L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 5 7

Divendres, 6 d’octubre del 2017

Els no residents que vulguin ser autònoms hauran de fer un dipòsit de 30.000 euros

Cinca assegura que l’agència tributària única no perilla

Les matriculacions de vehicles van baixar un 8% el mes passat

Els comuns col·laboraran per ajudar al mercat de pisos de lloguer

La modificació obliga als estrangers dipositar 30.000 euros per obtenir una autorització per treballar per compte propi

El ministre diu s’ha de tirar endavant toti la negativa de la Massana i Canillo

Les matriculacions de vehicles durant el setembre han estat 345, la qual cosa suposa un descens del 8%

Pàg 3 Pàg 4Pàg 4 Pàg 4

Martí ha emplaçat els cònsols a formar part de la comissió interministerial d’habitatge

Meritxell Roca@meriroca1

Màrketing i ComunicacióAndbank

Noves generacions digitalsConsultori fiscal

JaimeMesasPàg 2

Fa uns dies vam tenir el pla-er de comptar amb un gran conferenciant, Francisco Castaño, educador, asses-sor i orientador en l’educa-

ció de nens i joves, en el trastorn de conducta i en fracàs escolars, que ens va alliçonar sobre els perills i la influ-ència que internet i les xarxes socials poden tenir sobre els joves i adoles-cents. Els adolescents d’avui, segons ell, són una generació connectada amb el món digital, que es comunica i es re-laciona a través de les xarxes socials ja que han nascut amb elles i no entenen un altre tipus de món.

Les xarxes digitals com facebook, youtube, whastapp o snapchat s’han transformat en la via de comunicació més gran per als joves, aquests adoles-cents que se’ls anomena Generació Z o post-millennials, i que ja se’n surten so-bradament amb qualsevol aparell o pro-grama per internet.

Aquesta generació són el llegat de la Generació Y, o millennials, com també se’ls anomena, que segons diuen els gu-rus i experts, és la generació que canvi-arà el món, com i de quina manera? Pe-rò qui són aquest segment i com poden transformar la societat ?

Els anomenats millennials són aque-lles persones que van es van fer majors d’edat a l’entrada del nou mil·lenni. És to-ta una nova generació amb inquietuds, idees i noves formes d’actuar i d’operar. Segons alguns sociòlegs, aquest seg-

ment va arribar a fer-se adult amb una web, que després de la seva evolució es va ajustar al 2.0 i van escollir intervenir-hi. La seva infància no va escolar-se per internet, però si que van decidir adop-tar-la (a diferència de la Generació Z, que ja ha nascut i crescut amb ella).

Aquesta generació Y, que comp-ta amb un nombre elevat de llicenciats universitaris i, que es comenta, que és la generació més ben preparada de la his-tòria, pensa que la tecnologia és un ca-nal d’educació constant i utilitzen les

xarxes socials i les noves tecnologies en el seu dia a dia de la mateixa manera que utilitzen les seves relacions offline.

Una de les característiques que els destaca és la seva preocupació i impli-cació amb el medi ambient i amb te-mes de responsabilitat social. De fet, un estudi realitzat per una agència nord-americana comenta que un alt percen-tatge (aproximadament el 87 %) valora molt més a una empresa si aquesta in-corpora iniciatives de responsabilitat social corporativa.

I que passa amb el tema financer? Doncs els millennials són inversors amb una cultura financera més exigent i atrevida. Estan més preparats i consci-enciats amb el seu entorn, a més de te-nir més per mà tot l’ús de les platafor-mes digitals.

Financerament, aquesta generació s’ha allunyat de l’estalviador tradicio-nal i busquen noves prioritats: volen be-nefici, però no per qualsevol via; volen rendibilitat, però no a qualsevol preu; són responsables socialment i finance-rament.

