Introducció general per al professorat sobre l’ús del ...

Curs LINGUA LATINA: Material per al professorat

Índex Índex ............................................................................................................................. 271 Introducció general per al professorat sobre l’ús del mètode Örberg........................... 273

Material de l’alumnat ............................................................................................... 273 Ús del llibre de lectura i del llibre d’exercicis.......................................................... 273 Planificació d’una lliçó tipus amb el FR i Ex Lat..................................................... 274

Ús del dossier “QUADERN D’ADAPATACIÓ PER 1r DE BATXILLERAT”......... 276 La distribució per temes ........................................................................................... 276 Apartats del dossier “QUADERN D’ADAPATACIÓ PER 1r DE BATXILLERAT”.................................................................................................................................. 276

Programacions de la matèria Llatí de 1r de batxillerat amb el llibre “Lingua Latina per se illustrata: FAMILIA ROMANA” de Hans H. Örberg ............................................... 278

Introducció................................................................................................................ 278 Objectius................................................................................................................... 278 Continguts per crèdits /avaluacions.......................................................................... 279 Procediments ............................................................................................................ 282 Valors ....................................................................................................................... 283 Planificació del treball a l’aula. ................................................................................ 283

Ús del dossier “QUADERN D’ADAPATACIÓ PER 2n DE BATXILLERAT”........ 285 La connexió de 2n amb 1r de batxillerat .................................................................. 285 La Guia general dels temes 11 a 18 (cap XXI a XXXIII) ........................................ 285

Programacions de la matèria Llatí de 2n de batxillerat amb el llibre “Lingua Latina per se illustrata: FAMILIA ROMANA” de Hans H. Örberg ............................................... 288

Objectius generals .................................................................................................... 288 Continguts del conceptes i procediments per crèdits / avaluacions ......................... 289 Continguts de procediment....................................................................................... 292 Fonts d’avaluació...................................................................................................... 292 Annex 1: Model de prova per 1r de Batx. a partir del Familia Romana .................. 293 Annex 2: Material a disposició de l’alumne............................................................ 295

Taula d’abreviacions..................................................................................................... 296

271


272


Introducció general per al professorat sobre l’ús del mètode Örberg

Material de l’alumnat L’alumnat disposarà del següent material per al seguiment del mètode Örberg per a 1r de batxillerat:

a) - El llibre de lectura i exercicis LINGUA LATINA PER SE ILLUSTRATA PARS I “FAMILIA ROMANA” - El llibre d’exercicis complementaris LINGUA LATINA PER SE ILLUSTRATA “EXERCITIA LATINA I”1

b) El dossier “QUADERN D’ADAPATACIÓ PER 1r DE BATXILLERAT” Els llibres de l’apartat a) són disponibles per a la compra i la comanda a diferents pàgines Web. Les més operatives per al professorat de Catalunya i Espanya en general són: www.culturaclasica.es www.lingua-latina.dk EL preu dels dos llibres a data de juny de 2007 oscil·la entre els 21 i els 25 €, segons la quantitat de material adquirit. S’ha de tenir en compte que aquest material servirà per 1r i 2n de Batxillerat. El dossier de l’apartat b) forma part del material didàctic de la Llicència Retribuïda i es pot trobar a les pàgines del Departament d’Educació pertinents.2 Ús del llibre de lectura i del llibre d’exercicis El llibre FAMILIA ROMANA (FR)3 i el de EXERCITIA LATINA I 4consten de 35 capítols, la lectura i gramàtica dels quals són suficients, amb escreix, per assolir els objectius de coneixement de llengua llatina que s’exigeixen al conjunt del batxillerat. La programació de 1r de Batxillerat s’ha fet amb els vint primers capítols. És possible arribar al capítol XX amb tres setmanals a 1r de Batxillerat? A hores d’ara es fa realment difícil. Però no hi ha cap problema si no s’hi arriba: al quart crèdit de 2n de Batxillerat es continua allà on es va deixar. S’ha d’entendre que si s’ha arribat al capítol XIV ja es dominen àmpliament tota la flexió nominal, el pronom relatiu, l’anafòric īs ea id, el present / imperatiu, l’oració passiva, l’oració d’infinitiu, entre d’altres continguts gramaticals, ja que l’ús continu de la llengua et familiaritza amb multitud de partícules, conjuncions i adverbis que són un obstacles per als alumnes que no estan habituats a veure i llegir gaires textos llatins.

1 Veure bibliografia general 2 WWW.xtec.cat /Formació /llicències Retribuïdes 2006-2007. Títol de la Llicència: Aplicació del mètode natura a la didàctica del llatí 3 Des d’ara el llibre LINGUA LATINA PER SE ILLUSTRATA PARS I “FAMILIA ROMANA l’abreugem amb les sigles FR. Veure taula d’abreviacions 4 Des d’ara l’abreugem Ex Lat. Veure taula d’abreviacions

273

http://www.culturaclasica.es/

http://www.lingua-latina.dk/

http://www.xtec.cat/


Planificació d’una lliçó tipus amb el FR i Ex Lat El mètode del llibre FR és eminentment oral i de lectura. Vet aquí alguns consell per planificar una lliçó tipus i treure-ne més profit a cada capítol: 1r.Observar atentament la il·lustració que encapçala cada capítol. Es convida a l’alumne que observi atentament la il·lustració. Hom li pot preguntar quines paraules coneix per descriure alguns dels objecte o persones que hi són representats. Es comenta l’escena o la figura representada i s’aprofita per introduir l’argument del capítol que és a punt de ser llegit. 2n. La lectura del capítol. Cada capítol està dividit en dos o tres lliçons (lectiones), assenyalades per les xifres romanes I, II, III al marge del text, i la secció final de GRAMATICA LATINA. Les línies del text són numerades, de cinc en cinc, amb xifres aràbigues. L’extensió de cada lectio està pensada per omplir una hora de classe. El professor ha de llegir cada passatge de la lectio, en veu alta i de forma expressiva. Si es desitja es pot demanar a un alumne que torni a llegir el mateix fragment amb l’entonació adequada: és un procediment que es pot emprar, de tant en tant, per evitar que el caràcter repetitiu del mètode resulti perjudicial i provoqui una falta de motivació. El professor ha de ser capaç de llegir captivant, ni massa ràpid ni massa lent. L’actio, és a dir, la manera de declamar, no l’oblidem, era potser un dels aspectes més acurats de la retòrica antiga. Per recobrar el sentit d’una literatura concebuda per ser recitada, i no solament llegida, com era la literatura antiga, cal que es llegeixi bé. 3r. La comprensió del text. Ens hem d’assegurar que, per mitjà del context i les notes marginals, totes les paraules i frases del text llegit s’hagin entès. Per comprovar-ho es poden fer preguntes en català o llatí sobre el fragment tractat. Per exemple, si som al capítol IX, les qüestions podrien ser: Quis est vir quī in campō ambulat? Estne solus in campō? Quot ovēs habet pāstor? Num omnēs ovēs albae sunt? Les respostes a qüestions d’aquesta classe ens podran fer entendre si els alumnes han comprès bé el text. 4t. Explicacions ad hoc. És precís donar gaires explicacions gramaticals i lèxiques a mida que s’avança en la lectura? S’ha de cridar l’atenció sobre les notes al marge que ajuden a la intel·lecció directa del text i a l’assimilació de vocabulari. Ara bé, en l’exemple del cap. IX s’introdueix el concepte de declinació i es comencen a declinar noms de la 3ª declinació amb adjectius de la 1ª classe en us a um. És millor deixar la total sistematització per a la secció GRAMATICA LATINA de final del capítol, i només cridar l’atenció sobre aquests aspectes nous fent preguntes del tipus: Quina forma de l’adjectiu correspondrà a ovibus? Resposta albīs; a ovium? ....albārum, etc. Aquests exercicis tenen l’avantatge de familiaritzar els alumnes amb les noves desinències i practicar allò que ja s’ha adquirit. 5è. La traducció del text. El mètode no està pensat perquè l’alumne hagi de traduir el text a la pròpia llengua, dita vernacla o vehicular, sinó perquè el comprengui directament i assimili el lèxic i la fraseologia llatina als continguts que s’expressen. La traducció només es suggereix com exercici de comprensió o recensió. Per exemple es pot demanar a l’alumne: “Imagina’t que algú que no sàpiga llatí et pregunta què hi ha escrit en aquestes línies: Com se les traduiràs?”. En cas que hi hagi cap dubte sobre si el text s’ha entès o no es recomana tornar a la lectura expressiva o a les explicacions en llatí. Per exemple al cap. IX, 1-9, Pāstor et ovēs, si hi ha cap dificultat, el professor podria endegar una explicació com aquesta: Iūlius habet pāstorem; ecce pāstor. Iūlius est dominus huius pāstoris. Pāstor est in campō. Cum eō sunt canis et ovēs. 6è Els Exercitia de cada lectio. Un cop acabada la lectura comprensiva i les remarques gramaticals de la lectio, l’alumne haurà de fer, a classe o a casa, individualment, els

