Informe de conjuntura de Terrassa 2011

INFORME DE

CONJUNTURA DE

TERRASSA

2011

Foment de Terrassa, SAObservatori Econòmic i Social i de

la Sostenibilitat de Terrassa

Terrassa, febrer de 2012

Equip redactor de l'Informe de Conjuntura de Terrassa 2011:

Xavier Muñoz i Torrent, llicenciat en Geografia, magíster en Gestió Pública, cap de l’Observatori

Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST); coordinador de l'equip redactor de l'Informe

Marc Armengol i Rabal, llicenciat en Geografia, postgraduat en Gestió de la mobilitat, magíster

professional d’Estudis Territorials i Urbanístics, diploma de Tècnic Urbanista, tècnic-analista de l'OESST

Enric Sanllehí i Bitrià, llicenciat en Geografia i Història, postgraduat en Intervenció i gestió del paisatge,

tècnic-analista de l'OESST

Manuel Ruano i Civico, suport administratiu de l'OESST

Suport estadístic i capítol de Població:

Dante Anton i Gil, llicenciat en Antropologia i en Publicitat i Relacions Públiques, tècnic estadístic

Cartografia:

Jesús Romero i Blasco, llicenciat en Geografia, cap del Servei de Cartografia i Població de l’Ajuntament

Francesc-Xavier Pruñanosa i Moya, tècnic d’informàtica gràfica, cap de la Unitat de Cartografia

Suport per al capítol d'Estructura de l'activitat econòmica:

Domènec Escanilla i Escanilla, llicenciat en Ciències Econòmiques, cap del Servei d’empresa de Foment

de Terrassa, SA

Clara Serra i Moya, llicenciada en Psicologia, cap del Departament d’orientació de Foment de Terrassa,

SA

Maria Romañach i Munill, llicenciada en Psicologia, cap del Departament de Formació de Foment de

Terrassa, SA

Suport per al capítol d'Ensenyament:

Joan Coma i Ainsa, llicenciat en Història, cap de Promoció i Innovació Educativa del Patronat Municipal

d'Educació de Terrassa

Monogràfic La ciutat com agent impulsor del sector tèxtil: l’experiència de Terrassa

Montserrat Borràs i Rodríguez, Secretaria executiva de l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees

Monogràfic La recerca i la innovació al Campus de la UPC de Terrassa

Santiago Royo Royo, Sots-delegat del rector al Campus UPC de Terrassa

José Luis Melgosa Andrés, Cap del Servei de Premsa del Campus UPC de Terrassa

Un agraïment especial per la col·laboració de:Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, Comissions Obreres, Confederació Empresarial dela Comarca de Terrassa, Promocions Industrials de Terrassa SA, Unió General de Treballadors,Campus UPC de Terrassa, Xarxa d'Observatoris de Desenvolupament Local de Barcelona, ProjectePerfil de Ciutat

Foment de Terrassa, SA és una empresa certificada per la norma UNE-EN-ISO 9001:2000 (certificació FS

549538) per a la realització d'estudis i informes ISO 9001FS 549538

Correspondència i consultes:

Foment de Terrassa, SA - Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

Carretera de Martorell 95, 3a planta - 08224 Terrassa

Adreça electrònica: [email protected] - Web: http://www.terrassa.cat/xifres

Copyright del conjunt © Ajuntament de Terrassa

Copyright específic © per a cadascuna de les Fonts referenciades

Producció: Foment de Terrassa, SA, Ajuntament de Terrassa

Disseny cobertes: Regidoria de Comunicació, Ajuntament de Terrassa i Prismàtic Arts Gràfiques, SA

Imatge de portada: Mostra d’estam de Sala & Badrinas (Terrassa), estiu 1897/1898. CDMT núm. Reg. 14270

Impressió: Prismàtic Arts Gràfiques, SAISSN: 2014-0266

Dipòsit legal: B-17108-2012

Drets reservats per a tots els països. No es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la compilació en un sistema informàtic, ni la

transmissió per qualsevol forma o mitjà, ja sia electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mitjans, ni el préstec, lloguer, o qualsevol

altra forma de cessió de l’ús de l’exemplar, sense el permís previ per escrit dels propietaris del copyright.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 5

Presentació

Responsabilitat territorial

Sobre l’estela d’una crisi que s’estén més enllà de l’àmbit nacional, 2011tampoc podrà ser recordat com voldríem. La disminució dràstica dels ingressosde les administracions (augment del deute i la dependència creditícia i, fins i tot,tensions de caixa), a causa del retraïment d’activitat econòmica i del consum, ide les perversions dels mercats, ha repercutit sobre el finançament del sectorpúblic, reduint a allò essencial la seva capacitat inversora, i conseqüentment,restringint el seu marge d’actuació compensatòria en el camp de la millora deles infraestructures o dels serveis; trasbalsant també els marges per apolítiques socials. A més, la feblesa de la banca ha restringit encara més elcrèdit i la capacitat d’expansió de l’activitat. I a Terrassa aquest panorama s’havisualitzat en un saldo creixent de l’atur, tot i la reducció a la meitat del ritme dedestrucció de llocs de treball de les empreses del municipi.

L’atur a Terrassa ha presentat durant 2011 un augment pròxim al 9%, això és alvoltant de 1.700 aturats més que l’any anterior; significant nous màximshistòrics, i situant la taxa de desocupació al voltant del 19% de la poblacióactiva. Dels més de 21.421 aturats registrats a desembre, prop d’un 39% hoeren per un període superior a l’any, un 83% tenia estudis bàsics o per dessota,i gairebé un 43% no disposava de cap prestació per desocupació, de forma quel’atur estructural pot superar en escreix el 50% dels demandants de feina. Lesdificultats d’inserció reclamen, doncs, més esforç en la qualificació detreballadors, en l’impuls de l’emprenedoria i en l’atracció de nous capitalsd’inversió que suposin la creació neta de riquesa i treball.

El gran contingent d’aturats prové principalment de la contínua davallada delsector de la construcció i d’activitats complementàries del terciari, que segueixsent cruent; però no només: les dificultats del sector públic han reportat eldegoteig també en activitats especialitzades dels serveis. L’estructuraempresarial presenta minves en tots els grans sectors, i en conjunt a l’entornd’un 5%, que, si bé és greu, resulta notablement inferior al que es registrà peral 2010, que, en termes de llocs de treball, representà una caiguda de més deldoble que durant el 2011. També menor pel que fa al nombre d’autònoms. Aixídoncs, ens hem de fixar en aquest comportament, que modula la capacitatgenerativa terrassenca i que, tot i de signe negatiu, en general ho ha estatmenys que en l’exercici anterior. La sortida local a la crisi s’ha de fonamentaren elevar aquesta capacitat generativa al màxim i, en especial, en aquellssectors de l’economia productiva que més treball poden crear entre el personalmenys especialitzat i que, a banda, pot oferir-li una reconversió professionalmés enllà de la seva participació en les cadenes de fabricació. De fet, el sectorindustrial és el que, a grans trets, ha presentat millors resultats, malgrat elssímptomes de recuperació són encara insuficients.

6 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Hem d’exhortar, per tant, a la responsabilitat social de les empreses i, molt enespecial, la seva dimensió territorial. L’assumpció clara del seu paper enl’estructuració del territori és clau per a la creació d’una atmosfera laboralpositiva que permeti la superació de la crisi, com a condició indispensable perafrontar el canvi de model productiu. Cal fer més transparents les actitudsconstructives d’empresaris i de treballadors mitjançant la sevacorresponsabilitat en la inversió dels saldos negatius i la configuració d’un nouescenari generatiu de l’economia local, que no abandoni els valors de l’enginyindustrial tradicional ni la seva capacitat per a la innovació. Una innovació queha de ser capitalitzada en nous coneixements, nous processos, nous productesi nous serveis competitius en l’esfera econòmica, però també en la sevarepercussió en el desenvolupament social. I aquest esforç és del tot necessarique esdevingui, ja no com a part d’una conjuntura de sacrifici, sinó com unacondició sine qua non, pròpia del mode de producció del s. XXI, d’un esquemabasat en la consciència del què es fa, del com es fa i del per què es fa, i delquè representa per al sosteniment de les xarxes productives i de les cadenesde valor. Fins i tot per a la generació de cercles virtuosos que revolucioninl’economia, com a instrument essencial per mantenir i millorar el benestar de lacomunitat i de tots i cadascun dels seus membres. Aquesta corresponsabilitatno s’ha de mesurar només per una regulació salarial dels treballadors, pelmarge de beneficis de les empreses o per l’augment de les càrregues fiscals,sinó també pel comportament dels ciutadans en l’aprofitament adequat delsbéns públics, sense abusos ni picaresques; ni tampoc en la destrucció,deteriorament innecessari o ús inapropiat d’aquells béns responent només ainteressos particulars. És precís donar més eficiència als recursos i fer méseficaces les polítiques, i generalitzar el concepte de justícia social, procurantpel manteniment ambiental i per la lluita contra qualsevol acte contrari a lalegalitat, en tots els seus graus. Les dificultats reclamen, per tant, mésresponsabilitat territorial que faci de la recuperació una obra col·lectiva iengrescadora.

Tot i la conjuntura adversa, Terrassa no ha deixat ni deixarà d’esmerçaresforços per augmentar la disponibilitat dels recursos a la producció, perfacilitar encara més l’endegament de nous negocis o el manteniment de lesbones trajectòries dels existents. També en el sosteniment dels programesbàsics d’orientació personalitzada a aquells que cerquen feina i a la sevaformació en aspectes i sectors que més poden afavorir l’èxit professional, aixícom en la contractació directa de plans d’ocupació; però també en l’impuls deles polítiques de consolidació d’empresa i en el foment de zones per aldesenvolupament econòmic, com la planificació i execució de nous espais pera l’activitat o la reconceptualització de zones on hi ha de convergir la produccióamb la innovació, amb la capitalització i l’aplicació del coneixement, amb lavoluntat d’enfortir la competitivitat territorial i, a la vegada, la seva capacitat enla vertebració d’una comunitat cohesionada i sostenible.

CARME LABÒRIA i ROJAS,Tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i InnovacióConsellera-delegada de Foment de Terrassa SA

Terrassa, febrer de 2012


Índex

Pàgs.

Introducció 9

Població 15

Estructura de l'activitat econòmica

I. Reconversió i diversificació de l'economia local1. El predomini dels serveis en una estructura tradicionalmentindustrial 252. Balanç global d’efectius humans: volum d’ocupació assalariadai dimensió empresarial 273. Els canvis en l’estructura econòmica des de la perspectiva dels clústers 364. La iniciativa autònoma i l’autoocupació 39

II. Atur registrat i contractacions de treballadors1. Atur registrat: l’impacte més colpidor de la crisi econòmica 442. Contractació de treballadors 523. La incorporació de mà d’obra estrangera en el mercatde treball de Terrassa 594. Expedients de regulació i nombre de treballadors afectats 655. Orientació i formació per a la inserció 68

III. Mercat de treball i mobilitat per raons laborals 69

IV. Els sectors al detall 751. La indústria 762. La construcció 913. Els serveis 95

Consums: aigua, energia i residus1. Consum d'aigua 1072. Consum d'electricitat 1113. Consum de gas canalitzat 1134. Residus 114

Rendes1. Renda familiar disponible bruta 1192. Renda familiar disponible bruta per habitant 1203. Rendes declarades en l'IRPF 122


Pàgs.

Mobilitat i transports1. Introducció 1272. Transport públic interurbà 1303. Transport públic urbà 1384. Ús de la xarxa viària 1425. Parc de vehicles 1446. Cens de conductors 1477. Mobilitat quotidiana de la població 148

Territori, urbanisme i habitatge1. Introducció 1712. Habitatge 1733. Locals comercials 1824. Locals industrials 1835. La valorització del sòl 1876. Usos del sòl a Terrassa 188

Ensenyament i recerca1. Introducció 1952. L'ensenyament no universitari 1963. L'ensenyament universitari 1994. La recerca 2025. La formació de treballadors 204

Monogràfics:

La ciutat com agent impulsor del sector tèxtil: l’experiència de Terrassa 207La recerca i la innovació al Campus de la UPC de Terrassa 215

El perfil de la ciutat. Indicadors bàsics de qualitat de vida 225


Introducció

La ciutat de Terrassa és a l’extrem nord-occidental de la segona coronametropolitana, al peu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra del'Obac, a 30 Km de Barcelona per carretera i a 45 minuts en tren des del seucentre. Amb més de 213.800 habitants, és, a més, la quarta ciutat catalana enpoblació, i la seva àrea d'influència, dins el conjunt barceloní, arriba a reunir alvoltant de 390.000 habitants, fent que en el total del conjunt de la RegióMetropolitana es posicioni com una de les concentracions de població mésimportants i constitueixi un districte econòmic ben diferenciat.

Terrassa a Europa

Barcelona

Terrassa

N

Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Sistemes d’Informació Territorial i Població.

El creixement de la ciutat ha anat íntimament lligat a la Revolució Industrial. Enles albors del segle XX, les factories de Terrassa van ser pioneres en laproducció tèxtil i en l'adaptació dels processos artesanals a la modernitatindustrial de les màquines de vapor; una modernitat que es va concebre lligadaal progrés tecnològic i al desenvolupament de personal capacitat per atendre lafebril activitat industrial. Així, el 1902, l'impuls industrial terrassenc creà l'Escola


Industrial, amb estudis tècnics superiors, que posteriorment ha constituït elnucli central de l'actual Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a laCiutat. Així doncs, la condició industrial ha impregnat la imatge i el caràcteractual de Terrassa, això és, les seves fortaleses i les seves debilitats pel querespecta a la seva estructura econòmica i social.

Terrassa a Catalunya


Tanmateix, el creixement demogràfic de Terrassa, paral·lel al desplegamentindustrial, fou especialment rellevant durant els decennis posteriors a la Guerrad'Espanya. Des del final de la contesa fins a l'acabament de la dictadura, lapoblació de la Ciutat va créixer més d'un 300% (120.000 persones en 40 anys).Aquest ràpid creixement no s'explica únicament pel manteniment d'un saldovegetatiu positiu, sinó per l'atracció de gran part del moviment migratori que varebre Catalunya a la postguerra, fenomen que està estretament relacionat ambl’evolució de la industrialització. Tant és així que l'últim padró d'habitants mostracom encara ara més d’un 36% dels terrassencs no són nascuts a Catalunya, laqual cosa indica que un dels trets principals de la societat terrassenca és laseva marcada diversitat cultural.

A aquell sobtat creixement demogràfic d’aquells anys hi va correspondrel'aparició d'una caòtica estructura urbana, que ha imprès una peculiar imatgeen el paisatge terrassenc de barreja desordenada d'habitatges i indústries.L'escassa planificació d'aleshores i la proliferació de promocions urbanístiquesirregulars, van repercutir en greus mancances d'equipaments i serveis bàsics,que van degenerar en la localització suburbial de borses de població desatesa.Els problemes de desestructuració familiar i d'exclusió social que encara esdetecten a la Ciutat són una clara rèmora d'aquella època, aspectes que hanestat i són motiu constant de preocupació per part dels gestors públics locals.


Mapa de la divisió de Terrassa en districtes


Rere el desarrollismo succeí l'inici de la crisi dels 70 i Terrassa, com la majoriade les comunitats locals especialitzades en sectors industrials tradicionals, vacomençar a mostrar nivells d'atur molt elevats. Posteriorment, el lent procés dereconversió industrial i la diversificació de l'economia local va contenir l'atur i elva reduir fins al màgic 92, quan la taxa de desocupació va arribar al 12,3%, elprimer dels mínims històrics de l'última dècada. Malgrat tot, rere la bonançaolímpica, va començar una altra recessió, per elevar de nou l'estoc detreballadors disponibles més enllà del 17% durant el 1993.

Els últims anys del segle XX i primers del XXI, gràcies a la recuperació del'activitat productiva, van constituir una nova etapa de generació de treball, moltrelacionada amb una nova expansió urbana i la construcció. L’atur registrat a laCiutat, en termes generals, disminuí fins arribar a un nou mínim històric del7,5% de la població activa (maig del 2000); a la vegada que la poblacióocupada augmentava de manera important, situant la taxa d'ocupació per l’any2001 al voltant del 57,5%. Aquest creixement net de l'ocupació elevà Terrassaal tercer lloc entre les ciutats de Catalunya amb més nombre de treballadorsassalariats. A partir del 2007, però, tots els indicadors mostren signes clarsd’esgotament del model de creixement dels darrers anys: la taxa d'aturs’incrementa situant-se per sobre del 18%. Alhora, l'estructura productiva escomença a aprimar, tant pel que fa a empreses com a treballadors, frenantbruscament la dinàmica expansiva dels darrers anys i encetant una etaparecessiva de la qual encara no en coneixem l’abast.


La transformació de l'estructura empresarial s'ha encarrilat cap a ladiversificació productiva i a la terciarització de la Ciutat. L’aclaparadorpredomini de la indústria tèxtil dels 70 va haver de deixar pas en els decennisposteriors, per un costat, a l'increment del pes en les estructures d'altresactivitats industrials i, d'un altre, i molt simptomàticament, a la puixança de lesactivitats terciàries, de forma que avui en dia es pot afirmar que Terrassa ésmolt més que una ciutat industrial.

El reencaix generalitzat de la indústria, especialment pel que fa referència a lesmodificacions de processos interns de les empreses i a la introducció de novestecnologies, ha produït, entre altres coses, un empetitiment de la dimensiómitjana empresarial en el sector secundari, a la vegada que també ha generatun creixement del nombre d'empreses en el terciari, produïda d'una banda, pelcreixement de la demanda de serveis comercials i personals, però també pelprocés d'externalització d'activitats terciàries de les empreses industrials. Engeneral, doncs, podem parlar d'un nou tipus d'empresa creada en consonànciaamb la diversificació del teixit industrial i el capital local, que té restriccionslocacionals importants immutables freqüentment a una xarxa comercialconsolidada o a una determinada tradició.

Aquesta mateixa evolució ha portat els responsables de l'Administració i de lesInstitucions del municipi al plantejament d'instruments concertats per aldesenvolupament positiu de l'estructura socioeconòmica local. El conjuntd'aquests instruments ha permès tractar tots els elements de promocióeconòmica: des de l'oferta de sòl industrial públic de nova creació i elreplantejament del sistema fiscal, fins a la implantació de polítiques integradesper a la inserció laboral i la creació de petites i mitjanes empreses.

Cal destacar, amb tot, la redacció d'un marc de cooperació estratègica -El PlaEstratègic de la Ciutat de Terrassa (PECT)-, fonamentat, entre altres elements,pel desenvolupament de Terrassa com a ciutat Universitària, és a dir,propugnar l'acoblament d'una ciutat emprenedora de llarga tradició industrial aun suport científic i tecnològic suficientment potent i innovador com per garantirla reconversió empresarial i fer consistent una aposta de futur en permanentrevolució. Per tot això, el manteniment d'una tradició politècnica pel que fa a laformació de quadres empresarials i tècnics i la seva extensió a noves àrees deconeixement és un factor de necessària referència. Centres de cinc Universitatses localitzen a Terrassa: el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya iels centres de la Universidad Nacional de Educación a Distancia i de laUniversitat Oberta de Catalunya, juntament amb l'Escola Universitàriad'Infermeria de la Creu Roja, l'Institut del Teatre i l'Escola Superior de Cinema, ialtres centres superiors d'investigació, conformen en conjunt una comunitatacadèmica de més 17.000 persones. La necessitat de disposar de suficientsrecursos i espais de relació, per al desenvolupament de noves especialitats,noves línies d'investigació, noves fórmules d'aplicació professional delscontinguts universitaris, han reclamat de la Ciutat l'exercici d'un esforçcompartit per materialitzar la localització de la majoria dels serveis en un eixurbà diferenciat i en l'assaig de noves unitats operatives per a l'ajustament de lainvestigació al desenvolupament econòmic local.


Del Pla Estratègic de la Ciutat de Terrassa n’ha derivat ja una tradició en lacooperació estratègica, que s’ha traduït en un desenvolupament de plansestratègics sectorials i en la redacció de documents de futur participats pelsactors econòmics i socials, que han permès reunir criteris coincidents en lesgrans línies de desenvolupament del municipi en cadascun dels àmbits i en elseu context territorial.

Evolució dels processos de planificació estratègica a Terrassa

Font: Observatori Econòmic i Social de Terrassa, 2011,sobre la base del document La planificació estratègica a Terrassa. De perifèria a lloc central, 2008

En consonància amb aquest caràcter universalitzador de l'esperit terrassenc, laprogressiva globalització de l'economia i les comunicacions ha obligat aanalitzar contínuament tots els aspectes del desenvolupament local des d'unaperspectiva cada cop menys localista, d'una banda, determinant el paper de laCiutat en el seu context comarcal, refermant el seu paper articulador del territorien la teranyina urbana de Catalunya, i, d'una altra, participant de l'entornmetropolità de Barcelona, que ha de portar la Ciutat a garantir la sevaparticipació en decisions col·lectives que tenen a veure essencialment amb laseva connectivitat amb l'escala global, com són l'ampliació de les gransinfraestructures de transports i comunicacions: l'ampliació del port deBarcelona, de l'aeroport internacional d’El Prat, la localització de les estacionsdel tren d'alta velocitat o el desplegament dels eixos viaris de primer ordre, aixícom també en la connexió, extensió i generalització de les xarxes modernes detelecomunicacions, que han de convertir la Regió Metropolitana de Barcelonaen un centre logístic de primer ordre en el sud d'Europa.

La rellevància del paper de Terrassa en el marc metropolità es veu doblementreforçada per l'execució del nou disseny urbà, que té i tindrà necessàriamentimportants repercussions en l'atracció de noves localitzacions industrials, atèsque el municipi esdevindrà en els propers anys la primera reserva de sòl i

Pla estratègic Desenvolupament sectorial Revisions de contingut Nova planificació, Aposta de ciutatgeneral inspirat pel PECT Reordenació d'objectius nous plantejaments

Processos i plans sectorials Avaluacions

1992 1994-2004 2006 2007 2008-2009 2010

PECT Agenda 21 Informe PLA DE Pla de la Innovació Orbital 40Pla estratègic Bases per a la reflexió MANDATde la Ciutat POUM estratègica sobre Nou PE Comerç Urbàde Terrassa desenvol. futur

TPEC Projecte Educatiu Nou Pla Ciutadania

Pla Director Mobilitat Pla d'Igualtat

Pla Societat Informació Polígons d'Activitat

Pla Acció Ambiental

Pla Ciutadania MESURES PRIORITÀRIESDAVANT LA CRISI

Pactes Terr. Ocupació

POEC, etc…

Noves reflexions estratègiques --> Contínuum estrat ègic

+ Èmfasi en el desenvolupament econòmic + Èmfasi en el desenvolupament social


sostre de l’entorn barceloní. Seran, doncs, els polígons d'activitat econòmicamés moderns i els primers que es concebin, resolent, per exemple, elssistemes de comunicació telemàtica que afavoreixin la ubicació d'empresesbasades en les TIC, o els serveis complementaris a les activitats professionalsrelacionats amb les condicions de gènere.

Aquests aspectes i l'interès pel desenvolupament de nous sectors del'economia han marcat l'impuls en els darrers anys del Pla de la Innovació deTerrassa, com a un nou exercici de reflexió estratègica necessari per a lareformulació de la ciutat com a un sistema d'innovació potent, basat en l'impulsa la creativitat i enfocat a la competitivitat del territori i a la qualitat de vida de lacomunitat que hi conviu, i que ha comportat també la presa de decisions sobreel desenvolupament de les noves àrees d’activitat econòmica i molt en especialsobre el desenvolupament al nord de la Ciutat, primer, del Parc Audiovisual deCatalunya, per conformar, després el nucli principal de l’actual Parc Científic iTecnològic de Terrassa (PCTT)-Orbital 40, amb l’emergència d’una novainiciativa concertada, entre administracions, universitats, centres tecnològics iempreses, amb la clara voluntat de consolidar el sistema d’innovació local i elspilars del desenvolupament futur de l’economia terrassenca.


Població

La població de Terrassa (213.897 habitants) ha experimentat un creixement,entre l’1 de gener de 2010 i l’1 de gener de 2011, de 768 persones (l’anyanterior va créixer en 1.336). Es tracta del creixement més baix dels darrersanys i confirma la tendència d’una estabilització de la població total, iniciada jal’any 2010. En termes relatius, aquest creixement és d’un 0,36% respecte elperíode anual anterior: una xifra més pròpia de mitjans del anys 90, just abansdel període de forts increments poblacionals viscuts per la ciutat de Terrassafins a finals de la dècada passada.

Evolució de la població. Terrassa. 1994-2011

Data Població Increment absolut Increment relatiu

1/01/1994 161.428

1/01/1995 162.327 899 0,56%

1/05/1996 163.862 1.535 0,95%

1/01/1997 164.100 238 0,15%

1/01/1998 167.548 3.448 2,10%

1/01/1999 169.987 2.439 1,46%

1/01/2000 172.807 2.820 1,66%

1/01/2001 175.649 2.842 1,64%

1/01/2002 179.967 4.318 2,46%

1/01/2003 185.636 5.669 3,15%

1/01/2004 190.828 5.192 2,80%

1/01/2005 196.053 5.225 2,74%

1/01/2006 201.442 5.389 2,75%

1/01/2007 203.852 2.410 1,20%

1/01/2008 207.663 3.811 1,87%

1/01/2009 211.793 4.130 1,99%

1/01/2010 213.129 1.336 0,63%

1/01/2011 213.897 768 0,36%

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.


160.000

170.000

180.000

190.000

200.000

210.000

220.000

1/05/1996

1/01/19

97

1/01/1

998

1/01/1999

1/01/20

00

1/01/2001

1/01/20

02

1/01/2

003

1/01/2

004

1/01/2005

1/01/20

06

1/01/2007

1/01/20

08

1/01/2

009

1/01/2010

1/01/20

11


160.000

170.000

180.000

190.000

200.000

210.000

220.000

1/05/1996

1/01/1997

1/01/1998

1/01/19

99

1/01/20

00

1/01/20

01

1/01/20

02

1/01/2

003

1/01/2

004

1/01/2

005

1/01/2

006

1/01/2007

1/01/2008

1/01/2009

1/01/2010

1/01/20

11

Increment de la població en %. Terrassa. 1999 - 2011

.

1,66% 1,64%

2,46%2,74% 2,75%

1,87%

0,36%

2,80%

1,99%

0,63%

1,46%1,20%

3,15%

0,00%

0,50%

1,00%

1,50%

2,00%

2,50%

3,00%

3,50%

1/01

/199

9

1/01

/200

0

1/01

/200

1

1/01

/200

2

1/01

/200

3

1/01

/200

4

1/01

/200

5

1/01

/200

6

1/01

/200

7

1/01

/200

8

1/01

/200

9

1/01

/201

0

1/01

/201

1

Les ciutats de l’entorn metropolità de Barcelona, en general, han tingutincrements de població molt petits, o fins i tot descensos (Barcelona ha perdut3.889 habitants i l’Hospitalet 2.577). En termes relatius, el municipi de Matarósupera a Terrassa, amb un creixement anual del 0,78%.


Evolució de la poblacióMunicipis de la província de Barcelona. Dades Absolutes. 1996-2011

Ciutat 1996 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Badalona 210.987 214.440 214.874 218.553 221.520 216.201 215.329 219.547 218.886 219.786

Barcelona 1.508.805 1.582.738 1.578.546 1.593.075 1.605.602 1.595.110 1.615.908 1.621.537 1.619.337 1.615.448

Hospitalet de Llob., l' 255.050 246.415 250.536 252.884 248.150 251.848 253.782 257.038 258.642 256.065

Mataró 102.018 111.879 114.114 116.698 118.748 119.035 119.780 121.722 122.905 123.868

Sabadell 185.798 191.057 193.338 196.971 200.545 201.712 203.969 206.493 207.338 207.721

Sta Coloma de Gram. 123.175 116.012 116.503 118.129 119.056 116.765 117.336 119.717 120.060 120.824

Terrassa 163.862 184.829 189.212 194.947 199.817 202.136 206.245 210.941 212.724 213.697

Font: INE. Dades de població a 1 de gener.

Evolució de la població. Municipis de la província de Barcelona. 1996-2011. Índex 19961

9095

100105110115120125130135

1996 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Badalona L'Hospitalet de Llob..

Mataró Sta.Coloma de Gram.

Terrassa Sabadell

Font: INE. Dades a 1 de gener.1. L’índex 100 correspon a la població a 1 de gener de 1996 segons l’INE.

El creixement natural de la ciutat (la diferència entre els naixements i lesdefuncions) entre 2010 i 2011 és de 1.236 habitants, 286 menys que l’anyanterior (1.522 se’n van registrar l’any 2009). Aquesta caiguda ha estatprovocada pel descens del nombre de naixements: de 3.017 de l’any anteriors’ha passat a 2.816 (-201). Aquest fet succeeix per segon any consecutiu i, simirem més enrere, no trobarem un altre període amb descens dels naixementsfins l’any 1995.

Evolució del moviment natural de la població Terrassa. 2000-2010

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Naixements Defuncions Creixement Natural


Evolució del moviment naturalTerrassa. 1981-2010

Any Naixements Defuncions Creixement natural Any Naixements Defuncions Creixement natural

1981 2.321 1.145 1.176 1996 1.596 1.262 334

1982 2.163 1.073 1.090 1997 1.704 1.309 395

1983 2.020 1.130 890 1998 1.729 1.285 444

1984 1.861 1.194 667 1999 1.811 1.356 455

1985 1.785 1.059 726 2000 2.049 1.371 678

1986 1.803 1.144 659 2001 2.096 1.332 764

1987 1.723 1.150 573 2002 2.223 1.422 801

1988 1.658 1.198 460 2003 2.346 1.436 910

1989 1.626 1.197 429 2004 2.651 1.472 1.179

1990 1.824 1.142 682 2005 2.717 1.539 1.178

1991 1.705 1.208 498 2006 2.810 1.460 1.350

1992 1.586 1.273 313 2007 2.919 1.569 1.350

1993 1.559 1.224 335 2008 3.086 1.530 1.556

1994 1.466 1.194 272 2009 3.017 1.495 1.522

1995 1.463 1.239 224 2010 2.816 1.580 1.236


La taxa bruta de natalitat de Terrassa confirma la seva tendència decreixentiniciada l’any 2009, de la mateixa manera que s’ha produït en l’àmbit deCatalunya i d’Espanya. Terrassa ha passat, durant tot l’any 2010, de 14,2naixements per mil habitants a 14,1.

D’altra banda, les defuncions durant l’any 2010 han experimentat un incrementde 85 persones : han passat de 1.495 a 1.580. Aquesta pujada, sumada amb eldescens dels naixements, provoca la caiguda ja esmentada del creixementnatural de la població respecte l’any anterior.

Evolució de la natalitat 1

Comparativa. 1997-2010

Any Terrassa Catalunya Espanya

1997 10,2 9,3 9,3

1998 10,2 9,2 9,2

1999 10,5 9,6 9,5

2000 11,7 10,2 9,9

2001 11,6 10,3 10,0

2002 11,9 10,6 10,1

2003 12,2 11,1 10,5

2004 13,5 11,4 10,7

2005 13,5 11,6 10,8

2006 13,8 11,7 11,0

2007 14,1 11,7 11,0

2008 14,6 12,2 11,4

2009 14,2 11,5 10,7

2010 14,1 11,2 10,3

Font: Ajuntament de Terrassa, INE.

1.- Naixements per mil habitants.

Evolució de la natalitat. 1997-2010

8,59,09,5

10,010,511,011,512,012,513,013,514,014,515,015,5

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Terrassa Catalunya Espanya


Evolució de la mortalitat 1

Comparativa. 1997-2010

Any Terrassa Catalunya Espanya

1997 7,8 9,0 9,1

1998 7,6 9,0 9,1

1999 7,8 9,4 9,4

2000 7,8 9,2 9,0

2001 7,4 9,2 8,9

2002 7,6 9,0 8,9

2003 7,5 9,3 9,1

2004 7,5 8,7 8,7

2005 7,6 8,7 8,7

2006 7,2 8,4 8,4

2007 7,6 8,2 8,3

2008 7,2 8,1 8,3

2009 7,0 8,1 8,4

2010 7,0 7,9 8,1

Font: Ajuntament de Terrassa, INE.

1.- Defuncions per mil habitants.

Evolució de la mortalitat. 1997-2010

6,7

7,0

7,3

7,6

7,9

8,2

8,5

8,8

9,1

9,4

9,7

10,0

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Terrassa Catalunya Espanya

El menor creixement de la població de Terrassa durant l’any 2010 ha estatprovocat, fonamentalment, per una caiguda significativa del saldo migratoritotal: ha passat de 2.400 durant l’any 2009 a 1.851 pel període del 2010, un22,88% menys de saldo migratori positiu.

Evolució del moviment migratoriTerrassa. 1988-2010

Any Immigracions Emigracions Saldo migratori

1988 1.060 1.906 -846

1989 1.520 1.838 -319

1990 1.979 1.770 209

1991 1.932 1.861 71

1992 1.884 1.951 -67

1993 2.149 2.184 -35

1994 2.307 2.383 -76

1995 2.489 2.417 72

1996 3.288 2.552 737

1997 3.967 2.713 1.254

1998 4.087 2.686 1.401

1999 4.646 2.874 1.772

2000 5.859 3.207 2.652

2001 7.306 3.550 3.756

2002 8.848 4.684 4.164

2003 9.969 5.499 4.470

2004 10.586 6.104 4.482

2005 10.838 6.273 4.565

2006 10.816 7.127 3.689

2007 11.578 7.676 3.902

2008 11.733 6.854 4.879

2009 9.481 7.081 2.400

2010 8.974 7.123 1.851


Evolució del moviment migratori de Terrassa1988-2010

-1.000

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Immigracions Emigracions Saldo migratori

Aquesta caiguda del saldo migratori és producte d’una significativa disminucióde les altes per immigració (-507) respecte l’any anterior, molt especialmententre els habitants de nacionalitat estrangera (-877). Pel que fa les baixes peremigració, durant l’any 2010 han crescut molt poc, 42 persones, tot i que méssignificativament entre els espanyols (209).


Moviment migratoriNacionalitat. 2010

Nacionalitat Immigr. % Emigr. %

Saldo migratori % Nacionalitat Immigr. % Emigr. %

Saldo migratori %

Espanya 5.101 56,84 4.599 64,57 502 27,12 Letònia 3 0,03 0 0,00 3 0,16

Marroc, el 1.146 12,77 790 11,09 356 19,23 Països Baixos, els 12 0,13 10 0,14 2 0,11

Romania 190 2,12 92 1,29 98 5,29 Japó, el 4 0,04 2 0,03 2 0,11Xina 225 2,51 136 1,91 89 4,81 Hongria 4 0,04 2 0,03 2 0,11Paraguai, el 174 1,94 88 1,24 86 4,65 Sèrbia 3 0,03 1 0,01 2 0,11Equador, l' 229 2,55 177 2,48 52 2,81 Suïssa 3 0,03 1 0,01 2 0,11Colòmbia 200 2,23 153 2,15 47 2,54 Panamà 2 0,02 0 0,00 2 0,11Veneçuela 100 1,11 55 0,77 45 2,43 Zaire 2 0,02 0 0,00 2 0,11Brasil, el 107 1,19 63 0,88 44 2,38 Sudan, el 2 0,02 0 0,00 2 0,11Rep. Dominicana 131 1,46 88 1,24 43 2,32 Mauritània 2 0,02 0 0,00 2 0,11Argentina, l' 100 1,11 57 0,80 43 2,32 Madagascar 2 0,02 0 0,00 2 0,11Senegal, el 172 1,92 137 1,92 35 1,89 Andorra 2 0,02 0 0,00 2 0,11Pakistan, el 79 0,88 49 0,69 30 1,62 Grècia 2 0,02 0 0,00 2 0,11Itàlia 102 1,14 75 1,05 27 1,46 Turquia 3 0,03 2 0,03 1 0,05Mèxic 45 0,50 19 0,27 26 1,40 Resta Àsia 1 0,01 0 0,00 1 0,05Ucraïna 33 0,37 11 0,15 22 1,19 Uzbekistan 1 0,01 0 0,00 1 0,05França 40 0,45 19 0,27 21 1,13 Corea del Nord 1 0,01 0 0,00 1 0,05Uruguai, l' 37 0,41 18 0,25 19 1,03 Nepal, el 1 0,01 0 0,00 1 0,05Rússia 34 0,38 15 0,21 19 1,03 Jordània 1 0,01 0 0,00 1 0,05Índia, l' 25 0,28 6 0,08 19 1,03 Haití 1 0,01 0 0,00 1 0,05Perú, el 103 1,15 87 1,22 16 0,86 Belize 1 0,01 0 0,00 1 0,05Hondures 42 0,47 27 0,38 15 0,81 Rep. de Sud-Àfrica 1 0,01 0 0,00 1 0,05EEUU 25 0,28 11 0,15 14 0,76 Maurici 1 0,01 0 0,00 1 0,05Portugal 33 0,37 20 0,28 13 0,70 Cap Verd 1 0,01 0 0,00 1 0,05Bulgària 18 0,20 5 0,07 13 0,70 Resta Europa 1 0,01 0 0,00 1 0,05Cuba 53 0,59 42 0,59 11 0,59 Armènia 1 0,01 0 0,00 1 0,05Alemanya 29 0,32 18 0,25 11 0,59 Eslovènia 1 0,01 0 0,00 1 0,05Polònia 26 0,29 15 0,21 11 0,59 República Txeca 1 0,01 0 0,00 1 0,05El Salvador 14 0,16 3 0,04 11 0,59 Xipre 1 0,01 0 0,00 1 0,05Nicaragua 10 0,11 1 0,01 9 0,49 Mali 4 0,04 4 0,06 0 0,00Nigèria 19 0,21 11 0,15 8 0,43 Iran, l' 3 0,03 3 0,04 0 0,00Gran Bretanya, la 13 0,14 5 0,07 8 0,43 Àustria 2 0,02 2 0,03 0 0,00Algèria 12 0,13 4 0,06 8 0,43 Nova Zelanda 1 0,01 1 0,01 0 0,00Malàisia 8 0,09 0 0,00 8 0,43 Corea del Sud 1 0,01 1 0,01 0 0,00Geòrgia 13 0,14 7 0,10 6 0,32 Canadà, El 1 0,01 1 0,01 0 0,00Guinea Equat. 11 0,12 5 0,07 6 0,32 Guatemala 2 0,02 3 0,04 -1 -0,05Gàmbia 10 0,11 4 0,06 6 0,32 Kirguizistan 0 0,00 1 0,01 -1 -0,05Guinea 5 0,06 0 0,00 5 0,27 Tailàndia 0 0,00 1 0,01 -1 -0,05Bèlgica 6 0,07 2 0,03 4 0,22 Bangla Desh 0 0,00 1 0,01 -1 -0,05Costa Rica 4 0,04 0 0,00 4 0,22 Montenegro 0 0,00 1 0,01 -1 -0,05Xile 61 0,68 58 0,81 3 0,16 Egipte 4 0,04 6 0,08 -2 -0,11Lituània 6 0,07 3 0,04 3 0,16 Moldàvia 4 0,04 6 0,08 -2 -0,11Filipines, les 5 0,06 2 0,03 3 0,16 Iraq, l' 0 0,00 2 0,03 -2 -0,11Ghana 5 0,06 2 0,03 3 0,16 Tunísia 0 0,00 2 0,03 -2 -0,11Suècia 5 0,06 2 0,03 3 0,16 Irlanda 0 0,00 4 0,06 -4 -0,22Camerun, el 4 0,04 1 0,01 3 0,16 Bolívia 66 0,74 81 1,14 -15 -0,81Rep. d'Eslovàquia 4 0,04 1 0,01 3 0,16Bielorrúsia 4 0,04 1 0,01 3 0,16 Total Estrangers 3.873 43,16 2.524 35,43 1.349 72,88Albània 4 0,04 1 0,01 3 0,16Síria 3 0,03 0 0,00 3 0,16 Total 8.974 100,00 7.123 100,00 1.851 100,00


Quant a la nacionalitat del saldo migratori, destaca el balanç positiu de lapoblació de nacionalitat espanyola amb un saldo de 502 habitants (161 mésque l’any anterior). Aquest grup supera el dels habitants de nacionalitatmarroquina, que baixa de 656 a 356 en un any (-300). De tota manera, el72,9% de tot el saldo migratori correspon a ciutadans de nacionalitat estrangera(l’any 2009 aquesta xifra era el 85,8%).

En general, amb alguna excepció com són els casos de les nacionalitats xinesa(creix en 34 habitants el seu saldo migratori) o la paraguaiana (31 més quel’any anterior), la gran majoria de les nacionalitats estrangeres han vist caure elsaldo migratori respecte el període anterior: les nacionalitats senegalesa (-105),colombiana (-49), portuguesa (-52) o romanesa (-30) són els casos mésdestacats.


Si analitzem el moviment migratori pel lloc geogràfic, veurem que elsmoviments amb procedència o destí amb l’estranger donen un saldo positiu de1.051 persones (1.556 el període anterior), de les quals 1.022 són denacionalitat estrangera. Els moviments migratoris amb l’estranger suposen el56,78% de tot el saldo migratori positiu, per sota del 64,8% que va representarl’any 2009.

El segon àmbit geogràfic en importància, pel que fa el saldo migratori, són elsmunicipis de la província de Barcelona: 827 habitants de diferència positiva,dels quals 624 són espanyols (75,5%) i 203 són estrangers (24,5%). D’aquíprocedeix el 44,68% de tot el saldo migratori (33,6% l’any 2009) i també la partmés important del saldo migratori de nacionalitat espanyola.

Saldo migratori de les principals nacionalitatsTerrassa. 2003-2010

Nacionalitat Saldo 2003 Saldo 2004 Saldo 2005 Saldo 2006 Saldo 2007 Saldo 2008 Saldo 2009 Saldo 2010Variació 2009-

2010

Espanya 730 951 713 -349 -591 471 341 502 161

Marroc, el 1.375 1.287 1.328 1.173 1.403 1569 656 356 -300

Equador, l' 784 289 278 290 242 348 63 52 -11

Senegal, el 125 170 242 206 327 284 140 35 -105

Romania 66 127 162 200 347 188 128 98 -30

Colòmbia 150 172 158 229 173 225 96 47 -49

Rep. Dominicana 86 78 146 70 122 174 46 43 -3

Bolívia 60 146 143 261 196 91 28 -15 -43

Xina 91 105 137 88 102 53 55 89 34

Argentina, l' 151 162 113 134 125 68 27 43 16

Xile 70 81 107 96 126 53 21 3 -18

Perú, el 74 97 95 87 145 184 46 16 -30

Paraguai, el 28 78 89 204 238 261 106 86 -20

Polònia 26 68 84 258 41 54 29 11 -18

Uruguai, l' 76 79 70 23 50 20 21 19 -2

Veneçuela 58 70 56 56 82 63 59 45 -14

Total 3.950 4.482 4.565 3.689 3.902 4.879 2.400 1.851 -549


Saldo migratori per nacionalitats. Terrassa. 2009-2010

-300

-200

-100

0

100

200

300

400

500

600

700

Espanya

Marroc, el

Equador, l'

Senegal, el

Rom

ania

Colòm

bia

Rep.

Dom

inicana

Bolívia

Xina

Argentina, l'

Xile

Perú, el

Paraguai, el

Polònia

Uruguai, l'

Veneçuela

Saldo migratori 2009

Saldo migratori 2010

Amb la resta de municipis de Catalunya, el saldo migratori manté la tendèncianegativa: -63 habitants, tot i que no tan accentuada com ho va ser durant l’any


2009 (-130). En canvi, amb la resta d’Espanya el resultat és positiu de 36habitants.

Saldo migratori i lloc de procedència en percentatg e. Terrassa. 2010

Veneçuela3% (1)

Colòmbia2% (3)

Pakistan2% (1)

Paraguai, El 5% (3)

Xina 3% (2)

Vallès Occidental5% (15)

Romania 4% (4)

Baix Llobregat6% (3)

Marroc, El 13% (19)

Barcelonès32% (21)

Resta25%

Entre parèntesis el % de l’any anterior.

La població de nacionalitat estrangera, a 1 de gener de 2011 (31.369habitants), ha baixat per primer cop en els darrers anys: -586 personesrespecte l’any anterior. Contràriament, la població de nacionalitat espanyola hacrescut en 1.354 habitants. Des que va començar a augmentarsignificativament la presència de població estrangera a la ciutat de Terrassa (afinals dels anys 90), aquesta mai no havia tingut un creixement interanualnegatiu. Es tracta d’un fet molt significatiu, que confirma el canvi de tendènciaobservat l’any anterior, quan el creixement de la població estrangera fou denomés un 0,8% anual. En termes relatius, el decreixement ha estat de –1,83%,un fet que provoca, també per primer cop en els darrers anys, un descens en elpercentatge de població estrangera sobre el total de Terrassa: 14,67%.

Per nacionalitats, el grup de població estrangera més important és el delMarroc, amb una presència de 14.063 habitants (228 més que l’any anterior).Els marroquins són el 6,5% de la població total de Terrassa, (el mateixpercentatge que l’any anterior) i el 44,83% de tots els estrangers presents a laciutat (l’any 2010 representaven el 43,3% de tot el col·lectiu estranger). Lamarroquina és de les poques nacionalitats estrangeres que han seguit creixentdurant tot l’any 2010, tot i que en una proporció menor respecte períodesanteriors: l’any passat va créixer en 374 habitants.

La segona nacionalitat estrangera amb major presència és l’equatoriana, amb2.668 habitants. Aquest grup, però, ha experimentat una caiguda important de–350 membres en el darrer any. Amb alguna excepció, com en el cas deParaguai (+2) o Veneçuela (+15), les nacionalitats del continent americà hanperdut presència a la ciutat de Terrassa durant el període 2010-2011: -719habitants en conjunt. Altres col·lectius que han perdut població són el romanès(-37), l’italià (-26 habitants), el polonès (-83) o el de nacionalitat francesa (-23).


En canvi, contra la tendència general de descens de la població estrangera,trobem els creixements dels habitants xinesos (+33), pakistanesos (+11) orussos (+7).

Moviment de la poblacióMoviment migratori. Comarques i països. 2010

Comarca/País Immigració Emigració Total mov. Saldo Comarca/País Immigració Emigració Total mov. Saldo

Alt Camp, l' 12 14 26 -2 Dinamarca 1 0 1 1Alt Empordà, l' 45 50 95 -5 El Salvador 11 1 12 10Alt Penedès, l' 33 38 71 -5 Equador, l' 59 39 98 20Alt Urgell, l' 7 14 21 -7 Estats Units d'Amèrica, els 27 13 40 14Alta Ribagorça, l' 1 1 2 0 Etiòpia 3 0 3 3Anoia, l' 83 41 124 42 Filipines, les 0 1 1 -1Bages, el 226 215 441 11 França 32 25 57 7Baix Camp, el 63 52 115 11 Gàmbia 3 0 3 3Baix Ebre, el 20 20 40 0 Geòrgia 5 0 5 5Baix Empordà, el 60 54 114 6 Ghana 1 0 1 1Baix Llobregat, el 410 307 717 103 Gran Bretanya, la 21 10 31 11Baix Penedès, el 79 102 181 -23 Guatemala 1 2 3 -1Barcelonès, el 1.707 1.157 2.864 550 Guinea 1 0 1 1Berguedà, el 21 28 49 -7 Guinea Equatorial, la 3 0 3 3Cerdanya, la 9 31 40 -22 Hondures 23 5 28 18Conca de Barberà, la 5 8 13 -3 Índia, l' 6 1 7 5Garraf, el 42 62 104 -20 Iran, l' 3 1 4 2Garrigues, les 7 2 9 5 Irlanda 1 1 2 0Garrotxa, la 19 16 35 3 Itàlia 39 15 54 24Gironès, el 61 53 114 8 Jamaica 0 1 1 -1Maresme, el 178 164 342 14 Letònia 1 0 1 1Montsià, el 14 24 38 -10 Lituània 1 0 1 1Noguera, la 9 11 20 -2 Luxemburg 0 1 1 -1Osona 33 42 75 -9 Madagascar 2 0 2 2Pallars Jussà, el 4 5 9 -1 Malàisia 8 0 8 8Pallars Sobirà, el 6 5 11 1 Marroc, el 346 108 454 238Pla d'Urgell, el 4 8 12 -4 Maurici 1 0 1 1Pla de l'Estany, el 3 4 7 -1 Moldàvia 0 1 1 -1Priorat, el 0 4 4 -4 Moçambic 0 1 1 -1Ribera d'Ebre, la 6 7 13 -1 Mèxic 37 13 50 24Ripollès, el 12 4 16 8 Nicaragua 3 1 4 2Segarra, la 10 12 22 -2 Nigèria 8 0 8 8Segrià, el 51 48 99 3 Nova Zelanda 1 0 1 1Selva, la 75 66 141 9 Països Baixos, els 16 10 26 6Solsonès, el 9 6 15 3 Pakistan, el 41 2 43 39Tarragonès, el 71 95 166 -24 Panamà 1 0 1 1Terra Alta, la 1 3 4 -2 Paraguai, el 108 18 126 90Urgell, l' 14 19 33 -5 Perú, el 46 9 55 37Val d'Aran, la 4 3 7 1 Polònia 7 1 8 6Vallès Occidental, el 2.181 2.089 4.270 92 Portugal 22 3 25 19Vallès Oriental, el 223 170 393 53 Qatar 0 1 1 -1

República d'Eslovàquia 3 0 3 3Total Catalunya 5.818 5.054 10.872 764 República Dominicana 43 10 53 33Resta d'Espanya 1.615 1.579 3.194 36 República Txeca 1 0 1 1

Resta Àsia 1 0 1 1Total Espanya 7.433 6.633 14.066 800 Romania 89 20 109 69

Rússia 27 4 31 23Senegal, el 86 3 89 83

Alemanya 21 15 36 6 Sèrbia 1 0 1 1Algèria 3 1 4 2 Singapur 1 0 1 1Andorra 6 7 13 -1 Síria 2 0 2 2Angola 1 0 1 1 Suècia 3 3 6 0Argentina, l' 38 18 56 20 Suïssa 7 7 14 0Austràlia 2 0 2 2 Turquia 3 1 4 2Àustria 1 1 2 0 Ucraïna 15 1 16 14Belize 1 0 1 1 Uruguai, l' 9 5 14 4Bèlgica 5 16 21 -11 Veneçuela 56 7 63 49Bolívia 11 9 20 2 Xile 16 24 40 -8Brasil, el 30 19 49 11 Xina, la 57 12 69 45Bulgària 8 0 8 8 Xipre 1 0 1 1Canadà, el 7 4 11 3Colòmbia 57 13 70 44 Total Estranger 1.541 490 2.031 1.051Corea del Sud 1 0 1 1Costa Rica 1 0 1 1 Total 8.974 7.123 16.097 1.851Cuba 38 6 44 32



Origen de la poblacióEdat i nacionalitat. 1 de gener de 2011

Total

Menys de 16 De 16 a 25 De 26 a 50 De 51 a 64 65 i més Nombre %

Espanya 31.573 17.087 72.706 29.612 31.550 182.528 85,33

Albània 8 8 17 0 0 33 0,02

Suïssa 2 2 8 4 2 18 0,01

Ucraïna 25 33 106 16 1 181 0,08

Rússia 32 19 102 21 3 177 0,08

Països de la UE 466 464 1.968 273 81 3.252 1,52

Resta Europa 23 25 109 8 8 173 0,08

Algèria 19 6 35 1 0 61 0,03

Egipte 2 3 7 2 2 16 0,01

Gàmbia 7 6 21 2 0 36 0,02

Ghana 1 3 14 1 0 19 0,01

Guinea Equatorial, la 13 9 31 8 4 65 0,03

Mali 7 3 25 2 0 37 0,02

Marroc, el 4.457 2.267 6.652 555 132 14.063 6,57

Nigèria 40 6 104 0 0 150 0,07

Senegal, el 240 174 1.130 49 6 1.599 0,75

Tunísia 4 2 10 1 0 17 0,01

Resta Àfrica 28 17 73 4 0 122 0,06

Estats Units d'Amèrica, els 17 10 38 6 7 78 0,04

Mèxic 12 27 109 11 1 160 0,07

Cuba 34 44 240 42 21 381 0,18

República Dominicana 156 154 425 28 8 771 0,36

Argentina, l' 119 105 431 68 26 749 0,35

Bolívia 109 101 479 46 4 739 0,35

Brasil, el 57 70 229 19 4 379 0,18

Colòmbia 161 240 702 93 15 1.211 0,57

Xile 80 72 236 64 14 466 0,22

Equador, l' 562 516 1.378 186 26 2.668 1,25

Paraguai, el 112 180 554 50 4 900 0,42

Perú, el 107 78 410 34 26 655 0,31

Uruguai, l' 31 49 163 33 14 290 0,14

Veneçuela 65 43 226 30 12 376 0,18

Resta Amèrica 68 93 224 15 2 402 0,19

Xina 172 127 387 30 4 720 0,34

Índia, l' 16 11 35 5 0 67 0,03

Pakistan, el 47 24 105 7 0 183 0,09

Corea del Sud 2 3 10 0 0 15 0,01

Resta Àsia 16 22 80 8 4 130 0,06

Austràlia 0 1 3 0 2 6 0,00

Nova Zelanda 0 0 1 2 0 3 0,00

Apàtrides 0 0 1 0 0 1 0,00

Total estrangers 7.317 5.017 16.878 1.724 433 31.369 14,67

Percentatge 18,81 22,70 18,84 5,50 1,35 14,67

Total 38.890 22.104 89.584 31.336 31.983 213.897 100


Percentatge d'estrangers Terrassa. 1999-2011

1,8 2,33,2

4,9

6,88,6

10,111,7

12,513,9

15,0 14,715,0

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Percentatge d'estrangers Comparativa. Gener 2011

14,715,7

12,2

17,2

0,02,04,06,08,0

10,012,014,016,018,020,0

Terrassa Barcelona Catalunya Espanya

En resum, el petit creixement total de la ciutat s’està donant fonamentalmentpel propi creixement natural de la població, i no pas per l’impuls dels moviments


migratoris, com venia passant fins l’any 2009. L’arribada de persones aTerrassa des d’altres indrets continua superant el nombre dels que marxen,però aquesta diferència positiva ja no és tan significativa. D’altra banda, laprogressiva caiguda dels naixements confirma la seva tendència decreixentiniciada dos anys enrere. Aquests dos fenòmens combinats estan portant lapoblació total de Terrassa a una situació d’estabilització.

Piràmide d'edats de TerrassaTerrassa. 2000-2011

12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

De 0 a 4

De 5 a 9

De 10 a 14

De 15 a 19

De 20 a 24

De 25 a 29

De 30 a 34

De 35 a 39

De 40 a 44

De 45 a 49

De 50 a 54

De 55 a 59

De 60 a 64

De 65 a 69

De 70 a 74

De 75 a 79

De 80 a 84

85 i més

Dones 2000Homes 2000Dones 2011Homes 2011

Dones Homes

Indicadors demogràfics bàsicsTerrassa. 2003-2011

1 gener 2011

1 gener 2010

1 gener 2009

1 gener 2008

1 gener 2007

1 gener 2006

1 gener 2005

1 gener 2004

1 gener 2003

Població 213.897 213.129 211.793 207.663 203.852 201.442 196.053 190.828 185.636

Creixement relatiu (percentatge d'increment de la població en un any)

0,36 0,63 1,99 1,87 1,20 2,75 2,74 2,80 3,15

Taxa de creixement natural (naixements-defuncions per 1000 habitants)

5,78 7,14 7,35 6,50 6,62 5,85 6,01 4,77 4,31

Taxa bruta de natalitat ( naixements per 1000 habitants) 13,2 14,2 14,6 14,1 13,8 13,5 13,52 12,3 11,9

Taxa bruta de mortalitat (defuncions per 1000 habitants) 7,4 7,0 7,2 7,6 7,2 7,6 7,5 7,5 7,6

Immigracions per 1.000 habitants 41,95 44,48 55,40 55,75 53,06 53,80 54,00 52,24 47,66

Emigracions per 1.000 habitants 33,30 33,22 32,36 36,96 34,96 31,14 31,13 28,82 25,23

Saldo migratori per 1.000 habitants 8,65 11,26 23,04 18,79 18,10 22,66 22,86 23,42 22,43

Població de 65 anys i més ( % ) 14,95 14,72 14,54 14,55 14,70 14,88 15,01 15,47 15,81

Taxa de població infantil (0-14 anys/població total en %) 17,29 16,96 16,53 16,08 15,76 15,49 15,33 15,11 14,94

Índex d'envelliment (població de 65 anys i més/ 0-14 en %) 86,50 86,78 87,94 90,52 93,28 96,03 97,93 102,39 105,79

Índex de dependència demogràfica (0-19 anys + 65 i més/20-64 anys en %)

58,38 57,2 55,86 54,83 54,52 54,63 54,74 55,58 56,30

Percentatge de població estrangera 14,67 14,99 14,97 13,90 12,51 11,66 10,1 8,6 6,8Edat mitjana de la població 39 39 38 39 39 39 39 39 39



Estructura de l'activitat econòmica

I. Reconversió i diversificació de l economia local

1. El predomini dels serveis en una estructura tradicionalment industrial

A la fi dels 80 (el cens del 1986 mostrava encara que gairebé el 50% de la població s'ocupava en la indústria, davant el 43% en els serveis), el predomini de l activitat industrial caracteritzava l estructura econòmica de la Ciutat, però en començar la dècada següent (cens del 1991) s evidenciaria com els processos de reconversió ja havien fet desbancar la indústria en favor dels serveis. El primer quinquenni dels 90 va representar per a l economia de Terrassa un tomb decidit cap a la diversificació productiva, però aquesta no ho fou només respecte de les diferents activitats econòmiques; la terciarització afectà també el canvi dins de cada sector, amb la incorporació de més treballadors realitzant funcions terciàries en aquelles activitats pròpies del sector secundari. L enquesta de població de 2001 no va fer més que reafirmar la tendència de terciarització de l activitat productiva apuntada el decenni anterior.

Població ocupada a Terrassa per grans sectors d'activitatTerrassa. 1986-1991-1996-2001

1986 1991 1996 2001

Agricultura % 0,4 0,4 0,5 0,52Indústria % 49,8 44,8 41,1 29,70Construcció % 5,1 8,9 7,7 12,24Serveis % 42,9 45,9 50,7 57,53No hi consta % 1,8 0,0 0,0 0,0

Població ocupada resident 44.556 54.753 56.765 78.005Taxa d'ocupació % * 35,9 43,6 41,8 53,7Creixement de l'ocupació % 22,9 3,7 37,4

Llocs de treball en el municipi 43.412 53.316 55.221 67.540Creixement dels llocs de treball % 22,8 3,6 22,3

Font: Institut d'Estadística de Catalunya.* Taxa d'ocupació = Relació entre la població ocupada i la població de 16 anys i més.

Els canvis en els components del PIB terrassenc corroboren la consolidació d aquesta reconversió de l economia local i el seu aprofundiment: la


representació de la Indústria caigué dins el VAB1 des del 38,3% de 1996 fins el 15,3% de 2008, mentre els Serveis consolidaven la seva hegemonia fins el 70,4% i el sector de la Construcció (14,2%) gairebé igualava l aportació de la Indústria després de partir de xifres inferiors al 10% a mitjans dels anys 90.

Valor Afegit Brut (VAB) per sectorsTerrassa. 1991, 1996, 2001, 2006 i 2008

%

Any* Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

1991 0,19 35,09 8,82 55,90 1001996 0,26 38,28 9,38 52,08 1002001 0,00 24,70 10,70 64,50 1002006 0,00 17,40 15,30 67,30 1002008 0,10 15,30 14,20 70,40 100

*Base 1995 pels anys 1991 i 1996, base 2000 per la resta. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.

Evolució del Valor Afegit Brut per sectors (%) a Terrassa. 1991, 1996, 2001, 2006 i 2008

35,09 38,28 24,70 17,40 15,30

8,82 9,3810,70 15,30 14,20

55,90 52,08 64,50 67,30 70,40

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

1991 1996 2001 2006 2008

Indústria Construcció Serveis

Aquesta tendència cap a una acusada terciarització es mostra amb més claredat en la distribució sectorial dels treballadors dependents: entre el 1987 i el 20112, la proporció de la Indústria en l estructura productiva de Terrassa va disminuir de manera significativa ja que va passar d aportar el 56% dels treballadors assalariats a aportar-ne només el 21% (amb una pèrdua de més de 10.000 treballadors en aquest període, reduint-se a la meitat). A la vegada, el sector Serveis experimentà un important augment dels seus treballadors, passant de 13.462 treballadors el 1987 a més de 33.900 el 2011, prenent el relleu de la Indústria i convertint-se en el primer sector de la ciutat agrupant el 71% de la força de treball dependent. L altre sector que ha contribuït al creixement del volum d ocupació i al canvi en l estructura ocupacional ha estat

1 El valor afegit brut (VAB) representa la riquesa generada en l'economia durant el període considerat i s'obté com a diferència entre el valor de la producció i el valor dels consums intermedis utilitzats (primeres matèries, serveis i subministraments exteriors, etc.).

2 A partir del 2009 s aplica una nova classificació d activitats econòmiques, CCAE-09, que substitueix l anterior classificació CCAE-93. Els canvis que introdueix aquesta nova classificació afecten tots els sectors de manera significativa, raó per la qual es trenquen les sèries de dades i s impossibilita la comparació per sectors a partir d aquella data. Per tal de poder establir una mínima evolució cronològica de les sèries de dades d afiliació a la Seguretat Social, s empren les dades del 2008 reclassificades amb la CCAE-09. Així doncs, emprarem la classificació CCAE-93 per les dades d assalariats i empreses fins l any 2007 i la classificació CCAE-09 a partir del 2008.


el de la Construcció assolint durant el seu punt àlgid (el 2006) més de 9.500 treballadors i representant el 14% del total de treballadors dependents. La davallada producte de la crisi ha fet minvar el seu pes fins el 8% del total, amb poc més de 3.500 treballadors.

Evolució del nombre de treballadors assalariats a Terrassa 1987-2011

36.00039.00042.00045.00048.00051.00054.00057.00060.00063.00066.00069.00072.00075.000

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Evolució sectorial del nombre de treballadors assalariats a Terrassa 1987-2011

05.000

10.00015.00020.00025.00030.00035.00040.00045.00050.00055.000

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Indústria

Serveis

Construcció

2. Balanç global d efectius humans: volum d ocupació assalariada i dimensió empresarial

El cens del 2001 va refermar les tendències marcadament creixents pel que fa a la població activa de la Ciutat (població ocupada i desocupada), que es vénen apuntant des del 1991. Si el 1991 el 55,1% de la població en edat de treballar es considerava activa (69.169), deu anys més tard aquesta proporció s havia elevat gairebé a més del 60% (87.501), fet que té una immediata significació quan les tendències socioeconòmiques auguren una etapa de reestructuració productiva accelerada, que es caracteritza per una redistribució del capital i un reencaix de la força de treball local. Després d'un cert estancament de la taxa d'activitat els anys 1991-1996, aquesta augmenta l'any 2001 en més de 5 punts3.

3 Efectivament, les dades de l Enquesta de Població del 2001 reflecteixen per a Terrassa un augment considerable de la població potencialment activa (16 anys i més), que ha passat dels 132.888 efectius de l'any 1996 als 145.352 del 2001. La població activa del municipi (població de 16 anys i més ocupada + població aturada) ha passat dels 74.449 als 87.501 efectius (+17,5%). D'aquesta, l'ocupada s'ha elevat un 37,47%, a causa de la incorporació de la dona al treball, que augmenta un 53,85%, passant de les 20.719 ocupades del 1996 a les 31.876 del 2001. L'ocupació masculina també s'incrementa de manera important ja que passa dels 36.046 ocupats del 1996 als 46.161 del 2001. D'altra banda la població desocupada disminueix un 46,48% (dels 17.684 als 9.464 aturats). La població inactiva es redueix de manera


Evolució de la població activa i de la taxa d'activitat*Terrassa, Vallès Occidental i Catalunya. 1986-1991-1996-2001

1986 1991 1996 2001

Terrassa Població activa 62.892 69.169 74.449 87.501Taxa d'activitat 50,7 55,1 54,8 60,2

Vallès Occ. Població activa 244.148 288.703 318.204 376.594Taxa d'activitat 52,2 57,0 56,6 61,7

Catalunya Població activa 2.330.197 2.628.387 2.731.672 3.135.423Taxa d'activitat 49,8 53,9 53,4 58,4

Font: Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia.*Taxa d'activitat=Relació entre la població activa i la població de 16 anys i més

L estudi d evolució de l economia terrassenca com la de tot el hinderland barceloní

ens mostra com la seva tendència normal es va veure enormement afectada per la celebració dels Jocs Olímpics, fent correspondre a l elevada població activa un creixement conjuntural de l ocupació que es manifestà en l augment del nombre de negocis per compte propi i en l enrolament de més personal assalariat. Rere l activació olímpica succeí, però, una breu etapa de recessió, correlacionant aquest cop l augment de la població activa amb el de l estoc de treballadors sense feina, en tant que l increment de l ocupació (tant autònoma com assalariada) finalment no va poder absorbir suficientment el creixement dels actius. Això es posà de manifest especialment respecte del volum de treballadors assalariats, resultant un balanç lleugerament positiu per al quinquenni 1989-1994 (+3%), malgrat que en temps de reestructuració econòmica, d'una banda, les empreses tendeixen a la reducció de costos salarials i, d'una altra, la lluita per la competitivitat accelera la introducció de noves tecnologies que, per definició, reclamen menys personal, però més qualificat i, a més, amb capacitat per adaptar-se a les contínues innovacions que afecten de ple les estructures productives.

significativa passant dels 89.413 efectius als 85.535 (-4,34%). Dins la població inactiva, tots els col·lectius presenten disminucions, destacant la desaparició d'efectius del Servei militar o PSS i l'important reducció de gairebé 5.000 persones en la categoria Jubilat o pensionista, excepte en Incapacitats (+114,4%) i Altres situacions (+48,6%) amb considerables increments. L'increment de la taxa d'activitat (actius respecte de la població de 16 anys i més) el 2001 es fonamenta en l'important augment dels ocupats. Així mateix, la taxa d'atur censal (desocupats respecte dels actius) disminueix posicionant-se en un 10,82%, gairebé 12 punts per dessota de la del 1996. Aquesta considerable reducció dels aturats es deu tant a la reducció de la taxa dels homes com, sobretot, a la que ha experimentat la de les dones baixant a menys de la meitat presentada el 1996. Cal destacar la importància de la incorporació de la dona al món laboral en l'explicació de l'estructura que es dedueix de les dades. Això s'ha posat de relleu en un augment de l'activitat femenina i en la seva correlació en la disminució de les dones inactives dedicades a feines de llar. En ser absorbides aquestes incorporacions pel mercat de treball han contribuït decisivament a l'augment dels ocupats i al consegüent augment de la taxa d'activitat.


Població en relació amb l'activitatTerrassa. Sexes. 1996-2001

Homes Dones Total

1996 2001 núm. % 1996 2001 núm. % 1996 2001 núm. %

Població total 79.779 85.072 5.293 6,63 84.083 87.964 3.881 4,62 163.862 173.036 9.174 5,60

Població de 16 anys i més 65.655 70.855 5.200 7,92 70.233 74.497 4.264 6,07 135.888 145.352 9.464 6,96

Actius

Ocupats 36.046 46.161 10.115 28,06 20.719 31.876 11.157 53,85 56.765 78.037 21.272 37,47

Desocupat que busca la 1a feina 1.490 643 -847 -56,85 1.890 847 -1.043 -55,19 3.380 1.490 -1.890 -55,92

Desocupat que ha treballat abans 6.391 3.250 -3.141 -49,15 7.913 4.724 -3.189 -40,30 14.304 7.974 -6.330 -44,25

Total desocupats 7.881 3.893 -3.988 -50,60 9.803 5.571 -4.232 -43,17 17.684 9.464 -8.220 -46,48

Total actius 43.927 50.054 6.127 13,95 30.522 37.447 6.925 22,69 74.449 87.501 13.052 17,53

No actius

Servei militar o PSS 667 0 -667 -100,00 0 0 0 0,00 667 0 -667 -100,00

Jubilat o pensionista 14.236 11.874 -2.362 -16,59 17.278 14.703 -2.575 -14,90 31.514 26.577 -4.937 -15,67

Incapacitats 1.394 2.865 1.471 105,52 1.313 2.941 1.628 123,99 2.707 5.806 3.099 114,48

Estudiants 16.185 15.485 -700 -4,32 17.139 15.948 -1.191 -6,95 33.324 31.433 -1.891 -5,67

Feines llar 205 307 102 49,76 14.855 12.281 -2.574 -17,33 15.060 12.588 -2.472 -16,41

Altres situacions 3.165 4.487 1.322 41,77 2.976 4.644 1.668 56,05 6.141 9.131 2.990 48,69

Total no actius 35.852 35.018 -834 -2,33 53.561 50.517 -3.044 -5,68 89.413 85.535 -3.878 -4,34

Taxa d'activitat 66,91 70,64 4 43,46 50,27 7 54,79 60,20 5,41

Taxa d'ocupació 54,90 65,15 10 29,50 42,79 13 41,77 53,69 11,91

Taxa d'atur censal (IEC) 17,94 7,78 -10 32,12 14,88 -17 23,75 10,82 -12,94

Taxa d'atur registrat (INEM) 13,57 6,67Dif. atur censal-atur registrat 10,18 4,15

Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

* Taxa d'ocupació=Relació entre la població ocupada i la població de 16 anys i més.

*Taxa d'activitat=Relació entre la població activa i la població de 16 anys i més.

Estructura de la població en relació amb l'activitat. Dones. 2001

02468

1012141618202224262830

Menys de15 anys

de 16 a 24anys

de 25 a 39anys

de 40 a 54anys

de 55 a 64anys

Més de 64anys

dones ocupades dones desocupades

dones inactives en edat laboral dones inactives en edat no laboral

Estructura de la població en relació amb l'activitat. Homes. 2001

02468

1012141618202224262830

Menys de15 anys

de 16 a24 anys

de 25 a39 anys

de 40 a54 anys

de 55 a64 anys

Més de 64anys

homes ocupats homes desocupats

homes inactius edat no laboral homes inactius edat laboral

Amb tot, un cop començada a superar la recessió postolímpica, a principis del 1995 el volum local d assalariats ja apuntava cap a una recuperació, ultrapassant els nivells de contractació de personal dependent que es registraven a desembre del 1989, encara que molt menys dels assolits el 1990. De fet, el fenomen olímpic introduí un biaix en l'evolució de l'estructura empresarial terrassenca, de forma que, després dels efectes d'aquella eventualitat, es tornà a recuperar la línia evolutiva que es deixà als inicis de la dècada. El creixement es refermà posteriorment, fins al 2007, quan l'estructura econòmica de la ciutat es situà per sobre dels 67.000 treballadors assalariats,


en unes xifres que depassaven el zenit de la conjuntura olímpica en més de 20.000 treballadors.

El balanç en el mateix període respecte del nombre d'empreses que incorporen personal assalariat és també positiu. Avui Terrassa compta amb gairebé 900 empreses ocupadores més de les que tenia al desembre del 1991, la qual cosa li suposa tenir una estructura empresarial formada per 5.657 empreses amb assalariats. Aquest creixement, que s'ha fonamentat essencialment en l'expansió del sector terciari i el de la construcció, ha permès, malgrat les recessions i l'augment de la demanda tecnològica, mantenir el creixement del personal assalariat en les empreses locals en igual o superior proporció que abans de produir-se la conjuntura olímpica, en general mitjançant la reducció de la dimensió empresarial.

Treballadors assalariats a Terrassa Grans sectors. 2011

Indústria21%

Construcció8%

Serveis71%

Treballadors assalariats a TerrassaGrans sectors. 1987

Indústria56%

Serveis37%

Construcció7%

L evolució dels darrers quatre anys del nombre de treballadors assalariats mostra un trencament clar d una tendència a l alça que es venia produint de manera ininterrompuda des de l any 1993 i la consolidació d una tendència contrària que encara no sembla haver tocat fons. Descomptant l efecte de la localització-deslocalització purament administrativa d un centre de cotització4, s ha passat dels 67.544 assalariats el 2006 als 47.417 el 2011, és a dir, una rebaixa propera al 30% en només 5 anys. Aquesta darrera dada contrasta amb els creixements interanuals superiors al 3% que es venien registrant des de principis dels 90. Tanmateix, aquestes xifres situen Terrassa com la setena ciutat de Catalunya en nombre d assalariats (havent perdut tres posicions des del 2007) per darrera de Barcelona, l Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida, Girona i Sabadell, i això tenint en compte els efectes de capitalitat provincial que tenen quatre d aquestes ciutats esmentades 5.

4 Durant el 2006 el nombre de treballadors assalariats presenta una important davallada que cal atribuir al canvi d ubicació d un únic centre de cotització del sector Comerç que va arribar a concentrar un gran nombre d assalariats (+ de 5.000). La seva aparició el 2003 va provocar un augment sobtat de la xifra d assalariats ja que es comptabilitzaven en la seva seu de Terrassa tots aquells que tenia repartits per Catalunya. Amb la seva deslocalització (purament administrativa, no productiva) no es produeix una pèrdua real de treballadors i sí, en canvi, un retorn a unes xifres més ajustades a la realitat de la ciutat.

5 En el còmput dels assalariats hi té gran importància el fet que moltes empreses (i administracions) imputin els seus treballadors a un sol centre de cotització (normalment la seu central, situada en capitals de província o comarca) tot i que aquests realment estiguin repartits en diferents establiments del territori. En aquest sentit, la important davallada de Terrassa en nombre d assalariats es produeix arran del procés d integració de les caixes d estalvi, pel qual els llocs de treball corresponents que la Caixa de Terrassa incorpora a la nova Unnim (al voltant de 1.200 llocs), es computen des del segon trimestre de 2010 a Sabadell, lloc on es localitza la seu central d aquella entitat.


Evolució de l'estructura empresarial Empreses empleadores i volum de treballadors assalariats per sectorsd'activitat econòmica1. Grans sectors d'activitat. 1987-2011

Sectors d'activitat 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

Empreses 3.484 3.997 4.257 4.559 4.761 4.668 4.298 5.275 5.634 5.914 6.136 6.226Agricultura 6 7 6 33 3 3 4 10Indústria 1.375 1.508 1.587 1.589 1.599 1.493 1.334 1.554 1.657 1.660 1.646 1.599Construcció 279 364 434 477 530 515 436 544 579 621 663 758Serveis 1.824 2.118 2.230 2.493 2.632 2.660 2.528 3.144 3.395 3.630 3.823 3.859No classificats

Treb. assalariats 36.548 38.613 40.554 43.914 43.774 43.009 39.268 41.942 43.331 44.621 48.415 50.971Agricultura 21 28 22 19 18 18 20 49Indústria 20.528 20.545 21.132 19.392 18.730 17.667 15.558 16.082 15.644 15.209 15.929 16.857Construcció 2.537 3.102 3.446 3.624 3.842 3.554 2.899 3.420 3.449 3.393 4.031 5.086Serveis 13.462 14.938 15.954 20.898 21.202 21.788 20.811 22.421 24.220 26.001 28.435 28.979

Sectors d'activitat 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Empreses 6.279 6.456 6.568 6.722 6.897 7.069 7.358 7.435 7.401 6.686 6.202 5.905 5.657Agricultura 12 10 9 8 11 8 15 16 20 6 4 5 5Indústria 1.595 1.551 1.509 1.451 1.388 1.295 1.224 1.183 1.174 1.094 984 931 901Construcció 810 911 998 1.078 1.195 1.257 1.383 1.420 1.371 1.231 1.034 899 732Serveis 3.862 3.984 4.052 4.185 4.303 4.505 4.736 4.816 4.836 4.355 4.180 4.070 4.019No classificats 4

Treb. assalariats 56.871 58.864 59.490 61.022 67.174 69.151 71.415 67.544 67.190 62.451 52.850 49.948 47.417Agricultura 65 65 46 80 94 95 139 148 195 29 19 23 36

Indústria 17.317 16.997 16.182 15.505 14.664 13.848 13.102 12.827 12.279 11.651 10.107 10.002 9.907

Construcció 5.603 6.159 6.560 7.116 7.618 7.846 8.650 9.590 9.491 7.452 5.941 5.017 3.564Serveis 33.886 35.643 36.702 38.321 44.798 47.356 49.524 44.979 45.225 43.319 36.783 34.906 33.910No classificats 6

Font: Generalitat de Catalunya, Dep. d'Empresa i Ocupació, Oficina tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació, Servei d'Estudis

i Estadístiques. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.

1. No hi consten ni les empreses sense treballadors assalariats, ni els treballadors autònoms en empreses amb assalariats.

No hi consta tampoc el servei domèstic familiar.

2. Fins al 1996, CCAE-74, del 1996 al 2007, CCAE-93 i a partir de 2008, CCAE-09.

El fort creixement esmentat s ha fonamentat en l'engreixament tant del sector Serveis, d'acord amb noves demandes del mercat, directament influenciada per l'exigència de nous mínims en la qualitat de vida (sanitat, ensenyament) i els canvis en els costums socials i en els hàbits de consum (cultura i lleure, comerç), com del sector de la Construcció, impulsat fortament a partir del 2003 pel desenvolupament d un nou planejament urbanístic aprovat aleshores.

Alhora, el constant creixement demogràfic6 ha retroalimentat aquest engreixament dels Serveis i de la Construcció imposant un ritme que en molts casos no ha estat consolidat (especialment en totes aquelles activitats de serveis desvinculades de la indústria i del consum de primera necessitat) i li ha donat al conjunt un aire d'inconsistència i de poca regularitat, de rotació i mobilitat, que redunda necessàriament en la seva debilitat davant elements característics de la recessió, com la retracció del consum posada de manifest amb la crisi financera a escala global encetada el 2007.

Les característiques i la dimensió d aquest creixement foren similars a les experimentades per les altres ciutats mitjanes del context metropolità però

6 Veure el capítol de Població en aquest mateix Informe (pàgs. 15-24).


l impacte a Terrassa de la crisi econòmica ha estat superior mercès a aquestes inconsistències esmentades.

Variació dels assalariats en ciutats mitjanes, Vallès Occ. i Prov. Barcelona. % . 1r trim. 2008 i 2011

4,28-

14,96-17,26- 16,80-

29,43-

13,22-

-35,00

-30,00

-25,00

-20,00

-15,00

-10,00

-5,00

0,00

l'Hospitalet Terrassa Sabadell Badalona Vallès Occ. Bcn. Prov.

Així, mentre el nombre total d assalariats ha baixat des del primer trimestre del 20087 entre un 13,2 i un 16,8% a nivell provincial o comarcal, a Terrassa aquesta caiguda ha estat superior al 29%. Altres ciutats mitjanes de l entorn, també han patit caigudes importants però queden lluny de les negatives xifres de Terrassa, la que més s hi acosta ha estat Sabadell amb una variació negativa del 17,3%

Traduint aquestes xifres a nombre absoluts, de les ciutats mitjanes observades, Terrassa destaca en la pèrdua d assalariats. En 4 anys Terrassa ha perdut 19.772 assalariats8, molt per damunt de les pèrdues que presenten les altres tres ciutats amb més assalariats de la província: l Hospitalet (-3.325), Badalona (-7.073) i Sabadell (-10.208). A més, per sectors, Terrassa presenta un saldo negatiu en tots ells quan, per exemple, a Badalona o a l Hospitalet l evolució dels Serveis ha permès apaivagar o compensar aquesta tendència negativa amb saldos positius. Excepte pel que fa a la Indústria (-2.854), Terrassa presenta els balanços per sector més negatius, amb uns saldos dels Serveis (-9.667) i de la Construcció (-7.250) que, en algun cas, més que doblen els que mostren els altres àmbits.

