Introducció a la Informació i gestió operativa de la compra venta internacional

INFORMACIÓ I GESTIÓ DE L’OPERATIVA DE LA COMPRA VENTA INTERNACIONAL I

1.- Marc econòmic, polític i jurídic del comerç internacional

Marta Costa Montmany 2016

1.- El comerç interior, exterior i internacional

1.1.- L’origen polític del comerç internacional, com va començar tot?

El comerç internacional ha existit des de temps remots, i sense cap mena de regulació.La revolució industrial va fer que calgués trobar noves sortides a l’augment de la producció, i això es va traduir en el desenvolupament del comerç colonial.El comerç internacional sempre ha anat molt lligat a la política: “el comerç és la continuació de la política per altres mitjans”.



El comerç internacional tracta sobre transaccions econòmiques que es realitzen entre territoris duaners, Estats o Països que mantenen entre ells acords de bilateralitat comercial i les operatives dels quals es gestionen, tramiten i executen sota normes internacionals.



Quan la transacció es realitza dins d’un territori duaner s’anomena: Comerç interior; quan es du a terme entre dos territoris duaners, o entre un resident i un no resident s’anomena: Comerç exterior; i quan es realitza entre dos Estats membres de la Unió Europea es tracta d’Intercanvi de béns entre Estats membres.



El comerç internacional expressa les transaccions que es realitzen entre Països o Estats o territoris que mantenen entre ells acords comercials i que fan operacions subjectes a pautes i normes internacionals.


Fonaments del comerç internacional

- Les transaccions es realitzen segons l’àmbit operatiu: Operacions de Comerç Exterior o amb les d’Intercanvi de Béns entre Estats Membres.

- Els subjectes operatius són empreses privades o públiques que actuen a través dels seus representants legals.

- Es pot realitzar a través de 32 modalitats operatives.



- Hi ha 8 elements que no poden faltar: empresa, mercat, producte, àmbit legal (normatives nacionals i internacionals, documents, Incoterms, contracte internacional de compra-venda), banca, transport, assegurances.

- Al comerç hi arribem després de saber a on s’estan generant necessitats per satisfer-les.


Fonaments del comerç internacional- Les transaccions es gestionen a través d’Estratègies, Polítiques

i Plans d’Acció, usant el seu propi llenguatge comunicacional, escrit, parlat i presencial.

- Per triomfar en aquest àmbit cal ajuntar els recursos de l’empresa amb les Oportunitats, Amenaces i Barreres dels mercats.

- En les transaccions de Comerç internacional participen una sèrie d’organismes i organitzacions nacionals, internacionals, privades o públiques.

- En el disseny operatiu es tenen en compte els mitjans de recolzament nacionals, internacionals, públics i privats.



- Caldrà tenir en compte les barreres al Comerç Internacional i els riscos.

- És fonamental conèixer i usar les fonts d’informació.

- No hi ha dues operacions de Comerç Internacional iguals, per això cal valorar cada cas.



Cal tenir present que la nostra base política és europea, i que és molt més rellevant el que Europa legisla que el que legisla Espanya.


1.2.- Com classifiquem les operacions de comerç internacional?

- Exportació: Sortida des d’un territori duaner amb caràcter temporal o definitiu amb destí final o no a un altre territori duaner de mercaderies, serveis i capitals contra el pagament del seu valor en divises o en compensació.



- Importació: Suposa l’entrada en un territori duaner amb caràcter temporal o definitiu amb destí final o no de mercaderies, serveis i capitals contra el pagament del seu valor en divises o compensació. A més inclou el pagament o dipòsit del seu valor a les duanes (drets aranzelaris + drets fiscals + altres).



- La intermediació: Operació de Trading, on el trader, per tal que l’operació arribi a bon fi per totes les parts, ha de considerar els subjectes operatius (proveïdor i destinatari) el seu client. És el responsable que el flux documental i, en general, l’operatiu, sigui el correcte per evitar riscos i mals entesos.



Cada producte porta un codi aranzelari, per tant tindrà un tractament concret per part de les autoritats administratives de cada país, i hi haurà casos en els que el procés serà més o menys complicat depenent d’aquest codi i de les relacions entre les dos països que facin la transacció.



- L’Expedició: Operació d’intercanvi de béns entre Estats Membres, suposa la sortida des d’un Estat membre amb destí a un altre Estat Membre de mercaderies d’origen comunitari o declarat de lliure pràctica.

- La introducció: Suposa l’entrada de mercaderies d’origen comunitari o declarades de lliure pràctica que entren en un Estat Membre procedents d’un altre Estat Membre.



Quan les operacions d’Intercanvi entre Estats Membres supera els 200.000 € ambos subjectes operatius han de complimentar un document anomenat INTRASTAT.



El tipus de comerç requerit pot ser operat en algunes modalitats operatives que es porten a la pràctica en el comerç int. i que es poden classificar com:1.- Operacions clàssiques: Es paguen en diferents monedes o també anomenades divises.2.- Operacions especials: no hi ha transferències monetàries i sí que hi ha accions com Compensació.



1.- Operacions clàssiques: Les modalitats que adopten poden ser les següents:- Visibles: Quan s’opera amb productes o mercaderies

tangibles.- Invisibles: Quan la transacció es realitza amb serveis o

productes intangibles.- Directa: Quan la transacció es realitza entre els Subjectes

Operatius principals interessats, sense intermediaris.- Indirecta: La transacció es fa amb la participació d’un Trader,

que pot ser financer, comercial, especialista o generalista.



1.- Operacions clàssiques: Les modalitats que adopten poden ser les següents:- En ferm: Quan es coneixen els pactes pel que fa a preus, condicions

d’entrega, dates d’entrega, quantitats, qualitats.- En consignació: Anomenada també venta en destí ja que el preu, les

condicions i forma de pagament, les quantitats es negocien i defineixen en destí.

- Definitiva: Quan la mercaderia surt del seu origen o procedència per no tornar o entra en destí d’on ja no surt.

- Temporal: L’objecte surt del territori d’origen o procedència i pot tornar al mateix en igualtat de condicions en les que va sortir o amb modificació no substancial.



1.- Operacions clàssiques: Les modalitats que adopten poden ser les següents:- En trànsit: L’objecte o causa de transacció pot

travessar altres territoris fins al seu destí final.- Triangulars: Participa un tercer país triangular,

pel qual no necessàriament hi passa la mercaderia, però l’operació es gestiona documentalment.



1.- Operacions especials: Són considerades transaccions proteccionistes, són econòmiques no clàssiques i normalment es fan entre un país ric i un de pobre, sempre i quan no hi hagi convenis bilaterals.


1.3.- Elements participants en el comerç internacional

- Empresa- Mercat- Producte- Àmbit legal- Banca- Transport- Assegurances- Duana



L’empresa: Cal que es faci un auto diagnòstic per veure en quin sector es troba, i si és viable afrontar els reptes dels mercats internacionals.Producte: Haurà d’estar referenciat: Codi de l’empresa, Codi aranzelari o Partida Estadística corresponent, Règim Comercial, etc. Ha de complir els requisits de qualitat tant per la seva sortida a l’exterior com per la seva entrada al territori de destí.



Producte: Ha de respondre a la seva protecció física i jurídica, a les seves Condicions d’Entrega i a les Condicions de venta (Quantitat, qualitats, formes, dates d’entrega, preus, lloc d’entrega, etc) que s’han negociat i pactat.Pel que fa a la seva protecció física caldrà tenir en compte: El producte en sí, envàs, embalatge, manipulació, emmagatzematge, càrrega, descàrrega, estiba, desestiba, transport, supervisió, marcatge.



Mercat: En les exportacions es tindrà en compte el de destí, i en les importacions el d’origen.El més important serà identificar les característiques pròpies de cada mercat:

Perquè s’ha escollit un mercat?

Carac. A tenir en compte

Demandes Barreres Acords de bilateralitat



Mercat: Per tenir èxit en un mercat cal fer un diagnòstic. Cal buscar el mercat que es correspongui amb els recursos de l’empresa a internacionalitzar i veure si estem en el bon camí.



Mercat: Aquí hi ha una taula molt simple per usar en la selecció de mercats:

Recursos de l’empresa Capacitat i potencialitat del mercat

Observacions i puntuacions



Mercat: També caldrà analitzar aquests aspectes del mercat de destí:- Capacitat del mercat- Potencialitat dels mercats- L’accés al mercat- Situació país/mercat- Risc país/mercat mundial- Acords de bilateralitat comercial- Situació política, econòmica, social, tecnològica- Comerç internacional: ofertes, demandes, origen, destí- Infraestructura del comerç exterior.



Mercat: També caldrà analitzar aquests aspectes del mercat de destí:- Infraestructura de duanes- Infraestructura del transport- Infraestructura legal- Infraestructura comercial- Infraestructura dels canals de distribució- Infraestructura de la banca- Comerç exterior i balança comercial amb Espanya- Demografia- Geografia- Hàbits, usos i costums- Idioma, llengües, raça, religions- Concurrència en el mercat



Àmbit legal: Es refereix al marc legal en el que cal operar. Tindrem en compte els següents elements: les normatives nacionals i internacionals, els documents, els Incoterms vigents i els contractes internacionals.- Les normatives nacionals i internacionals que regulen l’operació o

transacció.- Els Incoterms, que fixen les obligacions que contreuen els subjectes

operatius per definir amb claredat les condicions d’entrega. - El contracte internacional de compra venda que determinarà

l’acord per la transacció i els documents, suport de la Gestió Operativa i Documental de les transaccions internacionals.



- Els documents que poden ser classificats de varies formes:- Oficials: Permisos d’exportació = CE; MCI; NOPE, AGREX; AAGE; AAEO;

LE / Permisos d’importació = CI; NOPI; AGRIM; AAI; LI- Comercials o de venda (emesos per l’ofertant): Factura pro forma /

Factura comercial definitiva / Instrument de cobrament o pagament- Verificació o control de mercaderies (emesos per organismes o

organitzacions aliens al beneficiari): Factura Consular / Certificat d’Origen / Factura de Duanes / Certificat de Control de Qualitat / Certificat de fabricació / Certificat de Qualitat de Fabricació / Certificat d’Anàlisis / Certificat de Normalització / Certificat de Conformitat / Certificat de Soivre / Certificat Sanitari / Certificat Fitosanitari / Certificat Veterinari / Certificat de Radioactivitat / Certificat Cites / Certificat de Pesos / Certificat d’emmagatzematge / Certificat d’Inspecció, etc.



- Els documents que poden ser classificats de varies formes:- Altres documents: EUR 1 / EUR 2 / ATR 1 / ATR 3 / Packing list /

Certificat de Preus / Black List / Kösher (Certificat del rabí) / Certificat d’Origen SPF o Formulari A o Form A / Quadern o Carnet ATA, etc.

- Documents del transport: Carta de Port CMR / Carta de Port CIM / Coneixement d’Embarcament Oceànic o Bil of lading o B/L / Coneixement aeri o AWB / Certificat d’Acceptació de Mercaderies: Transport Fluvial / Certificat d’Acceptació de Mercaderies: Transport Lacustre / Certificat d’Acceptació de Mercaderies: Transport Gasoductes / Certificat d’Acceptació de Mercaderies: Transport Oleoductes / Certificat d’Acceptació de Mercaderies: Tracció Animal / Document de TRANSPORT Combinat / Document Universal de Transport / Certificat del Courier o de Missatgeria o Postal / Pòlissa de Fletament



- Els documents que poden ser classificats de varies formes:- Documents de l’assegurança: Pòlissa Ship goods: a; b; c. / Free

particular average: FPA, etc- Documents fiscals: 330 / 349 / C10, etc.- Documents de duana: Exportació: DUA, Doc. De Verificació o

control / Importació: Certificat d’Origen; PL; Doc. De Transport; Doc. De Verificació o control de les mercaderies; DUA, DV1; C10 / Operacions amb països que mantenen Acords Comercials amb la Unió Europea, preferents: EUR 1 i EUR 2.



