ESTRATESTRATÈÈGIA PER AL DESENVOLUPAMENT GIA PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE CATALUNYASOSTENIBLE DE CATALUNYA

Procés de participació pública 2026.CAT

Sessió de debat sectorial sobre el sector TURISME

Informe de resultats

29 de juny de 2009Centre Cívic el PasseigLa Seu d’Urgell

1

ÍÍNDEXNDEX

Dades de la sessió 3

Ordre de la sessió 4

Metodologia de la sessió 5

Recull de plans d’actuació 6

2

DADES DE LA SESSIDADES DE LA SESSIÓÓ

Municipi La Seu d’Urgell

Lloc Centre Cívic el Passeig

Dia 29 de juny de 2009

Durada aproximada 3 h.

Nombre participants 4

Representacióinstitucional

• Sr. Àngel Joval, director dels Serveis Territorials a l’Alt Pirineu i Aran del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya

• Sr. Óscar Augé, adjunt a la direcció dels Serveis Territorials a l’Alt Pirineu i Aran del Departament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya

Ponents • Sr. Joan Carles Llurdés, professor titular del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona

Entitats representades • IDAPA• Parc Natural de l’Alt Pirineu• Paradores de Turismo de España SA• Ajuntament d’Organyà

3

ORDRE DE LA SESSIORDRE DE LA SESSIÓÓ

1. Inauguració

2. Presentació de la sessió

3. Presentació de l’Informe del sector del turisme

4. Debat sobre línies d’actuació

5. Refrigeri

6. Plenari de conclusions

7. Cloenda

4

METODOLOGIA DEL TREBALLMETODOLOGIA DEL TREBALL

En aquesta sessió, a causa de la baixa assistència, no es van poder fer grups de treball.

Per aquest motiu, els participants més els tècnics assistents van anar realitzant un debat conjunt entorn els diferents impactes plantejats en relació al sector turístic.

5

DEBAT I RECULL DE LDEBAT I RECULL DE LÍÍNIES DNIES D’’ACTUACIACTUACIÓÓ PER LPER L’À’ÀMBIT 1:MBIT 1:TERRITORITERRITORI- IMPACTE PAISATGÍSTIC: DEGRADACIÓ DEL MEDI NATURAL, PATRIMONI HISTÒRIC I

PAISATGE TRADICIONAL RURAL I EXCESSIVA ARTIFICIALITZACIÓ DEL PAISATGE LITORAL

- TURISME MASSIFICAT I DE BAIX VALOR AFEGIT, EXCESSIVA URBANITZACIÓ- PRESSIÓ TURÍSTICA EN EL TERRITORI, CONCENTRADA EN L’ESPAI I EL TEMPS- DEGRADACIÓ DE CERTS ESPAIS NATURALS PROTEGITS PER LA FREQÜENTACIÓ

TURÍSTICA

• Caldria millorar les comunicacions existents amb l’oferta turística, principalment l’existent a l’Alt Pirineu, per tal de facilitar l’arribada i fer el transport més sostenible.

• Cuidar el patrimoni arquitectònic, natural...

• La planificació territorial és bàsica per millorar el sector turístic i fer-lo més sostenible.

• També és necessària una planificació futura entre el sector, perquè actualment només pensen en ‘el dia a dia’.

• Fins ara, bàsicament es fa només promoció turística, i el que és necessari en primer lloc és fer una bona gestió turística.

• Caldria definir molt bé el producte que volem oferir, i després harmonitzar el que oferim amb el que volem oferir.

6

DEBAT I RECULL DE LDEBAT I RECULL DE LÍÍNIES DNIES D’’ACTUACIACTUACIÓÓ PER LPER L’À’ÀMBIT 2:MBIT 2:MEDI AMBIENTMEDI AMBIENT- CONSUM EXCESSIU DEL RECURS AIGUA- ÚS D’ENERGIES NO RENOVABLES- INSUFICIENT RECICLATGE DELS RESIDUS- BAIX NIVELL D’AMBIENTALITZACIÓ DEL SECTOR TURÍSTIC

• Actualment no es visualitza que el comportament ambiental tingui beneficis, sinó que només comporta despeses. Per tant, cal una major sensibilització ambiental entre el sector que ha de portar a terme l’administració, per tal que el turista que ve també el pugui visualitzar i l’acabi considerant un valor afegit a l’oferta turística catalana.

• Cal formació i sensibilització ambiental al sector (reciclatge, protecció ambiental...), per tal que aquest pugui oferir productes amb aquest valor afegit i ensenyar, fins i tot, a apreciar-los al propi turista.

• És necessari millorar la qualitat lumínica i de soroll, per tal d’oferir una oferta turística de més qualitat.

