itec.cat...enel terra-sostre (sostre sanitari) 2.2 Ambientde I'element estructural: Alta humitat...

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

La informació continguda en el text d’aquesta publicació correspon a la data de laseva edició, i és possible que en l’actualitat algunes dades (per exemple preus,normativa, lleis, etc.) s’hagin de modificar. Cal doncs tenir-ho en compte a l’hora defer-ne ús.

Assessorament gráfic : Claret SerrahimaFotografies : F . Mañá, A . Amigó, A . López i N . RoigImprés a : Arts Gráfiques Orient, S.A .Carretera del Mig, 169 . Te¡ . 335 14 50. L'Hospitalet

© Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya-ITEC3a . edició, maig 1991La primera edició va ser patrocinada per la Generalitat de CatalunyaISBN : 84-7853-051-7Dipósit legal : B-7.978/1991

L'ITEC vol agrair a Geroni Marsal i Núria Col¡ la seva col-laboració en la realització d'aquest treball .

La informació continguda en el text d’aquesta publicació correspon a la data de laseva edició, i és possible que en l’actualitat algunes dades (per exemple preus,normativa, lleis, etc.) s’hagin de modificar. Cal doncs tenir-ho en compte a l’hora defer-ne ús.

kINSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIó DE CATALUNVA

Aquestes recomanacions han estat elaborades perI'Ámbit de R + D de I'ITEC

RedactorsFruitós Mañá i Reixach

Cap del Departament de Materials i EstructuresRafel Bellmunt i Ribas

Assessor de la Direcció General

amb el suport de :Antoni Pla i CavalléManel Pol i Masjoan

Joaquim Martell i PérezJaume Avellaneda i Díaz-Grande

Christos DedesJosep Maria Izquierdo i Aymerich

Santiago del Pozo i Espinosa

amb la col-laboració institucional de :Antonio de la Fuente Sánchez

Cap de la Secció de Laboratori de Barcelona de laDirecció General d'Arquitectura i Habitatge

Generalitat de Catalunya.

DibuixosManuel de Jesús i Palau

Assessorament terminológicRoser Esquius i Ausió

Geréncia de I'edicióMagda Serra i Daranas

DireccióNarcís Majó i Clavel¡

Director de I'Ambit de R + D

ÍNDEX

1 . Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

2. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

3 .

Fitxes de reconeixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . � . . . . . . . . � . , .

153.1 De I'edifici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

173.2 De¡ sostre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

183.3 De la bigueta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

193.4 De¡ formigó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20

4.

Consideracions sobre el reconeixement . . . . . . . . . . . . . . . , , , . . .

211 De I'edifici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

232 Delsostre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

263 De la bigueta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . : . . . . . . . . . . . . . . . . . .

324 Delformigó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . .

40

5.

Interpretació de resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . , � � � � � � � .

51

6.

Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

571 Instruccions per a realitzar les proves químiques del reconeixement

592. Fitxa enquesta per a ('inventad de casos . . . . . . . . . . . . . . . . . .

713. Proves de laboratori i laboratoris homologats . . . . . . . . . . . . . . .

754. Dades per a interpretar les análisis : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

79

-Taula portland-aluminós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . , , , , . , ,

81

-Taula colorimétrica . . . . . . . . . . . . . . . . .

83

5. Referéncies bibliográfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ,

85

1 . PRESENTACIÓ

Aquestes recomanacions són per a ús exclusiu deis técnics facultatius delsector de la construcció i tenen carácter provisional, fins que no siguin revi-sades un cop fet I'estudi estadístic que es preveu de finalitzar a finais del junyde 1991 .

El reconeixement i la diagnosi de qualsevol element constru'it, així com I'es-tudi i la proposta d'intervencions de substitució, de reforq, de reparació o sim-plement d'operativitat per a possibilitar el continuat manteniment preventiu,són funcions exclusivament facultatives que han d'ésser exercides des delpunt de vista técnic propi deis prófessionais del sector .

Aquest punt de vista técnic es caracteritza pel fet d'afegir al coneixement cien-tífic el pragmatisme que la conjunció de situacions i de variables de cada casreclamen .

Així caldrá tenir presents les diverses situacions: de tipologia d'obra, de si-tuació geográfica, d'ús majoritari i d'ús parcial, de funció social, etc.

Semblantment caldrá tenir presents les variables de: qualitat objectiva; dura-bilitat; viabilitat operativa; terminis d'execució ; costos immediats i costos di-ferits de manteniment; disponibilitats financeres ; etc.

Si a aquest conjunt de variables i a aquel¡ venta¡¡ de situacions, hi afegimel fet que tota sistemática i tota metodologia necessiten d'haver estat ámplia-ment provades, per tal de poder-se prendre com a receptes d'aplicació auto-mática; quedará evidenciat que aquestes recomanacions no poden ni han deser res més que aixó: r e c o m a n a c i o n s . D'altra banda, de carácterprovisional ; fins que no s'hagin recollit les incidéncies i suggeriments que I'úsde la seva aplicació susciti en eis propers mesos.

Tot plegat posa de manifest un cop més la conveniéncia i la necessitat queeis técnics facultatius a qui van destinades aquestes recomanacions, les uti-litzin com una aportació més al seu Ileial saber i entendre .

2 . INTRODUCCIÓ

En base als coneixements técnics existents sobre concepció, funcionamenti patologia deis sostres, s'ha establert una metodologia per a la diagnosi rá-pida deis seus possibles comportaments anómals .

Es tracta de fer una apreciació en grau d'expertesa técnica (no de quantifica-ció de qualitats) de :

" La resisténcia del conjunt estructural sostre ." L'estat de degradació de les peces que el componen ."

La resisténcia del formigó ." L'expectativa de durabilitat potencial .

La metodologia proposada s'ha qualificat de diagnosi rápida perqué totes lesproves i observacions proposades es poder fer «in situ» en un temps breui amb mitjans raonablement limitats .

Aquestes recomanacions es limiten, a I'hora de diagnosticar una patologia,als dos primers deis quatre nivells de reconeixement de les construccions:

1 . El reconeixement visual.2 . El reconeixement auxiliat d'altres mitjans .3 . Les proves de laboratori .4 . Les proves destructives .

I pretenen ser una eina d'ajut al técnic per a poder avaluar I'estat deis sos-tres de I'edifici i la necessitat d'intervenció, i adregar-lo, quan .calgui, a análi-sis més aprofundides, recomanant assaigs i proves de laboratori que puguinser significatives .

Per a fer una diagnosi fiable i amb la possibilitat d'establir recomanacionsd'actuació de tipus genéric, cal definir una sistemática del reconeixement,que faci comparables i tipificables eis resultats obtinguts en les observacionsi les análisis fetes .

Per aixó s'ha definit un conjunt de fitxes que ordenen i sistematitzen el reco-neixement :

1 . L'edifici2. El sostre3. La bigueta4. El formigó

Aquestes fitxes estan preparades per a ser utilitzades en forma d'arbre detal manera que a una fitxa d'edifici corresponguin diferents fulls de sostre,i a cada fui¡ de sostre els corresponents de biguetes, i així successivamentper a poder-se adaptar a les necessitats de cada cas apreciades pel faculta-tiu que faci el reconeixement .

Les consideracions sobre el reconeixement segueixen pas per pas tot el pro-cés i permeten de fer-se una idea exacta del que es pretén en cada observa-ció o prova, i de la manera de dur-la a terme .

La interpretació de resultats vol ajudar a fer-se una idea de I'estat de I'edificii de les possibles actuacions que, si cal, es poden emprendre a partir de lesobservacions fetes sobre els elements estructurals .

Complementa la metodologia un conjunt d'annexos que poden servir d'ajuten I'encárrec de proves de laboratori, en la interpretació deis seus resultatsi en la recerca d'informació suplementária .

3. FITXES DERECONEIXEMENT

3.2 FITXA DE RECONEIXEMENT DEL SOSTRE

2 . EL SOSTRE

2 .0 Observació general :

S'ha de fer sobre el conjunt de la zona que s'ha de reconéixer .

2 .1 Situació deis elements estructurais del sostre que es reconeix :

I a ('exterior

I descobertsa cobert

a ('interior

en un sostremort

ventilatsI

Ino ventilats

sense sostremort

revestitsIno revestits

(1) en aquest cas cal mirar I'armat del cap superior de la secció de la biga .

2 .5 Per sota el sostre :deformació exageradaceis rasos fissuratsjunt amb la paret, obert

00

2 .3 Grau de sobrecárrega d'ús :en el futur

A la cara posterior d'aquesta fitxa podeu fer el croquis de la situació ila identificació de les BIGUETES que s'han de reconéixer .

1 8

biga vistaen el terra-sostre (sostre sanitari)

2 .2 Ambient de I'element estructural :Alta humitat ambiental 4Alta temperatura interiorInundacions, condensacions o degotersAltres 4Zones amb concentració de calor 11(sobre calefactors)

2.4 Per sobre el sostre :planor del paviment sí [j no ufissuració del paviment sí 4 no iienvans trencats sí [1 no [a

en el pass t en el presentmenor la unormal de cálcul la lamajor

3.3 FITXA DE RECONEIXEMENT DE LA BIGUETA

3 . LA BIGUETA

3 .0 Observació de I'element:

A la vista deis resultats de I'observació general del conjunt, s'ha de triaruna de les zones de máxim risc potencial per a fer el reconeixement d'undeis elements estructurals .

En general, el máxim risc se situa en zones on la humitat i eis canvistérmics poden haver accelerat la degradació deis elements estructurals,com és ara: sotateulada, sotaterrat, sotabanys o cuines, galeries, safa-reigs, faganes, baicons, sotadipósits, terra-sostres, etc .

En el cas que per a I'observació de la bigueta s'hagi d'obrir el cel ras,és recomanable de deixar ('obertura registrable per a observacions pos-teriors .

3.1 Croquis de la solució constructiva amb les seves mides mes signi-catives i les de la Ilum de la biga i de I'entrebigat .

3.2 Fissuració de Felement :

3.5 . Decisió :

longitudinal 4

transversal

3.3 Color de la superficie :

gris ciargris foscdiscontinu'itats en el colortaques i eflorescéncies

3.4 . Textura de la superficie :

(lisa de motileerosionada o ratada

en aquest cas, cal mirar el cap de la biga

en aquest cas, cal mirar el centre de la biga

Cal continuar?,o és millor passar a una altra metodologia d'análisi patológica?

Si les observacions realitzades permeten pressuposar faliades importantsper al correcte comportament del conjunt estructural, pot ser convenientde no dur a terme les fases següents del reconeixement, per a no com-prometre més I'estabilitat del conjunt .

A la cara posterior d'aquesta fitxa podeu fer el croquis de la solució cons-tructiva i de la situació i la identificació de les mostres de FORMIGó ques'han de reconéixer .

1 9

3.4 FITXA DE RECONEIXEMENT DEL FORMIGó

4. EL FORMIGó

4.0 Extracció i reconeixement de mostres:

S'ha de trencar Paleta inferior de la bigueta a un mig metre del suport,fins a arribar a descobrir ('armadura.

4.1 És formigó precomprimit

sí [a

no [a

4.2 Granulats trencats en la fractura

sí ta

no [U

4.3 Polsim superficial en la fractura

sí u

no 4

4.4 Color de la pasta:

gris ciargris fosc

marronós o ocre

la

4.5 Color del granulat :negrós amb auréola blanca

sí U

no 4

4.6 Armadures corroides :

sí [j

no rj

4.7 Risc de corrosió de ('armadura :" pH, prova de la fenolftaleina .

El voltant de ('armadurapren un color roig-morat

sí [j

no [jRelació roig/recobriment

[

1%NOTA : cal fer la prova «in situ» en obtenir la mostra .

" Clorurs, métode qualitatiu del nitrat de plata .Hi ha massa clorurs?

sí [a

no uNOTA : La prova es pot fer «in situ» o al laboratori .

