ESTUDI TÈCNIC-ECONÒMIC D’UNA INSTAL·LACIÓ DE ESTUDI TÈCNIC-ECONÒMIC D’UNA INSTAL·LACIÓ DE COMPOSTATGE COMBINAT PER AL TRACTAMENT DE LA FRACCIÓ COMPOSTATGE COMBINAT PER AL TRACTAMENT DE LA FRACCIÓ

ORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS I FANGS D’EDARORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS I FANGS D’EDAR

Enginyeria Tècnica en Química IndustrialEnginyeria Tècnica en Química IndustrialPFC2PFC2

Bladimiro Díaz LópezBladimiro Díaz López

Director del Projecte: Dr. Jordi Dosta ParcerisaDirector del Projecte: Dr. Jordi Dosta Parcerisa

Presentació:Presentació: El compost i el procés de compostatge. El compost i el procés de compostatge. (3)(3)

EEspecificacions d’un procés de compostatge.specificacions d’un procés de compostatge. (13)(13)

Sistemes de compostatge. Sistemes de compostatge. (4)(4)

Models de gestió dels residus municipals iModels de gestió dels residus municipals i

dels fangs d’EDAR. dels fangs d’EDAR. (7)(7)

Ubicació de la Planta de Compostatge. Ubicació de la Planta de Compostatge. (3)(3)

Visualització del procés.(Planta d’Olot) Visualització del procés.(Planta d’Olot) (24)(24)

Requeriments tècnics. Requeriments tècnics. (12)(12)

Requeriments econòmics. Requeriments econòmics. (3)(3)

Viabilitat real. Viabilitat real. (1)(1) 74

A la planta de compostatge, l'acció dels microorganismes sobre els residusA la planta de compostatge, l'acció dels microorganismes sobre els residus

orgànics permet obtenir compost, un adob excel·lent, útil per a l'agricultura, orgànics permet obtenir compost, un adob excel·lent, útil per a l'agricultura,

la jardineria i l'obra pública.la jardineria i l'obra pública.

El compost és un nutrient per a sòls que millora l'estructura de sòls àrids iEl compost és un nutrient per a sòls que millora l'estructura de sòls àrids i

ajuda a reduir l'erosió, de forma que alleugera els sòls massa densos i ajuda a reduir l'erosió, de forma que alleugera els sòls massa densos i

proporciona absorció als d'estructura sorrenca.proporciona absorció als d'estructura sorrenca.

El compost es podrà El compost es podrà utilitzar:utilitzar:

Com adob natural en les tasques agrícoles i de Com adob natural en les tasques agrícoles i de jardineria i en la formulació de substrats.jardineria i en la formulació de substrats.

Com a part dels projectes d'obra pública de les Com a part dels projectes d'obra pública de les Administracions (clausura d'abocadors, regeneració Administracions (clausura d'abocadors, regeneració de talussos, pedreres, etc.)de talussos, pedreres, etc.)

EL COMPOSTEL COMPOST

El Compost - Usos i AplicacionsEl Compost - Usos i Aplicacions

El procés de compostatgeEl procés de compostatge

Agents I factors que intervenenAgents I factors que intervenen

El procés de compostatge es basa en l'activitat dels microorganismes El procés de compostatge es basa en l'activitat dels microorganismes que viuen al nostre entorn (fongs, bacteris, actinomicets); aquests que viuen al nostre entorn (fongs, bacteris, actinomicets); aquests éssers microscòpics són els responsables de la descomposició de la éssers microscòpics són els responsables de la descomposició de la matèria orgànica.matèria orgànica.

Perquè aquest microorganismes puguin viure i per tant desenvolupar la Perquè aquest microorganismes puguin viure i per tant desenvolupar la seva activitat de descomposició necessiten unes condicions òptimes de seva activitat de descomposició necessiten unes condicions òptimes de temperatura, ph, humitat i oxigenació.temperatura, ph, humitat i oxigenació.

La durada del procés de compostatge pot oscil·lar, depenent de diversos La durada del procés de compostatge pot oscil·lar, depenent de diversos factors (sistema, tecnologia, disponibilitat d'espai, etc.), entre 8 i 14 factors (sistema, tecnologia, disponibilitat d'espai, etc.), entre 8 i 14 setmanes.setmanes.

EL PROCÉS DE COMPOSTATGEEL PROCÉS DE COMPOSTATGE

El procés de compostatgeEl procés de compostatge

El procEl procéés de s de ““compostingcomposting”” o composta o compostatgetge p potot dividir dividir--se en se en qquatruatree períodperíodeess, aten, atenentent a la a la evolució de la temperatura:evolució de la temperatura:

Mesolític.Mesolític.

La masLa masssa vegetal esta vegetal estàà a temperatura ambient a temperatura ambient ii eellss microorganism microorganismees mesófils s mesófils eses multiplimultipliquenquen r rààpidament. Compidament. Com a a conse conseqüèqüència de la activincia de la activitattat metab metabòòlica la lica la temperatura temperatura pujapuja ii ees produs produeixeneixen ààcids orgcids orgàànics que nics que fanfan ba baixar elixar el pH. pH.

Termofílic. Termofílic.

QQuan suan s’assoleix’assoleix una temperatura de 40 ºC, una temperatura de 40 ºC, eels microorganismls microorganismees terms termòòfils actfils actuenuen transformantransformantt el nitr el nitroogen en amoníac gen en amoníac ii el pH del medi e el pH del medi ess tornatorna alcal alcalíí. Als 60 ºC . Als 60 ºC aquetsaquets ffongs termongs termòòfils desaparefils desapareixenixen ii apare apareixenixen eellss bacteris esporígens bacteris esporígens ii els els actinomicets. actinomicets. AquestsAquests microorganism microorganismees ss sóón n elsels encar encarregatsregats de descompo de descompondrendre l leses cer cereses, , proteproteïïnnees s ii hemi hemi--celcel·l·lulosulosees. s.

De De refredamentrefredament..

QQuan la temperatura uan la temperatura éés s inferiorinferior alsals 60 ºC, reapare 60 ºC, reapareixenixen eels ls ffongs termongs termòòfils que fils que envaenvaeixeneixen el mant el mantellell ii descomponen la cel descomponen la cel·l·lulosa. Al baulosa. Al baixarixar de 40 ºC de 40 ºC elsels mes mesòòfils fils tambtambéé tornen a la seva activitattornen a la seva activitat ii el pH del medi desc el pH del medi descenen lllleugeramenteugerament. .