274


exercicis del quadern EXERCITIA LATINA 1 que hi pertoquen. Precisament al “Quadern d’adaptació” es proposen per a cada lectio diversos exercicis que consoliden el vocabulari i les nocions de gramàtica aparegudes. La citació dels exercicis es fa amb l’abreviació Ex Lat5. És important que es controli que els alumnes facin tots els exercicis assenyalats. Aquests seran corregits a classe, de forma ràpida però atenta. A la Programació del Curs assenyalem els exercicis que sembles més adients tenint en compte la disponibilitat horària ( tres hores setmanals). Assenyalem en negreta els números dels exercicis més imprescindibles per a la consolidació de les nocions gramaticals estudiades a cada lectio del capítol, mentre que els números no ressaltats en negreta són sobretot per a la consolidació de vocabulari aparegut. 7è La secció de GRAMATICA LATINA. Acabades les lectures de les lectiones i els exercicis tal com s’ha descrit, es procedirà a la lectura de la secció GRAMÀTICA LATINA, on s’exposa de forma sistemàtica els continguts de gramàtica estudiats. Es pot confrontar els exemples que són presentats sistemàticament amb els que s’han trobat en el text base. Per exemple, al cap. IX es pot demanar en què cas i nombre apareix el vocable pāstor al llarg del text. 8è Incidència sobre la lectura. No està de més que els alumnes tornin a llegir a casa el capítol complet més la gramàtica ( Text + GRAMATICA), tot seguit i parant esment del contingut. Hauran de prestar especial a les paraules i formes gramaticals noves que apareixen al marge i a la secció gramatical. 9è. Els PENSA de final de capítol. Serveixen per acabar de consolidar vocabulari i gramàtica. El PENSUM A consisteix a completar les terminacions de les paraules incompletes, prenent com a referència els exemples de la GRAMATICA LATINA. El PENSUM B requereix un repàs del vocabulari (VOCABULA NOVA) car consisteix a completar els buits de les frases amb la paraula adequada, posada correctament. El PENSUM C es basa en respondre a preguntes sobre el text i convida al col·loqui en llatí. Es aconsellable que l’alumne contesti ab integro les qüestions plantejades. Per exemple, al cap IX, si la pregunta és Quot ovēs pāstor habet?, la resposta ab integro serà: Pāstor centum ovēs habet, i no simplement, Centum ovēs. D’aquesta manera l’alumne s’acostuma a dir més paraules en llatí i a saber entrellaçar-les, la qual cosa redunda en un millor automatisme sobre la llengua. 10è Preparació de proves o exàmens. Quan s’acosta el dia d’una prova, és de gran importància que es demani als alumnes un resum oral en llatí del que s’ha llegit en capítols precedents. Mentre els alumnes fan el seu resum, se’ls poden plantejar preguntes sobre la comprensió dels texts que estan resumint. Aquesta pràctica afavoreix la transformació en automatismes de normes i estructures lingüístiques . A mesura que el vocabulari i els coneixements gramaticals s’amplien, els estudiants estaran en disposició de parlar amb més correcció i fluïdesa, fins arribar al punt d’un veritable diàleg entre professor i alumnes. Existeix també dintre de la col·lecció del mètode Örberg el llibre COLLOQUIA PERSONARUM que consta de vint-i-quatre diàlegs corresponents als mateixos capítols del LINGUA LATINA. Serveixen també per consolidar vocabulari i gramàtica i, fins i tot, admeten alguna que altra representació teatral.

5 Per ex. Ex Lat 10.3 on el primer número indica el capítol (10) i el segon el nº d’exercici (3).Veure Quadre d’abreviacions.

275


Ús del dossier “QUADERN D’ADAPATACIÓ PER 1r DE BATXILLERAT”

La distribució per temes El dossier està pensat per adaptar i complementar els llibres de lectura i exercicis del mètode Örberg citats a l’apartat a) als curriula de 1r de Batxillerat. Aquests curricula contemplen alguns àmbits d’estudi que no es troben explícitament als llibres d’Örberg en ús, sobretot ens referim als estudis d’evolució fonètica i d’etimologia, i als diversos “temes culturals” que apareixen als continguts de 1r de Batxillerat. També s’hi inclou una “Guia de gramàtica” que, de manera descriptiva, facilita l’aprenentatge inductiu de la llengua llatina, des del seu ús pràctic als paradigmes i les regles generals. Passem a comentar la distribució i continguts de cada apartat de què consta el dossier. Així s’han dividit els 20 capítols de la Programació de 1r de Batxillerat en 10 temes, o sia que cada tema suposa la lectura i el treball de 2 capítols. Aquesta distribució d’1 tema (thema) cada 2 capítols (capitula) es deu a la periodicitat de les proves escrites o exàmens. En efecte, s’ha pensat que és suficient la seqüència d’un examen per a cada tema, és dir cada dos capítols. Això també permet concentrar i sintetitzar millor els continguts de llengua i cultura. Apartats del dossier “QUADERN D’ADAPATACIÓ PER 1r DE BATXILLERAT” Guia de gramàtica. Serveix per comentar i posar l’accent sobre les principals qüestions gramaticals que han aparegut a les lectures dels dos capítols. També s’han inclòs alguns dels principals paradigmes nominals i verbals, quan l’explicació o la comoditat així l’aconsellaven, tot i que l’alumnat disposa d’un TABULA DECLINATIONUM al final del FR, així com pot optar per material complementari6. S’ha dividit l’apartat en diferents subapartats segons la part de l’oració objecte del comentari gramatical. Per ordenar els comentaris gramaticals, que són més descriptius que normatius, de les lectures, l’ordre dels subapartats segueix l’ordre tradicional de : Substantiu, Adjectiu, Pronom, Verb, Adverbi, Preposició, Conjunció i Sintaxi. L’apartat de Sintaxi recull, de forma descriptiva, les construccions sintàctiques que han aparegut a cada tema, tant de la sintaxi dels casos com de les oracions. Tot i que el mètode Órberg no ha estat dissenyat per analitzar tot el que es llegeix (fora una tasca tan titànica com inútil!), res no impedeix, també perquè els objectius del nostre batxillerat així ho indiquen, que el professorat dediqui algunes hores del curs a l’anàlisi sintàctica. Per a tal efecte, s’inclou en l’apartat de Sintaxi, un que es denomina “Construccions sintàctiques”, on es troben analitzades algunes de les frases dels capítols llegits i estudiats, que per la seva estructura, són exemples pràctics de les nocions sintàctiques vistes al tema. De totes maneres l’anàlisi sintàctica serà més practicada a 2n de batxillerat. Vocabulari i Etimologies. Aquest apartat ve encapçalat per un Vocabula dels dos capítols estudiats. Aquest Vocabula o Vocabulari està íntegrament en llatí i recull les paraules més importants de cada capítol, les agrupa per temes ( l’educació, la família, la milícia etc), puntualment pot haver-hí definicions o referències contextuals que 6 Veure Bibliografia general