4.8 Detecció del ciment aluminós :" Sulfats, métode qualitatiu del clorur báric

Hi ha sulfats?

sí [a

no [jNOTA : La prova es pot fer «in situ» o al laboratori .

NOTA : La prova es pot fer «in situ» o al laboratori .

" De I'«Oxina», determinació qualitativa de I'abundáncia de compos-tos d'alumini .

Es forma precipitat groguenc

sí (j

no [i

4 .9 Decisió :Amb la informació recollida durant el reconeixement, en tenim prou pera decidir si cal intervenir?O cal fer d'altres assaigs i proves de laboratori, per a completar-la?

20

4. CONSIDERACIONSSOBRE ELRECONEIXEMENT

1 L'EDI FICI

ADVERTIMENT PREVI : Aquestes consideracions han estat redactades apartir de la hipótesi que els sostres que s'han d'ins-peccionar podrien estar afectats per un conjunt desituacions patológiques. És evident que, en situa-cions normals, els sostres estan en bones condi-cions i els comentaras d'aquest capítol seriensobrers .

1 .0 Dades deis sostres

Abans de fer una prospecció detallada, a la recerca del mal estat deis sos-tres, és necessari datar I'edifici . Aixó permet de fer una hipótesi prévia sobreels tipus de sostres més habituals, la manera d'estar constru'its i sobre el seupossible estat en cas de mala conservació .

Per a ajudar a datar I'edifici, en el cas que no es pugui accedir a informa-cions més directes, a continuació s'ofereix una taula de les tipologies méshabituals de sostres en relació amb la seva data de construcció .

TIPUS DE SOSTRE DATES D'ÚS

DE BIGUES DE FUSTA

DE PERFILS D'ACER

CERÁMIC ARMAT

DE BIGUETA DE FORMIGóARMAT O PRECOMPRIMITDE CIMENT ALUMINÓS

DE BIGUETA DE FORMIGóARMAT O PRECOMPRIMIT

RETICULAT

fins a 1900

des de 1880 fans a 1938

des de 1930 fans a 1970

des de 1955 fins a 1965

actual

actual

í 2

EL SOSTRE

2 .0 Observació general:S'ha de fer sobre tot el conjunt de la zona que s'ha de reconéixer .

Les transformacions que experimenta el ciment aluminós que conforma un

formigó, al Ilarg de la seva vida, repercuteixen finalment en dues anomalies

técniques que afecten la seva capacitat resistent :

Anomalies derivades de lestransformacions del ciment aluminós

1 .

La minva de resisténcia del formigó

2. L'oxidació de les armadures .

Ambdues anomalies provoquen disfuncions estructurals que sovint produei-

xen senyals aparents, amb anterioritat al colapse, i que poden servir d'indi-

cadors del procés que es produeix .

Per aixó, el primer pas en qualsevol reconeixement consisteix a repassar tot

I'edifici per tal de trobar eis símptomes que permeten detectar les anomalies .

Aquest repás general permet tant d'observar eis signes indicats, com de de-

tectar altres disfuncions estructurals (assentaments, fissuracions, etc .) que

podrien emmascarar el diagnóstic de I'estat del sostre i, fins i tot, aquells es-

tats patológics que poden provocar o accelerar eis processos de degradació

(manques d'aillament, manques d'impermeabilització, etc .) .

L'observació de la fa(;ana i deis patis és indispensable en la informació ge-

neral sobre el comportament deis sostres .

Els balcons, generalment amb la Ilosana sense impermeabilitzar, solen ser

la part deis sostres que es degrada primer . Tots eis tipus de degradació : I'evo-

lució del ciment aluminós, la corrosió deis acers armats, etc., no són altra

cosa que una reacció química i, com en la majoria de reaccions, es produeix

una acceleració amb I'augment de la humitat i de la temperatura. En aquest

sentit, la variació permanent d'aquests parámetres és una de les característi-

ques més remarcables del maltractament de faQanes i cobertes .

Tots aquests símptomes, evidenciats en la revisió general, assenyalaran, al

Ilarg de la prospecció, eis indrets més problemátics .

2 .1 Situació deis elements estructurais del sostre que es reconeix :

a ('exterior

descoberts

r

~

~a cobert 4

a ('interior en un sostremort

'sense sostremort

ventiláts

no ventiláts

revestitsno revestits

en el terra-sostre

(sostre sanitari)

La situació d'un element de formigó amb ciment aluminós és molt importantatés que les condicions térmiques i d'humitat són definitóries de la velocitatde tots els processos que s'hi produeixen . Per a formigons amb unes matei-xes condicions inicials de composició i de curat, la velocitat de «conversió»deis cristalls hexagonals a cúbics augmenta rápidament quan coincideixentemperatures altes (per sobre els 20°C) amb humitats ambientals tambéelevades .

L'aigua rovella . El risc de mullena en una biga pot resultar catastrófic si jas'ha produ'it la total carbonatació del formigó. Un formigó vell, sovint total-ment carbonatat, Púnica esperanga de vida que té passa per protegir-lo delcontacte amb I'aigua ; la seva armadura ha perdut tota la protecció que la caleli conferia i, en oxidar-se, disminueix la secció i perd I'adheréncia, imprescin-dible en I'esforg de tracció .

27

Tipus d'efectes de la humitat en els sostres :

El reconeixement a ('interior d'una construcció cal comengar-lo per aquellsindrets on hi ha hagut alguna singularitat . Si no s'han fet tasques de mante-niment, aquestes singularitats es manifestaran en forma de taques d'óxid,de fongs ó de qualsevol altre indici de preséncia d'aigua .

En cada tipus de sostre la humitat permanent causa efectes diferents, finsi tot una fuita esporádica sol transformar-se en una acció permanent per cau-sa de la porositat deis materials de construcció, si es produeix en una zonapoc ventilada .

De cerámica armada: La corrosió deis acers d'armar que provocael trencament de la cerámica que I'inclou .Amb bigues de formigó precomprimit: La corrosió de Pacer que pro-voca Paparició d'esquerdes longitudinals, la ruptura de Paleta infe-rior i, fins i tot, el despreniment deis acers que poden quedar pen-jant, quan la corrosió ha arribat a tallar els filferros . El més greu, entot cas, és la pérdua d'adheréncia de Pacer que perd la seva condi-ció de tensió i deixa el formigó amb les característiques própies d'unformigó en massa, poc apte per a suportar els esforQos tallants i detracció .Amb bigues de formigó armat : La ruptura de Paleta inferior, per oxi-dació de ('armadura, amb despreniment final de Pacer, peró a mésIlarg termini que en el cas anterior .Amb bigues de formigó precomprimit de ciment aluminós : La rápida«conversió» del sistema cristal .lí amb pérdues d'aigua (pérdua de den-sitat, minva de les resisténcies mecániques i augment de la porosi-tat) . La corrosió de les armadures, més rápida que en eis casos an-teriors . La possibilitat d'inici d'un procés d'hidrólisi alcalina, amb es-micolaments irreversibles . I I'evolució del color de la pasta cap a tonsmarronosos.

Cal assenyalar que hi ha degradacions deis sostres que no depenen de Paiguacom és el cas de Patac deis térmits a les fustes ni, tampoc, la «conversió»del cirrient aluminós que, a partir de determinades temperatures, es produeixtambé en ambients secs, encara que molt més lentament, peró sempre deforma inexorable .

2.2 Ambient de Pelement estructural :

Alta humitat ambiental . 4Alta temperatura interior .

Inundacions, condensacions o degoters . 4Altres. .

Zones amb concentració de calor (sobre calefactors) . 4

2.3 Grau de sobrecárrega d'ús:

en el passat

en el present

en el futur ímenor

t~normal de cálcul

4major

Convé d'efectuar la comprovació de la resisténcia del sostre i tenir presentque, malgrat les normes de 1941 (Ministerio de Gobernación) i de 1961 (MW101), no fou fins als anys 70 que els professionals tingueren present el fetnormatiu en I'avaluació de les sobrecárregues . Actualment la norma vigentés la NBEIAE88 (Accions a I'Edificació) .

L'análisi de les sobrecárregues que en el temps ha suportat un sostre potdonar una idea de la seva capacitat resistent, en comparar les proves de cár-rega sofertes i I'estudi deis resultats apreciats . En absénciá d'indicis de min-va de resisténcia i de desperfectes, sempre es pot esperar que es comporticorrectament amb cárregues menors.

En el cas del ciment aluminós completament «convertit» i sense altres patolo-gies, es pot estimar una certa capacitat portant del sostre a partir de comptaramb les resisténcies residuals del formigó ,convertit» .

El quadre de la fitxa intenta recollir les dades de sobrecárregues d'ús no deforma quantitativa, molt difícils d'avaluar, sinó qualitativa, de I'ús al qual esdestina el sostre en reconeixement. Així, un sostre previst per a habitatge téuna sobrecárrega «major» que la «normal de cálcul» quan s'utilitza per a es-cola o magatzem, i «menor» en el cas contrari .

30

2.4 Per sobre el sostre:

planor del paviment

sí 4

no 4 (1)fissuració del paviment

sí ql

noenvans trencats

sí [a

no

(1) en aquest cas cal mirar I'armat del cap superior de la secció de la biga .

L'existéncia de deformacions excessives amb manca de planor del pavimento amb envans fissurats, pressuposa una manca de rigidesa del sostre .

La manca de planor del paviment i la seva eventual fissuració pot indicar ano-malies importants de I'estat del sostre . La corrosió de Paleta superior deisperfils d'acer sol causar un ondulament de les rajoles del paviment, és fre-qüent d'observar aquesta anomalia en eis terres deis baicons . El mateix pas-sa amb eis rodons superiors deis elements de formigó armat o precomprimitque, en oxidar-se, poden provocar efectes sembiants.

Les esquerdes en eis paviments o eis junts oberts entre les rajoles poden in-dicar que el sostre ha sofert fletxes excessives (excés de cárrega) o diferen-ciais (diferéncies de Ilum de bigues contigües) . Aquest fet pot fer témer unamanca de resisténcia del sostre per a les cárregues que ha hagut de suportar .

Els envans trencats, amb fissures o esquerdes, horitzontais al centre de lallum de les bigues, o inclinades a prop deis carregaments, assenyalen tambéexcessos de fletxa del sostre .

Si aquestes anomalies apareixen moits anys després d'haver estat acabadala construcció, vol dir que les condicions inicials deis sostres han canviat. Ohi ha noves sobrecárregues superiors a les inicials ; o ha canviat la capacitatresistent del sostre a causa d'aigun tipus de degradació d'aigun deis seuscomponents estructurais .

ELS ENVANS TRENCATS

S osire~-- as t �~ae

~auJa aN~a

~SM.2

Flexió del terra

Flexió del sostre

Flexió de terra i sostre

2 .5 Per sota el sostre:

deformació exagerada

qiceis rasos fissuratsjunt amb la paret, obert

L'observació del sostre per sota, encara que estigui amagat per un cel ras,pot ajudar a trobar indicis d'interés com és ara:

" La preséncia de taques d'humitat ¡lo de fongs .

" Si el cel ras és solidar¡ de I'embigat, pot mostrar un quadre de fissu-res representatives de la deformació del mateix sostre .

" Les esquerdes a les escócies laterals poden indicar desplaQamentshoritzontals entre les parets o fletxes exagerades de la biga paredera.

" Si el cel ras está penjat amb filferros, cal protegir-se, si es vol mani-pular, de possibles despreniments a causa del rovellament .

Les observacions més recents demostren que on se solen produir unes de-gradacions més acusades i alhora més perilloses de les biguetes són en eisterra-sostres (que cobreixen les anomenades cambres sanitáries), perqué es-tan fora del circuit normal d'utilització i d'observació de I'edifici : generalmentgens ventilades; amb condensacions permanents a les bigues ; el sostre nusense cap mena de revestiment ni protecció ; i sovint inundades, tant per lespérdues de la xarxa de desguás, com per un mal funcionament endémic delsistema de clavegueres . A més de tot aixó, el terra-sostre suporta el vestíbuli les botigues amb les sobrecárregues més incontrolades i variants de totI'edifici .