Banca: En l’operativa internacional hi ha les següents formes de cobrament i pagament:- Ordre de pagament simple- Ordre de pagament contra entrega de documents- Transferència bancària simple- Transferència bancària documentada- Remesa Simple- Remesa Documentària- Xec personal- Xec bancari- Carta de crèdit Comercial o Stand by- Crèdit documentari- Bitllets de Banc estranger



Les condicions de pagament podran ser al comptat, a curt, mig o llarg termini.Els subjectes operatius amb els poders suficients indicaran als seus bancs operatius, les dades fiscals i de localització i els seus números de compte corrent. Donaran als seus bancs les oportunes ordres de cobrament i pagament i fins i tot externalitzaran aquest servei.



Transport: És el trasllat de les mercaderies des d’un punt A, situat en cert país, fins a un altre punt B, situat en un país diferent, efectuat de manera que l’objecte transportat arribi al seu destí “en les condicions del contracte”, sempre derivat d’una operació de compra-venta i, per suposat, utilitzant els mitjans de transport adequats.



Transport: Es regeix per les normes internacionals que tenen en compte:- Característiques dels productes- Especificacions tècniques- Condicionament pel trasllat- Elecció de rutes- Costos- Pesos: Brut, Net- Volum- Selecció del mitjà de transport- Riscos- Assegurances- Càrregues completes- Enviaments parcials- Transbords- Capacitat de la càrrega: Normativa, volum i pes, perillositat



a) Transport marítim, fluvial o lacustre:- Armador: Propietari del vaixell, sol ser una societat.- Capità: Jurídicament és el representant de l’estat de la

bandera del vaixell durant la navegació.- Consignatari: Representant contractat, mitjançant el

pagament d’un cànon estipulat, per un armador perquè atengui el seu vaixell en totes les operacions que es requereixen en un port determinat. També és societat.

- Estibador: Companyia especialitzada en càrrega de les mercaderies als vaixells.

- Fletador: Contracta la utilització d’un vaixell.



a) Transport marítim, fluvial o lacustre:b) Transport terrestre:

- Agència de transport: AT: És la companyia mediadora entre carregadors i transportistes. Com a CARREGADOR davant el transportista i com a TRANSPORTISTA davant el carregador.

- Agència de transport de càrrega fraccionada. ATF- Agència de transport de càrrega completa. ATC.- Centres de Informació i Distribució de Càrregues: Són els

punts de concurrència de carregadors i transportistes perquè es posi en contacte per la negociació directa de les càrregues disponibles.



a) Transport marítim, fluvial o lacustre:b) Transport terrestrec) Transport aeri: IATA: Empresa especialitzada en gestionar els

transports aeris dels seus clients.d) Transport en general:

- Transitari: Empresa, legalment autoritzada, especialitzada en la gestió del transport internacional en perfectes i complertes condicions de qualitat i que inclou el trànsit duaner.

- Consolidat o Grupistes: Empreses especialitzades en l’agrupament de petites quantitats de mercaderia de diversos clients.

- Operador logístic: Empresa de logística que dirigeix i organitza les activitats logístiques dels seus clients com són l’aprovisionament, la distribució, el control inventari i la facturació.



L’empresa hauria de planificar prèviament les activitats de transport a través d’un Pla logístic:- Classificar adequadament els articles en funció de les característiques

logístiques.- Definir quines activitats logístiques necessitarà cada mercaderia.- Programar amb precisió les fases de transport i magatzems.- Situar i dimensionar adequadament els centres logístics (fàbriques,

magatzems, plataformes de distribució).- Dissenyar una xarxa d’informació concebuda de forma que cada persona de

l’empresa tingui accés a la informació en el moment que la necessiti.- Preveure les demandes.- Seguir l’evolució tecnològica de tota l’estructura logística i establir

l’optimització d’aquelles activitats més rellevants:



- Operacions de transport:- Consolidació o agrupatge- Desconsolidació- Organització de rutes

- Operacions auxiliars de transport- Operacions de trànsit- Despatx de Duanes

- Operacions de distribució física- Recepció de les mercaderies- Control de quantitat i qualitat- Classificació i formació de partides- Gestió de pool de paletes- Etiquetatge i mercat de preus- Embalatge- Protecció de càrregues- Pre facturació- Entrega inicial



Les assegurances: La finalitat és respondre a l’assegurat després d’un sinistre de la forma més pròxima possible a la situació anterior de que passés, i si això no és possible, donar-li una compensació econòmica o indemnització que atenuï els efectes del dany. Mai es cobreix el risc total de l’operació.



El contracte de l’assegurança: Una de les parts (Assegurador) a canvi d’un pagament (Prima), s’obliga a satisfer econòmicament (indemnització) a l’altra part (Assegurat) o a un tercer (Beneficiari) en el cas que hi hagi un risc (Fet previsible). El document que reflecteix el contracte s’anomena Pòlissa i s’estableixen els límits de cobertura.



En els elements del contracte cal contemplar elements com els reals (objecte de l’assegurança de persones, coses, risc i prima), els formals (quins objectius s’asseguren, quina és la classe de risc, dia i hora en la que s’inicia el contracte, altres clàusules i la firma) i els personals.En els efectes del contracte cal analitzar les obligacions i els drets tant de l’assegurat com de l’assegurador.En els tipus de pòlisses cal analitzar si són a prima fixa o variable, etc.



Duanes: Oficines públiques normalment situades als ports. Tenen una funció fiscal, on es graven els drets duaners corresponents, i una funció no fiscal, on es controlen les quantitats i qualitats de les mercaderies que entren i surten del territori duaner.Cal tenir en compte: duanes d’origen, de destí, els despatxos, les inspeccions, els documents, la valoració duanera, els impostos, la tramitació, els recintes duaners, dipòsits duaners, i altres.


2.1.- Comerç de productes, serveis i inversions

La internacionalització suposa un major grau d’interdependència i interrelació entre els països. A més d’augmentar el comerç internacional de mercaderies, serveis, capitals, valors i divises, es desenvolupen fluxos de naturalesa física, financera, cultural i la mobilitat de persones, tot això es concreta en operacions d’inversió directa, transferència de tecnologia i d’informació.



El sector serveis té una importància clau per l’economia espanyola, ja que representa aproximadament el 70% del PIB i el treball. És un dels majors exportadors mundial de serveis.



Segons la OMC hi ha 4 tipus de subministrament internacional de serveis:- Transfronterer, venedor i comprador segueixen als seus

respectius països mentre es presta el servei.- Amb desplaçament del comprador per rebre el servei en

el país del venedor (el cas típic del turisme).- Mitjançant establiment permanent del venedor en el país

del comprador- Mitjançant desplaçament de persones físiques des del

país del venedor.



Tot i que el turisme és l’activitat amb més pes dins de la balança de serveis, hi ha altres subsectors que guanyen protagonisme com serveis informàtics, financers o de comunicació.



Pel que fa al turisme cal destacar:1.- El de sol i platja perdrà protagonisme a favor del cultural, urbà i rural.2.- Això potenciarà l’aparició de noves destinacions, i permetrà una distribució geogràfica més homogènia dels fluxos turístics.3.- I també canviarà el component d’estacionalitat.4.- El segment sol i platja apostarà per la qualitat, amb més hotels de 4 i 5 estrelles i per això hi haurà un increment de la despesa mitja per turista.5.- La tendència també passarà per més viatges dels espanyols a l’estranger, per tant el que entra per part del turista quedarà contrarestat pel que surt dels viatgers.



Perspectives de futur del sector exterior: S’espera que les exportacions vagin en augment.I les importacions, tot i ser molt altes actualment, seria bo que experimentessin una frenada per potenciar la productivitat pròpia.El sector salut pot experimentar una crescuda important, sobretot les clíniques privades.



Més del 70% del creixement actual i futur estarà als BRIC: Brasil, Rússia, Índia i Xina, per tant caldrà prestar especial atenció a tots aquests mercats.


2.2.- Relacions comercials per països i sectors

França és el país de la zona euro que més compra a Espanya. I els països en els que més exporta són Alemanya, Itàlia, Portugal, i els Països Baixos. En els que menys s’exporta: Eslovàquia, Eslovènia, Xipre i Luxemburg.Però tal i com s’ha vist en l’anterior paràgraf els països BRICS són el present i el futur.



Les exportacions han estat una de les vies de sortida que han trobat moltes empreses per sobreviure a la crisi econòmica, i per això les exportacions espanyoles han crescut considerablement en els últims anys.



Quins són els producte espanyols que triomfen a l’estranger?Tots els sectors pugen de forma global, excepte el de l’automòbil, amb un marcat protagonisme de les fruites i llegums, maquinària per la indústria i material per la construcció de transport.



Béns d’equip: Aquesta àrea va experimentant importants creixements, en ella s’inclouen maquinària per la indústria, material per la construcció de transport, amb especial rellevància a l’utilitzat a les carreteres, o material per la construcció de vaixells.



Aliments: Els productes de l’hort són dels més venuts a fora, la carn, les begudes i la pesca també presenten bones dades d’exportacions. Aquí cal comentar que Espanya també compra molts productes alimentaris a altres països, especialment begudes.Automòbils: En els últims anys ha registrat importants caigudes, tot i que sembla que lentament va experimentant una recuperació.



Productes químics: Representen un volum molt important d’exportacions, sobretot els medicaments i els plàstics.Tèxtil, calçat i joguines: sembla que les exportacions augmenten, però s’han de contrarestar amb les importacions que també són molt abundants.



Sector energètic: Aquest sector representa una de les grans debilitats d’Espanya, ja que té una gran dependència en productes energètics com petroli i derivats, gas, carbó i electricitat.


3.- Balança de pagaments i altres magnituds macroeconòmiques

La Balança de pagaments és la relació que s’estableix entre els diners que un país concret gasta en altres països i la quantitat que altres països gasten en aquest país.És el document on es recullen totes les transaccions comercials de béns, serveis i capitals que es duen a terme en un país en relació amb la resta del món durant un període de temps determinat.Són els residents del país, empreses i el mateix Estat els que fan aquestes transaccions.



Característiques de La Balança de pagaments: Actualment els països i les seves economies es troben interconnectats amb les d’altres països, mantenint moltíssimes relacions econòmiques i financeres entre ells.Composició de La Balança de Pagaments: Està dividida en subgrups que engloben totes les transaccions dineràries entre el país en qüestió i la resta:- Compte corrent

- Balança comercial- Balança de serveis- Balança de rendes- Balança de transferències

- Compte de capital- Compte financera- Compte d’errors i omissions



Cada un d’aquests subgrups té un saldo determinat que consisteix en la diferència entre els seus ingressos i les despeses generades.És molt important disposar d’aquesta balança on es veu clarament si un país està equilibrat pel que fa a ingressos i pagaments. L’equilibri desitjat seria una balança de pagament igual a zero.



Trets més significatius de la Balança de Pagaments espanyola: - La Balança Comercial és crònicament deficitària pel comportament de la balança industrial i

l’energètica.- La Balança de Serveis té excedent degut al turisme.- La Balança de Rendes és deficitària pel comportament de les rendes de capital.- La Balança de transferències tradicionalment amb excedent ha canviat en els últims anys

per les remeses d’immigrants. - La Balança per compte corrent és gairebé cada any deficitària.- La Balança del compte de capital presenta superàvit gràcies al rebut de la UE.- El compte financer també presenta habitualment superàvit.- L’economia espanyola té la necessitat de financiació al majoria dels anys.- El comerç exterior s’orienta principalment a la UE i les importacions en gran mesura també.- Per norma general Espanya és un país exportador d’aliments i importador de productes

energètics.



