Ciutadella de Menorca, 26 d’agost de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.487

GGUUIIEEMM LLÓÓPPEEZZ CCAASSAASSNNOOVVAASS:: CCOONNSSEELLLLEERR DDEELL BBAANNCC DD’’EESSPPAANNYYAA II

CCAATTEEDDRRÀÀTT IICC DD’’EECCOONNOOMMIIAAAA LLAA UUPPFF DDEE CCAATTAALLUUNNYYAA

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 26 MOLL Eivissa, 50Dissabte dia 27 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Diumenge dia 28 CASTANY Tres Alqueries, 3Dilluns dia 29 OLEO Federico Pareja, 54Dimarts dia 30 CAVALLER Plaça de la CatedralDimecres dia 31 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDijous dia 1 PLAÇA NOVA Plaça NovaDivendres dia 2 OLEO Federico Pareja, 54

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mar tes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mi ér co les 08'30-16’00 13’00-19’00

Ju e ves 08'30-16’00 13’00-19’00

Vi er nes 08'30-17’00 13’00-19’00

Sá ba do 08'30 19’00

Do min go 16'00 19’00

Núm. 3.487. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carlos Marqués, Bàrbara F. Sena, Joan Canals.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 27 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 PER CALA’N BOSCH

* EXCEPTE DIUMENGES

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY

61CALAN BLANES

DELFINESCALAN FORCAT

07:15*08:00*08:4009:05 09:35*09:5010:05*10:3010:50*11:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:00* 17:3018:0018:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

64CALETA

CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:10

10:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00*

21:00

22:30

23:001

24:30*1

65CALETA

CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:0008:0008:45*09:0009:15*09:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

2

3

50è Aniversaridel CB Boscos

ES LLOGA PIS

A BARCELONA

DE 3

HABITACIONS.

ZONA

PLAÇA ESPANYA.

TEL.: 616 747 260

Escriure en pla,un deure socialL’anunci fet pel Govern de les Illes Balears de retirar totes

les ajudes als mitjans de comunicació que informam als nos-tres lectors en la nostra llengua materna és una mala notíciai a la vegada preocupant, perquè el suport institucional és moltimportant per a la supervivència de moltes revistes locals de lesIlles que som, agradi o no agradi, la premsa més propera a laciutadania i que acomplim des de fa molt de temps una ver-tadera funció social, cultural i educadora: la de donar a co-nèixer la nostra llengua, la llengua catalana de les Illes, el quecol·loquialment a Menorca es coneix com a rallar en pla.

El Setmanari El Iris és una de les capçaleres informativesafectades per l’acord de la nova Conselleria d’Educació, Cul-tura i Universitat, i és també un cop dur a la nostra economiaen un temps molt difícil, on no es té en compte la tasca infor-mativa que realitzam les revistes de poble, les que som de ca-pital 100% menorquí i que també cream llocs de feina.

Confiam amb el bon criteri del conseller de Cultura i querecapaciti aquesta decisió de “castigar” a la premsa local, isinó que es crein, tal i com es fa amb els diaris i emissores deràdio, convenis de publicitat que ajudin a subsistir, a crearnous llocs de feina per a periodistes, per a maquetadors, dis-senyadors, administratius, repartidors, cobradors, etc.

Potser no és sols un mal del polítics, sinó també d’aquellsque confien la seva publicitat a suports merament comercials,i en molts de casos a franquicies que s’emporten els seus guanysfora de l’illa i no valoren que invertir a Ciutade-lla és invertir en la creació de llocs de feina i tenirun gran valor, el de la premsa local i propera.

S E T M A N A R I

Entrevista a Bep Llorenç,director tècnic delCV Ciutadella

4

El teatre, que comença sent una afi-ció, una activitat on fer amistats i res-guardar-se en un entorn agradable, potconvertir-se en una professió o, com amínim, el somni de que ho sigui.Aquesta il·lusió són molts els que lacomparteixen. El grup de Teatre SantMiquel s'enorgulleix de poder afirmarque gràcies a ells ja són uns quants elsque s'han animat a dedicar-se al teatreseriosament. La temàtica infantil, fami-liar, de les seves obres és idònia peradintrar-se ja des de petits en el món dela interpretació. Aquest és el cas de naClara Enrich Genestar, que des dels cincanys forma part del grup i ha interpretatobres com Indis a l'Oest, Momo, Na Ca-

putxeta Vermella o Na Ventafocs, i quejuntament amb en Josep Coll, tambémembre de l'agrupació, iniciarà prope-rament el Batxillerat d'Arts Escèniquesque imparteix l'IES Josep M. Quadrado.Un parell de passes més endavant hi tro-bem en Joan Pons Arguimbau, que des-prés de diferents cursos a Cal·lós vacol·laborar amb Sant Miquel en Els

Pastorets i De nom Jesús, fins que de-cidí, ara ja fa un any, donar el salt a l'Es-cola Superior d'Art Dramàtic on cursael grau que li obrirà les portes a la pro-fessionalització. Na Clara i en Josep no

tanquen la possibilitat d'animar-se a se-guir el mateix camí que en Joan, encaraque per ara es prenen el teatre com unaafició, una forma de divertir-se i difru-tar, ja sigui actuant, contemplant les es-cenes alienes o passant el seu tempsamb altres membres del grup en un am-bient que defineixen com “fabulós”.

Per a na Mari Genestar, directora delgrup, és una “gran satisfacció, una ale-gria immensa,” donar l'empenta a jovescom ells o en Lluís Marqués, que aquestany iniciarà també els estudis d'art dra-màtic a Barcelona, sobretot perquè“compliran el seu somni, que no vapoder ser el seu, ja que en aquells mo-ments no hi havia infraestructures queho fessin possible”.

No obstant, la finalitat del grup deteatre Sant Miquel, com des dels seusinicis en 1974 amb Andreu Genestar, se-gueix sent que els components de lacompanyia disfrutin divertint al públicamb comèdies per tota la família. Elsactors i actrius solen iniciar-se amb elclàssic Pastorets, que la companyia re-peteix cada Nadal i aconsegueix l'èxitany rere any. Després el director o di-rectora, si donen el perfil per algun per-sonatge d'altres obres els inclourà en elrepart. Per pendre aquesta decisió no

SANT MIQUEL,un impuls per al teatreTEXT: MARIA DABÉN FLORIT FOTOS: MARIA DABÉN FLORIT

La companyia teatral del centre proporciona l'ambient adequat per a la formació dejoves aspirants a ser intèrprets professionals.

importen tan sols les capacitats inter-pretatives, sinó també, com explica naMari, “es tenen en compte la responsa-

xen els actors i actrius, o en Toni Mar-qués, encarregat de l'il·luminació, dedi-quen el seu temps a enllestir allò queajudarà a traslladar l'espec-tador a un altre temps, espaio dimensió.

ELS PERSISTENTSPROBLEMES DEL TEA-TRE

Una gran ajuda per haverpogut persistir durant tantsanys, assegura el grup, éscomptar amb una infraestru-cura pròpia, la qual cosatambé ajuda a impulsarobres noves. No obstant, elteatre, l'espai que dóna con-tinuitat a la companyia, necessita refor-mar-se íntegrament. No és una novetat,

idò feia prou anysque el centre discutiael projecte, que per-metrà adaptar el teatrea condicions adequadesper acollir el públic. Elque sí ho és és la confir-mació que el projecte jaes troba completamentdefinit i aprovat. Entreels canvis es comptendes de la senyalització

de sortides d'emer-gència fins a laconstrucció d'unsafereig per a quèels bombers puguin treure aigua encas d'incendi (el camió no pot pas-sar pel carrer al ser massa estret).De totes maneres, encara no s'hapogut iniciar per qüestions de fi-nançament: la institució no es potpermetre dur a terme una obra d'a-questes dimensions.

El total del capital obtingut enles representacions del grup teatralrepercuteix des de sempre en elcentre, un dels objectius del qualés reformar la sala. No hi ha unadata definida per l'inici de lesobres i mentre passa el temps lescondicions del teatre empitjoren.Mentre reuneixen els fons neces-saris, la solució que ha trobat l'a-grupació és, com afirma na MariGenestar, “anar fent petits canvis,perquè estigui mínimamentdigne”, encara que reconeixen quecom més esperin a començar la re-forma planejada, més es ressentiràel teatre i més costosa serà la repa-

ració.agradaria tastar què es sent convertint-se en un pastor, una bruixa, un apòstol oun dimoni.

L'última obra que la companyia re-presentà el passat maig al teatre SantMiquel i al Teatre Principal de Maó, Na

Ventafocs, serà la que tornaran a inter-pretar els propers 1 i 2 d'octubre. Aquestcop, encara que els convidassin com éscostum, al Principal, han adquirit elcompromís de visitar l'Orfeó Maonès;na Mari explica que és una manera d'a-graïr-los el préstec del vestuari utilitzaten l'obra.

Una companyia com la de Sant Mi-quel, amb un pressupost ajustat i com-posta per aficionats, la qual cosa encaradóna més valor al resultat del seu tre-ball, no es pot permetre despeses exces-sives en vestuari o els decorats. Per això 5

bilitat i constància”; els “dots actorals”s'adquireixen amb l'experiència.

Els actors i actrius asseguren que“amb cada obra es crea un caliu espe-cial”. Potser és per açò que mai els fal-ten persones que hi vulguin col·laborar,encara que sigui esporàdicament, com adirectors (Miquel Fullana, Mingo Seguío Mompó), actors o maquilladors. Tam-poc manquen veterans del grup, que re-peteixen ja sigui darrere o daltl'escenari, ni amics d'amics als quals els

REPO

RTsón els mateixos membres del grup elsque construeixen l'escenografia. De car-tró, paper i unes traces de pinzell sor-geixen arbres; d'una mica de porexpan iimaginació es creen estrelles; i quatretaulons de fusta disfrassats amb uns tocsde pintura fan el forn de la caseta de Na

Ventafocs. De la decoració d'aquestaobra se n'han encarregat persones comen Joan Gomila que, igual que na Yo-landa Anglada, normalment ideòlogadel maquillatge i pentinats que vestei-

6

7

TAULA

DE R

EDACCIÓ

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de lasúltimas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

C/ d'Alaior, 49 – 07760 Ciutadella de MenorcaTeléfono: 971 38 24 46 · www.espoudetorn.comRef.02012C 1º Piso en Ciutadella semi-nuevo con ascensor, 4 habita-ciones (2 dobles y 2 sencillas), dos con armarios empotrados, cocina-co-medor, 2 baños completos y patio de luces. Semi-amueblado.Pre-instalación de aire-acondicionado. Precio 239.803€.Ref.02011C 1º Piso en Ciutadella semi-nuevo, zona muy tranquila,88m2 construidos, 3 habitaciones (2 dobles y una sencilla), cocina, come-dor, baño completo, lavadero y trastero. Amueblado y equipado. Bloque

de 6 viviendas. Precio 180.000€Ref.02005C Casa Individual en planta Baja en Ciutadella, 125m2 cons-truidos, 3 habitaciones dobles, cocina, salón-comedor, baño completo ypatio. Derecho a vuelo. Precio 189.000€Ref.01987C Apartamento en Cala'n Blanes, 41m2 construidos más28m2 de terraza, una habitación doble, cocina-comedor, baño completo,jardín y piscina comunitarios. Amueblado y equipado. Precio 120.000€.OPORTUNIDAD.Ref.02000C Apartamento dúplex en Cala'n Blanes, 100m2 construi-dos, 3 habitaciones (2 dobles y una sencilla), cocina, comedor, bañocompleto y aseo. Amueblado y equipado. Precio 141.750€Ref. 10335L Se traspasa peluquería-estética en Ciutadella, 60m2

construidos, dispone de cabina de estética, un baño y patio interior. Ac-tualmente en funcionamiento. Alquiler de 550€/mensuales. Precio 78.750€ de traspaso.

