1

Nom: Selena Roselló Santa

Classe: 2n batxillerat Social

Tutora: Núria Lorente

Col·legi: Santo Angel

Curs: 2016-2017

Ja és hora d’obrir els ulls

2

Í ndex

1. Introducció ..............................................................................5

2. Ètica animal..............................................................................7

2.1 Què és l’ètica animal?..........................................................7

2.2 Quins subtemes analitza l’ètica animal? .............................7

3. Especisme ..............................................................................12

3.1 Què és l’especisme? ..........................................................12

3.2 Tres tipus d’especisme .......................................................13

3.3 Per què és injust l’especisme? ...........................................15

3.4 Com eradicar l’especisme? ................................................16

4. Drets dels animals ....................................................................17

4.1 Què són els drets dels animals? ..........................................17

4.2 Drets dels animals en l’antiguitat ..........................................17

4.3 Drets dels animals en l’Edat Moderna ..................................20

4.4 Per què són necessaris els drets dels animals? ...................22

4.5 Lliga Internacional dels Drets dels Animals ..........................26

5. Legislació Animalista ................................................................30

5.1 Què és la legislació animalista? .............................................30

5.2 Legislació animalista en Espanya i França .............................30

5.3 Legislació animalista al Regne Unit ........................................35

5.4 Legislació animalista a Estats Units .........................................36

6. Formes d’explotació dels animals en l’actualitat .....................38

6.1 Indústria alimentària ...............................................................38

6.2 Circs .......................................................................................51

3

6.3 Indústria pelletera ..................................................................54

6.4 Experimentació científica .......................................................55

6.5 Aquaris i zoològics .................................................................59

6.6 Tradicions cruels ....................................................................62

7. Holocaust Animal .......................................................................64

7.1 Què és un holocaust? ..............................................................64

7.2 Què és l’holocaust animal? .....................................................64

8. Moviment d’Alliberament Animal ..............................................67

8.1 Què és el moviment d’alliberament animal? ...........................67

8.2 Com actua aquest moviment? ................................................68

8.3 Què pots fer tu? ......................................................................69

9. Part pràctica ...............................................................................71

9.1 Introducció .............................................................................71

9.2 Diari .......................................................................................71

9.3 Fitxa dels animals ..................................................................77

9.4 Situació protectores d’animals a Gavà ..................................84

10. Conclusió del treball ...............................................................87

11. Webgrafia .................................................................................89

12. Bibliografia ..............................................................................90

4

“A tots els animals que moren diàriament, sols i sense nom”

5

1. Íntroduccio

Sempre he tingut passió pels animals, una connexió amb ells des de ben petita.

No va ser fins al 2014, ara fa una mica més de dos anys, que vaig decidir

actuar. Em vaig donar compte que només agradant-me els animals no els

ajudava, i es que el primer pas perquè t’importin els animals es acceptar que no

t’han importat fins ara. Vaig decidir fer-me vegetariana, i els meus pares també.

Han sigut dos anys d’aprenentatge, no és fàcil desconstruir el que la societat

t’ha inculcat, és un canvi de vida, un canvi cap a la no-violència. És per aquest

motiu, per la meva passió cap als animals, que he decidit fer el meu treball

d’investigació d’un tema relacionat amb animals. Sobretot, el meu objectiu és

realitzar una investigació que faci pensar als lectors, és a dir, que a patir d’ara,

alguna cosa dintre d’ells hagi canviat.

He volgut investigar com és la situació dels animals en l’actualitat, i

demostrar que la nostra relació amb ells no és moralment correcte i

necessita canvis urgents. Per fer-ho, el meu projecte recorre a la filosofia, ja

que el tractament moral que han de rebre uns éssers és un tema filosòfic,

relacionat amb l’ètica. L’especisme és un concepte que impregna tot el treball,

ja que és exactament el que es vol eradicar. Per poder eradicar-ho, primer s’ha

de conèixer la situació, així que la investigació analitza la legislació espanyola i

francesa envers els drets animals. També explica l’origen dels drets dels

animals, des de l’edat antiga fins a l’actualitat. D’altra banda, analitza les

diferents formes d’explotació animal actualment, com per exemple, la indústria

càrnica, els espectacles amb animals o l’experimentació científica...Tot seguit,

el treball d’investigació dona pautes i solucions, ensenya a la població què es

pot fer per deixar de banda l’explotació animal i l’especisme. I per concloure

trobem la part pràctica, basada en el meu voluntariat en una protectora privada

d’animals.

Aquest treball de recerca és important, ja que tracta d’un tema silenciat, fins i

tot “tabú”. L’explotació animal està a la nostra vida diàriament, i aquesta

explotació està tan normalitzada que no ens sembla estrany matar a criatures

6

que igual que nosaltres, volen viure. El futur està a les nostres mans, espero i

desitjo que després de llegir aquest treball alguna cosa canviï en la consciència

dels lectors, que hi hagi un granet més de sorra a favor dels animals, els

nostres germans a la Terra.

7

2. È tica animal

2.1 Què és l’ètica animal?

L’ètica és una disciplina filosòfica que estudia el bé i el mal, les seves relacions

amb la moral i el patiment humà. També estudia els arguments del que és

moralment correcte o incorrecte. L’ètica animal llavors, és una branca de l’ ètica

que estudia l’estatus moral dels animals i si aquests poden ser considerats

agents morals, és a dir, si poden experimentar benestar, felicitat, patir.... L’ètica

animal és evolucionista i planteja la possibilitat de responsabilitat i dels deures

dels humans envers els animals. Per tant, estudia les relacions entre els

humans i els no-humans.

L’ètica animal inclou l’especisme, els drets dels animals i la legislació

animalista, que al llarg del treball explicarem.

2.2 Quins subtemes analitza l’ètica animal?

L’ètica, respecte als animals domèstics, parla sobre qüestions com

l’abandonament d’animals de companyia, com es gestionen els centres

d’acollida, la cria dels animals en la indústria alimentària, el vegetarianisme o

l’experimentació amb animals.

Respecte als animals salvatges, estudia si és correcte caçar, moralment

parlant. Si és correcte tancar animals en parcs zoològics o el comerç

d’espècies salvatges. També reflexiona sobre utilitzar animals en circs,

espectacles, cinema o televisió. O el maltractament d’animals en les curses de

braus, els correbous i altres festes tradicionals i populars. Les principals

formes de relació animal-home són: els animals a la comunitat humana i la

relació de l’home amb els animals a la natura.

8

Animals en la comunitat humana

Dintre dels animals en la comunitat humana trobem els animals útils.

S’anomenen animals útils aquells que són considerats servibles per a l’obtenció

d’aliments com els porcs, les cabres, les gallines, les vaques... Els humans

hem allunyat als animals útils de la seva vida natural i salvatge i hem provocat

que ja no es puguin cuidar per si mateixos. Depenen del nostre manteniment.

També estan els animals companys. El primer animal que va fer possible

iniciar la relació entre els humans i els animals va ser el gos o el llop. Aquests

podrien ser denominats animals domèstics, tot i que no és una expressió del tot

correcta, ja que hi ha gossos que col·laboren però no viuen en una casa, o

d’altres animals, com els peixos, que viuen en cases però no tenen interacció

social. De totes maneres, la principal característica d’aquests animals és que

permeten una comunicació i que l’home es converteix en un company social.

L’home amb els animals a la natura

L’home també utilitza als animals per a la caça i la utilització, una relació

unilateral. La relació unilateral s’estableix quan els animals d’una espècie són

utilitzats de presa per a un altra espècie. És a dir, una espècia suposa un perill

per a l’altra. Hi ha espècies, com els mosquits que s’aprofiten de l’home i també

hi ha animals que en casos particulars ataquen als humans, però no hi ha cap

espècie animal especialitzada en caçar homes.

També hi ha relacions recíproques, com en la competència o la cooperació.

La relació recíproca existeix en la natura especialment de forma negativa on

espècies diferents competeixen per espai o aliment, és a dir, sorgeix un

conflicte d’interessos. També hi ha relacions de cooperació entre animals

d’espècies diferents, com els peixos depredadors i els peixos netejadors. En

conclusió, hi ha animals que poden competir individualment per determinats

recursos i també trobem especies que competeixen en conjunt.

Per últim trobem les relacions entre estranys. Són aquelles relacions on no hi

ha cap mena de contacte, per exemple, un elefant i un pingüí. Si una de les

dues espècies és humana, llavors és molt més difícil que no hi hagi cap tipus

de relació, ja que no hi ha quasi res que els humans no intentin aprofitar.

9

Obligacions morals

El desenvolupament de les relacions citades anteriorment es podria explicar

amb molta més profunditat, però m’interessa més la pregunta: Com ens

hauríem d’entendre i comportar-nos envers aquestes relacions? Del

primer aspecte que ens hem d’adonar és que aquesta pregunta només

involucra als humans, ja que els humans som els únics que podem reflexionar i

actuar moralment. Que l’altra part de la relació (els animals) no es trobi en

situació de participar moralment portarà algunes conseqüències. A causa de la

diferencia entre les dues parts de la relació, es planteja el dubte de si es

possible una determinació uniforme del tracte moralment correcte amb els

animals. A continuació s’explicarà detalladament les obligacions morals que

tenim cap als animals, segons l’ètica animal.

Animals útils

Respecte als animals útils, el nucli de la moral és el comú respecte universal.

Amb relació als animals, el respecte en tots els aspectes que exigim als

humans, ja que no és possible; però tot i això, va més enllà del fet que els

animals pateixen i que no els hem de produir dolor. Els animals no només

pateixen, també tenen por, estrès... Els animals no són subjectes passius, ja

que es mouen, actuen, es relacionen... Per aquest motiu, poden patir quan són

tancats, quan no poden tindre relació amb els seus companys o quan

s’impedeix una vida adequada per a la seva espècie.

A partir d’aquí, es podria entendre que des d’un punt de vista moral, el fet de

domesticar animals ha sigut un camí equivocat, ja que aquest camí allunya als

animals de la seva vida natural. Actualment, es podria dir que les espècies

domesticades s’han adaptat tan bé amb els humans que s’ha tornat una vida

adequada per a la seva espècie, a més a més, la gran majoria d’aquests

animals domesticats no podrien viure en la natura sense que ningú es preocupi

de la seva protecció i alimentació. Per l’altra banda, es podria rebutjar utilitzar

els animals argumentant que això infringeix la vida natural dels animals i

extingir llavors la seva utilització. Això, no tindria lloc de la nit al dia, però es

podria reduir la utilització dels animals i reemplaçar-la.

10

De totes maneres, el concepte “adequat a la seva espècie” té un significat poc

precís. Ja que molts dels animals útils no estan dissenyats per fer un tipus

d’activitat, sinó que aprenen i són flexibles per adaptar-se. Per una utilització

que no fos dubtosa moralment, s’hauria d’aplicar el criteri que tot el que els

animals fan per nosaltres, sigui realitzat per ells després de ser domesticats,

sense que sigui necessari la utilització de la força. Clarament, en la

domesticació s’ha de generar un patiment mínim, no necessàriament físic,

aquest patiment ha de ser mínim i limitat, com es fa amb els nenes, que són

socialitzats mitjançant reaccions negatives i positives. Podríem dir que, sota el

punt de vista moral, utilitzar un animal es pot aprovar sempre i quan l’animal no

pateixi, tingui prou espai i possibilitat d’acció, no se’ls privi del contacte social i

es cuidi bé d’ells.

Companys

Aquí trobem els animals que viuen amb nosaltres, com els gossos o els gats, i

per a ells serveix el que ja hem explicat en els animals útils. Aquests animals

han passat a dependre de nosaltres, i és necessari fer una reflexió de si

existeix una relació exclusivament de manteniment o una relació de benefici

mutu, com amb els animals útils. En alguns casos hi ha una relació de profit,

com amb els gossos policia, els gossos de rescat, guia... Sense aquesta funció,

veiem que els gossos i els gats són companys o amics.

La relació amb els animals companys és comparable amb el deure de cuidar

als nens, en la mesura que els animals companys viuen en la societat humana

perquè els homes així ho han volgut i tenen per això obligació a cuidar-los. Els

animals companys tenen el dret a ser cuidats enfront de l’home que el tria com

a company.

Caça i utilització

Actualment els homes encara cacen i capturen animals salvatges. Això podria

ser vist com una forma d’utilització, tot i que d’acord amb les reflexions generals

sobre la moral, el fet d’utilitzar animals salvatges no té moralment cap objecció,

sempre i quan no pateixin dolor. De totes maneres, aquest patiment passarà en

la majoria dels casos. Suposem que en alguns casos aquest patiment és

11

evitable, llavors tenim la pregunta de si donar mort a un animal és moralment

correcte o no en els casos que l’animal no ha patit. L’explicació és que el fet de

matar a un animal no encaixa amb el que un consideri als animals com a

objectes de respecte.

També està la situació en la qual els animals salvatges poden ser una

amenaça per la nostra vida. Aquí trobem la possibilitat de poder matar-los

sempre i quan no sigui possible allunyar-los. En la moral, la defensa pròpia és

considerada legitima.

Competència o cooperació

Els animals poden arribar a competir amb els humans per condicions de vida.

És a dir, pot haver-hi conflictes d’interessos. Un exemple, un talp apareix en el

teu jardí i topa amb els teus interessos d’organització del jardí. Si aquest

problema passés entre humans, s’intentaria trobar una solució justa mitjançant

un acord. Amb els animals no es pot arribar a un acord, llavors només ens

queda intentar reflexionar sobre els interessos de les dues parts. En l’exemple

que hem citat, per al talp estan en joc les seves necessitats elementals, en

canvi per a l’home només són necessitats estètiques del jardí. Les normes

comunes de la justícia diuen que en les situacions en les quals els interessos

dels animals són més centrals i a l’home li costa poc cedir, es doni prioritat a

l’animal, i en les situacions contràries, intentem fer retrocedir als animals.

Estranys

Sembla llavors acceptable expulsar del teu jardí al talp, amb l’esperança que

pugui viure bé en un altre terreny. Però, darrere d’això trobem que la humanitat

domina la terra, que amb els terrenys ocupats o utilitzats ja quasi no hi ha

natura i que això priva als animals dels seus fonaments de vida. De l’expansió

de la humanitat són sempre víctimes els animals, que tenen problemes per

trobar aliments o per trobar llocs per viure. Ja que la forma d’existència humana

no és possible canviar-la, podem fer petites accions com instal·lar nínxols,

alimentar animals salvatges o simplement no assassinar-los.

12

3. Èspecisme

3.1 Què és l’especisme?

L’especisme es defineix com la discriminació moral d’uns individus a uns altres

pel fet de pertànyer a una alta espècie. És un prejudici d’igual magnitud al

sexisme o al racisme. Cal tindre en compte que només els humans som

especistes. Però no tots els humans, sinó aquells que tenen capacitat de tindre

consciència moral (s’exclouen llavors nadons, ancians, discapacitats

mentals...). Un lleó per exemple, mai podrà ser especista, ja que no pot

entendre que és l’especisme, ni pot actuar com un agent moral.

Aquest terme va aparèixer per primer cop en anglès (“speciesism”) l’any 1970,

creat pel psicòleg Richard Ryder. El terme es va popularitzar més tard per

diversos anglosaxons que denunciaven l’explotació que els animals pateixen.

Avui dia aquest terme està usat comunament arreu del món pels defensors dels

animals, però no està afegit al diccionari.

Aquesta imatge1 és el triangle de la violència especista i ens mostra que hi ha

dos tipus de violència envers els animals, la violència explícita, és a dir, la

visible. I la no invisible, la qual és més difícil d’eradicar ja que està més

immersa en els prejudicis de la humanitat.

1 Fotografía de www.google.es/triangleespecisme

13

La nostra violència envers els animals no és un problema de maldat ni de

crueltat, simplement un problema cultural basat en el prejudici. Aquesta

mancança només es pot eradicar a través de l’educació. Hem de confrontar la

situació de l’especisme de manera clara i directa. L’hem d’afrontar de forma

educativa i no violenta. L’única forma de solucionar-ho és la conscienciació, si

no és així, les víctimes seguiran patint.

Aquesta fotografia de Nelson Mandela, de l’any 1991, ens mostra que tots hem

sigut radicalment afectats pels prejudicis de l’especisme, inclús les ments més

lúcides i bondadoses.

3.2 Tres tipus d’especisme

Especisme com a prejudici conceptual

El principal error de l’especisme és que anul·la en el nostre pensament a

l’individu i el substitueix per una abstracció conceptual. No es té en compte a

l’individu, a l’ésser viu o als seus interessos propis, sinó que se’l considera un

simple exemplar, una entitat abstracta que anomenem espècie.

El concepte d’espècie és un terme abstracte. A la natura no hi ha espècies,

només individus amb unes característiques genèticament semblants entre

elles. La paraula espècie per tant, és només una idea que recull similituds entre

14

els individus, els quals són els únics verdaderament reals. Llavors, arribem a la

conclusió que tots els conceptes són artificials, és a dir, són construccions

teòriques que formen mitjançant la raó. És important saber si aquests

conceptes són certs o falsos.

En el cas del concepte d’espècie, el problema recau en el fet que l’especisme

considera als individus que formen l’espècie únicament com copies o reflexos.

Això passa exactament amb el racisme, per a un racista els individus són

simplement exemplars que imiten una suposada identitat racial. Aquesta forma

de pensar ja la trobem en la filosofia de Plató.

El concepte d’espècie i de raça són vàlids en l’àmbit científic, però no per

utilitzar-lo com a éssers reals. És un error teòric que fa que en la pràctica hi

hagi milers de víctimes innocents. En conclusió, distingir entre homes i dones,

blancs o negres, humans o animals, per atribuir-los diferents consideracions és

moralment erroni.

