Informe sobre el Tymowarol - apicat.com · 5 Informe sobre el Tymowarol • PÀG. 10 • Entrevista...

5 Informe sobre elTymowarol • PÀG. 10

• Entrevista a Frederic Forest • PÀG. 14

• La qualitat de la mel: Debat de futur • PÀG. 6

Revista dels

Apicultors de

Catalunya

preu: 3€

MARÇ2006

MIEL

Antibióticos(LC-Fluorescencia: LC-UV/VIS, Charm, LC-MS).

Tetraciclinas, Sulfonamidas y Estreptomicina.Límite detección: <10 μg/kg.LC-MS (0,1 - 10 μg/kg).

Cloranfenicol (GS - MS/MS, Charm)Límite detección: <0,2 μg/kg.

Análisis Multi-resíduosIncluye 70-120 pesticidas habitualmente usados en el medio agrícola y en los tratamientos acaricidas de las colmenas.

Espectro de azúcares (LC)Glucosa, Fructosa, Sacarosa y Maltosa.

Análisis microbiológicosAerobios mesófilos, enterobacterias totales. Clostridium sulfito reductores. Mohos y levaduras.

Determinaciones físico-químicas contempladas en la Norma de Calidad de la Miel(Directiva 2001, 110/CE; Real Decreto 1049/03)

Glucosa, Fructosa, Sacarosa, Humedad, Sólidos Insolubles,Conductividad, Ácidos libres, HMF, Índice diastásico.

Metales y MineralesCu, Cd, Hg, Pb, Fe, Cr, Ni, Mn, Na, K, Ca, etc...

Análisis polínicos:Determinación del origen floral de las mieles.

Otros análisis comerciales:Color, pH, Cenizas, Actividad Agua.Enzimas (Invertasas, Prolina, Glicerina, Diastasas).Metilantranilato, fenoles, naftaleno.Nitrofuranos.Adulteraciones (C13).

CERASFísico - químicos.HidrocarburosAdulteraciones

POLEN, JALEA REAL Y PROPÓLEOSFícios - químicos.Microbiológicos.Información nutricional.

PATOLOGÍAS APÍCOLASDiagnóstico de enfermedades de abejas.Envenenamientos.Evaluaciones para compañías de seguros.

Análisis Agroalimentarios• Productos apícolas• Aguas• Pesticidas y antibióticos en alimentos

Ca-mino Forestal, s/n

Tel.: 958 77 11 31 - Fax: 958 77 11 9618420 LANJARÓN (GRANADA)

www.apinevada.com

EQUIPAMIENTO• Cromatografía de gases• Cromatografía de gases asociada a espectrometría

de masas/masas• Cromatografía líquida / fluorescencia• Cromatografía líquida / UV VIS• Cromatografía líquida / IR• Charm II Centelleo líquido• Espectrometría de Absorción atómica• Espectofotometría UV / VIS• Cromatografía de intercambio iónico• Refractometría• Etc...

* Laboratorio Agrario autorizado por la Junta de Andalucía (registro A-130)* Laboratorio de Salud Pública autorizado por la Junta de Andalucía (registro A-100/I)* Laboratorio cumpliendo norma UNE ISO 9001* Apinevada está presente en 168 empresas envasadoras de miel en cinco países

MARÇ 2006 • NÚMERO 5

3

Estimats companys, ja fa un any que somentre vosaltres. Ha estat un temps d’ide-es, treball i acció, però també de devoció

i diversió. Primer de tot voldria expressar, ennom de tothom, l’agraïment a l’equip tècnicde La Terra, per l’edició tan professional quehan mostrat en aquest any. Al mateix temps, a tots els col·laboradors deles quatre revistes, tant als qui han enviat es-crits com als qui ens han fet arribar les foto-grafies. No volem deixar tampoc de banda el suportdonat per les entitats financeres particulars,que han vist en L’Eixam una possible font denegoci a fer publicitat amb nosaltres. Al dissenyador i muntador Xavier Càliz, per laseva habilitat en el muntatge de la revista. A laDoris, per la seva paciència amb nosaltres, i alnostre coordinador de l’Eixam, en JoaquimMa. Nubiola, per la seva devoció i fidelitat al’hora de coordinar els articles de la revista. Finalment, un agraïment a l’equip tècnic deprofessionals de la Unió de Pagesos de Cata-lunya, que ens fan costat, especialment a la Jo-ana Rull, per l’interès mostrat pel sector apíco-la de Catalunya. No deixem de banda les nostres quatre Asso-ciacions i la Cooperativa de Tarragona per laseva participació, amb diferents articles publi-cats tant dels seus presidents com d’altresmembres de les juntes. Doncs bé, us deixo, desitjant-vos una pròsperacollita de mel en què pugueu recuperar el per-dut en aquestes dues darreres campanyes tandolentes que hem acabat de passar. Res més, us obro la revista a noves idees quees puguin publicar en els propers Eixams. Fins la pròxima, companys. Antoni Aresté

SUMARI EDITORIAL

• OPINIO: La cria de reines - Josep Nogué Viader/• SABIES QUE... (4). /• NOTICIES DEL SECTOR(14). /• LLIBRES - WEBS (17). /• PERSPECTIVES:Lápicultura a Ucraïna (18). /• PLANTESMEL·LIFERES: Lésbarzer - Jaume Cambra (20). /•PASSATEMPS: Sopa de lletres. /• COMIC:D’abelles i formigues - Àlvar Noguera /•RECEPTES: Pa de pessic amb mel (22).

Revista dels

d'Apicultors de

Catalunya

Coordinador:Joaquim Ma. Nubiola

Han col·laborat enaquest número:Antoni Aresté, JoaquimMa. Nubiola, Àlec Forss-man, Antonio Gómez Pa-juelo, Rodrigo Aliod, JoanaRull, Esteve Miràngels, An-toni Camprubí, JaumeCambra, Josep Nogué.

Fotografies:Joaquim Ma. Nubiola, Si-meó Pararera, Ramon Vi-lardosa, MontserratPagès, arxiu de lÁSAB

Fotografia portada: Simeó Parareda

Publicitat:Rosa Picas Telf. 93 268 71 28

Edició:La Terra, edició i comuni-cacióAv. Francesc Cambó, 146è A, 08003 BarcelonaTel. 93 268 71 28Fax 93 268 48 93, [email protected]

Impressió:El Tinter

Disseny i muntatge:Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:B:9295/2005

Publicació Trimestral

ALTRES SECCIONS

ADRECES DE LES ASSOCIACIONS APICOLES

ARTICLE A FONSDebat de futur / 6El futur del sector apícola a Catalunya és el debat que da-rrerament sénceta en moltes reunions. La competència, avoltes deslleial, de mels de fora, fa que els apicultors esplantegin com han de defensar el seu producte i quina se-ria la forma més eficaç perquè el consumidor sigui capaçde distingir i valorar la mel produïda en el nostre país.

Apicultors Gironins

Torres i Bages, 3.17720 Maçanet de CabrenysTel. 972 544088A/e: [email protected]

Apicultors Lleidatans

Barri Nou, 20. 25613 CamarasaTel. 973 420184A/e: [email protected]

Associació dÁpicultors deBarcelona: Edifici antiga escola de St FeliuCtra. De Castellar, 1508211 Sant Feliu del Racó - Castellardel VallèsTel. I Fax 93 714 80 48l A/e: [email protected]

Associació Catalana dÁpicultorsCarrer Gran núm. 1. 08506 Calldetenes Tel. 93 886 62 34

Cooperativa Apícola Tarragonina

Pol.Ind. Pla de Solans, nau 8.43519 El PerellóTel. 977 49 02 18A/e: [email protected]

Unió de Pagesos.

Av. Francesc Cambó 14, 3er.08003 BarcelonaTel. 93 268 09 00A/e: [email protected]

ENTREVISTAFrederic Forés, una vida amb lesabelles / 12En Frederic Forés afirma, en léntrevista de lÁlec Forss-man, que va ser molt feliç els anys que es va dedicar alápicultura. Tot i que la felicitat, per desgràcia, no és mainotícia, lÉixam vol acostar, de tat en tant, als seus lectors,la veu dáquells que han sabut fer del seu treball algunacosa més que el lloable medi de guanyar-se la vida.

INFORMETymowarol / 10Esteve Miràngels, veterinari dábelles, ens exposa léstudifet per avaluar el potencial acaricida del Tymowarol com alluita contra la varroasi. Léstudi es va fer en arnes o ruscsdels tipus Langstroth i Layens a la província de Girona.

4

OPINIÓ

SABIES QUE...

És molt llarg el camírecorregut en el mónde la cria de reinesdes que fa uns 120anys apicultors comAlley, Miller, Doolit-tle... començaren aendinsar-se enaquest camp, creantels mètodes que hanarribat fins als nos-

tres dies. Uns mètodes que en essènciacontinuen essent els mateixos. Podríem dirque les novetats aportades són tan sols enl’àmbit dels materials emprats. Actualmentla majoria d’aquests materials són de plàs-tic, a diferència dels originals que eren, bà-sicament, de fusta i de cera. La utilització de la incubadora i les milloresen els nuclis de fecundació han aportat alscriadors actuals més comoditat en el treballi permeten produir grans quantitats de rei-nes. Això i la selecció constitueixen els dospilars bàsics en la cria de reines (qualitat iquantitat).Fa uns 20 anys, tot i que era fàcil adquirirconeixements teòrics a través de publica-cions, era més complicat iniciar-se en

JOAQUIM MA. NUBIOLA

• Les abelles són animals de sangcalenta

• Els maies practicaven cerimòniesreligioses a favor de les abelles in-vocant els Deus de les abelles. Al-guns d’ells eren: Nohyumcab, Ba-lam cab, Muzencab, Bolon-Hobon

• La "misteriosa pèrdua d’abelles"que aquests darrers anys tant haalarmat els apicultors, ja s’observàen certes zones de Louisiana i Te-xas als Estats Units d’Amèrical’any 1963 (Gleanings in Bee Cul-ture).

• L’any 1754 abans de Crist elsavantpassats dels actuals japone-sos, d’un rusc en deien "la casa

d’or", perquè la mel era tan va-luosa que els grangers es podienenriquir criant abelles. Podien viu-re còmodament tenint deu colò-nies en propietat.

• Els atletes grecs menjaven melabans de competir en els JocsOlímpics

• El gran metge Hipòcrites, 400anys abans de Crist, utilitzava melen les seves receptes

• La pregària hindú al Aswins diu:"Unta’m amb mel d’abella perquèjo pugui parlar fort entre els ho-mes"

• Convé hivernar amb moltes abe-lles i poques reines

• Es compleixen 40 anys de la mortde Snelgrove, als 87 anys, inventordel famós mètode de prevenció del’eixamanada que porta el seunom, i autor d’obres com Cria dereines, Introducció de reines, etc.

• Les reines nascudes la tardor sónmenys propenses a eixamenar

• El "cheuchen" era una begudaque feien els celtes a base de mel.

• En el mantell imperial de Napoleóhi havia gran quantitat d’abellesbrodades i en el seu mausoleu enEls Invàlids es troben les abellesadornant les parets del sarcòfag

• Una abella de cinc dies d’edatportada a 100m del rusc no saptornar-hi

aquesta pràctica. Aquí hi han exercit un pa-per molt important les diferents associa-cions catalanes d’apicultors. Primer, van co-mençar organitzant viatges cap a França, elnostre país veí, fet que va permetre l’inter-canvi d’experiències i la coneixença d’api-cultors que havienfet de la cria de rei-nes un ofici. Poste-riorment, han estatles mateixes asso-ciacions que, a tra-vés de cursos d’api-cultura, han posat al’abast de l’apicultorconeixements tantteòrics com pràctics.Actualment, la criade reines és unamatèria que s’im-parteix en qualsevol curs d’iniciació a l’api-cultura.Avui en dia l’apicultura està totalment lliga-da a aquesta disciplina. Només amb la criade reines es pot aturar el tema de la hibri-dació de les abelles, que suposa la pèrduaprogressiva de l’abella autòctona, total-ment adaptada al medi. En zones de grans

floracions, on la densitat d’arnes és consi-derable, es pot observar com en els abellarsd’abella negra hi comencen a aparèixerabelles d’altres tipus. És fàcil d’apreciar, jaque la majoria tenen franges grogues. Unany és tant sols un rusc, el següent en són

tres ... i així la hibri-dació es va este-nent. Des del 15 d’abrilde 2003, tenim unaarma legislativa percombatre aquestproblema: la nostraabella va ser decla-rada espècie d’in-terès especial. Això,però, no vol dir ressi no hi posem totsuna mica de la nos-

tra part. Quan detectem la hibridació d’undels nostres ruscs és important procedir a lasubstitució de la reina per una altra de fe-cundada d’abella negra pròpia del princi-pat. Actualment, les associacions d’apicul-tors de Catalunya proporcionen als seusassociats reines d’abella negra amb aquestafinalitat.

La importància de conservar l’abellaautòctona

Josep NoguéViader

La utilització de laincubadora i les

millores en els nuclis defecundació fan méscómode el treball i

permeten produir gransquantitats de reines

6

A FONS

La qualitat: l’aposta pel futur de la mel deCatalunya

Les mels del nostre país,com la majoria de l’àrea

mediterrània, són moltbones, però, més enllà de

les seves qualitatsorganolèptiques, són unes

grans desconegudes. Text: Redacció

La tipificació de les mels deCatalunya.El sector és conscient de fa temps que enla batalla per la qualitat s’hi juga el futur.És per això que alguna associació, gràciesa l’ajut 707/04, ja s’ha dotat d’un petitlaboratori on, amb el treball remunerat ovoluntari de veterinaris, biòlegs, químics,apicultors, etcètera, es realitzen tasquesanalítiques, per a la millora dels produc-tes apícoles. Però cal anar molt més enllà.S’ha de millorar l’aprenentatge i s’han decontrastar els resultats. A més, sorgeixenproblemes que no es poden resoldre ambels pocs mitjans dels quals es disposa. Esnecessita, en definitiva, un projecte demolta més envergadura.Entorn de la necessitat de protegir lesnostres mels i de fer-ne una diferenciacióes plantegen diferents qüestions: Es potarribar a tipificar les mels de Catalunya,com a pas previ per a la creació d’unamarca col·lectiva? Es podria detectar ambmètodes analítics la procedència de lesmels? Hi ha estudis sobre espectres pol·lí-nics típics de mels catalanes? Les preguntes van orientades cap a si éspossible o no definir o tipificar una melpel seu origen, quines en serien les carac-terístiques, en quines variables caldria in-cidir, tant per reforçar-les com, si s’escau,per controlar-les i disminuir-les. Tot aixòque significa, en definitiva, tenir informa-ció i tenir-la amb les garanties suficientsper fer un treball sobre bases reals.I, per sort, avui, sembla que el que plan-tegem és possible, gràcies a la feina d’enJosep Serra, un bioquímic del laboratoride Cabrils, que des de fa molts anys re-

cull mostres demels catalanes, lesanalitza, en compa-ra els resultats,etcètera. Aquestestudi minucióspermet disposard’una gran seqüèn-cia de dades i deconeixement de lesmels produïdes en

el nostre país. És, en definitiva, un treballmolt eficaç de cara al coneixement i la va-loració de la qualitat dels productes del’abella del nostre entorn. La veritat ésque fins ara no s’havia aconseguit con-

L a competència deslleial de melsforanes, que no compleixen ni lesexigències de qualitat ni de sani-tat a què obliga la normativa eu-

ropea, ha fet que el sector apícola esplantegi guanyar elvalor afegit de lamel del nostre paísa través del fet di-ferenciador. És adir, que el mercatvalori la mel, nonomés pel color, elgust o la varietatfloral, sinó quetambé la valori pelseu origen, com a garantia de qualitat.Aquest és un repte que queda pendent idel qual depèn, segons moltes opinions,el fet que la producció apícola del nostrepaís tingui o no futur.

El sector ésconscient de fatemps que en labatalla per laqualitat s´hi juga elfutur


7

A FONS

centrar en una persona el conei-xement científic, el lligam amb elsector apícola i la definició delsinteressos del sector amb el su-port de la Generalitat.

I tot això, com s’had’organitzar?Hi ha la necessitat evident detreballar en la valoració de lamel cap al vessant de la qualitat;hi ha coneixements científics iprou dades per saber de què es-tem parlant i de què cal fer enun futur immediat. Falta, doncs,vestir-ho de manera que tot con-dueixi cap al objectiu final d’aconseguirun reconeixement a la mel de Catalunya. Es parla de la marca col·lectiva com unpas fonamental cap aquest objectiu. Peròuna marca col·lectiva implica un gran ni-vell de responsabilitat, per tant, és neces-sari poder posar en marxa tot el procésde traçabilitat de la producció, perquè espugui fer i garantir un control estricte dela qualitat i la procedència. En aquest camí, caldrà que la marca Q i lamarca col·lectiva segueixin caminsparal·lels? Aquesta, com d’altres, són qüestions so-bre les quals el sector haurà de reflexio-nar. Hauria de ser un centre públic l’en-carregat de controlar i tipificar les melsperquè es poguessin comercialitzar sotaun mateix segell o caldria anar a raure aun consell intern de les associacions? Sifos així, podria donar credibilitat que fos-sin els mateixos productors els qui certifi-

quessin o hauria de ser un Consell Regu-lador autònom l’encarregat de fer lesanàlisis abans de la comercialització de lamel i, també, qui sancionés amb l’expul-sió els qui no s’ajustessin a l’exigit?

PrecedentsEn certa manera, en el sector agrari ja hiha precedents. L’ALLIC, per exemple, que

és la interprofessional catalana del sectorlleter, té una persona al laboratori de Ca-

brils. El cost de les analítiqueses reparteix a parts iguals entreindústria i productors. El DARPcedeix els locals i, puntualment,fa alguna aportació per adquirirmaquinària. El laboratori s’auto-finança a través de les analíti-ques obligatòries i analítiquesque fa a particulars.

Temes més urgentsPel que fa al sector apícola, elstemes que té sobre de la taula lacomunitat científica són: l’estudide la possible presència d’alca-loides en les mels catalanes i

d’Espanya per la presència en la nostra flo-ra de espècies com Echium senessi?; la re-cerca del valor afegit en les mels quant ala salut de les persones per la presència deflavonoides és el que s’anomena honey-health therapeutic quality; la retirada delmercat de les mels fraudulentes. Un coppublicada la definició de les mels monoflo-rals feta per la comissió europea, s’ha con-vertit ja en una referència comuna a totsels països. Ningú no pot argumentar des-coneixement pel que fa als paràmetres o aquins mètodes analítics hi ha per conèixeruna mel. A més, quan ho aprovi i ho publi-qui la UE, hi haurà el caràcter sancionador.Caldria, doncs, publicar l’estudi fet fa anysal respecte amb les actualitzacions ne-cessàries.Estem, doncs, davant d’un tema que exi-girà debat, coratge, negociació i entesa,però que pel que sembla, cada dia resultamenys negligible.

Es pot arribar atipificar les mels deCatalunya, com apas previ per a lacreació d´una marcacol.lectiva?

Actor Pepín Salvador, s/n. - 46194 - Real de Montroy (Valencia)Tel.: 962 555 354 - Tel. part.: 962 555 887

E-mail: [email protected] Web:www.queen-colmenas.com

Fábrica de colmenas y embalajes

8

Tymowarol, una opció de futur?INFORME

L’objectiu final de l´estudi és presen-tar el Tymowarol com un producteorgànic de baix cost i de fàcil aplica-ció, que pot esdevenir un comple-

ment ideal al sanejament químic que estemrealitzant en els abellars del nostre país.

La VarroasiLa varroasi és una malaltia endèmica al nos-tre país, una malaltia que difícilment podràser mai eradicada. La Varroa destructor,que és així com es coneix en els llibres demalalties, és un paràsit que s’ha adaptatperfectament a la vida de les abelles, apro-fitant-se al màxim de llur cicle biològic. Aquest àcar s’alimenta de l’hemolimfa deles larves i abelles, en provoca el debilita-ment físic i, finalment, la mort. La varroa

aprofita les abelles mainaderes per aproxi-mar-se a la zona de cria i, moments abansde l’operculació, entrar dins la cel·la. Elparàsit troba aquí dins l’aliment necessariper reproduir-se, així com la protecció da-vant els tractaments farmacològics que rea-litza l’apicultor. La varroa prefereix lescel·les de mascle, ja que el període d’oper-culat és més llarg i això li permet augmen-tar encara més les possibilitats d’èxit repro-ductiu de la seva posta. Amb el naixementde la malmesa abella, les joves varroes, benalimentades i fecundades pel seu germà,aprofitaran la munió d’abelles de la cambrade cria per parasitar una nova abella.Aquest àcar xuclador podrà passar mesosdamunt d’una abella adulta tot esperantnous immadurs en les cel·les de cria, i així

poder tancar amb garanties el seu cicle re-productor.Constantment la varroa, com tot ésser viu,va evolucionant, i van apareixent noves va-rietats encara millor adaptades al ritme re-productiu de les abelles. La varroa medi-terrània s’ha adaptat al nostre clima suau,de manera que ja no es veu obligada a re-produir-se de forma accelerada durant elsmesos calorosos d’estiu, com passa a Cen-tre-Europa. La varroa del nostre país potmantenir un ritme de posta sincronitzatamb la posta de la reina, que és pràctica-ment constant al llarg de tot l’any, o béamb unes curtes aturades hivernals. Aquesta adaptació ha determinat que la va-rroa ja no sigui aquell paràsit implacable queva entrar a Catalunya a la dècada dels vui-tanta: una varroa que aniquilava les arnes oruscs en pocs mesos i que s’estenia per totala península sense mecanismes eficients pera poder-la aturar. La varroa actual tambémata, però ho fa més lentament, debilitantprogressivament el bestiar de les arnes fins ala seva desaparició en unes quantes anya-des. Els tractaments a base de fluvalinat oamitraç també han col·laborat a mitigarl’efecte destructor de la varroa, però en capcas han aconseguit eradicar-lo.

Situació actual de l’apiculturaHabitualment el apicultors associats realit-zen un tractament químic al final de l’hi-vern, quan les arnes no presenten gaire criai les abelles comencen a mostrar el primersindicis d’activitat. El producte farmacològicemprat sol tenir com a principi actiu el flu-valinat o l’amitraç, un tractament que enprincipi hauria de protegir les abelles duranttota la campanya apícola. Tot i això, les re-sistències a aquests fàrmacs i la deriva de lavarroa procedent d’arnes mal tractadescondicionen l’eficàcia global del saneja-ment. Per aquest motiu, hi ha molts apicul-tors que es veuen obligats a dur a termeuna segona tanda de tractaments, per apoder garantir la hibernació en condicionsdel seu bestiar. La manca d’alternatives far-macològiques fiables obligarà l’apicultor arepetir els tractaments de la primavera an-terior, accentuant encara més l’esgotamentterapèutic dels productes químics. La sortida al mercat del Tymowarol vol om-plir aquest dèficit d’alternatives per tractarles nostres abelles. Aquest producte a base

Esteve Miràngels FeixasVeterinari d´abelles

Aquest estudi pretén avaluar el potencial acaricida del Tymowarolen arnes o ruscs dels tipus Langstroth i Layens a la província deGirona. El tractament va iniciar-se a principis del mes de setembre,amb un protocol de 8 setmanes d’assajos, període que fouallargat fins a finals d’any, durant 6 setmanes més, degut a unescontraanàlisis amb Apistan.


9

de timol presenta com a principals avantat-ges el d’ésser un tractament no químic, denaturalesa no tòxica per a les formes madu-res i immadures de les abelles, i que nos’acumula en cera i mel.

El timolEl timol és una deles substàncies mésestudiades i que mi-llors resultats ha do-nat fins al dia d’avui.El timol presentanombrosos avantat-ges en comparacióamb els tractamentsquímics, en ser méseconòmic, no deixar residus perillosos i nopresentar resistències. Tot i això, no cal obli-dar que la seva eficàcia no és tan alta i cons-tant en el temps com la dels productes quí-mics. Per tant, el timol no pot ser per ellmateix l’única arma disponible per lluitarcontra la parasitació per varroa.Els vapors de timol maten les varroesquan la seva concentració supera uns de-terminats nivells, de manera que l’estratè-gia principal és aconseguir una concentra-ció òptima de vapors de timol al llargd’unes quantes setmanes. D’aquesta for-ma, l’acció acaricida del timol serà efecti-va en els moments claus del cicle repro-ductiu de la varroa, o sigui, quan aquesta

no es trobi dins d’una cel·la operculada.Un dels principals inconvenients del timol ésla seva ràpida evaporació, sobretot quan uti-litzem la seva forma pura, i és precisamentaquest fet el que dificulta el mantenimentd’unes concentracions de vapors adequats al’interior de l’arna. Tymowarol vol resoldre

aquest problema, jaque presenta el pro-ducte impregnat enunes làmines poro-ses que faciliten unalenta i progressivaevaporació. A més,tot el producte estroba protegit peruna carcassa de

plàstic en forma de disc enroscable i que fà-cilment recorda a un ambientador. L’aplica-ció, doncs, es transforma en un senzill actede descargolar un disc, tot fent una mitjavolta a la tapa. D’aquesta forma, aconsegui-rem obrir una escletxa de 5 mil·límetres quefarà possible l’emanació dels vapors de ti-mol de forma progressiva al llarg de les 8setmanes que ha de durar el tractament.

Estudi de CampL’estudi que tot seguit es presenta s’ha rea-litzat en dos abellars situats a la comarca dela Garrotxa, al nord-est de la província de Gi-rona. Durant tota l’experiència s’han pres lestemperatures màximes i mínimes de la zona,utilitzant com a fontel Servei Meteorolò-gic de Catalunya(Gràfic 1). Com espot veure en el grà-fic, les proves ambTymowarol abar-quen un períodeque va des de mitjans de setembre fins mit-jans de novembre, mantenint-se, per normageneral, dintre d’un interval prou òptim de30º a 10º centígrads. El treball experimentalestà format per 3 grups d’arnes que utilitza-ran en cada cas metodologies adaptades:

Grup A (Can Mallorca – 20 arnesLangstroth). D’aquestes arnes s’ha valorat la caigudasetmanal de varroes durant totes les 14 set-manes que ha durat l’experiència. Per evitarlectures errònies s’han utilitzat recol·lectorsde fons de caixa (pisos trampa) dotats amb

una malla de 3 x 3 mil·límetres. Per a la re-collida de les mostres s’han utilitzat papersencerats untats amb vaselina i oli (proporció50:50) (FERNANDEZ i COINEAU, 2002). Lesarnes del grup A han rebut un tractamentamb Tymowarol durant les primeres 8 set-manes i un tractament posterior amb Apis-tan durant 6 setmanes. Un cop valorada la mortalitat natural de va-rroa a les 20 arnes Langstroth, s’escolliren15 arnes per dur a terme el tractament ambTymowarol (16 de setembre de 2005). Les5 caixes restants quedaran com a arnes tes-timoni, destinades a comprovar possibleserrors de càlcul en les eficàcies del medica-ment estudiat. Durant les 14 setmanes d’estudi, cadascunade les 20 arnes disposava en el seu fons decaixa d’una fulla encerada que recollia totesles varroes mortes durant el període d’unasetmana. Passats aquests 7 dies, es procediaal canvi del paper i la consegüent lectura i

anotació en les tau-les de seguiment.Un cop finalitzada lavuitena setmana detractament amb Ty-mowarol, es va pro-cedir a retirar-lo (11de novembre de

2005) i col·locar l’Apistan, tot seguint les in-dicacions del seu fabricant. Un cop recollides totes les dades a les tau-les, va arribar el moment de calcular els dostotals de mortalitat per a cadascuna de lesarnes. El primer total ens expressa la morta-litat provocada per l’acció acaricida del Ty-mowarol. El segon total reflecteix la morta-litat conjunta dels dos fàrmacs. Obtingutsaquests valors i amb l’ajuda de la fórmula(Taula A), fàcilment podrem calcular l’eficà-cia del Tymowarol, prenent com a eficàcia100% l’acció acaricida de l’Apistan. Final-ment calcularem la mitjana aritmètica de

INFORME

La varroa prefereixles cel·les demascle, perquè elperíode d’operculatés més llarg

Un dels principalsinconvenients deltimol és la sevaràpida evaporació

● Recoletors de fons

● larva d’abella amb varroa

10

totes les eficàcies obtingudes, aconseguintun 80,05% d’eficàcia total.

Grup B (Can Mallorca – 20 arnesLayens). D’aquestes arnes s’ha estudiat la taxa d’in-festació a nivell de les abelles adultes. S’hanpres mostres de 200 abelles per terme migde cadascuna de les arnes i s’han sacrificaten un pot amb alcohol de 70º. En una cu-beta blanca s’han separat les abelles de lesvarroes i s’ha realitzat el recompte. (RITTER,2001). Aquestes lectures s’han realitzat 3vegades en cadascuna de les 20 arnes queformaven aquest segon abellar, concreta-ment el dia 0, abans de començar l’expe-riència; el dia 56, un cop finalitzat el tracta-ment amb Tymowarol; i el dia 98, un cop

finalitzat el tractament amb Apistan. La presència de cria operculada durant l’expe-riència pot alterar significativament les lectu-res d’infestació obtin-gudes. Tot i això, laimpossibilitat d’aplicarla tècnica dels fulls en-cerats en arnes Layensm’ha empès a consi-derar aquesta metodo-logia com a la mésadient. El grau d’infes-tació s’obté gràcies alquocient entre el nom-bre de varroes trobades i el nombre d’abellessacrificades (Taula B).També cal destacar que en l’aplicació del Ty-mowarol en aquest abellar Layens (23 de se-

tembre de 2005) es varen deixar 3 arnes tes-timoni (no van rebre el tractament amb ti-mol), i de les 17 restants, en 7 (*), el disc de

Tymowarol fou col·lo-cat damunt delcapçals sense manipu-lar gens la caixa. Encanvi, en les 10 arnesrestants (**), el discfou col·locat damuntdel capçals dels qua-dres que tenien cria,tot deixant un espaientre aquests d’apro-

ximadament 1 centímetre. Per evitar el refre-dament excessiu de la cria, fou necessaricol·locar un paper protector damunt delscapçals i així garantir una millor termoregula-

● Protecció de temperatura ● Col·locació de làmines plastificades● Presa de mostra d’abelles

S’ha valorat lacaiguda setmanalde varroes durantles 14 setmanes queha duratl’experiència

INFORME

set. set. set. set. set. set. set. set. set. set. set. set. set. set. set. Tymowarol Tymowarol0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 i Apistan

1 4 2 3 11 23 34 21 7 8 4 8 14 6 1 2 0 0 116 139 83,45%2 5 2 2 5 2 0 8 1 6 6 8 4 5 0 0 0 1 36 46 78,26%3 5 3 3 12 8 26 48 55 98 23 10 43 26 9 5 1 1 280 365 76,71%4 5 3 8 10 21 37 32 25 27 8 21 56 15 2 1 0 1 181 256 70,70%5 3 1 25 180 135 51 24 7 14 9 6 8 2 0 4 0 0 426 440 96,81%6 4 2 2 2 3 6 9 19 7 7 19 145 98 3 6 0 1 72 325 22,15%7 4 2 15 32 91 72 34 34 63 59 45 21 25 7 2 2 1 430 488 88,11%8 4 4 9 15 12 36 42 53 49 37 54 67 35 15 10 7 2 298 434 68,66%9 3 2 3 2 2 2 11 1 5 2 10 135 68 15 7 3 0 35 263 13,30%

10 5 2 4 3 9 18 33 82 96 52 99 41 15 12 3 1 0 392 464 84,48%11 5 3 6 4 1 0 5 3 1 0 3 32 7 1 2 1 0 17 60 28,33%12 4 2 3 2 0 1 6 10 4 9 24 66 47 12 1 3 0 56 185 30,27%13 4 2 1 5 3 7 4 6 1 1 2 8 1 0 1 0 0 29 39 74,35%14 3 2 2 7 4 8 5 4 9 4 2 2 4 0 2 0 0 43 51 84,31%15 4 3 12 11 21 33 42 61 58 78 12 71 34 11 6 2 1 316 441 71,65%16 5 3 10 21 32 49 51 66 14 8 12 52 13 5 1 1 1 253 326 77,60%17 4 3 6 8 19 23 9 8 4 1 3 12 4 1 0 0 1 75 93 80,64%18 6 3 3 5 17 12 44 56 55 98 22 48 12 11 7 12 5 309 404 76,48%19 4 2 4 3 34 25 16 33 45 23 16 29 8 1 2 0 0 195 235 82,97%20 4 2 5 2 2 0 5 2 5 5 4 40 13 8 6 4 9 25 105 23,80%

Lang

stro

th

Nº d

e qu

adre

sam

b ab

elle

s

Mor

t nat

ural

Nº d

e qu

adre

sam

b cr

iaTractament 1 amb Tymowarol:

16 – setembre - 2005Tractament 2 amb Apistan:

11 – novembre - 2005Mortalitat

(*)Eficàcia del fàrmac =Σ mortalitat Tymowarol

Σ mortalitat Tymowarol+Apistan *100

Eficàcia %*

80,05%(21,85%)

Eficàcia TotalEn fons blanc: arnes Langstroth sotmeses 8 setmanes a tractament amb Tymowarol i 6 setmanes amb ApistanEn fons gris: arnes Langstroth testimoni (no han rebut el tractament amb Tymowarol) sotmeses 6 setmanes a tractament amb Apistan

TAULA A


11

ció de les abelles. El 18 de novembre de2005 es va realitzar el segon tractament ambApistan a les 19 arnes Layens de l’abellar, jaque una arna havia mort. Al final de l’experiència, i amb tots els grausd’infestació anotats, es procedeix al càlculdel grau d’infestació final a partir dels quo-cients entre els graus d’infestació màxims imínims (Taula B). En el cas del Tymowarol,es pren com a màxim la parasitació del dia0 i com a mínim la parasitació del dia 56.En l’Apistan, la parasitació màxima és la deldia 56 i la parasitació mínima, la del dia 98.La diferència dels valors obtinguts respectede 100, ens proporciona l’eficàcia de cadas-cun del fàrmacs, essent d’un 83’16%d’eficàcia total en el cas del Tymowarol.

Grup C (Mas Puig Petit – 40 arnesLangstroth). D’aquestes arnes s’ha valorat la caiguda dià-ria de varroes, parà-sits que han estatrecollits a partir delàmines plastificadesi untades amb vase-lina i oli (proporció50:50). Les làmineshan estat introduï-des directament perla piquera de les cai-xes en dies concrets durant els 52 dies queha durat l’experiència (MIRÀNGELS, 2001).La no utilització de pisos trampa protegitsamb malla pot comportar errors de lecturasobre l’eficàcia real del Tymowarol degut a

l’acció netejadora de les abelles. De totesmaneres, aquest error queda contrarestatpel mateix error que s’ha comès en la con-

traanàlisi amb Apis-tan, fet que no alte-ra el càlcul de laconstant del rangd’eficàcia (K). Deltotal, 22 arnes (++)van ser tractadesamb Tymowarol se-guint les indicacionsdel fabricant; 13 ar-

nes (+), en canvi, amb el disc completamentdescargolat; i finalment 5 arnes testimoni.La primera lectura realitzada fou la del dia0, per així determinar la caiguda per mortnatural de les varroes. Un cop obtingutaquest valor, es va procedir a tractar ambTymowarol durant 4 setmanes (24 de se-tembre de 2005), excepte 5 caixes que vanactuar com a arnes testimoni. A partird’aquest moment, es prenen 4 lectures se-parades per 7 dies (dia 3, dia 10, dia 17 idia 24). El dia 22 d’octubre de 2005 es vainiciar el segon tractament, que també vadurar 4 setmanes. En aquest cas, es va con-tinuar prenent 4 lectures separades per unasetmana (dia 31, dia 38, dia 45 i dia 52).A partir de totes aquestes dades és possible

El Tymowaroldestaca per la sevafàcil aplicació tanten arnes Langstrothcom Layens

● Col·locació d’Apistan

INFORME

Laye

ns

Nº d

e qu

adre

sam

b ab

elle

sN

º de

quad

res

amb

cria

Tractament 2 ambApistan:

18 – novembre - 2005

En fons blanc: arnes Layens sotmeses 8 setmanes a tractament amb Tymowaroli 6 setmanes amb ApistanEn fons gris: arnes Layens testimoni (no han rebut el tractament amb Tymowarol)sotmeses 6 setmanes amb Apistan**: tractament deixant espais entre els quadres *: tractament sense deixarespais entre els quadres

infestació dia 0 infestació dia 56 infestació dia 98 Eficàcia Tymowarol** Eficàcia Apistan***

Tractament 1 ambTymowarol:

23 – setembre - 2005

Grau d’infestació final =% mínim infectació estacio

% màxim infectació estacio *100

Eficàcia del fàrmac =

% màxim infectació estacio100-Grau d’infestació final

Grau d’infestació =

núm varroas

núm abelles *100

88,87%

1** 5 1 6v/196a = 3’06 % 2v/245a= 0’81% 1v/253a= 0’39% 73,52% 51,85%2** 6 2 15v/253a = 5’92 % 4v/199a= 2’01% 0v/160a= 0% 66,04% 100%3* 6 2 3v/209a = 1’43 % 4v/268a= 1’49% 0v/251a= 0% -4,19% 100%4* 7 3 12v/226a = 5’30 % 5v/198a= 2’52% 1v/187a= 0’53% 52,45% 78,96%5** 8 3 19v/167a = 11’37 % 5v/233a= 2’14% 1v/202a= 0’49% 81,17% 77,10%6* 3 1 22v/271 = 8’11 % 16v/192a= 8’33% Caixa morta -2,71% ---7** 7 2 9v/153a = 5’88 % 1v/240a= 0’41% 0v/199a= 0% 93,02% 100%8* 5 1 3v/184a = 1’63 % 3v/267a= 1’12% 1v/256a= 0’39% 31,28% 65,17%9 6 2 25v/233a = 10’7 % 15v/153a= 9’80% 2v/246a= 0’81% 8,41% 91,73%10 7 2 6v/276a = 2’17 % 12v/229a= 5’24% 0v/187a= 0% -141,50% 100%11** 7 2 2v/157a = 1’27 % 0v/198a= 0% 0v/204a= 0% 100% 100%12** 8 3 11v/223a = 4’93 % 2v/234a= 0’85% 0v/298a= 0% 82,75% 100%13* 7 3 1v/199a = 0’50 % 3v/255a= 1’17% 1v/217a= 0’46% -134% 60,68%14* 2 1 3v/149a = 2’01 % Caixa morta Caixa morta --- ---15** 6 2 7v/187a = 3’74 % 2v/213a= 0’93% 0v/196a= 0% 75,13% 100%16** 7 4 18v/202a = 8’91 % 1v/246a= 0’4% 0v/167a= 0% 95,51% 100%17* 5 2 9v/233a = 3’86 % 4v/225a= 1’77% 1v/298a= 0’33% 54’14% 81,35%18** 6 2 3v/176a = 1’70 % 0v/209a= 0% 0v/211a= 0% 100% 100%19** 5 1 2v/221a = 0’90 % 1v/307a= 0’32% 0v/197a= 0% 64,44% 100%20 5 1 11v/192a = 5’72 % 12v/242a= 4’95% 1v/283a= 0’35% 13,46% 92,92%

Eficàcia Total83,16% (- 39,87%)

TAULA B

● Colmenar de Joan Oltra

12

determinar la constant de rang d’eficàcia Kper a cadascuna de les 8 lectures fetes decada caixa al llarg de tota l’experiència. Laconstant K s’obté del quocient entre lamortalitat provocada per un del dos fàr-macs i la mortalitat natural del dia 0. De les8 constants obtingudes - 4 que pertanyen

al Tymowarol i 4 que pertanyen a l’Apistan-, es tria la més alta de cada fàrmac. El quo-cient entre aquestes dues constants (TaulaC) ens proporciona una eficàcia comparati-va entre el Tymowarol i l’Apistan. Per lògi-ca, l’estudi indica que l’Apistan és mésefectiu que el Tymowarol, tot i que la di-

ferència entre ambdós no supera el 10%(Eficàcia comparativa: 91’23%).

ConsellsEl Tymowarol destaca per la seva fàcil apli-cació tant en arnes Langstroth com Layens.Tot i això, és bo seguir una sèrie de consells

Nº d

e qu

adre

sam

b ab

elle

sN

º de

quad

res

amb

cria


22 – octubre - 2005



Lang

stro

th K = mort. fàrmacmort. natural Eficàcia comparativa = K. Tymowarol

K. Apistan *100

En fons blanc: arnes Langstroth sotmeses 4 setmanes a tractament amb Tymowarol i 4 setmanes amb ApistanEn fons gris: arnes Langstroth testimoni (no han rebut el tractament amb Tymowarol) sotmeses 4 setmanes atractament amb Apistan++: Tractament amb Tymowarol amb escletxa de 5mm +: Tractament amb Tymowarol amb disc obert

Nº d

e qu

adre

sam

b ab

elle

sN

º de

quad

res

amb

cria


22 – octubre - 2005



Lang

stro

th K = mort. fàrmacmort. natural Eficàcia comparativa = K. Tymowarol

K. Apistan *100

1.+ 5 2 2 2 4 1 1 2 8 35 52 1 2 0,5 0,5 1 4 17,5 26 7,60%2.+ 5 3 1 4 5 11 1 6 18 32 87 4 5 11 1 6 18 32 87 12,64%3.++ 5 4 3 11 115 63 58 3 29 126 98 3,6 38,3 21 9,6 1 9,6 42 32,6 91,19%4.++ 5 4 6 3 137 217 96 102 132 183 152 0,5 22,8 36,16 16 17 22 30,5 25,3 118,55%5.++ 5 3 1 2 12 29 2 32 19 92 115 2 12 29 2 32 19 52 93 31,18%6.++ 5 4 12 62 142 136 60 5 23 156 122 5,16 11,83 11,3 5 0,41 1,91 13 10,1 91%7.+ 5 2 2 1 8 4 3 3 3 24 33 0,5 4 2 1,5 1,5 1,5 12 16,5 24,24%8.+ 5 3 2 2 4 12 10 2 4 25 22 1 2 6 5 1 2 12,5 11 48%9.++ 5 5 1 4 86 197 7 82 41 60 72 4 86 197 7 82 41 60 72 240%10.+ 5 3 3 2 1 0 0 2 13 24 21 0,66 0,33 0 0 0,66 4,33 8 7 8,25%11.+ 5 3 4 1 3 4 1 1 10 12 32 0,25 0,75 1 0,25 0,25 2,5 3 8 12,50%12.++ 5 5 1 22 28 62 38 95 96 133 102 22 28 92 38 95 96 113 102 81,41%13.+ 5 2 5 3 6 9 0 1 7 13 21 0,6 1,2 1,8 0 0,2 1,4 2,6 4,2 42,85%14.++ 5 4 4 11 59 47 5 4 9 62 71 2,75 14,75 11,75 1,25 1 2,25 15,5 17,75 83,09%15.++ 5 3 3 10 2 91 15 121 135 110 105 3,33 0,66 30,33 5 40,33 45 36,66 35 67,40%16.++ 5 5 4 13 36 66 112 47 126 177 101 3,25 9 16,5 28 11,75 31,5 44,25 25,25 63,27%17.++ 5 4 3 5 40 85 12 33 28 57 122 1,66 13,33 28,33 4 11 9,33 19 40,66 69,67%18.+ 5 3 9 12 5 5 2 4 7 26 49 1,33 0,55 0,55 0,22 0,44 0,77 2,88 5,44 10,11%19.+ 5 2 2 1 0 1 0 1 10 16 9 0,5 0 0,5 0 0,5 5 8 4,5 6,25%20.++ 5 3 25 110 102 103 162 76 147 67 34 4,4 4,08 4,12 6,48 3,04 5,88 2,68 1,36 110,20%21. 4 10 6 31 82 19 22 89 77 32 0,6 3,1 8,2 1,9 2,2 8,9 7,7 3,2 92,13%22. 4 2 4 2 2 10 0 2 2 43 51 0,5 0,5 2,5 0 0,5 0,5 10,75 12,75 19,60%

dia 0 dia 3 dia 10 dia 17 dia 24 dia 31 dia 38 dia 45 dia 52 K3 K10 K17 K24 K31 K38 K45 K52 Eficàcia comparativa

TAULA C - 1

23. 3 2 1 7 22 23 18 33 56 162 111 7 22 23 18 33 56 162 111 14,19%24.++ 6 5 20 42 82 169 18 10 82 151 34 2,1 4,1 8,45 0,9 0,5 4,1 7,55 1.7 111,92%25.+ 4 3 1 1 3 3 1 1 0 5 23 1 3 3 1 1 0 15 23 13,04%26. 3 1 3 0 9 10 5 3 7 117 56 0 3 3,33 1,66 1 2,33 39 18,66 8,53%27. 5 4 18 37 46 39 27 198 52 97 33 2,05 2,55 2,16 1,5 11 2,88 5,38 1,83 47,39%28.+ 5 4 5 11 20 5 3 1 10 36 21 2,2 4 1 0,6 0,2 2 7,2 4,2 55,55%29.+ 4 2 1 1 0 3 2 2 0 2 15 1 0 3 2 2 0 2 15 20%30.++ 6 5 4 8 89 176 37 86 21 73 15 2 22,25 44 9,25 21,5 5,25 18,25 3,75 204,65%31.++ 6 4 1 28 34 31 32 9 34 68 36 28 54 31 32 9 34 68 36 79,41%32.++ 5 3 2 4 6 1 4 3 2 3 8 2 3 0,5 2 1,5 1 1,5 4 75%33.++ 7 5 12 132 39 153 85 62 95 190 132 11 3,25 12,75 7,08 5,16 7,91 15,83 11 80,54%34.++ 5 2 1 6 3 10 0 1 0 10 12 6 3 10 0 1 0 10 12 83,33%35.++ 5 3 3 4 17 6 5 12 4 1 23 1,33 5,66 2 1,66 4 1,33 0'33 7,66 73,89%36.++ 4 3 2 3 6 7 1 1 0 6 13 1,5 3 3,5 0,5 0,5 0 3 6,5 53,84%37.++ 5 2 1 9 15 19 32 10 3 37 42 9 15 19 32 10 3 37 42 76,19%38.++ 4 2 2 2 9 9 8 5 12 18 31 1 4,5 4,5 4 2,5 6 9 15,5 29,03%39. 4 3 3 1 0 3 1 1 7 11 12 0,33 0 1 0,33 0,33 2,33 3,66 4 25%40.+ 4 3 2 7 6 1 4 3 2 8 21 3,5 3 0,5 2 1,5 1 4 10,5 33,33%

dia 0 dia 3 dia 10 dia 17 dia 24 dia 31 dia 38 dia 45 dia 52 K3 K10 K17 K24 K31 K38 K45 K52 Eficàcia comparativa

TAULA C - 2

Eficàcia Total 91,23%

(22,64%) (22,94%)


13

que optimitzaran l’eficàcia del producte far-macològic emprat.

• El primer consell parla obligatòriamentde la necessitat de llegir acuradamentles instruccions del fabricant, tant pelque fa al seu ús, com per al seu em-magatzematge.

• En les arnes Langstroth cal disposar detapaquadres que siguin suficientmentalts, per tal que admetin la col·locaciódel disc. En cas que el disc no hi càpi-ga, l’opció més adient és la de crear unmarc de fusta, fet amb llistons, que ensdonin el gruix que ens faci falta, o bécanviar les tapes de les nostres arnes.

• Els apicultors que en el moment detractar tinguin arnes amb una alça da-munt el cos de cria, hauran de col·lo-car el disc entre els dos pisos, vigilantque el pes del quadres no provoquil’aixafament i per tant el tancament del’escletxa del disc de timol.

• En arnes Layens, durant l’aplicació ésaconsellable treure un quadre i crear 1centímetre d’espai entre els quadres queformen el nucli amb cria. Per evitar un ex-cessiu refredament de la cria, caldrà abri-gar la zona. D’aquesta forma aconsegui-rem que el vapors de timol puguindescendir i actuar correctament dins elvolum de la caixa.

• Sempre que sigui possible, seria boque a mig tractament (setmana 4)l’apicultor revisés l’estat dels discs, i encas de necessitar-ho, retirés l’excés depròpolis que pogués bloquejar la sorti-da dels vapors de timol. L’efecte pro-politzador de les abelles es veu mini-

mitzat quan l’apicultor gira només180º el disc, de manera que la tapa esdescargola els 5 mil·límetres justos quenecessita per l’emanació del vapors.

ConclusionsDesprés d’aquest estudi i en funció dels re-sultats obtinguts, més d’un 80% d’eficàcia,crec que el Tymowarol pot ser una opció defutur per complementar les campanyes desanejament contra la varroasi. És, doncs, unbon moment per plantejar-nos una novaestratègia farmacològica, tot combinanttractaments químics de qualitat amb pro-ductes orgànics poc agressius amb el medi.

Bibliografia• Bailey L. and Ball B.V.(1991) Honey bee

pathology, Academic Press Limited. Har-court Brace Jovanovich Publishers.

• Fernandez, N.et Coineau, Y. (2002) Va-rroa, el verdugo de las abejas, Artola –Atlantica.

• Llorente, J.(1990) Principales enfermeda-des de las abejas, Ministerio de Agricul-tura, Pesca y Alimentación (MAPA).

• Miràngels, E. (2001) Manual de les ma-lalties de les abelles, Apicultors GironinsAssociats AGA.

• Puerta, F.(2001) Enfermedades de lasabejas. Prevención, diagnóstico y trata-miento, Universidad de Córdoba, el Mi-nisterio de Agricultura, Pesca i Alimenta-ción y COAG.

• Ritter, W. (2001) Enfermedades de lasabejas, Ed. Acribia.

Plaça Pau Casals, 6 pral. Tel.: 973 450 555 Fax 973 450 809 25600 BALAGUERPasseig de Ronda, 57 Baixos Tel.: 973 282 818 Fax: 973 282 989 25006 LLEIDA

Av Maladeta, 11 Tel./Fax: 973 642 699 25530 VIELHA

Passeig de l’Estació, 1 baixos Tel.: 973 445 705 25600 BALAGUER

Dades obtigudes del 15d’agost al 31 dedesembre del 2005

Temperatures màximes i mínimes - Estudi de camp municipi de Santa Pau

35

30

25

20

15

10

5

0

-5Ago. Set. Oct. Nov. Des.

Temperaturamàxima

Temperaturamínima

Marges delTymowarol

Període assaig

14

ENTREVISTA

"Els meusanys mésfeliços vanser al’apicultura"

FredericForésapicultor jubilat

Mentre moltes generacions vanmarxar del camp per treballar a lesfàbriques, Frederic Forés (Valls,1924) va fer el camí a l’inrevés.Amb 20 anys i mentre estava em-pleat en una adoberia, va patir unreuma molt intens a causa de lahumitat pròpia del lloc. Llavors vacaure a les seves mans un llibreque afirmava que les picades de lesabelles curaven aquesta malaltia.Va comprar-se les seves primeres,arnes però se li van morir totes, iper tant, va recórrer una altra ve-gada als llibres d’apicultura peraprendre l’ofici. Així es va iniciaren el món de les abelles.

Apunt de complir els 83 anys ides de casa seva a Valls -ciutaton ha viscut sempre-, fa un re-corregut mental al llarg de la

seva vida, recordant els detalls i les anècdo-tes amb gran lucidesa i humor. Com l'epi-sodi del que va ser el seu primer vehicle detranshumància: una moto amb la qual tras-lladava fins a quatre arnes.

Encara es dedica a l’apicultura?Vaig deixar l'ofici ja fa molts anys, quan vamorir la meva dona, que va estar malaltamés de vint anys. Ella hi tenia tanta o mésafició que jo, i els anys més feliços de lameva vida van ser els que vaig fer d'apicul-tor.

Va ser dur l’inici?Quan vaig començar, els apicultors erenuna calamitat de pensament, eren molttancats i no et veien com a un company,sinó com a un competidor. A més, en

aquella època es robaven fins i tot abellarssencers. Jo vaig començar amb cinc i notrobava ningú que m’ajudés a treure lamel, l’única alternativa era fer-ho tot sol.Vaig treballar molt dur: anava fins a Caste-lló a carregar 60 o 70 arnes i després totseguit cap al Pirineu per descarregar-les.Més endavant, amb la meva dona, cuidà-vem tots junts 350 arnes sense cap ajut.

Bon temperament…Abans t’espavilaves com podies. Anaves atreure la mel i potser et passaves dos o tresdies al Pirineu. Dormies de qualsevol ma-nera: desfèiem una paca de palla, la cobrí-em amb llençols i mantes i ens ajèiem allà.L´endemà, la gent de l´indret controlavaquan marxàvem per a corre cuita agafar lapalla i donar-la al bestiar.

Quin tipus de mel ha recollit?Sobretot la de romer. Aproximadament ca-da cinc anys en recollia de botja blanca,

Text : Alec Forssmann

Fotografies: Arxiu fotogràfic d'en

Frederic , i Joaquim Ma Nubiola


15

ENTREVISTA

que per mi és la més fina. I també anava aLleida on collia mel de mil flors, de girasol id´aufals. Amb el taronger no vaig tenirtanta sort, perquè van arribar els insectici-des.

Quina creu que és la principal ame-naça per a les abelles?El perill més gran són els insecticides.

La secada afecta molt la qualitat dela mel?Els antics deien “anys de secada, anys demel” i no és pas veritat: perquè hi hagiproducció amb la secada ha de ploureabans de la florida i que la secada et vinguiquan comença a florir. En canvi, si la se-quera ve de lluny, les plantes no donen.Sempre hi ha excepcions, jo m'he trobatque la botja blanca, quan més ha donat haestat quan ha plogut en una època en quèno plou, el temps de la botja.

Què opina sobre la qualitat de lamel catalana? Creu que es ven bé?La qualitat de la mel depèn de la conscièn-cia de l'apicultor: hi ha qui és honrat i quino, però tard o d'hora qui fa trampa acabafracassant.

On la venia, vostè, la seva mel?Al Sindicat de Castelló, després tenia al-guns clients que confiaven molt en la mevamel i me la compraven.

Quina considera que és la millortècnica per treure la mel?Depèn del sistema que té la persona detreballar. Jo mirava de fer sempre el màximtreball amb el mínim esforç possible. Vaigconstruir un tipus d'arna vertical: posantdues frontisses al darrere, i dues al davant iamb uns passadors que fixaven la cambra il´alça, que podiabascular sense es-forç i, així, podiaexaminar el niu decria fàcilment.

Creu que els jo-ves d’ara ho tenendifícil per conti-nuar amb l’apicultura?Sí, molt més. Abans, una persona amb 30o 40 arnes en podia viure; guanyaves mésque treballant en una fàbrica. Avui si no entens 700 o 800 ja pots plegar. A més, ac-tualment hi ha el problema dels insectici-des i la dura competència, has d'especialit-zar-te. En canvi, abans, molts pagesos queno eren apicultors tenien les seves arnes.

Una anècdota?Una vegada un home de Barcelona em vacomprar un bidó de mel, però no me'l po-dia pagar. Em va dir que al cap d'unes set-manes passés pel seu magatzem a Sants ique em pagaria. Vaig anar-hi dues setma-nes després i hi vaig veure que venia meldel meu bidó a una dona. Però no m'hopodia creure: jo li havia venut a 12 ptes. iell la venia a 10 ptes. La venia més barata!Llavors un empleat tot rient, em va expli-car que el propietari del negoci adulteravala mel, i així la podia vendre a aquestpreu.Quines propietats creu que té la mel?

Té unes propietatsmolt especials.Quan anava a treu-re mel a l'Urgellfeia una calor tre-menda i si llogavauna persona, se'mdesmaiava. Se te

n'anava la gana i havies de reposar molt.Un dia vaig agafar un bidonet amb unamica de palla a dins, posava unes ampollesamb quatre dits de mel i plenes d'aigua idesprés gel, que m'aguantava dos dies imantenia l'aigua fresca. Vaig començar abeure l'aigua amb la mel i treballava du-rant dos o tres dies quasi sense menjar iem trobava molt bé.

Abans no haviesd’especialitzar-teper dedicar-te al’apicultura

● En Frederic amb el camió que el va acompanyar durant 30 anys

● Amb aquesta moto va fer les primeres trans-humàncies. Portava 4 ruscos en cada viatge

● Amb la seva dona. Es pot apreciar el model derusc que va dissenyar

Els dies 9 a 12 de mars s'ha celebratla Fira Apícola a Pastrana, coinci-dint amb el 25è aniversari de lamateixa. A diferència dánteriors

ocasions anteriors el recinte firal es va ubi-car a la plaça de la Hora, en una carpa delona on hi havia la quasi totalitat dels 55 ex-positors i dues més al costat.Els apicultors de l'altre costat de l'Atlànticvan decidir sumar-se i van celebrar el 8è.Congrés Iberoamericà d'Apicultura, al Pala-cio Ducal on es van aplegar més de 300congressistes entre tècnics d'administra-cions, científics i un bon nombre de repre-sentants d'universitats americanes i espan-yoles. Vàrem poder gaudir, doncs, dúnampli ventall de conferències agrupades en

dotze àrees científiques que varen tractartemes tan interessants com: el perill delstransgènics, les noves legislacions, lápiterà-pia, la producció i el control del pol·len, bio-logia i tecnologia, mercat internacional delsproductes apícoles, micosis, varroasi i comno podia ser dáltra manera, el tema estrelladel moment, el “nossema ceranae”. L'àreade les malalties va ser especialment interes-sants per als apicultors de l'Estat espanyol iPortugal i la de la comercialització de la melper als americans.En el que pertoca a l'apartat comercial, hanexposat empreses tant de l'estat com es-trangeres i aquest any hi havia per primeravegada una representació d'Hongria. Si bé hi havia un moviment continu d'api-

cultors en els estands, també és cert que esconcretaven poques operacions, ja que nopodem oblidar l'elevat preu dels materials i,en contrapartida, la greu crisi del sector queprodueix una desil·lusió generalitzada de-gut a la enorme mortalitat d'abelles, els ele-vats costos dels tractaments de malalties, eldescens considerable de la producció moti-vat entre altres per la sequera, gelades, etc.i si a això hi afegim l'importació de pol·lenmel i gelea reial d'inferior qualitat proce-dents de Xina i altres països i en les que s'-han trobat restes d'antibiòtics, sulfamidesetc. a uns preus per sota dels costos que su-porten els productors europeus, a més demotivar un envelliment del sector generadesídia a l'hora d'invertir.

16

Fira de PastranaNOTÍCIES DEL SECTOR

● Gran afluència de públic a la fira

● Marcador electric Vam comprovar la sevaefectivitat encara que s'hauria de millorar laforma dels digits.

● Un dels stands de mel ● Acte de lliurament de premis


17

S A N T O L I N OA C C E S O R I O S A P I C O L A S

MATERIAL DE APICULTURA EN GENERALCERAS, COLMENAS, ETC. – PRODUCTOS APICOLAS

c/ Predicadores, 65 - Tel.: 976 43 96 58 - ZARAGOZA

Els dies 23 i 24 del proppassat mes degener, l'empresa “Thomas” amb seusocial a França va realitzar una jorna-

da de portes obertes per presentar les no-vetats tècniques en els seus productes. Hivan participar tant distribuïdors europeuscom apicultors.Cal destacar, entre altres, dues noves ver-sions de la línia d'extracció de mel “AlphaPlus”, la primera amb desoperculat manuali l'altra versió incorpora la nova màquina dedesopercular amb dues ganivetes vibrants iamb temperatura regulable. També cal no-menar l'incorporació als productes ja fabri-cats per “Thomas” de la nova bomba per al'alimentació dels ruscos amb xarop.Aquestes novetats han estat presents a lafira de Pastrana.

Ajuts per a les reines

En el moment en què estem tancantlÉixam, les Associacions dápicultors ila Cooperativa Apícola Tarragonina

estan presentant al departament dÁgri-cultura, Ramaderia i Pesca la documenta-ció per poder-se acollir a lájut per a rei-nes. Recordem que hi ha un termini de 10dies, des del moment que es publica lanormativa i l'aceptació del mateix.

Les abelles mel·líferesafricanitzades espropaguen pels Estats Units

Les abelles mel.líferes africanitzades, quegairebé no es distingeixen de les euro-

pees pel seu aspecte, sinó pel seu caràcter,ja que són molt més agressives, s´han pro-pagat amb molta facilitat per diferents es-tats dels USA. Ja s´havia detectat la sevapresència a principi dels anys noranta,però ara s´han trobat per tot el sud oestdel país. Com que no hi ha continuïtat ons´havien trobat en un principi i on es tro-ben ara, lágent propagador, podria serqualsevol medi de comunicació.Es recomana per evitar-ne la propagació elfet de treballar amb reines autòctones, degenètica coneguda i de criadors de con-fiança.

Ajuts agroambientals

Ja s´ha posat en marxa la DeclaracióÚnica Agrària (DUN) i el sistema de

gestió de sol.licituds associades. Per a lessol.licituds, però, que ja es poden fer apartir de la data que fixa la normativa, nohi ha establert encara un termini de pre-sentació, perquè el mateix DepartamentdÁgricultura està gestionant, i els dife-rents representants del sector agrari hiestan dácord, que es prorrogui fins el 30dábril.Amb la declaració de la DUN ja en marxa,les sol.licituds per acollir-se als ajuts agro-ambientals, sortiran en breu.

Els óssos portaran xips

Segons informació recollida en la premsaels nous óssos que es volen alliberar en

els Pirineus, portaran xips per tal de poder-los controlar via satèl.lit. Sembla que seran tres exemplars d´óssoseslovens els que es deixaran anar en el Piri-neu central aquesta primavera, tot i el re-buig que desperta aquesta mesura entre lapoblació de les comarques pirinencas.Esperem que es prenguin les mesures pre-ventives adients perquè no es converteixinen un perill per als ruscos i hi pugui haveruna convivència correcta entre aquestsplantígrads i l'apicultura.

Novetats tècniques d’aquest 2006

NOTÍCIES DEL SECTOR

18

J M NUBIOLA

Les associacions dápicul-tors i la Unió de Pagesoss´han adreçat al departa-

ment de Medi Ambient i Habi-tatge per demanar mesuresmés contundents per pal.liar elsdanys provocats per lábellarol.Les associacions apícoles, tot iagrair la posició del departa-

ment en el reconeixement delmal ocasionat i la voluntat de-mostrada de fer front a les ma-leses amb látorgament delsajuts, reclamen una actualitzaciódels imports destinats a com-pensar els danys de lábellarol. El pressupost es va fixar lány2002 i no s´ha tocat des dáles-hores; en canvi, són molt més

els apicultors que s´han acollit aaquesta línia dájut. Per altrabanda, no podem obviar queamb la sequera que s´ha patit,les maleses dáquest ocell sem-bla que s´han sigut, proporcio-nalment, més greus. Un altre dels aspectes sobre elsque es demana una millora ésel referent al desfàs que hi ha

entre el moment en què les ex-plotacions són afectades i lapublicació de lórdre. El tempstranscorregut fa inviable el con-trol sobre el terreny per verificarels danys o determinar lapresència de lábellarol a les ex-plotacions i, per tant, permetque sóbri una porta a léspecu-lació.

Els apicultors reclamen mesures méscontundents contra els abellarols

J M N.

Coag ha reclamat a laJunta de Castella i Lleóque faci canvis en la

normativa regional que regulael sector apícola. Les deman-des se centren en la línia demillora de la producció i co-mercialització de la mel, i enles ajudes a la pol.linitzación.Es emana, també, un incre-mento en las partides pressu-postàries per intenta frenar lacrisi del sector. És per aixòque totes aquestes ajudes vo-len que es destinin únicamenta apicultors que acreditin ser-ho a títol principal (ATP).

Un altre dels punts reclamatsés que se unifiquen les ajudesde les diferents línies de suporti que es facin per arna, sempreque el sol.licitant sigui ATP. Lórganització agrària recordaa la Junta límportant paperque dins del medi ambient re-presenta el sector apícola, i talcom diuen literalment: por loque resulta ineludible que susprofesionales puedan acoger-se a una medida agroambien-tal que debe ponerse en mar-cha como ya existe en otrascomunidades autómas, comoCataluña o Andalucía, entreotras.

COAG reclama canvis en lanormativa apícola de Castellai Lleó

J M N.

Els investigadors de les cau-ses del despoblament i lamortalitat dábelles que

afecta a àmplies zones, no sola-ment de lÉstat espanyol, sinótambé dáltres països europeus,com França i Alemanya es de-canten, cada vegada més, perconsiderar-ne responsable a No-sema Ceranae, un paràsit que jaha estat detectat a Espanya.El fet que ha portat els investi-

gadors a relacionar el paràsitcom a causant de les pèrduesdábelles és que la seva presèn-cia coincideix amb els llocs mésafectats pel despoblament.Recordem que altres especialis-tes han apuntat com a causa,léxtrema debilitat de les colò-nies per la sequera patida i per lafalta dálimentació comple-mentària, que cal fer en situa-cions extremes com la viscuda,per prevenir léixam i enfortir-lo.

Possible responsable de lamortalitat d’abelles

J M N.

Investigadors mexicans domes-tiquen abelles sense fibló, queprodueixen mel d’excel·lent

qualitat, cosa que ja feien els ma-yas i els totonacas del golf deMèxic, en la època prehispànica.El propòsit és ajudar els apicultorsde comunitats pobres, per la qualcosa els investigadors recuperenla cria d’aquestes abelles melipo-nes, originàries de Mèxic.Els mayas i totonacas criavenaquestes abelles per abastar-sede mel, utilitzant-la com a ali-ment, a més de donar-li un úsmedicinal. Amb l’arribada delsespanyols servia per pagar tributsals europeus. Aquesta tradició deobtenir mel de les melipones esva perdre.El 'balche', fet de mel d’abellessense fibló, era una beguda ceri-monial dels mayas, obligada enels rituals religiosos. Algunesd’aquestes manifestacions perdu-ren o s’han modificat, en el Yuca-tán, on els mayas encara cele-bren una cerimònia conegudacom 'U hanali cab', on es beneeixla mel de les abelles melipones.Ja en el any 2004, estudiants uni-versitaris varen plantejar la neces-sitat de millorar les tècniques perproduir mel, per donar-li un valorafegit i, així, millorar els guanys

dels apicultors. Va ser ambaquest objectiu que varencom,ençar a estudiar aquests in-sectes per tal que la seva cria fosrendible.L’Associació de ProductorsApícoles del municipi de Coa-tepec (Veracruz), formada permeliponicultors de pocs recur-sos econòmics, serà la primerabeneficiada dáquest progra-ma universitari.Aquesta agrupació compta jaamb més de cent ruscosd’abelles sense fibló i 5.000d’abella europea.Actualment, algunes comunitatsde Yucatán i Veracruz practiquenla meliponicultura, però el seumaneig és tan rústic com el quees feia segles enrera.Mentre que la mel tradicionales comercialitza a un dòlar elquilo, la de les abelles melipo-nes o yateí es ven entre 30 i 40dòlars. No obstant, però aques-tes produeixen aproximada-ment un quilo a lány per famí-lia. Es considera que la unitatproductiva mínima ronda els 50ruscos, amb una rendibilitatpropera als 1.500 dòlars/any. Laqüestió és incrementar el nom-bre d’arnes ja que l’atenció ne-cessària per a la cria d’aquestesabelles és mínima

Investigadors “domestiquen”abelles precolombines sensefibló


20

J M N.

La primera exportació de melde Santiago del Estero (Ar-

gentina), de 42 tones arribaràde manera immediata al nostremercat. Segons el director delÍPAC, Oscar Peretti, la melcompleix tots els requisits de-manats per la Unió Europea

Melargentina alnostre mercat

J M N.

El Ministeri ha contestat, ala pregunta feta per laCOAG sobre la interpre-

tació que calia fer de lápartat3, article 5 del Reial Decret-Llei10/2005, de 20 de juny, queno és obligatòria per a les ex-plotacions apícoles la subscrip-ció dúna pòlissa dássegurançad’Agroseguro per poder perce-bre les bonificacions o, en elseu cas, les subvencions vincu-lades a préstecs de mediacióde lÍCO, en relació als danysocasionats per la sequera.Aquesta comunicació s´ha fetarribar al departament d’Agri-cultura Ramaderia i Pesca.

J M N.

L’Oficina de Administració d’Aliments iDrogues d’Estats Units ha aprovat peral seu ús el soluble de TYLAN (tàrtar de

Tylosin), el passat mes d’octubre.Abans d’utilitzar aquest medicament hi ha-via un altre antibiòtic d’us generalitzat per altractament d’aquesta malaltia. Ens referimal clorhidrat dóxitetraciclina, però el seu úscontinuat ha fet que apareguin resistènciesal mateix per part del Paenibacillus larvae(nom científic de la Loque americana)Des de fa ja un temps, el Tylosin s’adminis-tra als pollastres, porcs i indiots. D’altra ban-da, la firma Feldlaufer, responsable del labo-ratori del Ministeri d’Agricultura de Estats

Units (ARS) per a l’estudi de l’abella, vaaportar documentació abundant que dónatotes les garanties de seguretat en l’ús deltàrtar de tylosin, és a dir, que no té efectesnegatius ni en les abelles, ni en la mel, ni enels humans, alhora que en determinen ladosificació, el mètode d’ús, i la sincronitza-ció.Tenint en compte la gravetat d’aquesta ma-laltia, els apicultors i agricultors americanshan rebut la noticia amb gran satisfacció, jaque s’estima que la qualitat de la fruita i elsresultats obtinguts gràcies a la pol·linitzacióque realitzen les abelles en les pomeres,ametllers, tarongers i altres fruiters, superenun valor de 14 mil milions de dòlars.

A’ final de lány passat, la ComunitatEuropea va refusar mel argentinaperquè estava contaminada amb

nitrofurans i tilosina, segons la denúnciaque va fer lÁgència española de SeguretatAlimentària, que va fer servir el sistema

dálerta ràpida per informar la Comunitatsobre el refús de la mel argentina en lafrontera.SENASA, lórganisme argentí encarregat dedonar el vist i plau, sembla que n´havia au-toritzat léxportació.

El Ministeri diuque no call’assegurançad’Agroseguro perrebre els ajuts ala sequera Aprovat l’ús de tilosina als

Estats Units

Cada vegada es fa més necessària una normativainternacional unificada per evitar la contradicció quese evidencia en aquestes dues noticies

Refusada mel argentinacontaminada amb tilosina initrofurans


Pol. ind. Plá de Museros Naus 6 i 7- Tel.-Fax: 964 56 50 12 - email: [email protected] ALMAZORA (Castelló)

•Fàbrica de cera estampada.•Venda de material apícola i colmenes•Mel, Polen, Gelea Reial i Material apícola

Ceras ARRUFAT, s.l.VITALIS

1 er. Aliment per abellesfabricat a Espanya

Som fabricants de:

general, un altre que trac-ta de l’apicultura ecològicai el tercer on s’insereixenpetites crides relacionadesamb la compra-venda dematerial apícolaTambé hi ha un compendid’articles apícoles enviatspels usuaris. Aquesta ésuna bona ocasió per alsque es vulguin relacionaramb els apicultors gallecs,tot i tenint en compte leslimitacions de la pàgina.


21

LLIBRES WEB

ABC y XYZ de laApicultura

● Han passat més de 100 anysdes de la primera edició de ELABC de apicultura, que va sercom es va titular la primeraedició. L’última edició és ELABC y XYZ de la apicultura,una enciclopèdia de la criacientífica de les abelles actua-litzada que la Editorial Hemis-ferio Sur posa a l’abast dellector de temes apícoles. Escri-ta inicialment per A.I. Root, undels homes més notables en elmón de l’apicultura. La seva

http://www.apicultu-ragalega.org/Pàgina web gestionada pelsapicultors gallecs

● Aquest és un lloc webque gestionen els apicul-tors gallecs. No cal dir queés amb llengua gallega, ique amb poc esforç podementendre perfectament.És una pàgina web modes-ta, amb un forum on estracten els temes relacio-nats amb l’apicultura en

obra és el fruit de les investi-gacions i descobriments i, tam-bé, de la gent que el seguia através de milers de cartes. Ro-ot va tenir com a mestre, nimés ni menys que Langstroth.Abans de publicar aquesta en-cicopèdia, fundà la revista Gle-anings in Bee Culture, que en-cara s´edita. Aquest llibre s´haanat enriquint amb els treballsde científics apícoles recone-guts mundialment. En aquesta nova versió calesmentar la valuosa labor detraducció feta per VirginiaMe Cormick, persona desolvència i fama reconegu-des internacionalment.L’apicultor professional, l’aficio-nat i l’estudiant trobaran aquírespostes precises sobre qualse-vol tòpic; les seves consultespermanents dissiparan els dub-tes, contribuint al seu perfeccio-nament personal i a la millorade la nostra apicultura.

Joaquim Ma Nubiola

22

PERSPECTIVES

ANTONI CAMPRUBI

Després de fer un bon nombre dequilometres, i amb l’esgotament tí-pic d’aquests viatges, per fi ja hi

som! Hem arribat a la frontera amb Ucraï-na. Sense pensar-ho dues vegades i amb lail·lusió del qui sap que passarà uns dies devacances en aquest bell país, ens posem enmarxa. La natura que ens envolta és precio-sa, però mentre ens endinsem en aquestpaís, ens adonem que les condicions de cir-culació ja no són les mateixes a què estemacostumats, perquè les carreteres estanmolt malmeses.El sistema de vida de la gent és molt senzill,amb força incomoditats laborals que fanque les activitats com l’apicultura siguin in-comodes i, en certs moments, arriben a serfins i tot dures. Tot viatjant cap a la ciutat de la meva dona,veig que en algunes cases tenen una o duescaixes d’abelles enmig del jardí. Tot plegatfa pensar en una economia de subsistència.Un cop instal·lats a Chernipci, anem a feruna visita a un apicultor professional quehi ha a la ciutat. Deu tenir unes 150 cai-xes d’abelles i la família viu de l’apicultu-ra, perquè venen al detall la mel que cu-llen. Volem parlar amb l’apicultor, però laseva dona ens explica que no hi és. Som amitjan agost, i resulta que el seu marit ésde viatge amb els ruscos cap al sudd’Ucraïna i no tornarà fins al cap d’unmes amb les abelles i la collita de mel.Aprofitem perquè ens expliqui una micacom està la situació apícola en aquest pa-ís. Ens comenta que ara farà 15 anys esva aprovar la creació d’un Institut dedicat

exclusivament a l’ensenyament de l’api-cultura, que es va poder tirar endavantgràcies a l’afany del director per fer reali-tat aquest projecte. I ho va aconseguir ve-nent el blat que un altre institut agrícolacollia en els camps d’assaigs on es feienles pràctiques agrícoles.Ens va comentar que cada vegada hi hamenys bestiar i, per tant, les pastures tam-bé es perden, i amb aquestes es perd la ri-quesa floral que necessiten les abelles.Continuant la nostra visita per Ucraïna, i

fent viatge cap els Carpats, frontera naturalamb Romania, vàrem trobar un remolc ca-rregat amb ruscos d’abelles de tipus ro-manès, aparcat a un cinc metres de la ca-rretera, en una plantació que semblava unavarietat de colza. Tot i que les abelles treba-llaven força, es mostraven agressives i comque no portàvem caretes vam optar perallunyar-nos-en.En una revista apícola de la zona s’explicaque Ucraïna és el cinquè país productor del

món, amb unes 60.000 tones de mel. Comque hi ha uns 48 milions d’habitants, la re-lació seria de més d’un quilo de mel perpersona. I també s’hi recollia la necessitatd’una regulació per protegir l’apicultura, jaque està molt desemparada.L’actual president, Jusencof, és apicultoramateur, i sembla que entén més la pro-blemàtica apícola i com s’han de solucionarels problemes. De moment, s’ha aprovatuna llei per resoldre les demandes dels api-cultors pel que fa als problemes causatspels pesticides, i ja han guanyats deu casos.L’any 2003 va ser un any molt dolent i elgovern va donar tres milions de gre-mixts*, (500.000 euros) per ajudes alsapicultors. El 2004 en va donar set de mi-lions (1.166.666,6 euros) i el 2005 es vanrepartir 8 milions de gremixts(1.333.333,3 euros) Poc abans de marxar, vàrem parlar ambuna dona del país, que ens va explicar queabans la gent només comprava mel per lesfestes o com a medicament per guarir ma-lalties i que ara, a poc a poc, la gent mésgran valora més el producte. Es parla de larecomanació que la gent mengi més mel,després de l’afer de Txernòbil.També cada any, el dia 19 d’agost, se cele-bra "el dia de l’apicultor" i el dia de la be-nedicció dels productes agrícoles.I aquí s’acaba el nostre viatge, un somniconvertit en realitat, i comença el retorncap a Catalunya.

Nota: L´equivalència de la moneda d’Ucraï-na, és de 6 gremitxs per 1 euro

L´ apicultura a Ucraïna

● Remolc amb caixes agrupades


23

PERSPECTIVES

J M NUBIOLA

Argentina vol regular les indústries detransformació de cera d’abelles, tantla fabricació de làmines de cera es-

tampada com altres elaboracions que hi es-tan relacionades. Els punts més importantsque es recullen en aquest projecte són:1. Láctivitat té un perfil de caràcter indus-trial, és generadora de la matriu de les bres-ques on es fa l’emmagatzematge de la meldins el rusc i no té normativa que la reguli. 2. Cal començar a regular aspectes decaràcter registrable, com les mesures higiè-niques i la traçabilitat3. Cal començar a dictar mesures perquè enun futur la comercialització de la mel no que-di afectada pel fet de no haver pres les pre-vencions adients i es perdi competitivitat in-ternacional.4. Cada comprador de cera en brut que siguidestinada a la posterior utilització de qualsevolactivitat apícola ha d’estar obligat a registrar la

quantitat de cera i identificar el productor, demanera que fins i tot es pugui arribar a conèixerl’origen de l’apiari. Això ha d’ésser condició im-prescindible per autoritzar l’ingrés i el registre enels establiments processadors del producte final. 5. Per mantenir la traçabilitat, una vegada ad-quirit el producte en brut s’haurà de continuarmantenint la seva identificació fins a la venda iregistrar-lo amb el corresponent número de lot.6. En aquesta activitat industrial pot contem-plar-se la incorporació en les mateixesinstal·lacions d’altres processos a base de ce-ra en brut distints a l’estampat, sempre queno alterin ni entorpeixin aquella producció, sibé se n’hauran de separar els processos.7. Les instal·lacions dels establiments processa-dors de cera hauran de complir les mesures deseguretat per als treballadors, les necessàries perevitar la contaminació o depreciació del produc-te i els equips han de permetre obtenir un pro-ducte fiable, amb una higienització adequadaper no produir efectes adversos a la qualitat.

Entre els articles del projecte de normativa ésimportant lárticle 1. que diu que la cerad’abella estampada que es comercialitzi perser utilitzada a l’interior dels ruscos haurà deser d’establiments habilitats i registrats perlórganisme correspoent argentí. Lárticle 3r, on es diu que cada establiment referit enl’article 1r haurà de tenir un diagrama ambun sistema escrit de traçabilitat, en el quales contempli la identificació de la cera par-tint de la sala d’extracció, elaboració de lacera en brut d’un origen o de diferents,mescla, processament i obtenció de la làmi-na de cera estampada. Tot el procés hauràd’estar documentat per permetre executarles mesures correctives que corresponguinen cas que fos necessari i a la vegada estaràa l’abast de l’autoritat oficial. Lárticle 4t quediu que l’obtenció del producte final es fo-namentarà en determinar la identificació decada lot obtingut, data d’elaboració, enva-sament, mida o quantitat en unitats.

Registre d’estampadors de cera a l’Argentina:un exemple que es pot seguir

24

PLANTES MEL·LÍFERES

● DescripcióArbust sarmentós que cadaany fa tiges noves (turions)d’un o dos metres d’alçada,els quals es van arquejant finsa tocar a terra de nou (tigesdecumbents). Els extrems deles tiges que toquen a terraarrelen de nou, de tal maneraque la planta fa una poblaciómolt densa, gairebé impene-trable. Les tiges són llenyosesi amb les cares solcades lon-gitudinalment (anguloses),amb nombroses espines rígi-des (aculis), que s’originen al’epidermis. Les fulles són co-riàcies, tenen un pecíol i sóncompostes, amb cinc folíolsdesiguals disposades de for-ma palmada, és a dir, cadafolíol surt del mateix punt.Cada folíol te el marge dellimbe dentat, sense pèls a

l’anvers i tomentoses al re-vers, que te una tonalitat mésblanquinosa. Les flors surtenen grups racemosos a l’ex-trem de les branques. El calzete cinc sèpals tomentosos iregirats cap avall (reflexos).La corol.la te cinc pètals ovatsi de color rosaci i blancs a labase. Els estams són moltnombrosos i el fruit és unapolidrupa, que hom anomenamora.

● HàbitatCreix en els fons de vall ambsòls humits i indrets frescals engeneral, molt estès a tot Cata-lunya on forma una comunitatvegetal característica anome-nada bardissa. Es troba des del’estatge montà fins al litoral,tot i que també n’hi ha a lavall d’Aran.

Esbarzer(Rubus ulmifolius Schott)

● Període de floracióFloreix des de finals de maigfins al mes d’agost.

● Interès apícolaLa mel d’esbarzer és de coloràmbar, amb tonalitats fosques.Te un aroma afruitat, el gust ésdolç, amb una lleugera tendèn-cia àcida, suau i agradable.Aquesta mel presenta una hu-mitat elevada i com que es reculla l’estiu te poca viscositat. Caladvertir però que a causa d’aixòpoden haver-hi cristal.litzacionsirregulars o risc de fermentació.Per poder denominar mel d’es-barzer, en l’anàlisi pol.línica hiha d’haver un 45% de pol.lend’aquesta planta.

● EtnobotànicaÉs una planta astringent, jaque conté tanins, per això

s’usa contra la diarrea, la di-senteria, les inflamacions dela gola i també les afeccionsbucals. Es poden utilitzar elsbrots joves assecats de laplanta que es bullen forçaestona i es fan gargarismes.Les mores també són astrin-gents. Es pot fer xarop demores a partir del suc quedesprenen, barrejades ambsucre o mel i escalfant lleu-gerament fins a que es ba-rreja la mescla completa-ment. La mel d’esbarzer vabe per combatre les afec-cions respiratòries.

Jaume CambraApicultor i prof. de Botànica

ASABDept. Biologia Vegetal

Fac. Biologia Univ. Barcelona

[email protected]

26

CÒMIC

RECEPTASOPA DE LLETRES

ANUNCIS

D’abelles i formigues Àlvar Noguera

S O R P E N I P A NB E H S U D E L C UA R L O Z E O S A LT O L O S Y I N A LQ O Z I N S E T L EA N S I V R M B X SH U L E S G È R U JX I G J S A I V U ÇU S E A R E R B A TC I R L A T S O H T

Trobeu deu pobles de Catalunya. Amb la primera lletra de cadas-cun d’ells formareu el nom d’un cèlebre apicultor.

ExcluidorRuscFumadorMarcadorGuants

CaretaExtractorRaspallFiltre

Pa de pessic demaizena i mel

Sol·lució a la sopa delletres núm. 4

EIXAMS SELECCIONATSEs fan eixams seleccionats perencàrrec. Antoni Aresté. Tel.609 10 27 39

REINES DEL PAISPer a apicultors i associacions:venc reines del país per a lapropera temporada. Totesmarcades i, a sol·licitud delclient, amb una ala tallada. En-tregues a partir del 1/04/06 perordre de reserva. Tel. 977 639006. Joaquim Ma. Nubiola.

Joaquim Ma. Nubiola.INGREDIENTS300 gr de "maizena"100 gr de sucre50 gr de mel150 gr de mantega30 gr d’ametlles moltes3 ous2 culleretes de llevat en pols

PREPARACIÓEs posa en un recipient lamantega i el sucre i es batfins que formi escuma. Sáfe-geix la "maizena" i el llevaten pols, i sense deixar de ba-tre sáfegeix els tres rovells iles ametlles moltes. Sáfegei-xen les clares d’ou muntadesa punt de neu barrejant poca poc amb una espàtula. Esposa en un motlle ben untatamb oli i es cou al forn atemperatura moderada. Uncop cuit es treu del motlle ies deixa refredar. Se serveixamb sucre glaç pel damunt.

M’agrada veure el sol nàixer

per darrere la muntanya,

sentir la remor del vent

en passar entre el brancatge,

i a la nit quan tot és en calma

contemplar el cel estrellat.

M’agrada veure el blat créixer

contemplar la fruita madura,

i veure una font brollar

entremig de la natura.

M’agrada veure els ramats

quan pasturen per les planes,

i veure els ocell volar

i córrer les sargantanes,

passejar-me per les valls

i pujar-ne les muntanyes.

A l’hivern busco recer

i a l’estiu davall d’un arbre.

Jo soc home de muntanya

estimo la llibertat

Frederic Forés Castells

•Firabril-Fira de la Mel ilÓli - El Perelló (Baix Ebre)8 i 9 dábril

•Fira de la MelArnes (Terra Alta) - 13 demaig

•Fira de Sant PonçSant Cugat del Vallès(Vallès Occidental.) - 13 demaig.

•Fira del Formatge, laMel i el MatóVic (Osona)- 21 de maig

POESIA

FIRESRUSCOS LAYENSVenc 19 ruscos Layens moltbons. Preus a convenir. Els quiesteu interessats podeu trucaral telèfon 93 864 83 97. Usataendrà en Santiago Escutia

VENC MADURADORSVenc 2 maduradors Inox-Legacom nous; capacitat 200 kg i400 kg i mitges alces noves perestrenar a molt bon preu. Telè-fon. 610 290 858. Us atendràen Jordi.

Publicitat a

Rosa Picas93 268 71 28

Informe sobre el Tymowarol - apicat.com · 5 Informe sobre el Tymowarol • PÀG. 10 • Entrevista...

Documents

Transcript of Informe sobre el Tymowarol - apicat.com · 5 Informe sobre el Tymowarol • PÀG. 10 • Entrevista...