El dèficit comercial i energètic mostra les enormes carències de l’economia espanyola: falta de competitivitat i gran dependència energètica exterior.



Indicadors econòmics i financers:Els tipus d’interès marquen la capacitat de finançar-se, quan són molts alts hi ha dificultat per trobar finançament i això impacta en el dèficit.El valor de les monedes també afecta a les exportacions, ja que marcarà el preu i per tant la facilitat o no de poder exportar en un país concret.Aquests elements es reflecteixen a la borsa, i quan són negatius entren menys capitals en un país.



InflacióÉs l’increment del nivell de preus d’una economia, representa una magnitud molt important i es controla des del Banc Central Europeu.AturÉs el pitjor indicador d’Espanya i les perspectives no semblen gaire encoratjadores. Els aturats sense formació seran els que ho tindran més complicat en el futur.



Producte Interior Brut (PIB)És el valor de la producció de tots els béns i serveis finals (no s’inclouen els intermedis per evitar una doble comptabilitat ja que el seu valor s’inclou en el producte final) produïts dins de les fronteres d’una economia (és un concepte de territorialitat i no de nacionalitat), valorats a preu de mercat, en un període determinat (generalment un any).No s’inclouen les transaccions en les que els diners o els béns canvien de mans i no es produeixen béns o serveis. Tot i que sí que s’inclouen les comissions pagades als intermediaris borsaris.Tampoc s’inclouen les importacions.


4.- Els organismes internacionals

Un organisme internacional o organització intergovernamental (OIG) és aquell en el que els seus membres són Estats sobirans o altres organitzacions intergovernamentals, de naturalesa pública.Una organització intergovernamental està subjecta al Dret Públic Internacional, amb personalitat jurídica i plena capacitat d’obrar, formada per acord de diferents Estats per tractar sobre aspectes comuns. Busca elaborar una voluntat jurídica diferent a la dels seus Estats Membres per realitzar les competències que li han estat atribuïdes, aquesta voluntat es pot manifestar a través d’actes unilaterals o mitjançant la concentració de tractats amb altres subjectes de Dret Internacional.



Aquest terme generalment està reservat per les organitzacions intergovernamentals (OIG) com les Nacions Unides, o el Consell d’Europa, o L’Organització Mundial del Comerç (OMC o WTO), els membres de les quals són Estats sobirans o d’altres organitzacions intergovernamentals. Fruit de l’evolució i la globalització també existeixen les Organitzacions Internacionals Privades o Organitzacions No Governamentals (ONG).



Classificació:- En funció de la duració:

- Permanents, ex: ONU- No permanents, quan acabi la seva tasca deixen d’existir.

- Per les seves competències:- Plens: les que tenen plena capacitat d’actuació sobre les matèries delegades

i poden adoptar resolucions al compliments de les quals les parts hi estan obligades, ex: Unió Europea

- Semiplens: Tot i tenir plena capacitat per adoptar resolucions vinculants requereixen la decisió preceptiva prèvia a cada acte dels membres que el composen, ex: OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli).

- De consulta: les seves resolucions no són vinculants i pertanyen a l’àmbit de l’estudi i la reflexió.


4.- Els organismes internacionalsClassificació:- Per raó de la matèria, segons siguin les qüestions que tractin;

- Econòmiques, cultural i altres, ex: CAACI (Conferència d’Autoritats Audiovisuals i Cinematogràfiques d'Iberoamericà).

- Per la serva composició:- Purs: els integrats solament per Estats sobirans, ex: Tribunal Penal Internacional.- Mixtos: a més dels Estats amb veu s’integren altres institucions públiques, ex:

UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’educació, la ciència i la cultura).

- Integrats: en els que participen Estats i altres organismes internacionals, ex: FMI (Fons Monetari Internacional)

- Autònoms: solament composats per organismes internacionals prèviament existents.



Els més importants pel comerç internacional són:- Organització Mundial del Comerç- Fons Monetari Internacional- Banc Mundial



- Organització Mundial del Comerç (OMC), la única organització internacional que s’ocupa de les normes que regeixen el comerç entre països. Els seus pilars han estat negociats i firmats per la majoria dels països que participen en el comerç mundial i ratificats pels seus respectius parlaments. L’objectiu és ajudar als productors de béns i serveis, els exportadors i importadors a dur a terme les seves activitats.



- Fons Monetari Internacional (FMI), el principal organisme mundial de cooperació monetària internacional, integrat per uns 187 països, i on es congreguen gairebé tots els països del món per treballar pel bé comú.

- La seva finalitat bàsica és salvaguardar l’estabilitat del sistema monetari internacional, és a dir, el sistema de tipus de canvi i pagaments internacionals que permet als països adquirir mútuament béns i serveis. Aquesta tasca és essencial per aconseguir el creixement econòmic sostenible i elevar els nivells de vida.


4.- Els organismes internacionals- Fons Monetari Internacional tots els països membres estan representats

en el Directori Executiu de la institució, fòrum en el que poden debatre les conseqüències que tenen les seves polítiques econòmiques a escala nacional, regional i mundial. Les seves principals activitats són:

- Brindar assessorament als països sobre l’adopció de polítiques que poden ajudar-los a prevenir o resoldre crisis financeres, aconseguir estabilitat macroeconòmica, accelerar el creixement econòmic i aliviar la pobresa.

- Oferir als països membres finançament temporal per ajudar-los a resoldre problemes de la balança de pagaments.

- Oferir assistència tècnica i capacitació als països que ho sol·licitin per ajudar-los a desenvolupar les institucions i els coneixements tècnics necessaris per portar a la pràctica polítiques econòmiques sòlides.



Grup Banc Mundial: la principal font d’ajuda multilateral en el món. Concedeix préstecs, donacions, garanties, assessorament en matèria de polítiques i assistència tècnica en els sectors públic i privat.Està composat per cinc institucions: BIRF (Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament), AIF (Associació Internacional de Foment), CFI (Corporació Financera Internacional), OMGI (Organització Multilateral de Garantia d’Inversions) i CIADI (Centre Internacional d’arranjament de diferències relatives a inversions).



El Banc Mundial destina cada any entre 15.000 i 20.000 milions de dòlars als governs dels països en desenvolupament per tal que aquests financin projectes pel desenvolupament econòmic i la reducció de la pobresa. Aquesta quantitat genera aproximadament 20.000 contractes de béns i serveis a l’any per muntants de diferents quantitat.



Per accedir a aquesta informació cal anar a la web de la institució: http://www.worldbank.org on hi ha inf. útil per les empreses que vulguin fer negocis amb el banc. A la secció PROJECTS & OPERATIONS hi ha una base de dades que inclou informació bàsica sobre préstecs i projectes pendents, actius i tancats del Banc fins a la data. A través de l’apartat COUNTRIES també es pot trobar inf. Interessant. Al seleccionar per país es pot accedir a informació relacionada amb l’Estratègia d’Assistència al País (CAS) així com documents de préstec i projectes oberts en aquest país.

http://www.worldbank.org/



Aquests projectes s’executen sovint per part d’empreses del sector privat i constitueixen una atractiva oportunitat de negoci. Algunes característiques principals d’aquest mercat que convé destacar inclouen:- Dimensions del mercat internacional: El mercat dels Organismes multilaterals té una dimensió considerable. Això suposa que des de la perspectiva de la internalització de la PYME, aquest “sector” és una atractiva via de mercat per aquesta.



- Mercat de creixement: La OCDE disposa d’un Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (Comitè DAC) que pretén regular i harmonitzar l’ajuda que es concedeix als països en vies de desenvolupament. Un dels compromisos del 2015 va ser arribar a un percentatge d’ajuda respecte al PIB del 0,7%.

- Competir en mercats amb menor presència de grans empreses multinacionals.


5.- La integració econòmica regional. Principals blocs econòmics

La globalització econòmica implica:- Naixement de grups econòmics de mercat- Deslocalització- Focalització- Perfeccionament dels sistemes logístics- Augment de la demanda interna- Desenvolupament dels mercats intra regionals- Pràctiques d’importacions paral·leles- Fusions d’empreses- Privatitzacions- Estandardització de productes- Canvi en els sistemes de direcció empresarial- Actitud dinàmica i especialitzada de la pyme- Canvi en les migracions comercials- Canvi en els objectius dels països en desenvolupament



La globalització econòmica implica:- Modificació de les polítiques comercials- Redefinició dels acords de bilateralitat comercial- Canvis normatius regulant el lliure comerç- Concepte i normatives sobre origen de les mercaderies- Influència econòmica sobre un fet determinat de repercussions en tot el

panorama econòmic mundial- Augment de la competència estrangera- Major coneixement dels riscos i les seves cobertures- Major atenció a les barreres en el comerç internacional- Major coneixement i aprofitament dels mitjans de recolzament- Major coneixement dels acords preferencials



Avantatges que es deriven d’una estratègia global de l’empresa:- Reducció de costos al passar a economies d’escala- Aprofitament de costos de producció més baixos- Trasllat de la producció a altres llocs que ofereixin millores

productives- Reducció del número de productes, major especialització- Millores tècniques en producció, distribució, posicionament- Amplitud de mercats i noves formes de comercialització- Desenvolupament formatiu- Diversificació dels riscos- Millores competitives



Desavantatges des del punt de vista econòmic comercial:- No adequar els recursos a les oportunitats, amenaces i

barreres dels mercats- Augment de costos en informació- Adequació dels quadres directius i de personal en general- Informatitzar l’empresa, preparant adequadament en la seva

aplicació tota la plantilla- Deslocalització- Augment de l’atur en determinades zones productives- Empobriment econòmic en zones anteriorment productores



Els tipus de mercats que hi ha són:- Mercats en vies de desenvolupament: on l’economia i el desenvolupament

tecnològic és molt baix, la seva demanda és selectiva i per cobrir necessitats fonamentals. Ex: Mèxic, Perú, Bolívia, Marroc, Nigèria, etc.

- Mercats d’incertesa: en els que el seu comportament no està prou definit, podrien ser mercats de venta o d’inversió, ex: Països de l’est d’Europa.

- Mercats dinàmics: Els que es desenvolupen ràpidament en tots els sentits i que generalment tenen una producció dirigida a l’exterior, com Taiwan, Corea, Hong Kong, o Singapur.

- Agrupació de mercats: Els interessos econòmics i polítics han propiciat “Grup Geo Econòmics” que tenen lliure circulació de mercaderies per les seves mercaderies d’origen, i dins d’aquest àmbit actuaran davant de tercers d’una forma harmonitzada. Aquest és el nostre entorn: Unió Europea.



Què són els acords comercials internacionals?1.- Tractat Internacional: Acords polítics o comercials, escrits entre certs subjectes de Dret Internacional i que es troba regit per aquest, que pot constar d’un o varis instruments jurídics connexes, i sent indiferent la seva denominació. Perden vigència per diverses causes. Per tal que un tractat internacional sigui vàlid les dues parts han de tenir la capacitat necessària per concedir tractats, un tractat no seria vàlid si ha existit amenaça o força que violi els principis de Dret Internacional consagrats a la Carta de les Nacions Unides.



Què són els acords comercials internacionals?1.- Tractat Internacional: Les finalitats que persegueixen els Estats quan concerten tractats són il·limitades a la pràctica. Inclouen l’adquisició d’un territori estranger, la cessió de territori propi, la delimitació i rectificació de fronteres, la promesa d’ajuda recíproca, la garantia d’inversions exteriors, l’extracció de persones acusades per algun delicte o condemnades i altres supòsits.Històricament el primer TLC va ser el Tractat franco-britànic de lliure comerç format el 1860 i que va introduir també la clàusula de nació més afavorida (NMF).