Lliurament de diplomes del curs de cal·ligrafia.La regidora de Cultura, Sili Pons Sabater, i Antoni Argilés i Solà, director del curset de cal·ligrafia impartit al

centre Saura Morell de l'Ajuntament deCiutadella, han fet el lliurament de di-plomes a les persones que hi han prespart. Han estat un total de tretze els inte-ressats a seguir els ensenyaments quen'ha ofert el cal·lígraf català. Les ses-sions han consistit a transcriure, per partdels alumnes, una selecció de versos delpoeta Ponç Pons, que figuren recollits enel poemari que porta per títol "Dilletari",tot emprant-hi la cal·ligrafia Uncial delsegle IV. Els versos pertanyen a la com-posició "In Essentiam"Amb el conjunt dels treballs així re-

alitzats, el curs s'ha tancat atorgant reco-neixements als tres originals de millorqualitat tècnica. Per ordre de major amenor, la millor puntuada n'ha resultatser la prova cal·ligràfica de Núria Tort;la segona, la de Gràcia Mercadal; i, latercera, la d'Esperança Pons. El juratqualificador l'han format Agustí Soler i Gifreu Llufriu. A més dels diplomes que n'acrediten haver seguit el cursetamb prou aprofitament, els alumnes han rebut una col·lecció de poemes de les festes de Sant Joan que han servit,aquests anys darrers, per figurar a les estampes de la Missa de Caixers.

Mercadona té previst obrir un supermercat a Ciutadella.La cadena d’alimentació valenciana Mercadona té previst obrir un establiment a Ciutadella al llarg del primer

trimestre de 2012, cosa que pot suposar la creació de diferents llocs de feina, però també afectar greument a les pe-tites botigues i supermercats de capital ciutadellenc que ara per ara van subsistint a la nostra població.Mercadona és especialista en marques blanques, i al 2010 va comprar 96 milions d’euros a proveidors de la nos-

tra comunitat.

Els hotelers de Menorca regalaran la “Cry Traslator”.Els turistes que facin la seva reserva per a passar les seves vacances mitjançant el portal d’ASHOME, “Visit-

menorca.com” seran obsequiat amb l’aplicació “Cry Traslator” que permet saber el perquè del llant dels nadons de0 a 2 anys. Aquesta aplicació per Iphone ha estat creada per l’empresa Biloop Technologic, de capital menorquí icreada pel ciutadellenc Lluís Meca.Segons el president dels hotelers menorquins les vacances familiars seran molt més tranquil·les, ja que en un 96%

dels casos els nadons van deixar de plorar al se traduit el seu llant possant-s’hi remei.

L’ONCE reparteix un milió d’euros a Ciutadella.El sorteig de l’ONCE del passat dilluns va sonriure a Ciutadella amb un milió d’euros del número 64.130, del

que Antonio Jesús Carrasco va vendre 28 cupons agraciats cadascun d’ells amb 35.000 euros que van anar princi-palment als clients del Bar OAR i el Club Nàutic de Ciutadella, així com als vianants que els van comprar a la plaçades Born.

jector s'ha d'adaptar al tipus que cada em-presa empri. D'aquesta manera suposoque a mitjan octubre ja s'hi podran pro-jectar pel·lícules. Sabem que hi ha em-preses de Ciutadella

del dia en què actui allí podrà o no acom-panyar-nos.

- A l'hivern la sala multifuncionaldel Canal Salat no deixarà de trobar-se activa: a la regidora no deixen d'ar-ribar-li sol·licituds.

- Encara que no tinguin res tancat, unade les propostes més ambicioses i ambmés punts és el Festival de Música Jove.Segons Auxili Pons, “és un projecte quefa temps que els demanen, ja que elsgrups musicals de Ciutadella no disposend'un lloc on ser escoltats”. Així, la salapolivalent s'utilitzarà per donar a conèi-xer els grups emergents i d'altres méstradicionals, com Soca de Mots, que hasol·licitat l'espai per realitzar-hi un glo-sat el mes de novembre.

- Ja estrenada la sala multifun-cional, falta saber què passaràamb les dues sales de cinema, de150 places cadascuna, i el bar.Després de quedar desert elprimer concurs, en cas d'adju-dicar-se en la pròxima convoca-tòria, quan es podrien obrir alpúblic?

- El termini per presentarofertes acaba dia 1 de setembre.Normalment rebem les propos-tes la setmana abans que fina-litzi el plaç, ja que exigim unasèrie de documents que tardaun temps en preparar-se. Pertant, la taula de contracta-ció es reunirà dia 2 o dia3 i una vegada decidit aqui s'adjudica s'haurand'adequar mínima-ment les sales perpoder-les obrir, jaque les parets en-cara no estan aïlla-des i l'obertura onha d'anar el pro-

- Després que Paz Padilla inaugu-ràs el passat dissabte la sala multifun-cional, quins és el pròxim event queacollirà l'espai?

- Aquest cap de setmana, 27 i 28 esfarà un partit d'exhibició entre les 4 pri-meres figures del món del paddle. Consi-derem que es tracta d'una oportunitatúnica pels aficionats a aquest esport per-què una cosa d'aquestes característiquesa Ciutadella probablement sigui l'únicavegada que hi poguem assistir. Per tant,és un luxe tenir figures així.

- De cara al mes de setembre tambétrobarem moviment a la sala, com unamostra de tango.

- Encara no està confirmat, però sem-bla que sí. Han vingut a veure la sala isembla que els ha agradat molt. Per tant,dia 3 del pròxim mes podrem gaudir d'unespectacle de tango i també de dansa,anomenat “Recorrido Latino”. També eldia 7 de setembre la sala estarà ocupadaper un festival, en aquest cas benèfic, or-ganitzat per l'Associació Famílies Adop-tants de Rússia (ASFARU), la recaptaciódel qual anirà als orfanats russos. L'ob-jectiu és arribar a omplir un avió d'Ibèria,companyia que els facilita l'avió gratuïta-ment, de material bàsic com medica-ments, roba, llençols, tovalloles o jocs ienviar-ho als orfelinats de les zones mésdesfavorides de Rússia, el Caucàs i elsUrals. La festa constarà de dues parts, unconcert familiar a les cinc i mitja, amb lesfigures de Disney (Peter Pan i Campani-lla, la Bella i la Bèstia, Mickey i MinnieMous), pels més petits, i a les deu de lanit es realitzarà el concert per adults de lamà de figures de primer nom com RosaLópez, Elena Gadel, Nina, Fama, l'EnfantTerrible o Sarau, un grup menorquí . D'ar-tistes locals estem pendents per confirmaren Cris Juanico, ja que està compromésamb un festival a Catalunya i depenent

TEXT: MARIA DABÉN FLORIT FOTOS:MARIA DABÉN FLORIT

CULTURA EN L'AIREAlgunes pinzellades sobre els plans culturalsque podrem gaudir a Ciutadella aquest hivern

Des del passat juny Auxili Pons és la nostra regidora de Cultura, l'encarregada de gestionar el Pa-trimoni cultural, les diferents activitats del Centre d'Art, la Biblioteca pública, l'Escola de Músicai Dansa i els edificis públics com El Roser, l'Espai Xec Coll o Can Saura i la Sala multifuncional

del Canal Salat, que últimament es troben més en boca dels ciutadans que de costum.

contractació per deci-dir quines empresesentren dins el concursi quines queden des-cartades. Després janomés quedarà fer elconcurs per adjudicar lareforma, ja que el pro-blema que teníem ambles dues llotjes i un terçque pertanyien a un par-ticular s'ha pogut solu-cionat. Com que no hi hahagut acord entre el pro-pietari i l'ajuntament s'hahagut de declarar l'ur-gent ocupació, que laConselleria ja ens haconcedit. Per tant, ara elcent per cent de l'immo-ble és propietat munici-pal i no hi ha cap inconvenient en iniciarles obres.

- Quina diferència trobarem en elteatre?

- El teatre es renovarà en la seva tota-litat. L'únic que quedarà serà la façana ac-tual, on s'hi tornarà a col·locar l'anticrellotge. L'interior del teatre, que tindràun aforament de 500 persones, es reno-varà completament.

- De totes maneres Es Born no ésl'únic emplaçament públic que es trobatancat. Una altra infraestructura quepertany a l'Ajuntament i dóna que xer-rar als ciutadans és Can Saura.

- La Unió Temporal d'Empreses(UTE) que va fer les obres, Torrent Coll,contractà alhora altres empreses més pe-tites, les que van fer la feina. Aqeustes en-cara no han cobrat, ja que la UTE diu queles obres han costat un 20% més del pre-vist, mentre que la Conselleria, que és quipaga les obres, assegura que l'incrementtan sols ha estat d'un 10%. Aquesta dis-crepància ha provocat que les petites em-preses no puguin cobrar els quasi 700.000euros que se'ls deu des de fa un any i mig.L'Ajutament ha pres mesures per solu-cionar la situació, precisament el passatdivendres 19 d'agost l'alcalde era a Palmaper rallar amb el conseller. La propostadel consistori és contractar un tècnic ex-tern que vagi a les obres, faixi una valo-ració de tot el que s'hi ha gastat. D'aquestamanera es podria pagar als petits empre-saris, els que realment es troben afectatspel desacord, firmar la recepció de lesobres i obrir Can Saura al públic.

interessades, com a mínim una, i algunesde fora. Hem intentat millorar els requi-sits per adaptar-los a les seves necessitatsi fer l'oferta més atractiva. Per exemple,s'ha allargat el temps de durada del con-tracte de lloguer, s'ha eliminat el 3D, jaque encaria molt el cost i els especialistescreuen que en uns anys es comercialitzaràun sistema de tres dimensions on no siguinecessari posar-se ulleres.

- En l'estiu trobem una àmpliaoferta d'activitats culturals, mentreque a l'hivern sempre disminueixen.Quan arribi el fred, a part dels actesprevistos a la sala del Canal Salat, ambquè comptarem?

- Amb les sales d'exposició com ElRoser, ha que rebut nombroses peticions:el setembre es vol fer una exposició de-dicada a la Nova Cançó, que s'anomenaràCançoníssima i més endavant la funda-ció La Caixa hi presentarà Ficar-hi el nas,essències i fragàncies naturals, enfocadaals aromes. També l'Espai Xec Coll estàreservat fins el mes de gener per diferentsexposicions.

- Pels adults visitar aquests espaispot resultar atractiu. No obstant, sónals joves als quals, sobretot a l'hivern,

els manquen diversions. S'aprofitaràl'espai multifuncional per impulsaralguna activitat extraordinària i aixíomplir aquest buit?

- Coneixem més o menys l'opiniódels joves, ja que tan jo com altres

membres de l'equip de governtenim fills adolescents i és un

tema que ens preocupa,n'estem sensibilitzats i ensafecta directament.Sabem que per la franjade 13 a 17 anys d'edatno hi ha moltes op-cions a Ciutadella iper això amb la regi-dora de Joventut, naTico Gonzáleztenim pensat orga-nitzar una activitatdirigida als joves ala Sala Multifun-cional, com unaDiscojove, durant

els caps de set-mana en quèno estés reser-vada.

Una altraa c t i v i t a tcultural quepodria ser

ENTREV

ISTA

9

”“ El teatre des Bornes renovarà en la sevatotalitat. L’únic que que-darà serà la façana ac-tual.

d'interès tan per grans, joves i petits és vi-sitar els no pocs jaciments arqueològicsde Menorca. La regidora senyala que, en-cara que el patrimoni arqueològic siguicompetència del Consell Insular, des del'Ajuntament de Ciutadella es té previstinstar a promoure la difusió d'una de lesgrans riqueses de l'illa que molts desco-neixen.

- Cultura no significa tan sols oci,sinó també formació. Les inscripcionsals cursos de la Casa de Cultura prests'iniciaran. No és nou que alguns inte-ressats no hi puguin accedir per haver-hi més demanda que oferta. Tenenpensat ofertar-ne més grups?

- La idea és poder donar opció a quetots els ciutadans es puguin inscriure enel curs que desitgen. No obstant el pro-blema és el mateix de sempre: ens trobemllimitats econòmicament. Augmentar elnombre de grups implicaria més profes-sors, més personal. També ho tenim pre-sent i s'intentarà fer tot el possible.Aquesta setmana hem de convocar una

reunió amb tots els implicats per elaborarla programació dels cursos cara a l'anyque ve.

EL TEATRE DES BORN, PER FIEN OBRES

- El que ja està decidit, però, és lareforma del teatre des Born. Desprésd'anys esperant, les obres s'iniciaran fi-nalment el proper octubre.

