però també pot ser

Cultur@Inform@cióComunic@cióde temps

InDesIn

Pèrdu@

Per saber navegar, cal pensar!

Internet és

Per fer un consum responsable de la xarxa

Edita: TACAssociació de Consumidors i Usuaris de Mitjans Audiovisualswww.taconline.net - info@taconline.net

Amb el suport de:

A Internet les pàgines semprevénen precedides per les 3 wque signifiquen World WideWe b i que també podentraduir-se per “la gran teranyi-na” o “teranyina al voltant delmón”. Aquesta teranyina oxarxa està teixida per milionsde pàgines amb contingut cul-tural, dʼoci i informació, publi-cades per persones, empre-ses, grups socials, polítics i unllarg etcètera.

Per accedir a tots els con-tinguts que ens ofereix laxarxa, nʼhi ha prou amb con-nectar-se a un navegador i,amb un només clic, accedir ainfinitat de pàgines. En prin-cipi, qualsevol pot submergir-se en lʼimmens oceàdʼInternet però… hi hamaneres intel·ligents de nave-gar?

Posem un exemple:

3

En Xavi i la Mariona busquen una casa de lloguer a la ciutat on viuen. Si per exemple teclegen en un cercador la paraula “casa”, obtindran 288.000.000resultats. Gairebé tres-cents milions de pàgines és massa informació i moltes d’aquestes no contenen el que busquen. Així que, per delimitar els resultats teclegen “busco casa” i els resultats s’han reduït a 13.000.000.

Però segueixen sent massa planes amb contingutmolt divers. Així que decideixen restringir més la recerca escrivint “busco casa de lloguer”.

Ara, els resultats trobats s’han reduït a la meitat: 6.170.000. Però s’han oblidat de concretar el lloc en el qual desitgen viure, i finalment teclegen “busco casa de lloguer a Barcelona”.

Els resultats són ara 818.000, que suposa un 352% menys que en la primera cerca.

Amb aquest exemple tan evi-dent però tan il·lustratiu,lʼusuari pot fer-se a la idea delbeneficiós que és saber ambclaredat què es vol buscar a laxarxa.

Una de les principals carac-terístiques dʼun bon naveganto internauta és aprofitar tot elque li ofereix Internet senseinvertir més temps del neces-sari.

Cultur@

4

Si per cultura entenem “elconjunt de coneixements quepermet a algú desenvolupar elseu judici crític” (RAE), tambéentendrem que hi ha moltescoses en aquesta gran te-ranyina que no estan pen-sades amb aquest propòsit.

Com hem dit al principi,Internet és cultura, peròtambé oci i comunicació. Perno quedar atrapats en la ter-anyina dʼaquesta xarxamundial, abans de connectar-se, lʼusuari ha dʼestablir lʼob-jectiu del seu viatge virtual.

Posem com a exemple a unalumne que ha de fer un tre-ball dʼart sobre la vida deVincent Van Gogh. Internet lifacilita 11.600.000 pàgines sitecleja simplement Van Gogh

i 1.880.000 si posa el nomsencer.

Moltes de les planes trobadessón oficials i, per tant, la infor-mació que contenen és bas-tant completa. Dʼaquestamanera, amb visitar unadʼelles ja es podria realitzar unbon treball però, en qualsevolcas, no està de més consultartres o quatre webs per veuresi coincideixen les informa-cions, i si alguna aporta mésdades que una altra.

No obstant això, si lʼinternautano sʼha plantejat ambantelació els continguts deltreball, lʼesquema, les dadesque necessita i com lesmostrarà pot acabar fent untreball de “copiar i enganxar”que poc té a veure amblʼadquisició de cultura. Estariamés a prop del que queconeixem com a plagi.

És important que quan usemInternet per redactar un tre-ball, llegim, investiguem, com-parem informacions i visitemdiverses fonts per poderaprendre i enriquir els nostresconeixements sobre el temaque ens interessa.

De lʼaltra forma, perdem lʼo-portunitat de conèixer a undels genis de la pintura quemés va influir en els artistesdel segle XX. Pot ser que elnostre treball obtingui unabona puntuació si el professorno ha detectat el calc, peròpassarem al següent curssense saber qui va serVincent Van Gogh i sense

Cultur@

5

Internet és una font d’informació, no un baguld’on “copiar” els continguts per a un treball.