276


aclareixin o recordin el sentit del vocable, però rarament es dóna la traducció al català o castellà. A partir d’aquest Vocabulari del tema es proposen sistemàticament unes activitats que es corregiran a classe i que són les següents: a) Estudia l’etimologia dels mots següents relacionats amb el vocabulari estudiat. Es tracta que l’alumnat trobi el mot llatí que està relacionat etimològicament amb el català o castellà proposat i després faci un breu comentari sobre el possible canvi de sentit o significat. Els espais són en blanc perquè aquí el dossier funciona com un quadern d’activitats que l’alumnat ha d’omplir. b) Estudia l’evolució fonètica dels mots llatins. Es tracta que l’alumnat dedueixi i formuli l’evolució fonètica dels mots llatins proposats a partir de l’annex del dossier GRAMÀTICA HISTÒRICA: FONÈTICA. Per a tal efecte s’assenyalen entre parèntesi (per ex. V,2), l’apartat (xifra romana: V) i la regla (xifra aràbiga:2) on es troba la regla a aplicar per deduir l’evolució del mot des del llatí al català o castellà. Els espais també es deixen en blanc perquè siguin omplerts pels alumnes. Com es pot observar per les activitats a) i b), tots els mots llatins amb què es treballa han sortit als capítols del tema estudiat, amb la qual cosa es procura ultimar un dels objectius principals del mètode: la relació íntima entre la teoria i la pràctica, entre la lectura i les activitats. Circumstancialment també poden aparèixer altres activitats relacionades amb l’estudi del vocabulari com “Famílies de paraules” o “Sufixos derivatius” Colloquia Latīna. Aquest apartat està dirigit sobretot al professorat que cregui en la pedagogia del llatí col·loquial com a eina per aprendre els continguts gramaticals del llatí de forma més automàtic i lúdica. Evidentment no són imprescindibles per assolir els objectius del nostre batxillerat, on no entra el domini col·loquial del llatí, però poden funcionar bé com a eina pedagògica. La nostra experiència ens mostra que a l’alumnat li resulta altament gratificant rompre de tant en tant la rutina del mètode per entaular una conversa en llatí latine loqui) sobre motius més personals. De fet el mètode Órberg ja conté una forma de conversa en llatí en els pensa C i els diversos exercitia de cada capítol. Però els Colloquia Latina intenten a més introduir temes més personals, com si d’una conversa actual en una llengua moderna es tractés. Per exemple un pregunta a un altre pel seu nom, on viu, quins són els seus entreteniments etc. La conversa ve pautada per unes estructures ja fixades en què el parlant només ha de incloure les variables pròpies de la pregunta o resposta que vulgui fer. A més l’activitat està pensada de manera que la dinàmica pregunta / resposta sigui cíclica o circular: A pregunta a B / B respon a A, B pregunta a C / C respon a B, C pregunta a A / A respon a C, en el cas de només tres parlants. El joc, evidentment, es pot ampliar a quants parlants hi participin. Alguns Colloquia Latina els hem inclòs dins dels temes, però la majoria els hem posat en un annex a part, amb una recomanació sobre el tema en què es podrien practicar. Tresors de l’humanisme. Aquest apartat recull primerament una petita col·lecció d’expressions o locucions llatines de les quals es dóna el sentit literal i una explicació del seu sentit i ús. S’ha mirat que puguin tenir una certa relació amb els mots o context cultural del tema, encara que això no sempre és fàcil. Es demana a l’alumne, a mode d’activitat oral o escrita, que elabori un context en què l’expressió llatina s’hi pugui encabir. Altres contingut de l’apartat són diverses explicacions curioses sobre etimologies, tradició humanística i cultural que tinguin alguna relació amb els continguts estudiats al tema. La traducció i comentari de frases o fragments d’autors de la tradició llatina i humanística també és un ingredient important d’aquest apartat, sobretot a partir del tema

277


6 en què ja s’ha acabat el més important de l’estudi de la flexió nominal. S’hi afegeix un vocabulari adient si hi apareixen vocables no estudiats. L’objectiu és començar a practicar la traducció de textos desconeguts i a la vegada conèixer textos originals de la tradició llatina i humanística, ja que el text de les lectures dels capítols és d’elaboració moderna encara que de factura, sobretot quant més s’avança, clàssica. S’aconsella fer les traduccions, si no surten, amb l’ajut del professor. Els temes culturals. Són continguts de Cultura inclosos a la programació oficial del Batxillerat. Quasi bé totes les lectures aporten, directa o indirectament, continguts culturals, com per exemples són els relatius a la família, la casa romana, la vida social, el servei militar, la religió etc. Hem intentat ampliar i sistematitzar els continguts culturals de les lectures que hi apareixen de forma espontània i viva. Altres temes, però, com són els històrics, s’hi han hagut d’afegir sense que tinguin una relació clara amb les lectures. L’extensió d’aquest apartat s’ha procurat que sigui el més equilibrada possible entre els diferents temes. S’acompanyen a les explicacions dels temes un qüestionari i unes activitats per consolidar els coneixements i ampliar-los. El qüestionari s’ha pensat també com a pauta a les possibles preguntes de la prova escrita, amb la qual cosa l’alumnat té una referència a l’hora d’estudiar aquests continguts per a l’examen. Usus o resums en llatí. Per últim s’inclouen en alguns temes l’apartat “Usus”, una mena de resum d’un tema cultural redactat en llatí que té el doble objectiu de repassar el tema i a l’hora crear l’atmosfera d’immersió lingüística en llatí a la qual tendeix el mètode Örberg. El professor podrà, si ho creu convenient, plantejar preguntes en llatí, que no venen formulades al dossier, tal com es fa als pensa C de cada capítol.

Programacions de la matèria Llatí de 1r de batxillerat amb el llibre “Lingua Latina per se illustrata: FAMILIA ROMANA” de Hans H. Örberg Introducció Els objectius generals de batxillerat i els objectius específics de 1r i 2n curs de batxillerat es poden assolir perfectament amb la utilització del llibre Lingua latina Pars prima Familia Romana7 de Hans H. Örberg, acompanyat del llibre d’exercicis Exercitia Latina Pars I, sempre i quan s’acompanyi aquest material amb un quadern complementari que contingui principalment:

• Una guia de gramàtica • Continguts i activitats sobre etimologies i fonètica històrica del llatí al català o

castellà. • Temes i continguts culturals que, a part dels que pugui tenir implícitament el

Familia Romana, completin tots els àmbits que marquen els continguts culturals dels curricula de batxillerat.

Objectius 7 Ens referirem a aquest llibre amb el títol Familia Romana o l’abreviació FR.

278


Els objectius són els recollits al DOGC nº 2181 del 13/3/1996 p. 2469, especialment remarcarem alguns de forma resumida i n’afegim d’altres que són inherents a les bondats del mètode obergià:

1. Interpretar un text llatí de dificultat mitjana aplicant els coneixements pertinents de gramàtica.

2. Llegir, amb un mínim de correcció en la fonètica i l’entonació, un text llatí com els que apareixen als 20 primers capítols del Famiia Romana.

3. Dominar un lèxic llatí d’unes 1200 paraules, les quals l’alumnat pugui entendre dins un context determinat, o bé emprar-les en retroversions al llatí o en formes col·loquials llatines.