- La previsió era que la reforma s'ini-ciàs el desembre, però fa poc em vaig re-unir amb en Joan Maria Fortesa,l'arquitecte del projecte i m'informà deque el Ministeri de Foment ja ha iniciat elprocediemnt de licitació. Sabem que hi ha40 empreses presentades, però d'aquestesn'hi ha unes quantes que es troben enbaixa temerària, és a dir, que les ofertesque han presentat és un 10% inferior a lamitja de la resta d'ofertes presentades, perla qual cosa se'ls ha requerit que presen-tin la justificació oportuna d'aquesta baixatemerària. Una vegada presentada la do-cumentació s'haurà de reunir la taula de

10

VENDO PISO DE 77 M21ª PLANTA, 3 HABITACIONES,

1 CUARTO DE BAÑOCOCINA INDIVIDUAL.ZONA PLAYA GRANDE.PRECIO: 78.000 EUROS

TEL.: 639 737 354 (JOAN)

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: RAFAEL RAGA VERDEJO

LA NIT DELS PONS A CIUTADELLA

El baríton ciutadellenc Joan Pons, acompanyat de la seva filla Joana, va protagonitzar dilluns pas-sat un dels concerts més memorables dels darrers anys a Ciutadella. Un concert ple de sentiments,sensibilitat, qualitat i sobre tot emotivitat, perquè el més grans del barítons dramàtics contempo-

ranis anunciava que potser aquest era el seu darrer recital en solitari a Ciutadella. El seu “addio” en elmoment d’abandonar l’escena va ser categòric, segons els entesos, però sempre ens queda l’esperança deque no serà el definitiu en un concert protagonitzat per ell tot sol, i gaudirem d’ell a les òperes i recitals.

lla amb “Escolta esvent”. El mestre, elfill il·lustre, l'amic, elciutadellenc, van serallà, plens d'elegancia,de qualitat, i com sem-pre de senzillesa.

Van poder gaudirdel gran mestre, però alseu costat hi havia unagran mestra del piano,la seva filla Joana, queva saber en tot momentdonar el protagonismeal seu pare, però que vabrillar amb llum pròpiaamb les seves dues interpretacions ensolitari fora de programa, la Dansa

Oriental d’Enric Granados i l’Inter-

mezzo de la Cavalleria Rusticana. Com-plicitat, amor, estimació, admiraciómútua que van brillar enmig de la nit del’estiu ciutadellenc. Dues generacionsde Pons enlluernàven la terra que els vaveure néixer, i de segur que una primerageneració, la del també gran cantant dela Capella Davídica, Miquel Pons, elpare de Joan Pons i avi de Joana, des delcel estrellat s’ho devia mirar amb orgulltot present en esperit en aquesta nit tanespecial, la nit dels Pons a Ciutadella.

11

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

LOCAL

El més gran dels cantants, dels mes-tres de la lírica que ha donat Menorca ipotser Balears escollia la seva sempreestimada Ciutadella per acomiadar-sedels recitals en solitari. De Ciutadella vasortir a córrer món i aquí ha tornat per abrindar als seus la seva experiència, laseva qualitat, els seus valors cap a unpoble que sempre ha portat i porta alcor. Els grans temples de l’òpera hanbesat els seus peus: l'Òpera Estatal deViena, Covent Garden de Londres, laBastilla de París, l’Òpera Estatal de Ba-varia, Hamburg, Munich i Zurich, Elgran Teatre del Liceu de Barcelona, ElTeatre de la Sarsuela de Madrid, el Tea-tre Reial de Madrid, les òperes de Romai Florència, el Teatre La Fenice de Ve-nècia, el Teatre Communalle de Bolo-

nia, el Teatre Regio de Parma, l’Arenade Verona, les Termes de Caracalla, elMetropolitan de Nova York i l’Scala deMilà... Un llarg camí, com una Odisea

que té com a punt de retorn allà on vapartir.

Joan Pons és el baríton, ell és Fals-taff, Rigoletto, Don Pasquale, Scarpia,Tonno, Zoroastro... Joan Pons és el mésgran, el més dramàtic, és potser la per-sona en la que Verdi s’hagués inspiratper a crear als seus personatges de lacorda de baríton.

El pati del Claustre del Seminari deCiutadella es quedà petit, es van exhau-rir totes les localitats, i el concert, unconcert memorable va ser com deim aCiutadella quan una cosa és el màxim:“De dalt de tot”.

Des de les cançons napolitanes a lalírica de Donizetti i Donaudy, passantper les cançons catalanes d’Antoni Pa-rera als illencs Guillem d’Efak i PonçPons, o tancar una primera part per a re-tenir en la memòria amb la interpretacióde “Sa balada den Lucas” escrita pel co-

mandant Ortega Monasterio en laseva estada a Menorca van

posar pell de gallina al públic.La lírica va protagonitzar

la segona part amb el “Cantodel arriero” de Díaz Gilés,

per a després oferir-se, en-tregar-se encara més

amb interpretacionsd’òperes de Verdi comFalstaff, Don Carlo,Otello, Rigoletto...Quinze minuts d’a-plaudiments seguits

van fer que Pons s’emo-cionés i tanca la seva darrera

actuació en solitari a Ciutade-

12

cap a on anem, perquè això depèn en seuparlamentària de la voluntat de la gent.Les meves opinions polítiques, les tinccom a individu, però procuro que no in-terfereixin el meu coneixement com aanalista econòmic. No en paguen per fervaler els meus prejudicis, sinó per agarantir la millor adequació entreinstruments i objectius al serveidel que interpreten els políticsés el benestar social. A lanostra realitat més conc-reta, en el fòrum del Cer-cle d'Economia celebratal Club Nàutic no hi vahaver, en aquest sen-tit, un debat d'as-trologia. L'únic quepretenia jo eradonar veu a sis oset persones queno gaudeixen dela plataformad'opinió que jotinc. Jo per la

- Heu tingut darrerament complexed’astròleg?

- L’altre dia vaig escriure un article aLa Vanguardia que es deia Reivindi-cación de la Economía. En ell, explicavaque hi ha una confusió entre l’ús que se’nfa de l’economia i l’economia com a dis-ciplina, amb el seu cos teòric. El termeeconomia és una conjunció de dues pa-raules: oikos, que significa “llar”, inomeia, que significa “normes”. Darrerel’algoritme de l’economia hi ha regles pergestionar la cosa pròpia. Llavors, el quefan els economistes és donar coherènciaentre accions i respostes. No pots pre-veure les accions, perquè les accions sónhumanes, són polítiques, d’animal spirits,i, per tant, són profecies que es poden au-tocomplir; és a dir, que si tothom pensaque una cosa ha d’anar malament, final-ment hi anirà. L'economia com a disci-plina no diu com hauria de ser una accióo com evitar que allò passi, sinó que eslimita a dir: si fas això, el més probableés que passi això altre. Tampoc el fet deno haver pogut preveure una pandèmiano culpabilitza a un metge. A ningú no seli passa pel cap culpar el professional: ésel malalt el que contagia la malaltia. Elque sí sabem és els professionals és que sihi ha una pandèmia, les accions a adoptar

han de ser diferents a si hi ha una malal-tia aillada. La acció-reacció ens permetnomés fer una predicció a partir del queseria una lògica de oikos-nomeia; és a dir,del que és pot esperar que passi en condi-cions normals. Qui ha de fer aquestaacció? Nosaltres, els economistes, no,perquè són accions polítiques. El meu ar-ticle de La Vanguardia deia que l’econo-mia havia tocat sostre a falta d’accionspolítiques, per exemple en defensa del’euro. No pots passar-te el dia fentcauses i efectes de com s'ha de salvar Eu-ropa si els dirigents polítics no estan fentaccions desencadenants per salvar Eu-ropa. El que pots dir, en canvi, és que sifas eurobons, el més probable és quepassi això. Si en comptes d'eurobons,monetitzes el deute a càrrec del BancCentral Europeu, passarà allò altre; quesi vols que el Banc Central actui com laReserva Federal americana , cal canviaraixò altre. Etc. Però nosaltres no podemdir el que convé, per sobre dels polítics,per arreglar el món. L'acció política ésprèvia a l'anàlisi econòmica. La sevamanca de rigor o coherència contaminal’anàlisi econòmica, però no el culpabi-litza.

- On som i cap a on anem?- No sé amb certesa

TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: CARLES MARQUÈS

GUIEM LÓPEZ CASASNOVAS: CONSELLER DEL BANC D’ESPANYA I

CATEDRÀTIC D’ECONOMIA

A LA UPF DE CATALUNYA

13

meva feina estic prou present als mitjans,i em toca opinar de manera acadèmica.Vivim una situació de crisi profunda dela que sortirem més o menys ràpidament,en funció, primer, del que passi amb l'ac-ció política i institucional pròpia, i, segon,del que passi a la resta del món. Per sobredel que facin els nostres agents polítics in-mediats, anem a rebuf d’estats Units, delspoders emergents, dels conflictes bèlics,de les cullites i si plou o no als graners delmón o dels transgènics. Ens hem de resi-tuar pel que som i representem. Pel quefa en concret a l’anàlisi econòmica, es potobservar que n’hi ha que creuen en larelació causa-efecte keynesiana, és a dir,que el problema de l’economia és de de-manda, i els que creuen que el que tenimés un problema d’oferta, que vol dir que

el que oferim en aquest momentté un cost tan elevat, en

termes de cost uni-tari, que difícil-

ment enspermet ser

c o m -

petitius i poderafrontar així la glo-balització que ens hacaigut a sobre. Larelació causa-efecte ésdiferent en aquestesdues vies, entre els queaposten per una lògicaeconòmica de demandai els que parlen d’oferta.Més concretament en-cara, si anem aMenorca, el veredicte,en el meu entendre, ésmés senzill. Estic inten-tant objectivar una cosaque és molt fàcilmentvisualitzable. Hemtingut una oferta de tre-ball no autòctona que noha parat de crèixer, ques’ha reflectit amb un augment de serveisde relatiu poc valor afegit. Fins ara laconstrucció exagerada dissimulava totesaquestes carències. Ara s’ha fer explícit.Si vas pel carrer veus botigues,

ENTREV

ISTA

botiguetes, chiringos i chiringuitos per untub. Què ha passat aquí? Que hi ha hagutun increment d'oferta espectacular, inca-paç de crear més valor afegit, que vol dirrenda, de manera que la que hi ha es dis-tribueix entre més. Així, en els dies puntad'agost, Menorca tenia el 2010 la mateixapoblació efectiva que el 2004. Per tant,servim la mateixa demanda amb unaoferta més gran. Per exemple, si com-pares l'oferta del 2010 amb la del 2004 enrestauració, bars i restaurants, establi-ments i places, ha augmentat entre un 20i un 25%. En canvi, la demanda si fa no faés la mateixa. Per tant, ens estem redis-tribuïnt el que dóna de si la demandaeconòmica que Menorca té. Per què esdóna aquesta situació? Primer, perquè enels moments inicials, Menorca fa ganes,sota el supòsit de que poses una botiga ise t'omple, i això genera un excedent.L'oferta nova entra, en la mesura que lagent respon a les oportunitats. Aquestagent, com actua?. En els anys anteriors,entrava a través d'un traspàs per a fer-teamb un local, demanaves un préstec albanc i esperaves al final de temporadatenir la capacitat suficient per fer coixí pera la resta de l'any i tornar el préstec. Aaixò s'afegeix en moments més recentsaquella gent que capitalitza l'atur i ambaquests diners el més fàcil és posar unabotigueta o un bar. Això és el que ha anatinflant l'oferta. La demanda és la que és.Llavors, hi ha el problema de la gent que

no pot pagar els préstecs, o que s’haviafet la il·lusió que obtindria un beneficisimilar al que havia vist al començament,es veu frustrada, i pensa que son les insu-ficiències de la demanda i no la major imal diversificada oferta, la causa, i aixíempeny als polítics que ‘s’oposen al pro-grès’. En realitat, ara tenim un excésd'oferta per la demanda normal,sostenible pel que és una illa, que s’ha dedepurar. I el bo, en una economia rao-nable, és que es caigui l'oferta que témenys múscul, la que no té pòsit, ni re-putació guanyada, ni estructura de serveisestable i que funcionava sobre la base deque s’havia de lucrar del primer client quepogués atrapar. També es demostra unacosa, i és que la demanda no pot créixerfins a l'infinit, no només per no posar enperill els recursos naturals, sinó perquè totte un punt de saturació contraproduent.

En breu, una economia sana no pot es-tructurar una capacitat productiva pen-sada exclusivament per satisfer lademanda de 15 dies. És impossible fer ne-goci suficient en unes poques setmanesper compensar tota la resta de l'any, espe-cialment si es funciona amb capital aliè isense compensar anys bons i dolents. Re-conegut tot això, per jo, la part positiva ésque malgrat els aprenentatges obtusos dequi som una part molt petita del món, elpatrimoni de l'illa s'ha conservat bastantbé. És clar ja que el problema no és de de-manda: menys mal que no varem fer cas

als qui volien posar l’illa peus per amunt,per un curtplacisme malaltís. Un dia esreconeixerà l’absurd de qui diuen queMenorca ha perdut el tren del progrès, ies recuperarà el reconeixement als quihan posat seny a un procés que ens situacom diu el New York Times en uns delsllocs privilegiats del món que hom no potdeixar de veure abans de morir.