És important de detectar les possibles modificacions fetes ais átics . Solenaparéixer construccions incontrolades en la zona inicialment construida coma terrat amb les parets de tancament que pesen sobre el sostre inferior sen-se cap mena de reforp .

Les zones de baicons i safareigs es converteixen en un focus d'humitats : pelfet d'estar a ('exterior ; perqué no solen tenir cap mena de manteniment ; per-qué les pérdues del sistema de desguás solen ser habituais i no es reparenmai . En aquestes circumstáncies poden presentar-se unes degradacions tanimportants que poden provocar, fins i tot, la caiguda de I'element .

3 LA BIGUETA

3.0 Observació de I'element:

A la vista deis resultats de I'observació general de conjunt, s'ha de triaruna de les zones de máxim risc potencial per a fer el reconeixement d'undeis elements estructurals .

En general, el máxim risc és a les iones on la humitat i els canvis tér-mics poden haver accelerat la degradació deis elements estructurals, comés ara : sotateulada, sotaterrat, sotabanys o cuines, galeries, safareigs,fapanes, balcons, sotadipósits, sostres soterrats, etc .

En el cas que per a I'observació de la bigueta s'hagi d'obrir el cel ras,és recomanable de deixar ¡'obertura registrable per a observacionsposteriors .

En primer lloc, cal fer un examen visual de la part exterior de la bigueta . Enla majoria deis casos no hi ha signes de canvi extern del formigó, peró, toti amb aixó, és útil de mirar-lo amb deteniment .

Cal observar : les fletxes importants, els signes d'humitat en el formigó, lesdesviacions laterals, les esquerdes, les fissures i les discontinu'itats del colordel formigó . Aquesta última, independentment del color, pot indicar un atacquímic de I'aluminós .

Si una part del ciment aluminós sembla humida, pot ser a causa de gotereso de condensació, aquest és precisament el punt que s'ha de mirar amb méscura. Una flexió anormal va¡ la pena de tenir-la en compte sempre, peró potestar tapada per un cel ras, I'estat del qua¡ pot ser molt enganyós.

Mentre els revoltons es feien manualment (fins a I'any 1960, aproximadament),I'acabat inferior del sostre no permetia I'enguixat pla directe . És per aixó queuna bona part deis edificis amb sostres problemátics no permeten, que a ¡'in-terior de la casa, les bigues s'observin directament i cal obrir els cels rasosde canya .

En aquesta operació es proposa de tenir cura de deixar ¡'obertura neta per-qué sigui fácilment registrable en posteriors inspeccions sense haver de tor-nar a trencar el cel ras . La mida de la cala ha de ser suficient perqué hi cápi-ga el cap de ¡'observador amb una certa comoditat (aproximadament 0,4 x 0,4m) .

Una tapa de registre senzill es pot fer amb una planxa lacada fixada amb unadhesiu (pot ser a base de silicona estructural) .

3 .1 Croquis de la solució constructiva amb les seves mides més signi-ficatives i les de la Ilum de la biga i de I'entrebigat .

Després de cada prospecció, s'ha d'intentar fer un estudi analític de la segu-retat del sostre . Per aquest motiu s'ha de determinar la secció exacta del sos-tre : el perfil de la bigueta, el nombre d'acers i la situació, la qualitat del formi-gó (resisténcia), la qualitat del rebliment deis carquinyolis, nombre de fullsde la solera, etc .) .

Tot aixó implica, per una banda, fer cales en profunditat deis elements vistosi, per I'altra, quan calgui, prendre testimonis o, fins i tot, treure una biga pera assajar-la fins a la ruptura .

Tot i amb aixó, encara quedaran molts dubtes sobre la representativitat deI'element extret i assajat i, sobretot, en el cas del formigó precomprimit, so-bre les condicions inicials de la pega (valor de la tensió, qualitat deis acers,adheréncia, etc .) . En general és més aconsellable revisar molts elements, en-cara que sigui per sobre, que aprofundir en I'estudi precís d'un d'ells, perquéel problema més important del reconeixement d'una obra antiga és la disper-sió deis comportaments, tant a causa deis seus orígens incerts com per lesdiferents vicisituds que ha patit cada element per separat.

Per a poder fer els cálculs de comprovació caldrá, a més, conéixer la midade I'entrebigat i la llum de la biga .

CROQUIS DE SOLUCIONS CONSTRUCTIVES

Bigueta amb revoltó forjat

Solera sobre biguetes

,~m&W Kc

NOTA : Les biguetes poden ser de formigó armat o precomprimit .

Bigueta amb revoltó prefabricat De cerámica armada

33

3 .2 Fissuració de I'element:longitudinal

en aquest cas, cal mirar el cap de la biga .

transversalen aquest cas, cal mirar el centre de la biga .

L'existéncia de fissuració longitudinal a la part inferior de la bigueta pres-suposa una d'aquestes dues circumstáncies :

Fissures longitudinals

a) Una manca d'adheréncia de les armadures(pretesades o armades)

b) La corrosió deis acers d'armat o de pretesat .

En ambdós casos hi ha implícita una manca d'adheréncia, la qual cosa impli-ca la desolidarització de Pacer i del formigó i, per tant, la incapacitat de col-la-borar per a respondre a les sol-licituds de la flexió .

En el cas del formigó precomprimit, aquesta circumstáncia és especialmentgreu . En produir-se un manca d'adheréncia, els filferros s'escorren i s'anul . laI'efecte del pretesat en els extrems, cosa que pot provocar una possible fa-llada per tallant de I'ánima de la bigueta, instantánia i sense deformació pré-via aparent.

ATENCIó!

Un enfonsament deis terminals deis cables a la testa d'una biga deformigó precomprimit en pressuposa I'escorriment per manca d'ad-heréncia .

En el cas de fissures longitudinals, cal observar si hi ha fissures per tallantde I'ánima en els extrems i comprovar la fondária del carregament . L'exis-téncia de fissuració a 45° en el punt.de recolzament de la bigueta pressupo-sa una fractura per esforQ tallant que és molt greu .

En els sostres enguixats directament cal no confondre les fissures longitudi-nals entre la bigueta i el revoltó amb les própies de la biga . Aquelles nomésindicarien diferéncies de fletxa entre les bigues sense que, per elles matei-xes, siguin cap indici de perill . Acostumen a ser més obertes al centre de lallum de la biga i prácticament inexistents als caps.

L'existéncia de més d'una fissura o esquerda en la cara inferior de la biguetaindica una armadura múltiple com en el cas deis armats pretesats . Calcomprovar-ho .

FISSURES LONGITUDINALS

Fissures bigueta-revoltóFletxes diferencials :" poca consisténcia del rebliment" esforgos diferents" Ilums diferents

Una fissura centradaCorrosió d'armadura única,és el cas del formigó armat .

Més d'una fissuraCorrosió d'armadura múltiple,és el cas del formigó precomprimit

Fissures laterals a Pala inferiorCorrosió d'una armadura múltiple,amb acers poc separats (no esveuen per sota)

cir~,.rw de "r, . '¿;F, uWF.t

., . . .. .. . . . . . . ... . . . .. . . . ., . . . . .. ._

- - ------- - - - -

.1 . ._ .. . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . .. . . . .. . .. . .. ._ . 1 . . .

. . . . . .. . .. . ._ . .. . . . . . . . ._ . .. ... . . . . . ., . .

35

L'existéncia de fissuració transversal en la part inferior de la bigueta pres-suposa una possible manca de resisténcia a flexió . Cal peró distingir-ne dediferents tipus :

Fissures de retracció . Són fissures transversals que abasten tota I'am-plária de Pala inferior i estan uniformement repartides a tot el Ilargde la biga . No són massa profundes, no arriben mai a ¡'armadura,i no es marquen mai sobre I'enguixat perqué es van produir en elmoment de I'adormiment del formigó i abans de la seva posada enobra. L'única incidéncia que poden tenir en les característiques re-sistents és la de facilitar la carbonatació en les zones on es troben .Fissures de corrosió deis estreps . Molt semblants a les anteriors, perla seva repetició a distáncies iguals a tot el Ilarg de la biga, se'n dife-rencien pel fet de no arribar als laterals de ¡'aleta . Indiquen una mancade protecció contra la corrosió i per tant són I'anunci de posteriorsproblemes amb les armadures principals . Si estan soles no indiquencap perill imminent peró aconsellen controls posteriors .Fissures de flexió . Són fissures transversals que apareixen nomésen la zona central de la Ilum de la biga . Si n'hi ha més d'una s'es-paien des del centre cap als caps, sense que s'hi acostin massa . Sónfissures profundes que superen ¡'armadura i arriben a afectar ¡'áni-ma de la biga . Sovint van acompanyades de fletxes importants . Calfer un recálcul de comprovació de les sobrecárregues i de les bigue-tes per a poder procedir a la reparació o complementació . A part deisproblemes resistents, cal patir per la possible oxidació de ¡'armadu-ra en la zona de la fissura . Com a mesura de seguretat a ¡'interiorno han de superar les quatre décimes de mil .límetre (0,4 mm).Fissures d'esforg tallant . Són fissures que vistes per la part de sotade la biga apareixen com a transversals a tota I'amplária de ¡'aleta,situades arran del carregament i amb despiagament vertical del Ilavique no carrega . Es marquen sobre I'enguixat directe peró poden pas-sar desapercebudes sota un cel ras . Són les que indiquen un perillmés imminent perqué, en produir-se, la biga ja está fracturada . Ésnecessari confirmar-les obrint el lateral de la biga per a poder obser-var si hi ha la fissura típica a 45° . Cal apuntalar-la abans d'obrir .

ATENCIóUna fissura transversal a la cara inferior de la biga i arrandel seu encastament pot ser I'indici d'una fractura per es-forg tallant . Caldrá apuntalar-la i descobrir la cara lateral pera observar si es tracta de la característica fissura a 45° .

En el cas del formigó precomprimit totes les fissures transversals poden serimportants perqué sempre indiquen la superació de la capacitat del pretesatamb possible escorriment deis filferros .

FISSURES TRANSVERSALS

Fissures de retracció,repartides uniformemental Ilarg de la biga .

Fissures de corrosiódeis estreps, repartidesuniformement i que noarriben als laterals .

Fissures de flexió, mésjuntes al centre de la bigai que es van espaiant abanda ¡banda .Els caps sense fissures .

Fissures d'esforg tallant,arran del carregament, a 45° .

Fissures esteHades,expansions a la massa(granulat piritós) .

. . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . .?. ..

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . .. ~ .

EFECTE DE L'ESFORP TALLANT

37

3.3 Color de la superficie :gris ciar

discontinuitats en el color

taques i eflorescéncies

Ara per ara, el color és la propietat física més representativa deis materialsque constitueixen una bigueta de formigó .

Les bigues de ciment aluminós solen ser fosques .

En cap cas, peró, el color de la superficie del formigó pot ser un indicadordefinitiu del tipus de ciment utilitzat, és simplement una ajuda en la indagació .

Les biguetes de ciment portland normal amb una tipologia de granulats habi-tual solen ser de color gris clar, per contra, les que incorporen cendres vo-lants solen ser més fosques . La superficie s'enfosqueix per distintes causes,com per exemple, pel fet d'haver emprat desencofrants derivats del petroli .També hi ha portlands de colors foscos que per fora poden fer témer la pre-séncia d'aluminós, com els que s'anomenaren portlands «russos» a principisdeis seixanta .

Les discontinuitats de color i les taques i eflorescéncies ens poden indicarcontaminacions líquides antigues, sofertes per la pega en observació .