Especisme com a discriminació injustificada

Com ja hem dit anteriorment, l’especisme discrimina per espècies. Per tant, a

l’hora de determinar qui mereix consideració moral i qui no es té en compte

l’espècie a la qual pertany l’individu en qüestió.

També hi ha especisme que

afavoreix a individus que no

pertanyen a la nostra espècie.

Això es pot anomenar com

especisme de preferència.

Aquesta idea fa que aquells

animals reben una

consideració moral molt similar

a la que tenen els humans, a

causa de la seva proximitat a

les persones o les seves

semblances amb elles.

15

Hem de tindre en compte que només els humans podem ser especistes, ja que

només nosaltres som responsables dels nostres actes morals, som els únics

amb raó. Per exemple, un lleó no pot ser especista ja que ni tan sols sap el que

es l’especisme, ni és un agent moral. Un lleó caça animals per instint, no te

opció. Els humans cacem animals utilitzant la raó, per tan és opcional.

Especisme antropocèntric

L’especisme es basa en la superioritat, en la idea que els humans som el

centre de l’univers moral i que la resta d’individus són inferiors i que existeixen

per al nostre ús i benefici. Però, la veritat és que la superioritat ni tan sols

existeix a la realitat. És un terme que nosaltres hem inventat.

La ciència demostra que biològicament, els humans som animals entre altres

animals. Llavors, no hi ha cap argument científic que recolzi la idea que som

diferents o superiors a ells.

La majoria de la població entén que l’especisme està al mateix nivell que altres

discriminacions injustes (racisme, masclisme...), el problema és que mai s’han

platejat seriosament eradicar-ho. Si no hi ha un creixent nombre de persones

que donin de banda l’explotació animal i la superioritat, no hi haurà possibilitat

d’acabar amb aquesta injustícia.

3.3 Per què és injust l’especisme?

Actualment considerem que el color de pell, el sexe o qualsevol altra diferència

física o mental no ha d’influir a l’hora de respectar la vida, la llibertat o la

integritat física dels altres. Els humans considerem la nostra vida com important

i la volem viure en llibertat i sense patir, independentment del nostre aspecte.

També sabem que ser més intel·ligents en algun aspecte no ens fa superiors

als altres. Ningú ens explotaria per no saber escriure, o calcular

matemàtiques... En general, els animals i els humans tenim en comú que

sentim. No volem morir, ni que ens facin mal o ens privin la llibertat. Aquests

aspectes són la clau a l’hora de respectar als altres. Potser nosaltres no ens

comparem amb la vida d’una vaca, una gallina o un peix, però per a ells la seva

vida és igual d’important que per a nosaltres la nostra.

16

Tot i que aquest raonament és fàcil en la teoria, en la pràctica a les persones

ens cota molt aplicar-la, canviar la nostra vida i superar l’especisme. És

l’educació especista que ens van inculcar des de petits la que impedeix que es

reconeguin els drets dels animals que s’utilitzen diàriament (vestimenta,

alimentació, productes d’higiene, formes d’entreteniment, etc.).

3.4 Com eradicar l’especisme?

Aquesta situació d’especisme es podrà eradicar de dues maneres, la primera

mitjançant l’educació de la població, mitjançant la visualització i la denúncia de

l’especisme. La segona animant a les persones a trencar amb les dinàmiques

de consum que donen suport a aquesta opressió. L’especisme es desenvolupa

en l’àmbit de l’alimentació, l’experimentació, l’entreteniment i la vestimenta.

Respecte a l’alimentació, hi ha moltes discussions envers la condició de l’humà

com a ésser omnívor o herbívor. Hi ha evidències científiques que demostren

que consumir productes animals és innecessari. Per això mateix, moltes

persones opten per dietes vegetarianes o veganes (que més endavant

explicarem).

L’especisme en l’àmbit de l’experimentació considera als animals com objectes

o instruments i no com a éssers que senten. De mica en mica aquesta

experimentació ha d’anar sent substituïda per altres mètodes, ja que a causa

de les diferències anatòmiques, bioquímiques i fisiològiques dels animals i els

humans, aquestes proves sovint fallen.

Respecte a l’entreteniment, és obvi que l’humà no necessita recórrer a

espectacles d’entreteniment amb animals per divertir-se. Per tant, els circs,

zoos, aquaris i les batalles o carreres d’animals, no són necessàries

Per últim, amb la vestimenta, passa al mateix que amb la resta, no és necessari

recórrer als animals. Hi ha molts tipus de roba que no causen la mort de

l’animal, com el cuir sintètic, el cotó o qualsevol altra peça acrílica.

17

4. Drets dels animals

4.1 Què són els drets dels animals?

Es coneix com a drets dels animals al conjunt d’idees postulades per corrents

de pensament i al moviment que defensa que la naturalesa de l’animal és

subjecte de dret, amb la novetat que aquesta categoria només a pertanyia a

persones. Els drets dels animals varien considerablement dependent de

l’entorn cultural, aquests drets van des de no reconèixer cap fins als que

exigeixen els defensors dels animals, que és el dret a la vida, la llibertat i la

integritat corporal.

La filosofia dels Drets dels animals només exigeix que es respecti la lògica.

Qualsevol argument que expliqui el valor dels éssers humans implicarà que els

altres animals tenen el mateix valor. Qualsevol argument que expliqui que els

humans han de ser tractats amb respecte implicarà que els altres animals

també mereixen aquest dret. Però, aquesta filosofia va encara més enllà i

proporciona raons morals imparcials i defensades científicament per denegar

que els animals existeixen per servir als humans.

Quan aquesta veritat es compren, és més fàcil entendre per què la filosofia dels

Drets dels animals és inflexible en la seva resposta a cada una de les

injustícies que els animals estan patint. Els drets dels animals no exigeixen

gàbies més grans i netes, sinó gàbies buides, no exigeixen una caça més

humanitària, sinó l’eradicació d’aquesta. Si la justícia no és absoluta, llavors no

és justícia. L’esclavitud “reformada” no és el que la justícia exigeix, ni el treball

infantil “reformat”, ni l’opressió “reformada” a les dones. Reformar la injustícia

es que la injusta continuï.

4.2 Drets dels animals en l’antiguitat

Antigament, els animals no tenien cap tipus de consideració, aquest fet que els

animals puguin ser explotats per la seva pell, la seva carn o altres raons prové

de tres grans fonts:

18

1. El concepte teològic de Domini, basat en el Gènesis (1:20-28) on Adán

rep el domini sobre el món no humà

2. La suposició que els animals no poden tindre drets, ja que no poden

raonar, parlar o tindre coneixement.

3. El costum de molts pobles de les primeres etapes de la vida humana a la

Terra on la tradició era caçar, pescar i la ramaderia.

La Bíblia

La relació de l’església catòlica amb els animals ha sigut sempre tensa i

dicotòmica, és a dir, hi ha hagut diverses posicions dintre d’ella. En l’antiguitat

els animals no eren considerats com éssers amb ànima fins que al 10 de

gener de 1990 el papa Juan Pablo II va declarar en una audiència general: “Els

animals també tenen un alè vital donat per Déu. Així, el salm 103/104 no

estableix distinció entre els homes i els animals quan diu, dirigint-se al Déu

Creador: “Els hi retires el teu buf i expiren, i a la seva pols retornen. Envies el

teu buf i són creats, i renoves la faç de la Terra”. Per consegüent, l’existència

de les criatures depèn de l’acció del buf-esperit de Déu, que no només crea,

sinó que conserva i renova contínuament sobre la faç de la Terra.”.

Les repercussions d’aquestes paraules no es van fer esperar, a l’endemà ja

eren milers de diaris que deien que el Papa havia obert les portes del cel als

animals. La declaració del Papa aviat va arribar també al rector de San

Giovanni dei Fiorentini, de nom Mario Canciani. Canciani ja defensava en les

seves obres, basant-se en diferents textos de la Bíblia, que els animals tenen

ànima. A més a més, aquest rector animava als seus fidels a venir a les misses

acompanyats dels seus animals.

Més a prop en el temps, el 27 de novembre de 2014, el diari italià Corriere della

Sera es va centrar en les declaracions del papa Francisco: “El paradís està

obert a totes les criatures”, va publicar el diari. Està clar que el Papa en cap

moment va utilitzar la paraula animal, però al dir “totes les criatures” sense

diferenciar entre humans i animals, es pot entendre que els animals també

poden tocar el cel. Però, per què costa tant obrir les portes del cel als animals o

reconèixer-los una ànima? La resposta la trobem al Gènesis, i es que en ell hi

19

trobem que només els humans vam ser creats a imatge i semblança de Déu,

per tant, només nosaltres tenim ànima.

En el Gènesis, el Summe Faedor és molt directe. Després de crear a l’home i a

la dona i beneir-los els hi va dir: “Procreeu i multipliqueu-vos i ompliu la terra i

domineu els peixos en el mar, les aus del cel i tota criatura vivent que es mogui

sobre la terra”. En general, en l’Antic Testament, els humans som la cima de la

creació i per això tenim la capacitat de dominar a la resta de criatures. Aquesta

idea, va acabar dominant a la societat romana i va arribar fins als temps actuals

(especisme)

Passatges bíblics per a la reflexió

La concepció dels animals va fer un gir amb la publicació el 1859 de l’Origen de

les espècies, de Charles Darwin. I encara va fer un gir més gran quan es va

portar a la impremta L’origen de l’home al 1871. Els il·lustrats de l’època van

haver d’anar acceptant a poc a poc que els humans no som una creació

especial de Déu, sinó que som animals també. Charles Darwin, al seu llibre

l’Origen de les espècies, compara les capacitats mentals que tenim els humans

amb les dels animals, i es s’adona que no som tan diferents com es pensava.

És més, va escriure que molts comportaments humans provenen de l’instint

animal. En la seva obra L’expressió de les emocions en els animals i en l’home

va oferir una sèrie de proves convincents demostrant que els humans i els

animals som molt semblants.

Aquestes reflexions estan recolzades per diferents passatges bíblics, com per

exemple en Eclesiastès 3:19 trobem: “El destí de l’home és com el dels

animals, el mateix els hi espera als dos: com mor un, mor l’altre, Tots tenen el

mateix alè; l’home no té avantatge sobre els animals”. També, el cant de

l’alabança del Salm 36:6 diu: “La teva justícia és com les poderoses

muntanyes, els teus judicis com el gran abisme, oh Senyor, tu preserves tant a

l’home com a la bèstia”

Per a l’església tot i que hi ha opinions dividides respecte als drets dels

animals, en general l’explotació animal no és condemnada. Això es demostra

20

quan els Papes vesteixen amb capes i barrets de pell, quan les places de toros

tenen capelles dintre o quan l’església organitza corrides de bous benefiques.

Roma

A Roma, hi havia també pensaments dividits, però en general el benestar

animal no es tenia res en compte, una prova és la gran quantitat d’animals que

es sacrificaven en els jocs.

Al Corpus iuris civilis (La recopilació del dret romà més important de la història

feta per Justiniano l) ja hi trobem la consideració cap als drets i als interessos

dels animals. Però tot i aquesta consideració en la teoria, a la pràctica va ser tot

el contrari. Els romans consideraven a tots els éssers vius no humans sense

drets, també incloïen als esclaus. Per tant, els drets dels animals no tenien

sentit a la vida quotidiana de Roma.

Hinduisme i Budisme

L’hinduisme i el Budisme des del segle lll aC van proclamar un vegetarianisme

ampli, en relació al principi Ahimsa, un terme sànscrit (llengua clàssica de

l’Índia) on es fa referència al concepte filosòfic que aboca per la no-violència i el

respecte a la vida.

Els reis van construir hospitals per animals (els primers veterinaris de la

història). I matar una vaca era equivalent a matar a un home d’alta casta, per

tant estava igual de penat.

Islam

El cristianisme procedeix de la tradició jueva, de manera que el judaisme és

molt similar al cristianisme en allò que té a veure amb l’ànima dels animals:

només els humans tenim alè diví i això ens fa eterns.

4.3 Drets dels animals en l’Edat Moderna

En l’Edat Moderna van començar les primeres lleis conegudes que protegien

als animals. La primera llei coneguda en defensa dels drets dels animals va

tindre lloc a Irlanda, el 1635, i prohibia lligar arades a les cues dels cavalls.

21

Anys més tard, el 1641 la colònia de Massachusetts va aprovar un sistema de

lleis que protegia als animals domèstics. Les lleis van ser basades en el Cos de

Llibertats de Massachusetts i van ser escrites per l’advocat i pastor purità

Nathaniel Ward. Entre totes aquelles lleis la que va destacar va ser: “A cap

humà li és permès efectuar algun tipus de tirania o crueltat cap a alguna

criatura nascuda que estigui normalment retinguda per a l’ús humà”. Aquesta

idea s’oposava al corrent de pensament que impregnava l’època (idees de

Descartes) que era bastant diferent a aquestes normes.

Descartes

Qui va crear el concepte sobre els animals que domina encara avui dia, va ser

Descartes, considerat el pare de la filosofia i de les matemàtiques modernes.

Descartes va publicar unes meditacions basades en la seva teoria Mecanicista,

en les quals defensava que l’univers està governat per principis mecanicistes,

on els éssers humans també son una mena de màquines. Argumentava però,

que a diferència d’altres coses i d’altres éssers vivents, només l’humà té

consciencia, per tant, va identificar la consciencia amb l’ànima. Com que els

animals no tenen consciència, llavors segons el filòsof, no tenen ànima ni ment.

Els animals llavors, queden relegats a simples màquines que no poden sentir ni

plaer ni dolor.

Descartes va viure en el segle XVII, època en la qual es va generalitzar

l’experimentació amb animals a Europa. Això va ser degut al fet que la seva

tesi, admesa per tots, evitava qualsevol escrúpol moral o religiós en

l’experimentador. Fins i tot Descartes disseccionava animals vius per ampliar

coneixements d’anatomia. Tots els brutals experiments que es feien van fer

adonar-se a molts científics que els animals si senten dolor, i que són molt

semblants fisiològicament als humans.

Un dels principals opositors de Descartes va ser John Locke.

John Locke

John Locke es va oposar completament al pensament de Descartes. Locke en

el seu tractat de nom Alguns pensaments educatius (1693) va afirmar que la

22

crueltat cap als animals tindrà efectes negatius en l’evolució ètica dels nens, els

quals més tard transmetran la brutalitat a la interacció amb els humans. Locke

no va considerar un concepte de dret, però les seves consideracions

filosòfiques ens van utilitzar en els arguments que més tard van inspirar per

crear lleis de protecció animal.

Arthur Schopenhauer

En l’àmbit filosòfic també, l’últim autor que destaca va ser Arthur

Schopenhauer, que es va decantar per la perspectiva oriental respecte als

benestar dels animals i va declarar que “la suposada absència de drets

animals, la falta de deure davant una criatura, és una de els barbaritats origen

del qual és el judaisme”.

4.4 Per què són necessaris els drets dels animals?

A continuació s’explicaran nou arguments a favor dels drets dels animals amb

diferents punts de vista.

1. Argument racional: Discriminar a un animal arbitràriament no és

racional. Està moralment incorrecte tractar als humans més dèbils, com

aquells que tenen una intel·ligència inferior, com eines o recursos

renovables, models o mercaderies. Per tant, tampoc és correcte tractar

als animals d’aquesta manera. És irracional creure que existeixen per

servir-nos.

2. Argument científic: Els Drets dels animals respecten la ciència i la

biologia evolutiva. Darwin va ensenyar que els humans es diferencien

dels animals en grau, no en gènere. És obvi que els animals que

s’utilitzen en els laboratoris, per menjar o caçats per plaer són

semblants a nosaltres psicològicament. Això està provat per la nostra

ciència. Charles Darwin va dir que “no existeixen diferències

fonamentals entre els humans i els grans mamífers en les seves

facultats mentals”.

23

3. Argument just: El principi més elevat de l’ètica és la justícia. No estem

legitimats a cometre injustícies quan volem aconseguir alguna cosa

bona, ni podem violar els drets d’uns quants per tal que la majoria es

beneficiï. Ningú té dret a beneficiar-se de la violació dels drets d’un

altre, tant si és humà com animal.

4. Argument compassiu: Els humans per viure complets hem de sentir

empatia, simpatia i compassió envers les víctimes d’una injustícia,

siguin animals o humans. La filosofia dels Drets dels animals promou el

creixement d’aquestes virtuts.

5. Argument altruista: La filosofia dels Drets dels animals exigeix un

compromís servicial amb els dèbils i els vulnerables (humans o

animals), aquells els quals no poden parlar o defensar-se sols, els quals

necessiten protegir-se de la insensibilitat humana. Aquesta filosofia

promou el creixement de la labor altruista.

6. Argument de realització personal: Totes les tradicions de l’ètica es

fonamenten en coneixement, justícia, compassió i autonomia. La

filosofia dels Drets dels animals no és una excepció. Aquesta filosofia

ensenya que les nostres eleccions s’han de basar en el coneixement,

han de ser compassives i justes i s’han de decidir lliurement. La filosofia

dels Drets dels animals promou el creixement de la realització personal.

7. Argument socialment progressiu: L’explotació que els humans

realitzem als animals és un impediment perquè la societat prosperi. Les

nacions queden molt endarrerides quan no tenen en compte els

interessos dels seus ciutadans. Gandhi un cop va dir que “la grandesa

d’una nació i el seu progrés moral es pot jutjar per com tracta als seus

animals”.

