INVESTIGACIÓ Hi ha molts éssers vius diferents al planeta...

Projectes CCNN: Bloc la matèria i l’energia a la biosfera. Projecte 4: Preparem la motxilla!

1

Nom alumne..............................................................................................

INVESTIGACIÓINVESTIGACIÓINVESTIGACIÓINVESTIGACIÓ Hi ha molts éssers vius diferents al planeta Terra... alguns molt semblants... altres molt diferents. Cada u s’adapta al lloc on viu.... i hi ha tants llocs diferents per a viure al nostre planeta! En aquesta ocasió haureu de preparar-vos la motxilla per a “viatjar” a la natura (un viatge virtual... és clar) i conèixer als éssers vius i els ecosistemes on viuen.... esteu preparats?

OBJECTIUS DE LA MISSIÓ:

� Conèixer el funcionament del medi ambient natural: saber explicar els conceptes de biosfera, ecosistema, espècie, població. Identificar els components d’un ecosistema i saber com afectan a aquest els factors abiòtics i biòtics. Conèixer el paper que exerceixen els diferents nivells tròfics a l’ecosistema (productors, consumidors i descomponedors) i reconèixer cadenes i xarxes trròfiques.

� Conèixer L’ecosistema riu túria


2

TASQUESTASQUESTASQUESTASQUES

TASCA 1:TASCA 1:TASCA 1:TASCA 1: Ningú no vol viure a soles!

a.- Incorpora al teu vocabulari els conceptes assenyalats al text amb negreta.

b.- Si busques als llibres el concepte d’ecosistema, trobaràs aquesta definició: conjunt format per un biòtop i la biocenosi que l’ocupa. Podries explicar amb altres paraules aquesta definició?

c.- Posa el nom adequat a les següents imatges d’acord amb els conceptes estudiats.

Els éssers vius que habiten el nostre planeta pertanyen tots a una

espècie. Però cap individu viu aïllat, sinó que els individus de les

diferents espècies s’agrupen i viuen en àrees determinades, és el que

s’anomena població. Però... a més, en un mateix territori no trobem a soles una població, sinó

varies, entre les quals s’estableix algun tipus de relació: és el que

s’anomena comunitat o biocenosi. El territori ocupat per una biocenosi presenta unes característiques

físiques i climàtiques pròpies, i s’anomena biòtop.


3

d.- En un ecosistema es troben éssers vius i unes determinades característiques ambientals. Aquests individus poden pertànyer a la mateixa espècie (el conjunt forma una població) o bé a distintes espècies (el conjunt forma una comunitat o biocenosi). D'entre els següents conjunts, assenyala quines formen una població: � Família de teuladins � Plantes del jardí � Bandada d'aus

� Animals de la selva � Núvol de llagostes � Insectes del sòl

� Peixos del litoral � Aus del bosc � Formiguer

� Colònia de corals � Panal d'abelles � Pins d´una pineda

e.- Quines són les característiques físiques i químiques que caracteritzen als biòtops? Investiga sobre els anomenats factors abiòtics. Segur que trobeu molta informació a la biblioteca d’aula, però també podeu revisar els següents links:

� http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2ESO/Energia_ecosistemas/contenidos1.htm#factoresabioticos

� http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/Abioticosfactores.htm � http://biocab.org/ecologia.html#anchor_26

f.- Investiga ara sobre els anomenats factors biòtics i els tipus de relacions que es poden donar entre els éssers vius que habiten en un mateix ecosistema

� http://es.wikipedia.org/wiki/Relaci%C3%B3n_intraespec%C3%ADfica � http://es.wikipedia.org/wiki/Relaci%C3%B3n_interespec%C3%ADfica � http://www.slideshare.net/guest9ae993/esquema-relaciones-interespecficas


4

g.- Elabora un quadre com el següent en un full sencer per a sintetitzar la informació que has investigat sobre les relacions intraespecífiques i interespecífiques que es poden produir entre la biocenosi d’un ecosistema

RELACIÓ DE LA INTERACCIÓ TIPUS DE RELACIÓ ESPÈCIE A ESPÈCIE B

EXEMPLES

h.- Ara intenta deduir quin tipus de relacions es donen en les següents situacions:

a. Un bisó aïllat pot ser presa fàcil de l'atac d'una bandada de llops. Però si estan agrupats

formen un cercle que rodeja a les cries i a les femelles, i així resisteixen l'atac.

b. Un pingüí emperador aïllat resisteix menys el vent que quan forma grups compactes de

centenars d'individus, que ofereixen així menor superfície de refredament.

b. Els pelicans formen semicercles en l'aigua i donen forts colps amb les aletes sobre la

superfície per a espantar als peixos cap a la costa i capturar-los allí amb més facilitat.

c. Les aus marines com els petrels, s'apinyen en àrees limitades encara que abunde l'espai

lliure. Així es facilita la trobada d'individus d'ambdós sexes, es cuiden millor les cries i se les

protegeix de l'atac dels animals rapaços.

