IV TROBADA DE CASALS I ATENEUS DELS PAÏSOS CATALANS · IV Trobada de Casals i Ateneus dels PPCC 2...

IV TROBADA

DE CASALS I ATENEUS

DELS PAÏSOS CATALANS

CASAL DESPERTAFERRO

IV TROBADA

DE CASALS I ATENEUS


17 DE MAIG 2014

CASAL DESPERTAFERRO - REUS

DE CASALS I ATENEUS


IV Trobada de Casals i Ateneus dels PPCC IV Trobada de Casals i Ateneus dels PPCC IV Trobada de Casals i Ateneus dels PPCC IV Trobada de Casals i Ateneus dels PPCC

• Correu de contacte comissió organitzadora de la Trobada:

[email protected]

• Facebook de la Xarxa de Casals i ateneus dels PPCC:

http://www.facebook.com/Casals.Ateneus

• Twitter de la Xarxa de Casals i ateneus dels PPCC: @CasalsiAteneus

• InscripciInscripciInscripciInscripció a la Trobadaó a la Trobadaó a la Trobadaó a la Trobada (data l(data l(data l(data límit: ímit: ímit: ímit: 10 de maig)10 de maig)10 de maig)10 de maig):::: http://www.casalsiateneus.cathttp://www.casalsiateneus.cathttp://www.casalsiateneus.cathttp://www.casalsiateneus.cat////?page_id=67?page_id=67?page_id=67?page_id=67

Informació d’interèsInformació d’interèsInformació d’interèsInformació d’interès

Reus. CReus. CReus. CReus. Com arribarom arribarom arribarom arribar----hi? hi? hi? hi?

La ciutat de Reus disposa de totes les possibilitats en quan a mitjans de transport es refereix.

- AeroportAeroportAeroportAeroport: Facilita els viatges dels punts del país més distants o de comunicació menys variades, especialment amb les Illes Balears i Pitiüsses.

http://www.aena-aeropuertos.es/csee/Satellite/Aeropuerto-Reus/ca/

- TrenTrenTrenTren: Compta amb una estació de tren que rep passatgers i passatgeres des de la Franja, passant per Ponent, així com de tota la costa continental dels Països Catalans, provinents de l’estació de Tarragona.

http://www.adif.es/ca_ES/infraestructuras/estaciones/71400/informacion_000094.shtml

Així mateix, al poble de Perafort (Tarragonès), situat a 20 kms de Reus, s'ubica l'estació del Tren d'Alta Velocitat que dóna servei a totes les poblacions del Camp.

http://www.adif.es/ca_ES/infraestructuras/estaciones/4104/informacion_000021.shtml

Per consultar comunicacions amb Reus:

http://www.atmcamptarragona.cat/horaris-ave-aeroportAutobús

- L'estació d'autobusosL'estació d'autobusosL'estació d'autobusosL'estació d'autobusos, situada a 5-10 minuts del centre, és també una opció alhora de desplaçar-se fins a Reus. En funció de la línia d'autobús

DO

SS

IER

TA

ULES

DE T

REB

ALL

IV

Trob

ad

a d

e C

asals

i Ate

neu

s d

els

Païs

os C

atala

ns � 1

7 d

e M

aig

de 2

01

4 � C

asal D

esp

ertafe

rro -

Reu

s

IV Trobada de Casals i Ateneus dels PPCC

2

utilitzada es realitzen també diferents parades al llarg de la ciutat. Consultar les companyies amb servei a: Estació d'autobusos de Reus. Avinguda Jaume I. Telfs: 977 75 61 58 / 977 77 06 98

- AutopistaAutopistaAutopistaAutopista: Compta amb una sortida de l’AP7 (sortida 34) i està a 30 quilòmetres (entrada/sortidaMontblanc) que l’uneix a l’AP2 (sortida 9).

- Mobilitat interurbanaMobilitat interurbanaMobilitat interurbanaMobilitat interurbana. Pel que fa al transport, un cop dins la ciutat, aquesta és prou compacte com per moure's pel centre a peu sense dificultats. Igualment, per consultar línies d'autobusos urbans o alguna altra informació relacionada, consultar la web de l'Ajuntament: http://www.reus.cat

Ubicació de les activitats durant la Trobada Ubicació de les activitats durant la Trobada Ubicació de les activitats durant la Trobada Ubicació de les activitats durant la Trobada

Les activitats de la IV Trobada de Casals i Ateneus dels PPCC es faran al Casal Despertaferro Casal Despertaferro Casal Despertaferro Casal Despertaferro

(carrer Martí Napolità, núm.7), amfitrió de la Trobada. El Casal Despertaferro, creat el 1991,

és un dels casals populars més antics dels Països Catalans, conjuntament amb el Casal

Independentista Jaume Compte de Sants (el Barcelonès). Actualment, el Casal compta amb

unes 150 sòcies, a més de ser la seu d'Arran, del SEPC, del col·lectiu Dones en Acció, del

col·lectiu feminista L’Hora Violeta, de l’entitat cultural El Bou de Reus, de l’entitat esportiva Club

Esportiu Despertaferro, del col·lectiu GLBT del Camp H2O i de la Candidatura d’Unitat Popular

(CUP) de Reus.

També utilitzen l'espai altres plataformes i col·lectius, malgrat no forma-ne part orgànicament. El

febrer del 2011 el Casal Despertaferro inaugurava la seva nova seu. Un edifici de planta baixa,

entresòl, primer i segon pis i terrat. La planta baixa compta amb un bar-restaurant obert a tot el

públic.

El gruix de la trobada tindrà lloc a La

Palma (carrer Ample, núm. 75). Aquest

espai va ser construït a començaments

de segle XX per tal de realitzar-hi

activitats lúdiques: balls populars,

cinema, mítings, festes d’entitats i

col·lectius... Actualment, és propietat de

l’Ajuntament i és l’espai on habitualment les entitats de la ciutat, inclosa l’Esquerra

Independentista, hi realitzen diferents activitats. La Palma compta també amb una Sala

Polivalent, amb accés des de la mateixa Palma i també amb accés independent, per una

capacitat legal de 400 persones. Disposa de lavabos i accés habilitat per a minusvàlids.