7

DEBAT I RECULL DE LDEBAT I RECULL DE LÍÍNIES DNIES D’’ACTUACIACTUACIÓÓ PER LPER L’À’ÀMBIT 2:MBIT 2:MEDI AMBIENTMEDI AMBIENT- CONSUM EXCESSIU DEL RECURS AIGUA- ÚS D’ENERGIES NO RENOVABLES- INSUFICIENT RECICLATGE DELS RESIDUS- BAIX NIVELL D’AMBIENTALITZACIÓ DEL SECTOR TURÍSTIC

(CONTINUACIÓ)

• En els espais naturals i protegits, caldria facilitar també espais d’amortiment (similars a les zones pre-parcs dels parcs nacionals) pels visitants que només van a buscar un espai d’oci per als nens o la família, però que no volen recórrer grans distàncies a peu. I indicar quins recorreguts es poden fer deixant molt clar la distància i temps necessari per cadascun. Això faria desistir als visitants que no tenen intenció de fer rutes llargues i que possiblement més poden afectar negativament l’entorn.

8

DEBAT I RECULL DE LDEBAT I RECULL DE LÍÍNIES DNIES D’’ACTUACIACTUACIÓÓ PER LPER L’À’ÀMBIT 3:MBIT 3:CANVI CLIMCANVI CLIMÀÀTICTIC- ASCENS DEL NIVELL DEL MAR- REDUCCIÓ DEL NOMBRE DE DIES AMB INNIVACIÓ NATURAL

• Cal ser conscients que el canvi climàtic pressuposa un augment de la cota de neu i, per tant, un ascens de les activitats de neu i un increment de la despesa en neu artificial i, per tant, un augment en el consum d’aigua. Els objectius ara són innivar(fabricació de neu artificial) i desestacionalitzar, i aquests no poden ser uns objectius sostenibles,perquè això comporta un augment en la despesa d’aigua.

• Es planteja d’estudiar l’impacte real de la despesa d’aigua en innivació comparat amb la resta d’usos que se’n fa de l’aigua.

9

DEBAT I RECULL DE LDEBAT I RECULL DE LÍÍNIES DNIES D’’ACTUACIACTUACIÓÓ PER LPER L’À’ÀMBIT 4:MBIT 4:SOCIETAT I ECONOMIASOCIETAT I ECONOMIA- BAIX NIVELL D’INGRESSOS GENERATS PEL TURISME- BAIXOS NIVELLS D’OCUPACIÓ DELS ESTABLIMENTS TURÍSTICS- BAIXA QUALITAT I ELEVAT GRAU D’ESTACIONALITAT LABORAL

• Caldria fer una oferta unificada de productes que es trobin en un mateix territori.

• Seria necessari apostar per la marca turística de Catalunya, que ofereix una àmplia oferta de productes diversificats, en comptes de les marques turístiques territorials. Per aconseguir aquesta fita, cal que els tècnics públics i privats de comarques properes o afins –que ofereixen productes diferents- es coordinin i parlin per buscar mecanismes per oferir aquests productes unificats.

• Millorar la senyalització de l’oferta turística existent, principalment, en la senyalitzacióviària per tal de facilitar als turistes l’arribada i la connexió entre diferents ofertes. Aixímateix, caldria unificar la senyalització de productes d’unes mateixes característiques, (p. ex. fer d’un mateix format totes les senyalitzacions dels parcs naturals).

• Es podria fer també una promoció unificada d’infraestructures turístiques. Per exemple, disposar de l’oferta de turisme rural en una única Web o telèfon, amb una central de reserves i una nomenclatura única.

10

DEBAT I RECULL DE LDEBAT I RECULL DE LÍÍNIES DNIES D’’ACTUACIACTUACIÓÓ PER LPER L’À’ÀMBIT 4:MBIT 4:SOCIETAT I ECONOMIASOCIETAT I ECONOMIA- BAIX NIVELL D’INGRESSOS GENERATS PEL TURISME- BAIXOS NIVELLS D’OCUPACIÓ DELS ESTABLIMENTS TURÍSTICS- BAIXA QUALITAT I ELEVAT GRAU D’ESTACIONALITAT LABORAL

(CONTINUACIÓ)

• Millorar el servei ofert pel sector turístic per tal d’augmentar la qualitat del turisme.

• Calen ajudes tècniques de l’administració per tal de promocionar productes turístics unificats i accions conjuntes per promocionar-los. Cal també unificar els esforços de les diferents administracions per tal de facilitar una organització conjunta dels ajuts i promocions.

• Innovació, bones pràctiques i models alternatius en zones amb espais naturals, queacostumen a ser zones més desafavorides econòmicament de tal manera que facilitin el seu desenvolupament econòmic en equilibri amb la conservació d’aquests espais.

11

CONCEPTES GENERALS APORTATS PELS PARTICIPANTS ENTORN EL CONCEPTES GENERALS APORTATS PELS PARTICIPANTS ENTORN EL QUE ASSOCIEN AMB EL SECTOR TURISME ENVERS EL QUE ASSOCIEN AMB EL SECTOR TURISME ENVERS EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE CATALUNYADESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE CATALUNYA

Paraules clau que definirien segons els participants el desenvolupament sostenible de Catalunya respecte el sector turístic:

• Incertesa

• Complexitat

• Unificació

• Frustració

• Antagonisme

• Informació òptima – anàlisi

• Qualitat ben dirigida

• Escepticisme

• Fragmentació

• Coordinació

• Construir un veritable interès comú que vagi més enllà dels interessos particulars

12

13