Investiga la vacuna de la malària

Taller d’experimentacióPROTOCOL

2

IntroduccióLa malària és considerada la malaltia més important del món causada per un paràsit i és responsable de la mort de prop de 800.000 per-sones cada any, especialment infants menors de cinc anys i dones embarassades. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), uns 3.000 milions de persones corren el risc de ser infectades, i l’any 2010 hi va haver 225 milions de casos de malària al món, un 90% dels quals a l’Àfrica.

Actualment la malària és endèmica a més de 100 països localitzats a l’Àfrica Subsahariana i a regions del sud de l’Àsia, de l’Amèrica Llatina i d’Oceania. Els últims informes indiquen que la meitat de la població mundial viu a àrees on existeix risc de contraure aquesta malaltia i on, a part de les conseqüències en la salut de la població, la malària contribueix a debilitar encara més la situació econòmica de la zona.

Per tal d’eradicar la malaltia, a les zones amb alt risc de transmissió s’estan duent a terme diferents intervencions que suposen una com-

En aquest taller investigaràs amb diferents candidats a vacuna per decidir quin pot ser el més eficaç de tots

Països o zones amb risc limitat de transmissió de malàriaPaïsos o zones on es produeix la transmissió de malària

Font: Organització Mundial de la Salut (OMS). Dades de 2009

2

binació de diferents mesures que inclouen la utilització de mosquiteres impregnades d’insec-ticida, d’esprais insecticides, de tractaments de prevenció, la implantació de programes educa-tius i intervencions ambientals, entre d’altres.

La comunitat científica està treballant intensa-ment per desenvolupar una vacuna que es creu que, en combinació amb les mesures actuals, podria contribuir significativament a un millor control de la malària. Actualment ja hi ha una vacuna que es troba en fase d’estudi clínic i que serà efectiva en un 50% dels casos.

3

Com es transmet la malària?

La malària és una malaltia infecciosa que s’encomana amb la picada d’un mosquit del gènere Anopheles que transmet paràsits del gènere Plasmodium i que per tant actua com a vector. Dins l’organisme humà els paràsits es multipliquen al fetge i després infecten els glòbuls vermells. Entre els símptomes de la malària destaca la febre, el mal de cap i els vòmits, que apareixen entre deu i quinze dies després de la picada del mosquit.

Històricament les vacunes han constituït un dels mitjans més efi caços per prevenir malal-ties i salvar vides, especialment en el cas de les malalties infeccioses. L’obtenció d’una vacuna parcialment efi caç podria signifi car la possibili-tat de salvar centenars de milers de vides.

L’obtenció d’una vacuna suposarà un gran pas endavant i es podrà afegir a l’arsenal actual de mesures utilitzades per a la prevenció de la malària, com per exemple les mosquiteres impregnades amb insecticida i el tractament oportú i adequat dels casos diagnosticats de malària.

Com que la seva efi càcia a curt termini serà parcial, no substituirà aquestes mesures sinó que les complementarà i conjuntament consti-tuiran una resposta integral per a la prevenció de la malària.

1

3

2

Estratègies contra el mosquit o vector, com ara la fumigació dels espais tancats amb insecticides.

Com s’està intervenint per controlar la malària?Les intervencions fonamentals per controlar la malària es poden dividir en diferents grups:

Estratègies per evitar el contacte vector-hoste, com ara l’ús de mosquiteres impregnades amb insecticida.

Estratègies contra el paràsit. Dins d’aquest grup d’estratègies trobem el tractament amb combinacions de fàrmacs basats en una molècula

anomenada artemisinina, que és ràpid i efi caç. Una vacuna també seria una estratègia de control contra el paràsit que, en combinació amb altres estratègies, podria contribuir signifi cativament a l’eradicació de la malària.

Per què és necessària una vacuna contra la malària?

