Informe del Sistema Educatiu d’Eivissa · Pel que fa a la densitat de població cal dir que...
51
Informe del Sistema Educatiu d’Eivissa (curs 2011-2012)
Transcript of Informe del Sistema Educatiu d’Eivissa · Pel que fa a la densitat de població cal dir que...
Informe del Sistema
Educatiu d’Eivissa
(curs 2011-2012)
INFORME SOBRE LA SITUACIÓ EDUCATIVA A L’ILLA D’EIVISSA (ISE)CURS 2011/2012Índex Pàgina
1. Introducc ió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
2. Característ iques de la població a l ’ i l la d’Eiv issa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
2 .1 Demogràf iques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
2 .2 Moviments m igrator is . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
2 .3 Històr ic de població de l ’ i l la d ’E iv issa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2 .4 Evolució de la població per municipis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
3.Centres educatius d’Eivissa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
3 .1 Nombre de centres per municip is . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
3 .2 Comparat iva població i nombre de centres per municipis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
4. Matrícula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
4 .1 Matr ícula per munic ip is . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
4 .2 Matr ícula per t i tular itat de centres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
4 .2.1 Centres públ ics , concertats i pr ivats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
4.2.2 Centres estrangers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
5. Proporció d’alumnes‐professor/a: Ràtios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
5.1 Ràt ios per municipis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
5.2 Educació infanti l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
5.3 Educació pr im ària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
5.4 Educació secundàr ia obl igatòr ia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
6. Alumnat estranger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
6.1 Alumnat estranger segons etapa educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
6.2 Alumnat estranger segons t i tular itat de centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
6.3 Alumnat estranger segons matr ícula total a cada i l la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
7. Alumnat amb necessitats específ iques de suport educatiu (NESE) i recursos assignats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20
7.1 Alumnat matr iculat a les aules UEECO (Unitat Educativa Especif ica en centre Ordinar i ) per municipis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20
7 .2 Alumnat NESE matr iculat i recursos, per municipis a Ed. infanti l i pr imàr ia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
7.3 Alumnat NESE matr iculat i recursos, per municipis a ESO i batxi l lerat . 22
8. Convivència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
8 .1 Absentisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
8 .2 Confl ictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
9.L'Educació infanti l 0-3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
10. La formació professional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1
10.1 Programes de Qual i f icació Professional Inic ial (PQPI) i Cursos d'Aprenentatge Professional Inic ial (CAPI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
26
10.2 Cicles Formatius de Grau Mit jà (CFGM) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
10.3 Cic les Formatius de Grau Super ior (CFGS). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
11. Batxi l lerat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
12. Resultats acadèmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
13. Escola Ofic ial d’ Idiomes (EOI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
14. Conservatori Professional de Música i Dansa (CPMD) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
15. Centre d'educació de persones adultes (CEPA) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
16. Ensenyaments universitaris a Eivissa (UIB) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
17. Professorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
17.1 Professorat de centres públ ics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
17.2 Professorat de centres pr ivats i concertats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
17.3 Total professorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
18. La formació a l Centre de Professorat d 'Eivissa (CEP) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
19.Serveis complementaris : Escola matinera, menjador i transport escolar . . . 43
20. Família i educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
21. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2
1. INTRODUCCIÓ
L’article 5 del Reglament orgànic d'organització i funcionament (ROF) del Consell Escolar Insular d'Eivissa (CEIE) estableix que una de les funcions del CEIE és la d'elaborar, anualment, un informe sobre la situació educativa d'Eivissa (ISE), el qual s'ha de trametre al Consell d'Eivissa, a la Conselleria d'Educació i cultura del Govern Balear i a la Delegació territorial d'Eivissa i Formentera.
L’únic ISE que hi havia fins al moment era el del curs 2007-2008, que es va aprovar el 3 de març de 2011, i que ens deixa un marc de referència prou allunyat de la realitat socioeducativa actual a l’Illa d’Eivissa.
En el ple del CEIE de dia 7 de novembre de 2012 s’aprovà començar a treballar en l’ISE 2011-2012, ja que es considerà que no tenia raó de ser fer un informe sobre la situació educativa d’Eivissa d’anys anteriors. Igualment s’establí que el gruix de la feina recauria en la persona titular de la secretaria del CEIE, ja que així ho estableix el ROF, però que es crearia una comissió per ajudar en el que fes falta. També s’han tengut en compte les aportacions de la Comissió Permanent i del Plenari del CEIE per a la realització del present ISE 2011-2012.
Es tracta doncs del segon informe del sistema educatiu de l’illa d’Eivissa i mostra de manera clara i concisa la realitat socioeducativa de l’illa, analitzant els diferents àmbits que intervenen en el món educatiu (realitat social, econòmica, centres educatius, professorat, administració educativa...)
2. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ DE L’ILLA D´EIVISSA2.1 Demogràfiques
Segons les dades extretes de l’INE la població total a l’illa d’Eivissa l’any 2011 era de 137.357 persones, continuant amb la tendència creixent, però de manera molt més lenta que en els anys anteriors. L’any 2010 la població total de l’illa d’Eivissa era de 134.460; per tant el creixement de la població de 2011 respecte de 2010 va ser d’un 2,15%. Aquesta tendència s’observa també a la resta de les Illes Balears i mostra clarament la incidència de l’actual crisi econòmica en l’estancament del creixement de la població.La població total de les Illes Balears a gener de 2012 era de 1.119.439 persones, el 78,26% (876.147) corresponia a l'illa de Mallorca; el 8,50% (95.178) a l'illa de Menorca, el 12,27% (137.357) a Eivissa i el 0,96% (10.757) a Formentera.
3
Dades demogràfiques 2008 -2012
ILLA Superfície km2
Població 2008
% Població 2008
Població 2012
% Població 2012
Densitat Població 2008
Densitat Població 2012
MALLORCA 3.640,21 846.210 78,87 876.147 78,26 232,46 240,68MENORCA 694,79 92.434 8,62 95.178 8,50 133,04 136,98EIVISSA 569,59 125.053 11,66 137.357 12,27 219,55 241,15FORMENTERA 81,32 9.147 0,85 10757 0,96 112,48 132,27TOTAL ILLES 4986,11 1.072.844 1.119.439 215,16 224,51
Pel que fa a la densitat de població cal dir que Mallorca amb una població de 876.147
habitants i una superfície de 3.640.21 km2 té una densitat de 240,68 h/km2; Menorca amb
una població de 95.178 habitants i una superfície de 694,79 km2 té una densitat de 136,98
h/km2; Eivissa amb una població de 137.357 habitants i una superfície de 569,59 km2 té una
densitat de població de 241,15 h/km2, i Formentera té una població de 10.757 habitants i una
superfície de 81,32 km2, que correspon una densitat de població de 132,27 h/km2.
Del conjunt de les Illes Balears Eivissa és l’illa més densament poblada, superant la densitat
de Mallorca i molt per damunt de la densitat de Menorca i de Formentera ( el 2008 Mallorca
era l'illa més densament poblada).
4
0
50
100
150
200
250
300
DENSITAT DE POBLACIÓ2008
DENSITAT DE POBLACIÓ2012
Densitat de població
MALLORCA
MENORCA
EIVISSA
FORMENTERA
2.2 Moviments migratoris
IMMIGRACIONS EMIGRACIONS
MUNICIPI Procedència 2008 2011 2008 2011 VAR. 2008 VAR. 2011 TOTAL 2011
Eivissa Espanyols 2.117 2.673 2.219 2.540 - 102 + 133 + 303Estrangers 2.371 2.000 2.275 1.830 + 96 + 170
S. Antoni Espanyols 920 969 830 1.001 + 90 - 32 + 73Estrangers 1.191 604 398 499 + 793 + 105
S. Joan Espanyols 154 233 166 213 - 12 + 20 + 162Estrangers 196 300 110 158 + 86 + 142
S. Josep Espanyols 1.472 1.765 1.092 1.340 + 380 + 425 + 916Estrangers 956 920 449 429 + 507 + 491
Sta. Eulària
Espanyols 1.477 1.924 1.236 1.593 + 241 + 331 + 1.059Estrangers 1.506 1.239 489 511 + 1.017 + 728
TOTAL Espanyols 6.140 7.564 5.543 6.687 + 597 + 877 + 2.513Estrangers 6.220 5.063 3.721 3.427 + 2.499 +1.636
TOTAL ILLA Esp. + Est. 12.360 12.627 9.264 10.114 +3.096 +2.513
A les Pitiüses segueix un moviment migratori favorable amb un augment de 2.513 habitants l'any 2011, dels quals el 65,10 % són estrangers i el 34,89 % espanyols.
5
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
Espanyols Estrangers Espanyols Estrangers Espanyols Estrangers Espanyols Estrangers Espanyols Estrangers
Eivissa S. Antoni S. Joan S. Josep Sta. Eulària
Moviments migratoris
IMMIGRACIONS 2008 IMMIGRACIONS 2011 EMIGRACIONS 2008 EMIGRACIONS 2011
2.3 Històric de població de l’illa d’Eivissa (1998 - 2012)
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005HOMES 42.315 43.929 45.383 47.964 51.150 53.898 54.612 57.260DONES 41.729 43.024 44.228 46.370 48.783 51.205 51.608 53.847TOTAL 84.044 86.953 89.611 94.334 99.933 10.5103 106.220 111.107Incre.% +6,65 +3,05 +5,27 +5,93 +5,14 +1,06 +4,60
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012HOMES 58.654 60.845 64.913 67.183 68.649 69.402 70.920DONES 55.254 56.853 60.140 62.379 63.988 65.058 66.437TOTAL 113.908 117.698 125.053 129.562 132.637 134.460 137.357Incre. % +2,51 +3,32 +6,24 +3,60 +2,37 +1,37 +2,15
En la dècada 2002-2012 l'increment de població a l'illa d'Eivissa és de 37.424 habitants, que representa un augment del 37,44%. Aquest fort creixement de la població és la conseqüència d’una gran immigració, fet que també explicaria la lleugera diferència en la separació per sexes a favor de la població masculina.
6
20000
40000
60000
80000
100000
120000
140000
160000
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Històric de la població
HOMES
DONES
TOTAL
2.4 Evolució de la població per municipis (2000 - 2012)
MUNICIPI 2000 2004 2008 2012Eivissa 33.223 40.991 46.835 49.768Sant Antoni 15.772 17.407 21.082 22.446Sant Joan 4.194 4.611 5.468 5.506Sant Josep 14.428 17.385 21.304 24.691Santa Eulària 21.991 25.826 30.364 34.946TOTAL 89.608 106.220 125.053 137.357Dades absolutes de població per municipis.
MUNICIPI 2000-2004 2004-2008 2008-2012Eivissa 23,38% 14,25% 6,26%Sant Antoni 10,36% 21,11% 6,46%Sant Joan 9,94% 18,58% 0,69%Sant Josep 20,49% 22,54% 15,89%Santa Eulària 17,43% 17,57% 15,09%TOTAL 18,53% 17,73% 9,8%
Percentatge d'increment de població per municipis
Entre els anys 2008 i 2012 continua el creixement de la població a tots els municipis de l’illa, Però amb un increment més moderat que en els quadriennis anteriors. És especialment significativa l’evolució de la població als municipis de Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària des Riu que encara mantenen un alt creixement molt per dalt de la mitjana insular.Pel que es dedueix de la gràfica, el quadrienni de 2004-2008 és el que presentà un major increment de població a tots els municipis, superant en tots els casos un augment del 14% arribant fins i tot al 22,54% en el municipi de Sant Josep de sa Talaia. Això està clarament lligat amb l'època de més construcció a la nostra illa.
7
0
5
10
15
20
25
Eivissa SantAntoni
Sant Joan Sant Josep SantaEulària
Evolució de la població
% Inc. 2000-2004
% Inc. 2004-2008
% Inc. 2008-2012
3. CENTRES EDUCATIUS
3.1 Nombre de centres per municipis
EIVISSA SANT ANTONI
SANT JOAN
SANT JOSEP
SANTA EULÀRIA TOTAL INCREMENT
2008-2012Escoletespúbliques 3 1 1 2 2 9
+8Escoletesprivades 2 2 1 5Unitàries 3 1 4CEIP 1 línia 5 4 2 2 3 16 -1**CEP2 línies 4 2 3 5 14 +3IES 4 2 1 2 1 10 +1CC 2 2 1 5Privats 1 1C. Estrangers 1 1 2CEPA 1 1* (1 aula) 2 + 1 a.
Regim Especial 2 1 3
TOTAL 22 17 5 13 14 71 11Increment2008-2012 +2 +5 +2 +2 11
* L'aula Sant Antoni s'ha convertit en CEPA Sant Antoni.** El CEIP Can Raspall ha passat de ser d'una línia a un centre de dues línies, incrementant el número
de centres de doble línia.
En aquesta graella s'observa clarament que l'increment de centres educatius s'ha produït sobretot en l'àmbit de les escoletes (Municipi de Sant Antoni: Escoleta CEI Chiquitín i CEI Petits. Municipi de Sant Josep: CEI Mafalda i CEI Trenet Blau; i al Municipi de Santa Eulària: CEI Blanca Nieves i Menuts). El municipi en què més s'ha incrementat e número de centres educatius respecte del 2008 ha estat Sant Antoni, amb 4 centres nous: IES Sa Serra, CEIP Sant Antoni i les dues escoletes ja esmentades anteriorment.
8
0123456
Centres educatius
EIVISSA SANT ANTONI SANT JOAN SANT JOSEP SANTA EULÀRIA
3.2 Comparativa població i nombre de centres per municipi
POBLACIÓ PER MUNICIPIS CENTRES PER MUNICIPIS VARIACIÓ 08-122008 2012 2008 2012 POBLACIÓ CENTRES
Eivissa 46.835 49.768 20 23 + 6,26% + 15,00%Sant Antoni 21.082 22.446 13 17 + 6,46% + 30,00 %Sant Joan 5.468 5.506 5 5 + 0,69% 0 %Sant Josep 21.304 24.691 11 13 + 15,93% + 18,18%Santa Eulària 30.364 34.946 12 14 + 15,09% + 16,66%Total 132.637 137.357 61 72 + 3,55% + 6,39%
POBLACIÓ PER MUNICIPIS CENTRES PER MUNICIPIS 2012 % núm. Centres %
Eivissa 49.768 36,23 22 30,98Sant Antoni 22.446 16,34 17 23,94Sant Joan 5.506 4,00 5 7,04Sant Josep 24.691 17,97 13 18,30Santa Eulària 34.946 25,44 14 19,71TOTAL 137.357 100 72 100
Inclou tot tipus de centre (EI, Pri, ESO, Altres)
Comparant el percentatge de centres educatius amb el percentatge de població que presentava cada municipi l’any 2012, s’observa que els municipis d’Eivissa i Santa Eulària des Riu tenen un dèficit de centres, el mateix que ja passava el 2008 i actualment (desembre de 2013) s'estan realitzant obres al CEIP Sa Bodega i al CEIP Es Pratet, del municipi de Vila, i al CEIP Santa Gertrudis. Cal destacar que en els municipis de Sant Joan i Sant Antoni no es manifesten necessitats de centres nous i en aquests moments estan acollint alumnes d'altres municipis (Sant Joan acull alumnes de Santa Eulària, Sant Antoni de Sant Josep, Eivissa de Santa Eulària i de Sant Antoni).
9
010203040
Eivissa SantAntoni
SantJoan
SantJosep
SantaEulària
Comparació % Població/Centres
% Població
% Centres
4. MATRÍCULA
4.1 Matrícula per municipis curs 2011/12
Curs 11/12 Infantil Primària ESO BAT. PQPI CFGM CFGS TOTAL %
Eivissa 1.304 2.374 2.052 613 108 329 161 6.941 38,5
Santa Eulària 1.073 1.950 472 103 33 31 3.662 20,3
Sant Antoni 758 1.348 690 202 27 29 127 3.181 17,6
Sant Josep 672 1.149 765 350 55 226 156 3.373 18,7
Sant Joan 138 262 360 109 24 893 4,9
TOTAL 3.945 7.083 4.339 1.377 247 615 444 18.050 100
Veim com el municipi d'Eivissa presenta la matrícula més elevada, seguit de Santa Eulària i Sant Josep.
Veim com en el municipi de Santa Eulària el percentatge de població està per damunt del percentatge de matrícula, fet que posa de manifest la necessitat de noves places educatives, que ara s'estan cobrint en altres municipis.
10
05
1015202530354045
Eivissa Sant Antoni Sant Joan Sant Josep SantaEulària
Comparació % població/matrícula per municipis
% Població
% Matrícula
4.2 MATRÍCULA PER TITULARITAT DE CENTRES (CURS 2011/2012)
4.2.1 Centres públics, concertats i privats
CURS 11/12 INFANTIL PRIMÀRIA ESO BATXI. PQPI CFGM CFGS TOTAL
Vila pública 945 1.683 1.457 395 108 329 161 5.078Vila concertada 300 626 466 95 0 0 0 1.487Vila privada 59 65 129 123 0 0 0 376TOTAL VILA 1.304 2.374 2.052 613 108 329 161 6.941
Santa Eulària 1.073 1.950 472 10 33 31 0 3.662TOTAL SANTA EULÀRIA 1.073 1.950 472 103 33 31 0 3.662
Sant Antonipública
608 1046 474 202 2 29 12 2.513
Sant Antoni concertada 150 302 216 0 0 0 0 668TOTAL SANT ANTONI 758 1.348 690 202 27 29 127 3.181
Sant Josep pública 601 1.005 668 350 55 226 156 3.061Sant Josep concertada 71 144 97 0 0 0 0 312TOTAL SANT JOSEP 672 1.149 765 350 55 226 156 3.373
Sant Joan pública 138 262 360 109 24 0 0 893TOTAL SANT JOAN 138 262 360 109 24 0 0 893
TOTAL PÚBLICA 3.365 5.946 3.431 1.159 24 615 444 15.207TOTAL CONCERTADA 521 1.072 779 95 0 0 0 2.467
TOTAL PRIVADA 59 65 129 123 0 0 0 376TOTAL GENERAL 3.945 7.083 4.339 1.377 247 615 444 18.050
Veim com l'únic municipi que ofereix ensenyament públic, concertat i privat és Vila. Sant Josep i Sant Antoni ofereixen ensenyament públic i concertat, i els municipis de Santa Eulària i Sant Joan tan sols ofereixen ensenyament públic.
11
Al gràfic es veu clarament com el gruix d'alumnat matriculat es troba a l'educació pública, on destaca la matrícula de primària que arriba quasi als 6.000 alumnes. A l'educació pública també cal remarcar els pocs alumnes matriculats als cicles formatius de grau superior, fet que també ve marcat per l'escassa oferta d'aquest tipus de cicle. A l'ensenyament privat destaca per damunt dels altres nivells l'alumnat matriculat a l'ESO.
S'observa com el pes de l'educació pública és molt important amb un 84% de l'alumnat matriculat.
12
84%
14%2%
Percentatge Alumnat matriculat per titularitat de centre
EDUCACIÓ PÚBLICA
EDUCACIÓ CONCERTA.
EDUCACIÓ PRIVADA
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
E. PÚBLICA E. CONCERTA. E. PRIVADA
Matrícula per titularitat
INFANTIL
PRIMÀRIA
ESO
BATX.
PQPI
CFGM
CFGS
4.2.2 Centres estrangers
Morna International College Collège Français d'Eivissa Incre. 2008-2012
2008 2012 2008 2012 Absol. %
Ed. Inf. 2n Cicle espanyols 29 38 36 53 +26 +40
Ed. Inf. 2n Cicle estrangers 21 49 50 37 +15 +21
TOTAL ED. INFANTIL 50 87 86 90 +41 +30
Ed. Primària espanyols 41 74 36 81 +78 +101
Ed. Primària estrangers 85 91 88 62 -20 -11
TOTAL ED. PRIMÀRIA 126 165 124 143 +58 +23
ESO espanyols 10 29 10 13 +22 +110
ESO estrangers 42 35 28 21 -14 -14
TOTAL ESO 52 64 38 34 +8 +9
BATXILLERAT 17
TOTAL ALUMNES 228 333 248 267 +124 +26
El curs 2011-2012 hi ha 583 alumnes matriculats en centres estrangers, fet que representa un increment del 22,47 % respecte del 2008, amb un sistema educatiu diferent a l’espanyol, però que en qualsevol moment poden incorporar‐se al nostre sistema.
13
0
10
20
30
40
50
60
70
TOTAL ED.INFANTIL
TOTAL ED.PRIMÀRIA
TOTAL ESO BATXILLERAT
Incre. 2008-2012
Incre. 2008-2012
050
100150200250300350
2008 2012 2008 2012
Morna InternationalCollege
Collège Français d'Eivissa
TOTAL ALUMNES
TOTAL ALUMNES
En aquesta gràfica s'observa que els dos centres han augmentat l'alumnat matriculat en el període comprès entre 2008-2012, però destaca clarament el major increment al Morna International College.
5. PROPORCIÓ D’ALUMNES‐GRUP AULA: RÀTIOS
Dades Curs 2007-2008
INFANTIL PRIMÀRIA ESO
Eivissa Eivissa Eivissa
C. Públics 22,8 21,6 22,2
C. Concert. 25,4 25,0 24,7
TOTAL 24,1 23,3 23,4
Dades Curs 2011-2012
INFANTIL PRIMÀRIA ESO
Eivissa Eivissa Eivissa
C. Públics 23,53 22,95 23,99
C. Concert. 24,80 24,93 27,82
C. Privats 19,66 10,83 16,12
TOTAL 23,62 22,99 24,24
Podem veure com les ràtios del curs 2007-2008 a Eivissa s'han mantingut més o menys igual al curs 2011-2012, a totes les etapes educatives.
14
020406080
100120140160180
Alumnat centres estrangers
Morna InternationalCollege 2008
Morna InternationalCollege 2012
Collège Françaisd'Eivissa 2008
Collège Françaisd'Eivissa 2012
5.1 Ràtios per municipis
Dades Curs 2007-2008
Municipi Infantil
Primària ESO Pública Concertada Pública Concertada Pública Concertada Privada
Eivissa 24,6 26,6 24,6 26,3 21, 6 28,3 22,3St. Antoni 21,9 26,2 22,3 25,1 22, 2 25,9 ‐St. Joan 18,0 ‐ 15,3 ‐ 22, 9 ‐ ‐St. Josep 21,6 23,7 22,9 23,7 22, 2 20,0 ‐Sta. Eulària 22,7 ‐ 23,1 ‐ 22, 1 ‐ ‐TOTAL ILLA 22,8 25,4 21,6 25,0 22, 2 24,7 22,3
Dades Curs 2011-2012
Municipi Infantil Primària ESOPública Concert. Privada Pública Concert. Privada Pública Concert. Privada
Eivissa 24,23 25,00 19,66 24,39 25,04 10,83 23,99 29,12 16,12St. Antoni 22,51 25,00 - 22,25 25,16 - 22,57 27,00 -St. Joan 19,71 -
-17,46 - 24,00 - -
St. Josep 24,04 23,66 - 24,97 24,00 - 24,74 24,25 -Sta. Eulària 23,84 - 23,78 - - 23,60 - -TOTAL ILLA 23,53 24,80 19,66 22,95 24,93 10,83 23,99 27,82 16,12
Destaca el municipi de Sant Joan que té unes ràtios molt per baix de la mitjana de l'illa. També crida l'atenció que l'educació concertada presenta unes ràtios més altes que l'educació pública. L'educació privada també té unes ràtios molt més baixes que la pública, no tant a infantil i ESO però sí a primària.
15
5.2 Educació Infantil (2n Cicle) Dades Curs 2011 -2012
A l’ensenyament concertat d’Educació Infantil als municipis d’Eivissa i Sant Antoni la ràtio està al màxim.
A l’etapa d'educació infantil de titularitat pública, el municipi d’Eivissa no arriba al màxim de 25 alumnes per grup.
5.3 Educació primària
Dades Curs 2011 – 2012Les ràtios a l’illa d’Eivissa, si bé és mantenen per davall dels màxims establerts, són altes a tots els municipis, tret del de Sant Joan, que està molt per baix dels màxims establerts.
16
0
5
10
15
20
25
30
Eivissa St. Antoni St. Joan St. Josep Sta. Eulària
Ràtios 2n Cicle Educació Infantil
Educ.Pública.
Educ.Concertada
Educ.Privada
0
5
10
15
20
25
30
Eivissa St. Antoni St. Joan St. Josep Sta. Eulària
Ràtios Educació Primària
Educ.Pública
Educ.Concertada
Educ.Privada
5.4 Educació Secundària Obligatòria
Dades Curs 2011 – 2012
Les ràtios són altes a tots els municipis tant a l'educació pública com a la concertada i als municipis d'Eivissa i de Sant Antoni la concertada passa dels 25 alumnes, sense superar el màxim establert legalment.
