JOAN PARELLADA 1 FELIU

Actes 111 congrés dlHistiria de la Medicina Catalana.

Lleida. 1981. vol. 111.

JOAN PARELLADA I FELIU

OBRES MEDIQUES DE LA BIBLIOTECA DE MONTSERRAT

Actes 111 Congrés d lHistbria de l a Medicina Catalana.

Lleida. 1981 . v o l . 111.

OBRES MEDIQUES DE LA BIBLIOTECA DE MONTSERRAT

JOAN PARELLADA I FELIU

Introducció

Aquesta b ib l iograf ia , més que de medicina general, 6s d lh is tb r ia de l a medicina.

Les obres 1 a 3 són autors basics de consulta: 1 6s una enciclop&dica medica de cent grans volums publ icats a l a segona meitat del segle passat; té més de quatre-cents art ic les de més de cinquanta phgines i alguns de més de cinc-centes. Com diu 2 ( a l ng 5499) té molts art ic les escrits pels metges francesos més coneguts a aquell temps; alguns d le l l s són molt famosos, per exemple: L l u i s Pasteur, Brown-Sequard, Laveran, Testut, Gley, Potain, Guyon, Broca, etc. Aquesta obra esta d iv id ida en cinc seccions, cada una amb els seus volums; per a ixb -en c i tar - la- posarem dues xi f res romanes: l a primera serh l a secció i l a segona ei volum.

2 6s una b ib l iog ra f ia de les 5506 obres més importants de la h is tbr ia de la medicina.

1 3 6s l a Histor ia Universal de l a Medicina, d i r ig ida per Laín Entralgo.

Tots els números dlordre dlaquesta b ib l iog ra f ia sempre van subrat l lats, i sols el ls.

A les obres que són interessants per la h is thr ia de la medicina catalana davant del seu número h i posem una C; per exemple, a l comenGament h i ha les obres C.8 i C.9.

Generalment posem l a signatura de totes les obres, per ta l de que si es vol consultar una obra no ca lgu i mi rar el catAleg. Les que no tenen la signatura és per no estar encara catalogades o per estar editades el segle XVI, doncs ara aquestes no són a la biblioteca pet estar preparant-se una edició de totes elles; és el cas de les obres de Gal& 127, 128 i 129.

En acabar aquest t rebal l es farh un índex alfabetic de tots els au tors.

Abreviacions

B.C.M.P.

B.S.G.R.

C. I .H.M.C.

C.M.LI .C.

C.U.F.

H.G.S.

M. e H.

M.H.

M.M. I

M.M. I I

N.M.E.M.

R.A.A.O.

a. C

cap.

col.

d. C.

ed.

ed. cr.

f ig .

fol.

I&m.

mn . n.

P. PP.

vol. voll.

Bilioteca Consultiva del Médico Práctico

Bib l iotheca scriptorum graecorum et romanorum

Congrés Internacional dlHistbr ia de la Medicina Catalana

Congrés de Metges de Llengua Catalana

Col lect ion des Un¡ versi tés de France

Histoire Générale des SC iences

Medicina e Historia

Manuali Hoepli

Monografies Mgdiques 1926-1936

Monograf i es Mkdi ques 1969-. . . . 1

Novísimo Manual del Estudiante ,de Medicina

Revue dfAssir io logie et d0Archéologie Orientale

abans de Crist

capitol

columna

després de Crist

edició

edició cr i t ica

f igura

tamany fol i

I im ina o l imines

manuscrit

nota

p i g i na , pAgines

volum, volums

L e s o b r e s més consu l tades

1. D i c t i o n n a i r e Encyc lopéd ique des Sciences Médica les. D i r e c t e u r DECHAMBRE, A. (1 801-81 ) . P a r i s , Asse l in & Masson, 1864-89; 100 v o l l . (D, 01, 80, 27).

2. GARRISON, F. H. & MORTON, L. T. A Medica1 B i b l i o g r a p h y . A c h e c k - l i s t of tex ts i l l u s t r a t i n g the H i s t o r y o f the Med ica l Sciences. London, Graf ton, 1943, 412 p p . (A, CXXXVI I , 82, 12).

3. H i s t o r i a U n i v e r s a l d e la Med ic ina . D i r i g i d a p e r L A l N ENTRALGO, P. Barce lona , S a l v a t , 1972-75; 7 v o l l . (D, C, 42, 124).

