Institut Can Vilumara - XTEC · 2. La següent fase del cicle de l’aigua és la condensació. El...

Institut Can Vilumara

Treball de síntesi de 1r d’ESO

L’AIGUA, UN BÉ ESCÀS

Alumnes que formen l’equip de treball:

_____________________________________________________________

_________________________________________________________

_____________________________________________________________

__________________________________________________________

_________________________________________________________

Grup:___________ Data:_____________

Institut Can Vilumara Treball de Síntesi de 1r d’ESO 1

1. Introducció ........................................... 2

2. El planeta Aigua ................................... 3

3. A la recerca de l'aigua ......................... 6

4. El cicle de l’aigua ................................. 7

5. Llegenda de la dona d’aigua .............. 10

6. Cançó de pluja .................................... 14

7. Refranys ............................................. 15

8. Romance del Duero ............................ 17

9. Fem un Rap ......................................... 21

10. El Nil dóna vida a Egipte ................. 22

11. Aquí reciclem ................................... 28

12. The Weather..................................... 33

13. Reguem el Viluhort .......................... 36


1. Introducció

Objectiu del treball i la seva avaluació dins el currículum de l’ESO

- El Treball de Síntesi és un conjunt d'activitats d'ensenyament i aprenentatge

fetes en equip per desenvolupar competències complexes i comprovar si s'ha acon-

seguit, i fins a quin punt, que l'alumnat sigui capaç d'aplicar les competències bàsi-

ques treballades en les diferents matèries per a la resolució de qüestions i problemes

relacionats amb la vida pràctica. Integra continguts de diverses matèries.

Al llarg del treball, l’alumnat ha de mostrar capacitat d’autonomia en l’organització del

seu treball individual i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.

S’ha de fer un Treball de Síntesi en cadascun dels tres primers cursos de l’etapa.

Aquest, a efectes de qualificació, tindrà la consideració d’una matèria optativa.

El treball es farà en grups de quatre alumnes.

- Avaluació: Cada persona del grup tindrà una nota individual que s’obtindrà

valorant:

Actitud: Es valorarà l' interès per la feina, puntualitat, participació en el treball....

Dossier del treball: Es valorarà la correcció de les respostes, l’adequada presen-

tació, la correcció ortogràfica,...

Exposició oral: Es valoraran tant els coneixements del contingut d'aquest dos-

sier com la capacitat d’exposar-los correctament davant del tribunal. Per fer

l’exposició oral:

- Els membres del grup acordaran la part del treball que haurà d’exposar cadascú

davant del tribunal.

- La durada total de l’exposició ha de ser d'uns 15 minuts.

- L’alumne/a no pot llegir durant l’exposició i es valorarà l'ús de noves tecnologies

(Word, Power Point, Prezi,...) o d'altres suports gràfics i/o auditius.

- Un cop finalitzada l’exposició el tribunal els farà alguna pregunta sobre les dife-

rents activitats del treball.


2. El planeta Aigua

Per què se'n diu Terra, del nostre planeta, si és tan evident que hauria de dir- se’n

Aigua?

Això es va preguntar Yuri Gagarin, l'as-

tronauta que per primera vegada va veu-

re el nostre planeta des de l'espai.

Vista des de l'espai, la terra és el planeta

d’aigua. I sense aigua, no hi ha vida pos-

sible. Tot i que el 70 % de la superfície

terrestre està coberta per aigua, un 97 %

de l’aigua del planeta és salada i es troba formant els mars i els oceans. Per tant, no-

més un 3 % de l’aigua terrestre és aigua dolça, i no tota es troba disponible per als

éssers vius terrestres: només es pot utilitzar fàcilment l’1 % del total d’aigua dolça, la

que forma els rius, els llacs i els aqüífers (dipòsits subterranis) accessibles. La resta

està retinguda en forma de glaç a les glaceres de les muntanyes i, sobretot, als pols

de la Terra, o es troba en dipòsits subterranis massa profunds per ser utilitzada.

Al planeta l’aigua és abundant, però està repartida de manera desigual. Mentre que

alguns països tenen molta aigua (gràcies a la pluja o la neu), d'altres gairebé no en

tenen. Uns 2.000 milions de persones repartides en 80 països viuen en zones on no

plou gairebé mai i on l’escassetat de l’aigua és el gran problema de cada dia. El 30%

de la població mundial no disposa d'aigua potable. La meitat de la població mundial

no disposa de sistema de sanejament

http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/aigua.htm

http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/aigua.htm


Utilitza les dades del text per trobar la resposta a les preguntes següents:

1. Càlcul de la superfície terrestre coberta per aigua.

a) Quin percentatge de la superfície terrestre està coberta per aigua? .........%

b) Sabent que la superfície terrestre és 510 072 000 km2, quina superfície, en km2, està coberta per aigua?

