• Sandra Vilaró 3er C

• És la condició en la qual els ronyons deixen de funcionar correctament. Fisiològicament, la insuficiencia renal es descriu com una disminució en la filtració de la sang.

• Encara no s’entenen bé molts dels factors que influeixen en la velocitat amb que es produeix la insuficiencia renal. Els investigadors encara es troben estudiant l’efecte de la proteïna en la alimentació i les concentracions de colesterol en la sang per la funció renal.

• Alguns problemes dels ronyons ocurreixen rápidament, com un accident que causa lesions renals, la pèrdua de molta sang (que pot causar insuficiència renal repentina), etc. Aquesta baixada repentina de la funció renal s’anomena insuficiència renal aguda.

• Pot portar a la pèrdua permanent de la funció renal. Pero si els ronyons no pateixen un mal greu, aquella insuficiència pot contrarrestar-se.

• ·La insuficiencia renal crònica és la condició que es produeix per el mal permanent i irreversible de la funció dels ronyons secundari una pèrdua en el funcionamient i número de les nefrones. Les causes més freqüents (pero no les úniques) de enfermetat renal crónica són: la diabetes, la hipertensió, les enfermetats obstructives de les víes urinaries (com càlculs, tumors, etc.).

• Si es detecta la enfermetat d’hora pot reduïr-se la velocitat amb la que el mal progresa, retrasan la necessitat d’iniciar les terapies de reemplaç de la funció renal i preparant millor al pacient per quan sigui necessari el seu inici. Les terapies de reemplaç renal són la hemodiálisis, la diálisis peritoneal, i el trasplant renal.

• ·El estat en el qual hi ha insuficiència renal total o casi total i permanent s’anomena enfermetat renal terminal. Les personas amb aquesta classe de enfermetat s’han de sotmetre, per conservar la vida, a diálisi o a un transplant.

• Insuficiència renal aguda Insuficiència renal crònica

• • • Emfermetat renal terminal

• Es tracta d’una afecció greu en la qual els ronyons deixen d’eliminar el rebuix de l’organisme. La insuficiència renal és l’etapa final del deteriorament lent dels ronyons, que és un proces conegut com nefropatia.

• La diabetes és la causa més freqüent de insuficiència renal. Inclós quan els medicaments i la dieta poden controlar la diabetes, la enfermetat pot conduïr a nefropatia i insuficiència renal. La major part dels diabètics no desarrollen una nefropatia el suficientement greu com per causar insuficiencia renal.

• Els científics no han pogut explicar aquest fenòmen ni poden explicar totalment la interacció de factors que condueixen a la nefropatia diabética. Entre aquets factores estàn la herència, la dieta i altres afeccions, com la hipertensió arterial. S’ha observat que la hipertensió arterial, i les altres concentracions de glucosa en la sang, aumentan el risc de que una persona diabética acabi patint insuficiència renal.

• Una causa típica de insuficiencia renal en els nens és el Síndrome urémic hemolític, una enfermetat causada per la bacteria Escherichia coli O157:H7 (ECEH) que pot ocasionar la mort o deixar danys renals, neurològics o hipertensió arterial.

• Bacteria Escherichia coli O157:H7 (ECEH)

• un sabor metàlic o un altre sabor extrany a la boca• cansament• sensació de fred• mals de cap• pressió arterial alta• insomni• sequedat de la pell• pèrdua d’apetit o nàusea• mal en la part lumbar en el àrea dels ronyons• mala concentració, confusió, oblit• deficient impuls sexual• cames sense repòs o amb rampes• dificultat per respirar• inflor en mans, peus o cara, especialment al voltant dels ulls (al

aixecar-se)• alteracions de l’orina, com orina espumosa o sanguinolenta, més o

menys orina del normal, o un canvi en la freqüencia de la micció.

• La litiasi renal és un trastorn que afecta al sistema urinari on es formen càlculs en el ronyó o en les vies urinàries, deguda a la cristal·lització i precipitació de compostos de l'orina.

• El càlcul es pot quedar en el ronyó o pot desprendre's i anar baixant pel tracte urinari. La intensitat de la simptomatologia (dolor) està generalment relacionada amb la grandària del càlcul. En ocasions es produeix la seva expulsió sense gairebé símptomes.

• Els càlculs poden quedar-se travats en un dels urèters, en la bufeta, o a la uretra, produint la simptomatologia de dolor (còlic nefrític), disúria (coïssor quan s'orina), o signes com hematúria (presència de sang en l'orina). La litiasi renal pot rebre molts noms depenent del lloc on es produeix la deposició dels càlculs: litiasi calicina (calze), pièlica (pelvis renal), ureteral (urèter), vesical (bufeta urinària) i uretral (uretra).

• Un càlcul renal, popularment dit pedra en el ronyó, és un fragment de material sòlid que es forma dintre del ronyó a partir de substàncies que estan a l'orina. Hi ha quatre tipus principals de càlculs en els ronyons:

• El tipus de càlcul més comú conté calci. El calci és un mineral que forma part de la nostra dieta normal. El calci que no és necessari per als ossos i els músculs passa als ronyons. En la majoria de les persones, els ronyons eliminen aquest calci que sobra juntament amb la resta de l'orina. Les persones que formen pedres de calci retenen aquest calci en els ronyons. El calci que no s'elimina s'uneix a altres desaprofitaments per a formar una pedra.

• Un càlcul tipus estruvita; pot formar-se després d'una infecció del tracte urinari. Aquestes pedres contenen el mineral magnesi i amoníac, una deixalla.

• Un càlcul d'àcid úric es pot formar quan hi ha massa àcid a l'orina. Si una persona tendeix a formar pedres d'àcid úric, pot ser que hagi de reduir la quantitat de carn que menja.

• Els càlculs de cistina són poc comuns. La cistina és una de les substàncies que formen els músculs, nervis i altres parts del cos. La cistina es pot acumular en l'orina fins a formar una pedra. La malaltia que causa la formació de pedres de cistina és hereditària.

• Els càlculs renals poden ser tan diminuts com un òvul o tan grans com una perla. Fins i tot algunes pedres poden tenir la grandària d'una pilota de golf. La superfície de la pedra pot ser llisa o amb becs. En general són de color groc o marró.