Introducció: el sector i les seves empreses Guillem Miralles
description
Transcript of Introducció: el sector i les seves empreses Guillem Miralles
Àrea de Desenvolupament Econòmic i OcupacióServei de Teixit Productiu
1
Introducció: el sector i les seves empresesGuillem Miralles
Sessió formativa Orientacions per a la gestió de empreses de productes alimentaris locals i de
qualitat
21 de juny del 2012
Àrea de Desenvolupament Econòmic i OcupacióServei de Teixit Productiu
2
El sector agroalimentari a Catalunya - Tendències
Les vendes de productes agroalimentaris se situen al voltant del 16% del total de vendes del sector industrial i genera el 13,1% de l’ocupació industrial catalana.
Catalunya és la comunitat autònoma líder pel que fa a vendes (21,77%) i població ocupada (20,43%) en el sector agroalimentari a Espanya sector productiu capdavanter.
Catalunya és, juntament amb el País Basc, la principal demandant de productes alimentaris en termes de despesa per capita.
Les micro i petites empreses agroalimentàries representen el 75% del total d’empreses i generen el 17,8% de l’ocupació industrial en el sector. Les indústries de 100 ocupats o més, amb un escàs 5% dels establiments, generen aprox. el 52’3% d’ocupació.
* Informació amb dades del 2009 extreta del primer capítol del Manual de gestió
Unes quantes dades macroeconòmiques del sector
Àrea de Desenvolupament Econòmic i OcupacióServei de Teixit Productiu
3
El sector agroalimentari a Catalunya - Tendències
Els productes alimentaris locals i de qualitat gaudeixen de renovat prestigiHi ha demanda, hi ha voluntat de protegir-los, formen part d’estratègies promocionals i han entrat a formar part de la
categoria gastronòmica.
Allò que pertany a la terra atrauLa garantia d’origen inspira confiança. Es desitja allò que hi ha poc, la vida urbana ha allunyat el ciutadà de la terra.
Els productes de la terra tenen presència destacada a l’imaginari col·lectiu del consumidor català.
Productes de la terra a la restauració de qualitat El producte amb nom i cognoms afegeix valor a l’oferta culinària. Neixen nombrosos col·lectius de cuiners vinculats a
un territori concret (Vallès, Osona, Ripollès, Garrotxa, etc).
Del colmado gourmet als Mercats de la terraL’oferta de productes locals s’escampa per tots els sectors del petit comerç; va de la botiga de delicatessen al Mercat
de productors, passant per l’agrobotiga, el mercat setmanal, el mercat municipal o la Fira sectorial.
Productes locals a la gran distribucióLa gran distribució està incorporant amb força els productes locals als seus lineals. Però: els volums de producció,
l’estucatge, el packaging, l’etiquetat, la logística de servei, els marges comercials, són esculls sovint insuperables per al petit productor.
* Extret de la ponència introductòria de Pep Palau a la taula rodona del Getting Contacts de la Xarxa Productes de la terra
Tendències del sector agroalimentari local i de qualitat
Àrea de Desenvolupament Econòmic i OcupacióServei de Teixit Productiu
4
Marc reglamentari
• Es considera artesania alimentària l'activitat d'elaboració de productes alimentaris, que complint els requisits assenyalats per aquesta matèria, estan subjectes a unes condicions durant tot el seu procés productiu que garanteixen als consumidors un producte final individualitzat, de bona qualitat i amb característiques diferencials, obtingudes gràcies a les petites produccions controlades per la intervenció personal de l'artesà/ana.
• Decret 285/2006 , de 4 de juliol, pel qual es desenvolupa la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària. (DOGC núm. 4670, 6.7.2006) (Vegeu el títol 5, pàgina 30121).
• L'atorgament es fa a proposta de les entitats de representació i defensa dels artesans/es o bé del DAAM, amb l'informe previ de la Comisssió d'Artesania Alimentària.
• El Diploma de Mestre artesà té validesa indefinida.
