INFRAESTRUCTURAEntenem per infraestructures el conjunt d’elements que constitueixen la base física d’un país (situació geogràfica, extensió superficial, costes, sòl, subsòl, clima, hidrografia, vegetació), tant els de caràcter material construïts per l’home que milloren la base física (obres públiques, xarxa de transports i comunicacions, energia, serveis públics), com els de caràcter intangible (organització, nivell educatiu).

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

Anys Època Increment habit/any 965-1689 - Subsistència. 0,51689-1778 - Independència municipal. 4,61778-1873 - Canvi de propietaris. 131873-1917 - Progrés agrícola i pecuari. 271917-1931 - Industrialització. 2211931-1936 - Canvi social 4051936-1939 - Guerra civil. 441939-1950 - Postguerra. Penúria. 128

EL RIU LLOBREGAT HA ESTAT EL PRINCIPAL ACTIU PER A LA FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PRAT› LA TERRA D’AL·LUVIÓ, VA PERMETRE UNA

AGRICULTURA PRODUCTIVA.› L’AIGUA, L’ARRIBADA DE LA INDÚSTRIA.› LA PLANITUD DEL DELTA, LA INSTAL·LACIÓ

DELS AEROPORTS

EL RIU LLOBREGATVertebrador del Delta

- El Llobregat té un pendent del 9,1/1000 i l’Ebre d’un 2,1/1000. Per tant la força del corrent del Llobregat és molt més forta.- En relació a la superfície de la conca de cada riu la superfície del delta és al Llobregat del 20% i a l’Ebre del 5%

ORIGENS DELS LÍMITS DE LA PARRÒQUIA DE L’HOSPITALET 1080

En aquest plànol de 1730 figuren les diferents lleres del riu

FORMACIÓ DEL DELTALes primeres referències

del Prat són del 965 amb el nom d’Estanno Lanarie

Codina troba les demarcacions deçà l’aigua (Marina de l’Hospitalet) i

dellà l’aigua (Illa dels Banyols, 1211-1490, part

est de l’actual Prat) pertanyent ambdues al Prat de Provençana i el

Prat de Sant Boi (bona part del Prat actual).

COMUNICACIONS FINS 1871

Fins 1871 no va poder passar el trànsit rodat per les costes de Garraf.

- Els primers pobladors eren pastors. Els primer documents trobats, d’una donació, són de l’any 965.

- Durant el segle XI comencen a alçar-se les primeres masies.

- L’any 1211 Una bona part dels primers pobladors del nostre territori, degut al canvi del curs del riu, van quedar aïllats de Barcelona, principal mercat dels pratencs.

PRIMERS POBLADORSBARRACA PASTORS DE JONC

El 1266 el rei Jaume I el Conqueridor atorgà privilegi a la ciutat de Barcelona perquè pogués tenir i pasturar ramats en tot el territori comprès des de Garraf fins a Montgat, en llocs no cultivats.

LA BARCA PER TRAVESSAR EL RIU DE 1307 AL 1702, SOLAMENT PODIA CARREGAR

PERSONES I ANIMALS

NAIXAMENT NUCLI URBÀ - 1418 Es creu que els ramats, abans de anar a Barcelona, s’abeuraven a l’estany del Moragues. Aquest estava situat al que ara és la Plaça de la Vila i als voltants del qual es va erigir la primera carnisseria.

CARRETERA BOVATERA I TERME PRIVATIU DE LA CARNISSERIA - 1418

El terme privatiu de la carnisseria comprenia: riu amunt des del mar fins el pont de Sant Boi, d’aquest pel camí ral de Castelldefels fins al rec de Sales, i seguint dit rec avall fins l’estany del Remolar i el mar.

La carretera Bovatera era la que s’endinsava al delta

PER ON REBENTAVA EL RIU

El riu, en disminuir el pendent, formava meandres a l’entrada del Delta. En feia un a Sant Boi i un altre entre el Prat i Cornellà, anomenat La Marrada, el més profund del Delta, per on en cas d’avinguda, normalment rebentava el riu. Aquest meandre està situat davant de Cal Monjo, antigament coneguda com Can Sostre o torre de l’Estacada.

El 1975 es va eliminar el meandre

CLOSOS DE DEFENSA SEGLE XV

A partir del segle XV es construeixen closos per protegir les masies de les inundacions provocades per les riuades

CONSTRUCCIÓ DE L’ESGLÉSIASant Pere i Sant Pau 1556

Vora l’església es construeix, l’any 1585, una caseta pel mestre d’obres. La necessitat d’aixoplugar els treballadors fa que aparegui el 1587 una casa, al nord de la plaça, ja com hostal.