I. P a r t g e n e r a l

a . E l s Temps l? reh is tb r i cs

4. AGUIRRE, E. Pa leopa to log ía y m e d i c i n a p r e h i s t ó r i c a . 3, vo l . I , PP. 7-40.

5 . ANTONIEWICZ, W. P a t h o l o g i e p r i m i t i v e : pa leopa tho log ie . Miscel . l&- n i a : "A Pedro Bosch Gimpera en e l septuagésimo a n i v e r s a r i 0 de s u nac im ien to " . México, 1963; p p . 3-13. (D., LX, 82, 43).

6. LOREN, S. Med ic ina , an im ismo y m a g i a . M. e H., 1 1 , ng 44. (Rev. 1181 ) .

7. BOSCH M ILLARES, J. L a s c a u t e r i z a c i o n e s c r a n e a l e s e n 10s p r i m i t i v o s pob ladores d e C a n a r i a s . M. e H., 1 1 , n V 3 . (Rev. 1181).

Ce. CORBELLA, J. La m e d i c i n a c a t a l a n a a I'antiguitat. E l s p r i m e r s temps. I C.I.H.M.C. Vol. I , pp . 211-223. (D, C, 82, 232).

C9. PARELLADA, J. L e s t r e p a n a c i o n s p reh is t&r iques a l s p a i s o s c a t a - lans . X C . M. L I . C. Vol. I I I , pp . 470-488. (D, C, 82, 997/3).

10. COORY, Ch. & GIROD, L . La m e d i c i n a e n 10s a c t u a l e s p u e b l o s p r i m i t i v o s . 3, v o l . I , pp. 41-66.

b. E l P r b x i m Or ien t a I ' A n t i g u i t a t : Surngria, MesopotAmia, B a b i l b n i a , A s s í r i a i I m p e r i H i t i t a .

11. KRAMER. S.N. L ' h i s t o i r e commence a Sumer. Cap. IX: La p r e m i i r e pharmacopée. P a r i s , A r t h a u d , 1957; pp . 110-115 ( n . 1 ) . (D, L X I , 80, 79).

12. KRAMER, S.N. La historia empieza en Sumer. Cap. X-: La primera farmacopea. Barcelona, Aymh, 1973, 3-d.; pp. 110-115. (D, L X I , 8 5 56).

13. HAMMURABI. Codex, 1800 a. C. Vol. I , textus primigenius ( en cune i fo rme a n t i c ) ; vo l . I I , transcriptio et Pranslatio; vo l . I I I , vocabularium. Romae, 1930 (n . 2). (A, XXXI I I , fo l . 19).

14. HAMMURABI. Es l a 3"d. de l vo l . I de 13; 1953. (D, L X I , f o l . 7 ) .

15. HAMMURABI. Keilschrifttexte der Gesetze, text primigeni. L e i p z i g , H i n r i c h s , 1909; 42 p p . Lam. I ( d e I ' a n e x e ) . (A, XXXVI I I , fo l . 10).

16. HAMMURABI. Cbpia f e t a amb u n m o t l l o de I ' o r i g i n a l de l Museu de l L o u v r e , P a r i s . (Es a l a secció mesopot$mica del Museu de M o n t s e r r a t ) .

17. HAMMURAB I , Codex. Die Gesetze. T raducc ió a lemanya. Le i p z i g , He in r i chs . Rev is ta "Der A l t e Or ient" , 4 Jahrgang , Heft 4, 1903, 46 PP. (A, XXXIV, E', 1 ) .

18. HAMMURAB I . Die Gesetzesstele. T raducc ió a lemanya. Le i p z i g , He in r i chs . Rev is ta "Der A l t e Or ient" , B a n d 31, Heft 3-4; 84 p p . ( s i g n a t u r a de 17).

19. HAMMURABI. La loi de. T r a d u c c i ó f rancesa . P a r i s , 1904, 2' ed.; 70 pp . ( 6 , XV, 12" 17).

20. Tauleta medica babilhnica dels IX a VI I a. C. Es u n a l l i s t a de m a l a l t i e s i de medicaments ( n . 3 ) . Es a l Museu de Montser ra t .

