DRA.ESTHER PERTUSA

PROFESSORA UNIVERSITAT DE

BARCELONA

TRACTAMENT INTEGRAL DE

LLENGÜES

Llengua oral

Escriptura

Comprendr

eExpressar

Lectura

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

QUÉ ENTENEM PER COMPETÈNCIA

COMUNICATIVA?

Suposa saber interaccionar oralment (conversar,

escoltar i expressar-se), per escrit i amb l'ús dels

llenguatges audiovisuals, tot fent servir el propi cos

i les tecnologies de la comunicació, amb gestió de

diverses llengües, i amb l'ús de les eines

matemàtiques (operacions fonamentals, eines

aritmètiques i geomètriques o útils estadístics).

Aprendre a comunicar vol dir saber expressar fets, conceptes,

emocions, sentiments i idees.

És fonamental l'habilitat d'interactuar de manera adequada en

contextos socials i culturals diversos.

En la comunicació s'interpreta de forma significativa la informació que

es rep i, fent servir els processos cognitius adequats, es desenvolupa

la capacitat per generar informació amb noves idees, saber-les

combinar amb d'altres, i avaluar la informació rebuda més enllà del

seu significat.

Aprendre a comunicar també és saber utilitzar diferents llenguatges i

tecnologies de la informació i la comunicació. Aquestes tecnologies

condicionen la comunicació i, per tant, modifiquen la manera de veure

el món i de relacionar-se, canviant alhora els hàbits en les relacions

comunicatives personals, laborals i socials

EL MARC DE REFERÈNCIA

EUROPEU (MECR)

PLANTEJA UNES QUESTIONS COM PUNT DE PARTIDA QUE SÓN LES MATEIXES QUE HAN DE PLANTEJAR-SE ALS CENTRES:

-UNA CONCEPCIÓ DE L’ ENSENYAMENT I EVALUACIÓ DE LES LLENGUES COINCIDENT AMB UN ENFOC COMUNICATIU IFUNCIONAL

- I UNA VISIÓ CONSTRUCTIVISTA DE L’ APRENENTATGE.

PUNT DE PARTIDA

ENFOCAMENT COMUNICATIU / ENFOCAMENT COMPETENCIAL

a) CONCEPTE MULTILINGÜISME / PLURILINGÜISME

L’enfocament plurilingüe posa l’accent en el fet que (…) l’individu no manté les llengües i

cultures en compartiments mentals separats estrictament, sinó que desenvolupa una

competència comunicativa a la qual contribueix tot el coneixement i l’experiència lingüística i

en la qual les llengües s’interrelacionen i interactuen. En situacions diverses, una persona

pot recòrrer amb flexibilitat a parts diferents d’aquesta competència per aconseguir una

comunicació reeixida amb un interlocutor concret. ( MERC).

.

PSICOLINGÜÍSTICA

LES LLENGÜES S’ADQUIREIXEN EN

INTERACCIÓ

( negociació de significats)

COMPETÈNCIA SUBJACENT

SOCIOLINGÜÍSTICA

LLENGUATGE COM A PRODUCTE SOCIAL

ASPECTES CONTEXTUALS COMUNS A TOTES

PRAGMÀTICA

ÚS DEL LLENGUATGE

SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ

LINGÜÍSTICA DEL TEXT

ANÀLISI DEL LLENGUATGE PARAULA-FRASE-TEXT

TEXT COM A UNITAT DE COMUNICACIÓ

b) CONCEPTE DE LLENGUA/ES

Són eines de comunicació i de representació.

Instrument de mediació

EL NOU MODEL DE TRACTAMENT DE

LLENGÜES

Elaboració d’ un currículo integrat per totes

les llengües, materna o extrangeres i per totes

les etapes i modalitats educatives que permeti

DESENVOLUPAM

ENT DE LA

COMPETÈNCIA

PLURILINGÜE /

PLURICULTTURAL

POTENCIACIÓ DE

LA COMPETÈNCIA

DE LA LLENGUA

ORAL EN

CONTINGUTS

LINGÜÍSTICS I NO

LINGÜÍSTICS

ADQUIRIR

AUTONOMIA EN

RELACIÓ A LA

REFLEXIÓ

LINGÚÍSTICA

METALLENGUATG

E

QUÈ IMPLICA ?• Integració de llengua a les classes de contingut

(CLIC- AICLE)

Ús del contingut per aprendre llengua

Potenciació de les habilitats cognitives

d’aprenentatge

EXEMPLE: competència plurilingüe:

Connectors logico-semàntics: contrastius (Jarque 2006)

oposició PERO pero, en cambio, sin embargo, ahora bien;

però, en canvi, malgrat això

substitu-ció

REVÉS,

MEJOR

sino, en lugar/vez de, por el contrario, antes bien, contrariamente;

sinó, al contrari en comptes de, en lloc de

restricció EXCEPTO,

MENOS, SÓLO

excepto si, a no ser que... excepte si…

concessió BUENO,

SER,IGUAL, AUNQUE

de todos modos, sea como sea, en cualquier caso, a pesar de, no obstante, con todo, aun así, después de todo, así y todo, con todo (y con eso)

fos com fos, en qualsevol cas, malgrat tot, amb tot…

Ll. de signes Castellà Català

EXEMPLE:

POTENCIAR LLENGUATGE ORAL

Com a eina de comunicaciói de representació mental

Estructura el pensament

Introdueix lèxic, estructures, pensament…

Aprenentatge en sí mateix.

És una de les llengües de l’escola

Exercici de planificació de l’escrit

Elaboració d’un resum a partir de paraules clau d’un text

1r: Subratllaran dades, informacions i/oparaules rellevants (LECTURA)

2n: Deixaran en el mínim de paraules eltema del que tracta el text(ESCRIPTURA)

3r: Muntaran un joc de cartes o fitxes dedòmino amb les paraules difícils o mésimportants ( LÊXIC ORAL)

4t: Amb les paraules del primer pas, faranun resum breu del text (ESCRPTURA) o(LLENGUA ORAL)

EXEMPLE: POTENCIAR LES ACTIVITATS METALINGÜÍSTIQUES

Reptes per al professoratSota quins supòsits ha de treballar de forma

coordinada?

CONCEPTE

HOLÍSTIC DE

LLENGUA

FOMENT DE LA

CONSCIÈNCIA

LINGÜÍSTICA

El text com a

unitat de treball

TIPOLOGIES I

GÈNERES

TEXTUALS

TipusIntegrada No integrada

Tipus d’activitats de consciència lingüística: NO

INTEGRADA

TEMA 1 TEMA 2 TEMA 3 TEMA 4

Mitjançant activitats ‘extra’ o ‘paral·leles’ a les activitats d’aula.

PROBLEMA: Les activitats no integrades no desenvolupen els grausmés elevats de consciència lingüística (van Lier, 2004).

Nivells de consciènciaL’itinerari formatiu ha d’anar del nivellcognitiu al metacognitiu.

Tipus d’activitats de consciència lingüística:

INTEGRADA

FAMILIA DE TASQUES

-Integració d’activitats de transferènciainterlingüística, intralingüística i d’anàlisi contrastiva en les mateixes tasques comunicatives

-Programació integrada a través de projectes interlingüístics

Com es concreta a la pràctica?

LA PROPOSTA METODOLÒGICA DIDÀCTICA

PROJECTE DE COMUNICACIÓ

SÓN ACTIVITATS COORDINADES ORIENTADES A UNA FINALITAT

Proposa situacionsde la vida real

Integra diferentscontinguts i els

organitza de manera coherent

Implica cooperacióentre professors de

diferentsespecialitats

Implica avaluació real

El text unitat de comunicació

Gèneres textuals…no són simples

estils d’ús del llenguatge, sinó que són

processos socials governats per regles i

orientats a objectius.

Es a dir, són maneres de realitzar

activitats conjuntament per a les quals

les comunitats tenen els seus propis

conjunts de regles bàsiques ( Jim

Martin)

El gènere com a activitat (Bajtin)

Dinamisme. Els gèneres són formes que es desenvolupen com aresposta a situacions recurrents i serveixen per estabilitzarl’experiència i donar-li coherència i significat.

Situacionalitat. El nostre coneixement dels gèneres deriva de i estàinserit en la nostra participació en activats comunicatives en lanostra vida diària i professional. És a traves d’ells que aprenem aparticipar socialment.

Les convencions i normes que els caracteritzen són reflex de lacomunitat a la que pertanyen. Naixem i creixem en aquests entornssocioculturals.