Però no tot queda aquí, la seva pri-oritat inversora tendeix cap als fons d’inversió socialment responsables, aquells que en la seva cartera inclo-uen empreses amb criteris mediam-bientals, socials o corporatius. Tot

s’ha de dir que aquesta generació té una visió inversora molt més àmplia, tenen una cultura financera més gran i són més selectius a l’hora de pren-dre decisions..

Y en aquest sentit, les noves tec-nologies han ajudat, un cop més, a facilitar les inversions i les operati-ves dels millennials inversors. Actu-alment hi ha plataformes que perme-ten realitzar transaccions en línia, veure com prospera la inversió al mo-ment (apps, roboadvisor, brokers on-line, etc.), i tot això a través de qual-sevol aparell que fan servir en el seu dia a dia.

Però ja ens podem preparar, que darrera ve la generació Z, aquella que, com explicava en Castaño, es comu-nica totalment per whastapp, enca-ra que estiguin junts, espatlla contra espatlla. Si la generació Y està ama-rada de tecnologia, la generació Z ha nascut amb ella; aquesta generació és més creativa i serà més influent en les noves tecnologies que l’anterior, per la qual cosa, es crearan per a ells no-ves plataformes i programes amb no-ves operatives i aplicacions, ah, i tam-bé voldran els resultats al moment ja que el món digital tot es produeix en un instant. Viuen i viuran connectats, perquè van néixer així.

BUSINESS2 Divendres, 6 d’octubre del 2017

Aquesta setmana volem compartir amb els lec-tors el comunicat tècnic del Departament de Tri-buts i Fronteres (en en-

davant DTF) sobre els criteris que apli-ca l’Administració tributària en ma-tèria de valoració de les rendes en espècie. Aquesta setmana exposem el criteri de la valoració de les rendes en espècie emès pel DTF sobre unes tipo-logies de renda concretes. En el pro-per article exposarem la resta.

Tot i que, amb caràcter general, les rendes en espècie es valoren pel seu valor normal en el mercat, es consi-dera necessari establir i fer públics els criteris que aplica l’Administració tri-butària en aquesta matèria, amb la fi-nalitat de garantir la seguretat jurídi-ca de les persones i entitats que han de practicar retenció i ingrés a comp-te i dels obligats tributaris de l’IRPF. En aquest sentit, s’han tingut en compte l’aproximació dels criteris de valoració fiscal d’aquest tipus de rendes amb els que estan previstos en matèria de co-titzacions a la seguretat social, en par-ticular pel que fa a la base de cotitza-ció de les persones assalariades, atesa

França creixerà l’1,8% i l’atur seguirà en el 9,4%

quan, per raó d’una circumstància no habitual i de caràcter puntual relaciona-da amb el treball, s’hagi desplaçat lluny del seu lloc habitual de treball i de resi-dència durant les hores en què, habitu-alment, té la pausa per prendre algun dels tres àpats principals.

També es consideren «dietes» les as-signacions extraordinàries que l’empre-sa paga al seu empleat per compensar les despeses d’estada en hotels o esta-bliments similars efectivament supor-tades per aquest empleat quan, per raó d’una circumstància no habitual i de ca-ràcter puntual relacionada amb el tre-ball, hagi pernoctat fora del Principat.

4. Es consideren «despeses de vi-atge» les assignacions extraordinàries que l’empresa paga al seu empleat per compensar les despeses de locomoció efectivament suportades per aquest empleat quan es desplaça fora del seu lloc de treball habitual per realitzar la prestació de treball en un lloc diferent. Aquestes despeses es calculen en la for-ma següent:

a) Quan l’empleat utilitzi mitjans de transport públic, l’import de la despe-sa que es justifiqui mitjançant factura o document equivalent.

b) Quan l’empleat utilitzi el seu propi vehicle, la suma de 0,31 euros per quilò-metre, més l’import de la despesa de pe-atges i aparcaments que justifiqui docu-mentalment.

5. Els pagaments per dietes i per des-peses de viatge que no compleixin els requisits dels apartats 3 i 4 precedents integren la base de cotització per tot el seu import real».