8. Argument ecològic: L’explotació animal és una de les majors causes

de degradació mediambiental. Actuar protegint als animals (que al cap i

24

a la fi són els que moren directament) és actuar protegint el medi

ambient.

9. Argument pacífic: L’exigència més gran dels Drets dels animals és

tractar als animals amb respecte. Això suposa no fer mal a algú per

beneficiar-nos nosaltres. Això és una filosofia de pau, estar a favor d’ella

és estar en contra de l’especisme. Es il·lògic creure que hi haurà pau al

món si primer no donem pau als animals.

Com en tot debat ètic, hi ha arguments i contra arguments. A continuació

rebatrem aquests arguments.

Estàs equiparant als humans amb els animals, quan els animals i

els humans són considerablement diferents. Rèplica: Els humans i

els animals no som iguals en tots els aspectes. Un gat o un gos no sap

realitzar operacions matemàtiques, ni un animal té la capacitat de

raonar. El que es defensa és que molts animals són éssers amb ment,

capaços d’experimentar el seu benestar i de sentir. Peter Singer (filòsof)

va dir que “tots els arguments utilitzats per demostrar la nostra

superioritat no poden obviar aquest fet demostrat: en el patiment, els

animals són els nostres iguals”.

Estàs dient que els humans i els animals tenen els mateixos drets,

la qual cosa és absurda. Una gallina no pot tindre el dret a votar, o

un porc a ser educat. Rèplica: Els humans i els animals no tindran mai

els mateixos drets. Ni tan sols els humans els tenen. Per exemple, una

persona amb greu discapacitat mental no pot utilitzar el seu dret a la

carrera universitària. Els animals necessiten drets que s’ajustin a les

seves necessitats i a les seves capacitats. Albert Scheweitzer (metge)

va dir que “és el destí de tota veritat ser objecte de ridiculització la

primera vegada que és proclamada”.

Si dius que els animals tenen drets, llavors també els tenen els

vegetals. Rèplica: No hi ha cap argument per pensar que els tomàquets

o les pastanagues tenen alguna mena d’experiència mental del món. A

25

l’igual que la resta de vegetals, no tenen cervell o sistema nerviós, per

tant, no són éssers conscients o amb capacitat d’experimentar plaer i

dolor.

On s’estableix la línia? Si un mico té drets, llavors un llimac i una

ameba també. Rèplica: No és fàcil saber on traçar la línia. No és fàcil

saber, per exemple, en quin moment algú s’ha convertit en vell, o a

partir de quina alçada algú és alt. Però sí que es pot afirmar que algú de

80 anys és vells, o algú de 1, 80cm és alt. D’aquesta mateixa forma no

podem saber exactament quins animals tenen ment, però podem

afirmar basant-nos en fonaments científics que els primats són

conscients. No es pot dir el mateix de les amebes o els llimacs, però

això no suposa que les puguem destruir sense mirament.

Hi ha alguns animals que poden experimentar dolor però no tenen

identitat psicològica. Això suposa que els podem tractar com

vulguem? Rèplica: Alguns animals com les ostres i les gambes poden

experimentar dolor, però no tenen capacitats mentals, és cert. Això

suposa que no tenen els mateixos drets que altres animals. De totes

maneres, no hi ha cap justificació moral per fer-los mal, ja que no

necessitem consumir gambes o amebes. Jeremy Bentham (filòsof) va

dir que “la qüestió no és si poden parlar o raonar, sinó si poden patir”.

Els animals no respecten els nostres drets, llavors, els humans no

hem de respectar els seus. Rèplica: Hi ha situacions en les quals un

individu amb drets no respecta els drets dels altres. Per exemple un

nadó, un nen, un discapacitat mental o un ancià senil. El fet que hi hagi

persones que no tenen la capacitat de raonar no implica que no es

puguin exercir els seus drets. Amb els animals passa exactament el

mateix.

Si respectem els drets dels animals i no els mengem ni explotem,

llavors, que farem amb ells? En poc temps hi haurà sobrepoblació

d’animals. Rèplica: Al voltant d’uns cinc milions d’animals són criats

26

destinats a ser menjar cada any només als Estats Units. Aquesta xifra

tan elevada és deguda a la gran demanda. La demanda és la que

provoca l’explotació dels animals. Quan els Drets dels animals hagin

triomfat no es criaran aquests animals, ja que no hi haurà demanda.

4.5 Lliga internacional dels Drets dels Animals

Al 15 d’octubre de 1978, la Lliga Internacional dels Drets dels Animals, les

Lligues Nacionals afiliades pels Drets Animals i les persones físiques

associades, van proclamar la Declaració Universal dels Drets dels Animals.

Aquests drets van ser aprovats per les Nacions Unides per l’Educació de la

Ciència i la Cultura (UNESCO) i posteriorment per les Nacions Unides (ONU).

El preàmbul d’aquests drets és considerar que tots els animals posseeixen

drets, que el desconeixement d’aquests drets provoca que se segueixen

produint crims contra els animals. També s’ha de considerar que el

reconeixement per part dels humans dels drets d’altres espècies constitueix el

fonament de coexistència bàsic, i s’ha d’admetre que l’home comet genocidi.

Per últim, s’ha de considerar que el respecte envers els animals està lligat al

respecte dels homes entre ells i que l’educació hauria d’ensenyar des de ben

petits a estimar als animals.

Un cop considerat el preàmbul, els drets dels animals són els següents:

Article 1

Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen els mateixos drets a

l’existència.

Article 2

Tot animal té dret al respecte

L’home, com a espècie animal, no pot atribuir-se el dret d’experimentar

amb altres animals o d’explotar-los. Té l’obligació de posar els seus

coneixements al servei dels animals.

Tots els animals tenen dret a l’atenció, al manteniment i a la protecció de

l’home.

27

Article 3

Cap animal serà sotmès a mals tractaments ni actes cruels.

Si és necessària la mort d’un animal, ha de ser instantània, indolora i

no produir angoixa.

Article 4

Tot animal que pertany al regne salvatge té dret a viure lliure en el

seu propi ambient natural terrestre, aeri o aquàtic i a reproduir-se.

Tota privació de llibertat, inclosa la que tingui motius educatius, es

contrària a aquest dret.

Article 5

Tot animal que pertany a una espècie que ha viscut tradicionalment en

l’entorn de l’home, té dret a viure i a créixer al ritme i en les condicions

de vida i de llibertat que siguin pròpies a la seva espècie.

Tota modificació d’aquest ritme o aquestes condicions amb fins

mercantils, es contrària a aquest dret.

Article 6

Tot animal que l’home ha triat com a company té dret al fet que la

duració de la seva vida sigui conforma a la seva longevitat natural.

L’abandonament d’un animal és un acte cruel i degradant.

Article 7

Tot animal de treball té el dret a una limitació raonable de temps i

intensitat de treball, a una alimentació reparadora i al repòs.

Article 8

L’experimentació animal que impliqui patiment físic o psicològic és

incompatible amb els drets animals, tant si són experiments mèdics,

comercials, científics o altres.

28

Les tècniques alternatives han de ser utilitzades i desenvolupades.

Article 9

Quan un animal es criat per ser aliment, ha de ser nodrit, instal·lat i

transportat, així com sacrificat, sense ansietat o dolor.

Article 10

Cap animal ha de ser explotat per escampament de l’home.

Les exhibicions animals i espectacles són incompatibles amb la dignitat

animal.

Article 11

Tot acte que impliqui mort d’un animal sense necessitat és un biocidi, és

a dir, un crim contra la vida.

Article 12

Tot acte que impliqui la mort d’un gran nombre d’animals salvatges és un

genocidi, és a dir, un crim contra l’espècie.

La contaminació i la destrucció de l’ambient natural condueixen al

genocidi.

Article 13

Un animal mort ha de ser tractat amb respecte.

Les escenes de violència en les quals els animals són les víctimes, han

de ser prohibides en el cinema i la televisió, a no ser que l’objectiu sigui

mostrar els nostres atemptats contra ells.

Article 14

Els organismes de protecció animal han de ser representats a escala

governamental.

Els drets dels animals han de ser defensats per la llei, com els drets de

l’home.

29

5. Legislacio animalista

5.1 Què és la legislació animalista?

La legislació animalista és el conjunt de lleis que regulen els Drets dels

Animals. Aquesta legislació no és única ni universal, sinó que varia depenent

de l’època, o el país, patint modificacions constants al llarg del temps.

La legislació animalista per tant, és diferent a cada país, tot i que s’ha de regir o

almenys no contradir a la Declaració Universal dels Drets dels Animals2,

proclamada per la Lliga internacional dels Drets dels Animals el 1978.

Comparant legislacions, els millors referents actualment són Anglaterra,

Amèrica del Nord i Europa en general, els quals són pioners en augmentar la

regulació jurídica dels animals.

A continuació s’analitzarà la legislació espanyola i francesa (les quals van molt

lligades) i es compararà amb les legislacions d’exemple.

5.2 Legislació animalista a Espanya i França

El sistema legal francès i espanyol es van desenvolupar considerant als

animals com “propietats”. Els animals sempre han tingut un valor econòmic per

a la majoria de la població, que era agrícola. Van ser utilitzats pel camp, per ser

muntats, per menjar, per negocis o per ser venuts.

La llei va començar a tindre en compte als animals només pel valor econòmic

que ells presenten. Si un animal té propietat, és considerat “res propriae”, que

vol dir en llatí que pertany a algú. Si no pertany a ningú és considera “res

nullius”.

A França, segons el Codi Civil, els animals són considerats bens immobles o

mobles. Sobre bens immobles, l’article 528 diu que “Són mobles per la seva

natura els animals i els cossos que poden transportar-se d’un lloc a un altre,

que ells mateixos es mouen, o que puguin canviar de lloc només per l’efecte

2 Universitat de Xile “Dret Animal”

30

d’una força estrangera”. L’article 524 diu que “els animals i els objectes que el

propietari va col·locar allà pel servei l’explotació són immobles de destí”.

Sorprenentment, el Codi Rural (que només té en compte animals de granja) diu

en l’article 214-1 que “tot animal sent un ésser sensible ha de ser cuidat pel seu

propietari en condicions compatibles amb els imperatius biològics de la seva

espècie”.

A Espanya s’utilitza la mateixa terminologia vigent a França. El Codi Civil

d’Espanya diu en l’article 333 que “totes les coses que són o poden ser objecte

d’apropiació es consideren béns immobles o mobles”. L’article 334 inclou com

immobles els vivers d’animals, colomar, ruscs o els estancs de peixos quan el

propietari els hagi col·locat o els conservi amb el propòsit de mantenir-los a la

finca, formant part d’ella de forma permanent.

A Catalunya es té el nostre propi Codi Civil, que només s’aplica dintre del

territori català. L’article 511-1 diu que “els animals que no es consideren coses,

estan sota la protecció especials de les lleis. Només s’apliquen les lleis dels

béns quan la seva naturalesa ho permet”.

A continuació es presenta en forma resumida el codi penal espanyol respecte

als drets dels animals:

Animals protegits penalment: Aquells que estan domèstics o

amansats. S’entén com a animal domèstic aquells animals que han

perdut la condició salvatge i han passat a dependre de l’home per a la

seva supervivència. S’entén com a animal amansat aquells animals

salvatges que estan en captivitat per l’home, animals habitualment

domesticats, animals que viuen temporalment o permanentment sota el

control humà i qualsevol animal que no visqui en estat salvatge.

Delicte greu per acció o omissió: A l’article 337,2 tenim el “delicte de

maltractament amb resultat de lesions greus a la salut”. Algun dels

agreujants són: Utilitzar objectes per al maltractament, acarnissament,

fer perdre a l’animal un membre o inutilitzar-lo i fer-ho en presència d’un

menor. La pena per incomplir aquest article és de 9 mesos a 1 any, amb

inhabilitació d’1 a 3 anys per treballar amb animals. A l’article 337,3

31

trobem el “delicte de maltractament amb resultat de mort”, on la pena pot

ser de 6 a 18 mesos.

Explotació sexual d’animals: A l’article 337,1 hi ha el “delicte

d’explotació sexual o proxenetisme animal”, amb penes de 3 mesos a 1

any, amb la corresponent inhabilitació per treballar amb animals.

Maltractament menys greu per acció o omissió: A l’article 337,4 hi és

l’article de “delicte lleu de maltractament animal en cas de lesions lleus”.

La multa és d’1 a 6 mesos treballant en treballs en benefici a la

comunitat.

Deixar animals lliures en disposició de causar danys: Sanció de

multa de 100 a 600 euros.

Abandonar animals: A l’article 337 es marca com a delicte

l’abandonament i s’oposa una multa d’1 a 6 mesos.

Espectacles no autoritzats: A l’article 337,4 trobem el delicte de

“maltractament a qualsevol animal en espectacle no autoritzat” i la pena

és d’una multa d’1 a 6 mesos.

Lleis antigues contra el maltractament animal

Espanya va ser molt influïda pel sistema legal de França, per aquest motiu hi

ha bastants similituds entre els dos països. Aquesta influença francesa queda

patent en les primeres lleis espanyoles contra el maltractament. Per concretar

més, aquestes lleis antigues es relacionen amb el maltractament animal i no

amb la crueltat animal.

Lleis franceses contra el maltractament animal en públic: La llei de

protecció dels animals es va establir a França al 1850, i condemnava el

maltractament d’animals domèstics en públic. La llei estipulava que

“seran castigats per una multa de cinc a quinze francs, i podran ser d’un

32

a cinc dies de presó per als que hagin exercit públicament i abusivament

maltractament als animals domèstics”.

Lleis espanyoles contra el maltractament animal en públic: A Espanya la

primera referència de lleis que protegeixen els animals gira al voltant del

1877, concretament en les Lleis Municipals de la Ciutat de Palma de

Mallorca. Aquesta llei va ser únicament dirigida a gossos i l’article 206

deia que “queda prohibit maltractar a un gos amb pals, pedres o d’altra

manera”. A escala nacional, el Codi Penal de 1928, del General Primo

de Rivera, va ser el primer text legal que incriminava el maltractament

dels animals domèstics. L’article 810.4 deia que “els que públicament

maltractin a animals domèstics o els obliguin una fatiga excessiva seran

penats amb una multa de 50 a 500 pessetes”. En 1980, la Unió del

Centre Democràtic va fer un projecte de Codi Penal. En l’article 685

s’establia que “els que maltractin cruelment als animals, amb ofensa dels

sentiments presents, seran castigats amb la pena de multa”.

Lleis modernes contra el maltractament animal

Delimitació clara a França: A França el text inicial (fundador) de protecció

animal és el Decret 59-1051, que reprimia el maltractament animal, el qual es

va adoptar en 1959. El decret incriminava “els que hagin exercit sense

necessitat, públicament o no, maltractament a un animal domèstic, domesticat

o valorat en captivitat”. A partir de 1959, per tant, la dimensió pública no va ser

mai més una condició.

A Espanya en el Codi Penal de 1995 els animals van començar a beneficiar-se

amb protecció legal. L’article 632 establia que “els que maltractin cruelment als

animals domèstics o a qualsevol altre, en espectacles no autoritzats legalment,

seran castigats amb la pena de multa”.

La Cour de Cassation, el tribunal judicial més alt de França, va definir el 1861

que era un animal domèstic. Van decidir que el terme animal domèstic es

referia a “éssers animats que viuen, són criats i alimentats, sota sostre i el

manteniment dels humans”. El 1895 van ampliar la definició així “un animal

33

domèstic no només viu sota sostre sinó sota la vigilància humana”. El 2006 es

va tornar a modificar la definició d’animal domèstic així: “són considerats com

animals domèstics: els animals que pertanyen a poblacions animals

seleccionades, o si tenen els dos pares pertanyent a poblacions animals

seleccionades”. Una població animal seleccionada és una població d’animals

que coexisteixen en un mateix espai i temps, i que comparteixen propietats

biològiques. Una espècie domèstica és una espècie en la qual els

representants pertanyen a una població d’animals seleccionats. L’Organització

Mundial de Sanitat Animal (OIE) va definir el terme d’animal silvestre com a

aquell animal que no ha sigut domesticat, que viu en llibertat i és capaç de

desenvolupar-se i sobreviure sol. Amb aquest aclariment entre animals

domèstics i silvestres, a França no es poden tindre alguns animals silvestres.

Delimitació confusa a Espanya: Tot i que a França està clara la diferència entre

animal domèstic i silvestre, a Espanya no existeix cap llista nacional on

s’estableixi que és cada animal. L’article 465 del Codi Civil espanyol distingeix

animals domèstics, d’animals mansos, d’animals domesticats, d’animals

amansats.

Actes cruels però legals com a limitacions de les lleis

Tot i que hi ha lleis contra el maltractament, hi ha algunes activitats que

segueixen sent legals. Un clar exemple són els toros o les baralles de galls.

Tauromàquia: La tauromàquia va ser introduïda a França el 1853. La llei en

principi defensava als toros i prohibia aquest espectacle tan cruel, però no va

ser respectada. La tauromàquia es va tornar una pràctica legal a França el

1951. Respecte a Espanya, la tauromàquia es calcula que porta al país

aproximadament 815 anys. Tot i que en 2003 es va reafirmar el delicte contra

el maltractament greu, els toros segueixen sent legals, el qual suposa una gran

incoherència. A Espanya només les Illes Canàries i Catalunya no permeten la

tauromàquia, des de 1991 i 2010 respectivament.

Baralles de galls: A Espanya aquestes baralles estan autoritzades a les Illes

Canàries, a Andalusia i a Múrcia. A Múrcia es prohibeix utilitzar animals

domèstics per baralles, però els galls no són considerats animals domèstics.

