Inventari Patrimoni al de Cabrils -...

20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 2

Inventari Patrimoni Cultural de Cabrils Memòria tècnica Redacció ACTIUM S.L. Ajuntament de Cabrils Desembre 2005

cortesem

Sello

MEMÒRIA TÈCNICA

INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL

CABRILS (EL MARESME)

AUTORS

JORDI MONTLLÓ / MOISÈS GUARDIOLA

DATA

MATARÓ, 30 DE DESEMBRE DE 2005

INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL DE CABRILS MEMÒRIA TÈCNICA

PÀGINA 2

MEMÒRIA TÈCNICA. INTVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL. CABRILS (EL MARESME)

CRÈDITS

PROMOCIÓ I FINANÇAMENT DIPUTACIÓ DE BARCELONA · OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL

AJUNTAMENT DE CABRILS

REALITZACIÓ ACTIUM PATRIMONI CULTURAL, SL

COORDINACIÓ MARC BOSCH DE DORIA

DOCUMENTACIÓ MOISÈS GUARDIOLA I BUFÍ, BIÒLEG

JORDI MONTLLÓ BOLART, HISTORIADOR

DATES EXECUCIÓ SETEMBRE – DESEMBRE DE 2005


PÀGINA 3


CONTINGUTS

1 PRESENTACIÓ ...................................................................................................................... 5

2 AGRAÏMENTS ....................................................................................................................... 6

3 MARC TERRITORIAL ............................................................................................................. 7

3.1 EL MEDI FÍSIC ................................................................................................................ 7

3.2 LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT........................................................................... 8

3.3 EVOLUCIÓ HISTÒRICA .............................................................................................. 10

4 METODOLOGIA................................................................................................................. 12

4.1 MARC TEÒRIC ............................................................................................................ 12

4.2 PROCESSOS DE TREBALL ........................................................................................... 14

4.3 FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ.......................................................................... 14

4.4 TREBALL DE CAMP ..................................................................................................... 14

4.5 TREBALL DE GABINET ................................................................................................. 15

5 RESULTATS DE L’ESTUDI...................................................................................................... 16

5.1 ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS.............................................................. 16

5.2 PATRIMONI IMMOBLE................................................................................................ 18

5.3 PATRIMONI MOBLE .................................................................................................... 26


PÀGINA 4

5.4 PATRIMONI DOCUMENTAL....................................................................................... 27

5.5 PATRIMONI IMMATERIAL ........................................................................................... 28

5.6 PATRIMONI NATURAL ................................................................................................ 29

5.7 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS ................................................................... 31

6 RECOMANACIONS ........................................................................................................... 35

6.1 LÍNIES ESTRATÈGIQUES............................................................................................... 36

6.2 PROTECCIÓ ................................................................................................................ 37

6.3 CONSERVACIÓ.......................................................................................................... 38

6.4 DIFUSIÓ........................................................................................................................ 40

6.5 RECERCA .................................................................................................................... 41

7 BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................... 43

7.1 ALTRES FONTS ............................................................................................................. 50

8 ÍNDEXS D’ELEMENTS FITXATS ............................................................................................ 52

8.1 ÍNDEX ALFABÈTIC ....................................................................................................... 52

8.2 ÍNDEX NUMÈRIC ......................................................................................................... 62

8.3 ÍNDEX TIPOLÒGIC...................................................................................................... 72

9 ÍNDEX D’ELEMENTS NO FITXATS ....................................................................................... 82


PÀGINA 5


1 PRESENTACIÓ

L’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona és un servei especialitzat en la cooperació i promoció del patrimoni cultural local. Dins del seu Programa d’Interpretació del Patrimoni Cultural, l’OPC promou l’elaboració d’inventaris de patrimoni, amb col·laboració dels municipis interessats, seguint els següents objectius:

• Captació exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un municipi.

• Valorització dels elements reconeguts.

• Adopció de mesures per a la seva protecció i conservació.

• Planificació de les accions de rendibilització social i cultural.

Aquesta memòria tècnica reflecteix el resultat dels treballs de recerca i elaboració de l’inventari del Patrimoni Cultural i Natural del municipi de Cabrils (El Maresme). L’estudi ha estat encarregat a l’empresa de serveis culturals ACTIUM PATRIMONI CULTURAL, SL, a partir de la sol·licitud efectuada per l’Ajuntament de Cabrils.

La realització del treball ha estat executada per Moisès Guardiola Bufí I Jordi Montlló Bolart sota la coordinació de Marc Bosch de Doria, entre els mesos de setembre i desembre de l’any 2005.


PÀGINA 6

2 AGRAÏMENTS

Aquest treball no s’hauria pogut realitzar sense l’inestimable ajut d’un seguit de col·laboradors a qui, tot seguit, volem agrair enèrgicament.

En primer lloc volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Cabrils pel seu interès i les gestions facilitades. Però d’una manera molt específica a Victòria Garcia, tècnica de cultura, als regidors de Cultura i Medi Ambient. També volem agrair la seva col·laboració a Jaume Llonch, l’Alfred Casanovas i Muntsa Abat, bibliotecària.

Quan hem necessitat fer una consulta en un arxiu, biblioteca o centre oficial o privat, ens hem trobat una sèrie de persones que ens han atès molt professionalment. Volem agrair les atencions rebudes dels tècnics de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del Sr. Joaquim Garcia de l’Àrea d’Intervencions Arqueològiques de Mataró, de la Sra. Àngels Soler del Museu de Mataró, del Sr. Enric Ortega i del Sr. Josep Samon del Museu de Vilassar de Dalt, i del personal del Museu de la Marina de Vilassar de Mar.

La nostra gratitud també va adreçada al senyor Ramon Coll, arqueòleg, que ens ha facilitat sense limitacions tots els seus treballs i, fins i tot, articles inèdits. A l’Associació de Defensa Forestal “Burriac”, per haver-nos deixat el seu vehicle, sense el qual se’ns hauria complicat molt la feina.

El nostre agraïment també és per mossèn Antoni Bavra, per Ramon Oranies, monjo organista de Montserrat, que ens va facilitar dades de l’orgue, pel jutge Sr. Joaquim Forcada. Pel Sr. José Luís Soler, que ens descobrí el món subterrani de mines i pous de Can Tolrà. Pel Sr. Andreu Majó, que ens mostrà la seva col·lecció de rellotges. Pel senyor Pere Cuduñet i el senyor Josep Suari, per les informacions facilitades. Pel senyor César Cardona, per la informació facilitada dels gegants. Per la senyora Montserrat Graupera, per la informació sobre la festa del Corpus.

Cal fer una menció especial a la gent de Cabrils que ens han obert amablement les portes de casa seva: els propietaris de Can Carbonell, Can Pons, Midat Mútua, Mas Grau, Can Vives, Ca l’Abellà, Can Passalaigua, el Mas de Baix, Can Xinxa, Can Llorenç, Can Roure, Can Tolrà, La Pedrera, Can Tosca, Can Badia.

Finalment, cal fer una menció especial a la gent del Museu de Cabrils, que porten tants anys lluitant per preservar i donar a conèixer llur patrimoni als seus conciutadans, el seu gerent senyor Ramon Teixidor i el senyor Modest Masides. Cal realçar la implicació personal del senyor Jaume Tolrà i Ferrer i de la Sra. Laura Bosch en aquest treball, l’aportació dels quals ha estat vital per reeixir.


PÀGINA 7

3 MARC TERRITORIAL

3.1 EL MEDI FÍSIC

El municipi de Cabrils està situat a 146 m d’altitud, a la comarca del Maresme, a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al llevant de la serra de Sant Mateu. Comprèn una superfície de 6’99 km2, limita al nord amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’est amb el de Cabrera de Mar, a l’oest amb el de Vilassar de Dalt i al sud amb el de Vilassar de Mar.

Aquesta vall està drenada per la Riera de Cabrils que desemboca al mar al nucli de Vilassar de Mar. La conca de la riera de Cabrils està formada per un entramat de rieres i torrents que drenen els principals cims que l’envolten: turó del Montcabrer (319 m), turó de l'Infern (324 m), turó de la Cirera (471 m), turó d'en Torres(304 m) i turó d'en Banús (453 m). Aquest sistema, superficialment només porta aigua en èpoques de pluges, i permet que en èpoques de revingudes l'aigua es canalitzi cap a la riera de Cabrils i d'aquí al mar. L'aigua que circula per aquestes rieres i torrents, a banda de portar l'aigua al mar, també alimenta el freàtic de l'Aqüífer del Baix Maresme, aquest està contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.


PÀGINA 8

El municipi de Cabrils té 150,2 ha incloses al PEIN, el que representa un 21,5% de la superfície del municipi i un 3,2% de la superfície del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, que és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai.

El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. S'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.

Els usos del sòl del municipi, calculades a partir de la segona edició del Mapa de Cobertes del sòl de Catalunya, es reparteixen majoritàriament en forestal (44%), urbanitzat (40%), matollars (8%) i conreus (6,5%). Però aquestes dades cal puntualitzar-les ja que una part important de la massa forestal es troba enmig de les nombroses urbanitzacions fent de jardins, pel que poden ser considerades com a urbanitzat, quedant només un 34% de forestal real i un 50% d’urbanitzat, i d’aquest 34% forestal, un 47% (115,7 ha) està inclòs al PEIN i el 53% (129,3 ha) restant està exclòs del PEIN.

Del sòl urbanitzat, només un 11,2% correspon a urbanitzat residencial compacte, i la resta, un 88,8%, és urbanitzat residencial lax.

Tot i la potencialitat del seu medi físic i una topografia amb forces desnivells, sobretot en el sector Oest, limitat pels cims del Montcabrer i l’Infern, la principal característica és la gran densitat d’urbanitzacions, que gairebé coronen la carena. L’impacte ambiental i visual d’aquestes construccions han malmès un municipi que era conegut a la comarca per semblar un pessebre.

3.2 LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT

Cabrils és un municipi de recent creació, civilment es crea l’any 1821, independitzant-se de Sant Genis de Vilassar o Vilassar de Dalt. Uns anys abans, exactament l’any 1779, ja havia aconseguit el mateix en el terreny eclesiàstic. L’església es va dedicar a la Santa Creu; la festa patronal per tant, és el 3 de maig. A l’estiu celebren la festa de la copatrona, Santa Elena.

El dos nuclis originaris de Cabrils són el barri del Sant Crist i el barri de La Sagrera. El primer es formà al voltant de la capella preromànica de Sant Cristòfor, per les masies de Can Carbonell, Can Vives i Can Amat; també per Can Vehils, una mica més allunyada. El barri de La Sagrera es forma al voltant de la l’església de la Santa Creu, on amb anterioritat a l’any 1779 ja deuria haver una capella.


PÀGINA 9

La resta de cases estaven disseminades per tot el territori. La seva extensió és de 6’99 Km2 i la seva població és de 6.003 habitants (cens de 2004).

Per aclarir l’origen etimològic dels seus topònims ens cal recórrer a Joan Corominas (1995) que ens descriu que “Cabrils” prové de caprile, estable de cabres o lloc on es crien cabres. El sufix –ile és un indicador de paratge pecuari o de pleta. Els topònims Montcabrer i Cabrera reforça la idea de l’abundància de cabres per aquesta zona.

El mitjà de vida tradicional de Cabrils ha estat fins a mitjans del segle XX, l’agricultura, sector que actualment només representa un 2,7% del valor afegit brut per sectors; enfront un 20,1 % de la Indústria, un 5,7 % de la construcció i un 71,5 % dels serveis.

No tenim dades anteriors a l’any 1980, però hauria estat interessant veure’n les transformacions patides després de l’increment de població de les dues dècades posteriors. Un territori que fins aleshores s’havia caracteritzat per una estabilitat demogràfica sorprenent, sobretot si ho comparem amb l’evolució d’altres poblacions properes durant les dècades dels anys 50, 60 i 70 del segle passat.

En poc més de dues dècades la població es sextuplica. Durant tot aquest procés el sector de la construcció creix any rera any, el municipi s’urbanitza descontroladament. Si més no, regulat per una normativa poc considerada amb la sostenibilitat. És a dir, sense tenir en compte les conseqüències ni els efectes col·laterals de la perpètua construcció: pèrdua de massa forestal, pavimentació de la muntanya, abastament d’aigua per piscines i jardins de clima britànic, creació i manteniment d’altres serveis, saturació de vehicles i afavoriment de l’augment del CO2, etc.

La disminució dels conreus és inversament proporcional al creixement de les urbanitzacions residencials. La tipologia de la nova població trenca amb el retrat

Evolució de la població de Cabrils (1857-2004)

1319

3756

6003

884

808

733

782

781

795789

801 777

756 826

715 913

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

1857

1860

1877

1887

1897

1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1979

1996

2004

Any

Hab

itant

s


PÀGINA 10

laboral que Cabrils havia tingut fins aquell moment. El percentatge de treballadors del sector primari es redueix dràsticament i creix moltíssim el dedicat als serveis. Es tracta d’un altre tipus de poblament, més abocat a la segona residència, que s’ha anat convertint, amb el temps, en primera residència, però sense lloc de treball localitzat al municipi.

El sector industrial que, des de la creació de les dues primeres fàbriques tèxtils, havia tingut un petit paper, s’incrementa per la regulació urbanística i la creació d’un polígon industrial al nord del terme municipal.

A l’inventari es reflecteix molt clarament aquesta tradició agrícola. D’una manera molt específica i predominant hi podem trobar les masies i masos, alguns d’ells molt antics i importants, d’altres més modestos, però tots jugant un rol social i econòmic determinant. Tanmateix hi podem trobar elements més modestos com les barraques de vinya o de pagès, alguna cisterna per sulfatar la vinya, les mines, les basses i pous d’aigua vinculats a les propietats. Però també hem detectat elements que ens fan pensar en una economia més complexa, basada en l’aprofitament de les riqueses del municipi. Hem trobat alguna barraca de picapedrers, antigues pedreres, tècniques de devastar granit, forns, llocs on es feia carbó.

El sector de serveis és el més destacat a molta distància. Dins d’aquest, cal fer referència al sector de l’hosteleria, ja que Cabrils compta amb una gran quantitat de restaurants. Cabrils és una vila gastronòmica cada cop més consolidada. Per aquest motiu es fa una Fira Gastronòmica que ja és un punt de referència més enllà, fins i tot, de la comarca.

3.3 EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Les troballes arqueològiques efectuades fins el present demostren una ocupació del territori des de ben antic. Tot i que la prehistòria és un dels períodes més desconeguts a la zona del Baix Maresme, per la dificultat que suposa fer troballes casuals i per la poca tradició de recerques en el nostre país, ja en tenim més d’una troballa documentada. Algunes són notícies antigues que s’han anat reproduint en la literatura científica, fins quedar reflectides a la Carta Arqueològica, però d’altres descobertes ja s’han documentat recentment i s’han pogut excavar amb metodologia moderna. És el cas de la sitja del Camí del Mig. Es tracta d’una sitja del Bronze Antic (2000 – 1500 aC.). D'entre el material exhumat destaquen 845 fragments de ceràmica, elements lítics, fauna, carbons vegetals, malacologia, tovots i un crani humà. L'estudi del qual ha permès determinar que es tractava d'un individu adult molt jove (menys de 25 i potser 20 anys), de sexe femení o home poc robust.