Què són els acords comercials internacionals?2.- Multilateralisme: Terme usat en relacions internacionals per referir-se a l’activitat conjunta de varis països sobre una qüestió determinada.Seria equivalent al lliure comerç internacional quan per ex varies nacions defineixen una àrea de lliure intercanvi entre elles i no necessàriament amb la resta de països.- Obligacions de multilateralisme:

- L’obligació general consisteix en que tots els Estats han d’acceptar que la interdependència econòmica existent a nivell mundial impedeixi solucions estrictament unilaterals als problemes econòmics.

- L’obligació més concreta és la de no discriminar entre estrangers, és a dir, tractar igual a tots els estrangers, sigui quin sigui el seu Estat de procedència.



Què són els acords comercials internacionals?2.- Multilateralisme: Terme usat en relacions internacionals per referir-se a l’activitat conjunta de varis països sobre una qüestió determinada.Seria equivalent al lliure comerç internacional.- Obligacions de multilateralisme:

- L’obligació general consisteix en que tots els Estats han d’acceptar que la interdependència econòmica existent a nivell mundial impedeixi solucions estrictament unilaterals als problemes econòmics.

- L’obligació més concreta és la de no discriminar entre estrangers, és a dir, tractar igual a tots els estrangers, sigui quin sigui el seu Estat de procedència.



Exemples d’institucions multilaterals: Organització de les Nacions Unides, Fons Monetari Internacional, Banc Mundial o Organització Mundial de Comerç.El nou multilateralisme d’acord als temps que corren, no ha de ser un sistema fix o unitari, sinó una xarxa flexible, que haurà de maximitzar els punts forts de participants i institucions del sector públic i el sector privat, que estaran interconnectats i l’actuació dels quals a vegades se superposarà. Caldrà anar més enllà de les finances i el comerç i tenir més amplitud de mires i de pensament.



3.- Acords comercials- Cooperació internacional: Associació de varis països per

arribar a determinats objectius comuns que responguin als seus interessos solidaris, sense que afectin essencialment a les seves jurisdiccions d’Estat sobirà.

- D’integració internacional: Unió de varis Estats, acceptant no fer valer unilateralment les seves jurisdiccions i delegant el seu exercici a una autoritat supranacional.



3.- Acords comercials- D’integració internacional:

- Acord comercial preferencial (ACP) s’usa per referir-se a acords preferencials recíprocs en general. La majoria dels acords més recents van més enllà de la reducció aranzelària tradicional i poden incloure esferes normatives sobre el comerç de serveis, la inversió, la propietat intel·lectual, els obstacles tècnics al comerç i la solució de diferències.




- Acord de lliure comerç (ACL) és un acord entre dues o més parts en el que s’eliminen els aranzels i altres obstacles al comerç per la major part o per tot el comerç i cada part manté la seva pròpia estructura aranzelària respecte a tercers.

- Unió duanera (UA) és un acord entre dues o més parts en el que a més d’eliminar-se els aranzels i altres obstacles als comerç, les parts adopten una política comercial comú respecte a tercers, que inclou l’establiment d’un aranzel exterior comú.




- Acords d’abast parcial (AAP) acords en els que les parts s'ofereixen mútuament concessions en un determinat número de productes o sectors.

- Acords d’integració econòmica (AIE) acords sobre el comerç de servei mitjançant els quals dues o més parts s’atorguen mútuament un accés preferencial al mercat.


6.- La Unió Europea

Composada per 27 Estats europeus, la seva Unió va ser establerta amb l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea (TUE), l’1 de novembre de 1993.Ha desenvolupat un sistema jurídic i polític únic al món que desemboca en una peculiar comunitat de Dret, amb una naturalesa jurídica i política molt discutida, tot i que els seus elements fundacionals i la seva evolució històrica, encara oberta, apunten a una especial forma moderna de confederació.



La Unió Europea promou la integració continental mitjançant polítiques comuns que abarquen diferents àmbits d’actuació, en el seu origen essencialment econòmics i progressivament estesos a àmbits indubtablement polítics. Per aconseguir els objectius comuns els Estats membres li atribueixen determinades competències, exercint una sobirania en comú o compartida que es desplega a través de les vies comunitàries.



La Unió Europea és una comunitat política de Dret nascuda per propiciar i acollir la integració i governança en comú dels pobles i dels Estats d’Europa.



La Unió Europea es regeix per un sistema intern en règim de democràcia representativa. I té 7 institucions:- Parlament Europeu- Consell Europeu- Consell- Comissió Europea- Tribunal de Justícia de la Unió Europea- Tribunal de Comptes i Banc Centra Europeu



El Consell Europeu exerceix funcions d’orientació política general i de representació exterior, i nombra als caps de les altes institucions constitucionals; el Parlament Europeu i el Consell exerceixen la potestat legislativa; la Comissió aplica el Dret de la Unió, supervisa el seu compliment i executa les seves polítiques, i li correspon la iniciativa legislativa davant de les Cambres ; el Tribunal de Justícia exerceix les tasques jurisdiccionals supremes en el sistema jurídic comunitari; el Tribunal de Comptes supervisa i controla el bon funcionament i l’adequada administració de les finances i dels fons comunitaris; i el Banc Central Europeu dirigeix i aplica la política monetària única a la zona euro.


6.1- Política comercial comunitària

La Política comercial comunitària es basa en un conjunt de normes uniformes en virtut de la unió duanera i l’aranzel duaner comú i regula les relacions comercials dels Estats membres amb altres països.Els instruments de defensa comercial i d’accés als mercats estan especialment dirigits a protegir a les empreses europees contra els obstacles al comerç.Amb la globalització l’objectiu de la UE és garantir el desenvolupament econòmic del comerç mundial i promoure el seu caràcter equitatiu i sostenible.



La Política comercial comunitària fomenta activament l’obertura a nous mercats i el desenvolupament dels intercanvis en el marc multilateral de l’Organització Mundial de Comerç (OMC).També recolza als països i les regions en desenvolupament, en el marc de les seves relacions bilaterals, amb l’objectiu d’integrar-los en el comerç mundial a través de mesures preferencials.



Una xarxa d’acords: Les normes comercials són multilaterals, però el comerç pròpiament dit és bilateral, ja que es desenvolupa entre un comprador i un venedor, per això al UE ha creat una xarxa d’acords comercials bilaterals amb diferents països de la resta del món.La UE té acords d’associació i cooperació amb els països veïns del mediterrani, amb Rússia i altres repúbliques de l’antiga Unió Soviètica.Però no té acords comercials específics amb Estats Units i Japó, el comerç amb aquests països es canalitza a través dels mecanismes de la OMC, tot i això sí que hi ha acords entre la UE i aquests països per sectors concrets.



Comerç i desenvolupament: La política comercial de la UE està molt vinculada a la política de desenvolupament. Eximeix del pagament de drets la majoria d’importacions procedents dels països en desenvolupament, o els hi aplica un tipus reduït. Pel que fa als 49 països més pobres del món, les seves exportacions (excepte armes) estan exemptes de pagament de drets a l’entrar a la UE.



Comerç i desenvolupament: La UE ha traçat una nova estratègia comercial i de desenvolupament en relació amb els 78 socis d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP), i l’objectiu és aconseguir la seva integració en l’economia mundial. Té també un acord comercial amb Sud Àfrica, que culminarà en el lliure comerç, i també està negociant un acord de lliure comerç amb els sis membres del Consell de Cooperació del Golf: Aràbia Saudí, Bahrain, Emirats Àrabs Units, Kuwait, Oman i Qatar. I té acords amb Mèxic i Xile, i ha intentat negociar la liberalització del comerç amb el Grup Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguay i Urugay).



El Mercat Únic Són transaccions econòmiques que es realitzen dins del territori de la Unió Europea, entre residents de la Unió Europea, amb mercaderies d’origen comunitari declarades de lliure pràctica. Els subjectes Operatius es denominen Expedidor i Introductor o Adquirent. Les operacions es denominen: Expedició i Introducció.



Expedició: La sortida de mercaderies amb destí a la Comunitat Europea amb aquelles altre que, sent originàries d’un tercer país, hagin estat despatxades a lliure pràctica en el territori comunitari.Com es registra una Entrega intracomunitària de Béns? S’anota en el Llibre del Registre de Factures Expedides, identificant al destinatari (client) mitjançant la clau 2 en el camp “Clau Número de Identificació en el país de residència” i els número d’Operador Intracomunitari en el camp “Número d'Identificació Fiscal en el país de residència”.



Entregues intracomunitàries, per tal que les operacions dins de la comunitat no tributin dues vegades o deixin de tributar en ambdós Estats, les entregues intracomunitàries estan exemptes en el país d’entrega (país venedor, Expedidor) quan:- La transmissió la realitza un subjecte actiu- L’adquisició a l’altre Estat membre s’efectua per un altre subjecte

passiu o per una persona jurídica encara que no actuï com a subjecte passiu de l’impost.

- La mercaderia es traslladi efectivament d’un Estat membre a un altre.- Ambdós subjectes passius estiguin identificats a efectes de l’IVA.

L’adquirent ha de tenir un número d’identificació a efecte de l’IVA i proporcionar-lo al venedor perquè aquest pugui aplicar l'exempció.



La introducció: Es refereix a l’entrada en un Estat Membre de mercaderies d’origen comunitari o declarades de lliure pràctica que arriben des d’un altre Estat Membre, amb destí final o no amb caràcter definitiu o temporal, contra el pagament del seu valor en divises, euros, compensació, o sense divises ni euros ni compensació.



Com es registra una Adquisició Intracomunitària de Béns? S’anotarà la factura rebuda del proveïdor estranger en el Llibre de Registre de Factures Rebudes procedint a la seva identificació mitjançant la clau 2 en el camp “Clau Número d'Identificació en el país de residència” i el seu Número d’Operador Intracomunitari en el camp “Número d’Identificació Fiscal en el país de residència”. També caldrà calcular i consignar la quota suportada corresponent a la citada factura, Addicionalment es podrà consignar la quota deduïble que correspongui al camp “Quota Deduïble”.



Per donar fe d’una Operació entre Estats membres cal identificar la figura de L’INTRASTAT que és el document que s’utilitza per la introducció i expedició de mercaderies dins de la Unió Europea. És a dir, s’utilitza pels canvis intracomunitaris.És un informe estadístic relatiu a les entrades i sortides de mercaderies entre els països de la Unió Europea, ja que la constitució del Mercat Únic el 1993 va suposar l’eliminació de les declaracions duaneres entre els Estats membres, i llavors va sorgir la necessitat de crear un nou sistema que proporcionés informació sobre el comerç intracomunitari.



L’INTRASTAT és usat pel govern per analitzar el sistema de comerç del país i avaluar els resultats de l’economia, també permet planificar les necessitats futures d'infraestructures de transport. Les empreses i altres organitzacions usen aquestes estadístiques per avaluar mercats.



Les autoritats nacionals són les encarregades de crear i gestionar un registre d’operadors intracomunitaris compost per expedidors i els destinataris dels béns. Les duanes facilitaran a les autoritats nacionals les estadístiques relatives a les expedicions i arribades de les mercaderies.L’obligació de presentar declaracions estadístiques ve determinada per dos factors:- La naturalesa de l’operador, que és la que determina l’obligació de

subministrar la informació estadística. L’operador serà tota persona física o jurídica que intervé en un intercanvi de béns entre Espanya i un altre Estat membre.

- El volum de comerç intracomunitari, que dins del grup anterior, estableix l’obligació de presentar declaració.



