Compostatge de les dejeccions ramaderes. Situació Actual · 2. Compostatge - Gestors Banyeres del...

Compostatge de les dejeccions ramaderes. Situació Actual

August BonmatíCompostARC

14-15 Març 2007

1. Introducció

2. Compostatge en plantes centralitzades (Gestors Autoritzats)

3. Compostatge en origen (a l’explotació ramadera)

4. Competència dels residus orgànics?

5. Questions claus

Índex

1. Introducció

• Dejeccions ramaderes Mescla d’excrements, orina, llit (palla, serradures, etc.) i restes de aliments– Fem/Gallinassa consistència sòlida (s’amuntega)– Purí consistència líquida

IntroduccióImportància del sector agrària català

Importància del subsector porcí

• 10.000 explotacions• 6.000.000 caps• 17 milions d’animals sacrificats (1.000.000 tones carn)• Indústria transformadora

Altres subsectors• Vaquí de llet i engreix de vedells

- 650.000 caps- 550.000 animals sacrificats (134.243 tones carn)

• Aviram- 38.000.000 animals

Superfície Agrària Útil (SAU) 1.000.000 ha

aproximadament

• Cereals 37%

• Cultius llenyosos 30% (oliveres, fruita seca i vinya).

• Regadiu

• Importància del sector agrari català– La Ramaderia:

– L’Agricultura:

IntroduccióImportància del sector agrària català

• La manera més sostenible de gestionar les dejeccions ramaderes és el sòl agrícola.

• Però hi ha importants factors limitants:

– Es desconeix la seva composició

– Es requereixen mètodes específics d’aplicació

– Sovint el sòl disponible està allunyat de les àrees de produccióramadera

– En determinades zones no hi ha prou sòl agrícola disponible per absorbir tot el N generat

IntroduccióLa importància del problema

– Zones vulnerables

Zones amb aqüífers amb problemes de contaminació per nitrats d’origen agrari.

9 Àrees (afecta a municipis de 20 comarques)

* Directiva Europea sobre Nitrats.

– Zones excedentàriesZV primera designacióZV ampliació

IntroduccióPlans de Gestió

Objectiu: • Fer una previsió de cóm es gestionaran les dejeccionsramaderes: fems de vaquí, aviram, boví, etc. i purins.

Per quèserveixen

els plans de gestió

• Per planificar una bona gestió dels fems i purins.

• Per acreditar que:

- es farà un ús correcte dels fems i purins.

- l’explotació no produirà efectes contaminants.

• Per fer possible l’obtenció de l’autorització o llicència ambiental del DMAH

• Plans de Gestió

Només en terres de cultiu, prats o pastures.

INDICAR LES PARCEL·LES AFERTILITZAR A PRIORI


• Cal tenir en compteFEMERS, DIPÒSITS I BASSES

Han de ser impermeables

Han de tenir la capacitat adequada

APLICACIÓ AL SÒL


• Cal tenir en compteGESTIÓ EXTERNA

Ha de ser duta a terme per un gestor de residus autoritzat

Cal un justificant del lliurament (albarà signat per el ramader, el transportista i el gestor de residus)

TRACTAMENT EN ORIGEN

• Tractaments per millorar la gestióamb redistribució de N entre fases, estabilització, recuperacióenergètica, i/o eliminació de NExportació de productes resultants

IntroduccióLlibres de Gestió

• Llibres de Gestió

– Portar un registre detallat de tot el que es fa amb els fems i purins.

– Fer un seguiment detallat de les aportacions de N al sòl agrícola.

– Controlar el compliment de les previsions que s’havien fet en el pla de gestió.


• Grau de compliment de la normativa

--5.048Annex III

17.600Total

8.546 (75%)11.446Annex II

1.038 (94%)1.106Annex I

Explotacions amb Pla de Gestió

ExplotacionsAnnex IIAA

IntroduccióCompostatge

• Quines fraccions podem compostar?