- La indústria, el sector secundari,

14

VENDO CHALET Y CASA DE MADERA ENSON CABRISAS

Chalet de unos 200 m2 edificados y casa de madera de 90 m2 enparcela de unos 2.750 m2. Piscina, zona de jardín., 2 zonas de ár-boles frutales y cultivo. Luz de GESA y agua comunitaria.La casa principal consta de 4 habitaciones, 2 cuartos de baño, co-medor con chimena, amplia cocina, sala de estar con estufa de ma-dera, lavadero y porxada.La casa de madera consta de 3 habitaciones, 1 cuarto de baño, co-medor estar, cocina y terraza. Muy bien conservada.Precio: 500.000 euros (negociables). Se acepta permuta por casacon patio en casco antiguo de Ciutadella y 30.000 euros.Interesados llamar al 639 892 245

“ Una economia sana no pot estructurar unacapacitat productiva pensada exclusivament persatisfer la demanda de 15 dies”

perquè el que vol ésbeure, dormir i refres-car-se a la piscina.Això sí que es regulaestrictament pel preu.Els serveis personalsavançats a la relaciód'hostaleria, restauració,del coneixement, delbenestar, del medi am-bient etc., permeten en-cara espais que aMenorca encara espoden desenvolupar-semolt més. Els serveis nosón una contraindustria.

- El futur, doncs,són uns serveis de qual-itat...

- Parlem de pro-ductes que incorporenun valor afegit que per-met que la demanda no es vinculi exclu-sivament al factor preu. És el cas d'unapersona que va a un lloc on sap que lescarreteres no són perilloses (fixa't en elsmenys accidents que hi ha a Menorca, ihi ha gent que valora això), que sap queno hi ha discoteques on la droga es mer-caderia de todo a cien, que sap que potanar a un estàndard mitjà de restaurantssense agafar una salmonela, etc. Son elsvalors afegits. És clar que n’hi podriahaver d'altres. Per exemple, en alguns paï-sos d'Europa i als Estats Units, és molt ha-bitual enviar els fills a fer un campusabans d'anar a la Universitat. Solen sercampus de solidaritat o de coneixementdel medi cultural, perquè els fills s'oxi-genin abans d'entrar a aquell món demajor exigència. Menorca podria oferiraquest tipus d'activitats a l'hivern per agent d'Anglaterra que els pares venen devacances aquí i que sap que envia els seusfills a un lloc que és segur i on la gentparla majorment anglès (cal que ens hi

al meu baret és ínfima. Per tant, o et cobrotres euros per la canya o ja no t’enxampo’de manera similar amb la meva carta depeix ‘fresc’... Això no és indústria, comno ho és una transacció immobiliària o elcomportament d'un individu que inter-media ‘dispars d’un sol tret’. Però aquellindividu que fa un producte turístic, tant

el que lloga cotxes com elque ven una plaça hote-lera, sí que realitza unaactivitat industrial. Passael mateix amb la agricul-tura. La agricultura no ésun sector primari: és in-dústria, en la mesura quemanufactura un alimentque prové d'uns inputsagraris i els integra i enmillora el valor afegitconjunt.

- La indústria turís-tica és la única indústriapossible a Menorca, enun futur?

- Sí en la mesura quees diversifiqui cap el quese’n diu indústria deserveis avançats. Serveisavançats son els perso-nalitzables, basats en laconfiança de la relació,que funcioena sobre labase de la interacció hu-

mana i que no està influïda exclusivamentpel factor preu. Per exemple, a la sanitat(la meva salut), el cuidado de la gent gran(els meus pares), l’educació (els meusfills), el manteniment de la logística ol’assessorament empresarial (la continuï-tat del meu negoci). És a dir, es tracta deserveis la demanda dels quals no està lli-gada exclusivament a la competitivitat delpreu. No és el mateix cas d'aquella per-sona a qui li és igual anar-se'n de va-cances a Xipre o Malta que a Menorca,

lleialtat amb el client perquè repeteix, etc.Això, és tan indústria com el que fa unasabata. De manera similar per qui ‘man-ufactura’ un servei com a feina ben feta,en té cura, li dóna valor afegit, vol fer-loseu, busca mantenir un contracte rela-cional que perduri ... Això és molt difer-ent a les economies que podríemanomenar de tall, d'aquí te pillo, aquí temato ... ‘Jo sé que has entrat de passada almeu bar, perquè tenies set i volies unacervesa, i sé que la probabilitat que tornis

està definitivament morta a Menorca?- No m’agrada rallar de sector secun-

dari i terciari. Per jo, la indústria turística,la indústria hotelera, és tant indústria comla manufacturera, en la mesura que és ne-goci recurrent que inverteix, reposa,manté una reputació, s’autoexigeix una E

NTREVIS

TA

15

tes persones, el més llaminer és fer saltarel patrimoni, posar-ho tot a caldo. Que laclasse política tingui aguant per aquestesembranzides curtplacistes s’ha d’exigirtot i que sovint els tremolin les cames iperdin eleccions. I que la insensatesa delsqui creuen saber el preu de tot i el valor deno res abundin entre determinats grupsque son conservadors de ideologia peròque no hi veuen més enllà del que tenendavant o del que passa per la seva butxaca

- ...i convertir Menorca en Eivissa oMallorca...

- Es correcte activar el patrimoni sem-pre que l'estoc es pugui mantenir al llargdel temps, evitant el seu deteriorament.Això, a Menorca, amb totes les dificul-

tats, s'ha aconseguit, gràcies, entre al-tres, a entitats com el GOB. La

idea del PTI és originàriamentbona. El problema, com

passa sempre que fas unanorma urbanística no

concertada, és quegeneres plusvàlues auns i minusvàlues aaltres. Les expecta-tives de drets a e-dificar s’evaeixeni això enerva lagent. Per méscomplicació, potsdonar unaplusvàlua addi-cional a aquell que

ja havia fet lescoses més mala-

ment que be. És unproblema redistribu-

tiu. Dit això, la gestióde l'estoc territori haestat bastant bona a

Menorca amb totes lesdificultats que ha suposat

governar aquesta situació ino deixar-se portar pel flux de

renda i d'expectatives de ben-eficis d'una gent que venia a

Menorca com si fer negoci a l'illa fosun pla sense fi. Ara, en aquests mo-ments es tracta de depurar, és a dir, elque no té múscul financer suficientcom per aguantar una mala tempo-rada, haurà de tancar. Això, òbvia-ment, no genera cap alegria per aningú, però crec que ajudaria amillorar l'oferta. Si parlem demúscul polític, jo sempre dic que

16

posem d’una vegada!!!): Per a forma-ció, per a camps de treball, o per acompaginar formació i coneixe-ment del medi, per un millorservei i més diversificat.

- El problema, en elfons, rau en la manca decapacitat de la nostraclasse política?

- Jo m'he preocupat desque tinc ús de raó d'enten-dre que les presses pergenerar flux, per craer renda,no es carreguin el patrimoni.Les presses són males con-selleres. Si tens una em-

premta d'oferta, ve moltagent i s'obren molts

locals, tots aque-sts volen ques'activi moltla demanda, iel més fàcilés dir quefalta sòl ur-banitzable oque faltenavions. Des-

prés, intentantsalvar la renda

de totes aques-

hagi d’exposades a lacompetència, millor. Elfet que només n’hi hagitres i que les tres siguinamericanes no equivala concloure que exis-teix un dominid'Amèrica ineludible.Jo ho veig més bé de forma contrària:com la mostra de la incapacitat dels eu-ropeus de posar-se d'acord per fer empre-ses de rating com han fet els americans.En comptes de maleir als altres, el que hasde preguntar-te és per què tu no has estatcapaç de realitzar el que ells, per a fer-homillor. El problema més greu de totaaquesta pel·lícula és que estem resolent lacrisi per la via de la restricció financerafeble, del quantitative easing , és a dir,d'insuflar liquiditat. Per entendre-ho, po-dria valer-nos una metàfora, segons laqual el cos és l'economia productiva, elque fa múscul, el que genera valor i fa queles coses es moguin i hagi intel·ligènciaemocional, mentre que la sang és la li-quiditat. Si tu soluciones els problemesdel cos injectant més liquiditat genereshipertensió, per tant, fas més probable lapossibilitat d’un ictus. Al començamentde la crisi, circulen aproximadament endivises, en diners, en oferta monetària, enliquiditat, gairebé tres vegades el PIB realde l'economia mundial. És a dir, si larenda de tots els països equival a ics, perfer això necessitem uns fluxos monetarisdues vegades i mitja més grans. Amb lessolucions que estem donant ara a l'aturadade l'economia productiva estem abocantduros per un tub: euros, iens ... Tothom faquantitative easing. Què diu un econo-mista de tot això? Doncs que si hi ha unexcés d'oferta de diners, atès que la de-manda de diners que hi ha ve limitada per

seus noms i cognoms, proximitat i defi-ciències- i el repte que tenen entre mans.

- En el moment actual semblemviure una mena de situació preapo-calíptica, una mena d'època postcapi-talista d'atmosfera postnuclear. Què hiha de tot això?, Com us imagineu la so-cietat postcapitalista del futur?

- El que pugui fer el Consell, el Go-vern balear o fins i tot el gabinet de Zap-atero per torçar el rumb que està prenentl'economia mundial és relativamentresidual. Per tant, no cal obsessionar-semassa. Les úniques coses rellevants perprendre decisions són les coses eludibles;les que són ineludibles, és a dir, aquellesque es produiran de totes maneres facis elque facis, és millor oblidar-les, perquèl'únic que et generen és una espècie d'an-goixa i anquilosament. Com que elsmoviments de la Borsa de Frankfurt i elque puguin fer els xinesos no depenen detu, és millor que t'oblidis d'això. Miraquina és l'àrea de decisió en la qual potsinfluir marginalment, potser residual-ment, i concentra't en coses concretes;com, per exemple, què podem fer ara ambel port de Maó, què fem amb les infra-structures de Ciutadella, etc. Sóc moltmarginalista, en aquest sentit. Ara bé, anivell de l'economia mundial és evidentque avui han canviat les regles del joc iels paradigmes normals de funcionamentpolític. El paper del mercat de capitals ésextraordinàriament gran. És complex enel seu funcionament perquè es basa engran mesura en les agències de rating, quehan fet una funció distorsionadora encomptes de facilitadora perquè lestransaccions mundials fossin més netes.No obstant això, tampoc té sentit culparles agències de rating. Qualsevol inicia-tiva nova pot crear una agència de rating.Es tracta d'empreses que cotitzen en elmercat i que es basen en la reputació defer bé les coses, per tant, com més n’hi 17

EN

TREVIS

TA

el més llest d'aquí, a Catalunya seria elnúmero 100. Hem de veure les propor-cions de població. Què li podem exigir aun Marc Pons, a un Santiago Tadeo?,Podem configurar-lo com un líder capaçde gestionar tot això? Aquí som només70.000 habitants .... El que és importantés que tinguin la brújula ben posada I sis’estimen Menorca de dever, amb aixòpot ser suficient per a evitar fer coses ir-reversibles i danys no reparables dels queels seus nets els hi puguin tirar en cara.De moment els menorquins n’hem sortitprou bé dels dirigents que hem tingut. Alsnous entrants ara hauren d’estar al’alçada, aguantar la dificultat de la crisi irecordar que ningú no malmet el futur peruna mala sol.lució de present. Frases comles que ha fet alguna alcaldessa de queMenorca ha perdut el tren del progrés, amés de no ser certes em produeixen arauna gran preocupació. Que deuen tenir enel cap com a alternativa? Què és per a ellsel progrès?

- Llavors, em confirmeu la sensacióde mediocritat de la nostra classepolítica...

