Índex1- Què s ón les inundac ions ?

2- Quines s ón les s eves c aus es ?

3- Què c a l fer?

4- P er què augmenten?

5- Inundac ions d'a rreu de l món

6- L a R iera de les Arenes

7- L a Riera de l Pa lau

8- R is c os

9- E l Niño i L a Niña

10- Fotos d'a lgunes inundac ions

11- B ibliografia

Què són les inundacions?Què són les inundacions? Una inundac ió o riuada , és un des bordament

d'a igua c om a c ons eqüènc ia de fortes pluges o de l trenc ament (na tura l o no) d'a lgun lloc o te rreny que c onté a igua . Hi ha una inundac ió quan una c as a , un terreny o una regió s 'omple d'a igua i es des borda . E ls rius des bordats provoquen inundac ions .

Quines són les seves causes?Quines són les seves causes? L es princ ipa ls c aus es de les inundac ions fluvia ls

s ón les pluges intens es , e ls vents forts , le s nevades i fins i tot terra trèmols , ts unamis i des bordaments de ls rius , embas s aments , o a ltres c ontenidors d’ a igua .També quan ba ixa amb molta forç a l’ a igua de ls rius i provoc a que e ls te rrenys s ec s s ’ inundin.

(Perill d’inundació)

Què cal fer? Què cal fer? S i abunden pluges :S i abunden pluges :

B us queu re fugi dins un edific i s egur.

Allunyeu-vos de le s rie res , e l mar o zones on hi hagi perill.

No traves s eu una zona inundada , ni a peu ni en c otxe .

Dirig iu-vos a ls punts més a lts de la zona (muntanyes , bos c os , . . . ) .

Amb c otxe , c irc uleu per le s rutes princ ipa ls i autopis tes . S i teniu problemes de vis ibilita t, a tureuvos i indiqueu la vos tra s ituac ió amb triangles d'emergènc ia .

S i s ou a c as a o a un edific i:S i s ou a c as a o a un edific i:

No ba ixeu a ls s oterranis ni us quedeu en zones ba ixes .

No de ixeu fora objec tes o mobles que puguin s er arros s egats per l'a igua .

Tanqueu portes i fines tres .

Col· loqueu e ls objec tes va luos os o perillos os en lloc s a lts i protegits .

Des c onnec teu l'interruptor genera l de l'e lec tric ita t.

Per què augmenten?Per què augmenten? Només es tem a ls inic is de l s egle XXI, però E uropa ja ha

s ofert un c entenar de grans inundac ions .E ls meteoròlegs prediuen un augment en la freqüènc ia d’ aques tes c a tàs trofes perquè e ls fenòmens extrems , c om les pluges torrenc ia ls , e s devindran amb més fac ilita t.

A més a més moltes c iuta ts de l c ontinent s ’ han format a l c os ta t d’ un riu, arribant a l’ extrem de de ixar molt poc es pa i per a que la c iuta t s ’ expande ixi c orrec tament. E n molts c as os , s ’ han e liminat e ls bos c os de ribera , que s ón l’ e lement que atura les riuades .A c aus a de l’ e fec te hivernac le que es tem patint a l nos tre plane ta , e ls pols s ’ e s tan des fent i a ixò provoc a que hi hagi exc es s os s obta ts d’ a igua , c os a que fa que pugi e l nive ll de l mar. A més , la fus ió de ls c as quets polars , l’ a igua de l mar té c ada c op un nive ll de des -s a linitzac ió més a lt , c os a que és preoc upant.