...................... km2

2. Volum d’aigua en el planeta.

a) Quin percentatge de l’aigua del planeta és salada?..............%

b) Si sabem que l’aigua salada és 1 370 319 000 km3 d’aigua, quin és el volum total d’aigua en el nostre planeta?

Volum total d’aigua al planeta: km3

3. Volum d’aigua dolça.

a) Quin percentatge de l’aigua del planeta representa l’aigua dolça?..............%

b) Quin és el volum d’aigua dolça del planeta?

Volum d’aigua dolça del planeta: km3


4. Aigua dolça en forma de gel i en forma líquida.

a) Quin percentatge d’aigua dolça es troba en forma de gel o en dipòsits

subterranis no accessibles? ................%

b) Quin percentatge d’aigua dolça està disponible per a l’ús dels éssers

vius? .....................%

c) Quin volum d’aigua dolça està disponible per a l’ús dels éssers vius?

.....................km3

55.. Exemple d'utilització de l'aigua per als conreus.

L’aigua és un element indispensable en els

conreus de plantes arreu del món.

En el nostre centre tenim un hort que vosaltres

heu parcel·lat i conreat. Hores d’ara teniu plantats

raves en algunes parcel·les. Aquesta hortalissa

conté una gran quantitat d’aigua i necessita una

superfície de 10 cm x 5 cm per créixer en bones

condicions.

Esbrina quantes plantes de rave pots plantar en una de les parcel·les. Per fer-ho:

a) Calcula l’àrea que ocupa una planta de rave: .................... cm2.

b) A la pàg. 36 pots trobar el nombre de porcions en què heu dividit cada m2.

Són : ................

c) Troba l’àrea de cada porció en cm2:........................... cm2

d) Quantes plantes de rave podràs plantar a cada porció? ......................


3. A la recerca de l'aigua

Cap al 2025 està previst que l'ésser humà arribi a Mart. La finalitat d'aquests viatges

espacials és la recerca de planetes semblants a la Terra en què sigui possible la vida

humana.

Actualment es creu que no és possible la vida sense aigua.

Imagineu que vosaltres aneu en una expedició a Mart i heu recollit unes mostres que

penseu que són d’aigua.

1.- Heu d’explicar al tribunal, ajudant-vos d’un powerpoint o un pòster, que la vostra mostra és aigua. La demostració s’ha de basar en la composició de l'aigua i les seves propietats (color, olor, estats d'agregació, punt de fusió i ebullició, densitat ...).

http://www.xtec.cat/~jplanas3/aigua/

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/aigua/index.htm

http://www.asac.es/aigua/cat/flash/vent_flash.html

http://educacio-mediambiental-aulaoberta.blogspot.com/2008/04/propietats-del-

aigua.html

http://www.xtec.cat/~jplanas3/aigua/

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/aigua/index.htm

http://www.asac.es/aigua/cat/flash/vent_flash.html

http://educacio-mediambiental-aulaoberta.blogspot.com/2008/04/propietats-del-aigua.html

http://educacio-mediambiental-aulaoberta.blogspot.com/2008/04/propietats-del-aigua.html


4. El cicle de l’aigua

L’aigua es mou contínuament pel nostre planeta i adopta diverses formes. La podem

trobar en estat líquid, al mar o als rius; en estat sòlid, en forma de neu o gel a les

muntanyes, o també la podem trobar en estat gasós, en forma de vapor d’aigua en els

núvols. Són els tres estats de l’aigua! El cicle de l’aigua ens explica tot aquest movi-

ment.

TREBALLEM:

1.-Llegeix el següent text i relaciona la numeració del dibuix amb aquestes parau-les noves:

___ Evaporació ___ Precipitació ___ Escolament

___ Infiltració ___ Condensació


TEXT:

1. El cicle de l’aigua és com una roda gegant. Comença amb l’evaporació de grans

quantitats d’aigua des del mar, els llacs o els boscos.

L’evaporació és el fenomen pel qual l’aigua passa d’estat líquid a estat gasós.