A part de la bibliografia antiga que parla de troballes prehistòriques a la Roca Llobatera i en el sector del Montcabrer, per part del Grup de Vilassar de Dalt durant la dècada de 1950, troballes posteriors, casuals o com a resultat de projectes de recerca, ens fan pensar que en el futur es produiran nous descobriments.


PÀGINA 11

El poblament a la vall de Cabrils des de la prehistòria és un poblament continuat. De l’època ibèrica s’han trobat nombrosos vestigis, dels que cal destacar un poblat i un santuari, un dels pocs santuaris ibèrics de Catalunya. La seva importància només ha estat valorada en cercles científics molt petits i la pròpia població de Cabrils no n’és encara prou conscient. Molts jaciments arqueològics presenten cronologies que enllacen l’iberisme amb el món romà.

La presència romana a Cabrils és molt abundosa. El camí del mig, que separa els termes de Cabrils i Vilassar de Mar, era un dels brancals de la Via Augusta. Això quedà constatat amb la descoberta d’un mil·liari a mitjans del segle XX. A la mateixa època, quan la restauració de la capella de Sant Cristòfol, també es van detectar nivells arqueològics per sota la capella. Quan a finals dels anys seixanta, es va construir l’Autopista A-19 (actual C-32), es van posar al descobert importants restes de viles romanes, que es van documentar com es va poder i es van destruir. Però, a la zona nord del municipi també s’hi han documentat força restes. Malauradament no s’ha pogut excavar cap jaciment d’època romana. Una de les darreres destruccions documentades fou als anys 80, quan es va donar avís al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de l’existència de parets i paviments romans en la construcció d’un xalet a prop de l’alzina de Burriac. Tampoc es va fer res per a documentar-la i es va destruir.

La capella de Sant Cristòfol és l’únic element tangible que ens permet enllaçar la baixa romanitat amb l’alta edat mitjana. No és fins l’any 996 que trobem per primer cop el nom de Cabrils en un document. Concretament en el Libri Antiquitatum Ecclesiae Cathedralis, (II, doc. 481), fa referència a una compra venda, el nom de Cabrils apareix a les afrontacions de l’alou (rivo Cabrilos). Un document de l’any 1037 ja parla d’una villa Cabrilis.

La jurisdicció de Cabrils pertanyia als senyors dels castells de Sant Vicenç o de Burriac i al de Vilassar. Primer a la família dels Sant Vicenç i després a la família dels Des Bosc. Però durant els segles XIII i XIV ja disposava de batlle propi. També es coneix per la documentació (Teixidor: 2002) que a la capella de la Santa Creu hi havia cementiri i s’administrava la sepultura, segons es desprèn de les disposicions testamentàries de nombrosos parroquians als segles XIV i XV.

Documents dels segles XVI i XVII presenten un veïnat força nombrós i consolidat que variarà poc fins a mitjans del segle XX.

Els conreus majoritaris durant els segles XVI i XVII són els mateixos que els de l’Edat Mitjana; predomini dels cereals i les lleguminoses i els productes de l’horta en segon terme. També eren importants els tradicionals conreus de la vinya i el vi. Els complements alimentaris s’aconseguien amb els animals de corral i productes del bosc. A partir del segle XVIII es produeix un augment molt important de la vinya, incrementant les àrees de conreu.

Fins l’any 1821 van dependre jurídicament de Sant Genis de Vilassar, que ja a l’any 1785 havia segregat una part del seu terme en favor de Sant Joan de Vilassar o Vilassar de Mar. Però Cabrils, tot i tenir una parròquia independent des de l’any 1799, va haver d’esperar uns anys més per tenir municipi propi.


PÀGINA 12

A la segona meitat del segle XIX s’instal·len les dues primeres fàbriques tèxtils que es mantenen durant un centenar d’anys amb alguns canvis de propietari i de producció.

4 METODOLOGIA

4.1 MARC TEÒRIC

La finalitat d’aquest tipus de treball és la recopilació exhaustiva dels elements del patrimoni cultural i natural d’un municipi. L’eix bàsic de treball és l’inventari de tots els elements susceptibles d’ésser reconeguts com a rellevants o singulars d’aquella població pels seus valors històrics, artístics, simbòlics o identitaris, a partir d’una tipologia concreta que permet englobar-hi totes les accepcions reconegudes. De cada element es fa una fitxa amb totes les dades que s’hagin pogut recopilar d’aquell bé cultural, ja sigui a través de la documentació bibliogràfica (veure apartat corresponent), a través d’arxius o d’informació oral. Amb l’inventari fet i les dades recollides es poden fer les pertinents classificacions, anàlisi i estudis estadístics, a fi i efecte de fer-ne una valoració, tant a nivell individual de cada bé com global.

Es tracta de facilitar a l’ajuntament i a tots els ciutadans i ciutadanes d’aquest municipi una eina de coneixement de la globalitat del seu patrimoni. Un instrument que permeti l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació i faciliti el seu accés públic; així com la planificació de la seva rendibilització social; l’elaboració de programes de difusió (rutes didàctiques i/o turístiques, publicacions, jornades de debat, conferències,...); la presa de decisions en el planejament urbanístic, la planificació de la senyalització ....

Però es tracta d’un element viu, un instrument que pot créixer o disminuir. S’hi poden afegir nous béns perquè es consideri oportú o apareguin elements desconeguts en el moment de la realització del treball (nous jaciments arqueològics, donacions de col·leccions, ....), o se’n poden haver de treure per motius diversos com el robatori, la seva destrucció (natural o antròpica) o els canvis de criteris,.... Amb aquestes premisses, cal considerar l’inventari de Patrimoni Local com una eina dinàmica i activa, que no vol quedar arraconada en una prestatgeria o armari fins que s’ompli de pols.

S’ha de tenir present, però, que no es tracta d’un treball de recerca pura i estricta. No s’ha pretès fer una història de Cabrils, ni fer una anàlisi de l’evolució del municipi, ni un estudi estadístic. No hi ha el plantejament d’una hipòtesi, ni s’han fixat uns objectius científics. Per tant no hi ha unes conclusions, ja que no es tracta d’un element clos, sinó viu, com hem dit supra. Tampoc és un catàleg del patrimoni de Cabrils, amb una normativa associada de protecció. És una base de dades al servei dels ciutadans i ciutadanes. A partir d’aquest treball es poden gestionar futures


PÀGINA 13

recerques d’investigació o plans de protecció urbanístic; però sempre com un punt d’inici. Per tant, no té capacitat legal ni normativa.

Els diversos elements patrimonials inclosos en els inventaris del patrimoni local corresponen a alguna de les figures de la següent tipologia:

1.-Patrimoni immoble:

1.1.-Edificis

1.2.-Conjunts arquitectònics

1.3.-Elements arquitectònics

1.4.-Jaciments arqueològics

1.5.-Obra civil

2.-Patrimoni moble:

2.1.-Elements urbans

2.2.-Objectes

2.3.-Col·leccions

3.- Patrimoni documental:

3.1.-Fons d’imatges

3.2.-Fons documental

3.3.-Fons bibliogràfic

4.-Patrimoni immaterial:

4.1-Manifestacions festives

4.2.-Tècniques artesanals

4.3.-Tradició oral

4.4.-Música i dansa

4.5. Costumari

5.-Patrimoni natural:

5.1.-Zones d’interès natural

5.2.-Espècimens botànics singulars

S’ha utilitzat el model de fitxa establert per l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que comprèn els següents camps d’informació: Número de Fitxa; Codi; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Nom del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Longitud; Latitud; Altitud; Accés; Número de negatiu; Altres; Historia; Bibliografia; Protecció; Inventari; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; i fins a un màxim de tres fotografies.


PÀGINA 14

4.2 PROCESSOS DE TREBALL

Per realitzar les tasques que us descrivim a continuació, es va formar un equip interdisciplinari format per dues persones: un biòleg i un historiador. Això ens permet tractar cada element amb el màxim rigor possible.

4.3 FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ

La primera tasca que ens vàrem plantejar fou la recerca documental en arxius, biblioteques i serveis oficials on hi hagués la sospita de l’existència d’informació referent al municipi de Cabrils. Es consultà in situ, la documentació pertinent a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; és a dir, les fitxes corresponents a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA) i la Carta Arqueològica. També es va sol·licitar informació de l’Inventari de patrimoni industrial de Catalunya (IPIC) i a l’inventari de patrimoni etnològic de Catalunya (IPEC).

També consultarem l’Arxiu Diocesà de Barcelona, on hi ha documentació de la parròquia de la Santa Creu de Cabrils. L’Arxiu parroquial de Sant Genis de Vilassar ha estat una altra font d’informació, ja que fou la parròquia matriu de la que va segregar-se la parròquia de la Santa Creu de Cabrils.

Una sèrie de museus de la comarca han estat consultats per la seva relació investigadora amb el municipi de Cabrils. Els museus on s’ha detectat materials relacionats amb Cabrils són: Museu de l’Estampació de Premià de Mar, Museu de Mataró, Museu de la Marina de Vilassar i Museu – Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.

S’han consultat una sèrie d’obres bibliogràfiques, algunes de caràcter general com la Catalunya Romànica, Les masies del Maresme de Bonet-Garí o el Costumari de Joan Amades, però d’altres ben concretes. Els temes han estat d’allò més variat, sempre que tinguessin referència amb el que buscàvem. Podeu consultar aquesta bibliografia en l’apartat setè d’aquesta memòria.

4.4 TREBALL DE CAMP

La tasca més ingent d’aquesta fase ha estat la de visitar les masies, fonts, jaciments arqueològics, i altres indrets de la zona. Alguns dels elements fitxats es trobaven ubicats en zones de difícil accés. Només s’hi podia arribar a peu o en vehicles tot terrenys. Gràcies a la col·laboració de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) Burriac, que ens ha facilitat un tot terreny i a la Laura Bosch que ens ha acompanyat, s’ha aconseguit visitar aquests llocs d’una manera més àgil i operativa.


PÀGINA 15

Hem comptat amb la col·laboració d’alguns veïns que han facilitat la nostra feina i ens han obert les portes d’algunes finques particulars. En alguns casos, però, no ha estat possible entrar, ni a dins les cases ni, en algunes ocasions, dins la finca.

En els jaciments arqueològics la dificultat s’ha presentat per altres motius. Algun jaciment de la Carta Arqueològica consistia en troballes superficials de ceràmica en llocs que actualment estan totalment urbanitzats, amb carrers asfaltats i torres residencials en tot l’entorn. També es dona el cas que en alguna fitxa de la Carta Arqueològica recull notícies de troballes antigues força distants entre si.

Durant el treball de camp s’han fotografiat en format digital els elements que han estat localitzats. Excepcionalment no s’ha pogut obtenir fotografies d’alguns elements per problemes amb l’accés o per tractar-se d’esdeveniments organitzats durant el curs de l’any i s’han utilitzat les fotografies cedides pels propietaris o per l’Ajuntament.

4.5 TREBALL DE GABINET

La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memòria, amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions. Amb la informació documental i la informació obtinguda del treball de camp, tant gràfica com escrita o oral, s’han pogut elaborar les corresponents fitxes de cada element i fer-ne una anàlisi i un diagnòstic concret sobre la rellevància, tipologia, potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Cabrils, el resultat del qual és aquest inventari que presentem tot seguit.

Durant el treball de gabinet s’han adequat les fotografies a un format pràctic per poder treballar-hi des del nou programa informàtic de la Diputació i han estat tractades fins a obtenir les següents característiques tècniques:

Format dels arxius: *.jpg

Mida de píxels: 72 píxels

Mida d’impressió: 10,65 x 8 centímetres,

Resolució: 28,35pixels/centímetre

Color: RGB 8 Bits


PÀGINA 16

5 RESULTATS DE L’ESTUDI

5.1 ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS

S’han fitxat un total de 247 elements del patrimoni cultural i natural de Cabrils. En destaquen, per la quantitat de fitxes, els elements de patrimoni immoble, especialment els edificis; i comparativament amb d’altres municipis i per la superfície del municipi, també destaca la gran quantitat de jaciments arqueològics; tot i que molts d’ells estiguin destruïts:

ÀMBITS

68,42%

10,53%4,45%3,64%

12,96%

Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni documental Patrimoni immaterial Patrimoni natural

D’altra banda, en la realització de l’inventari s’ha descartat fer la fitxa d’aquells elements de patrimoni poc representatius dels valors originals d’un estil o una època concreta; bé per formar part d’un conjunt indeterminat dins del volum construït, bé perquè ha perdut en el decurs de la història aquells trets característics que el feien rellevant o bé perquè s’han destruït. Són els casos de Cal Pagès, Cal Bover, La Calma, Ca l’Otro, Can Vilaseca, Cal Virrei, Ca l’Ormo, Nau embotelladora o Can Vermell.

Dins dels elements no fitxats també hi trobem aquells edificis que en algun moment han tingut una certa importància per al municipi, avui desapareguts o totalment enrunats; per exemple, Can Genis, El Molí, Can Mario, Can Carlets, Ca l’Ermengol o


PÀGINA 17

Can Francesc Fèlix, o algunes barraques de vinya soterrades, com la de Barraca del carrer Cau d’en pi.

Pel que fa a les fonts, s’han descartat les poc rellevants, per tractar-se de fonts adherides a la xarxa municipal de subministrament d’aigua sense cap element afegit que li confereixi una especial rellevància: Font de Can Coll, Font de la plaça Dels Motius, Font del Parc Anselm Clavé o Font de la Gleva. Relacionat amb el subministrament d’aigua, hi ha una sèrie d’elements arquitectònics (mines, pous, basses, safareigs, etc.) dels que s’ha fet una selecció, inventariant-ne una mostra i afegint la resta com elements no inventariats (E.N.I).

Pel que fa als arbres, cal assenyalar que com a criteri només s’han seleccionat aquells exemplars en funció de la raresa, dimensions excepcionals, per estar situats en indrets emblemàtics o per estar relacionats amb episodis històrics, culturals o populars. Quant a les dimensions, en principi s’han seleccionat aquells individus que tinguin un diàmetre igual o superior a 1m, tot i que si algun exemplar destaca per altres criteris anteriorment citats i no té aquestes dimensions també s’ha fitxat.

Un altre aspecte que caldria remarcar és el que fa referència a una sèrie d’elements ubicats en el límit municipal entre Cabrils i Cabrera. Hi ha elements com el Turó de l’Infern(2), el Jaciment de la Creu de l’Abella (1) o el Jaciment de la Cova de les Encantades (14) que pertanyen a ambdós municipis. L’adscripció administrativa d’altres elements, com la Cova de les Encantades (220) o la Caseta del Camí de Cabrera(143) o la Barraca del Camí de la Mina (140) és més ambigua. Nosaltres els hem inclòs seguint les indicacions del propi ajuntament ja que, segons ens han informat, s’està negociant amb l’Ajuntament de Cabrera pels límits territorials.