L'aparenga mullada, sense causa d'humitats aparents, pot fer témer una po-rositat exagerada que reté aigua . És una característica que sovint indica lapreséncia de ciment aluminós en estat avangat de «conversió» .

i

Observació de la bigueta

Discontinuitats de color

38

3 .4 Textura de la superficie :¡lisa de motlle

erosionada o ratada

Una superficie de bigueta erosionada o ratada indica I'existéncia d'antics atacssuperficials produ'its per agents líquids .

El ciment aluminós de les bigues és sensible de reaccionar amb els álcalisque poden ser provinents d'un altre tipus de conglomerant . En aquesta si-tuació es poden presentar butllofes de color ciar, pérdua de linealitat de lesvores (vores ratades) i bufaments .

El contacte del ciment portland amb I'aluminós facilita, en preséncia d'aigua,el transport deis seus álcalis i pot provocar I'inici d'una hidrólisi alcalino-carbónica en I'aluminós i degenerar-lo fins a I'esmicolament . La proximitatdel mar pot actuar de la mateixa manera a causa de les sals sódiques pre-sents a I'aire .

Bigueta erosionada o ratada

Bigueta ¡lisa de motlle

3 .5 . Decisió :

Cal continuar?O és millor passar a una altra metodologia d'análisi patológica?

Si les observacions realitzades permenten pressuposar fal¡ades impor-tants per al correcte comportament del conjunt estructural, pot ser con-venient de no dur a terme les fases següents del reconeixement, per ano comprometre més I'estabilitat del conjunt .

Abans de procedir a trencar un fragment de la bigueta és bo de plantejar-seuna reflexió sobre la seva seguretat .

Amb les observacions que s'han fet fins ara es pot tenir una primera idea delcomportament del sostre . Pot estar tan fet malbé que aprofundir en el reco-neixement ja no pugui aportar cap nova dada sobre la decisió que es veuclara ; o pot ser aconsellable de plantejar-se un altre tipus de reconeixementmés especialitzat .

Si les circumstáncies no ho desaconsellen és bo d'aprofundir amb I'estudidel formigó no sois per a obtenir informació del seu comportament actual,sinó també per a tenir dades que permetin de preveure el seu comportamentfutur.

39

4 EL FORMIGó

4.0 Extracció i reconeixement de mostres:S'ha de trencar Paleta inferior de la bigueta a un mig metre del suport,fins a arribar a descobrir ¡'armadura .

S'ha previst I'extracció de la mostra de formigó a una distáncia d'uns 50 cmdel cap, ja que s'entén que, amb les Ilums usuals deis habitatges, és unazona amb tensions mínimes . El bon criteri del técnic que faci I'extracció cor-regirá aquesta situació adequant-la a cada circumstáncia .

L'extracció de la mostra de formigó s'ha previst tant per a poder estimar laresisténcia del formigó a la fractura com per a poder observar el seu interiori poder obtenir-ne fragments no contaminats per I'acció directa de Patmosfera .

És interessant de trencar una cantonada de ¡'aleta inferior de la bigueta finsa arribar a observar ¡'armadura, per a :

1 . Determinar si el formigó és armat o precomprimit .

2 Conéixer el ciment que la constitueix, cal observar el color .3 . Tenir una idea sobre la qualitat del formigó:

3.1

Qualitat deis granulats (si hi ha miques o granulats allargassatsen la fractura) .

3 .2 Porositat.3 .? Resisténcia aproximada de la pasta, cal observar si els granu-

lats surten nets o s'han trencat juntament amb la pasta .3 .4 Preséncia de granulats potencialment inestables, com és el cas de

les pirites, amb un aspecte negrós envoltat d'auréoles blanques .

4 . Tenir una superficie próxima a ¡'armadura on fer un estudi rápid sobrela penetració de la carbonatació ; prova del pH .

5 . Obtenir una mostra per a a analitzar-la químicament i obtenir més in-dicis sobre el tipus de conglomerant emprat, i per a disposar d'un tes-timoni del material per a possibles proves posteriors .

LA MOSTRA

Cal que el trenc de la mostra sigui nou i no procedeixi d'escrosto-naments o fissures anteriors per a poder estimar la resisténcia i lacarbonatació .La mida mínima de la mostra ha de ser com mig paquet de tabac .Cal obrir fins a ¡'armadura.Per a protegir-la, després cal pintar-la amb resines epoxi .

4 .1 És formigó precomprimit

sí

1:1

no

En funció del tipus d'armadura que s'observa en la fractura del formigó (ro-dons en barres o filferros d'acer, sois o en forma), es pot determinar si el for-migó és armat o precomprimit amb ('armadura pretesada.

4.2 Granulats trencats en la fractura

Per a fer una estimació de la qualitat resistent del formigó, cal mirar la super-fície de fractura en extreure la mostra.

Quan eis granulats es trenquen conjuntament amb la pasta que ¡liga el formi-gó, es pot entendre que la resisténcia de la pasta és del mateix ordre, si mésno, que la deis granulats .

Si eis granulats no apareixen trencats en la fractura, cal pressuposar que laresisténcia de la pasta i del formigó, per tant, és molt baixa i cal dubtar serio-sament de la possibilitat de mantenir-lo . És aconsellable, en aquest cas i enabséncia d'aitres símptomes, de fer una comprovació de la resisténcia me-cánica mitjangant el trencament de testimonis o fent proves de cárrega .

GRANULATS TRENCATS

41

14.3 Polsim superficial en la fractu ra

sí

li

no

Si la superficie de fractura s'observa polsegosa i la pasta s'ha engrunat enel moment de la fractura, cal pressuposar I'existéncia d'un formigó de quali-tat molt baixa.

En el cas deis sostres antics on no hi ha una capa de compressió solidáriaamb la bigueta, es proposa com a métode senzill de comprovació de la segu-retat de les peces de formigó precomprimit, veure quina és la situació :

" Si la fractura del formigó és neta, no polsegosa, i eis granulats s'hantrencat a la fractura, és a dir, que no sobresurten, indica que el for-migó té una resisténcia normal . És pot pressuposar que és superiorals 150 kg/cm2.

" Si la fractura del formigó no és neta, és polsegosa i es veuen eis gra-nulats sencers, indica que es tracta d'un formigó de resisténcia bai-xa, en aquest cas :

M és el moment flector de ruptura .MW <_ 75 kg/cm2

W és el moment resistent de la secciódel formigó total .

En el cas de peces armades, hi ha prou teoria de suport com per a no haver-la de repetir aquí . Cal considerar que la resisténcia del formigó no té gaireimportáncia en la seguretat final d'una pega a flexió, sempre que la resistén-cia estigui per sobre de 150 kg/cm2 , la qual cosa es produeix quan s'está enla primera situació .

ELS COLORS DE LA PASTA

Interior

Superficial

Formigó de ciment portland

Interior

Superficial

Formigó de ciment aluminós

4 .4 Color de la pasta :gris ciargris foso

marronós o ocre

Tal com s'ha esmentat abans, la propietat física més representativa deis ma-terials que constitueixen una bigueta de formigó, és el seu color .

En el cas de les biguetes de ciment portland amb granulats habituals, no hiha cap canvi de color, gris ciar, entre la superfície exterior i la interior . Talcom s'ha indicat abans, a ('exterior, la tonalitat és més fosca a causa de lautilització de cendres ¡lo desencofrants .

Les bigues de ciment aluminós solen ser fosques sempre i la fractura pre-senta un color marronós, tirant més a xocolata com més avangada és la de-gradació del ciment.

En les fotografies annexes es pot comparar el color d'una biga de ciment alu-minós amb una de ciment portland .

Els tons marronosos a ('interior del formigó és una característica identifica-dora del ciment aluminós en procés de «conversió» o totalment «convertit» .No obstant aixó, i per a evitar errades per possibles contaminacions colorants,polsim de color, és recomanable de doblar I'observació amb d'altres proves,com és ara, les análisis químiques qualitatives que es proposen en aquestamateixa metodología i que poden ser fetes «in situ», al despatx o en un labo-ratori especialitzat, si cal més garantía o es presenten dubtes.

4 .5 Color del granulat :negrós amb auréola blanca

sí [a

no

La preséncia de granulats de color molt fosc, negrós, orlat amb una auréolablanquinosa, són signe d'una reacció entre el granulat i el ciment, caracterís-tica de les calcáries amb continguts de sulfurs, pirites, que foren utilitzadesal voltant del Maresme fins a principis deis anys setanta, procedents de lapedrera de Montpalau a Pineda de Mar.

Els formigons que contenen aquests granulats són inestables i acaban per-dent tota la resisténcia per fragmentació de la massa a causa de les expan-sions provocades per la reacció .

EL COLOR DE LA PASTA

Comparació de color entre un fragment de formigó de ciment alu-minós (marronós) i un altre de ciment portland .

ciment aluminós

ciment portland

44

l 4.6

Armadures corroides

sí

no [j 1

Si la mostra extreta arriba fins a ('armadura, tal com sha recomanat abans,es pot veure directament I'estat de ('armadura i se'n pot apreciar la possiblecorrosió .

La corrosió de ('armadura és un deis problemes més importants que pot pre-sentar una bigueta . L'adheréncia acer-formigó és imprescindible perqué elformigó armat i sobretot el precomprimit puguin resistir esforQos de flexió .La corrosió de ('armadura, encara que sigui superficial, la fa impossible .

La pérdua de secció, per causa de la corrosió, deis rodons d'armar, que enaltres casos pot ser molt important de tenir en compte, resulta poc rellevanten els sostres . L'expansió produ'ida per la corrosió trenca sempre el feble re-cobriment de formigó i I'adheréncia és materialment impossible .

ARMADURES CORROVDES

Armadura corroTda

Armadura neta

4.7

Risc de corros ió de les armadures

Al marge de la inestabilitat del conglomerant, I'aspecte més important res-pecte a la durabilitat del sostre és la possibilitat de corrosió de ('armadura .

L'armadura en ('interior del formigóestá protegida de la corrosió sempre que :

1 . El pH sigui suficientment básic (> 9,5)2 . No hi hagi agents corrosius .

1 . El pH sigui suficientment básic (no ácid) .

- pH, prova de la fenolftaleinaEl voltant de ('armadurapren un color

roig-moratRelació roig/recobriment

sí [a

no

NOTA: Cal fer la prova «in situ» en obtenir la mostra .

A ('interior del formigó nou, la basicitat está garantida per la calq en formad'hidróxid .

Amb el temps la calq reacciona amb I'anhidrid carbónic de ('aire per a formarcarbonat cálcic, estable en la naturalesa . Es carbonata . Aquesta reacció s'iniciaa la superficie, on el contacte amb ('aire és directe, i va avangant cap a ('inte-rior del formigó amb una velocitat que depén de la facilitat d'accés de ('aire(lenta amb una bona compacitat, rápida amb porositat) .

La desaparició de I'hidróxid (convertit en carbonat) provoca una disminucióde la basicitat (el pH baixa) i amb ella la protecció de ('armadura que es trobaen un ambient cada cop, relativament, més ácid .

La realització de I'assaig ha de fer-se «in situ» i a continuació d'haver trencatla mostra, per a evitar que la superficie de fractura es carbonati pel contacteamb el C02 de ('aire i falsegi el resultat . Per la mateixa causa cal evitar quela superficie de fractura coincideixi amb alguna fissura anterior .

Quan al voltant de ¡'armadura el pH és menor de 9-9,5, és molt possible quedavant d'una situació d'humitat, ¡'armadura entri en corrosió . Una simple apli-cació de fenolftaleina, amb el seu viratge cap a rogenc, que es produeix enun pH comprés entre 8 i 9,8, assenyala que la protecció básica de les arma-dures és suficientment alta .

La relació entre la secció protegida, rogenca en la prova, i el gruix total derecobriment de ¡'armadura, relació roig/recobriment, pot informar de ¡'expec-tativa de protecció de ¡'armadura en el futur, atés el temps que ha trigat aproduir-se la carbonatació actual .

RESULTAT DE LA POLVORITZACIó

47

PROVA DE LA FENOLFTALE1NA

Resultat . On la fractura polvoritzada amb lasolució de fenolftaleina adquireix :

COLOR ROIG-MORAT

Formigó no carbonatat .Hi ha suficient protecció de ¡'armadura .