Els oficis regulats d'artesania alimentària es podem dividir en dos:
Vinculats al lloc de treball-Melmelades i conserves de fruites-Formatgers
Vinculats al lloc de venda-Cansaladeria i xarcuteria-Forn de pa-Forners-Torrefactor de cafè-Xurrers
L’artesania alimentària
Àrea de Desenvolupament Econòmic i OcupacióServei de Teixit Productiu
5
Marc reglamentari
• El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica és l’Autoritat de control i certificació de la producció agrària ecològica de Catalunya
• La garantia de la certificació
La certificació ecològica garanteix que els productes han estat produïts o elaborats seguint les normes de l’agricultura ecològica, i que han estat controlats en tot el seu procés de producció, elaboració, envasat i comercialització.
• El Sistema de producció agrícola que produeix aliments frescos, saborosos i autèntics, al mateix temps que respecta els cicles vitals dels sistemes naturals(Definició de la Comissió Europea)
• Es prohibeix l’ús dels Organismes Genèticament Modificats (O.G.M)
• Es limita i reglamenta l’ús dels pesticides i fertilitzants sintètics
• Per aconseguir la certificació del CCPAE cal estar inscrit al registre corresponent
La producció ecològica
Àrea de Desenvolupament Econòmic i OcupacióServei de Teixit Productiu
6
• El CCPAE té 24.243 productes agroalimentaris ecològics autoritzats, 3.162 dels quals corresponen al 2011, l qual cosa constata la solidesa del sector ecològic català, que està resistint aquests anys de crisi gràcies a un consum fidel i creixent.
• En volum de facturació, el sector va créixer un +23,53% del 2009 al 2010, passant de 85 milions d’euros a 105 milions d’euros; i els subsectors amb més volum de facturació el 2010 són la vinya i l’elaboració de vins, caves, sidres i altres begudes alcohòliques (18%); la comercialització i distribució (14%); i en tercer lloc, cereals i manipulació, envasament i transformació de grans (12%). El volum de facturació creix en gairebé tots els sectors, llevat del de i fruiters i cítrics, i que el de fruits secs es recupera de la forta baixada de l’any anterior.
Marc reglamentari
La producció ecològica
Dades: CCPAE 2010
Àrea de Desenvolupament Econòmic i OcupacióServei de Teixit Productiu
7
Delimitació d’empresa de productes de la terra
Definició elaborada en els Tallers per a la Realització de Censos Locals, del 2007 en el
marc del treball del projecte pilot Productes de la terra
‘L’empresa de productes alimentaris locals i de qualitat és la que
produeix i/o elabora productes alimentaris que per ells mateixos tenen
un valor afegit lligat al territori i a qualitat, formant part de la
conservació i el manteniment d’un patrimoni i valors culturals, i
contribuint-hi amb processos de producció vinculats a uns
coneixements o habilitats personals i respectuosos amb el medi
ambient’
Aquesta definició és el punt de partida per tal que cada ens local realitzi el cens territorial considerant quines empreses formaran part d’aquest cens
Xarxa Productes de la terra
Àrea de Desenvolupament Econòmic i OcupacióServei de Teixit Productiu
88
El “sector” a la província de Barcelona
Distribució territorial d’empreses (segons el cens provincial 2011)
Berguedà(85
empreses)(10,5%)
Osona(101empreses
)(17%)
Vallès Oriental(59 empreses)
(8%)
Maresme(87 empreses)
(10,3%)
Vallès Occidental
(45 empreses)(6,1%)
Baix Llobregat(27 empreses)
(2,5%)
Garraf(17
empreses)(3,6%)
Alt Penedès(156
empreses)(16,5%)
Anoia(68
empreses)(7,4%)
Bages(34
empreses)(10,6%)
Moianès(60
empreses)(7,7%)
+ 10% empreses
Entre 5 % i 10% empreses
- 5% empreses
Cens provincial 2011: 924 empreses i 1.550 productes
• El 80% són microempreses (d’1 a 5 treballadors)
• El perfil d’empresa és familiar, el titular de la qual és un home entre 35 i 50 anys que no té garantit el relleu del seu negoci i pertany a algun gremi o associació.