1 Estratègies contra el mosquit o vector, com ara la fumigació dels espais tancats amb

malària es poden dividir en diferents grups:

2 Estratègies per evitar el contacte vector-hoste, com ara l’ús de impregnades amb insecticida.

3 Estratègies contra el paràsit. Dins d’aquest grup d’estratègies trobem el tractament amb combinacions de basats en una molècula

4

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és una organització sense ànim de lucre, l’ob-jectiu de la qual és millorar la salut i el desen-volupament de les poblacions més vulnerables mitjançant la generació, la gestió, la transmissió i l’aplicació de coneixements. La seva visió és un món on tothom pugui gaudir de bona salut i, en-tre d’altres institucions, compta amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”. Un dels pilars essencials de l’ISGlobal és la recerca centrada en problemes de salut que afecten les poblacions més vulnerables i es desenvolupa des del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB). La recerca en malària que es du a terme des del CRESIB se centra en:

1. Estudi de les bases moleculars de la malal-tia així com les diferents respostes immuni-tàries.

2. Desenvolupament de nous fàrmacs i avalua-ció de la seva seguretat, efi càcia i efectivitat.

3. Avaluació de les característiques epidemio-lògiques de la malària en diferents entorns i dels aspectes socioculturals que l’envolten.

4. Anàlisi de l’efectivitat de diferents eines de prevenció així com de la relació cost-efecti-vitat de les intervencions.

Dins de l’àmbit (4), el CRESIB du a terme estudis clínics de seguretat, d’efi càcia i d’efec-tivitat de vacunes. Actualment participa en el desenvolupament de la vacuna RTS,S contra la malària, que està resultant efectiva en més del 50% dels infants infectats. En paral·lel, els investigadors del CRESIB estan investigant per identifi car nous candidats a vacuna.

Què fem a l’ISGLOBAL, l’Institut de Salut Global de Barcelona?

5

Objectius del tallerEn aquest taller et convidem a analitzar di-ferents candidats a vacuna contra la malària amb què el CRESIB està investigant per tal que identifi quis quin és el millor candidat. Els can-didats a vacuna del CRESIB han estat obtinguts de proteïnes del paràsit que prèviament s’han purifi cat.

Per analitzar-los disposaràs de diferents mostres de sang de persones residents a zones afectades per malària, que ja han patit la malal-tia en diverses ocasions, i que ja estan immu-nitzades.

Per confi rmar que els nostres candidats a vacuna són efectius, ens cal comprovar que les persones immunitzades han desenvolupat una resposta contra aquests candidats. Si en les persones s’observa una activació de la resposta immunitària contra les proteïnes candidates, voldrà dir que podrien ser bons candidats a vacuna perquè també podrien desencadenar la resposta necessària per protegir contra futures infeccions.

3

2

11

2

3

6

El principi bàsic d’aquesta tècnica es basa en la interacció del candidat a vacuna, o antigen (1), amb l’anticòs (2). Un anticòs específi c s’unirà a un antigen específi c per donar un complex antigen-anticòs exclusiu.

La tècnica ELISA ens permet identifi car si hi havia anticossos, i per tant, si s’han format els complexos antigen-anticòs en posar en con-tacte les mostres de sang amb els candidats a vacuna.

Per dur a terme la identifi cació s’utilitzen uns anticossos que tenen associada una molècula anomenada enzim (3), que té la capacitat de reaccionar amb una substància que hi afegirem, anomenada substrat (4), i donar lloc a un color.

Així doncs, si la mostra tenia l’anticòs que volíem detectar, aquest s’unirà al que afegirem unit a un enzim, que alhora farà canviar de color el substrat i així ens indicarà el resultat positiu.

1. Antigen: qualsevol material estrany que s’uneix de manera específi ca als anticossos o limfòcits específi cs i activen una resposta immunitària. En general els antígens tenen un pes molecular elevat i normalment són proteïnes o polisacàrids.

2. Anticòs: proteïnes (immunoglobulines - Ig) del sèrum que es formen en resposta a la invasió de molècules foranes en el cos, bé per exposició natural a un antigen o per immunització mitjançant vacunes. Tenen forma de Y i estan formats per quatre cadenes polipeptídiques que es mantenen unides mitjançant enllaços disulfur intercatenaris. El anticossos tenen una regió constant i una regió variable.

3. Enzim: proteïna que facilita reaccions específi ques del metabolisme.

4. Substrat: solució que conté un compost sobre el qual actuarà un enzim.

Principis bàsics de la tècnica ELISA

L’objectiu d’aquest taller és que us familiaritzeu amb una de les tècniques més utilitzades als laboratoris de biomedicina, la tècnica ELISA (Enzim Linked Immuno Sorbent Assay).

Es tracta d’una anàlisi per detectar si a les mostres de sang hi ha anticossos. La presència d’anticossos específi cs contra els candidats

indicarà que ha estat capaç d’activar una bona resposta immunitària i que, per tant, es podria tractar d’un bon candidat.