En conseqüència i d’acord amb els criteris anteriors, els pagaments per dietes i per despeses de viatge que no compleixin els requisits dels apartats 3 i 4 de l’article 18 del Decret de 27 de maig de 2015, constitueixen rendes en espè-cie pel seu import real.

la liquidació conjunta de les retenci-ons i dels ingressos a compte de l’IRPF i de les cotitzacions socials.

–Utilització d’habitatge cedit pel pagador

• L’habitatge és propietat del pa-gador; es considera renda en espècie el 3% del major dels valors següents:

o El comprovat per l’Administra-ció a efectes d’altres tributs.

o El preu, contraprestació o valor d’adquisició.

o El valor a efectes estadístics, que quedi acreditat com a valor nor-mal de mercat.

• L’habitatge no és propietat del pagador; té la consideració de renda en espècie el cost per al pagador, in-closes les despeses addicionals al seu càrrec, com poden ser tributs i submi-nistraments, entre d’altres.

Lliurament o utilització de vehicles automòbils

• Lliurament; es considera renda en espècie el cost d’adquisició per al pagador, inclosos els tributs indirec-tes i altres quantitats satisfetes.

• Utilització; si el vehicle és pro-pietat del pagador, es valorarà pel 20% anual del cost, segons el que es deter-mina a l’apartat anterior. Si no és pro-pietat de l’empresa, es valorarà pel preu anual que satisfaci el pagador al propietari del vehicle per la seva ces-sió.

Dietes i despeses de viatgeAtès que, segons l’article 12, apar-

tat 1, lletra d, de la Llei de l’IRPF, tenen

[…]2. No es computen en la base de co-

tització les quantitats següents:[…]c Les dietes i les despeses de viat-

ge, tal com queden definides als apar-tats 3 i 4 d’aquest article.

[…]3. Es consideren «dietes» les assig-

nacions extraordinàries que l’empre-sa paga al seu empleat per compensar les despeses de manutenció en restau-rants o establiments similars efectiva-ment suportades per aquest empleat

la consideració de rendes íntegres del treball les dietes i despeses de viatge quan estiguin sotmeses a l’obligació de cotització d’acord amb la norma-tiva reguladora de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, no es computen les dietes i despeses de viatge tal com estan regulades a l’article 18 del Decret de 27 de maig del 2015 pel qual s’apro-va el Reglament del procediment de cotització i de recaptació de la segu-retat social:

«Article 18. Base de cotització de les persones assalariades

Ski Pirineus, el forfet de temporada més gran d’Espanya El Grup Aramón i l’estació de Candanchú han presentat l’abonament de tempo-rada més gran d’Espanya. Tots dos s’han unit comercialment per llançar una tar-geta conjunta, Ski Pirineus, un forfet que va sortir a la venda ahir i que permetrà als esquiadors lliscar per més de 300 quilò-metres de pistes.

L’abonament Ski Pirineus comportarà beneficis per a totes les estacions i la zo-na i permetrà a l’Aragó «jugar a la Champi-ons League del turisme de la neu», inten-tant captar els esquiadors que gaudeixen d’aquest esport als Alps i la resta d’Europa.

La presidenta d’Aramón, Marta Gas-tón, ha subratllat que «és un dia impor-tant» atès que la unió comercial del grup i Candanchú suposa «una fita més» per a la neu aragonesa i ha recordat que el Consell d’Administració de Aramón tre-balla des dels últims dos anys amb «vo-luntat d’acord». Ski Pirineus «és l’abo-nament d’esquí més important d’Espa-

nya», ha incidit Gastón, en estimar que «és un primer pas important de cara al futur» que ha de passar, en la seva opi-nió, «per la unió física de totes les esta-cions «aragoneses.

En aquest punt, s’ha referit a l’estació d’Astún per insistir que des d’Aramón hi ha «voluntat d’acord, tenim la mà estesa i es-perem trobar a l’altra banda una mà ober-ta», ha manifestat Gastón.

