Informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya …...Informe sobre el sector de l’habitatge...

Informe sobre el sectorde l’habitatge a Catalunya

2005

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Direcció General d’Habitatge

Informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya. 2005 1

Índex

L’habitatge i el context econòmic i social de Catalunya ................................................................6

1. Construcció d’habitatges ......................................................................................................11

1. 1. Evolució general ..............................................................................................................11

1. 2. Distribució territorial .........................................................................................................11

2. Finançament de l’habitatge ..................................................................................................16

3. Mercat immobiliari residencial ..............................................................................................18

3.1. Mercat de l’habitatge d’obra nova ......................................................................................18

3.2. Mercat de l’habitatge de segona mà...................................................................................21

3.3 Enquesta d’opinió sobre el mercat immobiliari de Catalunya. ................................................21

3.4. Mercat de lloguer ..............................................................................................................23

3.5. L’accessibilitat econòmica a l’habitatge ..............................................................................24

4. Política de l’habitatge...........................................................................................................25

4.1 Habitatge amb protecció oficial i ajuts a l’adquisició de sòl ...................................................25

4.2. Rehabilitació d’habitatges ..................................................................................................29

4.3. Ajuts al pagament del lloguer.............................................................................................30

4.4. Gestió territorial dels programes d’habitatge.......................................................................31


Annex estadístic......................................................................................................................33

1. Construcció d’habitatge........................................................................................................34

Quadre 1.1 Habitatges iniciats i acabats a Catalunya. 1996-2005. ..............................................35

Gràfic 1.1 Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Catalunya. 1990-2005. ............................35

Quadre 1.2 Distribució territorial dels habitatges iniciats a Catalunya..........................................36

Gràfic 1.2 Evolució del pes de la construcció d'habitatges per zones. 1988-2005 ........................36

Quadre 1.3 Intensitat de construcció a les comarques de Catalunya. Any 2005...........................37

Mapa 1.1 Habitatges iniciats per cada 1.000 habitants...............................................................38

Gràfic 1.3 Evolució de la intensitat de la construcció d'habitatges per províncies. 1988-2005 .......39

Quadre 1.4 Municipis amb els índexs més alts de construcció. Any 2005....................................40

Quadre 1.5 Municipis amb índexs alts de construcció. Any 2005 ...............................................41

Gràfic 1.4 Evolució dels municipis amb els índexs més alts de construcció. 1998-2005 ...............43

Mapa 1.2 Intensitat de la construcció d'habitatges per municipis. 2005 .......................................44

Quadre 1.6 Municipis amb els índexs més baixos de construcció. 2005 ......................................45

Quadre 1.7 Municipis amb els índexs més baixos de construcció. ..............................................45

2. Finançament de l’habitatge ..................................................................................................46

Quadre 2.1 Evolució dels tipus d'interès del mercat hipotecari. 1998-2005. .................................47

Gràfic 2.1 Evolució del tipus d'interès hipotecari 1990-2005 .......................................................47

Quadre 2.2 Hipoteques immobiliàries sobre habitatges a Catalunya. 2002-2005. ........................48

Gràfic 2.2 Taxes de creixement de les hipoteques. 1998-2005. ..................................................48

3. Mercat d’habitatge...............................................................................................................49

3.1 Mercat de compra venda d’obra nova .................................................................................50

Quadre 3.1.1 Oferta d'habitatges de nova construcció a Catalunya ............................................51

Quadre 3.1.2 Preus de venda i superfície dels habitatges de nova construcció Catalunya.

2004-2005 ..............................................................................................................................52

Gràfic 3.1.1 Evolució dels habitatges de nova construcció en oferta a Catalunya. 1987-2005 .......53

Gràfic 3.1.2 Evolució del preu mitjà dels habitatges de nova construcció, per àrees

geogràfiques. 1987-2005 .........................................................................................................53

Quadre 3.1.3 Oferta d'habitatge de nova construcció a Barcelona. 2004-2005 ............................54

Gràfic 3.1.3 Evolució del ritme de venda dels habitatges nous a Barcelona, 1987-2005...............54

Quadre 3.1.4 Superfície i preu de l’habitatge de nova construcció a Barcelona. 2004-2005..........55

Gràfic 3.1.4 Evolució del preu mitjà dels habitatges de nova construcció a Barcelona.

1986-2005 ..............................................................................................................................55


3.2 Mercat de compra venda de segona mà..............................................................................56

Quadre 3.2.1 Evolució del preu de venda i les superfícies de l'habitatge de segona mà.

2000-2005 ..............................................................................................................................57

Gràfic 3.2.1 Evolució del preu mitjà dels habitatges de segona mà a Catalunya, 1998-2005 ........57

Quadre 3.2.2 Preus i superfícies dels habitatges de segona mà a Barcelona. 2004-2005 ............58

Gràfic 3.2.2 Evolució del preu de venda de l'habitatge de segona mà a Barcelona.1972-2005 .....58

3.3 Enquesta d’opinió sobre el mercat immobiliari de Catalunya.................................................59

Quadre 3.3.1Enquesta d'opinió sobre l'evolució del mercat immobiliari a Catalunya. 2003-2006...60

Gràfic 3.3.1 Evolució de les d'operacions segons trams de superfície dels habitatges.

1995-2005 ..............................................................................................................................60

Quadre 3.3.2 Enquesta d'opinió sobre la dinàmica comercial del mercat immobiliari, 2003-2005..61

Gràfic 3.3.2 Evolució de les previsions sobre la dinàmica comercial 1995-2005 ..........................61

Quadre 3.3.3 Enquesta d'opinió sobre el comportament dels preus de l'habitatge. 2005-2006......62

3.4 Mercat de lloguer ...............................................................................................................63

Quadre 3.4.1 Evolució del lloguer a Catalunya. 2004-2005 ........................................................64

Gràfic 3.4.1 Evolució del lloguer mitjà contractual a Catalunya, per àmbits geogràfics.

1998-2005 ..............................................................................................................................64

Gràfic 3.4.2 Evolució del pes del lloguer a Catalunya, per àmbits geogràfics. 1998-2005 .............65

Quadre 3.4.2 Evolució del mercat del lloguer als municipis amb més de 100 contractes anuals.

2002-2005 ..............................................................................................................................66

Quadre 3.4.3 Evolució del nombre de contractes de lloguer a diferents municipis de Catalunya.

2002-2005 ..............................................................................................................................67

Quadre 3.4.4 Evolució del lloguer mitjà contractual a diferents municipis de Catalunya

2002-2005 ..............................................................................................................................67

Quadre 3.4.5 Evolució del mercat de lloguer a Barcelona. 2000-2005.........................................68

Gràfic 3.4.3 Evolució del preu del lloguers a Barcelona. 1984-2005 ............................................68

Quadre 3.4.6 Evolució del mercat de lloguer a Barcelona, per districtes. 2003-2005 ....................69

Gràfic 3.4.4 Rendibilitat del lloguer a Barcelona, 1998-2005.......................................................69

3.5. Accessibilitat econòmica a l’habitatge ................................................................................70

Quadre 3.5.1 Evolució de l'accessibilitat a l'habitatge de nova construcció, per llars amb

ingressos mitjans. 1990-2005...................................................................................................71


Gràfic 3.5.1 Evolució de l'accessibilitat a l'habitatge nou per llars amb ingressos mijtans.

1990-2005 ..............................................................................................................................71

Quadre 3.5.2 Evolució de l'accessibilitat a l'habitatge de nova construcció per llars amb

ingressos de 3,5 vegades el SMI..............................................................................................72

Gràfic 3.5.2 Evolució de l'accessibilitat a l'habitatge nou per llars amb ingressos de 3,5 SMI.

1990-2005 ..............................................................................................................................72

Quadre 3.5.3 Evolució de l'accessibilitat a l'habitatge de nova construcció per llars amb

ingressos de 2,5 vegades el SMI..............................................................................................73

Gràfic 3.5.3 Evolució de l'accessibilitat a l'habitatge nou per llars amb ingressos de 2,5 SMI.

1990-2005 ..............................................................................................................................73

4. Política d’habitatge ..............................................................................................................74

4.1 Promoció d’Habitatges amb Protecció Oficial.......................................................................75

Quadre 4.1.1 Evolució de l'habitatge protegit a Catalunya. 1996-2005. .......................................76

Gràfic 4.1.1 Evolució de l'habitatge protegit a Catalunya. 1992-2005. .........................................76

Gràfic 4.1.2 Evolució del pes de l’habitatge protegit sobre el total dels habitatges iniciats.

1992-2005. .............................................................................................................................76

Quadre 4.1.2 Habitatges protegits iniciats i acabats 2002-2005, segons províncies .....................77

Quadre 4.1.3 Construcció d'habitatges amb protecció oficial per comarques. 2005......................78

Mapa 4.1.1 Habitatges iniciats amb protecció oficial per comarques. 2005..................................79

Quadre 4.1.4 Habitatges iniciats amb protecció oficial per municipis. 2005 .................................80

Mapa 4.1.2 Habitatges iniciats amb protecció oficial per municipis. 2005 ....................................81

Quadre 4.1.5 Evolució de la promoció d’habitatge protegit, segons tipus de promotor 2003-2005.82

Quadre 4.1.6 Evolució de la promoció d’habitatge protegit, segons règims. 2003-2005................82

Quadre 4.1.7 Habitatges promoguts per la Generalitat. 2005 .....................................................83

Quadre 4.1.8 Habitatges acabats per l'INCASOL, per municipis i tipus de règim 2005 .................84

Quadre 4.1.9 Habitatges de l'INCASOL en construcció per municipis, segons règims,

a 31 de desembre de 2005 .....................................................................................................85

Quadre 4.1.10 Habitatges amb obres adjudicades o licitades per l'INCASOL, 2005 .....................87

Quadre 4.1.11 Promocions de l'INCASOL en fase de projecte. 2005 .........................................88

Quadre 4.1.12 Promocions de l’INCASÓL amb convenis signats, pendents de projecte. 2005 .....91

Quadre 4.1.13 Ajuts concedits per a l’adquisició de sòl amb destinació habitatge protegit,

segons operadors. 2005 ..........................................................................................................92


4.2 Rehabilitació protegida d’habitatge .....................................................................................93

Quadre 4.2.1 Rehabilitació protegida d'habitatges. 2002-2005 ...................................................94

Quadre 4.2.2 Ajuts a la rehabilitació protegida d'habitatges per províncies..................................95

Quadre 4.2.3 Ajuts a la rehabilitació protegida d'habitatges segons tipus d’obra. .........................95

Quadre 4.2.4 Sol·licituds de Tests de l'Edifici i Informes d'Idoneïtat per províncies. .....................96

Quadre 4.2.5 Sol·licituds de TEDI segons tipus d’obres a realitzar. .............................................97

Gràfic 4.2.1 Sol·licituds de TEDI segons el tipus d'obra a realitzar. 2005 .....................................97

Quadre 4.2.6 Sol·licituds d’III segons el tipus d'obra a realitzar. ..................................................98

Gràfic 4.2.2 Sol·licituds d’III segons el tipus d'obra a realitzar. 2005............................................98

4.3 Ajuts al pagament del lloguer..............................................................................................99

Quadre 4.3.1 Ajuts al pagament del lloguer, segons tipus de beneficiari. 2005 .......................... 100

Quadre 4.3.2 Ajuts al pagament del lloguer aprovats, per províncies. 2005............................... 100

Quadre 4.3.3 Import de les subvencions concedides, segons tipus de beneficiaris, 2005........... 100

Quadre 4.3.4 Beneficiaris dels ajuts al pagament del lloguer, segons edat i sexe, 2005............. 101

Gràfic 4.3.1 Beneficiaris dels ajuts al pagament del lloguer, segons edat. 2005 ......................... 101

Quadre 4.3.5 Beneficiaris dels ajuts al pagament del lloguer, segons ingressos anuals de

la unitat de convivència. 2005 ................................................................................................ 102

Gràfic 4.3.2 Beneficiaris dels ajuts al pagament del lloguer, segons ingressos anuals de la

unitat de convivència. 2005.................................................................................................... 102

Quadre 4.3.6 Beneficiaris dels ajuts al pagament del lloguer, segons import mensual de la

subvenció 2005 ..................................................................................................................... 103

Gràfic 4.3.3 Beneficiaris dels ajuts al pagament del lloguer, segons import mensual de la

subvenció 2005 ..................................................................................................................... 103

4.4 Gestió territorial dels programes d’habitatge ...................................................................... 104

Mapa 4.4.1 Borses de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social i Borses de Lloguer Jove ...... 105

Quadre 4.4.1 Borses de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social ......................................... 106

Quadre 4.4.2 Borses de Lloguer Jove..................................................................................... 107

Mapa 4.4.2 Oficines d’Habitatge segons àmbit territorial .......................................................... 108

Quadre 4.4.3 Oficines d’Habitatge segons àmbit territorial ...................................................... 109


INFORME SOBRE EL SECTOR DE L’HABITATGE A CATALUNYA, 2005

El present informe recull les dades i els indicadors de què disposa la Direcció General

d’Habitatge sobre l’evolució del sector de l’habitatge a Catalunya en acabar l’any

2005. En l’informe que ara s’ofereix s’aporten dades sobre la construcció

d’habitatges, sobre el mercat hipotecari, i sobre el mercat residencial, que inclouen

l’evolució dels preus de compravenda d’habitatges, tant de nova construcció, com de

segona mà, basats en treballs de camp i del mercat de lloguer en funció de les

fiances dels contractes; i l’opinió dels agents de la propietat immobiliària sobre

l’evolució del mercat.

Pel que fa al seguiment de la política d’habitatge, l’informe recull, juntament amb la

tradicional informació sobre l’evolució i distribució geogràfica de la promoció

d’habitatge protegit i de la rehabilitació protegida d’edificis i habitatges, els primers

resultats dels programes d’ajuts introduïts pel Pla per al Dret a l’Habitatge, aprovat

mitjançant el Decret 454/2004, de 14 de desembre, i que han entrat en funcionament

a partir de la publicació de les corresponents ordres de convocatòria durant el segon

semestre del 2005: ajuts al pagament del lloguer, ajuts a la movilització del parc

d’habitatges buits, i ajuts a la compra de sòl per a la promoció d’habitatge protegits.

L’habitatge i el context econòmic i social de Catalunya

Durant el 2005, l’economia catalana ha crescut un 3,3%, mantenint un any més la

tendència expansiva iniciada el 1998, amb un creixement acumulat des de l’inici del

cicle, d’un 28,6%. Dins d’aquest context expansionista, el sector de la construcció ha

estat un dels motors principals, amb un creixement per al 2005 del 5,4%, que ha

portat a un acumulat per als darrers vuit anys del 53,9%, 1,8 vegades superior al que

ha experimentat el PIB del conjunt de l’economia.

Pel que fa a l’edificació residencial, la variació de l’any en termes de producció ha

estat del 3%, i ha contribuït a un creixement del mateix període 1997-2005 del 75,2%,

2,6 vegades superior al del PIB global. Els indicadors directes observats avalen la

continuïtat d’una indubtable fortalesa per part de l’oferta, per bé que n’hi ha alguns,

com els d’accessibilitat, que insinuen un menor dinamisme de la demanda.


Concretament, crida l’atenció la xifra novament record d’habitatges iniciats, 110.513,

que suposa un increment d’un 14,5% respecte de l’any 2004, molt superior al

creixement del 8,8% assolit aleshores. Un creixement, que com s’observa en l’apartat

de construcció d’aquest informe, ha estat liderat per la forta activitat desenvolupada a

les comarques alienes a les de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, especialment, a les

àrees metropolitanes de Tarragona i Lleida, i, en segon terme, a les àrees turístiques.

També ha crescut de forma notable (+10,3%) el nombre d’habitatges acabats, amb

78.403 unitats. Aquestes xifres suposen un salt de prop de 39.000 habitatges iniciats

anuals i de 31.000 habitats acabats anuals respecte del nivell de 1998.

Indicadors bàsics del sector de l’habitatge a Catalunya. 2005

variació 2003 2004 2005 2005/1998 PIB1 (variació anual) 2,1% 2,7% 3,3% 28,6% PIB2 Construcció (variació anual) 3,5% 3,2% 5,4% 53,9% Edificació residencial3 (variació anual) 5,9% 7,3% 3,0% 75,2%

Habitatges iniciats 4

nombre 88.649 96.481 110.513 +38.737

variació anual 19,0% 8,8% 14,5% 54,0%

Habitatges acabats 5

nombre 68.798 71.101 78.403 +30.954 variació anual 5,0% 3,3% 10,3% 65,2%

Tipus d'interès hipotecaris 6 3,71% 3,36% 3,28% -1,9 Noves hipoteques habitatge 7

nombre 193.121 211.731 226.371 113.278 variació anual 35,2 9,6 6,9 valor (milions euros) 21.510 26.612 32.917 321,90% variació anual (k) 50,6% 20,1% 29,8% 239,10% valor mitjà (euros) 111.381 125.688 145.411 129,42% variació anual (k) 11,4% 9,6% 11,9% 84,39%

Preus habitatge HPO (euros/m2 útil) 8 1.215 1.263 1.446 85,04% habitatge lliure nou (euros/m2 construït) 9 2.500 3.080 3.776 223,86% variació anual (euros corrents) 16,0% 23,2% 20,3% 223,9% variació anual (euros constants) 12,6% 19,6% 17,4% 160,30%

IPC (Espanya. Variació anual) 3,0% 3,0% 3,4% 24,4% 1. Taxes de creixement reals, cicle-tendència del PIB via oferta, IDESCAT. 2. Demanda interanual, % en termes reals, IDESCAT. 3. Taxes de creixement reals, Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya. 4. Visats d'obres dels Col·legis d'Aparelladors de Catalunya. 5. Certificats finals d'obra dels Col·legis d'Aparelladors de Catalunya. 6. Tipus d'interès mitjà per habitatge lliure, del conjunt d'entitats financeres d'Espanya. 7. Estadística d'Hipoteques. INE. 8. Preu mitjà dels Habitatges amb Protecció Oficial de Règim General a la Zona B 9. Preu mitjà dels habitatges lliures a la conurbació de Barcelona, sense Barcelona.

Tal com s’ha vingut comentant reiteradament, una de les peces clau en l’explicació de

l’actual fase expansionista del sector de l’habitatge està essent el comportament del


sector financer i, més concretament, l’activitat de crèdit hipotecari del sector financer.

L’any 2005 s’ha confirmat novament aquest comportament. Si bé la tendència

descendent dels tipus d’interès s’ha aturat i han començat a repuntar a partir de

l’octubre, hem acabat l’any amb un tipus mitjà del 3,28%, lleugerament inferior al

3,36% del 2004; el cert és que aquest nivell resulta encara més atractiu, ja que en

termes reals (és a dir, descomptada la inflació de l’any, que ha estat del 3,7%) es

tradueix en un tipus negatiu de -0,42%, mentre que l’any anterior havia estat positiu,

+0,35%. Un any més, doncs, com a conseqüència d’un nivell ben favorable del cost

dels diner i de les millores constants en les condicions de demanda dels préstecs, el

nombre d’hipoteques contractades sobre habitatges ha crescut un 6,9%, arribant a

una xifra record de 226.371. Aquest augment és encara més important en termes

monetaris ja que l’import total de les hipoteques d’habitatge contractades durant el

2005 ha crescut un 29,8% respecte al 2004, com a conseqüència de la pujada del

valor mitjà de cada una d’elles en un 11,9%, fins arribar a 145.412 euros/habitatge.

La forta dinàmica de préstecs hipotecaris –sinònim de forta demanda d’habitatge- ha

fet que en l’àmbit del mercat residencial, el 2005, el comportament dels preus hagi

estat, un any més, fortament inflacionista. Les dades que la Direcció General

d’Habitatge obté, mitjançant el estudis de mercat que encarrega, reflecteixen

increments de preus molt elevats amb una mitjana del 23,6% per a l’obra nova, d’un

17,8% per als habitatges de segona mà, i un 12% per a les rendes de lloguer

mitjanes.

En determinats àmbits, els increments de preus han arribat a ser, fins i tot, més forts

que els assolits en els anys immediatament anteriors, com és el cas del preu mitjà

d’obra nova als municipis de l’interior de Catalunya, on han crescut un 27,2%, o el

preu mitjà de segona mà exclosa Barcelona que ha crescut un 24%.

No obstant aquestes dades fortament expansives del mercat residencial a Catalunya

durant el 2005, el sondeig de les opinions dels agents de la propietat immobiliària,

que s’utilitza per copsar de forma indirecta l’evolució de la demanda, preveu per als

propers sis mesos un alentiment en el ritme de vendes del mercat residencial i un

descens generalitzat de les vendes a totes les zones, que podria constituir un primer


símptoma d’alentiment de la dinàmica expansionista que ha marcat el mercat

residencial els darrers vuit anys.

Totes les dades econòmiques positives del mercat immobiliari presenten, però, un

perfil menys optimista si se les considera des de la perspectiva social, ja que

perpetuen i incrementen els problemes d’accessibilitat a l’habitatge per a aquelles

persones i llars que no poden fer front als preus, de compra i de lloguer, del mercat.

Així, l’accessibilitat a l’habitatge de nova construcció, un indicador que reflecteix

l’esforç econòmic que les llars han de realitzar per al pagament del seu habitatge, ha

tornat a veure’s incrementada en un any en el que els tipus d’interès han començat a

repuntar als darrers mesos. Així l’esforç que hauria de fer una llar amb ingressos per

sota de 3,5 vegades el SMI per adquirir un habitatge nou de preu mitjà a Catalunya

ha pujat fins al 72,7% dels seus ingressos mensuals.