ÀMBITS / TIPOLOGIES CODI ÀMBITS TIPOLOGIES

NOMBRE % NOMBRE %

PATRIMONI IMMOBLE 169 68,42% 100,00%

Edificis 1.1 84 49,70%

Conjunts arquitectònics 1.2 12 7,10%

Elements arquitectònics 1.3 29 17,16%

Jaciments arqueològics 1.4 39 23,08%

Obra civil 1.5 5 2,96%

PATRIMONI MOBLE 26 10,53% 100,00%

Elements urbans 2.1 14 53,85%

Objectes 2.2 5 19,23%


PÀGINA 18

Col·leccions 2.3 7 26,92%

PATRIMONI DOCUMENTAL 11 4,45% 100,00%

Fons d'imatges 3.1 0 0,00%

Fons documentals 3.2 11 100,00%

Fons bibliogràfics 3.3 0 0,00%

PATRIMONI IMMATERIAL 9 3,64% 100,00%

Manifestacions festives 4.1 6 66,67%

Tècniques artesanals 4.2 0 0,00%

Tradició oral 4.3 3 33,33%

Música i dansa 4.4 0 0,00%

Costumari 4.5 0 0,00%

PATRIMONI NATURAL 32 12,96% 100,00%

Zones d'interès 5.1 12 37,50%

Espècimens botànics 5.2 20 62,50%

TOTALS 247 100,00% 247

5.2 PATRIMONI IMMOBLE

En la selecció dels elements fitxats de patrimoni immoble, s’ha partit bàsicament del recull realitzat per l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. A banda d’aquests documents de base, també es disposava de bibliografia i treballs específics i generals que recollien aspectes determinats del patrimoni de Cabrils. Tots aquests llistats s’han confrontat amb les aportacions d’informants locals.

En el cas de Cabrils, el patrimoni immoble és un clar reflex de l’economia agrícola que va predominar des de l’inici de la seva història fins quasi a l’actualitat. Aquesta, va estar molt marcada per l’estructura de la conca de la Riera de Cabrils i els torrents que hi conflueixen.


PÀGINA 19

PATRIMONI IMMOBLE

7,10%

49,70%

17,16%

23,08%

2,96%

Conjunt arquitectònic Edifici Element arquitectònic Jaciment Obra civil

Com ja hem indicat en l’apartat històric, la jurisdicció de Cabrils pertanyia als senyors dels castells de Sant Vicenç o de Burriac i al de Vilassar. L’actual terme municipal quedava repartit entre aquestes dues jurisdiccions, amb la Riera com a marca fronterera. Al voltant d’aquesta i de la seva conca hidrogràfica es van anar establint els diferents masos i masies. Es tracta d’un poblament dispers, amb un únic agrupament molt petit, però també molt antic; el barri del Sant Crist, al voltant de la Capella de Sant Cristòfol. Aquest grup de masies (Can Vives, Can Carbonell, Ca l’Amat i Can Vehils), més situades a la plana, afegint-hi d’altres (Can Roldós, Can Tosca o Ca l’Estrany) són les més benestants.

És a partir de la meitat del segle XVIII que es comença a consolidar la trama urbana al voltant de la parròquia de la Santa Creu. A partir d’aquesta data, es comencen a construir les primeres cases de cos i els primers carrers, a l’entorn de La Sagrera.

A finals del segle XIX i principis del segle XX, es transformen algunes masies, seguint els corrents arquitectònics de l’època i també es comencen a construir les primeres cases d’estiueig.

La demografia de Cabrils no es veu afectada per l’explosió immigratòria de la segona meitat del segle XX dels anys 50, 60 o 70. En aquest cas, és a partir de finals dels anys 70 que es comença a urbanitzar el terme municipal amb un fort impacte ambiental .

Donades les característiques del patrimoni immoble de Cabrils, molt dispers i de caràcter majoritàriament popular, els criteris de selecció s’han basat en buscar aquells elements que representin l’evolució històrica del municipi, bo i conservant el màxim la seva configuració original.

A l’hora de presentar i analitzar els resultats de la recerca, dins l’àmbit de patrimoni immoble hem establert cinc tipologies:


PÀGINA 20

Patrimoni immoble:

Conjunt arquitectònic: format per l’agrupació física de diferents edificis i elements arquitectònics, que es poden entendre solidàriament pels seus valors formals i volumètrics.

Edifici: tipologia entesa com a construcció unitària, tant formalment com volumètrica.

Element arquitectònic: part d’un conjunt o d’un edifici que per sí mateix té prou valors com per destacar-lo.

Jaciments: restes o vestigis del passat de qualsevol tipus i cronologia. Inclou estructures en estat de ruïna.

Obra civil: obres d’enginyeria de caràcter públic o comunal.

La tipologia més nombrosa dins l’àmbit del patrimoni immoble és la d’edificis (84). A continuació destaca la gran quantitat de jaciments arqueològics (39), la següent és l’element arquitectònic (29) i els conjunts arquitectònics (12). La tipologia menys nombrosa és la d’obra civil (5).

5.2.1 Conjunts arquitectònics

Dins la tipologia dels conjunts arquitectònics podem distingir tres grups, segons la seva situació i importància:

Dos grans nuclis, que corresponen als primitius nuclis de poblament: el barri del Sant Crist (99) i el barri de La Sagrera (98).

Dins d’aquests dos grans grups, trobem altres conjunts arquitectònics més petits però que hem preferit individualitzar, independentment d’altres fitxes amb denominacions tipològiques diferents, per la seva rellevància patrimonial. Dins el barri del Sant Crist, trobem el conjunt de Can Amat. Aquest està format per la masia i la torre, amb sengles fitxes. Dins el conjunt del barri de La Sagrera, ens trobem els del carrer Sant Jordi (133), carrer Lluís Colmenar (52), carrer Sant Salvador (167) i cases de Can Xarric (196). Es podrien haver documentat com a conjunts arquitectònics altres carrers, com el d’Emília Carles o Martínez Valls, però d’aquests ja s’han documentat un nombre considerable d’edificis. Havent-hi una fitxa general del barri de La Sagrera, no s’ha considerat oportú redundar en aquests elements.

El tercer grup el formen els conjunts arquitectònics de fora del nucli urbà. Les cases del Torrent Roig (184) i el carrer Anselm Clavé (183) formen part de l’actual casc antic, però s’ubiquen fora de La Sagrera, just passat el Torrent Roig que en fa de límit. Es troben en el barri de La Sobirana. Els altres elements que formen


PÀGINA 21

part d’aquest grup són: el cementiri (45), les cases del Passeig de les palmeres (54) i Can Badia (81).

5.2.2 Edificis

Pel que fa als edificis, a Cabrils, s’han inventariat elements patrimonials de tres grans períodes històrics:

a) Edificis anteriors al segle XVI

b) Edificis dels segles XVI a XVIII

c) Edificis dels segles XIX i XX

a) Edificis anteriors al segle XVI

Pel que fa al període històric anterior al segle XVI només es manté un únic exemple: la Capella de Sant Cristòfol (30), veritable enllaç entre la baixa romanitat i l’alta edat Mitjana. Al seu voltant s’hi agrupen les masies de Can Vives, Can Carbonell i Ca l’Amat.

b) Edificis dels segles XVI-XVIII

Una part molt important d’edificis d’aquesta cronologia l’ocupen les masies. L’inventari d’aquests edificis s’ha realitzat a partir del sistema de classificació proposat per Lluís Bonet i Garí al seu llibre “Les Masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins”. Bonet i Garí agrupa les masies segons tres tipus principals i els següents sis grups:

Grup I: Edifici de planta baixa i pis, amb coberta inclinada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.

Grup II: Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal.

Grup III: Edifici de planta baixa, pis i golfes en la part central, aprofitant la major alçada de la coberta, de les mateixes característiques que en el grup anterior. De fet, és una variant del grup anterior.


PÀGINA 22

Grup IV: Edifici de planta baixa, pis i golfes en la part central, però en aquest cas situades en un cos sobreelevat respecte el pla principal de la coberta, sempre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta configuració els dóna un aspecte que recorda a la basílica romana, per la qual cosa també s’ha anomenat tipus basilical. També s’entén com una variant evolucionada del grup II.

Grup V: De les mateixes característiques que el grup anterior, també com a evolució del grup II, però modificant l’orientació de la coberta del cos de les golfes; en aquest cos, les aigües vessen en les dues façanes principal i posterior. Era una solució més econòmica que la del grup IV, ja que les bigues podien anar recolzades directament sobre les parets del cos central, estalviant-se la biga carenera o les encavallades.

Grup VI: Es tracta d’un edifici de planta baixa, pis i golfes en tota la superfície de la planta. La coberta es resol a quatre aigües, formant un conjunt robust i volumètric. És el tipus conegut com a “casa pairal”, essent una construcció associada a grans finques i amb bons recursos econòmics, ja que aquest tipus de coberta i la major superfície de forjat i de façanes augmenta considerablement les despeses de construcció.

Algunes de les masies tenen elements arquitectònics que ens apunten un origen força reculat, de principis de segle XVI o potser una mica anteriors: torres de defensa o finestres gòtiques. És el cas de Ca l’Amat (31), Can Vehils (33), Can Carbonell (35), Ca Tosca (37), Can Roldós (82) o Ca l’Abellà (39). Sense uns elements singulars, es fa difícil atorgar una cronologia precisa a masos i masies amb una arquitectura més modesta. La única font que sovint ens arriba són dates en llindes o façanes que ens refereixen la darrera reforma important. El marc cronològic d’aquests edificis és el segle XVII i XVIII. Per semblança i tipologia s’acostuma a associar la resta de masies a aquestes dates. Alguns dels exemples més característics són: Ca l’Abril (75), Ca l’Abrilet (60), Can Dalmau (69), Cal Gras(64), Can Campins (179), Ca l’Arlot (51), Can Llorenç (97), Ca l’Estrany (62), Ca l’Arrà (61), Can Fiogueró (195), Can Dorda (69), Cal Magre (87), Can Roure

(78), Mas d’Amunt (92), Mas d’Avall(171), Can Cabrera (85), Can Mastruc (66), Can Barba (65), Cal Cucut (63) o Ca l’Avi (182).

GRUP I

GRUP II

GRUP III

GRUP IV

GRUP V

GRUP VI


PÀGINA 23

c) Edificis dels segles XIX-XX

D’aquesta època són la majoria d’edificis del nucli urbà de Cabrils. L’església de la Santa Creu, des de finals del segle XVIII, realitza el paper d’església parroquial, tot i l’existència d’un temple anterior. Tot l’entorn immediat es denomina el barri de La Sagrera, que es comença a transformar en una trama urbana, entre mas i mas. A finals del XIX i principis del XX, la majoria de les cases de cos es modifiquen arquitectònicament seguint els corrents de l’època. Can Passalaigua (187), tot i tenir més d’un cos, s’assimila al model més antic de cases; així com Can Ventura del Vi (48) o Can Roig (100).

Quan el barri de La Sagrera queda petit, s’afegeixen carrers o cases entre mitjeres al barri de La Sobirana, passat el Torrent Roig, com el carrer Anselm Clavé o les cases del Torrent Roig (vide supra).

L’aspecte actual de La Sagrera es deu a les transformacions de finals del segle XIX i principis del XX: Escoles Bressol (53), Escoles Tolrà (46), Ajuntament (47), casa del carrer Martínez Valls (173), cases del carrer de la Santa Creu (180 i 181), Can Timoteu (102), Can Finestres (134) etc.

En aquesta època, fora del nucli urbà, es reformen moltes masies. Trobem exemples d’aquesta febre reformadora a Can Bergai (74), Can Tolrà (40), Can Cabot (72). Alhora es realitzen algunes cases d’estiueig, com les Can Selma (163) o Can Villà (198).

Al municipi només es conserven dos edificis de l’època industrial; la Fàbrica Jorba – Martí (42) i la Fàbrica Solé Fabra(43).

Durant els anys 20 del segle passat, podríem dir que el Marquès Carles-Tolrà empren un programa arquitectònic molt ambiciós, que es reflecteix en la construcció de diversos edificis: Cases del Passeig de les Palmeres (54), Casa del Pont (93) o la Casa de Do Pablo Carles-Tolrà (185). En aquesta època també construeix el Pont de les Heures.

Un edifici que cal destacar per la seva arquitectura i que no es correspon a cap altre edifici inventariat, sobretot cronològicament parlant, és el de la Mútua Midat (186). Es tracta d’una clínica de recuperació d’accidents laborals ubicat a la Serralada Litoral, en els antics terrenys de Can Genis. És un edifici construït l’any 1979 per Antoni Bonet.

5.2.3 Elements arquitectònics

Dins d’aquesta tipologia, s’han inventariat vint-i-nou elements que es podrien classificar en quatre grups segons els usos a què anaven destinats: elements destinats a usos de caràcter econòmic, elements destinats a usos relacionats amb l’obtenció i distribució de l’aigua, elements destinats a usos de caràcter devocional i altres.

Els elements que trobem dins del primer grup ens defineixen unes activitats econòmiques ben delimitades: el conreu de la vinya, l’explotació de pedreres i, en


PÀGINA 24

menor grau, la rajoleria. En les feixes de vinyes era freqüent trobar barraques, com la del Camí de la Mina (140) o la del Carrer dels Melis (142) i basses o aljubs per a recollir aigua i fer el caldo per sulfatar la vinya, com la Cisterna d’en Muneret (245). Un altre testimoni d’aquesta activitat és el Celler d’en Cuduñet (191) o les Coves d’en Muneret (190). Els testimonis de l’explotació de pedreres els trobem a les fitxes de l’Antiga Pedrera (148), la Barraca de Cal Gras (141) o La Pedrera (175). El forn de la vinya d’en Fils (244) és l’únic testimoni que ens resta d’una activitat molt estesa en el seu moment. Coneixem d’altres activitats forestals que no ens han deixat cap testimoni presencial, com per exemple el carboneig.

Pel que fa als elements destinats a usos relacionats amb l’obtenció i distribució de l’aigua, n’hem destacat la Mina Bassa-Canal (205), la Mina de Ca l’Estrany (202), la Mina de Can Badia (151), la Mina de la Pedrera (161), la Mina del Pantà de Can Tolrà (208), la Mina del Torrent Roig (144), la Mina Caliu (206), el Pou de La Selva (207), el Pou del Roure d’en Vehils (203), el Repartidor d’aigües (165), la Bassa de Can Roldós (131) i la Font de la Fonteta (125).

Dins d’aquesta tipologia s’inclouen elements de caràcter devocional com ara creus i capelletes. Són els casos de la Capella de Santa Elena (152), el Crist Mujal (114), la Creu de l’Abella (112), la Creueta (116) o la Creu del Montcabrer (113). Si la Creu de Can Passalaigua estigués in situ, també compliria aquesta funció. Però al tractar-se d’un element solt aparegut desplaçat del lloc originari i fragmentat, ha quedat reduït a la categoria d’objecte; tot i tractar-se d’una creu de terme com la de La Creueta.

Finalment, trobem una sèrie d’elements destinats a usos diversos o , fins i tot, en algun cas desconeguts: Caseta del Camí de Cabrera (143), Finestra de l’Hort de les Monges (145) o Fita del Terme amb Vilassar de Dalt (130).

5.2.4 Jaciments arqueològics

Per documentar el patrimoni arqueològic de Cabrils s’ha partit de la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat, on hi havia vint-i-vuit jaciments i tres elements mobles en parador desconegut, que s’han incorporat en el llistat d’elements no inventariats. Aquest llistat inicial ha quedat ampliat a trenta nou jaciments amb problemàtiques heterogènies. Els jaciments detectats recentment es fruit de diverses casuístiques:

Troballes casuals inèdites: cas de la Pedra d’en Muneret (58).

Treballs de recerca posteriors a la realització de la Carta Arqueològica: casos del Cau de les formigues (104), Camí de Mataró (105), Camí del Sant Crist (106), Inici urbanització Sant Crist (107), la Llobera Nord (108).