Inundacions arreu del mónInundacions arreu del món E s p a n y a :E s p a n y a :

E l 5 o c t u b r e 18 7 9 . R iu a d a d e S a n t a T e r e s a , a la c o n c a d e l r iu S e g u r a . D e s p r é s d e p lu g e s m o lt a b u n d a n t s a M ú r c ia , A lm e r ia i A la c a n t , a m b q u a n t i t a t s q u e v a n s u p e r a r e ls 6 0 0 m m /h a ( m i l · l ím e t r e s p e r h o r a ) a la c a p ç a le r a d e l G u a d a le n t í , e l r iu v a f e r u n a c r e s c u d a q u e v a a r r ib a r a ls 1. 8 9 0 m /s ³( m e t r e s c ú b ic s p e r s e g o n ) a la c a p i t a l m u r c ia n a i q u e s e s u p o s a q u e v a s u p e r a r e ls 2 . 0 0 0 m /s a O r io la . L a in u n d a c ió v a ³a r r a s a r la V a l l d e l G u a d a le n t í , l ' H o r t a d e M ú r c ia i e l B a ix S e g u r a a m b g r a n s p è r d u e s h u m a n e s i m a t e r ia l s .

A m è r ic a d e l s u d :A m è r ic a d e l s u d :

A U r u g u a i a l ’ a b r i l d e l 19 5 9 h i v a h a v e r le s in u n d a c io n s m é s g r a n s i p e r ju d ic ia ls d e la h is t ò r ia d ’ a q u e s t p a ís .

La Riera de les ArenesLa Riera de les Arenes A c aus a d’ unes

pluges molt fortes e l 25 de s e tembre de 1962 van provoc ar la G ran R iuada que va pas s ar per S ant L lorenç , E gara , le s Arenes , C a n’ Anglada , C an P a le t i le s F onts , on hi havia c ons truc c ions a la vora de la rie ra , que van s er arros s egades .

La Riera del PalauLa Riera del Palau•P odem veure que B a ltas ar Rangon, c ronis ta loc a l, fa re ferènc ia a le s greus inundac ions de ls s egles XIII i XIV dient que la R iera de l P a lau es va tras lladar fins eros ionar i des truir en part « E l Cas te ll» de Terras s a

RiscosRiscos E ls ris c os de les inundac ions s ón: la pèrdua de

biodivers ita t a c aus a de l c anvi c limàtic , uns animals en perill d’ extinc ió, s erien e ls os s os polars , que s ovint es troben a trapats en una plac a de glaç flotant, un a ltre exemple s ón e ls tigres benga la , només en queden uns 3000-4500 per l’ augment de l nive ll de l mar i molts han hagut de migrar a les zones més a ltes i de ixar e ls a iguamolls de B angla Des h.

El Niño i la NiñaEl Niño i la NiñaTant E l N iño c om L a Niña , s ón e ls exemples més evidents de ls c anvis c limàtic s g loba ls , s ent part fonamenta l d'un vas t i c omplex s is tema de fluc tuac ions c limàtiques .E l Niño és un fenomen meteorològic de l'Oc eà P ac ífic , c onegut c ientífic ament c om a E NS O (E l Niño-S outhern Os c illa tion (E l N iño-Os c il· lac ió de l S ud) . P rovoc a danys a tot e l món, a fec tant s obre tot a Amèric a de l S ud, Indonès ia i Aus trà lia . E l N iño és c onegut c om e l període s ec i L a Niña c om e l fred. L a Niña es c arac teritza per temperatures fredes i que es mantenen, s i s e li c ompara amb E l Niño ja que aques t es c arac teritza per temperatures oc eàniques c a lentes s obre la zona equatoria l de l'oc eà P ac ífic .

L a Niña és re fere ix a les c ondic ions c ontràries a les de l Niño, és a dir, temperatures més fredes a les c os tes s ud-americ anes . Normalment, e l fenomen de la Niña s uc c ee ix des prés de l Niño.

F otos d ‘algunes inundacionsF otos d ‘algunes inundacions

BibliografiaBibliografia

http://www.tv3.cat/videos/3838510/Breus-de-medi-ambient

http://ca.wikipedia.org/wiki/Inundaci%C3%B3

http://les_riuades.galeon.com/granriada.htm Escrit per: Rubén Fernández. Curs: 2000- 2001

http://www.ersilia.org/canvi_climatic/quinimpactes.html

Toni Serrano LópezToni Serrano López

Joan Lavaquiol MorgóJoan Lavaquiol Morgó

Aya Oumeima GuedjaliAya Oumeima Guedjali

Aquest treball l'han fet:Aquest treball l'han fet: