Informe de conjuntura econòmica de la Catalunya Central. Núm. 4. 3r trim 2010.

Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central BAGES, BERGUEDÀ I SOLSONÈS

3r. trimestre de 2010

Núm. 4 Novembre

2010

La reproducció del contingut d’aquesta publicació és autoritzada sempre que se n’indiqui la font.

Data de publicació: 24-11-2010

Els números anteriors es poden consultar a:

http://www.activaprospect.cat

Informe elaborat per:

La Federació Empresarial de la Catalunya Central no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors.

Autors:

Sra. Berta Pongiluppi Ascon

Sr. David Moreno i Lobera

Sr. Sergi Cuadrado Ciuraneta

Actíva Prospect SL

(Research & Solutions)

Centre d’Empreses de Noves Tecnologies

Parc Tecnològic del Vallès

08290 Cerdanyola del Vallès

Tel. +34 93 5820177

Fax. +34 93 5912821

[email protected]

http://www.activaprospect.cat

Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Cen tral Núm. 3. 2n. trimestre 2010

Conjuntura general

1

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

CCCooonnnjjjuuunnntttuuurrraaa gggeeennneeerrraaalll La incertesa continua, i l’objectiu d’una recuperació sostinguda equilibrada i sòlida encara queda molt lluny. Efectivament, l’actual fase de recuperació econòmica, després de la que ja ha estat qualificada per molts analistes com la “Gran Recessió”, se segueix caracteritzant per la variabilitat i la volatilitat que mostren els principals indicadors econòmics, de manera que se succeeixen, molt ràpidament, moments en què sembla que la situació es redreça amb d’altres on l’amenaça d’una doble recessió sembla estar a punt de confirmar-se. És el cas, per exemple, de la producció industrial, que després d’haver estat un dels factors en què s’havia basat la incipient recuperació econòmica mundial, ha començat a mostrar símptomes d’esgotament, amb la reducció dels ritmes de creixement, a causa de la finalització del procés de reconstitució d’estocs, que s’havia iniciat a mitjans 2009. L’altre element que ha caracteritzat la recuperació, ja des dels seus inicis, són les diferències regionals i els diversos ritmes de redreçament entre els diferents països. Així, en l’actual panorama econòmic es poden distingir, a groso modo, dos grans grups de països. Per una banda, es troben aquelles economies que ja han consolidat la seva recuperació, i que es troben sobretot entre les anomenades economies emergents, que no van experimentar grans excessos financers en l’etapa prèvia a la crisi. Per altra banda, hi ha aquells països que encara mostren seriosos dubtes en relació al creixement de les seves economies. Es tracta sobretot d’economies avançades, en les quals la recuperació continua sent lenta, la demanda privada segueix dèbil i la desocupació encara és molt elevada. Amb tot, les darreres previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) realitzades a l’octubre, augmenten en dos dècimes el creixement del PIB per l’economia mundial, respecte a les previsions efectuades per aquest mateix organisme al mes de juliol, que queden així fixades en el 4,8%.

A les economies avançades el redreçament continua sent dèbil (les darreres previsions del FMI marquen un creixement del 2,7% per al 2010 en aquets països), a causa d’elements com el baix nivell de confiança dels consumidors i la reducció dels ingressos i el patrimoni de les llars, i pel fet que el repunt de la inversió empresarial no s’està traduint en una reducció de les elevades taxes de desocupació. Tot i que la inestabilitat financera continua, amb l’augment de la volatilitat dels mercats i de la desconfiança dels inversors, desprès de la crisi del deute públic de les economies més vulnerables de la zona euro desfermada en el trimestre anterior, un cop passat l’estiu, les condicions financeres han millorat, en relació a les polítiques d’ajust del dèficit impulsades a nivell europeu, així com pels diferents països. La contrapartida és que les mesures de consolidació fiscal poden repercutir en la reducció del creixement a curt termini. Els Estats Units, que fins el segon trimestre de l’any semblaven liderar la recuperació dins del grup de les economies avançades, experimenten ara un deteriorament (les previsions d’octubre del FMI pronostiquen, per al 2010, un creixement del 2,6%, set dècimes menys que en les de juliol), en relació amb els problemes amb el consum privat, a causa de factors com ara l’elevat endeutament de les famílies i la debilitat tant del mercat immobiliari com del mercat de treball. També preocupa, en l’economia estatudinenca, la perspectiva que es produeixi una deflació o un creixement molt reduït dels preus. De la mateixa manera, al Japó, al redreçament de principis d’any, fonamentat sobretot en la recuperació del comerç mundial i els estímuls fiscals al consum, l’ha succeït un to més deprimit de l’economia, per la debilitat de la demanda interna, les pressions deflacionistes i les dificultats de cara a l’exportació, ocasionades per la cotització de la moneda nipona, que es manté forta. Amb tot, les


Conjuntura general

2

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

darreres previsions del FMI encara revisen a l’alça l’increment del PIB japonès per al 2010, i el situen en el 2,8% (4 dècimes per sobre que al juliol).

Les economies emergents, per la seva banda, tornen a registrar bons ritmes de creixement, i les previsions d’octubre del FMI fixen el seu creixement per al 2010 en el 7,1%, un 0,3% més que al més de juliol. En aquests països, tot i que el consum de les llars es desenvolupa a bon ritme i les inversions sembla que es tradueixen en la creació de llocs de treball, la dependència vers la demanda de les economies avançades continua sent excessiva, i es fa necessari, segons els analistes, un major equilibri extern d’aquests països, per tal de mantenir els nivells de creixement d’abans de la crisi. Així mateix, continua el risc de “recalentament” d’algunes de les principals economies d’aquest grup, especialment en relació als seus mercats immobiliaris, i és en aquest sentit que els seus governs han començat a aplicar una política econòmica de caire més restrictiu. Tot i aquests desajustos, i la por a un esclat de la bombolla immobiliària que s’ha generat, sobretot en l’entorn de les grans ciutats, l’economia de la Xina continua avançant amb fermesa, amb un creixement per al 2010 que se situa, segons el FMI, en el 10,5%. El creixement de la Índia es troba en uns nivells similars, i les darreres previsions marquen un increment del PIB del 9,7%, 3 dècimes més que en les publicades al juliol. El creixement dels països del sud-est asiàtic, al seu torn, arriba al 6,6%, un 0,2% més que en les dades de juliol. A Llatinoamèrica, el Brasil continua oferint un comportament molt destacat, i la estimació que fa el FMI del seu creixement per a 2010 s’enfila fins al 7,5%, 4 dècimes més que en les previsions emeses per l’organisme internacional tres mesos abans. Mèxic, per la seva banda, el FMI estima que creixerà un 5,0% al finalitzar l’any, un 0,5% més que el que pronosticaven les previsions del juliol.

A diferència del que succeeix als Estats Units o al Japó, a la zona euro les perspectives sembla que milloren, sobretot si es compara amb la situació de principis d’any i amb el segon trimestre, quan va esclatar la crisi del deute públic. En aquesta línia, les previsions de creixement del PIB són corregides a l’alça pel FMI, situant-se ara en el 1,7%, un 0,7% més que al juliol. La causa es troba en l’impuls de la demanda interna, tant per la inversió com pel consum, i en la puixança de les exportacions –sobretot les alemanyes– cap a les economies emergents. En aquest sentit, l’alça experimentada per Alemanya resulta espectacular, ja que les previsions de creixement del FMI per a la seva economia s’incrementen en 1,9 punts percentuals, situant-se el creixement de PIB en el 3,3% per l’any 2010. Tanmateix, les perspectives en aquesta segona part de l’any pels diferents països de l’euro no són tan favorables a causa, entre d’altres raons, de les mesures d’ajust pressupostari i els efectes que puguin arribar a tenir, per exemple, sobre l’ocupació. En aquest sentit, segons els analistes, els resultats de les proves d’estrès han servit per a tranquil·litzar durant un temps als mercats financers internacionals, però els dubtes sobre la fortalesa del sistema financer que encara persisteixen, relacionats amb les diferències en el nombre d’entitats avaluades i els criteris utilitzats per cada país en les proves, tornen a posar en qüestió algunes de les economies que més han recorregut al crèdit en l’anterior etapa: Irlanda, Portugal i Grècia; un fet que segueix sent una amenaça per a l’estabilitat de l’euro.

Espanya, per la seva banda, continua amb el seu lleu redreçament, en termes de PIB, més lent i subjecte a més incerteses que el de la majoria de les economies del seu entorn. De fet, segons les dades de l’INE acabades de publicar, el creixement del PIB pel tercer trimestre de 2010 mostra un estancament respecte l’anterior (del 0,0%), tot i que respecte a la situació d’ara fa un any representa un creixement del 0,2%. Amb tot, les darreres previsions del FMI, tot i que suposen una millora d’una dècima respecte a les emeses al juliol, continuen pronosticant un creixement negatiu del PIB espanyol, del –0,3%, per a enguany. Així, l’economia espanyola forma part,


Conjuntura general

3

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

juntament amb la irlandesa (–0,3%) i la grega (–4,0%), del grup d’economies de l’euro que encara decreixeran el 2010. En aquest context, aspectes que havien estat positius en la primera meitat de l’any, com el dinamisme del consum de les famílies, amb un comportament més expansiu, ara perden la seva embranzida, ja que –com destaquen els analistes– s’havien fonamentat, en bona part, en l’efecte d’elements com la pujada de l’IVA o el pla 2000E, i es preveu, en aquest sentit, una nova davallada del consum. Així ho constata l’evolució de determinats indicadors, com el fet que en el tercer trimestre retrocedeixin les vendes minoristes (un 2,3% al mes d’agost, en termes interanuals) i que baixin (un 24,0%) les matriculacions de cotxes. En la mateixa línia, la relativa millora experimentada al mercat immobiliari sembla estar relacionada, com també assenyalen els analistes, amb els canvis que es preveuen en la fiscalitat en relació a l’adquisició i la tinença d’immobles: augment de l’IVA en les transmissions d’habitatge nou, modificació del règim fiscal per a l’adquisició de l’habitatge principal a partir del gener de 2011, etc. El mercat de treball, al seu torn, continua acusant les dificultats que hi ha a l’hora de sortir de la crisi. En aquest sentit, tot i que segons les darreres dades publicades de l’EPA, en el darrer trimestre s’ha registrat un nou increment de l’ocupació, de manera que la caiguda interanual s’ha seguit alentint, fins el –1,7%, i la taxa d’atur ha descendit, fins al 19,8%, els diferents analistes segueixen pronosticant una recuperació molt tímida de l’ocupació, amb lo qual es continuarà mantenint la incertesa en moltes de les llars. En canvi, l’altre gran maldecap de l’economia espanyola, l’elevat deute públic i les dificultats per a acudir als mercats financers internacionals, sembla que està en camí de controlar-se, gràcies a les mesures d’ajust de la despesa pública aplicades fins al moment (baixada de sous als treballadors públics, reducció de les inversions en infraestructures, pujada de l’IVA, etc.), i les que es continuaran aplicant, tal com revelen els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2011 recentment aprovats. De fet, hi ha analistes que ja afirmen, en aquest sentit, que l’Estat complirà el compromís establert d’assolir un dèficit del 5,9% a final d’any, sobretot per la via dels ingressos. Sembla doncs, per tant, que es comença a diferenciar a Espanya en els mercats de deute públic internacionals respecte a altres dels països anomenats perifèrics, dins de la zona euro, com Irlanda o Portugal, ja que en el cas espanyol les proves d’estrès dels bancs i caixes sí que van mostrar resultats sobre la pràctica totalitat del sistema financer, i es van realitzar sota hipòtesis més severes que les utilitzades per a la majoria de països de l’entorn.

L’economia catalana, per la seva banda, segueix amb una tessitura similar a la del conjunt de l’Estat. En aquest sentit, respecte a la qüestió del deute públic, que afecta al conjunt de les administracions públiques, tot i que la Generalitat també ha emprés un ambiciós paquet de mesures d’estalvi i reducció de la despesa, l’agència de qualificació de riscos Moody's ha rebaixat un grau la qualificació a llarg termini (d’A1 a A2) per al deute de la Generalitat, segons l’agència, pels problemes de finançament del seu deute, que recentment s'han traduït en un fort augment en el seu cost de finançament, per les dificultats a l’hora de reduir costos, al tenir competències sobre aspectes com les universitats, la salut o l’educació. En relació amb això, per tal d’afrontar la manca de liquiditat, la Generalitat ha realitzat una emissió de bons, amb un interès del 4,75% a un any, per tal de contribuir a garantir el finançament del deute, que han tingut una gran acollida entre els inversors. Amb tot, l’economia catalana segueix recuperant el to més positiu, de manera que segons l’avanç elaborat pel Departament d’Economia i Finances hauria registrat un creixement del PIB del 0,1% en el tercer trimestre, repetint la xifra de tres mesos abans, de manera que l’evolució interanual queraria en el 0%. Les causes es trobarien aquest cop, a més de en la puixança de la indústria –amb una especial millora en la producció de bens de consum– i de les exportacions, en el bon comportament del sector serveis, en relació, entre d’altres factors, amb els resultats obtinguts en la temporada turística estival. Així ho indiquen els principals indicadors


Conjuntura general

4

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

del sector, com són l’increment en el nombre de turistes (un 3,7% més, en l’acumulat dels nou primers mesos de l’any) o la xifra de pernoctacions del mes d’agost (7.591.990), que ha estat la més alta des del 1999 (any en què comença la sèrie), amb un especial augment de les entrades de turistes estrangers. Malauradament, entre els diferents indicadors que plasmen un comportament positiu de l’activitat econòmica no es troba encara l’ocupació ja que, tot i que segons les dades de la EPA, Catalunya ha rebaixat la seva xifra de persones aturades en 6.700 persones en el tercer trimestre, situant-se la taxa en el 17,4%, i la xifra de llocs de treball ha augmentat en 34.500 llocs, un 1% més que en el trimestre anterior, no s’ha assolit encara la creació d’ocupació en termes interanuals (amb un 0,7% menys de llocs de treball que ara fa un any). Malgrat tot, l’evolució dels llocs de treball i de l’atur durant el 2010 mostra com en algunes comarques catalanes ja s’està creant ocupació i en d’altres disminueix l’atur per primer cop des de l’inici de la crisi econòmica. Així les coses, durant el tercer trimestre d’enguany quatre comarques catalanes han registrat creació neta de llocs de treball - front les dues del primer trimestre i les tres del segon - i cinc comarques han reduït el nombre d’aturats, mentre a l’anterior trimestre només se’n va registrar una i a l’anterior cap.


Resum executiu

5

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

RRReeesssuuummm eeexxxeeecccuuuttt iiiuuu Es manté la dinàmica de progressiva millora de la situació econòmica a les tres comarques de la Catalunya Central iniciada a mitjan 2009, amb la desacceleració dels ritmes de destrucció de llocs de treball al Berguedà i Solsonès, per una banda, i la creació de llocs de treball, per primer cop en nou trimestres, al Bages.

Amb l’increment interanual de llocs de treball de l’1,5%, l’economia del Bages tornaria a reprendre el creixement. De fet, és la comarca de Catalunya que mostra un major dinamisme. A la resta de comarques de la Catalunya Central la destrucció de llocs de treball es manté, tot i que en menor intensitat. Així, el Berguedà passa d’una reducció del -2,4% interanual el segon trimestre al -1,6% de l’actual, una millora de vuit dècimes percentuals. Al Solsonès, on la destrucció de llocs de treball encara registra nivells elevats, passa d’un ritme del -4,3% interanual el segon trimestre al -3,0% de l’actual, 1,2 punts percentuals menys. Així, totes dues comarques porten una dinàmica positiva que si es manté comportarà la fi de la recessió. Amb tot, el comportament d’aquestes dues comarques està sent pitjor que el del conjunt de l’economia catalana, que amb l’1,2% negatiu podria sortir de la depressió en un o dos trimestres.

Pel que fa als centres de treball, la situació és ben diferent. Al Solsonès s’intensifica la mortalitat empresarial (-1,5% interanual) després que el segon trimestre mostrés per primer cop en molt de temps un estancament en aquest procés (-0,4%). Al Bages és on hi ha un ritme més elevat de destrucció de centres, amb el -2,4%. Amb tot, cal assenyalar que s’ha reduït en 1,2 punts percentuals respecte el segon trimestre. Finalment, el Berguedà és el que registra una situació i una tendència més positiva, ja que es manté la desacceleració progressiva en la destrucció de teixit empresarial i passa del -1,6% del segon trimestre al -1,0% actual. Contràriament al que ha passat amb l’ocupació, a Catalunya durant l’actual recessió econòmica s’ha destruït teixit empresarial a ritmes més elevats que al Solsonès i al Berguedà, i només el Bages ha mantingut una dinàmica més negativa. Així, durant aquest semestre la destrucció de centres de cotització a Catalunya se situa en el -2,2%, una reducció de cinc dècimes respecte el trimestre passat.

El treball autònom manté un comportament molt similar a la dels centres de cotització. La situació al Solsonès empitjora (els ritmes de destrucció de treball autònom passen de -1,5% interanual al -2,9%) i millora sensiblement al Bages (que passa a ser del -2,1%, 1,1 punts percentuals menys). Al Berguedà i a Catalunya la situació és d’estacament (-2,3% i -2,4% respectivament).

L’economia del Bages reprèn el creixement i podria ser l’inici d’una certa recuperació.

En canvi, al Solsonès i al Berguedà, tot i la

millora, encara es destrueix ocupació.

Empitjora la situació d’empresaris i autònoms al Solsonès, on augmenta la mortalitat

empresarial.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Gràfic 1 Taxes de variació interanuals dels llocs de

treball. 2002-10

Gràfic 2 Taxes de variació interanuals dels centres de

cotització. 2002-10

Gràfic 3 Taxes de variació interanuals dels afiliats RETA.

2002-10

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Bages Berguedà Solsonès Catalunya

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

12

03

06

09

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Resum executiu

6

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Per tercer trimestre consecutiu el sector Serveis registra una dinàmica expansiva a la Catalunya Central. De fet, al Bages la recuperació del sector ja es va iniciar durant el darrer trimestre de 2009. Aquesta situació s’estén al conjunt de comarques i el sector terciari surt de la recessió després de dos anys de retracció de l’activitat a Catalunya. Així les coses, el sector s’apunta un 1,1% més de llocs de treball respecte el mateix trimestre de 2009. A la Catalunya Central, la creació d’ocupació dels serveis és més intensa, amb un increment del 7,8% al Bages, el 3,6% al Solsonès i l’1,3% al Berguedà.

Per contra, la Indústria es manté en la dinàmica recessiva, tot i que modera la destrucció de llocs de treball. És al Berguedà on aquesta situació persisteix des de fa més temps, però també és en aquesta comarca on s’està registrant una milloria continuada. Així les coses, la destrucció de llocs de treball s’hauria reduit en 2,2 punts percentuals i se situaria en el -1,2% interanual, proper a l’estancament. En canvi, tant al Bages com al Solsonès, encara es destrueix ocupació en el sector industrial a ritmes força importants, del -6,2% i -5,7% respectivament. Amb tot, aquesta situació representa una millora significativa respecte a trimestres anteriors, on la destrucció d’ocupació era a ritmes de dos dígits.

Finalment, la Construcció sembla haver tocat fons al Bages (-3,8%), mentre al Berguedà i al Solsonès és on registra la major contracció de l’activitat (-11,1% i -13,7% respectivament). Així, el sector encara anota pèrdues importants en el nombre de llocs de treball, superiors als dos dígits en dues de les comarques de la Catalunya Central, similar a la que registra la construcció al conjunt de Catalunya (-12,5%). D’aquesta evolució conjunta, es desprèn que el comportament del Bages és relativament anòmal dins el context català. En aquest sentit, la construcció en una primera etapa s’hauria contret a ritmes més importants que a la resta de comarques de la Catalunya Central i del conjunt català, per després mantenir una recuperació més intensa. De fet, aquesta recuperació a la resta de comarques sembla haver-se estancat durant el 2010 i es mantenen ritmes elevats de destrucció d’ocupació, sense que es detecti una tendència a minvar.



treball. Serveis. 2002-10


treball. Indústria. 2002-10


treball. Construcció. 2002-10

-10

-5

0

5

10

15

20

25

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-30

-20

-10

0

10

20

30

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


Es consolida la sortida de la recessió del sector Serveis . Els ritmes de creació d’ocupació són

importants al Bages i al Solsonès.

La Indústria manté la dinàmica recessiva, sobretot al Bages i Solsonès. Amb tot, mostra

una significativa millora respecte a les caigudes de l’activitat que registrava el 2009.

La Construcció manté ritmes elevats de

destrucció d’ocupació, excepte al Bages on la contracció del sector és molt menor.


Resum executiu

7

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

El nombre de persones que s’incorpora al registre de l’atur cau en picat.

Es mantenen els descensos generalitzats en els índexs de sinistralitat.

La contractació es manté a nivells elevats al Bages i Berguedà.

Augmenten els contractes temporals i disminueixen els indefinits.

Durant aquest trimestre el nombre de persones a l’atur han augmentat lleugerament. En termes relatius representa el menor augment del nombre d’aturats des de l’inici de la crisi econòmica. Per tant, durant aquest trimestre s’abandonen els ritmes elevats de creació de desocupació observats durant els darrers tres anys. On l’increment del nombre d’aturats és menor és al Berguedà, amb l’1,9% interanual (representa una caiguda de 3,8 punts percentuals respecte al segon trimestre). Al Bages l’augment del nombre d’aturats és del 3,8% (front el 10,2% anotat en l’anterior període). Finalment, al Solsonès és on l’augment de l’atur es manté més elevat, del 4,1%. Tanmateix, és en aquesta comarca on l’evolució ha estat més positiva, amb una caiguda de 16,7 punts percentuals respecte el segon trimestre: que era del 20,8%. Al conjunt de Catalunya, l’atur mostra una dinàmica similar. En un sol trimestre es passa de ritmes de creació de desocupació del 15,0% interanual, a ritmes del 6,9%, 8,1 punts percentuals menys.

El nombre d’accidents continuen disminuint en termes interanuals, registrant cada trimestre mínims històrics. Aquesta evolució de la sinistralitat ha estat un fet observat des de l’inici de la sèrie (2001), però s’ha anat intensificant amb el descens de l’activitat econòmica, que en el cas de la industria i la construcció ha estat molt important. En termes d’evolució, la sinistralitat ha mantingut un comportament més positiu al Solsonès, seguit del Berguedà i, per últim, hi figura el Bages. Amb tot, en els darrers trimestres s’ha produït un procés de convergència i totes tres comarques registren nivells de sinistralitat similars: 1.212,8, 1.177,1 i 1.275,6 accidents per cada 100 mil llocs de treball assalariats respectivament.

Des d’inicis de 2010 la contractació ha mostrat un comportament molt positiu a dues de les comarques de la Catalunya Central: al Bages i al Berguedà. De fet, a aquestes dues comarques s’ha passat de caigudes importants de la contractació durant el 2009 (de més de dos dígits) a augments també importants del nombre de contractes. Concretament, aquest trimestre l’increment interanual ha estat del 15,8% i 16,7% respectivament. Contràriament, al Solsonès la contractació no segueix un


Gràfic 7 Taxes de variació interanuals de persones

registrades a l'atur. 2006-10

Gràfic 8 Evolució dels índexs de sinistralitat (x 100 mil

treb.). 2001-10

Gràfic 9 Taxes de variació interanuals de contractes

laborals. 2007-10

Gràfic 10 Evolució del percentatge de contractació

temporal. 2006-10

-20

0

20

40

60

80

100

120

140

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2006 2007 2008 2009 2010


0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2007 2008 2009 2010


65

70

75

80

85

90

95

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2006 2007 2008 2009 2010



Resum executiu

8

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

patró de recuperació. Així, de gener a març de 2010 s’anota una caiguda interanual important de la contractació, en el segon s’registra un volum similar i en aquest darrer trimestre torna a caure la contractació respecte el 2009. Mentrestant, a Catalunya la contractació també registra una evolució positiva de recuperació, però molt més moderada: del 6,6%.

Per bé que en conjunt el volum de contractació s’està recuperant i això és un fet positiu, no es pot dir el mateix de l’evolució de la qualitat de la contractació. En termes d’estabilitat contractual, des de principis de 2009 s’està observant una clara tendència a la precarització. Es a dir, s’està incrementant progressivament la contractació temporal mentre cau la modalitat de contractació indefinida. On la precarietat en la contractació és més elevada és al Berguedà, on el 91,9% dels contractes signats són en la modalitat temporal, el 89,7% al Bages i el 88,8% al Solsonès. La taxa de temporalitat al conjunt de Catalunya es mou també en aquests paràmetres: el 89,8%.

Bages Berguedà Solsonès Catalunya Central

Llocs de treball: 63.617 Llocs de treball: 11.513 Llocs de treball: 5.193 Llocs de treball: 80.323

Centres de treball: 5.707 Centres de treball: 1.447 Centres de treball: 665 Centres de treball: 7.819

Atur registrat: 14.684 Atur registrat: 2.794 Atur registrat: 851 Atur registrat: 18.328

Taxa excedent laboral (%): 23,1 Taxa excedent laboral (%): 24,3 Taxa excedent laboral (%): 16,4 Taxa excedent laboral (%): 22,8

Taxa atur estimada (%): 15,4 Taxa atur estimada (%): 13,5 Taxa atur estimada (%): n.d. Taxa atur estimada (%): n.d.

Contractacions: 10.943 Contractacions: 2.638 Contractacions: 822 Contractacions: 14.403

Llocs de treball (%): 1,5 Llocs de treball (%): -1,6 Llocs de treball (%): -3,0 Llocs de treball (%): 0,7

Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%)

- Sanitat i serveis socials 43,6 - Administració i Seguretat Social

10,1 - Administració i Seguretat Social

16,7 - Sanitat i serveis socials 35,3

- Administració i Seguretat Social

13,9 - Hoteleria 8,6 - Hoteleria 12,2 - Administració i Seguretat Social

13,4

- Immobiliàries i serveis empresarials

12,7 - Mediació financera 4,3 - Sanitat i serveis socials 7,0 - Immobiliàries i serveis empresarials

10,5

- Construcció -8,9 - Construcció -11,1 - Mediació financera -21,4 - Construcció -9,8

- Transport i comunicacions -8,2 - Educació -8,2 - Construcció -13,7 - Transport i comunicacions -7,4

- Indústria -6,2 - Transport i comunicacions -4,5 - Agricultura -8,3 - Indústria -5,8

Centres de treball (%): -2,4 Centres de treball (%): -1,0 Centres de treball (%): -1,5 Centres de treball (%): -2,0

Atur registrat (%): 3,8 Atur registrat (%): 1,9 Atur registrat (%): 4,1 Atur registrat (%): 3,5

Contractació (%): 15,8 Contractació (%): 16,7 Contractació (%): -2,8 Contractació (%): 14,7

De nivell o volum:

Síntesi d’indicadors principals

Dinàmica (variacions interanuals):

Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%):


Bages

9

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

BBBaaagggeeesss Llocs de treball i centres de treball

Després d’una sèrie de trimestres, en què es mantenia la dinàmica de moderació de la destrucció dels llocs de treball, aquest trimestre, el Bages ha vist com s’ha creat ocupació, en relació al mateix moment de l’any anterior; un fet que no es produïa des del primer trimestre de 2008. De fet, la taxa de l’1,5% interanual suposa el millor comportament del panorama comarcal català, per sobre del Ripollès, el Pla de l’Estany i la Segarra, que són les altres tres comarques de Catalunya que creen ocupació. Així les coses, la xifra de llocs de treball de la comarca se situa en 63.617, 941 més que en el mateix trimestre de 2009 i també més que tres mesos abans.

El dinamisme empresarial, per contra, segueix amb la tònica observada en els darrers trimestres, és a dir, continua reduint la seva caiguda interanual, aquest cop fins al –2,4%; una taxa que deixa la xifra de centres de cotització en 5.707, 139 menys que en el mateix període de l’any anterior i 70 menys que ara fa tres mesos.

Treball autònom i assalariat

En el cas concret del treball assalariat encara s’intensifica més el creixement de l’ocupació, fins al 2,5% interanual, tal com indiquen les dades del Registre General de la Seguretat Social (RGSS). Així, els llocs de treball assalariat es col·loquen en 50.487; una dada que suposa un guany de 1.216 llocs respecte al mateix moment d’un any abans i 663 més que la xifra registrada en el trimestre anterior.

El treball autònom, per la seva banda, presenta un comportament més semblant al dels centres de cotització que no pas al dels llocs de treball assalariat. En aquest sentit, es continua reduint, un trimestre més, la intensitat del deteriorament d’aquesta modalitat de treball, aquest cop fins al –2,1% interanual. D’aquesta manera, els llocs de treball autònom queden xifrats en 13.130, segons les dades del Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA). En conseqüència, se’n comptabilitzen 275 menys en termes interanuals i 82 menys respecte a ara fa tres mesos.

Amb aquestes dades, la taxa d’assalariats se situa, aquest cop, en el 79,4%.

Aquest trimestre, al Bages l’ocupació torna a créixer en termes interanuals; un fet que no es

produïa des del primer trimestre de 2008.

El dinamisme empresarial, per contra, segueix moderant la seva caiguda.

La creació de llocs de treball assalariat és

encara més intensa, amb un 2,5% més respecte al mateix moment de l’any anterior.


Gràfic 11 Evolució del nombre de llocs de treball i centres

de cotització. 2001-10. Bages


treball i centres de cotització. 2002-10. Bages

Gràfic 13 Evolució del nombre dels afiliats al RGSS i

RETA. 2001-10. Bages

5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000

65.000

75.000

85.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

Llocs de treball Centres de cotització

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000

65.000

75.000

85.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

17.000

18.000

19.000

20.000

RGSS RETA


Bages

10

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Atur

També s’observa un canvi important en l’evolució de l’atur aquest trimestre. Tot i que no es deté l’engrossiment del nombre de persones aturades, respecte a un any abans, aquest s’alenteix enormement. El creixement interanual de l’atur ha estat aquest cop del 3,8% (la 13a més baixa en el context comarcal), de manera que s’abandonen les taxes de dos dígits, per primer cop des del primer trimestre de 2008. En aquest sentit, el registre d’aturats/des a la comarca queda en 14.684 persones, 532 més que en el mateix trimestre de l’any anterior però 594 menys que tres mesos abans. S’observa, per tant, un descens intertrimestral de l’atur per segon trimestre consecutiu. Així les coses, els excedents laborals de la comarca es redueixen fins al 23,1%, més d’un punt percentual menys que en el trimestre anterior.

El sector que més contribueix a l’atur, a hores d’ara, continua sent la Indústria, amb el 26,9% del total. Per sota se situen les Immobiliàries i els serveis empresarials, amb el 23,2%, i la Construcció, amb el 13,6%. Aquests mateixos tres sectors són els que tenen uns majors excedents laborals. En el cas de les activitats Immobiliàries i els serveis empresarials són del 64,1%, en el cas de la Construcció del 31,3%, i en el cas de la Indústria del 22,0%.

Contractació

La contractació, per la seva banda, segueix amb l’embranzida empresa, amb aquest, tres trimestres enrere. La taxa de variació interanual se situa, així, en el 15,8%. Els contractes formalitzats han estat 10.943, 1.495 més que en el mateix període de 2009 i 266 més que en el trimestre anterior. El principal maldecap continua sent, tanmateix, el caràcter temporal de la contractació. Es tornen a batre records en aquest sentit i la taxa de temporalitat s’enfila fins al 89,7%. Les variacions experimentades per les dues modalitats de contractes, temporals i indefinits no fan més que remarcar aquest fet. Mentre que els 9.814 contractes temporals signats aquest trimestre suposen un guany del 18,9% interanual, els 1.129 contractes indefinits que s’han formalitzat constitueixen un retrocés del 5,5%, respecte al mateix moment de l’any anterior.

Sinistralitat laboral

La sinistralitat laboral es redueix tant intertrimestralment (un 15,3%) com interanualment (un 13,3%), i per tant es manté en els nivells més baixos d’ençà de la crisi. Els accidents comptabilitats aquest trimestre han estat 644, i 16 d’ells han estat de gravetat. L’índex de sinistralitat disminueix, aquest cop, fins als 1.275,6 accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social.

Important atenuació de l’atur ja que, tot i que no atura el seu engrossiment, aquest s’alenteix

enormement.

La contractació segueix amb l’embranzida empresa fa ja tres trimestres enrere.

El principal maldecap continua sent el caràcter

temporal de la contractació i la taxa de temporalitat torna a batre records.


Gràfic 14 Evolució del nombre de persones registrades a

l'atur. 2005-10. Bages

Gràfic 15 Evolució de la contractació. 2006-10. Bages

Gràfic 16 Evolució del nombre d'accidents laborals. 2001-

10. Bages

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2005 2006 2007 2008 2009 2010

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Atur registrat Taxa de variació interanual (%)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2006 2007 2008 2009 2010

72

74

76

78

80

82

84

86

88

90

92

Núm. Contractes Taxa temporalitat (%)

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

Núm. Accidents Taxa de variació interanual (%)


Bages

11

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

S’intensifica la dinàmica positiva dels Serveis

Els Serveis continuen presentant guanys d’ocupació respecte al mateix període de l’any anterior. Aquest cop, a més, la taxa interanual s’enfila fins al 7,8%, el millor comportament del panorama comarcal català. Aquesta dada, però, s’ha de prendre encara amb una certa cautela, ja que es continua reflectint l’important salt experimentat a finals de 2009 en la Sanitat i serveis socials. Aquest trimestre, a més, les dades de la Mediació financera ja no es veuen alterades pels processos de fusió de les caixes i, per tant, no incideixen en negatiu en l’evolució del sector, com sí succeïa en el trimestre anterior. Així les coses, la xifra de llocs de treball del sector queda en 38.412, 2.795 més que dotze mesos abans i 1.026 més que en el trimestre anterior. Al marge dels casos ja comentats, de la Sanitat i serveis socials i la Mediació financera, l’evolució positiva es fonamenta en el bon comportament de l’Administració i Seguretat Social, les Immobiliàries i serveis empresarials, l’Hoteleria i l’Educació. Per contra, els sectors que presenten una evolució negativa són el Transport i comunicacions i el Comerç. Els centres de cotització també presenten, per primer cop en onze trimestres, paràmetres positius, amb una taxa interanual del 0,3%, que en situa la xifra en 3.850. L’atur segueix creixent en termes interanuals (un 7,4%), però decreix en 186 efectius en relació a tres mesos abans, deixant la xifra d’aturats/des en 7.779. Els excedents laborals se situen en el 20,3%.

Estancament de la retracció del Comerç

Així ho mostra, per cinquè trimestre consecutiu, la taxa de variació interanual del Comerç que aquest cop se situa en el –0,4%, front el –2,0% del trimestre anterior. La xifra de llocs de treball es col·loca, d’aquesta manera, en 12.396, 54 menys que un any abans i 49 menys que en el trimestre anterior. El mateix succeeix amb els centres de cotització, la taxa interanual dels quals esdevé de –0,3%. El nombre de centres es computa en 1.456. L’atur pràcticament no creix, respecte a ara fa un any (0,4%). El nombre de persones aturades se situa en 1.769. Els excedents laborals són del 14,3%.

L’Hoteleria creix, per segon trimestre consecutiu

Es repeteix, per tant, la dinàmica del trimestre anterior, i s’intensifica, ja que la taxa interanual de l’Hoteleria es col·loca en el 3,1%. El nombre de llocs de treball queda així computat en 3.155. La dinàmica és encara més expansiva pel que fa als centres de cotització que incrementen un 5,1%, de manera que la xifra de centres queda fixada en 498. Amb tot, l’atur encara creix (un 6,4%), tanmateix els excedents laborals es redueixen un mica més d’un punt percentual, fins al 19,7%.

Els Serveis continuen presentant guanys d’ocupació i aquest cop, a més, el guany

interanual s’intensifica.

En el cas concret del Comerç continua la moderació de la seva retracció per cinquè

trimestre consecutiu.

L’Hoteleria, per la seva banda, crea ocupació per segon trimestre consecutiu.


Gràfic 17 Evolució dels llocs de treball. Serveis. 2001-10.

Bages

Gràfic 18 Evolució dels llocs de treball. Comerç. 2001-10.

Bages

Gràfic 19 Evolució dels llocs de treball. Hoteleria. 2001-

10. Bages

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Llocs de treball Mitjana mòbil

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

3.200

3.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Bages

12

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

El Transport i les comunicacions persisteixen en la seva dinàmica recessiva

Tot i els petits alentiments en el ritme de destrucció d’ocupació d’aquest trimestre i l’anterior, la taxa de variació interanual del Transport i les comunicacions encara es troba en el –8,2%, col·locant al Bages en la 37a posició del rànquing comarcal en relació al comportament del sector. Així mateix, l’activitat és la que presenta un pitjor comportament, dins el sector Serveis de la comarca. La xifra de llocs de treball es redueix, així, fins als 2.281 llocs, 203 menys que en el mateix període de l’any anterior. Per contra, els centres de cotització moderen la seva retracció fins al –0,7% interanual, deixant-ne el còmput en 267. Amb tot, l’atur continua reduint-se, en termes interanuals, per segon trimestre consecutiu (–6,6%), de manera que el registre d’aturats/des procedents del sector se situa en 382. Els excedents laborals es mantenen en un 16,8%.

La Mediació financera recupera els efectius descomptats

Desprès de les alteracions del darrer trimestre, arran dels processos de fusió de les caixes, la Mediació financera presenta ara una taxa de variació interanual del –3,7%, front el –66,6% que era fictícia, ja que es corresponia a qüestions d’índole administrativa, conseqüència dels processos de fusió (per això es pot observar el salt en la sèrie). Els llocs de treball, al tancar el tercer trimestre de l’any, queden xifrats en 1.067, un còmput similar al de sis mesos abans. Els centres de cotització, al seu torn, presenten una taxa del –1,7%, que en deixa la xifra en 59 centres. L’atur decreix en termes interanuals (un –2,9%). El excedents laborals són els segons més baixos (8,3%).

Les Immobiliàries i els serveis empresarials segueixen amb la seva expansió

Amb una taxa de dos dígits positius (12,7%), les activitats Immobiliàries i els serveis empresarials del Bages presenten, un trimestre més, el millor comportament del panorama comarcal català. Així les coses, la xifra de llocs de treball se situa en 5.307, 598 més que en el mateix període de l’any anterior i 184 més que ara fa tres mesos. Els centres de cotització, per contra, romanen en negatiu (–1,0%), la qual cosa significa que hi ha 700 centres a la comarca. La bona marxa del sector no es correspon amb l’atur, que continua creixent, tot i que menys (un 8,6%). A més, el sector segueix sent el que presenta uns majors excedents laborals (del 64,1%), i el segon que més contribueix a l’atur (amb un 23,2% respecte al conjunt d’aturats/des). Les persones aturades que consten com a procedents del sector són ja 3.404.

El Transport i les comunicacions persisteixen en la seva dinàmica recessiva, essent l’activitat que

més es retrau, dins el sector Serveis.

La Mediació financera torna a una certa normalitat, desprès de les alteracions

provocades pels processos de fusió de les caixes d’estalvi.

Per contra, les Immobiliàries i els serveis

empresarials segueixen amb la seva expansió i tornen a presentar el millor comportament en el

panorama comarcal.


Gràfic 20 Evolució dels llocs de treball. Transport i

comunicacions. 2001-10. Bages

Gràfic 21 Evolució dels llocs de treball. Mediació

financera. 2001-10. Bages

Gràfic 22 Evolució dels llocs de treball. Immobiliàries i

serveis empresarials. 2001-10. Bages

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Bages

13

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

L’Administració i la Seguretat Social presenta un important repunt. L’Educació i les Altres activitats socials i altres serveis es troben en una situació d’impàs. Finalment, les dades de la Sanitat i serveis socials acusen, per darrer trimestre, el salt registrat a finals de 2009.

Important repunt de l’Administració i la Seguretat Social

Després d’uns trimestres d’alentiment, l’Administració i la Seguretat Social tornen a intensificar la creació d’ocupació, fins al 13,9%, en termes interanuals (la 3a taxa del panorama comarcal). Els llocs de treball se situen, aquest cop, en 3.012, 368 més que en el mateix trimestre de l’any anterior i 242 més que tres mesos abans. Per contra, tot i que els excedents laborals continuen sent dels més baixos, (12,5%), es repeteix l’important creixement de l’atur, amb un guany interanual del 40,6% i 109 aturats/des més que ara fa tres mesos.

L’Educació torna a xifres positives

Situació d’impàs, per tant, per l’Educació, que després de tres trimestres en negatiu presenta ara una taxa de variació interanual del 3,1%, la qual cosa suposa un guany de 62 llocs de treball, que en deixa la xifra en 2.040. Els centres de cotització, en canvi, intensifiquen la seva dinàmica negativa (–5,5%). Els excedents laborals continuen sent dels més baixos, i l’atur sectorial és dels que menys s’incrementa (un 5,2%).

Les dades de la Sanitat i serveis socials mostren, per darrer trimestre, els efectes del salt de la sèrie experimentat a finals de 2009

Un salt que continua, per tant, influint en les dades de la Sanitat i serveis socials. Així, el sector continua presentant taxes interanuals de l’entorn del 40% (43,6%, aquest cop). Caldrà esperar al proper trimestre per a veure com es comporta el sector, ja que aleshores podrà avaluar la situació en relació a un any sense els efectes d’aquest salt. Així les coses, els llocs de treball computats en el sector són 6.398. Els centres de cotització continuen intensificant el seu increment interanual, fins al 4,7%.

Segueix la situació d’impàs per les Altres activitats socials i altres serveis

Amb una taxa interanual que se situa aquest cop en el 0,9%. Així, els llocs de treball de les Altres activitats socials i altres serveis són 2.756. L’atur no s’incrementa tant com el trimestre passat (un 13,2% interanual) però els excedents laborals pugen fins al 17,2%.


Gràfic 23 Evolució dels llocs de treball. Administració i

Seguretat Social. 2001-10. Bages

Gràfic 24 Evolució dels llocs de treball. Educació. 2001-

10. Bages

Gràfic 25 Evolució dels llocs de treball. Sanitat i serveis

socials. 2001-10. Bages

Gràfic 26 Evolució dels llocs de treball. Altres activitats

socials i altres serveis. 2001-10. Bages

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

3.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Bages

14

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

La Construcció abandona els dos dígits negatius per primer cop en nou trimestres.

Així ho mostra la taxa de variació interanual, del –8,9%, que presenta la Construcció aquest trimestre. Els llocs de treball del sector se situen, d’aquesta manera, en 6.390, 626 menys que en el mateix trimestre de l’any anterior i -2.812 menys que el quart trimestre de 2007, moment en què es comencen a registrar taxes de variació interanual negatives a la comarca. El dinamisme empresarial, per la seva banda, continua mostrant taxes negatives de dos dígits, tot i que la taxa de variació interanual, del –11,5%, segueix suposant una certa millora respecte a la de l’anterior trimestre. L’atur decreix en termes interanuals i en relació a tres mes abans (un –0,8% en els dos casos). Amb tot, els 1.998 aturats/des que s’hi comptabilitzen encara fan del sector el tercer major contribuïdor a l’atur (amb un 13,6% de les persones aturades), i el segon en excedents laborals (són del 31,3%).

En el moment de tancar la redacció d’aquests informe no s’han publicat les dades d’habitatges iniciats corresponents al tercer trimestre, aquestes dades són un indicador que permet anticipar l’evolució futura de l’activitat en el sector.

La Indústria continua moderant la seva caiguda, però amb molta lentitud.

De fet, la taxa de variació interanual d’aquest trimestre (–6,2%), tot i quedar lluny de les taxes negatives de dos dígits de tres trimestres enrere, és la 35a en el panorama comarcal. En aquest context, els llocs de treball de la Indústria queden comptabilitzats en 17.912, un cop més, la xifra més baixa de tota la sèrie. Així, es registren a la comarca 1.184 llocs menys que en el mateix moment de l’any anterior, 5.496 des que es comencen a registrar variacions interanuals negatives (segon trimestre de 2008) i 4.026 menys que en el moment en què s’inicia la sèrie analitzada (primer trimestre de 2001). Els centres de cotització segueixen desapareixen a un ritme del –5,2% interanual, que en deixa la xifra en 1.051. Tot i que el sector continua sent el que més contribueix a l’atur (amb un 26,9% dels aturats/des) i el tercer en excedents laborals (que són del 22,0%), l’atur es redueix en termes interanuals per segon trimestre consecutiu (–7,8%). La xifra de persones aturades procedents del sector és de 3.949.

Els subsectors industrials que creixen continuen sent el Reciclatge, la distribució energia i aigües i la Indústria química. Aquells que experimenten una major davallada són la Maquinària i equipament elèctric i electrònic, el Cautxú i plàstic i els Altres productes minerals no metàl·lics.

La Indústria i la Construcció, el primer i el tercer

sectors de l’economia comarcal, continuen en franca recessió.

Amb tot, la Construcció abandona els dos dígits

negatius per primer cop en nou trimestres.

La Indústria continua moderant la seva caiguda, però els avenços es produeixen amb molta

lentitud.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Gràfic 27 Evolució dels llocs de treball. Construcció. 2001-

10. Bages

Gràfic 28 Evolució dels habitatges iniciats. 2007-10.

Bages

Gràfic 29 Evolució dels llocs de treball. Indústria. 2001-10.

Bages

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


1363

1039

563

431 432

183 21196 67 23 35 73 114 89

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2007 2008 2009 2010

15.000

16.000

17.000

18.000

19.000

20.000

21.000

22.000

23.000

24.000

25.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

15

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

BBBeeerrrggguuueeedddààà Llocs de treball i centres de treball

Continua la moderació de la caiguda interanual dels llocs de treball. Aquest cop la taxa de variació se situa en el –1,6%; una taxa que fa que el Berguedà se situï en la 17a posició del rànquing comarcal català en relació a l’evolució de l’ocupació. La xifra de llocs de treball se situa, així doncs, en els 11.513 llocs, 186 menys que en el mateix període de l’any anterior.

Els centres de cotització, per la seva banda, també continuen alentint el ritme de la seva retracció, i la seva taxa de variació interanual es redueix, aquest cop, fins al –1,0%. Els centres comptabilitzats a la comarca són, per tant, 1.447, 14 menys que dotze mesos abans.


Igual que succeeix amb el conjunt de l’ocupació, els llocs de treball assalariats també moderen la seva caiguda interanual, aquest cop fins al –1,3% (en termes intertrimestrals registra un repunt), desprès de la intensificació d’aquesta tendència que s’havia observat en el trimestre anterior. Així, les dades del Registre General de la Seguretat Social (RGSS) comptabilitzen 7.816 llocs de treball assalariats per al Berguedà, 100 més que en el mateix període de l’any anterior, però 60 més que en el trimestre passat; un fet, el del guany intertrimestral, que suposa una novetat respecte als dos anteriors trimestres, i que només s’ha produït en dos ocasions, en els darrers dos anys (l’altra va ser en el quart trimestre de 2009).

Els llocs de treball autònom, en canvi, repeteixen aquest cop la taxa de variació interanual de –2,3%. Es trenca, per tant, la dinàmica d’alentiment en la destrucció de llocs de treball autònom observada en els trimestres anteriors. Així les coses, aquesta modalitat de treball presenta una xifra de 3.697 llocs, tal com mostra el nombre de persones afiliades al Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA), 86 menys que dotze mesos abans i 37 menys que ara fa tres mesos.

Tot i això, la taxa d’assalariats continua sent de les més baixes de tota la sèrie analitzada (67,9%), és a dir, des del primer trimestre de 2009.

Menor ritme de deteriorament de l’ocupació al Berguedà.

Els centres de cotització també segueixen

moderant la seva caiguda.

Els llocs de treball assalariats mantenen la mateixa evolució i fins i tot s’anoten una millora

intertrimestral. En canvi, els llocs de treball autònom trenquen aquest trimestre amb

aquesta tendència.



de cotització. 2001-10. Berguedà


treball i centres de cotització. 2002-10. Berguedà


RETA. 2001-10. Berguedà

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

1.300

1.350

1.400

1.450

1.500

1.550

1.600

1.650


-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

8.500

9.000

9.500

10.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

3.000

3.200

3.400

3.600

3.800

4.000

4.200

4.400

RGSS RETA


Berguedà

16

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Atur

Un trimestre més, l’atur atenua el ritme del seu creixement. Aquest cop, la taxa de variació interanual es modera fins a l’1,9%; una taxa que esdevé la 8a més baixa entre les 41 comarques de Catalunya i la més positiva de la Catalunya Central. El nombre de persones registrades a l’atur se situa, ara per ara, en 2.794, 53 més que en el mateix trimestre de 2009. Així mateix, es produeix el segon descens consecutiu del nombre de persones aturades, en termes intertrimestrals, amb 92 aturats/des menys que ara fa tres mesos. Seguint la mateixa tònica, la taxa d’excedents laborals augmenta lleugerament, en relació a l’any anterior, se situa en el 24,3%, però es redueix pràcticament en un punt percentual respecte al trimestre anterior.

Els sectors que més contribueixen a l’atur són la Indústria, amb el 25,7% de les persones aturades, la Construcció, amb el 20,5%, i les Immobiliàries i serveis empresarials, amb el 14,2%. Aquests sectors repeteixen com aquells que presenten uns majors excedents laborals, les Immobiliàries i serveis empresarials amb un 33,4%, la Indústria amb un 32,7% i la Construcció amb un 30,1%.

Contractació

L’evolució interanual de la contractació continua sent positiva, per tercer trimestre consecutiu. A més, aquest cop, pràcticament es dobla el valor de la taxa de variació (16,7%), que esdevé així la més elevada de tota la sèrie (des del primer trimestre de 2007). El nombre de contractes formalitzats ha estat de 2.638, 377 més que els que es van signar en el mateix període de l’any anterior. Així mateix, el guany respecte a l’anterior trimestre ha estat de 466 contractes. El problema continua sent el caràcter temporal d’aquesta contractació. Un trimestre més, la taxa de temporalitat és la més alta de tota la sèrie i supera per primer cop el 90%, concretament, se situa en el 91,9%. Així, si els contractes temporals que s’han signat (2.425) representen un guany interanual del 21,8%, els 213 contractes indefinits suposen un 21,1% menys, en relació al mateix període de l’any anterior.


90 accidents laborals, 2 accidents greus, cap víctima mortal. Aquestes són les dades de la sinistralitat laboral d’aquest trimestre. Com es pot observar, segueixen sent els valors més baixos observats d’ençà de la crisi. L’índex de sinistralitat se situa, així, en 1.177,1 accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social.

L’atur continua augmentant en termes interanuals, però a menor ritme.

Així mateix, es produeix el segon descens

intertrimestral consecutiu del nombre de persones aturades.

Continua augmentant la contractació, en termes interanuals, per tercer trimestre consecutiu, però

més del 90% dels contractes són temporals.



l'atur. 2005-10. Berguedà

Gràfic 34 Evolució de la contractació. 2006-10. Berguedà


10. Berguedà

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2005 2006 2007 2008 2009 2010

-10

0

10

20

30

40

50

60

70


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2006 2007 2008 2009 2010

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


0

50

100

150

200

250

300

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30



Berguedà

17

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Els sector Serveis segueix amb la recuperació, però no s’acaba d’enlairar

Tercer trimestre consecutiu de xifres positives en els Serveis. No obstant això, la taxa de variació interanual (1,3%) no suposa un avenç significatiu respecte a l’observada en el trimestre anterior (1,0%), per la qual cosa es pot dir que el sector no acaba d’enlairar-se. Aquest cop, es comptabilitzen 6.848 llocs de treball, 91 més que en el mateix període de 2009 i 36 més que ara fa tres mesos. Els comportaments més bons corresponen, aquest cop, a l’Administració i Seguretat Social, l’Hoteleria i les Immobiliàries i serveis empresarials. En canvi, aquells que travessen per una situació pitjor a la comarca són l’Educació, el Transport i comunicacions i el Comerç. En la una línia similar, els centres de cotització es mantenen en paràmetres positius, però rebaixen el guany interanual (0,9%), front d’aquell observat en el trimestre anterior (1,5%). El nombre de centres queda computat, d’aquesta manera, en 980. L’atur sectorial s’incrementa, però bastant menys que altres trimestres (un 7,6% interanual). Els excedents laborals es rebaixen un punt percentual, fins al 20,3%. Es registren 1.389 persones aturades.

Nova davallada del Comerç

A diferència dels trimestres anteriors, el Comerç torna a incrementar el ritme de contracció de l’activitat, tal com ho mostra la taxa de variació interanual dels llocs de treball, que s’incrementa fins al 2,0% negatiu. La xifra de llocs de treball del sector es col·loca en 1.797, 36 menys que en el mateix període de l’any anterior. El mateix succeeix amb el dinamisme empresarial, tot i que en aquest cas el retraïment dels centres de cotització és encara més intens, amb una taxa del –4,8%, front el –1,5% del trimestre anterior en l’evolució, que queden així fixats en 316. L’atur creix interanualment, però molt poc (3,2%) i els excedents laborals passen a ser del 17,2%. Les persones aturades són 308.

L’Hoteleria segueix creixent a molt bon ritme

Així, l’Hoteleria segueix presentant taxes de variació interanual relativament properes als dos dígits (8,6%); unes taxes que fan que la comarca sigui la 2a millor, en relació al comportament del sector. La xifra de llocs de treball es col·loca en 1.032 (82 més que dotze mesos abans), superant el miler per primer cop en tota la sèrie analitzada (des del primer trimestre de 2001). Els centres de cotització, al seu torn, presenten una evolució encara més positiva (14,5%). L’atur sectorial decreix, tant en termes interanuals (un 9,8%) com respecte a tres mesos abans. La xifra d’aturats/des deixa els excedents laborals en el 19,3%.

El conjunt del sector Serveis, tot i seguir amb la recuperació, no s’acaba d’enlairar, i el Comerç,

una de les principals activitats de la comarca, experimenta una nova davallada.

Mentrestant, l’Hoteleria segueix creixent a molt

bon ritme, amb unes taxes que fan que la comarca sigui la 2a millor, en relació al

comportament del sector.



Berguedà


Berguedà


10. Berguedà

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


1.600

1.700

1.800

1.900

2.000

2.100

2.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


500

600

700

800

900

1.000

1.100

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

18

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

El Transport i les comunicacions segueixen retrocedint

Fins al punt que no sols es repeteix la taxa de variació interanual (–4,0%) del trimestre anterior, sinó que aquesta encara s’incrementa lleugerament, fins al –4,5%. La xifra de llocs de treball que es registren en el Transport i les comunicacions és de 423. El dinamisme empresarial, al seu torn, continua presentant paràmetres força negatius, tot i que la taxa de variació d’aquest trimestre, –7,1%, suposa una certa moderació en el ritme de desaparició de centres de cotització, que queden així xifrats en 65. El sector és un altre d’aquells en els quals l’atur es redueix (un 3,9% interanual). Els excedents laborals baixen fins al 13,7%.

La Mediació financera torna a paràmetres positius

Alts i baixos, per tant, per un sector molt petit a la comarca, la Mediació financera, que es troba en una situació d’un cert impàs. Aquest trimestre la taxa de variació se situa en el 4,3% interanual, que deixa la xifra de llocs de treball en 72.

Les Immobiliàries i serveis empresarials perden part del seu impuls

De fet, es van observant alts i baixos en al dinàmica positiva del sector, ja que desprès del primer de l’any, en què en què la vigoria de les Immobiliàries i serveis empresarials s’apaivagava, el sector va reactivar en el trimestre passat i en canvi, ara, sembla torna a perdre bona part del seu impuls: la taxa de variació interanual es modera fins al 3,1%. La xifra de llocs de treball queda fixada, d’aquesta manera, en 1.186, 36 més que en el mateix període de l’any anterior però 17 menys que ara fa tres mesos. Els centres de cotització, per la seva banda, confirmen el retraïment que ja es podia observar en l’anterior trimestre, amb una taxa interanual que s’endinsa en paràmetres negatius (–2,8%), per primera vegada en tota la sèrie, és a dir, des del primer trimestre de 2001. La xifra de centres queda, així, en 139. Per acabar-ho d’adobar, l’atur no acompanya. Tot i que el guany interanual es redueix, aquest cop, fins al 3,0%, el sector és el que presenta uns majors excedents laborals (del 33,4%) i el tercer quant a contribució a l’atur (amb el 14,2% de les persones aturades de la comarca). Els/les aturats/des procedents del sector són 396.

El Transport i les comunicacions segueixen retrocedint, i incrementen el ritme de la seva

caiguda.

Les Immobiliàries i serveis empresarials, al seu torn, segueixen en fase de creixement però

perden bona part del seu impuls.



comunicacions. 2001-10. Berguedà


financera. 2001-10. Berguedà


serveis empresarials. 2001-10. Berguedà

200

250

300

350

400

450

500

550

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

19

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

L’Administració i seguretat Social recupera la seva puixança. La resta de sectors associats a

l’àmbit públic, o bé es troben en situació d’impàs (Sanitat i Serveis socials i Altres activitats

socials i altres serveis) o bé en franca retracció, com passa amb l’Educació.

L’Administració i seguretat Social experimenten una important remuntada

Desprès d’haver presentat xifres negatives per primer cop des de 2002, l’Administració i seguretat social torna a la singladura del creixement, amb una taxa interanual, a més, que assoleix els dos dígits (10,1%). Així, els llocs de treball arriben als 580, 53 més que en el mateix moment de l’any anterior. L’atur s’incrementa amb força, des d’un punt de vista interanual (18,5%), tot i que no tant com el trimestre anterior. Els excedents laborals pugen fins al 15,9%.

L’Educació en franca retracció

L’Educació presenta paràmetres negatius per segon trimestre consecutiu. La taxa interanual és força negativa, del –8,2%, però no tant com la del trimestre passat (–15,8%). Els llocs de treball del sector queden computats en 368. Val a dir que el Berguedà presenta, un cop més, un dels pitjors comportaments pel que fa a l’Educació, concretament, el 37è. La taxa de variació interanual dels centres de cotització també segueix sent negativa, tot i que en uns nivells menys preocupants que la dels llocs de treball (–3,1%). Segueix L’importantíssim creixement interanual de l’atur (82,1%), un fet que redunda en els excedents laborals, que arriben ja al 29,5%, pràcticament en els mateixos nivells que la Construcció o la Indústria.

La Sanitat i serveis socials es mantenen per sobre de zero

La Sanitat i serveis socials es manté com l’únic sector que no ha entrat en paràmetres negatius en tota la sèrie analitzada (des del primer trimestre de 2001). Amb tot, les taxes de variació interanual força modestes, aquest trimestre del 1,5%. Els llocs de treball són 870. Els centres de cotització segueixen la mateixa tònica, i mantenen una taxa de variació interanual positiva (2,7%). Els excedents laborals continuen sent els més baixos, del 13,0%.

Segueixen els alts i baixos en les Altres activitats socials i altres serveis

Per tant, situació d’impàs. Aquest trimestre, la taxa interanual torna a ser negativa (–1,3%). Els llocs de treball encabits dins les Altres activitats socials i altres serveis són 520.



Seguretat Social. 2001-10. Berguedà


10. Berguedà


socials. 2001-10. Berguedà


socials i altres serveis. 2001-10. Berguedà

0

100

200

300

400

500

600

700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

100

200

300

400

500

600

700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Berguedà

20

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

La crisi de la Construcció s’allarga

Ho demostra el fet que, per tercer trimestre consecutiu, la taxa de variació interanual no es mou del voltant del –11%. Concretament, aquest trimestre és del –11,1%. El sector continua, per tant, reduint la xifra de llocs de treball, de manera que els 1.905 llocs amb què tanca el trimestre suposen 237 llocs menys que ara fa un any i 913 menys que en el moment (primer trimestre de 2008) en què es comencen a registrar taxes interanuals negatives a la comarca. Els centres de cotització presenten una evolució similar. Amb tot, la taxa de variació del –10,6% suposa una sensible reducció respecte a les observades en els dos trimestres anteriors (–15,4%). 220 són els centres que s’encabeixen dins el sector. La Construcció continua sent el segon sector que més contribueix a l’atur, amb un 20,5% de les persones aturades, i el tercer quant a excedents laborals (30,1%). No obstant això, durant aquest trimestre el nombre de persones aturades només s’ha incrementat un 0,2% en termes interanuals, deixant-ne la xifra en 573.


La Indústria atenua la caiguda interanual

Desprès de l’impàs que va significar el trimestre anterior, la Indústria ha continuat apaivagant la seva retracció, fins al –2,1% interanual (font el –4,3% del trimestre anterior). Amb tot, com es pot observar al gràfic adjunt, segueix l’encongiment del sector industrial a la comarca, que s’ha vingut produint de forma general al llarg de tota la sèrie. Els llocs de treball industrials són, ara, 2.190, 48 menys que en el mateix moment de l’any anterior i 1.144 menys que en l’inici de la sèrie (primer trimestre de 2001). Els centres de cotització retornen a terrenys negatius desprès de dos trimestres, tot i que presenten un millor to que els llocs de treball, amb una taxa interanual del –0,5%. En coherència amb aquest panorama, la Indústria és la principal contribuïdora a l’atur (amb el 25,7% de les persones aturades) i el segon sector en excedents laborals (32,7%). Tanmateix, els/les aturats/des procedents del sector es redueixen, un 7,9% interanual, fins a les 717 persones.

Els subsectors que més creixen, aquest cop, són la Fabricació de materials de transport, l’Alimentació, begudes i tabac i la Indústria química. Per contra, els que més es contrauen són la Maquinària i equipament mecànic, el Cautxú i plàstic i els Altres productes minerals no metàl·lics.

La crisi de la Construcció s’allarga i el sector repeteix, per tercer trimestre consecutiu, una

taxa de variació interanual del voltant del –11%.

Per contra, la Indústria modera el ritme de deteriorament.



10. Berguedà


Berguedà


Berguedà

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


184

134149

182

234

3143

167 4

17 20 13 8

0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2007 2008 2009 2010

1.500

1.700

1.900

2.100

2.300

2.500

2.700

2.900

3.100

3.300

3.500

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

21

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

SSSooolllsssooonnnèèèsss Llocs de treball i centres de treball

De les tres comarques de la Catalunya Central, el Solsonès és la que està registrant una major lentitud en la recuperació de la seva economia. Així, tot i que s’alenteix els ritmes de destrucció de llocs de treball (-3,0% interanual), aquests es mantenen comparativament més elevats que al Berguedà (-1,6%) i lluny de la situació del Bages, on ja s’està creant ocupació respecte l’any 2009 (a l’1,5%). Es comptabilitzen, per tant, 5.193 llocs de treball a la comarca, 163 llocs menys respecte al mateix període de l’any anterior. També cal assenyalar que el Solsonès és, en termes intertrimestrals, la única comarca de les tres que destrueix ocupació durant el tercer trimestre.

Pel que fa al dinamisme empresarial, l’evolució aquest trimestre dels centres de cotització representa un punt d’inflexió respecte a la tendència de moderació en la mortalitat empresarial. De fet, després de registrar un estancament durant el darrer trimestre (-0,4% interanual), s’ha produït un recaiguda (-1,5%). Aquest, però, ha estat un comportament diferenciat, ja que a la resta de comarques de la Catalunya Central se segueix moderant la caiguda en aquest indicador.


Pel que fa al treball assalariat, es manté la dinàmica de moderació en la destrucció de llocs de treball que es ve observant durant el darrer any. Així, es passa d’una contracció del -5,4% interanual dels llocs de treball en aquesta modalitat al segon trimestre, al -3,1% de l’actual, 2,3 punts percentuals menys. Aquest ritme de desacceleració és tant acusat, que si es manté, en els propers trimestres l’evolució del treball assalariat podria deixar enrere els números negatius actuals. Amb tot, el trimestre tanca amb 3.628 persones afiliades al Registre General de la Seguretat Social (RGSS), 117 menys que en el mateix trimestre de 2009 i 123 menys que en el segon trimestre d’enguany. La taxa d’assalariats és del 69,9%.

En canvi, el treball autònom, mostra un comportament totalment oposat, en la línia de l’observat als centres de cotització. Després de que s’iniciés a principis de 2009 la destrucció de treball autònom, els ritmes s’havien anat moderant fins al trimestre passat, en el que es va registrar una variació interanual del -1,5%. Durant el trimestre actual, s’ha intensificat i respecte el mateix trimestre de 2009 el treball autònom ha caigut un 2,9%, comptabilitzant un total de 1.565 persones afiliades al Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA).

El Solsonès és la comarca de la Catalunya Central que registra una major lentitud en la

recuperació de la seva economia.

Recaiguda en el dinamisme empresarial, amb un increment de la destrucció de centres de

cotització i de treball autònom.



de cotització. 2001-10. Solsonès


treball i centres de cotització. 2002-10. Solsonès


RETA. 2001-10. Solsonès

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0

200

400

600

800

1.000

1.200


-15

-10

-5

0

5

10

15

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


5.000

5.200

5.400

5.600

5.800

6.000

6.200

6.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

RGSS RETA


Solsonès

22

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Atur

L’atur segueix augmentant en termes interanuals tot i que es va moderant el ritme en el que s’inscriuen a aquest registre les persones desocupades. Així les coses, es passa del increment del 20,8% el segon trimestre al 4,1% de l’actual, una reducció de 16,7 punts percentuals, la caiguda més important de les observades al conjunt de comarques de la Catalunya Central. No obstant això, el Solsonès ostenta l’augment interanual més alt d’aturats/des, per sobre del 3,8% del Bages o de l’1,9% del Berguedà. Amb tot, les persones inscrites al registre d’atur a la comarca són 851, 33 més que en el mateix moment de l’any anterior però 7 menys que tres mesos abans. En aquest senti, cal anotar que en termes intertrimestrals, l’atur s’ha reduït per segon trimestre consecutiu.

Els sectors que més contribueixen a l’atur són la Indústria, amb el 32,4% del total, la Construcció, amb el 24,2%, i ja a molta distància les Immobiliàries i serveis empresarials, amb el 9,3%. Els sectors amb majors excedents laborals són aquests mateixos: Immobiliàries i serveis empresarials (25,2%), Indústria (25,1%) i Construcció (24,6%).

Contractació

El Solsonès representa un cas aïllat pel que fa a l’evolució de la contractació al conjunt de la Catalunya Central. Mentre a la resta de comarques ja s’ha produït una recuperació important de la contractació des de fa tres trimestres, i també pel conjunt del Principat, al Solsonès l’evolució ha estat erràtica. Així, durant el mateix període s’observen augments, estancaments i disminucions en el volum de contractació, sense que es pugui establir un patró clar. Respecte el mateix trimestre de 2009 s’han gestionat 131 contractes més, 24 menys que el trimestre anterior, això representa un total de 822 contractes.

L’increment més important és en relació a la modalitat de contractació indefinida, que ha augmentat en un 19,5% interanual. Contràriament, els contractes temporals s’han reduït en un 5,1%. En total se n’han signat, d’uns i altres, 92 i 730, respectivament, per la qual cosa, el pes de la contractació temporal continua sent molt elevada: 88,8%.


La sinistralitat laboral manté la dinàmica de reducció del nombre d’accidents, tal i com ha vingut passant des de l’inici de la crisi econòmica. Amb tot, els 44 accidents d’aquest trimestre representen un estancament en termes interanuals. Aquests, deixen l’índex de sinistralitat en 1.212,8 accidents per cada 100 mil afiliats a la Seguretat Social. No s’ha lamentat cap accident mortal i només un de greu.

Augmenta molt moderadament el nombre de persones desocupades respecte el 2009 i per segon trimestre consecutiu disminueix l’atur.

La contractació no mostra una evolució clara.

Amb tot cal assenyalar l’augment important de la modalitat indefinida.

La sinistralitat manté la dinàmica positiva arran

de la caiguda de l’activitat.



l'atur. 2005-10. Solsonès

Gràfic 53 Evolució de la contractació. 2006-10. Solsonès


10. Solsonès

0

200

400

600

800

1.000

1.200

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2005 2006 2007 2008 2009 2010

-20

0

20

40

60

80

100

120

140


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2006 2007 2008 2009 2010 0 0

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95


0

20

40

60

80

100

120

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 200920100 0

-60

-40

-20

0

20

40

60



Solsonès

23

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Per bé que el tercer trimestre registra una caiguda estacional de l’activitat, el sector Serveis manté la dinàmica positiva

Es confirma per tercer trimestre consecutiu l’evolució positiva iniciada al sector Serveis. Així, el ritme de creació de llocs de treball es manté en la línia del trimestre anterior (del 3,6%, 3 dècimes de punt menys), situant la xifra de llocs de treball en 2.651, 91 més que en el mateix període de l’any anterior. Amb tot, els llocs de treball es redueixen en un 2,5% respecte el trimestre passat, fet que s’explica pel caràcter estacional de l’activitat. El bon comportament del sector terciari es fonamenta en l’evolució molt positiva de dues activitats que són clau en l’economia del Solsonès: l’Hoteleria i la Sanitat i serveis socials. També de la creació de llocs de treball per part de l’Administració i Seguretat social. Per contra, l’Educació i els Transports i comunicacions registren una dinàmica negativa. La mateixa dinàmica positiva també és el que s’observa en el teixit empresarial. Així, el nombre de centres de cotització s’incrementa en un 1,7% respecte el mateix trimestre de 2009. Es comptabilitzen, per tant, 422 centres. Amb tot, l’atur sectorial s’incrementa un 7,7%. Una reducció important respecte l’11,7% registrat el trimestre passat. La xifra de persones a l’atur que han treballat amb anterioritat en el sector se situa en 290 i els excedents laborals representen el 10,9%.

El Comerç segueix creant ocupació

Per segon trimestre consecutiu, el Comerç manté una dinàmica expansiva, després d’un llarg període de contracció de l’activitat. Tot i que no manté el ritme de l’anterior trimestre (2,5%), la taxa interanual se situa altra cop per sobre del 2,0%. Es comptabilitzen en total 759 llocs de treball, 15 més que en el mateix període de l’any anterior i 9 menys que tres mesos abans. El dinamisme empresarial és més intens, amb una taxa de creixement interanual del 4,0%, deixant-ne la xifra en 130. L’atur sectorial disminueix en 9 persones i les persones aturades procedents del sector són 48. Els excedents laborals són dels més baixos: del 6,3%.

L’Hoteleria del Solsonès, la que més creix a Catalunya per segon trimestre consecutiu

L’Hoteleria segueix mostrant una dinàmica molt expansiva. Respecte el 2009 els llocs de treball s’han incrementat en un 12,2%, 47 llocs més. Aquest creixement és el més important de tot el panorama comarcal català. Amb tot, coincidint amb una caiguda estacional de l’activitat, aquest trimestre s’ha reduït el nombre de llocs de treball en 45 respecte l’anterior. Els centres de cotització reben un lleuger impuls del 2,2% i l’atur augmenta en 7 persones.

El sector Serveis continua amb la dinàmica positiva iniciada a principis de 2010.

El bon comportament de l’Hoteleria,

l’Administració i Seguretat Social i la Sanitat i serveis socials en són la causa.

El Comerç crea ocupació per segon trimestre

consecutiu.

El millor comportament de l’Hoteleria dins el panorama comarcal català es dóna al Solsonès.



Solsonès


Solsonès


10. Solsonès

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

3.000

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


200

300

400

500

600

700

800

900

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

100

200

300

400

500

600

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

24

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Es manté la contracció del sector Transports i comunicacions

Es manté el ritme de contracció del sector al voltant del 5% per tercer trimestre consecutiu. Així, la reducció de l’activitat del Transport i les comunicacions abandonaria els dos dígits que va caracteritzar el 2009, per instal·lar-se en una recessió mantinguda i més moderada durant el 2010. Els llocs de treball que registra el sector queden situats, així doncs, en 238, 13 menys que un any abans i un menys que en el trimestre anterior. L’evolució dels centres de cotització mostren una dinàmica empresarial encara més negativa, amb una taxa interanual del –11,8%, que representa un increment respecte trimestres anteriors. No obstant, l’atur es redueix en 7 persones i els excedents laborals estan al 10,5%.

Les Immobiliàries i serveis empresarials s’anoten per primer cop la creació de llocs de treball

Es confirma finalment la creació d’ocupació en les Immobiliàries i serveis empresarials tal i com era previsible en base a l’evolució que portava i que ja s’apuntava en els darrers informes. Respecte el mateix període de 2009 s’han creat 10 llocs de treball i la xifra total de llocs al sector puja fins als 313. Els centres de cotització també mostren una dinàmica positiva. Així, a la comarca s’hi comptabilitzen 4 centres més, en total 59. Amb tot, l’atur sectorial creix i s’incrementa en 5 persones, d’un total de 79. És precisament en aquest sector on els excedents laborals són més elevats, on el aturats/des representen el 25,2% dels llocs de treball.

Continua la recessió econòmica al sector de Transports i comunicacions.

Les Immobiliàries i serveis empresarials inicien

el rumb a la recuperació.



comunicacions. 2001-10. Solsonès


financera. 2001-10. Solsonès


serveis empresarials. 2001-10. Solsonès

200

220

240

260

280

300

320

340

360

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

25

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

La Sanitat i els serveis socials mantenen la dinàmica expansiva dels darrers tres anys i mig. En canvi, l’Administració i Seguretat Social s’anota un important increment d’efectius laborals subjectes a una important i creixent estacionalitat.

Finalment, l’Educació i els Altres activitats socials i altres serveis inicien un període en negatiu.

Després d’un any de moderació, l’Administració i Seguretat Social incrementa significativament els seus efectius laborals

Desprès que el darrer trimestre l’Administració i Seguretat Social ja s’anotés un lleuger augment dels efectius laborals (1,5%), durant aquest trimestre l’increment de llocs de treball fa un salt qualitatiu: s’incrementa un 16,7% interanual (en 27 llocs). Amb tot, aquest reflecteix la important contractació feta el darrer trimestre de 2009 i que s’ha anat mantenint durant el 2010.

L’Educació redueix els llocs de treball després d’un llarg període en positiu

Els llocs de treball en l’Educació cauen durant aquest trimestre respecte al mateix de 2009 (un 6,4%). Aquesta situació no és l’habitual en un sector que porta una tendència clarament positiva. Així el sector s’anota 190 llocs de treball distribuïts en 13 centres de cotització durant els mesos de juny a setembre. Els excedents laborals són dels més baixos amb una taxa del 8,2%.

La Sanitat i els serveis socials s’anota de nou un augment en els efectius laborals

La dinàmica que porta la Sanitat i serveis socials és ressenyable: 14 trimestres consecutius creant ocupació, des de principis de 2007. Respecte el mateix trimestre de 2009 s’han creat 21 llocs. En total es computen 321 a tota la comarca. És també un dels sectors amb menors excedents laborals: 7,9%.

Es manté la desacceleració de les Altres activitats socials i altres serveis

Desprès de la bona dinàmica iniciada pel sector fa ara un any, s’ha produït un procés de desacceleració en la creació de llocs de treball i aquest trimestre s’anota un estancament de l’activitat (0,0%). Les Altres activitats socials i altres serveis creen 199 llocs de treball i els excedents laborals són del 10,4%.



Seguretat Social. 2001-10. Solsonès


10. Solsonès


socials. 2001-10. Solsonès


socials i altres serveis. 2001-10. Solsonès

0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

300

350

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


0

50

100

150

200

250

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Solsonès

26

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

La Construcció, un trimestre més, continua amb el to depressiu

La Construcció manté la caiguda de l’activitat a ritmes similars als dels darrers trimestres: 13,7% interanual. Així, es perden 133 llocs de treball respecte el mateix trimestre de 2009, una reducció del 13,7%. La xifra total de llocs, per tat, se situa en 837, 47 menys que el trimestre anterior. L’evolució del teixit empresarial és similar, amb la desaparició de 16 centres de cotització, l’11,9% menys. Aquesta taxa deixa el nombre de centres en 119. En canvi, l’atur es manté, amb només 2 persones més que s’incorporen a aquest registre (el 0,8%). Així, el nombre de persones desocupades a la comarca és de 206. Amb tot, és dels sectors amb majors excedents laborals, aquests representen el 24,6% dels llocs de treball actuals del sector i el 24,2% del total de persones a l’atur.


La Indústria mostra signes d’un possible canvi d’inflexió

La caiguda de l’activitat en la indústria registra una frenada important en els darrers trimestres. Així, s’ha passat dels ritmes de destrucció de llocs de treball superiors al 20% de fa tres trimestres a una progressiva moderació de la caiguda de l’activitat i que anota per aquest trimestre el -5,7% interanual. De fet, a partir de l’últim trimestre de 2009 l’activitat s’ha mantingut força estable frenant la contracció del sector. Tanmateix, respecte el tercer trimestre de 2009 encara s’anota una pèrdua de 66 llocs de treball i el nombre de llocs de treball del sector se situa en 1.098. En aquest mateix període es perden 2 centres de cotització i el registre de l’atur només s’incrementa en dues persones, el que representa un increment del 0,9%. Així, el nombre de persones desocupades provinents del sector és de 275 i els excedents laborals representen el 25,1%

Els subsectors industrials que més creixen són la Metal·lúrgia i productes metàl·lics i el Tèxtil, confecció i cuir. Per contra, els que experimenten caigudes més importants són la Fusta i suro, la Maquinària i equipament mecànic i els Altres productes minerals no metàl·lics.

La Construcció manté ritmes elevats de destrucció de llocs de treball.

En canvi, s’observa un canvi en la tendència

recessiva de la Indústria, que ha mantingut el mateix nivell d’activitat els darrers tres

trimestres.



10. Solsonès


Solsonès


Solsonès

500

600

700

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


63

43

11

53

30

4 2

22

36 5 4

43

5

0

10

20

30

40

50

60

70

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2007 2008 2009 2010

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

1.500

1.600

1.700

03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010



Taules estadístiques

27

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

TTTaaauuullleeesss eeessstttaaadddííísssttt iiiqqquuueeesss Taula 1. Evolució dels sectors econòmicsBages

Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%

Descripció 3r trim 4t trim 1r trim 2n trim 3r trim3r trim

(%)3r trim10-2n trim10

3r trim10-2n trim10

3r trim10-3r trim09

3r trim10-3r trim09 3r trim 09 3r trim 10

3r trim10-3r trim09


3r trim 10 (%)

3r trim10-3r trim09


Agricultura 947 943 912 907 903 1,4 -4 -0,4 -44 -4,6 81 83 2 2,5 89 125 0,9 36 41,0 9,4 13,8Indústria 19.096 18.598 18.332 18.201 17.912 28,2 -289 -1,6 -1.184 -6,2 1.109 1.051 -58 -5,2 4.283 3.949 26,9 -334 -7,8 22,4 22,0Construcció 7.016 6.640 6.527 6.542 6.390 10,0 -152 -2,3 -6 26 -8,9 816 722 -94 -11,5 2.014 1.998 13,6 -15 -0,8 28,7 31,3Comerç 12.450 12.520 12.287 12.445 12.396 19,5 -49 -0,4 -54 -0,4 1.461 1.456 -5 -0,3 1.762 1.769 12,0 7 0,4 14,1 14,3Hoteleria 3.059 3.019 3.056 3.072 3.155 5,0 83 2,7 96 3,1 474 498 24 5,1 583 620 4,2 37 6,4 19,0 19,7Transport i comunicacions 2.484 2.272 2.262 2.278 2.281 3,6 3 0,1 -203 -8,2 269 267 -2 -0,7 409 382 2,6 -27 -6,6 16,5 16,8Mediació financera 1.108 1.109 1.105 383 1.067 1,7 684 178,6 -41 -3,7 60 59 -1 -1,7 91 89 0,6 -3 -2,9 8,2 8,3Immobiliàries i serveis empresarials 4.709 4.845 4.911 5.123 5.307 8,3 184 3,6 598 12,7 707 700 -7 -1,0 3.133 3.404 23,2 271 8,6 66,5 64,1Administració i Seguretat Social 2.644 2.840 2.813 2.770 3.012 4,7 242 8,7 368 13,9 164 166 2 1,2 268 376 2,6 109 40,6 10,1 12,5Educació 1.978 2.054 2.091 2.012 2.040 3,2 28 1,4 62 3,1 128 121 -7 -5,5 218 229 1,6 11 5,2 11,0 11,2Sanitat i serveis socials 4.454 6.398 6.190 6.415 6.398 10,1 -17 -0,3 1.944 43,6 169 177 8 4,7 361 437 3,0 76 21,1 8,1 6,8Altres activitats socials i altres serveis 2.731 2.823 2.805 2.888 2.756 4,3 -132 -4,6 25 0,9 407 406 -1 -0,2 418 473 3,2 55 13,2 15,3 17,2Serveis 35.617 37.880 37.520 37.386 38.412 60,4 1.026 2,7 2.795 7,8 3.839 3.850 11 0,3 7.242 7.779 53,0 537 7,4 20,3 20,3No classificats3 523 831 5,7 308 58,8Total 62.676 64.061 63.291 63.036 63.617 100,0 581 0,9 941 1,5 5.846 5.707 -139 -2,4 14.152 14.684 100,0 532 3,8 22,6 23,1

BerguedàLlocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



3r trim10-2n trim10

3r trim10-3r trim09


3r trim10-3r trim09


3r trim 10 (%)

3r trim10-3r trim09


Agricultura 562 552 551 568 570 5,0 2 0,4 8 1,4 29 33 4 13,8 35 32 1,1 -3 -7,7 6,2 5,6Indústria 2.238 2.271 2.247 2.162 2.190 19,0 28 1,3 -48 -2,1 215 214 -1 -0,5 778 717 25,7 -61 -7,9 34,8 32,7Construcció 2.142 2.033 1.957 1.948 1.905 16,5 -43 -2,2 -23 7 -11,1 246 220 -26 -10,6 572 573 20,5 1 0,2 26,7 30,1Comerç 1.833 1.831 1.803 1.815 1.797 15,6 -18 -1,0 -36 -2,0 332 316 -16 -4,8 299 308 11,0 10 3,2 16,3 17,2Hoteleria 950 935 956 963 1.032 9,0 69 7,2 82 8,6 172 197 25 14,5 220 199 7,1 -22 -9,8 23,2 19,3Transport i comunicacions 443 444 438 432 423 3,7 -9 -2,1 -20 -4,5 70 65 -5 -7,1 60 58 2,1 -2 -3,9 13,6 13,7Mediació financera 69 70 70 69 72 0,6 3 4,3 3 4,3 11 10 -1 -9,1 13 12 0,4 0 -2,6 18,4 17,1Immobiliàries i serveis empresarials 1.150 1.064 1.124 1.203 1.186 10,3 -17 -1,4 36 3,1 143 139 -4 -2,8 385 396 14,2 12 3,0 33,4 33,4Administració i Seguretat Social 527 596 569 585 580 5,0 -5 -0,9 53 10,1 85 85 0 0,0 78 92 3,3 14 18,5 14,7 15,9Educació 401 446 425 331 368 3,2 37 11,2 -33 -8,2 32 31 -1 -3,1 60 109 3,9 49 82,1 14,9 29,5Sanitat i serveis socials 857 859 839 864 870 7,6 6 0,7 13 1,5 37 38 1 2,7 95 113 4,1 18 19,3 11,1 13,0Altres activitats socials i altres serveis 527 568 530 550 520 4,5 -30 -5,5 -7 -1,3 89 99 10 11,2 82 102 3,6 19 23,5 15,6 19,6Serveis 6.757 6.813 6.754 6.812 6.848 59,5 36 0,5 91 1,3 971 980 9 0,9 1.291 1.389 49,7 98 7,6 19,1 20,3No classificats3 65 82 2,9 18 27,3Total 11.699 11.669 11.509 11.490 11.513 100,0 23 0,2 -186 -1,6 1.461 1.447 -14 -1,0 2.741 2.794 100,0 53 1,9 23,4 24,3Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball.1. Llocs de treball = RGSS + RETA. 2. Taxa excedent laboral= Aturats*100 / Llocs de treball3. Es refereix als aturats sense ocupació anterior.A partir de gener de 2008 el règim especial agrari per compte propi s'integra en el règim especial de treballadors autònoms.Nota: el nombre d'aturats és la mitjana trimestral.

Taxa exc.lab.2

Taxa exc.lab.2



28

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Taula 2. Evolució dels sectors econòmicsSolsonès

Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



3r trim10-2n trim10

3r trim10-3r trim09


3r trim10-3r trim09


3r trim 10 (%)

3r trim10-3r trim09


Agricultura 662 656 619 631 607 11,7 -24 -3,8 -55 -8,3 32 33 1 3,1 34 40 4,7 6 17,6 5,1 6,6Indústria 1.164 1.085 1.089 1.107 1.098 21,1 -9 -0,8 -66 -5,7 93 91 -2 -2,2 273 275 32,4 2 0,9 23,5 25,1Construcció 970 866 846 884 837 16,1 -47 -5,3 -133 -13,7 135 1 19 -16 -11,9 204 206 24,2 2 0,8 21,0 24,6Comerç 744 754 756 768 759 14,6 -9 -1,2 15 2,0 125 130 5 4,0 57 48 5,6 -9 -16,3 7,7 6,3Hoteleria 385 416 473 477 432 8,3 -45 -9,4 47 12,2 90 92 2 2,2 43 50 5,8 7 16,4 11,1 11,5Transport i comunicacions 251 266 272 239 238 4,6 -1 -0,4 -13 -5,2 51 45 -6 -11,8 32 25 2,9 -7 -21,1 12,6 10,5Mediació financera 14 14 13 12 11 0,2 -1 -8,3 -3 -21,4 2 2 0 0,0 1 2 0,3 1 133,3 7,1 21,2Immobiliàries i serveis empresarials 303 308 308 306 313 6,0 7 2,3 10 3,3 55 59 4 7,3 74 79 9,3 5 6,8 24,4 25,2Administració i Seguretat Social 162 193 196 211 189 3,6 -22 -10,4 27 16,7 30 33 3 10,0 16 24 2,9 8 49,0 10,1 12,9Educació 203 209 214 183 190 3,7 7 3,8 -13 -6,4 13 13 0 0,0 14 16 1,8 2 14,6 6,7 8,2Sanitat i serveis socials 299 302 313 321 320 6,2 -1 -0,3 21 7,0 19 18 -1 -5,3 15 25 3,0 11 72,7 4,9 7,9Altres activitats socials i altres serveis 199 231 215 203 199 3,8 -4 -2,0 0 0,0 30 30 0 0,0 18 21 2,4 3 14,8 9,0 10,4Serveis 2.560 2.693 2.760 2.720 2.651 51,0 -69 -2,5 91 3,6 415 422 7 1,7 269 290 34,1 21 7,7 10,5 10,9No classificats3 37 40 4,7 3 7,2Total 5.356 5.300 5.314 5.342 5.193 100,0 -149 -2,8 -163 -3,0 675 665 -10 -1,5 817 851 100,0 33 4,1 15,3 16,4

Catalunya Central (3 comarques)Llocs de treball1 Centres de cotització Atur registrat

2009 2010 ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆% ∆ ∆%



3r trim10-2n trim10

3r trim10-3r trim09


3r trim10-3r trim09


3r trim 10 (%)

3r trim10-3r trim09


Agricultura 2.171 2.151 2.082 2.106 2.080 2,6 -26 -1,2 -91 -4,2 142 149 7 4,9 157 197 1,1 40 25,2 7,2 9,5Indústria 22.498 21.954 21.668 21.470 21.200 26,4 -270 -1,3 -1.298 -5,8 1.417 1.356 -61 -4,3 5.334 4.941 27,0 -393 -7,4 23,7 23,3Construcció 10.128 9.539 9.330 9.374 9.132 11,4 -242 -2,6 - 996 -9,8 1.197 1.061 -136 -11,4 2.790 2.777 15,2 -12 -0,4 27,5 30,4Comerç 15.027 15.105 14.846 15.028 14.952 18,6 -76 -0,5 -75 -0,5 1.918 1.902 -16 -0,8 2.118 2.125 11,6 7 0,3 14,1 14,2Hoteleria 4.394 4.370 4.485 4.512 4.619 5,8 107 2,4 225 5,1 736 787 51 6,9 846 868 4,7 23 2,7 19,2 18,8Transport i comunicacions 3.178 2.982 2.972 2.949 2.942 3,7 -7 -0,2 -236 -7,4 390 377 -13 -3,3 501 465 2,5 -36 -7,2 15,8 15,8Mediació financera 1.191 1.193 1.188 464 1.150 1,4 686 147,8 -41 -3,4 73 71 -2 -2,7 105 103 0,6 -2 -1,6 8,8 9,0Immobiliàries i serveis empresarials 6.162 6.217 6.343 6.632 6.806 8,5 174 2,6 644 10,5 905 898 -7 -0,8 3.592 3.880 21,2 288 8,0 58,3 57,0Administració i Seguretat Social 3.333 3.629 3.578 3.566 3.781 4,7 215 6,0 448 13,4 279 284 5 1,8 362 493 2,7 131 36,2 10,9 13,0Educació 2.582 2.709 2.730 2.526 2.598 3,2 72 2,9 16 0,6 173 165 -8 -4,6 291 353 1,9 62 21,4 11,3 13,6Sanitat i serveis socials 5.610 7.559 7.342 7.600 7.588 9,4 -12 -0,2 1.978 35,3 225 233 8 3,6 471 576 3,1 105 22,3 8,4 7,6Altres activitats socials i altres serveis 3.457 3.622 3.550 3.641 3.475 4,3 -166 -4,6 18 0,5 526 535 9 1,7 518 595 3,2 77 14,9 15,0 17,1Serveis 44.934 47.386 47.034 46.918 47.911 59,6 993 2,1 2.977 6,6 5.225 5.252 27 0,5 8.803 9.459 51,6 656 7,4 19,6 19,7No classificats3 625 953 5,2 328 52,5Total 79.731 81.030 80.114 79.868 80.323 100,0 455 0,6 592 0,7 7.982 7.819 -163 -2,0 17.710 18.328 100,0 618 3,5 22,2 22,8Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball.1. Llocs de treball = RGSS + RETA. 2. Taxa excedent laboral= Aturats*100 / Llocs de treball3. Es refereix als aturats sense ocupació anterior.A partir de gener de 2008 el règim especial agrari per compte propi s'integra en el règim especial de treballadors autònoms.Nota: el nombre d'aturats és la mitjana trimestral.

Taxa exc.lab.2

Taxa exc.lab.2



29

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010


Gràfic 69 Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i dels

centres de cotització al Berguedà


centres de cotització al Bages

-4,6 -6,2 -8,9

-0,4

3,1

-8,2-3,7

12,7 13,9

3,1

43,6

0,92,5

-5,2-11,5

-0,3

5,1

-0,7 -1,7 -1,0

1,2

-5,5

4,7

-0,2

-20

-10

0

10

20

30

40

50

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

A

dmin

istr

ació

iS

egur

etat

Soc

ial

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s


1,4

-2,1

-11,1

-2,0

8,6

-4,5

4,3 3,1

10,1

-8,2

1,5

-1,3

13,8

-0,5

-10,6

-4,8

14,5

-7,1-9,1

-2,8

0,0

-3,1

2,7

11,2

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

A

dmin

istr

ació

iS

egur

etat

Soc

ial

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s




30

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010



centres de cotització al Solsonès


centres de cotització a la Catalunya Central (3 comarques)

-8,3-5,7

-13,7

2,0

12,2

-5,2

-21,4

3,3

16,7

-6,4

7,0

0,03,1

-2,2

-11,9

4,0 2,2

-11,8

0,0

7,310,0

0,0

-5,3

0,0

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

A

dmin

istr

ació

iS

egur

etat

Soc

ial

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s


-4,2 -5,8-9,8

-0,5

5,1

-7,4-3,4

10,513,4

0,6

35,3

0,54,9

-4,3

-11,4

-0,8

6,9

-3,3 -2,7 -0,8

1,8

-4,6

3,6 1,7

-20

-10

0

10

20

30

40

Agr

icul

tura

Indú

stria

Con

stru

cció

Com

erç

Hot

eler

ia

Tra

nspo

rt i

com

unic

acio

ns

Med

iaci

ófin

ance

ra

Imm

obili

àrie

s i

serv

eis

empr

esar

ials

A

dmin

istr

ació

iS

egur

etat

Soc

ial

Edu

caci

ó

San

itat i

serv

eis

soci

als

Altr

es a

ctiv

itats

soci

als

i altr

esse

rvei

s




31

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010


Gràfic 73 Distribució dels llocs de treball al Berguedà per sectors

d’activitat

Gràfic 72 Distribució dels llocs de treball al Bages per sectors

d’activitat

1,4

1,7

3,2

3,6

4,3

4,7

5,0

8,3

10,0

10,1

19,5

28,2

0 5 10 15 20 25 30

Agricultura

Mediació financera

Educació

Transport i comunicacions

Altres activitats socials i altres serveis

Administració i Seguretat Social

Hoteleria

Immobiliàries i serveis empresarials

Construcció

Sanitat i serveis socials

Comerç

Indústria

0,6

3,2

3,7

4,5

5,0

5,0

7,6

9,0

10,3

15,6

16,5

19,0

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Mediació financera

Educació



Agricultura



Hoteleria


Comerç

Construcció

Indústria



32

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010


Gràfic 74 Distribució dels llocs de treball al Solsonès per sectors

d’activitat

Gràfic 75 Distribució dels llocs de treball a la Catalunya Central (3

comarques) per sectors d’activitat

0,2

3,6

3,7

3,8

4,6

6,0

6,2

8,3

11,7

14,6

16,1

21,1

0 5 10 15 20 25

Mediació financera


Educació





Hoteleria

Agricultura

Comerç

Construcció

Indústria

1,4

2,6

3,2

3,7

4,3

4,7

5,8

8,5

9,4

11,4

18,6

26,4

0 5 10 15 20 25 30

Mediació financera

Agricultura

Educació




Hoteleria



Construcció

Comerç

Indústria



33

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Taula 3. Evolució altres indicadorsBages. 2008-2009

2009 2010 ∆ ∆%

Indicador 3r trim 4t trim 1r trim 2n trim 3r trim3r trim


3r trim10-3r trim09

3r trim10-2n trim10

3r trim10-3r trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 731 750 636 731 628 97,5 -103 -103 -14,1 -14,1Accidents greus 9 4 8 12 16 2,5 4 7 n.p. n.p.Accidents mortals 3 0 1 0 0 0,0 0 -3 n.p. n.p.Total accidents 743 754 645 743 644 100,0 -99 -99 -13,3 -13,3Índex 1 1.508,0 1.487,7 1.289,1 1.491,2 1.275,6 - - - -14,5 -15,4ContractacióOrdinari temps indefinit 433 462 405 410 501 4,6 91 68 22,2 15,7Foment contractació indefinida 229 281 309 245 116 1,1 -129 -113 -52,7 -49,3Convertits en indefinits 527 479 453 455 504 4,6 49 -23 10,8 -4,4Resta contractes indefinits 6 12 13 10 8 0,1 -2 2 -20,0 33,3Total contractes indefinits 1.195 1.234 1.180 1.120 1.129 10,3 9 -66 0,8 -5,5Obra o servei 2.901 2.676 2.512 2.841 3.502 32,0 661 601 23,3 20,7Eventuals circumstàncies producció 3.487 3.877 3.242 4.555 4.183 38,2 -372 696 -8,2 20,0Interinitat 1.702 2.003 1.925 2.020 2.014 18,4 -6 312 -0,3 18,3Resta contractes temporals 163 175 156 141 115 1,1 -26 -48 -18,4 -29,4Total contractes temporals 8.253 8.731 7.835 9.557 9.814 89,7 257 1.561 2,7 18,9Total contractes 9.448 9.965 9.015 10.677 10.943 100,0 266 1.495 2,5 15,8HabitatgeHabitatges iniciats2 35 73 114 89 n.d. - - - - -Habitatges acabats3 273 223 100 161 n.d. - - - - -

Berguedà. 2008-20092009 2010 ∆ ∆%



3r trim10-3r trim09

3r trim10-2n trim10

3r trim10-3r trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 98 131 83 91 90 97,8 -1 -8 -1,1 -8,2Accidents greus 1 4 3 1 2 2,2 1 1 n.p. n.p.Accidents mortals 2 0 0 0 0 0,0 0 -2 n.p. n.p.Total accidents 101 135 86 92 92 100,0 0 -9 0,0 -8,9Índex 1 1.275,9 1.700,9 1.103,1 1.186,2 1.177,1 - - - -0,8 -7,7ContractacióOrdinari temps indefinit 79 54 90 92 88 3,3 -4 9 -4,3 11,4Foment contractació indefinida 60 92 52 42 12 0,5 -30 -48 -71,4 -80,0Convertits en indefinits 126 80 95 96 106 4,0 10 -20 10,4 -15,9Resta contractes indefinits 5 3 1 5 7 0,3 2 2 40,0 40,0Total contractes indefinits 270 229 238 235 213 8,1 -22 -57 -9,4 -21,1Obra o servei 922 919 846 1.065 1.212 45,9 147 290 13,8 31,5Eventuals circumstàncies producció 766 508 543 622 839 31,8 217 73 34,9 9,5Interinitat 266 195 202 230 343 13,0 113 77 49,1 28,9Resta contractes temporals 37 51 17 20 31 1,2 11 -6 55,0 -16,2Total contractes temporals 1.991 1.673 1.608 1.937 2.425 91,9 488 434 25,2 21,8Total contractes 2.261 1.902 1.846 2.172 2.638 100,0 466 377 21,5 16,7HabitatgeHabitatges iniciats2 17 20 13 8 n.d. - - - - -Habitatges acabats3 68 55 26 41 n.d. - - - - -Font: web del Departament de Treball, Política Territorial i Obres Públiques, i de l'Institut d'Estadística de Catalunya.1. Índex d'incidència trimestral = nombre d'accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social (no s'inclouen la resta de Règims).2. Projectes visats col·legis aparelladors.3. Certificats finals d'obra dels col·legis d'aparelladors.n.d. No disponible // n.p. càlcul no possible



34

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Taula 4. Evolució altres indicadorsSolsonès. 2008-2009

2009 2010 ∆ ∆%



3r trim10-3r trim09

3r trim10-2n trim10

3r trim10-3r trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 42 48 34 33 43 97,7 10 1 30,3 2,4Accidents greus 2 1 2 2 1 2,3 -1 -1 n.p. n.p.Accidents mortals 0 0 0 0 0 0,0 0 0 n.p. n.p.Total accidents 44 49 36 35 44 100,0 9 0 25,7 0,0Índex 1 1.174,9 1.324,7 965,7 933,1 1.212,8 - - - 30,0 3,2ContractacióOrdinari temps indefinit 16 23 21 24 32 3,9 8 16 33,3 100,0Foment contractació indefinida 9 6 24 26 7 0,9 -19 -2 -73,1 -22,2Convertits en indefinits 51 43 46 45 53 6,4 8 2 17,8 3,9Resta contractes indefinits 1 0 1 1 0 0,0 -1 -1 -100,0 -100,0Total contractes indefinits 77 72 92 96 92 11,2 -4 15 -4,2 19,5Obra o servei 367 286 265 223 289 35,2 66 -78 29,6 -21,3Eventuals circumstàncies producció 342 312 255 334 399 48,5 65 57 19,5 16,7Interinitat 40 39 28 28 36 4,4 8 -4 28,6 -10,0Resta contractes temporals 20 9 10 10 6 0,7 -4 -14 -40,0 -70,0Total contractes temporals 769 646 558 595 730 88,8 135 -39 22,7 -5,1Total contractes 846 718 650 691 822 100,0 131 -24 19,0 -2,8HabitatgeHabitatges iniciats2 5 4 43 5 n.d. - - - - -Habitatges acabats3 16 48 0 1 n.d. - - - - -

Catalunya Central (3 comarques)2009 2010 ∆ ∆%



3r trim10-3r trim09

3r trim10-2n trim10

3r trim10-3r trim09

Sinistralitat laboralAccidents lleus 871 929 753 855 761 97,6 -94 -110 -11,0 -12,6Accidents greus 12 9 13 15 19 2,4 4 7 n.p. n.p.Accidents mortals 5 0 1 0 0 0,0 0 -5 n.p. n.p.Total accidents 888 938 767 870 780 100,0 -90 -108 -10,3 -12,2Índex 1 1.457,4 1.505,2 1.245,9 1.418,5 1.259,5 - - - -11,2 -13,6ContractacióOrdinari temps indefinit 528 539 516 526 621 4,3 95 93 18,1 17,6Foment contractació indefinida 298 379 385 313 135 0,9 -178 -163 -56,9 -54,7Convertits en indefinits 704 602 594 596 663 4,6 67 -41 11,2 -5,8Resta contractes indefinits 12 15 15 16 15 0,1 -1 3 -6,3 25,0Total contractes indefinits 1.542 1.535 1.510 1.451 1.434 10,0 -17 -108 -1,2 -7,0Obra o servei 4.190 3.881 3.623 4.129 5.003 34,7 874 813 21,2 19,4Eventuals circumstàncies producció 4.595 4.697 4.040 5.511 5.421 37,6 -90 826 -1,6 18,0Interinitat 2.008 2.237 2.155 2.278 2.393 16,6 115 385 5,0 19,2Resta contractes temporals 220 235 183 171 152 1,1 -19 -68 -11,1 -30,9Total contractes temporals 11.013 11.050 10.001 12.089 12.969 90,0 880 1.956 7,3 17,8Total contractes 12.555 12.585 11.511 13.540 14.403 100,0 863 1.848 6,4 14,7HabitatgeHabitatges iniciats2 57 97 170 102 n.d. - - - - -Habitatges acabats3 357 326 126 203 n.d. - - - - -Font: web del Departament de Treball, Política Territorial i Obres Públiques, i de l'Institut d'Estadística de Catalunya.1. Índex d'incidència trimestral = nombre d'accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social (no s'inclouen la resta de Règims).2. Projectes visats col·legis aparelladors.3. Certificats finals d'obra dels col·legis d'aparelladors.n.d. No disponible // n.p. càlcul no possible


Consideracions metodològiques

35

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

CCCooonnnsssiiidddeeerrraaaccciiiooonnnsss mmmeeetttooodddooolllòòògggiiiqqquuueeesss Bibliografia de referència.

En l’elaboració del context nacional i internacional, Actíva Prospect ha tingut en compte els següents documents:

• Nota de Conjuntura Econòmica. Altres publicacions. Departament d’Economia i Finances. Generalitat de Catalunya.

• Informe sobre la Conjuntura Econòmica. Caixa Catalunya.

• Informe mensual. Publicacions “La Caixa”.

• Anàlisi i conjuntura econòmica. Cambra de Comerç de Barcelona.

• Boletín económico. Banco de España.

• Publicacions d’interès. Key issues. Fons Monetari Internacional.

• Així mateix, s’han consultat regularment els mitjans de comunicació econòmics i d’abast general que poguessin proveir d’informació rellevant i actualitzada.

Llocs de treball i centres de treball

La informació que s’ofereix fa referència als treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social en situació d’alta laboral i situacions assimilades a l’alta. Els treballadors afiliats figuren agrupats en un compte de cotització a la Seguretat Social. Aquest compte agrupa al col·lectiu de treballadors que pertanyen a una mateixa empresa, i que desenvolupen la seva activitat en una mateixa província. És a dir, les empreses estan obligades a declarar com a mínim un centre de cotització per província. Poden declarar un centre de cotització per cada establiment o bé computar tots els seus treballadors en un sol centre de cotització per província. Per exemple, és habitual que les institucions amb una xarxa important d’oficines o establiments distribuïts en el territori, declarin tots els seus empleats en la seu central. Aquesta situació és dóna en l’àmbit financer, on es pot comprovar com les comarques que tenen la seu central d’una entitat financera, el sector té un pes important en el conjunt de llocs de treball de la comarca, atès que hi computen tots o una bona part dels treballadors de la província.

En aquest sentit, la xifra d’afiliats als centres de cotització situats a cada comarca, no permet conèixer ni la situació laboral dels residents a la comarca - hi poden haver treballadors que resideixen en altres comarques -, ni els llocs de treball efectivament localitzats a la comarca - hi poden haver treballadors que pertanyen a una mateixa empresa que treballen en altres comarques de la província i treballadors de la comarca adscrits al centre de cotització de la seva empresa domiciliat a un altre comarca de la província-.

Cal afegir, a més, que en el còmput dels llocs de treball s’hi inclouen els afiliats al Règim General i al Règim Especial de Treballadors Autònoms. No s’inclouen els afiliats al Règim Especial de la Mineria del Carbó, Règim Especial del Mar, Règim Especial Agrari i Règim Especial d’Empleats de la Llar. No obstant això, a partir del primer trimestre del 2008 es varen anar incorporant tots els treballadors per compte propi del sector al Registre Especial de Treballadors Autònoms. Tot i això, la magnitud del sector primari es manté subrepresentada donat que encara es manté el Règim Especial Agrari, del qual no es disposen dades desagregades per comarca.

Amb els centres de cotització també es pot donar que una mateixa empresa declari més d’un centre de cotització. És a dir, es pot donar la situació en que els treballadors d’oficina es declarin en un centre de cotització i els de producció en un altre. Aquesta, però, no és una situació molt freqüent.



36

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

Malgrat aquestes consideracions, la informació sobre els afiliats al Règim General i el Règim Especial de Treballadors Autònoms permet de forma força ajustada aproximar el volum dels llocs de treball localitzats a la comarca, sobretot d’aquells que formen part de les empreses locals. A més, l’anàlisi a llarg termini permet veure’n l’evolució.


Es publica l’índex d’incidència, que posa en relació el grau de sinistralitat i el volum en cada moment de la mà d’obra. S’expressa el valor trimestral i no l’anual. És a dir, el nombre d’accidents en jornada de treball amb baixa respecte als llocs de treball registrats al mateix trimestre. Les xifres trimestrals varien significativament respecte a les anuals, atès que les segones corresponen als accidents acumulats de tot l’any i el nombre de llocs de treball es manté força similar.

L’índex d’incidència presentat a les taules es calcula com el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats al Règim General. El Departament de Treball inclou també la resta de règims de la Seguretat Social que tenen cobertes les contingències d’accidents de treball i malalties professionals: Règim Especial de la Mineria del Carbó, Règim Especial del Mar, Règim Especial Agrari i afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms amb contingències cobertes.

Atur i excedents de mà d’obra

La lectura de les xifres de l’atur es poden dur a terme des de dues perspectives: la social i l’empresarial.

La perspectiva social pretén estimar quina és la incidència de l’atur en la població. L’indicador més comunament acceptat és la taxa d’atur. Aquest taxa és el resultat d’expressar en percentatge, el quocient entre la població desocupada i la població activa. La població activa la formen el conjunt de persones que, o bé estan treballant o bé estan en disposició de treballar (persones desocupades cercant feina). En l’informe s’utilitza la nova taxa d’atur estimada, elaborada per la Diputació de Barcelona per a les comarques de la seva demarcació. Aquesta taxa es calcula a partir de la relació entre la població desocupada registrada a les oficines d'ocupació (SOC) i la població activa local estimada. Aquest nou mètode permet estimar la població activa a nivell comarcal a partir de les dades de les renovacions padronals i de l’extrapolació de taxes d’activitat per edat i sexe a nivell provincial a partir de les estimacions de l’Enquesta de Població Activa (EPA).

La perspectiva empresarial s’aproxima a partir de la mesura dels excedents de mà d’obra. Aquesta és una situació que es dóna quan el nombre de treballadors disponibles és més gran que la demanda laboral que es requereix. La variació en els excedents laborals té repercussions importants en els costos laborals. En l’informe s’utilitza la taxa d’excedent laboral sectorial que representa el nombre d’efectius laborals disposats a treballar respecte els llocs de treball localitzats a la comarca.

Canvis en la classificació catalana d’activitats econòmiques.

El mes de gener de 2009 va entrar en vigor la nova classificació catalana d’activitats econòmiques (CCAE-09) que substitueix a la vigent del 1993 (CCAE-93). L’actualització de la classificació està motivada per la necessitat d’adaptació als canvis en l’estructura econòmica. Entre els canvis hi ha l’aparició o l’augment de protagonisme de determinades activitats que comporta l’aparició de noves categories. És el cas per exemple de les seccions “informació i comunicacions”, “activitats professionals, científiques i tècniques” i “activitats administratives i serveis auxiliars”. O bé la reubicació d’algunes activitats, per exemple, el trasllat de l’activitat



37

© A

ctív

a P

rosp

ect 2

010

“promoció immobiliària” a la categoria de “construcció”, mentre que anteriorment es classificava com una activitat de serveis.

L’aplicació d’aquesta nova classificació ha comportat canvis en la categorització i la codificació de les activitats i comporta el trencament de les sèries estadístiques. Aquesta situació afecta només a les magnituds en les quals hi ha desagregacions de les dades per activitat econòmica, com l’afiliació a la Seguretat Social i al treball autònom, als centres de cotització i a l’atur.

Atesa aquesta situació s’ha valorat la idoneïtat d’incloure o no l’evolució per sectors d’aquestes magnituds en el present informe. Finalment, s’ha optat per oferir dades d’evolució un cop establertes les correspondències entre les dues classificacions i les agrupacions sectorials utilitzades a l’informe (que són agregacions per grans sectors) i verificar que en la majoria de casos els canvis són inapreciables. Tot i així, cal prendre les dades d’evolució amb certa cautela i tenir en compte aquest matís. Un clar exemple, en què el canvi de classificació sí ha comportat variacions importants en les sèries, és en l’Agricultura, on el nou canvi en la classificació d’activitats econòmiques classifica les activitats de jardineria (abans incloses en l’Agricultura) en un epígraf dels serveis.

De totes maneres, les dades corresponents al 2n trimestre de 2009 ja estan sota la mateixa classificació i només cal matisar les variacions interanuals (respecte el 2008 que manté la classificació anterior). En conseqüència, les variacions interanuals seran més reals quan s’operi sota la mateixa classificació d’activitats, aquesta situació no es donarà fins el proper informe trimestral.

La Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques de 2009 es pot consultar al web de l’Idescat.

http://www.idescat.cat/cat/idescat/classif/

Mitjana mòbil

És un mètode utilitzat per analitzar un conjunt de dades per tal de crear series de mitjanes. En el cas de sèries trimestrals, calcula les mitjanes de quatre trimestres eliminant així l’efecte estacional. S’utilitza per tal d’obtenir una visió més estable, sense estacionalitat; atès que suavitza les fluctuacions a curt termini, ressaltant així les tendències o cicles a llarg termini.

Federació Empresarial de la Catalunya Central Passeig de Pere III, 17, 1r 2a / 08242 Manresa

T. 93 872 38 74 / F. 93 872 82 15

[email protected]

Informe de conjuntura econòmica de la Catalunya Central. Núm. 4. 3r trim 2010.

Documents

Transcript of Informe de conjuntura econòmica de la Catalunya Central. Núm. 4. 3r trim 2010.