3

Per a més informació sobre el Casal Despertaferro:

www.despertaferro.cat

http://blocs.mesvilaweb.cat/casaldespertaferro

www.twitter.com/casalDPF

https://www.facebook.com/pages/Casal-Despertaferro/107199002726351

Telèfon de contacte: 97 732 32 80 (Tardes)

Horari Horari Horari Horari i cartell i cartell i cartell i cartell de la Trobadade la Trobadade la Trobadade la Trobada


4

Taules de Treball Taules de Treball Taules de Treball Taules de Treball

1.1.1.1. Finançament Finançament Finançament Finançament

Experiència del Casal Despertaferro de ReusExperiència del Casal Despertaferro de ReusExperiència del Casal Despertaferro de ReusExperiència del Casal Despertaferro de Reus

Fa tres anys, el Casal Despertaferro va inaugurar la seva seu. Un edifici de nova construcció,

sobre un solar de titularitat municipal, compost de planta baixa (on s’ubica la Taverna),

entresòl (on s’ubica la cuina, sala de reunions i despatx de l’associació que gestiona el

casal), primer pis (sala polivalent d’actes), segon pis (sala de reunions, despatxos de les

entitats que participen al Casal i magatzems) i terrat (sala de reunions estival i magatzems).

El pressupost inicial d’aquesta obra era d'uns els 300.000 € (IVA no inclòs), pel que fa

exclusivament a la construcció de l’edifici, instal·lacions i subministraments, la maquinària de

la taverna i el mobiliari d’aquesta. Però cal tenir en compte, totes aquelles despeses

derivades de l’obra que van fet augmentar el pressupost: despeses notarials, imprevistos del

pressupost en l’execució de l’obra, augment durant l'execució de l'obra de l'IVA del 16 %,

després al 18% i finalment al 21%, etc. Finalment, el cost real dels treballs ha ascendit,

incloent l'IVA, a 450.000 €.

En primer lloc, cal comentar que alhora d’assumir aquesta inversió, el Casal Despertaferro

comptava aproximadament amb 90.000€ estalviats en els anys anteriors, gràcies a l’activitat

pròpia i a algunes subvencions rebudes.

En segon lloc, que el solar que ocupa l’edifici és de titularitat municipal. El Ple de

l’Ajuntament de Reus va aprovar l’atorgament d’un dret de superfície per una durada de 50

anys i un termini de 5 anys per començar la construcció de l’edifici.

IMPORTANT: per tal de poder avançar en diferents aspectes i IMPORTANT: per tal de poder avançar en diferents aspectes i IMPORTANT: per tal de poder avançar en diferents aspectes i IMPORTANT: per tal de poder avançar en diferents aspectes i fer un treball efectiu, des de fer un treball efectiu, des de fer un treball efectiu, des de fer un treball efectiu, des de l’organització de la Trobada es demana a tots els Casals i Ateneus participants que treballin en l’organització de la Trobada es demana a tots els Casals i Ateneus participants que treballin en l’organització de la Trobada es demana a tots els Casals i Ateneus participants que treballin en l’organització de la Trobada es demana a tots els Casals i Ateneus participants que treballin en asssemblea prèviament els diferents documents que es detallen a continuació, i en especial, el asssemblea prèviament els diferents documents que es detallen a continuació, i en especial, el asssemblea prèviament els diferents documents que es detallen a continuació, i en especial, el asssemblea prèviament els diferents documents que es detallen a continuació, i en especial, el punt 6, sobre la plenària de tancpunt 6, sobre la plenària de tancpunt 6, sobre la plenària de tancpunt 6, sobre la plenària de tancament de la Trobada.ament de la Trobada.ament de la Trobada.ament de la Trobada. Per tal de ser operatius, les decisions de Per tal de ser operatius, les decisions de Per tal de ser operatius, les decisions de Per tal de ser operatius, les decisions de la plenària es prendran per votació: cada Casal i/o Ateneu podrà fer un únic vot en nom la plenària es prendran per votació: cada Casal i/o Ateneu podrà fer un únic vot en nom la plenària es prendran per votació: cada Casal i/o Ateneu podrà fer un únic vot en nom la plenària es prendran per votació: cada Casal i/o Ateneu podrà fer un únic vot en nom d’aquest. d’aquest. d’aquest. d’aquest.


5

En tercer lloc, cal tenir en compte, que l’obra del Casal no està del tot acabada. Sinó, que la

realització d’aquesta es va haver de fraccionar per garantir-ne la seva viabilitat econòmica. A

mesura que hem anat assumint les obligacions de pagament i hem rebut nous ingressos

hem anat realitzant noves obres: enrajolat del primer pis, enguixar les parets, construcció

d’un lavabo... Si bé, ara mateix, la funcionalitat del Casal és del 100%, encara resta realitzar

diferents operacions per acabar-lo d’adequar, com ara pintar, enguixar alguna sala... i,

òbviament, no hem instal·lat l’ascensor, que és una inversió molt important econòmicament.

Un cop plantejades aquestes qüestions, el finançament de l’obra es va fer mitjançant:

· Estalvi previ comentat al primer punt, sumat als ingressos de les activitats planificades

en els anys que durà la construcció, més les realitzades en els anys posteriors.

· Sol·licitud d’un crèdit a Coop’57 de 150.000 €, el qual s’amplià posteriorment fins als

175.000 €. Aquest crèdit s’ha d’amortitzar en un termini de set anys i té un interès aproximat

del 5%. Per la concessió d’aquest crèdit, vam haver de presentar un projecte, realitzar una

entrevista amb un “jurat” de Coop’57 i aconseguir un mínim de 30 avaladors/es.

· Donacions de socis, sòcies i col·laboradors i col·laboradores. Durant tot el període de

construcció del Casal, vam realitzar la campanya “Apadrina una rajola del Casal”, consistent

en que les persones interessades feien una donació de diners (40, 80, 100 i 200€), a canvi

d’una rajola de cautxú, que el dia de la inauguració havia de portar per col·locar a l’edifici.

· Préstecs personals. Persones a títol individual han deixat al Casal fins a un total de

120.000€, els quals el Casal va retornant en un termini fixat per contracte entre la persona

que ha deixat els diners i el propi Casal. Aquest termini va d’1 any a 5 anys. A gener de 2014

el Casal deu encara 80.000 €.

· Ingressos posteriors a la construcció de l’edifici i la seva entrada en activitat. Per tal de

fer front al crèdit i al retorn dels préstecs, es compta tant amb l’activitat econòmica de la

Taverna, com amb l’activitat del propi Casal i la seva base econòmica de quotes de socis,

sòcies i socis col·lectius.

Explicat tot això és important destacar els aspectes positius que ha suposat la iniciativa

d'hipotecar-nos en un projecte tan ambiciós (i alhora tan arriscat) com està sent aquest.