- Tenim el que ens toca. El problemaés la responsabilitat que tenen de ges-tionar quelcom que té un valor patrimo-nial tant gran, com és la nostra illa. És adir, tenen aquestes persones la capacitatsuficient per gestionar el que han heretatdesprés d'unes eleccions determinades in-fluïdes per múltiples factors? El nostrebatlle, sigui quina sigui la seva formaciói experiència, estarà a l’alçada de ges-tionar correctament una ciutat com Ciu-tadella, que compta amb un patrimoniextraordinàri?. Segurament aquestes per-sones tenen la capacitat que els toca perals habitants que té Menorca, el que passaés que els corresponb gestionar una cosaque té un valor patrimonial de primera,fet que dona a intuir una certa dislèxiaentre el que tu veus -els dirigents amb els

“Pensar en escenaris diferents a l’euromostra la pèrdua de benestar materialque generaria sortir-se’n de la monedaúnica, i és un clam a la responsabilitatpolítica”

comptant, per tant? La gent que té accionsen el mercat borsari de Frankfurt està des-comptant que Alemanya pot rebre unespressions tan grans per salvar l'euro quees vegi obligada a connectar el seu pres-supost amb el dels altres països. Això de-terioraria tant els actius alemanys que,anticipant aquesta situació, la Borsa s'en-fonsa. Què significa això, per tant? Decap manera que l'economia alemanyavagi malament. Simplement, s'està antic-ipant la possibilitat que Alemanya puguiveure’s forçada a sotmetre’s a un fluxd'aquestes característiques. Aquest tipusd'anàlisi demostra que no hi ha una au-toritat europea forta. Per exemple, quiagafa el telèfon quan truques a Europa?,qui és l'interlocutor? No ho sabem. Lespropostes de Sarkozy i Merkel han d'anarprimer al Ecofin, l'Ecofin ha de traduir-les després als seus governs i aquests hande posar-les en seu parlamentària. Aquestprocediment fa inviable una política mo-netària única. I la política monetària, perdefinició, requereix accions ràpides i dis-cretes. I això no és ni discret ni ràpid. Noes tracta d'un enfonsament de l'euro, sinóque alguns surtin de la moneda única,però no per la part de baix, sinó per la dedalt. Les pressions que ha de rebreMerkel per no connectar-se als pressu-postos dels gastadors, com diuen ells, hande ser enormes, sobretot si observa com

18

la capacitat productiva de l'economia, elmés probable és que el tipus d'interèsbaixi. Si injectes liquiditat, teòricament had'existir molta gent disposada a prestaraquests diners. Llavors, la retribucióbaixa fa que a la gent que té diners no liagradi, és a dir, que vulgui una retribuciómés alta. Quan tu no pots tenir una re-tribució major pel que es coneix, tècnica-ment, com a cost d'oportunitat de capital,es busca augmentar el tipus d'interès através de la prima de risc, és a dir, a travésd'assumir inversions que tenen un riscmolt més gran, com per exemple, la com-pra de estructurats, cds , o deute grega.S'han arribat a pagar tipus d'interès del 17o del 18%. Allò que volen eliminar de-sprés és la incertesa, incertesa que hauriade ser congènita a la prima de risc, lamateixa incertesa que fa que a vegades lescoses surtin bé i d’altres malament, peraixò es diu, precisament, prima de risc!!.Llavors, aquestes persones mouen el cel ila terra per assegurar-se, a través d'avals ide garanties de països, que cobraransencera la prima de risc, sense rebaixa.Aleshores, tenim per una banda un capi-talisme que assumeix risc sense sabermoltes vegades ni què assumeix i que peraltra banda, quan el te al risc el volminimitzar. Duros a quatre pessetes, quediríem. Un que compra bons grecs sapque allò és perillós. L'única possibilitatque té de mantenir aquesta rendibilitat del15% ara és moure cel i terra -mitjans,política, etc.- perquè allò tengui aixoplucdel BCE o de qui sigui i Grècia no s'en-fonsi. En l'època anterior no apostavenpels bons grecs sinó que compraven ti-tulitzacions, estructurats, que ni el que elsvenien sabien prou bé què eren exacta-ment.

- No sembla que tingueu massa feen el futur de la moneda única... Re-centment, heu afirmat que la sortida del’euro d’un país tampoc no seria unacatàstrofe, tot i que seria, en tot cas, unPla B o C. Què heu volgut expressar,exactament?

- El que vaig dir a unes declaracions aRAC 1 és que els polítics (no jo), amb laseva falta d’acció, demostren molt pocafe amb l’euro. El que dic és que és pro-bable que un think thank responsable,com, per exemple IFO a Alemanya oBruegel a Bèlgica o el Center for Busi-ness Research a Londres, hagi de config-urar aquest tipus d'escenaris o plans B. Enaquest sentit el que hom pot llegir enaquest moment és no tant que Espanya,Itàlia, Irlanda o Portugal abandonin l'euro,

sinó que Alemanya recuperi el marc, és adir, que hi hagi un euro com el que tenimara, tocat, i una moneda de més alt refugicom ja és ara el franc suís, que està sentpressionat. Aquest és un escenari diferentdel tot s'enfonsa i cadascú torna a la sevamoneda. Em refereixo a la necessitat depensar una sortida raonable davant d'unaparàlisi política. Ningú no desitja un finalde l’euro; és a dir, jo no vull que hi hagiplans B o plans C. El que veig és una faltade decisió política que garanteixi la con-tinuïtat de l'euro. Pensar en escenarisdiferents a l’euro mostra la pèrdua debenestar material que generaria sortir-se’nde la moneda única, i és un clam a la res-ponsabilitat política. Per exemple, avuimateix Finlàndia està qüestionant l'ajudaque es va donar a Grècia. Nosaltres jadonem per feta l'ajuda a Grècia, però re-sulta que la decisió ha de ser ratificada en17 parlaments europeus, en un procés enel qual n'hi ha prou amb que un d'ellsdigui que no perquè es generi una in-certesa enorme. A dia d'avui, l'ajuda aGrècia no està garantida. És un procésque va sorgir a partir d'una proposta i queha de ser ratificada. Si jo tingués dinerscol·locats a Grècia, em posaria moltnerviós saber que els finlandesos no hoveuen clar. Llavors, resulta que Finlàndia,amb set milions d'habitants, està qüestio-nant una decisió en què jo em jugo setmilions d'euros. Aquest és el problemad'Europa. Després, és un toc d'atenció quel'anàlisi econòmica de lligar unes accionsa uns resultats, toca sostre si no hi ha unmarc polític diferent. És a dir, nosaltresno podem inventar un tipus de eurobonsque satisfacin als mercats de capitals i queevitin que hi hagi una altra disbauxa comla que hem viscut. El problema de tenir elmecanisme econòmic eurobons que algús'ha tret del barret exigeix que hi hagi unaacció política que connecti les polítiquesfiscals entre països. I aquí, la hipocresiaés molt gran. La gent diu, per exemple,que els alemanys no són solidaris ambGrècia. M'agradaria veure què faríem elsespanyols amb els grecs si estiguéssim enla pell dels alemanys. Perquè el que nos-altres exigim als altres no estem disposatsa donar-lo. Els símptomes de preocupaciósón enormes. Què ens està dient, per e-xemple, que baixi la Borsa de Frankfurt,com ho ha fet durant diversos dies se-guits? Els fonaments de l'economia ale-manya no es compadeixen amb unabaixada de la Borsa de Frankfurt, perquèels fonaments són molt bons, l'economiaalemanya està creixent. Què està des-

magnànimament pelseu compte amb elflorero d’un consellassessor de comunitatsautónomes. Ha de tenirunes obligacions reco-llides en un contracte-programa que dónal'Estat de part del pres-supost per a tot el queconnecta Espanya ambEuropa. La resta delsdiners està en mans deles comunitats autò-nomes per a les estadís-tiques que compren al'INE. És a dir, nosaltresno hem de tenir un institut d'estadísticacom el que té l'INE a les Balears, sinó quejo vull això i això altre i negocies ambl'INE com pots fer-ho, o amb l'Idescat deCatalunya. I li dius, jo et transfereixoaquesta part de diners a canvi que emfacis aquestes estadístiques territoria-litzades. Jo vull que totes les comunitatsautònomes, tinguin incorporat aquest fi-nançament, però el que vull és que aquestfinançament no sigui per crear estructurafixa i tenir edificis obsolets i funcionarisque d'aquí a quatre dies seran una rèmoradel passat. Vull que hagi finançamentvariable que permeti capacitat de comprad'un pressupost que podrà acabar gestio-nant l'INE o qui vulgui –el mateix Idescat,si ho desitja-. Però Múrcia, La Rioja onosaltres per no anar més lluny, no podemtenir un institut d'estadística. Per tant, re-centralització sí, com a opció, no imposadaa tots, per a qui es vulgui evitar costos fixosde la provisió dels seus serveis, però garan-tint que les comunitats mantenen capacitatde decisió, de compra, per a fer valer elsseus interessos propis.

cada dia es castiga a les empreses ale-manyes que cotitzen en Borsa pel rumorque el meu govern, amb la oposició delssocialdemòcrates (que són, teòricament,els solidaris) no accepta connectar el seuesforç productiu als gastadors dels altres.Les eleccions poden deixar a Merkel alcap del carrer per voler salvar Grècia oEspanya.

- S’han de recentralitzar els podesautonòmics davant la crisi?

- Estem corregint un disbarat provo-cant-ne un altre. El disbarat és la descen-tralització a disset Comunitats. O a dinou.Dinou competències extensives i igualsper a tots. Les previsions inicials eren lesque esmentaven els articles 143 i 151 de

la Constitució, la via ràpida i la vialenta. El juliol de 2001, ambefectes el 2002, es decideix que,amb la transferència sanitària gen-eralitzada, el tractament ha de serigual per a tothom. Però no pot serigual per a tots, perquè no tots somiguals. Per tant, em semblaapropiat recentralitzar algunspoders. És quelcom que és neces-sari fer. Això encara donaria unaoportunitat al federalismeasimètric en contra de tots els so-biranistes que diuen que tot aixòsón vies mortes. El procés el vaigbatejar al seu dia com el modelINE. L'Institut Nacional d'Estadís-tica, tal com està configurat ara, téla funció de realitzar les estadís-tiques nacionals i en harmoniaamb Eurostat. Fins aquí, res a dir.Però després, l'INE té les sevespràctiques habituals. Publica lesseves dades a tall provincial. Iaquí, hi ha territoris que no obrenla boca. Per exemple, si demano

dades de Menorca em diuen que noperquè el seu clixé és provincial. ¿Justi-fica això que tinguem un Institut d'Es-tadística de Balears? No. Per fer uninstitut d'estadística regional has de tenirun know how de nassos, unes xarxes in-formàtiques de primera i una capacitatd'estadística i de processament de dadesque, encara que els disposis en el momentzero, és a dir, en el moment de la consti-tució de l'institut en qüestió, l'avanç delconeixement és tan gran que difícilmentel nucli que creis en aquella Comunitattindrà capacitat per mantenir-se ambconeixement a l'abast. Es a tall d’exem-ple. L'INE no hauria de tenir tots els di-ners d'entrada garantits per decidir

19

LO

CAL

volgut elegir la tevaciutat natal com amarc del teu darrerconcert de solista,dins del Festival deMúsica d'Estiu d'en-guany. Els teus amicsi paisans t'ho volemreconèixer. T'hoagraïm de cor, perquèho interpretam en la clau d'estima aCiutadella que ha estat, en la tevavida artística, una constant.

Joan: no ens deixis mai. Ciutadellat'estimarà sempre, acompanyat o ensolitari. Els teus mèrits són inesbor-rables per a la nostra ciutat. Moltesgràcies per l'obra que dia a dia vasconstruint.

Vull acabar aquesta nota pública en-viant també una enhorabona moltafectuosa per a JJ MM de Ciutade-lla, que, de nou, han convocat unFestival d'Estiu memorable, d'a-quells que fan venir molt d'orgullcom a ciutadellencs. Gràcies.

José Mª de Sintas Zaforteza

Alcalde de Ciutadella de Menorca

20

OPIN

IÓ

Dilluns hem assistit a unconcert líric d'especial im-portància i d'especial sig-

nificació biogràfica per a la carrerade Joan Pons, el cantant Fill Il·lustrede Ciutadella.

Ha estat, idò, un concert important—jo diria que molt important—pels valors vocals i musicals que,una vegada més, hi ha demostrat,expressió evident de la fama mun-dial que l'acompanya des de fa tantsi tants d'anys.

Però haurà resultat també molt im-portant —insistesc— per al públicque l'hem escoltat, atès el fet d'ha-ver-nos trobat davant del seu darrerrecital solista.

Unes paraules per a Joan PonsLa carrera de l'estimat Joan és plenad'èxits i de reconeixements al mésalt nivell. També n'és plena de gu-ardons, de medalles, de títols i d'ho-nors ben merescuts. Crec que s'hoha guanyat sempre posant-se da-munt d'un escenari, que és un fet tandifícil i tan compromès, sobretot siun hi puja per fer-hi alguna expres-sió artística.

En aquests anys, Joan Pons hadonat al món sencer un autèntic re-cital de baríton, d'excel·lent baríton.Diuen que és el millor verdià delmoment actual. I encara li quedenmoltes glòries musicals per recollir.