7 Emprem aquesta referència (1r trimestre de 2008) perque és la dada més propera amb la codificació d activitats CCAE-09 que just es comença a aplicar en iniciar-se la crisi. En el moment que es volen comparar dades per subsectors d activitat no es possible fer-ho amb dades anteriors a 2007 pels substancials canvis que introdueix la nova classificació d activitats respecte l anterior, CCAE-93. 8 Dins aquestes pèrdues cal imputar-hi la majoria de treballadors assignats a Caixa Terrassa que han passat a cotitzar a la veïna ciutat de Sabadell degut al procés d integració a l entitat Unnim.


Variació dels assalariats en ciutats mitjanesSaldo absolut per sectors. 1r trim. 2008-2011

-2.705

-2.854

-2.899

-2.650

-3.330

-7.250

-4.034

-4.507

-9.667

-3.281

79

2.710

-25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000

l'Hospitalet

Terrassa

Sabadell

Badalona


Variació dels assalariats en ciutats mitjanesAbsoluts. 1r trim. 2008 i 2011

10.208-

19.772-

3.325-

7.073-

-24.000

-20.000

-16.000

-12.000

-8.000

-4.000

0

l'Hospitalet Terrassa Sabadell Badalona

Pel que fa a la dimensió empresarial, la seva evolució presentà una marcada tendència a la baixa des de la crisi postolímpica fins al 1996, any en què s arribà als 7,54 treballadors per empresa, període de crisi i, per tant, de reestructuració econòmica. A partir d aquest any d inflexió, la dimensió empresarial començà una nova etapa d eixamplament de les plantilles mitjanes arribant el 1999 a situar-se en els 9,11 treballadors per centre laboral. Des d aleshores, la dimensió empresarial mitjana s anà mantenint per damunt dels 9 treballadors/empresa fins que, pels efectes de la crisi, ha davallat fins els 8,4 .


Dimensió empresarial. Assalariats segons la grandària de l'empresa

Indústria*. Comparança. 1995, 1999, 2003 i 2007-20111

Número Treballadors assalariats %d'assalariats 1995 1999 2003 2007 2008 2009 2010 2011 1995 1999 2003 2007 2008 2009 2010 2011

1 a 5 3.229 3.323 3.791 3.646 3.437 2.824 2.647 2.384 16,91 14,50 17,01 16,75 17,99 17,60 17,62 17,70

6 a 10 2.452 2.797 2.576 3.056 2.364 2.115 1.857 1.662 12,84 12,20 11,56 14,04 12,38 13,18 12,36 12,34

11 a 50 6.930 9.023 9.113 8.360 7.028 5.814 5.398 4.613 36,30 39,37 40,90 38,40 36,79 36,23 35,94 34,2451 a 100 2.355 3.059 2.703 2.664 2.098 1.961 1.874 1.502 12,33 13,35 12,13 12,24 10,98 12,22 12,48 11,15

101 a 250 1.956 2.450 2.869 2.934 2.380 1.884 1.877 1.663 10,24 10,69 12,88 13,48 12,46 11,74 12,50 12,35

251 a 500 996 1.678 696 0 651 873 777 1.015 5,22 7,32 3,12 0,00 3,41 5,44 5,17 7,53

501 i més 1.175 590 534 1.110 1.145 577 589 632 6,15 2,57 2,40 5,10 5,99 3,60 3,92 4,69

Total 19.093 22.920 22.282 21.770 19.103 16.048 15.019 13.471 100 100 100 100 100 100 100 100

1 a 50 12.611 15.143 15.480 15.062 12.829 10.753 9.902 8.659 66,05 66,07 69,47 69,19 67,16 67,01 65,93 64,28

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. d'Empresa i Ocupació, Oficina tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació, Servei

d'Estudis i Estadístiques. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. Elaboració pròpia.

*Construcció inclosa.

1. CCAE-93 fins al 2007, a partir del 2008 CCAE-09.

El 2011 el 55% dels assalariats ho són en la petita empresa (menys de 50 treballadors), grup que a Terrassa aglutina el 98% dels centres de cotització a la Seguretat Social. La resta d'empleats es distribueixen respectivament en un 23% a la gran empresa (més de 250 treballadors) i en un 22% a l'empresa mitjana (de 51 a 250 treballadors).

Respecte 1995, l evolució segons la dimensió empresarial de les empreses ha estat divergent. Per una banda les empreses amb menys de 50 treballadors pràcticament són les mateixes que en aquella data i agrupen a un nombre similar de treballadors, però el seu pes en el conjunt s ha vist reduït doncs aleshores representaven fins el 60% dels assalariats i, com hem vist, actualment n agrupen el 55%. En canvi, les empreses mitjanes i grans han crescut més en proporció en aquest període guanyant 2 i 4 punts percentuals respectivament.

Per altra banda, els efectes de la crisi (és a dir, l evolució des de 2008) s han fet notar molt més en les empreses petites (-12% d empreses i -16,7% d assalariats) i en les grans (-19% empreses i -23% assalariats), que en les mitjanes on la davallada ha estat més moderada (-7% d empreses i -8% d assalariats). En nombre absoluts, les empreses petites i les grans conjuntament han perdut en aquest breu període més de 8.400 assalariats i 784 empreses.


Dimensió empresarial. Empreses segons el nombre d'assalariats

Indústria*. Comparança. 1995, 1999, 2003 i 2007-20111

Número Empreses ocupadores %

d'assalariats 1995 1999 2003 2007 2008 2009 2010 2011 1995 1999 2003 2007 2008 2009 2010 2011

1 a 5 1.525 1.554 1.571 1.687 1.627 1.414 1.284 1.154 68,54 64,37 65,38 66,29 69,98 70,07 70,16 70,67

6 a 10 317 368 338 401 310 280 245 220 14,25 15,24 14,07 15,76 13,33 13,88 13,39 13,4711 a 50 332 426 431 397 337 279 259 222 14,92 17,65 17,94 15,60 14,49 13,83 14,15 13,5951 a 100 33 44 40 38 30 29 27 22 1,48 1,82 1,66 1,49 1,29 1,44 1,48 1,35

101 a 250 13 17 20 20 17 13 12 11 0,58 0,70 0,83 0,79 0,73 0,64 0,66 0,67251 a 500 3 4 2 0 2 2 2 3 0,13 0,17 0,08 0,00 0,09 0,10 0,11 0,18501 i més 2 1 1 2 2 1 1 1 0,09 0,04 0,04 0,08 0,09 0,05 0,05 0,06

Total 2.225 2.414 2.403 2.545 2.325 2.018 1.830 1.633 100 100 100 100 100 100 100 100

1 a 50 2.174 2.348 2.340 2.485 2.274 1.973 1.788 1.596 97,71 97,27 97,38 97,64 97,81 97,77 97,70 97,73


d'Estudis i Estadístiques. Cambra Oficial de Comerç, Indústria de Terrassa. Elaboració pròpia.

*Construcció inclosa.


Per sectors, podem apreciar comportaments divergents en l evolució de la dimensió empresarial que es corresponen amb els canvis en l estructura econòmica de la ciutat durant aquests darrers anys. Així, mentre en el sector secundari baixa la mitjana d'assalariats per empresa industrial entre el 1995 i el 2011 quedant per dessota dels 8 treballadors per empresa, la dimensió empresarial del sector Serveis tendeix a l'alça, amb una mitjana superior a la indústria: dels 7,1 treballadors per empresa del 1995, s'ha passat als 8,4 del 2011.

Dimensió empresarial. Assalariats segons la grandària de l'empresa

Serveis. Comparança. 1995, 1999, 2003 i 2007-20111

Treballadors assalariats %

Dimensió 1995 1999 2003 2007 2008 2009 2010 2011 1995 1999 2003 2007 2008 2009 2010 2011

1 a 5 4.907 5.824 6.504 7.249 6.147 6.217 6.136 6.015 20,26 17,20 14,52 16,03 16,34 16,90 17,58 17,74

6 a 10 2.409 3.103 3.164 3.558 3.063 3.097 2.962 2.955 9,95 9,16 7,06 7,87 8,14 8,42 8,49 8,71

11 a 50 6.258 7.559 9.493 10.479 9.184 9.177 8.742 8.393 25,84 22,32 21,19 23,17 24,41 24,95 25,04 24,75

51 a 100 1.655 3.095 3.429 3.606 2.998 3.268 3.592 3.011 6,83 9,14 7,65 7,97 7,97 8,88 10,29 8,88

101 a 250 2.843 3.344 4.663 4.995 3.866 3.423 3.457 4.269 11,74 9,87 10,41 11,04 10,28 9,31 9,90 12,59

251 a 500 1.303 3.868 3.709 3.738 3.539 4.257 3.166 3.039 5,38 11,42 8,28 8,27 9,41 11,57 9,07 8,96

501 i més 4.845 7.076 13.836 11.600 8.821 7.344 6.851 6.228 20,00 20,89 30,89 25,65 23,45 19,97 19,63 18,37

Total 24.220 33.869 44.798 45.225 37.618 36.783 34.906 33.910 100 100 100 100 100 100 100 100

1 a 50 13.574 16.486 19.161 21.286 18.394 18.491 17.840 17.363 56,04 48,68 42,77 47,07 48,90 50,27 51,11 51,20





Dimensió empresarial. Empreses segons el nombre d'assalariats

Serveis. Comparança. 1995, 1999, 2003 i 2007-2011

Número Empreses ocupadores %

d'assalariats 1995 1999 2003 2007 2008 2009 2010 2011 1995 1999 2003 2007 2008 2009 2010 2011

1 a 5 2.696 3.007 3.335 3.793 3.212 3.265 3.193 3.143 79,93 77,86 77,50 78,43 77,98 78,11 78,45 78,20

6 a 10 317 413 420 467 406 412 391 395 9,40 10,69 9,76 9,66 9,86 9,86 9,61 9,83

11 a 50 309 357 449 480 417 417 398 395 9,16 9,24 10,43 9,93 10,12 9,98 9,78 9,83

51 a 100 24 45 50 49 42 46 51 44 0,71 1,17 1,16 1,01 1,02 1,10 1,25 1,09

101 a 250 18 22 30 31 25 23 23 29 0,53 0,57 0,70 0,64 0,61 0,55 0,57 0,72

251 a 500 4 12 11 9 10 12 9 9 0,12 0,31 0,26 0,19 0,24 0,29 0,22 0,22

501 i més 5 6 8 7 7 5 5 4 0,15 0,16 0,19 0,14 0,17 0,12 0,12 0,10

Total 3.373 3.862 4.303 4.836 4.119 4.180 4.070 4.019 100 100 100 100 100 100 100 100

1 a 50 3.322 3.777 4.204 4.740 4.035 4.094 3.982 3.933 98,49 97,80 97,70 98,01 97,96 97,94 97,84 97,86




3. Els canvis en l estructura econòmica des de la perspectiva dels clústers

Una altra manera d aproximar-se a l evolució de l economia terrassenca durant aquests darrers anys és la d emprar la metodologia dels clústers. Mitjançant aquesta metodologia agrupem els sectors d activitat (CCAE a 2 dígits) d un territori seguint una lògica que defuig l agrupació convencional a l entorn dels materials, dels inputs de fabricació. En canvi, s agrupen les empreses i entitats relacionades amb un mateix sector de manera que representin millor les diferents estratègies competitives dels sectors i els factors de generació de coneixement.

Si bé es tracta d una nova unitat d anàlisi de fronteres més indefinides, permet una reflexió sobre la proximitat tecnològica, els reptes estratègics i de mercats, la concentració geogràfica de les fonts d avantatge competitiu local, etc. que l estadística convencional a nivell de sectors no recull. Des d aquesta perspectiva, l evolució recent dels clústers a Terrassa es pot analitzar tant des de la variació en el nombre d empreses com des de la variació en el nombre d assalariats. Des del 2008, el canvi en la classificació de les activitats a partir de l aplicació de la nova CCAE-2009 altera la sèrie de dades i ens obliga a trencar la sèrie i fer l anàlisi diferenciant dos períodes: 1998-2008 (CCAE-93) i 2008-2011 (CCAE-09).

La dinàmica empresarial dels clústers ha estat, en general, marcadament positiva en el període 1998-2008 tal com mostra el 7,39% d increment global. Destaquen per la creació d empreses els clústers de Serveis privats, Explotació de recursos naturals i Serveis públics als ciutadans amb increments per damunt de la mitjana. Per contra, hi ha tres clústers (Manufactures de disseny, Fabricació de commodities i Sistemes industrials) que destaquen pel contrari: la pèrdua destacada d empreses durant aquest període.


Pel que fa a la creació de llocs de treball, en el global de Terrassa s han incrementat en més d un 22% els assalariats, si bé el comportament dels diferents clústers ha estat divergent. Així, n hi ha hagut 3 (Gran consum, Manufactures de disseny i Sistemes industrials) que perden assalariats tot i el context favorable.

Evolució dels assalariats i del nombre d'empreses per clústerTerrassa. 1998-2008

Assalariats Empreses % Variació 1998-2008Agrupacions CCAE-93 2d 1998 2008 1998 2008 Assalariats Empreses

Gran consum 8.895 8.685 1.618 1.587 -2,36 -1,92Serveis públics als ciutadans 9.910 18.325 415 487 84,91 17,35Serveis privats 8.019 12.171 1.116 1.679 51,78 50,45Explotació de recursos naturals 5.202 7.074 771 1.064 35,99 38,00Manufactures de disseny 7.543 3.675 799 494 -51,28 -38,17Sistemes industrials 4.908 4.111 465 397 -16,24 -14,62Fabricació de commodities 3.545 3.885 425 342 9,59 -19,53Turisme i lleure 2.896 4.525 586 636 56,25 8,53No Consta 53 0 31 0

Total Terrassa 50.971 62.451 6.226 6.686 22,52 7,39

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'INSS facilitades pel Departament d'Empresa i Ocupació.

Dinamisme dels clústers de Terrassa. 1998-2008

7.074

3.675

4.525

12.171

3.8854.111

8.685

18.325

-60

-40

-20

0

20

40

60

80

-60 -40 -20 0 20 40 60 80 100

% Variació acumulada de treballadors

% V

aria

ció

acum

ulad

a d'

empr

eses

Recursos naturals

Serveis privats

Gran consumTurisme i lleure

Serveis públics

Sistemes industrials Fabricació de commodities

Manufactures de disseny

Nota: la mida de les esferes guarda relació amb el nombre d'assalariats de cada clúster

Si tenim en compte el pes de cada clúster dins l estructura econòmica terrassenca en aquests deu anys s han produït canvis substancials. Observant el nombre d assalariats, el clúster dels Serveis públics reforça notablement la seva hegemonia acollint fins el 29,34% d aquests. Per darrere seu s hi situen els Serveis privats amb el 19,49%, seguits del clúster del Gran consum (13,90%) i del referit a l Explotació de recursos naturals (11,33%), que inclou


els epígrafs de la Construcció. Tot seguit hi trobem el clúster del Turisme i lleure (7,25%) i, finalment, els clústers amb menys pes dins els assalariats: Sistemes industrials (6,58%), Fabricació de commodities (6,22%) i Manufactures de disseny (5,88%), tots ells amb forts vincles amb la indústria.

Les darreres dades disponibles (4t trimestre de 2011) emprant la nova classificació d activitats (CCAE-2009) permeten mesurar l impacte de la crisi també des d aquesta perspectiva. Comparant les dades del 2008 (inici de la crisi) amb les de 2011 s observa una variació negativa de les empreses dels clústers corresponents a Explotació de recursos naturals (-40,6%) i Manufactures de disseny (-25,9%) per sobre de la mitjana global (-15,4%). El clúster conformat pels Serveis públics és l únic que ha presentat una variació positiva en aquest període (+7,4%), tanmateix és un sector amb poc pes dins l estructura empresarial.

Pel que fa a l impacte sobre els assalariats de cada clúster, Explotació de recursos naturals (-52%) mostra la major variació, seguit de Serveis públics (-26,3%), i Turisme i lleure (-23,4%), tots per sobre d una variació global negativa que ha baixat fins el -24%. Els sectors del Gran Consum (-8%) i la Fabricació de commodities (-7%) han estat els menys perjudicats per la davallada de l economia.

Dinamisme dels clústers de Terrassa2008-2011

2.804

8.056

13.163

3.170

9.689

3.323

3.600

3.612

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

-60 -50 -40 -30 -20 -10 0 10

% Variació acumulada de treballadors

% V

aria

ció

acum

ulad

a d'

empr

eses

Expl. de recursos naturals

Serveis privats

Gran consum

Turisme i lleure

Serveis públics

Sist. Indust.

Fabricació de commodities

Manufactures de disseny

Nota: la mida de les esferes guarda relació amb el nombre d'assalariats de cada clúster

Aquesta evolució negativa, però amb diferències entre els diferents clústers, ha comportat diversos canvis en la seva representativitat dins el conjunt d assalariats de la ciutat. Així, els tres més ben representats mantenen les seves posicions: Serveis públics (27,8%), Serveis privats (20,4%), Gran consum (17%) i fins i tot guanyen pes (gairebé 3 punts el Gran consum).

Per contra, el clúster d Explotació de recursos naturals, és el que perd més pes, concretament 4 punts (d un 12% passa a un 8%) i queda com el cinquè superat


per la Fabricació de commodities (7,6%) que passa a ser el quart. Per darrera segueixen el clúster Turisme i lleure (7%) i els Sistemes industrials (6,7%) als quals sobrepassa. El clúster de les Manufactures de disseny segueix a la cua elevant lleugerament el seu pes (5,9%).

Evolució dels assalariats i del nombre d'empreses per clústerTerrassa. 2008-2011

Assalariats Empreses Variació 2008-2011

Agrupacions CCAE-09 2d 2008 2011 2008 2011 Assalariats Empreses

Explotació de recursos naturals 7.523 3.600 1.240 737 -52,15 -40,56

Fabricació de commodities 3.881 3.612 345 293 -6,93 -15,07

Sistemes industrials 3.921 3.170 391 352 -19,15 -9,97

Manufactures de disseny 3.606 2.804 486 360 -22,24 -25,93

Gran consum 8.755 8.056 1.540 1.447 -7,98 -6,04

Turisme i lleure 4.353 3.323 612 567 -23,66 -7,35

Serveis privats 12.546 9.689 1.588 1.381 -22,77 -13,04

Serveis públics als ciutadans 17.866 13.163 484 520 -26,32 7,44

Total 62.451 47.417 6.686 5.657 -24,07 -15,39

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'INSS facilitades pel Departament d'Empresa i Ocupació.

4. La iniciativa autònoma i l autoocupació

Des del 1999 i fins al 2007 el nombre de treballadors autònoms a Terrassa va tenir un creixement constant fins assolir els 14.638 autònoms aquell any i situant Terrassa com la tercera ciutat catalana en el rànquing. Les darreres dades disponibles mostren com, per causa de la crisi, també les xifres dels treballadors autònoms trenquen aquesta tendència a l alça: la seva xifra s ha rebaixat en 2.369 autònoms des d aquella dada rècord i fins al 2011.

Evolució de l'estructura empresarial Treballadors autònoms. Grans sectors d'activitat. 1999-2011

Descripció 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008* 2009* 2010* 2011* %s/total %10-11

Agricultura 17 15 15 14 18 20 28 30 41 27 21 22 18 0,15 -18,18Indústria 2.256 2.258 2.194 2.138 2.089 2.010 1.934 1.852 1.809 1.693 1.521 1.438 1.358 11,07 -5,56Construcció 1.864 2.016 2.297 2.388 2.670 2.928 3.128 3.349 3.369 3.123 2.510 2.253 2.100 17,12 -6,79Serveis 7.822 7.987 8.099 8.179 8.511 8.812 9.074 9.256 9.419 9.192 8.856 8.859 8.793 71,67 -0,75No classificats 6

Total 11.959 12.276 12.605 12.719 13.288 13.776 14.164 14.487 14.638 14.035 12.908 12.572 12.269 100 -2,41

Font:Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic.

*Fins al 2007 CCAE-93, a partir del 2008 CCAE-09.

Per sectors, el gruix dels treballadors autònoms es concentra en el sector Serveis, representant el 71,7% i, dintre d'aquest, els subsectors que estan més representats són: Comerç al detall, excepte vehicles de motor (16%), Serveis de menjar i begudes (8,4%), Transport terrestre i per canonades (8%) i el


Comerç a l engròs, excepte vehicles de motor (6,2%). La Construcció també es troba força representada, reunint el 17% del total de treballadors autònoms de la Ciutat, per contra, el sector secundari ha anat disminuint els seus efectius durant tota la sèrie, xifra que s ha traduït en una representació actual de l 11%, mentre que aquesta era del 18% del total ara fa 10 anys.

Treballadors autònoms per sectors econòmics. 2011

Comerç detall16,46%

Activitats especialitzades

construcció13,07%

Comerç engròs6,20%

Altres activitats de serveis personals

5,16%Serveis de

menjar i begudes8,44%

Altres 42,63%

Transport terrestre i per canonades

8,04%

Si posem els treballadors autònoms en relació amb el nombre de treballadors assalariats obtenim que per cada treballador autònom n'hi ha 3,7 que treballen per compte d'altri. La tendència que mostren les dades, del 1999 al 2011, és la d'una reducció del treball dependent respecte al treball autònom tot i el repunt entre el 2003 i el 2005 provocat pel sobtat augment dels assalariats que ja s ha esmentat més amunt.

Per sectors, mentre el de la Indústria és el que mostra una relació més elevada, la Construcció és el sector que té la relació assalariats/autònoms més baixa ja que és on aquests darrers hi tenen més pes.

Evolució de l'estructura empresarialRelació de treballadors assalariats i treballadors autònomsGrans sectors d'activitat. 1999-2011

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008* 2009* 2010* 2011*

Indústria 7,68 7,53 7,38 7,25 7,02 6,89 6,77 6,93 6,79 6,61 6,64 6,96 7,30

Construcció 3,01 3,06 3,02 2,98 2,85 2,68 2,77 2,86 2,82 2,19 2,37 2,23 1,70Serveis 4,33 4,46 4,63 4,69 5,26 5,37 5,46 4,86 4,80 4,81 4,15 3,94 3,86

Assalariats/Autònoms 4,76 4,80 4,83 4,80 5,06 5,02 5,04 4,66 4,59 4,45 4,09 3,97 3,86

Font:Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic.

*Fins al 2007 CCAE-93, a partir del 2008 CCAE-09.


El Servei a les Empreses de Foment de terrassa, SA., ha continuat implantant actuacions per a la dinamització de la creació d empreses i de l'autoemprenedoria, així com actuacions per a la millora en el procés de consolidació empresarial tant a dins com fora dels seus equipaments, dels Vivers d'Empreses.

El volum d activitat d aquest Servei ha caigut respecte de l exercici anterior en quant al número absolut de l atenció de persones interessades en crear una empresa. Es pot observar com el 2011 s han atès 855 persones que volien crear la seva pròpia empresa, 116 menys que l exercici anterior, amb tot, la dada és molt superior a la del 2008, any d inici de la crisi.

D aquí es pot inferir que l interès per l emprenedoria encara és alt a la nostra ciutat, però que l efecte d aversió al risc ha aparegut de la ma del llarg període d incertesa pel que estem passant i que això ha fet que la tendència a l alça que manifestava aquesta variable, enguany s hagi trencat. Amb tot s han finalitzat 75 plans d empresa, un menys que l any anterior.

Servei Tècnic de Creació i Consolidació EmpresarialIndicadors generals de gestió. 2005-2011

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Emprenedors atesos 1.034 849 676 693 966 971 855

Projectes d'empresa nd nd 565 606 835 834 724

Plans d'empresa finalitzats 70 51 27 46 87 76 75

Empreses creades 51 54 26 36 79 56 66

Inversions via préstecs bonificats 2.146.616 2.472.728 485.930 1.465.627 682.040 255.835 115.000

N. d'empreses vinculades 9 6 5 5 5 3 5N. d'empreses desaparegudes 0 0 0 0 1 0 0

Taxa supervivència intranual %1 100 100 100 100 80 100 100

Taxa supervivència trianual %2 100 93 77 94 80 73 77Treballadors vinculats 19 15 14 14 15 7 5

Visites de consulta ateses 1.494 1.082 815 943 1.423 1.340 1.327

Font: Ajuntament de Terrassa, Foment de Terrassa, SA, Servei d'Empresa.1. Proporció entre les empreses vinculades que es creen durant l'exercici i les que sobreviuen a la fi del mateix exercici.2. Proporció entre les empreses que han sobreviscut durant el període de referència respecte del total de les

empreses vinculades durant el mateix període.

El Servei Tècnic de Prospecció Empresarial ha impulsant les actuacions que li son pròpies: prospecció empresarial, impuls a la innovació i de formació d'empresaris.


Tipus d Accions Núm. d accions Hores (*) Assistents Empreses Participants

Autodiagnòstics lliurats 143 214 143 143

Consultoria Estratègica 20 204 27 20

Jornades 2 10 139 139

Pràctiques a Empreses 68 102 223 68

Total 233 530 532 370

(*) els valors d'aquesta variable són una estimació.

Font: Ajuntament de Terrassa, Foment de Terrassa, SA, Servei d'Empresa.

Servei Tècnic de Prospecció EmpresarialIndicadors d'activitat. 2011

Empreses visitades el 2011 = 242 empreses

Enguany s han visitat 242 empreses de les que 86 han rebut informació o assessorament sobre temes relacionats amb la innovació a través de l STIL. A través d aquest servei s han tractar 235 temes relacionats amb aquesta matèria, els més rellevants estaven relacionats amb les ajudes existents a la innovació.

Servei Tècnic d'Innovació Local (STIL)Accions implantades. 2011

Tipologia (Informació i/o Assessorament) Total % s/total

Innoempresa 93 40

Programa 360º 30 13

Noves oportunitats de negoci 30 13

Assessorament primera exportació 35 15

Inversió Directa Exterior 35 15

Patents 5 2

Innocash 1 0

Enterprise Europe Network 2 1

Altres 4 2

Total 235 100


Enguany la formació s ha centrat en tres tipologies: la formació de curta durada, amb una durada mitjana de 3,4 hores, la de més llarga durada, amb una mitjana de 15,7 hores, i la que contenia consultoria més formació. En total en aquest apartat s han impartit un total de 27 accions, en 389 hores, hi ha hagut 424 assistents i hi han participat 252 empreses.


Formació del Servei d'Empresa. 2011

Sessions informatives empresarials Accions Hores Assistents Empreses assistents

Innovació i cooperació, una alternativa de creixement per a la pime 1 4 11 7

Gestió de la tresoreria per a la pime 1 4 21 12

Els errors més freqüents dels empresaris i les empresàries joves 1 2 18 7

Creativitat en temps de crisi 1 4 15 5

La gestió eficaç del temps és molt rendible 1 4 22 15

10 formes d'augmentar el benefici 1 2 14 7

Finances Express 1 4 29 13

Noves tendències en màrqueting 1 2 33 21

Què he de fer per treure un producte amb èxit al mercat 1 3 20 9

Internet, el venedor excel·lent 1 4 35 15

Com augmentar les vendes i no morir en l'intent 1 4 23 16

Sistematització de la innovació 1 4 12 6

Total 12 41 253 133

Cursos Accions Hores Assistents Empreses assistents

El futur: els mercats electrònics i posicionament web 1 10 17 17

Influència de la fiscalitat i de la planificació financera en la gestió del dia a dia 1 12 13 7

Veni, vidi, vinci a la conquesta d'internet 1 20 29Conèixer com avaluen la seva empresa les entitats financeres és determinant alhora de negociar 1 10 15 11

Gestió comercial i màrqueting: com fer la tasca comercial que fins ara no calia 1 18 23 23

Més motivació, més productivitat i menys estrés: tècniques aplicables 1 20 7 5

Veni, vidi, vinci: la optimització informàtica de la gestió dels teus clients 1 20 14 8

Total 7 110 118 71

Consultoria/Formació Accions Hores Assistents Empreses assistents

Com implicar a les persones mitjançant la gestió del dia a dia 1 9 6 5

Acceleració empresarial-MYTIC 1 15 8 4

Quadre de comandament 1 104 12 12

El futur: els mercats electrònics i posicionament web 1 10 17 17

Consultoria estratègica in company 1 100 10 10

Total 5 238 53 48



II. Atur registrat i contractació de treballadors

1. Atur registrat: l impacte més colpidor de la crisi econòmica

El creixement de l atur registrat a Terrassa a partir del 2008 acaba amb el que havia estat un llarg període en què les xifres d aturats registrats s havien mantingut en una certa estabilitat tot i la creació constant a la ciutat de llocs de treball assalariat: a 31 de desembre de 2011 l atur afectava 21.421 persones residents a Terrassa, xifra que representa el 18,88% de la població activa. En el seu context, l'atur terrassenc se situa amb aquestes dades 3,4 punts per sobre de la mitjana catalana i més de dos punts per sobre de la mitjana comarcal; mentre que també supera la mitjana que s'observa per a tot l'Estat. Aquestes dades es corresponen amb una reducció global de l'activitat econòmica que es manifesta en una destrucció constant de llocs de treball.

Taxes d'atur* de la Ciutat i altres àmbits territorialsDesembre de 2011

Terrassa Vallès Occidental Província de Barcelona Catalunya Espanya

18,88 16,80 15,61 15,52 18,73

*Aplicació de la metodologia de càlcul de la taxa d'atur establerta per la XODEL (Diputació de Barcelona).

La sèrie d atur registrat a Terrassa9 presenta, fins al 2008, una evolució en la qual podem distingir 3 etapes. Durant la primera ens trobem amb la reducció d unes xifres que havien assolit el seu màxim durant la recessió postolímpica i fins a mitjan 2000 la continuació de la bonança econòmica va provocar que els mínims de les taxes d atur quedessin en unes xifres mai vistes durant els darrers 20 anys, de forma que es perdé tot el sentit del concepte d atur natural que fonamentava els debats teòrics de principis dels noranta sobre la capacitat de l estructura econòmica en la creació d ocupació.

9 La sèrie estadística de l atur registrat queda trencada a partir de gener del 2005 perquè al mes de maig del mateix any va entrar en funcionament el nou model de gestió SISPE (Sistema d Informació dels Serveis Públics d Ocupació) en substitució del fins aleshores vigent SILE (Sistema de Información Laboral de Empleo). El nou model de gestió permet recollir millor la informació utilitzada per a l elaboració estadística de l atur registrat abocant dades de qualitat estadística superior i més fiables que les anteriors. La major qualitat en la mesura estadística (creuament de fitxers d afiliació amb la Seguretat Social i millor classificació dels demandants estrangers) dóna lloc a un augment, purament comptable, de les xifres d atur, però no a un augment real. El SISPE suposa un aflorament d aturats que anteriorment, per diverses raons, no es classificaven correctament segons el que establia l Ordre Ministerial d 11 de març de 1985, que regula la definició estadística d atur registrat. En resum, la implantació del nou model de gestió modifica a l alça el nombre d aturats registrats, no perquè canviï la definició de qui es considera aturat registrat, sinó perquè millora l actualització i gestió automatitzada de la informació. La reconstrucció de les sèries històriques (feta a nivell de Catalunya i provincial) indica que el perfil de les noves sèries és pràcticament idèntic al que seguia la sèrie anterior. Com que a nivell local no s ha fet aquesta reconstrucció, hem optat per mantenir la sèrie evitant l anàlisi interanual de l atur registrat pel que fa a les dades absolutes. També cal fer esment que en Informes anteriors ens referíem a l atur registrat a l OTG de Terrassa (que inclou el d altres poblacions del seu entorn), mentre que en el present fem esment exclusivament de les dades del municipi de Terrassa.


Evolució de l'atur registrat a TerrassaGener 1998-Desembre 2011

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000G

en98

Ago

Mar

Oct

Mai

Des Ju

l

Feb Set

Abr

Nov

Juny

Gen

05

Ago

st

Mar

ç

Oct

Mai

g

Des

emb

Julio

l

Feb

rer

Set

embr

Abr

il

Nov

emb

Juny

De fet, l'evolució de la desocupació a Terrassa des del 1993 fins aquell moment es caracteritzà per la incorporació espectacular al mercat de treball del grup dels joves en detriment dels més grans, que van veure créixer la seva proporció en relació amb el total de desocupats, i per l'engreixament efectiu de l'atur estructural, que és el que es caracteritza per estar conformat per col·lectius poblacionals; molt en concret, per aquells que no posseeixen una qualificació formativa i professional mínima, que manifesten greus mancances pel que fa a l'experiència laboral i, en definitiva, una insuficient adequació als perfils professionals demandats pels empresaris i una mancança en l'adaptació als constants canvis que es produeixen en el mercat laboral. Aquest atur estructural es manifestà amb força significació en el segment dels treballadors més grans de 45 anys, en el qual les dones hi són especialment representades10.

10 De fet, el creixement econòmic ha facilitat la incorporació de persones procedents de l'anomenat atur conjuntural, que es tracta del segment de la força de treball que fluctua d'acord amb l statu quo de l'economia i que, per definició, en època de bonança, tard o d'hora, ha de ser incorporable amb facilitat al mercat de treball. Hi ha, en canvi, l'altre sector de l'atur que roman fix i que els experts han descrit com la desocupació estructural, aquella que presenta grans dificultats per a col·locar-se en el mercat; és a dir, que la seva oferta personal no concorda amb cap demanda empresarial existent i que aquesta situació es perllonga en el temps. Això s'explica per diversos motius, relacionats amb l'obsolescència de la seva formació o coneixements (treballadors expulsats del mercat de treball per reconversió industrial), manca d'experiència, manca de formació mínima, etc., que arriba a situar col·lectius i/o individus en risc d'exclusió en el cas de no disposar d'un coixí familiar suficient. Vegeu al respecte, OEST, La mesura de l'exclusió. Avaluació de la situació de diferents col·lectius amb dificultat d'incorporació al món laboral i amb risc d'exclusió social, Terrassa, Ajuntament de Terrassa-Foment de Terrassa, SA, 1996, policopiat, pp. 18-32.


Evolució dels assalariats i aturats a Terrassa1987-2011. Totals. Escala logarítmica

1.000

10.000

100.000

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Atu

rats

10.000

100.000A

ssalariats

Aturats Assalariats

Entre mitjan 2000 i finals del 2007 ens trobem en una etapa caracteritzada per una paradoxa en el mercat de treball en augmentar simultàniament tant l ocupació assalariada com les persones registrades a l atur. L explicació d aquesta aparent paradoxa rau en el fet que el constant creixement de l estructura empresarial de Terrassa no fou suficient per absorbir la creixent incorporació de persones al mercat de treball fruit de l intens creixement demogràfic de la ciutat. Així, assistírem a un augment moderat, però constant, del nombre d aturats registrats que, per altra banda, tenia un gran paral·lelisme amb el que podia observar-se per al conjunt de Catalunya.

Evolució de l'atur mes a mes a Catalunya i a Terrassa Gener 2005-Desembre 2011

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

2005

01

2005

04

2005

07

2005

10

2006

01

2006

04

2006

07

2006

10

2007

01

2007

04

2007

07

2007

10

2008

01

2008

04

2008

07

2008

10

2009

1

2009

4

2009

07

2009

10

2010

01

2010

04

2010

07

2010

10

2011

01

2011

04

2011

07

2011

10

Cat

alu

nya

02.0004.0006.0008.00010.00012.00014.00016.00018.00020.00022.000

Terrassa

Catalunya Terrassa

La darrera etapa que podem citar s inicià a finals del 2007 i es caracteritzà per un creixement contundent del nombre d aturats registrats en el que és una de les manifestacions locals més evidents de la crisi econòmica global. De fet, la taxa d atur registrat de Terrassa ha assolit el desembre del 2011 el 18,88%, una xifra que supera les assolides durant la crisi dels anys 93-94.

Des de l any 2005, en què es trencà la sèrie, la taxa a Terrassa no ha fet més que pujar, però ha estat durant els anys 2008, 2009 i 2011 (amb un parèntesi el 2010) on s ha concentrat aquest increment, doblant-se la taxa (del 9,27% a la xifra esmentada) en aquest breu període.


De fet, aquest augment ha estat superior al de tots els altres àmbits territorials en què s emmarca i per tant, tenint en compte que en tota la sèrie Terrassa presenta la xifra més elevada, s augmenten les diferències respecte d aquests àmbits. Així, la taxa de Terrassa es situa molt propera al 19%, mentre que la del Vallès Occidental queda dos punts per dessota (16,8%) i la del conjunt de la província o la de Catalunya tot just s acosten al 16%.

A la finalització del 2011, la xifra d aturats registrats creix considerablement respecte la que hi havia a finals de 2010 de manera que es reprèn el creixement després del parèntesi que significà l any 2010 en que l augment interanual fou inapreciable. De 2010 a 2011 el guany net d aturats registrats supera els 1.700 i deixa la xifra en més de 21.400 persones i això després que durant el mes d octubre s arribés a la xifra absoluta mai assolida fins aleshores de 22.238 aturats registrats.

Evolució de les taxes de l'atur registrat de la Ciutat i altres àmbits territorials*2005-2011

Àmbit territorial 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2005-2011 2010-2011

Terrassa 9,27 8,85 8,85 13,62 17,50 17,54 18,88 9,61 1,34

Vallès Occidental 8,18 7,74 7,76 12,14 15,76 15,47 16,80 8,62 1,33

Prov. de Barcelona 7,37 7,14 7,13 10,90 14,49 14,38 15,61 8,24 1,23

Catalunya 7,20 7,00 7,00 10,80 14,24 14,26 15,52 8,32 1,26

*Aplicació de la metodologia de càlcul de la taxa d'atur establerta per la XODEL (Diputació de Barcelona). Dades a desembre de cada any.

Evolució de les taxes d'atur els darrer anys a Terrassa i diferents àmbits. 2007-2011

0,002,004,006,008,00

10,0012,0014,0016,0018,0020,00

Terrassa Vallès Occidental Prov. de Barcelona Catalunya

2007 2008 2009 2010 2011

Pel que fa a l evolució de l atur de la ciutat respecte d altres ciutats mitjanes, la comparació ens mostra comportaments similars, amb unes xifres de l atur estancades o lleugerament ascendents durant el trienni 2005-2007 i un augment sobtat de les dades del 2008, que continua amb força durant el 2009, s estabilitzat el 2010 i torna a créixer assolint xifres rècord en alguns casos durant el 2011. Així, a Terrassa, igual que a Sabadell, Badalona o l Hospitalet s ha passat d unes xifres a l entorn dels 9.500-10.000 aturats a unes altres de properes als 20.000 efectius (Sabadell) o netament superiors (Terrassa, Hospitalet i Badalona).


Increment absolut interanual de l'atur en ciutats mitjanes. 2007-2011

-500

500

1.500

2.500

3.500

4.500

5.500

6.500

Terrassa Sabadell Mataró Hospitalet Badalona

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

Evolució de l'atur en ciutats mitjanes 2007-2011

0

4.000

8.000

12.000

16.000

20.000

24.000


2007 2008 2009 2010 2011

El ritme de creixement de la xifra de les persones en situació d atur a les poblacions esmentades entre els anys 2007 i 2009 és de gairebé 5.000 nous aturats/any tot i que el ritme s alenteix durant el 2009: es situa en un 30% interanual quan el 2008 el creixement fou proper o superior al 60%. Altres poblacions amb menor massa d aturats (Mataró en el cas que ens ocupa) pateixen una evolució similar. Com ja hem esmentat, després del parèntesi de 2010 en que es registrava una estabilització de les xifres (o una lleugera caiguda com per Sabadell o Badalona) el 2011 la crisi s aprofundeix i totes aquestes ciutats registren variacions interanuals del voltant d un 10% que situen la xifra absoluta al punt màxim de la sèrie.

