Infraestructures a Ponent Debat d’infraestructures a...
15
Infraestructures a Ponent 14 d’octubre 2008 Debat d’infraestructures a Lleida
Transcript of Infraestructures a Ponent Debat d’infraestructures a...
Infraestructures a Ponent
14 d’octubre 2008
Debat d’infraestructures a Lleida
Infraestructures a Ponent
El fenomen immigratori s’ha donat lleugerament més tard a Ponent que a la resta d’àmbits catalans, però ha estat molt intens des del 2001. D’ençà fins ara, la població de Ponent ha augmentat un 13%. Les estimacions del programa de planejament de la Generalitat de Catalunya apunten que de forma tendencial les comarques de ponent arribarien als 363.235 habitants el 2026, però que podria propiciar-se’n un creixement fins a 471.408 habitants amb les accions del Pla Territorial.
La població a les terres de Ponent continuarà creixent en els propers 20 anys fins a assolir vora 500.000 habitants l’any 2026?
?L’evolució de la població?
Infraestructures a Ponent
L’evolució de l’economia?
Economia?
L’aport de l’agricultura al VAB de Ponent es troba entre el 10% i el 27% segons les comarques (a Catalunya només és del 1,8%). La agroindustria ha convertit Lleida en un important nucli agroalimentari català, amb un percentatge molt important de la producció dedicat a les exportacions. Globalment, hi ha una desena d’empreses a Ponent que facturen més de 100 milions d’euros anualment, de les quals gairebé totes pertanyen al sector agroalimentari (producció de carns, embotit, oli, pinsos, adobs, maquinària...). Àrea Guissona ha quadruplicat la seva facturació en 5 anys, facturant 980M euros al 2007. Les Cireres Glamoures venen al Harrotts de Londres per més de 130€ / kg. L’únic centre a Catalunya que imparteix enginyeria agrònoma està a Lleida.
Les Comarques de Ponent continuaran potenciant el sector agrari i alimentari a curt termini, prosseguint la modernització dels processos, buscant formes de comercialització innovadores i invertint fortament en R+D+i, i es consolidarà com a referent europeu del sector?
Corporació Alimentària Guissona Olis Borges
Líder europeu de la cria de porcí, ven per valor de 800M€ anuals
Infraestructures a Ponent Logística?
Cimalsa impulsa instal·lacions logístiques a Catalunya a través de CIMs i Logis, dotades de bona accessibilitat. La CIM Lleida va ser la segona a entrar en servei i acull 42ha d’activitats logístiques i el mercat central de Lleida. Catalunya no disposa degaire sòl per grans instal·lacions logístiques ben connectades a les xarxes d’autopistes i ferrocarril. Ponent disposa d’una reserva important de sòl a costos assequibles, i amb una bona accessibilitat que millorarà encara més a curt termini (noves autovies A-27, A-22, C-14...; trànsit prioritari de mercaderies a la línia de FC de Lleida a Tarragona). La construcció de l’Eix Transversal Ferroviari podria venir acompanyada del desenvolupament d’importants àrees logístiques al llarg del seu traçat.
La superfície d’instal·lacions logístiques a Ponent creixerà de forma molt important en els propers 10-15 anys, especialment en aquelles comarques que estan millor connectades amb la Regió Metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona?
6
4
7
5
1
2
3
6
4
7
5
1
2
3
Emplaçaments en estudi per a noves àrees d'activitat logística. Font: Generalitat de Catalunya
Infraestructures a Ponent
L’aeroport d’Alguarie en curs de construcció donarà servei tant de passatgers com de logística (serveis de paqueteria, missatgeria, productes peribles i terciaris) a la demarcació. Es preveu assolir 400.000 viatgers i 6.000 tones de transport de mercaderies anuals l’any 2020. Serà el primer aeroport gestionat íntegrament per la Generalitat.
A mig termini, l’aeroport d’Alguaire es consolidarà i tindrà rutes aèries estables d’àmbit europeu, revertint sobre el desenvolupament econòmic de les Comarques de Ponent (turisme, negocis...)?
Aeroports?
400.000 viatgers el 20206000 Tm mercaderies el 2020
Data prevista finalització de les obres:4t trimestre 2008
Aeroports similars:Valladolid (513.000 pax) Saragossa (512.000 pax)Pamplona (500.000 pax) Sant Sebastià (466.000 pax)Melilla (340.000 pax)
Infraestructures a Ponent Viari?
La xarxa de vies desdoblades de Ponent creixerà en els propers anys de forma molt important. Es troben en curs d’execució la construcció de l’autovia A-14 Lleida – França per la Vall d’Aran, l’autovia A-22 Lleida – Osca – Atlàntic, l’autovia A-27 Montblanc – Tarragona, el desdoblament de l’eix transversal (C-25), i està previst el desdoblament de la C-12 entre Lleida i Tortosa, i el de la C-14 entre Tàrrega i Montblanc. L’AVE ja connecta amb Saragossa i Barcelona, i arribarà a la frontera francesa el 2012. Lleida construeix un nou complex de congressos i conferències lligat al recinte de l’estació del ferrocarril.
Les Comarques de Ponent sabran aprofitar la millora de les infraestructures de transport per atraure noves activitats avançades, reforçant les relacions econòmiques entre Catalunya i l’Aragó?
A-14A-22
A-27
C-14
C-12
C-12
A-2
Ap-2
Infraestructures a Ponent Viari?
El Ministeri de Foment estudia el desdoblament de la N-240 des de Lleida fins Montblanc per a constituir una alternativa gratuïta a l’autopista Ap-2, que té un trànsit molt feble. Si aquesta autovia es construeix, la pràctica totalitat del trànsit de l’Ap-2 anirà a parar a la nova autovia per a evitar el peatge.
La nova autovia paral·lela a l’autopista no es construirà per una manca de demanda, però l’actual autopista es gestionarà de forma més eficient aplicant a mig termini peatges intel·ligents en funció del moment del viatge, tipus de vehicle...?
Infraestructures a Ponent
La vialitat local i comarcal canalitza actualment un volum important de trànsit. L’estat de conservació d’aquesta xarxa és poc adequat, i molts trams són perillosos, produint-se diàriament un nombre significatiu d’accidents. Es preveuen noves connexions de la ronda sud de Lleida, que han de permetre completar l’anella viària de doble calçada al voltant de Lleida, on conflueixen els trànsits de llarg recorregut i el trànsit d’agitació generat per l’àrea urbana de Lleida.
La xarxa local i comarcal de Ponent s’anirà condicionant progressivament per a millorar-ne la seguretat vial i els problemes de congestió i el seu encaix territorial tendirà a tenir un caràcter més integrat amb l’entorn que travessen?
Viari?
Infraestructures a Ponent Ferrocarril?
L’Eix Transversal Ferroviari actualment en estudi previ a partir de la proposta del PITC, connectaria Lleida-Igualada-Manresa-Vic-Girona per a transport de passatgers i mercaderies. El cost d’aquesta obra s’estima per sobre dels 6000mil milions d’euros (aproximadament el mateix cost de l’AVE de Madrid a Barcelona), ja que discorre per un territori molt accidentat que obliga a realitzar més del 50% del recorregut entre Manresa i Girona en pont o viaducte.
L’eix Transversal Ferroviari entre Lleida i Girona, es construirà a molt llarg termini, després del 2026?
Font: Estudi previ de corredors i caracterització d’alternatives ETF.
Infraestructures a Ponent Ferrocarril?
Es preveu l’aprofitament de trams ferroviaris alliberats pels nous traçats de l’alta velocitat i l’acondicionamentde traçats envellits (línia de la Pobla de Segur, línia de Manresa) per a constituir una xarxa de rodalies als volts de Lleida. Els tramvies, trens-tramvia, i altres sistemes de transport ferroviari es desenvolupen com tecnologies de capacitat intermèdia entre línies d’autobús i serveis ferroviaris de rodalies.