34

Conclusió

França va aplanar el terreny a Espanya en el fet de crear protecció jurídica en

els animals. Les legislacions d’Espanya i França estan basades en la tradició

de dret romà i és difícil que separin als animals dels objectes. Al principi la

protecció penal es va iniciar per protegir la moralitat pública. Més tard, es van

formar les lleis tenint en compte el maltractament.

De totes maneres, pràctiques cruels obvies, relacionades amb la tradició s’han

beneficiat de derogacions a les provisions penals i han debilitat el valor legal i la

coherència de les lleis contra el maltractament animal.

5.3 Legislació animalista al Regne Unit

El regne Unit va aprovar una instància pionera respecte als Drets dels animals,

l’anomenada Llei de Tractament Cruel de Bestiar de 1822. La Llei de Crueltat

contra els animals (1835) va incloure dintre de bestiar a altres animals, com

toros, óssos, ovelles o gossos, entre altres, per ampliar la protecció animal.

El 1849 es va modificar la legislació britànica i es va dictar una nova llei de nom

Llei de Crueltat contra els animals, la qual reiterava la sanció al

maltractament i l’agressió als animals, a més a més, establia multes als que

cometessin aquesta falta.

Aquesta llei va ser ampliada el 1876 i després reemplaçada al 1911 per la Llei

de Protecció dels animals, la més rellevant, ja que per molts autors és la llei

mare de la legislació de benestar animal. El benestar animal però, és contrari

als drets dels animals, ja que declara que està bé utilitzar als animals com

vulguem sempre i quan no pateixin. La llei de 1911 estipula que és una ofensa

sotmetre a patiment innecessari a un animal, sent el propietari o permetent un

acte de maltractament.3 Aquesta llei va ser vigent fins al 2006, amb algunes

modificacions.

Durant la dècada de 1960, el professor Roger Brambell va dur a terme una

investigació sobre el benestar animal en la cria intensiva de bestiar. Després

d’analitzar els resultats, el govern britànic va crear el Concili sobre el

3 Giménez, Teresa; “Legislació inglesa i norteamericana: dret animal” cátedra quart any de Dret.

35

Benestar del Bestiar de Granja (1979), les quals van provocar cinc llibertats

en els animals:

No patir set o gana, tindre accés a aigua fresca i a una bona dieta.

No estar incomodes, amb un entorn adequat, amb sostre i amb zona de

descans.

No patir dolor o lesions, i les malalties han de ser tractades.

La llibertat d’expressar un comportament normal, adequat a la seva

espècie.

No patir por o angoixa, evitant el patiment mental.4

La legislació britànica per tant, és més avançada que l’espanyola o la francesa,

tot i així, encara és especista, ja que dona prioritat als animals domèstics que

als animals destinats a la indústria càrnica.

5.4 Legislació animalista als Estats Units

Respecte als Estats Units d’Amèrica, una de les lleis més importants va ser la

Llei de Benestar Animal de 1967, la qual va ser dirigida principalment a

protegir els animals de laboratori. Al principi era dirigida a gossos, gats i altres

mamífers, però va ser modificada i va protegir als animals amb els quals

experimenten. Aquesta llei ha sigut modificada sis cops, l’última el 2007.

Algunes de les disposicions més importants són:

Tots els animals utilitzats per experimentar han de ser obtinguts

legalment.

Totes les instruccions científiques han de disposar d’una Administració

que efectuï les tasques de control de l’ús i del manteniment dels animals.

Els experiments que requereixen animals vius han de ser supervisats o

duts a terme per un veterinari especialista.

Els animals de laboratori han de ser tractats de la millor manera.

Tots els animals que puguin causar dolor han de ser efectuats amb

anestèsia (a no ser que l’anestesia invalidi el propòsit experimental)

4 Francione, Gary “Animals property and the law” Temple University Press (1995)

36

Si quan acaba l’experiment l’animal no és necessari que visqui, ha de

ser sacrificat sense dolor e immediatament.5

Els Estats Units va ser l’únic país que va proposar modificar l’estat de propietat

que tenen els animals respecte als humans. Aquest país també és pioner en

incorporar els drets dels animals en la seva legislació, revistes o assignatures

d’universitat. A EUA hi ha bufets d’advocats destinats únicament a la defensa

dels drets dels animals.

Tot i això, també és un país que necessita millorar moltíssim i deixar de banda

completament l’especisme.

5 “Legislació de Protecció Animal” WSPA

37

6. Formes d’explotacio animal

6.1 Indústria alimentària

Un dels usos més comuns que l’home fa dels animals és matar-los per menjar

la seva carn. Cada any, 53 mil milions d’animals moren per aquesta causa.

Porcs, gallines, pollastres, peixos, ovelles, conills i molts més són les víctimes

de la Indústria Alimentària.

A continuació explicarem detalladament la vida d’alguns animals dintre

d’aquesta indústria i la forma en la que són assassinats.

Vaques

Com són?

Les vaques són animals grans, curiosos,

sociables i intel·ligents, especialment

sensibles als sobresalts que les estressen

i els causen por. Respecte a la seva

percepció, per a les vaques és més

important la seva vista que la seva oïda,

poden distingir els colors6 i veure en

profunditat. Són animals molt sensibles

als moviments i contrasts de llum, per

això s’espanten molt fàcilment. A més a

més, les vaques poden sentir el tacte més

subtil sobre la seva pell, com quan una mosca es posa sobre el seu cos.

Les vaques en llibertat poden arribar a viure uns 15 anys (normalment les

maten l’any de vida, ja que la seva carn és més tova llavors). En llibertat

gaudeixen estant tranquil·les, cuidant dels seus, pastant i prenent el sol.

Amb aquesta breu descripció ens podem fer una idea del que pateixen aquests

animals quan són explotats pel benefici humà. Quan algunes de les seves

6 Thines, G i Soffie, M. (1977) Preliminars experiments de visió del color. Veterinari Britànic 133, 97-98

38

companyes, familiars o fills són portats a l’escorxador, quan se les reclou o

maltracta, aquests éssers amb intenses vides emocionals i intel·lectuals

pateixen tant com patiria un humà en ser utilitzat en contra de la seva voluntat.

Explotació

Les vaques són explotades per la seva carn, la seva llet i la seva pell. La

principal part de la carn obtinguda de l’explotació d’aquests animals prové de

les vedelles de diferents edats. Les vaques adultes són principalment

utilitzades per a la reproducció, sent enviades a matar quan el ramader ho

considera oportú. Respecte als torus, els que arriben a adults són destinats a

ser sementals. Les principals modalitats d’explotació dels vedells son:

Explotació extensiva: El vedell viu amb la seva mare. Tot i tindre una

certa capacitat de moviment, arribarà el moment en que seran separats

en una traumàtica experiència per als dos, on el fill serà enviat al

escorxador. Aquesta explotació eleva els costos de producció per tant es

minoritària.

Explotació mixta: Aquest és el mètode més emprat. Els vedells solen

passar unes setmanes amb la seva mare en “llibertat” i després se’ls

aïlla per ser encebats. Tot i que unes setmanes de la seva vida estan en

condicions acceptables, patiran el resta de la seva vida en les mateixes

condicions que els de l’explotació intensiva.

Explotació intensiva: Les vedelles són separades de la mare entre 3 i 8

dies després de néixer, provocant un gran trauma. Després són venudes

a criadors professionals. Son aïllades en calaixos diminuts on les

immobilitzen i on rebran alimentació artificial formada per: llet en pols,

vitamines, minerals, sucre, antibiòtics i fàrmacs per créixer. Aquestes

mesures van encaminades a aconseguir carn blanca i tova, i a optimitzar

els costos de producció. Aquesta situació que durarà uns mesos, el

vedell pateix grans problemes físics i mentals. Ens podem imaginar amb

facilitat el patiment d’un nadó apartat de las seva mare, que viu una vida

curta i amb penúries.

39

Transport

Arrancades de les granges on han sobreviscut durant anys han de suportar

l’últim viatge, cap a l’escorxador. Un viatge ple de dolor, estrès i angoixa el qual

pot durar dies. En aquest viatge sovint no tenen ni agua ni aliment i per aquest

motiu moltes moren abans d’arribar.

Atordiment i mort

Les vaques són dirigies als escorxadors en caixes o rails que les enganxen per

sota. L’objectiu es privar-les de llibertat i facilitar que l’operari pugui atansar-se

a ella i disparar-li una bala captiva amb una pistola. Quan les vaques estan als

calaixos solen saltar i moure’s per escapar.

Un cop disparades al cap (que no sempre els deixa inconscients) són penjades

boques-avall i se’ls i talla

el coll i les extremitats.

Les vaques sovint

segueixen conscients

quan són penjades. Un

cop s’han dessagnat

se’ls hi treu les vísceres,

la pell i la sang. El cos

que queda es talla en

dos i s’envia directament

a les carnisseries.

Porcs

Com són?

Els porcs són considerats golafres i bruts, per a la majoria d’humans són un

motiu de mofa, algú que menjar o un mot per insultar a altres. Lluny de tant

prejudici i tanta discriminació trobem uns animals simpàtics, nobles i

intel·ligents, molt nets, golafres i que els hi encanta el sol. Els porcs són molts

curiosos, solen buscar sempre nous estímuls.

40

En llibertat els porcs poden

arribar a viure entre 10 i 15

anys, lluny de les granges, els

escorxadors i el dolor, els porcs

poden passar hores jugant entre

ells, explotant o prenent el sol.

Els porcs són explotats avui dia

per la seva carn. Reben el nom

científic de Sus scrofa i reben

diferents noms depenent de

com se’ls explota. En les granges els porcs són anul·lats i els seus desitjos

negats o ignorats, allunyats de la vida natural i de tot els que els fa feliços

passen la seva vida tancats en petites cel·les.

Explotació

En tot el món són assassinats 956 milions de porcs a l’any. Espanya és el

segon país de la Unió Europea que mata més porcs, 37 milions. Perquè hi hagi

més carn de porc disponible es realitzen experiments genètics. En conclusió,

els porcs s’han convertit en màquines de produir carn.

Explotacions extensives i “ecològiques”: Es considera sistema

d’explotació extensiu a aquella explotació on els animals s’alimenten

bàsicament de pasturar i en l’ecosistema de la Dehesa (bosc d’alzines i

surers). Els porcs explotats en aquest tipus d’explotació només suposen

el 8% del total. En aquestes granges els porcs tenen més llibertat,

excepte en alguns períodes. Com quan les mares són ficades en cel·les

i engreixades, fins que arriben al pes necessari i són enviades a

l’escorxador.

No és cert que els animals no pateixen aquí, ja que tota explotació

genera patiment. Patiment que t’allunyin dels teus, que t’allunyin d’un

lloc on et sents còmode, que et tanquin en camions, que et portin per

passadissos on pots sentir i veure als altres companys patint, patiment

que et matin.

41

Explotacions intensives: Es consideren explotacions intensives quan

els grangers posen als porcs en instal·lacions on se’ls hi subministra una

alimentació basada en pinso compost. Hi ha 4 tipus d’explotacions

intensives.

Explotacions de producció de porcs nadons: Són separats de les

seves mares pocs dies després de néixer, provocant un gran trauma.

D’aquesta explotació s’obté el garrí, és a dir, porcs nadons.

Explotacions de producció de porcs encebats: Es compren porcs

nadons i s’enceben fins que tenen la mida adequada per ser matats.

Explotacions de producció de reproductores: Són centres de

selecció de porques que seran destinades a l’embaràs i separades dels

seus nadons durant tota la vida. Aniran a l’escorxador quan no puguin

parir més.

Explotacions de cicle tancat: Realitzen totes les explotacions en la

mateixa explotació.

La legislació espanyola només exigeix que els porcs siguin alimentats un cop al

dia. També existeixen prohibicions d’infringir lesions als porcs, però hi ha certes

pràctiques permeses que es fan sense anestèsia, com: reducció de les dents,

escurçament de la cua, castració i anellat del musell.

En ser introduïts en les cel·les els porcs lluiten desesperats per recuperar la

seva llibertat, mossegant els barrots metàl·lics. Aquesta privació de l’espai els

hi provoca grans problemes psicològics, però aquests no són superiors als

físics. Com que són races modificades genèticament a través d’experiments

eugenèsics per fer que produeixen el major nombre de carn en el menor temps,

els seus ossos han de suportar pes que no poden. A més, pateixen malalties i

problemes respiratoris per l’amuntegament i la poca higiene.

Transport

El transport a l’escorxador és una situació que tots els porcs han de viure,

independentment del seu tipus d’explotació. És possible que per als porcs de

l’explotació extensiva sigui un procés més traumàtic, ja que estan acostumats a

un millor tracte i major mobilitat. En el camió quan més amuntegats estan,

42

menys cops es podran donar. Per això, no es poden moure, no tenen aigua ni

menjar, i això pot durar dies.

Atordiment i mort

L’atordiment és un mètode molt

acceptat per la industria de la

carn, ja que suposa que la carn

tingui més sabor. També

l’atordiment suposa que la

consciència dels consumidors

de carn estigui més tranquil·la,

el qual fa que la gent demandi

més. Els mètodes més utilitzats

són:

Descàrregues elèctriques: És el mètode més utilitzat i consisteix a

aplicar una descàrrega amb unes pinces elèctriques. La descàrrega es

pot fer al cap i en un altra part del cos. Aquests elèctrodes provoquen

una insensibilitat irreversible, la qual s’estén entre 30 i 40 segons. Si

l’animal no es dessagna abans dels 15 segons, recuperarà la sensibilitat

dementre està sent degollat.

Com que les maniobres d’atordiment són ràpides i l’animal lluita

constantment contra la mort, molt sovint l’atordiment no es fa

correctament i l’animal és conscient fins a la mort.

Càmera de gas: La càmera de gas consisteix a tancar als animals en

una habitació i administrar una barreja d’anhídrid carbònic i oxigen.

Aquest mètode triga uns 21 segons a fer que els porcs perdin la

sensibilitat.

Aquest mètode també pot fallar a causa de les preses dels treballadors o

a un temps excessiu entre l’atordiment i el tall de la gola, que pot fer que

l’animal recuperi la consciència, que de fet, és el que sol passar.

Un cop els porcs han sigut atordits se’ls penja cap per baix de les cames de

darrera en una guia ancorada al sostre que els transporta fins a un treballador

per ser degollats. El treballador fa una incisió profunda en la papada de

43

l’animal per arribar als grans vasos sanguinis abans d’arribar al cor. Finalment,

la majoria de porcs moren dessagnats abans d’arribar a la càmera d’escaldat,

on per desgracia alguns entren conscients.

Ovelles

Com són?

Les ovelles són animals gregaris,

dolços i sensibles, emocionalment

complexes i molt intel·ligents,

estableixen relacions intimes amb les

seves cries i altres membres de la

seva espècie, ja que romanen en els

seus grups per protegir-se dels

depredadors. A les ovelles els hi

encanta el contacte físic i ser

acariciades. Les ovelles

experimenten por quan se’ls hi

atansa un estrany o quan són

separades de les seves famílies o grups socials. El cor de les ovelles batega

més de pressa quan no veuen al seu grup a prop.

Explotació

A Espanya moren als escorxadors 20 milions de corders a l’any, i 3 milions

d’ovelles rebutjades. Són utilitzades com a carn, per a llet, llana o altres

productes. La indústria de la carn d’ovelles i corders es divideix, segons

l’informe oficial en:

Sistema intensiu: És aquell on els animals romanen en tot moment

dintre del recinte d’explotació, sense sortir a pastar.

Sistema extensiu: És aquell on els animals viuen casi tot l’any a

l’exterior i s’alimenten del que recullen del pastament. Tenen el gran

avantatge econòmic que el cost es minimitza molt.

44

Sistema semi extensiu: És una combinació dels dos. És el més utilitzat

en l’actualitat, ja que permet compaginar el treball en la paridora i altres

labors amb l’alimentació dels animals.

Tot i això, independentment del sistema en el qual visquin els animals, quan la

seva producció es baixa han de ser eliminats. Als que més solen matar són:

Ovelles improductives

Ovelles de més de 8 anys

Ovelles amb problemes en la mamella o que no produeixen llet suficient.

Atordiment i mort

L’atordiment més comú i emprat amb les ovelles és l’atordiment elèctric o

electronarcosis. La insensibilitat que causa l’atordiment elèctric és

conseqüència de la inducció d’un atac epilèptic. Els sistemes elèctrics més

utilitzats són el sistema només cap i

el sistema cap i cos.

La intensitat del corrent és el factor

que determina la pèrdua immediata

de la consciència. Un corrent

d’intensitat inferior a lo establert no

produirà insensibilitat en l’animal i li

provocarà una paràlisi molt

dolorosa. Si la intensitat es massa

elevada, llavors hi haurà una

estimulació muscular excessiva i

això provocarà fractures dels óssos

i hemorràgies.

Finalment, a les ovelles i als corders se’ls mata mitjançant un tall al coll.

Després del tall existeix un període de dessagnat en el qual l’animal ha de

morir realment abans d’escorxar-lo.

45

Gallines

Com són?

Les gallines i els pollastres són

animals sensibles i intel·ligents a

més de molt sociables, són

individus als que els agrada

passar el dia netejant-se i posant-

se bé les plomes, picotejar,

prendre el sol o donar-se banys

de sorra.

En llibertat les gallines i galls

estableixen complexes jerarquies

socials, interactuen reconeixent-se entre ells i són capaços d’aprendre nous

comportaments al observa l’èxit o el fracàs dels seus companys. Cada au té un

lloc dintre del seu grup (dominant, submís...). Quan han de realitzar una tasca

segueixen les instruccions del líder del grup.

Aquests animals podent viure entre 10 i 15 anys en llibertat, moren milions

cada any, sent després dels peixos els animals més explotats.

Explotació

Els galls i les gallines són aus explotades per la seva carn i els seus ous. El

Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació diu que “la cria d’aus per produir

carn actualment és una de les activitats ramaderes més importants del nostre

país”. Només a Espanya són assassinades anualment 51 milions de gallines i

47 milions d’elles són empleades per a què ponguin ous.

A les gallines les exploten de dues formes, actualment:

Explotacions de cria ecològica: Es considera explotació ecològica a

les aus que compleixen les condicions del Reglament (CEE) 2092/91 del

Consell de La Unió Europea. Aquest Reglament diu que les gallines

46

ponedores d’ous han de viure en una superfície de 6 metres quadrats en

una zona descoberta i en 4 metres a l’aire lliure. Els pollastres en 10 i 4

metres quadrats respectivament. En aquesta explotació es posa llum

artificial a les gallines ponedores per tal que produeixen més.

Les aus d’aquesta explotació tenen més capacitat de moviment que en

les explotacions convencionals. Però tot i això, en aquest sistema també

hi ha patiment i explotació, ja que no es tenen en compte els interessos

dels animals com viure en llibertat, tindre relacions socials, no ser

assassinats...

Explotacions de cria convencionals: Aquesta explotació és aquella

que no compleix amb el Reglament (CEE) 2092/91 del Consell de La

Unió Europea. I hi ha els següents grups:

Explotacions de selecció: Produeixen ous per incubar, amb l’objectiu

que neixin més aus destinades a la cria.

Explotacions de multiplicació: Produeixen gallines destinades a la

cria, per tal que tinguin fills destinats a la carn.

Explotacions de recria o aus de cria: És on viuen tancades les aus

destinades a criar abans que es reprodueixin. En aquesta explotació

poden viure entre 4 i 6 aus per metre quadrat.

Explotacions de recria o aus d’explotació: És on neixen els pollastres

destinats al consum.

Explotacions de producció: És on viuen els pollastres abans de ser

assassinats per ser carn.

Transport

Les gallines que han sobreviscut a les condicions de vida anteriors, són

transportades a la mort. Aquest transport suposa la mobilització de més

nombre d’animals terrestres que en qualsevol altre àmbit d’explotació animal.

Les gallines són transportades en camions, tancades en petites caixes de

plàstic apilades. La indústria de gallines recomana traslladar als animals en

dejú, el qual comença entre 12 i 6 hores abans de ser transportades, sumant-li

a les 24 hores que pot durar el trajecte.

47

Atordiment i mort

A les gallines les transporten

cap a l’atordiment mitjançant

lones o plàstics, les que es

resisteixen reben descàrregues

elèctriques amb un punxó

elèctric. Un cop transportades

són penjades cap per avall. A

vegades no es penja als animals

correctament i això pot suposar

que caiguin, que es tallin les

ales, que es trenquin les

cames...

Hi ha moltes maneres d’atordir a les aus (gas, atordidor en forma de V,

drogues...) però el que més s’utilitza és la descàrrega elèctrica. Això provoca

una taquicàrdia i així la sang surt amb més facilitat després del tall al coll.

Les aus són assassinades 10 segons després de passa per l’atordidora i

s’utilitzen diverses formes:

Punxonament: Amb el punxó es trenca l’arteria caròtida i la vena

jugular.

Degollament intern: Es talla la vena jugular i la caròtida en la cavitat

bucal amb una tisora.

Degollament extern: Es talla el coll

Asfixia en atmosfera controlada: En un habitacle hermètic s’introdueix

nitrogen i argó en comptes d’oxigen.

Després d’això les aus es dessagnen i són escaldades amb aigua bullent per

tal de treure les plomes.

48

Peixos

Com són?

Els peixos són animals fràgils i sensibles, tenen capacitats i característiques

que pocs coneixem, però tot i això 156 milions de tones són agafats del mar per

arribar als nostres plats

(els peixos capturats es

conten en tones i no

individualment, per tant

s’amaga el nombre real de

víctimes), aquesta xifra no

té en compte els peixos de

piscifactories, ni els peixos

que passen la seva vida

en aquaris o peixeres.

Els peixos tenen

complexos sistemes nerviosos que transmeten senyals neuronals a la seva

espina dorsal i al cervell. Una gran varietat d’estudis demostren que els peixos

produeixen substàncies opiàcies que només es produeixen en l’organisme

quan hi ha dolor, el dolor els fa allunyar-se d’aquest, com qualsevol de

nosaltres faria7.

Com eradicar la indústria càrnica?

Vegetarianisme

El vegetarianisme és un tipus d’alimentació que deixa de consumir qualsevol

tipus de carn o peix. La dieta vegetariana s’enfoca en consumir verdures,

fruites, fruits secs, pasta, llavors, llegums, cereals, etc. Aquesta forma

d’alimentació sovint no es redueix només a la nutrició, sinó que també s’adopta

un estil de vida que rebutja la utilització d’animals per produir bens de consum

o per l’entreteniment humà.

7 Ng, T.B., Chan, T.H., 1990. Adrenocorticotropin-like and opiate-like materials in the brain of the red

grouper

49

La paraula vegetarià o vegetarianisme van sorgir en la primera associació

vegetariana de tot el món, la Vegetarian Society, la qual va ser fundada el 1847

a Manchester. Abans que el mot s’originés es parlava de dieta vegetal o dieta

pitagòrica, ja que els seguidors de Pitàgores eren vegetarians.

Història:

Els testimonis més antics del vegetarianisme daten al voltant del segle VI aC a

la Índia i a l’antiga Grècia. En els dos països aquesta dieta estava directament

connectada amb la idea de la no-violència (anomenada ahimsa a l’Índia).

Motius:

Cada vegetarià o vegetariana té motius diferents que justifiquen la seva dieta.

Les raons més importants per les quals la gent es fa vegetariana són per salut,

per la presència d’additius i hormones a la carn, la carn no els hi agrada, per

defensar als animals i als seus drets, per raons religioses, per la preocupació

per el planeta o per perdre pes.

El motiu més comú és per raons ètiques, les persones decideixen deixar de

banda l’especisme i no volen consumir més animals que han sigut assassinats i

han patit durant tota la seva vida.

La salut també és un argument de pes a l’hora de passar-se a una dieta

vegetariana. L’acadèmia de Nutrició i Dietètica dels Estats Units i l’Associació

de Dietistes de Canadà van demostrar que les dietes vegetarianes que han

sigut adequadament planificades, proporcionen grans beneficis a la salut i

preveuen determinades malalties (càncer de clon, d’ovaris, de mama, de fetge i

de pròstata, també preveu malalties cardiovasculars, entre altres). La dieta

vegetariana sempre i quan hagi estat ben planificada és adequada per

qualsevol edat (nadons, embaràs, nens, adolescents, ancians...). En el cas dels

nens i els nadons s’ha de vigilar l’energia, el calci i les vitamines D i B12.

Un tercer motiu també molt recorregut és el fer-se vegetarià per raons

ecològiques. Aquests vegetarians senyalen que la indústria de la carn és de

les principals causes de la degradació del planeta. Segons estudis8, el sector

8 FAO.org – La ramaderia amenaça el medi ambient

50

ramader genera gasos que col·laboren amb el canvi climàtic, també participa

en la desforestació, en la degradació del sòl i de l’aigua. La revista americana

PETA va publicar un informe de les Nacions Unides on s’afirmava que la

indústria càrnica genera un 40% més de gasos de l’efecte hivernacle que tots

els cotxes, camions, vaixells i avions del món junts9.

Veganisme

El veganisme és un tipus d’alimentació que deixa de consumir o de comprar

qualsevol producte de procedència animal. Una persona vegana a part de no

consumir productes d’origen animal (carn, peix, ous, llet, mel...) també rebutja

l’ús de qualsevol objecte o article que derivi de l’explotació animal. El

veganisme llavors, no és una dieta alimentària sinó una filosofia de vida que es

sosté en criteris ètics.

Els motius per ser vega son iguals que els motius per ser vegetarià, però un

vega va més enllà, ja que els vegetarians participen en l’explotació dels ous, la

llet o la mel.

Tal com diu l’Associació Americana de Dietètica (ADA), les dietes vegetarianes

o veganes adequadament planificades, són saludables, nutricionalment

adequades i poden portar beneficis per a la salut en la prevenció i en el

tractament de malalties. Aquestes dietes són apropiades per a totes les edats i

totes les etapes del cicle vital.

6.2 Circs

Els circs són popularment coneguts com a llocs atractius, divertits i originals,

per aquest motiu un del públic més atret són els nens, els quals també volen

veure animals.

L’altra cara de la moneda és que en aquests circs que utilitzen animals no tot

és alegria i color. Els pallassos i els malabaristes animals viuen una realitat

plena de sofriment, privatització de la llibertat i mort. Els animals que són

obligats a viure als circs no tenen aspectes positius, només malestar i patiment.

9 Peta’s Anima Times, estiu de 2008

51

Privació de la llibertat

Els animals obligats a viure als circs, com els tigres, els lleons, els ossos o els

elefants, viuen privats de la

llibertat durant tota la seva

vida, aquests animals

només surten de les seves

gàbies per ser obligats a

realitzar ridículs trucs.

Aquests animals en llibertat

recorrerien milers de

kilòmetres buscant menjar o

una llar, per tant el fet de no

poder córrer, explorar la

natura o jugar els hi

ocasiona un immens patiment.

Els trucs

Els trucs són la finalitat per la qual s’utilitzen animals al circ. Aquests

moviments encanten al públic i s’obtenen a través de moltes hores

d’entrenament duríssim el qual causa una gran quantitat de patiment. Els

animals pateixen físicament degut a la repetició d’exercicis i els cops que reben

per part dels seus ensinistradors perquè aprenguin de manera ràpida i siguin

obedients. També s’uneix el dolor psicològic dels animals, ja que no entenen el

per què han de fer aquests trucs. Un elefant, un lleó o un tigre no aniria mai en

una bicicleta a la natura, ni creuaria boles de foc, ni aguantaria pilotes amb el

cap.

Transport d’una ciutat a l’altre

Els circs han de viatjar molts quilòmetres per poder oferir el seu espectacle a

diferents ciutats, pobles o països. Els animals durant aquests trajectes pateixen

tant que molts moren. A vegades els compartiments en els quals viatgen no

cobreixen les seves necessitats mínimes, tenen falta de ventilació, de menjar,

d’aigua o d’atencions mèdiques.

52

Malalties i mort

Aquests animals pateixen falta d’exercici, de socialització, d’entreteniment i

d’activitat. Són en la majoria d’ocasions víctimes de malalties mentals a causa

dels danys psicològics. Els desordres mentals els hi provoquen mutilar-se a si

mateixos, donar-se cops al cap o mossegar els barrots de les gàbies. Aquests

animals també pateixen molt físicament, els ensinistradors els hi peguen

constantment amb vares i pals, estan lligats amb cadenes, etc. Els animals del

circ tenen els dies comptats, ja que quan es posen malats o són grans són

assassinats o abandonats. En algunes ocasiones venen aquests animals a

zoològics, a altres circs, a col·leccionistes d’animals exòtics o a científics per

experimentar. En conclusió, acaben la seva vida igual que la van començar, en

la misèria.

Situació animal als circs europeus

La utilització d’animals en els circs ha evolucionat bastant en les últimes

dècades. Ha passat de ser un espectacle admirat per la majoria de la població

a ser qüestionat moralment.

Catalunya va ser la primera comunitat autònoma d’Espanya que va vetar la

presència d’animals als circs, el 2015. A aquesta causa s’hi van sumar València

Vitòria o Oviedo. La mesura que va prendre el Parlament català va ser

impulsada després que l’Associació Professional de Circ de Catalunya

demanés més regulació en la utilització d’animals en els espectacles.

La situació legal dels animals en els circs varia depenent del país europeu. Per

exemple, Xipre, Malta i Grècia han prohibit la utilització d’animals en circs.

D’altra banda Àustria, Croàcia i Eslovènia han vetat espectacles amb animals

silvestres. Després trobem altres països amb prohibició parcial, com Bèlgica,

Bulgària, República Txeca, Estònia, Finlàndia, Hongria, Suècia o Espanya.

Després trobem regions que tenen una gran tradició circense amb animals,

com França o Alemanya, les quals no prohibeixen els circs amb animals. Això

també passa a Irlanda, Lituània Luxemburg, Romania o Eslovàquia.

53

6.3 Indústria pelletera

Cada any 20 milions d’animals són capturats i 40 milions són criats a les

granges per utilitzar la seva pell i fabricar abrics, bosses, estoles... Els animals

que s’utilitzen en aquesta indústria viuen confinats en condicions lamentables i

moren d’una forma horrible, penjats o apallissats.

El cuir per exemple, està molt normalitzat, s’utilitza per calçat, jaquetes,

guants, tapisseria... No ens adonem que el cuir és la pell d’un animal,

normalment de vaca, després de ser tractada amb químics.

Privats de llibertat

Un 85% de les pells amb pels provenen d’animals que s’han passat tota la seva

vida tancats, això és conegut com cria en captivitat.

Un exemple són els visons, els quals viuen en gàbies de 40 cm per 40 cm per

50 cm, ells no es poden moure gairebé i això provoca estrès, angoixa i moltes

lesions físiques. Els visons viuen en llibertat aproximadament uns 6 anys, en

canvi els maten amb només 6 mesos mitjançant diòxid de carbono o trencant-

los el coll. Per a les femelles la situació és pitjor, ja que seran tancades uns

cinc anys, obligades a criar.

Després les guineus, que en llibertat acostumen a recórrer entre 20 i 50 km,

però aquí són tancades en gàbies de 0,6 metres quadrats. Les guineus

pateixen problemes psicològics greus, es neguen a menjar, es mutilen...

Trampes

La major part dels animals matats per la pell provenen de granges pelleteres,

però d’altres provenen de capturar-los mitjançant trampes en el seu hàbitat. Les

víctimes de les trames són llúdries, llops, guineus, gats muntesos, ós rentadors,

castors, etc. Aquestes trampes els hi destrossen les cames, molts s’arriben a

amputar les cames a mossegades per escapar.

Aquestes trampes no només afecten als animals que donen pell i pel a la

indústria pelletera, sinó també a milers de mamífers i aus que passen

accidentalment. Si aconsegueixen escapar seran dèbils, amb molta pèrdua de

54

sang, infeccions, gangrena... Per tant, els que no moren a la trampa tindran el

mateix destí que els que sí.

Mort

L’únic que importa als explotadors

dels animals és que a l’hora de

matar-los la pell no és perjudiqui.

Per això s’utilitzen diversos

mètodes, als visons se’ls mata

trencant-los el coll o amb monòxid

de carbono, un mètode molt lent i

dolorós. A les guineus les maten

amb elèctrodes, amb

descàrregues elèctriques.

6.4 Experimentació científica

L’experimentació amb animals es basa a utilitzar animals per als experiments

científics. Cada any, es calcula que entre 50 i 100 milions d’animals de tota

classe són utilitzats per a l’experimentació anual. La majoria d’animals són

sacrificats després de ser utilitzats.

Al dolor el definim com un comportament per protegir-se a si mateix i evitar el

motiu que està causant dolor, a més a més, és un comportament que indica

impotència i incapacitat. El dolor també inclou por i ansietat.

Respecte a l’experimentació amb animals trobem diversos sistemes de grau de

dolor que s’utilitzen. L’1 és el més lleu i el 6 el més dolorós.

1. Aplicació d’injeccions

2. Aplicació d’anestèsia abans de les investigacions quirúrgiques i

eutanàsia.

3. Aplicació d’anestèsia i cirurgia amb el dolor mínim.

4. Aplicació d’anestèsia però dolor durant la recuperació.

5. Experimentació amb animals conscients.

6. Experimentació amb animals paralitzats i conscients.

55

Una altra qüestió és que en el passat hi havia estudis completament

innecessaris, com per exemple deixar cecs als hàmster per veure si això

incrementa la seva agressivitat. Un altre estudi anomenat LD50, el qual

consisteix a provar els efectes tòxics de varies substàncies, incrementant la

dosis fins que la mitat d’animals de prova moren. Un altre estudi anomenat

Prova Draize, que vol provar els efectes secundaris de químics utilitzats en

cosmètics, per fer-ho posen la substància a l’ull d’un conill i amb l’altre ull el

comparen.

Una filosofia coherent sobre l’experimentació amb animals va ser

desenvolupada per Nuffield Council on Bioethics. Aquí es diu que a més a més

dels protocols d’experimentació és molt important tindre en compte les

condicions de vida dels animals, com la cria, el transport, l’alimentació,

l’allotjament i la forma de manegar-los. El principi bàsic diu que es justificable

utilitzar animals exclusivament si no hi ha cap altra manera d’obtenir el

coneixement.

El grup Nuffield a més a més, recomana les tres pautes desenvolupades per

Russell i R. Burch als anys 1950 com a guies per la investigació amb animals:

Reemplaçament, reducció i refinament.

Es pretén reemplaçar l’experimentació amb animals per altres mètodes

sempre que sigui possible.

Es pretén reduir el nombre d’animals utilitzats.

Es pretén refinar els procediments per reduir al màxim el dolor i l’estrès.

Això vol dir refinar les tècniques experimentals abans d’aplicar-les.