4. Relacionar el llatí amb les llengües modernes, sobretot el català i el castellà, per mitjà d’exercicis i activitats de fonètica històrica i etimologies del català i castellà.

5. Identificar les principals realitzacions culturals, científiques i artístiques del món greco-romà.

6. Saber trobar informació concernent al món greco-romà, bé dins d’una bibliografia general bàsica, bé dins la xarxa telemàtica.

7. Reconèixer la permanència i la vigència del món greco-romà en la cultura occidental.

Continguts per crèdits /avaluacions

• Els capitula i els vocabula nova corresponen al llibre LINGUA LATINA per se illustrata PARS I FAMILIA ROMANA de Hans H. örberg

• Els exercitia corresponen al llibre groc EXERCITIA LATINA I. • Les “Etimologies” i la “Cultura” corresponen al “Quadern d’adaptació per a 1r

de Batxillerat”

CRÈDIT 1 LLENGUA CULTURA

Cap I: Imperium Romanum( 4 ) El nominatiu singular i plural Est / sunt Est-ne...?; -ne...? Vocabula p.11 & 12 / Etimologies Exercitia nº 1,2,3,4,5,6,8,10.

T E M A 1

Cap II: Familia Romana( 4 ) masculí, femení i neutre El genitiu Vocabula nova p.18 / Etimologies Exercitia nº: 1,2,3,4,5,7,8,9,10,11.

1. L’imperi romà: duració i límits geogràfics 2. La llengua llatina i les llengües romàniques

T E M

Cap III: Puer improbus ( 4 ) Nominatiu i acusatiu Qui / quae; quem / quam Vocabula p.25 / Etimologies Exercitia nº 1,2,3,4,6,7,9

1. La família romana, la gens i el pater familias 2. Naixement i acceptació dels fills 3. Els esclaus ( servi et ancillae)

279


A 2

Cap IV: Dominus et servi ( 3 ) Vocatiu Imperatiu (2ª p.s.) i indicatiu Vocabula nova p 31 / Etimologies Exercitia nª1,3,5,6,7,8

Cap V: Villa et hortus (3 ) Acusatiu masc, fem i neutre ( 1 i 2 delc) Ablatiu masc, fem i neutre ( 1 i 2 decl) Imperatiu (2 p.pl.) / Present Indicatiu Vocabula nova p.39 / Etimologies Exercitia nº 1,2,3,4,6,7,8.

T E M A 3

Cap VI: Via latina Complements de lloc: unde?, quo?, ubi? La veu passiva Oració passiva: el complement agent Ablatiu instrumental Vocabula nova p 47. / Etimologies Exercitia nº 1,3,4,5,6,7,8,9,10.

1. L’habitatge La domus, la villa i les insulae romanes 2. Les vies romanes 3. Orígens de Roma : la monarquia 3.1 Origen de Roma 3.2 La monarquia romana (753 - 599 a C.)

Cap VII: Puella et rosa ( 3) Datiu masc, fem i neutre ( 1 i 2 decl) Datiu de is, qui, Vocabula nova p 53. / Etimologies Exercitia nº 1,3,4, 6,7,8,9.

T E M A 4

Cap VIII: Taberna Romana (3) Pronoms relatiu i interrogatiu: quis / qui Pronoms is, ille, hic Vocabula nova p.62 / Etimologies Exercitia nº 1,3,4,5,6,8,9,10. (Repàs:12,13,14,15)

1. El comerç 1.1 Organització i rutes 1.2 Les monedes 2. La república romana (1) 2.1 República primitiva ( 509-264 a C) 2.2 Classes socials

CRÈDIT 2

LLENGUA CULTURA Cap IX: Pastor et oves (3) Quadre general de la 1, 2 i 3 declinació Pronom emfàtic ipse Vocabula nova p.68 / Etimologies Exercitia nº 1,2,4,5,7 (repàs: 9,10,11)

T E M A 5

Cap X: Bestiae et homines (3) Noms de la 3ª declinació: temes en –n, en oclusiva; de gènere neutre ( flumen-, mari-, animali-.) Conjuncions cum ( =quan) i quod (=quia) Infinitius actius ( -re / -se al verb sum); Infinitius passius ( -ri / -i a la 3ª conj.) Oracions infinitius no concertades Vocabula nova p 76. / Etimologies Exercitia nº 1,3,4,5,6,7,8,9.

1. la vida rural: a) comentari sobre les Geòrgiques de Virgili. 2. El cristianisme: la imatge del bon pastor 3. La religió romana: Mercuri i Neptú 1. La república romana (2) 1.1 Òrgans de govern 1.2 República mitjana i tardana ( 264-27 a C)

280


Cap XI: Corpus humanum (3) La declinació neutra de la 3ª Oracions d’infinitiu no concertades: accusativus cum infinitivo Vocabula nova p.84 / Etimologies Exercitia nº 1,2,4,5,6,8,9,10.(repàs nº 12)

T E M A 6

Cap XII: Miles romanus (3) Noms només amb plural ( plurale tantum) La 4ª declinació Verbs amb datiu ( imperare, parere) Adjectius de la 3ª decl Declinació del comparatiu ( -ior, -ius) El verb fero i els seus compostos Vocabula nova p.93 & 94 / Etimologies Exercitia nº1,2,3,5,6,7,8,9,10,11,13,14,15 (repàs)17,18,19.

1. la medicina a Grècia i Roma 2. La vida militar 2.1 Armes d’un soldat romà (miles) (Cf. FR p.85) 2.2 Composició de l’exèrcit 2.3 Parts d’un campament romà (castra) (Cf. FR p.89) 2.4 El combat 3. Els tria nomina 4. Mesures de longitud.

Cap XIII:Annus et menses La 5ª declinació Les cinc declinacions El superlatiu. Els graus de l’adjectiu ( resum) Adectius numerals ( ordinals i cardinals) de l’I al XII Les conjuncions vel i aut Vocabula nova p.101 & 102 / Etimologies Exercitia nº 2,4,5,6,10, (repàs)12,13

1.El còmput del temps T E M A

1.1 Els anys 1.2 Els mesos i els dies 1.3 La divisió del mes 1.4 La divisió del dia 2. El vestit i el calçat: a) El vestit: la túnica i la toga; b) El calçat, els estris 3. L’imperi (I): 3.1 L’època d’August i la nova organització de l’estat

7

3.2 Les reformes d’August Cap XIV: Novus dies ( 3) 3.3 Les classes socials Pronoms interrogatius: uter?,neuter?, alter?, 3.4 El seu govern Datiu d’interés.. 4. L’imperi (II) Participi de present 4.1 L’alt imperi ( 27 a C – 192 d C)

4.2 El baix imperi (193 - 476/8 d C) Repàs pronoms pers 1ª i 2ª pers en ac, dat i ab. Vocabula nova p108 & 109. / Etimologies Exercitia nº 1,4,7,9, (Repàs) 11.

CRÈDIT 3 LLENGUA CULTURA

Cap XV: Magister i discipuli (3) 1. Etapes i característiques de l’ensenyament a Roma

Les persones verbals Les quatre conjugacions verbals 2. Navegació i comerç Vocabula nova p.117 / Etimologies 3. La Hispana romana Exercitia nº1,2,4,5,7,8 (repàs) 10 T 3.1. La romanització d’Hispània E

281


Cap XVI: tempestas (3) 3.2 Fases de la dominació romana M A Els verbs deponents Ablatiu absolut 3.3 Organització político-administrativa Genitiu partitiu

Ablatiu adverbial ( paulo, multo) 8 La declinació de puppis Els verbs eo i fio Vocabula nova p.124 / Etimologies Exercitia nº:1,3,4,5,6,8,9,10 (repàs) 12 Cap XVII: Numeri difficiles .

T E M A 9

Els adjectius numerals: visió general La veu passiva : 1ª i 2ª p. del s. pl. Doble acusatiu Vocabula nova p.133 & 134 / etimologies Exercitia nº1,2,4,5,6,8,9,10 (repàs) 12

1. Els edificis públics 1.1 El fòrum romà 1.2 Obres d’enginyeria 2. La religió a Roma 2.1 El culte familiar 2.2 El culte públic 2.3 Les religions orientals 2.4 El panteó greco-romà Cap XVIII: Litterae Latinae idem i quisque 1. la moneda romana: valor relatiu entre un as, un denari i un sesterci. Què és un talent?

Els superlatius dels adjectius en –er Els adverbis en –e, -iter

2. Estris escolars: tabula, calamus, charta, papyrus.

El comparatiu de l’adverbi en -ius Adverbis numerals amb –ies

3. Els déus olímpics i la religió romana. Compostos de facere Vocabula nova p 143 & 144. / Etimologies Exercitia nº1,2,4,5,6,7,8,9,10,12,13, Cap XIX: Maritus et uxor Comparatius i superlatius irregulars Règim del comparatiu i el superlatiu Genitiu de qualitat Pretèrit imperfet indicatiu actiu i passiu de les 4 conjugacions i de sum La declinació de domus Els vocatius en –i Vocabula nova p153. / Etimologies Exercitia nº1,2,4,5,6,8,9,10 (repàs) 12

1. el matrimoni 1.1 Classes de matrimoni 1.2 El casament 2. Els espectacles: jocs i edificis 2.1. Panem et circenses 2.2 Les curses de carros T 2.3. Les lluites de gladiadors E

2.4 El teatre M A 10 Cap XX: Parentes El futur imperfet actiu i passiu

Verbs irregulars: volo, nolo, noli+inf. Vocabula nova p162. / Etimologies Exercitia nº1,2,3,5,6,8,9 (repàs) 11

Procediments Els procediments són sobretot els indicats en les activitats que acompanyen els conceptes. Fonamentalment són: Lectura oral i correcta de textos llatins de mitjana dificultat que ha d redundar en major domini de la lectura en general.

282


Pràctica de la llengua col·loquial llatina (colloquia Latina) no com un fi en si mateix sinó com ajut a la millor assimilació dels mecanisme de la llengua. Interpretació o traducció de frases i de textos llatins de mitjana dificultat. Gran nombre d’exercicis morfològics i sintàctics al llibret Exercitia Latina Pars I, programats al fil de les nocions gramaticals estudiades. Anàlisi morfo-sintàctica de les formes estudiades en algun text llatí determinat. Confrontació de fets lingüístics entre el llatí i les llengües modernes. Maneig de fonts sobre civilització i cultura. Valors De valors recalcaríem sobretot:

1. Valoració de la traducció i interpretació de textos senzills com a aprenentatge lingüístic i lèxic.

2. Valoració de la gramàtica llatina com a eina no solament aplicable a la comprensió del llatí sinó també a les llengües que ha de dominar l’alumne (català, castellà, anglès, etc)

3. Consciència de la necessitat de cert rigor mental per a l'estudi de la llengua llatina.

4. Valoració del llatí com a llengua mare de la nostra. 5. Valoració del passat romà i la seva cultura per entendre la nostra cultura present. 6. Comprendre els valors de l’humanisme com a corrent integrador del món

occidental, i des de la perspectiva d’aquest, del món en general.

8 Planificació del treball a l’aula . Els procediments són sobretot els indicats en les activitats que acompanyen els conceptes. Fonamentalment són:

1. Classe de llengua amb el llibre vermell FAMILIA ROMANA PARS I i el llibre groc d’exercicis EXERCITIA LATINA I

2. Lectura del text base de cada capítol. Per a cada hora de classe es pot fer una lectio9 10 amb els corresponents exercitia . Al final del text del capitulum es fan els pensa: i pràctica amb el llatí escrit i oral

• Pensum A: Completar terminacions • Pensum B: Completar paraules • Pensum C: Qúestions i respostes en llatí sobre el text

2. Activitats del QUADERN COMPLEMENTARI, que consten de:

• Exercicis d’evolució fonètica • Exercicis d’etimologies • Expressions llatines • Temes culturals i activitats

8 Per més informació sobre el treball a l’auva: v. supra “Planificació d’una lliçó tipus amb el FR i Ex Lat” 9 Marcades amb xifres romanes, I, II, III, al marges interiors de les pàgines conjuntament amb els números de línies, aquests en xifres aràbigues 10Al llibre groc EXERCITIA LATINA I hi ha exercitia per a cada lectio del capitulum

283


Criteris d’avaluació Hi haurà una avaluació per trimestre. Cada avaluació, equivalent a un trimestre-crèdit, serà independent quant a la nota. Si es demana una nota global aquesta serà la mitja ponderada de les tres avaluacions hagudes. L’alumnat, al llarg el procés d’avaluació, haurà d’haver assolit les habilitats següents demostrar que ha assolit:

1. Un domini mínim de la morfologia i la sintaxi del nivell de 1r de batxillerat que es reflexi en una resolució d’un 50 % dels exercicis proposats que siguin semblants als Pensa A, B i C.

2. Una comprensió lingüística i contextual dels textos desenvolupats en Familia

Romana o Sermoni Romani, o d’autors llatins de dificultat mitjnana a través de traduccions en català o castellà que s’aproximin el més possible a l’original.

3. Conèixer l’etimologia i els canvis fonètics principals del llatí al català i al

castellà que es presenten a cada tema.

4. Conèixer i ser capaços d’elaborar una redacció de certa amplitud que tracti sobre els temes culturals tractats durant el curs.

Fonts de l’avaluació Seran fonts d'avaluació:

1. Les proves de llengua i cultura, amb un mínim d'una prova per cada dues unitats. 2. Les activitats de cultura que bé en grup bé individualment es faran per treballar

els temes de cultura. 3. Eventualment qualsevol treball que es programi durant el curs.

La divisió del quadern en temes que abracen dos capítols cadascú, s’ha pensat de cares a les proves d’avaluació. Es recomana fer una prova per tema. A l‘annex hi ha un model de prova en què s’inclouen exercicis com els Pensum A, B, C de cada capítol. També es podrien posar textos del Familia Romana o del Sermoni Romani, que l’alumn haguès de traduir sense diccionari i resoldre algunes qüestions gramaticals

284


Ús del dossier “QUADERN D’ADAPATACIÓ PER 2n DE BATXILLERAT”

La connexió de 2n amb 1r de batxillerat Tot el que s’ha dit sobre l’ús del FR a la introducció del quadern de 1r de batxillerat continua essent vàlid per a aquest segon curs de llatí. El mètode no canvia: la comprensió lectora d’uns textos de progressiva dificultat és la base de l’aprenentatge mecànic i inductiu de la llengua, del seu ús i del vocabulari. Com sempre és l’adaptació als objectius del Batxillerat i la major o menor seguiment del grup d’estudiants el que determina les diferents estratègies. Nosaltres proposem una programació universal ( per no dir “estàndard”) susceptible de ser adaptada a aquests condicionants. A cada capítol anotem els continguts més importants que la Guia de Gramàtica extrau de les lectures. I a cada tema de la Guia General es pot adjuntar un tema de literatura, segons com s’ha fet a la Programació General. L’ordre dels autors no guarda cap relació amb els continguts gramaticals i, per tant, el professorat pot canviar-lo segons li convingui.. També exposarem una sèrie de pautes o consells que, segons la nostra experiència, cal tenir en compte en aquest segon curs de batxillerat, al moment d’aplicar el mètode. El crèdit 4. Es comença el curs de 2n de batxilerat amb el crèdit nº 4 que, segons la programació, comença pel capítol XXI. És possible que al final de 1r de batx. no s’hagi arribat al capítol XX tal com s’estipula a la programació. S’aconsella aleshores, en iniciar el 2n curs, fer un repàs general dels continguts de gramàtica (flexió nominal i verbal) i treballar els capítols que faltin fins al XX. Com que els continguts de cultura ja són diferents a 2n , es pot prescindir d’aquesta part i fer només la Guia de Gramàtica. La raó per no fer un salt és que el llibre Lingua Latina FR té una progressió en els continguts i la dificultat dels textos, i per tant és important, que l’alumnat segueixi pas a pas, a través dels capítols, aquesta línia ascendent. La Guia general dels temes 11 a 18 (cap XXI a XXXIII) A l’igual que el Quadern Complementar de 1r de Batxillerar, aquesta Guia General ve també dividida en temes que contenen, cadascú, els apartats següents.