– Fems

– Fracció sòlida de purí boví

IntroduccióCompostatge- Quines fraccions?

– Fraccions sòlides de purí porcí

IntroduccióCompostatge- Quines fraccions?

– Purí• Substrat complementari aporta humitat i nutrients

• Proporcions adequades (per evitar emissions NH3)

• Purí sense tractament previ 5-10%

• Purí amb tractament previ cal estudiar cada cas

IntroduccióCompostatge

• Quina escala de tractament?

– Centralitzat (Gestors Autoritzats)

+ Necessitats col·lectives detectades+ Economia d’escala (costos inversió i d’explotació)+ Control especialitzat+ Comercialització subproductes

Explotació1

SAU 1

Explotació2

SAU 2

Explotació3

SAU 3Explotació4

SAU 4

Planta Centralitzada

Excedent de N

- Idiosincràsia ramaders- Costos de transport- Factors socials (rebuig a las plantes de tractament de residus)

IntroduccióCompostatge- Escala tractament

– Individual (en origen)

+ Adaptat a la casuística existent+ Menors inversions+ Quan un tractament col·lectiu no és possible

- Necessita control (normalment extern)- Cost econòmic - Noves tasques interferència en les tasques habituals

explotació

ExplotacióIndividual

SAU

Planta Individual

Excedent de N

2. Compostatge - Gestors

• Gestors autoritzats per tractar fems: 21 Gestors– Gestors autoritzats només per fems: 3 Gestors

• Capacitat autoritzada Gestors (t/any): 216.300 t /any

• Quantitat de fems gestionats Gestors (2005): 25.250 t/any


Puigverd d‘Agramunt

Balaguer

Sentiu de Sió

Alguaire

Sant Martí d‘Albars

Centelles

Sant Boi de Llobregat

Castelló d‘Empúries

Vilablareix

Manlleu

MUNICIPI

10.200E-782.02Feresp

6.750E-353.97Adovil II

3.000E-376.97Inferin

27.500E-711.00Compost Segrià

42.000E-741.00Fumanya

2.500E-184.96Els Sots

7.500E-607.99Bures

1.200E-533.98Burés professional

4.000E-224.96Burés professional

15.000 + 19.200E-104.95Fervosa

CAPACITAT AUTORITZADA FEMS (t/any)CODI E-GESTOR

• Plantes de Compostatge


Banyeres del Penedès

Tavèrnoles

Castelldefels

Botarell

Llinars del Vallès

Rubí

Jorba

Viver i Serrateix

Camarasa

Alguaire

Camarles

MUNICIPI

25.000E-888.05 Fruitcamp

10.000E-776,02Abonos Orgánicos Boix

5.000E-171.96Metrocompost

5.000E-505.98Secomsa

12.500E-853.04Pou Masuet, Joan

2.150E-538.98TMA Gruposánchez

4.000E-707,00Prointraval

10.000E-875.04Agroviver

7.800E-867.04 Indufeco

13.500E-871.04Agrosca

22.000E-849.04Edafo

CAPACITAT AUTORITZADA FEMS

(t/any)CODI E-GESTOR

• Plantes de Compostatge


• Qualitat compost fem (en referència al RD 824/2005 sobre Fertilizantes)

– El metalls limitants són:

• Normalment el Cu, Zn

• En algun cas Cd, Cr, Hg

– Això fa que normalment es classifiquin dins de la Classe B

3. Compostatge en Origen

• Avantatges

– Millora de la gestió de les dejeccions• Reducció de pes i volum• Exportació de producte de qualitat (Matèria Orgànica i Nutrients)• Amplia el ventall de destins

– Sòl Agrícola (vinyes, fruiters, etc.)– Empreses de jardineria– Empreses d’organo-minerals

– Avantatges administratives• Allibera l’obligatorietat de justificar parcel·les agrícoles de destí a

priori• Cal justificar el destí a posteriori llibres de gestió• Cal complir unes condicions mínimes (consensuat ARC-DAR)


• Condicions mínimes– Instal·lació

• Superfície pavimentada i impermeable • % pendent mínim per permetre recollir els lixiviats• Bassa impermeable per recollir lixiviats• Mecanisme d'aireació (estàtic o dinàmic)

– Control procés

• Garantir suficient material estructurant (mínim 6 kg/dia*plaça de palla)• Temps mínim de procés: 3 mesos• Recomanable fer un seguiment de la temperatura del procés• Anotar en el llibre de gestió totes les operació realitzades: número

voltejos, temps procés, etc.