Origen de l’experimentació animal

Les primeres referències que trobem a l’experimentació animal es troben als

escrits grecs al segle II i IV aC. Aristòtil i Erasístrato van ser dels primers en

realitzar experiments amb animals vius. Galeno, un metge romà que va viure

en el segle II dC va disseccionar porcs i cabres i per això es considerat el pare

de la vivisecció.

Els animals han sigut utilitzats al llarg de tota la història de la investigació

biomèdica. Els fundadors del quart zoo més antic d’Europa, el de Dublín, eren

56

metges i s’interessaven per l’estudi dels animals, vius o morts. El 1880, Louis

Pasteur va demostrar la teoria microbiana de la malaltia al experimentar amb

una ovella. El 1890, Ivan Pavlov va utilitzar gossos per realitzar un famós

experiment. La insulina també va ser aïllada per primer cop utilitzant gossos. El

1957 una gossa va ser dels primers animals que van orbitar la Terra. I així una

interminable llista d’experiments amb animals.

Debat històric

A mesura que l’experimentació amb animals

s’anava normalitzant i cada cop més

científics la posaven en pràctica, també

augmentaven les crítiques i la controvèrsia.

El 1655, Edmund O’Meara (Defensor de la

filosofia galènica) va declarar la seva

oposició a aquesta experimentació i va dir

que “la miserable tortura de la vivisecció

situa al cos en un estat no natural”.

O’Meara i altres personatges deien que la

fisiologia d’un animal es podia veure afectada a causa de l’estrès, a la por i al

dolor d’una vivisecció i per tant, els resultats no serien útils. També hi havia

objeccions ètiques que argumentaven que no és justificat el mal als animals per

al benefici humà.

El 1822, es va crear la primera llei de protecció dels animals al parlament

britànic. Aquesta va ser la primera llei la qual l’objecte era regular

l’experimentació amb animals i va ser promoguda per Charles Darwin (Científic

britànic), el qual va declarar: “Estic d’acord amb l’ús d’animals per a la

investigació real en fisiologia, però no per mera i detestable curiositat”:

L’oposició a l’ús d’animals per experimentació va sorgir als Estats Units, quan

Henry Bergh va fundar la Societat Americana per a la Prevenció de la Crueltat

cap als Animals.

57

Alternatives a l’experimentació animal

Els laboratoris Pharmagene, a Anglaterra, són l’única companyia que utilitza

exclusivament teixits humans i models d’ordinador en el desenvolupament de

medicaments i proves de productes.

Pharmagene estudia com els medicaments afecten els gens dels humans i les

seves proteïnes mitjançant biologia molecular, farmacologia analítica i

bioquímica. Els científics d’aquesta companyia creuen que el procés sense

animals es més eficient. El cofundador de Pharmagene, Gordon Baxter diu que

“Si tenim informació sobre gens humans, quin és el sentit de recórrer als

animals?10

En lloc d’aplicar químics en els ulls dels animals per provar la toxicitat del

producte, els investigadors cultiven cèl·lules en una membrana i amb monitors

elèctrics veuen els canvis que les cèl·lules produeixen11.

Un exemple és l’empresa Avon Products, la qual matava a l’any 24.000 animals

provant cosmètics. Actualment realitza moltes proves sense matar animals,

incloent-hi la Irritation Assay System, una prova per mesurar els nivells

d’irritació del producte. Mitjançant l’ús de teixit sintètic, el qual imita la reacció

de la còrnia i la pell humana, es pot determinar la toxicitat de més de 5000

materials diferents. Tres companyies ja han desenvolupat pell humana artificial

per reemplaçar proves animals.

Els científics també poden utilitzar models matemàtics i per ordinador, per

poder predir la toxicitat de la substància. Per mitjà d’ordinadors, els científics

han pogut construir un model de cor humà, el qual permet als investigadors

provar electrònicament tractaments.

En medicina, la principal font d’informació prové dels hospitals, les clíniques i

les estadístiques d’epidemiologia. Voluntaris, autòpsies, estadístiques i estudis

dels casos permeten més precisió en el diagnòstic i el tractament de les

malalties dels humans. No fa falta recórrer als animals, els quals contrauen

malalties en condicions diferents dels humans.

10

Reuters, “British Company Pioneers Non-Animal Tests”, 29 Aug. 1996 11

“New Toxicity Test Designed to Spare Laboratory Animals” Orlando Sentinel, 23 Aug. 1996

58

Cada cop més estudiants de medicina es neguen a utilitzar animals en els

experiments, i molts es graduen sense haver-ne utilitzat cap. Diverses

universitats, com Harvard, Yale i Stanford utilitzen innovadors mètodes que no

requereixen animals.

6.5 Aquaris i zoològics

Els zoològics se suposa que existeixen a causa de la preocupació cap als

animals, però més aviat són col·leccions d’animals. No són refugis i molt menys

una llar per als animals. Els animals del zoològic no poden realitzar els seus

comportaments naturals, els quals farien a la natura, com córrer, volar, escalar,

relacionar-se.... Els zoològics ensenyen que està bé interferir i mantindré en

captiveri a animals només perquè nosaltres, els humans, els puguem veure. No

importa el seu avorriment, la soledat o la privació del seu instint natural.

L’activista de Born Free, Virgina Mackenna declara a favor dels animals que

“els animals salvatges pertanyen a la natura, no han d’estar tancats a

zoològics. La llibertat és un concepte preciós, i els animals salvatges pateixen

física i mentalment per la falta de llibertat que el seu captiveri els imposa”.

Escassa inversió en cuidar als animals

Milions de persones visiten cada any els zoològics, tot i això, la majora

d’aquests pateixen pèrdues econòmiques, per aquest motiu han de trobar

maneres de reduir els costos i seguir atraient els visitants. El diari The Wall

Street Journal, dels Estats Units, va declarar al 2003 que “quasi la meitat dels

parcs zoològics del país estan suportant reduccions de despeses. La

assistència de persones al zoològic ha baixat un 3% a escala nacional. I els

fons que són destinats a proporcionar millors condicions per als animals, són

sovint utilitzats en millores estètiques, com jardineria, tenda de regals...

Aquesta escassa inversió fa que els animals paguin les conseqüències, i sovint

el públic. El 2007, una tigressa siberiana d’un zoològic de baixa qualitat a San

Francisco, va escapar i va ser matada a trets després de matar a una persona.

El 1998, a Argentina un nen de set anys va ser atacat per un os al Parc Cuttini

Mundo Animal. Li va arrancar el braç i la mà esquerra.

59

Al 9 de maig de 1999, a Alacant tres tigres del Safari Park van atacar a dos

ciutadans i els van matar. El 1985 un lleó va ferir de gravetat a dues persones

en la reserva Safari Park a prop del Vendrell. El 1990 un lleó va atacar

greument al seu cuidador al zoo de la Casa de Camp. El 1991 una nena de 10

anys va perdre un braç, ja que una lleona de la Reserva de Rioleón Safari Park

de Tarragona la va atacar. I una llarga i llarga llista d’accidents arreu del món.

Accidents que no succeirien si els animals no estiguessin tancats en zoològics.

Entreteniment, no educació

Els zoològics es venen com a parcs on podràs aprendre, però la veritat és que

la majoria de visitants només estan uns minuts en cada recinte, buscant

entreteniment i no formació. Un guia del Zoològic Nacional dels Estats Units va

realitzar cinc estudis seguint a més de 700 visitants del zoo i es va donar

compta que no importava l’animal que estigués tancat allà a la gàbia, les

persones el miraven com si fos un paper de mural.

Els recintes dels zoològics solen ser molt petits, no promouen la comprensió i el

respecte cap als animals, només donen informació sobre que menja aquell

animal, o les diferents espècies i el seu entorn natural. No són respectades les

necessitats naturals de cada espècie. Als ocells, per exemple se’ls hi talla les

ales per tal que no puguin volar dintre del recinte. Els animals aquàtics sovint

no tenen aigua suficient, els animals que solen viure en manada sovint estan

sols o en parella. La caça o l’aparellament desapareix. Els animals no tenen

privacitat, ni estimulació mental o física. Totes aquestes condicions acaben

desembocant en un comportament destructiu i anormal anomenat “zoocosis” o

psicosis del zoològic.

La universitat d’Oxford va realitzar un estudi comparant durant 4 dècades la

vida dels animals en captiveri i en la natura. Va descobrir que els animals com

els ossos polars, lleons, tigres i guepards mostraven clars signes d’estrès i va

treure com a conclusions que “la cura dels animals carnívors devia ser

àmpliament millorat i si no han de retirar-los d’allà”. Un altre estudi que van

realitzar es va aplicar sobre 4500 elefants, tant en captiveri com lliures. Els

elefants en captiveri vivien uns 16,9 anys i els elefants en reserves naturals una

60

mitja de 56 anys. Per tant, va quedar demostrat que els parcs zoològics

deterioren la seva viabilitat.

Zoològics innecessaris

Les especies en extinció, no necessiten de zoològics per mantenir-se a la

Terra. Aquestes especies, només aconseguiran sobreviure si el seu hàbitat es

conserva i es lluita contra els

perills que les amenacen. No

fan falta parcs zoològics sinó

donar suport a grups com

International Primate

Protection League, la Born

Free Foundation o Earth

Island Institude, etc. També hi

ha santuaris sense ànim de

lucre acreditats per

l’Associació de Santuaris, com

the Elephant Sanctuary o la Performing Animal, els quals rescaten i cuiden

animals exòtics però no els venen ni es lucren d’ells.

Per veure un animal no fa falta que aquest es passi la vida tancat en una gàbia.

Amb la programació de la televisió informativa, internet i la relativa facilitat de

viatjar és més que suficient per conèixer animals exòtics.

Què podem fer?

Per eradicar els zoològics només cal no visitar-los. Amb els diners de l’entrada

pagues la presó dels animals, la negociació amb ells i l’explotació. S’han de

promoure i protegir iniciatives lliures de patiment, intentar que les escoles no

facin visites amb els nens de primària. Es poden escriure cartes als diaris

locals, expressant la preocupació i la teva voluntat en contra del maltractament

que els zoològics comporten. També et pots associar amb organitzacions que

lluiten activament informant el públic sobre la crueltat d’aquests recintes.

61

6.6 Tradicions cruels

Els humans hem avançat en els últims segles moltíssim. Ens sorprenem

nosaltres mateixos dels avenços tecnològics i científics que tenim. Hem

avançat en medicina, robòtica i en la ciència en general.

L’home ha avançat molt, però hi ha un apartat en el qual no hem avançat gaire,

i aquest és el maltractament als animals per pura diversió. En ple segle XXI se

segueixen matant i danyant a animals de les formes més cruels possibles.

A continuació detallarem algunes de les tradicions que se segueixen fent al

món.

Bou goig: Se celebra als carrers de Medinaceli, a Sòria (Espanya). És

una “tradició” del segle XVI en la qual és lliga a un toro per les banyes i

aquest queda immobilitzat. Es cala foc a les seves banyes. L’animal

pateix graus cremades i moltíssima por i estrès. Aquest tipus de toros de

foc també és molt típic a la comunitat valenciana, on més de 140

municipis el celebren.

Bous cap llaçats: Aquesta crueltat és típica en Aragó, Navarra, la Rioja,

Andalusia i València però sobretot a Castella i Lleó. Els bous són agafats

pel cap amb cordes i després arrossegats pels carrers. Aquestes cordes

produeixen traumatismes en les banyes i el coll pateix estrips.

Toro de San Juan: Es celebra a Càceres entre el 23 i el 28 de Juny. El

bou se solta en un recinte i com si fos una diana, es llancen contra ell

dards que es claven en la seva pell. Després se’l mata d’un tret. Aquesta

festa està declarada bé d’interès turístic.

El gir del gos: Al poble de Brodilovo (a prop de la capital de Bulgària) se

celebra una festa en la qual lliguen a diversos gossos a grans cordes

que pengen del riu i els fan girar. Per augmentar la “diversió”, els dies

previs a la festa donen molt de menjar a aquests gossos i els taponen

l’anus. Quan arriba la festa la corda del seu estómac gira violentament i

com que ja no te’l tap a l’anus fa que evacuï.

Ànecs a l’aigua: A València ha tornat aquesta competició que feia anys

que es va prohibir. Consisteix a llançar ànecs a l’aigua i la gent els ha

d’agafar.

62

Matança de dofins a Dinamarca: Cada any, en les costes de les illes

Feroe es duu a terme la matança de milers de dofins per part

d’adolescents que celebren que ha arribat a l’edat adulta. Aquesta festa

deixa les aigües tenyides de vermell. Es maten al voltant de 25000

dofins. Els joves s’aprofiten de la confiança dels dofins en els humans

per matar-los.

Curses de gansos: A Toledo hi ha una tradició en la qual es pengen

gansos cap per avall, els homes muntats a cavall han d’aconseguir

arrancar-los el cap.

Apedregada de Judes: A Robledo de Chavela (Madrid) celebren la

setmana Santa llençant pedres a un nino que ha sigut penjat a la plaça i

simbolitza Judes. Aquest nino està rodejant de càntirs els quals també

han de trencar. Dintre dels càntirs hi ha gats i esquirols, els quals la

majoria moren.

63

7. Holocaust animal

7.1 Què és un holocaust?

La paraula “Holocaust” prové del grec i vol dir “sacrifici per foc”. L’holocaust

més conegut és el que va cometre el règim nazi, en un intent d’eliminar a la

població considerada inferior, prenent com a referència el poble alemany. Entre

aquesta població declarada inferior i trobem els jueus, gitanos, homosexuals,

etc.

L’holocaust té com a idea principal que existeixen éssers inferiors. Per això, el

pensament de Hitler tenia com a base el que avui dia es coneix com a

“darwinisme social”, que és l’aplicació de la teoria de l’evolució proposada per

Darwin a la societat. Des d’aquest punt de vista, Hitler sostenia que no només

hi ha especies més evolucionades que altres – i que en aquesta evolució

l’humà és el més evolucionat de tots – sinó que també que entre els éssers

humans hi ha races superiors i inferiors, i la punta de la piràmide l’ocupa el

poble alemany, i la raça àrea en general. En aquesta lògica de jerarquització,

els pobles inferiors deuen ser exterminats o sacrificats pel bé de la humanitat,

per tal de desenvolupar als aris.

7.2 Què és l’holocaust animal?

Aquest és el fondament amb el que compta l’holocaust animal. Jerarquitzats

per espècies, ens atrevim a dir quins animals mereixen ser sacrificats per tal de

millorar la humanitat. Malauradament, Auschwitz no és un fet aïllat ni un

element del passat el qual ens ha ajudat per aprendre, ja que les condicions

que el van fer possible, encara perduren. Les pràctiques exercides pels nazis

als camps de concentració i altres centres de tortura, són exactament el que

avui en dia fem nosaltres als animals, que a l’igual que nosaltres tenen la

capacitat de sentir i tenen interessos propis. El genocidi d’humans durant el

règim nazi, no va ser un esdeveniment excepcional, sinó una conseqüència

més de la mentalitat humana i la seva cultura: la cultura de la dominació.

64

Molts autors comparen el tractament que es dóna als animals amb l’holocaust

jueu, com per exemple PETA (Persones per el Tracte Ètic dels Animals) mostra

en la publicació L’ holocaust en el teu plat imatges de jueus en els camps de

concentració comparats amb els animals maltractats a les indústries càrniques i

la presidenta (Ingrid Newkirk) diu el següent: “Als camps de concentració 6

milions de jueus van ser aniquilats, però 6 milions de gallines moriran aquest

any als escorxadors”.

Edgar-Kupfer-Koberwitz, el qual va ser un presoner a un camp de concentració

va escriure secretament durant el seu captiveri: “Rebutjo menjar animals

perquè no em puc nodrir amb el patiment i la mort d’altres éssers. El rebutjo

perquè jo he patit tant que puc sentir el patiment dels altres. Jo crec que els

homes continuaran matant-se i torturant-se els uns als altres mentre matin i

torturin als animals”. L’autor jueu Isaac Bashevis Singer, el qual va rebre el

premi Nobel de Literatura al 1978, també va comparar l’holocaust a moltes de

les seves novel·les. En una de les histories, el protagonista diu: “En relació als

animals totes les persones són nazis, pels animals és un etern camp de

concentració”.

L’holocaust nazi i l’holocaust animal no és que tinguessin similituds, és que van

ser el mateix. A continuació un resumen de moltes de les similituds entre els

dos holocausts.

Domesticació: La domesticació dels animals de granja, és a dir, la seva

esclavitud, va servir de model per realitzar l’esclavitud humana. En

aquesta esclavització humana, les persones considerades inferiors eren

utilitzades i domesticades.

Llenguatge: Són moltes les expressions despectives que tenim els

humans i involucren animals. Per exemple, ets brut com un porc, ets un

ase, ets un gos. Això reflecteix la nostra concepció dels animals com a

éssers inferiors. En tota la literatura antisemita hi ha aquestes

comparacions, on es compara als jueus amb els porcs.

Genètica: Quan exploten animals sempre es busca ressaltar les

característiques més bones, recorrent a la genètica, i fent desaparèixer

les menys bones. Així va ser com programes d’esterilització i eutanàsia

65

van ser forçades en la població negra, jueva, llatina... Els pioners en

aquesta barbàrie van ser els estatunidencs, que venien de dirigir

indústries càrniques.

Matança industrialitzada: La matança industrialitzada d’animals va

començar als Estats Units. L’eficàcia de la matança depenia de la forma

en que es processava la matèria primera (dessagnament per als animals

i càmera de gas als jueus). La matança no s’atura, ja que l’objectiu es

matar tanta matèria prima (éssers vius) com sigui possible.