CAP CANVI DE COLOR

Formigó carbonatat .El formigó no protegeix suficientment ¡'armadura, poden

presentar-se corrosions amb qualsevol preséncia d'humitat,fins i tot la de ¡'aire .

2 . No hi hagi agents corrosius.

" Ciorurs, métode qualitatiu del nitrat de plata.Hi ha massa clorurs?

sí [

no 4NOTA : La prova es pot fer «ira situ» o al laboratori .

El risc de corrosió de ('armadura no es limita només a I'oxidació aéria quepot ser reconeguda amb la medició del pH . La preséncia de certs agents quí-mics pot provocar també el seu atac i destrucció .

D'entre els molts agents que inclosos en el formigó podrien resultat agres-sius per a Pacer, cal limitar-se a proposar el control deis clorurs perqué enla história deis formigons, a casa nostra, havien estat usats amb Ileugeresacom a additius del formigó i poden representar un perill .

La determinació qualitativa de la preséncia deis clorurs en excés pot servirtambé per a estimar la proximitat d'un risc de corrosió generalitzada .

El ciment aluminós quasi no té clorurs, menys que el portland . Hi havia unapráctica freqüent a ('época (= 1955) que era la de treballar, a la indústria,amb ciment portland i un accelerador, clorur cálcic, i hi ha constáncia que,en alguns casos, la incorporació d'aluminós es produí sense cap modificaciódel procés. Senzillament es substituien tants kg de portland per tants kg d'alu-minós. L'ús d'acceleradors de I'adormiment, sovint a base de clorurs, i el delciment aluminós responen a una mateixa demanada : Apressar I'endurimentdel formigó per tal d'augmentar la producció amb el mínim d'immobilitzat .

PROVA DELS CLORURS

Resultat . En anar afegint el nitrat de plata es produeixel canvi de color a rogenc amb

MENYS DE 10 GOTES

Pocs clorursNo hi ha perill de corrosió

MÉS DE 14 GOTES

Massa clorursHi ha perill de corrosió

Quan el pH és baix ¡lo s'observa la preséncia de clorurs, encara que no hihagi mostres de les consequencies de la corrosió, és quan es fa necessáriauna observació quasi permanent, anual, del sostre, sobretot després d'haver-hihagut pérdues d'aigua . En aquest cas és imprescindible de deixar les bigue-tes registrables per a poder fer-ne una observació continuada .

48

4 .8

Detecció del ciment aluminós

La forma més senzilla d'identificar la preséncia de ciment aluminós en un for-migó és observar el color de la pasta . El color gris fosc del, formigó nou can-vía cap a tons cada cop més marronosos en produir-se el procés de «conver-sió» cristalilina . Al cap d'una vintena d'anys el formigó d'aluminós está prác-ticament «convertit» del tot i el seu color és el símptoma més característics .

Amb tot i per tal d'evitar Terror de diagnóstic que podria provocar la presén-cia de colorants es proposen dues proves molt simples que, encara que ca-dascuna d'elles té una fiabilitat limitada amb alguns resultats dubtosos, jun-tes són segures en la majoria deis casos.

" Sulfats, métode qualitatiu del clorur báricHi ha sulfats?

sí [a

no [iNOTA : La prova es pot fer «in situ» o al laboratori .

En un país com el nostre no és freqüent que" els granulats o I'aigua portinquantitats apreciables de sulfats . Gairebé els únics sulfats que es detectenen I'análisi química, basada en el clorur báric, són els que constitueixen el«regulador de presa» que porta el ciment portiand . Per tant, en la majoria deiscasos, I'análisi de polsim de ciment de la biga, amb el clorur báric, pot deter-minar si el conglomerant és portiand o no, i si no ho és, perqué no es detec-ten els sulfats, és molt possible que es tracti d'aluminós, sobretot si coinci-deixen tots els altres aspectes ja tractats : foscor de la pasta, viratges cap almarró, etc .

PROVA DELS SULFATS

Resultat . En afegir el clorur báric,

ES FORMA PRECIPITAT

Hi ha sulfatsProbablement no és aluminós

NO HI HA PRECIPITAT

No hi ha sulfatsEl ciment és aluminós.

" De I'«Oxina», determinació qualitativa de I'abundáncia de com-postos d'alumini .Es forma precipitat groguenc

sí 4

no

NOTA : La prova es pot fer «in situ» o al laboratori .

Una altra prova molt senzilla per a confirmar un formigó de ciment aluminósés el test anomenat BRE o de Toxina, desenvolupat pel «Building ResearchEstablishment» .

El Test BRE

Aquest test és relativament fácil . El principi básic és que el formigó aluminósdóna grans quantitats d'alumini dissolt en ser tractat amb hidróxid de sodi,mentre que el ciment portland no les dóna.

4 .9 Decisió:

Amb tota la informació recollida durant el reconeixement, en tenim prouper a decidir si cal intervenir?cal fer d'altres assaigs i proves de laboratori per a completar-la?

PROVA DE L'OXINA

Resultat . En afegir el CLH, Toxina iI'acetat d'amoni . . .

ES FORMA PRECIPITAT COHESIONATO GRANS FLOCS GROGUENCS

Hi ha quantitat de sulfatsProbablement és aluminós .

NO HI HA PRECIPITAT

No hi ha aluminats en quantitatEl ciment NO és aluminós .

5 . INTERPRETACIÓ DERESULTATS

Una vegada recollida la informació de les observacions i les proves fetes enel reconeixement, cal interpretar-la per a poder prendre decisions respecte aI'actuació que cal emprendre .

A part deis casos en eis quais, de I'estudi de les observacions, es puguideduir que eis elements reconeguts no tenen problemes apreciables, espoden establir tres graus de deficiéncies .

Graus de deficiéncies

Lesions molt greusLesions greusLesions potencialment greus

5.1 Primer grau : lesions molt greus

El primer grau de deficiéncies correspon a aquells casos en qué s'ha sobre-passat la possibilitat técnica d'estabilitat i podrien ser considerats elementstécnicament no recuperables.

En els sostres els casos característics són :

54

2.

Fissures d'esforg tallant .

Primer grauElements no recuperables

1 . Corrosió manifesta de l'armat2 . Fissures d'esforg tallant

1 . Corrosió manifesta de les armadures .

En aquest cas, les observacions de la bigueta permeten deduir una mancade col.laboració entre ¡'armadura¡ el formigó . En general, es manifesta ambesquerdes longitudinals i senyals de corrosió . En el formigó precomprimit lesfissures longitudinals, malgrat no ser tan espectaculars, poden tenir elmateix perill . En aquests casos és especialment important I'observació de¡'armadura i el seu estat de corrosió .

El colapse per esforg tallant pot produir-se sense avisos previs per deforma-ció . Normalment, aquest símptoma no és observable pel fet d'estar localitzaten el lateral de la biga i de la poca durada de la biga així fissurada . Caltémer les fissures transversals arran del suport i quan es pressuposa unescorriment deis filferros de l'armat pretesat .

Al davant de les deficiéncies de Primer Grau cal prendre mesures d'urgénciaque garanteixin I'estabilitat deis elements afectats i la seguretat deis usuaris.Cal procedir, també, a un reconeixement general i fer visibles tots els ele-ments estructurals deis sostres . Si la situació es confirma com a general nocal fer análisis especials .

5.2

Segon grau : lesions greus

El segon grau de deficiéncies correspon a aquells casos en els quals encaraexisteix la possibilitat técnica d'estabilitat i es poden considerar elementstécnicament recuperables .

En els sostres els casos característics són :

Segon grauElements reparables

1 . Fissures longitudinals2. Fissures de flexió3. Manca de resisténcia manifesta del formigó

1 . Fissures longitudinals .

2 . Fissures de flexió .

3 . Manca de resisténcia manifesta del formigó

Les fissures longitudinals poden indicar un inici de corrosió de ('armadura .Normalment, aquest símptoma és observable pel fet d'estar localitzat en lapart inferior de la biga . Al davant d'aquestes fissures, és molt important laprospecció del tipus d'armat de la bigueta . En el cas del formigó precompri-mit, aquest tipus de fissures són el símptoma d'una patologia molt greu .

Les fissures transversais estan situades principalment en el centre del tram ien la part inferior de la bigueta . Cal distingir-les de les de retracció d'adormi-ment, a distáncies uniformes i a tot el Ilarg de la biga . Cal calibrar la defor-mació de I'element amb la mesura de la fletxa .

Es pot posar de manifest una manca de resisténcia del formigó quan, enI'extracció de la mostra, la fractura interna presenta els granulats sense tren-car. A més, en el cas del formigó amb ciment aluminós, el to marronós de lafractura indica una davallada de la resisténcia inicial com a conseqüéncia dela "conversió" . Un altre símptoma d'aquesta deficiéncia és la porositat de lapasta del formigó.

En aquest cas, és recomanable la realització d'un assaig d'avaluació de laresisténcia .

Al davant de les deficiéncies de Segon Grau cal pensar a prendre mesuresque garanteixin I'estabilitat deis elements afectats i la seguretat deis usuaris .Cal procedir a un reconeixement més ampli i fer visibles aquells elementsestructurals deis sostres amb un potencial de risc més elevat.

55

5.3

Tercer grau : lesions potencialment greus

El tercer grau de deficiéncies correspon a aquelis casos en eis quais tot ique no existeixen lesions aparents, les observacions realitzades en les mos-tres extretes mostren símptomes de possibles patologies futures .

Els casos característics deis sostres són :

1 . Durabilitat del formigó

Tercer grauElements sota control

1 . Durabilitat del formigó

Si es demostra la utilització de ciment aluminós en la construcció deis ele-ments del sostre, s'ha d'estudiar el grau de "conversió" per a poder determi-nar, amb fiabilitat, la durabilitat de I'element . Aquesta determinació es pot feramb un deis següents assaigs de laboratori :

56

" Difracció de raigs X ." Análisi térmica diferencial ." Espectrometria d'infraroigs .

Si de la prova amb fenolftaleina es dedueix que no hi ha recobriment de pro-tecció básica de ('armadura, ni preséncia de ciorurs, cal determinar la veloci-tat -de corrosió de ('armadura amb un mesurador .

Davant les deficiéncies de Tercer Grau cal fer un estudi aprofundit de lescauses i de les possibles solucions o retardaments deis efectes . Cal, a más,programar controls o el monitoratge deis símptomes .

6. ANNEXOS

Annex 1

INSTRUCCIONS PER A REALITZARLES PROVES QUIMIQUES DELRECONEIXEMENT

PROVES QUÍMIQUES DELS CIMENTS ENDURITS:

Les proves químiques que s'exposen a continuació no pretenen tenir la con-sideració d'una análisi de laboratori, sinó només la d'indicador técnic esti-matiu d'ajut al facultatiu en el reconeixement . Si cal una major precisió o esvolen fer d'altres análisis complementáries es poden encomanar a un labora-tori especialitzat .

Prova estimativa del pH

Objecte .

L'objecte de la prova és conéixer I'estat del procés de carbonatació, a partirdel coneixement del pH de ('interior del formigó .

Elements que intervenen en el procés .

" Superficie de fractura en el formigó .

" Solució de fenolftaleina al 0,5%-1% d'alcohol etílic, en polvorit-zador.

Procés de la prova .

1 . Es trenca la mostra.

2 . Es polvoritza la fractura amb la fenolftaleina .

RESULTAT DE LA POLVORITZACIÓ

Resultat .

Esquema del procés

"

Si la fractura polvoritzada amb la solució de fenolftaleina adquireix uncolor roig - morat:

Formigó no carbonatat.Hi ha suficient protecció de ('armadura .

" Si no s'aprecia cap canvi de color en la zona polvoritzada :

Formigó carbonatat .El formigó no protegeix suficientment

('armadura, poden presentar-se corrosionsamb qualsevol preséncia d'humitat,

fins i tot la de ('aire .