Evolució de l'increment interanual (%) de l'atur en ciutats mitjanes. 2007-2011

-10,000,00

10,0020,0030,0040,0050,0060,0070,00


2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

Tanmateix, el canvi que hi ha hagut a l atur registrat de la crisi ençà no es circumscriu únicament a un augment quantitatiu sinó també amb un canvi del perfil majoritari de l aturat. Si abans de la crisi l atur afectava majoritàriament supòsits clars d atur estructural, actualment afecta persones actives que estarien principalment en edat adulta útil on, susceptiblement, hi hauria d'haver menys problemes per a la seva inserció laboral. Així doncs, ens trobem davant d'un augment lineal de l'estoc de treballadors disponibles a causa d'un increment de l'atur conjuntural. La preocupació es concentra en l'augment de l'atur entre les persones que no integren inicialment aquell segment estructural, essent destacable el grup dels homes entre els 25 i els 35 anys, que presenten augments totals durant aquest període molt per damunt del que és freqüent, essent, a més, en els quals s'observa, dins d'una estructura marcadament estacional11, una mobilitat contractual més gran.

11 Efectivament, l'estructura terrassenca descriu nítidament un comportament estacional, pel qual es registren els màxims anuals de l'atur en els mesos d'agost i de gener, i dos mínims, un a la primavera i un


Evolució de l'atur a TerrassaIndicadors generals. Desembre del 2011

Aturats registrats % s/Total

absolut interanual interanual

Taxa d'atur

estimada1

Pob. Activa

estimada 20101 Taxa d'aturPob. Activa

2001

Total 21.421 100,00 1.701 8,63 18,88 113.469 24,48 87.501

Homes 11.406 53,25 934 8,92 18,23 62.575 22,79 50.054

Dones 10.015 46,75 767 8,29 19,68 50.894 26,74 37.447

Joves 1.608 7,51 25 1,56 15,08 10.662 12,22 13.164

>45 anys 8.578 40,04 1.035 13,72 24,66 34.788 36,83 23.292

SOA* 1.219 5,69 214 21,29

Agricultura 130 0,61 27 26,21

Indústria 4.021 18,77 -172 -4,10

Construcció 4.978 23,24 439 9,67

Serveis 11.073 51,69 1.193 12,07

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. Elaboració pròpia.

1. Aplicació de la nova metodologia de càlcul de la taxa d'atur establerta per la XODEL (Diputació de Barcelona).

*Sense ocupació anterior.

L actual estructura per edats dels aturats ens mostra aquest canvi de perfil de l aturat i la importància més gran que ha adquirit el que hem anomenat atur conjuntural. Així, tot i que l augment d aturats d ençà de l inici de la crisi es produeix en tots els grups de població, aquest afecta especialment el grup dels Homes, que passen a ser el col·lectiu majoritari (53% del total), i el dels majors de 45 anys amb una representació que ja supera al 40% del total d aturats.

Proporció de les persones aturades per grans grups d'edat

2011

25-3410%

35-4442%

16-248%

>4540%

Proporció de les persones aturades per grans grups d'edat

1993

35-4421%

>4517%

16-2431%

25-3431%

Podem veure com, respecte del 1993, l estructura per edats de la població desocupada ha canviat substancialment la seva composició. Si aleshores el perfil de l aturat es trobava dominat per una més gran proporció de dones i de

altre a la tardor. En els anys anteriors, els màxims es podien interpretar com a repunts de la tònica general i els mínims guardaven la relació de la contínua disminució d'aquella magnitud que anava succeint des de la recessió postolímpica, tot situant el mínim històric de l'atur, precisament, en les xifres d'aquell maig del 2000, que es traduí en un 7,5% de la població activa. És d'esperar, doncs, que aquest comportament de repunts i mínims es vagi succeint any rere any, malgrat que la tendència sigui o no creixent. Es tracta, per tant, d'un fenomen característic de l'estructura terrassenca, vinculada cada cop més amb les temporades del comerç i amb la contractació per obra.


menors de 24 anys (1 de cada 3), el 2011, i més després del gran augment del periode 2008-2011, els desocupats es troben repartits de manera molt més equilibrada: tants homes com dones en la majoria de segments d edat i, el més destacable, el pes dels majors de 45 anys ha augmentat de manera considerable i ja són el grup d edat amb més pes dins el global d aturats (4 de cada 10 aturats).

Així doncs, a la masculinització de l atur s hi afegeix un clar envelliment de la piràmide de la població desocupada amb una base cada dia més estreta (els menors de 24 anys només representen el 7,5% del total) i una concentració del gruix dels aturats en els trams d edat compresos entre els 30 i els 59 anys.

Homes Dones<20 660 698

20-24 1088 114625-29 933 113630-34 758 86435-39 597 692

40-44 562 574

45-49 485 438

50-54 363 258

55-59 224 137

60-64 100 14

Piràmide d'edats de la població desocupada. %. 2011

1814106226101418

<20

25-29

35-39

45-49

55-59

Dones

Home

Piràmide d'edats de la població desocupada. %. 1993

20161284048121620

<20

25-29

35-39

45-49

55-59Dones

Home

D ençà de la crisi, aquestes tendències s han refermat: observant les piràmides comparades de la població desocupada del 2007 (any previ a la crisi) i el 2011 podem veure com és entre els Homes on es produeix el major creixement tant en nombres absoluts com relatius.

Piràmides comparades de la població desocupada. 2007-2011

-2.000-1.500-1.000-50005001.0001.5002.000

<20

25-29

35-39

45-49

55-59

Homes11Dones11Homes 07Dones 07

Piràmides comparades de la població desocupada.%. 2007-2011

116149

<20

25-29

35-39

45-49

55-59

Homes11Dones11Homes 07Dones 07

Això ha fet que el tradicional fort pes que dins l estructura per edats de l atur tenia el 2007 el grup de les Dones majors de 45 anys (un 27% del total) s hagi vist disminuït (representen un 21% el 2011) en favor dels Homes: per exemple, el 2011 el grup quinquennal amb major pes era el dels Homes entre 35-39 anys amb un 8,67% del total quan el 2007 aquesta posició corresponia a les Dones d entre 55-59 anys amb més del 10% del total. Tot i que les Dones ja no concentren la majoria d aturats registrats, cal recordar que la seva taxa d atur (19,7%) segueix superant la que presenten els Homes i es situa un punt per damunt de la global.


Per sectors productius, el nombre més gran d'aturats segueix concentrant-se en els Serveis i la Indústria, sumant entre tots dos sectors 16.051 aturats, que representen el 75% del total, tot i l espectacular augment de la Construcció que li ha fet guanyar pes i ja representa més del 23% dels aturats. Respecte del 1993 s observen els canvis en la distribució sectorial dels aturats que han rebaixat les aportacions de la Indústria, que aleshores agrupava més de la meitat dels aturats, en favor de les que realitzen els aturats provinents dels Serveis i de la Construcció12.

Finalment, el grup format pels Sense Ocupació Anterior amb 1.219 aturats registrats representa el 6% del total, rebaixant en 2,3 punts el seu pes respecte del 1993.

Aturats per sector 1993

Construcció11%

Sense Ocupació Anterior

8%

Serveis30%

Indústria51%

Aturats per sector2011Sense

Ocupació Anterior

5,7%

Serveis52,0%

Construcció23,4%

Indústria18,9%

Un altre dels efectes de l estancament de l economia i la consegüent manca de dinamisme del mercat de treball ha estat el del canvi en la distribució de les persones en situació d atur segons la durada de la demanda. Així, podem veure com en el decurs de dos anys, els aturats registrats amb una antiguitat de la demanda superior als 12 mesos passen de representar el 31% el 2009 a gairebé el 40% el 2011. Aquesta xifra es troba ben a prop de la dels aturats amb menys de sis mesos d antiguitat de la demanda (42%), que fa dos anys eren pràcticament 1 de cada 2 aturats.

Atur registrat segons durada de la demanda

2009>1231%

6-1221%

<648%

Atur registrat segons durada de la demanda 2011

6-1219%

<642%

>1239%

12 Cal tenir en compte que a partir de gener del 2009 s empra la nova Classificació d activitats econòmiques (CCAE-09) amb canvis substancials respecte de la CCAE-93, la qual substitueix, i que impedeixen fer comparacions per sectors a partir d aquella data. Per una anàlisi més detallada de les dades d atur registrat per subsectors, veure l apartat IV. Els sectors al detall d aquest mateix capítol.


Les conseqüències d aquesta situació les veiem quan comparem les dades de les persones en situació d atur segons si perceben prestacions o subsidis ja que una antiguitat més gran de la demanda implica més possibilitats d esgotar les prestacions esmentades. Aquesta situació la podem corroborar observant les dades d evolució de persones en situació d atur que no reben cap prestació ni subsidi: aquestes passen de poc més de 5.200 persones el gener de 2009 (un 32% del total) a les 9.000 de desembre del 2011 (un 42% del total d aturats registrats) una de les xifres més elevades de la sèrie que ha superat el 40% d aturats sense prestacions els darrers quatre mesos de 2011.

Evolució dels aturats segons la percepció de prestacions. Gener 2009-Desembre 2011

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

Gen09

Mar

çM

aigJu

liol

SetNov

Gen10

Mar

çM

aigJu

liol

SetNov

Gen11

Mar

çM

aigJu

liol

SetNov

Aturats no perceptors Aturats perceptors

En resum, l evolució de les dades que ens proporciona el registre de l atur del 2011 confirma la persistència de la crisi i l aprofundiment dels seus efectes sobre l ocupació que seran difícilment reversibles a curt termini.

2. Contractació de treballadors

Les contractacions l'any 2011 es situen en els 38.344 contractes signats, després d haver assolit xifres per damunt dels 65.000 entre els anys 2004 i 2007. Aquestes xifres reprenen la tendència a la baixa encetada l any 2007 després de la lleu recuperació registrada l any 2010.

La variació interanual ha estat d un 10% però aquesta es va fer més evident entre els anys 2008 i 2009 amb caigudes interanuals superiors al 25%. Amb aquesta evolució, la xifra global de contractació es situa a nivells semblants als de mitjan dècada dels noranta, molt lluny de les xifres assolides els anys centrals de la darrera dècada.


Evolució de la contractació a Terrassa1994-2011

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1.99

719

9619

9519

94

Els dos grans tipus de contractació han vist com baixaven les seves xifres si bé la intensitat de la davallada ha estat més elevada en el cas dels contractes indefinits: mentre els contractes de durada determinada han davallat un 9%, els de durada indefinida ho han fet amb una xifra superior al 13%. Aquest diferent comportament situa el pes relatiu dels contractes indefinits en el 14% del total i la taxa de temporalitat (el pes que tenen els contractes de durada determinada) en el 86%. Analitzant les xifres absolutes es comprova la magnitud de la davallada: els contractes indefinits signats el 2011 han estat 5.351, una quantitat molt allunyada dels més de 10.000 contractes/any signats entre 2006-2008. Per la seva banda, els contractes de durada determinada signats han estat 32.933, la segona xifra més baixa (la primera més baixa és de 2009) registrada des de l any 1996.

Evolució de la contractació laboral a Terrassa segons principals tipus de contractes.1994-2011

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Duració determinada Indefinits


Entre els contractes de durada determinada el 44% d'aquests s'ha subscrit emprant la modalitat de l'Eventual per circumstàncies de la producció, a la qual segueix la d Obra o servei (amb un 33%) i el tercer lloc és per als d Interinitat, la qual n aglutina el 22,3%. Respecte l exercici anterior, el comportament ha estat heterogeni doncs mentre la modalitat de contracte més emprat ha vist augmentat el seu nombre en un 4%, per contra, les altres modalitats (Obra o servei i Interinitat) han davallat en un 16% i un 21% respectivament.

Contractacions laborals segons sexe i edatAbsoluts. 2011

Sexe Edat del treballadorModalitat de contractació Total Home Dona <20 >=20 a <25 >=25 a <30 >=30 a <45 >=45

Contractes indefinits 5.351 3.367 1.984 97 633 953 2.599 1.069Ordinari temps indefinit 3.104 2.222 882 43 269 524 1.650 618Foment de la contractació indefinida 246 113 133 6 19 35 80 106Indefinit minusvàlids 46 25 21 0 2 4 19 21Convertits en indefinits 1.955 1.007 948 48 343 390 850 324

Contractes durada determinada 32.627 15.435 17.192 1.682 6.291 5.482 13.792 5.380Obra o servei 10.817 6.993 3.824 525 1.768 1.894 4.932 1.698Eventuals circumstàncies producció 14.266 6.664 7.602 880 3.044 2.443 5.899 2.000Interinitat 7.263 1.627 5.636 271 1.450 1.126 2.892 1.524Temporals bonificats minusvàlids 46 25 21 2 6 3 18 17Inserció 0 0 0 0 0 0 0 0Relleu 77 37 40 0 12 12 39 14Jubilació parcial 118 76 42 0 0 0 0 118Substitució jubilació 64 anys 4 3 1 0 1 0 1 2Altres 36 10 26 4 10 4 11 7

Contractes formatius 366 209 157 115 149 73 26 3Formació 193 127 66 104 75 7 7 0Pràctiques 173 82 91 11 74 66 19 3

Total 38.344 19.011 19.333 1.894 7.073 6.508 16.417 6.452

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic.

L esmentada davallada del nombre de contractes es pot interpretar com un símptoma del deteriorament de les relacions contractuals entre empresaris i treballadors producte de la persistència de la crisi econòmica. D aquesta manera, tot i les reformes de les lleis de contractacions amb bonificacions en les quotes empresarials a la Seguretat Social cap a les empreses que contractin de forma indefinida uns determinats col·lectius, com per exemple joves, majors de 45 anys o desocupats de llarga durada, l actual clima de desconfiança en l evolució de l economia no afavoreix aquest tipus de contractes. Per altra banda, la incertesa respecte una imminent reforma laboral tampoc ha afavorit la presa de decisions empresarials en matèria de contractació a l espera que aquesta es concretés.


Contractacions laborals segons sexe i edatRelatius. 2011

Sexe Edat del treballadorModalitat de contractació Total Home Dona <20 >=20 a <25 >=25 a <30 >=30 a <45 >=45

Contractes indefinits 13,96 17,71 10,26 5,12 8,95 14,64 15,83 16,57Contractes de durada determinada 85,09 81,19 88,93 88,81 88,94 84,23 84,01 83,38Contractes formatius 0,95 1,10 0,81 6,07 2,11 1,12 0,16 0,05

Total 100 49,58 50,42 4,94 18,45 16,97 42,82 16,83


Els contractes formatius per l'any 2011 són 366, 75 més que el 2010 i, tot i créixer, representen només un 1% de la contractació global. L escassa repercussió d aquesta modalitat contractual mostra com no ha aconseguit consolidar-se com una de les principals formes d'immersió en el mercat de treball.

Després d anys tendint a igualar-se la distribució per sexes entre els contractes, enguany el nombre dels signats per dones representa el 50,42%, per davant del 49,58% dels homes. Tanmateix, la diferència en favor de les dones és a costa d una major taxa de temporalitat d aquestes (89% de les dones per 81% pels homes) és a dir, han signat més contractes que els homes, però la majoria d aquests han estat de durada determinada mentre que els homes segueixen liderant la contractació indefinida.

Per grups d edat, els adults entre 30-44 anys són protagonistes principals de la contractació, atès que aquest col·lectiu signà un total de 16.417 nous contractes (42,8% del total). Mentre que el segon en importància fou el grup de treballadors majors de 45 anys amb el 16,82% i el grup dels menors de 20 anys només signaren un 5% dels contractes.

Les contractacions a persones majors de 45 anys mantenen el seu pes dins el total de contractes mentre que el grup dels menors de 20 anys en perd, essent el que té una de les taxes de temporalitat (89%) més elevada, la qual cosa és una mostra de la seva precarietat laboral i d'inserció en el mercat de treball.


Percentatge de contractes segons sexe1994-2011

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

Homes Dones

Percentatge de contractes segons edat1994-2011

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

-19 20-24 25-29 30-44 +45

Percentatge de contractes segons durada. 1994-2011

0%

20%

40%

60%

80%

100%20

11

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

<=6 >6 Indeterminats Indefinits

Percentatge de contractes per grans sectors d'activitat. 1994-2011

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994


S'han signat 19.713 contractes de durada igual o inferior a 6 mesos, els quals representen el 51% del total de contractes efectuats a la Ciutat. Aquest tipus de contractes augmenten el seu pes respecte del total i ja en superen la meitat. Així mateix, els contractes de durada indeterminada han estat 11.890, fet que representa el 31% del total.

Contractacions laborals segons durada del contracte i sector d'activitatAbsoluts. 2011

Durada del contracte (mesos) Sector d'activitat econòmicaModalitat de contractació >=1 >1 a <=3 >3 a <=6 >6 a <=12 >12 a <=18 >18 a <=24 >24 Indet. Agric. Indúst. Const. Serv.

Contractes indefinits 0 0 0 0 0 0 0 0 2 780 1.500 3.069Ordinari temps indefinit 0 0 0 0 0 0 0 0 1 362 1.278 1.463Foment de la contractació indefinida 0 0 0 0 0 0 0 0 0 56 20 170Indefinit minusvàlids 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 12 31Convertits en indefinits 0 0 0 0 0 0 0 0 1 359 190 1.405

Contractes durada determinada 10.758 4.590 4.140 1.006 21 10 212 11.890 19 2.117 3.813 26.678Obra o servei 724 198 396 212 7 1 44 9.235 10 608 3.101 7.098Eventuals circumstàncies producció 6.270 3.927 3.409 655 5 0 0 0 8 1.246 684 12.328Interinitat 3.761 464 326 73 2 0 3 2.634 0 207 20 7.036Temporals bonificats minusvàlids 0 0 0 45 1 0 0 0 0 10 3 33Inserció 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0Relleu 0 0 0 0 5 5 67 0 0 14 3 60Jubilació parcial 1 0 0 0 1 4 97 15 0 32 2 84Substitució jubilació 64 anys 0 0 0 4 0 0 0 0 0 0 0 4Altres 2 1 9 17 0 0 1 6 1 0 0 35

Contractes formatius 0 0 225 137 3 1 0 0 0 70 15 281Formació 0 0 147 43 2 1 0 0 0 18 13 162Pràctiques 0 0 78 94 1 0 0 0 0 52 2 119

Total 10.758 4.590 4.365 1.143 24 11 212 11.890 21 2.967 5.328 30.028


El sector terciari continua ocupant el major nombre de contractacions en relació amb els altres sectors. Això significa que el sector Serveis, tot i ser el que més


treballadors expulsa del mercat laboral, també és el que més en contracta. Aquest fet mostra l'alt grau de terciarització a què ha arribat la Ciutat, però, a la vegada, també l'alt grau de rotació en els negocis del sector Serveis. Molt en concret, en aquest sector s'han comptabilitzat 30.028 nous contractes durant el 2011, la qual cosa suposa més d un 78% del total; el segueix el sector de la Construcció, amb un 14% (5.328 nous contractes) i per últim, el sector industrial amb el 7,8% (2.967). En detriment del sector Serveis cal dir que presenta una molt elevada taxa de temporalitat (el 90% dels seus contractes són de durada determinada), molt per damunt de la que té la Indústria (74%), mentre que el sector de la Construcció redueix la seva taxa fins el 72%, quan habitualment pugnava amb el sector Serveis per tenir la més elevada.

Així doncs, respecte de l any anterior, els canvis més notables els trobem en la davallada del sector de la Construcció que segueix caient per damunt de la mitjana: en aquest cas veu reduït el nombre de contractes en un 22% interanual (1.500 contractes menys) quedant molt lluny les seves xifres dels màxims assolits el període 2004-2007 amb més de 12.000 contractes anuals. Per la seva banda, el sector Serveis registra una rebaixa del 8% mentre el sector industrial manté les seves xifres i és el que en aquest aspecte millor suporta la situació de crisi econòmica.

L'elevat grau de rotació del personal fa que a un mateix treballador li pugui haver correspost més d'un contracte al llarg de l'any; la qual cosa ens indica el nivell de precarietat del mercat de treball local. L'alta xifra de contractes temporals (especialment els de durada inferior als 6 mesos, així com els de durada indeterminada) ens està indicant que és això el que realment succeeix per al cas de Terrassa, on els més de 3.100 contractes mensuals que s'han signat de mitjana no han servit per rebaixar la xifra d aturats.

Contractacions laborals segons durada del contracte i sector d'activitatRelatius. 2011

Durada del contracte Sector d'activitat econòmicaModalitat de contractació <=1 >1 a <=3 >3 a <=6 >6 a <=12 >12 a <=18 >18 a <=24 >24 Indet. Agric. Indust. Const. Serv.

Contractes indefinits 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9,52 26,29 28,15 10,22Contractes de durada determinada 100,00 100,00 94,85 88,01 87,50 90,91 100,00 100,00 90,48 71,35 71,57 88,84Contractes formatius 0,00 0,00 5,15 11,99 12,50 9,09 0,00 0,00 0,00 2,36 0,28 0,94

Total 28,06 11,97 11,38 2,98 0,06 0,03 0,55 31,01 0,05 7,74 13,90 78,31


Les empreses de treball temporal (ETT) tenen un paper molt important en un marc de relacions laborals on la temporalitat contractual és la norma en la majoria de sectors. Malgrat això, ha estat un sector durament castigat per la crisi ja que el 2011 només han signat 5.949 contractes, la qual cosa representa una xifra molt per dessota de les registrades habitualment fins el 2007, sempre per damunt dels 10.000 contractes/any. Malgrat això, respecte al 2009 en que l impacte de la crisi es féu més evident (mínim històric amb només 3.959 contractes) s ha produït un repunt els dos darrers anys i així respecte 2010 s ha crescut un 13%. Fins ara, les contractacions mitjançant les ETT havien estat les principals perjudicades per l empitjorament general de la situació econòmica ja que una de les primeres mesures que prenen les empreses és la caiguda en


desús d aquests contractes donat que no han de fer front a puntes de producció, ans al contrari, miren d aprofitar al màxim la feina dels treballadors amb contractes indefinits que ja tenen.

Evolució dels contractes formalitzats per ETT. 1999-2011

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Contractes formalitzats per ETT Edat. 2011

<204%

>=25 a <3018%

>=4510%

>=20 a <2520%

>=30 a <4548%

Contractes formalitzats per ETT Edat. 1999

<2019%

>=455%

>=30 a <4519%

>=20 a <2538%

>=25 a <3019%

En l evolució dels contractes formalitzats per ETT entre els anys 1999 i 2011 hom pot apreciar com la distribució per sexes ha tendit a igualar-se per bé que els homes encara hi estan més representats (495 contractes més). Pel que fa a l evolució per edats, el gruix dels contractes temporals (igual que passa amb la totalitat de contractes) el signen actualment els adults entre 30 i 44 anys (el 48%) a diferència de l inici de la sèrie en que estaven monopolitzats pel grup dels més Joves (60% de contractes per ETT signats pels menors de 25 anys).

Igualment, cal apreciar com el grup de majors de 45 anys ha anat guanyant pes en un tipus de contractació que s ha assimilat a la gent jove, per bé que encara hi ha diferències notables entre un grup i l altre: 1.430 contractes signats pels Joves i només 582 pels Majors de 45 anys.


Evolució dels contractes formalitzats per ETT. Sexes. %.1999-2011

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Homes Dones

Evolució per grups d'edat contractes formalitzats per ETT.1999-2011

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Joves >=45 >=30 a <45 >=25 a <30

En resum, la situació del mercat laboral de Terrassa ha empitjorat notablement d ençà de l inici de la crisi en perdre s ocupació assalariada i en augmentar de manera important el nombre d aturats que cerquen feina. Per explicar aquest fenomen, a la reducció de l activitat econòmica s hi ha d afegir la pressió exercida pel creixement de la immigració tant nacional com internacional que té Terrassa com a destinació i que els darrers anys ha incrementat el volum de població potencialment activa.

3. La incorporació de la mà d obra estrangera en el mercat de treball de Terrassa13

La creixent arribada de població estrangera a Terrassa s ha traduït en un important increment de l oferta de mà d obra, increment que no ha estat aliè al creixement experimentat per l estructura econòmica terrassenca i concentrat bàsicament a l entorn dels serveis i de l activitat constructora. Per altra banda, el comportament de la mà d obra estrangera és molt més sensible als canvis de conjuntura econòmica que el de la mà d obra nacional donat que es concentra a l entorn d aquelles activitats més conjunturals i amb condicions de contractació més precàries. Així, si en el llarg període de creixement viscut fins el 2007 la mà d obra estrangera ha crescut per damunt de la nacional, a partir del 2008 l impacte del canvi de cicle en aquest col·lectiu n ha provocat una davallada que ha estat molt superior.

13 Per aprofundir més en aquest aspecte, vegeu la publicació: OESST, Els treballadors estrangers en l estructura econòmica de Terrassa, Terrassa, Ajuntament de Terrassa-Foment de Terrassa, SA. Abril de 2005.


Població activa de nacionalitat estrangeraTerrassa. 1996 i 2001

1996 2001 96-01 % 96-01 1996 2001 96-01 % 96-01

Població total 1.857 6.979 5.122 275,82 Taxa d'activitat 69,72% 74,10% 4,38

Població 16 anys i més 1.344 5.559 4.215 313,62 Taxa d'ocupació 67,66% 82,54% 14,88Taxa d'atur censal (IEC) 32,34% 17,46% -14,88

Actius No actius

Ocupats 634 3.400 2.766 436,28 Servei militar 0 0 0 0,00

Desocupats 303 719 416 137,29 Jubilats o pensionistes 126 80 -46 -36,51

Busquen 1a ocupació 112 239 127 113,39 Incapacitats permanents 14 17 3 21,43

Desocupats ocup. anterior 191 480 289 151,31 Escolars i estudiants 397 1.461 1.064 268,01Feines de la llar 283 681 398 140,64

Altres situacions 100 621 521 521,00

Total actius 937 4.119 3.182 339,59 Total no actius 920 2.860 1.940 210,87


Població activa de nacionalitat espanyolaTerrassa. 1996 i 2001

1996 2001 96-01 % 96-01 1996 2001 96-01 % 96-01

Població total 162.005 166.057 4.052 2,50 Taxa d'activitat 54,64% 59,65% 5,01

Població 16 anys i més 134.544 139.793 5.249 3,90 Taxa d'ocupació 76,36% 89,51% 13,16

Taxa d'atur censal (IEC) 23,64% 10,49% -13,16

Actius No actius

Ocupats 56.131 74.637 18.506 32,97 Servei militar 667 0 -667 -100,00

Desocupats 17.381 8.745 -8.636 -49,69 Jubilats o pensionistes 31.388 26.497 -4.891 -15,58

Busquen 1a ocupació 3.268 1.251 -2.017 -61,72 Incapacitats permanents 2.693 5.789 3.096 114,96

Desocupats ocup. anterior 14.113 7.494 -6.619 -46,90 Escolars i estudiants 32.927 29.972 -2.955 -8,97

Feines de la llar 14.777 11.907 -2.870 -19,42

Altres situacions 6.041 8.510 2.469 40,87

Total actius 73.512 83.382 9.870 13,43 Total no actius 88.493 82.675 -5.818 -6,57


La població activa estrangera creix a Terrassa entre els anys 1996 i 2001 fins a un 339,59% assolint-se aquest darrer any una població activa de 4.119 estrangers. En aquest mateix període, la taxa d activitat s incrementa en 4,3 punts passant a ser d un 74,10% mentre que la taxa d ocupació augmenta encara més (14,9 punts) i arriba a ser del 82,54%. En relació a la població de nacionalitat espanyola, l increment de la població activa estrangera ha estat notablement superior, la qual cosa ha fet que la taxa d activitat d aquesta sigui més elevada, quan l any 1996 passava el contrari. Alhora, tot i haver pujat notablement, la taxa d ocupació entre els estrangers és més baixa que entre la població espanyola, la qual cosa fa que la taxa d atur censal sigui més alta entre els estrangers (17,46%) que entre els espanyols (10,49%).

Aquest fenomen enregistrat a les dades del Cens del 2001 sembla no haver finalitzat malgrat la pèrdua de població activa estrangera registrada (42.000 efectius menys) el darrer any: segons les dades del 3r trimestre del 2011 de l EPA14, a Catalunya hi ha un total de 698.200 persones actives estrangeres,

14 Enquesta de Població Activa.


amb una taxa d activitat del 81,5%, 2,4 punts més que la taxa d activitat global i representant més del 18% de les persones actives. La població ocupada de nacionalitat estrangera suma 446.800 persones amb una taxa d ocupació inferior a la catalana (gairebé 12 punts menys). Pel que fa a les persones desocupades, les de nacionalitat estrangera (251.400) presenten una taxa d atur (36%) que més que duplica la mitjana de Catalunya (19,4%) i augmenten el seu pes dins del total de desocupats fins el 34%.

Enquesta de Població ActivaCatalunya. 3r trimestre de 2011

Milers de persones

Catalunya Població estrangera % pob. estrangera

s/Catalunya

Població 6.034,9 880,2 14,59

Població activa 3.818,6 698,2 18,28

Taxa d'activitat de 16 a 64 anys 79,1% 81,5%

Població ocupada 3.076,6 446,8 14,52

Taxa d'ocupació de 16 a 64 anys 63,6% 52,0%

Població aturada total 742,0 251,4 33,88

Taxa d'atur total 19,4% 36,0%

Font: Servei d'Estudis i Estadístiques, Gabinet Tècnic, Departament d'Empresa i Ocupació.

Elaboració pròpia a partir del Butlletí de població estrangera i mercat de treball. 3r trimestre de 2011 .

L estadística de demandes d ocupació dels estrangers és un altre dels indicadors de la creixent incidència que està tenint aquest col·lectiu en el mercat de treball de Terrassa. Entre els anys 1998 i 2011 aquestes demandes s han incrementat en un 3.100% i a desembre del 2011 superen les 6.700 demandes registrades a l OTG de Terrassa, la qual cosa representa un 24,4% de totes les demandes registrades.

#¡DIV/0! Evolució de les demandes d'ocupació d'estrangers registrades. 1998-2011

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

De la mateixa manera, la incidència de la població estrangera entre els aturats és creixent, així, el nombre d aquests el 2011 ha estat de 5.110 amb un


creixement del 13% en un any (4,4 punts superior al del global d aturats que ha estat d un 8,6%), això ha fet que segueixi augmentant el seu pes relatiu i ja assoleixi el 24% del total d aturats. Per sexes, les dones representen el 33% dels aturats estrangers mentre que els homes en són el 66% restant havent perdut una mica de rellevància. Aquesta distribució de l atur entre els sexes és diferent de la que es produeix entre els aturats de nacionalitat espanyola on les dones tenen un pes gairebé tan gran com els homes.

Evolució dels aturats estrangers de Terrassa Maig 2005- Desembre 2011

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2005

05

2005

08

2005

11

2006

02

2006

05

2006

08

2006

11

2007

02

2007

05

2007

08

2007

11

2008

02

2008

05

2008

08

2008

11

2009

02

2009

05

2009

08

2009

11

2010

02

2010

05

2010

08

2010

12

2011

03

2011

06

2011

09

2011

12

Atur registrat d'estrangersTerrassa. 2005-2011

Sexe Edat del treballador Sector d'activitat econòmica*

Període Homes Dones <20 >=20 a <25 >=25 a <30 >=30 a <45 >=45 Agricultura Indústria Construcció Serveis SOA1

2005 718 398 140 104 217 494 161 25 126 307 396 262

2006 735 404 48 108 256 576 151 22 139 355 468 155

2007 984 331 26 95 269 723 202 41 161 558 476 79

2008 2.097 746 52 232 539 1.568 452 79 335 1.189 1.048 192

2009 2.772 1.188 47 299 629 2.273 712 56 426 1.761 1.417 300

2010 3.115 1.401 59 282 618 2.618 939 66 418 1.998 1.580 454

2011 3.436 1.674 67 291 649 2.883 1.220 80 384 2.193 1.828 625

Nivell formatiu

Primaris Primaris Programes Educació Tèc.-profes. Univ. Univ. Altres estudis

Període Total Sense estudis incomplets complets FP general superiors 1r cicle 2n i 3r cicle postsecundaris

2005 1.116 57 177 115 9 733 7 8 9 1

2006 1.139 49 161 133 11 754 9 8 13 1

2007 1.315 73 229 105 13 866 10 4 14 1

2008 2.843 146 504 223 32 1.864 24 19 29 2

2009 3.960 191 721 391 48 2.504 28 21 53 3

2010 4.516 236 872 519 50 2.733 24 24 56 2

2011 5.110 305 987 603 66 3.038 29 22 57 3

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic.

1. SOA: Sense Ocupació Anterior.

*Fins al 2008 CCAE-93, a partir del 2009 s'aplica la nova codificació d'activitats CCAE-09 que la substitueix.

Segons l edat, el gruix dels aturats estrangers es concentra entre els 30 i els 45 anys (56%) mentre els majors de 45 anys (24%) i els joves (7%) hi tenen un pes més reduït. Les diferències amb els aturats nacionals són molt significatives ja que entre aquells els aturats majors de 45 anys hi tenen un pes molt superior. La diferent estructura d edats que presenta la població resident


estrangera (molt més rejovenida i fortament masculinitzada) respecte de l espanyola n és la causa principal.

Atur registrat d'estrangers per grans grups d'edat. 2011

16-247% 25-29

13%

30-4456%

>=4524%

Piràmide d'edats de la població estrangera desocupada. 2011

-400-300-200-1000100200300400500600700800

20

25-29

35-39

45-49

55-59

>64Dones

Homes

Per sectors d activitat, la Construcció (42%) i els Serveis (36%) es reparteixen el gruix dels aturats, representant la Indústria només un 8%. Els aturats Sense ocupació anterior (SOA) hi tenen un pes creixent (12%) doncs tot just abans de la crisi, l any 2007, representaven un 6% del total. En comparació, entre els aturats de nacionalitat espanyola hi predominen clarament els Serveis (56,7%), seguits per la Indústria amb el 22,3% i la Construcció (17%). Així mateix, els aturats nacionals Sense ocupació anterior hi tenen un pes inferior (4%).

El grup ocupacional majoritari entre els aturats de nacionalitat estrangera és el de les Ocupacions elementals (53,4%), grup que aplega només el 23% dels aturats nacionals. En comparació amb aquests darrers, destaca l escassa proporció d Empleats d oficina, comptables i administratius (3% per 12,5%), Operadors d instal·lacions i màquines (3,5% per 13%) o Tècnics i professionals de suport (3% enfront del 9,4%). En canvi, el pes dels aturats estrangers entre els Artesans, treballadors de la indústria i la construcció és major entre els estrangers (25% enfront del 18% dels de nacionalitat espanyola). En conclusió, ela aturats d origen estranger es concentren al voltant de dos grups ocupacionals majoritaris (Ocupacions elementals i Artesans, treb. industrials i de la construcció) mentre els d origen espanyols es reparteixen de manera molt més equitativa.

Atur registrat d'estrangers per grans sectors. 2011

Agricultura2%

Indústria8%

Construcció42%

Serveis36%

SOA12%

Atur registrat d'estrangers per grups ocupacionals. 2011

Ocupacions elementals

54%

Operaris maquinària

3%

Artesans, treb. ind. i

constr.25%

Treb. restauració, personals,

agric.11%

Administratius3%

Direc./Tècnics4%

Finalment, respecte del nivell de formació, el gruix dels aturats (nacionals i estrangers) té un nivell d educació general (70 i 60% del total respectivament), però els aturats estrangers presenten un nivell educatiu més baix: només un 2,7% té estudis de formació professional o universitaris (11% pels nacionals),


mentre que fins un 25% no té estudis o té els estudis primaris incomplets (2,7% els nacionals).

L afiliació de treballadors estrangers a la Seguretat Social també es troba plenament afectada per la crisi ja que no s ha recuperat de l excepcional davallada del 2009 i segueix caient interanualment: al quart trimestre de 2011 la reduccció interanual ha estat del 4,7%, 19.040 persones menys15. A Catalunya, amb 382.713 afiliats estrangers, es registra el 22% de tots els assalariats estrangers de l Estat, essent la comunitat autònoma que encapçala aquest rànquing. El col·lectiu d afiliats estrangers està format majoritàriament per població extracomunitària (el 72%) amb un clar predomini masculí i una concentració a les branques d activitat de l Hostaleria (18,7%), el Comerç i reparació de vehicles de motor (18,5%) i les Activitats administratives i serveis auxiliars (12,3%).

La cada vegada més intensa activitat laboral dels residents estrangers s ha manifestat en un augment important dels contractes signats per aquest col·lectiu. Així, s ha passat dels 2.178 contractes signats l any 1999 als 7.526 del 2011 amb un increment molt elevat en aquest període però que es veu retallat de sobte per la davallada d un 57% entre el 2007 (quan s assolí el màxim de contractes amb més de 17.000) i el 2011. El pes relatiu dels contractes signats pels estrangers respecte dels totals creix fins el 2009 en què arriba a representar el 25% del total, el 2011 però se n signen menys per part dels estrangers i el pes davalla fins al 19,6%.

Evolució contractes estrangers segons tipus. 1999-2011

02.0004.0006.0008.000

10.00012.00014.00016.00018.00020.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Indefinit Temporal

Percentatge de contractes segons nacionalitat. 1999-2011

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

estrangers espanyols

La majoria d aquest contractes signats han estat temporals (el 82% el 2011) i s han concentrat en els Serveis (59%) i la Construcció (36%) mentre la Indústria només n acull el 5%. Per altra banda, cal remarcar que el pes dels contractes signats pels estrangers dins el total de contractes de la Construcció és molt elevat ja que arriba fins al 51%. Per contra, als Serveis (14,5%) i a la Indústria (13,8%) els contractes signats pels estrangers hi tenen una presència molt menor. Per sexes hi ha un clar predomini dels homes (66%), mentre que, per grups d edat, més de la meitat dels contractes (57,5%) els signen els estrangers d entre 30 i 45 anys, dades que concorden amb les que es dedueixen dels estrangers en situació d atur.

15 A nivell local no es disposa de dades d afiliació per nacionalitat pel que fem l anàlisi de les dades del global de Catalunya a partir del Resum de resultats per règims, províncies i CA (afil. SS estrang.). Desembre 2011. Gabinet Tècnic. Servei d Estudis i Estadístiques. Departament d Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya.


Contractes registrats d'estrangers per grans sectors 2011

Construcció36%

Serveis59%

Indústria5%

Agricultura0%

Contractes registrats d'estrangers per grups d'edat 2011

<203%

>=20 a <2511%

>=25 a <3018%

>=30 a <4556%

>=4512%

4. Expedients de regulació i nombre de treballadors afectats

La informació que ens proporcionen les dades sobre expedients de regulació permet mesurar el volum de treballadors afectats pel tancament de les empreses o la reducció de plantilles i quins són els sectors econòmics més afectats per aquestes circumstàncies16. En una conjuntura com l actual es tracta d un dels indicadors més reveladors dels efectes que ha tingut la crisi a l estructura empresarial local.

Observant l evolució dels expedients de regulació en el període 2000-2011 podem distingir dos moments diferents. En el primer, que va de l any 2000 al 2007, s observen diversos alts i baixos amb una punta l any 2002 i 29 expedients que arriben a afectar a 628 treballadors, però la mitjana del període és de 16 expedients i 382 afectats anualment.

Evolució del nombre d'expedients de regulació i de treballadors afectats a Terrassa

2000-2011

102030405060708090

100110120

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Nre

. d'e

xped

ien

ts

2004006008001.0001.2001.4001.6001.8002.0002.2002.4002.600

Nre. d

e treballad

ors

afectats

Nre. d'expedients Nre. de treballadors afectats

16 Els expedients de regulació d ocupació es classifiquen segons la forma d acabament (autoritzats, no autoritzats desistits i arxivats), el tipus (pactats i no pactats) i l efecte (que només té sentit per als expedients autoritzats i pot ser suspensió o extinció de les relacions de treball o reducció de la jornada. Les jubilacions anticipades es consideren estadísticament com a extincions). El Servei d Estudis i Estadístiques del Gabinet Tècnic recull els expedients de regulació d ocupació que afecten Catalunya (tant si la gestió de l expedient l ha fet el Departament d Empresa i Ocupació com si l ha fet el Ministeri de Treball i Immigració). Ara bé, com recorden les notes metodològiques dels estudis, les dades que es presenten es refereixen únicament a expedients de regulació d'ocupació resolts en primera instància, és a dir, no hi està inclosa la informació dels expedients resolts per recurs.