Matança humanitària: Les persones creuen que als que exterminen

són inferiors, però sempre apareixen qüestions morals. La matança

humanitària predica matar sense patiment. Això no existeix, ja que la

víctima mor igual, però la ment de l’assassí queda més tranquil·la. En les

persones va haver-hi la càmera de gas i en els animals el xoc elèctric.

“L’holocaust encara no ha acabat”

66

8. Moviment d’Alliberament

Animal

8.1 Què és el moviment d’alliberament animal?

S’entén per alliberació animal la idea que tots els animals, sense tindre en

compte la seva espècie, han de ser lliures. Aquest moviment lluita per portar a

terme aquest principi i està format per activistes, acadèmics, artistes,

campanyes, grups organitzats, individus... Els quals volen abolir la utilització

d’animals per fins com la investigació, l’alimentació, l’entreteniment o la

indústria tèxtil. L’objectiu principal d’aquest moviment és eradicar l’especisme.

El moviment d’alliberació animal es va començar a concretar a finals del segle

XX (anys 60) a Anglaterra. Aquest era un país que ja comptava amb una visió

una mica diferent respecte als animals, ja que des del segle XIX que intentava

que els animals explotats rebessin millor tractament. Promovien lleis i

regulacions per reduir el patiment. A principis dels anys 70, es produeix un gran

avenç, ja que molts activistes s’oposen a intentar aconseguir una explotació

més digna i es dediquen a intentar eradicar l’explotació. Una part del moviment,

farta de la ineficàcia d’intentar ajudar als animals mitjançant la legislació,

decideix passar a l’acció directa i s’enfronten ells mateixos als problemes que

volen resoldre. Així sorgeixen els grups com Associació de Sabotejadors de

Caça, la Banda de la Misericòrdia, les Lligues per a l’Alliberació Animal o el

Front d’Alliberació animal.

No totes les persones que senten empatia envers els animals tenen les

mateixes idees, ni els mateixos objectius o medis per aconseguir-los. Hi ha un

corrent que intenta millorar les condicions de vida dels animals mitjançant

reformes legals, això es coneix com a benestarisme. Després trobem el

neobenestarisme, que intenta abolir l’esclavitud animal mitjançant tècniques

benestarisme. Per últim trobem l’abolicionisme, el qual busca acabar amb

67

l’explotació animal de manera absoluta, sense reformes legals que facin menys

greu l’explotació, sinó eradicant-la.

8.2 Com actua aquest moviment?

El moviment d’alliberament animal no és un corrent filosòfica, sinó una lluita,

per tant implica actuació. El moviment articula en tres punts clau: la demanda,

l’oferta i els animals explotats.

Demanda: Es busca reduir la demanda tant com es pugui, expandint

l’antiespecisme i el veganisme. L’explotació animal és considerada un

mercat. Si es redueix la demanda, aquest mercat quedaria molt danyat.

Si es dóna a conèixer la situació dels animals explotats i si s’ensenyen

alternatives viables, més persones decidiran unir-se a la causa.

Oferta: El raonament és que aquells que exploten animals per qüestions

econòmiques ho fan per què els hi resulta rendible, no perquè odiïn als

animals. En el moment en el qual deixi de ser rendible, deixaran de fer-

ho. Aquí entren en joc les campanyes de pressió que es fan a les

empreses, boicots i sabotatges. L’objectiu és que perdin diners i fer que

deixin d’explotar animals.

Animals explotats: Per últim, aquest moviment dedica la seva energia a

rescatar animals de centres d’explotació. Entren a granges, laboratoris,

circs, etc. I intenten rescatar a tots els que sigui possible e intentant que

puguin viure en llibertat, en santuaris o refugis.

Algunes de les accions que es porten a terme són il·legals, i això fa que es

generi molta polèmica i debats interns. Dintre de l’alliberament animal no es

pensa si és un acte legal o il·legal, sinó just o injust. Aplicar descàrregues

elèctriques en el cervell d’un gat és legal, però en canvi colar-se en el laboratori

per alliberar al gat és il·legal. Caçar és legal, danyar el material dels caçadors

és il·legal. Les lleis estan fetes per protegir l’ordre social i aquest es basa en la

propietat privada. Els que posen la propietat privada per sobre de la llibertat i

de la vida, què podem esperar?

68

8.3 Què pots fer tu?

Ara que ja has arribat fins aquí segurament et faci mal conèixer la situació i no

saber com actuar o que fer per eradicar això. El primer pas per trobar respostes

és fer-se preguntes. Encara que faci mal, informar-se i tindre els ulls oberts és

fonamental per canviar les coses. A partir d’aquí pots començar a actuar.

A continuació explicarem algunes de les coses que pots fer per lluitar contra

l’especisme i alliberar als animals.

A escala individual

Informat i comparteix el que saps amb els altres: Com més

informació tinguis del tema, més arguments trobaràs, i serà més fàcil

debatre i transmetre informació a altres persones.

Alimentat sense productes animals: Hi ha molta informació sobre com

portar viablement una dieta vegana sense carències. Cada persona té

un ritme i una transició d’una dieta a una altra diferent. Canviar a la dieta

vegana requereix aprenentatge i molts cops s’urgiran dubtes. Es pot

començar amb dietes vegetarianes i anar passant a poc a poc a una

dieta vegana.

No utilitzis productes testats en animals: Els envasos de cosmètics o

de neteja tenen símbols i anotacions darrere que indiquen si han sigut

testats o no en animals. Si no posa res, el més probable és que sí.

No vesteixis pell, llana, seda o plomes: En mirar l’etiqueta podem

saber de què està fet el producte.

Rebutja els espectacles amb animals: No fa falta divertir-se mitjançant

animals. No acudeixis als zoos, als circs, als aquaris, etc. Sigues crític

amb els espectacles de cine o televisió en els que apareixen animals.

No compris animals, adopta: La compra d’animals perpetua utilitzar als

animals com a objectes.

69

A escala col·lectiva

Organització: Hi ha molts grups organitzats que lluiten contra

l’especisme, et pots unir a ells o col·laborar puntualment. També pots

combatre’l de manera individual o amb un grup d’amics.

Conscienciació social i difusió: L’antiespecisme s’ha de transmetre a

la societat. Es pot fer mitjançant xerrades informatives, distribuint

material, dissenyant webs, posant cartells...

Acció directa: Hi ha moltíssimes possibilitats, ja que es basa en

l’autoorganització, els límits els defineix cada individu. Alguns exemples

serien manifestacions, protestes en llocs on es lucren d’explotació

animal, boicot a les empreses, sabotatges, rescats d’animals...

“L’especisme està molt inculcat en les ments de la població, a vegades pot

semblar impossible acabar amb ell, però l’únic que no serveix per res és no fer

res”.

70

9. Part pra ctica

9.1 Introducció

La meva part pràctica s’ha centrat en el meu voluntariat en una protectora

privada d’animals. Després d’una part teòrica intentant demostrar la

importància d’uns éssers tan meravellosos com els animals, vull fer alguna

cosa per ajudar-los. A més a més d’ajudar-los, també pretenc demostrar que la

meva hipòtesi es compleix. Intentaré demostrar un cop més que si la nostra

relació amb els animals fos moralment correcte i no necessités canvis, llavors

les protectores d’animals no existirien.

Si existeixen les protectores d’animals, les gateres, gosseres, etc. És perquè la

gent abandona als animals, no els hi donen la consideració que mereixen, no

tenen en compte que l’animal que estan abandonant o fins i tot maltractant, és

igual a ells.

En conclusió, aquesta part del treball m’involucrarà de ple en l’ajut als animals, i

podré comprovar i treure conclusions de la nostra relació amb els animals.

9.2 Diari de la protectora

Dia 1: 22 de Juny del 2016

Avui ha començat la meva part pràctica del TR. Només arribar a la protectora

ens hem trobat amb tres cavalls que passegen lliurement per tot el recinte fins

a la nit, que els guarden. Els cavalls són uns animals que si no has estat amb

ells habitualment i no estàs acostumat, impressionen, ja que són molt alts i

corpulents. Tot i això, ens han explicat que un cavall té un comportament molt

semblant al d’un gos, només que és molt més gran. Quan hem arribat com que

era el primer cop que hi érem ens han explicat una mica que s’ha de fer en

cada recinte de cada animal. Jo he acompanyat a la Maribel, la voluntària més

fidel, per tot arreu perquè m’anés explicant i jo anés veient tot el que fa.

El primer que hem fet ha sigut entrar amb les gallines, després de guardar-les.

Els hi hem esclafat el pa sec i els hem donat perquè se’l mengin. També hem

71

buscat els ous i els hem recollit. Amb les gallines també hi viuen les tres

ovelles, que són molt porugues i no deixen que ningú s’atansi perquè marxen

corrents.

Després d’això hem entrat a la gàbia dels gats. A la protectora l’animal que més

abunda és el gat, ja que és el que la gent abandona més al carrer. Molts dels

gats que hi trobem aquí tenen traumes i tenen molta por als humans. D’altres,

s’atansen a tu i volen que els toquis, ja que necessiten afecte. Els hi hem donat

menjar a tots i hem estat una estona amb ells.

Tot seguit hem alimentat als gossos. Un cop hem fet tot això la feina ja està en

gran part feta. A partir d’aquí només hem de medicar a alguns animals i netejar

les instal·lacions. Després ja podem estar amb els gossos, que no paren de

jugar i de buscar afecte.

Dia 9: 11 de Juliol de 2016

Com cada dia, el primer que fem en arribar a la protectora es tancar a les

gallines al seu recinte. Un cop tancades, és molt important revisar que no s’hagi

quedat cap amagada per el recinte, ja que si més tard al soltar els gossos l’ha

trobessin, la matarien. Quan ja s’ha revisat que totes estiguin al seu lloc, se

solten als gossos que són els que revolucionen tot, ja que tenen molta energia i

els hi encanta jugar. Els gossos ja ens coneixen i s’han fet a nosaltres i sempre

busquen el nostre afecte. Són tan agraïts.

Dia 10: 13 de Juliol de 2016

Avui a la protectora ha vingut una família a visitar a la gossa de la raça pastor

alemany, Blanca. Aquesta família ha vingut, ja que la volen adoptar, per tant, la

volien veure. La protectora es fa completament càrrec i es preocupa el 100%

de la família que adopta als seus gossos, és a dir, mai donarien un gos a una

família que el volgués utilitzar per a vigilant, o per a altres coses que la

protectora no considera bé. Els gossos d’aquí ja han patit molt, i per això volen

que la família que els adopti els tractin com es mereixen.

72

Dia 12: 18 de Juliol de 2016

Com sempre, hem fet totes les tasques diàries, les quals ja tenim de la mà i ens

sentim completament integrats. Avui ens han donat una bona notícia, tot i que

una part de nosaltres s’ha ficat una mica trista. La gosa de nom Blanca, una

pastora alemany, ha sigut adoptada, i tot i que és l’últim cop que la veiem, és

una gran notícia, ja que la família que l’adopta li podrà donar una millor vida.

Aquesta gossa era l’última de 8 germans que quedava per adoptar. Els seus

germans van ser adoptats fa mesos, però a ella encara ningú la volia. Als seus

germans va ser més fàcil que els adoptessin, ja que eren pastors alemanys

d’un color de cabell molt més blanc que ella, i per això la gent els va preferir, ja

que la gent, no se sap per què, sempre opta pels gossos més blancs.

Dia 14: 24 de Juliol de 2016

Aquest cop hem anat un dia a la protectora que mai abans havíem anat; un

diumenge. Això és degut a que a la protectora han fet un rescat de 7 cadells de

gos i la seva mare. Aquests animals estaven en una gossera en molt males

condicions. Van arribar a la nostra protectora famèlics, sobretot la mare, que de

la gana que té ja no podia donar llet als seus fills i ha perdut l’instint maternal.

A partir d’ara vindran dies de molt treball i dedicació, ja que al tindre 7 cadells

l’atenció ha de bolcar-se en ells, ja que són els més sensibles. Jo he decidit

que m’encarregaré d’ells i que els altres voluntaris s’ocupin de les altres coses.

Dia 15: 27 de Juliol de 2016

Aquests dies son dies de molta vocació en els cadells i la mare, que són els

nous arribats i els que més ho necessiten. La mare continua estant molt prima,

si la toques se li noten molt els ossos. Els cadells en canvi, estan sans, tot i que

li estem donant medicina desparasitant, ja que tenen cucs a la panxa; si es

tracta no és greu, però si no es tractés, els cucs els podrien arribar a matar.

73

Dia 16: 30 de Juliol de 2016

Avui, com cada dia hem arribat a la protectora disposats a fer les tasques

normals però ens hem emportat una sorpresa. Dos cadells més de gos han

arribat. Aquests dos cadells vénen d’Extremadura, d’una gossera on no tenen

als gossos en les bones condicions que haurien de tindre. Un dels cadells està

molt trasbalsat, segurament pel llarg viatge i per què té por, per aquest motiu

no ha volgut menjar res. L’altre cadell s’ha incorporat molt més bé, segurament

per què és més petit i no és gaire conscient de tot.

Dia 17: 1 d’Agost de 2016

El meu pare feia dies que rumiava com millorar les instal·lacions dels gossos, ja

que, comparant amb la resta d’animals, eren els únics que no tenien un bon

recinte. La resta d’animals tenen tendals al sostre que paren bastant la calor,

en canvi els gossos no en tenien, només unes casetes de plàstic, que no s’hi

ficaven. El meu pare és molt manetes i se li dóna molt bé la fusta, així que va

decidir construir 5 casetes de fusta, ben àmplies, on a dintre cap més d’un gos,

i al sostre ficar tendals per parar la calor. Pel motiu de la construcció, aquesta

setmana anirem cada dia.

Dia 18: 2 d’Agost de 2016

La construcció ja està iniciada i de moment no ha sortit cap problema.

Els cadells de gosset cada cop estan més espavilats i més entremaliats. A mi,

ja em coneixen i m’estimen, sempre que entro a la gàbia en arribar venen tots

plorant cap a mi. Els dos cadells que van arribar més tard ja s’han ben

incorporat, i ja no estan tristos. La mare, tot i estar encara molt prima, ja no

passa gana i menja adequadament.

Dia 20: 4 d’Agost de 2016

La construcció va per molt bon camí, jo ajudo al meu pare a fer forats, a clavar

claus i a fer fora als cadells que no paren d’atansar-se curiosos.

Avui, a la protectora han retornat a la Blanca, la pastora alemanya que van

adoptar fa unes setmanes, ja que han vist que no poden satisfer les seves

74

necessitats, és a dir, treure-la a passejar tot el que toca. Aquest problema és un

problema que es repeteix en moltes adopcions, les persones agafen un gos

fixant-se només en el seu aspecte, però no miren el seu caràcter, no s’adonen

que si són persones tranquil·les, han d’agafar un gos tranquil, en canvi si són

persones actives, un gos actiu. La gent agafa gossos amb unes necessitats

diferents de les seves i acaben tornant-lo (en aquest cas) o abandonant-lo.

Dia 32: 16 d’Agost de 2016

Els cadells segueixen creixent adequadament i feliços. Els gats i la resta dels

animals també estan molt bé.

Avui tenim una bona notícia i es que un dels gossets que van arribar fa poc, en

Martin, ha sigut adoptat per una família. En uns dies vindran a buscar-lo i

esperem que tot surti bé.

Dia 34: 18 d’Agost de 2016

Aquests dies eren dies molt tranquils i rutinaris, la construcció anava en molt

bon camí i ja estava quasi acabada. Ningú s’imaginava que un brot de Parvo

sorgiria (Parvoriosis canina)

Aquesta malaltia afecta normalment als cadells de gos i es manifesta amb

molts vòmits i diarrees amb sang, deshidratació, falta de gana... Sense un

tractament a temps, en qüestió de 7 dies, l’animal mor. En conclusió, és una

malaltia molt greu que estem patint actualment a la protectora.

A la protectora ja hem portat d’urgències a 3 gossos que han contret la malaltia.

Dos dels quals són cadells i l’altre una pastora alemanya. Un dels cadells

sembla que millora una mica, de l’altre encara no tenim notícies. La pastora

alemanya però, pinta molt malament.

A sobre, tenim una altra mala notícia i és que el gos que van adoptar fa poc, en

Martin, serà retornat, ja que segons la família no s’adapta amb el seu gat.

75

Dia 41: 26 d’Agost de 2016

L’ambient ha canviat completament a la gossera. Els gossets s’han anat

contagiant tots a poc a poc, però gràcies al fet que ens hem adonat i els hem

portat al veterinari a temps, tot ho han superat! No hem tingut males notícies,

sinó al contrari. A més a més, al gosset Martin que tornarien perquè no

s’adaptava amb el gat, al final es queda amb la família.

Dia 55: 9 de Setembre de 2016

Estem gaudint els últims dies d’estiu aquí a la protectora, ja que, quan comenci

l’hivern es fa de nit més aviat, i aquí com que no hi ha llum no s’hi veu gens,

per tant s’ha d’anar abans i marxar abans que sigui de nit. A més, com que jo

començo el curs no tindré tant de temps i no podré anar cada dia com he fet

durant l’estiu.

Els gossets estan tots molt bé, cada cop els veiem a tots més grans i recordem

com fa poques setmanes eren tan petits...

Dia 61: 30 de Setembre de 2016.

Fa uns dies vaig arribar a la gossera i em van dir que havien adoptat a dos dels

petitons, al Bambú i al Omax. Al principi em vaig ficar molt trista, ja que eren

dos gossets als quals jo tenia molt apreciï. Havia estat amb ells d’ençà que van

arribar a la protectora, amb poques setmanes de vida, els havia cuidat,

protegit... El que més pena em va fer de tot és que no em vaig poder acomiadar

d’ells. Però pensat amb calma em vaig alegrar molt per ells, ja que el treball

dels voluntaris es donar-los una bona vida a la protectora, però la veritable

intenció és aconseguir que tinguin una bona vida amb una família.