Ara de moment, però, ha decidit deposar punt i final als recitals líricscom a cantant en solitari. Tot i quela notícia, en part, ens entristeix, ensfem càrrec de la decisió, amb l'ale-gria, tanmateix, de saber que el JoanPons de les representacions operís-tiques encara perdurarà; com per-durarà, ben segur, el Joan Pons deles gales benèfiques, o el Joan Ponsdels recitals compartits, inclosa ladelicadesa pianística de la seva filla.

Joan: no dubtis que ha estat un pri-vilegi per a Ciutadella que hagis

que passava pel car-rer, tan homes comdones.

Ha estat una malajugada de la vida, t’haeduït massa prest. Haestat una injustícia.Estaves carregat devida. Fa dies que no etpuc treure del cap.

A la teva familianomés els hi puc ofe-rir la meva amistat iajuda si la necessiten,donar-lis el condol i desitjar-lis quepuguin superar la teva pèrdua. Seràun temps difícil però, com diuen, lavida continua. Adéu amic.

Joan!, amic Joan!, sempre et re-cordarem.

Antoni Salvador Caules

De l’altre banda del carrer,anant a peu o en cotxe, es-coltava: “Amiiic Salva-

dor… a vegades “AmiiigooSalvador” i eres tu que em saludava.No fallava mai. Sempre era la tevasalutació.

Ens vam conèixer a Calós, vamanar a escola junts, fa poc, vas com-plir els seixanta anys com jo.

Sempre em recordaves quanvàrem coincidir a l’Ajuntament deCiutadella, la legislatura de 1983-1987. El primer govern d’esquerresen molt d’ anys. Vam fer molt bonafeina junts i sempre en vas guardar unbon record d’aquell pas. Després a lalegislatura del 1987-1991 sempre emretreies en broma que m’havies votatper Alcalde, poc temps després dimi-ties per discrepàncies amb el teu par-tit.

Fa poc, encara volies organitzarun sopar o dinar amb els polítics ifuncionaris d’aquell temps que tantbé ens vàrem dur. Et vaig dir quanvulguis ho comença’m a preparar. Jafaltava d’aquella legislatura en JosepPons Salord en “Pepe es xil” que tantvam estimar. Ara veig que no sé siserà possible.. Tu en qualsevol re-unió, o trobada, eres “la alegria de lahuerta” Sincerament no sé si ho vol-drem fer sense tu.

Quan a les Misses es canta: Lavall del riu vermell (Trobarem a faltael teu somriure), en aquest cas troba-rem a faltar molt més; trobarem a fal-tar la teva simpatia, la teva alegria, el

OPIN

IÓteu xerrar fort –d’enfora es sabia quehi eres.. a jo em passa el mateix, lateva bondat , el teu companyerisme.

Amb els anys t’havies decantat dela política, però a jo sempre em vasrespectar, animar i mai vam discutir,sempre ens posaven d’acord.

Ja fa un dies que quan pas peraquell cap de cantó, tenc que tragarsaliva... Com saps, cada dimecres,estiu i hivern, m’aturava i feiem unaxerradeta, una xafardejada. Tu eresclient meu i jo ho era teu. Eres ungran professional. Estic segur quem’estimaves com jo t’estimo. Teníemmoltes coses amb comú.

Tothom et trobarà a faltar, els teusamics de colla dels dissabtes, els teusamics del Bar Jaume II, al que jo lideia la teva segona oficina, els teusamics del Real Madrid.. Per a tots te-nies una paraula agradable, a la gent

Carta al bon amic Joan Melià

21

Busca personas arraigadas en la localidad.Con un claro perfil comercial y de servicio.

Interesados en iniciar su actividad en el sector Seguros.Como Agente Profesional de Seguros; a tiempo completo o con dedicación parcial.

OFRECEMOS:• SEGURIDAD ECONÓMICA.• PRESTIGIO PROFESIONAL.

Pudiendo llegar a ser gerente de una Oficina de Agencia.

Interesados enviar C.V. a: jose.peon@catalanaoccidente.comFax: 971719416. (J. Vicente Peón)

CHALET EN CALAN BLANES,A 50 M. DE LA PLAYA.

800 M2 DE PARCELA, 240 M2 EDIFI-CADOS. 3 HAB. DOBLES (AA.CC.)2 BAÑOS ( 1 CON JACUZZI), COME-DOR, COCINA, RECIBIDOR, PISCINA,BARBACOA, GIMNASIO, TERRAZA

DESCUBIERTA DE 100M2.PRECIO: 420.000 EUROS

TEL.: 616 969 154

ANDREU I TÒNIA

Vos volem desitjar quepaseu un dia molt feliç iemotiu en el vostre casa-ment, el 10 de setembre.

MOLTES FELICITATS!!!José i Tònia, Siscu i Tere i s’avi Siscu.

Aunque todo caiga en un pozo: ahí va lo que dicen algunos vecinos y viandantes, y lo queyo opino personalmente, sean o no, intereses particulares como le llaman algunos.1º La balaustrada del puente que da ala playa, este año no se ha blanqueado, dando sensa-ción de abandono, y hay algunos tramos que amenazan peligro. 2º Las aguas fecales enchar-cadas debajo del puente y al lado de la estación de bombeo, deberían ser limpiadas condetergentes, ya que es un criadero de mosquitos y cucarachas, esperemos que algún día noveamos algún caimán. 3º La playa esta llena de piedras, sobre todo dentro del agua, y claro

meterse en ella es como si se hiciera una prueba de fuego, ya que hay algunas piedras son bastante puntia-gudas y hacen daño; yo no es por darme meritos pero cada vez que voy a bañarme saco todas las que puedoarrinconándolas para que no lastime alguien, lastima que no hagan igual los demás bañistas. Todo esto esdebido a que cuando llueve son arrastradas por el torrente del Canal Salat, y claro desembocan en dicha laCala. Se debería limpiar todo lo que es la ribera de piedras e inmundicias para que cuando haya riada laplaya no se convierta en un especie de delta del Ebro, y es que a ese paso la playa puede desaparecer, aun-que parezca exagerado no lo es, y ya se nota algo, y es cada vez se hace mas pie, debido a los arrastres deltorrente.3º El vecindario colindante ala Platja Petita y también vecinos de Ciutadella quieren un acceso directo a dicha playa, o seauna escalera que vaya desde el Paseo Marítimo a la Platja Petita, y que según dicen algunos vecinos esta petición ya se izohace mas de tres años, pero siempre oídos sordos.4º Los arbolitos y plantas, que se plantaron alrededor de la rampa dedicha playa, esta descuidado y la maleza ya empieza hacer estragos, yo es porque no tengo una azada, (cavec) porque si latuviera ya habría ido arrancar hierbas, y es que la sensación de dejadez es vergonzosa.5 La playa necesita arena, ya que lagente que se tumba a tomar el sol, y de tan dura que esta, se levantan con agujetas y no es para menos, ya que en vez deuna playa aquello parece la explanada del cuartel de Santiago donde los reclutas juraban bandera, ¡ah!y no se le ocurra co-locar una sombrilla, ya que en este caso necesitaría un compresor. En fin, y tan fácil que es buscar soluciones y arreglar losproblemas, pero que le vamos hacer, así son las cosas, y no hay mas, yo pienso que la playa debería estar como una tacitade plata, pero ¡ya ven! como un caldero y además agujereado. Yo espero que nuestro Ayuntamiento tome buena nota denuestras sugerencias, y ponga manos a la obra.

José Mª Cleofe

22

OPIN

IÓSUGERENCIAS DE SA PLATJA GRAN

SILI ANGLADA, 25 ANYS TREBALLANT PER L’ASSESSORIA ASTREA

El passat divendres dia 19d'agost el personal de l'As-sessoria Astrea se va reunirper celebrar els 25 anys depermanència a l'empresa de latreballadora Sili Anglada An-glada. L'empresa la va obse-quiar amb un quadre defotografies i un rellotge peragrair-li els seus anys de de-dicació i bona feina. Na Siliés una persona molt apre-ciada dins l'empresa nonomés per la seva professio-nalitat i implicació si notambé per la seva simpatia iel seu bon tracte.Enhorabona Sili i per moltsanys més !!!

La Protectora sempre ha organitzat firesi mercats d’ocasió com a una de les fontsde finançament. Però el passat dissabte20 d’agost, a la plaça dels Pins, vam ferun esforç encara més gran per tal d’ofe-rir un mercat més ampli i digne, com-plementat amb música, dansa i algunaactivitat nova a casa nostra.Naturalment, tot això no hauria estatpossible sense la col·laboració de totesaquelles persones i entitats que, quan els hi demanesajuda, estan disposats a donar-la. Es mereixen, per tant,un agraïment públic.La variada oferta de coques i pastissos ha estat possiblegràcies als forns del Ranxo, Can Diego, Tres Pans, Inn-pan i Cas Sucrer des Mercadal. Les begudes han estatfresques gràcies al gel de Peix Fresc Met. Elite Chip i la Delegació d’Atletisme de Menorca vancol·laborar amb el pont inflable de sortida i arribada iamb els petos que lluïen els corredors de la Canicross. El reportatge fotogràfic de tot plegat va anar a càrrec deles fotògrafes Marta Marín i Lara Muñoz.De l’equip de so se’n va preocupar en José Gornés que,de passada, ens va delectar amb una acurada i estimu-lant selecció musical.La demostració d’agility va anar a càrrec del Club d’A-gility d’Alaior.La música en viu la va posar el duo “Mark i Àfrica”.Els espectacles de dansa els van oferir “Las Endange-red més la companyia De Rebekah” i el grup de dansaoriental “Ishtar”.La Debi ens va fer d’excel·lent presentadora i no obli-dem les desenes de voluntaris que van fer possible co-brir tantes hores de Fira.Finalment, un agraïment a l’Ajuntament de Ciutadellaque va estar on se l’esperava, al costat nostre, espe-cialment el regidor Llorenç Coll que es va preocuparpersonalment que tot sortís bé.

Protectora d’Animals de Ciutadella

A causa de la impossibilitat de poder manifestar l’a-graïment personal per les mostres de condolença re-budes amb motiu del traspàs a la Casa del Pare delnostre estimat Joan, en aquests moments dolorosos itrists, volem agrair els espais de silenci, de reflexió id’autèntica pregària cristiana pel seu descans etern.La vostra presència a la Catedral Basílica de Me-norca, les visites particulars al domicili familiar, lagran quantitat de missatges rebuts a través de lesnoves tecnologies, els entranyables escrits publicatsals mitjans de comunicació, etc., expressen primera-ment l’afecte i la consideració que sentiu cap al nos-tre estimat Joan i cap a nosaltres mateixos, la qualcosa ens asserena i reconforta. Però d’una maneramolt especial us volem agrair la vostra pregària sin-cera, ja que el millor consol és compartir amb vosal-tres la fe en la Resurrecció que esperam.

Volem manifestar públicament el nostre agraïment ala Parròquia de Sant Rafel, de la qual fou membrefundador, a la Parròquia del Roser (La Catedral), a laParròquia de Sant Esteve, a la comunitat de religio-ses del Reial Monestir de Santa Clara, a les Germa-nes Franciscanes del Santuari de la Mare de Déu delToro, a la Comunitat dels Pares Salesians, a la Con-fraria de Jesús Natzarè, de la qual fou membre, i a laresta de comunitats eclesials dels arxiprestats de Ciu-tadella de Menorca i Maó.

Molt especialment ens reconforta la pregària personaldel nostre estimat Monsenyor Salvador GiménezValls, Bisbe de la Diòcesi de Menorca; de MonsenyorJoan Pujol Balcells, Arquebisbe de la seu metropoli-tana de Tarragona i primat de la Conferència Episco-pal Tarraconense; i del nostre estimat amicMonsenyor Sebastià Taltavull Anglada, Bisbe auxi-liar de l’Arxidiòcesi de Barcelona.

Volem expressar el nostre agraïment per la solidari-tat manifestada per la presència de les autoritats mu-nicipals, encapçalades pel Sr. José Mª de SintasZaforteza, Alcalde de l’Ajuntament de Ciutadella deMenorca, del qual formà part com a regidor de Cul-tura, Esports i Joventut (1983-1987); dels membresdels diferents partits polítics, entitats cívicoculturalsi socials, especialment de la societat ALCER, de laqual va ser secretari; dels amics i de les amigues delBar restaurant Jaume II; de la companyia d’assegu-rances GENERALI SEGUROS i de la raó socialHotel Hesperia Patricia Ciutadella.