6

Disposar d'un casal amb bar i cuina (amb personal alliberat però gestionat directament per

una comissió depenent de la junta del casal) , i tenir un notable número de despatxos, sala

d'actes i varis magatzems de material, ens dóna un ampli ventall de possibilitats alhora de

programar les activitats que es considerin adequades per tal d'oferir tan als socis com als no

socis un lloc de trobada, unes activitats de lleure i de formació, un espai de reflexió, i en

definitiva un model d'oferta d'oci i de creixement com a individu i com a col·lectivitat que

pretén allunyar-se d'altres opcions estrictament mercantilistes i alienadores.

És important remarcar la independència que dóna tenir aquest local i el fet de no dependre

de la cessió d'espais per part d'altres col·lectius, associacions o institucions. Permet no tenir

condicionants ideològics que limitin l'actuació del Casal en aquest aspecte. Que un casal

com el Despertaferro tingui aquestes possibilitats facilita l'obertura i la difusió del missatge

de l'Esquerra Independentista al conjunt de la població.

No menys important és l'atractiu que el nou Casal suposa per altres col·lectius, col·lectius

que en les circumstàncies anteriors no s'haurien plantejat entrar al Casal donades les

limitacions que tenia. Aquestes noves incorporacions col·laboren en la gestió i manteniment

de l'entitat, aporten noves visions, i la seva implicació és paulatinament major.

Cal indicar que tot i que el nou Casal té espais suficients per desenvolupar la major part de

les activitats programades, també se'n realitzen fora del recinte, fet que permet apropar-nos

encara més a la ciutadania.

Tampoc podem oblidar però els riscos que ha suposat i suposa encara l'assumpció d'una

responsabilitat econòmica tan elevada. Certament l'haver de fer front al pagament periòdic

de totes les obligacions econòmiques derivades del projecte obliga a una seriositat, una

planificació, i un nivell d'assumpció de responsabilitats individuals que en cas de no produir-

se deixarien perdre els esforços personals i econòmics importantíssims que ja s'hi han

invertit.

El que per una banda pot ser positiu perquè obliga a molta gent a mantenir-se actiu en el

Casal i que permanentment s'hagin de repensar activitats, també comporta molts riscos, més

encara quan la major part de les responsabilitats recauen en persones no alliberades, que

assumeixen aquestes obligacions sent conscients que les han de compatibilitzar amb la

seva vida familiar i professional.


7

Experiència fons social Germinem Experiència fons social Germinem Experiència fons social Germinem Experiència fons social Germinem

Des del Casal Despertaferro de Reus volem exposar l'experiència viscuda que va generar la

creació del fons social Germinem.

Arran de l'obtenció de representació institucional a l'ajuntament de Reus per part de la Cup

de Reus el maig del 2011, es va posar de manifest la distància entre la realitat d'una

institució com el nostre ajuntament amb la generalitat de ciutadans que diu representar.

Aquest fet es reflectia clarament en la diferència de sou que rebia un regidor de l'ajuntament

o la remuneració d'un representant a un consell municipal comparat amb un sou mig d'una

treballadora, ja no precaria, sinó inclús mitjanament ben remunerada. Per intentar corregir

aquest diferencial posant en pràctica la teoria política amb voluntat transformadora i de

repartiment del treball i la riquesa, es va idear, amb el suport de Coop57, la creació del Fons

Social Germinem.

Concretant, la CUP de Reus entenia com un salari digne el doble del Salari Mínim

Interprofessional. Per tant, després de comprovar que la retribució que rebia el regidor per

assistències era aproximadament aquesta quantitat, es va decidir que les persones que

representarien a la CUP dins els Consells d'Administració de les empreses municipals,

INNOVA, donarien íntegrament les retribucions per assistència a les reunions, al Fons social

Germinem. Amb el temps, es va veure que aquestes aportacions donaven un sobrant d'uns

5.500 € anuals aproximadament. Aquest excès d'ingressos dels representants municipals, i

també l'aportació voluntaria de qualsevol que ho cregués oportú, es va voler retornar a la

ciutadania mitjançant aquest Fons Social.

El Germinem és autònom i independent de la Cup de Reus, però la gestió econòmica dels

fons va a càrrec de Coop57. I aquest Fons Social té com a objectiu estudiar les diferents

propostes de finançament que rebi i triar les que es considerin més interessants de cara a

fomentar el cooperativisme, l'associacionisme i el foment de la solidaritat entre les classes

populars de la nostra societat. A dia d'avui, aquests valors s'intenten potenciar dividint el

capital anual de que es disposa en promocionar dos tipus d'iniciatives. Una és el

finançament de diferents entitats i organitzacions locals que tinguin projectes fonamentats en

els principis abans comentats. L'altra va dirigida principalment a empreses cooperatives per

fomentar la creació de nous llocs de treball. Cada any, i en base a les sol·licituds rebudes

que compleixin els esmentats criteris, s'escullen els projectes a promocionar. No cal dir que


8

aquest Fons Social Germinem és obert al conjunt d'iniciatives que sorgeixin des de la

població.

Malgrat tot, aquesta iniciativa, per bé que pensada i ben intencionada, està en anàlisi

periòdic i evolució constant. En funció de la realitat observada durant els anys de vida

d'aquest projecte transformador s'intenta corretgir les mancances del mateix. Aquestes

podrien resumir-se en una difusió limitada i potser també en unes bases de participació un

xic estrictes i, per tant, en que siguin relativament poques les candidatures presentades les

que compleixen tots els requisits. També és cert que el fet que la font de capital d'aquest

Fons Social sigui única a dia d'avui fa que les possibilitats de finançament es limitin a

projectes relativament poc ambiciosos o d'un volum o impacte limitat.

Dit això, el balanç que es fa des de l'entorn de la iniciativa i des del propi Germinem no és

altre que positiu, i que les virtuts de la iniciativa superen les lògiques mancances d'un

projecte nou i que evoluciona amb el temps.

Aquest text pretèn ser una base de cara a explicar una realitat propera a un Casal de

l'Esquerra Independentista com és el Despertaferro de Reus, i que pretèn servir de base per

l'anàlisi i el debat per mirar d'aplicar les virtuts de projectes com aquest a altres poblacions i

comarques de la resta del Països Catalans.

NOTA: Per més informació podeu consultar la pàgina web: www.germinem.cat


9

Experiència Experiència Experiència Experiència Fons Social del Montserratí La Fons Social del Montserratí La Fons Social del Montserratí La Fons Social del Montserratí La BorrassaBorrassaBorrassaBorrassa

El Fons Social del Montserratí La Borrassa és una eina d’empoderament col·lectiu que pretén

impulsar una economia real i alternativa –cooperativa, social, solidària i sostenible-

mitjançant el finançament de projectes empresarials i el recolzament als moviments socials.