La Unió Europea i les importacionsEs considera despatx duaner de mercaderies el procediment administratiu pel qual l’oficina de duanes verifica el compliment de les formalitat necessàries per destinar les mercaderies a un règim duaner, un d’aquests és el despatx de lliure pràctica. Aquest règim implica que les mercaderies després de pagar el drets aranzelaris que procedeixin i després de l’aplicació de mesures de política comercial, poden circular lliurement i sense control pel territori duaner comunitari, adquirint l’estatut de mercaderia comunitària. En cap cas aquestes mercaderies poden ser consumides si no s’han satisfet els impostos interiors que les graven.



Quan e més de pagar els drets aranzelaris, es paga l’IVA i els Impostos Especials, es diu que la mercaderia es troba despatxada a consum, i pot ser introduïda en els circuits comercials i és possible consumir-la sense cap restricció de naturalesa tributària.

INFORMACIÓ I GESTIÓ DE L’OPERATIVA DE LA COMPRA VENTA INTERNACIONAL I

2.- Barreres i obstacles als intercanvis comercials internacionals

Marta Costa Montmany 2016


Introducció

Les barreres al comerç exterior són una sèrie d’impediments comercials, polítics, duaners, fiscals, tècnics, econòmics, etc, que impedeixen el normal desenvolupament de les transaccions comercials internacionals.


Introducció

La duana és el punt d’entrada física de la mercaderia, i presenta dues funcions:- Fiscal: on es graves els drets duaners

corresponents- No fiscal: on es controlen les quantitats i

qualitats de les mercaderies que entren o surten del territori.


Introducció

Una duana és una oficina pública o institució fiscal establerta generalment a costes i fronteres, per registrar el tràfics internacional de mercaderies que s’importen o exporten en i des d’un país concret, i també cobrar els impostos que estableixen les duanes, així com controlar les qualitats de les mercaderies, objecte de transacció de comerç internacional.


Introducció

Caldrà tenir en compte les duanes d’origen, de destí, els despatxos, les inspeccions, els documents, la valoració duanera, els impostos, la tramitació i els recintes duaners.També cal tenir en compte els Dipòsits duaners, ja que mentre es presenten les mercaderies i fins que no tinguin un destí duaner han de quedar dipositades (això s’anomena Dipòsit temporal) i l’espai habilitat per dipositar aquestes mercaderies és el que es coneix com a Recinte Duaner.El dret de duana rep el nom d’aranzel duaner, i es divideix en partides aranzelàries. Aquests drets són d’ús exclusiu dels governs.


Introducció

Actualment a la duana no solament es devenga i exigeix el pagament dels aranzels sinó també d’impostos directes sobre el consum (valor afegit).No totes les duanes estan habilitades per controlar certificats de tot tipus, per tant abans de “despatxar” en una duana ens haurem d’informar.


Introducció

Es considera un despatx o procediment duaner a la gestió que els operadors realitzen de forma directa o indirecta (a través dels seus representants) davant les oficines duaneres situades en les posicions estratègiques que el país considera pel millor control en l’entrada i sortida de mercaderies, que poden o no estar subjectes a control administratiu o a inspeccions.Per tant són operacions de comerç exterior definides com exportacions o importacions.


Introducció

Què fa falta per realitzar una exportació?- Formulació: La declaració s’haurà de formular

per escrit en el model oficial, Document Únic Duaner (DUA), i s’haurà de complimentar d’acord a les normes dictades a tal efecte.

- Documents que s’han d’unir: Junt amb les declaració d’exportació es presentaran els següents documents:


Introducció

- Factura comercial- Documents relatius al transport- Els corresponents al règim duaner

procedent.- Els necessaris per l’aplicació dels drets

d’exportació o pel càlcul de restitucions o altres quantitats compensatòries i, en general, per l’aplicació de les disposicions que regulen l’exportació.


Introducció

- Compra de documents: En qualsevol Administració de Duanes. DUA (Document Únic Duaner)

- Instruccions per omplir el DUA: Es complimentarà seguint les instruccions de la resolució de 10 d’abril de 2006 (BOE de 1 de maig de 2006) del Departament de Duanes i Impostos Especials.


Introducció

Què fa falta per realitzar una importació?- Formulació: La declaració s’haurà de formular per escrit en el model oficial, Document Únic Duaner (DUA), i s’haurà de complimentar d’acord a les normes dictades a tal efecte.- Documentació que cal unir:

- Factura comercial en base a la qual es declara el Valor en duana de les mercaderies.- Declaració del Valor en Duana de les mercaderies, quan resulti

exigible.


Introducció- Els necessaris per l’aplicació d’un règim aranzelari

preferencial o d’un altre règim diferent del comú aplicable a les mercaderies declarades.

- Els relatius al transport, en el seu cas, i els corresponents al règim duaner anterior.

- El document justificatiu del règim comercial de les mercaderies, quan resulti exigible.

- I en general, tots aquells que siguin precisos per liquidar qualsevol impost o gravamen exigit amb motiu de la importació o per justificar el dret a l’exempció dels mateixos.


Introducció

- Compra de documents: En qualsevol Administració de Duanes. DUA (Document Únic Duaner)

- Instruccions per omplir el DUA: Es complimentarà seguint les instruccions de la resolució de 10 d’abril de 2006 (BOE de 1 de maig de 2006) del Departament de Duanes i Impostos Especials.


Introducció

Règims duaners de la Unió EuropeaPer realitzar un despatx d’importació cal que les mercaderies quedin a disposició de la Duana i que, per tant, hagin estat presentades i situades en aquesta o en un altre lloc designat per les autoritats duaneres o en zona franca.Les mercaderies poden quedar així sotmeses a mesures de vigilància i control, tant fiscal com sanitari o de protecció de flora i fauna, per part de les autoritats fins que es determini el seu estatut duaner.


Introducció

Normalment s’exigiran una sèrie de certificats que hauran de ser entregats amb la declaració a la duana.


Introducció

Els règims de comerç exterior es poden esquematitzar en:1.- Llibertat comercial (vigilància)2.- Restricció comercial (autorització)


IntroduccióTenen la categoria de recintes duaners:- Ports- Aeroports- Terminals interiors de transport per carretera- Terminals interiors de transport per ferrocarril- Dipòsits francs (Magatzem): Algeciras, Alacant, Las Palmas, Madrid,

Màlaga, Pasajes, Santander, Sevilla, Tarragona, Valencia, Villafaría (Burgos), Júndiz (Vitòria), Saragossa.

- Zones franques (Part del territori duaner autoritzat a l’efecte i delimitat): Barcelona, Cadis i Vigo

- Dipòsits duaners (magatzem): On les mercaderies es poden perfeccionar, transformar i manipular un cop obtinguda l’autorització corresponent.


IntroduccióTenen la categoria de recintes duaners:- Magatzems de dipòsit temporal (ADT): Més barats que les terminals, tan

sols poden emmagatzemar, i cal un volum de 2.000 tones en grupatges o 4.000 en altres casos. Armament i tecnologia de doble ús exclosos.

- Recintes autoritzats d’empreses: Empreses amb un volum de tràfic habitual amb tercers països superior a 3.005.060.52 € poden sol·licitar el seu propi recinte, també han d’oferir una garantia i informatitzar la seva gestió i comptabilitat.

- Dipòsits fiscals: Per introduir mercaderies subjectes a II.EE (Supòsits especial) i ultimar-les sense necessitat de pagar fins haver-ho et.

- Magatzems fiscals: Igual que els dipòsits fiscals però solament per emmagatzematge (típic Duty Free dels aeroports).


IntroduccióEls danys que hi puguin haver en aquests recintes duaners corren a càrrec de l’empresa concessionària, no de l’Administració. Les zones franques i els dipòsits francs són àrees exemptes, i tenen les següents avantatges:- Les mercaderies no comunitàries quedem exemptes d’aranzel, IVA o II.EE. I no

s’aplica política comercial (llicències, contingents, quotes).- En exportacions quan s’entra aquí ja es pot fer DUA exportació, si s’ha venut

però no enviat, amb el que es recupera l’IVA i es cobren restitucions.- Règim suspensiu de 6 mesos d’impostos especials.- Permanència il·limitada (excepte en el cas de mercaderies agrícoles que es

beneficien de l’exportació).- Hi poden haver factories (útil per manipular i transformar si es demana

autorització.


Introducció

L’entrada de mercaderies a les àrees exemptes no donarà lloc a la serva presentació davant la duana, encara que la duana de control exigirà una còpia del document de transport amb les dades per la identificació de les mercaderies.Les autoritats podran exigir la constitució d’una garantia quan el deute duaner sigui superior a 500 €.Si se sobrepassen els terminis d'estància, quan existeixin, les autoritats es faran càrrec de les mercaderies i les podran subhastar, destruir, o traslladar a algun lloc sota la seva vigilància amb càrrec a qui les tingui en el seu poder.També l’interessat pot sol·licitar per escrit l’abandonament a favor d’hisenda.


Introducció

Les mercaderies s’han de presentar per:- Qui les hagi introduït en el territori duaner- Qui es faci càrrec de les mercaderies després de la seva

introducció.- Representant d’ambdós:

- Directe: A Espanya, Portugal, Grècia i Itàlia, agent de duanes col·legiat, després de passar un examen.

- Indirecte: Transitari, autoritzat després de la sol·licitud a la duana pertinent.


Introducció

Els interessats poden demanar verbalment i per escrit a les autoritats examinar i agafar proves de la mercaderia per comprovar que és el que han comprat i el seu estat de conservació.Per presentar les mercaderies l’interessat haurà de realitzar una Declaració Sumària en imprès oficial. Es tracta d’una declaració de les mercaderies a la duana que realitza qui les ha transportat o el seu representant.


Introducció

Cal que hi figuri la quantitat, identificació, magnitud de mesura dels bultos, el seu lloc de càrrega i mitjà de transport. Es pot presentar fins al dia laborable següent a l’admissió de les mercaderies:- En paper- Per sistema informatitzat EDI (Electronic data interchange),

identificat mitjançant un codi: Es pot sol·licitar davant la duana en la que es vagi a operar per escrit. Admet les següents respostes:- Error: el rep el missatge i aquest no és vàlid.- Taronja: necessària presentació de documents.- Vermell: Cal la inspecció de la mercaderia.- Verd: S’admet la declaració i s’autoritza el procés.


Introducció

Després de la Declaració Sumària hi ha un termini determinat per obtenir un destí duaner (generalment a través d’un contracte civil de dipòsit i es cobra per la distància).

- 45 dies mercaderies transportades per mar- 20 dies en aeri i terrestre- Il·limitat en dipòsits i zones franques

Si les circumstàncies ho justifiquen les autoritats podran ampliar o escurçar els terminis.


Introducció

Règim duaner d’importació de mercaderies: Un cop introduïda la mercaderia en un recinte importador se li ha de donar un destí a la mercaderia, i hi ha dues opcions: 1.- Importació a lliure pràctica2.- Importació a Consum


Introducció

1.- Importació a lliure pràctica, es caracteritza per:- Abonament de drets de duana- Abonament de possibles accions antidumping o

compensatòries- No s’abonen els impostos indirectes (IVA i II.EE): Les

mercaderies no poden ser objecte de venta en el territori duaner espanyol fins que no es paguin.

L’objectiu és facilitar a les grans empreses les vendes a distribuïdors europeus i estalviar-se comptablement els impostos.


Introducció

2.- Importació a Consum: Es paguen a més els impostos indirectes a tipus de l’Estat per on s’introdueix la mercaderia. En ambdós casos l’importador haurà de presentar una Declaració Duanera a la duna on estigui dipositada la mercaderia. Es presentarà després que hagin arribat les mercaderies, encara que les autoritats puguin senyalar un termini anterior a petició de l’interessat. Pot ser verbal en el cas d’equipatges, mercaderies enviades per particulars o comercials si són enviament esporàdics i d’escàs valor. L’importador, agent de duanes o els seus representants han de presentar una declaració per incloure la mercaderia en un règim duaner, en imprès oficial denominat DUA (Document Únic Administratiu) que consta de varis exemplars.