La roba mullada que estenem al terrat s’eixuga perquè el sol i el vent evaporen

l’aigua; i l’aigua que hi havia a la roba, convertida ara en vapor, s’escampa per l’aire.

Diem que l’aigua s’ha evaporat.

2. La següent fase del cicle de l’aigua és la condensació. El vapor d’aigua que ha

sortit del mar, dels llacs, dels boscos (o de la roba que hem estès al terrat) ara està

escampat per l’aire. Quan aquest vapor troba un lloc on fa fred es torna altre cop lí-

quid en forma de gotetes microscòpiques que suren en el cel. Aquest vapor condensat

és el que anomenem núvols.

3. Quan els núvols es fan espessos i les gotetes que els formen es van ajuntant i es

van fent grosses arriba el moment en què acaba plovent. És la precipitació: en

aquest cas, pluja. També hi ha precipitació en forma de neu o de pedra (i calamarsa,

quan és petita).

4. Un cop l’aigua ha caigut a terra cal que aquesta circuli cap a mar altre cop. Pel seu

pes, l’aigua rodola avall; aquest moviment s’anomena escolament. L’aigua va baixant

des de les muntanyes cap al mar a través dels rius i les rieres.

5. Però no tota l’aigua rodola per sobre la terra corrent cap al mar. N’hi ha una part

que és més mandrosa i li agrada d’anar més a poc a poc, i agafar camins més difícils

per sota terra. Es tracta de la infiltració, que és el fenomen pel qual l’aigua penetra

en la terra on crea rius i llacs subterranis.

Aquesta aigua, al final, també arriba al mar per sota terra o surt a la superfície per les

fonts naturals.

El cicle de l’aigua artificial

També hi ha un cicle de l’aigua creat per l’home, és un cicle de l’aigua artificial. Quan

agafem aigua per beure o per rentar-nos estem creant nous camins per a l’aigua. Ca-

mins que no són els naturals.

Així, per tal de guardar aigua per quan n’hi ha poca, aturem els rius amb grans preses

i embassaments. Quan necessitem aigua per regar o beure, fem forats a terra fins

arribar als rius subterranis per agafar-la. Per portar l’aigua a les cases construïm dipò-

sits i xarxes de tubs que van per sota dels carrers. I quan hem utilitzat l’aigua per al

que volíem i l’hem embrutat força l’enviem a les depuradores a través del clavegue-

ram. Tot un nou cicle artificial de l’aigua.


TREBALLEM:

2.-Situa en el dibuix anterior aquests elements del cicle de l’aigua artificial:

1- Embassament 2- Indústries 3- Habitatges

4- Pous 5- Depuradora 6- Dessaladora

7- Agricultura 8- Aigua subterrània 9- Riu

A més a més...:)

Des del departament de Naturals farem una sortida en la que visita-

rem el museu Blau. Preneu apunts i feu fotografies de l'exposició

“Oceans” i de la visita al museu per incloure-ho en la presentació

que mostrareu el dia de l'exposició davant el tribunal.


5. Llegenda de la dona d’aigua

LA DONA D'AIGUA DE LA FONT DE CAN GORDI

a fa molts anys. a Sani Cugat s'esdevingué aquesta historia fantàstica que

conta els amors entre un pagès i una dona d’aigua.

En una de les masies del bosc de Sant Cugat, a prop del torrent de can

Gordi vivia un xicot molt fort i treballador. Essent els seus pares ja molt grans,

havia de fer ell tot sol les feines de la masia i guanyar prou diners per mantenir

la família.

Tot i així, de tant en tant encara tenia temps de voltar pels boscos, era un bon

caçador i un expert coneixedor de les bestioles, els bolets i les plantes de la

boscúria.

Un vespre, quan el jove tornava de caçar, li va ocórrer un fet Inaudit. Enmig del

bosc va veure una claror suau i, alhora, va sentir uns sons melodiosos. Va seguir

l'origen de la llum i la música, va arribar a una font, al fons d'una torrentera,

amagada enmig d'heures i molses. Davant de la font hi havia una noia, més

maca que el sol i la lluna plegats.

Anava nua, lluïa una mata espessa i bellíssima de cabells verds i platejats que li

envoltaven el cos. Captivat per la visió de la noia i pel seu cant (era ella la que

produïa la dolça melodia), va restar palplantat al seu davant durant força es-

tona.

J


Al cap d'una estona, la noia se li va atansar i li digué:

— Estimat, has trigat anys a venir, però per fi ens hem trobat.

Dit això, el va abraçar apassionadament. El pobre home no se'n sabia avenir,

de la sorpresa. Al cap d'una estona d'abraçades, però, va aconseguir l'ànim

suficient per proposar-li a la misteriosa jove que es cassessin i que anés a viure

amb ell.

La dona d'aigua hi va accedir ràpidament, tot advertint-li que. en bé de tots

dos, li havia de posar una condició.

— Quina condició, digues, faré tot el que m'ordenis.

— Estimat, t'haig de demanar que, sota cap concepte, no em segueixis mai

d'amagat, faci el que faci — replicà la formosa jove. Et prometo que et seré

sempre fidel i que per això no hauràs de patir. Llevat d'aquesta condició que

et poso, t'obeiré sempre i t'ajudaré en tot allò que pugui.

L'hereu, naturalment, hi va estar totalment d'acord, tot i que la condició li cau-

sava estranyesa. Immediatament va agafar la noia de la mà i se la va endur a

caso seva per donar la bona noticio als seus pares. Al cap de molt poc temps

es van casar i van començar la seva vida plegats.

A partir de llavors, lo felicitat va envair aquella casa. No tan sols estaven l'hereu

i lo dona d'aigua totalment enamorats l'un de l'altre, sinó que tot els anava de

cara. A les seves terres, abans seques i pobres, hi van trobar una mina d'aigua,

amb un doll gruixut i incessant que els va permetre convertir el tros en un hort

formosíssim que donava tota mena de verdures i fruites. El bestiar creixia d'allò

més bé i, al cap d'un parell d'anys del casori, ja havien duplicat el nombre d'a-

nimals.

L'hereu era feliç, i els seus pares també ho eren en veure que tot anava cada

cop millor. La jove era una mica reservada, aixa sí, però era dolça I amable

amb tothom, i molt treballadora.

Al cap d'un temps, va passar un fet que va preocupar el jove hereu. Un dels

seus amics de cacera li va fer una insinuació sobre la dona d'aigua que no li va

agradar gens. L'amic li digué que més d'una nit, quan passava pel camí de la

masia cop al bosc, havia vist la silueta de lo noia esquitllant-se pels marges.

— Vés a saber on va, a aquestes hores, ja la vigiles prou bé?

Aquest comentari va fer que el noi comencés a tenir sospires sobre la seva es-

posa. Si era feliç amb ell, no tenia per què amagar-se ni fugir de casa de nit.

Preocupat amb aquestes cabòries, va decidir espiar la seva dona. Durant uns

quants dies va fer veure que s'adormia, mentre s'esforçava per mantenir-se

despert. I, efectivament, al cap d'una setmana va sentir com la jove es llevava

i sortia de l'habitació de puntetes. El xicot es va mantenir despert lo resta de la

nit. Finalment, o punta de dia, la noia tomava i s'ajaçava al seu costat com si

res.

Enfervorit per la gelosia, l'hereu va decidir no dir res a ningú i, encara menys, a

la seva dona. Va esperar la propera ocasió per seguir-la I descobrir què feia. Al

cap de quinze dies de vetlla dissimulada, va tornar a sentir com, poc després

de mitja nit, s'alçava la dona i sortia de l'habitació. Ell només va tenir temps de

posar-se les sabates i un abric i va sortir al seu darrere. Després d'eixir de la ma-

sia, va veure com ella feia cap al bosc amb passes lleugeres i va començar o


seguir-la. Era més difícil del que semblava, ja que ella caminava molt de pressa

i sense dubtar, mentre que ell amb prou feines veia el camí. Tot i així, va acon-

seguir seguir-la fins al mig del bosc. Allà la va perdre de vista, però, com que

coneixia bé l’entorn, es va dirigir cap a la font on s’havien conegut.

Quan ja arribava a la font va tomar a veure la llum que l'havia encisat aquella

primera nit. Va apressar el seu caminar i va arribar esbufegant a l' indret on ra-

java l'aigua. Allà, d'esquena seu, la dona d'aigua s'havia tret els vestits i, tot

cantant, anava a entrar dins de l'aigua. El jove, confirmant que la seva dona,

després de tot, no feia res de dolent, la va cridar. Just quan ella es girava va

recordar, massa tard, la promesa que li havia fet.

L'expressió de la dona en veure'l va ser de sorpresa i de dolor al mateix temps.