A manera de resum de les informacions sobre l’evolució del mercat residencial

descrites en aquest informe, es pot afirmar que la dinàmica inflacionista derivada de

la pressió de la demanda que el sector està vivint ha estat el fet que ha condicionat

més el mercat immobiliari residencial de Catalunya durant l’any 2005. I que aquesta

inflació ha estat aquest any més greu que el 2004, tal com es veu reflectit en les

següents informacions:

• El preu mitjà d’un habitatge nou a Catalunya ha crescut un 23,6% el darrer any, un

increment molt important, però inferior al 26% assolit al 2004. Malgrat que aquest

increment dels preus ha estat lleugerament inferior a l’àmbit metropolità de

Barcelona i a la pròpia ciutat de Barcelona.

• El preu mitjà dels habitatges de segona mà als municipis estudiats ha crescut un

17,8%. Encara que en aquest cas l’increment a la ciutat de Barcelona ha estat

lleugerament inferior, un 15%.

• El preu mitjà dels lloguers ha experimentat un creixement del 12%, que ha estat el

comportament menys inflacionista del tres mercats residencials.


Des de l’àmbit de les polítiques públiques, el canvi d’orientació encetat pel Govern de

la Generalitat i impulsat mitjançant les línies mestres del Pla pel Dret a l’Habitatge

2004-2007, malgrat les dificultats derivades de modificar el sistemes administratius, i

la lentitud en la plasmació de resultats en el sector de la construcció que té uns

terminis llargs per al desenvolupament de noves promocions, s’han començat a

obtenir resultats en nous àmbits com els ajuts als pagaments del lloguer, els ajuts a la

compra de sòl per a habitatge protegit, els ajuts per la mobilització del parc buit

d’habitatge, així com també, en un nombre creixent de convenis amb múltiples

ajuntaments per a la propera promoció d’habitatge protegit de tots el règims, tant de

venda com de lloguer.


1. Construcció d’habitatges

1. 1. Evolució general

El nombre d’habitatges iniciats a Catalunya ha continuat creixent, superant totes les

previsions. Els 110.513 habitatges que s’han iniciat durant el 2005 tornen a constituir

un nou rècord d’habitatges iniciats a Catalunya, i dupliquen àmpliament la mitjana

anual de 45.000 unitats que es produïen en els anys anteriors a 1997. L’increment

interanual del 14,5%, suposa un creixement molt superior al ja important assolit l’any

passat, que va ser del 8,8%.

En una perspectiva d’evolució trimestral, la tendència creixent es ratifica, ja que ha

estat en el quart trimestre quan s’ha visat el major nombre d’habitatges, amb 30.143,

cosa que constitueix la xifra trimestral més alta dels últims vint anys.

Pel que fa als habitatges acabats, durant el 2005 s’ha assolit la xifra absoluta de

78.403 unitats, un 10,3% més respecte de l’any anterior, el que també constitueix un

nou record, i suposa tornar als increments de dues xifres aconseguits en l’inici de la

dècada.

1. 2. Distribució territorial

A diferència de l’any anterior, durant el qual el ritme de creixement dels inicis de nous

habitatges fou molt divers segons les zones, durant el 2005 el creixement de la

construcció s’ha produït de forma homogènia en tot el territori, i només trobem

diferències de grau d’intensitat.

• La demarcació de Barcelona és la que ha enregistrat el creixement de construcció

més moderat, d’un 8,1%, amb un alentiment respecte del creixement de l’any

2004 (14,7%).

• Girona ha crescut més intensament, amb un 12,3%, i significativament amb més

força que el 2004 (5,4%), per bé que s’ha mantingut per sota de la mitjana de

Catalunya.


• Lleida també ha experimentat un creixement intens, del 26,4%, però, en aquest

cas, això significa una lleugera desacceleració respecte al 35,3% aconseguit l’any

2004.

• I finalment, Tarragona ha experimentat el major creixement, un 27,8%, cosa que li

ha permès recuperar el descens del 8,7% de l’any 2004.

L’anàlisi de la distribució de la construcció per àmbits territorials, és a dir, per grups

de comarques homogènies segons la seva ubicació o el destí majoritari dels seus

habitatges, posa de relleu com el fort augment de l’activitat en el sector de la

construcció residencial s’ha basat, en bona mesura, en el dinamisme de les

comarques de l’interior de Catalunya i de les zones turístiques. En aquest sentit

podem destacar els comportaments següents:

• El creixement més fort de l’any, del 31,6%, s’ha tornat a enregistrar a les

comarques de l’interior, on s’han iniciat 18.691 habitatges, intensificant-se la

tendència expansiva iniciada l’any 2003.

• Les comarques turístiques han recuperat el seu creixement positiu, +20,4%, amb

31.753 habitatges, després del relatiu retrocés de 2004, -2,1%.

• En canvi, les àrees urbanes només han crescut un 7,4%, increment important,

però, no obstant, menor al de l’any anterior, i que segueix fent perdre pes relatiu a

la construcció d’aquestes àrees dintre del conjunt de Catalunya. Dins aquest bloc,

encara menys important ha estat el creixement a les comarques de l’Àmbit

Metropolità de Barcelona, que han crescut només un 5,5%, molt per sota de l’any

2004.

D’aquesta forma, les àrees urbanes han passat de representar més del 70% de la

producció total a mitjans dels anys 90, a menys del 55% el 2005, mentre que les

zones turístiques han crescut des del 15%, a gairebé el 30% en el mateix període.

L’estudi de la relació de la producció d’habitatges amb el nombre d’habitants de cada

zona ens facilita un nivell d’anàlisi més qualitatiu del comportament del sector. En

aquest sentit, durant els darrers dotze mesos, la intensitat mitjana de la construcció a

Catalunya ha estat de 15,8 habitatges iniciats per cada 1.000 habitants, la ràtio més

elevada dels darrers vint anys. Aquesta elevada intensitat relativa global desdibuixa la


realitat pel que fa a la cobertura de necessitats d’habitatge de la població i així, per

exemple, una comarca com el Baix Llobregat que ha acabat l’any amb una intensitat

de 7,1 habitatges iniciats per 1.000 habitants, més que suficient per assegurar les

necessitats de creixement demogràfic, se situa, no obstant això, entre les comarques

menys dinàmiques de Catalunya.

L’aproximació en termes d’intensitat relativa de construcció, confirma el desplaçament

de la promoció residencial des d’algunes comarques i alguns municipis de l’Àmbit

Metropolità de Barcelona cap a les àrees turístiques i cap a les àrees urbanes de

Tarragona, Lleida i Girona:

• Les comarques que han assolit les taxes més altes (superiors als 25

habitatges/1.000 habitants) han estat: la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alta

Ribagorça, la Cerdanya, el Baix Penedès, el Montsià, el Baix Camp, el Baix

Empordà, la Selva, l’Alt Empordà, i el Baix Ebre. Un conjunt que inclou comarques

turístiques de muntanya i de platja.

• Malgrat no haver arribat als nivells de les comarques anteriors, també es

ressenyable els nivells de promoció per mil habitants del Tarragonès (23,8), el

Gironès (23,3) i el Segrià (21,6) que reflecteix el fort creixement que protagonitzen

les àrees metropolitanes de les capitals provincials.

• Es mantenen també nivells alts d’intensitat a la majoria de comarques de l’àmbit

metropolità de Barcelona: el Garraf, amb 17,8 habitatges per 1.000 habitants; el

Vallès Occidental, 16,8; el Vallès Oriental, amb 16; el Maresme, 13,6; i el Baix

Llobregat, malgrat la ja comentada ràtio més moderada de 7,1.

Per altra banda, com és habitual, les comarques amb els índexs de construcció més

baixos (menys de 10 habitatges/1.000 habitants) han estat les de l’interior de

Tarragona, com la Terra Alta, les Garrigues, el Priorat, la Conca de Barberà i la

Ribera d’Ebre. I també, el Barcelonès, amb 3,8 habitatges per 1.000 habitants

s’arrenglera de forma estructural entre les zones amb menor intensitat de nova

construcció d’habitatges.

A una escala local, es constata que, un any més, ha tornat a créixer el nombre de

municipis amb taxes altes d’intensitat en la promoció residencial (més de 25


habitatges construïts per cada 1.000 habitants i més de 100 habitatges iniciats) fins a

arribar a la xifra de 136, i una aportació de gairebé el 24% del total d’inicis d’obres

enregistrades a Catalunya, cosa que constitueix una mostra clara del creixement en

la promoció residencial sense precedents a Catalunya. Entre aquests municipis, 22

han assolit índexs superiors als 100 habitatges iniciats/1.000 habitants, la majoria

localitzats en el litoral de Tarragona com Sant Jaume d’Enveja, Roda de Barà,

Riudecanyes o municipis propers al litoral com Mont-roig del Camp o Vinyols i els

Arcs; en àrees turístiques dels Pirineus com la Vall de Boí o Guardiola de Berguedà; i,

sobre tot, municipis dels entorns urbans de Lleida (Alcoletge, Alcarràs) i de

Tarragona, on destaca la Pobla de Mafumet que assoleix el record de 387

habitatges/1.000 habitants, però també el Morell o Altafulla.

D’altra banda, també cal destacar la presència de 81 municipis que han tingut índexs

de construcció elevats, sense arribar als fins aquí comentats, però per sobre dels 25

habitatges per 1.000 habitants. Aquest grup, que aporta el 30% dels habitatges

iniciats totals, resulta especialment rellevant pel fet d’incloure, igual que en l’anterior

molts municipis costaners, però també la major part de les capitals de comarca, com

ara Vielha e Mijaran, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Figueres, Vic, Balaguer,

Valls, Terrassa o Igualada; i municipis vertebradors d’entorns metropolitans i de

sistemes urbans intermedis, com ara Sant Cugat del Vallés, Blanes, Palamós o Sant

Sadurní d’Anoia, entre d’altres.

Entre els municipis amb fort creixement residencial, cal distingir els localitzats en

entorns urbans, dels de les zones turístiques on aquestes intensitats d’edificació

poden suposar un futur risc de sobreoferta de residències secundàries.

En l’altra banda de l’escena, 20 municipis de l’entorn metropolità de Barcelona amb

més de 20.000 habitants han presentat els índexs de construcció més baixos de

Catalunya, per sota de 6 habitatges iniciats/1.000 habitants, cosa que reflecteix la

saturació residencial d’aquesta àrea que acull la major demanda d’habitatge principal.

La situació d’escassetat relativa és consolidada als divuit municipis de l’àrea que

acumulen un índex de construcció inferior a 6 habitatges per 1.000 habitants, com a

mitjana ponderada, des de l’any 2001: Badia del Vallès, Esplugues de Llobregat, Sant


Feliu de Llobregat, Premià de Mar, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona,

l’Hospitalet de Llobregat, Vilassar de Mar, el Prat de Llobregat, Montmeló, Martorell,

Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Gavà, Badalona, la

Llagosta i Premià de Dalt.


2. Finançament de l’habitatge

L’evolució del preu del diner ha tingut un punt d’inflexió durant l’any 2005. Els tipus

d’interès que es venien reduint any rera any des de 1991, i de manera continuada des

del 2001, han protagonitzat una lleugera pujada. El tipus de referència més empleat,

l’euribor, ha tancat l’any al 2,334%, el que ha significat una alça del 0,06 punts

respecte a l’any anterior. No obstant, aquesta alça encara no es veu reflectida en el

tipus mitjà de les hipoteques constituïdes per compra d’habitatge al total de les

entitats bancàries durant el conjunt del 2005; però els usuaris que han contractat la

seva hipoteca a partir del mes d’octubre ja han trobat uns preus més cars per als

seus préstecs. I, a més, totes les previsions indiquen que els tipus d’interès pujaran

durant el 2006, cosa que afectarà directament a la capacitat d’endeutament de les

llars i les seves possibilitats per accedir a un habitatge en el mercat lliure.

Per altra banda, les dades de constitució de noves hipoteques 1 constitueixen un fiable

indicador indirecte de l’evolució del sector immobiliari des del moment que la compra

de la majoria dels habitatges requereixen de la contractació d’un crèdit. I l’evolució de

la quantia mitjana de les hipoteques ens facilita informació sobre l’evolució de

l’endeutament de les llars i sobre l’esforç familiar per a la compra d’habitatge.

En aquest sentit, durant el 2005 s’han constituït 226.371 hipoteques d’habitatge per

un import total de 32.916,97 milions d’euros, i el valor mitjà de les hipoteques s’ha

elevat fins 145.412 euros de mitjana. Aquestes dades han significat un increment del

6,9% en el nombre de hipoteques constituïdes per habitatge respecte a l’any anterior;

evolució que ratifica la continuïtat de la dinàmica expansiva i la fortalesa de la

demanda existent d’habitatge malgrat les fortes i continues pujades en els preus del

mercat. No obstant, el creixement del mercat hipotecari aquest any ha estat molt més

modest que durant el 2004, en el que l’increment va estar d’un 30,6%. Segons això,

l’any 2004 hauria estat el punt d’inflexió a partir del qual s’iniciaria una etapa

d’evolució positiva, però més moderada probablement vinculada a un cert repunt dels

tipus d’interès.

1 Estadística d’hipoteques de l’INE


El creixement de l’import total dels préstecs finançats ha estat d’un 29,8% en euros

constants, i l’import mitjà per hipoteca s’ha elevat un 11,9% també en euros constants

respecte al mateix període del 2004. Unes dades que indiquen que l’endeutament

mitjà dels nous compradors d’habitatge ha crescut de manera més important que el

nombre d’hipoteques, perquè els que continuen accedint al mercat lliure d’habitatge

han de fer front a un endeutament superior per assumir els increments de preus.

Tanmateix, a escala provincial, s’observa un comportament fortament heterogeni. És

remarcable el fort increment en el nombre de noves hipoteques constituïdes a Lleida,

+31%, cosa que situa l’any 2005 com el de major increment de tot el darrer cicle en

aquest territori, mentre que la resta de les províncies han enregistrat creixements molt

més suaus, sobre tot, Barcelona, on l’augment ha estat de tan sols un +4,6%.


3. Mercat immobiliari residencial

La Direcció General d’Habitatge estudia l’evolució del comportament del mercat

immobiliari residencial a través d’estudis de camp directes o estudis d’opinió que, al

llarg dels anys han anat incorporant cada cop més detall territorial, i permeten oferir

sèries històriques del màxim interès.

Els estudis analitzen els mercats de compra-venda d’habitatges d’obra nova, dels

quaranta-quatre principals municipis de Catalunya, incloent la ciutat de Barcelona, per

districtes; també el mercat de compra-venda d’habitatges usats, o de segona mà, que

cobreix un nombre més reduït, d’onze municipis, però que es completa amb el

sondeig de l’opinió dels agents de la propietat immobiliària; i, finalment, el mercat de

lloguer d’habitatges, mitjançant la informació continguda en les fiances de lloguer de

tots els municipis, que són dipositades a l’Institut Català del Sòl.

Els tres mercats presenten dinàmiques pròpies que requereixen una anàlisi

diferenciada, però tots tres es troben fortament vinculats en la mesura que donen

resposta a unes demandes molt homogènies d’habitatge i fortament relacionades

entre sí.

3.1. Mercat de l’habitatge d’obra nova

Un any més, durant el 2005, el mercat de l’habitatge d’obra nova a Catalunya ha

mantingut els ritmes importants de creixement dels darrers anys. El nombre

d’habitatges que es trobaven en oferta en el moment de realitzar els treballs de camp2

s’havia reduït en un 9,4%, respecte a l’oferta contrastada en l’estudi del 2004. Només

18.977 habitatges en oferta, malgrat el fort augment, abans comentat, d’habitatges

iniciats durant aquest any. Aquesta important reducció dels habitatges en oferta,

superior a la registrada l’any anterior, que va ser del -4%, mostra el bon ritme

d’absorció del producte per part del mercat i la fortalesa de la demanda actual

2 Estudi de mercat sobre l’oferta d’habitatge d’obra nova a Catalunya, 2005, realitzat per l’empresa Tecnigrama a 44 municipis de Catalunya.


d’habitatges d’obra nova, malgrat els forts increments de preus que encara registra el

mercat.

També mostra la fortalesa del mercat l’elevat ritme mitjà de vendes mensual, que a

Catalunya se situa en el 7% de vendes mensuals d’una promoció mitjana i que situen

el termini mitjà de comercialització d’una promoció mitjana en 14 mesos, quan el 2004

eren necessaris 15 mesos i 19 mesos l’any 2002.

Pel que fa als preus dels habitatges nous, s’han incrementat un 23,6% de mitjana de

Catalunya, una variació encara superior a la forta pujada del 19,5% registrada al

2004. Aquests increments en els preus han situat el preu mitjà de venda d’un

habitatge nou a Catalunya en 3.280 euros per metre quadrat construït; amb una

superfície mitjana de 105 m2 construïts, el preu mitjà d’un habitatge nou a Catalunya

ha arribat així fins als 314.502 euros.

L’augment dels preus ha estat generalitzat en tot el territori català, però més intens a

les àrees on els preus eren menys elevats, i lleugerament menor en els municipis de

l’Àmbit Metropolità de Barcelona, on els preus ja més alts han fet que la pujada hagi

estat similar a la produïda el 2004.

Dins de l’Àmbit Metropolità de Barcelona es poden distingir els comportaments

següents:

• Amb un augment novament molt fort, del 21,2% - molt semblant al 20,6% de l’any

2004 – s’ha d’assenyalar que la ciutat de Barcelona s’ha situat per sota de

l’augment mitjà de Catalunya, però d’aquesta manera, el preu mitjà del metre

quadrat construït de la ciutat s’ha situat en 5.082 euros/m2, i ha elevat el preu d’un

habitatge de superfície mitjana (100 m2 construïts), fins a 508.200 euros.

• Els municipis de l’Àmbit Metropolità de Barcelona han experimentat unes

variacions molt diverses, des de les més fortes de El Masnou (+33,9%) o Sant

Joan Despí (+31,6%), fins a caigudes com les de Cerdanyola del Vallès (-14,1%)

o Sant Just Desvern (-17,6%). Al marge però d’aquestes situacions extremes,

probablement conjunturals i degudes a l’escassa oferta, els preus de la majoria de

municipis d’aquest àmbit han tingut un comportament semblant al de Barcelona,


que ha conduït a un creixement mitjà de 20,3%. El preu mitjà, amb aquest

augment, s’ha situat en 3.705 (115 m2) ha arribat als 426.075 euros.

El conjunt dels municipis estudiats fora de l’Àmbit Metropolità de Barcelona és el que

ha protagonitzat l’increment mitjà dels preus dels habitatges d’obra nova més elevat,

amb un 27,2%. Amb aquest augment el preu mitjà ha arribat fins a 2.698 euros/m2

construït i el preu d’un habitatge mitjà (103 m2) ha assolit la xifra de 277.894 euros.

A nivell municipal, els mercat residencials locals presenten dinàmiques fortament

diferenciades que es poden explicar per variacions significatives en l’oferta, no només

de caire quantitatiu, sinó especialment qualitatiu, ja que en situacions d’escassa

oferta com l’actual, la variació en la tipologia, programa constructiu i qualitat d’una

promoció pot variar significativament els preus. En aquest sentit, un conjunt de

municipis aliens a l’entorn metropolità han viscut creixements molt accentuats, com la

ciutat de Tarragona, 30,5%, de Girona, 31,%, de Tortosa, 38,3%, o de Manresa,

29,9%; malgrat que com s’ha dit també han estat molt forts els increments de preus

en alguns municipis de la conurbació de Barcelona.

En el pol oposat, en una sèrie de municipis, majoritàriament de l’àmbit metropolità de

Barcelona, els preus han experimentat uns creixement més moderats, com a

Martorell 2,3%, Ripollet, 4,5%, Santa Coloma de Gramenet, 5,5%, Sitges 7,7%,

Vilafranca del Penedès, 9,9%, Rubí, 11,2%, El Prat de Llobregat, 12,3%, L’Hospitalet

de Llobregat 13,8%, Granollers, 14%, Sant Feliu de Llobregat, 16,5% o Vilanova i la

Geltrú 16,5%. Però també cal localitzar un creixement més moderat dels preus en

algunes ciutats de l’interior, entre les que destaquen Lleida, amb 13,2%, i Tàrrega,

amb 2,6%.

És interessant assenyalar, com un any més la superfície mitjana construïda s’ha

reduït tant a la ciutat de Barcelona, 7 metres passant del 107 m2 del 2004 als 100 m2

d’enguany, com a la resta dels municipis estudiats, 4 metres, passant de 110 m2 fins

a situar-se en 106 metres quadrats, cosa que mostra com l’oferta busca vies per

adaptar-se a les capacitats de compra de la demanda, cada cop més minvades com a

resultat de la continuada alça dels preus.


3.2. Mercat de l’habitatge de segona mà

Segons l’estudi del mercat d’habitatge de segona mà que es fa a partir de l’anàlisi de

l’oferta existent a deu municipis significatius de Catalunya i a la ciutat de Barcelona3,

l’any 2005, el preu mitjà de venda dels habitatges de segona mà del conjunt de

municipis estudiats ha arribat a 3.080 euros, el que ha significat un increment del

17,8%.

Dins d’aquest comportament mitjà global cal distingir però, la dinàmica del mercat de

segona mà a la ciutat de Barcelona de la resta dels municipis estudiats. A Barcelona

ciutat, el preu mitjà de venda de segona mà s’ha situat en els 3.574,3 euros per metre

quadrat construït, el que significa un increment de preus del 15%, per segon any

consecutiu inferior al de l’any anterior (19,3%, el 2004 i 21,1%, el 2003). Per contra, a

la resta dels municipis estudiats l’increment ha estat, sensiblement superior, del 24%,

quan al 2004 i 2003, havien estat de 22,6% i 11,1% respectivament, el que denota

que fora de Barcelona encara ha hagut suficient recorregut per l’alça dels preus. El

preu mitjà a aquests municipis ha arribat als 2.577 euros per metre quadrat construït.

I els municipis que han experimentat increments més importants han estat Girona,

amb un creixement del 34,5%, Tarragona i Terrassa, amb un 31%, i Ripollet, amb un

29%.

L’estudi constata que els preus dels habitatges de segona mà són sensiblement

inferiors als del mercat d’obra nova, analitzats anteriorment: un 29,7% en el cas de

Barcelona, i un 14,7% als altres deu municipis de Catalunya dels que es disposa de

dades.

3.3 Enquesta d’opinió sobre el mercat immobiliari de Catalunya.

D’acord amb els resultats extrets de les enquestes realitzades el 2005 entre els

agents de la propietat immobiliària4, durant el segon semestre s’hauria invertit la

3 Estudi de mercat sobre l’oferta i el preu de l’habitatge de segona mà a Catalunya, 2005, realitzat per l’empresa Tecnigrama. 4 La Direcció General d’Habitatge complementa l’anàlisi sobre el mercat de l’habitatge amb l’enquesta d’opinió que, des de l’any 1991, realitza semestralment als Agents de la Propietat Immobiliària per tal d’obtenir una aproximació qualitativa de la dinàmica del mercat, segons les diferents zones geogràfiques, i segons les diverses tipologies de l’habitatge.


dinàmica expansiva que havia ocupat al mercat de segona mà durant els tres

semestres anteriors, iniciant-se un període regressiu caracteritzat per un descens en

el volum d’operacions de venda realitzades, especialment en els municipis de l’entorn

metropolità de Barcelona. Aquest canvi de dinàmica s’hauria basat especialment en

una reducció generalitzada de les operacions de venda a totes les àrees territorials.

Segons opinió dels agents enquestats, el mercat d’habitatges de segona mà ha

mostrat una disminució del ritme d’operacions a tots els trams de preus estudiats a

excepció dels habitatges am b preus superiors als 270.000 euros. Aquesta

desacceleració s’ha concentrat en els habitatges més econòmics de 150.000 euros,

especialment, en el cas de la ciutat de Barcelona.

Per tipologies, els pisos (el segment més important del mercat) ha presentat també

una disminució en el nombre d’operacions realitzades respecte al període anterior,

com també els habitatges unifamiliars i aïllats, i només la tipologia “apartament/estudi”

ha presentat una dinàmica positiva.

Finalment, segons superfície de l’habitatge, només els habitatges de fins a 70 m2 han

mantingut una dinàmica positiva en les vendes, mentre que els habitatges de

superfícies majors també han vist com minvaven les seves vendes.

En general, les previsions que, per als propers sis mesos, fan els agents de la

propietat immobiliària apunten a un alentiment en el ritme de vendes del mercat

residencial, i vaticinen un descens generalitzat de les vendes a totes les zones. I, pel

que fa al comportament futur dels preus, la gran majoria d’enquestats opina que

seguiran creixent (74,2% de les respostes), tot i que creix el percentatge d’enquestats

que opinen que els preus s’estabilitzaran durant els propers mesos, des del 13,3% de

les respostes de l’any 2004, fins al 25% de la darrera enquesta.

La visió negativa de la dinàmica del mercat residencial que s’extreu de les opinions

dels agents recollida en aquesta darrera enquesta contrasta amb la reducció en el

temps necessari per a vendre una promoció d’obra nova que reflecteixen les

informacions directes dels treballs de camp. Però podria constituir el primer indici o


senyal de canvi de tendència en el mercat residencial, ja que el mercat de segona mà

es més sensible i normalment avança aquests canvis.

3.4. Mercat de lloguer

Segons les fiances de contractes de lloguer dipositades a l’Institut Català del Sòl, a

Catalunya, l’any 2005, es van signar 52.941 nous contractes de lloguer, dels quals

23.982 corresponen a la ciutat de Barcelona, i 28.959 a la resta de municipis.

La xifra global suposa un increment del 11,3% respecte de l’any 2004, però amaga

variacions no homogènies en el territori: a Barcelona la contractació ha crescut de

forma moderada, amb només un 6% més de contractes nous signats; a l’àmbit

metropolità de Barcelona el creixement ha estat del 13,5%; i han estat els municipis

mes allunyats de la ciutat de Barcelona els que han constituït el mercat més

expansionista, amb un increment del 20,9%.

Aquesta dinàmica territorial diferenciada es repeteix des de l’any 2002, i està fent que

el pes de la ciutat de Barcelona -el mercat clarament més important de Catalunya pel

que fa al nombre de contractes- s’hagi decrementat des del 52,9% l’any 2001, fins a

un 45,3% actual. La forta pressió de la demanda, unida a limitacions en el possible

creixement de l’oferta de la ciutat de Barcelona podrien ser raons explicatives

d’aquesta multiplicació del nombre de contractes de lloguer a la resta de municipis.

En referència als preus, el lloguer mensual contractual a Catalunya s’ha situat en

681,6 €, amb un increment anual del 12%, superior encara als dels darrers anys

(9,9% el 2004). Segons àrees territorials, els municipis de fora de l’àmbit metropolità

de Barcelona han estat els que han viscut els increments de preus més accentuats,

un 15,6%, el municipis de l’àmbit metropolità de Barcelona han estat menys

inflaccionistes amb un 14,3%, i ha estat a la ciutat de Barcelona on la pujada dels

preus ha estat més moderada, amb un 11,4%. D’aquesta manera, els preus han

augmentat fins a 466,8, 714,5, i 779,2 euros/mes respectivament.


3.5. L’accessibilitat econòmica a l’habitatge 5

La variació dels preus en el mercat de l’habitatge i les condicions dels mercats

financers tenen un impacte directe sobre la capacitat econòmica de les llars per

accedir a un habitatge. Una forma d’estimar aquesta capacitat ve donada pel que

s’anomena indicador d’accessibilitat econòmica a l’habitatge.

L’accessibilitat econòmica, és a dir, l’esforç en termes de percentatge dels ingressos

que ha de realitzar una família per pagar la quota mensual d’un préstec hipotecari, ha

tornat a empitjorar durant l’any 2005. En un any en que els tipus d’interès no s’han

reduït, malgrat l’allargament en els terminis d’amortització, el fort increment dels preus

s’ha traduït linealment en un increment de l’esforç econòmic per accedir a un

habitatge.

En concret, a la ciutat de Barcelona, l’esforç econòmic per accedir a un habitatge nou

de preu mitjà que ha de realitzar una llar amb renda disponible mitjana, hauria superat

el 71% dels seus ingressos. A l’àmbit metropolità de Barcelona, l’accessibilitat

econòmica per al mateix tipus de llar ha assolit el 51,8%, i a la resta del Catalunya

s’ha situat en el 37,6%. Es tracta, en tots els casos, de percentatges superiors, fins i

tot, als existents al 1994 quan els tipus d’interès mitjans se situaven per sobre del

10,2%.

Aquest esforç mitjà s’agreuja, com es lògic, en el cas de les llars amb ingressos per

sota de la renda mitjana disponible. Així, l’any 2005, les llars amb ingressos iguals a

3,5 vegades el salari mínim interprofessional haurien hagut de destinar el 99,7% dels

seus ingressos, si haguessin volgut comprar un habitatge nou a Barcelona; el 72,7%

en l’entorn metropolità de Barcelona; i el 52,7% a la resta de Catalunya. I en el cas de

les llars amb ingressos iguals a 2,5 vegades el salari mínim interprofessional, el nivell

d’esforç necessari per accedir a un habitatge hauria arribat al 139,5% dels ingressos,

en la ciutat de Barcelona, al 101,7%, a l’entorn metropolità, i al 73,8% a la resta de

Catalunya.

5 El càlcul de l’accessibilitat es realitza a partir de las dades de la DGH sobre els preus mitjans d’habitatge de cada zona, el cost salarial anual mitjà de l’Enquesta Trimestral del Cost Laboral de l’INE, els tipus d’interès mitjans anuals per al conjunt d’entitats de crèdit i una llargada del termini d’amortització dels préstecs estimada.


4. Política de l’habitatge

4.1 Habitatge amb protecció oficial i ajuts a l’adquisició de sòl 4.1.1 Promoció d’habitatge amb protecció oficial

La promoció d’habitatge protegit es troba encara a Catalunya en una de les èpoques

històriques de menor pes absolut i relatiu: la mitjana anual del període 1997-2005 ha

estat de 6.600 habitatges iniciats, mentre que a mitjans dels anys 90 havia arribat als

20.000. Els punts més baixos del cicle es van assolir els anys 1998, 2000 i 2003, amb

menys de 5.000 unitats iniciades.

Dins d’aquesta tònica, l’any 2005, ha suposat una lleugera recuperació, amb 6.932

nous habitatges amb protecció oficial iniciats (qualificacions provisionals), cosa que

suposa un increment del 8,3%, respecte de la xifra del 2004. Especialment significatiu

resulta destacar que d’aquesta xifra, 3.431 habitatges han estat de lloguer, amb un

augment del 58% respecte de l’any anterior. El pes relatiu que les xifres d’habitatges

protegits iniciats suposen respecte del total d’habitatges iniciats de Catalunya ha anat

descendint en el període esmentat, en la mesura que els increments de producció

s’han anat produint, gairebé exclusivament, en l’àmbit de l’habitatge lliure: el 6,3% de

l’any 2005, per bé que superior al 5,7% del 2003, torna a suposar una de les quotes

de mercat més baixes de la protecció oficial.

La xifra d’habitatges acabats amb protecció oficial (qualificacions definitives), també

és modesta, amb 5.039 unitats, com a conseqüència lògica del llarg període

d’escassos inicis d’obres.

És important assenyalar les grans diferències territorials que en aquests moments

està tenint la protecció oficial, ja que front a comarques en les que no s’inicia cap

habitatge d’aquests tipus, n’hi ha d’altres que enregistren una producció força

significativa, tant en termes absoluts com en relació a la producció total. Així es

constata que a l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i la

Val d’Aran, l’any 2005, no s’ha iniciat cap habitatge protegit; i, en canvi, al Barcelonès

i el Vallès Occidental, s’ha concentrat gairebé el 50% del total de Catalunya, amb


3.386 habitatges, cosa que suposa, en la primera de les dues comarques, una quota

de mercat del 30%, i en la segona, de prop del 19%.

Aquesta diferenciació territorial no és gratuïta i s’explica en gran mesura per l’actuació

dels operadors públics i sense ànim de lucre en els municipis de l’àmbit metropolità

de Barcelona. De fet, només en 102 municipis de Catalunya s’han iniciat obres de

protecció oficial, l’any 2005, i només en 78 municipis, se n’han iniciat més de 10. La

ciutat de Barcelona i els municipis del seu entorn més immediat són els que han

iniciat quantitats significatives, per sobre dels 100 habitatges, i cal destacar Barcelona

que, amb 1.519 qualificacions, és un dels municipis amb la quota de mercat

d’habitatge protegit més alta, amb un 22%. També s’han de destacar els municipis de

Girona, Lleida, Vic, Figueres i Amposta, entre els que han aconseguit xifres més

elevades de promoció protegida.

Com s’ha comentat, el 67% dels inicis d’obres protegides de l’any 2005 ha estat en

mans de promotors sense ànim de lucre, amb 4.629 habitatges, i d’aquests, 2.172 (el

31,3%) ha correspost a ajuntaments -amb un augment del 21’5%-, i 1.560 (el 22,5%)

a l’Institut Català del Sòl –amb un augment del 4%. Contra el que havia estat habitual,

i contra el què es podria pensar de les possibilitats de promoure habitatge protegit en

algunes zones del territori català amb preus del sòl lliure capaç d’admetre preus

limitats, el cert és que l’any 2005 ha estat el primer en demostrar com en el futur,

l’habitatge protegit haurà de provenir de l’esforç de les administracions públiques i de

l’activitat urbanística pública i privada, obligada a fer reserves per a habitatge protegit

que permetin tenir sòl a preus de repercussió encaixables en els mòduls de protecció.

En efecte, l’any 2005, la producció privada d’habitatge amb protecció oficial s’ha vist

fortament condicionada per elements de caràcter estructural i conjuntural: des de la

perspectiva estructural, s’ha de tenir present que la forta dinàmica expansiva del

mercat residencial, caracteritzada, una any més, pel creixement del nombre

d’habitatges construïts i l’increment dels preus, ha mantingut als promotors privats

allunyats de la promoció d’habitatge de protecció oficial, amb uns preus màxims de

venda de l’habitatge protegit cada cop més allunyats del mercat lliure. En aquest

sentit cal fer notar com d’una gran responsabilitat la manca de sensibilitat mostrada

pel Ministerio de la Vivienda en no acceptar la proposta plantejada reiteradament per


part del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d’ampliar el nombre de municipis

que integren les zones de preus màxims d’habitatge protegit més elevats. Moltes

promocions que estan a l’espera d’aquest reajust de zones, no s’han tirat endavant

durant el 2005, i és d’esperar que el desbloqueig d’aquest tema permeti el seu inici

d’obres en el 2006. D’altra banda, des de la perspectiva conjuntural, el 2005 ha estat

un curs de canvis normatius importants, el juliol es va aprovar el Plan Estatal 2005-

2008 para favorecer el acceso a los ciudadanos a la vivienda (RD 801/2005), que va

provocar l’actualització del Decret regulador del Pla pel Dret a l’Habitatge 2004-2007

(D.244/2005), que han incorporat revisions a l’alça dels ajuts a la promoció

d’habitatges protegits en totes les seves tipologies. Aquesta circumstància ha

provocat que els promotors, tant públics com privats, posterguessin l’inici d’un gran

nombre d’operacions amb l’objectiu de beneficiar-se dels nous ajuts.

Compliment del Pacte del Tinell en matèria de promoció d’habitatge protegit

Durant els anys 2004 i 2005 s’han iniciat 13.322 nous habitatges de protecció oficial,

dels quals un 39% han estat lloguer. Amb aquestes qualificacions, es comptaran com

a habitatges iniciats amb protecció oficial des de l’inici del nou govern el 89% dels

15.000 que era l’objectiu marcat per als dos primers anys.

Dels 13.322 habitatges iniciats, 3.061 corresponen a promoció directa de l’INCASÒL

(amb anterioritat a l’any 2004 la seva producció era de 800 habitatges/any, cosa que

significa que s’ha doblat la producció d’habitatges directa de la Generalitat). A més

d’aquests habitatges, l’INCASÒL en té 7.451 en fase de projecte, gràcies a la

signatura de 107 convenis amb sengles ajuntaments, emparats en Plans Locals

d’Habitatge (4.849 habitatges), i sobre sòl propi de l’Institut. És a dir que el

compromís de l’INCASÒL de fer 11.000 habitatges en quatre anys és, amb 10.512

habitatges, a punt d’acomplir-se en els primers dos anys de legislatura (95%).

L’INCASÒL, a més, en el primer protocol signat a mitjans de l’any 2004 va establir la

cessió de sòl propi a cooperatives i fundacions per a 4.600 habitatges, durant la

legislatura.

Només el recompte d’aquests habitatges que, lògicament, no inclou els que els

promotors privats iniciaran a partir de l’any 2006 sobre sòls de reserva urbanística o


del mercat lliure, permet assegurar ja, a finals del 2005, una xifra de 28.373

habitatges, equivalent al 68% del compromís assumit pel Govern en el Pacte del

Tinell.

Compliment del Pacte del Tinell

en matèria d’Habitatge

Compromís Tinell

Habitatges

Habitatges Compliment

a) Habitatges iniciats 2004-2005 13.322 15.000 89%

a.1) dels quals, de l'INCASÒL 3.061

a.2) dels quals, d'ajuntaments 3.953

a.3) dels quals, de cooperatives i fundacions 2.162

a.4) dels quals, de promotors privats 4.146

b) Habitatges de l’INCASÒL pendents d'iniciar obres

7.451

Habitatges acumulats INCASÒL (a.1 + b) 10.512 11.000 95%

c) Habitatges de cooperatives i fundacions en sòl de l’INCASÒL, pendents d'iniciar obres

4.600

d) Habitatges en sòl protegit preparat per l’INCASÒL* a iniciar el 2007 3.000

e) Habitatges pendents 16.000

Total (a+b+c+d+e) 28.373 42.000 68%

* del Programa de 45.000 habitatges amb protecció oficial anunciat per al període 2005-2010.

4.1.2 Promoció de sòl per a habitatge protegit

En el context de dinàmica del mercat lliure fortament expansionista com el que s’ha

descrit, per enfrontar la complicada situació que suposa recuperar uns volums

d’oferta assequible, gairebé forçosament protegida, suficients per atendre les

necessitats de la població amb ingressos mitjans i baixos, el Govern de la Generalitat

ha desenvolupat una tasca de mobilització de sòl públic. L’any 2005 s’han signat 64

convenis entre la Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i

Habitatge i municipis per a la promoció d’habitatges protegit, amb 3.010 d’habitatges

compromesos per construir per part de l’Institut Català del Sòl.


Com a conseqüència d’aquesta activitat, a finals de l’any 2005, l’Institut Català del Sòl

té en construcció 2.105 habitatges i en té 7.469 pendents d’inici d’obres, cosa que

dona un total d’habitatges potencials a acabar de 9.574.

D’altra banda, des de la Direcció General d’Habitatge s’ha resolt la primera

convocatòria de subvencions per a l'adquisició de sòl per a la creació de patrimonis

de sòl destinats a la promoció d’habitatges protegits. S’han admès 30 expedients

d’adquisició de sòl a sol·licitud de sis ajuntaments, set promotors públics, entre els

que destaca l’Institut Català del Sòl, i una promotora social d’habitatge públic, que

comprometen l’adquisició de sòl per a la construcció de 1.331 habitatges a 25

municipis, amb un ajut total de 2,97 milions d’euros.

4.2. Rehabilitació d’habitatges

La rehabilitació d’habitatges constitueix el segon gran àmbit d’actuació de la política

d’habitatge. En els darrers anys aquesta activitat ha anat creixent, i ha anat utilitzant

cada cop més ajuts públics. Les actuacions amb subvenció pública aprovades l’any

2005 són barreja d’expedients anteriors a l’any 2004 que s’havien acumulat a la

Direcció General d’Habitatge, i dels nous expedients derivats de la convocatòria

específica d’ajuts del 2005 que ha posat en marxa el Pla de Rehabilitació aprovat

amb el Decret 455/2005.

Les actuacions aprovades durant l’any han afectat 11.438 habitatges, i s’han acabat

obres en 14.918 habitatges. Ambdues xifres són sensiblement inferiors a les dels

anys anteriors ja que suposen el reinici d’activitat després del tancament de

sol·licituds de l’any 2004.

El nou Pla de Rehabilitació ha comportat canvis importants en la forma i els

continguts dels ajuts a la rehabilitació, respecte del que havien estat les pràctiques

habituals fins al 2003.

En primer lloc, s’han incrementat de forma molt important els ajuts mitjans per cada

habitatge, passant dels 200 euros dels anys 2000 i 2001, als 900 euros del període


2002-2005, als 1.929 euros de la convocatòria 2005. Aquest augment és degut als

imports establerts en el Decret 455/2005, i als tipus d’obres que subvencionen que

passen a ser en la seva gran majoria obres estructurals o de gran cost.

En efecte, el segon canvi en els ajuts fa referència als tipus d’obres a subvencionar:

en els expedients del 2005, el 45% han estat obres de reparació de patologies, el

30% obres d’accessibilitat i el 16,6% grans instal·lacions de llum, aigua i gas.

El tercer aspecte novedós és l’obligació que tot edifici o habitatge hagi de passar per

un estudi tècnic que valori l’adequació de les obres que s’hi volen realitzar, com a

requisit per a valorar la conveniència de la concessió dels ajuts. Així, el Test de

l’Edifici (TEDI) i l’Informe Intern d’Idoneïtat (III) constitueixen els dos instruments

analítics que, alhora, permeten programar plurianualment els pressupostos públics

que caldrà disposar per atendre les demandes.

L’any 2005 s’han admès 5.002 TEDIs i 2.187 IIIs que constitueixen un total 82.810

habitatges, la major part dels quals seran atesos en la convocatòria d’ajuts de l’any

2006.

Els TEDIs i els IIIs confirmen la mateixa distribució per tipus d’obres abans

esmentada, amb prop d’un 60% d’expedients relacionats amb patologies, un 23% per

posar ascensors i un 11% per grans instal·lacions.

4.3. Ajuts al pagament del lloguer

El pla d’actuació en matèria d’habitatge, a més dels ajuts a la promoció d’habitatge

protegit i els ajuts a la rehabilitació, ha establert un conjunt de mesures de prevenció

de l’exclusió social residencial, de mediació en el mercat del lloguer social, de

mobilització del parc desocupat, i de rendibilització del parc de lloguer existent, per

incrementar l’oferta de lloguer.

En matèria d’ajuts al pagament del cost del lloguer, el 30 de setembre es va tancar la

primera convocatòria que el desenvolupament del Pla pel Dret a l’Habitatge ha


possibilitat. Durant la convocatòria s’han rebut 2.912 sol·licituds d’ajuts, de les quals

s’han donat com a vàlides 2.153 que es distribueixen entre els col·lectius interessats

de la següent forma: 334 per a persones de més de 65 anys, titulars de contractes de

lloguer amb pròrroga forçosa, 251 per a persones arrendatàries d’habitatges

administrats per operadors de parc públic, 316 per a joves menors de 35 anys amb

contractes gestionats per les Borses de Lloguer Joves, i 1.252 per a persones de

col·lectius especials que es troben amb especials dificultats en relació a l’habitatge

(famílies monoparentals, dones que surten d’una situació de violència, immigrants

amb menys de cinc anys de residència, en situació d’atur, afectats per assetjament

immobiliari,...). Els ajuts concedits, han estat d’una mitjana mensual de 146 euros

(1.526 euros anuals), amb un major import en el cas dels beneficiaris joves, i els

beneficiaris de col·lectius amb especials dificultats, 170 euros mensuals. El total

d’aquest ajuts ha suposat una aportació pressupuestària de 3,35 milions d’euros. Per

trams d’edats, els joves han estat els principals beneficiaris dels ajuts, amb el 30,1%,

seguits de les persones de més de 65 anys, amb el 29%.

Pel que fa al sexe dels beneficiaris, les dones han estat, de forma clara, les principals

perceptores dels ajuts, amb el 66%, mantenint aquesta major presència en cada una

de les tipologies de sol·licitants.

Per poder gaudir dels ajuts, el Decret 454/2005 fixa com a màxim uns ingressos

màxims ponderats equivalents a dos vegades l’IPREM. Dintre d’aquest marc, el 50%

dels ajuts s’han concedit a llars amb ingressos per sota dels 8.000 euros anuals, el

26,4% a llars amb ingressos inferiors a 6.000 euros anuals.

4.4. Gestió territorial dels programes d’habitatge

Per gestionar el programa d’ajuts, durant l’any 2005, la Direcció General d’Habitatge

conjuntament amb ADIGSA han signat convenis amb 36 municipis per a la posada en

marxa de Borses de Mediació en el lloguer social que integren la Xarxa de Mediació

per al Lloguer Social. Aquestes borses s’afegeixen a les 15 que coordina la Secretaria

General de la Joventut de mediació del lloguer jove, que gestionen la part del

programa d’ajuts al lloguer corresponent als contractes que entre joves i propietaris


privats signen o supervisen. Entre les borses socials i las dels joves es dona

cobertura al 80% de la població de Catalunya.

Finalment, per coordinar totes les tasques derivades del Pla del Dret a l’Habitatge, la

Direcció General d’Habitatge, ha signat convenis amb 26 ajuntaments, i amb 39

Consells Comarcal, per a la constitució d’Oficines Locals d’Habitatge que donaran

servei als ciutadans, tant en la gestió d’expedients d’ajuts, com en la tramitació de

cèdul·les d’habitabilitat i amb el conjunt d’informacions relatives a l’habitatge.

Activitat del Govern de la Generalitat en matèria d’Habitatge, anys 2004-2005

Nombre

expedients

Nombre d'habitatges/

famílies ateses

Import subvencions

euros

PROMOCIÓ D'HABITATGES

Activitat del Govern de la Generalitat en matèria d'Habitatge 5.100 30.600.000,00

b) Habitatges amb protecció oficial iniciats 2004-2005 13.322 159.864.000,00

c) Habitatges a promoure per l'Institut Català del Sòl 6.004 72.048.000,00

(113 convenis amb ajuntaments)

d) Habitatges a promoure per cooperatives i fundacions 4.600 55.200.000,00

(sobre sòl de l'Incasòl)

REHABILITACIÓ D'HABITATGES

e) Subvencions anteriors a l'any 2004, pagades 31.900 30.700.879,00

f) Sol.licitud de nous ajuts rehabilitació atesos 238 2.718 5.920.000,00

g) Test de l'Edifici sol.licitats 5.002 81.114 75.030.000,00

h) Informes Interns Idoneïtat sol.licitats 2.187 14.358.606,66

AJUTS AL PAGAMENT DEL LLOGUER

i) Sol.licituds ateses 2.153 2.153 3.285.478,00

AJUTS PER COMPRA DE SÒL

j) Sol.licituds ateses 30 1.331 2.969.250,00

AJUTS A OFICINES LOCALS D'HABITATGE

(60 convenis amb ajuntaments i consells comarcals)

K) Imports justificats 60 3.000.000,00

HABITATGES ADJUDICATS ADIGSA 1.248

Actuacions resoltes i pagades (a+e+f+i+j+k) 43.202 76.475.607

Actuacions generades i compromís pressupostari ferm (b) 13.322 159.864.000

Actuacions generades i compromís pressupostari potencial (c+d+g+h) 93.905 216.636.606,66

Total famílies ateses/despesa pressupostària total 151.677 452.976.213,66


Annex estadístic


1. Construcció d’habitatge


Quadre 1.1 Habitatges iniciats i acabats a Catalunya. 1996-2005. Habitatges iniciats (1) Habitatges acabats (2) Nombre Variació Iniciats/ Nombre Variació Acabats/ Anys habitatges anual % 1.000 habitants habitatges anual % 1.000 habitants

1996 46.847 8,5 7,7 40.233 10,1 6,6

1997 58.301 24,4 9,5 40.490 0,6 6,6

1998 71.776 23,1 11,7 47.449 17,2 7,7

1999 78.268 9,0 12,6 49.875 5,1 8,0

2000 78.519 0,3 12,5 57.638 15,6 9,2

2001 67.794 -13,7 10,7 65.556 13,7 10,3

2002 74.498 9,9 11,4 65.538 0,0 10,1

2003 88.649 19,0 13,2 68.798 5,0 10,3

2004 96.481 8,8 14,2 71.101 3,3 10,4

2005 110.513 14,5 15,8 78.403 10,3 0,0

1r. trimestre 26.150 22,7 15,0 18.424 8,5 10,5

2n. trimestre 28.427 9,0 16,3 24.096 17,8 13,8

3r. trimestre 25.793 14,5 14,7 16.996 15,0 9,7

4t. trimestre 30.143 13,5 17,2 18.887 0,0 10,8 (1) visats dels col·legis d'aparelladors (2) certificats finals d'obra Font: Elaboració de la DGH, a partir de dades dels col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics Gràfic 1.1 Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Catalunya. 1990-2005.

nombre habitages

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

iniciats acabats

Font: Elaboració de la DGH, a partir de dades dels col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics


Quadre 1.2 Distribució territorial dels habitatges iniciats a Catalunya 2004 2005 Nombre Variació Participació Nombre Variació Participació anual % en el total % anual % en el total %

Barcelona 51.657 14,7 53,5 55.864 8,1 50,5

Girona 16.243 5,4 16,8 18.248 12,3 16,5

Lleida 8.704 35,3 9,0 11.000 26,4 10,0

Tarragona 19.877 -8,7 20,6 25.401 27,8 23,0

Àrees urbanes (1) 55.909 12,5 57,9 60.069 7,4 54,4

· de les quals l'AMB 43.129 13,7 44,7 45.522 5,5 41,2

Zones turístiques (2) 26.370 -2,1 27,3 31.753 20,4 28,7

Resta de Catalunya 14.202 18,1 14,7 18.691 31,6 16,9

Total de Catalunya 96.481 8,8 100,0 110.513 14,5 100,0 AMB: l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. (1) les comarques de l'AMB i el Gironès, el Segrià i el Tarragonès. (2) l'Alt Empordà, l'Alta Ribagorça, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Baix Penedès, la Cerdanya, el Garraf, el Montsià, el Pallars Sobirà, el Pla de l'Estany, la Selva i la Val d'Aran. Font: Elaboració de la DGH, a partir de dades dels col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics Gràfic 1.2 Evolució del pes de la construcció d'habitatges per zones. 1988-2005

0

15

30

45

60

75

90

88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

Zones urbanes Zones turístiques Resta Catalunya

Font: Elaboració de la DGH, a partir de dades dels col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics


Quadre 1.3 Intensitat de construcció a les comarques de Catalunya. Any 2005 Habitatges Variació Hab. Iniciats/ Comarca iniciats 05/04 % 1.000 habitants

Val d'Aran 358 -55,9 88

Pallars Sobirà 440 11,4 57 Alta Ribagorça 333 52,8 54

Cerdanya 749 -12,6 51 Baix Penedès 3.790 18,1 40

Montsià 3.655 54,0 37 Baix Camp 6.841 12,6 36

Baix Empordà 4.215 28,9 27

Selva 4.479 14,4 27 Alt Empordà 3.935 28,5 26

Baix Ebre 2.575 35,8 25 Tarragonès 6.169 22,0 24

Segarra 345 -29,4 23

Gironès 3.168 -15,4 23 Alt Penedès 3.249 50,8 23

Berguedà 823 -5,4 22 Segrià 5.210 30,9 22

Solsonès 173 -31,3 20

Osona 3.258 17,2 20 Alt Camp 1.089 45,0 19

Pla d'Urgell 787 28,0 19 Ripollès 644 33,6 18

Bages 3.697 22,5 18 Garraf 2.395 5,2 18

Anoia 2.564 38,4 18 Vallès Occidental 13.945 2,0 17

Alt Urgell 359 2,9 17 Noguera 856 39,6 16

Vallès Oriental 6.296 9,1 16 Garrotxa 883 7,8 16

Urgell 1.289 160,4 15 Pallars Jussà 468 160,0 14

Maresme 5.811 7,3 14

Pla de l'Estany 383 32,5 10 Ribera d'Ebre 646 207,6 9

Conca de Barberà 415 137,1 9 Priorat 102 24,4 8

Baix Llobregat 5.768 7,7 7 Garrigues 174 46,2 6

Terra Alta 119 138,0 4

Barcelonès 8.058 -5,0 4 Total Catalunya 110.513 14,5 16

Font: Elaboració de la DGH, a partir de les dades de visats dels col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics , i població segons el Padró continu 2005


Mapa 1.1 Evolució de la intensitat de la construcció d'habitatges per comarques. 2005 Habitatges iniciats per cada 1.000 habitants


Gràfic 1.3 Evolució de la intensitat de la construcció d'habitatges per províncies. 1988-2005

0

5

10

15

20

25

30

35

40

88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 0 01 02 03 04 05

Barcelona Girona Lleida Tarragona

Font: Elaboració de la DGH, a partir de les dades de visats dels col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics i població segons el Padró continu 2005


Quadre 1.4 Municipis amb els índexs més alts de construcció. Any 2005 (municipis de més de 50 habitatges iniciats/1.000 habitants, i més de 100 habitatges iniciats)

Municipis Habitatges iniciats Hab. Iniciats/1.000 habitants Pobla de Mafumet, la 537 387 Mont-roig del Camp 1.786 201 Alcoletge 389 186 Alp 215 155 Sant Jaume d'Enveja 514 153 Armentera, l' 116 152 Alcarràs 791 151 Roda de Barà 672 148 Riudecanyes 121 143 Pla del Penedès, el 119 131 Vinyols i els Arcs 190 127 Castellgalí 150 117 Olivella 248 114 Morell, el 295 113 Ampolla, l' 283 112 Vilallonga del Camp 160 112 Vall de Boí, la 116 110 Guardiola de Berguedà 102 110 Montbrió del Camp 180 107 Móra d'Ebre 515 103 Gualba 100 101 Altafulla 400 100 Rosselló 226 100 Albatàrrec 141 98 Sant Carles de la Ràpita 1.283 97 Vandellòs i l'Hospitalet 456 91 Deltebre 963 88 Hostalets de Pierola, els 158 84 Torrefarrera 222 84 Llançà 366 84 Bellver de Cerdanya 143 79 Begur 295 74 Sant Llorenç d'Hortons 144 71 Vila-seca 1.099 69 Cambrils 1.764 67 Sant Vicenç de Castellet 518 67 Pallaresos, els 210 67 Sant Jaume dels Domenys 125 67 Tordera 837 66 Calafell 1.245 66 Sant Pere Pescador 110 62 Odena 180 61 Riells i Viabrea 185 61 Sils 233 59 Santa Cristina d'Aro 232 58 Pont de Suert, el 131 57 Sant Julià de Ramis 140 56 Gelida 316 56 Sant Martí Sarroca 152 56 Sort 116 55 Calonge 501 55 Vendrell, el 1.643 54 Tàrrega 755 51 Ulldecona 320 51 Bellpuig 221 51 Total 23.429

Font: Elaboració de la DGH, a partir de les dades de visats dels col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics, i població segons Padró continu 2005


Quadre 1.5 Municipis amb índexs alts de construcció. Any 2005 1/2 (municipis entre 25 i 50 habitatges iniciats/1.000 habitants i més de 100 habitatges iniciats) Municipis Habitatges iniciats Hab. Iniciats/1.000 habitants Maçanet de la Selva 264 49 Alcanar 456 49 Sentmenat 335 48 Palamós 792 47 Cubelles 487 46 Aldea, l' 169 46 Amposta 829 44 Ametlla de Mar, l' 285 44 Vidreres 275 44 Navàs 252 44 Sarrià de Ter 174 43 Escala, l' 353 42 Monistrol de Montserrat 115 42 Santpedor 253 42 Cassà de la Selva 359 42 Canyelles 130 42 Roda de Ter 226 41 Sant Pere de Vilamajor 141 41 Roses 622 40 Llagostera 270 40 Alpicat 196 39 Santa Bàrbara 142 39 Balenyà 132 39 Palafolls 263 37 Mollerussa 437 37 Pobla de Segur, la 112 37 Navarcles 207 37 Santa Coloma de Farners 387 37 Calaf 119 36 Vielha e Mijaran 182 36 Torre de Claramunt, la 111 36 Caldes de Malavella 189 36 Arbúcies 214 36 Hostalric 123 36 Bisbal d'Empordà, la 324 35 Camarles 115 35 Montblanc 232 35 Lloret de Mar 1.013 34 Santa Margarida i els Mon 203 34 Anglès 174 34 Sant Cugat del Vallès 2.355 33 Sant Feliu de Guíxols 677 33 Cardedeu 493 33 Cervelló 241 33 Vilanova del Vallès 107 33 Agramunt 173 32 Vilafranca del Penedès 1.141 32 Moià 163 32 Sant Sadurní d'Anoia 358 32


Quadre 1.5 Municipis amb índexs alts de construcció. Any 2005 2/2 (municipis entre 25 i 50 habitatges iniciats/1.000 habitants i més de 100 habitatges iniciats) Municipis Habitatges iniciats Hab. Iniciats/1.000 habitants Vic 1.189 31 Figueres 1.194 31 Balaguer 468 31 Torrelles de Llobregat 141 31 Tremp 161 30 Cunit 272 30 Sant Fruitós de Bages 205 30 Almacelles 181 30 Constantí 167 30 Sant Feliu de Codines 157 30 Celrà 104 30 Garriga, la 391 29 Franqueses del Vallès les 441 29 Castelló d'Empúries 266 29 Roca del Vallès, la 257 29 Sant Antoni de Vilamajor 132 29 Olesa de Montserrat 595 28 Palafrugell 573 28 Vacarisses 128 28 Guissona 132 27 Llinars del Vallès 220 27 Valls 604 26 Sant Celoni 398 26 Vallirana 325 26 Blanes 966 26 Terrassa 5.126 26 Tona 183 26 Torredem barra 339 26 Montornès del Vallès 362 26 Sant Fost de Campsentelle 185 25 Sant Andreu de Llavaneres 231 25 Igualada 900 25 Total 34.363

Font: Elaboració de la DGH, a partir de les dades de visats dels col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics, i població segons el Padró continu 2005


Gràfic 1.4 Evolució dels municipis amb els índexs més alts de construcció. 1998-2005 (municipis amb més de 25 habitatges iniciats / 1.000 habitants i més de 100 habitatges iniciats)

40

55

70

85

100

115

130

145

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Font: Elaboració de la DGH, a partir de les dades de visats dels col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics


Mapa 1.2 Intensitat de la construcció d'habitatges per municipis. 2005 Habitatges iniciats per cada 1.000 habitants


Quadre 1.6 Municipis amb els índexs més baixos de construcció. 2005 (municipis amb menys de 6 habitatges iniciats / 1.000 habitants i més de 20.000 habitants) Municipis Hab. iniciats Hab. iniciats/1.000 habitants Premià de Mar 56 2,03 Esplugues de Llobregat 103 2,21 Badalona 598 2,74 L’Hospitalet de Llobregat 836 3,31 Santa Coloma de Gramenet 428 3,62 Barcelona 5.841 3,67 Cerdanyola del Vallès 213 3,73 Sant Feliu de Llobregat 181 4,28 Gavà 206 4,66 Cornellà de Llobregat 403 4,79 Sant Andreu de la Barca 124 4,99 Sant Boi de Llobregat 409 5,04 Castelldefels 297 5,24 Santa Perpètua de Mogoda 114 5,32 El Prat de Llobregat 339 5,36 Molins de Rei 124 5,38 Martorell 145 5,63 Mollet del Vallès 296 5,78 Ripollet 205 5,90 El Masnou 128 5,96

Font: Elaboració de la DGH, a partir de les dades de visats dels col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics Quadre 1.7 Municipis amb els índexs més baixos de construcció. (municipis amb menys de 6 habitatges iniciats / 1.000 habitants i més de 5.000 habitants, i mitjana ponderada dels darrers cinc anys) Mitjana 2001 2002 2003 2004 2005 ponderada Badia del Vallès 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Cardona 1,81 0,56 2,82 0,57 5,50 2,25 Esplugues de Llobregat 2,49 1,46 2,58 4,01 2,24 2,56 Sant Feliu de Llobregat 3,00 2,16 1,81 3,15 4,31 2,89 Premià de Mar 3,73 2,53 2,49 4,84 2,04 3,13 Santa Coloma de Gramenet 2,33 3,58 2,74 3,48 3,67 3,16 Barcelona 3,08 3,21 3,42 3,22 3,70 3,33 Hospitalet de Llobregat, l' 1,69 2,49 4,68 4,91 3,34 3,42 Vilassar de Mar 1,67 3,84 2,02 1,24 10,35 3,82 Prat de Llobregat, el 2,56 4,37 2,72 4,42 5,37 3,89 Montmeló 4,99 4,38 1,94 4,81 5,85 4,40 Martorell 2,53 4,97 3,71 5,40 5,80 4,48 Sant Joan Despí 5,13 3,37 4,34 1,85 8,00 4,54 Sant Boi de Llobregat 6,76 4,85 4,94 4,96 5,07 5,32 Cornellà de Llobregat 7,95 6,49 2,91 4,86 4,84 5,41 Gavà 8,41 3,77 5,48 5,43 4,76 5,57 Badalona 6,69 7,48 4,21 6,82 2,78 5,60 Llagosta, la 20,21 0,16 4,28 1,16 3,40 5,84 Premià de Dalt 6,12 3,95 14,15 2,89 2,47 5,92

Font: Elaboració de la DGH, a partir de les dades de visats dels col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics


2. Finançament de l’habitatge


Quadre 2.1 Evolució dels tipus d'interès del mercat hipotecari. 1998-2005. 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Tipus de referència del mercat hipotecari lliure

Oficials (1) · Tipus MIBOR (2) 4,00 3,81 4,89 3,29 2,87 2,34 2,28 2,34 (a un any) · Tipus EURIBOR (3) 3,15 3,83 4,88 3,30 2,87 2,34 2,27 2,33 (a un any) · Tipus de referència actiu de caixes d'estalvis CECA 6,13 5,88 7,00 5,75 5,50 5,04 4,71 4,48 · Tipus mitjà per habitatge lliure total entitats 5,15 4,94 6,37 4,85 4,38 3,71 3,36 3,28 bancs 5,05 4,87 6,26 4,69 4,25 3,63 3,27 3,27 caixes d'estalvis 5,27 5,02 6,49 5,03 4,49 3,79 3,42 3,44 · Deute públic 3,86 4,40 5,24 4,16 3,70 3,01 3,10 2,68

Altres (no oficials) (4) · Crèdits tipus mitjà trimestral 4,25 4,00 5,25 3,75 3,25 2,25 2,25 2,50 (A.H.E) (5) · Cèdules hipotecàries 3,48 4,88 5,43 3,95 4,33 4,108 3,926 2,15

Tipus d'interès de conveni per habitatges protegits Tipus habitatge protegit (TAE) 5,55 4,75 3,88 5,38 5,38 3,96 3,16 2,95

4,75 3,88 4,45 (1) Resolució del Banc d'Espanya 21.1.94 i CBE 7/99 (2) Tipus de referència oficial per a operacions anteriors a l'1.1.2000 (3) Tipus de referència per a préstecs a partir del 10.7.1999 (4) Resolució DGTPF 20.6.86 (5) Correspon al darrer trimestre de cada any. Font: Elaboració de la DGH, a partir del Butlletí Estadístic del Banc d'Espanya.

Gràfic 2.1 Evolució del tipus d'interès hipotecari 1990-2005

% tipus d'interes

23456789

1011121314151617

90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

tipus mitja total entitats

Font: Elaboració de la DGH, a partir de les dades del Butlletí Estadístic del Banc d'Espanya.


Quadre 2.2 Hipoteques immobiliàries sobre habitatges a Catalunya. 2002-2005. Nombre habitatgeshipotecats 02 03 04 05 02 03 04 05

Barcelona 99.456 113.375 148.629 155.428 10,9 14,0 31,1 4,6

Girona 18.728 21.123 27.562 29.835 12,2 12,8 30,5 8,2

Lleida 7.873 8.738 8.970 11.752 18,4 11,0 2,7 31,0

Tarragona 16.806 18.940 26.608 29.356 18,2 12,7 40,5 10,3

Catalunya 142.863 162.176 211.731 226.371 12,3 13,5 30,6 6,9

Espanya 690.230 762.978 1.110.234 1.232.973 12,1 10,5 45,5 11,1

Import en milions € 02 03 04 05 02 03 04 05

Índex preus 1998113,4217 116,8244 120,32912 124,42031

Barcelona 10.312,40 13.464,84 19.722,67 23.900,62 21,1 26,8 42,2 27,0

Girona 1.628,02 2.002,12 3.208,08 4.120,99 23,1 19,4 55,6 35,4

Lleida 623,36 767,84 932,34 1.354,06 25,0 19,6 17,9 54,2

Tarragona 1.307,12 1.633,57 2.748,93 3.546,20 30,6 21,3 63,4 35,2

Catalunya 13.870,91 17.868,37 26.611,58 32.916,97 22,3 25,1 44,6 29,8

Espanya 58.985,65 74.046,52 122.153,00 153.552,31 22,4 21,9 60,2 32,0

Variació anual

Variació anual

Font: Elaboració de la DGH, a partir de l’estadística d’hipoteques de l’INE Gràfic 2.2 Taxes de creixement de les hipoteques. 1998-2005.

% tases de creixement

-10

0

10

20

30

40

50

98 99 00 01 02 03 04 05

Habitatges hipotecats Import mitjà

Font: Elaboració de la DGH, a partir de l’estadística d’hipoteques de l’INE


3. Mercat d’habitatge


3.1 Mercat de compra venda d’obra nova


Quadre 3.1.1 Oferta d'habitatges de nova construcció a Catalunya

Habitatges en oferta(1) Hab./promoció Comercialització any 2005(5)

Var. vendes/ ritme vendes2004 2005 05/04 % 2004 2005 oferta (2) vendes (3)mensuals (4)

Badalona 920 771 -16,2 27 29 66,8 15 6,71Balaguer 95 214 125,3 11 23 52,8 18 5,41Banyoles 172 81 -52,9 14 9 64,2 13 7,79Barcelona 2.703 2.649 -2,0 21 21 65,5 13 7,88Berga 87 108 24,1 9 10 65,7 9 11,65Castelldefels 380 216 -43,2 20 12 61,1 19 5,22Cerdanyola del Vallès 62 62 0,0 31 31 62,9 19 5,29Cornellà de Llobregat 272 138 -49,3 17 11 73,2 15 6,89Figueres 474 470 -0,8 21 24 69,2 18 5,54Gavà 136 171 25,7 8 8 62,6 10 9,59Girona 853 963 12,9 35 27 56,6 17 5,90Granollers 126 333 164,3 18 20 56,8 10 9,97Hospitalet de Llobregat, l' 318 353 11,0 19 23 51,3 16 6,33Igualada 290 239 -17,6 20 15 67,4 18 5,68Lleida 1.574 1.194 -24,1 27 28 77,9 15 6,64Manresa 1.042 474 -54,5 28 29 84,4 15 6,69Martorell 97 86 -11,3 24 21 55,8 15 6,67Masnou, el 211 60 -71,6 17 6 60,0 15 6,62Mataró 453 424 -6,4 26 21 61,6 12 8,66Mollet del Vallès 85 84 -1,2 14 12 75,0 11 9,46Montcada i Reixac 18 200 1.011,1 18 25 53,0 13 7,75Olot 393 326 -17,0 17 17 48,8 23 4,37Prat de Llobregat, el 134 118 -11,9 22 14 64,5 14 7,14Reus 1.319 868 -34,2 29 34 70,3 20 5,00Ripollet 133 62 -53,4 16 15 75,8 10 10,40Rubí 564 576 2,1 20 19 83,3 16 6,25Sabadell 1.232 1.523 23,6 31 27 71,9 12 8,09Salt 346 284 -17,9 20 20 67,3 13 7,95Sant Boi de Llobregat 241 233 -3,3 16 11 58,4 13 7,45Sant Cugat del Vallès 876 793 -9,5 31 49 68,1 13 7,71Sant Feliu de Llobregat 96 78 -18,8 16 13 62,8 10 9,86Sant Joan Despí 31 100 222,6 10 25 75,0 8 12,90Sant Just Desvern 6 27 350,0 6 9 74,1 8 12,59Santa Coloma de Gramenet 148 51 -65,5 13 12 78,4 15 6,86Sitges 94 193 105,3 18 21 46,6 11 9,19Tarragona 1.002 609 -39,2 29 21 70,8 13 7,77Tàrrega 248 173 -30,2 15 21 71,7 12 8,26Terrassa 1.301 1.064 -18,2 27 23 82,2 11 8,92Tortosa 377 185 -50,9 25 15 59,5 17 5,94Valls 385 254 -34,0 27 21 76,0 14 7,05Vic 498 818 64,3 35 34 79,8 16 6,11Viladecans 365 299 -18,1 28 24 69,2 33 3,02Vilafranca del Penedès 237 402 69,6 19 19 59,7 16 6,36Vilanova i la Geltrú 554 651 17,5 29 27 68,2 17 5,83Total Catalunya 20.948 18.977 -9,4 23 22 69,0 14 6,99 (1) habitatges que en el moment de dur a terme l'estudi estaven en oferta. (2) % habitatges venuts dins les promocions en oferta. (3) mesos de venda d'una promoció. (4) % promoció venuda en un mes (100% = total promoció). (5) les dades de comercialització totals estan referides a Catalunya sense Barcelona. Font: elaboració de la DGH, a partir de dades de TECNIGRAMA.


Quadre 3.1.2 Preus de venda i superfície dels habitatges de nova construcció Catalunya. 2004-2005 Superfície mitjana Preu mitjà construïda euros/m2 construït Variació Variació 2004 2005 05/04 % 2004 2005 05/04 % Badalona * 113 112 -1,1 2.922 3.501 19,8 Balaguer 112 122 8,5 1.315 1.631 24,0 Banyoles 126 123 -2,2 1.865 2.324 24,6 Barcelona 107 100 -6,5 4.193 5.082 21,2 Berga 121 108 -10,6 1.642 2.028 23,5 Castelldefels * 141 130 -8,3 3.163 3.927 24,2 Cerdanyola del Vallès * 97 101 4,2 3.563 3.059 -14,1 Cornellà de Llobregat * 113 120 6,9 3.067 3.891 26,9 Figueres 112 105 -6,8 1.879 2.371 26,2 Gavà * 110 101 -7,9 2.861 3.640 27,2 Girona 106 94 -11,6 2.352 3.092 31,5 Granollers 94 107 13,9 2.771 3.158 14,0 Hospitalet de Llobregat, l' * 106 102 -3,6 3.304 3.759 13,8 Igualada 127 105 -16,9 2.041 2.553 25,1 Lleida 100 95 -5,0 1.901 2.151 13,2 Manresa 113 119 5,7 1.804 2.343 29,9 Martorell 91 104 14,5 2.547 2.605 2,3 Masnou, el * 136 122 -10,7 2.981 3.992 33,9 Mataró 116 89 -23,6 2.930 3.646 24,4 Mollet del Vallès 93 95 2,8 2.662 3.175 19,3 Montcada i Reixac * 107 104 -2,2 2.602 3.134 20,4 Olot 95 92 -2,4 1.893 2.441 28,9 Prat de Llobregat, el * 117 120 2,9 2.731 3.066 12,3 Reus 103 107 3,8 1.918 2.260 17,8 Ripollet * 107 122 14,4 2.664 2.784 4,5 Rubí 104 108 3,3 2.503 2.783 11,2 Sabadell 109 105 -3,1 2.789 3.409 22,2 Salt 104 106 1,7 1.822 2.218 21,7 Sant Boi de Llobregat * 117 108 -7,0 2.713 3.463 27,6 Sant Cugat del Vallès * 120 129 8,0 3.555 4.439 24,9 Sant Feliu de Llobregat * 123 118 -4,2 2.981 3.473 16,5 Sant Joan Despí * 137 141 3,1 3.084 4.059 31,6 Sant Just Desvern * 153 144 -5,7 5.499 4.531 -17,6 Santa Coloma de Gramenet * 110 129 17,1 2.890 3.050 5,5 Sitges * 150 122 -18,9 4.229 4.556 7,7 Tarragona 109 112 3,3 2.095 2.733 30,5 Tàrrega 108 104 -3,6 1.355 1.390 2,6 Terrassa 104 87 -16,2 2.505 3.110 24,2 Tortosa 119 112 -5,5 1.163 1.609 38,3 Valls 128 102 -20,0 1.315 1.674 27,3 Vic 107 108 1,7 1.857 2.264 21,9 Viladecans * 101 98 -2,6 2.838 3.464 22,1 Vilafranca del Penedès 107 105 -2,6 2.445 2.688 9,9 Vilanova i la Geltrú 103 102 -1,7 2.890 3.367 16,5 Total municipis sense BCN 110 106 -4,0 2.385 2.967 24,4 Conurbació sense BCN 118 115 -2,2 3.080 3.705 20,3 Resta municipis 108 103 -4,6 2.112 2.687 27,2 Catalunya 110 105 -4,3 2.654 3.280 23,6

* Municipis de la conurbació de Barcelona. Font: elaboració de la DGH, amb les dades de TECNIGRAMA.


Gràfic 3.1.1 Evolució dels habitatges de nova construcció en oferta a Catalunya. 1987-2005

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

Barcelona Conurbació sense BCN Resta de municipis

Font: elaboració de la DGH, a partir de les dades de TECNIGRAMA.

Gràfic 3.1.2 Evolució del preu mitjà dels habitatges de nova construcció, per àrees geogràfiques. 1987-2005

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

euros corrents/m2

Barcelona Conurbació sense BCN Resta municipis

Font: elaboració de la DGH, a partir de les dades de TECNIGRAMA


Quadre 3.1.3 Oferta d'habitatge de nova construcció a Barcelona. 2004-2005 Oferta d'habitatges (1) Comercialització any 2005 Var. Hab./promoció vendes/ ritme vendes 2004 2005 05/04 % 2004 2005 oferta (2) vendes (3) mensuals (4)

Ciutat Vella 113 121 6,6 16 15 60,3 8 11,85

L'Eixample 506 478 -5,9 22 23 62,8 9 10,20

Sants-Montjuïc 297 172 -72,7 13 10 57,0 12 7,50

Les Corts -Pedralbes 55 46 -19,6 18 11 63,0 24 3,87

Sarrià-Sant Gervasi 103 290 64,5 20 29 39,0 25 3,93

Gràcia 175 193 9,3 15 14 70,5 8 12,30

Horta-Guinardó 230 261 11,9 14 13 69,0 14 6,69

Nou Barris 33 86 61,6 33 12 47,7 14 6,97

Sant Andreu 116 202 42,6 12 25 51,0 10 10,20

Sant Martí 1.075 800 -34,4 31 42 82,8 15 6,46

Total Barcelona 2.703 2.649 -2,0 21 21 65,5 13 7,88 (1) habitatges que en el moment de dur a terme l'estudi estaven en oferta. (2) % habitatges venuts dins les promocions en oferta. (3) mesos de venda d'una promoció. (4) % promoció venuda en un mes (100% = total promoció). Font: elaboració de la DGH, a partir de dades de TECNIGRAMA. Gràfic 3.1.3 Evolució del ritme de venda dels habitatges nous a Barcelona, 1987-2005

0

5

10

15

20

25

30

87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

Font: elaboració de la DGH, a partir de dades de TECNIGRAMA.


Quadre 3.1.4 Superfície i preu de l’habitatge de nova construcció a Barcelona. 2004-2005 Superfície mitjana construïda (m2) Preu mitjà €/m2 construït Variació Variació 2004 2005 05/04 % 2004 2005 05/04 %

Ciutat Vella 104 99 -4,3 4.200 4.483 6,7

L'Eixample 104 96 -7,7 5.276 6.007 13,9

Sants-Montjuïc 92 95 2,7 3.827 4.379 14,4

Les Corts 118 120 1,5 4.393 6.625 50,8

Sarrià-Sant Gervasi 142 108 -24,1 7.856 7.902 0,6

Gràcia 110 106 -3,8 4.335 5.119 18,1

Horta-Guinardó 110 98 -11,6 3.430 4.479 30,6

Nou Barris 112 97 -13,6 3.350 4.077 21,7

Sant Andreu 110 101 -8,3 3.581 4.120 15,1

Sant Martí 108 97 -9,8 3.636 4.494 23,6

Total Barcelona 107 100 -6,5 4.193 5.082 21,2 Font: elaboració de la DGH, a partir de dades de TECNIGRAMA. Gràfic 3.1.4 Evolució del preu mitjà dels habitatges de nova construcció a Barcelona. 1986-2005

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

euros/m2

Preus corrents Preus constants

Font: elaboració de la DGH, amb les dades de TECNIGRAMA.


3.2 Mercat de compra venda de segona mà


Quadre 3.2.1 Evolució del preu de venda i les superfícies de l'habitatge de segona mà. 2000-2005 Preu mitjà €/m2 construït Variació 2000 2001 2002 2003 2004 2005 05/04 % Badalona 1.218 1.617 1.628 1.768 2.315 2.731 19,6 Gavà 1.175 1.550 1.852 1.899 2.724 3.018 11,8 Girona 1.012 977 1.176 1.352 1.889 2.486 34,5 L’Hospitalet de Llobregat 1.259 1.024 1.587 1.934 2.502 3.074 24,9 Lleida 828 1.539 1.101 1.001 1.389 1.683 23,1 Mataró 989 1.434 1.506 1.602 2.192 2.549 17,8 Ripollet 1.162 1.484 1.509 1.755 2.119 2.682 29,0 Sabadell 1.066 1.309 1.436 1.733 2.127 2.572 22,8 Tarragona 941 1.264 1.272 1.288 1.684 2.163 31,0 Terrassa 1.141 1.234 1.324 1.409 1.850 2.378 31,1 Total sense Barcelona 1.097 1.357 1.439 1.599 2.112 2.577 24,0 Barcelona 1.659 1.819 2.059 2.494 3.178 3.574 15,0 Total amb Barcelona 1.379 1.589 1.752 2.051 2.649 3.080 17,8 Variació Superfície m2 05/04 % Total sense Barcelona 101,7 90,8 98,5 105,7 106,1 99,6 -6,1 Barcelona 102,1 108,4 114,1 109,6 107,0 107,4 0,3 Total amb Barcelona 122,0 117,5 117,7 114,0 109,9 105,1 -4,3

Font: elaboració de la DGH, a partir de dades de TECNIGRAMA. Gràfic 3.2.1 Evolució del preu mitjà dels habitatges de segona mà a Catalunya, 1998-2005

100

130

160

190

220

250

280

310

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Índex 1998 = 100

Total sense Barcelona Barcelona Font: elaboració de la DGH, a partir de les dades de TECNIGRAMA.


Quadre 3.2.2 Preus i superfícies dels habitatges de segona mà a Barcelona. 2004-2005 Superfície Preu mitjà mitjana (m2) euros/ m2 construït Var. % variació 2004 2005 05/04 2004 2005* 05/04**

1. Ciutat Vella 94,7 95,6 1,0 3.208,08 3.624,71 15,6

2. Eixample 108,3 111,5 3,0 3.462,30 3.715,11 8,8

3. Sants-Montjuïc 94,3 89,0 -5,7 2.848,97 3.336,77 20,5

4. Les Corts 116,0 122,6 5,7 3.781,67 4.090,04 9,8

5. Sarrià-Sant Gervasi 145,6 148,5 2,0 4.054,19 4.488,62 12,9

6. Gràcia 111,3 98,4 -11,6 3.165,18 3.801,57 24,1

7. Horta-Guinardó 97,5 100,8 3,4 2.713,33 3.145,54 19,1

8. Nou Barris 87,2 95,4 9,5 2.455,11 2.806,51 17,2

9. Sant Andreu 97,9 99,2 1,4 2.593,73 3.050,83 21,1

10. Sant Martí 109,8 102,7 -6,5 3.247,00 3.514,88 9,9

Barcelona 107,0 107,4 0,3 3.177,76 3.574,33 15,0 * el temps trans corregut en el treball de camp entre el 2004 i el 2005 ha estat de 10 mesos i no de 12. ** la variació de preus està calculada considerant un període de 12 mesos. Font: elaboració de la DGH, a partir de les dades de TECNIGRAMA. Gràfic 3.2.2 Evolució del preu de venda de l'habitatge de segona mà a Barcelona.1972-2005

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

euros/m2 euros k 1990

Font: elaboració de la DGH a partir de dades de la revista Barcelona Economia de l'Ajuntament de Barcelona


3.3 Enquesta d’opinió sobre el mercat immobiliari de Catalunya


Quadre 3.3.1 Enquesta d'opinió sobre l'evolució del mercat immobiliari a Catalunya. 2003-2006 (*)

Perspectives 2003(I) 2003 (II) 2004(I) 2004 (II) 2005(I) 2005 (II) 2006 (I)

Volum d'operacions segons tipus d'habitatge Pis 0,8 -4,9 1 -1,6 -1,8 -13,8 11,7 Apartament/estudi 2,1 5,5 19,6 6,7 11,3 -8,0 14,7 Unifamiliar arrenglerat -29,4 -15,8 -12,7 -12 -21,4 -12,6 -18,5 Volum d'operacions segons superfícies dels habitatges

de menys de 70 m2 13,7 -7,1 30,4 27,3 40,9 21,4 32,6 de 70 a 90 m2 5,7 7,9 5,8 1,4 10,2 -18,4 1,7

de 90 a 120 m2 -24,8 -27,4 -34,0 -28,6 -31,9 -26,0 -21,6

de més de 120 m2 -42,1 -27,0 -25,5 -33,0 -39,0 -15,9 -25,2

Volum d'operacions segons preus dels habitatges

fins a 90.000 euros -37,0 -17,4 -42,2 -25,2 -56,5 -47,8 -48,7 de 90.000 a 150.000 euros 0,3 -9,8 5,5 -0,6 -19,3 -12,0 -25,9

de 150.000 a 240.000 euros 5,1 5,2 18,8 20,2 12,3 -4,2 -5,3

de 240.000 a 270.000 euros -17,7 -6,4 3,1 -4,2 15,7 -1,2 -4,3 de més 270.000 euros -32,7 -13,3 -9,3 -9,8 -8,8 4,5 -8,2

(*) saldos entre respostes positives i negatives a la pregunta "el volum d'operacions realitzades ha estat superior, igual o inferior al del semestre anterior, per superfície". Font: elaboració de la DGH, a partir de l'enquesta semestral d'opinió dels Agents de la Propietat Immobiliària. Gràfic 3.3.1 Evolució de les d'operacions* segons trams de superfície dels habitatges. 1995-2005

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

95(I)

95(II) 96

(I)96

(II) 97(I)

97(II) 98

(I)98

(II) 99(I)

99(II) 00

(I)00

(II) 01(I)

01(II) 02

(I)02

(II) 03(I)

03(II) 04

(I)04

(II) 05(I)

05(II)

de menys de 70 m2 de 70 a 90 m2 de 90 a 120 m2 de més de 120 m2

(*) saldos entre respostes positives i negatives a la pregunta "el volum d'operacions realitzades ha estat superior, igual o inferior al del semestre anterior, per superfície". Font: elaboració de la DGH, a partir de l'enquesta semestral d'opinió dels Agents de la Propietat Immobiliària.


Quadre 3.3.2 Enquesta d'opinió sobre la dinàmica comercial del mercat immobiliari, 2003-2005 Període de maduració operació * 2003(I) 2003(II) 2004(I) 2004(II) 2005(I) 2005(II) Menys d'1 mes 17,6 13,7 11,9 28,8 15,2 9,9 d'1 a 3 mesos 57,0 63,7 56,2 36,7 49,3 37,5 de 3 a 6 mesos 19,5 19,4 27,4 25,8 30,8 35,6 més de 6 mesos 5,9 3,1 4,5 8,7 4,7 17,0 Previsions formulades per al semestre següent Manteniment situació 75,1 77,9 60,0 76,5 66,5 62,4 Millora (+)/empitjorament (-) +20,2 +18,9 +32,8 +11,1 +29,2 +31,4

(*) percentatges de respostes a la pregunta sobre el termini, que de mitjana, ha necessitat per realitzar cada venda en els últims sis mesos Font: elaboració de la DGH, a partir de l'enquesta semestral d'opinió dels Agents de la Propietat Immobiliària. Gràfic 3.3.2 Evolució de les previsions* sobre la dinàmica comercial 1995-2005

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

95(I)

95(II) 96

(I)96

(II) 97(I)

97(II) 98

(I)98

(I)99

(I)99

(II) 00(I)

00(II) 01

(I)01

(II) 02(I)

02(II) 03

(I)03

(II) 04(I)

04(II)

05 (I)

05(II)

Millora (+)/empitjorament (-)

*Variacions previstes en el termini de temps per a realitzar cada operació de venda, saldos entre respostes positives i negatives. Font: elaboració de la DGH, a partir de l'enquesta semestral d'opinió dels Agents de la Propietat Immobiliària.


Quadre 3.3.3 Enquesta d'opinió sobre el comportament dels preus de l'habitatge. 2005-2006 Darrer semestre (V-05 a X-05) Previsions (XI-05 a IV-06) Han S'han Han Augmen- Es augmentat mantingut disminuït taran mantindran Disminuiran

Totes zones 88,7 10,7 0,6 74,2 25,0 0,8

1. Barcelona ciutat 93,2 5,4 1,4 80,0 18,7 1,3

2. Primera corona nord (1) 56,7 43,3 0,0 30,0 70,0 0,0

3. Primera corona sud (2) 77,8 22,2 0,0 66,7 33,3 0,0

4. Primera corona interior (3) 89,6 10,3 0,0 35,3 64,7 0,0

5. Sabadell/Terrassa 81,3 18,8 0,0 100,0 0,0 0,0

6. Girona ciutat 80,8 19,2 0,0 76,9 23,1 0,0

7. Tarragona/Reus 94,4 1,6 0,0 89,1 10,9 0,0

8. Lleida ciutat 100,0 0,0 0,0 40,0 56,0 4,0 (1) Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Ripollet, Montgat i Tiana. (2) L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat. (3) Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès. Font: elaboració de la DGH, a partir de l'enquesta semestral d'opinió dels Agents de la Propietat Immobiliària.


3.4 Mercat de lloguer


Quadre 3.4.1 Evolució del lloguer a Catalunya. 2004-2005

2004 2005 Nombre Variació % Nombre Variació %

Nombre de contractes Catalunya 47.574 15,6 52.941 11,3

Barcelona 22.633 11,1 23.982 6,0 Catalunya sense BCN 24.941 20,1 28.959 16,1

· Àmbit Metropolità de BCN 16.224 23,6 18.421 13,5 · Resta de Catalunya 8.717 13,9 10.538 20,9

Lloguer mensual contractual mitjà

Cost Variació % Cost Variació %

Catalunya 620,0 9,9 694,5 12,0 Barcelona 699,7 9,4 779,2 11,4 Catalunya sense BCN 547,7 11,7 624,4 14,0

· Àmbit Metropolità de BCN 624,9 9,8 714,5 14,3 · Resta de Catalunya 403,9 13,8 466,8 15,6

Font: elaboració de la DGH, a partir de les fiances de lloguer de l'INCASOL Gràfic 3.4.1 Evolució del lloguer mitjà contractual a Catalunya, per àmbits geogràfics. 1998-2005

100

110

120

130

140

150

160

170

180

190

98 99 00 01 02 03 04 05

Índex 1998=100

Barcelona Àmbit metropolità sense BCN Resta Catalunya

Font: elaboració de la DGH, a partir de les fiances de lloguer de l'INCASOL.


Gràfic 3.4.2 Evolució del pes del lloguer a Catalunya, per àmbits geogràfics. 1998-2005

0

10

20

30

40

50

60

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Barcelona AMB Resta Catalunya

Font: elaboració de la DGH, a partir de les fiances de lloguer de l'INCASOL.


Quadre 3.4.2 Evolució del mercat del lloguer als municipis amb més de 100 contractes anuals. 2002-2005 Variació Nombre de contractes 2002 2003 2004 2005 04/03% 05/04 % Barcelona 18.035 20.376 22.633 23.982 11,1 6,0 Badalona 881 962 1.175 1.393 22,1 18,6 Barberà del Vallès 110 - - Caldes de Montbui 107 117 130 9,3 11,1 Castellar del Vallès 114 113 177 -0,9 56,6 Castelldefels 143 163 252 269 54,6 6,7 Castelló d'Empúries 149 - - Cerdanyola del Vallès 109 204 - 87,2 Cornellà de Llobregat 332 362 568 585 56,9 3,0 Esplugues de Llobregat 312 330 367 378 11,2 3,0 Figueres 605 601 657 734 9,3 11,7 Gavà 180 125 139 -30,6 11,2 Girona 836 922 924 1.000 0,2 8,2 Granollers 134 131 270 272 106,1 0,7 L’Hospitalet de Llobregat 1.654 1.885 2.456 2.870 30,3 16,9 Igualada 133 147 159 172 8,2 8,2 Lleida 615 601 641 657 6,7 2,5 Manresa 786 851 954 978 12,1 2,5 Mataró 619 769 900 1.000 17,0 11,1 Molins de Rei 100 146 150 166 2,7 10,7 Mollet del Vallès 234 127 - -45,7 Montcada i Reixac 103 125 - 21,4 Olot 162 183 175 183 -4,4 4,6 El Prat de Llobregat 107 199 210 265 5,5 26,2 Premià de Mar 112 201 301 79,5 49,8 Reus 323 369 394 481 6,8 22,1 Ripollet 133 139 - 4,5 Roses 118 124 233 5,1 87,9 Rubí 242 330 383 351 16,1 -8,4 Sabadell 941 1.134 1.234 1.435 8,8 16,3 Salt 128 - - Sant Adrià de Besòs 134 126 156 -6,0 23,8 Sant Boi de Llobregat 124 180 223 45,2 23,9 Sant Cugat del Vallès 368 326 368 487 12,9 32,3 Sant Feliu de Llobregat 150 194 - 29,3 Sant Joan Despí 173 185 204 205 10,3 0,5 Sant Just Desvern 112 181 197 161 8,8 -18,3 Sant Sadurní d'Anoia 113 - - Santa Coloma de Gramenet 471 498 726 752 45,8 3,6 Sitges 118 119 154 0,8 29,4 Tarragona 808 769 948 1.054 23,3 11,2 Terrassa 1.228 1.469 1.644 1.755 11,9 6,8 Tortosa 221 220 212 211 -3,6 -0,5 Valls 113 120 156 6,2 30,0 Vic 206 383 679 85,9 77,3 Viladecans 124 162 - 30,6 Vilafranca del Penedès 150 230 226 258 -1,7 14,2 Vilanova i la Geltrú 277 348 378 374 8,6 -1,1 Vilassar de Mar 110 136 - 23,6


Quadre 3.4.3 Evolució del nombre de contractes de lloguer a diferents municipis de Catalunya. 2002-2005 Variació Nombre de contractes 2002 2003 2004 2005 05/04* % Barcelona 18.035 20.376 22.633 23.982 6,0 Badalona 881 962 1.175 1.393 18,6 Girona 836 922 924 1.000 8,2 L’Hospitalet de Llobregat 1.654 1.885 2.456 2.870 16,9 Lleida 615 601 641 657 2,5 Manresa 786 851 954 978 2,5 Mataró 619 769 900 1.000 11,1 Sabadell 941 1.134 1.234 1.435 16,3 Santa Coloma de Gramenet 471 498 726 752 3,6 Tarragona 808 769 948 1.054 11,2 Terrassa 1.228 1.469 1.644 1.755 6,8 Total 10 ciutats 8.839 9.860 11.602 12.894 11,1 AMB 11.041 13.121 16.224 18.421 13,5 Resta Catalunya 6.996 7.652 8.717 10.538 20,9 Total Catalunya (sense BCN) 18.037 20.733 24.941 28.959 16,1 Total Catalunya 36.072 41.109 47.574 52.941 11,3

Font: elaboració de la DGH, a partir de les fiances de lloguer de l'INCASOL Quadre 3.4.4 Evolució del lloguer mitjà contractual a diferents municipis de Catalunya 2002-2005 Variació 2002 2003 2004 2005 05/04* % Barcelona 578,9 639,3 699,7 779,2 11,4 Badalona 472,9 520,8 587,6 653,1 11,2 Girona 418,0 447,4 502,8 577,8 14,9 L’Hospitalet de Llobregat 510,5 560,6 636,8 762,1 19,7 Lleida 293,0 335,6 360,9 413,9 14,7 Manresa 286,4 313,0 398,2 475,7 19,5 Mataró 467,0 528,2 579,7 691,6 19,3 Sabadell 538,5 609,8 629,2 750,0 19,2 Santa Coloma de Gramenet 403,9 446,0 489,9 581,8 18,8 Tarragona 382,1 429,0 471,9 517,3 9,6 Terrassa 486,8 548,9 600,5 699,9 16,6 Total 10 ciutats 442,2 496,4 553,2 650,8 17,6 AMB 525,7 569,1 624,9 714,5 14,3 Resta Catalunya 319,3 354,8 403,9 466,8 15,6 Total Catalunya (sense BCN) 445,6 490,1 547,7 624,4 14,0 Total Catalunya 512,2 564,1 620,0 694,5 12,0

Font: elaboració de la DGH, a partir de les fiances de lloguer de l'INCASOL


Quadre 3.4.5 Evolució del mercat de lloguer a Barcelona. 2000-2005 Any Nombre Lloguer mitjà Índex Índex Lloguer/m2/mes

contractes contractual (euros corrents) (euros constants) (euros corrents)

(euros/mes)

2000 14.983 448,54 382 175 6,63 2001 19.822 517,61 441 195 7,78 2002 18.035 578,86 493 211 8,64 2003 20.376 639,34 545 226 9,56 2004 22.633 699,73 596 240 10,55 2005 23.982 779,18 664 259 11,82

Font: elaboració de la DGH, a partir de les fiances de contractes de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Gràfic 3.4.3 Evolució del preu del lloguers a Barcelona. 1984-2005

0

100

200

300

400

500

600

700

84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

Índexs 1984=100

preus corrents preus constants

Font: elaboració de la DGH, a partir d'"El Mercat de Lloguers a la Ciutat de Barcelona 1984-1995". A. Jover, Barcelona 1996, i anys següents a partir de les fiances de contractes de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.


Quadre 3.4.6 Evolució del mercat de lloguer a Barcelona, per districtes. 2003-2005 Variació Nre. de contractes realitzats 2003 2004 2005 05/04 %*

1. Ciutat Vella 1.744 2.443 2.398 -1,8 2. Eixample 4.237 5.754 5.741 -0,2

3. Sants-Montjuïc 1.706 2.480 2.613 5,4

4. Les Corts 615 818 897 9,7

5. Sarrià- Sant Gervasi 1.707 2.205 2.343 6,3

6. Gràcia 1.846 2.408 2.488 3,3 7. Horta-Guinardó 1.343 1.784 2.002 12,2

8. Nou Barris 958 1.247 1.505 20,7

9. Sant Andreu 1.088 1.409 1.521 7,9

10. Sant Martí 1.450 2.085 2.474 18,7

Barcelona 16.694 22.633 23.982 6,0 Lloguer mitjà contractual Variació (euros/mes) 2003 2004 2005 05/04 %*

1. Ciutat Vella 522,57 583,81 676,23 15,8 2. Eixample 710,44 769,08 855,42 11,2

3. Sants-Montjuïc 538,80 615,66 707,91 15,0

4. Les Corts 784,01 847,69 917,39 8,2

5. Sarrià- Sant Gervasi 878,51 950,28 1.013,70 6,7 6. Gràcia 609,84 654,32 746,84 14,1

7. Horta-Guinardó 565,90 602,84 682,11 13,1

8. Nou Barris 541,47 580,62 652,14 12,3

9. Sant Andreu 520,11 610,21 658,73 8,0

10. Sant Martí 607,17 688,22 767,93 11,6 Barcelona 639,34 699,73 779,18 11,4

Font: elaboració de la DGH, a partir de les fiances de contractes de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Gràfic 3.4.4 Rendibilitat del lloguer* a Barcelona, 1998-2005

2,5

2,8

3,0

3,3

3,5

3,8

4,0

4,3

98 99 00 01 02 03 04 05

%

*Relació entre el preu mitjà de compra de l’habitatge d’obra nova i el lloguer mitjà d’un habitatge Font: elaboració de la DGH, a partir de les dades de fiances de lloguer de l’INCASÒL


3.5. Accessibilitat econòmica a l’habitatge


Quadre 3.5.1 Evolució de l'accessibilitat a l'habitatge de nova construcció, per llars amb ingressos mitjans. 1990-2005 (Percentatge d'ingressos familiars mitjans per pagar la quota d'amortització d'un préstec mitjà) Resta conurbació Resta de Barcelona de Barcelona Catalunya 1990 101,3% 96,1% 52,1% 1991 97,4% 77,9% 49,2% 1992 91,9% 75,9% 46,2% 1993 82,6% 67,8% 42,2% 1994 68,3% 54,2% 33,6% 1995 63,5% 47,8% 31,0% 1996 51,4% 37,0% 25,5% 1997 38,2% 27,9% 20,0% 1998 35,5% 28,7% 18,8% 1999 38,5% 28,6% 19,2% 2000 46,9% 36,1% 23,4% 2001 52,0% 39,1% 26,2% 2002 53,0% 38,9% 25,2% 2003 53,9% 38,8% 26,0% 2004 60,4% 42,3% 28,9% 2005 71,1% 51,8% 37,6%

Paràmetres base - llar amb dos perceptors amb ingressos mitjans - habitatge lliure de 90m2 construïts - tipus d'interès hipotecaris - la hipoteca cobreix el 80% del preu de venda FONT: elaboració pròpia a partir de: Enquesta Trimestral de Cost Laboral de l'INE, estudis de mercat immobiliari DGH i el Banc d'Espanya. Gràfic 3.5.1 Evolució de l'accessibilitat a l'habitatge nou per llars amb ingressos mijtans. 1990-2005

0%

40%

80%

120%

90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

%/ingressos llar

Barcelona Resta conurbació de Barcelona Resta de Catalunya

FONT: elaboració pròpia a partir de: Enquesta Trimestral de Cost Laboral de l'INE, estudis de mercat immobiliari DGH i el Banc d'Espanya.


Quadre 3.5.2 Evolució de l'accessibilitat a l'habitatge de nova construcció per llars amb ingressos de 3,5 vegades el SMI (Percentatge d'ingressos familiars per pagar la quota d'amortització d'un préstec mitjà) Resta conurbació Resta de Barcelona de Barcelona Catalunya 1990 126,7% 120,1% 65,1% 1991 123,1% 98,4% 62,2% 1992 118,2% 97,5% 59,3% 1993 109,8% 90,1% 56,1% 1994 88,7% 70,3% 43,6% 1995 81,8% 61,5% 39,9% 1996 70,2% 50,6% 34,9% 1997 52,5% 38,4% 27,5% 1998 49,2% 39,7% 26,0% 1999 53,8% 40,0% 26,7% 2000 66,1% 50,8% 33,0% 2001 74,7% 56,3% 37,6% 2002 78,1% 57,4% 37,1% 2003 81,2% 58,4% 39,2% 2004 86,6% 60,6% 41,4% 2005 99,7% 72,7% 52,7%

Paràmetres base - llar amb ingressos iguals a 3,5 SMI - habitatge lliure de 90m2 construïts - tipus d'interès hipotecaris - la hipoteca cobreix el 80% del preu de venda FONT: elaboració pròpia a partir de: Enquesta Trimestral de Cost Laboral de l'INE, estudis de mercat immobiliari DGH i el Banc d'Espanya. Gràfic 3.5.2 Evolució de l'accessibilitat a l'habitatge nou per llars amb ingressos de 3,5 SMI. 1990-2005

0%

40%

80%

120%

160%

90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

%/3,5 SMI




Quadre 3.5.3 Evolució de l'accessibilitat a l'habitatge de nova construcció per llars amb ingressos de 2,5 vegades el SMI (Percentatge d'ingressos familiars per pagar la quota d'amortització d'un préstec mitjà) Resta conurbació Resta de Barcelona de Barcelona Catalunya 1990 177,3% 168,2% 91,2% 1991 172,3% 137,8% 87,0% 1992 165,4% 136,5% 83,1% 1993 153,7% 126,2% 78,6% 1994 124,2% 98,5% 61,1% 1995 114,5% 86,2% 55,8% 1996 98,3% 70,8% 48,8% 1997 73,5% 53,8% 38,4% 1998 68,8% 55,6% 36,4% 1999 75,3% 56,0% 37,4% 2000 92,5% 71,2% 46,3% 2001 104,6% 78,8% 52,6% 2002 109,3% 80,4% 52,0% 2003 113,6% 81,7% 54,8% 2004 121,3% 84,8% 57,9% 2005 139,5% 101,7% 73,8%

Paràmetres base - llar amb ingressos iguals a 2,5 SMI - habitatge lliure de 90m2 construïts - tipus d'interès hipotecaris - la hipoteca cobreix el 80% del preu de venda FONT: elaboració pròpia a partir de: Enquesta Trimestral de Cost Laboral de l'INE, estudis de mercat immobiliari DGH i el Banc d'Espanya. Gràfic 3.5.3 Evolució de l'accessibilitat a l'habitatge nou per llars amb ingressos de 2,5 SMI. 1990-2005

0%

40%

80%

120%

160%

200%

90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

%/2,5 SMI




4. Política d’habitatge


4.1 Promoció d’Habitatges amb Protecció Oficial


Quadre 4.1.1 Evolució de l'habitatge protegit a Catalunya. 1996-2005. 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Habitatges iniciats

Protegits (1) 7.087 8.277 3.648 9.042 5.496 6.225 8.488 5.073 6.390 6.932

% variació -20,9 +16,8 -55,9 +147,9 -39,2 +13,3 +36,4 -40,2 +26,0 +8,5

Totals (2) 46.847 58.301 71.776 78.268 78.519 67.794 74.498 88.649 96.481 110.513 Protegit/total % 15,1 14,2 5,1 11,6 7,0 9,2 11,4 5,7 6,6 6,3

(1) qualificacions provisionals de protecció oficial + habitatges de promoció pública. (2) visats dels col·legis d'aparelladors. Gràfic 4.1.1 Evolució de l'habitatge protegit a Catalunya. 1992-2005.

0

4.000

8.000

12.000

16.000

20.000

24.000

92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

Font: elaboració de la DGH Gràfic 4.1.2 Evolució del pes de l’habitatge protegit sobre el total dels habitatges iniciats. 1992-2005.

0

10

20

30

40

50

60

92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

Font: elaboració de la DGH


Quadre 4.1.2 Habitatges protegits iniciats i acabats 2002-2005, segons províncies 2002 2003 2004 2005 Habitatges iniciats Barcelona 6.582 3.504 4.422 5.015 Girona 620 325 329 550 Lleida 587 304 736 367 Tarragona 699 940 903 1.000 Total 8.488 5.073 6.390 6.932 Habitatges acabats Barcelona 3.080 3.269 4.391 3.584 Girona 516 515 325 281 Lleida 618 403 467 280 Tarragona 971 714 704 894 Total 5.185 4.901 5.887 5.039

Nota: Dades d'habitatges iniciats segons qualificacions provisionals i d'habitatges acabats segons qualificacions definitives, més habitatges del programa de remodelació de barris. Font: DGH


Quadre 4.1.3 Construcció d'habitatges amb protecció oficial per comarques. 2005

Habitatges Habitatges % pes HPO/ % HPO

iniciats/ HPO iniciats/ Comarca iniciats totals iniciats HPO total HPO total iniciats 1.000 habitants

Alt Camp 1.089 92 1,3 8,45 2,3

Alt Empordà 3.935 133 1,9 3,38 1,1 Alt Penedès 3.249 195 2,8 6,00 2,1

Alt Urgell 359 24 0,3 6,69 1,1 Alta Ribagorça 333 0 0,0 0,00 0,0

Anoia 2.564 111 1,6 4,33 1,1 Bages 3.697 107 1,5 2,89 0,6

Baix Camp 6.841 143 2,1 2,09 0,9

Baix Ebre 2.575 118 1,7 4,58 1,6 Baix Empordà 4.215 60 0,9 1,42 0,5

Baix Llobregat 5.768 353 5,1 6,12 0,5 Baix Penedès 3.790 169 2,4 4,46 2,1

Barcelonès 8.058 2.050 29,6 25,44 0,9 Berguedà 823 41 0,6 4,98 1,0

Cerdanya 749 25 0,4 3,34 1,5 Conca de Barberà 415 117 1,7 28,19 5,8

Garraf 2.395 122 1,8 5,09 1,0 Garrigues 174 6 0,1 3,45 0,3

Garrotxa 883 24 0,3 2,72 0,5 Gironès 3.168 261 3,8 8,24 1,6

Maresme 5.811 74 1,1 1,27 0,2 Montsià 3.655 163 2,4 4,46 2,5

Noguera 856 25 0,4 2,92 0,7

Osona 3.258 213 3,1 6,54 1,5 Pallars Jussà 468 50 0,7 10,68 4,0

Pallars Sobirà 440 0 0,0 0,00 0,0 Pla de l'Estany 383 4 0,1 1,04 0,1

Pla d'Urgell 787 48 0,7 6,10 1,4 Priorat 102 7 0,1 6,86 0,7

Ribera d'Ebre 646 0 0,0 0,00 0,0 Ripollès 644 15 0,2 2,33 0,6

Segarra 345 4 0,1 1,16 0,2 Segrià 5.210 169 2,4 3,24 0,9

Selva 4.479 49 0,7 1,09 0,3 Solsonès 173 10 0,1 5,78 0,8

Tarragonès 6.169 191 2,8 3,10 0,9 Terra Alta 119 0 0,0 0,00 0,0

Urgell 1.289 10 0,1 0,78 0,3

Val d'Aran 358 0 0,0 0,00 0,0 Vallès Occidental 13.945 1.336 19,3 9,58 1,6

Vallès Oriental 6.296 413 6,0 6,56 1,1 Total Catalunya 110.513 6.932 100,0 6,27 1,0

Font: elaboració de la DGH a partir de les de qualificacions provisionals d'HPO i remodelació de barris


Mapa 4.1.1 Habitatges iniciats amb protecció oficial per comarques. 2005


Quadre 4.1.4 Habitatges iniciats amb protecció oficial per municipis. 2005

Municipi Habitatges pes sobre total HPO Municipi Habitatges

pes sobre total HPO

Barcelona 1.519 21,9 Castellfollit de la Roca 24 0,3 Sant Cugat del Vallès 554 8,0 Sant Celoni 24 0,3 Sabadell 314 4,5 Seu d'Urgell, la 24 0,3 Terrassa 265 3,8 Premià de Mar 23 0,3 Prat de Llobregat, el 205 3,0 Montellà i Martinet 21 0,3 Santa Coloma de Gramenet 196 2,8 Sant Julià de Ramis 21 0,3 Vilafranca del Penedès 175 2,5 Alcanar 20 0,3 Vic 172 2,5 Blanes 20 0,3 Vendrell, el 169 2,4 Cambrils 20 0,3 Granollers 162 2,3 Gelida 20 0,3 Lleida 152 2,2 Altafulla 18 0,3 Sant Adrià de Besòs 150 2,2 Masnou, el 18 0,3 Figueres 133 1,9 Sant Gregori 18 0,3 Girona 121 1,7 Palafrugell 16 0,2 Sitges 113 1,6 Sidamon 16 0,2 Badalona 112 1,6 Vallfogona de Balaguer 16 0,2 Amposta 111 1,6 Campdevànol 15 0,2 Mollet del Vallès 102 1,5 Perelló, el 15 0,2 Igualada 99 1,4 Bisbal d'Empordà, la 12 0,2 Manresa 98 1,4 Calaf 12 0,2 Vila-seca 94 1,4 Sant Joan Despí 12 0,2 Pla de Santa Maria, el 82 1,2 Torres de Segre 12 0,2 Reus 76 1,1 Deltebre 11 0,2 Hospitalet de Llobregat, l' 73 1,1 Roda de Barà 11 0,2 Llagostera 67 1,0 Solsona 10 0,1 Montblanc 66 1,0 Tàrrega 10 0,1 Rubí 61 0,9 Valls 10 0,1 Sentmenat 57 0,8 Fornells de la Selva 9 0,1 Montcada i Reixac 52 0,8 Sant Pere de Ribes 9 0,1 Espluga de Francolí, l' 51 0,7 Torrelles de Llobregat 9 0,1 Tremp 49 0,7 Balaguer 8 0,1 Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant 47 0,7 Cabacés 7 0,1 Sant Just Desvern 46 0,7 Sant Mateu de Bages 7 0,1 Sant Boi de Llobregat 45 0,6 Borges Blanques, les 6 0,1 Ampolla, l' 44 0,6 Roda de Ter 6 0,1 Parets del Vallès 44 0,6 Vilanova de la Barca 5 0,1 Tortosa 44 0,6 Benifallet 4 0,1 Sant Fost de Campsentelles 40 0,6 Cànoves i Samalús 4 0,1 Tarragona 40 0,6 Guissona 4 0,1 Berga 39 0,6 Puigcerdà 4 0,1 Cornellà de Llobregat 36 0,5 Vilademuls 4 0,1 Ametlla del Vallès, l' 35 0,5 Calella 3 0,0 Sant Quirze de Besora 34 0,5 Cerdanyola del Vallès 2 0,0 Forallac 32 0,5 Saldes 2 0,0 Miralcamp 32 0,5 Sant Antoni de Vilamajor 2 0,0 Ulldecona 32 0,5 Súria 2 0,0 Mataró 30 0,4 Calldetenes 1 0,0 Palau de Plegamans 30 0,4 Castellbisbal 1 0,0 Morell, el 28 0,4 Ponts 1 0,0 Santa Coloma de Farners 28 0,4 Sils 1 0,0 Salt 25 0,4 Talarn 1 0,0

TOTAL 6.932 100 Font: elaboració de la DGH a partir de les de qualificacions provisionals d'HPO i remodelació de barris


Mapa 4.1.2 Habitatges iniciats amb protecció oficial per municipis. 2005


Quadre 4.1.5 Evolució de la promoció d’habitatge protegit, segons tipus de promotor. 2003-2005

Habitatges iniciat 2003 2004 2005 Total Mitjana

anual % INCASOL 1.268 1.501 1.560 4.329 1.443 23,5 Ajuntaments 1.771 1.781 2.172 5.724 1.908 31,1 Cooperatives i altres promotors sense ànim de lucre

608 1.265 897 2.770 923 15,1

Total sense ànim de lucre 3.647 4.547 4.629 12.823 4.274 69,7 Promotors privats 1.426 1.843 2.303 5.572 1.857 30,3 Total habitatges protegits 5.073 6.390 6.932 18.395 6.132 100,0

Nota: Dades d'habitatges iniciats segons qualificacions provisionals, més habitatges del programa de remodelació de barris. Font: DGH. Quadre 4.1.6 Evolució de la promoció d’habitatge protegit, segons règims. 2003-2005

Habitatges iniciats 2003 2004 2005 Total Mitjana

anual % Promoció pública 411 353 322 1.086 362 5,9 Protecció oficial de règim especial 334 123 465 922 307 5,0 Habitatges en lloguer 1.361 2.170 3.431 6.962 2.321 37,8 Total habitatge social 2.106 2.646 4.218 8.970 2.990 48,8

Protecció oficial de règim general/concertat 2.967 3.744 2.714 9.425 3.142 51,2 Total habitatges protegits 5.073 6.390 6.932 18.395 6.132 100,0

Nota: Dades d'habitatges iniciats segons qualificacions provisionals, més habitatges del programa de remodelació de barris. Font: DGH.


Quadre 4.1.7 Habitatges promoguts per la Generalitat. 2005

en sòl propi

en sòl obtingut de

convenis amb ajuntaments

Total habitatges

2005

Habitatges de l'INCASOL en construcció 1.059 1.046 2.105

Habitatges de l'INCASOL, pendent d'iniciar obres 2.742 4.709 7.451

· Adjudicats o licitats 634 623 1.257

· En projecte 1.940 3.334 5.274

· Pendents de projecte 168 752 920

Total habitatges potencials 2005 3.801 5.755 9.556

Total habitatges potencials 2004 7.429

Variació 05/04 28,9 Font: elaboració de la DGH.


Quadre 4.1.8 Habitatges acabats per l'INCASOL, per municipis i tipus de règim 2005

Promoció Comarca Hab. Règim

Remodelació de barris Badalona – Sant Roc II (1a fase bloc E) Barcelonès 56 Promoció pública Barcelona - Besós IIa - bloc 4B Barcelonès 65 Promoció pública Barcelona - Governador bloc A2 Barcelonès 24 Promoció pública Barcelona – Turó de la Peira Illa D Barcelonès 42 Promoció pública Súria - Sal i Pota IV Bages 80 Promoció pública Tarragona - Torreforta IV Tarragonès 80 Promoció pública Total remodelació de barris 347

Promocions lloguer per a joves L'Ampolla – Cap Roig 1a fase Baix Ebre 24 HPO lloguer joves Avinyó - Carrer Major Bages 12 HPO lloguer joves Banyoles - Cal General Pla de l'Estany 21 HPO lloguer joves Bellpuig - c/ La Vall (Coma del Forn) Urgell 15 HPO lloguer joves La Bisbal d'Empordà - La Guardiola - 3 fase Baix Empordà 27 HPO lloguer joves Cardona - Carrer Sant Miquel Bages 21 HPO lloguer joves La Granada – La Torre Alt Penedès 12 HPO lloguer joves Igualada - Les Comes I fase II Anoia 40 HPO lloguer joves Manresa - La Parada II - 120 Bages 40 HPO lloguer joves Monistrol de Montserrat - Carrer Julià Fuch, 6 Bages 6 HPO lloguer joves Monistrol de Montserrat - C Manresa, 36-40 Bages 21 HPO lloguer joves Móra d'Ebre - Plaça de la Verge - c/ Gracia, 7 Ribera d'Ebre 14 HPO lloguer joves Navarcles - El Coro - c/ Ample Bages 14 HPO lloguer joves Reus - Roselló - Plaça Baluard - Racona Baix Camp 12 HPO lloguer joves Sabadell - Can Llong 2a fase Vallès Occidental 28 HPO lloguer joves Sant Boi de Llobregat - Torrelavila Baix Llobregat 9 HPO lloguer joves Sant Sadurní d'Anoia - La Triola I - 92 Alt Penedès 34 HPO lloguer joves Taradell - Passeig Pujoló - Sector Coma del Reig Osona 21 HPO lloguer joves Torrelles de Llobregat - Pla Parcial Raval Roig Baix Llobregat 11 HPO lloguer joves

Total habitatges de lloguer per a joves 382

Habitatges amb protecció oficial Avinyó - Carrer Major Bages 12 HPO Venda La Bisbal d'Empordà - La Guardiola - 2 fase Baix Empordà 32 HPO Venda Cambrils - Sector 1 Baix Camp 47 HPO Venda La Granada – La Torre Alt Penedès 38 HPO Règim Especial Igualada - Les Comes I fase II Anoia 16 HPO lloguer joves Llavorsí – Carrer de la Farga II fase Pallars Sobirà 8 HPO Règim General Manlleu - Pl Llevant-Mas Roca Osona 30 HPO Venda Manresa - La Parada I Bages 80 HPO Venda Mollet del Vallès - Carrer del Ferrocarril Vallès Oriental 20 HPO Venda Reus - Mas Iglesias Baix Camp 102 HPO Règim General Sabadell - Can Llong 2a fase Vallès Occidental 41 HPO lloguer Sant Joan les Fonts - Carrer Sta. Magdalena, 9 i 11 Garrotxa 6 HPO Règim General Sant Sadurní d'Anoia - La Triola 2 Alt Penedès 56 HPO lloguer joves Sant Vicenç de Torelló - Sector La Torre Osona 18 HPO Règim General

Total HPO 506

Total habitatges acabats 1.235 Font: elaboració de la DGH, a partir de dades de l'INCASOL.


Quadre 4.1.9 Habitatges de l'INCASOL en construcció per municipis, segons règims, a 31 de desembre de 2005 1/2 Promoció Comarca Hab. Règim

Remodelació de barris

Badalona - Barri Sant Roc Bloc E (2a fase) Barcelonès 24 Promoció pública

Badalona - Sant Roc III bloc H Barcelonès 51 Promoció pública

Badalona - Sant Roc III bloc E (1a. fase) Barcelonès 24 Promoció pública Badalona - Sant Roc IV bloc I Barcelonès 69 Promoció pública

Badalona - Sant Roc IV bloc J Barcelonès 91 Promoció pública

Barcelona - Trinitat Nova 1a. Fase-c/ Aiguablava Barcelonès 189 Promoció pública

Barcelona - HH Governador C1 - C2 Barcelonès 58 Promoció pública

Barcelona - Besós IIb - bloc 6B Barcelonès 65 Promoció pública Barcelona - el Polvorí IV Barcelonès 66 Promoció pública

Barcelona - El Polvorí VI Barcelonès 9 Promoció pública

Barcelona - Turó de la Peira Illa P Barcelonès 100 Promoció pública

Sabadell - Can Gambús - Arraona III Vallès Occidental 132 Promoció pública

Total remodelació de barris 878

Promocions lloguer per a joves Alcover - c/ Major / av. Reus Alt Camp 8 HPO lloguer joves

Arenys de Mar - El Pla dels Frares Maresme 68 HPO lloguer joves

Banyoles - Cal General Pla de l'Estany 21 HPO lloguer joves

Barcelona - Sant Eloi, 2-4 (Zona Franca) Barcelonès 32 HPO lloguer joves

Barcelona - Sant Adrià, 33-35 (Bafarí Jovany) Barcelonès 27 HPO lloguer joves Barcelona - Encarnació, 181-189 (Horta - Guinardó) Barcelonès 53 HPO lloguer joves

Barcelona - Joaquim Albarran, 1-3 i 5-11 (Les Corts) Barcelonès 48 HPO lloguer joves

Berga - c/ Mossen Espelt Berguedà 39 HPO lloguer joves

Cambrils - Avinguda Cristòfor Colom, 22 Baix Camp 20 HPO lloguer joves

Castellfollit de la Roca - Can Sala (UA3) Garrotxa 24 HPO lloguer joves Cervera - c/ Major Segarra 24 HPO lloguer joves

Figueres - Horta de l'Hospital II Alt Empordà 48 HPO lloguer joves

Igualada - Carrer Bélgica Anoia 30 HPO lloguer joves

Lleida - Setor Balàfia Segrià 70 HPO lloguer joves

El Masnou - PP Can Jordana Maresme 18 HPO lloguer joves Piera - Carrer de la Plaça, 12-14 Anoia 22 HPO lloguer joves

El Prat de Llobregat - Sant Cosme-Remolar Baix Llobregat 62 HPO lloguer joves

Puigcerdà - La Closa de l'Àngel Cerdanya 18 HPO lloguer joves

Sant Quirze de Besora - Pl. Òmnium Cultural Osona 14 HPO lloguer joves

Terrassa - El Pla de les Fonts Vallès Occidental 38 HPO lloguer joves Tordera - Sant Jaume Maresme 23 HPO lloguer joves

Torrelles de Llobregat - Pla Parcial Can Balasch Baix Llobregat 9 HPO lloguer joves

Vendrell, el - sector el Pèlag Baix Penedès 33 HPO lloguer joves

Vila-seca - c/ Valentí Almirall Tarragonès 30 HPO lloguer joves

Vilafranca del Penedès - pl. Lluís Via Alt Penedès 8 HPO lloguer joves Vilafranca del Penedès - La Girada II - Carrer 6 Alt Penedès 20 HPO lloguer joves Total habitatges de lloguer per a joves 807


Quadre 4.1.9 Habitatges de l'INCASOL en construcció per municipis, segons règims, a 31 de desembre de 2005 2/2 Promoció Comarca Hab. Règim Habitatges amb protecció oficial L'Ampolla - Cap Roig 2 fase Baix Ebre 20 HPO Venda Cabacés - c/ Pontarrer Priorat 7 HPO lloguer Campdevànol - Cassino - C/ Major Ripollès 15 HPO Lloguer Lleida - Pardinyes Segrià 60 HPO lloguer Montblanc - el Sol de l'Horta Conca de Barberà 48 HPO Venda i lloguer Montellà i Martinet - Sector la Fàbrica Cerdanya 21 HPO Venda Palafrugell - El Piverd Baix Empordà 16 HPO venda Portbou - Carrer Muntanya, 25 Alt Empordà 11 HPO venda Sant Sadurní d'Anoia - La Triola II - 90 Alt Penedès 56 HPO lloguer Tortosa - Parc dels Remolins Baix Ebre 17 HPO lloguer La Seu d'Urgell - Monturull Alt Urgell 24 HPO general Vic - Sector el Nadal Osona 68 HPO Lloguer Vilafranca del Penedès - La Girada II - Rambla Girada Alt Penedès 30 HPO Lloguer Vilafranca del Penedès - La Girada II - Carrer 6 Alt Penedès 27 HPO lloguer joves Total HPO 420 Total habitatges en construcció a 31/12/2005 2.105

Font: elaboració de la DGH, a partir de dades de l'INCASOL


Quadre 4.1.10 Habitatges amb obres adjudicades o licitades per l'INCASOL, 2005 Promoció Comarca Hab. Règim

Altafulla - La Fassina Tarragonès 18 HPO lloguer Joves

Altafulla - L'Hort d'en Pau I Tarragonès 24 HPO Gent gran

Badalona - Sant Roc IV Bloc P Barcelonés 64 Promoció pública

Barcelona - Carles Riba Barcelonés 20 Promoció pública

Barcelona – Gran Via-Química Barcelonés 125 HPO Lloguer joves

Barcelona - Trinitat Nova bloc C Barcelonés 104 Promoció pública

Barcelona - Via Favència, 294-312 Barcelonés 74 HPO lloguer Joves

Calaf - Sant Antoni Anoia 12 HPO lloguer Joves

La Garriga – Can Noguera Vallès Oriental 54 HPO

Granollers - Sector Z - bloc A Vallès Oriental 59 HPO lloguer Joves

Granollers - Sector Z - bloc B Vallès Oriental 59 HPO lloguer Joves

L'Hospitalet de Llobregat - Creu Roja – Vallparda - I Barcelonés 14 HPO

Lleida – Balàfia Segrià 70 HPO lloguer Joves

Lleida - Pardinyes – 2 Segrià 44 HPO

Molins de Rei - Rubió i Ors, 2-4 Baix Llobregat 36 HPO Gent gran

Palafrugell - Carrilet – Fitor Baix Empordà 54 HPO mixta

Peralada - Casa de les Bombes Alt Empordà 22 HPO lloguer Joves

Premià de Mar - Can Boter Maresme 23 HPO lloguer Joves

Rubí - Can Sant Joan Parcel·la 10-11 Vallès Occidental 72 HPO Lloguer joves

Sabadell - Arraona IV 2B Vallès Occidental 64 Promoció pública

Sabadell - Arraona V – B Vallès Occidental 39 Promoció pública

Sant Gregori - Can Mavilà Nou Gironès 18 HPO lloguer Joves

Sant Pere de Torelló - Edifici Monges Osona 23 HPO Gent gran

Santa Coloma de Farners - Sector B Selva 65 HPO Lloguer joves

Tordera - Sant Jaume II Maresme 66 HPO

Vilanova i la Geltrú - Sector Sant Jordi II Garraf 34 HPO Lloguer Total habitatges adjudicades o licitats 1.257

Font: elaboració de la DGH, a partir de dades de l'INCASOL


Quadre 4.1.11 Promocions de l'INCASOL en fase de projecte. 2005 1/3 Promoció Comarca Hab.

Abrera - Can Morral I Baix Llobregat 74

Abrera - Can Morral II Baix Llobregat 89

Alella - Cal Doctor Maresme 61

Alguaire - c/ Merlí, 13 Segrià 14

Altafulla - L'Hort d'en Pau II Tarragonès 36

Amposta - Av. Santa Bàrbara Montsià 35

Ascó - Carretera de Camposines Ribera d'Ebre 18

Badalona - Sant Roc III bloc F Barcelonès 68

Badalona - Sant Roc III bloc O Barcelonès 52

Badalona - Sant Roc IV bloc L Barcelonès 54

Badia del Vallès - Carrer Oporto Vallès Occidental 42

Badia del Vallès - Carrer Eivissa Vallès Occidental 30

Balaguer - La Reguereta Noguera 22

Banyeres del Penedès - Camí de l'Arboç Baix Penedès 36

Barberà del Vallès - Parc d'Europa Vallès Occidental 81

Barcelona - Via Trajana V bloc A4-C5 Barcelonès 140

Barcelona - Besós III - bloc 7B Barcelonès 60

Barcelona - Trinitat Nova bloc G Barcelonès 88

Barcelona – Turó de la Peira Illa Q Barcelonès 131

Barcelona - Colònia Castells Barcelonès 80

Barcelona - Ramon Turró, 244 (Sant Martí) Barcelonès 25

Barcelona - Trinitat Nova bloc B Barcelonès 126

Barcelona - El Polvorí V Barcelonès 34

Barcelona - El Polvorí VII Barcelonès 60

Begues - Sant Pere, 10 Baix Llobregat 18

Begur - Antiga Caserna de la Guàrdia Civil Selva 12

Blanes - Asil Sant Jaume Selva 42

Breda - Sector de Can Guilleumes Selva 26

Calaf - Francesc Macià Anoia 28

Callús - PP La Serreta Bages 40

Callús – Francesc Macià Bages 16

Cardedeu - Sector Torrent Llibre Vallès Oriental 22

Castelló d'Empúries - Plaça de la Moneda Alt Empordà 15

Centelles - Aiguafreda Osona 24

Cerdanyola del Vallès - C Riu Sec Vallès Occidental 117

Cornellà de Llobregat - C Salvador Allende Baix Llobregat 109

El Pont de Vilomara - c/ Sant Jaume Bages 45

Falset - Sort de la Fàbrica Priorat 14



Figueres - Avinguda Costa Brava Illa J9 Alt Empordà 32 Figueres - Avinguda Costa Brava Illa L1 Alt Empordà 32

Figueres – Sector Fages de Climent 1a fase Alt Empordà 32

Figueres – Sector Fages de Climent 2a fase Alt Empordà 45

Figueres – Sector Rec Susanna Alt Empordà 42

Flix - Pla de la Ventonella Ribera d'Ebre 15

Les Franqueses del Vallès - Sector J Vallès Oriental 48

Gandesa – Povet de la Plana Terra Alta 34

Gavà - Les Farreras Baix Llobregat 64

Gelida - Enric Prat de la Riba Alt Penedès 20

Gelida - Sant Salvador Alt Penedès 46 Horta de Sant Joan - Bernat d'Alguaire Terra Alta 18

L'Hospitalet de Llobregat - Vigo, 3-5 Barcelonès 24

L'Hospitalet de Llobregat - Alhambra, 22-32 Barcelonès 60

L'Hospitalet de Llobregat - Avda. Catalunya, 92-94 Barcelonès 112

L'Hospitalet de Llobregat - Santa Anna , 1-7 Barcelonès 36

L'Hospitalet de Llobregat - Creu Roja - Vallparda - II Barcelonès 44

L'Hospitalet de Llobregat - Creu Roja - Vallparda - III Barcelonès 16

L'Hospitalet de Llobregat - Plaça Europa I (torre EIO4) Barcelonès 77

Llagostera - Sector Ganix, Carrer del Roser Gironès 22

Llançà - Les Esplanes Alt Empordà 44

Lleida - UA 29 11 de setembre Segrià 59

Manlleu - Pl. Llevant II Osona 56

Manlleu - La Teuleria Osona 42

El Masnou - Sector Llevant Sud Maresme 72

Manresa - Turó dels Cigalons Bages 30 Mataró - Pla de Boet Maresme 98

Molins de Rei – c/ Ramon Llull Baix Llobregat 36

Mollerussa - Carrer Girona Pla d'Urgell 28

Mollet del Vallès - Ronda Pinetons I Vallès Occidental 90

Montcada i Reixac - El Masrampinyo I Vallès Occidental 41

Montcada i Reixac - El Masrampinyo II Vallès Occidental 92

Palafrugell - El Piverd II Baix Empordà 50

Prat de Comte - Mare de Deu de la Fontcalda, 22 Terra Alta 7

El Prat de Llobregat - Prat Sud - Remolar Baix Llobregat 205

Els Prats de Rei - Passeig Josep Maria Llobet Anoia 14

Premià de Dalt - Víctor Català Maresme 28

Les Preses - Sector Sudoest Garrotxa 47

Puigcerdà - Rec de Sant Agustí Cerdanya 24

Reus - Illes Patacada i Rentadors Baix Camp 45

Rubí - Can Sant Joan Parcel·les 8 Vallès Occidental 35



Sabadell - Arraona V Vallès Occidental 71

Sallent - Fàbrica Rivera 2a fase Bages 48

Sallent - Fàbrica Rivera 3a fase Bages 44

Sant Carles de la Ràpita - UA-Aiguassera Montsià 17

Sant Carles de la Ràpita - c/ Sant Sebastià Montsià 15

Sant Hilari Sacalm - Can Culí Selva 20

Sant Joan les Fonts - Antiga Caserna Guardia Civil Garrotxa 27

Sant Joan de Vilatorrada - Sector el Canal Bages 26 Sant Llorenç Savall - Torrent d'en Micó Vallès Occidental 17

Sant Pol de Mar - c/ Roger de Flor Maresme 35

Sant Sadurní d'Anoia - Pla d'en Mestres Alt Penedès 30

Sant Vicenç dels Horts - Camí Font de Sant Josep Baix Llobregat 48

Santa Cristina d'Aro - Sector Oest Baix Empordà 12

Santa Cristina d'Aro - Sector la Teulera Baix Empordà 40

Santa Eugènia de Berga - Sector El Català Osona 20

Santa Margarida i els Monjos - Plaça del Mercat Alt Penedès 28

Santa Margarida i els Monjos - Cal Rubio Alt Penedès 37

Santa Perpètua de Mogoda - Avinguda Girona Vallès Occidental 60

Santa Perpètua de Mogoda - Avinguda Barcelona Vallès Occidental 60

Santpedor - Ample, 23 Bages 15

Sort - Raval, 16-24 Pallars Sobirà 14

Tarragona - Camp Clar - 3 Tarragonès 64

Tàrrega - La Farinera Urgell 48 Teià - Plaça Catalunya Maresme 16

Teià - Sector la Plana Maresme 90

Torelló - Avinguda Osona Osona 23

Torelló - El Castell I Osona 31

Torelló - El Castell II Osona 22

Torelló - La Carrera Osona 24

La Torre de Cabdella - La Plana de Montrós Pallars Jussà 18

Tossa de Mar - Can Vergonyós Selva 60

Tossa de Mar - Casa Zügel Selva 18

Vic - Sector El Nadal II Osona 64

Vidreres - Mas Vivet Selva 48

Vielha e Mijaran - Eth Solan 2 Vall d'Aran 16

Vielha e Mijaran - Antic Cinema Vall d'Aran 38

Vilanova i la Geltrú - Sant Jordi, Ronda Ibèrica Garraf 64

Total habitatges en projecte 5.274 Font: elaboració de la DGH, a partir de dades de l'INCASÓL


Quadre 4.1.12 Promocions de l’INCASÓL amb convenis signats, pendents de projecte. 2005 Promoció Comarca Hab.

Barcelona - Trinitat Nova bloc E Barcelonès 107

Barcelona - Trinitat Nova bloc I Barcelonès 76

Barcelona – Sant Antoni Maria Claret Barcelonès 70

Les Borges del Camp - Nucli Antic Baix Camp 10

Callús - Anselm Clave Bages 27

Cerdanyola del Vallès - La Clota Vallès Occidental 116

Esparreguera - Colònia Sedó Baix Llobregat 65

L'Hospitalet de Llobregat - Torrent Gornal /Pedraforca Barcelonès 70

L'Hospitalet de Llobregat - Plaça Europa II (torre EIO5) Barcelonès 77

El Masnou – Joan XXIII Maresme 45

El Masnou - Josep Tarradelles Maresme 20

El Masnou - PE 5 - DOGI Maresme 47

Premià de Dalt - La Fàbrica Maresme 22

Premià de Dalt - El Carme Maresme 38

Reus – Carme Baix Camp 27

Sabadell - Arraona VI Vallès Occidental 61

Sabadell - Arraona IV B Vallès Occidental 39

Vilafranca del Penedès - c. Galceràn Alt Penedès 3

Total habitatges amb conveni 920 Font: elaboració de la DGH, a partir de dades de l'INCASOL


Quadre 4.1.13 Ajuts concedits per a l’adquisició de sòl amb destinació habitatge protegit, segons operadors. 2005

Nombre de Nombre Import de la Operadors parcel·les d’habitatges previstos subvenció

Institut Català del Sòl 5 139 290.800

Altres operadors públics 22 964 2.184.850

Operadors sense ànim de lucre 3 228 493.600

Total 30 1.331 2.969.250 Font: DGH


4.2 Rehabilitació protegida d’habitatge


Quadre 4.2.1 Rehabilitació protegida d'habitatges. 2002-2005 actuacions aprovades (1) 2002 2003 2004 2005 Barcelona 21.429 30.334 22.608 9.694 Girona 547 714 905 95 Lleida 940 308 486 1.057 Tarragona 1.153 807 1.082 429 Catalunya 24.069 32.163 25.081 11.275 actuacions acabades (2) 2002 2003 2004 2005 Barcelona 35.361 29.307 19.963 7.112 Girona 919 541 632 81 Lleida 1.066 676 130 362 Tarragona 1.695 850 941 124 Catalunya 39.041 31.374 21.666 7.679 actuacions pagades 2002 2003 2004 2005 Barcelona 18.490 22.366 7.877 21.475 Girona 563 681 103 664 Lleida 998 625 55 408 Tarragona 1.187 686 377 945 Catalunya 21.238 24.358 8.412 23.492 import de les subvencions pagades (milers euros) 2002 2003 2004 2005 Barcelona 14.648,47 18.723,27 6.664,39 19.258,73 Girona 806,04 1.222,21 275,62 1.390,68 Lleida 2.034,23 907,35 137,99 962,34 Tarragona 1.334,18 955,32 548,92 1.442,67 Catalunya 18.822,93 21.808,15 7.626,92 23.054,43 Import mitjà per habitatge 886,29 895,32 906,67 981,37

(1) Qualificacions provisionals (2) Qualificacions definitives Les dades inclouen qualsevol actuació que hagi rebut ajut oficial de la Generalitat o de l'Estat. Hi ha incloses les actuacions de reparació de patologies i edificis en situació de risc. *Inclouen aprovacions de sol·licituds antigues i les del Programa 2005 (convocatòria d’ajuts 2005) Font: elaboració de la DGH.


Quadre 4.2.2 Ajuts a la rehabilitació protegida d'habitatges per províncies. Programa 2005

Edificis Habitatges Import (milers

d’euros) Barcelona 151 2.450 5.125,87 Girona 11 30 58,16 Lleida 35 480 567,60 Tarragona 25 120 177,72 Terres de l'Ebre 4 4 21,83 Total 226 3.084 5.951,17 Import mitjà per habitatge 1.929,88

Font: DGH Quadre 4.2.3 Ajuts a la rehabilitació protegida d'habitatges segons tipus d’obra. Programa 2005

Habitatges

% segons tipus d’obra Import (milers

d'euros) Patologies 44,7 2.199,61 Accessibilitat 29,7 3.248,29 Instal·lacions 16,6 281,69 Sostenibilitat 2,5 118,23 Habitabilitat 5,6 97,20 Adaptació interior habitatge 0,9 6,16 Total 100,0 5.951,17

Font: DGH


Quadre 4.2.4 Sol·licituds de Tests de l'Edifici i Informes d'Idoneïtat per províncies. Programa 2005

TEDI III Sol·licitats Avaluats Sol·licitats Avaluats Província Edificis Habitatges Edificis Habitatges Habitatges Barcelona 4.264 71.805 1.887 31.659 1.016 706

Girona 224 2.829 122 1.466 269 236

Lleida 219 2.177 85 665 399 300

Tarragona 295 4.303 112 1.645 503 454

TOTAL 5.002 81.114 2.206 35.435 2.187 1.696 Font: DGH


Quadre 4.2.5 Sol·licituds de TEDI segons tipus d’obres a realitzar. Programa 2005

Edificis Habitatges Rehabilitació d'edificis amb patologies estructurals 1.475 24.223 Rehabilitació d'edificis afectats per deficiències constructives 1.291 22.182 Rehabilitació d'elements puntuals en situació de risc 1.817 31.881 Instal·lació d'ascensor amb creació d'itinerari practicable global 636 8.042 Instal·lació d'ascensor 1.244 16.939 Supressió de barreres arquitectòniques fins l'ascensor existent 293 5.676 Adequació de les xarxes de sanejament, aigua, electricitat i gas canalitzat 984 15.364 Millora d'aïllament tèrmic i/o acústic 305 3.756 Instal·lació d'energies alternatives (placa solar o fotovoltàica) 30 268 Actuacions mixtes (obres en elements comuns i interiors d'habitatges) 314 5.338

Nota: no es poden sumar els tipus d’obra ja que un expedient pot tenir més d’un tipus d’obra Font: DGH Gràfic 4.2.1 Sol·licituds de TEDI segons el tipus d'obra a realitzar. 2005 % total habitatges

59%23%

11%

3% 4%

Patologies Ascensors Instal·lacions Sostenibilitat Actuacions mixtes

Font: DGH


Quadre 4.2.6 Sol·licituds d’III segons el tipus d'obra a realitzar. Programa 2005 Informes interns d’idoneïtat Habitatges Actuacions destinades a dotar l'habitatge de les condicions mínimes d'habitabilitat 1.114 Adeqüació a la normativa vigent de les instal·lacions de l'interior de l'habitatge 1.021 Adaptació interior de l'habitatge, amb o sense itinerari practicable 379 Millora de l'aïllament tèrmic i/o acústic 817 Actuacions en cas d'habitatges unifamiliars 934

Nota: no es poden sumar els tipus d’obra ja que un expedient pot tenir més d’un tipus d’obra Font: DGH Gràfic 4.2.2 Sol·licituds d’III segons el tipus d'obra a realitzar. 2005 % total habitatges

26%

24%

9%

19%

22%

Habitabilitat Adeqüació instal·lacions Adaptació interior

Millora aïllament Actuacions en unifamiliars

Font: DGH


4.3 Ajuts al pagament del lloguer


Quadre 4.3.1 Ajuts al pagament del lloguer, segons tipus de beneficiari. 2005 Tipus de beneficiaris Sol·licituds Aprovades %

A. Majors de 65 anys 437 334 15,5 B. Parc públic 520 251 11,7

C. Col·lectius amb dificultats de les borses de lloguer social* 1.519 1.252 58,2 D. Joves de les borses de lloguer jove

436 316 14,7

TOTAL 2.912 2.153 100 *famílies monoparentals, dones en situació de violència o en surtin, immigrants, majors de 65 anys, afectats d’assetjament immobiliari, aturats,... Font: elaboració de la DGH

Quadre 4.3.2 Ajuts al pagament del lloguer aprovats, per províncies. 2005 A. Majors de

65 anys B. Parc públic

C. Col.lectius amb dificultats de les borses

de lloguer social*

D. Joves de les borses de lloguer

jove

TOTAL

Barcelona 329 235 1.073 228 1.865

Girona 0 2 56 41 99

Lleida 1 8 9 15 33 Tarragona 4 6 114 32 156

TOTAL 334 251 1.252 316 2.153 *famílies monoparentals, dones en situació de violència o en surtin, immigrants, majors de 65 anys, afectats d’assetjament immobiliari, aturats,... Font: elaboració de la DGH

Quadre 4.3.3 Import de les subvencions concedides, segons tipus de beneficiaris, 2005 Imports mensuals Imports anuals Import mitjà Import total Import mitjà Import total

Col·lectiu subvenció subvenció subvenció subvenció

A. Majors de 65 anys 105,60 35.269,36 1.267,16 423.232,51 B. Parc públic 65,33 16.397,40 751,01 188.503,61 C. Col·lectius amb dificultats de les borses de mediació social* 167,64 209.890,79 1.788,09 2.238.690,56

D. Joves de les borses de lloguer jove 170,08 53.746,10 1.377,41 435.356,59

TOTAL 146,45 315.303,66 1.526,14 3.285.783,27 *famílies monoparentals, dones en situació de violència o en surtin, immigrants, majors de 65 anys, afectats d’assetjament immobiliari, aturats,... Font: elaboració de la DGH


Quadre 4.3.4 Beneficiaris dels ajuts al pagament del lloguer, segons edat i sexe, 2005 Col·lectius A B C D TOTAL %/total Edat dels beneficiaris Fins a 35 anys - 66 266 316 648 30,1% 36-49 anys - 63 424 - 487 22,6% 50-64 anys - 70 321 - 391 18,2% 65 anys i més 334 43 241 - 618 28,7% Sense dades - 9 - - 9 0,4% Edat mitjana 74,3 48,1 49,2 27,1 49,8

A B C D TOTAL %/total Sexe dels beneficiaris Dona 230 181 825 190 1.426 66,2% Home 104 70 427 126 727 33,8%

Percentatges Dona 68,9% 72,1% 65,9% 60,1% 66,2% Home 31,1% 27,9% 34,1% 39,9% 33,8%

A: persones de més de 65 anys, titulars de contractes de pròrroga forçosa B: persones arrendatàries d'habitatges gestionats per entitats públiques C: persones amb especials dificultats titulars de contractes de lloguer gestionat per les Borses de Mediació per al Lloguer Social D: joves de fins a 35 anys am b contracte de lloguer gestionat a través de les Borses Joves d'Habitatge Font: DGH

Gràfic 4.3.1 Beneficiaris dels ajuts al pagament del lloguer, segons edat. 2005

30,1%

22,6%18,2%

28,7%

Fins a 35 anys 36-49 anys 50-64 anys 65 anys i més Sense dades

Font: DGH


Quadre 4.3.5 Beneficiaris dels ajuts al pagament del lloguer, segons ingressos anuals de la unitat de convivència. 2005 Col·lectius A B C D TOTAL %/total Ingressos bruts anuals de la unitat de convivència (euros) Menys de 6.000 76 119 374 - 569 26,4% Entre 6.000 i 6.999 114 66 167 19 366 17,0% Entre 7.000 i 7.999 53 32 118 33 236 11,0% Entre 8.000 i 9.999 30 26 213 69 338 15,7% Entre 10.000 i 11.999 33 6 149 81 269 12,5% 12.000 i més 28 2 231 114 375 17,4% Ingressos mitjans 7.326,32 5.979,4 8.362,44 11.056,18 8.319,26

A: persones de més de 65 anys, titulars de contractes de pròrroga forçosa B: persones arrendatàries d'habitatges gestionats per entitats públiques C: persones amb especials dificultats titulars de contractes de lloguer gestionat per les Borses de Mediació per al Lloguer Social D: joves de fins a 35 anys amb contracte de lloguer gestionat a través de les Borses Joves d'Habitatge Font: DGH

Gràfic 4.3.2 Beneficiaris dels ajuts al pagament del lloguer, segons ingressos anuals de la unitat de convivència. 2005

27%

17%

11%

16%

12%

17%

Menys de 6.000 Entre 6.000 i 6.999 Entre 7.000 i 7.999Entre 8.000 i 9.999 Entre 10.000 i 11.999 12.000 i més

Font: DGH


Quadre 4.3.6 Beneficiaris dels ajuts al pagament del lloguer, segons import mensual de la subvenció 2005 Col·lectius A B C D TOTAL %/total Import mensual de la subvenció (euros) Menys de 20 31 45 33 9 118 5,5% Entre 29 i 49 63 76 74 17 230 10,7% Entre 50 i 99 81 71 152 41 345 16,0% Entre 100 i 149 69 37 208 45 359 16,7% Entre 150 i 199 41 22 240 59 362 16,8% Entre 200 i 239 25 - 163 40 228 10,6% 240 24 - 382 105 511 23,7% Import mitjà subvenció 105,60 65,33 167,64 170,08 146,45

A: persones de m és de 65 anys, titulars de contractes de pròrroga forçosa B: persones arrendatàries d'habitatges gestionats per entitats públiques C: persones titulars de contractes de lloguer gestionat per la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social D: joves de fins a 35 anys amb contracte de lloguer gestionat a través de les Borses Joves d'Habitatge Font: DGH

Gràfic 4.3.3 Beneficiaris dels ajuts al pagament del lloguer, segons import mensual de la subvenció 2005

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Menys de 20 Entre 29 i 49 Entre 50 i 99 Entre 100 i 149 Entre 150 i 199 Entre 200 i 239 240

Font: DGH


4.4 Gestió territorial dels programes d’habitatge

Borses de mediació en el lloguer i Oficines Locals d’Habitatge


Mapa 4.4.1 Borses de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social i Borses de Lloguer Jove


Quadre 4.4.1 Borses de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social Borse s de lloguer social Municipi ADIGSA Barcelona Borsa de Mediació d'Arbúcies Arbúcies Borsa de Mediació de Barcelona Barcelona Borsa de Mediació de Castellar del Vallés Castellar del Vallés Borsa de Mediació de el Masnou El Masnou Borsa de Mediació de el Prat de Llobregat El Prat de Llobregat Borsa de Mediació de la Mancomunitat de la Plana Malla Borsa de Mediació de Lloret de Mar Lloret de Mar Borsa de Mediació de Manresa Manresa Borsa de Mediació de Montcada i Reixac Montcada i Reixach Borsa de Mediació de Rubí Rubí Borsa de Mediació de Sant Boi de Llobregat Sant Boi de Llobregat Borsa de Mediació de Solsona Solsona Borsa de Mediació de Vilafranca del Penedès Vilafranca del Penedès Borsa de Mediació d'Olot Olot Borsa d'Habitatge de Balaguer Balaguer Borsa d'Habitatge de Cambrils Cambrils Borsa d'Habitatge de Castelldefels Castelldefels Borsa d'Habitatge de el Vendrell El Vendrell Borsa d'Habitatge de Girona Girona Borsa d'Habitatge de Granollers Granollers Borsa d'Habitatge de la Seu d'Urgell La Seu d'Urgell Borsa d'Habitatge de Lleida Lleida Borsa d'Habitatge de Manlleu Manlleu Borsa d'Habitatge de Mollet del Vallès Mollet del Vallès Borsa d'Habitatge de Olesa de Montserrat Olesa de Montserrat Borsa d'Habitatge de Reus Reus Borsa d'Habitatge de Sant Cugat del Vallès Sant Cugat del Vallès Borsa d'Habitatge de Tàrrega Tàrrega Borsa d'Habitatge del Montsià Amposta Borsa d'Habitatge Jove de Terrassa Terrassa Borsa d'habitatge Jove de Viladecans Viladecans Borsa d'Habitatge Jove de Mataró Mataró Borsa Jove d'Habitatge de Tortosa Tortosa Borsa Municipal de Valls Valls Consell Comarcal del Maresme Mataró Consorci del Moianès Moià


Quadre 4.4.2 Borses de Lloguer Jove Localitat

Alt Penedès

Badalona

Barcelona

Cerdanyola del Vallès

Figueres

Girona

L’Hospitalet de Llobregat

Molins de Rei

Olot

Sant Adrià de Besòs

Sant Feliu de Guíxols

Sant Vicenç dels Horts

Santa Coloma de Gramenet

Tarragona

Tremp


Mapa 4.4.2 Oficines d’Habitatge segons àmbit territorial


Quadre 4.4.3 Oficines d’Habitatge segons àmbit territorial 1/2 BARCELONA Barcelona Ajuntament de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona (Ciutat Vella) Barcelona Ajuntament de Barcelona (Gràcia) Barcelona Ajuntament de Barcelona (Proeixample) Barcelona Ajuntament de Barcelona (Sants -Montjuïc) Barcelona Ajuntament de Barcelona (Turó de la Peira) Berga Consell Comarcal del Berguedà Cornellà de Llobregat Ajuntament de Cornellà Granollers Consell Comarcal del Vallès Oriental L’Hospitalet de Llobregat Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (Migdia) L’Hospitalet de Llobregat Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (Pl. Espanyola) Igualada Consell Comarcal de l'Anoia La Llagosta Ajuntament de la Llagosta Manresa Ajuntament de Manresa Manresa Consell Comarcal del Bages Masnou, el Ajuntament del Masnou Mataró Ajuntament de Mataró Mataró Consell Comarcal del Maresme El Prat de Llobregat Ajuntament del Prat de Llobregat Rubí Ajuntament de Rubí Sabadell Ajuntament de Sabadell Sant Boi de Llobregat Ajuntament de Sant Boi Sant Cugat del Vallès Ajuntament de Sant Cugat Sant Feliu de Llobregat Consell Comarcal del Baix Llobregat Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Terrassa Ajuntament de Terrassa Vic Consell Comarcal d’Osona Vilafranca del Penedès Ajuntament de Vilafranca del Penedès Vilafranca del Penedès Consell Comarcal de l'Alt Penedès Vilanova i la Geltrú Consell Comarcal del Garraf GIRONA Banyoles Consell Comarcal del Pla de l'Estany La Bisbal d'Empordà Consell Comarcal del Baix Empordà Figueres Consell Comarcal de l'Alt Empordà Girona Ajuntament de Girona Girona Consell Comarcal del Gironès Olot Ajuntament d'Olot Olot Consell Comarcal de la Garrotxa Puigcerdà Consell Comarcal de la Cerdanya Ripoll Consell Comarcal del Ripollès Santa Coloma de Farners Consell Comarcal de la Selva


Quadre 4.4.3 Oficines d’Habitatge segons àmbit territorial 2/2 LLEIDA Balaguer Consell Comarcal de la Noguera Les Borges Blanques Consell Comarcal de les Garrigues Cervera Consell Comarcal de la Segarra Lleida Ajuntament de Lleida Lleida Consell Comarcal del Segrià Mollerussa Consell Comarcal del Pla d'Urgell El Pont de Suert Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça La Seu d'Urgell Consell Comarcal de l'Alt Urgell Solsona Consell Comarcal del Solsonès Sort Consell Comarcal del Pallars Sobirà Tàrrega Ajuntament de Tàrrega Tàrrega Consell Comarcal de l'Urgell Tremp Consell Comarcal del Pallars Jussà Vielha Conselh Generau d'Aran TARRAGONA Falset Consell Comarcal del Priorat Montblanc Consell Comarcal de la Conca de Barberà Reus Consell Comarcal del Baix Camp Tarragona Consell Comarcal del Tarragonès Valls Consell Comarcal de l'Alt Camp El Vendrell Consell Comarcal del Baix Penedès TERRES DE L'EBRE Amposta Consell Comarcal del Montsià Gandesa Consell Comarcal de la Terra Alta Móra d'Ebre Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre Tortosa Ajuntament de Tortosa Tortosa Consell Comarcal del Baix Ebre

Informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya …...Informe sobre el sector de l’habitatge...

Documents

Transcript of Informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya …...Informe sobre el sector de l’habitatge...