El president de Ibernieve, Fernan-do Yarza, ha ressaltat la unió de les tres valls aragoneses, per deixar clar que «des d’Ibernieve volem no només competir amb les estacions espanyoles, sinó amb Dolomites i els Alps». Ha apostat també perquè aquesta unió comercial porti a una futura «unió de tots» els centres hi-vernals del Pirineu aragonès.

Amb Ski Pirineus, Aramón i Candanchú ofereixen als seus clients descomptes del 25% en la compra anticipada de la passada i la possibilitat de fraccionar el pagament.

Consultori fiscal

El país continuarà amb la seva millora de l’activitat de «forma vigorosa»

L’Institut Nacional d’Estadística (Insee) de França va elevar les seves previsions de creixement del país fins a l’1,8% aquuest any, una dècima més del que s’estimava per l’Executiu (1,7%) , i va confirmar que l’atur baixarà del 10% actual al 9,4% el 2017, en línia amb la zona euro (9,1%).

«A França, el clima de negocis va asso-lir a l’estiu el seu nivell més alt des del 2011 i el de la indústria des del 2007. Les expor-tacions franceses acceleraran el 2017 grà-cies al retorn dels turistes, tot i que el pa-ís no aprofitarà del tot aquest augment de la demanda», diu la nota d’anàlisi de con-juntura d’octubre de l’Insee

No obstant això, en el capítol de les ex-portacions hi ha el risc que defraudin si es dona un alentiment de l’activitat en els països emergents com el Brasil, Rússia i l’Índia.

L’organisme, que havia avisat al juny que ja no pesaria sobre l’economia el 2017 la caiguda del turisme succeïda en el 2016 a causa de l’onada d’atemptats terroristes, va pronosticar que l’economia millorarà el 2017 l’1,8%, millor que les previsions ins-crites en els Pressupostos del 2018.

França havia crescut un 1,1% el 2016 i un 1,2% el 2015, de manera que si es confirma l’augment del 1,8% serà el més gran des del 2011 (2%) i estarà en línia amb la zona euro.

El país, governat pel socioliberal Em-manuel Macron des del passat maig, se-

guirà amb la seva millora de l’activitat (0,5% per trimestre) de «forma vigorosa».

El setembre passat, la inflació va aug-mentar un 1% durant un any, una «cla-ra apreciació» en relació al setembre del 2016 (0,4%), i seguirà estable fins a finals d’any.

La inflació subjacent, la que no té en compte ni els productes energètics ni els alimentaris sense elaborar -més volàtils-, creixerà «una mica» fins al 0,8% al desem-bre, davant el 0,5% registrat a l’estiu.

La taxa d’atur baixarà fins al 9,4% a finals d’aquest any, millor que el 10% del2016.

Es crearan 195.000 nous llocs de treball aquest any, 154.000 el primer

semestre i 41.000, el segon.L’alentiment d’aquest període s’atri-

bueix a la retirada dels incentius a la contractació en les pimes.

Així mateix, el consum de les llars augmentarà el 5% en un any, «un crei-xement inèdit des del 2006».

La inversió de les empreses con-tinuarà robusta i creixerà un 3,9% el 2017, després de millorar el 3,4% el 2016.

El clima de negocis a França ha pro-gressat des del desembre del 2016, fins a arribar als 109 punts al setembre de 2017, «el seu punt més elevat des de l’inici de 2011».

Jaime Mesas

Partner | Tax & Corporate Services

BUSINESS 3Divendres, 6 d’octubre del 2017

Cinca assegura que l’agència tributària única no està en perillCanillo i la Massana es desmarquen del futur organisme mentre que el Comú d’Andorra la Vella ho està meditant

Després que aquest pas-sat dimarts els comuns de la Massana i Canillo confirmessin que han declinat l’opció de for-

mar part de l’Agència Tributària Na-cional per raons econòmiques, el mi-nistre portaveu, Jordi Cinca, ha insis-tit que el projecte és quelcom «positiu i coherent» i que s’ha de tirar enda-vant. El ministre creu que la inten-ció d’unificar en una sola adminis-tració tota la gestió tributària és un «avenç inqüestionable» des del ves-sant d’eficiència i eficàcia, tant per la gestió de l’administració com pels propis contribuents. «Estic segur que a la llarga és una solució boníssima per a totes les administracions, fins i tot per aquelles que ara lliurement han declinat l’opció de formar-ne part», ha deixat anar Cinca, que també ha indi-cat que respecta la decisió dels dos co-muns però que no la comparteix.