El segon moment s inicia el 2008 i ens mostra un acusat canvi de tendència a l alça que es manté tenint en compte les dades del darrer any. Així, el 2008 es supera el màxim de treballadors afectats amb una xifra per damunt dels 800 i 39 expedients de regulació, el 2009 la pujada encara és més destacada: es registren 89 expedients (doblant la xifra de l any anterior) amb més de 2.300 treballadors afectats (un 187% més), en el que són unes xifres inèdites la darrera dècada. Durant el 2010 la repercussió dels expedients de regulació baixa, però encara és prou important: 92 expedients que afecten 1.056 treballadors. Les darreres dades disponibles (fins desembre de 2011) mostren unes xifres molt superiors a les de tot el 2010 ja que parlem de 100 expedients que afecten prop de 1.944 treballadors en la que és, per ara, la segona xifra més elevada registrada i que ens mostra un repunt dels efectes d una crisi que es segueix notant amb força sobre l estructura empresarial local.

Expedients de regulació i treballadors afectats segons sector d'activitat. 2011

1.318475

151

05

101520253035404550

0 10 20 30 40 50 60 70 80% treballadors afectats s/total

% e

xped

ient

s s/

tota

l

Serveis

Indústria

Construcció

Nota: la mida de l'esfera es correspon amb el nombre de treballadors afectats

Durant el 2011 el gruix dels afectats pels expedients de regulació d ocupació segons el tipus d activitat econòmica es concentra fonamentalment en el sector dels Serveis (1.318 treballadors), per davant de la Indústria (475) i de la Construcció (151). Per subsectors d activitat, són les Activitats sanitàries (43,7%, la majoria afectats per una mesura de reducció de la jornada) qui destaquen molt per damunt de la resta d activitats que més aporten: Transport terrestre i per canonades (8%), Indústries tèxtils (5,6%), Comerç a l engròs (4,2%), Venda i reparació de vehicles (3,5%) i Construcció d immobles (4%).


Expedients de regulacióExpedients acabats i treballadors afectats per mesura adoptada. 2011

Mesura Expedients Treballadors % Exp. % Treb.

Dies de Suspensió/Hores

de reducció

Rescissió 16 223 16,00 11,47

Suspensió 27 187 27,00 9,62 27.284

Reducció 57 1.534 57,00 78,91 1.057.228

Total 100 1.944 100 100

Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

El nombre de treballadors afectats cal posar-lo en relació a la mesura que els afecta per poder precisar quin ha estat l impacte sobre el mercat de treball. En gran part dels casos de treballadors afectats per expedients el 2011, la mesura majoritària ha estat la Reducció de jornada, concretament en el 79% dels 1.944 treballadors. Aquesta mesura s ha traduït en la reducció de més d un milió hores. La mesura més contundent (la Rescissió del contracte) ha afectat l 11,47% de treballadors mentre que l altra mesura possible emprada en els expedients de regulació, la Suspensió (amb 27.284 dies a raó de 146 per treballador) ha afectat a gairebé el 10% dels treballadors.

Expedients de regulacióExpedients acabats i treballadors afectats per causa. 2011

Causa Expedients Treballadors % Exp. % Treb.

10 - Aplicació mesures econòmiques 88 1.754 88,00 90,23

12 - Tècniques i/o tecnològiques 2 3 2,00 0,15

13 - Organitzatives 2 59 2,00 3,03

14 - De producció 8 128 8,00 6,58

Total 100 1.944 100 100

Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

Dins les causes que motiven els expedients, l Aplicació de mesures econòmiques és la més emprada ja que a aquesta s acullen 88 dels 100 expedients aprovats i 1.754 treballadors, el 90,2% dels afectats. La segona causa més emprada, De producció, aplega només el 8% dels expedients i el 6,6% dels treballadors, mentre que les altres dues causes registrades enguany, Organitzatives i Tècniques i/o tecnològiques, presenten xifres molt més baixes.


5. Orientació i formació per a la inserció

Davant l evolució de les dades d ocupació el Servei local segueix rebent un volum important de demandes d atencions. Durant el 2011 s han realitzat 8.684 atencions i han passat pel servei 3.958 persones noves.

Foment de Terrassa, SA sempre ha estat una entitat pionera a la ciutat en oferir un servei a les persones demandants de feina, proporcionant assessorament individualitzat i grupal en la planificació de l itinerari professional, tot oferint a les persones els recursos i les eines necessàries per a la recerca de feina.

L orientació com a eina de prevenció resulta, ara per ara, la clau de l èxit dels itineraris, perquè la manca d ofertes en el territori genera la necessitat de treballar al màxim l adequació dels perfils professionals a les demandes de les empreses. El treball del projecte professional, amb la definició del perfil professional, la identificació de les competències clau, és a dir, la millora de l'ocupabilitat, afavoreix aquest treball qualitatiu i, finalment, d èxit.

Tant el treball individualitzat com l assessorament en la planificació de l'itinerari ajuden a crear una borsa de treball amb perfils professionals detallats i heterogenis per donar resposta a les necessitats de les empreses. Des del servei borsa de treball es gestionen ofertes laborals tot fent una preselecció dels candidats que més s ajusten a la demanda, fent un seguiment del procés fins al tancament. Aquesta feina tan personalitzada dóna al servei de borsa aquest aspecte qualitatiu i diferenciador d altres gestors de l oferta de feina.

Tanmateix, i en l actual context econòmic, creiem que una de les eines que pot ajudar a definir, concretar i/o consolidar un determinat perfil professional és la qualificació, és a dir, invertir en la pròpia carrera professional per tal de ser més competitiu i més ocupable.

En aquesta línia, des de Foment de Terrassa,SA, com a servei de promoció econòmica de l Ajuntament de Terrassa continuem amb el projecte Qualifica t, liderat pel Departament d Educació de la Generalitat de Catalunya, amb l objectiu d aportar noves eines facilitadores de la trajectòria professional i de la formació al llarg de la vida, mitjançant el qual, en determinades especialitats, la formació impartida per Foment de Terrassa,SA pot ser validada amb el contingut formatiu equivalent de formació inicial reglada. Alhora oferim també la possibilitat de dur a terme accions de formació professionalitzadora adreçades a l obtenció del Certificat de Professionalitat, expedit pel Departament d Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.


III. Mercat de treball i mobilitat per raons laborals

Les dinàmiques territorials experimentades en les dues darreres dècades en el conjunt del territori català, manifestades amb especial intensitat en el territori de la Regió Metropolitana de Barcelona, han comportat una exacerbació del fenomen de la mobilitat de la població que hi resideix.

Així, la desconcentració i la difusió de la població damunt del territori d'una banda; i la desindustrialització i la deslocalització de les activitat econòmiques de l'altra, han motivat un substancial increment de les necessitats de desplaçament de la població. Mentre que fins a la dècada dels 70 del segle passat el fenomen urbà s'explicava en termes de compacitat, concentració, densitat i diversitat, la ciutat d'aquests inicis del segle XXI és una ciutat extensa i difusa en el territori, fragmentada i especialitzada funcionalment però també socialment, que cal relligar mitjançant el desplaçament de persones i mercaderies.

A finals de la dècada dels 90 i inicis del segle XXI, des del punt de vista de la mobilitat laboral, la ciutat real configurada al voltant de Barcelona presenta una doble estructura espacial que li atorga un marcat caràcter específic en relació amb la resta d àmbits metropolitans de l Europa continental. I és que a la forta dependència del conjunt del territori vers el centre metropolità, Barcelona i el seu continu urbà (caràcter monocèntric), funcionalment s hi identifica una segona estructura, subjacent a l'anterior, en la qual un conjunt de nuclis urbans juguen un paper igualment significatiu en l'organització funcional i en l'estructuració d'aquest territori metropolità (caràcter policèntric).

I és des d'aquesta perspectiva, la de les relacions territorials establertes entre les diferents parts del territori a partir dels desplaçaments que responen a motivacions laborals, que l'àrea consolidada de Barcelona17 apareix estructurada en 6 àrees metropolitanes primàries o mercats de treball locals: Barcelona, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró, i Vilanova i la Geltrú18.

Des d aquesta perspectiva metodològica, els municipis que integren el mercat de treball terrassenc serien: Terrassa com a ciutat central, Viladecavalls, Ullastrell, Matadepera, Rellinars, Vacarisses i Mura.

17 Territori definit a partir dels fluxos de mobilitat entre el lloc de residència i el lloc de treball segons metodologia utilitzada per l'oficina censal nord-americana: s'agrega al municipi central, de més de 50.000 habitants, tots aquells municipis que hi envien més d'un 15% de la seva població ocupada resident. En posteriors iteracions, es considera com a municipi central el conjunt de municipis definits per la iteració immediatament anterior, i s'hi agreguen aquells municipis que superen el llindar del 15% de fluxos de mobilitat laboral cap aquest centre. El procés es repeteix fins a 4 vegades. 18 Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) - Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) (2003), Informe relatiu a la possibilitat de segregar la comarca del Vallès Occidental en funció dels sistemes urbans reals.


Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball.Mercat de treball Terrassenc. 2001.

Municipi/any POR1 POR/Terrassa2 % Relació3

Terrassa 78.005 50.869 65,21

Viladecavalls 3.125 1.374 43,97

Ullastrell 656 249 37,96

Matadepera 3.270 1.231 37,65

Rellinars 161 58 36,02

Vacarisses 1.542 438 28,40

Mura 101 25 24,75

Rubí 28.958 1.539 5,31

Sant Quirze del Vallès 6.911 367 5,31

Sant Llorenç Savall 755 28 3,71

Castellar del Vallès 8.671 292 3,37

Sabadell 81.200 2.681 3,30

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.

1. POR: Població ocupada resident.

2. POR/Terrassa: Població ocupada resident al municipi que treballa al municipi capçalera (Terrassa).

3. % Relació: Percentatge d'ocupats residents al municipi que treballen al municipi central.

Mura

Rellinars

Vacarisses

TERRASSA

Matadepera

Viladecavalls

Ullastrell

Sant LlorençSavall

Gallifa

Castellardel Vallès

Sentmenat

Palau-solitài Plegamans

PolinyàSabadell

Sant Quirzedel Vallès

RubíCastellbisbal

Sant Cugatdel Vallès

Cerdanyoladel Vallès

Montcadai Reixac

Ripollet

Barberàdel Vallès

Santa Perpètuade Mogoda

Badiadel Vallès

Mercat de treballde Terrassa (2001)

Les dades, però, posen de manifest que la intensitat de relació i la fortalesa d aquest mercat de treball tendeixen progressivament a disminuir, alhora que creixen el seu nivell d'obertura i la seva interrelació amb l'entorn metropolità. En aquest sentit, observi s que mentre que l'increment experimentat pels desplaçaments externs al mercat de treball terrassenc (entrades més sortides) ha estat del 272%, els desplaçaments interns només han crescut en un 47,7%


(increment de l índex d obertura), o que l increment en el dèficit dels llocs de treball localitzats a l interior de l àmbit ha passat del 4,8% al 17,2%.

Terrassa

Mercats de treball de la RMB (2001)

Granollers

Mataró

Sabadell

Terrassa

Vilanova i la Geltrú

Regió Metropolitana de Barcelona

Ara bé, l elevada autocontenció de l'àmbit (2 de cada 3 ocupats residents en els municipis que conformen el mercat de treball hi treballen), i la seva marcada autosuficiència (pràcticament 8 de cada 10 llocs de treball són ocupats per residents), posen de manifest que en entrar al segle XXI aquesta estructura funcional, definida a partir dels desplaçaments des del lloc de residència al lloc de treball, continua tenint plena vigència. A més a més, la marcada capacitat d atracció que Terrassa manté vers els municipis integrants del seu mercat de treball, expressada a través de la gran distància existent entre el darrer municipi que forma part de l àmbit (Mura, amb un 24,6% de la seva població ocupada resident desplaçada a treballar a Terrassa) i el primer que no en queda integrat (Rubí, amb un 5,3% dels seus ocupats a Terrassa), denota l estabilitat temporal d aquesta estructura funcional, si més no a mig termini.

Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball Índex de mobilitat al mercat de treball de Terrassa. 1986-2001.

Any POR1 LlTL2 POR/Àmbit3 % ACONT.4 % ASUF.5 JOB-RATIO6 OBERTURA7

19868 46.810 44.677 39.960 85,37% 89,44% 0,9544 0,289519919 58.732 55.366 46.897 79,85% 84,70% 0,9427 0,432919968 62.400 59.190 46.579 74,65% 78,69% 0,9486 0,610420018 86.860 74.136 59.011 67,94% 79,60% 0,8535 0,7282


1. POR: Població ocupada resident a l'àmbit.

2. LlTL: Llocs de treball localitzats a l'àmbit.

3.POR/Àmbit: Població ocupada resident a l'àmbit que treballa en llocs de treball localitzats a l'interior de l'àmbit.

4. ACONT.: Taxa d'autocontenció: % de residents que treballen a l'àmbit respecte al total de POR.

5. ASUF.: Taxa d'autosuficiència: % de residents que treballen a l'àmbit respecte al total LlLT.

6. JOB-RATIO: Relació entre oferta i demanda de treball.

7. OBERTURA: Índex d'obertura: quocient entre els desplaçaments fora de l'àmbit (entrades més sortides) i els desplaçaments

a l'interior de l'àmbit.

8. Matadepera, Mura, Rellinars, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls.

9. Matadepera, Rellinars, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls.


I és que la ciutat de Terrassa, en relació amb l'evolució seguida per la mobilitat laboral aquests darrers 15 anys (1986-2001) en les capitals comarcals de l àmbit metropolità, apareix com una de les ciutats estructuradores d aquest territori més autocontingudes i autosuficients, i que en conseqüència presenta una major resistència al procés d'obertura generalitzat experimentat pel conjunt de municipis catalans, i en especial de l'àmbit metropolità.

Així, immediatament per dessota de Barcelona, que com a centre metropolità exerceix unes acusades funcions de capitalitat que esmorteeixen aquest procés d obertura, Terrassa i Mataró es presenten com aquelles capitals comarcals que han aconseguit mantenir una més elevada capacitat de retenir la població ocupada que hi resideix o de generar llocs de treball que són ocupats per propis residents.

I tot això en un context territorial en el qual cada vegada més la delimitació d'àmbits funcionals, estructurats al voltant d'un municipi central, tendeix a esbiaixar la comprensió del funcionament real d'aquest territori sotmès, en les darreres dècades, a unes intenses dinàmiques de transformació i redistribució de la població i l'activitat econòmica. I és que progressivament s'està assistint, en aquest àmbit metropolità, a un esmicolament de les estructures territorials tancades i de les relacions jeràrquiques unívoques, alhora que s'assisteix a un procés d'integració funcional del conjunt del territori expressat mitjançant l'increment dels fluxos de mobilitat i la seva multidireccionalitat.

Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treballÍndex de mobilitat obligada a la Regió Metropolitana de Barcelona. 1986-2001.

Municipi/any POR1 LlTL2 POR/Municipi3 % ACONT.4 % ASUF.5 JOB-RATIO6 OBERTURA7

1986

Barcelona 526.228 630.351 459.534 87,33% 72,90% 1,1979 0,5169

Granollers 15.594 18.775 10.537 67,57% 56,12% 1,2040 1,2617

Mataró 31.705 30.684 26.767 84,43% 87,23% 0,9678 0,3308

Sabadell 51.643 51.294 40.656 78,73% 79,26% 0,9932 0,5319

Sant Feliu de Llobregat 10.582 7.331 4.571 43,20% 62,35% 0,6928 1,9188

Terrassa 44.300 43.412 37.632 84,95% 86,69% 0,9800 0,3308Vilafranca del Penedès 8.319 8.606 6.462 77,68% 75,09% 1,0345 0,6192

Vilanova i la Geltrú 12.996 12.482 10.454 80,44% 83,75% 0,9604 0,4372

2001

Barcelona 645.419 765.914 501.803 77,75% 65,52% 1,1867 0,8125

Granollers 25.406 31.667 12.983 51,10% 41,00% 1,2464 2,3960

Mataró 47.100 42.304 31.446 66,76% 74,33% 0,8982 0,8431

Sabadell 81.200 69.259 45.842 56,46% 66,19% 0,8529 1,2821

Sant Feliu de Llobregat 19.511 12.872 6.374 32,67% 49,52% 0,6597 3,0805

Terrassa 78.005 67.540 50.869 65,21% 75,32% 0,8658 0,8612Vilafranca del Penedès 14.310 13.895 7.861 54,93% 56,57% 0,9710 1,5880

Vilanova i la Geltrú 23.980 19.271 14.154 59,02% 73,45% 0,8036 1,0557


1. POR: Població ocupada resident al municipi.

2. LlTL: Llocs de treball localitzats al municipi.

3.POR/Municipi: Població ocupada resident al municipi que treballa al propi municipi.

4. ACONT.: Taxa d'autocontenció: % de residents que treballen al propi municipi respecte al total de POR.

5. ASUF.: Taxa d'autosuficiència: % de residents que treballen al pròpi municipi respecte al total LlLT.

6. JOB-RATIO: Relació entre oferta i demanda de treball.

7. OBERTURA: Índex d'obertura: quocient entre els desplaçaments laborals fora del municipi (entrades més sortides) i els desplaçaments

a l'interior del municipi.


Així, si al 1986 els desplaçaments a d'altres municipis eren el 15,1% dels desplaçaments laborals dels terrassencs, al 2001 un 34,8% dels ocupats residents a la ciutat es desplaça fora de la ciutat a treballar. I si bé les relacions més importants, pel que fa als municipis destinataris de la força de treball terrassenca es mantenen més o menys estables en aquest darrers 15 anys (Barcelona, Sabadell, o Rubí eren al 1986 la destinació d'un 9,2% dels desplaçaments originats a Terrassa i al 2001 la del 13,4%), la resta de destinacions han adquirit una notable rellevància passant de representar el 5,8% dels fluxos originats a Terrassa a representar-ne el 14,8% (amb increments substancials dels petits fluxos amb destinació a la resta de Catalunya, a Viladecavalls, Sant Cugat del Vallès o Vacarisses).

Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball.Terrassa. Orígens-Destinacions. 1986-2001.

1986 2001

% s/Població % s/PoblacióDesplaçaments Total ocupada a Terrassa Desplaçaments Total ocupada a Terrassa

Dins el municipi 37.632 84,95 Dins el municipi 50.869 65,21

A d'altres municipis 6.668 15,05 A d'altres municipis 27.136 34,79

Barcelona 2.229 5,03 Ocupats a diversos municipis15.177 6,64

Sabadell 1.141 2,58 Barcelona 4.746 6,08Rubí 717 1,62 Sabadell 3.258 4,18Sant Cugat del Vallès 284 0,64 Rubí 2.414 3,09Viladecavalls 191 0,43 Viladecavalls 1.496 1,92Matadepera 186 0,42 Sant Cugat del Vallès 1.321 1,69Cerdanyola del Vallès 172 0,39 Vacarisses 792 1,02Martorell 110 0,25 Barberà del Vallès 583 0,75Olesa de Montserrat 109 0,25 Cerdanyola del Vallès 525 0,67Barberà del Vallès 88 0,20 Matadepera 468 0,60Resta de Catalunya 1.441 3,25 Resta de Catalunya 6.356 8,15

% s/Total llocs de % s/Total llocs de Desplaçaments Total treball a Terrassa Desplaçaments Total treball a Terrassa

Des d'altres municipis 5.780 13,05 Des d'altres municipis 16.672 24,68

Barcelona 1.302 2,94 Sabadell 2.681 3,97Sabadell 897 2,02 Barcelona 2.485 3,68Matadepera 651 1,47 Rubí 1.539 2,28Rubí 539 1,22 Viladecavalls 1.374 2,03Viladecavalls 394 0,89 Matadepera 1.231 1,82Sant Cugat del Vallès 267 0,60 Sant Cugat del Vallès 702 1,04Sant Quirze del Vallès 133 0,30 Vacarisses 438 0,65Cerdanyola del Vallès 101 0,23 Cerdanyola del Vallès 401 0,59Badalona 93 0,21 Sant Quirze del Vallès 367 0,54Barberà del Vallès 93 0,21 Badalona 349 0,52Resta de Catalunya 1.310 2,96 Resta de Catalunya 5.105 7,56

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya.1. Ocupats el lloc de treball dels quals està situat en diversos municipis (nova categoria no inclosa en els cens anteriors).

Entre les principals destinacions de l'any 2001, sobresurten aquells terrassencs ocupats en diversos municipis amb un 6,6% dels desplaçaments realitzats a l'exterior (esdevé la primera destinació supramunicipal). Malgrat que aquesta nova categoria minva la comparabilitat amb les dades d'anys anteriors, aquests fluxos esdevenen la màxima expressió de la integració funcional del territori i del caràcter dispers de la mobilitat actual.


Respecte als llocs de treball localitzats a Terrassa i ocupats per residents fora de la ciutat, la tendència és paral·lela: així, mentre que al 1986 un 13,1% dels llocs de treball eren ocupats per residents en d'altres municipis (Barcelona, Sabadell, Matadepera i Rubí concentraven un 58,6% d'aquests fluxos amb destinació a Terrassa), al 2001 pràcticament ho és 1 de cada 4 llocs de treball de la ciutat (i els principals orígens de 1986 passen a concentrar un 47,6% dels fluxos d'entrada a la ciutat). Tal com passava amb les destinacions, s'observen increments significatius d'aquells orígens amb una més escassa rellevància numèrica, la qual cosa denota el caràcter multidireccional i difús de la mobilitat actual: Viladecavalls, Vacarisses o Sant Cugat del Vallès, però sobretot aquells fluxos més dispersos en el territori que passen de representar el 3% dels orígens de mà d'obra enviada a Terrassa a representar-ne el 7,6%.

I malgrat aquesta tendència a la multidireccionalitat dels fluxos de mobilitat laboral i a la creixent interrelació de Terrassa amb la totalitat del territori metropolità, es fa palès i evident que la ciutat presenta una notable resistència a aquest fenomen i continua exercint amb força la seva capitalitat i la seva capacitat d'articulació del seu entorn territorial més immediat.

Ara bé, si en els quinquennis anteriors s'apreciava un notable equilibri entre els desplaçaments originats i atrets per Terrassa, les dades del 2001 presenten un accentuat desequilibri que, en aquest context de pèrdua de la capacitat d'autocontenció, accentua el caràcter exportador de mà d obra de la ciutat per damunt del caràcter importador.

Aquesta tendència, que és l expressió de l especialització funcional a què es veu sotmès el territori metropolità organitzat sota les premisses del funcionalisme19, comporta que al Vallès Occidental el desequilibri mitjà municipal entre població ocupada resident i llocs de treball localitzats s hagi incrementat en un 256%, fet que ha suposat, en termes generals, la creixent especialització de cada un dels 23 municipis de la comarca ja sigui en residència (dèficit de llocs de treball) o en activitat (superàvit de llocs de treball).

19 Teoria urbanística que proposa un territori organitzat, segregant les funcions urbanes (residència, treball, i oci) i localitzant-les en espais diferenciats, entre els quals ha d existir una immillorable xarxa viària que en permeti el seu relligament.


IV. Els sectors al detall

La diversa evolució dels diferents sectors d’activitat econòmica en un contextde canvi de cicle econòmic requereix una anàlisi més detallada de cadascund’ells ja que aquesta condiciona fortament les oportunitats que a curt/migtermini es disposaran per a l’engalzada d’una oferta de força de treball encreixement amb una forta disminució de la demanda de treballadors per part deles empreses20

Evolució de l'estructura econòmica segons afiliació a la Seguretat Social

Treballadors assalariats per sectors d'activitat econòmica. Principals sectors.1987-20111

Activitat 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

Comerç 4.461 5.056 5.163 5.871 6.270 6.565 6.253 7.045 7.343 7.940 8.397 8.114Construcció 2.537 3.102 3.446 3.624 3.842 3.554 2.899 3.420 3.449 3.309 3.931 5.086Serveis a les empreses 1.035 1.086 1.083 1.319 1.749 1.956 1.686 2.161 1.859 2.353 2.818 3.456Sanitat i veterinària2 1.661 1.743 991 2.171 2.226 2.294 2.195 3.679 3.535 3.628 5.253 5.537Metall 5.531 5.853 6.389 6.263 6.282 5.589 4.703 4.769 5.278 5.492 5.511 5.593

Tèxtil i Confecció 10.971 10.388 10.357 8.635 7.884 7.181 6.250 6.419 5.572 5.460 5.814 5.915Ensenyament 1.153 1.450 1.345 1.415 1.461 1.601 1.643 1.668 1.463 1.693 2.103 2.124

Serveis sanejament i neteja 904 1.028 1.120 1.325 1.361 1.161 1.034 1.029 923 1.318 1.404 1.463Hostaleria 453 495 516 625 632 684 646 776 1.051 1.169 1.254 1.429

Alimentària 826 890 1.057 1.167 1.352 1.700 1.821 1.674 1.694 1.545 1.737 1.745

Activitat 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Comerç 9.230 9.295 9.218 9.170 14.716 15.663 15.913 10.047 10.027 9.164 8.704 8.439 8.245Construcció 5.603 6.159 6.560 7.116 7.618 7.846 8.650 9.590 9.491 7.452 5.941 5.017 3.564Serveis a les empreses 4.541 5.211 5.242 5.813 6.307 6.932 7.343 6.846 5.269 5.373 5.298 4.985 4.430Sanitat i veterinària2 7.249 3.578 3.700 4.016 4.203 4.476 4.690 5.333 9.969 10.556 5.974 6.043 5.857Metall 5.427 5.464 5.331 5.179 5.104 4.988 4.580 4.653 4.649 4.423 3.575 3.601 3.582Tèxtil i Confecció 6.255 5.973 5.624 5.208 4.699 4.269 3.400 3.186 2.726 2.363 1.912 1.895 1.907Ensenyament 2.558 2.618 2.864 2.874 2.886 3.119 3.264 3.610 3.840 3.866 3.944 3.395 3.395Serveis sanejament i neteja 1.537 1.776 1.883 2.078 1.990 2.046 2.198 2.479 2.685 2.082 1883 1.913 1.930Hostaleria 1.334 1.347 1.370 1.522 1.391 1.515 1.755 1.752 2.826 2.746 1.669 1.757 1.937Alimentària 1.899 1.756 1.339 1.341 1.112 988 1.015 960 841 899 841 919 851

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia.

1. Fins al 1995 CCAE-74, del 1996 al 2007 CCAE-93 i a partir del 2008 CCAE-09. No hi consten els treballadors no afectes al règim general de la Seguretat Social.2. El sector de la sanitat presenta oscil·lacions anuals considerables a causa de la classificació d'activitats pròpies del sector cap a altres epígrafs.

A un nivell de desagregació més gran de cadascun dels tres principals sectorsproductius, es pot observar com l'estructura empresarial terrassenca ha anatpatint una constant transformació: del predomini aclaparador del sector tèxtil,que donava el caràcter eminentment industrial a la Ciutat a través de la història,s’ha donat pas a una diversificació de les activitats econòmiques on el comerç,la construcció, els serveis sanitaris i els serveis a les empreses prenen el relleu,convertint Terrassa en un centre de serveis de primer ordre, a nivell comarcal iàdhuc supracomarcal. Però la Ciutat, malgrat aquests canvis, encara manté undestacat contingent d'assalariats i empreses a la indústria clàssica (Metall i

20 Hem treballat principalment amb les dades referents al volum de treballadors assalariats, donat que lestendències del mercat de treball es basen, essencialment, en la demanda de personal per partd’empreses ocupadores. Cal tenir en compte l’aplicació de la nova classificació de les activitats que hacomportat canvis importants en l’adscripció d’aquestes als diferents sectors. S’ha optat per emprar lesdades publicades de 2008 recodificades amb la CCAE-09 i les dades 2009-2011 amb la nova codificacióper tal de poder fer una mínima evolució per sectors.


Tèxtil) i a la indústria més moderna (Química i plàstics, Paper i arts gràfiques iAlimentària).

Evolució dels principals sectors de l'estructura em presarial de Terrassa. 1987-2011

01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.0008.0009.000

10.00011.00012.00013.00014.00015.00016.00017.000

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

ComerçSanitat i veterinàriaTèxtil i ConfeccióConstruccióMetallServeis a les empreses

1. La indústria

Subsectors en alça.- 281. Fabricació de maquinària d’ús general;212. Fabricació de preparats farmacèutics i altres productesfarmacèutics d’ús general; 132. Fabricació de teixits tèxtils; 331.Reparació de productes metàl·lics, maquinària i equips.

L’evolució de la Indústria de la ciutat ha estat marcada per un ‘aprimament’progressiu de la seva estructura, que li ha anat restant pes dins l’economiade la ciutat tot i el desenvolupament de diversos polígons industrials. De fet,mentre els Serveis i la Construcció han presentat una evolució favorable delnombre d’assalariats fins fa ben poc, en el cas de la Indústria s’observa comdes de l’any 2000 es pateix una reducció constant del nombre dels seustreballadors. A aquest procés, que ja es produïa en un context econòmicmolt favorable, s’hi han afegit darrerament els efectes d’una crisi que hacolpejat amb força tots els sectors d’activitat.

En poc més de vint anys, aquesta reducció (10.621 assalariats i 444empreses menys des del 1987) s’ha manifestat especialment en el Tèxtil i elMetall, els dos principals sectors industrials que han passat de representar el80% del sector a poc més del 55%. Com a resultat d’aquesta evolució,d’altres sectors (Química i plàstics, Paper i arts gràfiques, Alimentària iFusta, suro i canya) han anat guanyant pes de manera que s’ha diversificatnotablement la indústria local.


Distribució dels treballadors assalariats en la indústria de Terrassa. 2011

Alimentària8,59%

Paper i les artsgràfiques

7,53%

Metall36,16%

Tèxtil iConfecció19,25%

, Fusta, surocanya3,36%

Química iplàstics16,30%

Altres indústries8,81%

Distribució dels treballadors assalariats en la indústria de Terrassa. 1987

Altres indústries3,24%

Química i plàstics5,05%

, Fusta, surocanya2,35%

Tèxtil i Confecció53,44%

Metall26,94%

Paper i les artsgràfiques

4,95%

Alimentària4,02%

Els efectes de l’actual crisi es van notar en un primer moment de maneracontundent (entre 2008 i 2009 hi ha una davallada de més d’un 13% delsassalariats) per estabilitzar-se després doncs, segons les darreres dades, ésel sector que menys nota el context recessiu. L’evolució de Terrassa ha estatsimilar a la del conjunt d’assalariats de Catalunya ja que la variació més granva ser entre 2008 i 2009 per disminuir posteriorment, però els dos darrersanys el sector ha tingut un millor comportament a Terrassa en que lavariació, si bé ha estat negativa, ho ha estat en menys proporció. Pel que faa la majoria de subsectors de la Indústria aquesta evolució ha estat similar.

Variació anual en nombre d'assalariats a la Indústr ia a Terrassa . 2008-2011

-1.544

-95-105

-2.000

-1.500

-1.000

-500

0

2008-2009 2009-2010 2010-2011

Taxa de variació anual en el nombre d'assalariats a la Indústria. Terrassa i Catalunya. 2008-2011

-13,25

-1,04 -0,95

-10,90

-3,58 -3,24

-16-14-12-10-8-6-4-20

2008-2009 2009-2010 2010-2011

Terrassa Catalunya


El Metall continua essent el sector predominant d'activitat econòmica industrial,ja que segueix al capdavant del Tèxtil-confecció ocupant gairebé el 36% delpersonal assalariat de la Indústria i més del 7% del total de l’estructuraterrassenca. La crisi de principis dels noranta es presentà amb cruesa enl'ocupació assalariada en aquest sector, especialment en el subsector de lametal·lúrgia, i, de forma menys acusada, en l'electricitat, en l'electrònica i en laindústria relacionada amb la fabricació de vehicles. La principal davallada delnombre d’assalariats es registrà a l’entorn de l’any olímpic, perdent 1.686treballadors entre 1989 i 1993 i representant aquell darrer any el punt d’inflexióde nou cap a l’alça que es mantingué constant fins el 2000, amb l'excepció perl'any 1999. Tanmateix, des de l'any 2001 s'enceta una altra etapa de pèrdua del'estructura productiva, tant en la desaparició d'empreses com en la de llocs detreball. Així, tot i el període de recuperació durant el període 1993-2000, lesdades indiquen que el pes relatiu del Metall dins l'economia terrassenca hacaigut més de 8 punts des del 1987. Però, d'altra banda, dins de la indústria, elseu pes ha augmentat 13 punts durant el mateix període, en gran part a causade la baixa generalitzada en tot el sector industrial i, molt especialment, enl'experimentada en la Indústria tèxtil i de la confecció.

Després d’un període entre el 2005 i el 2007 de certa estabilitat a l’entorn dels4.500-4.600 treballadors, a partir del 2008 es deixen sentir amb força elsefectes de la crisi. Així, des d’aleshores i fins el final de 2011 pel que fa alscentres de cotització se n’han perdut un 14% (-58 en nombres absoluts). Encanvi, pel que fa als assalariats, la davallada més forta fou entre 2008 i 2009 enque va caure la xifra dels 4.423 als 3.575 (-19%) però des d’aleshores la xifraes manté al voltant dels 3.600 amb molt poques variacions, mostra que elsector respon bé a la crisi després d’un reajustament puntual.

Pel que fa als diferents subsectors, aquests presenten al darrer exercici uncomportament ben diferenciat, però la majoria que tenen un cert pes al sectorhan tingut un comportament positiu: Fabricació de maquinària d’ús general,Reparació de productes metàl·lics, maquinària i equips, Forja, estampació iembotició de metalls, Fabricació d'altres tipus de maquinària per a usosespecífics i Fabricació de components electrònics i circuits impresos acoblats.


Evolució de l'estructura econòmica

Metall. 2006-20111

CCAE Sectors 2006 2007 CCAE Sectors 2008 2009 2010 2011

Empreses ocupadores 2 424 430 Empreses ocupadores 2 418 382 365 360% s/Total indústria 35,84 36,63 % s/Total indústria 38,31 38,82 39,21 39,96% s/Total 5,70 5,81 % s/Total 6,25 6,16 6,18 6,36

CCAE-93 CCAE-09*27 Metal·lúrgia 3 4 24 Metal·lúrgia 14 11 10 928 Fab. prod. metàl·lics, excp.maquinària i equips 250 253 25 Productes metàl·lics, exc. maquinària 222 199 193 17929 Ind. de la const. de maquinària i equip mecànic 85 83 26 Productes informàtics i electrònics 22 20 18 1930 Fab. màquines d'oficina i equips informàtics 2 4 27 Materials i equips elèctrics 14 16 16 1731 Fab. de maquinària i material elèctric 40 39 28 Maquinària i equips ncaa 97 84 83 8732 Fab. material electrònic 10 10 29 Vehicles de motor, remolcs i semirem. 14 11 12 1233 Fab. i inst. medico-quirúrgics, de precisió 21 23 30 Altres materials de transport 6 4 3 334 Fab. vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 12 13 33 Reparació i instal·lació de maquinària 29 37 30 3435 Fab. d'altre material de transport 1 1

Treballadors Assalariats 4.653 4.649 Treballadors Assa lariats 4.423 3.575 3.601 3.582% s/Total indústria 36,28 37,86 % s/Total indústria 37,96 35,37 36,00 36,16% s/Total 6,89 6,92 % s/Total 7,08 6,76 7,21 7,55

CCAE-93 CCAE-09*27 Metal·lúrgia 18 24 24 Metal·lúrgia 127 42 41 3828 Fab. prod. metàl·lics, excp.maquinària i equips 1.629 1.712 25 Productes metàl·lics, exc. maquinària 1.502 1.282 1.348 1.29129 Ind. de la const. de maquinària i equip mecànic 1.134 1.108 26 Productes informàtics i electrònics 270 250 208 21530 Fab. màquines d'oficina i equips informàtics 13 12 27 Materials i equips elèctrics 405 449 437 42631 Fab. de maquinària i material elèctric 1.158 969 28 Maquinària i equips ncaa 1.338 1.096 1.173 1.22432 Fab. material electrònic 121 121 29 Vehicles de motor, remolcs i semirem. 376 236 216 21433 Fab. i inst. medico-quirúrgics, de precisió 253 232 30 Altres materials de transport 55 26 27 2734 Fab. vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 325 469 33 Reparació i instal·lació de maquinària 350 194 151 14735 Fab. d'altre material de transport 2 2

Dimensió empresarial 10,97 10,81 Dimensió empresarial 1 0,58 9,36 9,87 9,95

CCAE-93 CCAE-09*27 Metal·lúrgia 14 11 24 Metal·lúrgia 85 70 63 5628 Fab. prod. metàl·lics, excp.maquinària i equips 415 424 25 Productes metàl·lics, exc. maquinària 332 293 268 26429 Ind. de la const. de maquinària i equip mecànic 138 146 26 Productes informàtics i electrònics 19 18 16 1830 Fab. màquines d'oficina i equips informàtics 12 9 27 Materials i equips elèctrics 12 8 10 931 Fab. de maquinària i material elèctric 52 46 28 Maquinària i equips ncaa 135 121 106 9832 Fab. material electrònic 16 13 29 Vehicles de motor, remolcs i semirem. 15 11 12 1333 Fab. i inst. medico-quirúrgics, de precisió 38 41 30 Altres materials de transport 7 7 6 634 Fab. vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 14 14 33 Reparació i instal·lació de maquinària 125 113 114 10935 Fab. d'altre material de transport 1 1

Treballadors Autònoms 3 700 705 Treballadors Autònoms 3 730 641 595 573% s/Total 4,83 4,82 % s/Total 5,20 4,97 4,73 4,67

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia.1. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipion consta el seu domicili fiscal.2. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. *Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.

Treballadors assalariats en el Metall. 1987- 2011

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Empreses ocupadores en el Metall. 1987-2011

0

100

200

300

400

500

600

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Una evolució similar segueixen els treballadors autònoms, amb una caigudaentre el 2008 i el 2011 de més d’un 21,5%. Per subsectors, el que mésautònoms aporta és el de Productes metàl·lics, excepte maquinària amb un


46% del total d’autònoms del sector. Tenint en compte aquesta rebaixa, el pesdel sector dins del total de treballadors autònoms de la Ciutat baixa fins al4,7%.

Nombre mitjà d'assalariats per empresa al Metall1987-2011

0

4

8

12

16

1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011

L’evolució de la dimensió empresarial es caracteritza per una disminucióprogressiva des dels màxims assolits a inicis dels anys 90 (15,89 el 1989). El1996 s’assolí el mínim de la sèrie (per sota de 9 treballadors/empresa) iniciant-se aleshores una lleugera recuperació mantenint la dimensió per damunt dels10 treballadors/empresa fins el 2008 quan torna a davallar. La darrera dadadisponible situa la dimensió altre cop per damunt dels 10 treballadors/empresaper causa de la conjugació del manteniment del nombre de treballadors i lacontinua davallada del nombre d’empreses.