21. KUCHLER, F. Beitrage zur Kenntnis der Assyrisch-Babylonischen Medicin. Amb t r a n s c r i p c i ó de l cune i fo rme i t r a d u c c i ó a lemanya. Comentar is , notes i XX Ihm.. L e i p z i g , He in r i chs , 1904; 154 pp . Lhm. I I ( d e I ' a n e x e ) . (A, XXXIV, 4c, 6 ) .

22. THOMPSON, R.C. (1876-1941). Assyrian prescritions for diseases of the chest and lungs. R.A.A.O., XXXI (79341, pp. 1-29. ( ~ e v . 2131).

23. THOMPSON, R.C. .Assyrian prescriptions for diseases of the stomach. R.A.A.O. XXVl (1929); p p . 47-92. ( ~ e v . 2131).

24. THOMPSON, R.C. Assyrian prescri tione against "simmata" (poison) . R.A.A.O. XXVl l (1930); pp. 127-136. (Rev.2131).

25. SCHEIL, V. Fragment de tablette médicale. Es d e l s museus v a t i c a n s . R.A.A.O. X IV (1917); p p . 87-89, 1 f i g . (Rev. 2131).

26. SCHE I L , V. Tablette de pronostics medicaux. T r a n s c r i p c i ó d e l cune i fo rme i t r a d u c c i ó f rancesa . R.A.A.O. X IV (1917); pp . 121-131, 2 f i g . (Rev. 2131).

27. SCHEIL, V. Un document médical assyr ian . R.A.A.O. X l l l (1916); pp. 35-42, 1 f i g . (Rev. 2131).

28. SCHEIL, V. Quelques remedes pou r les yeux. R.A.A.O. XV (1918); pp. 75-86. (Rev. 2131).

29. SCHEIL, V. Nouveaux presages t i r e s du foie. R.A.A.O. XXVI I (1930); pp. 141-150, 6 f i g . (n. 4 ) . (Rev. 2131).

30. RUTTEN, M. Trente-deux modhles de foies en a r g i l e inscrits... R.A.A.O. XXXV (1938), pp. 36-70. Molts texts cuneiformes i f igs . (Rev. 2131).

31. OEFELE, F.F. von. Rei lschr i f tmediz in in Para l le len . Rev "Der Al te Orient", 4 Jahrgang, Hft 2. Le ipz ig , Heinr ichs, 1904; 32 pp. (n . 5). (A, XXXIV, 82, 1).

32. SAYCE, A.H. The names of the p a r t s of the body in Hi t t i te . R.A.A.O. XXlV (1927); pp. 123-126;i XXVl l (1930); pp. 165-167. (Rev. 2131).

33. LABAT, R. Une nouve l le tab le t te de pronost ics medicaux. Rev. "Syria", XXXI,II (1956), pp. 119-130, (n. 6 ) . ( ~ e v . 2131).

34. BOISIER, A. lat romant ique, phis ionomie e t palmomantique bab i lo - niennes. R.A.A.O. V l l l (1911); pp. 33-39, (n . 7). (Rev. 2131).

35. DAVID, A. Opération den ta i re en Babi lonie. R.A.A.O. XXV (1928); pp. 95-97. (Rev. 2131).

36. ZARAGOZA, J.A. L a medic ina en 10s pueblos mesopot6micos. 3, vo l . I ; pp. 67-93.

37. LABAT, R, Mésopotamie; la medécine. H.G.S. (publ iée sous l a d i rec t ion de R. TATON. Par is , Presses Univers i ta i res de France, 1957-64,' IV vo l l . ) . (D, IV, 82, 158).

38. THORWALD, J. E l a l b a de l a medic ina. Barcelona, Bruguera, 1968, pp. 105-176 (n . 8 ) (D, C, 82, 755).

39. PRASEC, J.V. Be i t rage z u r Medischen Geschichte. "Recuei l de t ravaux r e l a t i v s a l a Ph i lo log ie et a IIArcheologie Egyptiennes et ~ s s i r i e n n e s " . Par is, Boui l lon, XIX, (1897), pp. 193-208. (Rev. 2132).

40. PAPIRUS EBERS. Facsimil. en esc r i p tu ra hierAt ica. Le ipz iq . Engelmann, 1875; 2 voll., ' L i m . I I I ( de I ' annexe ) , (n . 9): (A; CXXXI I I , fo l . 20).

