J. LOCKEJ. LOCKE(1632 - 1704)(1632 - 1704)

Una introducció al liberalisme i la Una introducció al liberalisme i la filosofia política de J. Lockefilosofia política de J. Locke

ÍNDEXMarc històric

El liberalisme anglès. Antecedents.

Thomas Hobbes

El liberalisme de J. Locke

L'Estat de natura

El pacte social

Els drets naturals

L'estat liberal o Estat de dret. Divisió de poders.

L'individu vers l'Estat.

Influència de Locke en el pensament polític.

● 1a Guerra Civil Anglesa (1642): CROMWELL● Forces de Carles I, absolutista● Forces parlamentàries (lords i comuns)

● Restauració de la monarquia (1659):CARLES II● WHIGS: parlamentaris liberals● TORIES: conservadors monàrquics

● Successió del rei Jaume II, catòlic.● Guillem d'Orange i Maria Estuard Revolució Gloriosa.

● Suport de whigs i tories (protestants)● 1689: Bill of Rights i Acta de tolerància● Separació de poders

J. LOCKE. 1. MARC HISTÒRIC

J. LOCKE. 1. MARC HISTÒRIC

J. LOCKE. 1. MARC HISTÒRIC

J. LOCKE. 2. LIBERALISME ANGLÈS

Oposició a la monarquia absoluta

Estat com a nova forma d'organització política.

Teoria de l'estat de natura Teoria del contracte social

J. LOCKE. 2. LIBERALISME ANGLÈS. Antecedents. Hobbes

THOMAS HOBBES(1588 - 1679)

Homo homini lupus

Bellum omnium contra omnes

Llibertat vs. seguretat

De l'status naturae a l'status civilis.

El Leviathan

Pacte irreversible

Poder indivisible

Per sobre de les lleis

J. LOCKE. 3.1. F. POLÍTICA. Estat de natura.

LLEI NATURAL (RACIONAL)*PRINCIPI DE CONSERVACIÓ

PROPIETAT DIRECTA DRET DE CÀSTIG

CADASCÚ ÉS SOBIRÀ I HA DE DEFENSARELS SEUS DRETS.

*Dif. Hobbes

DRETS NATURALS

LLIBERTATLLIBERTAT

IGUALTATIGUALTAT

PODER LEGISLATIU = RAÓPODER LEGISLATIU = RAÓ

PODER EXECUTIU = TOTS ELS HOMESPODER EXECUTIU = TOTS ELS HOMES

SI ALGÚ ELS TRANSGREDEIX,

ES POSA EN ESTAT DE GUERRA AMB MI.

J. LOCKE. 3.2. F. POLÍTICA. Pacte social

?O

ESTAT DE GUERRA PACTE SOCIAL

COM QUE SOM RACIONALS...

J. LOCKE. 3.2. F. POLÍTICA. Pacte social

SOBIRANIAPoder individual

de defensar drets propis

PROTECCIÓ LEGAL I EXECUTIVAdels drets individuals

POBLEESTAT

CESSIÓ

A CANVI DE

COMPRENSIÓ RACIONAL DE LA LLEI NATURAL

DRET DE CÀSTIG ALS TRANSGRESSORS DE

LA LLEI NATURAL

* * CONSENS O PACTE OPTIMITZACIÓ DE LA LLEI NATURAL

J. LOCKE. 3.2. F. POLÍTICA. Pacte social

PODER LEGISLATIU

PRESERVA LLIBERTAT I DRET DE PROPIETAT

PODEREXECUTIU

OBLIGA I CASTIGA

CESSIÓ DE L'ÚS PERSONAL DE LES DUES FACULTATS CONCEDIDES PER LLEI NATURAL (cessió de sobirania):

J. LOCKE. 3.4. F. POLÍTICA. Estat de dret

ESTAT LIBERAL

Forma de poder ambintervenció mínima i divisió de poders:

LEGISLATIU: promulgar lleis

EXECUTIU: procurar que s'executin les lleis

FEDERATIU: regular relacions internacionals

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat

PACTE SOCIAL

Renovable

Personal

Rebutjable

J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat

DRET DE REBEL·LIÓ

EL GOVERN NO HA COMPLERT LA SEVA PART DEL PACTE!!!

PACTE NOU JA O ESTAT DE NATURA!!!