En nom de la família,

Miquel Melià Caules23

OPIN

IÓFIRA D’ESTIU, UN ÈXITAMB MOLT “CULPABLES”

NOTA D’AGRAÏMENT

per Joan Canals Soldado

- Incomoda començarla lliga tan tard aquestapropera temporada?

- Començar tard lacompetició ha fet can-viar molt la planifi-cació de la mateixa.Serà més intensa enpartits, hi ha moltesjornades en dimecresdel començament(19 novembre) finsa el mes de febrer,per tant jugaremcada cap de set-mana i els dimecres.Serà dur.

- El projectes’ha torçat sobre elque teníeu previst?

- Havíem previst ini-cialment comptaramb la continuïtatde més jugado-res

Esports 7

que havien acabat sent les campiones, però hi ha hagutcanvis a lo previst. Tres s’han retirat (Tico, Duarte i

Prychepa) quan crèiem que dues d’elles podrien se-guir.

- L’equip que s’ha construït és similar alque s’havia previst?

- Sí, penso que sí. Hi ha hagut canvis, peròentenem que podem optar al mateix.

- En què és diferent l’equip d’enguany alde l’any passat?

- L’equip d’enguany guanya en força ofen-siva. Mantenim una lliure de primer nivell, comés d’ Esther López i confiem treballar molt larecepció perquè, sobre la teoria, aquesta líniaés un punt inferior a la de la temporada pas-sada. Però caldrà veure com va tot quan co-mencem. Tot i així creiem que es podrà

treballar bé.- Els contratemps viscuts han suposat

grans problemes?- No diria grans problemes, però sí és cert que ens

han obligat a replantejar les coses molt ràpidament. Haestat un fet inesperat però són situacions que es donen.Tanmateix, som dels equips que més jugadores man-

tenim de la passada temporada.- L’objectiu és guanyar la lliga?

- Les nostres metes són en-trar a disputar la Copa,

que enguany serà entreels sis primer classi-

ficats de la pri-mera volta, en

lloc de vuit.També tenim

l’objectiu ded i s p u t a r

els play-off, quet a m b és ’ h a n

BEP LLORENS: “EL NOU EQUIP TÉ UNPERFIL MÉS OFENSIU”

El director tècnic del CV Ciutadella dóna la seva visió del que serà el nou equip de Super-lliga.

24

25

El fet de començar la competició ofi-cial ben avançat el mes de novembre permor dels compromisos internacionals dela selecció espanyola, converteix la Su-perlliga en un doble compromís setma-nal. Des de l’inici oficial, el dia 18 denovembre amb la celebració de la Su-percopa d’Espanya contra el Múrcia,fins el mes de febrer, el Valeriano AllèsMenorca haurà de jugar els dissabtes iels dimecres. El fet que a la primera jor-nada de lliga el conjunt de Chema Ro-dríguez hagi de disputar la Supercopa iajornar el primer encontre enfront delPalma, obliga al club a cercar una novadata, que serà el dimecres 14 de desem-bre, l’únic dimecres que per calendarino tenia competició. Així idò, el conjuntde Ciutadella haurà de jugar entre set-mana fins el mes de febrer. Dos partitscada setmana entre Superlliga i Cha-llenge Cup, el primer encontre europeude la qual serà el 29 de novembre, quannomés haurà disputat dos encontres deLliga .

Ser soci és una aposta per unadensa i atractiva competició del mi-llor voleibol

Malgrat de que la competició oficialde voleibol comença més tard no im-plica menys partits. Es jugaran els ma-teixos encontres que les altrestemporades, però seran en menys espaide temps. D’aquí la doble jornada set-manal. Es per açò que el CV Ciutadellafa una crida per aprofitar l’avinentesad’aquesta temporada i poder veure deforma intensa el millor voleibol espa-nyol amb el vigent campió menorquí iamb unes quotes molt econòmiques.Aquesta és l’oferta per als socis i abo-nats per a la propera temporada.

VÒLEI. ATRACTIVA TEMPORADA AMBDOS PARTITS OFICIALS CADA SETMANA

El començament tardà de lliga i el fet de jugar Supercopa i Challenge europea fan que latemporada es presenti dura i intensa.

PREUS SOCIS TEMPORADA 2011-12

SOCIS GENERAL 100 €- Entrada gratuïta partits superlliga (lliga regular)- Preu especial entrada play-off i Challenge CEV Cup.- Regals i descomptes cases comercials i col·laboradors- Soci carnet jove general (de 12 a 18 anys) 60 euros

SOCI ABONAT 150 €- Entrada gratuïta partits superlliga (lliga regular)- Preu especial entrada play-off- Seient reservat superlliga, play-off i Challenge CEV Cup.- Regals i descomptes cases comercials

SOCI VIP 250€- Entrada gratuïta partits superlliga (lliga regular)- Preu especial entrada play-off i Challenge CEV Cup.- Parking VIP amb accés pavelló tota la temporada.

reduït en participació, ja que seran entreels quatre primers classificats. Aquestssón els objectius ara mateix, després javeurem que passa. Ara mateix es moltdifícil definir el lloc exacte on podríemacabar. Per tant, jugar la Copa i els play-off són les metes fixades pel Club.

- Què se li oferirà a l’afició, què

veurem enguany?- Encara que la competició comenci

tard, els partits seran els mateixos, peròamb una temporada més dura. Crec quetindrem un equip més intens i d’un per-fil més ofensiu i açò sol ser un joc queagrada. Seguríssim que en Chema Ro-dríguez tornarà a fer un equip ben tre-

ballat i entregat. Nosaltres pensem queagradarà a l’afició.

- Quin tipus de jugadora s’hancercat?

- Hem intentat que les noves juga-dores tinguin ambició esportiva i que sesentin còmodes al club i a Menorca. En-tenem que les noves tenen aquest perfil.

26

Els set jugadors ciutadellencs quehan participat al torneig ho feren al grup“B” on finalment en van formar part138 jugadors. Aquest torneig es carac-teritza per la nombrosa presència de ju-gadors joves d’ entre 10 i 17 anys, quejuguen un escacs molt serio. Molts d’ells juguen entre quaranta i setanta par-tides cada any i lluiten molt fort al tau-ler. Qualcun d’ ells serà sens dubtejugador de molt alt nivell a un futur.

L’expedició ciutadellencs estava for-mada per Liberto Triay, Miguel Villaes-cusa, Santi Gomila, Esteve Campins,Joan Antoni Gomila, Josep Mercadal iel debutant Albert Fraga. L’ equip vatrobar a faltar als jugadors que l’ anypassat van viatjar amb l’ equip, EugeniMartí, David Pons i Santi Escandell.

El resultat del torneig ha estat moltbo, quedant tots els participants per da-munt del 50% dels punts jugats.

El primer ciutadellenc ha estat n’ Al-bert Fraga, que amb un 6/9 va quedar el21è. N’ Albert, que és nou al món de l’escacs, és un cas sens dubte excepcio-

XV TORNEIG INTERNACIONAL D’ ESCACS“FIRA D’ ALMANSA”

Del 9 al 14 d’ aquest mes d’agost s’ha celebrat al poble d’ Almansa el XV Torneig interna-cional d’ escacs “Fira d’ Almansa” que igual que el passat any s’ ha fet en dos grups, un persots-2350 i l’ altre per sots-2000.

nal, ja que juga i puntua com els juga-dors experimentats, ara haurà de veureon pot arribar. Fragam va haver de jugarcontraels seus companys Josep Merca-dal i Liberto Triay, amb qui va entaulardesprés de dues dures partides.

La segona posició ciutadellenca vaser per en Miguel Villaescusa (34è a laclassificació final) amb 5,5 punts. Comsempre, en Miguel va estar a les prime-res taules i va competir de forma extra-ordinària. Enguany a més el jugador hajugat amb l’ handicap de tenir mig cap altauler i mig a casa, ja que li queden pocsdies per ser pare.

En Santi Gomila va aconseguirtambé 5,5 punts i acabà al lloc quaranta.Bona participació també la seva, que vatenir com anècdota a la sisena ronda idesprés de quatre hores i mitja de par-tit, un final de dama i dos peons, lligatsa sisena, contra dama i se les va apanyarper poder ofegar al seu contrincant.

Els altres ciutadellencs acabaren totsamb cinc punts, un excel·lent resultat.Destacar que en Liberto Triay va jugar

dues rondes seguides a la taula 2 i a unad’ elles va guanyar al seu rival ambnomés onze moviments, amb un sacri-fici de peça estratosfèric. En Liberto vajugar també dos derbis ciutadellencsguanyant a n’ en Joan Antoni i entaulantcom havíem comentat amb n’ Albert.

En Joan Antoni, n’ Esteve i en Bepvan jugar molt bé els tres: en Bep co-mençà molt fort, entaulant contra el queseria el campió del torneig, José MiguelPérez. Amb una mica més de sort ha-gués quedat vint-i-cinc llocs més amunta la taula classificatòria.

N’Esteve va tenir un bon final detorneig , que el va permetre obteniraquests cinc punts finals, i on segura-ment va merèixer més després del bonjoc que va oferir.

En Joan Antoni per la seva part vajugar realment bé, sobretot amb fitxesblanques on es va mostrar molt fort.

27

50È ANIVERSARI CB BOSCOS

El president de l’ entitat Víctor Taltavull vol arribar a tots els seguidors del C.B. Boscosamb aquest comunicat:

tots els llocs possiblesper fer uns actes dignes ipoder celebrar un actetant important com sonels cinquanta anys devida d’ un club que hadonat tot per Ciutadella.

Encara ens falta arre-plegar més informacióper fer encara més granaquest esdeveniment,sobretot als inicis delclub, entre els anys 1960i 1980. Si qualcú tin-

gues informació, sabes de qualque per-sona que ens pogues transmetre ditainformació o on podríem anar a buscar-

El Dosa de Santi Orasio jugava lapassada setmana la VI edició del torneigjuvenil Vila de Ferreries, acabant enquarta posició després de donar unabona imatge a les semifinals contra elMallorca.

Els ciutadellencs començaven les se-mifinals amb les idees clares i en capmoment donaren el braç a tòrcer. El Ma-llorca, molt més rodat i fresc, va de-mostrar una qualitat superior i aprofitàles ocasions que va tenir per plantar-sea la final que jugaria contra el Rayo Va-llecano.

Els vermellencs s’ avançaven al mar-cador al minut 27 de partit després deque l’ àrbitre del partit xiulés cessió encontra dels menorquins a una acció moltprotestada per l’ equip. La jugada a pi-lota aturada va ser executada de formabrillant per García. Amb aquesta mí-nima avantatge per part mallorquina s’arribava al descans.

A la segona part, ambdós prepara-dors van moure les seves banquetes, i elDosa no va perdre en cap moment lacara al partit. Va tenir l’ empat als peusde Fullana, però la seva rematada vaanar fora per poc. An el minut 73, el

EL DOSA JUVENIL NO POT AMB

MALLORCA I FERRERIES I ACABA QUARTMallorca va sentenciarel partit després d’ unabona jugada col·lectivaque va finalitzar en Ri-poll.

Després d’ aquestsegon gol, els de SantiOrasio varen anar adalt cercant retallardistància al marcador, iels mallorquins vanpoder augmentar la di-ferència al marcador,però no van estar finstampoc de cara a por-teria. Al final, bona imatge dels ciuta-dellencs contra un rival superior.

Partit de 3r i 4t lloc contra el Fer-reries.

A la final de consolació contra elFerreries i baix un sol intens, l’ equipciutadellenc no va poder endur-se la vic-tòria al caure de forma contundent (4-1)contra l’ equip ferrerienc.

El partit començava de cara als ciu-tadellencs, que s’ avançaven al primerminut de joc amb un gol de Gaby, peròels de Ferreries estarien mes encertatsque els d’ Orasio i s’ endurien el partit.

la, per favor, que es posi en contacteamb en Guillem Benejam, que és l’ en-carregat d’ elaborar i crear el llibre del50è aniversari del C.B. Boscos, podeucontactar amb ell a benejam_gui-llem@hotmail.com o al telèfon686.366.509.

Agraïm de tot cor que poguéssiu ferarribar tota la informació possible delclub, ja sigui història,anècdotes, equips,detalls de fases, detalls de campionats,etc.

Moltes gracies a tothom, entre totsaconseguirem tornar a fer gran un clubenorme, i celebrarem aquest 50è ani-versari com cal fer-ho.