Dia 100: 25 de Novembre de 2016

A la protectora tot ha seguit el seu transcurs dins de la normalitat. Han arribat

gossos nous, d’altres han sigut adoptats. Va sorgir un altre brot de Parvo però

la vam tornar a superar i cap gosset va morir. Com sempre, hem intentat que

els gossets que queden siguin adoptats i que puguin tindre una millor vida.

76

9.3 Fitxa dels animals

Nom: Atila

Edat: 1 any, aproximadament.

Caràcter: Independent, juganera i tranquil·la.

Condicions d’arribada: Atila va arribar a la

protectora quan era un cadell.

Adoptada: Atila va ser adoptada un primer cop,

però al cap d’un mes la van retornar. Atila ha

tornat a ser adoptada al Setembre i aquest cop

és el definitiu. Ha anat a parar en mans d’una

bona família.

Nom: Blanca

Edat: 3 anys

Caràcter: Obedient, afectuosa i sociable. És

espantadissa i quan fa una cosa mal feta té por

que li fem mal (com li feien abans). Li encanta

escapar-se.

Condicions d’arribada: Del lloc on prové

només feien que fer-la parir i la maltractaven.

Va arribar amb les mamelles molt deformades i

li feien mal, també estava molt prima. Blanca és la mare dels 9 cadells que hi

ha a la gossera (o els que hi havia que han sigut adoptats). Tot i que només

s’assembla a un i per això pensem que és la mare adoptiva de la resta.

Millora: Blanca quan va arribar va començar a menjar molt, i per això de mica

en mica va anar guanyant pes. Va deixar de tindre por als humans, ja que va

veure que aquí ningú li feia mal. Es va tornar molt sociable amb els humans i

amb els altres gossos.

77

Nom: Bambú

Edat: 3 mesos

Caràcter: Molt innocent, tranquil i bo. Es

distreia amb qualsevol cosa.

Condicions d’arribada: Bambú en

arribar estava molt espantat i no es

relacionava amb ningú. Sempre estava

sol en un racó. Per això, vam deduir que

estava malalt, i efectivament.

Millora: Com que Bambú estava malalt el

vam medicar, i va aconseguir posar-se sa.

Va passar d’estar tot el dia sol en una

cantonada a relacionar-se amb els altres cadells. Es va socialitzar.

Adoptat: Bambú gràcies al seu caràcter i al seu aspecte era un gos que

acaparava totes les mirades. Tothom el volia, fins que al final el van adoptar.

Una família el volia, però les condicions en les que el tindrien no ens van

semblar adequades. Volien fer que de nit dormís fora de casa i que pel matí

estigués tancat en una cel·la petita fins que tornessin de treballar. La família va

rectificar i van dir que el tractarien de diferent manera i així va ser, ens envien

fotos contínuament i el gosset està molt feliç.

Nom: Chico

Edat:

Caràcter: Tranquil, bo i golafre.

Condicions d’arribada: El Chico és un dels

gossos amb la història més dura aquí a la

protectora. Ell era utilitzat per a baralles de

gossos. Els gossos que són utilitzats per

78

barallar s’entrenaven amb ell, és a dir, el mossegaven a ell. Per això té totes

aquestes marques a la cara i a tot el cos.

Millora: Jo no conec al Chico des que va arribar, per tant no sé com era ell

abans, però només sé que ara es un gos boníssim, no té por als humans,

encara que li han fet patir. Té problemes de cor i està molt gras, i per això no

camina molt, tot i això, és un gos feliç.

Noms: Pelusín, Peluson i Teddy.

Edats: 2 mesos

Caràcters: Molt juganers, afectuosos i una mica ploramiques. Són molt

trapelles. Els dos negrets sempre van junts i fan de les seves.

Condicions d’arribada: Aquests tres germans van vindre d’un home que té un

terreny amb molts gossos i no els té en les condicions adequades, ignora una

mica les seves necessitats. La Maribel (principal voluntària) el coneix i a

vegades porta a la protectora els seus gossos, per tal de donar-los millor vida i

que els adoptin.

Adoptat: El tercer gos, va ser adoptat.

79

Nom: Anna

Edat: 1 any i mig

Caràcter: Juganera, golafre, sociable i li

encanta escapar-se. És maldestre i

sempre està en totes les malifetes que

fan els gossos.

Condicions d’arribada: l’Anna va arribar

a la gossera amb pocs mesos de vida. Els seus “amos” la van llençar per sobre

la tanca de la protectora, és a dir, la van abandonar en un lloc on sabien que

tenien gossos, esperant que algú l’agafes i la cuides. Quan jo vaig arribar a la

protectora, l’Annita ja tenia un any, per tant l’he conegut amb el seu caràcter

d’ara, però m’han explicat que al principi estava molt espantada.

Millora: Aquesta gossa és de les veteranes a la protectora, ja que per x motiu

de moment ningú l’ha adoptat. Va passar de tindre por i de ser molt

espantadissa a ser una gossa molt sociable a la qual li agraden molt els

humans.

Nom: Menta

Edat: 4 mesos

Caràcter: Independent, tranquil·la i

mimosa. És una mica espantadissa.

Condicions d’arribada: La Menta

pensem que és l’única filla de la

Blanca, ja que per qüestions de raça és

la única que s’hi assembla. Ella també

vivia amb la Blanca als terrenys d’aquell home. Com que no estava en les

condicions adequades la vam traslladar aquí. Quan la Menta va arribar estava

molt espantada, no es movia gaire i no menjava ni bevia res.

80

Milloria: Mica en mica la Menta va anar millorant, va començar a adaptar-se a

la manada i a confiar en els voluntaris. Ara ja és una més.

Nom: Lucas

Edat: 2 anys i mig

Caràcter: Sociable, tranquil i obedient.

No li agraden els cavalls ni els gats.

Condicions d’arribada: Lucas va

vindre de Sevilla rescatat. Allà el tenien

a punt de morir, ja que tenia diarrees i

s’estava deshidratant, no menjava. El

maltractaven quan només era un

cadell.

Millora: Jo no el vaig conèixer quan va arribar però m’han explicat que li va

costar adaptar-se al grup. Era un gos que estava molt espantat i tenia por als

humans. A més a més estava ensalvatgit i no obeïa a ningú. De mica en mica

va anar adaptant-se fins a tornar-se en el gos que és ara.

Nom: Lisa

Edat: 13 anys

Caràcter: Tranquil·la, li agrada

mirar el paisatge i passejar, tot i que

no es pot moure molt.

Condicions d’arribada: La Lisa fa

7 anys que és aquí, la van rescatar,

ja que estava en una situació molt

trista. Els seus amos la

maltractaven, li van tallar les orelles

81

amb unes tisores i li van fer veure aigua oxigenada. Quan va arribar aquí ella

estava patint un càncer i els veterinaris no li donaven molt més de vida. Els

voluntaris van decidir operar-la i que visqués el que pogués. Ja porta set anys

més!

Millora: Aquí ella és molt feliç, ningú la maltracta i els gossets la respecten

molt, saben que es la iaia de la manada. Per a la Lisa vindre aquí ha sigut

l’oportunitat de la seva vida, ha passat de ser maltractada a ser estimada.

Noms: Rosset, Atmella, Dana, Duna, Omax, Canella i Gala

Edat: 4 mesos

Caràcter: Afectuosos, juganers, sociables, actius. Aquesta camada va sortir

tots molts bons, d’un caràcter molt especial.

Condicions d’arribada: Aquests gossets són una manada de 9 cadells els

quals van arribar amb la Blanca a la gossera. Ells van arribar amb gana, tot i

que al ser tan petits (menys d’un mes) no van patir tant com els gossos que

82

arriben grans. Al principi es passaven el dia dormint, i no jugaven quasi.

Estaven com apagats.

Millora: Els cadells es van anar tornant molt més sociables i ens van agafar

confiança i apreciï. Es passaven el dia jugant i corrent.

Adoptats: Dels 9 cadells actualment en queden només 4, els altres ja tenen

una bona família que els estima.

A continuació unes fotografies d’altres animals que també hi ha a la protectora.

83

9.4 Situació de les protectores d’animals a Gavà

Introducció

Jo visc a la localitat de Gavà i per tant, he volgut investigar com és la situació

dels animals al meu poble, és a dir, qui vetlla per ells, com està de controlat el

tema protectores d’animals i quins problemes he trobat.

L’ajuntament de Gavà, concretament el departament de Salut Pública i Consum

de l’Ajuntament, pretén fomentar que els animals de companyia perduts es

recuperin i fomentar la seva adopció. Quan un animal es perd a Gavà, aquest

es traslladat a un centre de recollida. En funció de l’estat de l’animal hi ha

quatre espais diferents, els quals es troben a la web de l’ajuntament de Gavà.

1. Animals pendents de recuperar: En aquest espai es publica la

fotografia i les característiques de l’animal perdut pendent de ser

recuperar per el propietari.

2. Animals per adoptar: En aquest espai es publica la fotografia i les

característiques de l’animal abandonat per tal que pugui ser adoptat.

3. Animals que han trobat família: En aquest espai es publiquen els

animals que han sigut adoptats.

4. Tauler d’anuncis d’animals perduts: En aquest espai es permet que

qualsevol persona que hagi perdut un gos, gat o fura pugui enviar una

foto del seu animal i les seves característiques per sortir al tauler

d’anuncis.

Els animals que són traslladats a un centre de recollida van al centre d’acollida

que l’Ajuntament de Gavà té contractat, el qual és Sir Can, situat a Olesa de

Bonesvalls.12

Colònies de gats

A Gavà, hi ha diverses colònies de gats que estan controlades i es sap de la

seva existència. Amb la col·laboració de voluntaris (d’acord amb l’Ajuntament)

es pot mantenir en bon estat als animals i les instal·lacions. També col·laboren

12

http://www.gavaciutat.cat/

84

centres veterinaris, que esterilitzen als animals gràcies a una partida del

pressupost municipal, destinada a aquests assumptes.

Mancances

El tema de gateres a Gavà, sembla estar força controlat, però també hi ha

mancances, hi ha aspectes que necessitarien una millora. Per exemple, hi ha

una clara falta d’identificació que certifiqui la tasca de control que els voluntaris

realitzen. Sovint, els voluntaris són culpats com a ciutadans que no entenen la

mecànica de funcionament d’aquest tema. Un altre problema que també

sorgeix és que hi ha diverses colònies de gats no controlades, per el barri de

Can Tries. Aquestes s’haurien d’incloure en el programa de control de població.

Aquesta situació requereix millores, llavors es podria instar al govern local a:

Mantenir actualitzat el cens del total de colònies de gats que hi ha a

Gavà. Incloent-hi les que han sorgit noves i reubicant les que es

desplacin de lloc. Així es mantindrà el control de la població de gats i

gossos i s’evitarà la proliferació.

Les persones voluntàries i que actuen com a controladors, haurien de

tindre alguna mena d’identificació.

L’ajuntament podria dur a terme campanyes de sensibilització, ja que tot

i que no ho pot semblar, són molt necessàries. Haurien d’ensenyar la

tasca que s’està realitzant i deixar clara la importància d’estimar als

animals i de no abandonar-los. 13

Animals abandonats a Gavà.

Com ja s’ha explicat anteriorment, l’Ajuntament de Gavà, envia als animals

abandonats a Sir Can, on fomenta la seva adopció i la recuperació d’animals

abandonats.

L’Ajuntament de Gavà només es fa càrrec de l’animal abandonat fins que arriba

a Sir Can, però, què passa amb l’animal quan està a la gossera? L’ajuntament

fa algun tipus de seguiment dels animals que són traslladats a centres

d’acollida? També s’hauria d’encarregar de controlar quants animals han entrat

13

Prec d’esquerra repúblicana (Gavà). Regidora Maria Jiménez Iborra. (21 de Novembre de 2016)

85

en les instal·lacions, quants han sigut adoptats, quants han sigut retornats als

seus propietaris i quants encara segueixen a Sir Can. L’ajuntament de Gavà

tampoc explica què passa amb els animals que no han sigut adoptats ni

recuperats, ni quin tracte reben els animals allà dins. 14

14

Preguntes formulades a l’Ajuntament de Gavà per Esquerra Republicana de Catalunya (Gavà). Albert Massana i Gràcia (19 de Setembre de 2016)

86

10. Conclusio del treball

Un cop finalitzada la part teòrica del meu treball, després d’analitzar la nostra

relació amb els animals, puc concloure que malauradament la hipòtesis es

compleix. L’especisme impregna les nostres vides i els animals estan patint les

conseqüències. Els homes ens hem situat en l’extrem de la piràmide i creiem

que estem per sobre de absolutament tot. I això ha d’acabar, la nostra relació

amb els animals ha de millorar urgentment.

Ha sigut dur donar-me compta que la situació està molt més malament del que

creia. Vaig recórrer a la legislació, pensat que potser trobaria una espurna

d’esperança, però només vaig descobrir que la llei es queda molt curta. La part

més dura del treball va ser quan vaig haver d’investigar totes les formes de

maltractament que hi ha actualment al món. La indústria càrnica, per exemple,

la més normalitzada en la població. És molt trist veure com la població ha

tancat els ulls i segueix omplint els seus menjars de mort i patiment. Al

investigar els drets dels animals al llarg del temps, és cert que tot ha millorat.

Antigament no es tenia cap mena de consideració cap a ells, es podria dir

llavors que avui dia tot està millor. Però, no és suficient.

El món necessita canvis, necessita que la població obri els ulls i decideixi

actuar. Sembla que cada cop el món es torna un lloc més negatiu, la gent ha

perdut les ganes i està desmotivada. Sovint oblidem que el món el fem tots, el

nostre camí el marquem nosaltres. Si decideixes no participar mai més en el

patiment dels animals, al planeta no regnarà la pau, és cert. Però hi haurà una

malaltia menys a curar. La Terra està malalta, els problemes que les persones

hem generat la maten lentament. Si no decideixes fer res per eradicar-los, el

problema ets tu.

La part teòrica finalitza amb el Moviment de Alliberació Animal. He volgut

concloure la primera part amb aquest apartat per demostrar que hi ha

alternatives. Està a les nostres mans actuar, hi ha moltes pautes que poden

guiar-te per començar a canviar.

87

La segona part del treball, la part pràctica, la meva preferida. El fet d’implicar-

me directament i ajudar als animals de la protectora m’ha marcat molt. El

voluntariat m’ha fet sentir realitzada i m’ha omplert molt. M’ha agradat tant que

encara continuo anant-hi amb la mateixa continuïtat que abans. Estar allà amb

els animals també m’ha demostrat que trista és la forma en que la gent tracta

als animals. Allà arribaven gossos i gats en condicions molt dolentes, després

de patir maltractaments i abandonaments. Un cop més, la meva hipòtesis ha

quedat completa.

Per últim vull remarcar lo important que és actuar. No oblideu que la Terra és

l’únic lloc que tenim, hem de mantenir-la i mantenir els éssers vius que la

formen. Els humans no som més importants que els animals, ni els animals

més que l’home. Tots som un. Espero que algun dia, en un futur no molt llunyà,

el nens preguntin als seus pares com es que les generacions passades podien

menjar animals.

“Perquè el mal triomfi només cal que la bona gent no faci res”

— Edmund Burke

88

11. Web grafia

https://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_animal

https://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_de_liberaci%C3%B3n_animal

https://es.wikipedia.org/wiki/Experimentaci%C3%B3n_con_animales

https://es.wikipedia.org/wiki/Crueldad_hacia_los_animales

http://www.aepe.net/articulos/etica.html

http://www.animal-ethics.org/es/

http://www.animal-ethics.org/etica-animales-seccion/

http://www.justiciaydefensaanimal.es/legislaci%C3%B3n/

http://www.derechoanimal.info/images/pdf/Etica-y-animales.pdf

https://www.youtube.com/watch?v=ZzvK5uLu7F0

http://www.granjasdeesclavos.com/vacas/como-son

http://www.igualdadanimal.org/alimentacion/carne

http://www.bioeticanet.info/animales/WolfEtAnim.pdf

http://www.ecologiaverde.com/la-explotacion-animal/

http://www.derechoanimal.info/images/pdf/Leyes-maltrato-animal-Francia-

Espana.pdf

http://www.acabemosconelespecismo.com/liberacion-animal/

https://es.scribd.com/document/47090833/La-Misma-Libertad

http://www.gavaciutat.cat/estan-perduts

http://www.alcoberro.info/planes/eticanimal1.html

https://www.facebook.com/EticaAnimal/

89

https://es.wikipedia.org/wiki/Industria_c%C3%A1rnica

http://libertarioanimal.blogspot.com.es/2010/10/primera-informacion-que-es-ser-

un.html

http://animalfreedom.org/espagnol/informacion/cuatrosfases.html

https://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_de_liberaci%C3%B3n_animal

http://filosofiavegana.blogspot.com.es/search/label/holocausto

http://www.animanaturalis.org/animales-en-entretenimiento

http://www.igualdadanimal.org/antiespecismo

http://www.acabemosconelespecismo.com/

http://www.respuestasveganas.org/2011/05/documentales-para-

concienciar.html

Fotografies del treball extretes de www.google.es

90

12. Bibliografia

PEDRERO Miguel, FERNÁNDEZ G. Carlos G. Nos vemos en el cielo,. Madrid

2015

SINGER, Peter. Liberación Animal. Trotta, Madrid 1999