Va fer un crit esgarrifós, va entrar a l'aigua d'un salt i va desaparèixer sota la

font. El pobre xicot va ser just a temps d'agafar-la pels cabells, però ho va fer

tan fort que se li van quedar a la mà. Llavors va veure que la cabellera de la

dona d'aigua, tan bella, s'havia convertit en un manyoc d'herbotes i fang.

Desesperat, la va buscar pertot arreu de la font, va cridar el seu nom tota la nit.

Però la noia no apareixia. Al matí va anar al poble o buscar gent que l'ajudés a

trobar la noia desapareguda, però, després de tres dies i tres nits, en no trobar-

la, la van donar per morta.

Des de llavors, l’hereu va ser molt desgraciat tot i que encara semblava gaudir

de la protecció de l'aigua i que els seus béns i les seves terres augmentaven

cada dia. Va viure amargat i penedit la resto de la seva vida.

Durant els últims anys de la seva existència es va convertir en un estrany, es

passava el temps assegut, contemplant un manyoc d'herbes d'aigua que tenia

sobre la calaixera.

Quan l'home va morir, com que no tenia descendència, la masia i les terres es

van quedar sense amo. De mica en mica, el mas es va anar enrunant i avui

només en resten quatre parets que són un trist record del passat al mig del

bosc.

l de la font encara pengen aquelles herbes humides en què es convertiren els

cabells de la dona d'aigua.

Transcrita per Àfrica Rubiés

1. Busca al diccionari les paraules en negreta. Escriu l'accepció relacionada amb el context de la llegenda.

2. Busca Informació sobre les dones d'aigua. Redacta amb les teves paraules, sense copiar, quines són les característiques de les dones d'aigua.

3. Fes una descripció de deu línies d'una dona d'aigua. Pots buscar una imatge a la xarxa i afegir-la al teu escrit.


6. Cançó de pluja

No sents, cor meu, quina pluja més fina? Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son... Hi ha dues perles a la teranyina, quina conversa la pluja i la font! No sents, cor meu, quina pluja més fina? No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar? Canten les gotes damunt la teulada, ploren les gotes damunt del replà... Gotes de pluja, gardènia que es bada... No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar? ¿No sents, cor meu, quina pau més divina, amb la música dels núvols desfets? Pluja de nit, delicada veïna, dentetes d'aigua en els vidres quiets... No sents, cor meu, quina pau més divina? ¿No sents, cor meu, que la pena se'n va, dintre aquest plor de la pluja nocturna, i les estrelles somriuen enllà? Enllà somriu un mantell tot espurna... No sents, cor meu, que la pena se'n va? No sents, cor meu, quina pluja més fina? No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar? No sents, cor meu, quina pau més divina? No sents, cor meu, que la pena se'n va? No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de SAGARRA, Obra completa, I-IV, Tres i Quatre, València, 1994-1998.

4. Prenent per model aquest poema de Josep Maria de Segarra, fes-ne un altre, de dues estrofes de quatre versos cadascuna, en què el protago-nista sigui la boira o un núvol.


7.Refranys


Aprèn de memòria tres refranys de cada estació. El tribunal us els pot pre-guntar.


8. Romance del Duero

Río Duero, río Duero,

nadie a acompañarte baja;

nadie se detiene a oír

tu eterna estrofa de agua.

Indiferente o cobarde,

la ciudad vuelve la espalda.

no quiere ver en tu espejo

su muralla desdentada.

Tú, viejo Duero, sonríes

entre tus barbas de plata,

moliendo con tus romances

las cosechas mal logradas.

Y entre los santos de piedra

y los álamos de magia

pasas llevando en tus ondas

palabras de amor, palabras.

Quién pudiera como tú,

a la vez quieto y en marcha,

cantar siempre el mismo verso

pero con distinta agua.

Río Duero, río Duero,

nadie a estar contigo baja,

ya nadie quiere atender

tu eterna estrofa olvidada.

Sino los enamorados

que preguntan por sus almas

y siembran en tus espumas


GERARDO DIEGO


Ejercicios

1. Comprensión lectora: Por parejas leed en voz alta el poema de Gerardo Diego hasta conseguir la entonación adecuada. Después responded individualmente a las siguientes preguntas (extensión mínima de dos líneas por pregunta):

a) ¿Qué representa para el poeta el río y por qué?

b) ¿De qué se lamenta el escritor?

c) El poeta dialoga con el río como si fuera un ser humano que pudiera responderle. ¿Sabes cómo se llama esta figura retórica?

d) Explica qué significa cada una de las estrofas siguientes:

• Indiferente o cobarde, la ciudad vuelve la espalda. no quiere ver en tu espejo su muralla desdentada.

• Y entre los santos de piedra

y los álamos de magia

pasas llevando en tus ondas



e) Explica el final de la poesía. ¿Te parece un poema triste o alegre? Justifica tu

respuesta.

2. Información en internet:

a) Buscad refranes sobre el agua, elige cuatro, cópialos en tu cuaderno y explica

su significado (extensión entre dos y tres líneas por refrán).

3. Trabajo en grupo:

a) En grupos de cuatro alumnos/as pensad 20 palabras que os sugiera la palabra

“agua” que deberéis escribir cada uno de vosotros/as en vuestro cuaderno del cré-

dito de síntesis.


b) A partir de estas palabras crearéis un poema entre los tres, de una extensión de

15 versos. Cada uno de vosotros lo escribirá en su cuaderno.

c) Debéis leer en voz alta el poema, intentando darle la entonación adecuada.

4. Evaluación.

a) Os volveréis a reunir por parejas para preparar la lectura del poema de Gerardo

Diego que dramatizaréis ante el tribunal de profesores que os evaluará el Trabajo

de Síntesis.


9. Fem un Rap

1. És un treball en grup

La feina que heu de fer és posar música al poema inventat a la matèria de català.

a) La intenció és que feu un “rap” a partir de la poesia que heu après.

b) Inventeu un ritme que vagi bé amb el poema i que tingui forma musical de

rap. Escriu les figures rítmiques a sota de la poesia (al final de la pàgina).

c) Reciteu la poesia amb el seu ritme unes quantes vegades fins que soni bé.

d) Ara necessiteu un acompanyament instrumental que podeu fer amb instru-

ments de l’aula, instruments inventats, objectes, etc. Inventeu-lo i procureu

que segueixi el ritme i pulsació del vostre rap.

e) Practiqueu la vostra creació fins que us surti molt bé, com si fos per un con-

cert, ja que l’haureu de tocar davant del tribunal.


10. El Nil dóna vida a Egipte

A. Llegeix la informació que apareix en l'enllaç indicat.

B. Anota les preguntes en l’espai que tens a sota i a continuació la resposta

correcta.

C. Contesta totes les preguntes i avalua’t

11.. HISTÒRIA ANTIGA. EGIPTE, UN DO DEL RIU NIL. http://www.edu365.cat/eso/muds/socials/egipte/nil/index.htm# Preguntes:

1. ...........................................................................................

Resposta............................................................................

2. ............................................................................................

Resposta............................................................................

3. ............................................................................................

Resposta............................................................................

4. ............................................................................................

Resposta............................................................................

5. ............................................................................................

Resposta............................................................................

22.. GEOGRAFIA

Completa tots els mapes dels rius, fes captures de pantalla de tots tres mapes, impri-

meix-les i afegeix-les dins del dossier i a continuació d’aquest punt.

http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/catrios2.html

http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/esparios2eb.html

http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/eurrios1e.html

http://www.edu365.cat/eso/muds/socials/egipte/nil/index.htm

http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/catrios2.html

http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/esparios2eb.html

http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/eurrios1e.html


Enganxa aquí els mapes dels rius


33.. HISTÒRIA ORAL. ENTREVISTA DELS USOS DE L’AIGUA DELS NOSTRES

AVIS.

Sempre s’ha fet servir l’aigua de la mateixa manera?

Descobrim què en pensen els nostres avis!

3.1. Dissenyem l’entrevista.

Com a activitat prèvia veurem el vídeo: “Com es fa una entrevista?”

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23975&p_ex=mira'm%20b%E9

Després de veure el vídeo, feu una llista de tot allò que heu de tenir en compte per

preparar i fer la vostra entrevista.

Preparació de l’entrevista

Preparació de l’entrevista En fer l’entrevista

En fer l’entrevista

Concreteu, també, els aspectes següents:

Com triareu el personatge que entrevistareu?

Com hauria de ser aquest personatge?

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23975&p_ex=mira'm%20b%E9


Com us documentareu?

Quina informació buscareu? On?

Altres qüestions importants?

Per fer el disseny de les preguntes de l’entrevista podeu partir del guió següent. Re-

cordeu que això només és un guió, per tant us ajudarà a pensar preguntes, però no

vol dir que l’hagueu de seguir punt per punt.