El ministre portaveu ha vaticinat, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, que en una segona fase aquests comuns que han declinat la proposta s’incorporaran al futur ens. Per justificar aquesta posició, Cinca ha apuntat que actualment ja hi ha al-guns impostos que són compartits en-tre el Govern i els comuns i que gestio-

tió hi ha un diferencial d’entre 60.000 i 80.000 euros. «No ens compensa. Ens suposa un sobrecost molt alt i aquest canvi es fa precisament amb l’objec-tiu «d’optimitzar la despesa», apunta el cònsol. A d’altres comuns els hi surt rendible. A la Massana, no. Un fil que quedava penjat és el dels deutes, pe-rò ja està tot telematitzat i gràcies a un conveni amb els bancs, els comuns po-den embargar comptes. Així que man-comunar per sortir perdent suposaria crear l’agència amb un efecte contra-ri al pretès.

Naudi va assegurar que no hi ha cap problema amb aquells comuns que mantinguin l’autogestió dels impos-tos: «S’ha de respectar qualsevol deci-sió», va apuntar. Amb tot, tot aquell que no s’hi sumi, en principi podria afegir-se a l’agència quan vulgui i, de fet, fins i tot abans que es posi en funcionament. Perquè les dates per a l’obertura fluc-tuen tant com la borsa i, Baró i Mortés van predir en la compareixença pos-terior a la reunió de cònsols que ja hi ha una nova data: «Al 2020». De co-ses per fer en falten unes quantes: des d’aprovar la llei de competències a sig-nar la col·laboració amb els comuns i començar llavors a treballar en la llei de finances comunals i homogeneïtzar tots els procediments.

Les matriculacions de vehicles van disminuir un 8% al setembre

Les dades facilitades ahir pel depar-tament d’Estadística mostren que les matriculacions de vehicles al setembre han estat 345, amb un descens del 8% respecte al setembre de 2016. Aquest mes l’únic grup que ha crescut és el d’altres. Per contra, han baixat els ca-mions i camionetes, les motocicletes i ciclomotors, i els turismes. D’altra ban-da, de gener a setembre, les matricu-lacions de vehicles han augmentat un 17% respecte al mateix període de l’any 2016 i també les dels darrers 12 mesos, que han estat 4.328, amb un augment del 16% respecte al mateix període de

l’any anterior, en què es van matricular 3.732 vehicles. En els darrers 12 mesos tots els grups han crescut.

Pel que fa al tipus de carburant, aquest mes de setembre destaca la dis-minució de vehicles de gasoli, men-tre els de gasolina es mantenen esta-bles. També s’han matriculat 23 vehi-cles elèctrics 100%, 12 sense carburant, quatre vehicles híbrids de gasolina en-dollable i quatre no endollables, men-tre que al setembre del 2016 se’n van matricular 8, 4, 21 i 7 de cada tipus, res-pectivament.

Del gener fins al setembre d’en-

guany, les matriculacions de tots els ti-pus de vehicles, excepte els híbrids de gasolina endollable han tingut variaci-ons positives respecte al mateix perío-de de l’any 2016. Durant els darrers 12 mesos, han augmentat les matriculaci-ons de vehicles de tots els grups. Des-taca l’augment dels vehicles de gaso-lina, mentre que s’han matriculat 122 vehicles del grup sense carburant, 94 vehicles elèctrics 100%, 62 híbrids de gasolina endollable i 60 no endollables. Pel que fa als híbrids de gasoli endolla-bles i no endollables, se n’ha matriculat un de cada tipus.

na l’executiu. «La taxa de vehicles o de l’ITP (Impost indirecte sobre les Trans-missions Patrimonials), per exemple, són la demostració que la gestió com-partida funciona». Jordi Cinca també ha volgut afegir que el fet d’estar tots els tributs controlats per una sola ad-ministració no posarà en qüestió que «els comuns no rebin la part que els pertoca de l’impost, no posarà en dub-te la titularitat dels impostos ni la ca-pacitat legislativa de cada administra-ció sobre el tribut».