41. MASPERO, G. L e papy rus Ebers e t la médecine egyptienne. "Bib l ioteque Egyptologique", vol. V I I , pp. 287-304. Par is , 1898.

I

- 47 -

(A, XXXI I I , 82, I ) .

42. GHALIOUNGUI, P. La m e d i c i n a e n e l E g i p t o fa raón ico . 3, vo l . 1, PP. 95-127.

43. LEFRVURE, G. La m k d i c i n e égyp t ienne . H.G.S. ( s i g n . de 37).

44. 38, pp . 13-104. ( n . 1.0).

d. L ' a n t i g a l n d i a

45. The Sacred Books o f t h e Eas t . E d i ted by F. Max MÚl l e r . Ox fo rd , C la rendon , 1900-1910; 50 v o l l . ( n . 11). (A, XXXI I , 82, 1 ) .

46. LIETARD, G. Ayur-Veda. 1, I , VI I , p p . 714-717. ( n . 12).

47. L I ETARD, G. Susru ta . 1, I I I , X I I , p p . 634-675. (n . 13).

48. LIETARD, G. C h a r a k a . 1, I , X I I , p p . 300-303. (n. 14).

49. ROGER R I V I ERE, J. L o s conceptos p s i c o s o m ~ t i c o s d e l hombre segÚn l a t r a d i c i ó n hindú. M. e H., I I , n-7. (Rev. 1181).

50. ROGER RIVIERE, J. La m e d i c i n a en la a n t i g u a India. 3, v o l . I , PP. 129-157.

51. 38, p p . 177-220.

e. A l t r e s pai'sos

52. HUARD, P. G MlNG WONG. La m e d i c i n a c h i n a . 3, vo l . I , pp . 159-95. ( n . 15).

53. BALLESTER, R. t2 FUENZALIDA, P. M e d i c i n a t r a d i c i o n a l c h i n a . Rev. "Gen", ne 14 (1974), pp. 15-22. (Rev. 1505).

54. 34, p p . 221-246.

55. PARISH, L.C. G PARISH, S.G. L a m e d i c i n a e n la antigua Corea. 3, vo l . I , pp. 197-203.

56. NAKAGAWA, Y. La m e d i c i n a e n e l a n t i g u o JapÓn. 3, v o l . I , p p . 205-223.

57. Vend idad , p p . 1-225 de: Avesta, l i b r e s a c r 6 du Zoroast r isme. P a r i s , Maisonneuve, 1881. (B, XV, 42, 13).

58. The Zend Avesta. Vol. I , The Vendidad, ed. 1 1 , 1895 ( v o l . IV of 45 ) , 390 pp . ( n . 16).

59. ELGOOD, C . La m e d i c i n a e n e l a n t i g u o Irán. 3, vo l . I , p p .

Notes

1. Kramer t raduí una tauleta terapgutica I ' any 1952, tauleta que es creu és dels anys 2200 a 2100 a. C. (38, pp. 107 i 174-176); té poc més d 'una dotzena de receptes. La mateixa obra 38 d iu algunes coses interessants sobre Sumkria (pp. 108-113)-

2. El cbdex precisa els honoraris dels c i rurg ians per fractures i ferides, i els dels oculistes (per cataractes?); honoraris que var ien segons la importhncia de la intervenció i l a posició social del malalt. Perb si el malalt moria per culpa del facul tat iu, podia ésser castigat f ins a ta l l a r - l i les dues mans. 38 (pp. 161-162) creu poder deduir que operaven la cataracta. El cbdex no par la dels metges generals o internistes, doncs -com a sacerdots que eren- estaven per damunt de la l le i . A 2 aquest cbdex és el ng 1 de I 'obra.

3. Tauleta comprada a Alexandria ( ~ g i p t e ) -fa més de cinquanta anys- per el P. Ubach, monjo de Montserrat.

4. Hi ha moltes obres que par len de I'hepatoscbpia: 3, a l vol. I , PP. 75-76, i a l I I -en par la r dels etruscs, els que també l a usaven- pp. 203-204; a la 205 hi ha una f ig . També en tracta A. Castiglione a Histoire de la médicine (traducció de I ' i t a i i h ) . Paris, Payot, 1931: a la p. 41 sobre Mesopothmia, i a la p . 168 a la regió etrusca, cada una amb una f ig . ; lobra 38 ho descriu a les pp. 153-154, a les que h i ha dues f ig. ; M. e H., I , n-3, a les pp. 6-7.