TASCA 2::TASCA 2::TASCA 2::TASCA 2:: Qui es menja a qui?

Una de les activitats fonamentals

dels éssers vius és l’obtenció

d’aliment. Qualsevol relació que

supose obtenció d’aliment per un

ésser viu és una relació tròfica. Una cadena tròfica és una successió lineal d’organismes que s’alimenten

respectivament uns d’altres,

representant-se per fletxes la

direcció en que circula l’aliment.

Però en un ecosistema, un ésser viu

s’alimenta de molts altres, per la

qual cosa, una representació més

completa de les relacions tròfiques

ens la donen les xarxes tròfiques.


5

a) Incorpora els termes en negreta que s’anomenen al text al teu vocabulari b) Què s’ha representat al dibuix? c) Elabora tres cadenes tròfiques amb la informació del dibuix

Pots trobar informació sobre els nivells tròfics i practicar amb activitats als següents links:

� http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/6-els-ecosistemes/ � http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/Dinamica/contenidos3.htm

TASCA 3TASCA 3TASCA 3TASCA 3 : La matèria pega voltes

Els organismes de les xarxes

tròfiques es poden agrupar en

els anomenats NIVELLS TRÒFICS depenent del seu tipus

d’alimentació. Aquests són els

productors, consumidors i descomponedors.

Investiga sobre els NIVELLS TRÒFICS i

explica quins éssers vius s’inclouen en aquests

grups

La presència de productors, consumidors i descomponedors en l’ecosistema

permet que la matèria es recicle: els diferents elements químics que

formen la matèria orgànica dels éssers vius són reutilitzats quan els

descomponedors transformen aquesta en matèria inorgànica. Ho veurem amb

un exemple: el cicle del carboni, que és un dels elements més importants dels que estan formats els éssers vius


6

a) Interpreta el cicle del carboni: 1. Les roques tenen carbonat càlcic (format per carboni). Com passa el carboni a l’aigua? 2. Qui capta el carboni de l’aigua per fer la fotosíntesi?

3. Qui s’alimenta de les algues? O ... qui rep el carboni orgànic generat per les algues?

4. Què ocorre quan les algues i els peixos moren i la seua matèria orgànica s’acumula al

fons de l’oceà? En què es transforma?

5. Quin gas amb carboni expulsen els volcans? 6. Qui pren el carboni (diòxid de

carboni) de l’aire?

7. Com retornen els éssers vius el diòxid de carboni a l’aire?

8. Què ocorre amb les restes d’éssers

vius formats per carboni que queden soterrats durant milions d’anys?

b) Redacta una explicació senzilla del cicle del carboni amb ajuda de la imatge


7

c) Observa ara el cicle del carboni amb la intervenció humana i contesta a les qüestions:

1. Com incrementa l’ésser humà la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera?

2. Quin problema ambiental genera l’augment de diòxid de carboni a l’atmosfera?

3. Quin efecte te la reducció de boscos sobre la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera?

4. Com es podria evitar l’augment de diòxid de carboni a l’atmosfera?

TASCA 4TASCA 4TASCA 4TASCA 4: L’energia és perd! Fixa’t a la imatge.... l’energia no pega voltes.... l’energia es perd! Però... com es perd l’energia?

Analitza el gràfic, fixa’t en la grandària de les fletxes (indiquen la quantitat d’energia que passa

d’uns nivells a altres) i contesta a les qüestions


8

a) D’on prové tota l’energia que arriba a l’ecosistema?

b) Per què no passa tota l’energia que ha arribat als productors fins als consumidors primaris? En què penses que gasten l’energia els productors?

c) Com gasten l’energia els consumidors primaris?

d) Quan l’energia es transforma, sempre hi ha pèrdues en una forma més “degradada” i que no es pot aprofitar. Com es perd aquesta energia?

TASCA 5TASCA 5TASCA 5TASCA 5: Quina diversitat d’ambients!

La Biosfera es troba repartida en dos medis, terrestres i aquàtic, els

quals se subdivideixen, alhora, en grans ecosistemes anomenats biomes, que anem a conèixer en aquesta tasca.

Gaudir de tots aquests paisatges i aprofitar els recursos que ens

ofereix la natura és el nostre dret.... i garantir que les pròximes generacions puguen conèixer i viure dels ecosistemes naturals és la

nostra obligació. La Terra ens ho ofereix tot, però això no vol dir que ho haguem de

gastar de seguida. Cada bioma té les seues característiques, cap és el

més important, tots són necessaris.