Finalment, ha llençat un avís al co-mú de la capital i ha assegurat que «és el que més sentit té que es pugui afe-gir a l’agència tributària única». Cal re-cordar que també aquest dimarts pas-sat el Comú d’Andorra la Vella va indi-car que estava meditant si formar part de l’Agència Tributària o no.

Així, doncs, seran quatre o cinc, i no set, les parròquies integrades a la futu-ra agència tributària única, i no naci-onal, perquè segons va aclarir Consol Naudi, «la llei de base diu que ha de ser previ acord amb els comuns que així ho vulguin. No és necessari que siguin les set», va deixar clar la secretària d’Estat de Relacions Institucionals. De fet, les dues corporacions locals que es des-marquen de la futura agència van fer saber la seva decisió al Govern fa uns

14.700 declaracions de l’IRPF, un 14% més

El departament de Tributs i Fronteres ha rebut 14.701 declaracions de l’IRPF durant el període voluntari de presentació, que es va iniciar l’1 d’abril i va finalitzar ahir. Aquesta xifra mostra un augment del 14% en relació a les declaracions presenta-des l’any passat i un 7% més de les decla-racions que es tenien previstes de cara a aquest exercici.

En relació a l’augment, el director ge-neral del Departament de Tributs i Fron-teres, Albert Hinojosa, va destacar que el creixement es deu sobretot al fet que –a diferència de l’any passat– els ciutadans han respectat el període voluntari. I és que el 2015 hi van haver prop de 1.500 declara-cions que es van presentar fora d’aquest temps, i que per tant, van tenir les con-seqüents penalitzacions econòmiques, amb recàrrecs d’entre el 2 i el 10% de l’im-port tributari a pagar en funció del temps excedit.

En aquest sentit, Hinojosa va remarcar

que malgrat que en aquesta ocasió tam-bé es presentaran declaracions fora del període voluntari, segurament en seran menys que el 2015.

Per períodes / Pel que a les dates de presentació, durant els cinc primers me-sos de la campanya d’aquest any es van presentar més de 6.400 declaracions, i a partir del setembre i fins ahir, se’n van presentar prop de 8.300. Per tant, més de la meitat de les declaracions es van pre-sentar al llarg del darrer més del perío-de voluntari. Del total de declaracions fe-tes, el 65% (9.488) es van fer de manera presencial i el 35% (5.213) per la via online.

Finalment, Hinojosa va destacar que la campanya d’enguany s’ha fet amb norma-litat i sense «incidències destacables». A més, «s’ha millorat la mitjana d’espera dels ciutadans que han presentat la declaració de forma presencial», ja que aquest any no s’han superat els 25 minuts en la majo-ria dels casos.

nou mesos. Res de nou per a l’Executiu, tot i que és ara quan surt a la llum pú-blica que, al contrari del que semblava, l’adhesió és voluntària.