Tingueu en compte que en aquesta activitat el que volem saber és com han canviat

els usos i el consum de l’aigua al llarg dels anys.

Un possible guió pot ser el següent:

• Primera part: Presentació de l’avi/a, on va néixer, on va viure (poble, ciutat...)

• Segona part: Com arribava l’aigua a casa, en què i com es gastava.

• Tercera part: Què en pensa ell/a sobre com ha variat el consum d’aigua en els úl-

tims anys.

3.2. Correccions grupals i propostes de millores del disseny de les entrevistes.

Quan el teu grup hagi acabat de dissenyar l’entrevista, ha de donar-la al professor/a,

quan aquest les tingui totes us en repartirà una a cada grup, perquè feu una correcció

constructiva de l’entrevista que hauran fet els vostres companys. Per fer-ho agafeu un

llapis i poseu els vostres noms a dalt a la dreta del full i comenceu a fer la correcció.

Com es fa una correcció constructiva? Heu de llegir-vos totes les preguntes que

han pensat, i mireu si creieu que en falten algunes, en aquest cas les apunteu a sota.

Si creieu que n’han pensat algunes que no es corresponen amb el tema treballat,

marqueu-les i al costat escriviu el perquè creieu que no s’hi corresponen.

Finalment quan hagueu fet la correcció, torneu l’entrevista al professor/a, us retornarà

la vostra i a partir de les correccions que us hagin fet els vostres companys ja podeu

refer l’entrevista i després, fer-la a l’àvia, avi o a la persona gran que hagueu decidit.

3.3. Entrevista

Objectiu: recollir informació del que pensen els avis sobre com han canviat els usos i

el consum de l’aigua al llarg dels anys, per elaborar la presentació.

Recordeu alguns dels consells que es donaven en el vídeo:

• Fer preguntes interessants.


• Capacitat d’improvisació. Aconseguir mantenir una conversa natural.

• Escoltar el que diu la persona entrevistada.

• Tallar la persona entrevistada, de manera educada, si la informació que dóna

no és interessant o surt del tema que ens interessa.

Altres:

• Enregistrar l’entrevista en vídeo.

• Fer fotografies.

• Ser flexibles, i anar canviant i improvisant les preguntes preparades, en funció

de les respostes de la persona entrevistada.

• Recollir les respostes en un bloc d’apunts.

• Repartiu-vos els rols de cada persona del grup. Què farà cadascú?

3.4. Guió per elaborar la presentació

Quan ja hagueu fet l’entrevista als avis, heu de preparar una presentació en Power-

Point per exposar-la davant del tribunal que us avalua el treball de síntesi.

A continuació teniu un petit guió per elaborar el PowerPoint, aquest ha de tenir una

extensió màxima de 5 diapositives, i ha de servir per poder explicar les idees princi-

pals que heu extret de l’entrevista.

Una possible distribució de la presentació podria ser la següent (només és una idea o

exemple)

Diapositiva 1: Presentació de l’avi/àvia, s’hi pot incloure una fotografia si voleu.

Diapositiva 2: Com va ser la seva infantesa/joventut en relació a l’aigua.

Diapositiva 3: Com valora ell/a els canvis que hi ha hagut en relació al consum

d’aigua.

Diapositiva 4: Conclusions, què n’heu après vosaltres del que us han pogut explicar.

La diapositiva de conclusions és obligatòria.


11. Aquí reciclem


Entra a “El Joc de l’Aigua” de l’Agència Catalana de l’aigua” (ACA)

http://www.lafactoriainteractiva.com/games/Jocs/jocaigua.html

Has de realitzar totes les tarees que s’indiquen a la “Nota dels pares”. A mida que

avancis en el joc et trobaràs indicacions que hauràs de seguir per poder finalitzar el

joc amb éxit. Amb l’ajut de l’Excel, has de fer una taula amb el format que s’indica a

continuació. En aquesta taula ha d’aparèixer cada tarea que vas fent, quin métode

has utilitzat per a realitzar-la, la quantitat d’aigua que has gastat i, per acabar, la

quantitat d’aigua que va quedant al dipòsit (quan comencis el joc, aquest dipòsit està

ple amb 1.350 litres d’aigua). Aquesta última columna l’hauràs d’omplir utilitzant la

funció “resta”. A la primera fila tens una tarea com a exemple. En acabar enraona els

resultats obtinguts i explica com pots millorar encara més l’estalvi d’aigua.