17
0
5
10
15
20
25
30
35
Eivissa St. Antoni St. Joan St. Josep Sta.Eulària
Ràtios ESOEduc.Pública
Educ.Concertada
Educ.Privada
6. ALUMNAT ESTRANGER
6.1 Alumnat estranger segons etapa educativa
ED. PÚBLICA ED. CONCERTADA ED. PRIVADA
TOTAL
alumnat
TOTAL
estrangers
% Estran.
TOTAL
alumnat
TOTAL
estranger
% Estran.
TOTAL
alumnat
TOTAL
estrangers
% Est.
ED. INF 2n C 3.386 673 19,90% 519 32 6,20% 59 9 15,25
ED. PRIMÀRIA 5.954 1.267 21,30% 1078 75 7,00% 69 21 30,43
ESO 3.436 908 26,40% 781 93 11,90% 132 28 21,21
BATXILLERAT 1.168 156 13,40% 95 4 4,20% 72 7 9,72
CFGM 615 141 22,92%
CFGS 444 32 7,20%
PQPI 248 83 33,50%
TOTALS 15.251 3.260 21,37% 2.473 204 8,20% 332 65 19,58
S'ha de destacar el nombre d'alumnat estranger i la distribució segons la titularitat del centre (pública 21,37, concertada 8,20% i privada 19,58%).
18
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
20,00%
25,00%
Alumnat estranger
ED. PÚBLICA ED. CONCERTADA ED. PRIVADA
6.2 Segons titularitat del centre
TOTAL ALUMNAT ESTRANGER
CENTRES PÚBLICS % CENTRES
CONCERTATS% CENTRES
PRIVATS%
3.529 3.260 92,37 204 6,07 65 1,93
6.3 Percentatge d’alumnat estranger segons la matrícula total de cada illa
MALLORCA MENORCA EIVISSA FORMENTERA TOTAL ILLES
TOTAL MATRÍCULA 143.045 18.135 18.050 1.258 180.488
ALUMNAT ESTRANGER 21.539 1.971 3.740 242 27.492
% ALUMNAT ESTRAN. 15,06 10,87 20,72 19,24 15.23
Cal destacar també que Eivissa té un 20,72% de l'alumnat que és estranger i la segueix Formentera amb un 19,24%.
19
92%
6%
2%
ALUMNAT ESTRANGER SEGONS TITULARITAT DEL CENTRE
CENTRES PÚBLICS
CONCERTATS
PRIVATS
0
5
10
15
20
25
% Alumnat estranger
Alumnat estranger Illes Balears
Mallorca
Menorca
Eivissa
Formentera
Total illes
7. ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU (NESE) I RECURSOS ASSIGNATS
7.1 Alumnat matriculat a les aules UEECO (Unitat Educativa Específica en Centres Ordinari) per municipis.
Municipi Primària Secundària
Eivissa 9 12
Santa Eulària 8 0
Sant Josep 5 0
Sant Antoni 4 4
Sant Joan 0 5
TOTAL 26 21
En aquesta gràfica s'observa que els municipis de Santa Eulària i Sant Josep no tenen aules UEECO a secundària, ja que els seus alumnes es mantenen excepcionalment a les aules de primària, o es reparteixen entre la resta de municipis.A secundària, l'IES Balàfia del municipi de Sant Joan complementa la falta d'aules UEECO del municipi de Santa Eulària.
20
0
2
4
6
8
10
12
14
Eivissa SantaEulària
SantJosep
SantAntoni
SantJoan
Alumnes aules UEECO
Primària
Secundària Primària26
Secundària21
Alumnes aules UEECO
7.2 Alumnat NESE matriculat i recursos, per municipis a ed. infantil i primària
ALUMNAT NESE RECURSOSMunicipi NEE Altres NESE Total NESE PT AL AD ATEEivissa 81 378 459 17 10 12 10
Sant Antoni 33 324 357 11 4 6 6
Sant Josep 30 173 203 9 4 5 5
Sant Joan 6 42 48 2 1 1 2
Santa Eulària 75 338 413 11 8 9 7
TOTAL 225 1.255 1.480 50 27 33 30
• NESE engloba l'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) i els altres NESE
Destaca el nombre de 1.480 alumnes NESE (225 NEE i 1.255 Altres NESE). Cal continuar potenciant i ampliant els recursos destinats a aquest alumnat.
21
Eivissa34%
Sant Antoni22%
Sant Josep18%
Sant Joan 4%
Santa Eulària22%
Recursos per municipis
0
100
200
300
400
500
Eivissa SantAntoni
SantJosep
Sant Joan SantaEulària
Alumnat NESE - EI i EP
Altres NESE
NEE
7.3 Alumnat NESE matriculat i recursos, per municipis a ESO i Batxillerat
ALUMNAT NESE RECURSOS
Municipi NEE Altres NESE Total NESE PT AL AD ATE OR. CT LCS
Eivissa 56 310 366 14 3 2 7 8 5 7
Sant Antoni 21 204 225 6 3 1 2 3 1 3
Sant Josep 26 115 141 6 2 1 3 4 3 4
Sant Joan 6 96 102 3 1 1 2 1 1 2
Santa Eulària 18 25 43 2 1 1 1 3 1 3
Total 127 750 877 31 10 6 15 19 11 19
PT.: Pedagogia terapèutica AL.: LogopèdiaAD.: Atenció a la diversitat ATE.: Auxiliar Tècnic EducatiuOR.: OrientadorsCT: Professors de suport a l'àrea de Ciències o tecnologiaLCS: Professors de suport a l'àrea de Llengua i Ciències Socials
22
0
50
100
150
200
250
300
350
400
Eivissa Sant Antoni Sant Josep Sant Joan Santa Eulària
Alumnat NESE - ESO I BATXILLERAT
Altres NESE
NEE
Eivissa45%
Sant Antoni
19%
Sant Josep19%
Sant Joan10%
Santa Eulària
7%
Recursos per municipis
PT; 31
AL; 10
AD; 6ATE; 15
OR.; 19
CT; 11
LCS; 19
Recursos
8. CONVIVÈNCIA
8.1 Absentisme
ABSENTISME ILLA TOTAL MITJANA
ESPORÀDIC
Mallorca 780 4,17Menorca 89 3,56Eivissa i Formentera 156 4,72TOTES ILLES 1025 4,18
INTERMITENT
Mallorca 582 3,11Menorca 71 2,84Eivissa i Formentera 117 3,54TOTES ILLES 770 3,14
CRÒNIC
Mallorca 356 1,99Menorca 53 2,12Eivissa i Formentera 64 1,93TOTES ILLES 473 2,01
Font: Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar.
No hi ha dades separades de cada una de les Illes Pitiüses. Les dades que es proporcionen són conjuntes d'Eivissa i Formentera.
Veiem com l'absentisme esporàdic i l'intermitent són els més elevats a totes les illes, lleugerament superior a Eivissa i Formentera on el crònic és el més baix.
23
0
1
2
3
4
5
Mallorca Menorca Eivissa iFormentera
Mitjana absentisme
ESPORÀDIC
INTERMITENT
CRÒNIC
0100200300400500600700800900
Mallorca Menorca Eivissa iFormentera
Absentisme total
ESPORÀDIC
INTERMITENT
CRÒNIC
8.2 Conflictes
CONFLICTES MALLORCA MENORCA EIVISSA /FOR TOTES ILLES LLEUS Total 2759 305 412 3476
Mitjana 14,75 12,2 12,48 14,18
MODERAT Total 1501 201 266 1968Mitjana 8,02 8,04 8,06 8,03
GREU Total 795 84 150 1029Mitjana 4,25 3,36 4,54 4,2
EXPEDIENTS DISCIPLINARIS
Total 227 9 31 + 1 268
Mitjana 1,21 0,36 0,96 1,09
Font: Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar.
El curs 2011-2012 dels 32 expedients disciplinaris comunicats 31 corresponen a Eivissa i 1 a Formentera.
Al gràfic es veu com els conflictes lleus són més elevats a Mallorca; els moderats són més o menys iguals a totes les illes i els greus són més elevats a Eivissa i Formentera.També veiem com els expedients disciplinaris són escassos, destacant Mallorca amb un 1,21%, Eivissa amb un 0,96% i Menorca un 0,36%.Queda clara la feina dels equips de mediació que eviten que els conflictes lleus passin a ser més greus. També els pactes dels centres amb les famílies per arribar a acords sancionadors sense arribar a obrir expedients disciplinaris.