Revisió de les notícies antigues: Turó de la Cirera (146), Can Mastruc (103), La Pedrera (147).

Troballa arrel de la realització d’aquest inventari: Sitja del repetidor (204).


PÀGINA 25

La realitat arqueològica de Cabrils es caracteritza per una sèrie de trets específics que volem assenyalar tot seguit.

Un fet remarcable és la tradició arqueològica i científica continuada per part d’afeccionats locals que han anat treballant en aquest municipi. Des de principis del segle XX, s’han dut a terme diverses intervencions. Gràcies a tots ells, avui tenim notícia de moltes troballes importants i esporàdiques, totes analitzades i verificades en aquest inventari. Els primers en treballar damunt el terreny foren mossèn Lluís Sobregrau i Marià Ribas. El primer va recopilar tots els materials recuperats de les seves excavacions en una col·lecció avui desapareguda. Marià Ribas fou el que més notícies publicà en les seves respectives obres. Molts autors han utilitzat posteriorment les seves dades sense actualitzar-les ni sotmetre-les a un estudi o anàlisi comparatius.

Quan es va realitzar la Carta Arqueològica (1987), i es va haver de comprovar in situ la realitat d’aquestes referències bibliogràfiques, fou difícil precisar-ne la seva ubicació exacta per la imprecisió de les dades i el canvi de paisatge sofert al llarg del temps. El mateix ens ha passat durant la realització del present treball. Potser per aquest motiu ens hem trobat que diverses troballes aïllades i distants entre sí s’han agrupat en una única fitxa de la Carta arqueològica (CCAA).

Un altre comú denominador durant molts anys a l’arqueologia de Cabrils és la presència continuada i sistemàtica de furtius o excavadors clandestins. Els punts més damnificats d’aquestes actuacions il·legals, però per desgràcia poc perseguides, han estat el Turó de l’Infern i la Cova de les Bones Dones. Aquesta situació ha estat repetidament denunciat a les autoritats competents sense cap resposta positiva, davant la impotència que fets tan lamentables com aquests provoquen. Per sort, la Cova de les Bones Dones ha estat un jaciment del que s’ha pogut recuperar part del material exhumat furtivament i s’ha estudiat amb uns resultats extraordinaris pel coneixement de la religiositat ibèrica a Catalunya. El Turó de l’Infern no ha tingut tanta sort i encara és l’hora que s’hi realitzi un estudi metodològic.

El darrer fet, però el més important, que determina la idiosincràtica de l’arqueologia cabrilenca és la desaparició d’importants jaciment arqueològics sense poder-se estudiar ni documentar científicament. Molts d’aquests jaciments es van destruir durant la construcció de l’actual C-32, al final dels anys seixanta del segle passat. Però d’altres s’han destruït per la creixent urbanització del municipi. Fins i tot, amb visites dels corresponents territorials de l’antic Servei d’Arqueologia de la Generalitat, com és el cas del jaciment de l’Alzina Surera (12). La construcció de tantes urbanitzacions a les dècades dels anys 60, 70 i 80, junt amb la inexistència d’una legislació sobre patrimoni arqueològic provocà la desaparició i destrucció irreversible de jaciments molt importants.

Malgrat tots aquests inconvenients es poden dir algunes coses de l’arqueologia a Cabrils:

Analitzant la quantificació de jaciments per èpoques s’extreu, entre d’altres coses, que hi ha hagut una ocupació permanent i continuada al llarg de la història.


PÀGINA 26

Els pocs projectes moderns que s’han realitzat demostren que resten moltes zones d’expectativa arqueològica que poden donar resultats positius.

Es fa necessària una protecció legal per evitar nous fracassos en matèria patrimonial.

5.2.5 Obra civil

Al terme de Cabrils hi podem trobar una bona mostra d’arquitectura civil relacionada amb els cursos d’aigua i amb el seu aprofitament, tant essencial per una economia basada en els conreus durant tants segles. En aquest inventari n’hem seleccionat una mostra representativa però variada. La resta d’elements considerats interessants des d’un punt de vista de l’aprofitament dels recursos hídrics, però no tant des del punt de vista del patrimoni cultural, els hem llistat com a elements no inventariats. Des d’aquesta perspectiva, també caldria considerar una sèrie d’elements relacionats amb l’aprofitament de l’aigua, però que des del punt de vista de la classificació tipològica d’aquest inventari estan documentats com elements arquitectònics o elements urbans. Són els casos de les mines, dels pous i de les fonts.

S’han inventariat dos trams d’aqüeductes en desús i en mal estat de conservació: el de Santa Elena (128) i el de Can Valls (129). És destacable el sistema de subministrament d’aigua de la urbanització de Can Tolrà, ja que és propi i es nodreix d’una sèrie de mines pròpies, i per tant no utilitzen l’aigua de Sorea. Moltes basses estan associades a altres fitxes; per tant, no queden reflectides en aquest apartat. És el cas de la bassa de la mina de Can Badia o la bassa de Can Peró. Pel que fa a la bassa de Can Jaumà, s’ha classificat com espai d’interès natural, per l’existència d’unes plantes determinades, però en origen la seva funcionalitat també era la de subministrament d’aigua.

També en relació amb el subministrament d’aigua s’ha inventariat un element prou significatiu: una magnífica torre de planta circular del segle XIX. Actualment aquesta torre s’utilitza com habitatge (55).

Finalment, una de les obres més remarcables és el Pont de les Heures (71), de l’any 1927 i finançat pel senyor Marquès Carles-Tolrà per comunicar Cabrils amb Órrius i La Roca, a l’altre vessant de la carena.

5.3 PATRIMONI MOBLE

Dins d’aquest àmbit hem pogut classificar elements del patrimoni de Cabrils que s’adapten a les tres tipologies de patrimoni moble: elements urbans, objectes i col·leccions.


PÀGINA 27

Hi ha cinc elements urbans inventariats en aquest treball que corresponen a monuments públics ubicats a la via pública per encàrrec de l’Ajuntament o a iniciativa d’alguna entitat local, com el Monument a la Trobada de penyes blaugranes (154) o el Monument dels Motius (157). També hi ha vuit fonts arranjades dins la trama urbana de la població: com la Font de la Plaça (120), la Font de la Barretina (122), la Font de Can Manyana (162) o la Font del Montcabrer (127)

És destacable la qualitat i diversitat de l’apartat d’objectes. S’ha documentat una figureta ibèrica en terracota (199), una creu de terme d’època gòtica (170), un retaule dedicat a Sant Cristòfol del segle XVI (178), els gegants (192) i un orgue del segle XIX (95).

PATRIMONI MOBLE

26,92%

53,85%

19,23%

Col.lecció Element urbà Objecte

Pel que fa a les col·leccions documentades de Cabrils, n’hem documentat set. Si les classifiquem segons la seva titularitat, dues són de caràcter privat i cinc de caràcter públic. Les col·leccions privades són: el tresor parroquial (176) i la col·lecció de rellotges de sol (200). De les col·leccions públiques tres s’ubiquen fora del municipi, són els fons de Cabrils pertanyents al Museu de Mataró (139), al Museu de l’Estampació de Premià (138) i al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (137), i dues en el propi municipi, el fons del Museu de Cabrils (158) i la col·lecció d’art de l’Ajuntament (164).

5.4 PATRIMONI DOCUMENTAL

Aquest tipus de documentació resulta summament delicada de tractar ja que, en la seva majoria, parlem de fons particulars i els seus titulars no volen publicitat.

Podem agrupar les onze fitxes de patrimoni documental en dos tipus, segons la titularitat i el seu origen: fons públic i fons privats. Dins dels fons privats s’hi troben els fons religiosos.


PÀGINA 28

Fons públics: Arxiu Municipal de Cabrils (117), Arxiu del Jutjat de Pau (197) i Fons documental de Can Carbonell (150), Fons Moja referent a Cabrils de la Biblioteca de Catalunya (246).

Fons privats: els fons religiosos com l’Arxiu Parroquial (118), l’Arxiu Diocesà de Barcelona (119), i l’Arxiu de la parròquia de Sant Genis de Vilassar (210); i fons procedents d’entitats locals o pertanyents a masies amb una llarga radició històrica.

No s’han detectat fons d’imatges importants, a part de l’Arxiu Gavín que té fotografies de totes les poblacions de Catalunya i que hem incorporat amb els elements no inventariats i les del fons del Museu de Cabrils. Sabem que hi ha altres arxius dels que no ens han facilitat informació, com el de Ca l’Estrany.

PATRIMONI DOCUMENTAL

100,00%

0,00%

0,00%

Fons documental Fons bibliogràfic Fons imatges

Podríem afirmar, sense por a equivocar-nos gaire, que trobaríem molts més arxius, de major o menor importància, però per desconfiança, temença o no donar-los importància pels seus propietaris resten en l’anonimat.

5.5 PATRIMONI IMMATERIAL

D’entre tots els elements de patrimoni immaterial, destaquen els relacionats amb el cicle festiu, diferenciant una triple tipologia: les festes recuperades, com la Festa dels Tres Tombs (160) i la de Corpus (189); les Festa Majors, les d’hivern i les d’estiu (115 i


PÀGINA 29

159); i festes d’origen modern però molt arrelades i dinàmiques, com la Fira gastronòmica (168) i el Festival Internacional de Música (201).

PATRIMONI IMMATERIAL

0,00%

0,00%

66,67%

0,00%

33,33%

Costumari Tècniques artesanals Manifestacions festives Música i dansa Tradicció oral

Pel que fa al llegendari i la tradició oral, s’han documentat tres llegendes pròpies del municipi. No s’han inventariat les llegendes referides al Montcabrer o a la Cova de les Bones Dones, que en la bibliografia es citen com llegendes de Cabrera i també es produeix certa confusió entre el Castell de Burriac i la Cova de les Encantades o de les Bones Dones. Tot i així, tots aquests municipis (Cabrils, Cabrera i Argentona) comparteixen un substrat comú i sovint és difícil fer separacions administratives en aquests terrenys tan delicats de l’inconscient col·lectiu. A la bibliografia que s’adjunta s’hi poden trobar totes aquestes llegendes que nosaltres hem preferit no incloure per evitar confusions.

5.6 PATRIMONI NATURAL

Dins del Patrimoni Natural es diferencien dues categories: els espècimens botànics i les zones d’interès natural. El primer grup engloba qualsevol individu o espècie vegetal que destaqui per les seves singularitats, ja sigui raresa o àrea de distribució, vulnerabilitat o fragilitat, singularitat o port general de l’individu; mentre que les àrees d’interès són zones d’alt valor ecològic, paisatgístic o cultural.


PÀGINA 30

PATRIMONI NATURAL

37,50%

62,50%

Especimens botànics Zones d'interes

5.6.1 Espais d’interès natural

En aquest apartat s’han catalogat les comunitats vegetals i arbredes que destaquen per les seves característiques d’extensió o per la singularitat de la comunitat. Aquest últim cas són les comunitats vegetals citades a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE) presents al terme municipal de Cabrils o les arbredes de boscos més o menys naturals, així com l’espai d’interès natural del Parc de la Serralada Litoral. També hi ha incloses aquelles comunitats amb una àrea de distribució particular, elements geològics singulars i espais antròpics amb interès cultural, paisatgístic o natural.

Cal destacar la presència de trams d’alocar a la riera de Cabrils i al torrent de can Mastruc, la importància de la conservació d’aquests hàbitats i del grau d’amenaça a què estan sotmesos ha fet que estiguin emparats per una directiva europea, la Directiva Hàbitats (92/43/CEE). També destaca la vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces present a la bassa de can Jaumar (243) ja que és un hàbitat natural d’interès comunitari inclòs a l’annex I de la Directiva Hàbitats Europea.

També són destacables els elements geològics, dels que destaquen diferents formes granítiques com la Pedra de l’Elefant (212), la Torre Rocallosa (218), la Cova de les Encantades (220) o l’abric del Bon Repòs (222).

L’element hidrològic també hi és important al municipi i hi destaca la xarxa fluvial de la riera de Cabrils (239) ja que alimenta el freàtic de l'Aqüífer del Baix Maresme, que està contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.


PÀGINA 31

Finalment, destacar l’espai d'interès natural de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs / Parc Serralada Litoral (240), que és un espai inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural ja que agrupa diferents elements d’interès geològic, biòtic i socioeconòmic.

5.6.2 Espècimens botànics

Dins d’aquesta tipologia es pot fer una segona classificació amb criteris de gestió i conservació, atenent si el tipus d’element fitxat és un espècimen (o individu) o si per al contrari és una espècie (parlant llavors a nivell de població d’individus).

El primer grup d’elements fitxats serien tots els arbres singulars per les seves dimensions i que destaquen per ser elements de gran interès popular, car són fàcils d’identificar i d’incorporar-se dins la memòria o cultura popular, a més, solen estar ubicats a llocs estratègics (places, masies, camins, etc.) que són molt freqüentats, formant doncs part del paisatge o de la singularitat d’altres elements, per bé que individualment ja destaquin. Sovint però, aquests elements, biològicament no tenen massa interès ja que en molts casos es tracta d’espècies foranes (plàtans, palmeres, etc.) o ubicades en zones d’escàs o nul valor ecològic. El fet que aquests arbres assoleixin aquests ports sol ser degut a que, al ser a llocs estratègics, no han estat tallats secularment com la majoria dels boscos del terme.

Dels arbres inventariats cal destacar que 12 arbres estan emparats pel Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d’interès comarcal i local de la Generalitat de Catalunya: roure de Catalunya(235), roure de Can Barba(234), alzina de Can Barba (233), roure de can Xinxa (224), alzina surera de la Galvanya (216), garrofer de Mataró (223), teix de la Rectoria (213), pi de can Roldós (230), plàtan de can Llorenç (229), xiprers del Cementiri (228), palmera de la Calma (227)i el castanyer d'Índies de Cabrils (241).

5.7 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS

Per tenir una perspectiva general dels elements de l’inventari del patrimoni local de Cabrils, cal visualitzar la planimetria que s’adjunta. En aquest plànol no hi figuren els elements de l’àmbit de Patrimoni immaterial (manifestacions festives, tradició oral, música i dansa, costumari ...), així com les institucions ubicades en altres municipis que disposen de patrimoni cultural relacionat amb Cabrils (Arxiu Diocesà de Barcelona, Museu de l’Estampació de Premià, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, Museu de Mataró, Arxiu parroquial de Sant Genis de Vilassar....).

La situació dels 247 elements fitxats és molt heterogènia. Primerament destaquem aquells que tenen algun tipus de protecció legal com elements de patrimoni cultural o natural.


PÀGINA 32

Normativa municipal

BCIN

Pla Especial d’Interès Natural i altres elements del patrimoni natural

El marc legal per a la protecció del patrimoni cultural de Cabrils és el Pla General d’Ordenació Urbanística de Cabrils, text refós aprovat el 15 de desembre de 1999. El capítol VII d’aquest Pla General (PGO) està dedicat al patrimoni històric- artístic (articles 133 i 134). Segons la seva definició, aquest àmbit, té per objecte la protecció, preservació i millora dels edificis, entorns, àmbits i jardins que, per llur interès històric, artístic paisatgístic arquitectònic i ambiental, han de disposar d’una especial catalogació i tractament.

El punt 2 de l’article 134 especifica que s’haurà de fer un Pla Especial de protecció del patrimoni cultural, que a través del seu catàleg inclogui, a part dels edificis, àmbits i jardins ressenyats, aquells altres que responguin a una o alguna de les següents condicions:

Conjunts que presenten un elevat grau d’uniformitat i de coherència formal per la seqüència i agrupaments en què es troben i per les característiques constructives i arquitectòniques pròpies d’un període històric que els fa veure avui com unitaris.

Construccions disperses l’interès de les quals rau en llur qualitat arquitectònica o en característiques específiques que les converteixen en testimonis històrics.

Cases i patis o jardins quines relacions formals defineixen petits espais urbans definitoris del caràcter específic de la vila de Cabrils.

Cases i masies externes al nucli urbà, que per la seva història o per la seva qualitat formal han esdevingut fites d’identitat del territori.

Parcs i jardins o restes d’anteriors jardins que tenen interès, sigui pel contingut d’arbres i elements ornamentals, sigui per l’especial disposició dels elements que el constitueixen.

Els arbres aïllats que per la seva situació, edat o altres valors siguin mereixedors d’especial protecció.

En el punt anterior a aquest que acabem de referenciar, és a dir, en el punt 1 de l’article 134, s’inclou un llistat a modus de precatàleg d’elements per a la seva immediata protecció. Es tracta dels següents immobles, àmbits, jardins o conjunts: Can Vilumara, Ca l’Estrany, Can Manolito, Can Bergay, Cal Cucut, Can Cama, Can Valls, Ca l’Abril, Ca l’Abrilet, Can Cabot, Can Paró, Can Roure, Mas Grau, Can Pons, La Concòrdia, Masies de Can Verivol, Can Gil i Can Llorenç, Escola Bressol, Castell, La Fàbrica, Ajuntament, Pont de Les Heures, Carrer Emília Carles, Torre Larramendi, Torre de les aigües, Casal d’avis, Església, Rectoria, Cal Magre, Carrer Domènec Carles, Mas Maria, Mas de Baix, Casa del Pont, Can Tolrà, Font de Can Coll, Can Tosca, Masia Blanca, Can Xinxa, Can Vehils, Ca l’Amat, Can Vives, Capella pre-romànica, Can Carbonell, Fàbrica Gran, llac de Can Roldós, Casa i pou aigua picant, sector de


PÀGINA 33

Can Roldós, Casa club Montcabrer, els garrofers de Mataró, Camí de Baix, Can Dalmau, Cementiri, Poblat ibèric, Cal Gras, Cases del Passeig de les Palmeres i Passeig de les Palmeres.

En l’article 134 bis 4 punt 2 diu que els edificis i àmbits catalogats tindran la possibilitat d’edificar en els espais lliures dels solars o d’augmentar el volum edificat, si en el seu cas així ho determina el Pla Especial, per a cada un dels elements en forma individualitzada i concreta. Des de l’elaboració i aprovació d’aquest Pla General, l’any 1999, s’han tramitat i aprovat una sèrie de Plans Especials que afecten a algun dels 55 elements precatalogats. Es tracta de ca l’Estrany, Can Manolito, Can Valls, Can Pons, Can Tosca, Masia Blanca i Can Vives. D’altres plans especials estan en tràmit: Can Vilumara, Ca l’Abrilet, Mas Grau i Mas de Baix.

Existeixen quatre elements declarats amb la màxima categoria de protecció: Béns culturals d’Interès Nacional (BCINs) segons la llei catalana (1993), equiparables als Béns d’Interès Cultural (BIC) de la legislació estatal (1985). Es tracta de:

Torre de Ca l’Amat (32), en la categoria de Monument, (BIC: R-I-51-5216), segons el decret de 22 d’abril de 1949, que declarava monuments protegits tots els castells d’Espanya (BOE, 5.5.1949).

Can Vehils (33), en la categoria de Monument, (BIC: R-I-51-5217), segons el decret de 22 d’abril de 1949, que declarava monuments protegits tots els castells d’Espanya (BOE, 5.5.1949).

La Creueta (116), segons el Decret 571/63 de 14 de març de 1963, ja que té una antiguitat superior als cent anys.

Creu de Can Passalaigua (170), segons Decret 571/63 de 14 de març de 1963, ja que té una antiguitat superior als cent anys.

Es tracta de la màxima protecció que un Bé cultural pot tenir. Els BCIN són els elements més rellevants del patrimoni històric i cultural català, i es classifiquen en diferents categories (Monument històric, Conjunt històric, Jardí històric, Lloc històric, Zona d’interès etnològic, Zona arqueològica o Zona paleontològica). La declaració de BCIN està regulada per la Llei del patrimoni Cultural Català (Llei 9/1993 de 30 de setembre) en els seus articles 7 a 14.

El Decret 328/1992, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural, inclou l'espai la Conreria-Sant Mateu-Céllecs com a espai protegit pel Pla. D'acord amb l'article 8.1 de les normes del PEIN, complint amb el que dicta l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, s'estableix la delimitació definitiva d'aquest espai mitjançant la redacció d'un Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.

La finalitat d'aquest Pla és la protecció dels valors naturals i paisatgístics de l'espai, d'acord amb els objectius generals establerts pel Pla d'espais d'interès natural, la Llei 12/1985, d'espais naturals, i els que específicament estableix el propi Pla especial. En concret, es consideren aquells elements naturals més excepcionals que es situen en aquest espai i són poc representats a la resta del territori català, així com aquells elements que són representatius dels ecosistemes de les serralades litorals


PÀGINA 34

septentrionals. Al mateix temps, es permet i es fomenta l'evolució dels sistemes naturals actuals cap a sistemes més madurs i en millor estat de conservació.

El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.

Els límits del Parc al municipi de Cabrils són al vessant oest de Montcabrer, el límit inclou els terrenys adjacents a la carena qualificats com a Sistema d'espais lliures en el planejament (claus 6 i 4). Un cop passada la urbanització La Llobera el límit s'ajusta al sòl urbà. Abandona aquest en arribar als terrenys de la Mútua Metal·lúrgica i continua al sud-oest per la cota 300 fins a arribar al terme de Vilassar de Dalt.

La normativa que afecta al patrimoni natural és variada, tant pel que fa als elements al qual és aplicable com pel rang i institució de la que emana. Així per exemple, dins del municipi hi ha diversos arbres inclosos al Decret 47/1998 sobre la declaració d’arbres d’interès comarcal i local: roure de Catalunya, roure de Cabrils, alzina de Natura, roure de can Xinxa, alzina surera de la Galvanya, garrofer de Mataró, teix de la Rectoria, pi de can Roldós, plàtan de can Llorenç, xiprers del Cementiri, palmera de la Calma, el castanyer d'Índies del Cabrils.

Respecte les comunitats vegetals, hi ha la Directiva Hàbitats europea (92/43/CEE) que recull un seguit d’hàbitats d’interès comunitari que tenen interès a nivell comunitari per ser hàbitats singulars en recessió, amenaçats o rars. Dins del municipi destaquen els alocars.

Finalment, la xarxa fluvial de la riera de Cabrils alimenta el freàtic de l'Aqüífer del Baix Maresme que està inclòs a l’annex 1 del Decret 328/1988 de la Generalitat de Catalunya de protecció dels aqüífers de Catalunya.

Pel que fa a l’estat de conservació dels elements inventariats, cal dir que és molt heterogeni. Dins l’àmbit de patrimoni immoble, la tipologia amb un estat de conservació més precari és la dels jaciments arqueològics. Molts d’ells es van destruir en el seu moment i molts d’altres són de difícil ubicació per la imprecisió de les notícies que ens en parlen. La tipologia d’edificis, exceptuant alguns elements com Can Mastruc(66), Can Passarell (188). Can Peró (91) i Can Xinxa(41); la resta conserva unes condicions bones. Moltes cases han estat restaurades recentment.


PÀGINA 35

103

28

38

22

40

92 0

72 0

22

73

163

43 41

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

NO

MBR

E

P. IM

MO

BLE

P. M

OBL

E

P. D

OC

UMEN

TAL

P. IM

MA

TERI

AL

P. N

ATU

RAL

Tota

l

ESTAT DE CONSERVACIÓ

bo

regular

dolent

Hi ha elements del patrimoni moble molt desprotegits i fàcilment deteriorables: Barraca de Cal Gras (141), Cisterna d’en Muneret (245), Coves d’en Muneret (190), Caseta del Camí de Cabrera (143) o Barraca del Carrer de la Mina (140). La resta d’elements d’aquest àmbit es troba en un o estat de conservació exceptuant la col·lecció del Museu Arxiu.

6 RECOMANACIONS

L’Inventari de Patrimoni Local de Cabrils, que s’ha realitzat entre els mesos de setembre i desembre de l’any 2005, cal utilitzar-lo com una eina de gestió integral del patrimoni cultural del municipi.


PÀGINA 36

Cal que esdevingui un instrument per a la creació de polítiques culturals vinculades amb el patrimoni històric, cultural i natural de la població i que permeti l’establiment de mesures per a la seva protecció, conservació i accés públic. També ha de permetre la planificació i l’elaboració de programes de difusió (rutes didàctiques i/o turístiques, publicacions, jornades de debat, conferències...).

Aquest Inventari ha de permetre als agents locals desenvolupar polítiques culturals adequades a la realitat municipal, la presa de decisions en el planejament urbanístic, que responguin a unes necessitats concretes. D’aquesta manera la inversió serà més rendible.

6.1 LÍNIES ESTRATÈGIQUES

L’evolució de la urbanització del territori de Cabrils ha sofert un increment exponencial els últims anys. Tal i com s’ha comentat el l’apartat del Medi Físic, de la superfície urbanitzada, actualment només l’11,2% correspon a urbanitzat residencial compacte (el nucli antic i zones properes), mentre que la resta, un 88,8%, és urbanitzat residencial lax (les nombroses urbanitzacions). Aquestes urbanitzacions s’han anat formant per la venda de terrenys de masos i masies de llarga tradició històrica, com Can Roldós, Can Vehils, Ca l’Amat, Can Carbonell, Can Tolrà, Mas Maria, Can Bergay, Can Peró, Cal Gras, Can Cabot, Can Valls, Ca l’Estrany i Can Xinxa.

En aquest sentit, cal tenir present que el paisatge de Cabrils, una petita vall dins al serralada litoral oberta al mar, és un recurs que ha atret molts residents, però alhora, aquest creixement i urbanització extens i dispers ha fet perdre molta de la vàlua paisatgística i, per tant, de qualitat de vida i de focus d’atracció per als visitants, que tenia el municipi.

Per tant, és vital que el desenvolupament urbanístic garanteixi l’equilibri entre la vall i els turons, sense incrementar la pressió urbanística en aquests, potenciant el creixement compacte en els nuclis ja edificats. Aquest possible augment de la densitat de població a la vall s’hauria de fer respectant la trama urbana tradicional, l’arquitectura, els referents identitaris de la població, la xarxa fluvial i la ja reduïda superfície de conreus que encara queden a la part baixa del municipi.

Pel que fa a la gestió, caldria potenciar tres aspectes bàsics per un millor funcionament:

Durant l’elaboració del nostre treball s’ha posat de manifest la necessitat d’elaboració d’un pla estratègic per avaluar la disposició d’equipaments municipals i les necessitats a mig i llarg termini.

En la gestió del patrimoni cultural és imprescindible la participació i col·laboració interdepartamental dins el propi ajuntament, per tal de coordinar esforços per obtenir el màxim rendiment a les diferents accions promogudes.


PÀGINA 37

En tot el que fa referència a la protecció, conservació i difusió del patrimoni cultural, no es pot deixar de banda el Museu Arxiu de Cabrils, ja que la voluntat de l’Ajuntament de tirar aquest projecte endavant s’ha manifestat en la creació de l’Organisme Autònom Local del Museu Arxiu Municipal de Cabrils.

6.2 PROTECCIÓ

El Pla General d’Ordenació Urbanística ja recull la necessitat d’elaborar un Pla Especial de protecció del Patrimoni. Si considerem que aquest Pla (PGO) es va aprovar l’any 1999, aquesta necessitat ja s’ha convertit en una urgència; i més considerant el grau d’urbanització del municipi, reflex d’una conjuntura més amplia del sector immobiliari al Maresme. En el Pla Especial s’han d’incloure tots els béns protegits d’acord amb les diferents categories, tants els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) com els Béns Culturals d’Interès Local (BCIL), d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC, núm. 1807 de 11.10.93). D’acord amb l’esmentada llei, els béns catalogats en el Pla Especial equivalen als BCIL.

A part d’aquest Pla especial, veiem la necessitat de redactar un Pla Especial pel barri de La Sagrera, on s’inclourien els elements precatalogats del carrer Emília Carles, Domènec Carles; els que s’han inventariat en el present treball, com el carrer de Sant Salvador, el carrer de Lluís Colmenar o carrer sant Jordi; i la resta dels carrers que formen aquest nucli històric poblacional.

Creiem que la majoria dels elements del patrimoni immoble fitxats en el present inventari han de ser objecte d’algun tipus de protecció legal, pels mateixos motius que han provocat la seva inclusió en l’Inventari. Aquesta protecció pot ser, en la majoria de casos, l’expressada en el Catàleg o en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal tant pel que fa a l’element singular com als conjunts.

Però en determinats casos de conjunts històrics, requeriria una forma legal de protecció més estricte; per exemple, una declaració singular com a BCIN del conjunt, tal com preveu la llei 9/1993 esmentada més amunt. Ens referim al barri del Sant Crist. Actualment, només hi ha la declaració de BCIN de la Torre de Ca l’Amat, en funció d’un antic decret de l’any 1949. La importància del conjunt format per la capella pre-romànica de Sant Cristòfol i les masies de Can Vives, Can Carbonell, Ca l’Amat i Can Vehils és indiscutible a tots nivells: històric, arquitectònic i arqueològic. Es tracta d’un dels conjunts més emblemàtics de l’actual terme municipal de Cabrils però que històricament ha transcendit en el temps i en la geografia. Temporalment enllaça la baixa romanitat amb l’època medieval, més desconeguda a nivell local. La riquesa arqueològica descoberta en el subsòl de tot l’entorn i la presència d’algun element arquitectònic romà demostren una vinculació, poc estudiada fins el moment, estratigràfica. El conegut hipogeu que uneix la capella i Can Vives podria tractar-se només d’una petita part d’una estructura més amplia, encara no documentada. Per tot això, aconsellem que l’Ajuntament sol·liciti a la Generalitat la incoació d’un expedient per declarar aquest conjunt Bé Cultural d’Interès Nacional.


PÀGINA 38

Moltes de les troballes arqueològiques fitxades com a jaciments són fruit de la casualitat o d’una conjuntura molt concreta, no pas d’excavacions programades científicament. Aquest fet determina que ens trobem davant d’elements esporàdics d’interès arqueològic com sitges, enterraments, elements aïllats, sense una clara delimitació. Amb les dades obtingudes d‘aquest tipus d’intervencions, es fa difícil determinar l’extensió, el caràcter i l’orientació del jaciment. Fora adequat inventariar els jaciments arqueològics dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, catalogar el poblat ibèric, el Turó de l’infern i la Cova de les Encantades com a Béns Culturals d’Interès Local i a la resta, determinar normativament una sèrie d’actuacions preventives. A l’hora d’aplicar l’entorn de protecció de cadascun d’aquests jaciments caldrà tenir en consideració aquesta característica, per evitar futurs problemes legals a l’hora de documentar o conservar una àrea arqueològica determinada.

Hi ha alguns elements que requereixen una actuació urgent per la seva protecció, ja que es troben en una situació molt delicada des de la perspectiva conservacionista. Sobretot la Barraca de Cal Gras (141), la Cisterna d’en Muneret (245), les Coves d’en Muneret (190), la Caseta del Camí de Cabrera (143) o la Barraca del Carrer de la Mina (140).

A nivell de patrimoni natural, s’han inventariat individus, espècies, formacions i comunitats vegetals, així com elements o formacions geològiques interessants, algunes d’elles emparades per legislacions diverses, però d’altres no gaudeixen de cap protecció o per legislacions molt febles. Això fa que caldria recollir-los en un Pla Especial o Catàleg i que garantís tenir-los present en les planificacions urbanístiques actuals i les futures, de tal manera que el desenvolupament urbà i econòmic no n’afectés els seus valors.

Com ja s’ha comentat, un dels atractius paisatgístics del municipi són les arbredes de pins i alzines que poblen les muntanyes, d’aquestes, només un 47% estan incloses al PEIN, per tant, encoratgem a que el municipi emprengui una decisió valenta i incrementi la superfície inclosa al PEIN. Això, per una banda asseguraria preservar boscos naturals d’alt valor, però a la vagada, ajudaria a preservar el paisatge atractiu del municipi. A més, observant els límits actuals del PEIN, es pot veure com Cabrils i Vilassar de Dalt suposen una queixalada als límits i que rebaixar els límits actuals a la cota 200 d’ambdós municipis (si més no a les zones poc urbanitzades) en milloraria la “morfologia natural”.

6.3 CONSERVACIÓ

L’estat de conservació dins el patrimoni immoble es pot entendre en dos aspectes: l’estat físic de conservació, que inclou temes com degradació de materials, estat de ruïna, restauracions i tasques de manteniment, i l’aspecte formal, de manteniment dels elements que donen el valor a aquest patrimoni, la volumetria, la composició de la façana, la decoració... Per exemple, un edifici pot estar en molt bon estat de conservació físic, perquè s’ha realitzat una rehabilitació recent, però en aquesta es


PÀGINA 39

pot haver malmès la composició original de façana, que li donava el valor patrimonial.

Un cop fet aquest incís, quan parlem d’estat de conservació torna a ser interessant la distinció entre patrimoni arquitectònic i jaciment arqueològic. La utilització de l’immoble amb l’ús pel qual va ser construït és la millor garantia de conservació d’aquest bé. La majoria del patrimoni arquitectònic, al que podríem afegir els elements urbans i les obres civils, es troba en bastant bon estat de conservació pel fet d’estar en un ús quasi continuat. No obstant, una bona part del patrimoni immoble de Cabrils està deteriorant-se per diversos motius; el principal ha estat l’abandó de les pràctiques agrícoles en un entorn pràcticament rural fins a mitjans del segle XX. Alguns dels elements en perill de desaparició ja els hem esmentat en l’apartat anterior.

Hi ha una masia en situació de ruïna total, sense documentació sobre l’edifici que fa quasi impossible una actuació de restauració o rehabilitació. Es tracta de Can Passarell (188). Can Peró (91) i Can Xinxa(41) estan en molt mal estat de conservació per desús i mig apuntalades perquè no caiguin. Can Mastruc (66), una masia de muntanya, està abandonada però li han fet reparacions barroeres per evitar que s’enruni.

En una altra situació límit es troba la casa de l’Aigua Picant, que recentment s’ha descobert que segons un estudi té alguns punts estructurals que necessiten una reforma. A més d’aquest estudi arquitectònic, s’hauria de fer un estudi el valor patrimonial de l’edifici fer un estudi de viabilitat per comparar costos i poder avaluar la solució més òptima.

Un dels problemes de conservació més greus dels elements inventariats és la col·lecció del fons del Museu Arxiu Municipal de Cabrils. En primer lloc, trobem material dispers en no menys de tres locals. A més, cap d’aquests locals reuneix unes mínimes condicions que afavoreixin la conservació de la gran varietat de problemàtiques que pateixen aquests objectes fruit de la seva heterogeneïtat física i material, ans el contrari. És urgent solucionar aquest tema abans d’encetar altres aspectes museològics. Cal buscar o crear un lloc on poder reunir les diferents col·leccions del Museu i crear les condicions d’estabilitat climatològica per a una millor conservació; però també per a una millor seguretat física (prevenció d’incendis, inundacions, robatori, ...).

Un element important que en aquests moments es troba en una situació d’impas és l’Arxiu Municipal. L’anterior responsable es va jubilar mentre realitzàvem el present treball. Ara se n’ocupa provisionalment una altra funcionària durant dues hores diàries. Ens sembla apropiat aconsellar destinar-hi una persona a temps complet i a seguir les recomanacions de la llei d’arxius (Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents).

L’estat de conservació dels elements fitxats del medi natural general és bo. Caldria destacar, però, alguns elements que tenen un estat de conservació més dolent. Alguns elements d’interès geològic tenen pintades i hi ha abocaments de deixalles (Abric del Bon Repòs, Pedra de l’Elefant, Cova de les Encantades o Torre Rocallosa).


PÀGINA 40

L’alocar de la riera de can Mastruc és un dels pocs fragments d’alocar que encara queden a la conca de la riera de Cabrils. Tot i les successives estassades que ha patit, encara s’hi poden veure alocs de grans dimensions i en alguns punts fan una franja força contínua al llarg de la riera. Cal tenir en compte que aquest alocar està agonitzant, literalment es podria dir que s’està ofegant, ja que una herba enfiladissa al·lòctona (d’origen tropical) de caràcter invasiu anomenada meravella (Ipomoea indica) l’està envaint creixent per sobre dels alocs, de tal manera que aquests no reben la llum del sòl, per la qual cosa caldria veure com solucionar aquest problema.

Tot i no estar inventariats, cal assenyalar que molts dels retalls de boscos, rieres i torrents que estan propers o dins les urbanitzacions, han perdut la naturalitat que tenien i estan colonitzats per multitud d’espècies vegetals al·lòctones que provenen de jardins que competeixen i exclouen les espècies de flora autòctones. Aquest fet és molt greu ja que hi ha una pèrdua molt important de biodiversitat que afecta també a la fauna. Caldria emprendre mesures per aturar aquesta proliferació d’espècies no desitjables abans no sigui massa tard. Com a exemple d’això, durant el treball de camp es va localitzar prop de l’alocar del torrent de can Mastruc, just al parterre que hi ha a l’altra banda de la carretera, una altra espècie molt perillosa, la rosella de Califòrnia (Eschscholzia californica) que està considerada una espècie invasora a Austràlia, Tasmània, Nova Zelanda, Estats Units, Sud-Àfrica, Amèrica del Sud, Europa i les illes Canàries, i que al Maresme no hi havia dades de la presència d’aquesta espècie tant perillosa. És per això que emplacem a l’Ajuntament de Cabrils a efectuar urgentment tasques de conservació i que eradiqui aquestes espècies abans que s’escampin en d’altres municipis.

6.4 DIFUSIÓ

El manteniment del patrimoni requereix també la implicació de la societat, i és el fruït directe del compromís dels habitants d’un municipi per conèixer, gaudir i conservar la seva memòria.

Per a què la societat valori el patrimoni cultural és imprescindible que se’l facin seu, que s’identifiquin amb ell i se’n sentin corresponsals. Sovint ens perdem en el fals debat entre recerca, conservació i difusió. És evident que si un bé no es conserva, ni se’n coneix el nom, ni els usos, etc. no podrem difondre’n res. Per tant cal parlar de programes estructurals que tinguin en consideració tots els punt de vista.

Sovint, també és convenient fer difusió del treball intern d’un museu. És a dir, fer campanyes per explicar la importància de restaurar els objectes, la importància de vetllar per tenir unes condicions climatològiques, si més no, estables per a la bona conservació dels objectes. Donar a conèixer portes enfora el treball que es fa portes endins.

Des del Museu, d’altra banda, ja fa una important tasca de difusió, organitzant conferències periòdiques de temàtica diversa, les Jornades Europees del Patrimoni, el Dia internacional dels museus, itineraris, etc.


PÀGINA 41

Una actuació que es troba a faltar en aquest sentit fa referència al Santuari ibèric de la Cova de Les Encantades. Es tracta d’un jaciment arqueològic científicament molt important, ubicat en un lloc emblemàtic amb una llarga tradició cultural. A nivell científic ha estat “recentment” investigat i difós en mitjans arqueològics i universitaris; però la població de Cabrils en sap ben poca cosa.

En l’àmbit de les publicacions, l’Ajuntament ha anat editant o col·laborant llibres diversos sobre la història cabrilenca. Està a punt de sortir publicat un treball que fa referència a la riquesa natural i patrimonial de la població; on es tractaran tant aspectes medi ambientals com culturals. El Museu edita el seu propi butlletí, que encara ha d’agafar personalitat pròpia i estabilitat, però que inicia una bona línia d’actuacions.

Cal destacar que en el municipi hi ha una important xarxa de camins i pistes forestals que ressegueixen els turons i connecten amb la vall. Seria interessant inventariar-los i, a partir d’aquí, elaborar una sèrie de recorreguts peatonals i passejades, relacionant-los amb les masies principals, les fonts del terme i les llegendes relacionades, de cara a fer conèixer l’entorn i la història del municipi. Tot i que ja existeixen itineraris naturalístics dins del municipi (part dels itineraris de la Roca d’en Toni i de la Creu de Montcabrer editats pel Parc de la Serralada Litoral), seria recomanable editar itineraris propis que permetessin fer un recorregut per tots els elements d’interès natural i geològic.

La finca de can Barba té un enorme potencial per a esdevenir un centre d’interpretació i informació de la natura del municipi i del Parc de la Serralada Litoral. Això potenciaria el municipi de Cabrils com a entrada al Parc.

6.5 RECERCA

Tot i que no és una missió prioritària de l’Ajuntament, es poden iniciar tasques d’investigació, sempre en col·laboració amb d’altres entitats (grups de recerca, universitats,...). El Museu Arxiu Municipal ha de jugar paper protagonista en la promoció de la recerca a Cabrils. No únicament com a realitzadors de tasques d’investigació, sinó també com a promotors d’aquesta tasca. En aquest sentit, un cop fet el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric i Cultural (PEPPHC), automàticament hi haurà d’haver un control arquitectònic i arqueològic a les zones indicades en aquest Pla.

Una altra possibilitat és establint premis, beques o col·laborant en l’edició de revistes o llibres (com el cas dels topònims). Pel que fa a aquest tipus de recerca, només fer notar el poc rendiment divulgatiu que se’n treu de publicar únicament un llistat de topònims sense cap altra referència. Quan es perdi el coneixement de quin lloc fa referència el topònim o mal nom en qüestió, quan es perdi el coneixement del perquè es deia d’aquella manera, només es conservarà el nom que no ens aportarà cap mena d’informació més que d’una simple curiositat o anècdota. Aquesta publicació podria haver estat més aprofitada enfocada en una altra línia.


PÀGINA 42

Seria interessant fer un recull i estudi exhaustiu de totes les masies, esmentades puntualment en treballs previs des de diferents vessants però mai com a estudi complert: la seva història, una planimetria actualitzada, un reportatge fotogràfic, i, igualment important, l’inventari dels elements mobles que es troben en el seu interior, que en la realització d’aquest inventari no ha estat possible.

A més, a Cabrils hi ha dues grans urgències en matèria de recerca i documentació: la informació oral i els arxius. Hi ha una sèrie de processos històrics desenvolupats a Cabrils de tipus econòmic o social la informació dels quals només ens ha arribat a través de testimonis vius, informadors orals. Aquests es van perdent irremissiblement. Amb el tema dels arxius passa el mateix. Es tracta d’un tema generalment molt delicat, però ja hem trobat diversos casos (Can Carbonell i Museu de Vilassar) en els que documentació referent a Cabrils es trasllada fora del municipi. Per sort, en aquests casos s’ha dipositat en llocs públics i fàcils de consultar, però quants arxius s’han perdut fins el moment?

També es podria fer un estudi dels diferents usos de l’aigua en el municipi, a partir de la història i inventariat dels canals, mines, pous i basses. La gestió de l’aigua a la urbanització de Can Tolrà en pot ser el punt de sortida. Hi ha diverses persones a Cabrils capacitades per realitzar aquest treball.

Respecte el patrimoni natural, encara queden molts aspectes per a estudiar i descobrir, tal i com ha quedat palès en aquest treball. Així, caldria elaborar un catàleg exhaustiu de tot el patrimoni natural del municipi i fomentar el seu estudi mitjançant universitats i centres de recerca.


PÀGINA 43

7 BIBLIOGRAFIA

AA.VV (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vol VI. El Vallès i el Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit.

AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.

ALBERT, E. (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró; pàg. 24.

ALMAGRO, M. Et alií (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona - Madrid.

ANDREU, I; BERNAT, S i COLL, R. (1996): El jaciment del camí de la Mina (Cabrils, el Maresme). Un establiment ibèric de plana del s. IV a. C. a XII Sessió d’Estudis Mataronis (1995). Museu-arxiu de Sta. Maria. Mataró, pp. 25-42.

Anònim (1929). L'ermita de Sant Cristòfol de Cabrils. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 26, pàg. 2.

BALIL, A. (1953). Vilassar de Dalt (Barcelona. Abrigos sepulcrales de los alrededores de Can Boquet N.A.H núm. I. Madrid.

BALIL, A. I RIPOLL E.(1952). Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950 y 1951. Archivo Español de Arqueologia, vol. XXV. Madrid.

BARRAL i ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX - X. Edicions 62. Barcelona.

BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils.

BASSA, O; FARELL, D. I PUJOL, J. (1994). Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, 1994.

BASSOLS, Imma (1996) Projecte d'intervenció arqueològica. Servei d'Arqueologia de Catalunya. Inèdit.

BASSOLS et alií (1997) Darreres descobertes arqueològiques a Cabrils. Ca l'Arrà. Museu Municipal de Cabrils, núm. 3. Cabrils.


PÀGINA 44

BASSOLS, Imma et alií. (1998): Una sitja dels inicis de l'edat del bronze al Camí del Mig (Cabrils), a XIV Sessó d’Estudis Mataronis (1997). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 7 - 24.

BASSOLS, Imma et alií (2001). Una sitja del Bronze inicial a Cabrils (El Maresme, Barcelona), a XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, 10-12 de novembre de 2000.

BENITO i MONCLÚS, Pere (1997) Catàleg de la documentació en pergamí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt. Fons Armengol. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, octubre de 1997. Inèdit.

BENITO i MONCLÚS, Pere (1998). Catàleg de la documentació en pergamí de l'antic Arxiu del Marquesat de Moja conservada a la Biblioteca de Catalunya referent a les senyories de Sant Vicenç i Vilassar. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, octubre de 1998. Inèdit.

BENITO i MONCLÚS, Pere (2001). Catàleg de la documentació en paper del fons del Marquesat de Moja de la Biblioteca de Catalunya referent als castells i jurisdiccions de Vilassar i Sant Vicenç. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, març de 2001. Inèdit.

BONAMUSA, J. (1972). Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme. Cingles, núm. 11, pàg. 8.

BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc – Martín, CEC. Barcelona.

BOSCH, M. (2002). Control de les obres de construcció a la finca Roca Llobatera, dins el jaciment arqueològic: La Llobatera / La Pedrera / Les Vinyes. Cabrils (El Maresme). Memòria arqueològica. Inèdita.

BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.

CALLS, Albert (1993) Museu històric municipal de Ca l’Arrà (Cabrils). La Clau, nov-93 del 12 al 18

CARRERAS CANDI, F (1893). Petit aplech de monografias historicas: lo castell de Bellpuig y la casa d'Altarriba a Vilatorta, lo castell de Besora, Cabrera del Maresme i la quadra d'Estrach. Barcelona.

CASTILLO, Maria Josep (1990). Argentona i Vilassar a cavall de dues èpoques. L’Aixernador. Argentona.

CHECA, Martí i SERRA, Jordi (1994). Aproximació a la funció d’uns hipogeus rurals i urbans a Catalunya. III Jornades d’Arqueologia Industrial a Catalunya. Sabadell, pp. 502-525.


PÀGINA 45

CLARIANA i ROIG, Joan Francesc (2002). La vil·la romana del Sant Crist (El Maresme): interpretació i estudi dels materials recuperats en el curs de la seva destrucció. Laietania núm. 13. Museu de Mataró, pp. 107-157.

COLL, Ramon (1998). La figureta ibèrica de Can Jaumar (Cabrils, El Maresme). Ilturo, 1. Cabrera de Mar, 1998.

COLL, R. Et alií (1993). Una cova-santuari ibèrica en el Maresme: la Cova de les Encantades de Montcabrer. Consideracions preliminars. IX Sessió d'Estudis Mataronins; Mataró, 1992. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró.

COLL, R. Et alií (1994). El santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar. Laietania núm. 9. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pp. 35 - 86.

COLL, R. i CAZORLA, F. (1998). Una cueva-santuario ibérica en el Maresme: la “Cova de les Encantades” del Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona). Actes del Congrés Internacional Els Ibers. Prínceps d’Occident. Estructures de poder en la societat ibèrica, pàg. 275-282. Barcelona, 1998.

COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, 308 p.

COLL, R; JÀRREGA, R i PREVOSTI, M. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica de les campanyes del 1997 i 1999 del projecte científic "Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme). Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar (El Maresme). Servei d'Arqueologia. Barcelona.

COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró.

COROMINAS, Joan (1995) Onomasticon cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Vol. III. Curial Edicions Catalanes. Barcelona, pàg. 14 i 389.

CUADRADA, Coral (1988). El Maresme medieval: les jurisdiccions baronals de Mataró i Sant Vicenç/Vilassar (hàbitat, economia i societat, segles X-XIV). Mataró, 1988.

CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona, vol. II.

ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27).

FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6.


PÀGINA 46

FARELL, David i PINEDA, Oriol (2001). El poblament prehistòric a Cabrera de Mar. Estudi dels jaciments arqueològics. XVII Sessió d’Estudis Mataronins, pàg. 261-270. Museu-Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2001.

FREIXA , M. (2000). La mina vella. Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.

FREIXA , M. (2000). Sitja del Camí del Mig - Torrent del Sant Crist. Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.

GALVANY, J. (1967): Històries i llegendes, a Portantveu de Cabrils, núm. 46. Cabrils, novembre de 1967.

GALBANY; Jordi (1984) Remembrança de la nostra vella font Sagrera. A Butlletí d'Informació municipal, núm. 4, desembre de 1984. Cabrils, pàg. 8.

GARCIA, J (1992). La necrópolis Layetana del "Turó dels Dos Pins" (Cabrera de Mar). Congreso de Arqueología Ibérica. Las Necrópolis (J. Blánquez i V. Antona coords). Varia I Madrid.

GARCIA, J; ZAMORA, D. (1993). La vall de Cabrera de Mar. Un model d'ocupació del territori a la Laietania ibèrica. El poblament ibèric a Catalunya. Actes. Laietania, núm. 8. Mataró.

GARCIA BAUTISTA, Victoria (2005). Inventari de la col·lecció municipal d'obres d'art. Cabrils, Inèdit.

GAVÍN, Josep M. (1991). Inventari d’esglésies, vol 24. Maresme. Editorial Pòrtic. Barcelona.

GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.

GINESTA, S. (1968). El Maresme. Barcelona; pp. 29-30.

GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim (1992). Sant Cristòfol de Cabrils. Catalunya Romànica, vol. XX, El Barcelonès, El Baix Llobregat i El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 483-485.

GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim (2001). L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. La Comarcal. Argentona.

GRUP DE RECERCA D'ARQUEOLOGIA SUBTERRÀNIA DEL MUSEU DE MATARÓ (1981). L'enigma de Sant Cristòfol de Cabrils (El Maresme). Memòria d'activitats de la SAMM. Mataró. Inèdit.

GUARDIOLA, Ll. (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar.


PÀGINA 47

GUERRERO, Lluís i MOLINA, Aida (2002). Nova troballa ibèrica a Cabrils. Revista del Museu núm. 1, juny de 2002, pp. 4-5.

HERRERO, N. (Coord.) 2001. Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge i Universitat Autònoma de Barcelona.

LEÓN, L. (2001). Punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. Parc de la Serralada Litoral.

LLINES, S (1952). La creu de Montcabrer. Estrella de Burriac, núm. 118-119. Cabrera de Mar.

LLINES, J. (1996). El Montcabrer i la història de la creu. Històries i llegendes de Cabrera-I, a El col·leccionable de la Fundació Burriac, núm. 11. Cabrera de Mar, pp.15 – 18.

MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona.

MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona.

MALUQUER, J. (1987). Prehistòria i edat antiga (fins el segle III). Història de Catalunya dirigida per P. Vilar. Barcelona.

MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.

MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): "Arxivo Diocesano de Barcelona" a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167.

MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona.

MARTIN, R. (1963). Poblamiento y demografia ibérica. Problemas de la Prehistoria y de la Arqueologia Catalanas. II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona.

MARTIN i JULIÀ, F. d’A. (1929). Montcabrer. La muntanya i els seus voltants o la cova de les “Bruixes”. La Creu. Butlletí del Centre Excursionista Premià, núm. 31. Premià de Mar, pp. 14-18.

MAS, Mn. J. (1909). La Creu del Mont Cabrer. Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Vol. III. Barcelona, pp. 161-168.

MAS ABRIL, Francesc (1928): La Musa popular. Barcelona.

MIRALLES BRILLAS, F. (1953). Per la història de la Creu de Montcabrer. Estrella de Burriac, núms. 124, 126 i 127. Cabrera de Mar.

MIRÓ, J. (1983). La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi. Laietàia, núm. 2-3. Museu Comarcal del Maresme - Mataró; pàg. 230.


PÀGINA 48

MODOLELL, J.M. (1993). Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de Sant Vicenç. Síntesi històrica. L’Aixernador. Argentona, pp. 277 i ss.

MOLINA, Aída i GUERRERO, Lluís (2003): Pels camins de la història antiga de Cabrils. Ajuntament de Cabrils, Cabrils, 99 pàgs.

OLESTI, O (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I aC.):estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana.

PASCUAL, R. (1977). Las ánforas de la Layetana; dins de Methodes classiques et methodes formelles dans l'etude des amphores, núm. 116-117. Roma (Col. De l'Ecole Française de Rome, 32); pàg. 64.

PELLICER PAGES, J. (1887). Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Mataró.

PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana.

PREVOSTI, Marta (1982). Sobre l'església pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. "Muntanya", Núm. 79, Barcelona maig, pp. 38-40.

PUJOL, J. GARCIA, J. (1994). El poblament ibèric dispers al Maresme central: l'exemple de Can Bada (Mataró), i el procés de romanització des de l'inici de la colonització agrícola fins el naixement d'Iluro. Laietània, 9. Mataró, 1994.

RIBAS, Marià (1926). La creu de Mont-Cabrer. Bloc Mataroní. Mataró.

RIBAS, Marià (1931). El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró.

RIBAS, Marià (1932). Una església mossàrab al Maresme. Almanac del Diari de Mataró. Mataró.

RIBAS, Marià (1932). La necròpolis de Vilassar de Mar. La Paraula Cristiana, núm. 4. Barcelona.

RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17.

RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró.

RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10.

RIBAS, Marià (1948). Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana. MUSEUM. Mataró, pàg. 109.

RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històric - Arqueològica, XII.

RIBAS, Marià i FERRER, Lluís (1960). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Mataró.


PÀGINA 49

RIBAS, Marià i FERRER, Lluís (1963). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme I. Mataró.

RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró.

RIBAS, Marià (1973). Algunos datos interesantes sobre las monedas de Ilduro. Pyrenae, núm. 9. Barcelona.

RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró.

RIBAS, Marià (1976). Les inevitables destruccions arqueològiques, dins Memòria de l'U.D.A.H.U.B. Barcelona.

RIBAS, Marià (1988). Els orígens de Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana, 2ª edició (1ª edició de 1964). Mataró.

RIBAS, M. i COLL, R.(1996). Noves dades sobre les restes ibèriques de Cabrils (El Maresme, Barcelona). Fonaments, 9. Barcelona, 1996, 253-268.

RUBIO DE LA SERNA, J. (1888). Noticia de una necrópolis ante-romana descubierta en Cabrera de Mataró (Barcelona). Madrid; Memorias de la Real Academia de la Historia, XI.

RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.

RUIZ i POZA, Montserrat (1992). Informe de les excavacions arqueològiques d'urgència realitzades al Turó del cementiri, Cabrils. Inèdit.

SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.

SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84.

SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. Inèdita. UB. Barcelona.

SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis, Baetulo-Blanda. Fasc. I. Barcelona.

SERRA RÀFOLS, J. de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. AIEC, volum VIII. Barcelona, pàg. 50.

SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona.


PÀGINA 50

TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). El projecte "Flora amenaçada": Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Ipsa Arca, 3: 21-27.

TARRUELLA, X i GUERRERO, M (2001). Flora amenaçada de la Serralada Litoral. Bioma, 4: 14-17.

TEIXIDOR PLA, Ramon (2002). El Cabrils medieval, a Revista del museu, núm. . Museu Arxiu Municipal de Cabrils, pàg. 6.

TOLRÀ, Jaume (1983). Crònica viva. Butlletí d'informació municipal, núm. 1, II trimestre de 1983, pàg.3. Cabrils.

TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983): Cabrils, el poble i els homes. Oikos Tau. Vilassar de Mar, 240 pàgs.

TOLRÀ i FERRER, Jaume (1998): Cabrils: 175 anys d’història. La Comarcal edicions. Argentona, 271 pàgs.

TORRAS, C.A (1888). Excursió a Argentona, Castell de Burriach y Mont Cabré. Memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. II. Barcelona, pp. 229-237.

TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.

UBACH, Pau (1994). Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona.

VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83.

VILALTA, J. (1984). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. La Clau, núm. 18, Vilassar de Mar.

VILALTA, J. (1984). La creu de Montcabrer. La Clau, núm. 25. Vilassar de Mar, pàg. 11.

VILARDELL, Alex (1988).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.

7.1 ALTRES FONTS

No consta (2000). Segona fase de restauració de l'orgue de l'Església. Fem Cabrils, núm. 3, tercer trimestre de 2000, pàg. 3.


PÀGINA 51

Decret de 14 de març de 1963 núm. 571/63 del Ministerio de Educación y Ciencia.

Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

Projecte Alocs (2005). Al·legacions a l’ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org.

DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.


PÀGINA 52

8 ÍNDEXS D’ELEMENTS FITXATS

8.1 ÍNDEX ALFABÈTIC

NÚM. DENOMINACIÓ CODI ÀMBIT TIPOLOGIA

222 Abric del Bon Repòs 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès

47 Ajuntament 1.1 Patrimoni immoble Edifici

6 Al sud de la població, prop de la riera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

225 Alocar de la riera de Cabrils 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

242 Alocar del torrent de can Mastruc 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès

231 Alzina d'Argentona 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

233 Alzina de Can Barba 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

216 Alzina surera de la Galvanya 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

148 Antiga pedrera 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

129 Aqüeducte de Can Valls 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

128 Aqüeducte de Santa Elena 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

209 Arxiu del Marquès Carles-Tolrà 3.2 Patrimoni documental Fons documental

119 Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona

3.2 Patrimoni documental Fons documental

174 Arxiu documental de Can Vives 3.2 Patrimoni documental Fons documental

169 Arxiu documental de La Concòrdia 3.2 Patrimoni documental Fons documental

197 Arxiu Jutjat de Pau 3.2 Patrimoni documental Fons documental

117 Arxiu Municipal 3.2 Patrimoni documental Fons documental

118 Arxiu Parroquial 3.2 Patrimoni documental Fons documental


PÀGINA 53

141 Barraca de Cal Gras 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

140 Barraca del Camí de la Mina 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

142 Barraca del Carrer dels Melis 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

98 Barri de La Sagrera 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

99 Barri del Sant Crist 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

131 Bassa de Can Roldós 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

135 Ca la Tranquila 1.1 Patrimoni immoble Edifici

39 Ca l'Abellà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

75 Ca l'Abril 1.1 Patrimoni immoble Edifici

60 Ca l'Abrilet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

51 Ca l'Arlot 1.1 Patrimoni immoble Edifici

61 Ca l'Arrà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

182 Ca l'Avi 1.1 Patrimoni immoble Edifici

62 Ca l'Estrany 1.1 Patrimoni immoble Edifici

96 Cal Boter 1.1 Patrimoni immoble Edifici

72 Cal Cabot 1.1 Patrimoni immoble Edifici

63 Cal Cucut 1.1 Patrimoni immoble Edifici

64 Cal Gras 1.1 Patrimoni immoble Edifici

87 Cal Magre 1.1 Patrimoni immoble Edifici

166 Cal Sastre 1.1 Patrimoni immoble Edifici

73 Cal Sastret 1.1 Patrimoni immoble Edifici

28 Camí de la Mina 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

105 Camí de Mataró 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

10 Camí del Cementiri 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

106 Camí del Sant Crist 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

31 Can Amat 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic


PÀGINA 54

81 Can Badia 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

65 Can Barba 1.1 Patrimoni immoble Edifici

83 Can Batalló 1.1 Patrimoni immoble Edifici

74 Can Bergai 1.1 Patrimoni immoble Edifici

85 Can Cabrera 1.1 Patrimoni immoble Edifici

76 Can Cama 1.1 Patrimoni immoble Edifici

179 Can Campins 1.1 Patrimoni immoble Edifici

19 Can Campins I 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

20 Can Campins II 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

35 Can Carbonell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

194 Can Casas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

132 Can Coll 1.1 Patrimoni immoble Edifici

211 Can Cots 1.1 Patrimoni immoble Edifici

69 Can Dalmau 1.1 Patrimoni immoble Edifici

77 Can Dorda 1.1 Patrimoni immoble Edifici

195 Can Figueró 1.1 Patrimoni immoble Edifici

134 Can Finestres 1.1 Patrimoni immoble Edifici

94 Can Francesc Mas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

26 Can Genís 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

136 Can Liu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

97 Can Llorenç 1.1 Patrimoni immoble Edifici

80 Can Manolito 1.1 Patrimoni immoble Edifici

193 Can Martínez Valls 1.1 Patrimoni immoble Edifici

66 Can Mastruc 1.1 Patrimoni immoble Edifici

57 Can Papaloli 1.1 Patrimoni immoble Edifici

67 Can Parera 1.1 Patrimoni immoble Edifici


PÀGINA 55

187 Can Passalaigua 1.1 Patrimoni immoble Edifici

188 Can Passarell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

91 Can Peró 1.1 Patrimoni immoble Edifici

50 Can Pi 1.1 Patrimoni immoble Edifici

89 Can Pons 1.1 Patrimoni immoble Edifici

49 Can Quet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

100 Can Roig 1.1 Patrimoni immoble Edifici

22 Can Roldós 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

82 Can Roldós 1.1 Patrimoni immoble Edifici

78 Can Roure 1.1 Patrimoni immoble Edifici

101 Can Salvi 1.1 Patrimoni immoble Edifici

163 Can Selma 1.1 Patrimoni immoble Edifici

172 Can Serraclara 1.1 Patrimoni immoble Edifici

102 Can Timoteu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

40 Can Tolrà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

37 Can Tosca 1.1 Patrimoni immoble Edifici

79 Can Valls 1.1 Patrimoni immoble Edifici

33 Can Vehils 1.1 Patrimoni immoble Edifici

48 Can Ventura del Vi 1.1 Patrimoni immoble Edifici

90 Can Verivol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

198 Can Villà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

68 Can Vilumara 1.1 Patrimoni immoble Edifici

34 Can Vives 1.1 Patrimoni immoble Edifici

41 Can Xinxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici

30 Capella de Sant Cristòfol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

152 Capella de Santa Elena 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic


PÀGINA 56

183 Carrer Anselm Clavé 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

52 Carrer Lluís Colmenar 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

133 Carrer Sant Jordi 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

167 Carrer Sant Salvador 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

4 Carretera de Vilassar de Mar - Cabrils 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

59 Casa de l'Aigua Picant 1.1 Patrimoni immoble Edifici

185 Casa de Pablo Carles-Tolrà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

181 Casa del carrer de la Sta. Creu, 20 1.1 Patrimoni immoble Edifici


173 Casa del carrer Martínez Valls, 11 1.1 Patrimoni immoble Edifici

93 Casa del Pont 1.1 Patrimoni immoble Edifici

84 Casa Rosada 1.1 Patrimoni immoble Edifici

196 Cases de Can Xarric 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

54 Cases del Passeig de les Palmeres 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

184 Cases del Torrent Roig 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

143 Caseta del Camí de Cabrera 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

241 Castanyer d'Índies de Cabrils 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

44 Castell de Can Jaumar 1.1 Patrimoni immoble Edifici

104 Cau de les Formigues 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

191 Celler d'en Cuduñet 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

45 Cementiri 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

245 Cisterna d'en Muneret 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

164 Col·lecció d'Art de l'Ajuntament 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

200 Col·lecció de rellotges de sol 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

158 Col·lecció del Museu de Cabrils 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

9 Costat oposat al Cementiri 1.4 Patrimoni immoble Jaciment


PÀGINA 57

14 Cova de les Encantades 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

220 Cova de les Encantades o Forat de les Bones Dones

5.1 Patrimoni natural Zones d'interès

190 Coves d'en Muneret 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

170 Creu de Can Passalaigua 2.2 Patrimoni moble Objecte

112 Creu de l'Abella 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

113 Creu de Montcabrer 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

114 Crist del Mujal 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

110 El cabrer 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

24 Entre el Montcabrer i l'autopista 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

7 Entre el Torrent d'en Grau i el de Can Pelat

1.4 Patrimoni immoble Jaciment

53 Escoles Bressol 1.1 Patrimoni immoble Edifici

46 Escoles Tolrà 1.1 Patrimoni immoble Edifici

36 Església parroquial de la Santa Creu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

43 Fàbrica Solé Fabra 1.1 Patrimoni immoble Edifici

189 Festa del Corpus 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

160 Festa dels Tres Tombs 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

115 Festa Major de la Santa Creu 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

159 Festa Major de Santa Elena 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

201 Festival Internacional de Música 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

226 Finca de Can Barba 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès

145 Finestra de l'Hort de les Monges 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

168 Fira Gastronòmica 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

130 Fita amb el terme de Vilassar de Dalt 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

210 Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Genis de Vilassar


137 Fons del Museu - Arxiu de Vilassar de Dalt procedent de Cabrils

2.3 Patrimoni moble Col·lecció


PÀGINA 58

138 Fons del Museu de l'Estampació de Premià de Mar procedent de Cabrils


139 Fons del Museu de Mataró procedent de Cabrils


150 Fons documental de Can Carbonell 3.2 Patrimoni documental Fons documental

247 Fons Moja referit a Cabrils del Castell de Vilassar


246 Fons Moja referit a Cabrils procedent de la Biblioteca de Catalunya


162 Font de Can Manyana 2.1 Patrimoni moble Element urbà

122 Font de la Barretina 2.1 Patrimoni moble Element urbà

124 Font de La Creueta 2.1 Patrimoni moble Element urbà

120 Font de la Plaça 2.1 Patrimoni moble Element urbà

127 Font de Montcabrer 2.1 Patrimoni moble Element urbà

126 Font dels Quatre Camins 2.1 Patrimoni moble Element urbà

121 Font d'en Cosmet 2.1 Patrimoni moble Element urbà

123 Font Sagrera 2.1 Patrimoni moble Element urbà

21 Forn de Can Carbonell 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

244 Forn de la Vinya d'en Fils 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

223 Garrofer de Mataró 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

192 Gegants 2.2 Patrimoni moble Objecte

107 Inici urbanització Sant Crist 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

16 Jaciment de Can Amat 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

3 Jaciment de Can Casi 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

103 Jaciment de Can Mastruc 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

5 Jaciment de Can Vehils 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

1 Jaciment de la Creu de l'Abella 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

236 Jardins de Can Tolrà 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès

237 Jardins del Castell de can Jaumar 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès


PÀGINA 59

38 La Concòrdia 1.1 Patrimoni immoble Edifici

240 La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral


116 La Creueta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

42 La fàbrica Jorba-Martín 1.1 Patrimoni immoble Edifici

125 La Fonteta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

8 La Llobatera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

111 La pastora de Cabrils 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

147 La Pedrera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

175 La Pedrera 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

12 L'Alzina surera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

109 Llegenda de la Creu de l'Abella 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

92 Mas d'Amunt 1.1 Patrimoni immoble Edifici

171 Mas de Baix 1.1 Patrimoni immoble Edifici

70 Mas Grau 1.1 Patrimoni immoble Edifici

56 Mas Maria 1.1 Patrimoni immoble Edifici

186 Midat Mútua 1.1 Patrimoni immoble Edifici

205 Mina Bassa - Canal 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

202 Mina de Ca l'Estrany 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

151 Mina de Can Badia 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

161 Mina de La Pedrera 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

208 Mina del Pantà de Can Tolrà 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

144 Mina del Torrent Roig 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

206 Mina d'en Caliu 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

214 Montcabrer - Turó de l'Infern 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès

156 Monument 11 de setembre 2.1 Patrimoni moble Element urbà

153 Monument a Anselm Clavé 2.1 Patrimoni moble Element urbà


PÀGINA 60

154 Monument a la Trobada de penyes blaugranes

2.1 Patrimoni moble Element urbà

157 Monument als Motius 2.1 Patrimoni moble Element urbà

177 Monument commemoratiu del Mil·lenari 2.1 Patrimoni moble Element urbà

155 Monument Conversa 2.1 Patrimoni moble Element urbà

18 Necròpolis del veïnat del Sant Crist 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

95 Orgue 2.2 Patrimoni moble Objecte

227 Palmera de la Calma 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

149 Pantà de Can Tolrà 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

221 Passeig de les Palmeres de can Tolrà 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

212 Pedra de l'Elefant 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès

58 Pedra d'en Muneret 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

238 Pi de l'avinguda de la Llobatera 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

219 Pi del camí de Cabrera 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

230 Pi gros de can Roldós 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

229 Plàtan de can Llorenç 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

11 Poblat a 200 m del Cementiri 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

71 Pont de les Heures 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

207 Pou de La Selva 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

203 Pou del Roure d'en Vehils 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

88 Rectoria 1.1 Patrimoni immoble Edifici

165 Repartidor d'aigües 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

178 Retaule de Sant Cristòfol 2.2 Patrimoni moble Objecte

13 Roca Llobatera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

234 Roure de Can Barba 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

224 Roure de can Xinxa 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

235 Roure de Catalunya 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics


PÀGINA 61

232 Roures del Maresme 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

15 Sant Cristòfor 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

29 Sitja del Camí del Mig - Torrent del Sant Crist


204 Sitja del repetidor 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

27 Sobre Can Dalmau; Feixes de l'Arlot; Ca l'Abril i Can Xinxa


215 Surera de Burriac 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

213 Teix de la Rectoria 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

199 Terracota ibèrica 2.2 Patrimoni moble Objecte

217 Til·ler de Can Campins 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics

32 Torre de Can Amat 1.1 Patrimoni immoble Edifici

55 Torre de les Aigües 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

86 Torre Larramendi 1.1 Patrimoni immoble Edifici

218 Torre Rocallosa 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès

176 Tresor parroquial 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

25 Turó de Gironella 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

146 Turó de la Cirera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

2 Turó de l'Infern 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

108 Urbanització La Llobera Nord 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

243 Vegetació de la Bassa de Can Jaumar 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès

23 Vessant Oest del Montcabrer 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

17 Vil·la del veïnat del Sant Crist 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

239 Xarxa fluvial de la riera de Cabrils 5.1 Patrimoni natural Zones d'interès

228 Xiprers del Cementiri 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics


PÀGINA 62

8.2 ÍNDEX NUMÈRIC

























PÀGINA 63





26 Can Genis 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

























PÀGINA 64




























PÀGINA 65




























PÀGINA 66





























PÀGINA 67






























PÀGINA 68





























PÀGINA 69




























PÀGINA 70






























PÀGINA 71
























PÀGINA 72

8.3 ÍNDEX TIPOLÒGIC

























PÀGINA 73




























PÀGINA 74




























PÀGINA 75




























PÀGINA 76




























PÀGINA 77







26 Can Genís 1.4 Patrimoni immoble Jaciment






















PÀGINA 78





























PÀGINA 79































PÀGINA 80































PÀGINA 81
























PÀGINA 82

9 ÍNDEX D’ELEMENTS NO FITXATS


E.N.I Can Genis 1.1 Patrimoni immoble Edifici desaparegut

E.N.I El Molí 1.1 Patrimoni immoble Edifici desaparegut

E.N.I Can Màrio 1.1 Patrimoni immoble Edifici desaparegut

E.N.I Can Carlets 1.1 Patrimoni immoble Edifici desaparegut

E.N.I Ca l’Ermengol 1.1 Patrimoni immoble Edifici desaparegut

E.N.I Nau embotelladora 1.1 Patrimoni immoble Edifici poc significatiu

E.N.I Can Francesc Fèlix o Ca la Rosa 1.1 Patrimoni immoble Edifici poc significatiu

E.N.I Can Vilaseca 1.1 Patrimoni immoble Edifici poc significatiu

E.N.I Ca l’Otro 1.1 Patrimoni immoble Edifici desaparegut

E.N.I La Calma 1.1 Patrimoni immoble Edifici poc significatiu

E.N.I Can Blanch 1.1 Patrimoni immoble Edifici poc significatiu

E.N.I Cal Pagès o Cal Pato 1.1 Patrimoni immoble Edifici poc significatiu

E.N.I Cal Bover 1.1 Patrimoni immoble Edifici poc significatiu

E.N.I Cal Vermell 1.1 Patrimoni immoble Edifici poc significatiu

E.N.I Can Virrei 1.1 Patrimoni immoble Edifici poc significatiu

E.N.I Ca l’Ormo 1.1 Patrimoni immoble Edifici poc significatiu

E.N.I Can Costa 1.1 Patrimoni immoble Edifici poc significatiu

E.N.I Torre Filomena 1.1 Patrimoni immoble Edifici poc significatiu

E.N.I Can Barrica 1.1 Patrimoni immoble Edifici poc significatiu

E.N.I Safareig de Can Gil 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

desaparegut

E.N.I Bassa del Molí 1.3 Patrimoni immoble Element desaparegut


PÀGINA 83

arquitectònic

E.N.I Bassa entre Cal Gras i la zona industrial.

1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Safareig de l’Hort de les Monges 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

desaparegut

E.N.I Safareig de la Bòvila 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

desaparegut

E.N.I Pou de Can Ganado 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de Ca l’Estrany 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Bassa i pou de Cal Gras 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de la Gleva 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de la Màquina d’en Mas 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de Can Borges 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de l’IRTA 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de Can Torruella 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de Can Barba 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou del Camí de les Vinyes 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de Can Bergai 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de l’Ullero 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou d’en Gaxas 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de Can Gabernet 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pous de Can Gil 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu


PÀGINA 84

E.N.I Pou de Can Lleuger 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de Ca l’Emilio 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de Picant 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de Medellín 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou Av. Carles - Tolrà / Torrent Roldós


poc significatiu

E.N.I Pou de Can Mas 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou d’en Josep Sauri 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Pou de l’escola l’Olivera 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Repartidor de la Bassa Canal 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Mines i pous de Can Xinxa 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Mina del frontó 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Mina d’en Porcioles 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Mina petita de Can Badia 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Mina de Can Passalaigua o d’en Fontanills


poc significatiu

E.N.I Mina del forn 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Mina Vella 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Mina de Can Valls 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Mina Gran de Can Badia 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Mines de l’Infern d’en Parera 1.3 Patrimoni immoble Element poc significatiu


PÀGINA 85

arquitectònic

E.N.I Cova de Sauló (Camí Font d’en Didol)


poc significatiu

E.N.I Barraca de Vicenç Carnisser 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Coves de sauló d’en Cuduñet 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Barraca del carrer Cau d’en pi 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

colgada

E.N.I Marges de Can Mastruc 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic

poc significatiu

E.N.I Font de Can Coll 2.1 Patrimoni moble Element urbà poc significatiu

E.N.I Font de la Pl. Dels Motius 2.1 Patrimoni moble Element urbà poc significatiu

E.N.I Font del Parc Anselm Clavé 2.1 Patrimoni moble Element urbà poc significatiu

E.N.I Font de la Gleva 2.1 Patrimoni moble Element urbà poc significatiu

E.N.I Col·lecció arqueològica de Miquel Abril

2.3 Patrimoni moble Col·lecció poc significatiu

E.N.I Arxiu de Ca l’Abellà 3.2 Patrimoni documental Fons documental

no localitzat

E.N.I Arxiu de Ca l’Estrany 3.2 Patrimoni documental Fons documental

no localitzat

E.N.I Protocols de Mataró: llibres de notaris de Sant Genís de Vilassar (Arxiu Corona d’Aragó)


poc significatiu

E.N.I La pinta d’or 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral pertany a Cabrera

E.N.I Llegenda del peluts 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral poc significatiu

E.N.I Til·ler de Cal Gras 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics singulars

desaparegut

20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 3

Inventari Patrimoni al de Cabrils -...

Documents

Transcript of Inventari Patrimoni al de Cabrils -...