De maduracióDe maduració..

ÉÉs un pers un perííododee que requ que requereix ereix mesmesoos a temperatura ambient, durant s a temperatura ambient, durant aquest tempsaquest temps eses produprodueixeneixen reaccions secund reaccions secundàriesàries de condensació de condensació ii polimeri polimerittzació del humus. zació del humus.

EEspecificacions d’un procés de compostatgespecificacions d’un procés de compostatge

Aireació/OxígenAireació/Oxígen

La presencia de nivells adecuats d’oxigen és indiscutible si el procés ha de ser biològic i La presencia de nivells adecuats d’oxigen és indiscutible si el procés ha de ser biològic i aeròbic. A causa de l’activitat biològica el oxigen és consumit i cal reposar-lo. Aixó és pot aeròbic. A causa de l’activitat biològica el oxigen és consumit i cal reposar-lo. Aixó és pot conseguir per difusiò passiva, per la convecció afavorida per les diferents temperatures conseguir per difusiò passiva, per la convecció afavorida per les diferents temperatures induïdes per l’activitat microbiana o bé pel volteig, si les característiques físiques de la induïdes per l’activitat microbiana o bé pel volteig, si les característiques físiques de la matriu són les adequades.matriu són les adequades.

La ventilació passiva es produeix quan la barreja té una porositat i una estructura que La ventilació passiva es produeix quan la barreja té una porositat i una estructura que afavoreixen l’intercanvi de gasos per fenòmens físics: difusió, evaporació, diferències de afavoreixen l’intercanvi de gasos per fenòmens físics: difusió, evaporació, diferències de temperatures, de totes maneres el volteig no s’ha d’eliminar ja que té altres beneficis temperatures, de totes maneres el volteig no s’ha d’eliminar ja que té altres beneficis afegits com son: Homogeneïtza el material i reedistribueix els microorganismes, la humitat afegits com son: Homogeneïtza el material i reedistribueix els microorganismes, la humitat i els nutrients, i alhora redueix la grandària de les partícules i exposa noves superficies a i els nutrients, i alhora redueix la grandària de les partícules i exposa noves superficies a l’atac microbià.l’atac microbià.

La aireació té tres funcions primordials: Subministrar l’oxigen necessari, afavorir la La aireació té tres funcions primordials: Subministrar l’oxigen necessari, afavorir la regulació de l’excés d’humitat per evaporació i a la vegada col.laborar amb el manteniment regulació de l’excés d’humitat per evaporació i a la vegada col.laborar amb el manteniment d’una temperatura adecuada.d’una temperatura adecuada.

ESPECIFICACIONS D’UN PROCÉS DE ESPECIFICACIONS D’UN PROCÉS DE COMPOSTATGECOMPOSTATGE

HHumitatumitat

El microorganismes només poden utilitzar les molècules orgàniques si estan dissoltes en El microorganismes només poden utilitzar les molècules orgàniques si estan dissoltes en aigua; la dissolució i la hidròlisi de les molècules que es troben a la superficie del substrat aigua; la dissolució i la hidròlisi de les molècules que es troben a la superficie del substrat són molt importants per la degradació que té lloc en la primera fase del procés. Aquesta són molt importants per la degradació que té lloc en la primera fase del procés. Aquesta degradació es fa d’una manera seqüencial: els bacteris produeixen els enzims que ataquen degradació es fa d’una manera seqüencial: els bacteris produeixen els enzims que ataquen les molècules complexes per degradar-les en molècules senzilles que es transformen en les molècules complexes per degradar-les en molècules senzilles que es transformen en materials de partida per a nous cicles de vida. Per tant, és important que hi hagi un bon materials de partida per a nous cicles de vida. Per tant, és important que hi hagi un bon contingut en aigua en el material que es vol compostar a la vegada que també afavoreix la contingut en aigua en el material que es vol compostar a la vegada que també afavoreix la migració i la colonització microbiana i la difusió dels residus metabòlics.migració i la colonització microbiana i la difusió dels residus metabòlics.

Tenint en compte que l’aigua es disputa amb l’aire la porositat que tenen els material que Tenint en compte que l’aigua es disputa amb l’aire la porositat que tenen els material que es composten, cal buscar unes condicions de treball que facilitin l’existència de porus, es composten, cal buscar unes condicions de treball que facilitin l’existència de porus, amb grandàries diferents, i que aquests estiguin equilibradament ocupats amb aigua i aire, amb grandàries diferents, i que aquests estiguin equilibradament ocupats amb aigua i aire, ja que la transferència de gasos decreix en incrementar-se el contingut en aigua. Hi ha una ja que la transferència de gasos decreix en incrementar-se el contingut en aigua. Hi ha una forta interrelació entre la grandària de les partícules, la porositat que presenta la massa del forta interrelació entre la grandària de les partícules, la porositat que presenta la massa del substrat i la seva densitat; com més petita és la grandària de les partícules, més substrat i la seva densitat; com més petita és la grandària de les partícules, més s’incrementa la velocitat del procés, pero es corre el risc que l’increment de la densitat de s’incrementa la velocitat del procés, pero es corre el risc que l’increment de la densitat de la barreja dificulti l’intercanvi de gasos.la barreja dificulti l’intercanvi de gasos.

Si la humitat és baixa, s’atura o s’alenteix el procés; i si aixó no es corregeix en les Si la humitat és baixa, s’atura o s’alenteix el procés; i si aixó no es corregeix en les primeres etapes, pot produir problemas més endavant i donar al final un producte inacabat primeres etapes, pot produir problemas més endavant i donar al final un producte inacabat i de deficient qualitat.i de deficient qualitat.

Per contra una humitat mol alta, acompanyada de una porositat inadequada de la matriu, Per contra una humitat mol alta, acompanyada de una porositat inadequada de la matriu, disminueix la transferència d’oxigen, arribant a ser insuficient per la demanda metabòlica, i disminueix la transferència d’oxigen, arribant a ser insuficient per la demanda metabòlica, i per tant reduïnt l’activitat microbiana aeròbica, la qual cosa provocarà l’aparició de mals per tant reduïnt l’activitat microbiana aeròbica, la qual cosa provocarà l’aparició de mals olors, la generació d’excés de lixiviats i la pèrdua de nutrients per el rentatge.olors, la generació d’excés de lixiviats i la pèrdua de nutrients per el rentatge.

La relació de C/N té importància pel que fa a les relacions d’inici del procés i la seva La relació de C/N té importància pel que fa a les relacions d’inici del procés i la seva cinètica, així com en les fases de descomposició i maduració. També té rellevància en la cinètica, així com en les fases de descomposició i maduració. També té rellevància en la posterior utilització del compost.posterior utilització del compost. El carbonEl carbonii ii el nitr el nitroogen son lgen son lees dos constituents bs dos constituents bààsics sics de la matde la matèèria orgria orgàànica.nica.

PPer l’obtenció d’er l’obtenció d’un compost de bun compost de bona qualitat ésona qualitat és importan importantt que exist que existeixieixi una relaci una relacióóequilibrada equilibrada d’ambdós d’ambdós elements. elements. TeTeòòricament una relació C/N de 25ricament una relació C/N de 25//35 es la ade35 es la adequadaquada, , perperòò aquaquesta variaresta variaràà en funció de l en funció de lees mats matèèririees prims primereseres que conforman el compost. que conforman el compost.

Si la relació C/N Si la relació C/N éés ms molol elevada, disminue elevada, disminueixix la activi la activitattat biol biolòògica.gica.

Una relació C/N mUna relació C/N molol ba baixaixa no afecta al proc no afecta al procésés de composta de compostatge,tge, perden perdentt l l’’excexcéés de s de nitrnitrògenògen en forma d en forma d’’amoniac. amoniac.

ÉÉs important realis important realittzar una mezar una messcla adecla adeqquada deuada delsls diferentsdiferents residus residus amb amb diferents diferents relaciones C/N prelaciones C/N per a l’obtenció d’un compost equilibrat.er a l’obtenció d’un compost equilibrat.

ElsEls materials org materials orgàànics rics en carbonnics rics en carbonii ii pobres en nitr pobres en nitroogen sgen sóón la pan la pallalla, el , el fenc secfenc sec, l, lesesfullesfulles, l, leses branquesbranques, la turba , la turba ii lesles serr serraduresadures. . ElEls pobres en carbons pobres en carbonii ii rics en nitr rics en nitroogen sgen sóón n eels vegetals jls vegetals jooves, lves, lees des dejjeccions animals eccions animals ii eels residus dls residus d’escorxador.’escorxador.

Relació C/N equilibrada.Relació C/N equilibrada.

Els microorganismes descomponedors més actius en el compostatge són els bacteris, a Els microorganismes descomponedors més actius en el compostatge són els bacteris, a més de protozous, fongs i actinomicets, que tenen un gran protagonisme en les primeres més de protozous, fongs i actinomicets, que tenen un gran protagonisme en les primeres fases; però cal no oblidar que al llarg del procés actua també una micro i macrofauna fases; però cal no oblidar que al llarg del procés actua també una micro i macrofauna variades.variades.

Aquesta micro i macrofauna participants en el procés, tenen una funció de descomposició Aquesta micro i macrofauna participants en el procés, tenen una funció de descomposició física, redueixen la grandària de les partícules afavorint l’atac dels microorganismes. física, redueixen la grandària de les partícules afavorint l’atac dels microorganismes. L’increment de la superficie atacable ja sigui per trituració, descomposició, actuació L’increment de la superficie atacable ja sigui per trituració, descomposició, actuació d’insectes, etc. fa que els microorganismes siguin més eficients a l’hora de digerir la d’insectes, etc. fa que els microorganismes siguin més eficients a l’hora de digerir la materia orgànica, multiplican-se més ràpidament i generant més calor.materia orgànica, multiplican-se més ràpidament i generant més calor.

Els sistemes vius es consideren sistemes oberts perquè continuament intercanvien Els sistemes vius es consideren sistemes oberts perquè continuament intercanvien matèria amb el seu entorn i poques vegades arriben a un equilibri termodinàmic; aquests matèria amb el seu entorn i poques vegades arriben a un equilibri termodinàmic; aquests sistemes estableixen un flux de materials metabòlics que donan com a resultat mol.lècules sistemes estableixen un flux de materials metabòlics que donan com a resultat mol.lècules que es transformen o es destrueixen donant altres. Els sistemes vius són sistemes molt que es transformen o es destrueixen donant altres. Els sistemes vius són sistemes molt ordenats ja que mantenen relativament la seva entropia a canvi de l’increment de la de ordenats ja que mantenen relativament la seva entropia a canvi de l’increment de la de l’entorn.l’entorn.

L’èxit amb el què les substàncies son transformades depèn dels materials i dels tipus de L’èxit amb el què les substàncies son transformades depèn dels materials i dels tipus de microorganismes que hi participen; uns materials són més degradables que d’altres i uns microorganismes que hi participen; uns materials són més degradables que d’altres i uns microorganismes descomponen més fàcilment unes mol.lècules que d’altres. Els residus microorganismes descomponen més fàcilment unes mol.lècules que d’altres. Els residus orgànics són inicialment descompostos pels consumidors de primer nivell (bacteris, fongs orgànics són inicialment descompostos pels consumidors de primer nivell (bacteris, fongs i actinomicets); els bacteris mesófils són els primers a aparèixer; i els bacteris termófils i actinomicets); els bacteris mesófils són els primers a aparèixer; i els bacteris termófils formadors d’espores són els que suporten temperatures més altes.formadors d’espores són els que suporten temperatures més altes.

.../....../...

MicroorganismesMicroorganismes

Els bacteris i els fongs prefereixen els carboidrats com a font d’energia, i questió molt Els bacteris i els fongs prefereixen els carboidrats com a font d’energia, i questió molt important, si hi ha prou disponibilitat de carboidrats, els microorganismes assimilen important, si hi ha prou disponibilitat de carboidrats, els microorganismes assimilen l’amoniac que es genera en la descomposició de les proteïnes, en aquesta descomposició l’amoniac que es genera en la descomposició de les proteïnes, en aquesta descomposició tenen un paper rellevant els bacteris termofílics com el Bacillus sp.tenen un paper rellevant els bacteris termofílics com el Bacillus sp.