Abans d’asseure’s a navegar, cal establir elsobjectius d’aquest temps invertit a Internet icomplir-los. Així arribarem a bon port i at e m p s .

Per no inculturizar-se:

avançar en les estratègiesbàsiques de la investigacióacadèmica.

Dʼaltra banda, és necessariaprendre a planificar el tempsi a saber autocontrolar-se aInternet. Estretament rela-cionat amb el tema de la incul-tura està el fet dʼentrar aInternet per buscar una infor-

mació i acabar actualitzant elnostre perfil en una xarxasocial o mantenint una con-versa pel xat.

En aquest cas, el temps queteníem previst per a instruir-nos lʼhem dedicat a altrescoses que no teníem pen-sades i que han interferit en elnostre objectiu principal.

I tu, què n’opines?

La xarxa és un contenidorinfinit dʼinformació. Qualsevoldubte que tinguem o qual-sevol cosa que vulguems a b e r, ja es tracti de labiografia dʼun cantant moderno de Mozart o dʼaprendre a ferpunt de creu, troba resposta aInternet.

No obstant això, com esbrinar

si el que hem llegit és verita-ble o fals? El primer que hemde saber és a “detectar” quielabora els continguts de laweb en la qual ens esteminformant. Com més serióssigui el tema, més importantserà saber qui els confec-ciona.

Posem un exemple:

6

Si un alumne està estudiant la història del segle XX i,per fer un treball, busca la paraula “nazisme” es trobenmés de 6 milions de pàgines, 158.000 imatges i 7.330 vídeos.

Entre tot aquest material hi ha informació contrastada i verídica sobre els esdeveniments del nacionalsocia-lisme, altres webs amb contingut fals o inventat i unes altres que posen en dubte tot el que se sap sobre l’holocaust, fins i tot els testimonis dels supervivents de camps de concentració.

A més d’aquestes contradiccions, hi ha milers de websdedicades a allò banal, frívol o anodí; la qual cosa no aporta informació valuosa i ens fa perdre el temps.

Per exemple, existeix un vídeo que compara els horrors del nazisme amb l’argument d’una coneguda, intranscendent i seguida sèrie televisiva.

Finalment, encara que minoritàries, també existeixen webs en les quals es poden llegir afirmacions com les següents: “Qui diu que el nostre Führer no tornarà?; Retornarà amb l’horda furiosa de Wotan des de Valhalla per donar-nos la Victòria final i total contra els animals-homes que avui ens pretenen involu -

cionar” o “Mort al jueu satànic”, acompanyades de vídeos que anomenen al dictador alemany com a “Sant Adolf Hitler” o el “Súper-Home” i fan una cridaa la societat per unir-se al moviment nazi.

Inform@ció

7

NO TOT EL QUE ESTÀPENJAT A INTERNET

ÉS CERT

Per poder prevenir la desin -formació i la incultura, hi hauna regla dʼor que segueix totbon periodista per aconseguirfonts fiables:

Com podem superar unaallau dʼinformació tan acla-paradora?

Com ja sʼha dit, el més impor-tant és localitzar els autors dela web. Per exemple, si esbusca informació històrica, ésbo acudir a pàgines oficialsdʼenciclopèdies, diccionaris osimilars.

Les sites que ofereixen infor-mació contrastada i fiablesolen pertànyer a empresessolvents i, en algun lloc visiblede la web, es pot trobar lʼa-partat qui som?, unes dadesde contacte i un avís legal. Elsblogs, les pàgines perso-nals,els posts a fòrums i altresespais com els vídeoscasolans no sempre són unafont segura.

Per què la nostra font dʼin-formació no és Viquipèdia?

Viquipèdia va néixer amb elpropòsit de convertir-se en elgran portal de consultes per aqualsevol tema. Aquest pro-jecte es va autodefinir com“un esforç col·laboratiu percrear una enciclopèdia gratuï-ta, lliure i accessible per tots.”

Per això, qualsevol personades de casa pot accedir permodificar o introduir dadessobre el que vulgui.