Gràcies a aquesta tècnica descobrirem concre-tament quin dels antígens de què disposem al laboratori és un bon candidat a vacuna contra la malària.

AnticòsEnzim

Substrat

Antigen

7

Per tal d’analitzar quin dels candidats a vacuna o antígens és el més efectiu, analitzarem si les mostres de sang de persones immunitzades

1. UNIÓ DE LES PROTEÏNES CANDIDATES (O ANTÍGENS) A LA SUPERFÍCIE DELS POUETSEl primer pas serà fi xar les proteïnes candidates objecte d’estudi a un suport sòlid

2. FORMACIÓ DE COMPLEXOS ANTIGEN-ANTICOSSOSDesprés hi afegirem les mostres de sang, concretament el sèrum (que correspon a les mostres de sang un cop extretes les cèl·lules i els factors de coagulació), i un anticòs marcat amb un enzim, que anomenarem anticòs secundari. A les mostres de sang on hi havia l’anticòs d’estudi es forma-ran complexos antigen-anticòs, que alhora s’uniran a l’anticòs marcat amb l’enzim.

3. LECTURA DE LA REACCIÓPer últim, hi afegirem el substrat de l’enzim, que si hi ha presència del complex antigen-anticòs canviarà de color. D’aquesta manera podrem saber si les mostres de sang tenien l’anticòs d’estudi i en quines quantitats.

Organització del tallercontra malària tenen anticossos contra aquests.Per fer-ho dividirem l’experiment en 3 etapes principals.

Sèrum dels pacients

Substrat de l’enzim

Anticòs 2ari marcat

amb enzim

Amb els resultats obtinguts podrem decidir quin candidat a vacuna activa una resposta

immunitària més intensa i per tant pot ser el millor candidat.

Resultats i conclusions

8

Instruments i estris de laboratori

Material fungible

1. En cas que no tinguis agitadors magnètics pots comprar el PBS líquid2. En cas que no tinguis micropipetes pots utilitzar pipetes Pasteur de poc volum

Equipament i material necessari

Agitador magnètic (1) (per preparar PBS-Tween)

Cronòmetre

Pipetes Pasteur deplàstic graduades

Retolador permanent

Micropipeta de 20 a 200 µl (2)

Tires de 12 pouets d’ELISA i suports

Paper absorbent

Puntes per a micropipeta

Guants, ulleres i bata

Nucli magnètic i “pescanuclis”

EmbutProveta de 100 ml

Ampolla de vidre de 250 ml

Instruments i estris de laboratori

Agitador magnètic (1) (per “pescanuclis”

Proveta

de 20 a 200

Ampolla de vidre Embut

Tires de 12 pouets d’ELISA i suports

9

Reactius i mostres

Solució tampó PBS (3)

Substrat o solució de revelatge

Detergent Tween-20 (4) Aigua destil·lada

Mostres de sèrum de 4 persones residents a zones endèmiques de la malària que han esdevingut immunes

a la malaltia

Candidats a vacuna (antígens)

Controls positius i negatius (5)

Anticòs secundari amb enzim

(peroxidasa)

Controls positius Controls positius

Substrat o solució de Mostres de sèrum de 4 persones residents a zones endèmiques de la malària que han esdevingut immunes

Mostres de sèrum de 4 persones residents a zones endèmiques de la malària que han esdevingut immunes

Mostres de sèrum de 4 persones residents a zones endèmiques de la malària que han esdevingut immunes

Mostres de sèrum de 4 persones residents a zones endèmiques de la malària que han esdevingut immunes endèmiques de la malària que han esdevingut immunes

Mostres de sèrum de 4 persones residents a zones endèmiques de la malària que han esdevingut immunes

Mostres de sèrum de 4 persones residents a zones endèmiques de la malària que han esdevingut immunes

A

1 2 3 4

C+ C-

Ant

icòs

2ar

i

Subs

trat

B

3. Ajuda a mantenir el pH de la solució gràcies a fosfats de sodi i de potassi. 4. Ajuda a prevenir unions d’anticossos inespecífi ques5. C+: conté una barreja de sèrums de persones residents a zones endèmiques de la

malària i que són immunes a la malaltia.C-: barreja de sèrums de persones que mai no han estat exposades a la malària

10

Per determinar la presència o l’absència d’an-ticossos específi cs contra els 2 antígens can-didats a vacuna de què disposem al laboratori, confrontarem la sang (concretament el sèrum)

de diferents pacients que resideixen a zones en-dèmiques de malària amb aquests antígens, per tal de veure si en aquests sèrums trobem anti-cossos específi cs contra els nostres antígens.