Introducció

Es pot presentar fins el dia laborable següent a l’admissió de les mercaderies.- En paper- Per sistema informatitzat EDI (Electronic data interchange),

identificat mitjançant un codi: Es pot sol·licitar davant la duana en la que es vagi a operar per escrit. Admet les següents respostes:- Error: Es rep el missatge i aquest no és vàlid- Taronja: Cal presentar els documents en paper- Vermell: Cal la inspecció de la mercaderia i repetir en paper.- Verd: S’admet la declaració i s’autoritza una data (serveix de justificant).


Introducció

Per tant a la duana en paper cal presentar:- Carpeta d’importació- DUA importació (un per producte). Consta de 4

exemplars:- Per la duana d’importació- Per les estadísitques- Per l’interessat- Per aixexar la mercaderia del recinte

- Declaració de valor D.V.1


Introducció

Al DUA s’uniran els següents documents mercantils:- Factura comercial amb relació al contingut (packing list)- Títol de transport- Certificat d’origen- Altres possibles certificats (d’homologació, sanitaris, de règim

comercial...)Es pot rebutjar o sol·licitar que es completin les dades (en un termini de tres mesos màxim). A l’arribar aquí es classifica en un dels filtres de colors ja vistos. Un cop acceptar és numerat per la duana. Aquí és quan sorgeix el naixement de l’obligació duanera.


IntroduccióL’exemplar 9 o l’EDI amb codi justificatiu s’entreguen a l’importador o a l’agent de duanes, que poden retirar la mercaderia del recinte, i després entregar-ho a la Guardia Civil que ho custodia, si han garantit el deute tributari.Aquest seria el procediment habitual, però també hi ha procediments simplificats:- DUA incomplet: Si no sabem totes les dades però si les essencials per calcular

els drets. Haurà de ser subsanat més tard.- Document comercial: Si es realitzen operacions repetitives el valor de les quals

per operació sigui menor a 901,52 € es permet (amb autorització) el despatx amb el document comercial i més tard es presentarà un DUA recapitulatiu.

- Procediment de domiciliació: Aquells amb un volum d’operacions de comerç exterior superior a 3.005.060,52 € amb una executòria impecable poden operar directament des de les seves instal·lacions (comunicant electrònicament el resultat de les operacions) i posteriorment presentar el DUA.


Introducció

Qui pot realitzar declaracions a duana?- Auto despatx: Si és consignatari de la mercaderia

amb el DNI (en persones jurídiques serà l’administrador o un treballador amb poder notarial inscrit en el registre mercantil).

- Representant (cas més habitual): seran els agents i comissionistes de duanes i els transitaris. Cal que estiguin censats i que rebin una autorització de despatx nostra (vàlida en document privat).


Introducció

El règim duaner d’exportació: implica la sortida física de la mercaderia del territori duaner. El més rellevant és que no es paguen drets aranzelaris (excepte en condicions molt especial de desabastiment) ni impostos indirectes (es tornen els suportats).Les mercaderies amb destí a Ceuta, Melilla, i Canàries (aquest per raons fiscals no aplica ni IVA ni IIEE) han de presentar declaració duanera d’exportació.


Introducció

La gestió documental és similar a les importacions (DUA exportació o procediment EDI).El DUA exportació consta dels següents exemplars:- Per la duana d’expedició- Per les estadístiques de comerç exterior- Perquè l’exportador justifiqui aquesta de cara a l’IVA i

impostos especials - Autorització d’embarcament, sortida o aixecament de

la mercaderia


Introducció

Junt amb aquests documents també es presentaran els documents mercantils presents (relació de contingut, carta de port..) prestant atenció a les autoritzacions d’exportació, si fossin necessàries.La factura s’ha de declarar sempre amb valor FOB per raons estadístiques, encara que en realitat se n’utilitzi un altre.És possible que també hagi de presentar un altre tipus de certificats (autorització administrativa, NOPE, fitosanitaris...)Existeixen els mateixos filtres verd, taronja, i vermell que en importació.Si la duana de sortida comprova que hi ha menys mercaderies que les declarades, ho anotarà en el DUA i informarà a la duana d'exportació.


IntroduccióBarreres en el comerç internacional:1.- Barreres normatives: Les normes que imposa el govern d’un país per permetre l’accés al seu mercat intern de mercaderies procedents d’altres països, amb diferents finalitats com:

- Recaudatòries: En aquest cas imposa impostos i pagament de drets als agents econòmics per la hisenda pública.

- De protecció al consumidor: quan el consum o ús d’un producte i / o servei pot danyar la salut corporal, intel·lectual o moral de la població.

- De protecció a la indústria o economia nacional- De protecció al patrimoni cultural del país.- De conservació del medi ambient físic.- Per evitar la contaminació visual o auditiva.


Introducció

Barreres en el comerç internacional:2.- Barreres comercials: Les dues condicions per parlar de barreres comercials són que existeixi una mesura oficial i que comporti efectes restrictius sobre el comerç, és a dir que hi hagi un tracte discriminatori per part d’algun agent que intervingui en el procés d’homologació o certificació dels béns o serveis afectats per aquesta barrera.Les raons per la seva existència són històriques respecte als requisits considerats necessaris per protegir la seguretat, la salut i el medi ambient; i també les diferències històriques respecte el desenvolupament de les normes tècniques i dels diferents procediments que cal seguir per la realització d’assajos tècnics, certificacions i homologacions.


Introducció

Barreres en el comerç internacional:2.- Barreres comercials: L’objectiu principal és impedir la importació de certes mercaderies, ja sigui per equilibrar la balança comercial del país, per protegir la producció nacional o per incrementar els intercanvis comercials entre un grup determinat de països.Cal que les empreses s’informin bé sobre les barreres comercials en els països objectius a exportar i que valorin els costos d’adaptació, i si són capaces de superar-les.


Introducció

Barreres en el comerç internacional:2.- Les Barreres comercials es poden classificar en:

- Locals- Sectorials- Nacionals- Regionals supranacionals (tan sols un grup de països)- Internacionals


Introducció

Barreres en el comerç internacional:3.- Barreres físiques, culturals i econòmiques:

- Legals: Sorgeixen d’una disposició de l’autoritat (poder executiu).

- Econòmiques: Es relacionen amb el baix poder adquisitiu dels consumidors dels productes que desitgen exportar.

- Culturals: Impedeixen total o parcialment la comercialització en determinats productes.


Introducció

Barreres en el comerç internacional:4.- Barreres Governamentals: defineixen com els obstacles que imposen els governs dels diferents països per evitar o limitar l’entrada de béns o serveis provinents de l’estranger mitjançant l’establiment i l’aplicació de normes i estratègies. Els objectius dels països en fer-ho són:- Protegir la seva plana industrial- Protegir als ciutadans de productes o serveis que puguin danyar la

seva salut.- Sancionar la falta de reciprocitat i/o pràctiques comercials deslleials

d’altres països.- Com a mesura de pressió cap a països amb menys capacitat

negociadora.


Introducció

D’una forma més generalista els governs solen imposar 3 classes de barreres al comerç exterior que en funció de la seva naturalesa poden ser:- Aranzelàries- No aranzelàries- Mesures de defensa comercial

2.- Barreres i obstacles als intercanvis comercials internacionals1.- Barreres aranzelàries

L’Aranzel és un impost que paga un bé quan entra en el mercat d’un país; sol ser un % sobre el valor CIF del bé. És una quantitat precisa i que està definida amb exactitud per la totalitat dels béns a l’aranzel del país i té una relació directa amb la classificació aranzelària del producte.Ex: vins espanyols a Brasil


1.1- Aranzel de duanes

Els aranzels tenen com a finalitat impedir l’ingrés de determinades mercaderies i/o serveis en un país mitjançant l’establiment d'impostos a la importació, ja que quan més alt sigui el muntant dels aranzels serà més difícil que entrin productes d’altres països. Aquesta quantitat incideix en els costos d’importació, i els trasllada als preus dels productes i els eleva.



Un aranzel en sentit genèric és una relació o llista de coses o catàleg de productes o serveis amb els seus respectius preus. Qualsevol aranzel ha de complir tres condicions:1.- Ha de ser senzill d’interpretar per qualsevol de les parts que intervé.2.- Ha de ser precís per tal que cada producte, mercaderia o actuació, solament es pugui identificar i classificar (i per tant pagar o tributar) per un únic concepte.3.- Ha de ser objectiu, de manera que les seves descripcions siguin independents de la condició dels declarants.



L’Aranzel de duanes és la publicació on es recullen les descripcions que permeten classificar totes les mercaderies i determinar els seus corresponents tipus impositius.


1.2- Tipus de drets aranzelaris

Actualment qualsevol impost està determinat per la següent fórmula:Base imposable + tipus aplicable = Quota a pagarA les duanes la base imposable es correspon amb el Valor en duana de la mercaderia i el tipus impositiu aplicable és l’aranzel que li correspon a una mercaderia concreta i amb un origen determinat.



Els drets de duanes es determinen sobre la premissa d’aplicar un tipus concret a cada classe de producte, el que fa que la classificació de les mercaderies tingui molta importància, ja que segons la partida aranzelària determinada les correspondrà un tipus impositiu o un altre.Actualment a la Unió Europea hi ha varis Tipus de Drets Aranzelaris:1.- AD-Valorem: consisteixen en un percentatge sobre el valor de la mercaderia. És la forma de tipus impositiu més comú. En aquest cas la Base imposable ve constituïda pel valor en duana.Ex: La partida 8703.32.19.00 (automòbils nous amb una cilindrada superior a 1.500 cm3 però inferior o igual a 2.500 cm3) té un aranzel del 10%. Per una mercaderia amb valor CIF (cost, assegurança i flete) de 1.500 € el dret d’aranzel seria: 1.500 * 10% = 150 €



2.- Específics: En aquest cas el tipus s’aplica sobre una unitat de compte relacionada directament amb la quantitat de producte que s’importa com per ex. Pes net, nombre d’unitats, etc.EX: La partida 0407.11.00.00 (Ous fecundats per incubació de la gallina de l’espècie Gallus domesticus), té un aranzel de 35 € per cada 1.000 unitats. Per una importació de 15.000 ous el dret d’aranzel seria: El nombre d’unitats = 15.000 / 1.000 = 15, per tant 15 * 25 € = 525 €


1.2- Tipus de drets aranzelaris3.- Mixtos: dreta formats per un dret Ad-valoren més un dret específic (cas més normal) o per varis drets específics (casos extraordinaris). En aquests supòsits el dret final aplicable és la suma dels drets presos de forma individual.EX: Partida 1702.50.00.00 (fructosa químicament pura), té un aranzel del 16€ + 50,7 € per hectoquilogram net de matèria seca. Per una importació de 500 kg de matèria seca de fructosa pura amb un valor CIF de 2.000 € el dret d’aranzel seria: - Primer caldria calcular el component Ad-Valorem: 2.000 * 16% = 320 €- Després caldria calcular el component específic: El nombre d’unitats seria:

500/100 = 5 i 5 * 50,7 = 253,5 €- L’importa total a pagar seria la suma dels dos components: 320 € + 253,5 € =

573,5 €4.- Compostos: S’estableixen dos o més grups de tipus impositius però únicament se n’aplica un d’ells.


1.3- Extensions o bonificacions: incondicionades i condicionades

Sobre els drets de normal aplicació, hi ha una sèrie de mesures que permeten disminuir el dret aplicable normal o fins i tot reduir-lo totalment. A la pràctica fan que els drets normals solament s’apliquin a un nombre reduït d’ocasions i per uns determinats països.