David Baró va explicar que la decisió de la Massana és purament «econòmi-ca i de servei». El comú que presideix fa cinc anys que ha invertit en tecnolo-gia per suplir els recursos humans. Tan

sols tenen una persona que es dedica a la gestió dels impostos, «i més coses», que fa impossible que la Massana pu-gui aportar personal a l’agència tribu-tària. Perquè aquesta és la intenció a curt termini: que estigui formada per representants dels comuns i poc més. Baró sosté, per tant, que entre passar a formar part de l’agència a l’autoges-

BUSINESS4 Divendres, 6 d’octubre del 2017

Els comuns col·laboraran per pal·liar la falta de pisos de lloguerEl Govern i la banca treballen per concretar el nombre d’habitatges buits per revertir-los al mercat

Els no residents que vulguin treballar d’autònoms hauran de fer un dipòsit El consell de ministres ha aprovat un nou projecte de llei de modifica-ció de la Llei qualificada d’immigració que entrarà a tràmit parlamentari en els propers dies i que té per objectiu adaptar les autoritzacions d’immigra-ció a la realitat econòmica i social ac-

tual, i crear-ne una de nova per a joves amb opció de treball.

Un dels canvis més rellevants és l’au-torització de treball per compte pro-pi, que requerirà a partir d’ara d’un di-pòsit de 30.000 euros, que es retorna-rà quan es doni de baixa, s’anul·li o no

es renovi l’autorització. Aquesta nova mesura s’aplicarà només per a les no-ves autoritzacions que impliquin in-versió estrangera, ja sigui d’un no re-sident o d’una persona a la qual se li ha extingit el permís de treball.

L’objectiu d’aquesta mesura és re-

Una de les problemàtiques que té actualment el Govern sobre la taula és la falta de pisos de lloguer. Un afer que no només preocupa a l’Executiu, ja que els comuns també veuen com s’acosta la temporada d’hivern i amb ella arri-ben els temporers. És per això, que la reunió de cònsols, celebrada aquest dimarts passat al Comú d’Ordino, ha rebut la visita del cap de Govern, To-ni Marí. La trobada ha servit perquè Martí hagi traslladat a tots els cònsols la necessitat de col·laborar i treballar conjuntament per fer front a la falta de pisos de lloguer que actualment pateix el país. D’aquesta manera, el màxim di-rigent de l’Executiu ha emplaçat els cònsols a formar part de comissió in-terministerial d’habitatge.

Segons ha explicat el cònsol major de la Massana, David Baró, tots els co-muns han vist amb bons ulls la propos-ta i han decidit que destinaran una re-presentació dels comuns a la comissió. La setmana vinent es reunirà la comis-sió i la idea és establir una metodolo-gia de treball perquè cada comú esbri-ni quina és la quantitat exacta de pisos buits que hi ha a cada parròquia. «S’ha parlat d’entre 3.000 i 4.000 habitatges buits en total, però ningú no pot justi-ficar aquesta xifra», ha explicat Baró.

Per aconseguir aquest objectiu, una de les metodologies que s’està estu-diant és la de creuar dades entre els comuns i les empreses de subminis-

Andorra Telecom es ven les accions de Másmóvil i obté una plusvàlua de 16,2 milions

Andorra Telecom ha pres la decisió de desprendre’s d’una part de les acci-ons que havia adquirit el mes de juliol de l’operador de telefonia mòbil Másmóvil. En total s’ha venut un 66% de les accions que havien adquirit, és a dir un 1,8% del total d’accions de l’operador, tenint en compte que la plusvàlua que s’havia ge-nerat era molt important. De fet, aquest benefici ha estat de 16,2 milions d’euros, la qual cosa suposa que s’ha multiplicat per 3,3 euros el preu que van pagar per l’adquisició.

La companyia de telecomunicacions encara conserva el 0,89% de les acci-ons de Másmóvil (unes 175.000 valora-des en més d’11 milions d’euros) i, tal com ha destacat el ministre d’Ordenament Territorial i president del consell d’admi-nistració d’Andorra Telecom, Jordi Tor-res, aquesta decisió de vendre s’ha pres «vista la gran plusvàlua que hi havia ha-gut ja que en cap dels escenaris somi-ats» es podia esperar tenir uns beneficis «d’aquestes característiques».