9

Amb ajuda de la presentació que trobareu al link http://www.slideshare.net/mredon6/biomes-

198957 heu de contestar a les següents qüestions:

a) Què és un bioma?

b) Quins són els principals biomes terrestres?

c) Quines característiques climàtiques te la tundra?

d) Quina és la vegetació característica de la tundra? Per què no hi ha arbres?

e) Anomena tres animals que viuen a la tundra. Quines adaptacions tenen per a poder suportar

el fred? f) Quin és el clima de la taigà?

g) Quina vegetació podem trobar a la taigà? Quines adaptacions tenen per a poder viure en

aquestes condicions?

h) Anomena tres animals que viuen a la taigà i) Quin és el clima dels boscos caducifolis? Per què penses que s’anomenen així aquests boscos?

j) Anomena tres arbres típics dels boscos caducifolis


10

k) Anomena tres mamífers característics dels boscos caducifolis l) Quin és el clima característic dels boscos mediterranis?

m) Quines adaptacions tenen les plantes dels boscos mediterranis per a suportar les sequeres

estivals?

n) Anomena quatre arbres, tres arbustos i tres plantes aromàtiques que puguem trobar als boscos mediterranis

o) Anomena quatre mamífers típics dels boscos mediterranis

p) Quines característiques climàtiques es donen a les praderies?

q) Anomena quatre herbívors i quatre carnívors característics de les praderies

r) Quina és la característica fonamental dels deserts?

s) Quines adaptacions tenen les plantes que viuen al desert?

t) Quines adaptacions tenen la fauna que habita al desert?

u) Quines són les característiques climàtiques de la selva tropical?

v) Quin és el bioma amb major diversitat d’espècies?


11

Treball individual

COM ANEM?

1. En un pineda viuen les espècies que es presenten en el dibuix, i es caracteritza per tindre baixes temperatures, abundants pluges i sòl àcid. a. Quin és el seu biòtop? b. Quins són els factors abiòtics?

c. Quins són els factors biòtics

2. Les següents il·lustracions

representen distints tipus de relació entre els sers vius. Indica en cada cas el tipus de relació, qui guanya i qui perd.

Escena Tipus de relació Guanya Perd Mantis menjant llagostí

Pardals disputant-se un cuc Cangurs corrents junts

Pardals netejant dents cocodril

3. Quan l'hipopòtam badalla mostra els seus enormes dents. Quan dos hipopòtams mascles badallen un enfront d'un altre, estan defenent la possessió d'un territori, un tros de la vora d'un riu o llac a. Com s'anomena la relació que es descriu entre els Hipopòtams? b. Per què competixen?


12

4. El lleopard no sempre té èxit en les seues caceres; i no es pot menjar d'una assentada tot el que ha caçat, un impala, per exemple, així que guarda el que li sobra en la branca d'un arbre, fora de l'abast dels seus famolencs rivals, les hienes entre altres.

a. Obté benefici el lleopard de l'impala? Quin benefici? b. Obté benefici l'impala? Per què?

c. Com s'anomena la relació que s'establix entre els lleopards i els impales?

d. Quina relació s'establirà entre el lleopard i les hienes, si ambdós volen menjar-se als

impales?

5. Quin tipus de relació es dóna en cada cas:

a. Els rates penades devoren les arnes ..................................................................... b. Plantes epífites que viuen en les branques dels arbres ........................................... c. Peixos pallasso, que s'oculten entre els tentacles dels anèmones ........................... d. Teuladins que van darrere del tractor ................................................................... e. Formigues que cuiden els pugons i arrepleguen d'ells un suc ensucrat..................... f. Vampirs d'amèrica central que s'alimenten de la sang del ramat............................

6. Classifica estos organismes segons la taula:

Àguila, roser, roure, bacteris, ratolí, bolet, palmera, vaca, ser humà, alzina

Productors Consumidors Descomponedors

7. Situa cada un de les anelles de les cadenes en l'orde correcte: a. Granota → colobra→ caragol→ herba ............................................................... b. Teuladí→ herba→ eruga.................................................................................... c. Rabosot → conil→ herba ................................................................................... d. Ser humà→ pastos→ vaca ................................................................................

8. Forma una cadena alimentària amb estos sers vius. Indica amb fletxes com s'alimenten uns

d'altres.


13

9. Relaciona els termes de les dos columnes:

Cadena alimentària comunitat d’éssers viuss

Biocenosis conjunt de cadenes alimentarias

Biòtop camí que segueix l’ aliment

Xarxa tròfica medi físic

10. Observa el seguent esquema sobre el éssers vius del pol nord

a) Elabora una cadena

alimentària amb aquests organismes

b) Classifica els éssers de la cadena alimentària en autòtrofs i heteròtrofs, i aquests últims segons

es tracte de carnívors o herbívors ÉSSERS VIUS DEL POL NORD

Autòtrofs Heteròtrofs

Herbívors Carnívors


14

INVESTIGACIÓ Hi ha molts éssers vius diferents al planeta...

Documents

Transcript of INVESTIGACIÓ Hi ha molts éssers vius diferents al planeta...