Evolució de l'atur registrat 1

Metall. CCAE 2. 2006-2011

CCAE-93 Agrupació 2006 2007 2008


Total 2 918 888 1.440 Total 2 1.778 1.401 1.274

% s/Total indústria 26,24 25,78 30,70 % s/Total indústria 35,68 33,43 31,70

% s/Total absolut 9,43 8,57 8,85 % s/Total absolut 8,41 7,10 5,95

27 Metal.lúrgia 362 404 589 24 Metal·lúrgia 256 221 172

28 Fab. prod. metàl.lics 126 105 194 25 Prod. metàl·lics, exc. maquinària 491 426 421

29 Construcció de maquinària 175 148 265 26 Prod. informàtics i electrònics 142 112 97

30 Fab. màquines oficina-inform. 4 5 5 27 Materials i equips elèctrics 366 235 205

31 Fab. maquinària elèctrica 118 98 155 28 Maquinària i equips ncaa 268 214 192

32 Fab. material electrònic 63 58 116 29 Veh. de motor, remolcs i semirem. 167 120 108

33 Fab. mat. de precisió 23 20 26 30 Altres materials de transport 19 17 16

34 Indústria de l'automòbil 46 45 81 33 Rep. i instal·lació de maquinària 69 56 63

35 Fab. altre material de trans. 1 5 9

Font: OTG de Terrassa.

1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins al 2008, CCAE-09 a partir del 2009.

2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener del 2005.

Evolució del nombre d'aturats1993-2011

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Les xifres de l’atur registrat en el Metall ens mostren els efectes de l’actual crisija que les dades del 2008 i el 2009 trenquen bruscament la disminució delsaturats del sector que s’havia produït entre el 2005 i el 2007 i que havien deixatla xifra al voltant dels 888 aturats, el 25% de l’atur industrial. Si en aquestperíode el sector havia tingut un dels millors comportaments pel que fa a lareducció dels aturats, les dades a partir del 2008 el situen com un clargenerador de desocupació (1.778 desocupats a desembre del 2009) superantfins i tot les xifres del sector de principis dels 90. En canvi, les xifres de 2010 i2011 marquen un nou canvi de tendència, ara a la baixa, situant la xifra persota dels 1.300 aturats gairebé 500 aturats menys que el màxim ja esmentat de2009. En general, la Indústria ha estat el sector que millor comportament hatingut el 2011 respecte de l’atur registrat i el que primer pot notar els efectes dela recuperació econòmica. La majoria dels subsectors han protagonitzat


reduccions el darrer any en el seu nombre d’aturats, per la qual cosa podem dirque es tracta d’un fenomen generalitzat al sector del Metall.

El Tèxtil-Confecció es manté encara com el segon sector amb més pes enl'estructura industrial de la Ciutat, tot i que cada cop és més lluny del primer imés a prop del tercer, la Indústria química i del plàstic. Les dades de 2011 elsituen ocupant el 19,4% dels treballadors assalariats del secundari (1.920 llocsde treball, xifra que representa el 4% de l’estructura empresarial de la Ciutat).El llarguíssim procés de reconversió que pateix el sector li ha reportat des del1987 una pèrdua de més de 26 punts respecte al total d’assalariats a Terrassa,la qual cosa en nombres absoluts representa una disminució neta de 9.051llocs de treball. Pel que fa al nombre d’empreses, el balanç del tèxtil-confeccióha estat de 425 empreses amb treballadors assalariats desaparegudes des del1987.

Empreses ocupadores en el Tèxtil-Confecció. 1987-2011

0100200300400500600700800

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Treballadors assalariats en el Tèxtil-Confecció. 1987-2011

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Durant aquest exercici el sector Tèxtil i de la Confecció ha frenat la contínuadavallada que venia patint tant en centres de cotització (tot i que se’n perden 4el darrer any) com pel que fa a l’ocupació assalariada que manté una xifrasimilar. De fet, l’impacte de la crisi ha estat menys important que a d’altressectors de l’economia terrassenca doncs, tot i patir una forta sotragada el 2009(com la majoria de sectors), d’aquella data ençà ha anat mantenint les sevesxifres, sobre tot pel que fa a l’ocupació. Tot plegat confirma la moderació d’unallarga fase recessiva com demostren també els informes sobre estocs iproducció i sobre l'activitat exportadora a nivell del districte terrassenc i deCatalunya.

Així i tot, Terrassa continua sent el municipi del Vallès Occidental on la indústriatèxtil i de la confecció està més representada (fins un 35% de l’estructuraempresarial i un 30% dels assalariats), la qual cosa provoca el mantenimentd’una especialització en aquesta activitat a nivell comarcal.



Tèxtil-Confecció. 2006-20111

CCAE Sectors 2006 2007 CCAE 2008 2009 2010 2011

Empreses ocupadores 2 304 283 Empreses ocupadores 2 254 208 194 190

% s/Total indústria 25,70 24,11 % s/Total indústria 23,22 21,14 20,84 21,09

% s/Total 4,09 3,82 % s/Total 3,80 3,35 3,29 3,36

CCAE-93 CCAE-09*

17 Indústria tèxtil 205 188 13 Indústries tèxtils 156 133 129 127

18 Ind. de la confecció i de la pelleteria 96 92 14 Confecció de peces de vestir 93 72 61 58

19 Prep., adob., marroquineria cuir 3 3 15 Indústria del cuir i del calçat 5 3 4 5

Treballadors Assalariats 3.191 2.733 Treballadors Assa lariats 2.384 1.920 1.907 1.920


% s/Total 4,72 4,07 % s/Total 3,82 3,63 3,82 4,05

CCAE-74

CCAE-93 CCAE-09*

17 Indústria tèxtil 2.560 2.182 13 Indústries tèxtils 1.824 1.467 1.483 1.536



Dimensió empresarial 10,50 9,66 Dimensió empresarial 9, 39 9,23 9,83 10,11

Treballadors Autònoms 3 391 358 Treballadors Autònoms 3 285 246 223 199

% s/Total 2,70 2,45 % s/Total 2,03 1,91 1,77 1,62

CCAE-93 CCAE-09*

17 Indústria tèxtil 259 230 13 Indústries tèxtils 152 130 114 100




1. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al

municipi on consta el seu domicili fiscal.

2. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats.

*Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.

Pel que fa a la dimensió empresarial, després d’arribar-se al mínim de la sèrieel 2009 (amb una xifra de 9,2 treballadors/empresa) els dos darrers anysassistim a una certa recuperació, tot i el context de crisi econòmicageneralitzada, que l’ha situat en els 10,1 treballadors per empresa.

Nombre mitjà d'assalariats per empresa al Tèxtil-Co nfecció1987-2011

0

4

8

12

16

20

1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011

Les dades existents per a treballadors autònoms mostren una tendència a labaixa més acusada que no la dels assalariats en el sector. A l'any 2011 es


registren només 199 autònoms ocupats en el sector tèxtil i de la confecció aTerrassa, xifra que mostra una reducció d'un -10,8% respecte del 2010. Ambaquesta evolució negativa, el sector continua perdent pes dins del conjunt delstreballadors autònoms de Terrassa, representant en el present exercici nomésl’1,6% del total, molt lluny de les xifres de finals dels 90 en que representavamés del 5% dels autònoms.

La tendència a l’estabilització que presenta el Tèxtil-confecció aquests darrers2 anys es manifesta de manera diferent pels seus dos grans subsectors: elsubsector de les Indústries tèxtils, que és el que comprèn el 80% de la força detreball, augmenta els seus efectius en 53 assalariats, per contra, el subsectorde la Confecció de peces de vestir, segueix una tendència amb reduccions tanten el nombre d'empreses implantades com en el nombre de treballadorsassalariats per bé que en volums molt petits. Així doncs, a diferència de l’any2010 en que cap dels subsectors del Tèxtil-confecció es va distingir per erigir-se en creador net de llocs de treball, enguany podem destacar com a creadorsd’ocupació els subsectors de la Fabricació de teixits tèxtils i de la Preparació ifilatura de fibres tèxtils.

El tèxtil terrassenc segueix mantenint respecte al districte industrial deBarcelona una destacada posició ja que concentra més del 7,4% del global delsector tèxtil en la província, que es fa encara més patent quan aquestaconcentració esdevé del 21% en Preparació i filatura de fibres tèxtils, del 13% al'hora de parlar de l’Acabament de tèxtils, i de l’11% en la Fabricació de teixitstèxtils.


Tèxtil-Confecció. CCAE 2. 2006-2011



Total 2 1.831 1.721 2.078 Total 2 1.554 1.365 1.244



17 Indústria tèxtil 1.481 1.390 1.706 13 Indústries tèxtils 1.207 1.056 952

18-19 Confecció, pell i cuir 350 331 372 14 Confecció de peces de vestir 310 282 263

15 Indústria del cuir i del calçat 37 27 29





0300600900

1.2001.5001.8002.1002.4002.7003.0003.300

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

L'evolució de l'atur del sector mostra tres etapes, la primera amb un marcatcaràcter reduccionista que comprèn els anys entre el 1993 i el 1999, amb larebaixa d'un total de 1.778 persones desocupades; la segona etapa és a partirde l'any 2000, exercici a partir del qual s’expandeix l'atur fins el 2008, tot i lamillora per als anys 2005-2007 en els quals s’aprecia una lleugera disminució.El 2009 s’enceta la darrera etapa en que es reprèn la tendència a la baixainterrompuda l’any 2000 i situa la xifra als mateixos nivells que aquella època,al voltant dels 1.200 aturats. El sector Tèxtil i de la confecció és el quearrossega un dels volums més importants de l'atur estructural heretat del darrercicle de reconversió, xifrant-se actualment aquest pes en el 24% de l'atur localentre els treballadors industrials.

Els grans grups del Metall i del Tèxtil-Confecció ocupen, com hem vist, el 61%del total de les indústries terrassenques i el 56% del treball industrial. Els altres


grups d’activitat representen, cada cop més, una part molt important en el futurde l’estructura econòmica, no tant pel seu pes relatiu, sinó per la sevaimportància estratègica a l’hora d’aconseguir diversificar la indústria de laCiutat.

A Terrassa, el grup de la Indústria Química i del Plàstic no ha gaudit d'unaespecial representació en el conjunt de l'estructura econòmica. Entre d'altresraons, perquè l'especialització d'aquest subsector s'ha concentrat al nostreentorn, fonamentalment, a Rubí. Malgrat això, la seva emergència durant elsúltims anys ha estat força significativa i l’ha situat en el 3r lloc entre els sectorsindustrials de la ciutat. Actualment representa el 16,3% de la indústria pel quefa al nombre de treballadors assalariats, mentre que pel teixit empresarial larepresentació és molt menor, del 6,5%. Com a subsectors més dinàmicsenguany podem citar la Fabricació de preparats farmacèutics i altres productesfarmacèutics d’ús medicinal i la fabricació de productes de matèries plàstiquesamb augments significatius. Per contra, entre els sectors menys dinàmicsesmentem la Fabricació de pintures, vernissos i revestiments similars i laFabricació de productes de cautxú que mantenen unes xifres molt semblants ales de fa un any.


Indústria Química i del Plàstic. 2006-20111




% s/Total 0,95 0,97 % s/Total 0,97 1,03 0,98 1,04

CCAE-93 CCAE-09*

24 Indústries químiques 32 33 20 Indústries químiques 25 23 24 25

25 Fab. de prod. de cautxú i mat. plàst. 39 39 21 Productes farmacèutics 4 4 4 6

22 Cautxú i plàstic 36 37 30 28

Treballadors Assalariats 1.570 1.619 Treballadors Assa lariats 1.530 1.543 1.517 1.615


% s/Total 2,32 2,41 % s/Total 2,45 2,92 3,04 3,41

CCAE-74

CCAE-93 CCAE-09*

24 Indústries químiques 1.086 1.167 20 Indústries químiques 389 394 391 405





% s/Total 0,58 0,58 % s/Total 0,62 0,68 0,67 0,59

CCAE-93 CCAE-09*

24 Indústries químiques 44 44 20 Indústries químiques 41 45 47 42




1. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no

al municipi on consta el seu domicili fiscal.




En conjunt, durant aquest exercici, el sector del Químic i del Plàstic és delssectors industrials que millor aguanta l’embranzida de la crisi ja que no nomésno perd llocs de treball sinó que en guanya i d’aquesta manera augmenta laseva aportació a les activitats industrials. La importància de la Indústria químicaresideix en la seva capacitat de producció de manera que el sector es presentacom el que més capital utilitza de tots els analitzats i el que més valor afegitcrea.

Empreses ocupadores en la Indústria Química i del Plàstic

1987-2011

0

20

40

60

80

100

120

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Treballadors assalariats en la Indústria Química i del Plàstic

1987-2011

0250500750

1.0001.2501.5001.750

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

En el darrer any, el nombre de treballadors assalariats puja en un 6% creantfins a 98 nous llocs de treball. Alhora, el nombre d'empreses del sector puja en1 centre de cotització. Actualment, 1.615 persones estan ocupades en aquestgrup. Aquest fet ha provocat un important redimensionament de les empreses,passant dels 16,05 treballadors/empresa vigents fa 10 anys als 27,4 per 2011,amb un important augment dels treballadors per centre de cotització que fa queles empreses del sector presentin la major dimensió empresarial des ques’inicia la sèrie i la més elevada dins la Indústria.

Nombre mitjà d'assalariats per empresa a la Indústr ia Química i del Plàstic 1987-2011

0

4

8

12

16

20

24

28

1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

El nombre de treballadors autònoms es situa en 73, baixant per sota delsvuitanta, una xifra que es mantenia força estable tot i que el sector nomésrepresenta el 0,6% dins de l'estructura de treballadors per compte propi deTerrassa.

En termes generals, i des del 1993, s’observen dues fases en l’evolució del’atur del sector. En una primera, des del 1993 fins al 2000, baixa un 60%arribant a un mínim de 125 aturats. Per contra, en una segona fase, des del2000 fins al 2009, hi ha una revifalla encetant-se una etapa alcista i superant,mercès a l’acceleració d’aquest fenomen el 2008, les xifres del 1993. Pel que faals dos darrers anys, hi torna a haver un canvi de tendència ja que la xifrad’aturats davalla quedant-se per sota de la barrera dels 300 aturats. El 2011són, concretament, 284 els aturats que aplega el sector. El gruix d’aquests


aturats es reparteix equitativament entre el subsector de la Indústria química iel del Cautxú i plàstic. Amb aquestes noves xifres, el pes dels aturats del sectordins la Indústria es situa en el 7% mentre que en relació al total d’aturats esqueda en un 1,33%.

El conjunt de xifres esmentades mostra el sector Químic i plàstic com el méssòlid dels sectors industrials ja que no ha patit en la mateixa mesura que laresta de la Indústria els efectes de la crisi alhora que, pel que fa als assalariatsregistrats, sembla recuperar-se més aviat que la resta.


Indústria Química i del Plàstic. CCAE 2. 2006-2011

CCAE-93 Agrupació 2006 2007 2008 CCAE-09 2009 2010 2011

Total 2 203 226 326 Total 2 347 287 284



24 Indústria química 147 154 213 20 Indústries químiques 164 129 108

25 Ind. cautxú i plàstic 56 72 113 21 Productes farmacèutics 43 33 45

22 Cautxú i plàstic 140 125 131


1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2008, CCAE-09 a partir de 2009.

2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener de 2005.


100

150

200

250

300

350

400

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

3r 2

011

La Indústria Alimentària visqué durant els anys noranta la seva millor èpocaassolint xifres de treballadors per damunt dels 1.500 assalariats entre l’any1992 i el 2000, patint a partir d’aleshores una forta pèrdua dins del pes de laindústria terrassenca. Des de llavors, les xifres del sector han tendit cap a unaevolució molt més modesta, entre 800 i 1.000 assalariats, comportant-se com siles empreses capdavanteres haguessin consolidat un sostre21 (màxim de 1.899treballadors l’any 1999) el que posa de manifest l'extrema dependència delsector en l'evolució de poques grans empreses que foren capdavanteres enaquell moment. Tanmateix, en línies generals el sector ha doblat el seu pes enl'ocupació assalariada a la indústria, passant de l'escàs 4% del 1987 fins al8,9% el 2011, amb un increment de la dimensió empresarial de més de 4 punts(dels 8,5 al 1987 als 12,5 del 2011).

A partir del 2008 canvia la codificació d’activitats trencant-se la sèrie de dades.Entre aquell any en què s’inicia la crisi i el 2011, el sector passa dels 899assalariats als 851, per tant, ha estat un sector que manté les seves xifres tot ila davallada general de l’economia. Els centres de cotització baixen fins els 68,10 menys que al 2008, en el que és una mostra d’una major concentracióempresarial (recordem que al zenit del sector, a finals dels noranta, hi haviahagut més de 130 empreses). Amb aquestes xifres el sector agrupa el 8,6%dels assalariats industrials i el 7,5% de les empreses de la indústria. Pel que faa la dimensió empresarial aquesta es manté en els 12,5 treballadors perempresa.

21 Per a un seguiment dels antecedents locals d'aquest sector, vegeu OEST, La indústria alimentària aTerrassa, Ajuntament de Terrassa-Foment de Terrassa, SA, Terrassa, 1997, 106 pp. + annexos.


Treballadors assalariats en la Indústria Alimentària. 1987-2011

0200400600800

1.0001.2001.4001.6001.8002.000

1987

1989

1991

1993

1995

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

Empreses ocupadores en la Indústria Alimentària. 1987-2011

020406080

100120140160

1987

1989

1991

1993

1995

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

Nombre mitjà d'assalariats per empresa a la Indústr ia Alimentària 1987-2011

0

4

8

12

16

20

1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Evolució de l'estructura econòmicaIndústria Alimentària. 2006-20111




% s/Total 0,09 0,08 % s/Total 0,11 0,12 0,13 0,13

CCAE-74

CCAE-93 CCAE-09*

15 Ind. de productes alimentaris 75 72 10 Indústries de productes alimentaris 72 67 67 64

16 Indústria del tabac 11 Fabricació de begudes 6 6 6 4

Treballadors Assalariats 960 841 Treballadors Assalari ats 899 841 919 851


% s/Total 1,42 1,25 % s/Total 1,44 1,59 1,84 1,79

CCAE-74

CCAE-93 CCAE-09*





% s/Total 1,08 1,02 % s/Total 1,05 1,10 1,26 1,30

CCAE-93 CCAE-09*







3. Per a l'any 2004 no es diposa de les dades desagregades per subsectors.



El nombre de treballadors per compte propi del sector durant el 2011 és de160, el més alt dels darrers anys, tot i que representa poc més de l’1% del totalde treballadors autònoms de la Ciutat.

L'atur registrat al sector ha passat per unes fases similars a les dels altres:important reducció des del 1993 i fins al 1999, certa estabilització amb algunrepunt i tendència a l’alça que s’intensifica a partir del 2008. A partir del 2009entra en vigor una nova classificació de les activitats que trenca la sèrie dedades i situa l’atur del sector en els 330 efectius, que baixen lleugerament el2010 en situar-se en els 325 i repunten el 2011 fins als 350, la xifra méselevada de la sèrie. Els aturats del sector representen un 8,7% de l’aturindustrial i un 1,6% del total d’aturats de la ciutat.


Indústria Alimentària. CCAE 2. 2006-2011



Total 2 236 291 347 Total 2 330 325 350



15-16 Ind. alimentària i tabacs 236 291 347 10 Indústries de prod. alimentaris 319 315 341

11 Fabricació de begudes 11 10 9





0

50

100

150

200

250

300

350

400

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

El grup de la Indústria del Paper i de les Arts Gràfiques és un sector ambforça importància dins de l'activitat secundària de Terrassa, representant mésdel 7,5% dels assalariats industrials (746), quedant en el rànquing darrere elsector de la Indústria alimentària mercès a l’estabilitat de les seves xifresmentre que altres sectors industrials pateixen davallades els darrers anys. Desde mitjan dels anys noranta aquest sector s'ha mantingut amb una considerableestabilitat, tant pel que fa al nombre de negocis com al nombre d'ocupatsassalariats. Per causa del canvi en la codificació estadística que afectaparticularment aquest sector22 no podem valorar l’impacte de la crisi a partir del2007, però les dades del darrer any mostren una lleugera davallada (3empreses menys que l’any anterior i només 14 assalariats menys) que donacontinuïtat a la més gran rebaixa registrada entre el 2008 i el 2009. Elsubsector més ben representat és el de les Arts gràfiques i suports enregistrats,amb el 84% de les empreses del sector.

22 L’aplicació de la nova CCAE-09 ha implicat canvis importants en la codificació de les activitats delsector: les activitats pròpies d’Edició, que en el CCAE-93 s’englobaven dins les Arts gràfiques (codi 22Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats), passen a tenir un epígraf propi (codi 58Edició) pertanyent a les activitats del sector Serveis i no a la Indústria on continuen les Arts gràfiques.


Treballadors assalariats en la Ind. del Paper i les Arts gràfiques. 1987-

2011

0200400600800

1.0001.2001.400

1987

1989

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

Empreses ocupadores en la Indústria del Paper i les Arts

gràfiques. 1987-2011

020406080

100120140160

1987

1989

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010


Indústria del Paper i les Arts gràfiques. 2006-20111




% s/Total 1,53 1,58 % s/Total 0,15 0,15 0,17 0,17

CCAE-93 CCAE-09*

21 Indústria del paper 17 19 17 Indústries del paper 15 16 15 14

22 Edició, arts gràfiques 97 98 18 Arts gràfiques i sup. enregistrats 91 74 77 75

Treballadors Assalariats 960 1.014 Treballadors Assala riats 856 773 760 746


% s/Total 1,42 1,51 % s/Total 1,37 1,46 1,52 1,57

CCAE-93 CCAE-09*



Dimensió empresarial 8,42 8,67 Dimensió empresarial 8,0 8 8,59 8,26 8,38


% s/Total 1,25 1,24 % s/Total 1,00 1,05 1,06 1,00

CCAE-93 CCAE-09*







3. Per a l'any 2004 no es diposa de les dades desagregades per subsectors.


La dimensió empresarial del sector es manté estable a l’entorn dels 8-9treballadors assalariats per centre de cotització des de l’any 1997,concretament la darrera xifra els situa en els 8,4 pujant lleugerament respectede l’any 2010.


Nombre mitjà d'assalariats per empresa a la Indústr ia del Paper i les Arts gràfiques. 1987-2011

0

2

4

6

8

10

12

14

1987 1988 1989 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

L’evolució de l’atur des de l’any 1993 ens permet distingir tres moments: unperíode inicial fins al 1998 on cau progressivament l’atur, un segon momentque comprèn des d’aquella data fins al 2004 amb un atur estabilitzat per sotadels 125 aturats i el darrer a partir del 2004 en què s’inicia un augment de lesxifres que durant el 2008 i el 2009 s’intensifica de manera clara superant lesxifres de l’any inicial de la sèrie i fins assolir els 270 aturats. Al 2011, en canvi, icom hem vist que passa a la majoria de sectors industrials, l’atur segueixbaixant lleugerament i es queda en els 214 aturats, el 5,3% dels aturats de laIndústria.


Indústria del Paper i les Arts gràfiques.CCAE 2. 2006-2011

CCAE-93 Agrupació 2006 2007 2008 CCAE-09 Agrupació 2009 2010 2011

Total 2 157 163 215 Total 2 270 237 214



21-22Ind. paper i arts gràfiques 157 163 215 17-18

Ind. paper i arts gràfiques 270 237 214





0255075

100125150175200225250275300

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

La sisena força productiva dins del sector secundari és la Indústria delReciclatge que continua per davant del sector de la Fusta, suro, canya queocupava històricament aquest lloc. Actualment el sector del Reciclatge ocupa442 treballadors i és un sector que presenta una rebaixa de les seves xifres eldarrer any (-34 assalariats). El darrer sector destacat, el de la Fusta, que ocupafins a 333 treballadors en 71 empreses, està tradicionalment molt relacionatamb l'evolució del sector de la Construcció i per això pot seguir evolucionant demanera negativa en el futur en veure’s arrossegat per la caiguda d’un sector dela construcció que no mostra signes de recuperació a curt i mitjà termini.

En definitiva, la indústria terrassenca va realitzar una reestructuració productivapròpia d’un país occidental en procés de terciarització, sobretot en el Tèxtil i enla Metal·lúrgia. Durant el període 1989-1993 es van produir fortes pèrdues dellocs de treball, donant pas al creixement d’altres sectors com el de la IndústriaAlimentària, Químiques i Plàstics. Actualment, ens trobem amb un sector moltmés diversificat i que, tot i el degoteig constant de treballadors assalariats iempreses, està suportant molt millor que els Serveis i la Construcció els efectes


de la crisi, recuperant, de mica en mica, part del pes perdut dins l’estructuraeconòmica terrassenca.

2. La construcció

La Construcció és, darrere del Comerç i la Sanitat i veterinària, el sector queocupa més assalariats dins de l'estructura productiva de la Ciutat. L'activitatconstructora va assolir l’any 2006 el punt àlgid de les seves activitats aprofitantuna conjuntura econòmica molt favorable en un context de creixementextraordinari de l’activitat constructiva a tot el país i de desenvolupament delplanejament urbanístic. Tanmateix, aquesta situació de creixementininterromput des del 1994 es trenca bruscament a partir del 2007 i durant elsanys 2008 i 2009 es manifesta una davallada sense precedents.Malauradament, coincidint amb aquest brusc canvi de tendència, s’ha produïtun canvi en la codificació de les activitats que ha comportat importantsmodificacions en l’assignació d’activitats econòmiques al sector de laconstrucció. Els canvis en la codificació han comportat, entre d’altresmodificacions, que activitats fins ara adscrites al sector Serveis com lapromoció immobiliària, s’adjudiquin al sector de la Construcció. En definitiva, estrenquen les sèries de dades i no ens és possible quantificar adequadamentaquesta davallada per subsectors d’activitat ni tan sols a nivell de gran sector.


Construcció. 2003-2011

Sectors 2006 2007 Sectors CCAE-09* 2008 2009 2010 2011

Empreses ocupadores 1 1.420 1.371 Empreses ocupadores 1 1.231 1.034 899 732% s/Total 19,10 18,52 % s/Total 18,41 16,67 15,22 12,94

Treballadors Assalariats 9.590 9.491 Treballadors Assa lariats 7.452 5.941 5.017 3.564% s/Total 14,20 14,13 % s/Total 11,93 11,24 10,04 7,52


Treballadors Autònoms 3.349 3.369 Treballadors Autònoms 3.123 2.510 2.253 2.100% s/Total 23,12 23,02 % s/Total 22,25 19,45 17,92 17,12

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic. Elaboració propia.1.Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna

el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal.


Per tant, limitarem l’anàlisi als darrers 4 anys de la sèrie en què ja s’aplica elnou CCAE-2009. Així, en aquest període la Construcció ha perdut gairebé4.000 assalariats, a raó de més de 1.000 per any essent el més afectat pelcontext de paràlisi de l’activitat econòmica. Només respecte al desembre del2010 la Construcció terrassenca ha perdut 167 centres de cotització (undescens del 18%) i 1.453 assalariats (-29%), gairebé tants com el 2009, el pitjorany de la sèrie. De fet, el darrer any, el comportament de la Construcció difereixdels altres dos grans sectors ja que mentre aquells disminueixen les pèrdues(com hem vist, la Indústria gairebé manté les seves xifres) la Construcció lestorna a augmentar aprofundint la seva particular crisi.


Variació anual en nombre d'assalariats a la Construcció a Terrassa . 2008-2011

-1.511

-924

-1.453-2.000

-1.500

-1.000

-500

0

2008-2009 2009-2010 2010-2011

Taxa de variació anual del nombre d'assalariats a l a Construcció. Terrassa i Catalunya. 2008-2011

-20,28-15,55

-28,96

-16,17-11,61

-19,71

-35,00-30,00-25,00-20,00-15,00-10,00-5,000,00

2008-2009 2009-2010 2010-2011

Terrassa Catalunya

De fet, comprant l’evolució del sector a Terrassa amb la que ha tingut al conjuntd’assalariats de Catalunya veiem com ha seguit les mateixes pautes (fortadisminució el 2009, disminució de l’intensitat de la pèrdua d’assalariats el 2010 ireforçament de la rebaixa d’assalariats el darrer any) però amb una diferència:la taxa de variació en el cas de Terrassa ha estat sempre superior fins assolir,el darrer any, gairebé 10 punts més que en el conjunt de Catalunya.

Com a conseqüència d’aquesta negativa evolució, el sector ocupa actualment3.564 assalariats que s’agrupen en 732 centres de cotització, la qual cosa situala dimensió empresarial en els 4,9 treballadors per empresa. Així, laConstrucció representa el 13% de l'estructura empresarial de la Ciutat desprésde perdre més de 5 punts des de 2008 quan n’assolia més del 18,4%. Sónunes xifres que tornen a situar al sector a uns nivells similars als de mitjansdels 90, just abans d’iniciar-se el ‘boom’ de la construcció.


Treballadors assalariats en la Construcció. 1987-2011

01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.0008.0009.000

10.000

1987

1989

19911993

199519

9719

9920

012003

2005200

720

0920

11

Empreses ocupadores en la Construcció. 1987-2011

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

En el moment de la seva emergència, aquest sector ajudava a mitigar l'atur deles persones no qualificades mercè a l'alternança estratègica del sector quepermetia ocupar-se tant en l'obra pública (com ho féu durant la vertebracióolímpica) com en l'obra de capital privat en la construcció d'edificis. Actualmentaquesta alternança s’ha vist molt dificultada ja que l’obra pública s’ha vistfrenada bruscament i el sector de l’habitatge mostra una paràlisi notable quecontrasta amb el dinamisme d’abans de la crisi: si durant l'any 2007 Terrassava concentrar fins el 13,3% del total de promocions d'habitatges de nova plantaa les principals ciutats mitjanes arribant a oferir 4.223 nous habitatges, lesmateixes dades pels següents tres anys (2008-2010) només sumaven 1.688habitatges23.

En conseqüència, la caiguda de l'activitat constructora ha estat generalitzadaen tots els subsectors: entre el 2010 i el 2011 afecta especialment els de laConstrucció d’edificis (-575) i l’Acabament d’edificis (-417) que concentren lamajoria de pèrdues de treballadors.

L’escàs dinamisme actual del sector en la seva aportació a l'estructuraproductiva terrassenca no impedeix que, mercès al creixement dels darrersanys, es situï per davant de molts sectors industrials, encara que el del Metalll’acabi de sobrepassar i ja sumi més assalariats.

Un altre dels indicadors que mostren la davallada del sector és el de ladimensió empresarial que es situa al 2011 en una xifra de només 4,9treballadors/empresa, la xifra més baixa d’una sèrie que es remunta a 1987.

Nombre mitjà d'assalariats per empresa a la Constru cció 1987-2011

0

2

4

6

8

10

1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011

23 Per un coneixement més detallat vegeu el capítol Territori, urbanisme i habitatge dins aquesta mateixaobra (pp.171-194).


El nombre de treballadors autònoms en el sector també segueix caient ambforça, les darreres xifres els situen en 2.100 autònoms, aportant el 17% del totalde treballadors autònoms de la Ciutat. Aquest pes baixa en 5 punts percentualsrespecte del que tenia el 2008 i torna el nombre d’autònoms del sector a xifressimilars a les de 10 anys enrera.

Distribució dels treballadors assalariats de la construcció de Terrassa. 2011

Activ.especialitzades de la construcció

70%

Construcció d’immobles

27%

Construcció d’obres

d’enginyeria civil4%

Respecte les dades d’aturats registrats al sector, la gran activitat que aquesttingué fins a l’any 2006 no aconseguí eixugar un atur creixent, com esmanifesta en l’evolució d’aquest paràmetre des del 2001. Però serà a partir del2006 quan la xifra dels aturats s’enfila de manera molt important posant demanifest l’impacte de la crisi del sector a la ciutat, així, el 2007 l’aturexperimenta un primer augment afegint 429 nous aturats i fent pujar el pes dela Construcció entre els aturats del 9,5% fins al 13%. Però al 2008 l’augmentque es produeix no té precedents a la ciutat: en només un any, la xifra d’aturatsaugmenta un 117% (+1.361 nous aturats) i els situa en gairebé 3.000 aturats alsector, xifra que més que dobla el màxim assolit l’any 1993. Aquest creixementconsiderable situa la Construcció com el segon sector amb més pes dins l’aturde la ciutat, un 18%, 5 punts més que l’any 2007.

Les dades a partir del 2009 provenen de la nova codificació i no sóncomparables amb aquestes, així, el 2011 la Construcció assoleix la xifra mésalta de la sèrie aportant 4.978 aturats, la qual cosa significa més d’un 23% deltotal d’aturats de la ciutat.


Construcció. CCAE 2. 2006-2011

CCAE Agrupació 2006 2007 2008 CCAE-09 2009 2010 2011

Total 2 1.077 1.371 2.962 Total 2 4.749 4.539 4.978



1. A 31 de desembre de cada any.


Evolució del nombre d'aturats a la Construcció. 1993-2011

01.0002.0003.0004.0005.0006.000

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Com hem pogut veure en analitzar el mercat de treball, la Construcció ha estatla destinació principal dels treballadors estrangers, que tradicionalmentconstitueixen la mà d'obra poc qualificada. Així mateix, el sector ha absorbit els


darrers anys aquells joves amb poca qualificació que s’han anat incorporant almercat de treball. En aquest sentit, ja hem vist més amunt com la davallada del’activitat afecta especialment els col·lectius esmentats, als quals se n’hiafegeixen d’altres fins ara consolidats, influint molt negativament en l’ocupació.

Per altra banda, cal fer esment que parlem d’un sector amb una gran capacitatd’arrossegament d’altres activitats ja que aplega totes aquelles que entren dinsel cicle productiu de la construcció d’edificis. Això és, tots els processoseconòmics relacionats, des dels més inicials (obtenció dels materials deconstrucció, lloguer de maquinària, projectes arquitectònics, etc.) fins alsderivats de la venda i manteniment de la construcció (promocionsimmobiliàries, inspeccions tècniques, autònoms, etc.). Així, la davallada del’activitat constructiva ha comportat uns efectes que s’estenen més enllà de laConstrucció a sectors propis de la Indústria (com el de la Fusta o algunssubsectors del Metall) o bé dels Serveis.

L'anàlisi de les dades del sector de la Construcció ens condueix a confirmar lainflació d’un sector que creixia de manera desenfrenada. El manteniment delseu pes en l'ocupació assalariada local (un 7,5% actualment) en un context decrisi econòmica mundial i davallada generalitzada de la construcció a nivellestatal dependrà en el marc local de la conjuntura urbanística, és a dir, de lesdecisions públiques en la qualificació i ampliació del sòl urbà i també del seudesenvolupament. El manteniment del nivell de preus, de la demandad'habitatge i de locals de negoci, això és, la conservació de la competitivitatlocal del sector, assegurarà la recuperació de l’activitat i de l'ocupació o,contràriament, que s’agreugi una disminució que els darrers quatre anys ha fetretrocedir el sector un decenni i ha comportat que enguany es registri unasituació inèdita: per primer cop des que tenim dades la xifra d’aturats de laConstrucció a Terrassa és més elevada que la dels assalariats del mateixsector: 4.978 aturats contra 3.564 assalariats (+1.414 de diferència en favordels primers).

3. Els serveis

Subsectors a l'alça.- 561-Restaurants i establiments de menjars;563-Establiments de begudes; 620-Serveis de tecnologies de lainformació i 801- Activitats de seguretat privada.

L’evolució del sector Serveis a Terrassa ha estat marcada per un creixementininterromput fins l’any 2007 tant de les seves xifres absolutes com del pes querepresenta dins l’estructura econòmica de la ciutat, que li ha permès prendre elrelleu de la Indústria com a sector capdavanter. Mercès a aquest creixement,ha estat el principal sector en creació d’ocupació assalariada (+20.964) alvoltant d’activitats que han esdevingut capdavanteres com la Sanitat (+4.196),el Comerç (+3.784) o bé els Serveis a les empreses (+3.395). Alhora, haincrementat la seva presència dins l’economia de la ciutat afegint més de 2.305noves empreses entre els anys 1987 i 2011.


Variació anual en nombre d'assalariats als Serveis. 2008-2011

-6.536

-996-1.877

-8.000-7.000-6.000-5.000-4.000-3.000-2.000-1.000

0

2008-2009 2009-2010 2010-2011

Taxa de variació anual del nombre d'assalariats als Serveis. Terrassa i

Catalunya. 2008-2011

-15,09

-5,10-2,85-2,45

1,30

-2,11

-20

-15

-10

-5

0

5

2008-2009 2009-2010 2010-2011

Tot i la força del sector, l’actual crisi econòmica s’hi ha deixat notar amb força jaque només entre el 2008 i 2011 ha vist com es perdien 336 empreses amb9.409 treballadors assalariats. De fet, fou 2009 el pitjor any ja que respecte2008 es perderen més de 6.500 llocs de treball, els següents dos anys lespèrdues han estat molt inferiors però, així i tot, encara són molt significatives i,excepte la Construcció, de les més elevades en nombres absoluts.

Comparant les taxes de variació anual de Terrassa amb les del conjuntd’assalariats del sector a Catalunya podem apreciar com la caigudaexperimentada pels Serveis el 2009 fou molt més contundent a la ciutat (mésd’un 15% de disminució per un 2,45% a Catalunya). Des d’aleshores, la taxas’ha mantingut a Terrassa en valors negatius per bé que molt més moderatsperò sempre per sobre del catalans. Fins i tot el 2010 hi hagué una variaciópositiva per Catalunya que a Terrassa tingué una correspondència bennegativa (-5,1%).

Els assalariats del sector a Terrassa es distribueixen, en primer lloc al Comerç,que n’agrupa el 24,30%, seguidament la Sanitat i veterinària amb al 17,27%, amés distància es situen els Serveis a les empreses (13%) i l’Ensenyament(10%) i amb una representació inferior trobem sectors com els Serveis socials(6,5%), els Serveis de sanejament i neteja (5,7%), etc.


Evolució de l'estructura empresarial segons afiliac ió a la Seguretat SocialServeis. 1987,1994, 2003 i 2005-2011

1987 1994 2003 2005 2006 2007

Activitat1 EM TR EM TR EM TR EM TR EM TR EM TR

Comerç 902 4.461 1.376 7.045 1.769 14.716 1.861 15.913 1.838 10.047 1.851 10.027

Hostaleria 142 453 313 776 366 1.391 436 1.755 451 1.752 474 2.862

Transports i comunicacions 104 888 149 1.122 273 1.429 300 1.487 309 1.529 315 1.518

Institucions financeres 5 564 6 728 12 1.357 11 1.503 10 1.546 12 1.630

Assegurances 16 162 19 182 12 42 9 38 9 42 8 27

Aux. financers, d'asseg. i APIs 63 214 127 290 294 929 402 1.337 439 1.508 387 1.199

Lloguers 16 26 30 82 93 266 122 379 121 396 131 363

Serveis a les empreses 122 1.035 230 2.161 588 6.307 679 7.343 710 6.846 710 5.269

Administració pública 12 368 25 692 21 5.375 20 5.705 25 5.818 28 1.413

Ensenyament 87 1.153 166 1.668 161 2.886 153 3.264 157 3.610 163 3.840

Sanitat i veterinària235 1.661 72 3.679 128 4.203 134 4.690 137 5.333 152 9.969

Serveis sanejament i neteja 30 904 38 1.029 55 1.990 59 2.198 62 2.479 67 2.685

Serveis socials 31 284 85 872 105 1.361 104 1.545 107 1.670 111 1.853

Cultura-lleure-esport 54 428 169 816 129 1.385 137 1.373 143 1.460 135 1.603

Serveis personals 92 340 175 592 280 1.134 306 991 294 939 287 962

Serveis domèstics 4 5 4 4 4 4 3 3 4 4 5 5

Total 1.715 12.946 2.984 21.738 4.290 44.775 4.736 49.524 4. 816 44.979 4.836 45.225

2008 2009 2010 2011 ∆ Empreses ∆ Assalariats

Activitat1 EM TR EM TR EM TR EM TR 87-11 10-11 87-11 10-11

Comerç 1.732 9.164 1.661 8.704 1.619 8.439 1.603 8.245 701 -16 3.784 -194

Hostaleria 465 2.746 454 1.669 438 1.757 446 1.937 304 8 1.484 180Transports i comunicacions 280 1.312 242 1.106 229 1.037 217 929 113 -12 41 -108

Institucions financeres 10 1.561 8 1.519 7 325 8 309 3 1 -255 -16Assegurances 8 28 7 22 6 20 7 30 -9 1 -132 10

Aux. financers, d'asseg. i APIs 109 380 106 419 106 463 104 413 41 -2 199 -50

Lloguers 132 293 134 290 136 285 129 275 113 -7 249 -10

Serveis a les empreses 679 5.373 650 5.298 605 4.985 556 4.430 434 -49 3.395 -555

Administració pública 30 1.485 22 1.525 21 1.638 20 1.588 8 -1 1.220 -50

Ensenyament 163 3.866 169 3.944 176 3.395 183 3.395 96 7 2.242 0

Sanitat i veterinària2 162 10.556 159 5.974 165 6.043 175 5.857 140 10 4.196 -186

Serveis sanejament i neteja 66 2.082 67 1.883 65 1.913 73 1.930 43 8 1.026 17

Serveis socials 113 1.853 119 1.952 119 2.158 123 2.207 92 4 1.923 49

Cultura-lleure-esport 139 1.659 124 1.536 115 1.447 118 1.415 64 3 987 -32

Serveis personals 261 932 251 904 255 964 250 913 158 -5 573 -51

Serveis domèstics 6 29 7 38 8 37 7 37 3 -1 32 0

Total 4.355 43.319 4.180 36.783 4.070 34.906 4.019 33.910 2. 304 -51 20.964 -996


1. Fins 1994 CCAE-74, de 2003 a 2007 CCAE-93 i a partir de 2008 CCAE-09. No hi consten els treballadors no afectes al règim general de la

Seguretat Social.

2. El sector de la sanitat presenta oscil·lacions anuals considerables degut a la classificació d'activitats pròpies del sector cap a altres epígrafs.

Distribució dels assalariats en el sector serveis de Terrassa. 2011

Ensenyament10,01%

Comerç24,31%

Serveis a les empreses13,06%

Serveis socials6,51%

Altres28,83%

Sanitat i veterinària

17,27%

Distribució dels assalariats en el sector serveis de Terrassa. 1987

Sanitat iveterinària

12,83%

Altres28,83%

Serveis sanejament i

neteja6,98%

Ensenyament8,91%

Comerç34,46%

Serveis a lesempreses

7,99%


El Comerç segueix sent un dels pilars bàsics sobre el qual se sosté el terciariterrassenc, tant pel que fa al nombre d’establiments com pel que fa al volum detreballadors assalariats, reunint actualment el 38,8% del total d’empreses delterciari (1.559 a desembre del 2011) i el 24% dels treballadors assalariats enaquell sector. El Comerç augmenta el seu pes dins del sector Serveis ocupantactualment 8.122 persones i es manté com el primer subsector de total'estructura productiva terrassenca pel que fa als treballadors assalariats.

En l’estructura productiva de la Ciutat, el Comerç representa, el 2011, el 17%dels llocs de treball dependent superant en més de 9 punts percentuals elpredomini tradicional dels sectors industrials i posicionant-se (més de 5 puntsrespecte del segon sector en importància, la Sanitat) al capdavant del conjuntempresarial, on reuneix el 28% de centres de treball assalariat de la Ciutat. Desde l’any 1987 i fins al 1999 el Comerç gaudí d'un bon moment en la creaciód'ocupació ja que es crearen fins a 4.769 llocs de treball; des d'aleshores, i finsa l'any 2002, el sector es mantingué estable, amb alguna lleugera pèrdua detreballadors.

Entre el 2003 i el 2005 l’alça registrada ha estat falsejada en gran mesura perla incorporació d'un centre de cotització que aportava un gran nombred'assalariats que, en realitat, no tenien el seu lloc de treball localitzat aTerrassa, tot i que s'hi comptabilitzaven. Així, s’arribà als prop de 16.000assalariats al Comerç. Descomptant els darrers anys l'efecte distorsionadord'aquell centre de cotització, s’aprecia un manteniment dels assalariats entreels anys 2002 i 2007. A partir del 2008 (ja amb una nova codificació de lesactivitats) i pels efectes de la crisi econòmica global, s’observen rebaixesimportants en empreses (-112) i assalariats (-861), tot i que en menor mesuraque en d’altres sectors, cosa que n’ha fet augmentar el seu pes relatiu.

Treballadors assalariats en el Comerç 1987-2011

02.0004.0006.0008.000

10.00012.00014.00016.00018.000

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Empreses ocupadores en el Comerç 1987-2011

0200400600800

1.0001.2001.4001.6001.8002.000

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011


Evolució de l'estructura econòmicaComerç. 2006-2011


Empreses ocupadores 1 1.838 1.851 Empreses ocupadores 1 1.671 1.616 1.574 1.559

% s/Total serveis 38,16 38,28 % s/Total serveis 38,37 38,66 38,67 38,79

% s/Total 24,72 25,01 % s/Total 24,99 26,06 26,66 27,56

CCAE-74

CCAE-93 CCAE-09*

50 Venda i reparació de vehicles 222 227 45 Venda i reparació de vehicles 209 192 192 180

51 Comerç a l'engròs 494 526 46 Comerç engròs, exc. vehicles 464 467 437 429

52 Comerç al detall 1.122 1.098 47 Comerç detall, exc. Vehicles 998 957 945 950

Treballadors Assalariats 10.047 10.027 Treballadors As salariats 8.983 8.549 8.291 8.122

% s/Total serveis 22,34 22,17 % s/Total serveis 20,98 23,24 23,75 23,95

% s/Total 14,87 14,92 % s/Total 14,38 16,18 16,60 17,13

CCAE-74

CCAE-93 CCAE-09*

50 Venda i reparació de vehicles 1.483 1.546 45 Venda i reparació de vehicles 1.127 1.028 960 917

51 Comerç a l'engròs 3.265 3.462 46 Comerç engròs, exc. vehicles 3.215 3.019 2.961 2.855

52 Comerç al detall 5.299 5.019 47 Comerç detall, exc. Vehicles 4.641 4.502 4.370 4.350


Treballadors Autònoms 2 3.719 3.741 Treballadors Autònoms 2 3.221 3.107 3.162 3.153

% s/Total 25,67 25,56 % s/Total 22,95 24,08 25,15 25,70

CCAE-93 CCAE-09*

50 Venda i reparació de vehicles 382 370 45 Venda i reparació de vehicles 360 360 362 372

51 Comerç a l'engròs 674 710 46 Comerç engròs, exc. vehicles 729 718 756 761

52 Comerç al detall 2.663 2.661 47 Comerç detall, exc. Vehicles 2.132 2.029 2.044 2.020


1.Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna

el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal.


Els subsectors (CCAE-09, 3 dígits) més importants del Comerç pel nombred’assalariats són: Comerç al detall d’altres articles en establimentsespecialitzats, Comerç al detall en establiments no especialitzats, Comerç aldetall de productes alimentaris, begudes i tabac en establiments especialitzats,Comerç a l’engròs d’articles d’ús domèstic, Altres tipus de comerç a l’engròs noespecialitzat, Comerç a l’engròs de productes alimentaris, begudes i tabac iManteniment i reparació de vehicles de motor que va perdent posicions ensuportar pitjor la crisi.

L’evolució de l’activitat comercial −com en general succeeix per a tot el terciari−es supedita essencialment a la consistència que atorga un determinat volum denegoci i a la dimensió empresarial. Així doncs, a la finalització de la conjunturaolímpica i, més encara, a la reforma de les figures impositives (1992) ha seguitun fort declivi del comerç de tipus familiar (sense treballadors assalariats),mentre que, per contra, a partir del 1994 es registrà un saldo positiu de lesempreses amb personal dependent així com un manteniment de la dimensióempresarial mitjana per sobre de 5 treballadors per empresa. Deixant de banda


el trienni 2003-2005 per les raons ja esmentades, la dimensió empresarial esmanté el 2011 al voltant de la xifra esmentada.

Nombre mitjà d'assalariats per empresa al Comerç 1987-2011

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

El darrer any, en un context molt desfavorable, només hi ha un subsector queha creat llocs de treball per bé que ha estat de manera força modesta: Comerçal detall d’articles en establiments especialitzats. Destaca més la minvad’efectius d’alguns subsectors com Altres tipus de comerç a l’engròsespecialitzat (-41), Venda de vehicles de motor (-38), Comerç a l’engròs noespecialitzat (-31) o el Comerç a l’engròs d’una altra maquinària, equips isubministraments (-30).

El Comerç es caracteritza per ser un sector on els treballadors autònoms estanmolt representats, així ho mostra la xifra del 25,7% que és la proporció detreballadors autònoms del Comerç respecte al total de treballadors per comptepropi, per tant, és el sector econòmic que més pes té dins del nucli detreballadors autònoms. Malgrat això, el seu pes l’any 1999 era del 31,44%, ambla qual cosa es mostra un decreixement del seu paper en l'estructuraeconòmica de la Ciutat. Per a l'any 2011, el nombre de treballadors es mantépràcticament invariable respecte 2010 (-9).

En línies generals, des del 1993 l'atur va mantenir una tendència decreixentassolint el mínim l'any 1999 amb 653 aturats. Des d'aquella data, l'augmentdels aturats va ser progressiu fins assolir l'any 2003 els 1.007 efectius. Lesdades del 2004 mostraven un trencament d’aquesta tendència ascendent ambun estancament del nombre d'aturats per sota del miler. Malgrat que el canvi demetodologia en la comptabilització dels aturats a partir de gener del 2005 els va‘fer créixer’ altre cop, el 2007 tornaven a situar-se al voltant d’aquella xifra(1.051). Durant el 2008 es trenca amb aquella fita, creixent un 59% interanual(+659) i superant àmpliament el màxim assolit l’any 1993.

La darrera dada disponible, ja amb la nova codificació des de 2009, situa en2.449 els aturats en el sector i respecte del 2010 es registra un augment quetorna a situar la xifra prop del màxim assolit el 2009 després de la lleurecuperació de l’any passat. La majoria dels aturats del sector es concentrenprincipalment en el subsector del Comerç al detall (69%) i el Comerç a l’engròs(28,8%). Amb aquestes xifres, el Comerç concentra el 22% dels aturats delsserveis i l’11,4% del total d’aturats de Terrassa, essent el 3r subsector ennombre d’aturats darrere la Construcció i els Serveis a les empreses.



Comerç. CCAE 2. 2006-2011

CCAE-93 Agrupació 2006 2007 2008 CCAE-09 Agrupació 2009 2010 2011

Total 2 1.038 1.051 1.678 Total 2 2.592 2.339 2.449

% s/Total serveis 22,46 21,04 21,58 % s/Total serveis 24,87 23,67 22,12


50-52 Comerç al detall 45 Venda i reparació de vehicles 273 185 190

i reparacions 785 823 1.333 46 Comerç engròs, exc. vehicles 820 700 704

51 Comerç a l'engròs 47 Comerç detall, exc. vehicles 1.712 1.575 1.687

i intermediaris 253 228 345 95 Reparació d'ordinadors, etc. 60 64 58





0

400

800

1.200

1.600

2.000

2.400

2.800

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Durant el 2009 el sector de la Sanitat va perdre la posició de privilegi que haviaobtingut en esdevenir el sector capdavanter dels Serveis i de tota l’estructuraeconòmica terrassenca (per raó del nombre d’assalariats). Les raons d’aquestapèrdua són les mateixes que les del seu auge i rauen en l’enèsimtransvasament de part dels seus centres de cotització cap a epígrafscorresponents a l’Administració Pública. De fet, no és el primer cop que esprodueix aquest canvi de criteri en la classificació de centres de cotització, comes pot observar en les oscil·lacions que presenta la sèrie de dades del nombred’assalariats del sector.

Evolució de l'estructura econòmicaSanitat i veterinària. 2006-2011

Sectors 2004 2006 2007 2008* 2009* 2010* 2011*

Empreses ocupadores 1 137 152 162 159 165 175

% s/Total serveis 2,84 3,14 3,72 3,86 4,05 4,35

% s/Total 1,84 2,05 2,35 2,55 2,79 3,09

Treballadors Assalariats 2 5.333 9.969 10.556 5.974 6.043 5.857

% s/Total serveis 11,86 22,04 24,66 15,88 17,31 17,27

% s/Total 7,90 14,84 16,90 10,82 12,10 12,35

Dimensió empresarial 38,93 65,59 65,16 37,57 36,62 33,47

Treballadors Autònoms 238 258 236 248 270 274

% s/Total 1,64 1,76 1,68 1,92 2,15 2,23

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia.


2. Les brusques oscil·lacions en el nombre d'assalariats es corresponen amb canvis d'assignació del CCAE des del corresponent a l'Administració Pública cap la Sanitat o bé a la inversa.

*Fins 2007 s'aplica el CCAE-93, a partir de 2008 CCAE-09.

Amb els canvis esmentats, que van representar una ‘pèrdua’ de 4.582assalariats entre el 2008 i el 2009, la Sanitat va disminuir la seva representaciódins de l'estructura productiva de la Ciutat. Pel 2011, les xifres mostren com elsector segueix a la baixa amb una xifra d’assalariats que cau per sota dels6.000 tot i que, paradoxalment, alhora augmenti el nombre de centres decotització fins als 175, la xifra més elevada mai assolida. Malgrat aquestadavallada en el nombre d’assalariats (-186, un -3%) el sector manté el seu pesdins els Serveis aplegant al 17,3% d’assalariats i en el conjunt de la Ciutat amb


més del 12%. Alhora, la dimensió empresarial baixa fins els 33,5treballadors/empresa, seguint la davallada dels darrers tres anys.

Per la seva banda, el nombre de treballadors autònoms és de 274, una xifraque va augmentant de mica en mica. Tanmateix, en l’actualitat els autònomsdel sector només representen el 2,2% del total terrassenc.

Treballadors assalariats en la Sanitat. 1987-2011

02.0004.0006.0008.000

10.00012.000

1987

1989

1991

1993

1995

1997

2000

2002

2004

2006

2008

2010

Empreses ocupadores en la Sanitat. 1987-2011

0

40

80

120

160

200

1987

1989

1991

1993

1995

1997

2000

2002

2004

2006

2008

2010

Nombre mitjà d'assalariats per empresa en la Sanita t 1987-2011

0

10

20

30

40

50

60

70

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Així doncs, tot i les dificultats tècniques que s'observen en les classificacionsestadístiques, podem definir Terrassa com un centre sanitari comarcal deprimer ordre pel que fa a aquest tipus d’activitat assistencial i generadora, pertant, de tot un seguit d’economies d’escala que sense dubte contribueixen aincrementar la terciarització de la ciutat.

L'evolució de l'atur dins el sector mostra dos períodes diferenciats: del 1993 finsal 1999 quan es va assolir el mínim, a partir de l'any 2000 el nombre d'aturatsha anat augmentant, especialment aquell mateix any i a partir del 2002 seguintuna evolució semblant a la de l'atur a la Ciutat i creixent fins el 2008. Lalleugera davallada de 2009 l’hem de contextualitzar pel que fa a l’aplicació de lanova codificació, que té un epígraf exclusiu per a les activitats sanitàries quanabans aquestes es trobaven al mateix epígraf que els Serveis socials. El 2010s’aprecia un nou augment de l’atur que té continuïtat el 2011 assolint una xifrade 324 aturats registrats que representa el 3% dels desocupats dels Serveis i alvoltant de l’1,5% dins el total. En el futur caldrà veure de quina manera afectena l’ocupació del sector les retallades pressupostàries en el sector sanitari.



Sanitat. CCAE 2. 2006-2011



Total 2 233 241 279 Total 2 262 290 324



85 Sanitat i serveis socials 233 241 279 86 Activitats sanitàries 262 290 324





0

50

100

150

200

250

300

350

400

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

El grup dels Serveis a les Empreses presenta un saldo positiu amb 3.395 llocsde treball més respecte del 1987 (increment del 328%, dels més elevats dinsels serveis), participant amb un 13,8% de l’estructura empresarial dintre delsector serveis, i en un 9,3% en l'ocupació assalariada de la Ciutat (4.430assalariats). L’any 2005 s’assolí el zenit d’aquest creixement arribant fins als7.343 assalariats (un 14,8% dels treballadors dels serveis) però, des d’aquellany, s’inicia un descens que ha reduït aquelles xifres. Concretament, entre el2008 i el 2011 (úniques dades realment comparables amb la nova classificaciód’activitats) s’aprecia un descens de 943 assalariats pels efectes de la crisi enun sector que, fins ara, havia patit en menor mesura les seves negativesconseqüències. El darrer any, la pèrdua d’assalariats es xifra en 555, un 11%menys.

El teixit empresarial del sector Serveis a les Empreses ha augmentat un 355%des del 1987 donat que la darrera dada disponible les situa en 556. Malgrataquest augment, el darrer any s’han perdut 49 empreses. Aquestes dadescomporten una dimensió empresarial de 8 treballadors/empresa, una de lesxifres més baixa de la sèrie.

Treballadors assalariats en els Serveis a les empreses. 1987-2011

01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.0008.000

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Empreses ocupadores en els Serveis a les empreses. 1987-2011

0100200300400500600700800

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011


Evolució de l'estructura econòmicaServeis a les empreses. 2006-20111

Sectors 2006 2007 2008* 2009* 2010* 2011*

Empreses ocupadores 2 710 721 679 650 605 556

% s/Total serveis 14,74 14,91 15,59 15,55 14,86 13,83

% s/Total 9,55 9,74 9,86 10,48 10,25 9,83

Treballadors Assalariats 6.846 7.160 5.373 5.298 4.985 4. 430

% s/Total serveis 15,22 15,83 12,55 14,40 14,28 13,06

% s/Total 10,14 10,66 8,60 10,02 9,98 9,34

Dimensió empresarial 9,64 9,93 7,91 8,15 8,24 7,97

Treballadors Autònoms 3 1.280 1.235 1.196 1.177 1.223 1.233

% s/Total 8,84 8,44 8,52 8,59 9,73 10,05





3. Inclou els Serveis de sanejament i neteja.

*Fins 2007 s'aplica el CCAE-93, a partir de 2008 CCAE-09.

Dins d’un sector tan heterogeni com és aquest, el subsector que ha contribuïtmés a la pèrdua d'aquest sector en el darrer any ha estat el de les Activitats decomptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria i assessoria fiscal (-334 assalariats)que és el que té més pes dins el conjunt del sector. Altres activitats quepresenten un balanç negatiu enguany són: els Altres tipus de provisió derecursos humans (-114), Arrendament de la propietat intel·lectual i productessimilars (-65), Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria (-60) i, en menormesura, Altres activitats professionals, científiques i tècniques no classificades(-27).

En canvi, els subsectors que han tingut més guanys d’un any per l’altre, tot i elcontext recessiu, han estat: Serveis de tecnologies de la informació (+44),Activitats de seguretat privada (+35), Altres activitats de suport a les empreses(+29) i Anàlisis i assajos tècnics (+20).

Nombre mitjà d'assalariats per empresa en els Serveis a les empreses. 1987-2011

0

2

4

6

8

10

12

14

1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011

Les dades dels treballadors per compte propi mostren una xifra de 1.233autònoms, 10 més que el 2010. Des de 2008 l’evolució ha estat ascendent i hafet que la contribució dels treballadors per compte propi del sector al total de


l'estructura econòmica hagi anat creixent fins el 10% dels autònoms deTerrassa.

La importància creixent d’aquest sector referma la tesi que Terrassa avui en diarepresenta un paper nodal dintre de l’estructura econòmica catalana. Aixímateix, el seu desenvolupament corre en paral·lel a la terciarització del'estructura empresarial de la Ciutat, producte de la creixent externalització demoltes de les activitats que formaven part de l'estructura de les empresestradicionals.24


Serveis a les empreses. CCAE 2. 2006-2011



Total 2 1.996 2.066 3.305 Total 2 3.217 3.325 3.898



72-74 Serveis a les empreses 1.996 2.066 3.305 Serveis a les empreses 3.217 3.325 3.898


1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins al 2008,

CCAE-09 a partir del 2009.


Evolució del nombre d'aturats 1993-2011

0400800

1.2001.6002.0002.4002.8003.2003.6004.0004.400

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

En tot el període analitzat, des del 1993 fins a desembre del 2008, el pes delsaturats del subsector sobre els aturats dels Serveis ha augmentat en paral·lel ala seva importància creixent. Així, en dotze anys ha passat de representar el12% al 42% dins els Serveis i del 4% al 20% sobre el total d'aturats registrats ala Ciutat. A partir del 1999 s'enceta una clara tendència a l'alça del nombreabsolut d'aturats que es reforça durant el 2008 fins a situar-los per damunt dels3.300. Les dades dels anys 2009-2011, aplicant la nova classificació d’activitatsi coincidint amb un creixement generalitzat de l’atur, porten la xifra d’aturats delsector prop dels 4.000 efectius, convertint-se, amb diferència, en el primersector dels Serveis en nombre d’aturats (35,2%) i en el segon del global del’economia terrassenca (18,2%) només per darrere de la Construcció.

El subsector de l’Ensenyament és el quart dins del terciari ja que compta amb3.395 treballadors assalariats que es reparteixen entre 183 empreses amb unadimensió empresarial de les més elevades, 18,5 assalariats/empresa. La sevaevolució respecte del 2010 ha estat nul·la en registrar-se idèntics assalariats. Hidestaquen especialment els subsectors de les Altres activitats d’educació il’Educació primària, les quals conformen el 67% del sector.

Els altres subsectors dels Serveis són:

- Les activitats dels Serveis Socials , igual que els sectors anteriors,han gaudit d'un important increment amb la consegüent creació dellocs de treball des del 1987. Les dades del darrer any mostren unlleuger augment (+49 assalariats) de les seves xifres a la contra del

24 Per aprofundir en aquest fenomen recomanem la consulta del monogràfic El sector dels Serveis a lesempreses a Terrassa (pàg. 193) publicat a l’Informe de Conjuntura 2007.


context recessiu, assolint els 2.207 assalariats i els 123 centres decotització.

- El subsector de l’Hostaleria té actualment 1.937 treballadorsassalariats, essent el sisè sector en importància dintre del terciari, iocupant el 5,7% dels assalariats del sector. Respecte al 2010 esrecuperen 180 assalariats després de la rebaixa superior als 1.000efectius que hi hagué entre el 2008 i el 2009. Pel que fa al’estructura empresarial, les darreres dades del 2011 situen en 446els centres de cotització, la qual cosa comporta una dimensió de 4,3treballadors per empresa.

Els autònoms mantenen les seves xifres i amb un total de 1.052representen el 8,6% del total d’autònoms. Malgrat la bona evoluciód’aquestes xifres, l’atur del sector a desembre del 2011 assoleixxifres mai vistes, superant els 1.000 aturats.

- El subsector dels Serveis de Sanejament i Neteja ocupa la setenaposició en aplegar 1.930 assalariats en 73 empreses, de la qual cosaen resulta una dimensió empresarial mitjana força elevada, de 26,4treballadors per empresa. Respecte al desembre del 2010 presentaun guany ben modest, de 17 assalariats.

- Les activitats de Cultura-Lleure-Esport han evolucionat cap a unimportant creixement des del 1987 establint el seu pes relatiu dinsdels Serveis en el 4%, la qual cosa suposa que sigui el vuitè sectoren importància dins del terciari amb 1.415 treballadors i 118 centres.Això posa de manifest que la societat terrassenca està molt mésabocada al consum de cultura i lleure. En el darrer any s’han perdut32 llocs de treball tot i guanyar-se 3 centres resultant una dimensióempresarial de 12 treballadors/empresa.

- El subsector de Transports i comunicacions es configura com elnovè en importància dels Serveis ja que aporta fins al 3% delsassalariats, concretament 929 l'any 2011. El darrer any el subsectorsegueix rebaixant les seves xifres: després de la davallada patidaentre el 2008 i el 2009 en què es van perdre més de 200 assalariats,enguany han estat 108. L'activitat més important del subsector és elTransport de mercaderies per carretera i servei de mudances queconcentra el 44% del sector. Cal destacar d'aquest subsector la sevaimportància com a generador de llocs de treball per compte propi,transportistes, ja que l’any 2011 aplega el 8,7% del total d'autònoms(1.073), essent el quart subsector en importància.


Consums: aigua, energia i residus

1. Consum d’aigua

El consum d’aigua torna a davallar Terrassa després que l’any passats’interrompés una caiguda de quatre anys de descensos consecutius.D’aquesta manera es retorna a la tendència a la baixa que s’inicia a partir del2004 quan es va assolir un màxim de consum proper als 14 milions de m3. Elsanys següents el consum ha anat disminuint a un ritme mitjà del 3,7% anualdestacant la davallada propera al 10% del consum entre el 2007 i el 2008. Així,amb la xifra de 2010 (24,3 milions de metres cúbics consumits) es retorna avalors més propis de mitjans dels anys 90.

Consum d'aigua a TerrassaConsum segons tipus d'ús. 2000-2010

m 3

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Domèstic 7.672.913 7.848.173 7.923.259 8.151.628 8.350.071 8.250.069 8.095.926 8.042.395 7.791.669 7.865.875 7.947.479Industrial 3.507.125 3.442.921 3.232.914 2.896.376 2.741.230 2.540.005 2.351.670 1.970.054 1.555.546 1.255.723 1.073.967Comercial 1.237.576 1.246.304 1.287.980 1.359.491 1.439.756 1.406.951 1.388.821 1.349.211 1.228.436 1.245.424 1.261.588

Altres usos1 1.373.656 1.390.601 1.310.433 1.476.520 1.402.018 1.107.855 1.265.757 1.234.616 777.436 1.122.474 881.523

Total 13.791.270 13.927.999 13.754.586 13.884.015 13.933 .075 13.304.880 13.102.174 12.596.276 11.353.087 11.489.496 11.164.557

Est. Bombeig2 28.588.966 29.061.048 29.097.859 29.264.380 28.726.523 27.877.391 28.132.538 27.540.098 25.594.404 26.385.685 24.280.790

Font: Mina Pública Aigües de Terrassa SA.1. Consums municipals i consums d'abonats amb aigua de propietat.2. La unitat de mesura és kWh.

Per altra banda, en correlació amb el notable augment de població25, elsabonats continuen creixent a un ritme proper a l’1% el darrer any, propiciantque el 2010 el nombre total d’abonats superi per primer cop els 98.000.

Consum d'aigua a Terrassa. m 3 . 1995-2010

10.000.00010.500.00011.000.00011.500.00012.000.00012.500.00013.000.00013.500.00014.000.00014.500.000

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Si ens fixem en les dades per sectors podem apreciar com el consum domèsticrepresenta en l’actualitat prop del 71% del consum total d’aigua essent un delsdos sectors que augmenta la seva aportació respecte de l’any passat.

25 De les 213.129 persones empadronades a Terrassa l’any 2010, s’ha passat, l’any següent (2011), auna població total de 213.897 habitants.


El segon ús en volum d’importància deixa de ser l’Industrial per passar a ser elComercial. L’aportació d’aquest sector ha crescut respecte al total de maneracontinuada (recordem que 14 anys abans, el 1995, amb prou feines arribava al4,6% del total) i el 2010 aporta fins l’11% i és l’altre sector que té una evoluciópositiva d’un any per l’altre, encara que sigui amb un augment de només un1,3% més.

Consum d'aigua a TerrassaConsum segons tipus d'ús. Variació interanual. 2000-2010

%

2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010

Domèstic 2,28 0,96 2,88 2,43 -1,20 -1,87 -0,66 -3,12 0,95 1,04

Industrial -1,83 -6,10 -10,41 -5,36 -7,34 -7,41 -16,23 -21,04 -19,27 -14,47

Comercial 0,71 3,34 5,55 5,90 -2,28 -1,29 -2,85 -8,95 1,38 1,30

Altres usos11,23 -5,76 12,67 -5,05 -20,98 14,25 -2,46 -37,03 44,38 -21,47

Total 0,99 -1,25 0,94 0,35 -4,51 -1,52 -3,86 -9,87 1,20 -2,83

Font: Mina Pública Aigües de Terrassa SA. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.

1. Consums municipals i consums d'abonats amb aigua de propietat.

L’industrial és el sector que presenta un descens més clar corroborant-se latendència a la baixa endegada l’any 2000 pel tancament d’indústries queutilitzaven grans volums d’aigua en els seus processos productius (sobretot enel sector tèxtil) i els efectes negatius de la deslocalització i tancamentd’empreses i de la reducció de l’activitat per l’actual crisi. Actualment nomésrepresenta el 9,6% del consum i el darrer any davallen en més d’un 14% elsmetre cúbics consumits.

Pel que fa als altres usos (consums d’aigua dels equipaments municipals i delsabonats amb aigua de propietat), després de la baixa del 2007 i, sobretot, el2008 (Decret de sequera en vigor) es mantenen les xifres a la baixa (un 21,4%mennys de consum que el 2009) i actualment representa el 8% respecte al totaldel consum d'aigua de Terrassa.

En resum, la reducció generalitzada del consum d’aigua és un altre dels efectesd’una crisi que ha fet minvar notablement l’activitat econòmica i els consumsassociats que comporta, entre ells, el d’aigua.

Consum d'aigua a TerrassaAbonats segons tipus d'ús. 2000-2010

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Domèstic 69.176 71.259 73.529 76.529 79.081 81.302 83.531 85.284 86.852 88.062 88.996Industrial 618 615 622 563 578 636 675 710 592 494 419

Comercial 4.577 4.787 5.010 5.724 6.052 6.374 6.575 6.790 6.870 6.784 6.827Altres usos1 2.563 2.531 2.441 2.457 2.422 2.322 2.260 2.343 2.327 2.338 2.234

Total 76.934 79.192 81.602 85.273 88.133 90.634 93.041 95.127 96.641 97.678 98.476

Font: Mina Pública Aigües de Terrassa SA.1. Consums municipals i consums d'abonats amb aigua de propietat.


Respecte al nombre d’abonats, durant l’any 2010 han crescut prop d’1%, unincrement inferior al de l’any anterior, que significa la incorporació en un any de798 abonats nous. Tot i que la tendència encara és creixent, cal dir que aquestincrement en el nombre d'abonats s’està produint els darrers anys de maneracada vegada més moderada com a conseqüència del ralentiment delcreixement de la població i de la reducció al mínim de la construcciód’habitatges nous.

El nombre d’abonats en el consum domèstic segueix essent el màximrepresentant de la proporció amb un 90,3%, amb una xifra que s’acosta als90.000 abonats domèstics.

Consum d'aigua a TerrassaAbonats segons tipus d'ús. Variació interanual. 1999-2010

%

1996/19971999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010

Domèstic 3,02 3,01 3,19 4,08 3,33 2,81 2,74 2,10 1,84 1,39 1,06Industrial 5,28 -0,49 1,14 -9,49 2,66 10,03 6,13 5,19 -16,62 -16,55 -15,18Comercial 5,05 4,59 4,66 14,25 5,73 5,32 3,15 3,27 1,18 -1,25 0,63

Altres usos1-1,88 -1,25 -3,56 0,66 -1,42 -4,13 -2,67 3,67 -0,68 0,47 -4,45

Total 2,98 2,93 3,04 4,50 3,35 2,84 2,66 2,24 1,59 1,07 0,82

Font: Mina Pública Aigües de Terrassa SA.

1. Consums municipals i consums d'abonats amb aigua de propietat.

En canvi, el nombre d’abonats en el consum industrial segueix caient, enguanyun 15,2% (gairebé el mateix que l’any anterior), quedant-se en només 419abonats industrials. Aquesta rebaixa porta la seva representativitat respecte altotal d'abonats a una xifra mínima fins a la data d’avui del 0,4% del total.

Consum segons tipus d'ús. 1990-2010 m 3

02.000.0004.000.0006.000.0008.000.000

10.000.00012.000.00014.000.00016.000.000

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Domèstic Industrial Comercial Altres usos

Abonats segons tipus d'ús. 1990-2010

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Domèstic Industrial Comercial Altres usos


En canvi, el sector comercial augmenta el nombre d’abonats, tot i que aquestno arribi ni a l’1% d’increment, reprenent la tendència a l’alça fins el 2008 en elqual hi hagué de manera continuada increments superiors al 3% anual.Actualment el sector comercial representa el 6,9% del total d’abonats.

Pel que fa al nombre d’abonats en altres usos, la tendència és a una reduccióde les xifres representant el 2,2% dels abonats. En resum, el creixementinteranual dels abonats es manté, tot i que aquest augment és cada dia mésmodest.

El consum d’aigua d’ús domèstic per habitant ha baixat notablement tot il’important increment de població que ha protagonitzat Terrassa. El consum percapita es manté molt poc per damunt dels 37 m3/hab., quan l’any 1999 haviaassolit un consum màxim de 44,4 m3/hab. Així doncs, la disminució del consumdomèstic es correspon amb una disminució important del consum per capita. Larebaixa de més de 10 m3/hab. mostra l’efecte positiu que han tingut lescampanyes de sensibilització en matèria d'estalvi i consum responsable del'aigua.

Consum d'aigua a Terrassa 1

Consum segons tipus d'ús. 1997-2010

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Domèstic m3/hab. 43,71 44,05 44,40 43,68 43,61 42,68 42,72 42,59 40,96 39,71 38,73 36,79 36,91 37,16

Industrial m3/nre. ind. 1.969 2.106 2.216 2.261 2.282 2.228 2.087 2.117 2.075 1.988 1.678 1.430 1.276 1.154

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Mina Pública Aigües de Terrassa SA i Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa.

1. Les dades del nombre d'indústries són de l'INSS. Fins l'any 1995 s'empra la CCAE-74, del 1996 al 2008 la CCAE-93 i

a partir del 2009 la CCAE-09.

Pel que fa al consum d’aigua per empresa industrial, també segueix la claratendència a la baixa des de l’any 2001. Aquestes dades demostren el retrocésno només del consum d’aigua de la indústria terrassenca sinó també unareducció en el nombre d’indústries instal·lades al municipi i el canvi enl’estructura industrial de la ciutat. La reducció del consum d'aigua també laveiem reflectida en el consum per nombre d'indústries, que continua davallant:el darrer any passa dels 1.276 m3 per indústria del 2009, als 1.154 m3 del 2010.

Consum d'aigua d'ús domèstic1990-2010 m 3 /hab.

35,036,037,038,039,040,041,042,043,044,045,0

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Consum d'aigua d'ús industrial 1990-2010 m 3 /nre. d'Ind.

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010


2. Consum d’electricitat

La liberalització progressiva del mercat de l’energia elèctrica (culminada el2009) ha comportat una disminució de la fiabiliat de les dades de consum anivell municipal en haver-se disgregat la seva comercialització. Comptantnomés amb les dades proporcionades pel que encara és el principal operador,el grup ENDESA, es pot produir un equívoc en els valors reals de consum jaque a Terrassa operen altres companyies amb una creixent activitat que, perforça, en resten a l’antic monopoli elèctric. A més, hi ha un altre factor queafegeix imprecisió a les dades: la facturació conjunta dels rebuts del gas il’electricitat (molt extesa a les empreses arran de la liberalització del mercatgasista des del 2004) ‘infla’ les dades de consum elèctric industrial mentre que,simultàniament, rebaixa les de consum de gas com es manifesta en el següentapartat.

A més, cal esmentar que el 2009 les dades de facturació ofereixen unadificultat afegida en estar referides a la potència facturada i no al seu ús(domèstic, industrial, comercial…), raó per la qual es trenca la sèrie de dadesfins ara mantinguda, circumstància que ens impedeix fer l’anàlisi pels diferentsusos com fèiem fins ara.

Consum d'electricitat a Terrassa2001-2009

kWh

Usos 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Domèstic 269.491.930 275.764.721 293.744.217 307.258.823 324.923.927 337.344.700 343.393.577 389.957.735

Enllumenat públic1 18.529.419 18.606.914 15.603.625 14.826.830 15.249.431 15.249.431

Industrial 206.514.902 192.266.827 189.793.012 421.528.784 420.334.386 416.481.798 430.481.873 366.191.637

Tracció i revendes2 598.900 286.300 288.200

Total 495.135.151 486.924.762 499.429.054 743.614.437 76 0.507.744 769.075.929 773.875.450 756.149.372

Potència3 1r sem. 2009 2n sem. 2009 20094

<10kWh 193.810.353 85.429.722 279.240.075

>10kWh 108.504.403 33.432.761 141.937.164

Mitja tensió 92.155.786 144.183 92.299.969

Total 394.470.542 119.006.666 513.477.208

Font: Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Companyies elèctriques.

1. A partir del 2006 la tarifa B.0 d'Enllumenat Públic desapareix i ha quedat englobada en la tarifa 2.0N (també desapareguda)

i dintre de les noves tarifes 201DH, 202DH, 203DH i 301DH, per tant a partir d'aquest moment es fa més difícil esbrinar

el consum corresponent a l'Enllumenat Públic.

2. Només FECSA.

3. A partir del 2009 l'energia facturada es comptabilitza segons la potència contractada, trencant-se la sèrie de dades.

4. Pel primer semestre les dades corresponen a l'empresa Endesa Distribución Eléctrica SL, pel segon semestre, a l'empresa Endesa Energia XXI.

Tenint en compte aquests condicionants, l’única anàlisi que podem fer ha departir d’una nova perspectiva en què ja no parlarem de consums globalsd’electricitat a Terrassa com fins ara (per les dificultats esmentades producte dela liberalització del mercat) sinó de consum per contractes, que veiem com el2009 diminueixen de manera molt important. Concretament, si el nombred’aquests havia anat creixent fins assolir el màxim el 2008 amb 106.646contractes, el 2009 aquesta xifra es rebaixa fins els 89.362, un 16% menys,amb la consegüent reducció del consum global (-32%).


Consum d'electricitat a Terrassa Contractes per usos. 2001-2009

Usos 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Domèstic 88.536 91.130 93.082 95.976 98.178 100.344 102.278 101.000

Enllumenat públic1 372 269 273 270 274 274 0 0

Industrial 2.302 2.335 2.300 2.588 2.699 2.912 3.349 5.646

Tracció i revendes 1 1 1 0 0 0 0 0

Total 91.211 93.735 95.656 98.834 101.151 103.530 105.627 1 06.646

Potència2 2009

<10kWh 83.649

>10kWh 5.712

Mitja tensió 1

Total 89.362

Font: Grup Endesa.

1. A partir del 2006 la tarifa B.0 d'Enllumenat Públic desapareix i ha quedat englobada en la tarifa 2.0N (també

desapareguda) i dintre de les noves tarifes 201DH, 202DH, 203DH i 301DH, per tant a partir d'aquest moment es fa

més difícil esbrinar quants contractes hi ha d'Enllumenat Públic.

2. A partir del 2009 l'energia facturada es comptabilitza segons la potència contractada, trencant-se la sèrie de dades.

El consum d’electricitat per contracte ha experimentat una tendència general al’alça, tenint en compte el que hem dit sobre la facturació conjunta de gas ielectricitat que inflà les dades entre els anys 2004 i 2007, com podem veure enel cas de l’ús comercial/industrial. El 2009 el consum global per contracte essitua en els 5.746 kW/h, és a dir, a un nivell lleugerament superior al del 2003,concretament, 524 kW/h més per contracte.

Consum d'electricitat a Terrassa per contracte sego ns usos2001-2009

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Domèstic kWh/contracte 3.043,87 3.026,06 3.155,76 3.201,41 3.309,54 3.361,88 3.357,45 3.860,97 3.338,24

Comercial/Industrial kWh/contracte84.352,61 81.059,52 79.908,64 152.678,66 146.513,22 135.508,86 128.540,42 64.858,60 41.000,72

Total 5.428,46 5.194,70 5.221,09 7.523,87 7.518,54 7.428,53 7.326,49 7.090,27 5.746,04

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Grup Endesa.

Per usos, s’observa com el domèstic no es veu afectat per l’augment de lafacturació entre els anys 2004-2008 i puja de manera progressiva fins assolirun màxim el 2008 amb 3.860 kW/h per contracte i baixar el 2009 fins els 3.338kW/h, altre cop a nivells del 2006.