Els actinomicets utilitzen formes d’energia més complexes com les cel·luloses i les Els actinomicets utilitzen formes d’energia més complexes com les cel·luloses i les hemicel·luloses i tenen importancia capital en les etapes finals de maduració del compost, hemicel·luloses i tenen importancia capital en les etapes finals de maduració del compost, aixòaixò succeeix quan la temperatura comença a baixar i confereixen un aspecte característic succeeix quan la temperatura comença a baixar i confereixen un aspecte característic a les capes superficials de les piles de compostatge.a les capes superficials de les piles de compostatge.

Els fongs tenen determinats avantatges competitius respecte als bacteris perqué soporten Els fongs tenen determinats avantatges competitius respecte als bacteris perqué soporten un ampli ventall de pH; es veuen meins afectats per la manca d’humitat (poden extreure un ampli ventall de pH; es veuen meins afectats per la manca d’humitat (poden extreure aigua fins i tot de l’aire i de materials amb pressions osmótiques elevades) i poden viure i aigua fins i tot de l’aire i de materials amb pressions osmótiques elevades) i poden viure i desenvolupar-se millor en ambients pobres en N. Per contra els bacteris són més desenvolupar-se millor en ambients pobres en N. Per contra els bacteris són més resistents a la temperatura, a les radiacions i a la desinfecció química. El fet de tenir en resistents a la temperatura, a les radiacions i a la desinfecció química. El fet de tenir en compte tots aquests aspectes a l’hora de preparar les barreges ajuda a controlar la compte tots aquests aspectes a l’hora de preparar les barreges ajuda a controlar la cinètica del procés de compostatge.cinètica del procés de compostatge.

Un atribut dels sistemes microbians és la seva habilitat per utilitzar qualsevol font Un atribut dels sistemes microbians és la seva habilitat per utilitzar qualsevol font d’energia química disponible. Rarament qualsevol reacció orgànica o inorgànica que d’energia química disponible. Rarament qualsevol reacció orgànica o inorgànica que produeixi energia lliure no serà utilitzada per aquest sistemes. Els bacteris i els fongs són produeixi energia lliure no serà utilitzada per aquest sistemes. Els bacteris i els fongs són particularment omnívors, i per aixó tenen una importància especial en el compostatge. Els particularment omnívors, i per aixó tenen una importància especial en el compostatge. Els microorganismes que hi ha inicialment en un residu es poden considerar suficients per microorganismes que hi ha inicialment en un residu es poden considerar suficients per que en condicions adequades, es desenvolupin i realtzin les funcions assignades. que en condicions adequades, es desenvolupin i realtzin les funcions assignades. Una Una comunitat microbiana molt diversa fa més eficient el procés de compostatge, al mateix comunitat microbiana molt diversa fa més eficient el procés de compostatge, al mateix temps que més estable i segur.temps que més estable i segur.

.../... Microorganismes.../... Microorganismes

Relació dels microorganismes més corrents que es troben Relació dels microorganismes més corrents que es troben inicialment en un residu orgànic.inicialment en un residu orgànic.

pHpH

Cal tenir molt en compte aquest paràmetre a l’hora d’iniciar el tractament, ja que els valors Cal tenir molt en compte aquest paràmetre a l’hora d’iniciar el tractament, ja que els valors extrems són perjudicials per determinats grups de microorganismes, en realitat els fongs extrems són perjudicials per determinats grups de microorganismes, en realitat els fongs son el únics que toleren un ampli rang de pH. son el únics que toleren un ampli rang de pH.

Podria dir-se que d’una manera bastant generalitzada els pH’s extrems no són un Podria dir-se que d’una manera bastant generalitzada els pH’s extrems no són un impediment per al procés, peró si per la seva velocitat o cinética; les bones pràctiques impediment per al procés, peró si per la seva velocitat o cinética; les bones pràctiques aconsellen que a l’inici del procés la població microbiana sigui la més variada possible i aconsellen que a l’inici del procés la població microbiana sigui la més variada possible i aixó significa que hem de treballar a pH’s propers a 7. aixó significa que hem de treballar a pH’s propers a 7.

Els pH extremament bàsics generen una problemàtica afeixida perquè afecten, a més, els Els pH extremament bàsics generen una problemàtica afeixida perquè afecten, a més, els equilibris àcid-base que influeixen en la conservació del nitrogen.equilibris àcid-base que influeixen en la conservació del nitrogen.

L’evolució del pH al llarg del procés segueix unes pautes més o menys tipificades, que L’evolució del pH al llarg del procés segueix unes pautes més o menys tipificades, que serveixen, en certa manera per fer el seguiment del procés (juntament amb l’humitat i la serveixen, en certa manera per fer el seguiment del procés (juntament amb l’humitat i la temperatura).temperatura).

TemperaturaTemperatura

És una conseqüencia del tipus de procés i del seu funcionament; per tant, el seu És una conseqüencia del tipus de procés i del seu funcionament; per tant, el seu seguiment ens informa de com s’està prodüint. L’increment de l’activitat biològica genera seguiment ens informa de com s’està prodüint. L’increment de l’activitat biològica genera calor i, en considerar-se el residu una massa autoaïllant, aquest calor és retingut, la qual calor i, en considerar-se el residu una massa autoaïllant, aquest calor és retingut, la qual cosa provoca un aument de la temperatura, que per tant és a la vegada resultat de cosa provoca un aument de la temperatura, que per tant és a la vegada resultat de l’activitat i determinant d’ella.l’activitat i determinant d’ella.

Les molècules orgàniques contenen energia emmagatzemada en els seus enllaços, Les molècules orgàniques contenen energia emmagatzemada en els seus enllaços, aquesta energia s’allibera quan la mol·lècula es degrada i es transforma en altres de més aquesta energia s’allibera quan la mol·lècula es degrada i es transforma en altres de més simples, amb un contingut menor d’energia.simples, amb un contingut menor d’energia.

L’energia emmagatzemada és molt diferent segons el tipus de mol·lècula constituent de la L’energia emmagatzemada és molt diferent segons el tipus de mol·lècula constituent de la FORM i/o del fang.FORM i/o del fang.

Els RO que poden tenir una compossició molt variada, presenten un calor de combustió Els RO que poden tenir una compossició molt variada, presenten un calor de combustió que pot oscil·larque pot oscil·lar de 2100 a 9300 cal/g (energia equivalent per evaporar de 3 a 15g d’aigua). de 2100 a 9300 cal/g (energia equivalent per evaporar de 3 a 15g d’aigua). Cal tenir en compte que l’energia que es pot desprendre en la combustió dels RO és la Cal tenir en compte que l’energia que es pot desprendre en la combustió dels RO és la mateixa que es pot alliverar en el compostatge, però amb una cinètica diferent.mateixa que es pot alliverar en el compostatge, però amb una cinètica diferent.