La Guia de Gramàtica A 2n de batxillerat la part de llengua que s’estudia és sobretot la sintaxi dels casos, del verb i de les oracions, mentre que es consolida l’habilitat per la traducció. Com es poden estudiar aquests continguts que es troben dispersos a través de les lectures? Bé, a l’igual que el quadern de 1r de Batxillerat la Guia de Gramàtica sistematitza els continguts de llengua que apareixen a les lectures. Si ens fixem una mica en la programació (v. Programació General 2n de Batx.) al cap XV ja s’ha vist l’oració d’infinitiu i el participi que són continguts més propis de 2n. El capítols del XVI al XIX són com de transició de la morfologia nominal a la verbal i de les oracions. En efecte, es consoliden continguts ja introduïts: el grau de l’adjectiu, la resta de les persones gramaticals verbals ( fins al cap. XV no es veuen la 1ª i 2ª persona de la veu activa i passiva), etc.

285


És a partir del tema XX que es comencen a estudiar la resta de temps verbals, i no és fins al cap XXVII que no s’introdueix el mode subjuntiu. A la vegada que s’introdueixen els temps i modes verbals s’estudien també els usos que aquests tenen a les oracions. Per tant no és d’estranyar que la subordinació no es comenci a estudiar, en tota la seva totalitat, sinó a partir d’aquest capítol XXVII. Tots el continguts de sintaxi exigits a 2n de batxillerat apareixen profusament en aquests capítols. Ara bé no hi apareixen totalment ordenats i sistematitzats sinó al fil de les lectures, les quals, de totes maneres, han estat confeccionades perquè hi hagi una progressió en la dificultat i la complexitat de les estructures. Precisament perquè hi hagi una millor sistematització dels continguts de sintaxi, ens hem prodigat en quadres i resums que recapitulin tota la matèria vista. A part, però, si no hi hagués temps de treballar totes les lectures, es pot recórrer al dossier de Sintaxi on es desenvolupa un estudi sistemàtic i ordenat d’aquesta part de la gramàtica ( v. Dossier de Sintaxi Llatina), amb exercicis ad hoc inclosos. El format de la Guia de Gramàtica és el mateix que al quadern de 1r de Batxillerat. Els continguts de gramàtica apareixen segons l’ordre tradicional de les parts de oració: el nom, l’adjectiu, el pronom, etc. Ara bé, pel que hem dit abans, les parts més desenvolupades seran les del verb i la sintaxi. A l’igual que el quadern de 1r, en alguns continguts de gramàtica apareixen les indicacions per fer exercicis extrets del llibre EXERCITIA LATINA I, i que es consignen, per ex., amb l’abreviació Ex Lat 23.4, que voldrà dir exercici nº 4 del capítol 23. És important que l’alumnat faci aquests exercicis perquè serveixen per practicar i assimilar el fet gramatical.

Vocabulari i etimologies Apartat que intenta l’assimilació del vocabulari llatí treballat a les lectures. Per una banda hi ha els Vocabula Nova que apareixen al final de cada capítol del llibre FR i que són un recull, com el seu nom indica, dels nous vocables. Es guarden en la memòria en la mesura que s’han entès i s’han treballat a les lectures. Al quadern complementari hem triat els Vocabula Thematis que són una selecció dels anteriors. Per a cadascú hi ha una definició o una aproximació textual en llatí per facilitat la comprensió directa del significant sense passar per la traducció. L’objectiu d’aquest vocabulari és que es fixi més en la ment de l’alumne i que l’acabi assimilant totalment. Dels mots llatins dels Vocabula Thematis s’extrauen de vegades derivats etimològics catalans que provenen de l’ètim llatí. Aquests derivats s’abrevien amb les sigles (DC) que volen dir Derivats Catalans. Per ex. : potiō –ōnis f (31,1): quod pōtātur. (DC): potable, poció. D’altres, si l’arrel verbal és important o freqüent, es consigna l’ètim llatí del qual el mot deriva o es forma. Aquest ètim ens remet a l’annex “Ètims llatins” on es poden estudiar els àmbits semàntics d’un llistat dels ètims considerats dels més freqüents i prolífics. Per a cada ètim es consignen també els derivats catalans (DC) , però també els derivats llatins (DL) i els compostos verbals principals. Per ex: quaerere –quaesīvisse quaesītum (9,60): ab aliquō quaerere est aliquem interrogare (Ètim: quaer-/quir-, quaest-/quest-). Mentre que al dossier “Ètims llatins” apareixerà la informació següent:

quaerere –quaesīvisse quaesītum (9,60): cercar, buscar quaer-/quir-, quaest-

DL: quaestiō ōnis f: qüestió, indagació; quaesītum –ī n: qüestió, pregunta; quaestor –ōris m: qüestor, tresorer. Compostos verbals amb ad-(ac-),

286


cum-, dis-, ex-, in-, per-, re-: ac-quīrere, , in-quīrere, re-quīrere (34,137) /quest- DC: qüestió, adquirir, adquisició, disquisició, requisit, inquirir, inquisició, “querer” (cast.), etc.

La traducció Es proposen per a cada tema una o dues o més traduccions que tenen el format de les que acostumen a sortir als exàmens de selectivitat. De unes quatre o cinc línies, amb notes i vocabulari, i un títol orientatiu del tema. La finalitat, òbviament, és que l’alumnat practiqui la traducció i l’ús del diccionari.

Els annexos de la Guia General Són fonamentalment dos: “Ètims llatins” i “Coniugatio verborum”. Del primer ja hem parlat en la secció “Vocabulari i etimologies” i al segon es recullen els paradigmes complets, en activa i passiva, dels verbs model i del verb sum.

El capítol “Sintaxi llatina” Aquest capítol conté una sistematització de la sintaxi llatina dividida en tres parts: La sinaxi dels casos La sinaxi del verb La sintaxi de les oracions. És un manual de sintaxi llatina que, a part dels exemples més clàssics, alguns dels quals es poden trobar en la Sintaxis Latina de Valentí Fiol ( v. bibliografia), té la particularitat donar exemples del FR a l’hora de documentar els continguts gramaticals.

El capítol “Literatura llatina” Aquest capítol es divideix en set parts que corresponen a un gènere determinat de la literatura llatina, que a la vegada ve documentat per un autor representatiu. En català s’exposen, a la manera de qualsevol manual, la biografia, les obres i les característiques de cada autor en el seu gènere. Així mateix es fa una proposta d’activitat. La part més genuïna és la que es fa en llatí. En la llengua del Laci es descriu, de forma més somera, la vida de l’autor i algun tret de la seva obra, i després es proposen una sèrie de qüestions, i segons el cas, d’activitats, per tal que l’alumnat estudií la literatura amb la mateixa llengua llatina. La proposta entra en la línia del llatí oral o col·loquial que el mètode del llibre FR contínuament proposa. Sempre es mirarà que la llengua emprada sigui al nivell de l’alumnat de 2n de batxillerat.