El concepte no és, en capcas, menyspreable, i el resul-tat és una immensa base dedades en la qual tota persona,empresa o grup pot ficar elscontinguts que cregui opor-tuns.

8

Viquipèdia en espanyol comp-ta amb més de 644.105 arti-cles, 16.311 annexos i121.107 categories i és lanovena en bolcat de con-tinguts a la xarxa. Sembla queexisteix una petita batallasobre quin idioma sʼimposaals altres per la quantitat decontinguts que cadascun ofer-eix.

No obstant això, una dadacuriosa és que el tercer temamés editat (setembre de2010) a Viquipèdia és “ElsSimpson” i el sisè “DragonBall”. Això ens dóna unalleugera idea de per on vanels interessos dels “editors”dʼaquesta enciclopèdia popu-lar.

Dʼaltra banda, la fiabilitat deles dades que apareixenqueda en dubte quan, a dife-rència de Viquipèdia enanglès, els usuaris són anò-

nims i no fa falta cap classede registre per pujar textos ala xarxa. Ningú ens garanteixque la persona que escriusàpiga del que parla o bébusqui finalitats comercials oideològiques, mentre tergiver-sa la realitat o la història.

Finalment, cal assenyalar quesi es tenen temps o inquie-tuds, col·laborar en aquesttipus de projectes és enriquirla cultura general, sempreque la nostra aportació sesustenti en coneixementsseriosos, contrastats i objec-tius. Per això, és positiu enco-ratjar els més joves a compar-tir els seus coneixementssobre un tema que els interes-si o atregui.

En definitiva, podem llambre-gar la informació que ofereixla web Viquipèdia però, encap cas, ha de ser la nostrafont dʼinformació exclusiva.

Contrastar informacions i acudir apàgines en les quals clarament espuguin identificar als autors.

No cal creure’s tot el que apareixa la xarxa.

Per no estar desinformats:

I tu, què n’opines?

Inform@ció

Pot ser que el progrés mésimportant que ha proporcionatInternet a la humanitat sigui lacapacitat per comunicar-seamb qualsevol persona enqualsevol part del món.

En lʼera que vivim, denomina-da lʼera de la comunicació, lesrelacions socials, professio-nals o de qualsevol tipus sónmés fàcils, més barates i mésràpides gràcies a Internet.Malgrat això, aquesta carac-terística tan positiva i queofereix tantes possibilitats esconverteix en un arma dedoble tall quan sʼutilitza indis-criminadament.

A Internet són diverses lesformes dʼestablir comunica-cions amb altres persones.Les més freqüents entre elsjoves són les xarxes socials,els fòrums, els jocs on line iles aplicacions de comuni-cació instantània com Googlexat, Messenger, Skype o lesque ens ofereixen algunesxarxes socials.

Les xarxes socials

Les dues xarxes més util-itzades a Espanya sónFacebook i Tuenti.

Facebook compta amb 500milions dʼusuaris a tot el móni, tal com sʼha publicat a lapremsa, a dia dʼavui més de100 milions de perfils sóndʼaccés públic. El que vol dirque les seves dades privadescorren lliurement per tot elplaneta.

El tema de la seguretat aInternet és complex ja quequan algú es construeix unperfil en una xarxa social ésper trobar-se amb els seus“amics” i ser trobat amb facili-tat. Per tant, no tendim a“amagar” algunes dades relle-vants com el nom i cognomscomplets, el col·legi en el qualestudiem o fins i tot lʼadreçade la nostra casa o el númerode telèfon. Però és realmentnecessari publicar tantesdades personals?

9

Comunic@ció

10

En aquest sentit, saber idonar a conèixer que el perfilés una presentació del nostre“jo” que pot veure qualsevolpersona del món és de vitalimportància. Encara quetinguem un perfil més omenys tancat, és una informa-ció que fàcilment passa dʼun“amic” a un altre i es con-verteix en una dada incontro-lable.

Per tant, el que apareix en elperfil dʼun menor és bo queestigui aprovat pels pares.Algunes recomanacions:

També sʼha de tenir encompte el tipus de conversesque es mantenen en obert alperfil: on quedem?, a quinahora?, qui vindrà? A q u e s ttipus de circumstàncies ha dequedar dins del cercle de per-sones que ens anem a veure.No és necessari que se nʼass-abenti tothom. Sobretot,perquè mai sabem qui llegiràaquesta conversa ni el quepot fer amb ella.