.../....../...

.../... Temperatura.../... Temperatura

Al començament del compostatge, el material està a temperatures properes a les Al començament del compostatge, el material està a temperatures properes a les ambientals, la temperatura es va incrementant a mesura que augmenta l’activitat ambientals, la temperatura es va incrementant a mesura que augmenta l’activitat biològica i si els nivells d’oxigen interticial es mantenen alts ( del ordre del 10-14%). Les biològica i si els nivells d’oxigen interticial es mantenen alts ( del ordre del 10-14%). Les necessitats de volteig o de aireació en aquests moments depenen mol de la necessitats de volteig o de aireació en aquests moments depenen mol de la degradabilitat i l’energia emmagatzemada pels materials i de la capacitat d’autoaireació. degradabilitat i l’energia emmagatzemada pels materials i de la capacitat d’autoaireació. La temperatura puja perquè es genera més calor que no s’en perd (fase mesófila i inici de La temperatura puja perquè es genera més calor que no s’en perd (fase mesófila i inici de la termòfila). la termòfila).

En el moment en que les pèrdues són inferiors a la generació, l’aireació és més En el moment en que les pèrdues són inferiors a la generació, l’aireació és més necessaria per mantenir la temperatura en un nivell òptim que no per mantenir necessaria per mantenir la temperatura en un nivell òptim que no per mantenir l’oxigenació. Com que el control de la temperatura depèn de la pèrdua d’energia per l’oxigenació. Com que el control de la temperatura depèn de la pèrdua d’energia per conducció, ventilació i evaporació, caldrà vigilar que no es generin problemes per manca conducció, ventilació i evaporació, caldrà vigilar que no es generin problemes per manca d’humitat.d’humitat.

Tot i que l’increment de la temperatura en la primera part del compostatge indica la Tot i que l’increment de la temperatura en la primera part del compostatge indica la presència de materials molt degradables, en unes condicions de treball adequades i, per presència de materials molt degradables, en unes condicions de treball adequades i, per tant un desenvolupament correcte del procès, cal controlar-ne els nivells assolits per tant un desenvolupament correcte del procès, cal controlar-ne els nivells assolits per evitar l’autoeliminació microbiana per generació de calor i elevació excesiva de la evitar l’autoeliminació microbiana per generació de calor i elevació excesiva de la temperatura.temperatura.

.../....../...

Unes temperatures elevades ens asseguren la higienització del material, peró poden Unes temperatures elevades ens asseguren la higienització del material, peró poden presentar problemes d’inhibició de l’activitat de la majoria de microorganismes presentar problemes d’inhibició de l’activitat de la majoria de microorganismes descomponedors. descomponedors.

Les activitats enzimàtiques es doblen per cada 10ºC d’increment de la temperatura, fins Les activitats enzimàtiques es doblen per cada 10ºC d’increment de la temperatura, fins que arriva un nivell en qué ella mateixa provoca la inactivació. Per tant, cal aconseguir un que arriva un nivell en qué ella mateixa provoca la inactivació. Per tant, cal aconseguir un equilibri entre la màxima higienització i la biodegradació. equilibri entre la màxima higienització i la biodegradació. Maximitzar l’higienització ha Maximitzar l’higienització ha d’aconseguir d’aconseguir tres objectiustres objectius: prevenir el creixement i la disseminació de patògens; : prevenir el creixement i la disseminació de patògens; destruir els que hi ha presents i, produir un producte final no recolonitzable per destruir els que hi ha presents i, produir un producte final no recolonitzable per patògens. patògens.

Es pot dir que la major diversitat microbiana s’aconseguies entre 35 i 40ºC, la màxima Es pot dir que la major diversitat microbiana s’aconseguies entre 35 i 40ºC, la màxima degradació entre 45 i 55ºC, i la higienització quan es superen els 55ºC. Es pot dir que un degradació entre 45 i 55ºC, i la higienització quan es superen els 55ºC. Es pot dir que un rang de treball de compromís es troba entre 50 i 60ºC en l’etapa de compostatge inicialrang de treball de compromís es troba entre 50 i 60ºC en l’etapa de compostatge inicial..

El manteniment de la temperatura desitjada es pot aconseguir a través dels voltejos i/o El manteniment de la temperatura desitjada es pot aconseguir a través dels voltejos i/o aireació forçada dels materials i per reg. aireació forçada dels materials i per reg. L’aireació està molt relacionada amb la L’aireació està molt relacionada amb la temperatura, ja que intervé en la generació i en la pèrdua de calor de diverses maneres:temperatura, ja que intervé en la generació i en la pèrdua de calor de diverses maneres:

Incrementa l’activitat dels microorganismes al aumentar el OIncrementa l’activitat dels microorganismes al aumentar el O2 2 disponible, per disponible, per

tant,tant, el despreniment d’energia i, com a conseqüència, incrementa la temperatura.el despreniment d’energia i, com a conseqüència, incrementa la temperatura.

Afavoreix el refredament en renovar l’aire i en dissipar energia calorífica pel Afavoreix el refredament en renovar l’aire i en dissipar energia calorífica pel calor latent d’evaporació de l’aigua.calor latent d’evaporació de l’aigua.

.../....../...

.../... Temperatura.../... Temperatura

Una altra vegada torna a aparèixer la necessitat d’arribar a un compromís de Una altra vegada torna a aparèixer la necessitat d’arribar a un compromís de procediments. Si es volteja o s’aireja molt, s’afavoreix el refredament de la pila i, per tant procediments. Si es volteja o s’aireja molt, s’afavoreix el refredament de la pila i, per tant la pèrdua d’humitat i la de nitrogen en forma d’amoníac. Per mantenir una bona aireació ( la pèrdua d’humitat i la de nitrogen en forma d’amoníac. Per mantenir una bona aireació ( bon equilibri aire/aigua) al llarg del procés, és beneficiós partir d’una barreixa inicial bon equilibri aire/aigua) al llarg del procés, és beneficiós partir d’una barreixa inicial correcte per tant d’intentar que les necessitats de volteig siguin les mínimes, sense correcte per tant d’intentar que les necessitats de volteig siguin les mínimes, sense oblidar que els volteijos tenen l’altre funció afegida d’homogeneïtzar els materials de les oblidar que els volteijos tenen l’altre funció afegida d’homogeneïtzar els materials de les piles.piles.

És important tenir en compte que quan el material està molt sec es pot aturar el procés És important tenir en compte que quan el material està molt sec es pot aturar el procés biològic per manca d’aigua, necessaria per la dissolució de les mol·lècules orgàniques i biològic per manca d’aigua, necessaria per la dissolució de les mol·lècules orgàniques i que, a més, es pot mantenir una temperatura elevada perqué no es produeix evaporació que, a més, es pot mantenir una temperatura elevada perqué no es produeix evaporació (calor latent del canvi de fase).(calor latent del canvi de fase).

La interpretació dels canvis de temperatura són molt importants per fer un bon La interpretació dels canvis de temperatura són molt importants per fer un bon diagnòstic del procés, peró compota una certa complexitat. La temperatura a que s’arribi diagnòstic del procés, peró compota una certa complexitat. La temperatura a que s’arribi en cada etapa depen cada etapa depeen de l’energia despresa, de les pèrdues per convecció, radiació, n de l’energia despresa, de les pèrdues per convecció, radiació, conducció, evaporació i per la capacitat d’emmagatzematge (relacionada amb la calor conducció, evaporació i per la capacitat d’emmagatzematge (relacionada amb la calor específica i la conductivitat tèrmica), que afecta d’una manera important al procès quan específica i la conductivitat tèrmica), que afecta d’una manera important al procès quan el despreniment d’energia és baix.el despreniment d’energia és baix.

.../....../...

Pot provocar una excessiva pèrdua d’humitat, frenar el procés i provocar una Pot provocar una excessiva pèrdua d’humitat, frenar el procés i provocar una baixada de la temperatura.baixada de la temperatura.

.../... Temperatura.../... Temperatura

En el manteniment de la temperatura en les darreres parts del procés intervé molt el En el manteniment de la temperatura en les darreres parts del procés intervé molt el contingut en humitat i en matèria mineral, ja que inflcontingut en humitat i en matèria mineral, ja que influeiueixen de una manera directa en xen de una manera directa en lalacalor específica i la conductivitat tèrmica. L’aigua té una calor específica alta i, per tant, calor específica i la conductivitat tèrmica. L’aigua té una calor específica alta i, per tant, una gran capacitat d’emmagatzemar calor.una gran capacitat d’emmagatzemar calor.

LaLa calor específica de la fusta (FV, fracció vegetal; RP, restes de poda) i dels materials calor específica de la fusta (FV, fracció vegetal; RP, restes de poda) i dels materials que se solque se solenen compostar és de 0,45 a 0,65 cal/g ºC. compostar és de 0,45 a 0,65 cal/g ºC.

En incrementar el contingut en humitat, sincrementan aquests valors, igual que passa En incrementar el contingut en humitat, sincrementan aquests valors, igual que passa quan s’avança en el procés de compostatge, ja que s’augmenta la concentració de la quan s’avança en el procés de compostatge, ja que s’augmenta la concentració de la part mineral, que també té una calor específica superior a la de les RP. Cal dir que tant part mineral, que també té una calor específica superior a la de les RP. Cal dir que tant lala calor específica com la conductivitat tèrmica varien linealment amb el contingut calor específica com la conductivitat tèrmica varien linealment amb el contingut d’humitat. d’humitat.

Els materials que se sol compostar tenen una conductivitat tèrmica baixa, sobre tot com Els materials que se sol compostar tenen una conductivitat tèrmica baixa, sobre tot com més gran és la quantitat dáire retingut en l’espai porós. A continuació un gràfic més gran és la quantitat dáire retingut en l’espai porós. A continuació un gràfic comparatiu de la variació de la temperatura i del pH segons les etapcomparatiu de la variació de la temperatura i del pH segons les etapees del compostatge.s del compostatge.

.../... Temperatura.../... Temperatura

Representació esquemàtica de la participació dels components Representació esquemàtica de la participació dels components d’un residu i dels factors condicionants en el compostatged’un residu i dels factors condicionants en el compostatge

Sistemes de CompostatgeSistemes de Compostatge

         

Bàsicament existeixen dos tipus de sistemes, els sistemes Bàsicament existeixen dos tipus de sistemes, els sistemes no intensius (oberts o de no intensius (oberts o de piles)piles) i els sistemes i els sistemes intensius (tancats o forçats).intensius (tancats o forçats). Els sistemes no intensiusEls sistemes no intensius treballen amb piles obertes que es van girant regularment treballen amb piles obertes que es van girant regularment per tal d'airejar-les i així aconseguir que tinguin una quantitat d'oxigen adequada. per tal d'airejar-les i així aconseguir que tinguin una quantitat d'oxigen adequada.

Per tal de mantenir els valors adequats d'humitat, temperatura i oxigen cal controlar Per tal de mantenir els valors adequats d'humitat, temperatura i oxigen cal controlar les condicions del procés. les condicions del procés.

Els sistemes intensiusEls sistemes intensius poden treballar dins una nau o utilitzar reactors, com túnels, poden treballar dins una nau o utilitzar reactors, com túnels, contenidors, boxes, digestors, sitges, etc.contenidors, boxes, digestors, sitges, etc. Aquests darrers sistemes tenen l'avantatge que el procés és totalment controlable, i Aquests darrers sistemes tenen l'avantatge que el procés és totalment controlable, i per tant permet minimitzar la generació de males olors, precisa menys superfície i per tant permet minimitzar la generació de males olors, precisa menys superfície i optimitza l'espai, ja que s'escurcen lleugerament els temps de compostatge.optimitza l'espai, ja que s'escurcen lleugerament els temps de compostatge.