Aquests diners es destinaran, tal com ha concretat Torres, a la construcció de The Cloud, ja que ha afegit que, malgrat es disposa dels recursos necessaris per fer front a aquesta infraestructura, «tot suma». Torres ha avançat que «hi ha pre-vistes d’altres» accions, de les quals no ha volgut avançar.

conduir l’objecte de l’autorització, per assegurar que les persones que sol-licitin aquest tipus de permís de tre-ball duguin a terme realment una ac-tivitat econòmica. De fet, la secretària d’Estat de Justícia i Interior, Ester Mol-né, ha explicat que el fet que la persona pugui fer front a un dipòsit implica que té la capacitat de poder invertir al país.

La modificació legislativa també obre la porta a la creació d’una nova autorització d’immigració de sis mesos per tal que joves d’entre 18 i 25 anys que vinguin a Andorra a través d’un pro-grama formatiu o de lleure tinguin la possibilitat de treballar. Amb l’objectiu d’atreure estudiants estrangers al país, les autoritzacions d’immigració per es-tudis permetran treballar 16 hores set-manals, sempre que la feina estigui re-lacionada amb els estudis i es compti amb el justificant del centre.

D’altra banda, també es modifica el règim de retenció dels dipòsits per a residències passives, de manera que en el moment del seu retorn, no només s’hi puguin deduir els deutes contrets amb l’administració, sinó tot tipus de deutes contrets al país. Pel que fa a les autoritzacions per raons d’interès ci-entífic, cultural i esportiu, s’introdu-eix una modificació perquè els seus ti-tulars puguin tenir eines per gestionar el seu patrimoni, tenint en compte que sovint es tracta de persones que tenen interessos econòmics propis que han de poder administrar.

Finalment, també s’estableixen uns criteris de graduació per a les sanci-ons, segons la intencionalitat, la grave-tat del perjudici o si hi ha hagut una ne-gligència molt gran, per evitar que les sancions no siguin arbitràries i es mi-llori la seguretat jurídica.

que viu el país. Espot va revelar que el Govern ja ha començat a col·laborar estretament amb els bancs per tal de fer af lorar «els habitatges propie-tat de les entitats que estan buits per tal de revertir-los al mercat de llo-guer, almenys temporalment», per tal d’ampliar la disponibilitat i apaivagar la problemàtica.

Tot i que l’oposició va valorar posi-tivament la iniciativa, la va conside-rar insuficient perquè no completa el mapa de pisos buits del país ni permet aprofundir en els motius d’aquesta si-tuació. Tant Pere López (PS) com Víc-tor Naudi (SDP) van acusar el Govern de no tenir «cap estratègia de país» per regular el parc immobiliari. Ló-pez va afirmar: «Aquesta problemàti-ca es veia venir per la recuperació de l’economia i per l’entrada en vigor del conveni d’intercanvi automàtic de da-des fiscals».

El min is t re Espot va rebatre l’argument assegurant que sí que hi ha una estratègia per fer front a la pro-blemàtica i va desgranar la «flexibilit-zació» dels requisits d’accés a les aju-des al lloguer. Entre les accions que va revelar el ministre, s’hi inclouen la «compatibilitat d’accés a les ajudes tot i tenir un immoble de propietat a An-dorra o un altre país, l’accés prioritari de víctimes de la violència de gènere i llars desestructurades, així com la in-clusió de treballadors per compte pro-pi amb més d’un treballador a càrrec», segons va detallar Espot.

trament elèctric, d’aigua o telèfon. «Si el comptador no es mou, possiblement vol dir que aquell pis està buit», ha exemplificat Baró. També, en aques-ta recerca, es buscaran aquells pisos que estan destinats a la venda i estan

buits i potser es podrien destinar a llo-guer. Un cop fet aquest pas, la comis-sió haurà de decidir quines són les ac-cions a curt i llarg termini per incen-tivar els propietaris dels pisos perquè els posin al mercat de lloguer.

La setmana passada el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, va expli-car durant el Consell General les me-sures més «immediates» que s’estan duent a terme per pal·liar la crisi de disponibilitat d’habitatges de lloguer

«Si el comptador no es mou, possiblement vol dir que aquell pis està buit»