El temps que sʼinverteix enel perfil

Fent una analogia una micasimplista, es podria pensarque el temps que passemactualitzant el nostre perfil éssimilar al temps que ensdediquem a preparar-nosdavant el mirall. Si ens dete-nim massa en els detalls, siens vestim i desvestim tresvegades abans de sortir decasa, ens emprovem mil com-plements amb cada “modelet”i ocupem el lavabo més tempsdel que és “normal” estemdavant dʼuna personalitat pre-sumida que es dedica enexcés al nostre JO.

A les xarxes socials passaquelcom semblant. Hi ha per-sones que potser no sabencontrolar ni el temps que lidediquen, ni el que pengen alseu perfil. Facebook (llibre decares) o Tuenti (Tu en tu) nodeixa de ser un aparador on elprotagonista és un mateix.

Encara que les xarxes socialsvan néixer amb la intenció dereunir la gent que, a travésdels anys, sʼhavia dispersat(amics de lʼinstitut, de la uni-versitat, familiars o companysdʼun antic treball), els mésjoves no hem viscut tant comper donar-li aquest ús a laxarxa. En el seu lloc, la uti-litzem per comunicar-nos,generalment, amb els compa-nys de classe (als qualsveiem cada dia) o amb elsamics del lloc de vacances.Per tant, la comunicació quemantenim a les xarxes socials

Mai posar:

-nom i cognoms complets

-adreça de casa

- t e l è f o n s

-fotos provocadores

-fotos dels amics o la

família sense el seu

previ consentiment

Comunic@ció

11

pot ser més aviat banal i, enmoltes ocasions ja expli-cades, profitosa.

Triar les fotos que pujaré a laxarxa (en les quals surti millor,més afavorit…), el númerodʼamics que tinc (aquestadada a aquestes edats ésmolt important, així queadmetran a qualsevol que elssol·liciti la seva “amistat”) oquantes vegades actualitzo elmeu perfil (és indiferent elcontingut) són les prioritatsper les quals moltes vegadesens regim, a més de les vis-ites que rebem o dels comen-taris que ens escriguin al mur.

Dʼaquesta manera, la xarxasocial es converteix, amb fre-

qüència, en un exercici denarcisisme ridícul, i fins i tot,preocupant.

Encara que no fa falta serextremista, aquests casosexisteixen amb més assiduïtatde la desitjada. No cal oblidarque, amb la nova generacióde mòbils, es pot accedir alperfil i actualitzar-lo en qual-sevol moment. És a dir, ja noes controla des de casa eltemps que els joves puguindedicar a aquesta activitat.Molts de nosaltres ja no ensadormim als braços deMorfeu, sinó en els del mòbilmentre fem un últim repàs alnostre “jo” on line.

La solució no està en no tenirun perfil, sinó a educar-nosper a què en fem un ús cohe-rent i utilitzem les possibilitatsde la xarxa per fer algunacosa que ens faci sortir denosaltres mateixos i dedicarun temps als altres.

Els xats

Sovint molts de nosaltres femels deures i treballs a lʼordi-nador amb el mòbil al costat ola sessió de xat oberta.Aquests canals de comuni-cació instantània estan ocu-pant un espai i un temps en lanostra vida com a estudiant.

Si sʼestà realitzant un treball ialhora sʼestà mantenint unaconversa amb un amic através de lʼordinador, serà difí-cil concentrar-se en el primer iacabar amb puntualitat latasca.

12

Per tant, els mòbils i les ses-sions de xat amb els amicssʼhan dʼaparcar a lʼhora dʼes-tudiar.

El mateix passa a lesreunions familiars, sopars,dinars, etc., en les quals somcapaços dʼestar enviant-nosmissatges amb els amics ioblidant que al nostre voltanthi ha persones de carn i ossosque esperen la nostra comu-nicació.

Ciber bullying

Lʼassetjament escolar existeixdes dʼabans de lʼarribadadʼInternet. No obstant això,les noves tecnologies oferei-xen la possibilitat de ridi-c u l i t z a r, insultar o assetjarcompanys de classe sense la

necessitat de donar la cara.No hi ha res més covard queel ciber bullying.

Lʼassetjament a altres person-es és terrible, però si a méses fa amagat darrere dʼunapantalla i emparat per la dis-tància, es converteix en un fetdetestable, vergonyós i propide les personalitats mésfebles.

Encara que arribar a la fusti-gació on-line sembla unasituació llunyana, existeixenpassos previs que sʼhan decontrolar. En massa ocasions,som incapaços de dir-nos lescoses a la cara i, per no pas-sar el mal tràngol, preferim lacomunicació per e-mail oSMS. En aquests casos, hemdʼaprendre a ser valents, a

Comunic@ció

13

donar la cara i a afrontarsituacions que poden serdesagradables. Però les per-sones mereixen el respecte ilʼoportunitat de mantenir unaconversa que aclareixi lescoses.

Sobre el ja famós ciber bully -ing, només cal recordar queés bo que els pares coneguinels hàbits dels fills, saberquines eines utilitzen percomunicar-se, qui són els

amics amb els quals es rela-cionen i estar pendents queno siguin víctimes o botxinsdʼinsults o assetjaments a laxarxa.

La comunicació es forja através de diverses activitats.No és únicament el fet de par-lar per la xarxa el que ens faràser més amics o millors com-panys, sinó el temps que elsdediquem i les vivències quecompartim en persona.

Com els publicistes, decideix la teva estratègia decomunicació a la xarxa: què vols donar a conèixer detu, a qui i per a què. T’evitarà pèrdues de temps idisgustos per a tu i per als altres.

Aprofita les experiències reals amb els teus amics.No deixis que el teu “jo” on-line amagui i desdibuixiel teu “jo” real. Et pots perdre el millor dels teusamics i ells de tu. I quedar incomunicat… encara quesembli el contrari perquè tens més amics que ningú ala teva xarxa social i més comentaris i etiquetes queningú del teu entorn.

Per no estar incomunicat:

I tu, què n’opines?

14

El temps Lʼoci, sens dubte, és una deles activitats més freqüents aInternet. La xarxa ens ofereixmultitud de possibilitats.Podem construir ciutats i pro-gressar en elles; mantenirguerres medievals amb altresjugadors, partides dʼescacs,de cartes; cuidar mascotesvirtuals; pilotar avions i qual-sevol cosa que seʼns acu-deixi. Podem jugar sols,acompanyats o contra altresinternautes que ni tan solsconeixem. Podem, en definiti-va, trobar infinitat de possibili-tats lúdiques per a qualsevoledat i circumstància.

Els jocs a Internet brindentantes o més possibilitats queles consoles. Jocs dʼestratè-gia, de rol, de guerra, dʼhabili-tat, arcade, de misteri, perpracticar idiomes o aprendremúsica. Una vegada més, laxarxa posa a la nostra dis-

posició una inmensitat dʼex-periències per ocupar el nos-tre temps dʼoci.

Com amb les consoles, hemde recordar que hi ha unaedat per a cada tipus de joc iun temps límit de dedicacióper a cada edat. Si bé és certque els jocs on line podencontribuir a desenvoluparcertes habilitats, també ho ésque poden arribar a ser perju-dicials per a nosaltres.

En primer lloc, parlaremdʼaquesta classe de jocs enels quals és necessari regis-trar-se. Dóna el mateix si ésun joc de rol, dʼhabilitat o dʼes-tratègia, la característica prin-cipal dʼaquest tipus de pas-satemps és que és difícildesenganxar-se. Posem coma exemple que ens hem creatuna ciutat en un món virtual.La finalitat del joc és que la

15

nostra ciutat creixi i que elsseus habitants siguin feliços.A més, comptem amb la pos-sibilitat de saquejar altres ciu-tats per aconseguir recursos isumar punts. La nostra ciutat,si sabem fer-ho, pot convertir-se en un gran imperi.