Trencar la mostra

Polvoritzar

Canvi de color?

-No --1

No hi ha canvi

ROGENCNo carbonatat

CarbonatatFerro protegit

PERILL Corrosió

Prova estimativa deis clorurs.

Objecte .

L'objecte és detectar la preséncia de clorurs en una quantitat suficient comperqué el risc de corrosió faci recomanable una observació continuada delsostre .

Elements que intervenen en el procés.

"

1 gr de formigó triturat o el seu volum equivalent, emprant un recipienttarat a tal efecte . S'ha de rascar, amb I'ajut de les alicates la superficiede la mostra, cal tenir cura que el polsim es tregui del pla de fractura ievitar que contingui granulats que no siguin fins i regulars .

" Ácid nítric (HN03) 60% de puresa i diluit en aigúa 1 :1 ." Fenolftaleina ." Cromat de potasi (Cr04K2) ." Hidróxid sódic ." Nitrat de plata (AgN03, 0,02N) ." Alicates ." 2 tubs d'assaig, un d'ells aforat per a un volum de 10 ml ." Filtre i embut.

Procés de la prova.

1 . Amb I'ajut d'unes alicates es tritura una porció de morter equivalent a 1 gr .2 . Es col-loca en el tub d'assaig aforat .3. Es va tirant ácid nítric fins a assolir el nivel¡ marcat en el tub d'assaig (10

ml) . L'addició d'ácid provoca, en contacte amb el formigó, una gran efer-vescéncia, per aquest motiu s'ha de tenir cura a I'hora de realitzar aquestpas .Una vegada introduTt tot I'ácid nítric es deixa reposar uns 2 minuts o finsque s'aturi I'efervescéncia, per tal de deixar dissoldre tots els clorurs dela mostra .

4. Es filtra la solució obtinguda.Es fa passar la mescla obtinguda en el pas anterior a I'altre tub d'assaig,a través d'un filtre .

5 . S'hi afegeix 1 gota de fenolftaleina .6 . S'hi addicionen 2 gotes de cromat de potasi .7 . S'hi afegeix NaOH fins que la solució adquireix una tonalitat vermellosa/li-

losa .8 . S'addiciona gota a gota el nitrat de plata fins que la solució canvi'i de color

(una tonalitat verme¡ losa-terrosa) . El nombre de gotes addicionades finsque es produeix el canvi de color dóna una idea de la quantitat de clorursexistents en el formigó.Quan ja no queden ions clorur per reaccionar, el ió plata reacciona ambel ió cromat i es produeix el canvi de color en la dissolució .

63

Resultat .

Nombre de gotes superior a 14:El formigó té excés de clorurs .

Hi ha perill de corrosió .

Nombre de gotes inferior a 10:El formigó té els clorurs normals .

No hi ha perill de corrosió .

Esquema del procés.

Co l-locar mostra en t ub

Esperar 2 minuts

Filtrar

-17Afegir 1 gota FenolftaleTna

Afegir 2 gotes Cr04K2

Afegir NaOH

Afegir 14 gotes de AgN03

Canvi de color?

~- No .

fins a virar

No hi ha canvi

Clorurs normal

Excés de clorursPERILL de corrosió

L Prova estimativa deis sulfats .

Objecte .

L'objecte de la prova és detectar la preséncia de sulfats en el formigó analitzat .

El ciment aluminós no conté sulfats . En principi, doncs, si el resultat de laprova és que a la mostra hi ha sulfats, es pot entendre que el ciment no ésaluminós.

Ara bé, si en el formigó intervenen granulats amb grans quantitats de sulfats,I'experiment els detecta i pot provocar confusions. S'haurá de complemen-tar amb la prova de Toxina .


"

1 gr de formigó triturat o el seu volum equivalent. S'ha de rascar, amb I'ajutde les alicates, la superficie de la mostra, cal tenir cura que el polsim estregui del pla de fractura i evitar que contingui granulats que no siguin finsi regulars .

ATENCIó!Cal anar amb molt de compteen la preparació de la mostraper a evitar la contaminació

amb el guix de I'obra .

" Ácid clorhídric (HCI) 35% de puresa i dilu'it en aigua 1 :1 ." Clorur báric (C12Ba, obtingut de dissoldre 120 gr de C12 Ba en 1 litre

d'aigua) ." Alicates ." 2 tubs d'assaig, un d'ells aforat per a un volum de 10 ml ." Filtre i embut.


1 . Amb I'ajut d'unes alicates es tritura una porció de morter equivalent a 1 gr .2 . Es col-loca en el tub d'assaig aforat (10 mi) .3.

Es va tirant ácid clorhídric fins a assolir el nivel¡ marcat en el tub d'assaig .L'addició d'ácid provoca, en contacte amb el formigó, una gran eferves-céncia, per aquest motiu s'ha de tenir cura a ¡'hora de realitzar aquest pas .Una vegada introduit tot I'ácid clorhídric necessari es deixa reposar uns2 minuts o fins que s'aturi I'efervescéncia per tal de deixar dissoldre totsels sulfats de la mostra.

4. Es filtra la solució obtinguda . Es fa passar la mescla obtinguda, en el pasanterior a I'altre tub d'assaig, a través d'un filtre .

5 . S'hi addicionen 20 gotes de clorur báric, aixó provoca la precipitació desulfat, si n'hi ha, en forma de sulfat báric . La solució adquireix un colorgroguenc.

Resultat .

66

Apareix un precipitat blanquinós .La mostra conté sulfats .

Probablement el ciment emprat no és aluminós.

No apareix precipitat .La mostra no conté sulfats .

Color groguenc de la dissolució .El ciment és aluminós

Esquema del procés .

Col-locar mostra en tub

Afegir HCI

Repós

Filtrar

Precipita?

Afegir 20 gotes de C12Ba

Precipita

No precipitaNO ALUMINÓS

ALUMINÓS(probablement)

Prova estimativa de I'Oxina

Objecte .

Determinar si el ciment de la mostra conté gran quantitat de compostos d'alu-mini i, per tant, és aluminós .


1 gr de formigó triturat o un volum equivalent . S'ha de rascar, amb I'ajutde les alicates, la superficie de la mostra, cal tenir cura que el polsim estregui del pla de fractura i evitar que contingui granulats que no siguin finsi regulars .Hidróxid sódic (NaOH 0,1 N)Ácid Clorhídric (HCI) 35% de puresa i dilu'it en aigua 1 :1 .Oxina, dissolució de 5 gr de 8-hidroxiquinoleina amb 12 ml d'ácid acéticglacial i amb addició d'aigua fins a 100 ml .Acetat d'amoni, dissolució de 40 gr en 100 ml d'aigua.Alicates .2 tubs d'assaig, un d'ells aforat per a un volum de 10 ml .Filtre i embut .


1 . Amb I'ajut d'unes alicates es tritura una porció de morter equivalent a 1 gr .2 . Es col-loca en el tub d'assaig aforat .3 . S'hi afegeix hidróxid sódic fins a assolir el nivel¡ marcat en el tub d'assaig

(10 ml) .4 . S'agita la mescla durant més de 2 minuts i menys de 3.5 . Es filtra la solució obtinguda. Es fa passar la mescla obtinguda en el pas

anterior a I'altre tub d'assaig, a través d'un filtre .6 . S'hi addicionen 5 gotes d'ácid clorhídric per tal de neutralitzar la dissolu-

ció i crear un medi adient perqué es produeixi la reacció amb Toxina .7 . S'hi addicionen 10 gotes d'oxina . La mescla adquireix un color grogós .8 . S'hi afegeixen 15 gotes d'acetat amónic .9 . Deixar reposar uns instants .

Resultat .

Precipitat cohesionat o grans flocs grogososen flotació a la dissolució .

Forta preséncia de compostos d'alumini .El ciment emprat és aluminós

No apareix, de forma clara, un precipitat i ladissolució manté un aspecte térbol i grogós.Indica la preséncia d'un ciment no aluminós.

Esquema del procés.

Col-locar mostra en tub

Afegir NaOH

Sacsejar 2 minuts

L

Afegir 5 gotes de HCI

Afegir 10 gotes d'Oxina

Afegir 15 gotes d'acetat d'amoni

sí Precipita?N---l

o

Precipita

No precipitaALUMINÓS

NO ALUMINÓS(probablement)

Detecció del Ciment Aluminós

En condicions ideals de laboratori, si es tenen en compte les possibles inter-feréncies i comentaris ja efectuats, es poden treure conclusions forga fiablesde cada una de les proves descrites .

La necessitat de fer una análisi «in situ» disminueix el rang de fiabilitat decada una de les proves, peró I'execució seqüencial de les dues proves pro-posades a partir de mostres obtingudes del mateix element estructural i ambI'objectiu fonamental de detectar si el formigó emprat conté o no ciment alu-minós permet d'establir un marc de confianga que fa válid el procés i justificala seva realització .

L'objectiu fonamental de les proves és la detecció del ciment aluminós. Ambaquesta finalitat s'executen les proves següents :

" Observació del color (superficial i interior)" La prova de detecció de sulfats" La prova de Toxina

complementades amb

" La prova de la fenolftaleina .

Com ja s'ha indicat, el métode més immediat per a reconéixer la presénciadel ciment aluminós és observar-ne el color . El color gris fosc de la superficiei I'entonació cap a marró de la pasta és un signe, prácticament inequívoc dela seva «conversió» . De tota manera per a confirmar-ho es poden realitzar lesproves de continguts de sulfats i de valoració deis aluminats amb Toxina .

Proves químiques. Entorn de fiabilitat

A cada una de les dues proves químiques (sulfats i de Toxina) són possiblesnomés dos resultats i pot construir-se la següent taula de resultats combinats :

OX

INA

SULFATS

Precipita No precipita

Precipita Dubte Aluminós

No precipita Portland Error d'execució

Obtenció de precipitat en només una prova.

Es pot considerar que el conjunt de les dues proves dóna resultats fiablessempre que els resultats (precipitats o no) siguin diferents :

És CIMENT ALUMINÓSsi la prova del sulfat NO precipita

i la de Toxina Sí

És CIMENT PORTLANDsi la prova del sulfat precipita

i la de Toxina NO

En canvi, en el cas de coincidéncia en els resultats de les dues proves, lesconclusions que poden extreure's són :

Manca de precipitat en els dos casos .

És un ciar indicador que la metodologia no ha estat correctament aplicada .Cal refer la prova .

Precipitats en ambdues proves

Es consideren tres raons básiques que poden portar a aquesta situació dedubte . En qualsevol cas, peró, el dubte es pot intentar obviar repetint les pro-ves amb més cura o encomanant-les a un laboratori .

1 . La mostra analitzada té una barreja de ciments portland i aluminós . Enca-ra que poc comú es pot trobar en alguns casos . Hi ha antecedents .

2 . La mostra analitzada está contaminada amb sulfats . La contaminació pothaver-se produit en triturar la mostra de formigó amb restes de guix o ha-ver format part els sulfats d'altres components del formigó que no són elciment (granulats, aigua de pastat, barreja de ciment aluminós amb guix?,en el moment de fer la pasta) . El precipitat que apareix en la prova deissulfats prové de la contaminació i el ciment pot ser, malgrat el resultat ne-gatiu, aluminós . Cal observar que el guix actua com a inhibidor del preci-pitat en la prova de Toxina i si el precipitat que apareix en la prova deissulfats és minso i s'observa clarament un precipitat en la prova de Toxinaés molt probable que el ciment sigui aluminós.

3. Si el formigó es troba fortament carbonatat i així ho mostra la prova dela fenolftaleina, pot donar Iloc a un precipitat en la prova de Toxina . Aquestcas és complementar¡ de ('anterior, en el sentit que en el cas d'una mostra fortament carbonatada, en la qua¡ s'observa clarament un precipitaten la prova deis sulfats i també s'obté un cert precipitat en la prova deToxina, molt probablement el ciment no és aluminós.