SISTEMES DE COMPOSTATGESISTEMES DE COMPOSTATGE

SISTEMES DE COMPOSTATGE INTENSIUSSISTEMES DE COMPOSTATGE INTENSIUS

Compostatge en Reactors

Tambors -Túnels

Compostatge en Piles estàtiques i/o airejades

SISTEMES DE COMPOSTATGE NO-INTENSIUSSISTEMES DE COMPOSTATGE NO-INTENSIUS

Mètode intensiu

Mètode extensiu

PROCÉS DE COMPOSTATGE DE LA INSTAL·LACIÓ OBJECTE D’ESTUDI

AbansAbans

MODELS DE GESTIÓ DEMODELS DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALSRESIDUS MUNICIPALS

Recollida Selectiva

MODELS DE GESTIÓ DE RESIDUS MODELS DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALSMUNICIPALS

La FORM ( fracció orgànica dels residus municipals )La FORM ( fracció orgànica dels residus municipals )

Ara per ara

MODELS DE GESTIÓ DE MODELS DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALSRESIDUS MUNICIPALS

Caracterització Caracterització de la FORMde la FORM

MODELS DE GESTIÓ DELSMODELS DE GESTIÓ DELSFANGS DE DEPURADORESFANGS DE DEPURADORES

Aplicacions dels fangs de depuradores d’aigües Aplicacions dels fangs de depuradores d’aigües residuals (fangs d’EDAR)residuals (fangs d’EDAR)

Compostatge dels Fangs Compostatge dels Fangs d’EDARd’EDAR

UBICACIÓUBICACIÓ

UBICACIÓUBICACIÓ

Planta de Planta de compostatgecompostatge

Planta de compostatge combinat Planta de compostatge combinat (OLOT- La Garrotxa) (OLOT- La Garrotxa)

VISUALITZACIÓ DEL PROCÉSVISUALITZACIÓ DEL PROCÉS

Recepció FORM

Recepció fangs EDAR

Transport de fangs

Pretractament de la fracció vegetal

Nau pretractament

Unitat de mescla forçada 1

Unitat de mescla forçada 2

Unitat de mescla forçada 3

Túnels de compostatge

Detall d’estanqueitat

Interior d’un túnel de compostatge

SprinklerSprinkler

Túnel en preparació

Sedàs rotatiu

Trommel 0-80 mm

Maduració en piles

Volteig

Trommel 0-12 mm

Sedàs rotatiu

Garbell rotatiu i taula densimètrica

Rebuig pesat

Compost 0-12 mm

Afí

Afí

Compost madur

Compost madur

Compost madur

Biofiltres

Requeriments Tècnics: Requeriments Tècnics: Càlculs i DimensionamentsCàlculs i Dimensionaments

QUANTITAT DE TÚNELS ADOPTATS

MATERIAL MESCLA A COMPOSTAR

(m3/dia) (m3/any) Producció de llots a compostar 27,3 10.000 Quantitat de Suport a afegir 109,2 40.000 Volum mescla a compostar 136,5 50.000 Reducció de volum per mescla -20,5 -7.500 Volum efectiu a compostar 116,0 42.500

PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS TÚNELS

Amplada interior (m) 5 Alçada útil interior (m) 3,8 Llargada útil interior (m) 25 Volum útil unitari 475

NÚMERO DE TÚNELS NECESSARIS

Durada del procés de compostatge (dies/cicle) 12 Durada del procés d’emplenat túnels (dies/cicle) 2 Durada del procés de buidat túnels (dies/cicle) 2 Durada total del cicle (dies/cicle) 14

Total cicles/any

2614

1365

dies

cicle

any

dies

Capacitat túnel (m3 mescla / any/túnel)

350.123475

26 cicle

mesclam

tunelany

cicles

Número de túnels necessaris

tunelsm

túnelany

any

fangsm4,3

3350.12

3500.42

NÚMERO DE TÚNELS ADOPTATS 4

ESQUEMA DE ESQUEMA DE PROCÉSPROCÉS

ESQUEMA DE PROCÉS FORM/FANGSESQUEMA DE PROCÉS FORM/FANGS

1.1. Edifici explotació Edifici explotació

2.2. Recepció de la FORM Recepció de la FORM

3.3. Recepció de fangs Recepció de fangs

4.4. Mescla i pretractament Mescla i pretractament

5.5. Túnels FORM Túnels FORM

6.6. Túnels fangs Túnels fangs

7.7. Nau de maduració Nau de maduració

8.8. Post-tractament i afí Post-tractament i afí

9.9. Emmagatzematge del Emmagatzematge del

compost curatcompost curat

10.10.Recepció de la FVRecepció de la FV

11.11.Tractament de gasosTractament de gasos

(Scrubber)(Scrubber)

12.12.BiofiltresBiofiltres

DISTRIBUCIÓ EN PLANTADISTRIBUCIÓ EN PLANTA

Necessitats de SuperfícieNecessitats de Superfície

Requeriments Econòmics Requeriments Econòmics PressupostsPressuposts

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL PER PARTIDESPRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL PER PARTIDES

Capítol 1. OBRA CIVIL

Urbanització, frontons, murs de tancament i terres.............................................................................................. 176.447,49

Dipòsit d’aigua de serveis i canonades................................................................................................................... 70.071,34

Naus industrials i edifici d’explotació i serveis...................................................................................................... 936.470,01

Fossat tremuja de fangs i recepció de la FORM..................................................................................................... 74.011,09

Túnels de compostatge............................................................................................................................................. 227.580,08

Filtre Biològic.............................................................................................................................................................. 79.836,03

Humidificador.............................................................................................................................................................. 32.352,21

Total inversió d’instal·lacions: 1.596.768,25

Capítol 2.- EQUIPS ELECTROMECÀNICS...................................................................................................................... 1.372.563,21

Capítol 3.- INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA-INSTRUMENTACIÓ I CONTROL .................................................................. 490.808,16

Capítol 4.- VARIS.............................................................................................................................................................. 197.225,78

Total inversió de maquinària i equipaments: 2.060.597,15

Total execució material: 3.656.365,50Despeses generals i benefici industrial (19%): 694.709,45

Suma: 4.351.074,95IVA (16%): 696.171,99

TOTAL EXECUCIÓ PER CONTRACTE IVA INCLÒS: 5.047.246,94

FINANÇAMENT:FINANÇAMENT: 70% AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA: (mitjançant Fons de Cohesió de la Unió Europea)...................................................................................... 3.533.072,86 20% AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA: (mitjançant fons propis)................................................................................................................................ 1.009.449,39 10% CONSELL COMARCAL DEL MARESME: (mitjançant el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme).............................. 504.724,69

TOTAL INVERSIÓ CLAUS EN MÀ: 5.047.246,94

PRESSUPOST D’EXECUCIÓPRESSUPOST D’EXECUCIÓ

RESUM PROPOSICIÓ ECONÒMICA EXECUCIÓ PER CONTRACTA DE LA PLANTA DE COMPOSTATGE RESUM PROPOSICIÓ ECONÒMICA EXECUCIÓ PER CONTRACTA DE LA PLANTA DE COMPOSTATGE COMBINAT DE VILASSAR DE MAR.COMBINAT DE VILASSAR DE MAR.