3. Compostatge en OrigenCondicions mínimes

– Qualitat de producte• Mínim 4 analítiques a l’any: pH, CE, ST, SV, NKT, N-NO3

-, P, Grau Estabilitat)

• Grau d’estabilitat ≥ Grau 3-4Índex Respiromètric ≥ 1000 mg O2/kg SV h

– Administratives• Registrar en el Llibre de Gestió de l’ Explotació (o memòries

anuals per PC) el destí dels fems estabilitzats• A la Zona Vulnerable 3 (Osona) si el destí és aplicació agrícola

cal exportar


• Instal·lacions– Número de Compostatges en Origen comptabilitzats: 50 (aprox.)

• Tecnologia adequada– Criteris

• Econòmic• Simplicitat tecnològica• Fàcil operació interferir el mínim amb les tasques habituals ramader

– Tecnologia • Sistemes oberts no intensius / intensiu• Sistemes tancats intensius

Sistemes oberts no intensius (piles voltejades)

Sistemes oberts intensius d’aireació forçada

Sistemes tancats intensius

Equipaments

4. Competència entre Matèries Orgàniques?

• Matèries Orgàniques susceptibles d’aplicació agrícola

t / any

20.000Altres (Compost,…)***

600.000Fangs**

4.000.000Fem + Gallinassa*

15.000.000Purí*

Nota: *Capacitat x valors estàndards x 80% ocupació

**Declaració residus 2005

***Declaració plantes compostatge 2005

Kg N /any

150 - 200Altres (Compost,…)

588.2102Fangs

40.766.619Fem

43.494.114Purí

• Equivalències en nitrogen

Nota: equivalències teòriques. Font: USMOS 2004


• Superfície Agrària Útil (SAU) 1.141.985 Ha

• SAU disponible per les Matèries Orgàniques•

– Restriccions Distàncies: cursos aigua, platges, nuclis urbansPendent > 15%

– Tipus residus Restricció distàncies diferent per cada matèria

Altres (Compost) -FemsPurinsFangs +

Escenari molt proteccionista (molt restrictiu)

SAU

Restriccions per Compost

Restriccions per Fems

Restriccions per Purí

Restriccions per Fangs


• Balanç de Nitrogen

– Restriccions de la SAU disponible

– Requeriments Cultius (extraccions) i sostre normatiu

– Escenari prioritzem l’aplicació de purí en front de les altres matèries orgàniques


Hi ha SAU disponible que encara requereix nitrogen i on només es pot aplicar Compost

El compostatge es presenta com una bona alternativa per redistribuir l’excedent de nitrogen existent en determinades zones

• Excedent Purins equivalent a + 4.000 t NFems equivalent a +16.300 t N

• Dèficit Compost equivalent a - 28.800 t N

+20.300 t N

SAU on només es pot aplicar Compost

COMPOST

5. Questions clau (treball grup)

• Qualitat dels materials a compostar

• Procés de compostatge

• Instal·lacions de compostatge

• Qualitat del producte final

• Impacte ambiental

• Anàlisi econòmic

GRÀCIES PER L’ATENCIÓ

Compostatge de les dejeccions ramaderes. Situació Actual · 2. Compostatge - Gestors Banyeres del...

Documents

Transcript of Compostatge de les dejeccions ramaderes. Situació Actual · 2. Compostatge - Gestors Banyeres del...