Una estructura de transició econòmica cap una societat justa.

Objectius

- Econòmic: fomentar alternatives econòmiques locals, socials, solidàries i sostenibles

- Sociocultural: democratitzar l’economia com una eina política de transformació

- Polític: empoderar horitzontal i col·lectivament a persones i moviments per decidir “què,

on i com” inverteixen els seus diners

- Ambiental: harmonitzar l’economia productiva amb l’entorn natural

Com podem participar-hi?

Tan si sou persona com entitat, podeu ser membre del FSM La Borrassa col·laborant amb

una quota mínima anual de 10 euros (moneda) i/o 4 hores de treball (moneda social).

Ser membre suposa tenir veu i vot a l’assemblea general, per plantejar qüestions, decidir

quins projectes es financen i quines entitats, col·lectius o moviments socials es recolzen.

Funcionament

L’òrgan principal i sobirà és l’assemblea general, del qual tothom que ho desitgi en pot

formar part (individual i col·lectiu) mitjançant el pagament d’una quota.

També s’organitzaran dues comissions elegides per l’assemblea: la de selecció serà

l’encarregada de rebre i analitzar inicialment els projectes, i la de coordinació es farà càrrec

d’aquelles qüestions sorgides de la gestió ordinària del Fons Social.

Finançament

La Borrassa té dos braços: a l’esquerra les subvencions pels projectes d’entitats i col·lectius

–que surten de les quotes-, a la dreta el finançament de projectes empresarials mitjançant

crèdits atorgats per Coop57 (Serveis financers ètics i solidaris) i avalats pel FSM La Borrassa

–procedents dels fons inicial de 5000€ i altres donacions-.


10

Experiència finançament a través del micromecenatge Experiència finançament a través del micromecenatge Experiència finançament a través del micromecenatge Experiència finançament a través del micromecenatge –––– Projecte de La Quartera de Projecte de La Quartera de Projecte de La Quartera de Projecte de La Quartera de Sabadell Sabadell Sabadell Sabadell

A continuació es detalla l’experiència de La Quartera de Sabadell en el finançament d’un nou projecte de Casal a través del micromecenatge, a mans del Casal Independentista i Popular de Sabadell Can Capablanca.

Introducció. Què és el micromecenatge?

El micromecenatge és una forma de finançament de projectes de tot tipus que en els darrers

anys ha irromput a través de les xarxes socials i Internet. Plataformes digitals com Verkami o

TotSuma ofereixen la possibilitat de presentar projectes a través de les xarxes socials per tal

que puguin aconseguir el finançament necessari per dur-se a terme a través d'aportacions

col·lectives. L'essencialitat del funcionament és la presentació d'un projecte determinat a

través d'alguna d'aquestes plataformes, el marcar un objectiu econòmic determinat, el

d'establir un sistema d'aportacions- recompenses i el d'intentar assolir o superar l'objectiu

marcat en un temps determinat, normalment al voltant de 40 dies. A través d'aquest sistema

s'ha aconseguit finançar projectes de tot tipus, des de l'edició d'un llibre o CD d'un grup

musical, la renovació i ampliació de mitjans de comunicació com La Directa o la reforma i

impuls d'un nou projecte d'espai com és el cas de La Quartera a Sabadell.

Centrant-nos en el projecte de La Quartera...

Can Capablanca som un casal amb 13 anys de treball i experiència, arran de l'últim trasllat

en el nou local l'any 2008, arrosseguem una sèrie de deutes i compromisos econòmics que

ens van servir per a la reforma del nostre actual local. La càrrega d'aquests, ens dificultava

la possibilitat de poder treballar en la creació de nous espais, ampliació del propi espai o

fins i tot en la millora substancial d'aquest. Alhora, com a pedra angular del moviment

popular a la nostra ciutat i per gran satisfacció de totes nosaltres, en moltes ocasions el

casal ens ha quedat petit, tant pel que fa al nombre de sales com pel que fa a la dimensió

d'aquestes. En aquest sentit, vam veure l'oportunitat de poder transformar una nau annexa a

l'actual casal en un espai que pogués resoldre aquestes mancances alhora que pogués

servir de punt de trobada amb d'altres col·lectius de la ciutat que tingués necessitats similars

o compatibles amb les nostres. Després d'un primer intent el 2011 que no va acabar de

fructificar, el 2013 vam decidir tirar-ho endavant de nou i d'aquí neix el projecte de La

Quartera.


11

Perquè aquest projecte tirés endavant ens trobàvem amb dos grans handicaps: per una

banda la capacitat de coordinar-nos amb d'altres col·lectius per fer possible la dinamització

d'un nou espai i per altra la de cobrir les necessitats econòmiques que aquest espai

generarien, per una banda en el dia (lloguer, manteniment, despeses corrents, etc.) i per

altra banda les despeses pròpies d'una reforma per poder adequar l'espai als usos que les

entitats hi volíem realitzar. Un cop fetes viables la primera part de les necessitats

econòmiques, en aquest segon àmbit és on entrà el projecte del micromecenatge.

Així doncs, des del propi casal, sumant col·lectius que ja formaven part d'aquest espai però

que tenien majors necessitats com la CUP, la Comissió de Festes Populars de Sabadell o

Flama Roja SCCL i incorporant-ne de nous, com dues cooperatives de consum ecològic

(Teixit de la Terra i Treu Banya) que tenien necessitat d'un espai de distribució de la cistella i

de magatzem o d'altres com la PAHiC, vam teixir l'estructura bàsica per poder tirar endavant

aquest projecte.

La decisió d'optar pel micromecenatge

Un cop elaborat un pressupost de mínims sobre les reformes bàsiques que calia realitzar a

l'espai per adequar-lo a les necessitats que plantejàvem, bàsicament espai de magatzem i

distribució de productes per una banda i per altra sala d'actes polivalent amb capacitat de

200 persones, vam començar a pensar en les formes de finançament. El pressupost rondava

entres els 8mil i 10mil euros. Tenint present que la capacitat d'endeutament dels col·lectius

era nul·la, alguns per la manca de recursos i d'altres per l'endeutament ja present amb el

Can Capablanca actual, es va optar pel micromecenatge com a forma de finançament.

A partir d'aquí s'inicià un procés de cerca d'informació sobre les diferents plataformes de

micromecenatge, avantatges, inconvenients, etc. Nosaltres ens vàrem centrar en dues

plataformes: TotSuma i Verkami. Finalment ens vam acabar decantant per TotSuma per dos

motius bàsics: per un banda de caire polític, ja que és una plataforma sense ànim de lucre

que reverteix els beneficis en projectes socials i nacionals i perquè treballa en el marc dels

Països Catalans; i per l'altra banda de caire econòmic, ja que les comissions que aquest

espai es queda són inferior a les de Verkami. Podeu consultar el bloc del projecte de La

Quartera a TotSuma anant al següent enllaç: http://www.totsuma.cat/projecte/1097/la-

quartera


12

Elements a tenir en compte del micromecenatge

- La decisió de la xifra:

Per tal de fixar la xifra del micromecenatge vam tenir en compte, per una banda, les

necessitats econòmiques del projecte i per l'altra les possibilitats reals d'aconseguir-la. La

xifra a assolir que vam fixar va se la de 10mil euros; la xifra mínima que ens possibilitava

les reformes de l'espai i que pensàvem que era viable. La viabilitat de la xifra fou discutida

i es va basar en la política ficció, tenint present que 10mil euros suposaven entre 300 i 350

aportacions al voltant d'una mitjana de 30€ per cada aportació. També teníem present

que Can Capablanca és un casal amb una trajectòria de més de 10 anys, bastant

conegut a la ciutat i a la comarca i amb 200 sòcies i sumant amb d'altes entitats vèiem

possible assolir aquesta xifra. És molt important tenir present que si no s'arriba a la xifra

es perdran totes les aportacions i no s'aconseguirà ni un euro de finançament.

- Les comissions:

• Cal tenir present que la Plataforma es queda una comissió del 5% del total de les

aportacions rebudes.

• Alhora, hi ha una petita comissió que no arribar a l'1% per tal de fer el cobrament

a través de gir bancari.

- Les recompenses:

• Cal fixar un sistema d'aportacions i recompenses que puguin cobrir totes les

possibles aportacions que hi pugui haver. En el nostre cas vam posar

recompenses d'entre 10 i 300€ algunes destinades a persones, d'altres a

col·lectius, etc.

• Pel que fa a les recompenses en si, també en vam cercar que poguessin cobrir

tot el ventall d'interessos des les persones o col·lectius que podien fer

recompenses, des de samarretes, tastos, sortides, entrades de concerts, etc.

• Finalment, vam establir un criteri general que cap recompensa podia tenir un

preu superior al 10% de l'aportació total, és a dir que si l'aportació era de 10€ la

recompensa ens podia costar màxim 1€.

- El període de temps i la planificació de la campanya:


13

• Un cop decidits tots els elements anterior vam traçar el pla de treball i el

calendari. Podíem escollir un període d'entre 30 i 44 dies i vam decidir realitzar-lo

de 40 dies, que consideràvem temps suficient per tal d'aconseguir les aportacions.

• Vam fer una planificació de la dinamització i difusió per setmanes, així doncs sis

setmanes i mitja. Cada setmana teníem una sèrie d'activitats planificades entorn a

temàtiques concretes:

• 1a setmana: dinar de presentació i primer vídeo de presentació del projecte.

•2a setmana: segon vídeo de presentació del projecte.

•3a setmana: setmana de difusió dels col·lectius que formen part de la Quartera.

•4a setmana: difusió arreu del país amb l'ajuda de casals d'arreu

•........

El resultat de la campanya de micromecenatge per La Quartera

Finalment, després de patiments i suors, vam aconseguir el finançament dos dies abans de

la data prevista per finalitzat el micromecenatge i la xifra final va arribar als 10547 amb 327

sumadores que van fer aportacions d'entre 10 i 300€.

La valoració que en vam fer va ser un èxit, tant per l'assoliment de la xifra com per les

aportacions.

A data d'elaboració d'aquest text, encara estem resolent la qüestió de les recompenses. Tot i

així la xifra final que ha quedat de tot aquest procés és del voltant del 85% del total recollit,

uns 9000€.

A nivell econòmic doncs, creiem que ha estat un èxit ja que hem aconseguit el finançament

necessari per tirar endavant el projecte sense haver-nos d'endeutar.

Alhora, una campanya de tot o res d'aquestes característiques, malgrat generar pressió i

nervis, obliga a tot el col·lectiu/s a mobilitzar-se així com a tot l'entorn. Així doncs, hi va haver

una gran difusió del projecte i dels col·lectius que en formen part, fent reunions amb d'altres

entitats, vídeos, donant-nos a conèixer al veïnat, etc. cosa que ens sembla molt interessant.


14

2. Activitats2. Activitats2. Activitats2. Activitats

Fitxa d’intercanvi d’experiències Fitxa d’intercanvi d’experiències Fitxa d’intercanvi d’experiències Fitxa d’intercanvi d’experiències

A continuació s’adjunta un document a completar per part de cada Casal i/o Ateneu.

IV Trobada de Casals i Ateneus dels PPCC – Reus, 17 de maig de 2014

Taula sobre dinamització de les activitats.

Casals i ateneus dinamitzadors de la taula: La Màquia (Gavà), Casal Popular de Castelló, La Teixidora

(Igualada), CSB Terra – Projecte Musical (València)

1. Com s’organitzen i es calendaritzen les activitats

-Gestiació i gestió d’idees

-Quines campanyes nacionals se segueixen?

-Treball en xarxa amb altres casals i ateneus de la comarca

-organització interna

2. Publicitat i comunicació

-Com es fa i per quins canals (xarxes socials, bases de dades de correus electrònics, altres –Google

Calendar...-)

-Es publiciten les activitats per blocs temàtics?

-Quin tipus de campanyes té més resultats

3. Implicació de les sòcies en les activitats

-Com es motiva la participació de les sòcies en les activitats

-Com s’impliquen les sòcies en l’organització de les activitats

-Hi ha la possibilitat que les sòcies aportin idees de cara a la realització d’activitats?

4. Quines activitats funcionen millor i per què

-Tipus d’activitat

-Eix temàtic

*En relació a aquest punt, durant la trobada hi haurà un espai d’intercanvi d’experències on cada casal o

ateneu podrà epxlicar quines són aquelles activitats que més bon resultat han tingut, a partir d’una plantilla

model que es farà arribar prèviament a tothom perquè pugui ser emplenada i retornada.