PARTIDES FIXES:

Personal: ............................................................................................................................ 157.247,79

Manteniment: ..................................................................................................................... 37.639,95

Energia elèctrica (terme de potència): ............................................................................. 21.795,62

Amortització maquinària mòbil: ....................................................................................... 104.159,75

Despeses diverses: ........................................................................................................... 27.863,45

A -Total Fix (€/any): ............. 348.706,55

PARTIDES VARIABLES:

Consumibles maquinària mòbil: ....................................................................................... 65.136,00

Energia elèctrica (terme d'energia): .................................................................................. 98.342,00

Material suport: ................................................................................................................... 12.852,00

Venda de Compost: ............................................................................................................ -70.843,00

B-Total Variable (€/any): ............... 105.486,45

Tones de MO tractada (tones/any): ................................................................................... 20.000,00

A -Total Fix (€/any): ............................................................................................................. 348.706,55

B-Total Variable (€/any): ..................................................................................................... 105.486,45

TOTAL PLANTA DE COMPOSTATGE (€/ANY): 454.193,00TOTAL PLANTA DE COMPOSTATGE (€/ANY): 454.193,00

C-Cost per tona MO (€/t.MO): 22,71C-Cost per tona MO (€/t.MO): 22,71

TOTAL PLANTA DE COMPOSTATGE AMB IVA 7% (€/any): 485.986,51TOTAL PLANTA DE COMPOSTATGE AMB IVA 7% (€/any): 485.986,51

C-Cost per tona MO AMB IVA 7% (€/t.MO): 24,30 C-Cost per tona MO AMB IVA 7% (€/t.MO): 24,30

CÀNON PER TONA DE FORM/FANG TRACTADA A LA COMARCA DEL MARESME (€/t): 27,50CÀNON PER TONA DE FORM/FANG TRACTADA A LA COMARCA DEL MARESME (€/t): 27,50

PRESSUPOST D’EXPLOTACIÓPRESSUPOST D’EXPLOTACIÓ

Viabilitat real del projecteViabilitat real del projecte

Necessitat de minimització i valorització delsNecessitat de minimització i valorització dels

residus.residus.

El compost, una solució escaient.El compost, una solució escaient.

Tecnologies i processos prou desenvolupats.Tecnologies i processos prou desenvolupats.

Explotació econòmicament atractiva.Explotació econòmicament atractiva.

Dependència de la Administració.Dependència de la Administració.

Sensibilització de la població.Sensibilització de la població.

BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA

Gestión de Residuos Sólidos Urbanos. (Mc Graw Hill)Gestión de Residuos Sólidos Urbanos. (Mc Graw Hill)

Jornades Tècniques de Gestió d’Estacions Depuradores D’Aigües Residuals. Compostatge de Fangs. Experiències Jornades Tècniques de Gestió d’Estacions Depuradores D’Aigües Residuals. Compostatge de Fangs. Experiències d’Explotació. (Tècniques de Gestió Ambiental-Dr. Josep Saña-28 d’octubre 2003)d’Explotació. (Tècniques de Gestió Ambiental-Dr. Josep Saña-28 d’octubre 2003)

Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2001-2006 (PROGREMIC) de la Agència de Residus de Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2001-2006 (PROGREMIC) de la Agència de Residus de Catalunya. (ARC)Catalunya. (ARC)

Programa de Sanejament d’Aigües Residuals (PSARU 2005)Programa de Sanejament d’Aigües Residuals (PSARU 2005) de la Agència Catalana de l’Aigua. (ACA)de la Agència Catalana de l’Aigua. (ACA)

Llei de prevenció de riscos laborals. ( Ley 31/1995, 8/11/1995 ) ( B.O.E. 10/11/1995 )Llei de prevenció de riscos laborals. ( Ley 31/1995, 8/11/1995 ) ( B.O.E. 10/11/1995 )

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. (MIEBT 039)Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. (MIEBT 039)

Projecte d’adjudicació de la Planta de Compostatge combinat d’Olot. (La Garrotxa)Projecte d’adjudicació de la Planta de Compostatge combinat d’Olot. (La Garrotxa)

Web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.Web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. http://www.mediambient.gencat.nethttp://www.mediambient.gencat.net

Web de l’Agència de Residus de Catalunya. (ARC) Web de l’Agència de Residus de Catalunya. (ARC) http://www.arc-cat.nethttp://www.arc-cat.net

Wed de l‘Agència Catalana de l’Aigua. (ACA) Wed de l‘Agència Catalana de l’Aigua. (ACA) http://www.mediambient.gencat.net/aca/ca/agencia/inici.jsphttp://www.mediambient.gencat.net/aca/ca/agencia/inici.jsp

Wed de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient. (EMMA) Wed de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient. (EMMA) http://www.ema-amb.com/ca/entitat/index.htmlhttp://www.ema-amb.com/ca/entitat/index.html

Web del portal de la Ciencia y la Técnica. ( compostatge ) Web del portal de la Ciencia y la Técnica. ( compostatge ) http://www.chemedia.comhttp://www.chemedia.com

Web de la empresa Masias Recycling, S.L. Web de la empresa Masias Recycling, S.L. http://www.masias.comhttp://www.masias.com

Web de la empresa Ros Roca Internacional, S.L. Web de la empresa Ros Roca Internacional, S.L. http://www.rosroca.comhttp://www.rosroca.com

AGRAÏMENTSAGRAÏMENTS

Dr. Jordi Dosta Parcerisa. (Director-Ponent)Dr. Jordi Dosta Parcerisa. (Director-Ponent)

Sr. Carlos Castellón. (Biòleg de SEARSA)Sr. Carlos Castellón. (Biòleg de SEARSA)

Srta. Jeannine Calame. (Arquitecte Tècnic) Srta. Jeannine Calame. (Arquitecte Tècnic)

Sr. Cristopher Nash. (Traductor)Sr. Cristopher Nash. (Traductor)

Familia Díaz-Lobera. (Recolçament)Familia Díaz-Lobera. (Recolçament)