Totes aquestes reduccions poden suposar ampliar el marge de benefici, per tant cal intentar conèixer-les. En tots aquests casos estem substituint el dret normal aplicable a tercers països per altres drets inferiors i gairebé sempre cal complir una sèrie de requisits per poder-se’n beneficiar. Les reduccions aranzelàries més importants són:- Contingents aranzelaris- Suspensions aranzelàries- Franquícies- Sistema de preferències generalitzades-spg- Acords preferencials



1.- Contingent aranzelari: consisteix en permetre la importació d’una quantitat determinada d’una mercaderia originària d’un o varis països per un període específic de temps amb un dret d’aranzel nul o inferior a l’establert amb caràcter general.Hi ha dos tipus de contingents, uns que es controlen pel departament de duanes i uns altres pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.Pàgines web per ampliar inf:http://ec.europa.eu/taxation_customs/dds/cgi-bin/qotquer?

http://www.comercio.mityc.es/comercio/bienvenido/Comercio+Exterior/Politica+Comercial/Medidas+arancelarias/consultascontingentes.htm

http://ec.europa.eu/taxation_customs/dds/cgi-bin/qotquer






2.- Suspensions aranzelàries: durant un període de temps es redueixen o es deixen d’aplicar els drets aranzelaris normals d’importació. Pagines web per ampliar inf:http://www.comercio.mityc.es/comercio/bienvenido/Comercio+Exterior/Politica+Comercial/Medidas+arancelarias/consultasuspensiones.htmhttp://ec.europa.eu/taxation_customs/dds/sushome_es.htm

http://www.comercio.mityc.es/comercio/bienvenido/Comercio+Exterior/Politica+Comercial/Medidas+arancelarias/consultasuspensiones.htm




http://ec.europa.eu/taxation_customs/dds/sushome_es.htm

http://ec.europa.eu/taxation_customs/dds/sushome_es.htm



3.- Franquícies: són unes exempcions dels drets d’importació o exportació per unes determinades mercaderies que normalment estarien subjectes a drets d’aranzel. Aquestes, a diferència de les dues anteriors tenen un caràcter definitiu.4.- El sistema de preferències generalitzades SPG: La Unió Europea té establert aquest sistema que ofereix aranzels més baixos en els importacions d’un gran nombre de productes. Actualment s’aplica a 176 països i territoris. Es concedeix de manera unilateral per la UE, sense contrapartida dels països beneficiats. Aquest sistema es ve aplicant des del 1971.El Reglament 800/2008 de la Comissió està publicat en el DO L-214 de 9 d’agost de 2008http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2008:211:0001:0039:ES:PDF

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2008:211:0001:0039:ES:PDF

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2008:211:0001:0039:ES:PDF



Els productes es classifiquen com a sensibles o no sensibles segons si existeix una producció similar a la UE i la incidència que pugui tenir la importació d’aquests productes.Ex: les figues, les pinyes, els alvocats, les mandarines i clementines estan considerades com a productes sensibles, i els pistatxos, nous de macadàmia, pinyons o pomelos són considerats no sensibles.Webs amb més informació:http://www.comercio.es/NR/exeres/A7373130-2C41-4BAF-96A0-DB7F1BAD1C9B,frameless.htmhttp://ec.europa.eu/trade/issues/global/gsp/pr201004_es.htmhttp://europa.eu/legislation_summaries/external_trade/cx0003_eshtm

http://www.comercio.es/NR/exeres/A7373130-2C41-4BAF-96A0-DB7F1BAD1C9B,frameless.htm

http://www.comercio.es/NR/exeres/A7373130-2C41-4BAF-96A0-DB7F1BAD1C9B,frameless.htm

http://ec.europa.eu/trade/issues/global/gsp/pr201004_es.htm

http://europa.eu/legislation_summaries/external_trade/cx0003_eshtm

http://europa.eu/legislation_summaries/external_trade/cx0003_eshtm



5.- Acords comercials: Actualment la UE té acords de lliure comerç amb l’Espai Econòmic Europeu (EEE) que l’integren la Unió Europea, Islàndia, Noruega i Liechtenstein. També hi ha acords d’unió duanera (implica una mateixa tarifa exterior comú i la supressió dels drets aplicables entre els Estats que la formen). Aquests acords impliquen concessions recíproques amb:



- Andorra: pels productes dels capítols 25 a 97 de l’aranzel, pels productes dels capítols 1 a 24 (menys el tabac) hi ha un acord preferencial unilateral.

- San Marino: per tots els productes menys els considerats dins de l’acord CECA (del carbó i de l’acer).

- Turquia: per tots els productes industrials menys els considerats dins de l’acord CECA. Pels productes agrícoles existeix un acord preferencial recíproc.



La Unió Europea també té acords preferencials amb els següents països mediterranis:- Argèlia- Egipte- Israel- Jordània- Líban- Marroc- Síria- Tunísia- Amb els territoris ocupats de la Franja de Gaza i la de Cisjordània



Dins de la política de recolzament als Balcans Occidentals es van firmar Acords preferencials unilaterals amb:- Albània- Bòsnia-Hercegovina- Macedònia- Croàcia- Sèrbia- Moldàvia- Kosovo- Montenegro



També hi ha acords preferencials amb:- Suïssa (Que no es va voler adherir a la EEE)- Xile- Islàndia- Illes Feroes- Mèxic- Noruega- Sud Àfrica- I des de l’1 de juliol de 2011 és aplicable un acord

preferencial amb Corea del Sud.



També cal senyalar les preferències unilaterals atorgades dins de l’anomenat acord EPA que es concedeix als països que formen part del grup ACP (Àfrica, Carib, Pacífic i territoris d’ultramar) per tots els productes industrials i una gran part dels productes agrícoles. Actualment ja s’aplica el del Carib (CARIFORUM), Àfrica general i Pacífic.També hi ha preferències atorgades als productes originaris de Ceuta i Melilla que tenen exempció de drets a la seva entrada a la UE.I també hi ha les preferències atorgades de manera unilateral al Sistema de Preferències Generalitzades – SPG.



Cal esmentar la sèrie de supòsits de suspensió de les obligacions duaneres:- Per règims Duaner Econòmic s’entén:

- 1 Dipòsit Duaner- 2 Perfeccionament actiu i passiu- 3 Transformació sota control duaner- 4 Importació temporal

Tenen l’avantatge que aquí les mercaderies entren en territori duaner amb suspensió de drets aranzelaris, IVA i II.EE.Per acollir-se a aquest règim cal:1.- Concessió d’autorització per l’autoritat duanera, on s’indicaran les condicions d’utilització. S’informarà a aquesta de qualsevol canvi que li afecti.2.- Oferir garanties financeres i comercials de la bona marxa de les operacions.3.- Quedar les operacions sota vigilància de la duana.4.- Les autoritats duaneres podran exigir l’aplicació de procediment informàtic.



Anem a definir els 4 règims duaners:1.- Dipòsit duaner: Essencialment permetrà l'emmagatzement de mercaderies no comunitàries sense estar subjectes a drets d’importació ni mesures de política comercial.Solament es permeten manipulacions usuals com conservació, millorar la qualitat o presentació o preparar la seva distribució.Per dipòsit s'entén tot magatzem en sentit ampli on puguin emmagatzemar-se mercaderies per temps limitat i sota control de la duana.Pot ser públic o privat segons qui el gestioni.



Segons el tipus de responsabilitat existeixen varis tipus de dipòsits duaners:- Tipus A: Dipòsit públic d’emmagatzement sota responsabilitat del

dipositari.- Tipus B: Dipòsit públic d’emmagatzement sota responsabilitat del

dipositant.- Tipus C: Dipòsit privat en que el dipositari i dipositant són la mateixa

persona, sense que hagi de ser el propietari de la mercaderia.- Tipus D: Com el tipus C però les mercaderies i valor en duana s’han

reconegut i admès abans de la seva inclusió.- Tipus E: Dipòsit privat situat a les instal·lacions del titular.- Tipus F: Quan el règim de dipòsit és gestionat per l’autoritat duanera (no

existeixen a Espanya).



2.- Perfeccionament actiu i passiu- Perfeccionament actiu: La seva funció és permetre a les empreses

importar mercaderies sense drets o cupons per la seva transformació i posterior exportació (serien mercaderies no comunitaritzades – sistema de suspensió- o en lliure pràctica –sistema de reintegrament)

Les operacions autoritzades són: - Elaboració, muntatge, adaptació de mercaderies- Transformació- Reparació, restauració i posada a punt de mercaderies- Utilització d’eines o matèries necessàries per l’elaboració del

producte final però que no queden afegides al producte final.



2.- Perfeccionament actiu i passiu- Perfeccionament actiu: Aquest règim compren 2

sistemes: Suspensió i reintegrament.- Suspensió: 2 modalitats usuals

- Compensació per equivalència: s’importen les mercaderies i es re exporten els Productes compensadors obtinguts a partir de mercaderies equivalents a les importades.

- Exportació anticipada: exportació dels productes compensadors per obtenir autorització per la importació de les mercaderies beneficiàries del règim.



2.- Perfeccionament actiu i passiu- Perfeccionament actiu: Aquest règim

compren 2 sistemes: Suspensió i reintegrament.

- Reintegrament: poc utilitzat. S’importen pagant els drets i impostos a lliure pràctica i a l’exportar els Productes compensadors es demana el seu reemborsament.



2.- Perfeccionament actiu i passiu- Perfeccionament passiu: És l’invers de l’actiu,

es permet exportar fora del territori duaner una mercaderia per transformar-la i re importar-la de nou.



3.- Transformació sota control duaner: S’introdueixen mercaderies no comunitàries, s’elaboren modificant la seva espècie o estat i es despatxa en duanes amb els drets aplicables al producte resultant (que tindrà una categoria diferent o serà de menor quantitat si s’ha refinat).4.- Importació temporal: Permet l’ús (no el consum) en el territori duaner de mercaderies no comunitaritzades (exempció total o parcial de drets d’importació o política comercial) i la seva posterior re exportació sense patir canvis.



Els països han definit llocs estratègics que permeten la dinamització del seu comerç internacional mitjançant la supressió dels drets aranzelaris i altres traves que limitin el comerç: zones franques o dipòsits. Si es tracta de mercaderies no comunitàries, no estaran sotmeses a drets d’importació ni a mesures de política comercial, i si són comunitàries agrícoles, per les que una regulació específica ho hagi previst, es beneficiaran, per la seva entrada en aquestes zones, de les mesures relacionades en principi amb l’exportació.El marc normatiu actual contempla per igual les Zones i els Dipòsits Francs. La única diferencia és en la seva definició en la que s’anomena “parts” a les Zones i “locals” als Dipòsits.



L’ús d’aquestes zones comporta facilitats duaneres, ja que l’entrada de mercaderies en aquestes zones no ocasionarà la presentació d’una declaració duanera, excepte en tres casos:- Quan es cancel·li un règim duaner.- Si s’ha concedit una devolució o condonació de

drets d’importació.- Pel pagament anticipat de restitucions a

l’exportació.



Les transformacions i manipulacions que es facin en el seu interior tenen formalitats duaneres més simplificades o reduïdes en comparació amb les aplicables en les altres parts del territori duaner.A més les mercaderies introduïdes poden obtenir una sèrie de beneficis en funció del seu origen:- A les mercaderies d’importació no s’hi aplicaran drets d’importació,

impostos interiors (IVA, II.EE), ni mesures de política comercial.- Les mercaderies comunitàries agrícoles poden obtenir el

cobrament anticipat de les restitucions a l’exportació.- Les demés mercaderies comunitàries poden obtenir determinats

beneficis fiscals en algunes operacions intracomunitàries.