5. Tracta d 'una tauleta de la bit j l ioteca del re i Assurbanipal (segle VI1 a. C.), l a tauleta K191, que 38 reprodueix a la p. 122. També són de la mateixa biblioteca les tauletes de 21, A 2, 21 té el n' 5.

6. 38, a les pp. 141-142 posa algunes malalt ies; Labat t r o b i que sobre elles tenien ja idees semblants a les dels segles XIX i p r inc ip is del XX.

7. A aquesta tauleta h i ha una gran barre ja de medicina i de mAgia.

8. A les notes precedents hem c i ta t moltes coses sobre aquesta obra.

9. 2 posa dues edicions (ng 2 i ng 3) que són traduccions: una alemanya del 1890 i una anglesa del 1937. 3 en diu moltes coses a les pp. 97, i 102 a 120 (vol . I ) . També h i ha moltes f ig . i texts, a 38, pp. 34, 47 a 49, 56 a 73, 80 i 82 a 88.

10. A la p. 35 d iu que A. Ruffer t r o b i senyals de verola a la mbmia de Ramsks V (segles XII-XI a. C.), i que dues mbmies tenien a ls ronyons ous calcinats de Bi l harzia.

11. Aquesta extensa col.l&iÓ dedica 22 vol l . a la re l ig ió vkdica- brahmhnica: 3 a pregaries i himnes, 8 a mAgia, r i t u s i teologia,

C69. CORBELLA, J . L e s i n f l u k n c i e s med i te r rhn ies ; c a p a la I l a t i n i t z a - ciÓ. I C. I .H.M.C. v o l . I , p p . 224-243. (D, C, 82, 232).

70. BIGNONE, E. Empedocle (490-430 a. C.). Tor ino, Bocca, 1916; 688 PP. ( n . 1 ) . (B, XXIV, 89, 64).

71. BATTISTINI , Y . T r o i s p rksocra t iques . P a r i s , G a l l i m a r d , 1968; 256 pp . ( D , XIV, 129, 184).

72. LASSO DE L A VEGA, J.S. Pensamiento p r e s o c r á t i c o y med ic ina . 3 , vo l . 1 1 , pp . 37-71.

b . H ipbcra tes (460-375 a. C.)

73. CORPUS HIPPOCRATICUM. A r t i s medicae p r i n c i p e s . Recensui t , p r a e f a t u s est A. de H a l l e r . Vol I. I - IV . Lausanne, Grasset, 1769-71; 73 obres ( n . 2). (D, C, 89, 382).

74. HIPPOCRATES. Opera omnia. B.S.G.L. L i p s i a e , Teubner ; ed. c r . en grec; 12 obres, 2 v o l l . ( n . 3 ) . (C, XLVI , graec., H, 12/1-21.

75. HI PPOCRATES. Aphor i smi e t p ronos t i ca . Romae, Manelphium, 7646, 370 pp . (C, XXXVI, 12e, 48).

76. HI PPOCRATES. Aphorismorum. Valent iae, V i l l ag rassa , 1668, 55 p p . (D, C, 12" 420).

77. HI PPOCRATES. Jus iu randum. L u g d u n i Ba tavorum, Vandez. A l vo l . X IX de Thesaurus a n t i q u i t a t u m et h i s t o r i a r u m I t a l iae, 1723, 3' o b r a , c o l . 85-86. (A, L V I I , fo t . 1 ) .

78. HIPPOCRATES. L l i b r e I d e l e s epid&mies. Text grec i t r a d u c c i ó l l a t i n a i cas te l lana . Comentari d ' A. P iquer . M a d r i d , l b a r r a 1761; 259 pp. (D, C, 82, 247).

79. HIPPOCRATES. 2' ed. completa de 78: Pronbs t i cs i e l s 3 l l i b r e s d e l e s epidkmies. 1764-81; 3 v o l l . (C, XXXIV, 8 9 7 8 ) .

80. HI PPOCRATES. Aphor i smi a t q u e p r a e s a g i a . Bergoni i, Lance l l o t tus , 1762. (D, C, 129, 245).

81. HIPPOCRATES. Aforismos. M a d r i d , 1789; 288 p p . (D, C, 12", 242).

82. HIPPOCRATES. Aforismos. M a d r i d , ~ e p u l 165, 1818; 231 p p . (c , XVI, 122, 85).

83. HIPPOCRATES. Afor ismos y pronós t i cos , Valenc ia, Mont fo r t , 1843;

d. Des d l H i p b c r a t e s a Gal&

99. BOURGEY, L.. La médecine g recque des o r i g i n e s la f i n d e I 'epoque c l a s s i q u e . H.G.S., vo l . I ; pp . 276-298.

100. GARCIA BALLESTER, L . L o s o r ígenes d e l saber ana tómico o c c i d e n t a l : d e H i p k r a t e s a Galeno. M. e H., 1 1 , 25 y 37; 32 p p . ( r e v . 1181).

101. WELLMAN, M. D ie F ragmente d e r S ike l i schen A r z t e Akron, P h i l i s t i o n und des D iok les v o n Kar i s tos . B e r l i n , 1901; 254 pp . ( n . 5 ) . (C, XXXXV, 80, 24).

102. L A l N ENTRALGO, P. La c u r a c i ó n p o r la palabra en l a a n t i g ü e d a d c l á s i c a . M a d r i d . Rev is ta de Occidente, 1958, 356 p p . (D, V, 80, 382).

103. L A l N ENTRALGO, P. L a r a c i o n a l i z a c i ó n p l a t ó n i c a de l ensalmo y la i n v e n c i ó n d e l a p s i c o t e r a p i a v e r b a l . M. e H., 1 , 64, 16 PP.

104. GRACIA, D. La p s i c o t e r a p i a v e r b a l e n la o b r a d e P la tón . 3, v o l . I I , pp . 146-149.

,105. PLATON. Charmide. P a r i s , C.U.F., 1936; ed. c r . ; tex t grec i t r a d u c c i ó f rancesa. Veure especia lment les p p . 54-58. (n. 6 ) . (D, 0, 80, 1 0 / ~ 348).

106. PLATON. De I1homme: anatomie, p h y s i o l o g i e , thé rapeu t ique . P a r i s , G L M, 1953; 43 pp . (D, C, 40, 54).

107. ARISTOTE. De la g é n é r a t i o n des a n i m a u x . P a r i s . C.U.F., 1961. Ed. cr . , tex t grec i t r a d u c c i ó f rancesa ; 231 p p . ( n . 7 ) . (D, O, 80, 10/A 41) .

108. ARI STOTE. Opera (g raece) . Veneti i s , Maut ium, 1495-98; 5 tomoi. ( I n c u n a b l e n' 35).

109. LASSO DE L A VEGA, J.S. Los g r a n d e s f i l óso fos g r i e g o s y la med ic ina . 3, vo l . I I , p p . 119-145.

110. KUDLIEN, F. M e d i c i n a h e l e n í s t i c a y helenís t ico-romana (300 a. C.-100 d. C.). 3, vo l . I I , pp. 153-200.

111. BEAUJEU, J. La médecine h e l l é n i s t i q u e e t romaine. H.G.S., vo l . I , PP. 384-408.

112. APOLLONIUS von K i t i u m ( s e g l e I a . C.). l l l u s t r i e r t e n Kommentar z u d e r H ippokra te inshen s c h r i f t T t e p i k a p o p u r ( a r t i c u l a c i o n s ) . L e i p z i g , Teubner, 1896; XXXIX-35 p p . i XXX Ihm. (C, XXXV, 42, 5 ) .

113. CELSI, A.C. (seg le I a . C.-s. I d . C . ) . De medic ina. A r t i s medicae p r i n c i p e s ; p r a e f a t u s est A. de Ha l ler . Tomus V I l l ( f a l t a e l I X ) . Lausanne , Grasset, 1772; 360 p p . H i ha e l s l l i b r e s I-V.

130. Opera. Veneti is, l un tas , 1609, 8"d. Dos f o l i s amb 33 obres i moltes f i g . (C, XXVI I I , fo l . 23).

131. De qualitate purgationis. L u g d u n i Batavorum, Vander, 1723, co l . 82-86. Al vo l . XIX de: "Thesaurus a n t i q u i t a t u m et h i s t o r i a r u m I t a l i ae " , 3"bra. (A, LV I I , fo l . 1/19).