Les tires de micropouets es recobreixen amb els candidats a vacuna (antígens) que volem provar per veure si serien bons candidats a una vacuna contra la malària.

La unió d’aquests antígens a la superfície dels pouets es produeix amb facilitat perquè estan fets amb un plàstic tractat que té una gran afi nitat per unir proteïnes.

Procediments

1 Unió dels antígens a la superfície del pouets

PROTOCOL PER A LA UNIÓ DELS ANTÍGENS A LA SUPERFÍCIE DELS POUETS

A continuació anota què posaràs a cada pouet (controls, mostres de sang i nom dels antígens que analitzaràs).

Retola els pouets marcanton posaràs cada mostra.

1

2

Les tires de micropouets es recobreixen amb els candidats a vacuna (antígens) que volem provar per veure si serien bons candidats a una vacuna contra la malària.

La unió d’aquests antígens a la superfície dels pouets es produeix amb facilitat perquè estan fets amb un plàstic tractat que té una gran afi nitat per unir proteïnes.

PROTOCOL PER A LA UNIÓ DELS ANTÍGENS A LA SUPERFÍCIE DELS POUETS

A continuació anota què posaràs a cada pouet (controls, mostres de sang i nom dels 1

antígens que analitzaràs).

11

Prepara una solució de rentatge (PBS-Tween 0,05%).

Nota: La solució de rentatge conté PBS (phosphate buffer saline), que permet que els anticossos es mantinguin en un ambient estable que ajuda a conservar-ne l’estructura. El Tween-20 és un detergent que ajudarà a eliminar les proteïnes que s’hagin pogut unir de manera no específi ca i s’uneix a les parts del pouet que no estan cobertes per antigen i d’aquesta manera es redueix el soroll de fons.

Mesura 200 ml d’aigua destil·lada utilitzant la proveta i enrasant amb la pipeta Pasteur. Afegeix els 200 ml d’aigua destil·lada dins l’ampolla amb l’embut.

Un cop la pastilla s’ha dissolt, extreu el nucli magnètic i afegeix-hi 100 µl de Tween-20 amb una pipeta Pasteur de plàstic.

Diposita el nucli magnètic dins l’ampolla i dilueix amb l’aigua 1 pastilla de PBS utilitzant l’agitador magnètic.

Remena-ho bé invertint l’ampolla unes quantes vegades.

A

C

B

D

3

Mesura 200 ml d’aigua destil·lada utilitzant

A

Mesura 200 ml d’aigua destil·lada utilitzant Mesura 200 ml d’aigua destil·lada utilitzant

Prepara una solució de rentatge (PBS-Tween 0,05%).

Diposita el nucli magnètic dins l’ampolla

B

Un cop la pastilla s’ha dissolt, extreu el nucli Un cop la pastilla s’ha dissolt, extreu el nucli magnètic i afegeix-hi 100 µl de Tween-20 magnètic i afegeix-hi 100 µl de Tween-20

C

Un cop la pastilla s’ha dissolt, extreu el nucli Remena-ho bé invertint l’ampolla unes quantes vegades.

D

12

Renta-ho per eliminar l’excés d’antigen no unit a la tira. Per fer-ho, omple els pouets amb la solució de rentatge mitjançant una pipeta Pasteur de plàstic.

Deixa-ho incubar durant 5 minuts a temperatura ambient.

Descarta la solució de rentatge mitjançant inversió de la tira sobre un paper absorbent.

Elimina les restes d’antigen mitjançant inversió de la tira sobre un paper absorbent.

Repeteix els passos 7 i 8 un cop més.

4

7

5

8

6

9

Afegeix els dos antígens problema als pouets corresponents utilitzant la micropipeta (50 µl per pouet). És important que facis servir una punta neta per dispensar els antígens, així evitarem contaminacions.

4Afegeix els dos antígens problema als pouets corresponents utilitzant la micropipeta (50 µl per pouet). És important que facis servir una punta neta per dispensar els antígens, així evitarem contaminacions.