287


Programacions de la matèria Llatí de 2n de batxillerat amb el llibre “Lingua Latina per se illustrata: FAMILIA ROMANA” de Hans H. Örberg

Objectius generals Els objectius són els recollits al DOGC nº 2181 del 13/3/1996 p. 2469. Aquests objectius terminals, tal com expressa la dita normativa, es refereixen a la fi de l’etapa de batxillerat que inclou primer i segon curs. Especialment en remarcarem de forma resumida els següents.

1. Conèixer la història de la llengua llatina i l’evolució a les llengües romàniques 2. Relacionar el llatí amb les llengües modernes estudiant la seva evolució,

especialment el català i el castellà. 3. De la llengua llatina identificar els morfemes nominals, pronominals i verbals de

formes regulars – i alguns d’irregulars – i els seu valor sintàctic. 4. Interpretar un text llatí de dificultat mitjana aplicant els coneixements pertinents

de gramàtica, preferentment en prosa. 5. Utilitzar el diccionari per tal de treure el màxim d’informació gramatical i

semàntica a l’hora de traduir un text. 6. Incloure mots o sintagmes en oracions determinades i transformar estructures en

altres equivalents: d’activa a passiva i a l’inrevés, oracions de relatiu en participis concertats, oracions d’infinitiu en oracions completives ( v punts 23 i 24).

7. Utilitzar expressions llatines d’ús habitual en el registre de la llengua. 8. Reconèixer un corpus de vocabulari de mil paraules. 9. Conèixer de Roma els fets culturals més rellevants: a) fets socio-polítics, b) vies

de comunicació, c) religió, oci i família, d) realitzacions tècniques i urbanístiques i la seva influència posterior, e) organització política i administrativa i com ha perdurat fins al present.

10. Reconèixer les característiques essencials dels principals gèneres literaris llatins a partir de traduccions dels principals autors.

11. Reconèixer la pervivència dels principals tòpics, temes i personatges de la literatura llatina en la literatura i arts posteriors.

12. Comparar obres artístiques i literàries llatines amb altres posteriors per tal de veure-hi les semblances i diferències.

288


Continguts del conceptes i procediments per crèdits / avaluacions

CRÈDIT 4 TEMA 11

Repàs i acabament dels capítols I a XX Cap XXI: Pugna discipulōrum

• El substantiu neutre cornū • Valor substantivat de l’adjectiu plural neutre • El pronom aliquis i quis • El pretèrit de perfet actiu i passiu • L’infinitiu perfet actiu i passiu • El participi de perfet • Valor temporal de l’infinitiu • Vocabula nova p.171 i Vocabula thematis / etimologies • Exercitia nº2,6,9,10

Cap XXII: Cave canem • El pronom iste –a –ud • El pronom indef quis • El supí • Els temes verbals del verb llatí • Enunciat dels verbs • Valor temporal del participi • Vocabula nova p. 177-178 i Vocabula thematis / etimologies • Exercitia nº 2,4,,8,10 • Sintaxi: el participi

TEMA 12 Cap XXIII: Epistula magistri

• El participi de futur i el futur en –urus • L’infinitiu futur actiu i passiu • Verbs impersonals: pudet + Ac (+ G/Inf) • Vocabula nova p. 186 i Vocabula thematis / etimologies • Exercitia nº1,4,7,8

Ca p. XXIV: Puer aegrotus

• Pretèrit plusquamperfet d’indicatiu actiu i passiu • Els verbs deponents: el part de present i futur; el pretèrit perfet; 2 pª s Imperatiu present • Ablatiu comparatiu • Adverbis en –ō • Vocabula nova p. 193 i Vocabula thematis /etimologies • Exercitia nº1,4,5,6,7,8 • Sintaxi: l’infinitiu

289


CRÈDIT 5 TEMA13

Cap XXV: Theseus et Minotaurus • L’imperatiu dels verbs deponents • El genitiu objectiu • Complements de llocs de ciutats • Vocabula nova p. 201-202 i Vocabula

thematis /etimologies • Exercitia nª1,3,4,7,8,11

Literatura llatina:

• La literatura llatina: introducció • Teatre: Plaute

Sintaxi llatina: Cap XXVI: Daedalus et Icarus

• El nominatiu i el vocatiu • El gerundi • L’acusatiu • L’imperatiu dels verbs deponents

• El participi de perfet dels verbs deponents

• Vocabula nova p. 209-210 i Vocabula thematis /etimologies

• Exercitia nº 1,4,7 TEMA 14

Cap XXVII: Res rusticae • El mode subjuntiu • El present de subjuntiu actiu i passiu

dels verbs models i del verb sum. • Vocabula nova p. 220-221 i Vocabula

thematis /etimologies • Exercitia nª 7

Literatura llatina:

• Història: Cèsar, Sal·lusti, Titus Livi, Tàcit

Sintaxi llatina:

• El datiu Cap XXVIII: Pericula maris • El genitiu • Pretèrit imperfet de subjuntiu actiu i

passiu dels verbs models i del verb sum.

• Oracions completives d’ ut / ne +subjuntiu.

• Oracions consecutives d’ ut / ut nōn + subjuntiu.

• Oracions finals d’ ut / ne +subjuntiu • Oracions comparatives d’ut. • Cōnsecūtio tempōrum o relació de

temps entre la principal i la subirdinada.

• Vocabula nova p. 230-231 i Vocabula thematis /etimologies

• Exercitia nª 4,7,8

290


TEMA 15 Cap. XXIX: Navigare necesse est

• Genitiu de preu i genitiu partitiu. • Subjuntiu deliberatiu o dubitatiu. • Oracions interrogatives indirectes. • Oracions causals temporals de cum +

subjuntiu (cum històric) • Oracions finals i consecutives (bis) • Vocabula nova p. 240-241 i Vocabula

thematis /etimologies • Exercitia nº 1,4,7,9.

Literatura llatina:

• Oratòria: Ciceró Sintaxi llatina:

• L’ablatiu

Cap. XXX: Convivium • Adjectius numerals distributius. • Futur perfet actiu i passiu • Usos del futur perfet. • Els canvis a les arrels verbals. • Verbs deponents amb Ab. • El subjuntiu exhortatiu • Vocabula nova p. 249-250 i Vocabula

thematis /etimologies • Exercitia nª 4,5,8,9.

CRÈDIT 6 TEMA 16

Cap. XXXI Inter pocula Literatura llatina: • El subjuntiu optatiu

• Poesia èpica: Virgili • El gerundiu • Ús del gerundiu Sintaxi llatina: • Perfets amb valor de present.

• Oracions subordinades completives

• Oracions comparatives (cont.). • Vocabula nova p. 259-260 i Vocabula

thematis /etimologies • Oracions subordinades adjectives o de relatiu • Exercitia nª 4,7,8.

TEMA 17 Cap XXXII: Classis Romana Literatura llatina:

• Poesia lírica: Horaci • El pretèrit perfet de subjuntiu actiu i pasiu.

Sintaxi llatina: • Ús d’aquest temps. • Sintaxi:

• Oracions subordinades adverbials (1)

• Ús del subjuntiu optatiu • Oracions completives de verbs de

temor. • Verbs de record i d’oblit. • Resum de oracions subordinades. • Vocabula nova p. 271-272 i Vocabula

thematis /etimologies • Exercitia nª 7,9,10.