15

3. Socis/sòcies3. Socis/sòcies3. Socis/sòcies3. Socis/sòcies

Models de gestió i implicació de les sòcies Models de gestió i implicació de les sòcies Models de gestió i implicació de les sòcies Models de gestió i implicació de les sòcies

1. 1. 1. 1. CaptacióCaptacióCaptacióCaptació

----Tipus de campanya de captació

2. Gestió / dinamització de les sòcies2. Gestió / dinamització de les sòcies2. Gestió / dinamització de les sòcies2. Gestió / dinamització de les sòcies

-Informació / models de participació

-Diferències entre sòcies i sòcies col·laboradores

3. Compromís i fórmules d’implicació3. Compromís i fórmules d’implicació3. Compromís i fórmules d’implicació3. Compromís i fórmules d’implicació

4. Quotes4. Quotes4. Quotes4. Quotes

-Diferències de tractes entre sòcies i no sòcies

-Tipus de quota i maneres de pagament (i periodicitat)

-Gestió dels ingressos

5. Compromís5. Compromís5. Compromís5. Compromís

6. Possibilitast de relació entre les sòcies dels diferents casals i ateneus dels PPCC6. Possibilitast de relació entre les sòcies dels diferents casals i ateneus dels PPCC6. Possibilitast de relació entre les sòcies dels diferents casals i ateneus dels PPCC6. Possibilitast de relació entre les sòcies dels diferents casals i ateneus dels PPCC

-Seria convenient “bonificar” les persones que són sòcies dels diferents casals i ateneus?

-Podria ser una manera d’incentivar la mobilitat de gent entre casals i ateneus i, per tant, això propiciaria que més gent de llocs diversos participés de les

activitats dels diferents casals i ateneus?

-Possibilitat de crear la figura de sòcia dels casals i ateneus dels PPCC.

Motivació: La idea és crear la xarxa de casals i ateneus dels PPCC, de la qual en poden formar part tots els casals i ateneus que ho vulguin. Per a formar-ne part, cada casal o ateneu pagaria una quota anual a la xarxa, i les persones que són sòcies d’algun dels casals o ateneus podran gaudir dels avantatges de

Ser-ho en qualsevol dels projectes que participin de la xarxa. Es faria un carnet unitari, que canviaria a partir de cada trobada, que ho acreditaria. Seria en aquest moment de la trobada quan cada casal adquiriria els carnets en funció de les persones sòcies.

IV Trobada de Casals i Ateneus dels PPCC – Reus, 17 de maig de 2014

Taula sobre models de gestió i implicació de les sòcies.

Casals dinamitzadors de la taula: La Teixidora (Igualada), GER (Ribes), Ateneu Mulei (Molins), Cambrils.

1. Captació

-Tipus de campanya de captació

2. Gestió / dinamització de les sòcies

-Informació / models de participació

-Diferències entre sòcies i sòcies col·laboradores

3. Compromís i fórmules d’implicació

4. Quotes

-Diferències de tractes entre sòcies i no sòcies

-Tipus de quota i maneres de pagament (i periodicitat)

-Gestió dels ingressos

5. Compromís

6. Possibilitast de relació entre les sòcies dels diferents casals i ateneus dels PPCC

-Seria convenient “bonificar” les persones que són sòcies dels diferents casals i ateneus?

-Podria ser una manera d’incentivar la mobilitat de gent entre casals i ateneus i, per tant, això

propiciaria que més gent de llocs diversos participés de les

activitats dels diferents casals i ateneus?

-Possibilitat de crear la figura de sòcia dels casals i ateneus dels PPCC.

Motivació: La idea és crear la xarxa de casals i ateneus dels PPCC, de la qual en poden formar part

tots els casals i ateneus que ho vulguin. Per a formar-ne

part, cada casal o ateneu pagaria una quota anual a la xarxa, i les persones que són sòcies d’algun

dels casals o ateneus podran gaudir dels avantatges de

ser-ho en qualsevol dels projectes que participin de la xarxa. Es faria un carnet unitari, que canviaria

a partir de cada trobada, que ho acreditaria. Seria en

aquest moment de la trobada quan cada casal adquiriria els carnets en funció de les persones

sòcies.


16

4. Casal i contrapoder 4. Casal i contrapoder 4. Casal i contrapoder 4. Casal i contrapoder

Centre Social Terra de València: articulació d’un contrapoder popular al barri de Centre Social Terra de València: articulació d’un contrapoder popular al barri de Centre Social Terra de València: articulació d’un contrapoder popular al barri de Centre Social Terra de València: articulació d’un contrapoder popular al barri de Benimaclet de València Benimaclet de València Benimaclet de València Benimaclet de València

El Centre Social Terra de Benimaclet va nàixer ja fa 15 anys amb la voluntat d'obrir un

nou espai de trobada i difusió d'idees que, en aquell moment, era únic i arriscat al

desert que era la ciutat de València. Més enllà d'alguns CSOs, cap més espai lliure i

rebel es situava dins de la gran ciutat.

Benimaclet, tot i ésser un barri amb forts components identitaris encara fidels a les

nostres arrels (pel fet de ser un barri de llauradors, de perifèria, annexionat fa sols

100 anys a la urbe, pel gran nombre d'estudiants “de comarques” que hi viuen...),

també era un barri fortament descohesionat i conservador: el xoc entre la població

autòctona (gent gran majoritàriament), amb un fort pes de les forces conservadores i

ultracatòliques, i una també molt nombrosa població estudiantil “de pas” i sense

massa interès en integrar-se ni respectar la realitat quotidiana d'un barri que es

resistia a mirar a la ciutat i continuava fent-ho a les seues hortes amenaçades pels

grans projectes especulatius.

L'objectiu d'obrir aquest nou espai era doble, doncs:

1. Crear un altaveu necessari per eixamplar unes idees independentistes i

anticapitalistes que a dures penes havien eixit dels àmbits universitaris i

culturals. Alhora, fer-lo mentre creàvem un espai d'autogestió i empoderament

juvenil on, nosaltres soles, vam aconseguir guanyar-nos la vida i relacionar-

nos de formes diferents a les que ens imposaven des de fora.

2. Dotar al barri i a les associacions i agents socials d'aquest d'un espai de

trobada on, mitjançant les activitats que en ell es feien o, simplement,

mitjançant els moments d'oci (anar a fer una cervesa, a dinar o a sopar),

conèixer-se, intercanviar experiències i començar a construir tota una xarxa de

sinergies basada en la confiança i el respecte mutu que ajudara a trencar

prejudicis ideològics (les independentistes érem vistes com a dimonis... però

tampoc nosaltres havíem sabut comprendre que i qui era Benimaclet) i a

propiciar espais de treball comú en la millora del barri i les seues veïnes. És a

dir, volíem començar a construir un teixit de transformació social, de


17

contrapoder popular.