MARGES DE DEFENSA 1606 -1869

A l’any 1606, els propietaris pratencs, van decidir l’erecció de marges de defensa contra les riuades. O sigui, si no es feien els terraplens de defensa, la gent no podria viure en dita parròquia.

El 1869 es va començar el marge de l’Estruch.

ESTACADESAquest marges de defensa aixecats paral·lels al corrent fluvial tenien una longitud de d’uns set quilòmetres; des de la demarcació de la Ribera, tocant al terme de Sant Boi, fins on s’acaba el marge anomenat l’Estruch, més avall de la denominada segona màquina

Per reforçar el marge es clavaven estaques de 3 o 4 metres de longitud.

MANCA DE CAMINS

Hi havia un gran problema de comunicació local, degut al terreny pla i sense drenatge, fangós, no apte per a la circulació de carros. Els camins s’utilitzaven principalment per motius ramaders o pel transport a bast.

- Guerra de successió. Postguerra duríssima. Altes contribucions, sobretot la coneguda com Cadastre.

- Al Prat es produeix un canvi en la propietat agrària, substituint la propietat d’eclesiàstics i nobles per la de burgesos.

- Es passa d’un sistema de cultiu tradicional a un de modern que utilitza noves tècniques d’explotació

LA PARRÒQUIA DE SANT PERE I SANT PAU - 1556

El 1556 construeixen una església, a l’altre costat de la referida plaça, situada en el mateix lloc que l’actual. Vora l’església es construeix, l’any 1585, una caseta pel mestre d’obres. La necessitat d’aixoplugar als treballadors fa que aparegui el 1587 una casa, al nord de la plaça, ja com hostal.

L’any 1689 s’obté la independència municipal i la primera ajuda de la Batllia per a la recomposició dels camins eternament enfangats. Aquesta millora dels camins porta a la utilització de carretes i a la construcció d’una barca l’any 1700, que podia carregar tres carretes amb els seus animals.

BARCA DE 15 x 6 METRES1700-1873

La barca podia portar tres carretes amb les seves cavalleries. Media 15 metres de llargada per 6 d’amplada. El calat era de 0,77 m, degut a la poca profunditat del riu.

EMBARCADOR PROTEGIT

LA BARCA ENTRAVA DINS EL MARGE, PER EVITAR QUE LA FORÇA DE L’AIGUA DESTRUÍS L’EMBARCADOR

EMBARCADOR EN FALCA

Per compensar els canvis de nivell del riu es baixava o pujava la falca d’embarcament .

PLÀNOL CORREGIMENT 1750

Observem el camí del Prat a Barcelona passant per l’Església del Port o per l’ermita de Bellvitge.

EL POBLE DEL PRAT - 1800

PROJECTE CANAL - 1818

L’interès dels propietaris de Sant Boi i del Prat per poder transformar les terres de secà en de regadiu, portà sobre l’any 1818 al projecte d’aprofitar els condominis del Molí de Sant Boi per regar el pla del Llobregat.

Aquest primer projecte no va arribar a bon terme a conseqüència d’unes inundacions, setembre de 1820, causades per l’inici de les obres.

CARRABINERS - 1831

Per controlar el contraban van arribar els carrabiners al Prat el 1831.

El 1844 es van construir dues casetes, com casernes, conegudes com les

“Casillas”

L’AJUNTAMENT DEL PRAT - 1831

A l’edifici del nord de la plaça

convivien, als baixos l’escola i al pis l’habitatge del

secretari de l’Ajuntament, on

es celebraven les sessions

municipals.

CIUTAT DE BARCELONA - 1823

Entra a les muralles de Barcelona per la Porta de San Antoni, segueix pel carrer Hospital, travessa les Rambles pel Pla de la Boqueria, va a parar a la Plaça Sant Jaume i surt en direcció al Besòs per la Porta Nova.

Fins a 1753 no va sorgir a extramurs de la ciutat el barri de pescadors anomenada Barceloneta.

MAPA CONTORNS 1850

Camí del Prat a Barcelona passant per La Bordeta (L’Hospitalet), La Creu Coberta (Sants), entrant a Barcelona per la porta de Sant Antoni. 1850.