70

Annex 2

FITXA ENQUESTA PER AL'INVENTARI DE CASOS

FITXA ENQUESTAInventara de deteccions de ciment aluminós(A remetre a la Direcció General d'Arquitectura I Habitatge de la Generalitat de Catalunya)

Localització

Carrera núm. Municipi :

Identificació

Any de construcció:Algades sobre el nivell del carrer: PB +Algades sobre el nivel¡ del carrer: Plantes

u

Inspecció

Facultadu que realitza la inspecció: NomaData de realització de la inspecció:Modus:

Títol:

Tipus de sostre i/o estructura de coberta

Les biguetes són vistes :

Sí O

No C)

Extensió de la problemática

Tot I'edifici:

uAlguns sostres:

0

Percentatge aproximat:Nomás alguna biga :

u

Descripció de les zonasafectades

Tipus de promoció : Pública El Privada 0Tipus d'usuari : Propietarl 0 Llogater OTipologia de l'edffici : Unifamiliar 0 Plurifam. u Altres OTipus d'usos : Habitatge u Comercial u industrial 0 Altres

Tipus de biguetes : Biguetes de formigó armades uBiguetes de formigó precomprimidesSostre cerámic armat uEncavallades de formigó armat uEncavallades de formigó precomprimit 0

Tipus d'entrebigat: Prefabricat uForjat uSolera u

Altres tipus:

Sotateulada O Cornises, ráfecs, etc. uSotaterrat 0 Galeries, balcons, safareigs, etc. uTerra-sostre u Soterranis, etc. 0Cuines u Amb contacte amb paraments exteriors O

Altres :

Resultats de la inspecció

Situació de les zones afectades

Zona d'exteriors

UZona amb humitats

UZona d'exteriors

UZona sense humitats

U

Estat del formigó de les bigues

Ciment de les bigues

Ciment aluminós

U Ciment pórtland.

S'ha determinat visualmentS'ha determinat amb un assaig in situ"S'ha determinat amb análisi química a laboratori

OUU

U

No se sap

Quin? :Quina? :

U

Estimació del risc

No hi ha risc

UHi ha risc :

PuntualHi ha risc extrem:

PuntualOU

En una planta de l'edifici

UEn una planta de I'edifici

UA la totalitat de I'edificíA la totalitat de I'edifici U

anys

Dades complementáries

Resisténcia del formigó :Resisténcia de Pacer :Resultats de recálcul de I'estructura :Altres :

No s'escrostona fácilment S'escrostona fácilment UFractura de color gris U Fractura de color marronós UGranulats trencats . U Grahulats sencers USense fissures longitudinals U Amb fissures longítudinals USense corrosió d'armadures 0 Amb corrosió d'armadures Ei

Recomanacíons fetes segons la inspecció

C1 : Controls periódica entre 1 15 anys U cadaC2 : Control abans d'un any 0PR : Protecció externa de peces afectades UPR : Reforg o substitució no urgent de peces afectados UR : Reforg o substitució urgent de peces afectados uR : Apuntalament previ a factuació UMR : Desallotjament previ a I'actuació UNIR : Desallotjament immediat U

Annex 3

PROVES DE LABORATORI1 LABORATORIS HOMOLOGATS

77

PROVES I LABORATORIS ACREDITATS

Identificació del ciment aluminós

Prova deis sulfats x x x x x x x x x x x x x x xProva de Toxina x x x x x x x x x x x x x x xProva deis tres óxids x x x x x x x x x x x x x x x

Risc de corrosió

pH del formigó x x x x x x x x x x x x x x xContingut de ciorurs x x x x x x x x x x x x x x xDeterminació de la porositat x x x x x x x x x x x x x x x

Resisténcia del formigó

Esclerómetre x x x x x x x x x x x x x x«Spit» calibrat x

Prova d'ultrasons x x x x x x x x x x x x xRuptura de testimonis x x x x x x x x x x x x x xProva de cárrega x x x x x x x x x x x x x xAssaig ruptura de bigueta x x x x x x x x x x x x

Estructures cristal-lines

Difracció raigs X x xAnálisi térmica diferencial x

Espectrometria d'infraroigs x x

U

O Z

OC . Z

COQ3

ZCC

O

.0oC

a:Q

-CO

Q<Ó

C7 ~ Z Z Q Óz F-: OJOU O O U Ó CC

Q Zw CC

UQ "U)ú U)

(Dm J H Q H

COW Q

wQ0

2

0

2

0

2

C7

W

wOW

Z_ JQ Q Q O O C'3

,ZJ W WQ

O O O O O O U

CO Ú

OW CE ¢ ¢ ¢ ¢ CC Q w ~ oF.-

W OOW W OO W j .m m m m m m } ~ Z-O zO

U U O Z H Z Q) Q-J QJ QJ QJ QJ QJ QCL WU) WF- W1--

r RELACIÓ DE LABORATORIS

CENTRO DE INVESTIGACIÓN Y DESARROLLOSERVEIS CIENTÍFICS TÉCNICS DE LA UPC .Jordi Girona Salgado s/n . 08034 Barcelona

CONSORCI LLEIDETÁ DE CONTROLAv. Prat de la Riba 21, baixos . 25006 LLEIDA

ICECFrancesc Molí 32, baixos . 25005 Lleida

INTECASAPoblet núm. 5-8 . 08110 Santa Maria de Montcada

ITCCConstitució 19, bloc 17, núm . 15 . 08014 Barcelona

JAUME ALMERAMartí i Franqués . 08028 Barcelona

PAYMAPoblet núm . 5-8. 08110 Santa Maria de Montcada

SERVEIS CIENTÍFICS TÉCNICS DE LA U .B .Martí i Franqués . 08028 BarcelonaTECINCOCa N'Alzamora núm . 18 . 08191 Rubí

TECNOSBovedillas 12, baixos . 08960 Sant Just Desvern

78

INTEMACAvda. Riera 10 nau 2 Pol . Industrial Tres Santos . 08960 Sant Just Desvern

LABORATORI D'ASSAIGS DEL COL-LEGI D'APARELLADORS I ARQUITEC-TES TÉCNICS DE GIRONA.Polígon Industrial de Celráa . 17460 Celrá .

LABORATORI D'ASSAIGS DEL COL-LEGI D'APARELLADORS I ARQUITEC-TES TÉCNICS DE TARRAGONAPol . Industrial Francolí parc . 15 núm . 5, A. 43006 Tarragona

LABORATORI DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'ARQUITECTURA I HABITAT-GE (DGAH) DE BARCELONAAutovía de Castelldefels s/núm . Polígon Gornal .08902 Hospitalet de Llobregat

LABORATORI DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'ARQUITECTURA I HABITAT-GE (DGAH) DE LLEIDAPolígon Industrial El Segre p . 728-A . 25000 Lleida

LABORATORI DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'ARQUITECTURA I HABITAT-GE (DGAH) DE TARRAGONAPolígon Camp Ciar pol . 8-1 . 43006 Tarragona

LABORATORI GENERAL D'ASSAIGS I INVESTIGACIONSApartat de Correus 18 . 08193 Bellaterra

Annex 4

DADES PER A INTERPRETAR'LES ANÁLISIS

I-Taula Portland/Aluminós : diferéncies de composició química

Aquesta taula s'ha extret de I'article La "Aluminosas" del cemento aluminosoo un término nuevo para una clásica enfermedad, publicat a la revistaMateriales de Construcción, vol . 39, núm . 216, octubre/novembre/desembrede 1989 . S'inclou un resum de I'article després de la taula .

COMPOSICIÓ QUÍMICA DEL CIMENT PORTLAND I DEL CIMENT ALUMINÓS

* De fabricació recent

Ciment Ciment CimentComPosició Química

Pórtand(%)

Aluminós(%)

AluminósEspanyol (%)*

Si02 18-25 5-15 3,85

A1203 4-6 30-50 37,16

Fe203 2-4 5-15 16,95

Ti02 - 1,5-2,5 1,7

Ca0 55-70 34 -45 38,15

MgO 1 - 5 0,5-1,5 0,36

S03 1-3 0-1,2 0,00

Módul Hidráulic

-M .HCa0 0,7 %S03. _ 1,7-2,3 0,55-0,8 0,65% Si O2+ A I 203+ Fe203

Módul Silícic

Si0 2M .S . = % Al 203+ Fe20316 - 3,2 0,08 - 0,35 0,07

Módul de Fundents

M .F A1203. _ 0,6-2,5 2,9 2,19% Fe203

Aluminosi del ciment aluminós, o un terme nou per a una patologiaclássica

Rafael Talero Morales, Dr. en Química IndustrialFernando Triviño Vázquez, Dr . en Ciencias QuímicasJorge Palacios de María, ArquitectoFrancisco Félix Díaz García, Ldo. en Ciencias Químicas ICCET/CSIC/ESPAÑAC. Serrano Galvache s/n 28033 MADRID /España

RESUM

La notícia que ha aparegut recentment en els mitjans de comunicació social,principalment a les Illes Canáries, sobre el gran deteriorament que es detec-ta en el formigó de ciment aluminós, pel fet que pateix una malaltia degene-rativa anomenada ALUMINOSI, ens ha portat, precisament pel termeALUMINOSI, a matisar i a precisar els característiques d'aquesta, aparent-ment nova, patologia del ciment aluminós, la qual cosa ens permet dedemostrar que aquesta patologia no és pas nova, malgrat la possible origi-nalitat fonética .

En aquest article es descriu la composició mineralógica, la fabricació i la uti-lització deis ciments aluminosos, les tres malalties que els són própies i quepoden afectar-los, i les conseqüéncies addicionals d'aquestes malaties, totespecificant en quina de les tres es pot enquadrar I'ALUMINOSI i el motiudel seu origen . Finalment, es donen unes Normes de Bona Práctica i unesPrescripcions i Proscripcions per a la seva utilització . S'acaba amb I'exposi-ció d'un cas real d'edificació greument deteriorada, i que es va construir ambformigó de ciment aluminós .

Taula colorimétrica comparativa entre el ciment portiand i el cimentaluminós

Ciment portlandSuperficial Interior

Pantone402 U403 U404 U

Pantonecool gray5U6U7U

Ciment aluminósSuperficial I Interior

Pantone Pantonewarm gray 4625 U

5U 4635 U6U 4645 U7U

Annex 5

REFERÉNCIESBIBLIOGRAFIQUES

NOTA : Aquestes referéncies bibliográfiques no són exhaustives perópoden permetre d'aprofundir i ampliar els coneixements

Ltibres

BATE, S.C.C ., «High alumina cement concrete in existing building superstructures», BUILDING RESEARCH ES-TABLISHMENT, 1984, Londres .

LAFUMA, H ., «Los aluminatos de calcio en el cemento aluminoso y en el cemento portland», IETcc, MONOGRA-FIAS núm . 239, 1964, Madrid.NEVILLE A . M ., «A study of the deterioration of structural concrete made with high alumina cement», PROCEE-DINGS OF THE INSTITUTION OF CIVIL ENGINEERS, núm . 25 Quliol), pg . 234-287, 1963, i núm . 28 (maig), pg .78-84, 1964, Londres .NEVILLE, Adam, «High alumina cement concrete», THE CONSTRUCTION PRESS, 1975, Lancaster .ROBSON, T.D ., «Los cementos aluminosos y sus hormigones», CARCAMO HNOS ., 1965, Madrid .SCOTT, Geoff, «Building disasters and failures», cap 4 : Causes of Structural Failure, THE CONSTRUCTION PRESS,Lancaster .VAZQUEZ, T ; TRIVIÑO, F ; RUIZ DE GAUNA, A, «Estudio de las transformaciones del cemento aluminoso hidrata-do . Influencia del anhídrido carbónico, temperatura, humedad y adición de caliza en polvo», IETcc, MONOGRA-FIAS núm . 334, 1976, Madrid .