24
Mallorca Menorca Eivissa iFormentera
Illes Balears0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
Mitjana expedients
02468
10121416
Mallorca Menorca Eivissa iFormentera
Illes Balears
Mitjana conflictes
LLEUS
MODERAT
GREU
9. L’EDUCACIÓ INFANTIL 0‐3
Escoletes infantils d’Eivissa
CENTRE 0‐1 1‐2 2‐3 TOTALCEI Cas Serres 7 12 36 55CEI Ses Païsses 7 12 36 55CEI Es Fameliar 7 24 34 65CEI Cala de Bou 7 11 16 34CEI Vila 7 12 18 37CEI Benirràs 8 19 24 51CEI Can Cantó 7 12 34 53CEI Menuts 6 23 18 47CEI Es Vedranell 14 23 37 74TOTALS 70 148 253 471
Respecte del curs 2007-2008 el nombre d'escoletes públiques s'ha incrementat amb un 50% passant de 6 a 9 centres. També el nombre d'alumnes s'ha incrementat el 52%
25
10. LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
10.1 Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) i Cursos d'Aprenentatge Professional Inicial (CAPI)
PQPI
Auto
moc
ió
Adm
inist
raci
ó i g
estió
Depe
nden
t de
com
erç
Auxi
liar d
'ofic
ina
Man
teni
men
t d'e
mba
rcac
ions
Inst
al·la
cion
s elè
ctriq
ues
Vive
rs i
jard
ins
Perr
uque
ria
Auxi
liar d
e fu
ster
ia
Ajud
ant d
e re
stau
rant
i ba
r
TOTA
L 1r
PQ
PI
MÒ
DULS
VO
LUN
TARI
S
Sa Colomina 11 11 12Isidor Macabich 11 15 26 7Sa Blanca dona 10 10 14Santa Maria 10 10 9Escola d'Art 7 7Quartó 12 12 11Algarb 4 4 7Sant Agustí 10 14 24 9Xarc 8 6 14 16Balàfia 11 11 10TOTAL NIVELLS 129 95TOTAL PQPI 224
Veim com tot els instituts d'ensenyament secundari d'Eivissa tenen oferta de PQPI
26
CURSOS D'APRENENTATGE PROFESIONAL INICIAL (CAPI)
SANTA EULÀRIA Auxiliar de serveis de restaurant i bar 13Auxiliar de cuina 13
SANT JOSEP Auxiliar d'electromecànica de vehicles 10
SANT ANTONI Auxiliar de serveis de restaurant i bar 15Auxiliar de cuina 16
TOTAL 67
Només tres municipis ofereixen cursos d'aprenentatge professional inicial, Santa Eulària i Sant Antoni que tenen cursos relacionats amb el sector del turisme i el municipi de Sant Josep que ofereix un CAPI relacionat amb el sector de la mecànica d'automòbils.
10.2 Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM)
Cicles Formatius de Grau Mitjà HOMES DONES TOTALCFGM Cuina i gastronomia 29 9 38CFGM Comerç 17 10 27CFGM Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural 20 8 28CFGM Cures auxiliars d’infermeria 5 63 68CFGM Electromecànica de vehicles 36 1 37CFGM Instal∙lacions electr. i aut. 26 2 28CFGM Instal·lació de telecomunicacions 28 0 28CFGM Farmàcia i parafarmàcia 2 29 31CFGM Gestió administrativa 26 82 108CFGM Jardineria 2 1 3CFGM Instal∙lacions de f red i calor 24 1 25CFGM Perruqueria 0 28 28CFGM Serveis en restauració 10 7 17CFGM Atenció sociosanitària 6 33 39CFGM Sistemes microinformàtics i xarxes 58 6 64CFGM Ebenisteria artística 15 4 19CFGM Forja artística 10 3 13CFGM Treballs forestals 14 0 14TOTAL CFGM 328 287 615% TOTAL CFGM 53,33 46,66
27
Entre els cursos 2007-2008 i 2011-2012 hi ha un increment del 33,11% d'alumnat als cicles formatius de grau mitjà. La matrícula es manté a favor dels homes si bé en el quadrienni (2008-2012) l'increment de les dones ha estat d'un 42,78 % i el dels homes només del 25,67 % .
28
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90
Cuina i gastronomiaComerç
Conducció d’activitats fisicoesp. en el medi natural Cures auxiliars d’infermeria
Electromecànica de vehiclesInstal∙lacions electr. i aut.
Instal·lació de telecomunicacions Farmàcia i parafarmàcia
Gestió administrativa Jardineria
Instal∙lacions de fred i calor Perruqueria
Serveis en Restauració Atenció sociosanitària
Sistemes microinformàtics i xarxes Ebenisteria artística
Forja artística Treballs forestals
Cicles Formatiu Grau Mitjà
DONES
HOMES
HOMES53%
DONES47%
Homes / Dones
10.3 Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS)
Cicles Formatius Grau Superior HOMES DONES TOTALCFGS Administració de sistemes informàtics i xarxes 20 3 23CFGS Administració i finances 35 76 111CFGS Agències de viatges i gestió d'esdeveniments 2 14 16CFGS Dietètica i nutrició 12 27 39CFGS Educació infantil 4 86 90CFGS Gestió comercial i marquèting 11 13 24CFGS Sistemes de telecomunicació i informàtics 17 3 20CFGS Prevenció de riscos professionals 3 1 4CFGS Activitats físiques i esportives 36 10 46CFGS Modelisme d'indumentària 1 32 33CFGS Moblament 14 24 38TOTAL CFGS 155 289 444% TOTAL CFGS 34,90 65,09
29
0102030405060708090
100
Cicles Formatius Grau Superior
DONES
HOMES
Si bé en els CFGM destacava la igualtat entre sexes, als CFGS hi ha un percentatge superior de dones.La matrícula en el darrer quadrienni (2008-2012) per sexes, ha augmentat el 149,13 % en les dones i en els homes només el 86,74 %.De 199 alumnes el curs 2007-2008 s'ha passat a 444 el curs 2011-2012, fet que representa un alt increment de matrícula (123,11 %).
PERCENTATGE DE MATRÍCULA A L’EDUCACIÓ NO OBLIGATÒRIA
BATXILLERAT PQPI C. FOR MATIUS TOTAL
EDUCACIÓ NO OBLIGATÒRIA 1377 247 1059 2683
% TOTAL E. NO OBLIGATÒRIA 51,32 % 9,20 % 39,47 %
Nota: Els alumnes de PQPI que estan en edat d'educació obligatòria s'han comptat com alumnes de no obligatòria.
Es constata un increment del 51,92% a l'educació no obligatòria respecte del curs 2007-2008 i de més del 30% al batxillerat. Del total de la matrícula del curs 2011-2012, el batxillerat representa el 51,32%, un 8,28% menys que el 2008.
30
HOMES35%
DONES65%
Cicles Formatius Grau Superior
11. BATXILLERAT
Matrícula batxillerat per modalitats
Modalitat 1er Batxillerat 2n Batxillerat TotalCientificotecnològic 231 227 458
Humanitats i ciències socials 388 371 759
Arts escèniques, música i dansa 14 13 27
Arts plàstiques, disseny i imatge 67 66 133
TOTALS 700 677 1377
A la gràfica destaca que el batxillerat d'humanitats i ciències socials té més demanda.
31
0100200300400500600700800
Cientificotecnològic Humanitats iciències socials
Arts escèniques,música i dansa
Arts plàstiques,disseny i imatge
Alumnes per modalitat de batxillerat
12. RESULTATS ACADÈMICS
ED.PRIMÀRIA Tot. alumnat Promocionen % Promoció % Pública % pro. Concertada
% pro. privada
% Pro.I. Balears
2n curs 1139 1069 93,8 93,5 95,9 100 92,9
4t curs 1093 1024 93,6 92,3 97,7 100 94,7
6è curs 1136 1067 93,9 93,6 95,4 88,8 94,4
Al primer cicle de EP estam lleugerament per dalt de la mitjana de les Illes Balears.Al segon i tercer cicle de EP estam lleugerament per baix.
ED.SECUNDÀRIA Total alumnat
Promoció % Promoció
% Pública % Concert. %PrivadaMitjana
I. Balears
1r ESO 1200 1024 85,3 83,6 93,2 90 85.4
2n ESO 1128 911 80,7 78,8 89,6 90,2 81.2
3r ESO 1017 827 81,3 80,2 85,9 83,3 81.0
4t ESO 793 633 79,8 77,6 88,3 78,4 79.2
Respecte del curs 2007-2008 ha millorat lleugerament el percentatge d'alumnes que promocionen.
A l'ESO també ha millorat el percentatge d'alumnes que promocionen respecte del curs 2007-2008 , tot i que a la pública, a tots els nivells d'ESO, el tant per cent d'alumnat que promociona està per baix de la mitjana de Balears.
32
828486889092949698
100102
2n curs 4t curs 6è curs
Percentatges promoció primària
% Pública
% pro. Concertada
% pro. privada
% Pro. I. Balears
960980
100010201040106010801100112011401160
2n curs 4t curs 6è curs
Total alumnes / Promocionen
Tot. alumnat
Promocionen
0 20 40 60 80 100
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4t ESO
Percentatge promoció ESO
Mitjana I. Balears %Privada % Concert. % Pública % Promoció0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
Total alumnes/ promocionen
Total alumnat
Promoció
Lineal (Promoció)
BATXILLERATTotal
alumnatPromoció % Promoció % Pública % Conc ert. % Privada
MitjanaI.Balears
1r 642 477 74,2 73,4 89,3 86,4 73,0
2n 747 455 60,9 59,3 86,7 77,4 69,6
33
0
100
200
300
400
500
600
700
800
1r Batxillerat 2n Batxillerat
Alumnat/promocionen
Total alumnat
Promoció
0102030405060708090
100
1r Batxillerat 2n Batxillerat
Percentatge promoció Batxillerat
% Promoció Eivissa
% Promoció Pública
% Promoció Concert.
% Promoció Privada
Mitjana Prom. I.Balears
13. ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES (EOI)
Alumnat modalitat oficial presencial
Idioma Bàsic 1 Bàsic 2 Interm. 1 Interm. 2 Avançat 1 Avançat 2 C1 C2 TOTALAlemany 60 40 24 24 14 8 - - 170
Català 10 9 8 8 12 9 13 15 84
Espanyol 15 14 15 6 7 7 - - 64
Francès 76 32 19 19 9 8 - - 163
Anglès 128 127 165 131 82 68 24 - 725
Italià 56 22 11 9 8 8 - - 114
TOTAL 345 244 242 197 132 108 37 15 1320
En comparació amb el curs 2007-2008 el nombre d'alumnes s'ha incrementat un 46,99 %
Alumnat modalitat lliure
Idioma Bàsic 2 Intermedi 2 Avançat 2 C 1 C2 TOTAL
Alemany 6 2 10 0 0-
18
Català 0 9 23 27 30 89
Espanyol 0 0 3 0 0 3
Francès 5 2 8 0 0- 15
Anglès 22 52 36 32 0 142
Italià 3 1 6 0 0 - 10
TOTAL 36 66 86 59 30 277
Respecte del curs 2007-2008 el nombre d'alumnes s'ha incrementat un 51,36 %
34
Alemany13%
Català6%
Espanyol5%
Francès12%
Anglès55%
Italià9%
Percentatges alumnes
ALUMNAT MODALITAT A DISTÀNCIA (“THAT’S ENGLISH”)
Bàsic 1 Bàsic 2 Intermedi 1 Intermedi 2 TOTAL
Anglès 14 10 20 26 70
En comparació amb el curs 2007-2008 el nombre d'alumnes s'ha incrementat el 150 %
S'observa clarament la preferència de l'anglès respecte dels altres idiomes.
35
Bàsic 1; 14
Bàsic 2; 10
Intermedi 1; 20
Intermedi 2; 26
Alumnat anglès a distància
Bàsic 1; 14
Bàsic 2; 10
Intermedi 1; 20
Intermedi 2; 26
Alumnat anglès a distància
Alemany7%
Català32%
Espanyol1%Francès
5%
Anglès51%
Italià4% Percentatge alumnes
Idioma
ALUMNAT D'ANGLÈS A DISTÀNCIA PRESENCIAL LLIURE A DISTÀNCIA
TOTAL MATRíCULA 1320 227 70
% SOBRE TOTAL 79,19 16,62 4,19
14. CONSERVATORI PROFESIONAL DE MÚSICA I DANSA (CPMD)
ESPECIALITAT Ensenyaments Elementals.
Ensenyaments Professionals.
TOTAL
Clarinet 7 7 14
Contrabaix 4 2 6
Flauta travessera 14 9 23
Guitarra 21 6 27
Piano 24 18 42
Saxòfon 7 13 20
Trompeta 5 3 8
Viola 8 6 14
Violí 8 13 21
Violoncel 1 7 8
Percussió 7 7
Trompa 1 3 4
Dones 71 48 119
Homes 45 37 82
TOTAL 116 85 201
36
S'ha de dir que el Conservatori de Música i Dansa el 2011 ja comptava amb unes noves instal·lacions, fet que ha permès ampliar l'oferta educativa amb percussió i trompa. Tot i que el nombre d'alumnat no ha augmentat.
15. CENTRES D’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES (CEPA)
L'educació de persones adultes compta amb dos centres i dues aules: un situat al municipi de Vila i l'altre al municipi de Sant Antoni, l'aula de Santa Eulària i la del centre penitenciari depenents del CEPA Pitiüses de Vila.
A l’illa d’Eivissa i durant el curs 2011-2012 hi ha matriculats un total de 1.552 alumnes, que representa un increment del 34,37 % respecte del curs 2007-2008, distribuïts de la següent manera:
EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES 2008 2012 INCREMENT % INCREMENTEnsenyaments inicials 169 351 + 182 + 107,69ESO adults (ESPA) 282 434 + 152 + 53,90Llengua castellana per a estrangers 265 387 + 122 + 46,03Llengua catalana 165 209 + 44 + 26,66Preparació accés prova CFGS 13 60 + 47 + 361,53Alemany * 18 Anglès *24 Informàtica * 40 Accés universitari majors 25 anys 12 29 + 17 + 141,66Ensenyaments de caràcter no formal *249 TOTAL 906 1.470 + 564 + 62,25
*Per establir la comparació no es tenen en compte els 249 alumnes de l'ensenyament no formal de l'any 2008, ni els d'alemany, anglès i informàtica de 2012.
37
01020304050
Especialitats
Número alumnes
Dones59%
Homes41%
Dones / Homes
TOTAL ALUMNAT EPA ALUMNAT ESTRANGER EPA % ESTRANGERS
1.552 832 53,60
S'observa un percentatge molt elevat d'estrangers matriculats a l'EPA
38
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Educació de persones adultes
Alumnes 2008
Alumnes2012
Al. Espanyols
46%Al.
Estrangers54%
Alumnat EPA
16. ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS A EIVISSA (UIB)Impartits a la Seu Universitària d’Eivissa i Formentera
OFERTA EDUCATIVA DE LA SEU UNIVERSITÀRIA D'EIVISSA I FORMENTERA
Administració i direcció d’empreses 9
81
Ciències Empresarials 38Dret 17Infermeria 2Mestre d’Educació Infantil 12Graduat en Seguretat i Ciències Policials 3TOTAL
268
ESTUDIS DE GRAUGrau d’Administració i Direcció d’Empreses 63Grau de Dret 56Grau d’Infermeria 55Grau d’Educació Infantil 94TOTAL
ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME DEL CONSELL INSULAR D'EIVISSA ADSCRITA A L'UIB
Turisme 36 36TOTAL
115
ESTUDIS DE GRAUGrau de Turisme 115TOTAL
TOTAL ESTUDIS DE TURISME 151
Veim com progressivament se suprimeixen els antics estudis universitaris per adaptar-se al pla Bolonya. Destaca l'elevada matrícula als estudis del grau de turisme ja que està íntimament lligat amb l'activitat econòmica principal de l'illa.
39
17. PROFESSORAT
17.1 Professorat de centres públics Les dades de l'any 2008 inclouen el professorat de Formentera, les de 2012 són només d'Eivissa.
CENTRES PÚBLICS TOTAL 2008 (Illes Pitiüses)
TOTAL 2012 (Eivissa)
CEIP 660 686IES 769 712 EOI 23 24 *CMD 23 27 *EA 29 31CEPA 26 31 *EOEP/EAP 21 20 *CEP/S.CEN. 17 (CEP +PAIRE +PALIC
+ ESIM)
CEP 9INSPECCIÓ EDUCATIVA 3 4 CAMP D'APRENENTATGE 2 1TOTAL 1.574 1.545
• Inclou personal destinat a Formentera
Les dades de l'any 2008 inclouen el professorat de Formentera i les de 2012 són només d'Eivissa.
40
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
Professorat centres públics
TOTAL 2008
TOTAL 2012
17.2 Professorat de centres privats i concertats
TOTAL 2008 TOTAL 2012 INCR.2008-2012E. CONCERTADA 165 177 + 12E. PRIVADA 20 31 + 11C. ESTRANGERS * 51 *TOTAL 185+* 310 * No hi ha dades.A l'educació concertada i privada, del curs 2007-2008 al curs 2011-2012 ha augmentat la plantilla de professorat, ja que ha augmentat el número d'aules concertades.
17.3 Total de professorat
PÚBLIC % TOTAL CONCERTAT % TOTAL PRIVAT % TOTAL TOTAL PROFESSORAT
1.545 88,13 177 10,09 31 1,76 1.753
41
E. CONCERTATADA;
177; 68%
E. PRIVADA; 31; 12%
C.ESTRANGERS; 51; 20%
Professorat curs 2011-2012
88%
10%
2%
Total del professorat
Prof. Pública
CONCERTAT
PRIVAT
18. LA FORMACIÓ AL CENTRE DE PROFESSORAT D'EIVISSA (CEP)
Activitats realitzades durant el curs 2011-2012
Nombre total d’activitats segons etapa i/o col·lectiu educatiu
Font: CEP d'Eivissa (Memòria 2011-2012)
42
19. ALUMNES DELS SERVEIS COMPLEMENTARIS: Escola matinera, menjador i transport
ALUMNES USUARIS DELS SERVEIS COMPLEMENTARISEIVISSA ESCOLA
MATINERA% MENJADOR % TRANSPORT %
C. PÚBLICS 697 7,48 774 8,31 2599 20,39
C. CONCERTATS 213 13,37 368 23,10
C. PRIVATS 5 4,03 405 25,42 50 19,76
TOTAL 915 8,29 1547 14,02 2649 17,23
Les dades dels centres privats inclouen els centres estrangers i el col·legi Mestral
Destaca l'elevat nombre d'alumnes a l'escola matinera i al menjador escolar dels centres concertats respecte dels públics pel que fa al total d'alumnat matriculat.
Respecte del curs 2007-2008 ha augmentat el 31,08 % el nombre d'usuaris del servei d'escola matinera.
Respecte del servei de menjador escolar cal assenyalar que del curs 2007-2008 al curs 2011-2012 s'ha reduït un 8 % el nombre d'usuaris al centres concertats.
Als centres públics s'han obert nous menjadors escolars, ha augmentat el 110,32% el nombre d'usuaris ( de 368 alumnes el 2008 a 774 el 2012).
43
20. FAMÍLIA I EDUCACIÓ
Dins de qualsevol sistema educatiu, les famílies tenen un paper molt important. Quasi tots els centres
educatius d’Eivissa tenen constituïdes les seues associacions de pares i mares que, amb més o menys
protagonisme, participen en els diferents consells escolars (de centres, municipals, insulars) i
col·laboren amb els seus centres organitzant les activitats extraescolars, cursos per a pares i per a
alumnes, les festes del centre, xerrades informatives, els blogs de l’associació, entre moltes altres
activitats. A l'àmbit insular totes aquestes associacions de pares estan representades per la FAPA
d’Eivissa, que dóna suport, assessorament i ajuda a totes aquestes. Aquesta col·laboració de les
famílies és bàsica per a l’educació dels alumnes, però també ho és la participació activa i diària de cada
família amb l’educació dels seus propis fills a casa.
FAPA (Eivissa) Curs 2011 - 2012
Municipi núm. APA EI i Primària
núm. APA ESO i Batx.
Eivissa 9 3
Sant Antoni 8 0
Santa Eulària 8 1
Sant Josep 6 2
Sant Joan 3 1
Actualment, la societat i les famílies afronten grans canvis, cada cop més ràpids, i transformacions
profundes. Un dels principals canvis és la manca de conciliació entre la vida laboral i familiar, fruit d’un
model socioeconòmic determinat, que ens ha portat a l’actual crisi econòmica, i que genera unes
conseqüències negatives per a l’educació del nostre alumnat. Es tracta d’un tema clau per a l’assoliment
de l’èxit escolar.
Avui per avui, són moltes les dificultats de les famílies per disposar d'un temps per a educar en família i
ajudar els seus fills en l’estudi, les activitats i els deures escolars.
44
Algunes famílies complementen l'educació dels seus nens/nenes amb activitats extraescolars
(esportives, musicals, idiomes i reforç educatiu).
Fins i tot, les escoles s’han hagut d’adaptar a aquests canvis, assumint noves funcions com l’escola
matinera, el menjador i les activitats de lleure a la tarda, que cada cop són més demandades, i que
permeten a les famílies conciliar la vida laboral i familiar. Això però, planteja tota una sèrie de reptes
futurs per a l'alumant, ja que es minva cada cop més el contacte i el temps de relació amb els pares.
Les famílies tenen obligacions morals i responsabilitats envers l’educació dels seus, que són ineludibles
malgrat que el context actual no faciliti les coses. Per això és molt necessari que tots els agents que
intervenen en l’educació dels nens i les nenes (famílies, escoles, agents socials, de lleure...) estiguin ben
coordinats i comunicats, ja que cap d’ells pot educar amb exclusivitat i al marge dels altres.
El repte és complicat, i requereix d’una profunda reflexió sobre les funcions i tasques que ha d’assumir
cada agent i així, des de la corresponsabilitat, la confiança, el diàleg i la comunicació poder afrontar les
noves fites que ens planteja la societat envers l’educació dels nostres fills i filles. En aquest sentit,
l’administració té un paper molt important, ja que ha d’ajudar i actuar de manera conseqüent per a
poder permetre que la família, l’escola, el lleure, els agents socials, etc., puguin treballar conjuntament
en l’educació dels i de les nostres alumnes.
45
21. CONCLUSIONS I PROPOSTES DE FUTUR
Cal destacar les dificultats que hem tengut per a obtenir les dades per a l’elaboració del present
informe, ja que s’han obtingut de fonts tan diverses com l’INE, GESTIB, Conselleria d’Educació, Institut
per a la Convivència i l’Èxit Escolar, la UIB, la FAPA Eivissa, etc., tot i això, les dades s’han contrastat
per a intentar oferir un ISE el més realista i fiable possible.
Pel que fa a la població de l’illa d’Eivissa, s’ha de destacar que si en l’anterior ISE (2008) es mencionava
el gran augment de la població els darrers 10 anys, ara aquest increment s’ha estancat, creixent de
manera molt més suau, segurament a causa de la incidència de la crisi econòmica. Un canvi significatiu
ha estat també que si el 2008 Mallorca era l’illa amb més densitat de població, ara ho és l’illa d’Eivissa,
fet que fa que encara hi hagi un dèficit d’infraestructures educatives.
De la mateixa manera que passava a l’ISE 2008, el municipi d’Eivissa i el de Santa Eulària continuen
presentant un percentatge de població més gran en relació amb els centres educatius de què
disposen, fet que posa de manifest la necessitat de nous centres educatius . En canvi, als municipis de
Sant Joan de Labritja i Sant Antoni de Portmany no es manifesten necessitats de centres nous i a més
estan acollint alumnat d’altres municipis.
El gruix d’alumnat es troba matriculat a l’educació pública, amb un 84%; un 14% de l’alumnat està
matriculat als centres concertats, i tan sols un 2% als centres privats. S’ha de destacar però, que les
matrícules en l’ensenyament privat han augmentat un 22, 47% respecte de 2008.
Pel que fa a les ràtios, s’ha de dir que del curs 2007/2008 a Eivissa s’han mantengut més o menys igual
al curs 2011-2012 a totes les etapes educatives, sent lleugerament més altes a la concertada que a la
pública però sense arribar als màxims establerts per la llei.
En general, a l’Illa d’Eivissa les ràtios de l’educació pública si bé es mantenen per davall dels màxims
establerts, són altes a tots els municipis tret del de Sant Joan. El municipi de Sant Josep és el que
presenta unes ràtios més elevades, seguit d’Eivissa, Santa Eulària i Sant Antoni.
En relació amb l’alumnat estranger, s’ha de destacar el nombre d’alumnat estranger (3.529) i la seua
distribució segons la titularitat del centre. Així, a l’educació pública hi ha un 21,37% d’alumnat
46
estranger, a la concertada un 8,20% i a la privada un 19,58%. En aquest punt hem de destacar que
Eivissa i Formentera són les illes que presenten un percentatge d’alumnat estranger més elevat, amb un
20,72% i un 19,24% respectivament. Mallorca presenta un 15,06% i Menorca un 10,87%. Aquesta
situació es donava exactament igual en l’anterior ISE.
En el present informe s’ha inclòs un punt nou respecte de l’ISE 2008, la convivència. Aquest punt
analitza l’absentisme i els conflictes en els centres educatius de les Illes Balears. Cal destacar que
l’absentisme esporàdic i l’intermitent són elevats a totes les illes, sent lleugerament superior a Eivissa i
Formentera. L’absentisme crònic és més elevat a Menorca, després a Mallorca i és un poc més baix a
Eivissa i Formentera.
Pel que fa als conflictes, els lleus són més elevats a Mallorca, els moderats són més o menys iguals a
totes les illes i els greus són més elevats a Eivissa i Formentera. Tot i això, els expedients disciplinaris són
escassos, destacant Mallorca amb un 1,21%, Eivissa i Formentera amb un 0,96% i Menorca amb un
0,36%.
Així cal continuar potenciant la tasca dels equips de mediació dels centres educatius que eviten que
els conflictes lleus passin a ser més greus, arribant a pactes entre les famílies per arribar a acords
educatius sense arribar a obrir expedients disciplinaris.
Com a conseqüència de l'aplicació del nou decret de drets i deures dels alumnes i normes de
convivència s'han reduït considerablement els expedients disciplinaris.
Un altre punt nou respecte de l’ISE 2008 és alumnat i recursos NESE. S’ha de dir que el municipi de Santa
Eulària des Riu i el de Sant Josep de sa Talaia no disposen d’aules UECCO a secundària i els seus alumnes
es mantenen excepcionalment a les aules de primària o es reparteixen entre la resta de municipis. El
municipi de Sant Joan de Labritja no té aules UECCO a Primària, a secundària l’IES Balàfia rep alumnes
d'altres municipis.
Amb 2.357 alumnes NESE (dels quals 352 són NEE) cal continuar potenciant i ampliant els recursos
destinats a aquest alumnat.
Pel que fa al professorat, destacar que un 88% treballa a l’educació pública, un 10% a la concertada i un
2% a la privada.
L’Escola d’Adults compta amb dues escoles situades una al municipi de Vila i l’altre al de Sant Antoni, a
47
més d’una aula al municipi de Santa Eulària. S’ha de destacar el gran augment de la matrícula respecte
del curs 2007-2008, amb un increment del 62,25% dels estudis més demandats, que són: educació
bàsica, ESO, castellà, català i provés d’accés a cicles formatius. S’observa un percentatge molt elevat
(54%) d’alumnat estranger matriculat a l’EPA. Aquest gran increment de matrícula a l'educació
d'adults, fa recomanable ampliar aquesta oferta, especialment a Santa Eulària des Riu, convertint
l'aula amb escola.
En relació amb l’educació infantil, s'ha de destacar que respecte del curs 2007-2008 el nombre
d’escoletes públiques s’ha incrementat un 50%, de la mateixa manera l’alumnat matriculat ha
augmentat un 52%.
La matrícula als cicles formatius ha augmentat respecte del curs 2007-2008. L’increment d’alumnat als
de grau mitjà ha estat del 33,11% i als de grau superior d’un 123,11%. Cal continuar potenciant la
Formació Professional, incorporant noves especialitats i fent arribar aquesta oferta a tots els
municipis de l'illa.
Respecte del 2007-2008 la matrícula al batxillerat ha baixat un 8,28%, a causa, possiblement a l'augment
de matrícula en els cicles formatius. Per modalitats, destaca la preferència pel batxillerat d’humanitats i
ciències socials, després pel cientificotecnològic, el d’Arts Plàstiques i finalment el d’arts escèniques,
música i dansa.
El CEP ha de continuar oferint oferta formativa al professorat que permeti el seu reciclatge i
aprenentatge permanent. Destaquen els cursos, els projectes d’innovació pedagògica, els taller i els
seminaris dirigits a l' ESO, EP, EI i FP.
Els serveis complementaris (escola matinera, menjador i transport) destaca l’elevat nombre d’alumnes a
l’escola matinera i al menjador escolar dels centres concertats en comparació amb els centres públics.
Respecte del 2007-2008 el servei d’escola matinera ha augmentat un 31,08%, s’han obert nous
menjadors i el nombre d’usuaris ha augmentat un 110,32%.
A l’Escola Oficial d’Idiomes, respecte del curs 2007-2008 el nombre d’alumnes s’ha incrementat en un
51,36%, destacant per damunt de totes la demanda de l’anglès. Pel que fa a la modalitat a distància,
l’increment ha estat molt major, un 150%. Per aquest motiu és necessari ampliar l'horari i dotar de
noves instal·lacions a aquest centre.
48
Tots els centres d'ensenyament secundari públic d'Eivissa ofereixen algun tipus de PQPI i també mòduls
voluntaris, excepte l'Escola d'Arts que no ofereix els mòduls voluntaris. Els municipis que presenten una
oferta més amplia de PQPI són Eivissa, Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària des Riu que ofereixen dos
programes diferents. Veiem com a la major part de PQPI no s’omplen totes les places disponibles i que
els que tenen més demanda són els relacionats amb l’hoteleria i el turisme, activitat econòmica principal
a la nostra illa.
Pel que fa als CAPI, tan sols n'ofereixen Santa Eulària des Riu, Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de
Portmany. Destaca també l'oferta dirigida al món de l'hoteleria i el turisme. El dèficit de CAPI al municipi
d'Eivissa queda més o menys cobert per l’oferta de les escoles taller.
L’augment de matrícula als CFGM, CFGS, a l’EPA i a l’Escola Oficial d’Idiomes està íntimament lligat a la
crisi econòmica que ha provocat que la gent cerqui la millora de la seua formació i qualificació per
poder incrementar les possibilitats laborals.
El Conservatori de Música i Dansa ara ja compta amb unes noves instal·lacions i ofereix 9 instruments,
entre els quals hi ha percussió i trompa, que no s’oferien abans. Els més demandats són piano, guitarra,
flauta travessera i saxòfon. El centre cobreix el total de places que ofereix.
En els ensenyaments universitaris a Eivissa, la principal diferència amb el curs 2007-2008 és l’adaptació
al pla Bolonya que ja queda palès en l’oferta d’estudis de la Seu universitària d’Eivissa, com es pot veure
en el present ISE, oferint estudis de grau de dret, d’infermeria, d’educació infantil, administració i
direcció d’empreses. El nombre d’alumnat matriculat a la Seu universitària d’Eivissa durant el curs
2011-2012 és superior al del curs 2007-2008.
Pel que fa als resultats acadèmics, s’ha de dir que respecte del curs 2007-2008, el curs 2011-2012 han
estat més satisfactoris, és a dir, ha augmentat el percentatge d’alumnes que promocionen tant a
primària com a l'ESO.
Al curs 2011-2012 la promoció, en comparació amb la mitjana de Balears, al primer cicle d’educació
primària està per dalt; en canvi al segon i tercer cicle estam lleugerament per baix. A l'ESO, el tant per
cent d’alumnat que promociona està per baix de la mitjana de les Illes Balears. A 1r de Batxillerat el tant
49
per cent d’alumnes que promocionen està lleugerament per damunt de la mitjana, però a 2n s'està 10
punts per baix.
Aquest fet, tenir una taxa de fracàs escolar lleugerament superior que la mitjana de Balears en
pràcticament totes les etapes educatives, ja es donava a l’anterior ISE. Per això, s’han d’analitzar les
causes i s’han de prendre les mesures corresponents, entre les quals hi ha potenciar els plans
d'acollida a l'alumnat nouvingut, el reforç educatiu per a aquell alumnat en situació de desavantatge,
augmentar l'oferta dels programes de reforç educatiu (PROA, ALTER, PQPI ....) i també ampliar l'oferta
de formació professional.
Per a la millora de la qualitat de l'educació cal reforçar la figura del docent; aconseguir una major
implicació de les famílies en l'educació dels seus fills; crear una oferta pública de places que permeti
ampliar la plantilla de professorat estable als centres educatius; baixar les ràtios, fer desdoblaments i
una atenció més individualitzada als alumnes que ho necessitin; augmentar les partides
pressupostàries dels centres per a renovar i actualitzar els seus equipaments didàctics; potenciar la
formació permanent del professorat amb metodologies innovadores i amb una àmplia oferta de
cursos; potenciar els serveis complementaris, ampliant l'oferta d'escoles matineres, menjadors i
transport escolar.
Totes les propostes mencionades anteriorment també requereixen de la dotació de més capacitat de
gestió i autonomia tant de la Delegació Territorial d'Educació d'Eivissa com del Consell Escolar Insular
d'Eivissa, on hi està representada tota la comunitat educativa.
50