Elimina les restes d’antigen mitjançant inversió de la tira sobre un paper absorbent.

Descarta la solució de rentatge mitjançant inversió de la tira sobre un paper absorbent.

Renta-ho per eliminar l’excés d’antigen

7

inversió de la tira sobre un paper absorbent. Repeteix els passos 7 i 8 un cop més.Descarta la solució de rentatge mitjançant inversió de la tira sobre un paper absorbent.

5

13

En aquest pas, primer addicionarem el sèrum dels pacients per analitzar si contenen anti-cossos contra el candidat a vacuna. A aquests anticossos que volem analitzar els anomena-rem anticossos primaris. Després hi afegirem un anticòs secundari marcat amb un enzim

anomenat peroxidasa. Com que a cada anticòs primari se li pot unir més d’un anticòs secun-dari, la quantitat de color que s’obtindrà en el pas tres serà amplifi cada. D’aquesta manera la tècnica tindrà més sensibilitat.

2 Formació de complexos antigen-anticossos

PROTOCOL DE FORMACIÓ DE COMPLEXOS ANTIGEN-ANTICOSSOS

Afegeix els controls positius i negatius als pouets corresponents utilitzant la micropipeta (50 µl per pouet).El control positiu (C+) conté una barreja de sèrums de persones residents a zones endèmiques de malària i que són immunes a la malaltia. El control negatiu (C-) conté una barreja de sèrums de persones que mai no han estat exposades a la malària.

Afegeix les diferents mostres de sèrums de 4 residents a zones endèmiques de malària als pouets corresponents utilitzant la micropipeta (50 µl per pouet).

1 2

PROTOCOL DE FORMACIÓ DE COMPLEXOS ANTIGEN-ANTICOSSOS

1

PROTOCOL DE FORMACIÓ DE COMPLEXOS ANTIGEN-ANTICOSSOS

2

un anticòs secundari marcat amb un enzim

Sèrum dels pacients

Anticòs 2ari marcat

amb enzim

14

Deixa-ho incubar durant 5 minuts a temperatura ambient.

Elimina l’excés de mostra mitjançant inversió de la tira sobre un paper absorbent.

Renta tots els pouets per eliminar els anticossos que no han reaccionat amb els antígens i que per tant no són específi cs. Omple els pouets amb la solució de rentatge mitjançant una pipeta Pasteur de plàstic.

Descarta la solució de rentatge mitjançant inversió de la tira sobre un paper absorbent.

Repeteix el pas 5 i 6 dues vegades més.

3 4

5 6

7 8

Deixa-ho incubar durant 5 minuts a Elimina l’excés de mostra mitjançant

4

6

Renta tots els pouets per eliminar

5

7 8

Amb la micropipeta, afegeix l’anticòs secundari que està unit a un enzim a tots els pouets (50 µl per pouet).

3

15

Deixa-ho incubar durant 5 minuts a temperatura ambient.

Elimina l’excés d’anticòs secundari mitjançant inversió de la tira sobre un paper absorbent.

Renta els pouets omplint-los amb la solució de rentatge mitjançant una pipeta Pasteur de plàstic.

Descarta la solució de rentatge mitjançant inversió de la tira sobre un paper absorbent.

Repeteix els dos passos anteriors 3 vegades més.

9 10

11 12

13

9

Elimina l’excés d’anticòs secundari mitjançant inversió de la tira sobre un

10

Descarta la solució de rentatge mitjançant inversió de la tira sobre un

11

16

Un cop ho hem rentat per eliminar totes les molècules marcades no fi xades en forma de complexos antigen-anticossos s’hi afegeix el substrat enzimàtic en solució, que facilitarà el canvi de color.

3 Lectura de la reacció

PROTOCOL DE LA LECTURA DE LA REACCIÓ

Afegeix el substrat de l’enzim a tots els pouets amb la micropipeta (50 µl per pouet).

Deixa-ho incubar durant 5 minuts. Durant aquest temps el substrat s’unirà a l’enzim i anirà apareixent el color a temperatura ambient.

1 21

Deixa-ho incubar durant 5 minuts. Durant

Substrat de l’enzim

17

Recull-ne els resultats en forma de gràfic de barres.In

tens

itat

Inte

nsita

t

Mostres

Mostres

màxim

màxim

mínim

mínim

C+

C+

C-

C-

M1

M1

M2

M2

M3

M3

M4

M4

3

ANTIGEN 1

ANTIGEN 2

18

Resultats i conclusions

1. Quin dels antígens que has provat creus que és el millor candidat a vacuna? Creus que els antígens que has provat són un bon candidat a vacuna? Per què?

2. Quan una reacció és positiva i quan és negativa? Per què?

3. Per què creus que s’utilitzen els controls?

Interpreta i apunta els resultats

19

6. Podríem utilitzar sang de companys de la teva classe per determinar si els nostres antígens de laboratori són bons candidats per a una vacuna contra la malària? Raona la resposta.

5. Què passaria si no féssim els rentatges abans de posar el substrat de revelatge?

4. Quina part de l’anticòs primari és reconeguda per l’anticòs secundari: la regió constant o la variable? Raona la resposta.

7. Creus que amb aquest experiment ha quedat demostrat que el candidat seleccionat estimula la resposta immunitària? Caldria fer algun altre tipus d’experiment per avaluar si també és capaç d’activar alguna altre tipus de resposta?

20

NOMPBS Tween-20CHK IGY, bagged (=ANTIGEN)RB ANTI-CHK, bagged (=PLASMA)GAR-HRP, bagged (=ANTICÒS 2ari)SUBSTRAT REVELATGE

INFORMA’TLocalitza els elements de seguretat del labora-tori o l’espai habilitat per experimentar(extintors, dutxes o bany, sortides, etc.). Llegeix atentament les instruccions abans de fer un experiment. No oblidis llegir les etiquetes de seguretat de reactius i d’aparells.

UTILITZA VESTIMENTA ADEQUADAGuants, bata i ulleres de protecció.

NORMES GENERALSEstà prohibit fumar, menjar o beure al labora-tori o a l’espai habilitat per experimentar.Renta’t les mans abans de sortir del laboratori. Treballa amb ordre, netedat i sensepresses. Si et cau un producte, recull-lo imme-diatament. Deixa sempre el materialnet i endreçat. No utilitzis mai un equip o apa-rell sense conèixer-ne perfectament elfuncionament.

MANIPULACIÓ DE VIDREProtegeix-te les mans quan manipulis material de vidre. No utilitzis vidre esquerdat.

PRODUCTES QUÍMICSNo utilitzis cap fl ascó de reactius sense eti-queta. No ensumis, inhalis, tastis o toquis els productes químics. No pipetegis mai amb la boca. Posa’t guants i renta’t les mans sovint si

utilitzes productes tòxics o corrosius. No apro-pis envasos de reactius a una fl ama. No escalfi s líquids infl amables. Transporta les ampolles agafant-les pel fons, mai per la boca.

ELIMINACIÓ DE RESIDUSDiposita a contenidors especials i degudament senyalitzats: el vidre trencat, els reactius tòxics, nocius o perjudicials per al medi ambient, i els residus biològics. Mai no s’han de tirar residus sòlids a la pica.

En cas d’accident, avisa immediatament l’edu-cador. Recorda: Davant de qualsevol dubte, consulta’l amb l’educador.

PRECAUCIONS ESPECÍFIQUES PER A AQUEST TALLER En aquesta pràctica manipularàs reactius que hauràs de manipular seguint les precaucions usuals per a la manipulació de productes quí-mics. A continuació s’enumeren només els que presenten els graus de perillositat següents:

• PBS:tòxic per ingestió, inhalació i contacte amb la pell.

• Tween 20:tòxic per ingestió, inhalació i contacte amb la pell. Irritant.

REFERÈNCIAP4417-50TABP1379-100ML1662406EDU1662407EDU1662408EDU1662402EDU

CASA COMERCIALSigmaSigmaBioRadBioRadBioRadBioRad

Precaucions de seguretat

Referències dels reactius

Annex I

Annex II

tòxic per ingestió, inhalació i contacte amb la  

     

ÚS OBLIGATORI D’ULLERES

ÚS OBLIGATORI DE BATA

ÚS OBLIGATORI DE GUANTS

Investigadors que hi han contribuït amb continguts: Laura Puyol, investigadora del CRESIB, ISGlobal.

Aquesta obra està inclosa amb una llicència Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported de Creative Commons. Per veure una còpia de la llicència, visita http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/

DESENVOLUPAT PER

Continua investigant a Xplore Health!