Les rodalies de Lleida (a Balaguer, Tàrrega, les Borges Blanques) es constituiran només a llarg termini, i seran les inversions en l’autobús que marcaran la millora del transport públic a Ponent a curt termini?
Font: el Periódico
Infraestructures a Ponent
El Programa Agua del Ministeri de Medi Ambient preveu la construcció d’una dessalinitzadora a Barcelona (60hm3), i l’ampliació de la de la Tordera (10hm3). L’ACA preveu la construcció d’una dessalinitzadora a Cunit. Les xarxes d’abastament del mini-transvassament i d’Aigües Ter Llobregat es troben separades per pocs quilòmetres.
La solució definitiva al problema d’abastament d’aigua a Catalunya passarà per la construcció de plantes dessalinitzadores, la interconnexió de conques hídriques, i en polítiques d’estalvi d’aigua, sense necessitat de recórrer al transvasament del Roïna?
Aigua?
Infraestructures a Ponent
Dins els porjectes de regadiu a Ponent cal destacar el projecte de Torres de Segre, el canal Algerri-Balaguer, el Garrigues Baixes i el Segarra-Garrigues. El canal Segarra-Garrigues pot arribar a beneficiar 70.000 ha de conreus, que juntament amb els 10.000 ha de regadiu de la resta de projectes, suposarà un gran canvi en l’estructura de la plana de Lleida. La fruita aporta més del 15% del PIB agrícola de totes les comarques de ponent a excepció de la Segarra, representant fins el 56% del PIB agrícola del Segrià i el 42% del Pla d’Urgell.
La productivitat de l’agricultura de Ponent augmentarà substancialment amb la construcció d’aquests canals de rec, justificant amb escreix les inversions públiques i privades que han estat necessàries?
Aigua?
82 km17.000 regants
70.150 hectàrees
Noguera-Segarra-Urgell,Plad’Urgell,Garrigues,Segrià
Data prevista finalització de les obres:2012
(primers trams a partir de 2008)
Infraestructures a Ponent Telecomunicacions?
El Pla de l’Energia preveu la progressiva implantació de les energies renovables. Les noves instal·lacions d’energia eòlica (60 aerogeneradors) a Serra del Tallat (situada entre l’Urgell i la Conca de Barberà) i de la Serra de Vilobí (Garrigues) incrementarà un 36% la potència eòlica operativa a Catalunya i produiran el 26% de l’energia eòlica catalana. L’energia solar i la producció de biodiesels també es desenvolupen fortament a Ponent.
A mig termini, les energies renovables es desenvoluparan fortament a l’àmbit de Ponent?
14ha + 5ha de fotovoltàica a Poal i plantes Nufri de Mollerussa i Vilasana
Infraestructures a Ponent Telecomunicacions?
La xarxa troncal de fibra òptica a Catalunya discorre seguint els corredors de les autopistes d’Acesa (Ap-2 i Ap-7), de les línies de ferrocarril d’FGC (línea Lleida-Pobla Segur), i les principals vies que depenen de la Generalitat. Localred impulsa una xarxa de repetidors per fer arribar la banda ampla d’internet a tots els municipis amb més de 100hab, amb tecnologia inalàmbrica WiMax. Aquesta tecnologia té limitacions respecte l’internet amb fibra òptica.
A curt termini, la banda ampla arribarà arreu dels municipis de Catalunya, ni que sigui transitòriament amb tecnologies alternatives a la fibra òptica?
Infraestructures a Ponent
L’estat central i el govern de la Generalitat adoptaran mètodes d’anàlisi i priorització d’inversions en infraestructures d’acord amb criteris transparents i rigorosos de rendibilitat social i econòmica, superant els actuals debats conjunturals?
Governabilitat?