Tasca Mètode utilitzat

Quantitat

d’aigua (l)

utilitzada

Quantitat

d’aigua (l)

que queda al

dipòsit

Regar el jardí Aigua de la pluja 0 1350

http://www.lafactoriainteractiva.com/games/Jocs/jocaigua.html


12. The Weather


And write your own weather forecast.


13. Reguem el Viluhort

L'agrimensura ha estat un element essencial en el desenvolupament de l'entorn humà,

des del començament de la història registrada; és un requisit en la planificació i execució

de gairebé tota forma de la construcció.

S'ha aplicat al llarg de gran part de la nostra història escrita.

Les tècniques de l'agrimensura s'inicien en l'Antic Egipte (cap al 3000 a. C.) quan els

egipcis buscaven la solució a la crescuda del riu Nil en els seus terrenys, perquè aquest

eliminava els límits que ells havien col·locat en les seves parcel·les. L'aigua del riu donava

vida a Egipte, però en inundar anualment els camps de cultiu que es trobaven en les se-

ves riberes, s'esborraven les línies de les parcel·les agràries.

Per això es va fer imprescindible desenvolupar la

geometria necessària per tornar a traçar de nou

els llindars.

Geometria al·ludeix a "mesurar la terra".

Els agrimensors i constructors de piràmides traça-

ven línies perpendiculars sobre el terreny utilitzant

una corda de dotze nusos equidistants.

Amb aquest mètode dibuixaven a terra triangles rectangles de costats 3, 4 i 5, que su-

mats donen 12. Per als egipcis, aquest era el triangle sagrat, perquè era el secret de totes

les mesures. Aquest triangle confirma el teorema de Pitàgores, ja que 32 + 42 = 52 . Aug-

mentant-lo 20 vegades s'obté un triangle rectangle de 60, 80 i 100 centímetres amb el

que heu traçat vostra parcel·la d'un metre quadrat.

A continuació heu dividit el metre quadrat

en 16 porcions quadriculant-lo amb cor-

des perpendiculars separades 25 centí-

metres entre si. En cadascuna d'elles

vostre grup ha plantat una verdura o hor-

talissa diferent. Ara arriba el moment de

regar les 16 porcions amb la mateixa

quantitat d'aigua. Per a això dividiràs el

contingut d'una garrafa de 6,5 litres que et

facilitarà el professor en 16 parts.


Segueix les següents instruccions:

- Mesura l'altura de la garrafa amb regla.

- Sobre el DIN-A4 de la següent pàgina traça un segment amb aquesta longitud.

- Divideix el segment en 16 parts amb el teorema de Tales. Fes servir el llapis 2-H.

- Col·loca la garrafa tombada sobre el full, de manera que la seva altura coincideixi amb les

16 fraccions que ja has obtingut.

- Amb un retolador permanent, marca les fraccions sobre la garrafa. Numera amb 1 a la

base i amb 16 amunt.

- La resta de l'activitat has de realitzar-la a l'hort.

- Omple la garrafa d'aigua fins a dalt amb la mànega.

- Amb un got, buida el volum de la porció 16. Si has agafat més aigua de la necessària,

torna'l a la garrafa fins que coincideixi amb la marca del retolador. És millor que ho facis a

poc a poc amb petites quantitats d'aigua.

-Aboca el contingut d'aigua que has agafat a la primera de les 16 parcel·les. Procura repar-

tir-ho en tota la seva superfície per igual.

-Repeteix la mateixa operació en les 15 porcions restants. Procura regar les parcel·les en

el mateix ordre en què llegim: d'esquerra a dreta i de dalt a baix.

I recorda: l'aigua és un bé escàs, no la malgastis!

Necessitaràs el llapis 2-H, escaire, cartabó, regle i retolador permanent.

La garrafa i el got te'ls facilitarà el professor de Visual i Plàstica.

Acabada l'activitat, contesta a la següent qüestió :

Quina quantitat d'aigua ha rebut cadascuna de les 16 porcions de la parcel·la? Indica el re-

sultat en litres.


Utilitza aquesta pàgina per traçar el teorema de Tales.

Institut Can Vilumara - XTEC · 2. La següent fase del cicle de l’aigua és la condensació. El...

Documents

Transcript of Institut Can Vilumara - XTEC · 2. La següent fase del cicle de l’aigua és la condensació. El...