-INTRODUCCIÓ:

Un dilluns al matí recordo haver vist a un grup d'amics reunits en un parc jugant amb un conjunt de piles, aquestes es trobaven connectades amb coure cablejat a un petit motor de joguina d'un cotxe teledirigit. Hem va atreure per complet la petit joguina, volia saber com funcionava, però jo tan sols tenia nou anys i no vaig poder. Ara ja sé com funcionen, el que es generava era energia mecànica a partir d'energia elèctrica que transmetia la pila pel cablejat i feia que es mogués el petit motor.

Després, quan vaig complir els dotze anys, va arribar a mi un joc d'imants, eren petites esferes que funcionaven com a enllaç d'un trenca-closques. Jo intentava imaginar-me com funcionaven, com s'atreien, com es repel·lien, però no acabava de trobar la resposta. Així mateix, moltes vegades  qualsevol de nosaltres hem vist a imants atraure i repel·lir objectes i això ens ha pogut crear interès per entendre el seu funcionament.

També sabem que els humans estem connectats a la vibració de la magnetosfera, mitjançant la nostra glàndula pineal, que vibra en les mateixes freqüències en què ho fa el nucli del nostre planeta, sincronitzant els nostres ritmes vitals amb els de la Mare Terra. Però el cos humà també genera la seva pròpia magnetosfera, el camp biomagnètic humà. Aquest té diversos metres de circumferència i es veuria amb la forma d'un vuit.Així doncs, tot i que actualment ja sabem com funcionen els imants, no deixem d'impressionar-nos quan els veiem, com si fossin un espectacle de màgia o alguna classe d'il·lusionisme i és aquí on vull arribar amb el meu projecte.

L'energia que es produeix per la repulsió i l'atracció dels imants pot fer-se servir, la qüestió en si, és com fer que aquesta energia es pugui aprofitar al màxim, com aconseguir crear una font d'energia pura  i fàcil d'emmagatzemar, on el rendiment sigui el millor en comparació a la d'altres processos. Però aquest somni ambiciós no és fàcil d'aconseguir.

A continuació, us vull explicar que a mesura que avancem en el meu projecte podrem comprovar si és possible aconseguir crear un aparell que satisfaci aquestes necessitats abans esmentades, i si no és possible, el perquè d'això.

No obstant, degut a l’extensa profunditat d’aquest tema, he de dir que no entraré en mencions sobre la termodinàmica, l'entropia o sobre els sistemes físics oberts i tancats. Tot i això, el propi sentit comú crec que és prou poderós com per servir-nos de guia e aquest tema, malgrat l'obstinació que continuen tenint algunes persones en els nostres dies.

La idea general és senzilla, per molt que li realitat s'imposi. Consisteix en emprar els camps magnètics generats per imants permanents, o més aviat imants de "llarga durada", per mobilitzar una màquina, i fer-la capaç, no només de generar energia elèctrica, sinó també dotar-la de la impressionant capacitat de sostenir aquesta generació indefinidament, sense cap altra aportació d'energia exterior. Aquesta seria la solució definitiva a tots els nostres problemes energètics. Aquí és on entra en joc l'argument tan utilitzat de les conspiracions: Es diu que, si aquests generadors no s'han estès arreu i ens han alliberat de la tirania del petroli, és perquè hi ha una gran conspiració encarregada de suprimir aquestes tecnologies. Bé, no seré jo qui els intenti

treure aquesta il·lusió però, encara que té cert encant romàntic, és la naturalesa la que realment "conspira" per a que cap d'aquestes màquines hagi demostrat un rendiment que vagi més enllà de l'anècdota.

I es que els fenòmens magnètics van ser coneguts pels antics grecs. Es diu que per primera vegada es van observar a la ciutat de "Magnesia" a Àsia Menor, d'aquí el terme magnetisme. Sabien que certes pedres atreien el ferro i que els trossets de ferro atrets, atreien al seu torn a altres. Aquestes  pedres es van denominar imants naturals.

El primer filòsof que va estudiar el fenomen del magnetisme va ser Tales de Milet, filòsof grec que va viure entre 625 a. C. i 545 a. C. [1] A la Xina, la primera referència a aquest fenomen es troba en un manuscrit del segle IV a. C. titulat Llibre de l'amo de la vall del diable: «La magnetita atreu al ferro cap a si o és atreta per aquest». [2] El primer esment sobre l'atracció d'una agulla apareix en un treball realitzat entre els anys 20 i 100 de nostra era: «la magnetita atreu a l'agulla».

Així doncs, espero que el meu projecte de treball us sigui a tots útil per entendre millor el màgic fenomen del Magnetisme.