivència. La immigraciópot entendre's com un problema o com unaoportunitat. Pot ser una oportunitat d'enriquimentcultural, i això no és possible davant una actitudetnocèntrica. Les postures etnocèntriques, pròpiesde persones que creuen que posseeixen una culturasuperior, són la llavor del racisme i la xenofòbia.Estem creant una societat multicultural, i aquestmulticulturalisme ha de basar-se en el respectemutu, la tolerància i el diàleg perquè, si no és així,basarem la relació multicultural en la violència i en laintolerància.

Els conflictes armats

Els homes no han sabut resoldre totes les sevesdiferències de forma intel ligent i raonada. Durant

68

molts segles, la força ha estat qui ha resolt elsproblemes. Els conflictes armats neixen de lanecessitat de solucionar els problemes per la força,la qual cosa, naturalment, no és la solució mésraonable. En els conflictes armats, els homesmostren la seva cara més violenta, i les guerres sónl'escenari perfecte per a les violacions més terriblesdels drets humans. Això s'ha pogut comprovar enels conflictes recents de la guerra de l'Iraq o a SierraLeone. Els atacs premeditats a la població civil, lesviolacions massives, l'ús de la fam com a arma deguerra són força freqüents. De fet, va ser el conflictebèl lic de la Segona Guerra Mundial qui va mostrarla necessitat de crear una declaració de drets.

Els conflictes actuals generen un enormedesplaçament de civils, per la qual cosa es crea unaenorme quantitat de refugiats. Caldria distingir entrerefugiat (aquell que ha hagut de sortir del seu país) idesplaçat intern (aquell que, tot i fugir del territorion viu, no ha travessat cap frontera). Això provocaun drama humanitari d'enormes proporcions, al qualintenten fer front ONG com Metges SenseFronteres, però que, en nombroses ocasions, esveuen desbordades per l'allau de refugiats als qualshan d'atendre.

A més a més, cal esmentar la qüestió dels nenssoldat: nens que són reclutats de forma forçada, odirectament segrestats i separats de les seves famíliesi enviats al front a lluitar. Aquests nens i nenes són

69

segrestats, ensinistrats militarment, drogats iutilitzats com a carn de canó. En el cas de les nenesés molt freqüent fer-les servir com a esclavessexuals, per la qual cosa estan exposades a malaltiesvenèries o a la sida.

Aquest fenomen s'està estenent especialment alsconflictes de l'Àfrica subsahariana. A més de negarla infància i l'accés a l'educació d'aquests nens inenes, els nens soldat, amb enormes seqüelespsicològiques pel que han vist o han estat obligats afer, difícilment arriben a adaptar-se a la vida civil,per la qual cosa, en moltes ocasions, tornen al frontdesprés d'haver estat all