Durant els primers anys, i amb moltíssim esforç, sempre amb el treball solidari i

comunitari desinteressat i inclús de vegades ingrat, vam anar trencant les primeres

barreres. Començant per consolidar un espai fort i autogestionat, amb la força de

desenes de joves que s'implicaren al nostre espai i que, com una corretja

transmissora, estengueren el projecte i el feren conegut i gran. Més avant, oferint el

nostre espai a les associacions i persones del barri per a que es reuniren, soparen,

conspiraren i s'organitzaren.

Cal dir que els nostres inicis de “socialització” van haver de ser moltes vegades

mitjançant allò que més fàcilment apropa a la gent: l'oci, la festa, les activitats de

caire cultural, gastronòmic, etc. Però, amb aquestes, i sobretot amb l'organització

d'aquestes (sopars al carrer, Falles Alternatives, actuacions musicals en valencià,

danses i recitals de poesia...), se'ns donà l'oportunitat de conèixer i ser coneguts per

molta altra gent del barri que volia fer coses i no sabia com o amb qui fer-les o, les

feia cadascú des de la seua barricada. Parlem de l'associació i l'assemblea de

veïnes, de les escoles i instituts del barri (veritable clau en la dinamització i cohesió al

barri), de associacions diverses, plataformes socials, comerciants o col·lectius

anticapitalistes i Centres Socials Okupats.

És en aquests “espais socials” que es creen on comencen a nàixer aquestes

sinergies necessàries i on comença a donar-se també un element clau: l'aparició de

propostes o alternatives socials. Primer a nivell d'autoorganització: naix la plataforma

“Benimaclet Viu” que ens uneix a totes aquestes forces del “contrapoder” i les seues

iniciatives (Universitat Lliure de Benimaclet, la jornada “Benimaclet t'estime”, la Festa

Estellés...). També, ja més recentment (i propiciades per l'estat de crisi econòmica i

social que colpeja també el nostre barri), els Comitès de Vaga de Benimaclet,

l'assemblea del 15M, la plataforma per l'habitatge digne... Desprès, d'aquest treball

comença a originar-se un discurs i un missatge de transformació social amb

propostes socials, culturals, econòmiques, etc., que s'estenen pel barri i el doten

d'una xarxa de persones, comerços, projectes, etc., que plantegen formes de vida i

de treball alternatius i diferents als imposats pel sistema.

Per primer cop, cada vegada més, majors i joves, autòctons i nouvinguts, es troben a

espais com els Horts Urbans de Benimaclet, el Benimaclet t'Estime o les protestes

contra España 2000 i el feixisme. Comença a visualitzar-se un barri cohesionat i amb


18

propostes i projectes alternatius als establerts. És l'inici del contrapoder popular. I el

Terra ha estat i és un dels grans paraigües, impulsors i motors de moltes d'aquestes

iniciatives, esdevenint un dels referents socials al nostre barri de Benimaclet.

Però hem de dir que aquest no ha estat ni està un camí fàcil. No tot és bonic i moltes

són les pedres que anem trobant-nos en el camí. De fet, ara mateix podríem dir que el

barri ha agafat vida pròpia, aprofitat també pel creixement de comerços i iniciatives

privades amb l'etiqueta “d'alternatives” i modernes que, amb poc respecte a la

llengua i a la realitat de Benimaclet, creixen com bolets generant un barri cosmopolita

i urbà allunyat de les seues arrels populars i dificultant, si no som capaces de

comprendre i respondre a aquesta nova realitat, de nou la cohesió i la creació

d'estructures comunitàries.

Alhora, podem constatar que la diferent velocitat i ritmes amb la que uns i altres hem

exercit aquest treball de creació d'alternatives, ha propiciat tensions i diferències

entre una i altra part dels agents socials del barri. Parlem de l'exemple de El Musical

de Benimaclet, un projecte autogestionat d'espai social del i per al barri que es

plantejava com al gran punt i pont de trobada generacional i social per a amples

capes de la societat de Benimaclet. És evident que les diferents percepcions dels

projectes per part d'uns i altres (la por i conseqüent negativa al canvi real i

transformador per part d'uns i la incapacitat d'altres per ser conscients d'aquesta

realitat) va esdevindre en el prematur final d'aquest projecte que vam “parir” des del

Centre Social Terra. Una gran derrota entre tantes satisfaccions que ens demostrà

que som capaces de molt, però sempre quan siguem conscients d'on i amb qui.

Sobretot perquè d'aquesta derrota ha vingut la mort (esperem que temporal) de certs

espais (per inacció d'alguns) vitals com era Benimaclet Viu. Però potser aquest és

simplement un pas necessari més en l'evolució i el camí de la construcció popular a

Benimaclet. El temps ho dirà.

Per tant, com a conclusió i per propiciar el debat entre Casals, Ateneus i Centres

Socials dels PPCC, llancem aquestes idees per al debat:

-Necessitat de ser conscients d'on ens trobem i quina és la seua composició social

real (barri, poble, ciutat, cohesió social, consciència nacional, marges

generacionals...)


19

-Que podem aportar a eixe àmbit (barri o poble) en el camí de la transformació

social? (Espai de trobada inexistent, dinamització juvenil, punt cultural....)

-Quines propostes o alternatives som capaces de generar per construir un

veritable exemple de contrapoder popular? (cooperatives, circuits musicals o

artístics, plataformes i assemblees veïnals...)

-Som conscients de la diversitat d'idees i de persones en el conglomerat social del

nostre entorn i de la necessitat d'influir en elles sense que això supose renunciar ni

rebaixar els nostres plantejaments? (pedagogia i educació social)

-Estem preparades per caure i alçar-se una i mil vegades davant d'una societat

alienada i hostil? Podem, mentre, regenerar i renovar contínuament el nostre

projecte per estar preparades per això?


20

5. El paper dels Casals i Ateneus dels PPCC davant el procés 5. El paper dels Casals i Ateneus dels PPCC davant el procés 5. El paper dels Casals i Ateneus dels PPCC davant el procés 5. El paper dels Casals i Ateneus dels PPCC davant el procés

d’Independènciad’Independènciad’Independènciad’Independència del Principat a Catalunya del Principat a Catalunya del Principat a Catalunya del Principat a Catalunya

La xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans és variada i heterogènia. Compartim un

espai d’esquerres, transformador, llibertari (en alguns casos) i en molts d’altres propers o

integrats a l’Esquerra Independentista. Per una altra banda compartim també la idea

d’independència dels Països Catalans. El marc territorial és un dels elements bàsics que

forma la nostra xarxa.