Aquest joc en concret fomen-ta diverses facetes de la nos-tra personalitat: el plaestratègic, previsió de futur,sospesar les conseqüències,responsabilitat, etc. Noobstant això, és normal(sobretot quan acabem decomençar el joc) que, encara

que no estiguem connectats,la nostra ment pensi en elsegüent pas a realitzar, en elpla estratègic dʼexpansió ocom créixer amb més rapi-desa. Dʼaquesta forma, quantenim un minut lliure, lʼuti-litzem per “connectar-nos”.No és una dada important si,a mesura que passa el temps,el nostre interès i la nostraatenció sʼequilibren en unestat racional. Per altrabanda, si som dʼaquestsjugadors que no sabemdesconnectar del món virtualamb agilitat, i el primer quefem en arribar a casa és anara veure què passa a la nostraciutat, convé que passem alsegüent punt: el temps.

El temps que li dediquem alsjocs on line ha dʼestar contro-lat. No només és necessari uncronòmetre, sinó també unmoment. És a dir, no nomésanem a controlar-nos en elnombre dʼhores que hidediquem, sinó també elmoment del dia en el queanem a jugar. Si he dʼestudiar,si he de fer un treball o si haigdʼestar amb els amics, el meujoc passa a un segon pla. Maiun passatemps ha dʼinterferiren les nostres obligacions.

En aquest apartat, és interes-sant també parlar del tipus dejoc en què participem.Aquestes activitats dʼoci, engeneral, solen ser inofen-sives, però no podem deixardʼestar alerta. És habitualque, en un moment determi-nat (sobretot si és un joc derol o estratègia) sʼhagi de

pagar per seguir en ell o exis-teixi la possibilitat dʼacon-seguir més prestacions en lanostra partida si abonemalguna quantitat de diners. Ésel moment de plantejar-se sival la pena fer servir o no lanostra targeta de crèdit,encara que es tracti de petitessumes. Si ni tan sols fem lʼe-xercici de dubtar i abonemdirectament la quantitatsol·licitada, tenim un proble-ma: ens hem enganxat. I arri-ba el moment de passar alsegüent punt: lʼaddicció.

Serem addictes quan nosiguem capaços de prescindirde la nostra sessió lúdica online diària. En aquestmoment, entren en escenaels casinos i les partides depòquer, les loteries i els jocsdʼatzar. Igual que a les escu-rabutxaques o als salonsrecreatius, ningú hi arriba per

casualitat. A les pàgines dʼa-postes i casinos sʼentra perjugar i, si és així, ja no noméses tracta del nostre tempssinó dels nostres diners i, enel pitjor dels casos, de la nos-tra salut mental.

Lʼaddicció al joc és un proble-ma dins i fora de la xarxa,però potser és més fàcil arri-bar a través dʼInternet, perquèno cal sortir de casa ni donarexplicacions a ningú.

Per saber si vaig camí de lʼad-dicció, si la meva relació ambels jocs o amb la xarxa engeneral, afecta a la meva con-ducta habitual puc enfrontar-me amb sinceritat a una sèriede preguntes: veig menys elsmeus amics per culpadʼInternet?, em treu tempsdʼestudi o treball?, si no emconnecto em poso de malhumor o sento cert buit?

16

Tinc un horari per dedicar alsmeus jocs on line.

No gastar més del que em gastariaen una sortida, ni és el pla fon-amental dels meus caps de setmana.

Per no perdre el temps:

I tu, què n’opines?

El temps

17

nternet no és la meva vida, tinc un horari i un temps de connexió

Per acabar...

Encara que sʼhan apuntat coses en els apartats anteriors, espresenta ara un decàleg per a lʼús intel·ligent dʼinternet: unmanual bàsic de lʼusuari responsable.

o em crec tot el que està penjat a la xarxa

inc capacitat per aprendre i no només per copiar el que surt a les webs

ls meus amics reals són més importants que els virtuals

ecorro a qui em pugui ajudar en cas de sentir-me assetjat a la xarxa

o penjo fotos ni dades personals sense permís de les persones que surten

stic pendent de no caure en addiccions

inc cura de la informació que publico al meu perfil

Recorda que la pirateria és un delicte penalitzat i que hem de respectar els drets dʼautor.

Edita: TACAssociació de Consumidors i

Usuaris de Mitjans AudiovisualsOctubre de 2010

Per fer un consum responsable de la xarxawww.taconline.net - info@taconline.net

Amb el suport de: