Jaume I o .c,~l ir~t de Barcelona-L’editorial Bromera s’avanga a la commemoració del vuit~ centenari del naixement del monarca (1208-2008) amb un Ilibred’Antoni Furió que convida a revisar el mite del rei conqueridor per respecte als musulmans i on es destaca el seu pragmatisme

ENRIC ORTS¯ Jaume I és el r6i amb majúscu-

les pera valencians i mallorquins,el conqueridor, el fundador. Vaser ell el que va incorporar a laeristiandat els seus territoris i el

que els va atorgar entitat políticapr6pia. En canvi, el monarca vadecebre aragonesos i catalans. En

la seua expansió cap al sud no esva limitar a annexionar les terres a

la corona sinó que va crear un reg-ne de nou encuny, independent: elde Val¿ncia, amb corts, moneda i

sistema de pesos propi. En lapractica, amb aquesta decisió, el

reí va posar li per sempre a la pos-sibilitat que Aragó tinguera la se-ua tan anhelada eixida al mar. Pa-

ral-lelament, va enutjar els cata-lans, d’una banda, amb la signa-tura del tractat de Corbeil, que va

significar la renúncia expressa al’expansió cap a OccitS, nia -finsal Roine-, i de l’altra, amb la par-

tició de la corona entre els seusdos hereus.

Antoni Furió aborda aquest ialtres aspectes del controvertit

llegat polític i personal de Jaume Ien el llibre El rei conqueridor,

que acaba de publicar Bromera enuna acurada edició. Un treballque el mateix autor considera que

deixa -obsoletes i inservibles>,les visions no contemporb.nies so-bre el monarca. Furió admet almateix temps que el llibre esta~<condicionat pel present>,, és adir, que el seu punt de vista no potdefugir els condicionants socials

del segle XXI.Aix6 es tradueix, entre altres

aspectes, en una lectura del perso-natge que no ha d’ofendre els mi-Iers de musulmans que avui i

gracias a la immigració-convi-uen amb nosaltres. I és que Jau meI va ser molt cruel amb la població

dels territoris que va conquerir,especialment a Mallorca, on elsseus homes cometeren aut~nti-

ques carnisseries amb una clara<woluntat exterminadora>> i ex-

pulsaran la poblaci6 aut6ctona, adiferencia de Valbncia.

Furió insisteix que no es potcontinuar presentant el rei com unconqueridor que encarna valors

positius davant els musulmans,als quals s’atribueixen valors ne-

Antoni Furió.(Sueca, 1958) catedratic d’historiamedieval. Actualmentdirigeix I’editorialPublicacions de laUniversitat deValencia i la revistade cultura ipensament L’Espifl,fundada per JoanFuster. Es autor deCamperols del PaísVa/enci~ i HistOriadel Pa[s Valencia, icoautor de Lfibred’ estabfiments de laciutat de Valencia.

<,El reiconqueridor,,

Autor: ANTONI FURIO

Edttorial: BROMERA

P~gines: 127

Preu: 45 euros

Com cada Nadal,Bromera dedica unIlibre en edició de luxe(enquadernada encartoné, sobrecobertaplastificada, 150reproduccions encolor..,) a algunpersonatge clau de lahistoria det PaísValencia. En aquestaocasió li ha tocat aJaume I, delnaixement del qual escompliran 800 anys el2008, En altreaedieions va ser el tornper a Sant VicentFerrer, Vicent BlascoIbáñez o els papesBoda. El Ilibre de ranypassat, en canvi, vaestar dedicat a laGuerra de SuccessiÓ.

Escena de la batalla del Puig en qu~ apareix Jaume I, tot i que no hi va participar. 1 BROMERA / VICTORIA & ALBERT MUSEUM

gatius. ~,Calia fugir de la visió tra-

dicional edulcorada i optar peruna de cñtica, que no vol dir ne-

gativa~~, va declarar t’historiadorel dia de lapresentació del llibre.

De fet, 1’ autor també ha tingutmolt present en l’elaboraeió del

seu treball la visió dels ~wen-

quts,,, a través dels poetes i es-criptors grabs exiliats que vanviure la conquesta. Aquests tex-

tos se solen referir a Jaume I com~~el tira de Barcelona,. Els musul-

mans tenen molts retrets a fer alrei. Fonamentalment, ,4’extremacrueltat dels bhrbars cristians,més temibles pel seu primitivis-me que per les seues armes,,, es-

criu Furió.

Per a completar aquest cat~legplural de visions a prop6sit del

monarca, 1’ historiador reflexionaen I’epfleg del llibre sobre el mite

de Jaume I i la seua utilització po-lítica, especialment al País Valen-cih. L’autor recorda que el 1938,

en plena Guerra Civil i amb motiudel 700 aniversari de la conquesta

de Valencia, els republicans cele-braran l’efem~ride i assumiren elllegat del rei, presentanl-lo com

un ,~monarca republic’~, precur-

sor del parlamentarisme i homeliberal,. En canvi, el 1940, ja amb

els franquistes instal.lats en el po-der, el nou r~gim va tomar a cele-brar l’efem6ride reclamant la fi-

gura del rei com a ~~predecessor

del Caudillo i un dels grans cons-truetors de l’Espanya cristiana-.Ja en democr’.Scia, Jaume I ha ser-vit d’inspiració i d’ -element mo-bilitzador,> de la <<reconstrucciónacional dels pa’/sos de l’antigaCorona d’ Aragó>,.

Biografia pactistaL’aportació de Furió s’estén mésenll~, dels debats historiogrhfics i

es posa a l’abast d’un públic llec,interessat a introduir-se en la in-

tensa biografia del personatge.L’historiador ens presenta un mo-narca profundament cristi~ per6essencialment pragm~ttic. Aques-

ta realpolitik queda ben palesa en

la seua estrat6gia de pactes.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

75407

85000

07/12/2007

OPINION

24,25

Antoni Furió. Autor del Ilibre

,,Cal mirar la conquesta des dels dos costats,,E.O.

¯ L’Església no ha demanatperdó pel seu comportamentdurant la guerra i el fran-quisme, Espanya tampoc hoha fet respecte als indígenesque van patir la colonitzaciód’Am~rica.,. Creu que cata-lans i aragonesos haurienal’excusar-se amb els musul-mans per la ~~voluntat exter-minadora» amb qu~ va ac-tuar de Jaume I?

---Crec que han passatmolts segles. La hist6ria és anasuccessió d’invaslons i contra-invasions. En tot cas sí que cal-dria fer una reflexió eñtica so-bre el que suposaren les con-qaestes i no mirar-les des d’unúnic costat. No podem simple-ment celebrar-les com una m-corporaeió de temtons perqu6podñem provocar ressentimententre els musulmans immi-grants. Enguany els valencianscommemorem el tercer cente-nari de la guerra de suceessióque peral~rem. En aquest episo-di varo situar-nos nosaltres en elpaper dels altres, Per tant, cal noseguir lloant com a valor el pati-ment d’altres pobles. Aixb señames important que l’acte de de-manar perdó.»

--Era Jaume I un mo-narca modern?

~<Hi ha elements mo-deras en el seu regnat, com ara laconstrueció d’un aparell admi-nistratiu, elrefor~ament de 1’ an-totitat del monarca o la impor-

Anloni Furi6 amb la suposada espasa de Jaeme I./BROMERA

t~~ncaaque concedeix ales finan-ces. sense les quals no es podenfer conquestes. D’altra banda.n’arrossega d’altres més con-servadors, com ara la concepeiópatrimonial del poder, que elcondueix a repartiri atomitzar lacorona entreels seus fills, adife-r~ncia de Castella i Franqa>~

--Creu que aragonesos i

.ELS NOBLESDELACORONANO HAGUERENDONATSUPORTAJAUME I SIHAGUERENSABUT QUEVALENCIAESCONVERTIRIAEN NOU REGNE,

catalans no haurien donatsuport a la eonquesta del Va-l~nc’m si hagueren sabut queJaume I hi projectava unnou regue i no un ap~ndix?

-- ~S’hi hauñen oposat fer-mament. Abans de laeonquestales terres valencianes eren unterñtori/t’espoli i aventures. Elsnobles venien a la recerca d’es-claus i botí. Amb la conquesta il’ocupació tot aixb es va acabar.Els nobles aragonesos es queda-ren sense eixida al mar i damuntja no pogueren venir a saquejaraquestes ten’es perqub ja no erazona cristiana.>>

-- Per que el reí no va op-tar per una expansió per Oc-cit~nia, per prudencia o permanca d’ambició?

-- ~<Els trobadors l’instiga-ren a fer-ho, sobretot per venjarla mort del seu pare a la batallade Muret quan s’enfrontava elsfrancesos. Per6 Jaume I no es vacommoure. Li criticaren quepreferira la comoditat de lluitarcontra els musulmans a la pe-nínsula Ib~ñca i no contra elscavaJlers francesos. Per6 el reiera conseient del deseqtálibñrespecte a Franqa. El realismepolftic el va portar al tractat deCorbeil i a aeceptar la inevitableexpansi6 francesa. D’altra ban-da, la seua educació, de la quals’ocuparen la mare i els tem-plers, el va fer distanciar-se de lacausa occitana, que identificavaamb els c~ttars: ell és partidari del’ortodbxia cristiana.»

Jaume I va ser conscient de ladebilitat del seu regne davant lanotable potencia dels seus veinsfrancesos i castellans. El monarcava pensar que la subsistencia de lacorona dependria del respecteque hi mostraren a l’oest i al norddels seus dominis (a l’est quedavael mar i al sud, els musulmans).

Amb Franqa, i mitjanqant eltractat de Corbeil, Jaume I va sa-crificar els drets sobre els territo-ris occitans a barata de la renúnciade Lluís IX a tots els seus sobreels comtats catalans, ates que eradescendent de Carlemany. AmbCastella, va pactar amb Alfons Xel Savi els lfmits de l’expansió ca-talanoaragonesa per terres mu-

sulmanes: fins a la línia Biar-Bu-sot.

Els acords -posteriorment in-comp[its per Franqa, que va insis-tir a assetj ar Catalunya, i ampliatsamb Castella el 1304 amb el pactede Torrellas-van limitar l’ex-pansió continental de la corona.Els reis que van succeir Jaume Ivan haver de dirigir inevitable-ment cap al mediterrani les ex-pansions posteriors: Sicilia, Sar-denya...

El monarca tamb6 va pactaramb els musulmans, aconsellatper la prudencia. No ho va fer enocasió de la conquista de Mallor-ca, on prhcticament només vanquedar seguidors de l’Islam des-

tinats a 1’ esclavitud, per6 sí a Va-lbncia.

En aquesta última conquista~aume I es va estimar més acordarla rendició de les ciutats a que po-sava setge que l’opció de l’en-frontament armat. De fet, hi vahaver comptades batalles a campobert, com ara la del Puig, pro-ducte al’una contraofensiva delssarrai’ns, que, per cert, es va per-dre el rei. El monarca es va estal-viar un important desgast militari, amb el manteniment de la po-blació sarraina al temtoñ, vaaconseguir, de retruc, que l’eco-nomia valencianano s’enfonsara,atmenys mentre la colonitzacióamb població cristiana s’ assenta-

EL MONARCAVADECEBREARAGONESOS ICATALANS. ENLASEUAEXPANSIÓ CAPALSUD NO ESVALIMITARAANNEXIONARLES TERRES A LACORONASINóQUE VA CREARUN REGNE DENOU ENCUNY,INDEPENDENT:EL DE VALENCIA,AMB CORTS IMONEDAPROPIA

va. Es tracta d’ una nova prova delpragmatisme de Jaume t, ques’imposava sobre les sanes con-viccions: en aquest cas l’expulsiódel musulmans. Ja molibund, vademanar al seu fill i hereu Pereque en el futur els fera fora delregne, perb aquest tampoc s’hi vadecidir: l’expulsió no es va pro-duir fins al 1609, quan els musul-mans encara representaven unterq de la població valenciana.

El ,,Llibre dels feits,,Jaume I es va cuidar de perpetuarla seua bona premsa en el temps através al’una crúnica del seu reg-nat: el Llibre de&fe#s, ~~un cas in-s61it d’ un rei medieval que dicta iordena les seues mem6ries,,, sub-radia Furió, que creu que proba-blement el monarca no sabia niesctiare. Com era d’esperar, estracta d’ un relat epic que emfatit-za els episodis de que més orgu-l16s se senti que en silencia o ma-nipula d’altres més comprome-SOS.

En la seua cr6nica recull esce-nes tan ímimes com la de la seuaincapacitar de procrear als tretzeanys d’edat, quan el van casaramb Elionor, sis anys més major.Jaume I no es va acomplexar enabsolut ~:om apunten alguns psi-coanalistes- per aquest contra-temps, que va resoldre només unany després. De fet, el rei va ser unpromiscu. <<Com a borne, el gua-nyaren els excessos, d’ira o de lu-xüria~~, escriu Furió.

Després del divorci amb Elio-nor es va casar amb Violantd’Hongtia, amb la qual va tindrevuit fills. En morir aquesta vamantindre una prolongada rela-ció amb Teresa Gil de Vidanre,que, en contra del que volgué elreí, va ser considerada com la se-ua muller pel Papa. Jaume I no vaser fidel a cap d’elles i va lliurar-se als concubinatges i als ~~amorsil.lícits,,, fmit dels quals va tindrediversos fills.

El rei va ser excomunicat endues ocasions per injúries a unbisbe i per haver-li tallat la llen-gua a un altre. Jaume I va perdre elcredit moral davant el Papa. De .no res li va valdre l’organitzaciód’ una croada a Terra Santa, a Pa-lestina, una de/es seues últimesaventures. <~Volem que sapigueuque el Crucificat no accepta elservei d’aquell qui, maculant-seamb un contuberni incestuós, elcrucifica de nou>,, va censurar elpontífex.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

75407

85000

07/12/2007

OPINION

24,25