CANAL DE LA DRETA - 1855

L’any 1855 s’atorga a Eusebi Soler la concessió definitiva per construir el canal que s’anomenaria de la Dreta.

Canal de la Dreta i les sèquies inferior (al costat del riu) i Ponsich (alimenta a la Colònia Casanovas)

SALT DE LA MUSSET

Problemes per l’estancament de les aigües als camps i camins, produïts per la falta de desguàs directe al mar. Encara més delicada era la situació al costat mateix del poble, al salt de La Musset, on l’Ajuntament va obligar a tancar la sèquia el 10 de gener de 1869 per evitar l’estancament de l’aigua

Extracció d’aigua del riu amb bombes hidràuliques 1867

En Ferran Puig obtingué l’any 1867 una primera concessió per extreure aigües del riu de 50 litres per segon i el 1871 augmentà a 100 litres per segon.

Les màquines de vapor per accionar les bombes per elevar l’aigua del riu tingueren inicialment uns cabals de 3000 litres per minut l’any 1867 i de 24000 litres per minut l’any 1880.

El 1873 s’aixeca el pont de ferro sobre el riu, pel trànsit de carruatges.

El 1881 s’inaugura la via fèrria Vilanova-Barcelona, amb els ponts metàl·lics del ferrocarril sobre el riu i el fondo d’en Peixo.

Es perforen pous a partir de 1893, que estenen l’explotació de les aigües subàlvies per tot el territori pratenc.

PONT DE FERRAN PUIG 1873

CARRER DEL PONT - 1873

L’abril de 1928, es va acordar suprimir un tram del vial del carrer del Pont, actualment Nicolàs Mª Urgoiti, que era aleshores la sortida del Prat cap a Barcelona, a petició de La Papelera.

ESTACIÓ DEL TREN 1881

PONT SOBRE EL RIU 1881

SEMÀFOR 1887

El semàfor del Prat es comunicava amb telègraf de banderes amb els vaixells a la vista. També estava en comunicació amb el castell de Montjuïc pel mateix sistema. Es creu que aquest telègraf deixà de funcionar als voltants de l’any 1910

COLÒNIA CASANOVAS -1893

L’EDIFICI CENTRAL ES VA CONSTRUIR EL 1893

PONT DE LES TRES PUNTES 1898

RESTES DEL PONT DE TREN DE LES TRES PUNTES QUE, VA DESTRUIR LA

RIUADA DEL 1898

COMUNITAT DE REGANTS - 1896

La llei de 5 de setembre de 1896 és la primera norma legal que recull l’existència de la Comunitat de Regants de la Dreta del Llobregat, en la qual es concedeix al Sindicat de Regants el règim i l’administració del canal, encara que la propietat era de l’Estat

POUS ARTESIANS 1893

JAUME CASANOVA VA ENCARREGAR FER UN POU “FINS TROBAR AIGUA O FOC”.

PERFORACIÓ D’UN POU

SALA D’EN BOU - 1852

SEGON PONT DE LES TRES PUNTES1899

EL PONT QUE VA SUBSTITUIR AL INICIAL DE LES TRES PUNTES,

DURANT LA RIUADA DE 1907

EL PRAT 1900

CASA DE LA VILA 1905

GRANJA DE LA RICARDA - 1910

El primer estable tenia una capacitat per 68 vaques, la segona per 84 vaques. V arribar a produir 456.000 litres de llet a l’any.

ARRIBA L’ELECTRICITAT 1910Eusebi Bertrand va fer

arribar l’electricitat a la finca la Ricarda, des de la seva fàbrica tèxtil del “Prat Vermell” situada al peu de Montjuïc. Fou necessari construir una línia elèctrica seguint els camins de la marina de l’Hospitalet. Uns mesos més tard, es va construir una línia elèctrica fins el nucli urbà, on es va construir una estació transformadora, per donar energia als habitatges que ho demanaren.

ESTACIÓ AMB VIA DOBLE 1911

PONT DE LES TRES PUNTESVIA DOBLE 1912

PONT SONBRE EL RIUVIA DOBLE 1912

PRIMER PLA URBANISTIC 1916

En aquest pla es preveu “L’Ensanche”

LA RAMBLA 1916

TELEGRAFIA SENSE FILS 1914

L’estació del Prat fou la primera, d’importància, que es construí a Espanya. Formada per cinc grans antenes, la més alta de 87 m

BICICLETES I COTXES - 1915

Instal·lació de l’aeròdrom el 1916. Construcció el 1917 d’una fàbrica de paper

“La Papelera Española”. La següent indústria en arribar és la Compañía Española de Industrias Químicas, que funcionarà entre 1919 i 1924.

El maig de 1925 es constitueix la societat La Seda de Barcelona, amb capital català i amb un acord d’assessorament tècnic de HKI.

INFRAESTRUCTURES 1916

AERÒDROM LA VOLATERIA 1916El juny de 1916 es crea l’Aero Club de Catalunya, amb l’ajuda de Pujol, Comabella. En voler fer el primer vol d’un pilot espanyol fins Mallorca Brunet va proposar a Hedilla utilitzar el camp de la Volateria.

Llogaren a en Casanovas el camp de la Volateria, que tenia la forma d’un rectangle de 600 metres de llargària per 400 metres d’amplada, que permetia el naixement del primer aeròdrom de Catalunya. El camp estava plantat de blat, el propietari Guillem Casanovas va accedir a segar una faixa com a pista. El juliol de 1916 Hedilla va enlairar-se.

LA PAPELERA 1917

La Papelera Española era una indústria de procedència basca

que es construeix, el 1917, per iniciativa de Nicolás Maria Urgoiti,

el propietari. Adquirí uns terrenys

propers al riu i al costat de la via fèrria

on va edificar la fàbrica.

Es va posar en servei el 1922

ARTESÀ - 1919

PREMSA 1919-1920

TALLERS HERETER 1919

Tallers Hereter va absorbir l’empresa Pujol Comabella. A La Volateria es provaven els avions fabricats.

PRIMERA LÍNIA AÈRIA LATÉCOÈRE 1919

La companyia Latécoère en establir una línia aèria postal de Toulouse a Casablanca, va establir una escala a Barcelona. En el primer vol va aterrar al Hipòdrom (1918). En necessitar unes instal·lacions apropiades i avituallament va escollir el camp de la Volateria per tenir l’assistència tècnica de Tallers Hereter.

CAMP FRANCÈS 1920L’any 1920, Latécoère, per no pagar lloguer a la Volateria, construeix en terrenys de Miquel Casanovas les instal·lacions per un nou camp de 800 per 350 metres, amb un hangar amb capacitat per a tres avions

Va construir dues pistes de formigó perpendiculars, amb con abalisament portàtil, diürn i nocturn.A demés arribar a disposar un edifici d’oficines, un magatzem de càrrega, una estació radiotelefònica y radiogoniomètrica, un servei de previsió meteorològica i fins una petita central elèctrica. En la seva època fou el camp de vol millor dotat d’Espanya

CIA. ESP. INDÚSTRIES QUÍMIQUES1919-1924

El 1919 es va començar a construir la fàbrica Compañía Española de Industrias Químicas, per produir midó i caramelita. Va entrar en producció el 1920.

La forta pudor va fer que no obtingués els permisos ambientals i va tancar el 1924.

GENERACIÓ ELÈCTRICA 1920

"La Papelera Española S.A." a principis de la dècada dels anys 20, va instal·lar una turbina per a la producció pròpia d' energia elèctrica.

En acabar la guerra civil “La Papelera” va subministrar electricitat al poble del Prat.

La "Companyia Espanyola de Industries Químiques“, disposava, el 1920, d'un petit motor de "gas pobre", acoblat a un alternador. La producció del gas pobre es feia al mateix centre.

FORET – 1924-1926

Foto de 1926. Al fons edificis de la FORET. Al davant obres de La Seda de Barcelona

MECANITZACIÓ AGRÍCOLA - 1921

TRACTOR CLETRAC COMPRAT PER EUSEBI BERTRAND

AUTOBUSUS - 1922

AERONÀUTICA NAVAL 1922

L’agost de 1921 l’Aeronàutica Naval, arrenda el camp de la Volateria i incauta Talleres Hereter i l’ocupa el 1922. Començà a funcionar l’Escola d’Aviació pels seus pilots i es construïren dos hangars més pels avions i un hangar pels globus i dirigibles. El 1924 s’aprova la construcció de l’aeroport de la Aeronàutica Naval, i s’expropien les finques de La Volateria i la de Les Monges a tal fí.

CAMP DEL CANUDAS 1922-1946

Per iniciativa de Josep Canudas, el 1922, es lloguen uns terrenys, a dos quilòmetres del Prat, de 940 metres de llargada per 300 d’amplada orientats de nord a sud, per constituir el futur camp d’aviació, a través de l’Aero Club de Catalunya, per instal·lar-hi una Escola d’Aviació catalana.

Per possibilitar el tirar endavant el projecte es va fundar un club d’aviació anomenat Penya de l’Aire, com a branca esportiva de l’Aero Club de Catalunya. El 1923 es feia el primer aterratge en aquest nou camp i el primer vol amb passatgers.

IBERIA 1927

Degut al Tractat de Versalles que

impossibilitava la producció d’avions militars a

Alemanya, la indústria impulsà la creació de

companyies aèries que utilitzessin avions civils

alemanys. La companyia Deutshe Luft Hansa va constituir amb Horació Echevarrieta, IBERIA

CASERNA CARRABINERS - 1927

EL PRAT -1928

LA SEDA DE BARCELONA 1928

Un grup d’empresaris filadors i teixidors catalans van creure que la fabricació de les fibres artificials eren el futur de la indústria tèxtil

El 1925 es constitueix la societat La Seda de Barcelona. El 1927 l’obra estava acabada, el febrer de 1928 s’obtenia el primer fil de raió. ,

PONTS DEL CARROS I PONT NOU 1929

COLÒNIA CASANOVAS - 1929

ARRIBADA GUÀRDIA CIVIL - 1931

AMPLIACIÓ PAPELERA - 1932

AMPLIACIÓ DE LA SEDA 1933

GRANJA AVÍCOLA COLOMINAS1932

EXPORTACIÓ OUS I POLLETS

PERIÒDICS 1935-1936

ES VA PUBLICAR DES DEL DESEMBRE DE 1934 FINS JULIOL 1936.

ESTAVA REDACTAT EN CASTELLÀ I CATALÀ

BUTLLETÍ DE L’ASSOCIACIÓ DE

PARES DE FAMÍLIA. ES VA PUBLICAR DES DE L’ABRIL DE 1935

FINS EL JUNY DE 1936.ES PUBLICAVA EN

CATALÀ

COL·LEGIS NOUS - 1936

GUERRA CIVIL - 1936DESTRUCCIÓ ESGLÉSIA

PONT VOLAT - 1939

- La vida durant aquella època es va tenir d’obrir camí en plena època d’estraperlo i racionament, d’estretors i penúria. - Hi havia restriccions elèctriques, faltaven matèries primeres i no hi havia diners per fer inversions. - La llarga etapa d’aïllament per la que va travessar la vida espanyola a partir de l’any 1939, va situar a la indústria catalana en una fase de falta d’estímul i de possibilitats renovadores que, va deixar en situació d’absoluta descapitalització a la majoria de las empreses industrials.

ESGLÉSIA AL CINE MODERN -1939

PLÀNOL URBANÍSTIC PRAT - 1939

NOU PONT DEL FERROCARRIL1941

COL·LEGI SANT JAUME - 1942

PRODUCTOS ELECTROLÍTICOS PESA 1943-1957

Aquesta empresa es va crear l’any 1935, però no va entrar en servei fins 1943, degut a la guerra civil.

Estava situada al costat de la via férria , a l’altura de la sortida del Prat del polígon Enkalene.

A pesar de que l’any 1948 van inaugurar una nova planta al costat esquerra del riu, la planta del Prat va continuar produint fins 1957, que es va tancar degut a les queixes per pudors dels veïns.

PERLLONGACIÓ GRAN VIA 1946 - 1950

MARGE RIUADA - 1944

PROJECTE AEROPORT - 1944

INAUGURACIÓ PISTA PROVISIONAL 1946

TERMINAL AEROPORT - 1949

SALA VIATGERS TERMINAL AEROPORT1949

INAUGURACIÓ CRIPTA - 1948

ESCOLA APRENENTS - 1949

INAUGURACIÓ PONT GRAN VIA1950

EVOLUCIÓ PISTES AEROPORTS1939-1960

SITUACIÓ AL 1950 ENTREM EN UNA ÈPOCA AMB UNES INFRAESTRUCTURES QUE ENS POSEN EN UNA SITUACIÓ

ÒPTIMA PER DESENVOLUPAR-NOS.

- L’AUTOVIA DE CASTELLDEFELS. - UN AEROPORT MODERN.

- UNS MEDIS DE COMUNICACIÓ, COM EL PERIÒDIC PRAT.

- UN TEIXIT ASSOCIATIU DENS.