Benvolguts amics,Estem ja enllestint tot per la celebra-

ció del 50è aniversari del C.B. Boscos.Per açò estem recopilant informació de

Als quatre minuts de posar el 0-1 almarcador els locals empataven el partita un i s’ avançarien abans del descansamb un gol d’en Rios.

A la segona part els de ponent varentenir les sees opcions per emportar-se elpartit però no encertaren de cara a por-teria, cosa que si van fer els blaugrana,que amb un doblet de Pérez aconsegu-iria emportar-se el partit per l’ esmentatquatre a un final.

28

– Vendo 10 tomos Fauna “Felix R. de la Fuente” 15 euros.Tel.: 971 38 23 71

FEINA– Graffiti, ilustracion. Pinto todo tipo de superficies, persianas,murales, habitaciones. Una imagen vale más...www.fullet.blogspot.com - 652 838 118– Me llamo Rosa y soy buena trabajadora, responsable y efi-ciente, y busco trabajo de limpieza, camarera de pisos, frega-platos o pinche de cocina. También cuidaría personas mayores.gracias por su atención. Tel: 622 85 67 0– Se ofrece chica con experiencia para cuidar personas mayores(higiene, medicación, alimentación), limpieza y tareas domésti-cas en general (plancha, recados, acompañamientos...). Disponi-bilidad de horarios. Papeles en regla. Zona Ciutadella. Tel.:697799231.– Me ofrezco para trabajos de jardinería y mantenimiento defincas (labrar, pared seca, desbrozar, sembrar...) por horas o jor-nada completa. También tengo experiencia en construcción.Total disponibilidad. Con vehículo propio. Tel.: 620677900.– Soy una persona trabajadora y honesta y me ofrezco parahacer trabajos de jardinería, mantenimiento y limpieza. Tambiénpara fregaplatos o mozo de almacén. Gracias por su atención.Tel: 626 22 75 69– Busco trabajo como ayudante de cocina o pinche. Tambiéntrabajaría de fregaplatos, limpieza o mantenimiento (pintura,jardinería). Tel. 633 42 61 76.– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Zona Ciu-tadella. Tel.: 660579006.– Busco trabajo de JARDINERO o como TRABAJADOR AGRÍ-COLA. Con experiencia y carnet de conducir. Tel. 617 73 83 11.– OFICIAL DE PRIMERA de construcción, con experiencia en tra-bajos de mantenimiento (pintura, yeso, jardinería, ...), se ofrecepara trabajar. Con vehículo. Tel: 680 84 91 35 - Ignacio

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311– Vendo móvil táctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange.60 euros. Tel.: 615 34 53 07

MOTOS I BICICLETES– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.0000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669455 757.

ALTRES– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. eliselis20@hotmail.com– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera dedalt. Tel.: 690 319 555– Busco chalet, hortal o casa en Ciutadella o alrededores, concochera. Para comprar. Tel.: 663 706 150– Vendo Fiat Bravo 1.400 cc, 3 puertas, blanco, ITV pasadahasta septiembre de 2011, año 97. Precio: 1.200 euros, tras-paso incluido. 657 415 039.– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35– Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas yaños a elegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. José Ma-nuel. Tel.: 610 54 19 21– Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel. Tel.: 61054 19 21– Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros.tel.: 971 38 29 48

29

9 Desembre 1781 – Els patrons dels llaüts pescadors deCiutadella demanen als Jurats que el peix no sigui taxat. Re-solgueren que tot el peix es vengui al preu que acordaren peròes pagarà al propietari del mateix, i tot el peix l’hauran de dura la peixateria sens deixar porció alguna a les coves, i els queobservin el contrari, serà tot el peix perdut i de l’hospital, amés de les penes establertes.

9 Desembre 1781 – Els Jurats de Ciutadella comunica-ren al consell que s’ha format el plànol del llatzeret. Resol-gueren que es construís amb la major brevetat possible , i queels cantons es paguin en dues vegades, la primera dins el pri-mer més després del començament de l’obra, i l’altra meitatuna volta acabada aquella.

17 Desembre 1781 – El comandant de Ciutadella mostràals Jurats una carta de su Exa. En la qual deia que es obliga-ció de la Universitat adobar les portes dels portals de les mu-rades. Van elegir al Sr. Jaume Font i Antoni Benejam, notari,per reconèixer els papers de com es governava la Universitatabans dels anglesos. Aquests documents varen revelar que entemps d’ Espanya, la Universitat es cuidava dels portals, pertant , es va procedir a ordenar que la Universitat s’encarre-gués d’adobar els esmentats portals.

5 Febrer 1782 – Aquest mati va arribar la noticia que elCastell de Sant Felip era rendit, i havent-se cerciorat d’aquestfet, els Jurats de Ciutadella han donat l’enhorabona al Co-mandant. El consell resolgué que es canti un Te Deum enacció de gràcies, i que demà els Jurats passin a Maó per com-plimentar al Sr. Duc de Crillón, i que és facin demostracionsd’alegria.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (141)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Ensalada de formatgede cabra i fruits secsIngredients: Escarola, lletuga fulla de roure, enciam vermell, una rodellade formatge de cabra de Menorca, un punyat d’avellanes, pinyons, ametlles,nous i panses, bacó talladet a daus, un iogurt grec, 1/2 magrana, 1 poma,200 g de pit de pollastre a la planxa, el suc d’una llimona, oli d’oliva, unacullerada de mostassa, sal, mel i pebre negre; a més de meló i raïm, segonsl’estació.Elaboració: Primer de tot feim els pits de pollastre a la planxa i un copcuits els reservam de banda. Després netejam els diferents tipus d’enciam,els escorrem i els posam dins la safata. Tallam la poma a daus, els banyamtot d’una amb el suc de llimona perquè no tornin negres i els afegim dinsla safata amb els grans de la magrana i les panses. Opcionalment, si n’ésl’estació hi podem afegir daus de meló i/o grans de raïm.Amb una picadora o robot de cuina feim una salsa amb el formatge decabra, oli d’oliva, el iogurt grec, la cullerada de mel, sal, pebre negre i lacullerada de mostassa.Finalment, dins una paella amb una mica d’oli d’oliva saltam els daus debacó, els fruits secs i el pit de pollastre -que prèviament hem fet a la planxa-tallat a daus i, un cop ben saltat, els posam damunt els enciams. Hi afe-gim la salsa de formatge de cabra per sobre, ho ben amanim i ja està llestper servir.

S’anunciàven beques per un valor de mig milió de pessetes pelsalumnes dels instituts laborals de Ciutadella i Felanitx.Gabriel Roca, director general de Ports, visitava Ciutadella i

anunciava obres de millora.Jesús Ruiz Manent publicava en pla en poema “Menorca”.Felipe Florit guanya el Campionat de Menorca de Pesca Sub-

marina. Tomas de Salort i Jesús Coll, segon i tercer.El “Jaluma”guanyava el Campionat de Menorca d’Snipes i el “Bon Temps elFerragut.Bartomeu Català es proclamava campió de Balears del 200 me-

tres braça i 100 metres mariposa.Jesús Vila Pastur oferia una conferència spbre el naixement de

la pintura actual.El pintor Torrent exposava la seva obra a Alaior amb motiu de

les festes de Sant Llorenç.

El Iris 19 i 26 d’agostde 1961

31

Que les editorials hagin canviat els llibres detext, evitant així la seva reutilització per part defamílies amb pocs recursos.Que malgrat la gran ocupació turística i hagimenys despesa per part dels visitants. A la cam-panya de rebaixes les vendes han caigut un 20%respecte a l’any passat.

Que els supermercats de les urbanitzacions siguin fins a un70% més cars segons un report d’UH-Menorca.La proliferació de venedors ambulants a les platges verges,especialment a La Vall o Son Saura.Que el Govern encarregui un informe per anular les ajudesa la premsa no diaria escrita en català ja adjudicades perl’anterior equip de govern.Que per mor de retards aèris hi hagi passatgers que han depernoctar a l’Aeroport de Menorca.Les nombroses infraccions que es fan a la carretera general,especialment en avançar, possant en perill a altres conduc-tors.

Que els alumnes de secundària de Me-norca siguin els millors de les Illes en anglèsi matemàtiques.Que un 78% dels habitants de Balears reci-cli el vidre.Que el número de turistes hagi augmentat

un 11%. La millor temporada des de l’inici de la crisi.La bona resposta a les postes de sol que l’associació decomerciants de Santandria i Cala Blanca ofereix comatractiu turístic.Que a la fi hagin acabat les obres del carrer Gustavo Masdesprés de casi 8 mesos.La campanya de neteja de xiclets aferrats als carrers delnucli antic.Que Menorca sigui l’illa amb el preu més economic peramarrar als seus ports esportius.Que enguany hi hagi hagut menys borbs, malgrat la ca-lorada que està fent.

Dites i refranys...- Sant Climent és la Judea.

PARENÒSTIC DEL MESD’AGOST DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,42 i es va pondre a les 20,58 h.Dia 31 el sol sortirà a les 08,38 i es pondrà a les 21,45 h.

LES LLUNES D’AGOST

Dia 6 lluna creixent en Escorpí.Dia 13 lluna plena en Aquari.Dia 21 lluna minvant en Taure.Dia 29 lluna nova en Verge.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

És temps de xermar, i de fer provisió de llenya i branca per cre-mar a la xemeneia al larg de l’hivern. La tradició diu que si estalla llenya per Sant Llorenç, crema més a poc a poc. També hiha que diu que si per Sant Llorenç es fa foc i amb la cendra es fala senyal de la creu, la casa queda protegida d’incendis.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 26, Victorià.Dissabte dia 27, Mònica, Marcel·lí.Diumenge dia 28, Agustí, Moisès.Dilluns dia 29, Degollació del Baptista.Dimarts dia 30, Fèlix, Tecla.Dimecres dia 31, Ramón Nonat.Dijous dia 1, Gil, Predestinació.

JOAN MELIÂLa sobtada mort de l’amic Joan Melià Caules, als 60

anys, ens ha sorprés a tots i ens ha deixat mal gust de bo-caperquè era una persona plena de vitalitat, de ganes deviure, amic com pocs, tolerant, un senyor de la política, deles tertúlies, de la seva família.

Vaig conèixer en Joan en la seva etapa com a regidorde Cultura, quan va impulsar la creació del Consell de Jo-ventut. Allà va néixer una gran amistat, d’aprendre delsvalors de la tolerància, del diàleg, de cercar el millor deles propostes. També vam compartir dissabtes de “mini-futbol” amb aquell “Equip 21” i el “Chasyr Seguros”. Lamúsica dels Beatles i de n’Aute, algun programa junts a laCope, unes copes al “Paradís”. Sempre hi havia aquellasalutació, un somriure, unes parales d’ànim, una “flovia”...

Ens ha deixat un ciutadellenc de dalt de tot, un amicque sempre hi era, un bon conseller.

Piso de planta baja en CiutadellaCon 1dormitorio doble con armarioempotrado, baño y salón-comedor concocina. Piscina comunitaria.Precio: 95.000 €

Apartamento en Los Delfines. Con 2dormitorios dobles, 2 baños cocina,salón-comedor y terraza cubierta. Dis-pone de jardín y piscina comunitarios.Precio: 105.000 €

Apartamento en Los DelfinesCon 2 dormitorios dobles, baño cocinaamericana, salón-comedor y 2 terrazascubiertas. Dispone de parking propio yjardín y piscina comunitarios.Precio: 108.000 €

Apartamento en Cala BlancaCon 2 dormitorios, baño, cocina salón-comedor, amplia terraza, garaje ypatio.Precio: 150.000 €

Piso en planta baja recién estrenadoCon 1 dormitorio doble con armarioempotrado, baño, salón-comedorcon cocina y parking.Precio: 97.000 €

Piso amueblado en zona MargalidaFlorit. Con vistas despejadas.Dispone de tres dormitorios, baño,cocina, salón-comedor y lavadero. Precio: 130.000 €

Piso reformado en Doctor CampsCon 3 dormitorios, baño, cocina,salón-comedor y lavadero.Dispone de terraza comunitaria.Precio: 165.000 €

Piso de 91m2 en Cami VellCon 3 dormitorios, baño, cocina,salón-comedor y lavadero.Plaza de parking opcional.Precio: 170.000 €

Piso en Calle San Antonio Mª Claretde 102m2. Con 3 dormitorios, baño,aseo, salón-comedor con balcón,cocina y amplio lavadero con te-rraza. Plaza de parking opcional.Precio: 170.000 €

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Apartamento a escasos metros de laplaya de Cala BlancaCon 1 dormitorio doble, baño y salón-comedor con cocina.Precio: 80.000 €