291


TEMA 18 Cap XXXIII: Exercitus Romanus Literatura llatina:

• El pretèrit plusquamperfet de subjuntiu actiu i passiu. • Elegia: Ovidi

• Ús del pret plqpf de subjuntiu: Sintaxi llatina: • Oracions de cum + subjuntiu (cont.) • Oracions interrogatives indirectes

(cont) • Oracions subordinades adverbials (2) • Oracions condicionals irreals

• Consecutio temporum • Quadre general de les oracions condicionals.

• Atracció del grundiu. • Imperatiu de futur. • Vocabula nova p. 282-283 i Vocabula

thematis /etimologies. • Exercitia nº4,7, 8,10

Continguts de procediment

• Lectura i comprensió de textos en llatí • Ús del diccionari i tècniques de traducció • Trobar informació sobre el món clàssic sigui a partir de fonts bibliogàfiques

sigui a llocs Web Fonts d’avaluació

• Proves escrites sobre gramàtica i cultura • Seguiment dels exercicis de gramàtica i llengua. • Treballs optatius sobre literatura i cultura llatina

292


Annex 1: Model de prova per 1r de Batx. a partir del Familia Romana La prova correspon al Tema 6 (cap. XI &XII) del Quadern de 1r de Batxillerat

1. Completa les terminacions de les paraules: 1. Sex horae sunt dimidia pars di____.

2. Mensis Iunius XXX di___habet: numerus di____est XXX.

3. Iulius mensis anni calid___________est; Ianuarius est mensis anni

frigid___________.

4. Vesper est finis di____. Di____quinto post lunam novam luna plena est.

5. Aemilius sex mens____ militat in Germania. Milites pauc____hor____dormiunt.

6. Sol est stella clar_____quam ceterae stellae: sol stella caeli clar_________est.

7. Puer dorm____nihil audit. Davus puerum dorm_______excitat.

8. Parentes filium intr_____salutant et a filio intr______ salutantur

9. Animal vol_______(=quod volat); animalia vol_________(quod volant)

10. Ancillae can_______et rid______a puellis dormi_________non audiuntur. 2. Completa les frases amb les paraules adients

1. Pueri in lectis _______ (=iacent). _______puer dormit, alter _________; alter ________, alter aegrotat.

2. Puer vestimenta a servo _______, et primum tunicam ________,

deinde________Iam puer _______non est.

3. Ianuarius _______ anni primus est. December est mensis __________

4. Prima pars diei est -------. Dies est tempus a mane ad ________

5. Nocte ______ et _____ lucent, neque eae tam ________ quam sol

6. Pretium eius _____centum sestercii. Ei ____ornatur digitus

3. Contesta en llatí

1. Quot sunt menses anni?

2. A quo mensis Iulius nomen habet?

3. Quando nix de nubibus cadit?

4. A quo die incipit annus novus?

5. Uter puer aegrotat?

6. Cur Marcus friget?

293


7. Utrum bracchium toga operitur?

8. Quas res Marcus secum portat? 4. Evolució fonètica de SAECULUM i NOCTEM ( al castellà) 5. Dels sufixos derivatius següents: -TIO / -SIO i –TOR, digues:

a) Quina declinació formen; b) quin sentit tenen, c) posa un exemple llatí de cada un

6. Digues els sentit literal de les expressions llatines SINE DIE i POST MERIDIEM, i comenta-ne l’ús o posa un exemple d’una frase en català en què s’hi pugui aplicar cada una d’elles. 8. Desenvolupa en un màxim de 15 ratlles un d’aquests dos temes de l’antiga monarquia de Roma: OPCIÓ A: a) Explica com els romans dividien l’any, els mesos i les hores del dia? Per què no coincideix el setembre amb el setè mes?; b) què era la toga i com es portava? OPCIÓ B: a) En quin dos grans etapes es divideix l’imperi romà? b) Assenyala i comenta els fets més importants de quatre emperadors, dos de cada una d’aquestes etapes? c) Quina importància va tenir el cristianisme a les acaballes de l’imperi romà?

294


Annex 2: Material a disposició de l’alumne HANS H. ÖRBERG, Lingua Latina per se illustrata: Pars I Familia Romana, Ed. Domus Latina, 2002. És el manual bàsic de lectura , exercicis i gramàtica. HANS H. ÖRBERG, Lingua Latina per se illustrata: Exercitia Latina I, Ed Domus Latina, 2002. Llibre important d’exercicis per practicar les nocions apreses a cada lectio. És disponible també en format CD amb la resolució dels exercicis. HANS H. ÖRBERG, Lingua Latina per se illustrata: Pars II: Roma Aeterna, Ed Domus Latina, 2002. Segona part del curs Lingua Latina en què es consolida la lectura i la comprensió dels autors de la literatura llatina. No és imprescindible per a l’alumne per assolir el nivell de llatí que s’exigeix a final del batxillerat, però el professorat podria aprofitar alguns capítols per practicar la traducció. HANS H. ÖRBERG, Lingua Latina per se illustrata: Exercitia Latina II, Ed Domus Latina, 2002. El llibre “Roma aeterna” té la mateixa estructura de lectures i exercicis que el “Familia Romana”, i també disposa d’un llibre d’exercicis per a cada lectio i igualment està disponible en CD. HANS H. ÖRBERG, Lingua Latina per se illustrata: Colloqui personarum, Domus Latina, 2002. El seu ús ajuda a consolidar determinats continguts gramaticals de forma amena i entretinnguda, fent ús, si s’escau, del recurs de la teatralitat a l’aula. HANS H. ÖRBERG, Lingua Latina per se illustrata: Sermoni Romani, Ed Domus Latina, 2002. Amb textos de PLaute, Fedre, Cató, Tàcit, Horaci, Ciceró, Marcial, Plini, etc. Amb ells es tindrà accés als autors clàssics quan siguin motiu d’estudi dins els continguts de literatura llatina, i es tindrà a l’abast un corpus adequat per realitza propostes d’exàmens. HANS H. ÖRBERG, Lingua Latina per se illustrata: Morfología latina & Vocabulario latino – español, Edición española a cargo de Emilio Canales Muñoz y Antonio González Amador, Ed culturaclasica.com, Guadix (Granada, 2006). Manual, editat en castellà, de morfologia i vocabulari que segueix l’ordre, sobretot, del primer llibre de Lingua LatinaFamilia Romana. Edicions didàctiques de H. H. Örberg De Bello Gallico (Cèsar), Calilina (Sal·lusti i Ciceró). Amb el mateix sistema de notes i dibuixos al marge per a la millor comprensió dels textos originals d’aquests autors.

295


Taula d’abreviacions

Ab.: ablatiu Ac.: acusatiu act.: activa Atr.: atribut cap.: capítol cast: castellà. cat: català. CC: complement circumstancial CD: complement directe Cf: Confer, consulta, compara. CI: complement indirecte CN: complement del nom D.: datiu D.P.A..: desinències personals actives. D.P.P.: desinències personals passives. DC: Derivats etimològics catalans de vocables llatins. Dc1: Dossier “Complementa” 1r de Batxillerat. Dc2: Dossier “Complementa” 2n Batxillerat decl.: declinació decl.: declinació. DL: Derivats etimològics llatins de vocables llatins. Ex Lat: Hans H. Örberg, Lingua Latina per se illustrata “Exercitia Latina I” FR: Hans H. Örberg, Lingua Latina per se illustrata pars I “Familia Romana” fut.: futur G.: genitiu ind.: indicatiu inf.: infinitiu N: nominatiu part.: participi pass.: passiva per ex.: per exemple pf.: perfet pl.: plural plqpt.:plusquamperfet. pr.: present Pred.: predicat / predicatiu pret.: pretèrit s.: singular. Subj.: subjecte subj.: subjuntiu v.: veure V: vocatiu

296

Introducció general per al professorat sobre l’ús del ...

Documents

Transcript of Introducció general per al professorat sobre l’ús del ...