Enguany ens ha semblat oportú oferir un debat al voltant del procés d’independència del

Principat de Catalunya o de la Comunitat Autònoma de Catalunya. És un tema ampli i

complex el qual no hem afrontat com a casals i ateneus de forma conjunta. Més que parlar

del procés o de la consulta del 9 de novembre plantejada per diferents partits del Parlament

de Catalunya, caldria pensar de quina manera podem encarar aquesta nova situació des

dels casals i ateneus dels Països Catalans. És per aquest motiu que plantegem diferents

preguntes amb la idea de gestionar el debat de forma més acotada possible intentant no

divagar excessivament pel camí

1. Com des dels casals i ateneus podem integrar el procés de la consulta al Principat amb

la construcció nacional dels Països Catalans?

2. Qui tipus de campanyes podem fer des dels casals i ateneus per articular una resposta

a la pregunta o a les preguntes plantejades a la consulta?

3. En quina situació queden i quin tipus de campanyes poden fer els casals i ateneus que

estan fora de la CAC?

4. Si la consulta és prohibida des de l’estat Espanyol quina resposta podem articular des

de casals i ateneus dels PPCC?

5. Si la consulta és substituida per unes eleccions plebiscitàries quina serà la resposta

des dels casals i ateneus dels PPCC?


21

6. Assemblea 6. Assemblea 6. Assemblea 6. Assemblea plenàriaplenàriaplenàriaplenària de tancament de la IV Trobadade tancament de la IV Trobadade tancament de la IV Trobadade tancament de la IV Trobada

El grup impulsor de la quarta trobada ha vist la necessitat d’estructurar i guiar una mica l’assemblea de tancament de la Trobada, per tal d’orientar i pautar una mica el debat que pugui sorgir.

També trobem necessari que s’arribi a un seguit d’acords que siguin vinculants i permetin continuar amb el funcionament d’aquest grup de treball.

1111---- Breu tancament i recull de les taulesBreu tancament i recull de les taulesBreu tancament i recull de les taulesBreu tancament i recull de les taules

Exposició de les idees més rellevants de cada taula i posada en comú. Les conclusions es recolliran i s’enviaran a totes les entitats.

2222---- Cap on va la Xarxa de Casals i Ateneus dels PaïsosCap on va la Xarxa de Casals i Ateneus dels PaïsosCap on va la Xarxa de Casals i Ateneus dels PaïsosCap on va la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països CatalansCatalansCatalansCatalans????

Des del grup promotor de la trobada (en definitiva el Casal Despertaferro, el Casal La Fona, el Centre Social La Vila, L’Ateneu Mulei, el Casal Panxo i Can Capablanca) pensem que cal fer un pas més en la coordinació de la Xarxa. Per no generar controvèrsies ja d’entrada, no estem parlant de fer passos en termes polítics sinó de fer-los en quan a l’organització i coordinació entre les entitats membres.

Pensem que la Xarxa és un ens amb un potencial i una força que podria donar molt més rèdits dels que dóna actualment. Durant aquests mesos se’ns ha demanat col·laboració des de la CUP, Alerta Solidària, la campanya Som Països Catalans, etc. Som una coordinadora molt heterogènia i poc compactada però amb molta implantació al territori i que arribem a molta població. Som la porta d’entrada de nova militància i també la manera de que moltes persones coneixen el nostre ideari polític. No ens estendrem en aquest punt perquè els aquí presents ja som conscients de les qualitats de les nostres entitats.

Tanmateix, existeix una descoordinació important. Hem estat molts mesos aturats entre Trobada i Trobada i ens ha costat comunicar-nos entre nosaltres, fer un cens real i acurat dels espais actualment oberts, etc. Molts cops no ens hem sentit legitimats per prendre algunes decisions com ara quan des de la Federació d’Ateneus de Catalunya ens van demanar reunir-nos amb nosaltres, o quan X col·lectiu ens demana que fem arribar la informació de les seves campanyes a totes les entitats adherides, per posar només 2 exemples. També hem vist que no ens donaven passos rellevants entre les trobades i que sovint es repetien continguts.

3333---- Propostes d’actuació durant el proper anyPropostes d’actuació durant el proper anyPropostes d’actuació durant el proper anyPropostes d’actuació durant el proper any

En aquest sentit des dels 5 casals abans mencionats volem llançar les següents propostes:


22

- Que d’avui surti una nova comissió gestora que s’encarregui, no només de preparar la propera Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans, sinó també de dur a terme les línies generals que es decideixin avui aquí. Nosaltres, per exemple, apostem per:

- Consolidar i donar a conèixer la Xarxa.

- Fer-la créixer, donant suport i assessorament als projectes que van naixent, sobretot pel què fa a l’assessorament, recursos, etc.

- Millorar la comunicació interna entre entitats (agenda d’activitats, material, xarxes socials, etc.).

- Definir les línies de comunicació de la Xarxa: què difonem, què no difonem? Amb qui ens relacionem?

- Cobrament de quotes a les entitats en funció de les possibilitats de cadascú. Estem parlant de quotes simbòliques que podrien anar dels 10 als 100 euros anuals.

- Creació de la figura d’una persona alliberada per realitzar la part més tècnica. Aquesta persona hauria d’estar vinculada a la comissió gestora. Entenem que podrien ser una dedicació de poques hores setmanals. Els diners del seu sou podrien sortir de les quotes, d’un procés de micromecenatge i el que faltés es podria assumir des d’alguna organització nacional que ja ha manifestat que hi està disposada.

Aquesta persona es podria ocupar de:

- Cobrar les quotes a les entitats.

- Mantenir actualitzat el llistat d’entitats.

- Gestionar el correu electrònic, etc.

En un altre nivell també volem llançar altres propostes pel debat. Hem considerat que una persona que sigui sòcia d’un casal pugui ser alhora soci de tota la xarxa i per tant gaudir dels avantatges de les altres entitats. Seria una manera d’enfortir la Xarxa i de donar a conèixer altres casals i ateneus. Una manera de reconèixer els socis seria que la persona, en el seu carnet de soci, hi constés també el logotip de la Xarxa.

També valorem la possibilitat que totes les entitats actuem com una de sola alhora de negociar amb proveïdors varis: en temes d’assegurances, gots, samarretes, equips de so, etc.

IV TROBADA DE CASALS I ATENEUS DELS PAÏSOS CATALANS · IV Trobada de Casals i Ateneus dels PPCC 2...

Documents

Transcript of IV TROBADA DE CASALS I ATENEUS DELS PAÏSOS CATALANS · IV Trobada de Casals i Ateneus dels PPCC 2...