Les zones franques que hi ha actualment a Espanya estan constituïdes a Barcelona, Cadis, Vigo i les Palmes de Gran Canària.Els dipòsits francs estan ubicats a: Algeciras, Alacant, Bilbao, Cartagena, Gijón, La Corunya, Les Palmes de Gran Canària, Madrid-Aeroport. Màlaga, Pasajes, Santander, Sevilla, Tarragona, València, Villafría (Burgos) i Saragossa.


2.- Barreres no aranzelàries2.1.- Què són?

Són les disposicions governamentals que obstrueixen l’ingrés de mercaderies a un país determinat posant com a requisit per deixar-les entrar que els productes i serveix compleixin amb determinades regles o que reuneixin certes característiques.En Podem destacar:- Restriccions quantitatives- Barreres tècniques que suposen un augment de costos- Restriccions d’accés al mercat



Des d’un punt de vista oficial podem classificar les barreres no aranzelàries de la següent manera:1.- Administració de llicències d’importació2.- Preus mínims d’entrada3.- Restriccions a l’exportació de matèries primes4.- Prohibicions d’importació de certs productes5.- Requisits d’etiquetat6.- Barreres tècniques7.- Barreres sanitàries i fitosanitàries8.- Normes de contingut local9.- Empreses comercials de l’Estat10.- Discriminacions a l’accés de compres públiques11.- Falta de protecció de drets de propietat intel·lectual i industrial (incloent D.O. I indicacions geogràfiques)12.- Altres barreres no aranzelàries



També es poden establir barreres a les importacions:- Quotes d’Importació: quantitats màximes de cert tipus de

mercaderies que un país ha determinat admissible importar d’un altre país o regió.

- Boicot: negativa per part d’un país o varis de comprar o vendre cert tipus de mercaderies a un altre país, per tal de pressionar a cert país perquè realitzi concessions i accions a l’àmbit internacional o intern.

- Bloqueig: acció política, militar i comercial agressiva que impedeix a un país relacions comercials amb altres països de forma unilateral.

Algunes d’aquestes barreres són “polítiques” com per exemple la relacions comercials entre E.E.U.U. I Cuba.



En altres casos les barreres barregen elements polítics amb elements de protecció comercial o legislacions.El primer que caldria fer és anar a les institucions de recolzament per tal de rebre un assessorament en els aspectes fonamentals que l’exportador ha de conèixer:- Localització del codi aranzelari- Busca en el seu país de destí d’exportació de les tres limitacions que

es poden trobar (aranzels, contingents i procediments d’entrada).- Informació específica sobre procediment d’entrada i despatx de

duanes que cal complir, amés d’aquelles específicament senyalades pel comprador.


2.2.- Tipus de Barreres no aranzelàries

Barreres tècniques: Reglamentació d’àmbit estatal que pot suposar una obstaculització actual o potencial a l’intercanvi comercial. Poden ser de varis tipus:- Mesures de normalització (reglaments tècnics, normes i procediments

d’avaluació de la conformitat).- Mesures sanitàries i fitosanitàries- Reglaments d’envasos o de components químics, etc.Les restriccions innecessàries derivades de mesures de normalització s’anomenen obstacles tècnics al comerç internacional.Incloem com a Barreres Tècniques al producte les normes tècniques, reglamentacions comercials, procediments de certificació o homologació com a elements claus.La barreres tècniques poden ser molt diferents d’un sector a un altre.



Barreres tècniques: Reglamentació d’àmbit estatal que pot suposar una obstaculització actual o potencial a l’intercanvi comercial. Poden ser de varis tipus:- Mesures de normalització (reglaments tècnics, normes i

procediments d’avaluació de la conformitat).- Mesures sanitàries i fitosanitàries- Reglaments d’envasos o de components químics, etc.Les restriccions innecessàries derivades de mesures de normalització s’anomenen obstacles tècnics al comerç internacional.



- Certificació: procediment mitjançant el qual un proveïdor dona garanties que un producte, procés o servei compleix amb els requisits especificats. La certificació del producte suposa una garantia de l’organisme que emet la certificació.

- Organisme de certificació: Organisme imparcial, públic o privat que té la competència i la fiabilitat necessàries per administrar un sistema de certificació.

- Homologació: Aprovació oficial d’un producte, procés o servei, realitzada per un òrgan legal que tingui aquesta facultat per adquisició reglamentària.

- Entitats d’acreditació: Entitats privades sense ànim de lucre amb personalitat jurídica pròpia, i la serva finalitat és acreditar en l’àmbit d’un país a:- Els ents que actuen en el camp voluntari de la qualitat (organismes de certificació,

laboratoris d’assaig, entitats, auditories i d’inspecció.- Els ents que actuen en l’àmbit reglamentari (organismes de control i verificacions

ambientals)



Hi ha tres mesures de normalització:1.- Reglaments tècnics: S’estableixen les característiques d’un producte o els processos i mètodes de producció, amb inclusió de les disposicions administratives aplicables, i de compliment obligat.2.- Norma: És aprovada per una institució reconeguda que preveu, per un ús comú i repetit, regles, directrius o característiques pels productes o els processos i mètodes de producció connexes i que no és obligatòria.3.- Procediment per l'avaluació de la conformitat: és tot procediment utilitzat, directa o indirectament, per determinar que es compleixen les prescripcions pertinents dels reglaments tècnics o normes.



Els reglaments tècnicsL’acord de OMC sobre obstacles tècnics al comerç internacional requereix a cada país membre identificar una agència nacional de consulta per la investigació de les regulacions tècniques. (Responsable d’assegurar-se que qualsevol investigació en regulacions tècniques nacionals està contestada adequadament). La llista d’agències nacionals es pot trobar a la següent web:http://docsonline.wto.org/gen_home.asp

http://docsonline.wto.org/gen_home.asp



Normes o estàndards aplicables actualment: En alguns casos es refereixen a les característiques del productes i també als mètodes d’elaboració. Per aconseguir informació sobre els estàndards aplicables actualment:- Agències nacionals d'estandardització: per norma general disposen d’un

centre d’informació. Tenen col·leccions d’estàndards nacionals, regionals i internacionals. Els exemplars d’estàndards no se solen distribuir lliurement.

- Internet: Cada vegada més agències usen aquest mitjà per vendre i distribuir la informació. La xarxa World Standard Services Network (WSSN) és una xarxa dels llocs de les organitzacions d’estàndards al voltant del món. A través de la web http://www.wssn.net proporcionen informació en l'estandardització nacional i les activitats i serveis relacionats.

http://www.wssn.net/



Procediment per l’Avaluació de Conformitat en un sector regulat obligatori: Cal contactar amb l’agència nacional, i aquesta ha de poder aconseguir la informació que es necessita en regulacions i procediments tècnics d’avaluació de la conformitat de les altres parts en el mercat destí.També es pot contactar directament amb l’agència nacional de mercat objectiu que ha de donar informació sobre procediments d’avaluació de la conformitat així com dels organismes avaluadors autoritzats. Podem localitzar aquestes agències a la web de la ISO http://www.iso.org així com de ITC (Directori del món de les organitzacions que s’ocupen dels estàndards, les regulacions tècniques, les mesures sanitàries i fitosanitàries, etiquetat de l’eco, gerència de la qualitat i acreditació: http://www.intracen.org

http://www.iso.org/

http://www.intracen.org/



Procediment per l’Avaluació de Conformitat en un sector regulat voluntari:- Certificació del producte: Implica l’aplicació d’un certificat o una

marca per demostrar que un producte específic compleix un sistema definit de requisits per aquest producte, especificats generalment en un estàndard. Aquesta marca es troba normalment en el producte empaquetat. Es pot obtenir informació a través de l’agència nacional per l’acreditació, que pot proporcionar la informació sobre els organismes certificadors Web del fòrum internacional de l’acreditació: http://www.iaf.org o a ITC (Directori del món de les organitzacions que s’ocupen d’estàndards, les regulacions tècniques, les mesures sanitàries i fitosanitàries, etiquetat de l’eco, gerència de qualitat i acreditació (http://intracen.org)

http://www.iaf.org/

http://intracen.org/



Procediment per l’Avaluació de Conformitat en un sector regulat voluntari:- Certificació d’un sistema: Prova la capacitat d’una empresa o

organització de proveir de forma regular els productes que compleixen el requisits fixats.

- La informació a Internet: A Europa cal destacar la base de dades de TICQA, que conté informació d’uns 3.200 organismes d’avaluació de la conformitat que s’ocupen de la calibració, certificació, inspecció a Europa (http://www.ticqa.eotc.be). La informació sobre procediments nacionals i internacionals d’avaluació de la conformitat es pot trobar a la web del National Institute of Standards and Technology (http://ts.nist.gov/ts/htdocs/210/gsig/assessment.htm) o a la web de l’institut American National Standard (http://www.ansi.org)

http://www.ticqa.eotc.be/

http://ts.nist.gov/ts/htdocs/210/gsig/assessment.htm

http://www.ansi.org/



Els passos que caldrà que fem com a exportadors són:- Consultar amb les institucions qui ens podria assessorar de forma adequada.- Consultar amb l’associació sectorial en cas que n’hi hagi, ho podem

consultar a la Cambra de Comerç o a L’ICEX.- Si els problemes de certificació i homologació són importants es pot dirigir la

consulta directament al departament d’homologació i certificació de L’ICEX.- També es pot fer la consulta a la OFCOMES (Oficines comercials de les

Ambaixades d’Espanya) en el país de destí.- En el cas que es aquest país concret existeixin tècnics de comerç exterior de

la Cambra de Comerç o de la Institució de Promoció de Comerç Exterior de la Comunitat Autònoma, poden ser de gran utilitat.


3.- Mesures de defensa comercials

Tenen com a objectiu que els intercanvis comercials entre països es desenvolupin en el marc de pràctiques reals. És possible atorgar a determinats productes una protecció comercial mitjançant mesures de defensa comercial, per això la UE està sempre atenta.Les mesures de defensa comercial són:- Les mesures antidumping (vendre un producte per sota del

seu preu normal)- Les mesures antisubsidis- Les mesures de salvaguarda



- Mesures antidumping: Segons la OMC es considera que un producte és objecte de dumping quan el preu d’exportació del país exportador a la Comunitat és inferior al preu comparable d’un producte similar en el mercat domèstic i en el transcurs d’operacions comercials normals.

- Si es detecta caldrà presentar denúncia a la Comissió i s’iniciarà una investigació que pot finalitzar amb l’aplicació de determinades mesures.



- Mesures antisubsidis: Es considera que hi ha subvenció si hi ha recolzament financer per part de les autoritats públiques i això constitueix una clara avantatge comercial al país exportador.

- Segons la OMC hi ha un acord que preveu que un país pugui utilitzar el procediment de solució de diferències de la OMC per tractar d’aconseguir la supressió de la subvenció o l’eliminació dels seus efectes desfavorables, o que el país pugui iniciar la seva pròpia investigació i aplicar fermament drets especials “compensatoris” a les importacions subvencionades que puguin causar un perjudici als productes nacionals.



- Mesures de salvaguarda: Mesura temporal de restricció d’accés a un mercat de determinats productes, quan les importacions han augmentat en quantitats i condicions tals que causen, o amenacen de causar, un dany important a la producció nacional de béns similars o directament competidors.

Moltes gràcies per la vostra atenció!

Marta Costa MontmanyMarketing per tu, creant marketing a mida

Tel. 696 85 70 52http://marketingpertu.com

www.facebook.com/Marketingpertu@Marketingpertu

http://www.slideshare.net/marketingpertu

*Bibliografia: “Información y gestión operativa de la compraventa internacional” - ADAMS

http://marketingpertu.com/

http://marketingpertu.com/



Introducció a la Informació i gestió operativa de la compra venta internacional

Business

Transcript of Introducció a la Informació i gestió operativa de la compra venta internacional