132. Ars medica ( f ragment en s i r í a c ) . Wien, 1870, 4 pp. (B, CXXVII I , 89, 47).

133. De placit is Hippocr. et Platonis. L i ps i ae , Teubner, 1874. Corpus medicorum graecorum. Text grec; ed. c r . Vol. 1 1 , 827 pp. (C, XLV I I , 82, 11..

134. De usu partium ( 2 vol1 . ) , De victo attenuante (1 vo l . ) , De temparamentis (1 vo l . ) , lnstitutio logica (1 vo l . ) et XIV scripta minora ( 3 v o l l . ) : 16 obres en 8 vo l l . L ips iae , Teubner, 1884-1909. En grec; ed. c r . B.S.G. (c , XLV, graec., G, 1-8).

135. Proteptici. Be ro l i n i , 1894; 62 pp . ed. c r . (C, XLV I I , 82, 84).

136. De atticissantium studiis testimonia. L i ps i ae , Teubner, 1911; 165 PP.; ed. c r . (D, C, 82, 419).

137. I n Hippacratis, de natura hominis, de victo acutorum et de diaeta i n morbis acutis. Corpus medicorum graecorum. L i ps i ae , Teubner, 1914; 487 pp . ed. c r . (C, X L I I , 89, 1 ) .

138. I n Hippacratis, prorrheticum, de comate et prognostica. Corpus medicorum graecorum. L i ps i ae , Teubner, 1915; 490 pp . (C, XL I I , 82, 1).

139. Pseudogaleni i n Hippocratis de septimaniis commetariumab Hunaino arabice versum. L i ps i ae , Teubner, 1914; 203 pp . ed. c r . T raducc ions h r a b i' a lemanya. (n . 11). !hm. V ( a I ' annexe ) . (C, X L I I , a?, 1) .

f . Obres sobre Gal&

140. RABBOW, P. Die Therapie des zorns (segons Galirn i a l t r e s ) . L e i p z i g , Teubner, 1914; 198 pp . (C, XXXVI I , 82, 34).

141. CARANI, Omnium Galeni operum synopsis. Veneti is, 1609, 159 pp . (C, XXVI I I , fo l . 23).

142. GARCIA BALLESTER, L. Galeno. 3, vo l . I I , pp . 209-268.

143. GARCIA BALLESTER, L . Acercamiento histórico-social a la biogra- f i a científica de Galeno. M. e H., 1 1 , 12; 16 pp .

g. Au to rs des de Galen a l comenG de I ' E d a t M i t j a n a

144. ALEXANDRI APHRODlSAEl ( a n y 200 d. C.). De c a u s i s feb r ium. Vene t i i s , 1498. I n c u n a b l e n9 229. (49, 135).

145. PH l LOMEN l (segles I I - I I I ) . De v e n e n a t i s a n i m a l i b u s eorumque remed i is. Corpus medicorum graecorum, Text grec ; ed. c r . L i p s i a e , Teubner , 1908; 70 pp . ( n . 12). (C, X L I I , 89, 1) .

146. QUINT l SEREN l ( seg le I I I ). L i b e r m e d i c i n a l i s . Corpus medicorum . l a t i n o r u m . ed. cr . ; en l l a t í . L i p s i a e , Teubner , 1916; 80 p p . (C, X L I I , 82, 1 ) .

147. MARCELLI (seg le I V ) . De medicament is l i b e r . B.S.G.R. ed. c r . ; en l l a t í . L i p s i a e , Teubner , 1889; 414 pp . (C, la t . , M, 4 ) .

148. MARCELLI. De medicament is l i b e r . Corpus medicorum l a t i n o r u m . Ed. c r . ; en l l a t í . L i p s i a e , Teubner , 1916; 368 p p . (C, XXXXII , 8% 1) .

149. CAELIUS AURELIANUS (segles IV-V). De m o r b i s a c u t i s e t c ron ic i s . A r t i s medicae p r i n c i p e s , v o l I. X-X I . Lausannae , Grasset, 1774. (D, C, 82, 382).

150. CASSI l FELICIS (seg le V) . De med ic ina . B.S.G.R. Ed. c r . ; t e x t l l a t í . L i p s i a e , Teubner , 1879; 260 pp . (C, XLIV, la t . , C, 3 ) .