J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat

1. La monarquia no és un govern legítim.

● L'autoritat no és un factor heretable.

● La definició de poder polític: capacitat de dictar lleis en favor

del bé comú i de fer-les complir. No és, doncs, una relació

amo-esclau.

● No cal sortir de l'estat de natura per sotmetre's al poder arbitari

d'un monarca, ja que és una situació igualment inconvenient.

● Només el consentiment pot originar un govern legítim.

ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ

J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat

2. La monarquia és un règim arbitrari.

L'estat de natura és un estat en el qual tothom té el poder

legislatiu i executiu.

No serà pas més parcial un home en estat de natura que un únic

monarca. Davant les inconveniències de l'estat natural, la

monarquia absoluta no seria la millor solució.

ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ

J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat

3. El pacte social és raonable i just.

● Hi ha una cessió de poder, però assegura la imaprcialitat a

l'hora de fer complir la llei natural.

● No contradiu la llei natural, sinó que la fa més eficaç.

● Útil per evitar l'estat de guerra.

● No perjudica la llibertat dels altres. Aquests poden romandre

en estat de natura.

● Que no hi hagi cap testimoni escrit de cap pacte no implica

que no s'hagi donat mai.

● Segur que hi ha hagut més homes disposats a unir-se per

defensar els seus drets que no pas per posar-se sota el domini

d'una monarquia.

ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ

J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat

4. Pactar vol dir sotmetre's a les decisions de la majoria.

No significaria res el pacte si l'home restés lliure igual que avans.

ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ

J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat

5. Existeix un dret legítim de rebel·lió.

● En cas que el legislatiu no legislés a favor del bé comú, o

legislés algú no escollit per la majora, ja que no estan complint

amb la tasca que els ha estat encomanada.

● En cas que el poder abusés de la seva posició i no respectés

la propietat, la integritat o la llibertat dels seus súbdits, ja que

aquestes coses són justament allò que li havia estat confiat

perquè ho protegís.

● Per aquestes raons, la rebel·lió és legítima, ja que respon a

una rebel·lió prèvia d'aquells qui no han complert amb la seva

tasca.

ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ

J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat

6. La hipòtesi del pacte social no porta ni incita a la rebel·lió.

● No pas més que altres, ja que és normal que el poble es

rebel·li quan és víctima d'una injustícia.

● El poble no es rebel·la al mínim senyal d'injustícia, sinó que és

l'última opció.

● El pacte és més aviat un antídot contra la rebel·lió, ja que no

es tracta d'un atac a l'estat, sinó a aquells qui han abusat de la

seva autoritat per infringir les normes d'aquest estat.

ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ

J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de Locke

Oposició al despotisme.

Sociabilitat natural dels éssers humans.

Complementarietat llei natural – llei positiva.

Separació de poders imprescindible (+poder judicial).

Montesquieu, (Charles-Louis de Secondat) baró de la Brède i de (1689-1755)

Fundador de la sociologia.

Vincula les formes de govern amb la cultura i la idiosincràsia de cada país.

Escriu L'esperit de les lleis (1748)

J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de Locke

Rousseau, Jean-Jacques (1712-1778)

Crítica als valors del seu temps i als ideal il·lustrats.

Home = bo per naturalesa. (Bon salvatge)

Cultura = corrupció i degeneració de l'home.

Sorgiment (per atzar) de la propietat privada > necessitat del contracte social.

Necessitat de refer el contracte social.

Sotmetiment a la voluntat general (interès comú): entrega total de tots a tots.

J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de Locke

Mary Astell (1666 – 1731)

“Si tots el homes neixen lliures, com és que les dones neixen esclaves?”

Educació = alliberament.

Crítica de l'academicisme masculí:“Atès que els historiadors pertanyen al sexe masculí, rares vegades es dignen a registrar les grans i nobles accions realitzades per les dones, i quan en parlen ho fan afegint aquesta sàvia observació: aquelles dones han actuat situant-se per sobre del seu propi sexe. No van ser dones, sinó homes amb faldilles!”

Crítica del matrimoni com a instrument de supervivència de les dones.

J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de Locke

Revolució americana (1775 – 1783)Declaració d'independència dels EUA

Revolució francesa (1789 – 1799)Declaració dels Drets de l'Home i del ciutadà

J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de Locke

Liberalisme polític

J.S. Mill (1806 - 1873)