• Un 41% de les empreses tenen la voluntat d’ampliar la comercialització i distribució dels seus productes.
• Només un 17% d’empreses han sol·licitat un ajut a l’administració
• Com necessitats formatives, destaquen les de marqueting, producció i noves tecnologies.
• La meitat dels productes tenen pla de traçabilitat
• La majoria de productes tenen sortida tot l’any.
• L’habitual proedència de les matèries primeres és de l’àmbit comarcal.
• L’ús de les noves tecnologies com a eina de treball és aprofitada per un 50% de les empreses
• Els principals canals de venda directa són la botiga, l’explotació, i a través de fires i mercats, mentre que l’agrobotiga és un canal poc explotat.
• La majoria de productes es venen en l’àmbit local, seguit del comarcal i català, mentre que la venda a
l’estat i a l’estranger és molt reduïda.
Actualització Diagnosi 2011
Àrea de Desenvolupament Econòmic i OcupacióServei de Teixit Productiu
99
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Elaborador Productor Productor+Elaborador Nc
2008
2010
Percentatge d’empreses per tipologia
Tipologia d’empresesUn 65% d’empreses del cens són elaboradors
Augmenta el nombre d’empreses
productores del Cens
El “sector” a la província de Barcelona
Actualització Diagnosi 2011
Àrea de Desenvolupament Econòmic i OcupacióServei de Teixit Productiu
1010
Actualització Diagnosi 2011
Ajuts sol·licitats administració
Possessió acreditatiu activitat artesana
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
Ajuts sol·licitats a l'Administració
Local
Ajuts sol·licitats a l'Administració
Autonòmica
No ha sol·licitat ajuts a
l'administració
2008
2010
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
Explotació Comercialització Màrqueting Cultius
10,3
%
2,1%
0,9%
3,9%
8,8%
1,9%
0,9%
3,0% 2008
2010
Destí ajuts administració
Augmenta el % d’empreses de
Producció Ecològica
Més d’un 80% de les empreses no ha sol·licitat ajuts a l’administració
El “sector” a la província de Barcelona
Àrea de Desenvolupament Econòmic i OcupacióServei de Teixit Productiu
1111
Actualització Diagnosi 2011
Ús de les noves tecnologies Motius ús noves tecnologies
0%
5%
10%
15%
20%
Manca de relleu generacional
Manca de formació
Manca d'assessorament
Manca de recolzament de l'administració
pública
Legislació poc flexible
Altres mancances
2008
2010
Mancances del sector
El percentatge d’ús de les noves tecnologies
passa del 30% al gairebé 50%, sobretot utilitzades per gestió i
comercialització
El “sector” a la província de Barcelona
Àrea de Desenvolupament Econòmic i OcupacióServei de Teixit Productiu
12
L’empresa de productes alimentaris i els factors clau del negoci
VISIÓTenir clar el paper que juga el negoci en l’activitat econòmica personal/familiar. És fonamental per donar una dimensió
adequada al negoci i per aconseguir el posicionament del producte.
CONEIXEMENT DEL SECTORCal conèixer el procés productiu artesanal però també altres aspectes com les condicions d’oferta i demanda, els
potencials competidors, les característiques del mercat, els canals de comercialització i altres variables.
PROFESSIONALITZACIÓL’experiència és un punt important però el responsable de l’empresa ha de saber transmetre el producte als clients a
través dels mitjans adequats, amb una perspectiva i implicació professional
GESTIÓ EMPRESARIALÉs essencial per garantir la supervivència en un entorn altament competitiu. La qualitat del producte no és condició
suficient sinó que cal incorporar elements de gestió i innovació al negoci
DIFERENCIACIÓResulta fonamental en un sector en què l’èxit comercial depèn molt de les característiques de la matèria primera però
també del tractament i de la seva imatge.
OFERIR I TRANSMETRE QUALITATLa producció a petita escala no és una condició suficient de qualitat (terme difícil de definit). Per oferir un producte de
qualitat, cal elements intangibles (experiència, interès per fer coses ben fetes) i tangibles (sistemes de traçabilitat, certificacions concretes)