151. DEIBER, A. L e p a p y r u s méd ica l cop te d e Meschaich. Revue E g y p t o l o g i q u e ; P a r i s X IV (1912); pp . 117-121 ( n . 13) . ( ~ e v . 2138).

152. BUSACCHI, V. Socio log ia d e la p r á c t i c a med ica en la Roma antigua. 3, vo l . I I , pp . 293-303.

153. SCHMID, M. i P. M e d i c i n a p o s t g a l é n i c a . 3, vo l . l i , p p . 269-291.

Notes

1. Emp&docles in i c ih la doctrina dels quatre elements: foc, terra, aigua, i aire. Abans d le l l es creia que I 'et io logia de les malalt ies eren els agents naturals, que pensaven es podien combatre directament; Emp&docles j a t ingué en comte I1est ructura del ésser vivent, cosa que conduí a un nou esperit c ientí f ic. Emp&docles don: nom a I 'amni, i se li at r ibueix el descobriment del laberint audit iu. 3, par la d l e l l a l vol. I ! , pp. 57- 59.

2. L i t t r é d i v i d í les obres del "Corpus Hippocraticum" en onze grups:

Obres dtHipbcrates: són les dotze de 134. Obres de Pblibos, una o dues. Dos escrits anteriors a Hipbcrates. Obres de I'Escola de Cos: unes 18. Vuit recopilacions de notes, extractes, etc. Un grup de sis obres d lun autor desconegut. Un tractat a l que slapl ica un testimoni d t ~ r i s t b t i l . Sis obres posteriors a Hipbcrates. Tretze obres, compilacions i fragments no c i ta t per cap autor ant ¡C.

Tres escrits que eren del Corpus i s 'han perdut. Tres obres apbcrifes.

O sigui , 73 o 74 obres. De Haller en posa 73. Contant totes les edicions que tenim, h i ha un total de 118 obres d1Hip&rates (els l l ib res de les epidbmies es considera cada un una obra di ferent) .

3. Segons 2, aquesta és la mi l lor edició cr í t ica dtHipbcrates (ng 14); a l nc 12 h i posa I1ediciÓ de L i t t ré , i a ls 13 i, 15 h i ha dues ed. angleses.

4. Aquests dos vol. són les Úniques ed. mediques que ha fet l a F. Bernat Metge.

5. 3, a l vol. I I , pa r la de F i l i s t i ó a les pp. 126-127, i de Diocles a 136-1 37.

6. Si no es 'troba aquest vol., usar el Xl l l de la F. Bernat Metge (Plató, DiAlegs I I , pp. 14-17, ng 155-157).

7. Com d i u 2, .al ng 574, 107 és el primer gran l l i b re de text dlembriologia. I a l ne 16 diu que Aristbt i l fou el fundador de I 'anatorni a comparada.

8. 98 c r i t i ca la dietbtica de Cels, com les dlHipbcrates i Gal&n; perb el t ractat de Cels és el mi l lor text roms de medicina i c i ru rg ia ; l lhstima que no sigui més extens. 2 posa dues ed. de la seva obra: un incunable (ng 19) i una traducció anglesa, el ng 20. Aquestes obres van seguides dluna traducció anglesa dlAreteus, del que d iu que fou un segon Hipbcrates.

9. 117 pa r l a b a s t a n t dlHipbcrates i d ' un a l t re autor del que no n o hem .di t res, doncs no en tenim cap obra, Asclepíades.

10. Les 113 obres d'aquests sis grans volums són sols una par t de les que Galkn escrigué. Contant les diferents ed. d'aquestes obres, tenim 197 obres de G a l h .

11 .. Cal ten i r en compte que I 'obra 139 és un comentari a Hipbcrates, falsament atribui't a Galkn; per a ix6 el posem després de les obres de 'Gal& i no amb els hrabs, doncs I 'A rab és sols una traducció del comentari.

12. 3, a l vol. I I , pp. 271-272, pa r l a de Filomenus.

13. Aquest papirus est; molt ben conservat; té una amplada d 'uns 30 cm. i esth d i v i d i t en sis trosos de 40 a 55 cm. de l l a rg . Es el pap i r terapkutic dels coptes més important que es coneix; h i ha més de dues centes receptes.