Documents

AMER CERAM SOCIETY, WAGNER, R.A ., «The effects of dehydration on the microestructure of calcium aluminatcement pastes», 1976, 78TH ANN . MEET G ., Cincinnati, Ohio, EUA .BOE, «Convenio de colaboración entre el Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, y el Gobierno de la Comuni-dad Autónoma de las Islas Canarias para la rehabilitación de viviendas afectadas por aluminosos», 28330 Resolu-ción de 8/11/1990, ESPANYA .

BRITISH STANDARD INSTITUTION, «High alumina cement», BRITISH STANDARD BS 915 : part 2, 1972, Londres,REGNE UNIT.BRITISH STANDARD INSTITUTION, «Methods of testing concrete», BRITISH STANDARD BS 1881 : 1970, Lon-dres, REGNE UNIT .BUILDING RESEARCH ESTABLISHMENT, «High alumina cement concrete in buildings», CURRENT PAPER núm .34, 1975, Garston, REGNE UNIT .

BUILDING RESEARCH ESTABLISHMENT, «Assessment of chemical attack of high alumina cement concrete», IN-FORMATION PAPER, IP22/81, 1981, Garston, REGNE UNIT .

BUILDING RESEARCH ESTABLISHMENT, «Investigation of the structural properties of high alumina cement inbuildings», INFORMATION SHEET, IS13/75, 1975, Garston, REGNE UNIT.BUILDING RESEARCH STATION, «High alumina cement», BUILDING RESEARCH STATION DIGEST (FIRST SE-RIES) 27, HMSO, 1951, Londres, REGNE UNIT .

CLEMSON UNIV ., CERAM. ENG . DEPT., «The reasons for fast-sitting of calcium aluminate cements», 1977 . Clem-son, S . Carolina, EUA .DEPARTMENT OF THE ENVIRONMENT, «High alumina cement concrete in buildings», circ 20 julio¡, Ref. BRA/1068/2,1974, REGNE UNIT .

DEPARTMENT OF THE ENVIRONMENT AND WELSH OFFICE, «Report by subcommittee p-high alumina cementconcrete», BUILDING REGULATIONS ADVISORY COMMITEE, 1975, REGNE UNIT.INSTITUTION OF STRUCTURAL ENGINEERS, «Guidelines for the appraisal of structural components in high alu-mina cement concrete», 1974, Londres, REGNE UNIT .V INTERNATIONAL CONFERENCE CHEMICAL CEMENT TOKYO, «Relations between the hydration of aluminacement morters and their strenght in the early stages», 1968, Tokio, JAPó .MINISTERE DE L'EQUIPAMENT ET DU LOGEMENT, «Circulaire relative a I'emploi des ciments alumineux fon-dus», Circulaire núm . 70-31, 6 de mars 1970, FRANQA .SEMINAR ON CARBONATION OF CONCRETES, RAASK, E ., «Carbonation of high alumina cement concrete», RI-LEM procs ., 1976, Slough, REGNE UNIT .THERMAL METHODS GROUP, ANALYTICAL DIVISION OF CHEMICAL SOCIETY, «Recomendations for the tes-ting of high alumina concret samples by thermoanalytical techniques», 1975, REGNE UNIT .UNIVERSITAT I .N .S .A . TOLOUSE, BEYLOUNI, M.F ., OLLIVIER, J.P ., «Fillerisation du ciment alumineux : étudede I'influence des condicions thermiques d'hidratation» (tesi doctoral), 1988, Tolouse, FRANQA .

ArticlesBACHIORRI, A. ; MURAT, M ., «Evolution microestructurale des composites du systeme ciment alumineux granulatcalcaire . II : Influence sur la porosité et les résistences mécaniques», CEMENT AND CONCRETE RESEARCH núm .17, pg . 397-403, 1987, EUA .BATE, S.C.C ., «Practica¡ problems of the structural assessment of buildings . Colloquium on inspection and mainte-nance of structures», BRITISH GROUP OF THE INTERNATIONAL ASSOCIATION FOR BRIDGE AND STRUCTU-RAL ENGENEERING, 1978 .BUCK, A.D ., BURKES, J .P ., «Laboratory examination of a high-alumina cement concrete column after 46 yearsexposure at fread island, maine», (Structures Lab ., Vicksburg, USA), CEMENT, CONCRETE AND AGREGATES,núm . 7, pag . 108-109, 1985, EUA .BUILDING REGULATIONS ADVISORY COMMITEE, SUB-COMITEE P40, «High alumina cement concrete», THESTRUCT . ENGR . 54, núm . 9, pg . 352-361, 1975, REGNE UNIT .

87

BUSHNELL-WATSON, S.M ., SHARP, J.H ., «The detection of the carboaluminate phase in hydrated high aluminacements by differential thermal analysis», (Univ . Sheffield, dept. Ceramics glasses polymers, Sheffield, UK), THER-MICHIMICA ACTA núm . 93, pg . 613-616), 1985, PASOS BAIXOS .

CALLEJA, J ., «Nuevas técnicas para el estudio del fraguado de los aglomerantes hidráulicos, III . Aplicación al ce-mento aluminoso», INFORMES DE LA CONSTRUCCIÓN, núm . 43, 1952, ESPANYA .

FROLOVA, L.S . ; PRIMACHENKO, V.V . ; GAVRISH, A.M . ; KARYAKINA, E.L . ; DEGTYAREVA, E .V . ; «Effect of com-plex mineral additions on the hidration of alumina cement and the strenght of the concrete based on it», 1985, RE-FRACTORIES núm . 26, pg . 517-528, 1986, URSS .GEORGE, C.M ., «Emploi du béton de ciment alumineux dans la construction», REVUE DES MATÉRIAUX DE CONS-TRUCTION, núm . 701, pg . 201-208, 1976, FRANCA .

GOMÁ I GINESTÁ, F ., «Aspectos químics que són necessaris als arquitectes per a realitzar intervencions en edifi-cis que tenen elements estructurals de ciment aluminós», (Departament de Construccions Arquitectóniques I, UPC,Barcelona), 1990, ESPANYA :

GUERITTE, T.J ., «Aluminous cementen practice», THE ESTRUCTURAL ENGINEER 2(5) 202-205, 1924 .

GOUDA, G.R ., «Properties of hot-pressed calcium aluminate cements», CEMENTS AND CONCRETES RESEARCH,núm . 5, pg . 551-564, 1975 .HIDELICATO, Ferdinando, «On the correlation betwen porosity and streneth in high-alumina cement mortars», (Dept .of Structural Engeneering, Politécnico di Torino), MATERIALS AND STRUCTURES vol . 23, núm . 136, julio¡ 1990 .

KULAR, T.M ., MEISER, M ., TRESSLER, R.E ., «Curing temperature and humidity effets on the strengtm of an alu-minous cement», (University Park, PA STATE UNIV, USA), CEMENT AND CONCRETE RESEARCH, vol . 10, núm .4, pg . 491-497, 4 julio¡, 1980, EUA .

KUZNETSOVA, T.V ., «Propietes techniques des ciments d'aluminate et de sulfoaluminate», CEMENT, 6-8, 1983,URSS .MEISER, M.D ., TRESSLER, R.E ., «Failure modes in low density aluminous cement banded composites», (Univer-sity Park, PA STATE UNIV, USA), CEMENT AND CONCRETE RESEARCH, vol . 12, núm . 3, pg . 279-288, maig1982, EUA .

MIDGLEY, H.G . ; MIGDLEY, A ., «The conversion of high alumina cement concrete», BRE CURRENT PAPER CP72/75, 1975, REGNE UNIT .NEVILLE, A ., «High-alumina-cement - a current review», IL CEMENTO, núm . 3, pg . 291-301, 1978 .

NEVILLE, A.M ., «A study of the deterioration of structural concrete made with high alumina cement», PROCEE-DINGS OF THE INSTITUTION OF CIVIL ENGINEERS, núm . 25 (julio¡), pg . 287-234, 1963, i núm . 28 (maig), pg .78-84, 1964, Londres, REGNE UNIT .NURNBERGER, U ., «Corrosion prevention . Criteria to be observed in selection of raw materials and steel typesfor prestressed concrete buildings», (Otto-Graff-Institut), MASCHINENMAR KT, núm . 95, pg . 128-134, 9 may 1989,ALEMANYA .PEKAREK, D ., «Analyse rapide semiquantitative par diffranction aux rayons X des ciments alumineux, SILIKATY,núm . 32, pg . 267-271, 1988 . VYZKUMY USTAR STEVEBRICH HMOT, BRIN 617 00, TXECOSLOVÁQUIA .PÉREZ MÉNDEZ, M., Director de Tesis : TRIVIÑO, F., «Aspectos físico-químicos y estabilización de los aluminatoscálcicos resultantes de la hidratación del cemento aluminoso», resum tesi doctoral, IETcc, Madrid, INFORMES DELA CONSTRUCCIÓN, núm . 332, 1981, ESPANYA .PÉREZ, M . ; TRIVIÑO, F . ; ANDRADE, C., «Corrosión de armaduras galvanizadas y sin proteger embebidas en ce-mento aluminoso estabilizado», IETcc, Madrid, MATERIALES DE LA CONSTRUCCIÓN, núm . 182, 1981, ESPANYA .PIASTA, J ., SAWICZ, Z ., PIASTA, W.G ., «Durability of high alumina cement pastes with mineral additions in watersulfate environment», (Tech . Univ. Kielce, Dept . Civil Eng ., Kielce, Poland), CEMENT AND CONCRETE RESEARCHnúm . 19, pg . 103-113, 1989, ESTATS UNITS .RENGADE, E . ; L'HOPITALLIER, P . ; DURAND DE FONTMAGNE, P., «Recherches sur les causes de certains phé-noménes d'alteration des bétons de ciment alumineux», REVUE DES MATÉRIAUX DE CONSTRUCCION ET TRAV .PUB ., núm . 318 marp 1936, pg . 52-54, i núm . 319 abril 1936, pg . 78-82, FRANQA .SAFIER, A . S ., «High alumina cement concrete- appraisals, the problems, and some findings» THE STRUCTURALENGINEER núm . 58A(12), pg . 381-387, 1980 .

STIGLITZ, P ., «Utilisation du ciment alumineux dans la construction», REVUE DES MATÉRIAUX DE CONSTRUC-TION, 1971, 671-672, 219-223, 1971, FRANCA .SWAMY, R . N ., ANAND, K.L ., «Behaviour of high cement concrete under sustained loading», PROCEDINGS OFTHE INSTITUTION OF CIVIL ENGINEERS, P2, núm . 57, 651-671, 1974, REGNE UNIT .TALERO MORALES, R . I ALTRES, «La "aluminosis" del cemento aluminoso o un término nuevo para una clásicaenfermedad», IETcc/CSIC, Madrid, MATERIALES DE LA CONSTRUCCIÓN, núm . 216, pg . 37-50,1989, ESPANYA .TEYCHENNE, D.C ., «Long-term research into the characteristics of high alumina cement concrete», MAGAZINEOF THE CONCRETE RESEARCH 27(91) 78-102, BUILDING RESEARCH ESTABLISHMENT, CIRC . CP71/75, 1975,REGNE UNIT .TRIVIÑO, F ., «Cemento aluminoso : cómo evitar la pérdida de las resistencias mecánicas», IETcc, Madrid, MATE-RIALES DE CONSTRUCCIÓN núm . 206, 1987, ESPANYA .

VAN AARDT, J.M.P . ; NEMETH, T.M . ; VISSER, S ., «High alumina cement concrete», CSIR NATIONAL BUILDINGRES . INST. PRETORIA, 10 P, 1982, SUDÁFRICA .

�� !"��

��#��$�$��$%��%��& '��$�$��%��()

itec.cat...enel terra-sostre (sostre sanitari) 2.2 Ambientde I'element estructural: Alta humitat...

Documents

Transcript of itec.cat...enel terra-sostre (sostre sanitari) 2.2 Ambientde I'element estructural: Alta humitat...