El text crea una realitat lingüística i una realitat psicològica(Leontiev)

Exemple

GÉNERE TEXTUAL

Folletóturístic

Programa de festes

Programa d’un curs

GÉNERE TEXTUAL

Prescripciód’un

medicament

Recepte de cuina

Instrucció d’unvideojoc

T

Text informatiu

descriptiu

Text instructiu

TIPOLOGIES

TEXTUALS

AVALUACIÓ- MACROTAREA: NOTÍCIA

Proposta de seqüència• ELABORAR UNA GUIA TURÍSTICA PER

UNS ESTRANGERS .OBJECTIU

• Reflexió:Què és una guia de viatge?, que hi ha? Quina és la funció? Per qui serà?TREBALL INDIVIDUAL

• Es fa a la pissarra un esquema orientador

POSADA EN COMÚ

TREBALL COL.LECTIU

)

FUNCIONS

COMUNICATIVES

QUINS RECURSOS

PODEM UTILITZAR?

Donar consells Vigilem a les hores de

sol

Descriure edificis,

paisatges

Sembla… ; és…; igual

que…

Descriure itineraris

Gastronomia

• Facilitar o buscar guies de viatges

• Explicar cada un alguna cosa que conegui del barri, zona, seguint un esquema

• Fer una llista de vocabulari bàsic per estrangers…..

TREBALL EN GRUPS

• Correcció col.lectiva: en relació a estructura, lèxic, expressions..

• Completar la nostra guia a partir dels altres grups

PRESENTACIÓ DEL GUIÓ DE TREBALL A LA

CLASSE

• Elaborar el text a partir d’altres documents (guies, folletons, diccionaris..)

TREBALL EN GRUPS

EXPOSICIÓ ORAL D’ALGÚN LLOC

D’INTERÈS

Avaluació per part dels companys i la mestra d’aspectescom claretat, lògica, ordre, descripcions correctes…

Per tant,

Llenguatge oral

català-castellà

Àrees no lingüístiques: medi

natural i social, educació física

Llengua estrangera

Llenguatge escrit: lectura i escriptura

català, castellà

Permet establir

relacions: interllengües

i intrallenguai amb

àrees no lingüístiques

TEXT

Representació

Base d’orientació

Recepció

de textos

Lectura /

escolta

Treball de lèxic

Morfosintàxi

Catàleg

Revisió

Pauta

d’interrogació

El text

com a

font de

recursos

Activitats de consciència lingüística

TEXT TEXT

nou

SEQÜÈNCIA DIDÀCTIVA

Conclusions -1 L’objectiu del tractament integrat de llengües és l’elaboració

d’una única programació de les diferents llengües ques’imparteixen al centre escolar a partir d’objectius imetodologies comuns, criteris d’avaluació compartits icontinguts d’aprenentatge repartits entre les llengües, demanera que els alumnes rentabilitzin els seus aprenentatgeslingüístics i desenvolupin al màxim la seva competènciaplurilingüe.

El Portfoli és una proposta didàctica del Consell d'Europa que,seguint les orientacions del Marc Europeu Comú de Referènciaper a les Llengües, proposa que cada europeu disposi d'undocument personal en què s'inclogui informació sobre lesllengües i les cultures que coneix (destreses, coneixements,certificats, experiències viscudes, etc.) a fi de potenciar elplurilingüisme, el respecte a la diversitat o la mobilitat interna enel context europeu.

Conclusions-2

Importància de considerar els diferents nivells de llenguade forma integral (Llengua oral- llengua escrita)

Treballar amb la idea d’aspectes subjacents a todes lesllengües ( català-castellà-anglès)

Aprofitar qualsevol contingut per treballar llengua, nonomés les classes de llengua elements comuns

elements específics

Aprofitar els gèneres textuals com a unitats de significatper incloure diferents continguts.

Referències bibliogràfiques Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas:

enseñanza, aprendizaje y evaluación. Disponible en http://cvc.cervantes.es/obref/marco/

Noguerol,A. (2004). Ensenyar llengua en una societat multilingüe . Rosa Sensat i UAB. Perspectiva escolar,n.290 de desembre de 2004, pàg. 4-15.

Pascual Granell,V. (2006). El tractament de les llengües en un model d'educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i Esport. (Suport a l'ensenyament en valencià; 15). ISBN 84-482-41444

Ruiz,T. (2008). El Tratamiento integrado de lenguas. Construir una programasción conjunta. Textos, n.47, pàg.46-59

Ruiz,T. (2010). Lengua castellana y literatura. Investigación, innovación y buenas pràcticas. Ed. Graó.

Van Lier,L. (2003). La segunda lengua: conocimiento, reflexión e interacción. Pàg..115-131.