Consum elèctric d'ús domèstic 2001-2009 kWh/contracte

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Consum elèctric d'ús comercial/industrial. 2001-2009

kWh/contracte

2.000

52.000

102.000

152.000

202.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

El consum per contracte d’ús comercial/industrial reprèn durant els anys 2008 i2009 la tendència a la baixa que es registrava durant els anys 2002-2003 i quees veié falsejada entre el 2004 i el 2007 per la facturació conjunta de gas ielectricitat abans esmentada. Les dades del 2009, 41.000 kW/h per contracte,marquen un mínim de consum en la sèrie, molt per dessota dels anys inicialsde la dècada i en conseqüència amb la davallada de l’activitat econòmica quees ve registrant des del 2008.

3. Consum de gas canalitzat

Des de l’any 2003 la liberalització del mercat produïda en el sector ha provocatque moltes empreses i particulars facturin el gas a d’altres companyies(Endesa, Iberdrola…) que han de pagar un peatge per l’ús de la xarxa.L’agregació de les dades de l’accés de tercers a la xarxa impossibilita distingir-ne els usos domèstic/comercial de l’industrial i saber quin pes de la facturaciócorrespon a cadascun d’ells. Igualment, a partir del 2008 es considera tots elsabonats com a tercers que accedeixen a la xarxa impedint-ne una lecturadesagregada per usos.

Consum de gas canalitzat a TerrassaUsos1. 1999-2010

milers kWh

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Domèstic/Comercial 396.453 451.407 402.616 454.232 451.536 373.656 336.821 280.663 266.216 204.971

Industrial 603.988 578.349 520.023 514.174 137.493 30.381 21.117 18.248 10.369 1.360

Accés de 3rs a la xarxa 373.691 370.848 506.457 505.759 442.857 521.797 696.021 590.466

Total 1 1.000.442 1.029.756 922.640 968.406 962.720 774.885 864.395 804.670 719.442 728.128 696.021 590.466

Font: Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Gas Natural SA.

1. A partir del 2003 s'inicia la liberalització del mercat gasístic amb l'aparició de 3rs amb accés a la xarxa. Des del 2009 la totalitat del mercat

està liberalitzat perdent-se definitivament la distinció per usos (Domèstic/Comercial i Industrial).


Evolució del consum de gas canalitzat a Terrassa

Abonats1. 1999-2010Abonats

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Domèstic/Comercial 46.351 49.450 52.787 55.785 53.576 43.002 36.845 38.129 39.157

Industrial 73 77 80 217 52 11 12 12 4

Accés 3rs a la xarxa 5.292 19.388 28.303 29.396 30.357 70.497 70.986 71.686

Total 46.424 49.527 52.867 56.002 58.920 62.401 65.160 67.5 37 69.518 70.497 70.986 71.686

Font: Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Gas Natural SA.

1. A causa de la liberalització del mercat, a partir del 2008 es consideren tots els abonats com 3rs que accedeixen a la xarxa.

Pel que fa a termes absoluts, durant l’any 2010, el consum de gas canalitzatsegueix a la baixa i es situa en els 590 milions de kWh, amb una rebaixarespecte del 2009 d’un 15%, unes xifres que l’allunyen encara més del màximde consum assolit l’any 2000.

Pel que fa a les dades d’abonats, el nombre d’aquests segueix en augment iassoleix els 71.686, 700 més que l’any passat i 18.000 més que fa tot just deuanys. El consum per abonat baixa en correspondència amb la diminució delconsum global, ara es situa en els 8.200 kWh/abonat quan havia arribat aassolir els 21.000 kWh/abonat. L’explicació d’aquesta disminució l’hem decercar en el que hem comentat més amunt: la facturació conjunta de gas ielectricitat (sobretot en empreses industrials) resta fiabilitat a les dades quetenim.

Consum de gas canalitzat1993-2010 Milers kWh

0200.000400.000600.000800.000

1.000.0001.200.000

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

Domèstic/Comercial Industrial Accés 3rs a la xarxa

Evolució del nombre d'abonats 1993-2010

010.000

20.00030.00040.00050.000

60.00070.000

80.000

1993

19941995

19961997

19981999

20002001

20022003

20042005

20062007

20082010

4. Residus

La recollida d’escombraries a Terrassa ha experimentat un importantcreixement els darrers anys, passant de les 68.092 tones recollides el 1991 ales 81.039 de 2010, és a dir, ha crescut en un 19%. Aquest creixement de larecollida ha estat inferior al de la població, que ho ha fet a un ritme superiorpassant dels 158.500 habitants als 213.897 actuals, és a dir, un 35% més. Elsdarrers anys, però, s’aprecia una davallada en la recollida des del màximassolit el 2007, que correspon a la reducció de la recollida de residusdomèstics. Concretament, es deixen de recollir 7.156 tones de residus (-8%) enel que és una clara manifestació de la reducció del consum a tots els nivells acausa de la crisi econòmica.


Recollida d'escombraries 1991-2010 Tones

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

L’augment proporcionalment més gran dels habitants respecte les tonesrecollides fa que al 2010 segueixi baixant la relació de quilos recollits perhabitant, passant dels 384,71 kgs/any de 2009 als 378,87. Així, cadaterrassenc ha produït durant el 2010 fins a 1,04 kg de residus diaris, la xiframés baixa de tota la sèrie registrada.

Recollida d'escombraries

Tipologia. Absoluts1. 1991-2010Tones mètriques

Residus Matèria

domèstics Vidre Paper Piles Orgànica Deixalleria Envasos Mobles Total Mobles1

1991 67.848 244 68.092 3.500

1992 65.546 315 13 65.874 5.500

1993 66.532 550 442 8,26 67.532 6.152

1994 65.332 817 871 5,00 67.025 7.636

1995 62.960 1.092 782 7,32 1.143 65.984 8.840

1996 63.987 1.217 1.140 7,00 1.389 410 68.150 9.558

1997 64.697 1.347 1.241 6,00 1.482 58 697 69.528 12.639

1998 64.966 1.549 1.641 3,00 1.495 117 600 68.876 14.329

1999 64.428 1.650 2.056 3,00 1.521 139 1.189 69.465 16.553

2000 67.180 1.615 2.279 9,00 1.888 353 1.313 74.637 20.386

2001 70.843 1.702 2.831 7,60 2.460 555 1.224 79.623 19.895

2002 71.140 1.720 3.136 7,41 7,00 2.931 1.080 1.562 81.583 30.925

2003 69.702 1.811 3.848 10,48 165,00 3.612 1.625 2.367 83.143 61.559

2004 66.760 1.946 5.087 6,90 2.282,00 3.161 2.012 2.817 84.072 83.362

2005 61.991 2.116 6.902 6,88 5.608,28 2.129 2.547 3.789 85.089 82.160

2006 61.059 2.470 8.135 4,30 6.443,00 2.179 3.055 3.868 87.213 88.698

2007 59.845 3.068 9.047 3,88 7.154,00 1.683 3.669 3.725 88.195 96.088

2008 58.024 3.278 9.143 7,97 7.263,00 1.237 4.185 3.036 86.174 84.557

2009 54.885 3.432 8.386 7,60 7.107 1.191 4.390 2.593 81.992 85.482

2010 54.440 3.444 8.143 9,92 7.015 1.167 4.324 2.496 81.039 86.147

Font: Ajuntament de Terrassa, Eco-Equip SAM.

1. Trucades realitzades per utilitzar el servei de recollida.

Si durant els darrers anys el volum total de residus ha anat lligat a l’augment dela població, la composició d’aquests i la seva potencial recuperació haexperimentat canvis importants gràcies a la política de recollida selectiva duta aterme. La progressiva implantació de la separació en origen dels diferents tipusde residus (vidre, paper, piles, matèria orgànica, envasos, mobles…) hapermès separar durant el 2010 fins el 33% dels residus, concretament 26.599tones, quan fa només 10 anys aquest percentatge tot just arribava al 10%(7.457 tones). Des de 2007 que la xifra de residus recollits selectivament es


manté al voltant del 32-33% en el que sembla ser el sostre del sistema actualde recollida.

Evolució recollida residus 1991-2010 kg/hab./any

0

100

200

300

400

500

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Residus domèstics Recollida selectiva

Per altra banda, la producció de residus domèstics no separats per habitant iany s’ha reduït passant dels 428 kg/hab./any de 1991 als 254 kg/hab./any del2010, caient 3 kg/hab./any només el darrer any i assolint la xifra més baixa desde 1991.

Recollida d'escombrariesTipologia. 2010

Residus domèstics

68%

Vidre4%

Paper10%

Deixalleria1%

Mobles3%

Matèria orgànica9%

Envasos5%

Recollida d'escombraries Tipologia. 2000

Residus domèstics

90%

Deixalleria3%

Paper3%

Vidre2%

Envasos0,47%

Mobles2%

Els canvis en els criteris de classificació de les declaracions de residusindustrials no ens permeten efectuar una anàlisi a llarg termini de l’evolució dela seva recollida. El 2008 les empreses de Terrassa declararen un total de47.758 tones, un 15% menys que l’any 2006 quan la quantitat declarada fou de56.692. Els residus no perillosos són els que representen un major pes dins eltotal, un 96% del total mentre que els residus perillosos representen el 4% deltotal, havent disminuït aquests en major proporció (-25%) respecte de l’any2006.


Residus industrials declarats

Evolució1. 1994-2008Tn

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Especials 5.716 8.376 5.259 6.009 6.291 5.475 6.329 5.947 6.704 4.855 4.613 4.364 Perillosos 5.654 4.083 4.207

Inerts 8.066 9.297 10.801 12.851 11.790 6.764 13.154 15.433 0 0 0 0 No perillosos 51.038 41.178 43.551

No especials 40.087 60.540 58.055 44.878 51.519 56.779 64.272 52.676 65.393 69.260 59.937 61.511

Total 53.869 78.213 74.114 63.738 69.600 69.018 83.755 74.0 56 72.097 74.115 64.550 65.875 Total 56.692 45.261 47.758

Nombre d'empreses 606 565 608 640 763 907 966 1.036 1.056 1.013 963 955 577 584 566

Tn Residus/empresa 88,89 138,43 121,90 99,59 91,22 76,09 86,70 71,48 68,27 73,16 67,03 68,98 98,25 77,50 84,38

Font: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Agència de Residus de Catalunya.

1. A partir del 2006 queda trencada la sèrie de dades en aplicar-se un nou model de declaració de residus.

Residus industrials declaratsActivitats industrials. 2008

Tn

Descripció de l'activitat industrial (CNAE) Perillosos No perillosos Total %

Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics 0 28 28 0,06

Indústries de productes alimentaris i begudes 16 4.229 4.244 8,89

Indústries tèxtils 209 4.518 4.727 9,9

Indústries de la confecció i de la pelleteria 20 47 67 0,14

Indústries de la fusta i del suro 1 1.062 1.063 2,23

Indústries del paper 28 1.716 1.743 3,65

Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 113 1.519 1.632 3,42

Indústries químiques 899 1.664 2.563 5,37

Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 25 2.168 2.193 4,59

Indústries d'altres productes minerals no metàl·lics 28 15.559 15.587 32,64

Metal·lúrgia 5 65 70 0,15

Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips 2.257 4.071 6.328 13,25

Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics 109 2.788 2.898 6,07

Fabricació de maquinària i material elèctric 237 387 624 1,31

Fabricació de material electrònic; fabricació d'equips i aparells de ràdio, televisió i comunicacions

4 225 229 0,48

Fabricació d'equips i instruments medicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria

1 367 368 0,77

Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 11 1.036 1.048 2,19

Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres 38 1.099 1.137 2,38

Captació, depuració i distribució d'aigua 22 139 161 0,34

Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors

175 571 747 1,56

Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç 0 64 64 0,13

Activitats afins als transports 0 73 73 0,15

Altres activitats empresarials 0 59 59 0,12

Activitats de sanejament públic 9 95 104 0,22

Total 4.207 43.551 47.758 100

Font: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Web de l'Agència de Residus de Catalunya.


Residus industrials declaratsEvolució. Tn. 1994-2008

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Les activitats industrials que tenen més pes en la generació de residusindustrials declarats són les Indústries d’altres productes minerals no metàl·lics(32,64%), la Fabricació de productes metàl·lics (13,25%) i les Indústries tèxtils(9,9%). Pel que fa als residus considerats perillosos, el gruix el conformen laFabricació de productes metàl·lics (53,6%) i les Indústries químiques (21,3%).

Residus industrials declaratsTractament. 2008

Tn

Tipus de tractament Perillosos No perillosos Total %

Valorització energètica 0 147 147 0,31

Valorització en origen 72 68 139 0,29

Valorització externa 3.444 23.064 26.508 55,33

Subproducte 0 281 281 0,59

Fisicoquímic-biològic-depuradora 245 459 704 1,47

Deposició controlada 373 19.226 19.599 40,91

Incineració 246 3 249 0,52

Gestió insuficient 0 0 0 0,00

Gestió no especificada 1 278 279 0,58

Total 4.380 43.526 47.907 100

Font: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Web de l'Agència de Residus de Catalunya.

Respecte al tractament dels residus industrials a Terrassa, la valorització26 ésel que s’empra en més de la meitat dels residus industrials declarats (55,93%),mentre que la deposició controlada és el destí de gairebé tota la resta(40,91%). Comparant aquestes dades amb les del 2007, la distribució dels dostractaments majoritaris és similar per bé que la deposició controlada hi tinguéun pes inferior (35%) en favor de la valorització (60%).

26

Segons la legislació estatal es considera valorització de residus "tot procediment que permetl'aprofitament dels recursos continguts en els residus sense posar en perill la salut humana i sense utilitzarmètodes que puguin causar perjudicis al medi ambient".


Rendes

1. Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) 27

A Catalunya les rendes més elevades es concentren al Barcelonès i a la restade la Regió Metropolitana (Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme,Vallès Occidental i Vallès Oriental). El conjunt d'aquestes comarques, on habitagairebé les tres quartes parts de la població catalana, aporta les dues terceresparts del total de rendes de Catalunya (67,2%). Per municipis, Barcelonarepresenta més d’una quarta part del total (25,34%), seguida de lluny perl'Hospitalet (2,74%), Sabadell (2,68%), Terrassa (2,60%) i Badalona (2,43%).Aquesta concentració de la renda catalana ve explicada, en gran mesura, per laconcentració poblacional, la capitalitat de Barcelona i la seva consegüentconcentració econòmica expandida en els territoris confrontats, així com peldesenvolupament de la xarxa de comunicacions.

Renda Familiar Disponible Bruta Valors absoluts. 2000-20081

Milers d'euros

Municipi/Comarca 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Terrassa 1.857.455 1.912.987 2.020.621 2.246.658 2.428.531 2.686.018 2.853.720 3.086.461 3.272.742 76,19

Vallès Occidental 8.213.223 8.604.307 9.090.823 10.000.845 10.867.563 11.961.422 12.727.116 13.623.220 14.425.991 75,64

Catalunya 74.508.677 78.621.677 83.538.487 90.048.068 97.023.292 105.279.051 112.130.761 118.868.563 125.670.644 68,67

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia.

1. Base 2000. Anys 2007 i 2008, dades provisionals.

∆% 00-08

Durant el període 2000-2008 la RFDB de Terrassa ha gaudit d'un increment del76,2%, superior al del conjunt del Vallès, de manera que augmentalleugerament el seu pes dins la comarca; alhora, també l’augmenta dins elconjunt de Catalunya en haver experimentat un increment superior. Així,Terrassa es manté com el segon municipi del Vallès i el quart de Catalunyasegons la seva aportació al conjunt de la RFDB.

27 La Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) és la renda de la qual disposen les famílies residents enl’espai econòmic per a destinar-la al consum final o a l’estalvi. La renda no depèn solament dels ingressosde les famílies en concepte de la retribució econòmica per la seva activitat laboral, sinó que també ésinfluenciada per l'activitat de l'Administració pública, mitjançant els impostos i les prestacions socials.


Renda Familiar Disponible Bruta Valors absoluts. 2000-20081

Milers d'euros


Badalona 2.008.427 2.046.797 2.132.374 2.360.341 2.405.349 2.596.466 2.731.191 2.899.841 3.058.234 52,27

Badia del Vallès 125.028 113.592 116.523 135.624 131.856 136.674 142.870 153.210 162.357 29,86

Barberà del Vallès 267.039 275.360 284.204 324.251 340.892 374.339 402.519 434.639 463.833 73,69

Barcelona 20.143.312 20.938.272 22.089.359 23.407.718 25.491.573 27.484.261 28.637.982 30.032.981 31.846.515 58,10

Berga 161.646 167.227 181.467 195.819 216.871 238.633 255.969 275.192 291.013 80,03

Castellar del Vallès 211.406 222.583 235.471 260.380 287.909 326.593 353.702 379.127 398.738 88,61

Castellbisbal 92.646 105.427 113.335 122.877 138.265 153.567 167.075 179.974 189.108 104,12

Cerdanyola del Vallès 596.937 631.193 657.954 731.801 777.094 843.996 882.947 936.453 987.891 65,49

Girona 1.091.356 1.166.137 1.271.128 1.321.014 1.503.476 1.601.085 1.748.945 1.773.275 1.852.580 69,75

Granollers 612.883 629.896 663.732 727.701 766.543 825.763 862.708 917.843 961.955 56,96

Hospitalet de Llobregat, l' 2.377.576 2.409.850 2.514.414 2.737.683 2.826.591 2.954.410 3.081.899 3.259.165 3.443.648 44,84

Igualada 395.544 414.783 433.023 475.048 511.637 567.705 604.737 647.225 687.557 73,83

Lleida 1.495.532 1.569.304 1.668.500 1.736.607 1.867.678 1.842.613 2.014.769 2.163.431 2.311.923 54,59

Manresa 765.330 779.062 819.195 890.809 968.983 1.062.857 1.129.257 1.207.780 1.279.606 67,20

Matadepera 146.983 163.004 172.261 187.372 214.856 231.865 249.904 257.304 275.956 87,75

Mataró 1.038.753 1.104.009 1.164.909 1.278.838 1.351.173 1.505.243 1.610.912 1.732.502 1.851.276 78,22

Montcada i Reixac 292.221 299.190 313.701 348.304 372.166 411.676 435.644 468.900 491.749 68,28

Palau-solità i Plegamans 132.239 142.286 151.924 164.285 180.787 199.119 214.333 230.102 241.103 82,32

Polinyà 49.558 54.466 59.840 65.288 74.190 85.322 95.546 103.656 111.466 87,30

Ripollet 291.393 306.983 324.557 365.010 385.627 426.344 456.949 487.654 515.830 77,02

Rubí 573.388 613.503 644.164 722.593 766.666 851.860 916.663 997.405 1.031.406 79,88

Sabadell 2.060.367 2.069.716 2.187.696 2.430.891 2.574.625 2.801.261 2.964.723 3.167.259 3.366.795 63,41

Sant Cugat del Vallès 931.013 1.049.836 1.122.705 1.145.552 1.350.922 1.488.407 1.574.435 1.634.732 1.752.243 88,21

Sant Feliu de Llobregat 419.629 447.648 474.858 521.185 552.548 593.447 621.750 660.121 690.562 64,56

Sant Quirze del Vallès 184.800 205.939 224.961 234.864 282.824 314.790 333.746 366.972 382.351 106,90

Sta. Coloma de Gramenet 1.043.892 1.035.220 1.060.164 1.188.729 1.221.475 1.315.547 1.371.140 1.368.295 1.455.458 39,43

Santa Perpètua de Mogoda 204.224 219.852 227.727 256.163 273.783 302.691 324.279 347.639 366.023 79,23

Sentmenat 63.715 65.145 69.890 79.018 86.184 98.280 105.882 115.854 124.651 95,64

Tarragona 1.439.730 1.516.715 1.646.249 1.726.744 1.871.043 1.971.952 2.111.528 2.250.699 2.320.035 61,14

Terrassa 1.857.455 1.912.987 2.020.621 2.246.658 2.428.5 31 2.686.018 2.853.720 3.086.461 3.272.742 76,19

Vacarisses 71.782 81.104 85.628

Vic 384.732 401.347 419.922 466.790 490.536 543.190 575.322 612.587 653.081 69,75

Viladecavalls 64.626 71.980 76.109 84.329 91.165 100.442 107.708 115.082 121.859 88,56

Vilafranca del Penedès 348.998 365.513 386.293 425.148 472.076 522.494 560.225 607.745 644.346 84,63

Vilanova i la Geltrú 565.250 605.240 636.580 698.699 777.120 858.086 915.663 996.112 1.056.930 86,98

Vallès Occidental 8.213.223 8.604.307 9.090.823 10.000. 845 10.867.563 11.961.422 12.727.116 13.623.220 14.425.991 75,64

Vallès Oriental 3.538.062 3.776.261 4.008.956 4.382.940 4.713.321 5.219.919 5.560.538 5.961.955 6.274.330 77,34

Baix Llobregat 7.215.237 7.583.191 8.031.916 8.741.827 9.342.192 10.204.523 10.750.315 11.428.715 12.000.753 66,33

Bages 1.755.288 1.800.964 1.902.078 2.070.606 2.239.107 2.476.478 2.657.083 2.863.033 3.040.471 73,22

Barcelonès 25.866.993 26.728.356 28.101.267 30.032.912 32.290.116 34.718.175 36.210.561 37.975.110 40.248.261 55,60

Catalunya 74.508.677 78.621.677 83.538.487 90.048.068 97 .023.292 105.279.051 112.130.761 118.868.563 125.670.644 68,67



∆% 00-08

2. Renda Familiar Disponible Bruta per habitant (RF DB per habitant) 28

La RFDB per habitant del Vallès Occidental (15,9 milers d’euros), haexperimentat un creixement percentual del 46,7% en el període 2000-2008. Elmunicipi de Matadepera (32,3 milers d’euros/hab.), juntament amb el de SantCugat (22,5 milers d’euros/hab.) i el de Sant Quirze del Vallès (20,8 milersd’euros/hab.) són els municipis de la comarca amb una renda per capita méselevada.

28 La Renda Familiar Disponible Bruta per habitant (RFDB per habitant) mesura el que percep un individucom a fruit del capital o per remuneració del seu treball.


Renda Familiar Disponible Bruta Valors per habitant. 2000-20081

Milers d'euros


Terrassa 10,7 10,8 11,1 12,0 12,6 13,6 14,2 15,1 15,7 92,6

Vallès Occidental 11,3 11,6 11,9 12,8 13,5 14,5 15,1 15,9 16,6 97,8

Catalunya 11,8 12,2 13,0 13,3 14,1 14,9 15,6 16,3 16,9 100



2008 índex Catalunya=100

Aquests municipis, situats dins de la Regió Metropolitana de Barcelona, formenpart del conjunt de localitats que en les últimes dècades han experimentat unfort creixement urbanístic i demogràfic. La nova població, generalmentprocedent de les classes benestants de les grans ciutats, ha incrementat demanera important les rendes familiars per capita dels municipis receptors,mentre que ha influït en la reducció de les rendes dels municipis d'origen.

Renda Familiar Disponible Bruta per habitant 2000-2008. Milers d'euros.

0

5

10

15

20

25

30

35

Catalunya

Vallès Occidental

Matadepera

Sant Cugat del Vallès

Sant Quirze del VallèsSabadell

TerrassaRubí

2000

2008

En general, es pot afirmar que en el període analitzat les diferències entre lescomarques i municipis amb majors i menors RFDB per habitant, han tendit adisminuir. Tot i això, dins de la mateixa Regió alguns municipis com Badia delVallès (11,8 milers d’euros/hab.) o Santa Coloma de Gramenet (12,3 milersd’euros/hab.) han vist com les seves xifres s’allunyaven encara més de lesrendes dels municipis econòmicament més forts: si l’any 2000, la RFDB perhabitant de Badia del Vallès es situava a 12.600€ de la de Matadepera, l’any2008 la diferència entre una i l’altra ha augmentat fins els 20.500€. En el futurcaldrà veure quin impacte diferencial té la crisi (encara no reflectida peraquestes dades) segons el municipi doncs, com hem vist, l’època d’expansióeconòmica viscuda no ha servit per acostar els extrems sinó per allunyar-losencara més.


Els habitants de Terrassa obtenen una renda mitjana al voltant de 15.700€/any. Malgrat això, la distribució de la RFDB per habitant terrassenca presentamarcades diferències territorials internes. Els districtes 1 i 4, els corresponentsals barris del Centre i de Ponent, són els que disposen de la renda per capitamés elevada, tot superant la mitjana del municipi. Per contra, els districtes quedisposen de les rendes més baixes són el 2 i el 6 (Llevant i el Nord-est). L'any2008, la diferència entre els districtes 1 i 2 ronda els 481 €/mes per persona29.

RFDB per habitant a Terrassa per districtes. Index 100=Terrassa. 2008

50

70

90

110

130Districte 1

Districte 2

Districte 3

Districte 4

Districte 5

Districte 6

RFDB per habitant a Terrassa i altres àmbits. Index 100=Catalunya. 2008

50

100

150

200Vallès Occidental

Matadepera

Sant Cugat del V.

Sant Quirze del V.Sabadell

Terrassa

Rubí

Renda Familiar Disponible Bruta per habitantDistrictes. 2008

Districtes euros/mes euros/any Index Terrassa=100 Index Catalunya=100

1 1.566,90 18.802,77 119,8 111,3

2 1.085,97 13.031,62 83,0 77,1

3 1.294,11 15.529,35 98,9 91,9

4 1.411,76 16.941,11 107,9 100,2

5 1.299,28 15.591,40 99,3 92,3

6 1.215,25 14.583,00 92,9 86,3

Terrassa 1.308,33 15.700,00 100 92,6

Catalunya 1.408,33 16.900,00 108 100

Font: elaboració pròpia a partir de dades del web de l'Idescat i de l'Estudi sobre els hàbits de compra dels habitants

de Terrassa , 1995. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.

3. Rendes declarades en l'IRPF

L’IRPF30 és un indicador econòmic molt relacionat amb la renda i, per tant,simptomàtic de l’evolució de l’economia local. Des del 2000 l’import de l’Impostsobre la Renda de les Persones Físiques a Terrassa ha anat augmentant, tantpel que fa a la Base imposable per declarant com pel que fa a la Quota

29 Aproximació deduïda aplicant a la mitjana de la RFDB per habitant de Terrassa la proporció establertaper la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa en l'Estudi sobre els hàbits de compra delshabitants de Terrassa, 1995.30 Aquest indicador està sotmès a un seguit de mancances a tenir en consideració: persones exemptes defer la declaració de la renda perquè no arriben a uns ingressos mínims o frau degut a la no declaració detot el que s'ingressa.


resultant31. De fet, entre el 2000 i el 2009 la Base imposable ha experimentatun increment proper al 100%, assolint els 19.947€ mentre que la quotaresultant s’enfila fins els 4.256€, un 91% més que l’any 2000. Malgrat aquestaevolució, el 2009 es detecta, per primer cop, una reducció de les xifres respectel’any anterior en el que és una de les primeres manifestacions (pel que fa aaquesta font d’informació) de l’impacte de la crisi que s’encetava a finals de2008.

Evolució de la base imposable per declarant a Terrassa. Euros . 2000-2009

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Evolució de la quota resultant per declarant a Terrassa. Euros . 2000-2009

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRP F)Terrassa. 2000-2009

Euros

Base imposable Quota resultant ∆% 00-08 ∆% 00-08

Any per declarant per declarant Base imposable Quota resultant

2000 10.127 2.227

2001 10.917 2.404 7,80 7,95

2002 11.524 2.558 5,56 6,41

2003 14.679 2.557 27,38 -0,04

2004 15.120 2.692 3,00 5,28

2005 16.135 2.980 6,71 10,70

2006 17.159 3.460 6,35 16,11

2007 19.127 3.408 11,47 -1,50

2008 20.099 4.270 5,08 25,29

2009 19.947 4.256 -0,76 -0,33

Font: Web Idescat.

Tot i el fort increment que hem vist per Terrassa durant els darrers anys, aquestno ha servit per igualar les seves xifres en relació a d’altres àmbits territorials.És a dir, igual que el 2000, l’any 2009 les dades de Terrassa (tot i haver-seincrementat percentualment més) segueixen quedant lluny de les que mostrenàmbits com el Vallès Occidental, el conjunt de la Província de Barcelona oCatalunya.

31 La Base imposable per declarant consisteix en l'import format pel total de rendiments obtinguts pelcontribuent durant el període impositiu. Inclou principalment, els rendiments del treball, el capitalimmobiliari i mobiliari, els rendiments empresarials i professionals i les variacions patrimonials. La Quotaresultant és la quantia resultant de minorar les deduccions per doble imposició (dividends, internacional...)i de les compensacions fiscals a la quota líquida.


Base imposable per declarant segons l'àmbit. 2000 i 2009

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

Terrassa VallèsOccidental

Prov.Barcelona

Catalunya

2000 2009

Quota resultant per declarant segons l'àmbit. 2000 i 2009

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

Terrassa VallèsOccidental

Prov.Barcelona

Catalunya

2000 2009

Per altra banda, la comparació de les dades de l’impost dels diferents municipisvallesans ens permet comprovar el grau de desigualtat en les rendes dels seushabitants. Així, municipis com Matadepera o Sant Cugat mostren unes xifresque més que dupliquen la mitjana vallesana mentre d’altres com Badia delVallès, Ripollet o Barberà en queden lluny. Pel que fa a Terrassa, es situa a labanda baixa, més a prop d’aquests darrers municipis que no dels primers quehem citat.

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRP F)Vallès Occidental. 2000-2009

Euros

2000 2009 00-09

Població

Base imposable per

declarant

Quota resultant per

declarantBase imposable

per declarantQuota resultant

per declarant∆% 00-09

Base∆% 00-09

Quota

Badia del Vallès 7.104 1.365 16.180 2.505 127,76 83,52Barberà del Vallès 9.700 1.990 19.465 3.712 100,67 86,53Castellar del Vallès 12.220 2.646 22.078 4.928 80,67 86,24Castellbisbal 11.187 2.263 21.229 4.245 89,76 87,58Cerdanyola del Vallès 13.187 3.069 23.493 5.662 78,15 84,49Gallifa 16.251 5.253 20.151 5.150 24,00 -1,96Matadepera 32.109 10.100 40.109 13.977 24,92 38,39Montcada i Reixac 10.064 2.146 19.512 3.784 93,88 76,33Palau-solità i Plegamans 13.219 3.036 21.896 4.890 65,64 61,07Polinyà 9.271 1.755 18.391 3.138 98,37 78,80Rellinars 11.234 3.342 17.779 3.833 58,26 14,69Ripollet 8.578 1.644 18.583 3.679 116,64 123,78Rubí 9.552 1.919 19.402 3.731 103,12 94,42Sabadell 11.054 2.472 20.374 4.709 84,31 90,49Sant Cugat del Vallès 26.159 7.619 38.594 11.962 47,54 57,00Sant Llorenç Savall 8.440 1.734 17.696 3.611 109,67 108,25Sant Quirze del Vallès 19.298 4.860 30.548 7.863 58,30 61,79Santa Perpètua de Mogoda 9.918 2.141 19.770 3.902 99,33 82,25Sentmenat 9.736 2.009 19.826 4.065 103,64 102,34Terrassa 10.127 2.227 19.947 4.256 96,97 91,11Ullastrell 11.481 2.511 22.920 4.973 99,63 98,05Vacarisses 10.867 2.222 20.723 4.110 90,70 84,97Viladecavalls 12.184 2.573 23.362 5.382 91,74 109,17

Vallès Occidental 12.416 2.926 22.453 5.372 80,84 83,60Prov. Barcelona 12.778 3.159 22.577 5.569 76,69 76,29Catalunya 11.983 2.919 21.668 5.276 80,82 80,75

Font: Web Idescat.


L’augment dels rendiments declarats pels contribuents terrassencs estàdirectament relacionat amb l’increment de la seva RFBD. Aquest és unindicador sobre el nivell de vida dels habitants, ja que té una repercussiódirecta en el consum. Fins ara, del seu augment se’n derivava una millora del’economia de la Ciutat però aquesta, com la de tot el país, s’ha vistcompromesa els darrers anys d’ençà l’inici de la crisi tot i que les fontsd’informació sobre rendes encara no ho reflecteixin adequadament fruit de laseva lenta actualització en un moment de canvis tan sobtats.


Mobilitat i transports

1. Introducció

La ciutat de Terrassa ocupa una posició central en allò que es coneix com lasegona corona metropolitana de Barcelona, i que es la pell més externa d’undels nodes urbans de referència del mediterrani europeu conformat, pel capbaix, per 137 municipis pertanyents a les comarques del Baix Llobregat, elBarcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, ique amb 4,7 milions d’habitants l’any 2011 concentra un 63,4% de la poblaciócatalana en un 7,7% de la superfície del país.

Mapa d’accessos a la ciutat

labsi

bllets

aCed

.art

C

T.M. D 'ULLASTRELL

B - 120

C-58

Carretera de Manresa

T.M. DE VILADECAVALLS

T.M. DE SANT QUIR ZE DEL VALLES

Car

rete

ra d

e R

ub í

BP

- 15

03

T.M. DE RUBI

BV - 1248

BV

- 12

2 1

T.M. DE MATADEPERA

Ronda Ponent

Ram

bla d 'Eg ara

Av. de l'Abat Marcet

Av. de Bèjar

Rambla de Francesc Macià

Av. de Jaume I

Av. d

e Barcel ona

Av.

de

les

Glò

ries

Cat

a lan

es

Av. Santa Eulalia

(Variant N - 150)

BV - 1275

Car

r et e

r a d

e Ta

l am

anc

a

T.M. DE SABADELL

C - 58

Carretera d'ullastrell

BV-1203

Car

rete

ra d

e V

ilafr

anca

de

l Pe

ned

ès a

Ter

r ass

aC

- 243

Carrete ra de Vilafranca del Penedès a Te rrassa

C-243

C-16Autopista de Barcelona a Manresa

Carretera de Terrassa a Olesa de Montserrat

C-16

Passeig del Vint-i-dos de Juliol

Autopis ta de Barcelona a Terrassa

C- 16

Autopista de Barcelona a Manresa

Av. d el Vallès

Av. del V

allès

Carretera de Montcada

N-150

Ronda P

onent

Carrete ra de Re llinarsB-122

Carrete ra de RellinarsB-122

Car

rete

ra d

e M

atad

eper

a

Carretera de Matadepera

BV - 1248

Carretera de Sabadell

Ferrocarrils

de la Generalitat

RENFE

REN FE

Autopista B-40

Autovia Orbital

Auto

pist

a B-

40

Au t

ovia

Orb

ital

´

N-150 SABADELLBARCELONA

C-58BARCELONAFRANÇA (A2)

C-243MARTORELL

RellinarsManresa Matadepera

Castellar

C-16BARCELONA

RUBÍSANT CUGAT

C-18MANRESA FRANÇAANDORRAPIRINEUS

MANRESA FRANÇAANDORRAPIRINEUS

Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Sistemes d'Informació Territorial iPoblació.

Una posició central que l’hi confereix una posició privilegiada en l’encreuamententre el corredor mediterrani, articulat fonamentalment a nivell de xarxa viàriaper l’AP-7 i que vertebra el mediterrani peninsular per connectar el continenteuropeu amb l’africà, i l’eix del Llobregat, la C-16, que vertebra la connectivitat


d’aquest àmbit central del país amb l’interior del mateix i que constitueix unaaposta clara de desenvolupament futur en la seva continuïtat cap a la regiófrancesa del Migdia-Pirineus, i, d'aquella, a la xarxa de ciutats de l'interior deFrança.

D’aquesta manera la ciutat participa plenament de la seva condiciómetropolitana, amb el que suposa, per exemple, en termes de dotacióinfraestructural −port, aeroport, xarxa de ferrocarrils, autopistes−, o bé enpotencialitat de generació de sinèrgies productives, però a la vegada també, enla prospectiva de futur, el seu desenvolupament va lligat a la transferènciatecnològica, a la innovació industrial i a la diversificació del seu mercatpotencial immediat.

Terrassa en la xarxa de comunicacions de laRegió Metropolitana de Barcelona

Font: Diputació de Barcelona, Servei de Vies Locals (juliol de 2007).

La ciutat de Terrassa esdevé un dels nuclis articuladors d’aquesta segonacorona metropolitana, i malgrat trobar-se en una posició relativament perifèricaen relació al node central que dóna raó de ser a l’àmbit funcional, manté ambaquest excel·lents connexions viàries, ja que tant la C-58 (autopista deBarcelona a Terrassa) com la C-16 (l’autopista que uneix Barcelona ambTerrassa i Manresa aprofitant l’obertura dels túnels de Vallvidrera) permeten untrànsit relativament fluid i ràpid de mercaderies i de persones (uns 25 minuts encondicions òptimes de fluïdesa). Bones connexions viàries que col·loquen laciutat pràcticament al peu del corredor mediterrani (l’AP-7, B-30 en el seu paspel Vallès), utilitzat des de temps immemorials (la Via Augusta romana


aprofitava aquest pas natural) per connectar el continent europeu amb l’africàtot resseguint la façana mediterrània de la península ibèrica.

Amb la resta de municipis de la seva àrea d'influència, el seu entorn mésimmediat, Terrassa també manté una molt bona comunicació per carretera.D'aquesta manera, la N-150 la uneix amb Sabadell; la BP-1503 l’enllaça ambRubí i Sant Cugat; la B-122 amb Rellinars; la C-243c amb Martorell; la C-1415aamb Castellar del Vallès i la BV-1221 amb Matadepera, Talamanca, Mura iNavarcles.

Intensitats de trànsit a la xarxa viària de l'entor n de TerrassaAforaments. 2005-2010

Tram IMD2

Codi Origen Destí Municipi PQ1 Estació 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Titularitat

B-122 Terrassa Castellbell i el V. Terrassa 2000 EA00690 4.355 4.507 4.130 Diputació de BcnB-122 Terrassa Castellbell i el V. Rellinars 14330 EA00691 811 1.097 714 Diputació de BcnB-122 Terrassa Castellbell i el V. Castellbell i el V. 19000 EA00692 642 615 580 Diputació de BcnB-122 Terrassa Castellbell i el V. Castellbell i el V. 21035 EA00693 505 590 536 Diputació de BcnBV-1221 Terrassa Navarcles Terrassa 1.845 EA00139 19.861 20.927 16.348 Diputació de BcnBV-1221 Terrassa Navarcles Matadepera 2.720 EA00140 13.752 13.537 11.291 Diputació de BcnBV-1221 Terrassa Navarcles Matadepera 3.146 EA00141 10.287 13.168 12.124 Diputació de BcnBV-1221 Terrassa Navarcles Matadepera 7.115 EA00142 749 1.359 543 1.096 1.070 Diputació de BcnBV-1221 Terrassa Navarcles Mura 19.000 EA00143 466 634 518 580 473 Diputació de BcnBV-1221 Terrassa Navarcles Talamanca 24.000 EA00144 321 311 302 Diputació de BcnBV-1221 Terrassa Navarcles Talamanca 25.000 EA00145 285 276 279 Diputació de BcnBV-1221 Terrassa Navarcles Navarcles 33.925 EA00146 837 822 665 Diputació de BcnBV-1274 BV-1221 Hospital del Tòrax Terrassa 65 EA00161 1.272 1.448 1.524 Diputació de BcnBV-1275 Terrassa Matadepera Matadepera 275 EA00162 6.927 5.795 5.051 Diputació de BcnC-1415a Terrassa Castellar del V. Terrassa 17.645 EA00626 9.714 Diputació de BcnC-1415a Terrassa Castellar del V. Terrassa 18.675 EA00543 12.706 Diputació de BcnC-1415a Terrassa Castellar del V. Matadepera 18.675 31415198 13.716 GeneralitatC-1415a Terrassa Castellar del V. Castellar del V. 27.220 31415278 5.119 2.956 GeneralitatBV-1248 Sabadell Matadepera Sabadell 5.000 EA00156 8.613 8.383 8.818 7.504 Diputació de BcnBV-1248 Sabadell Matadepera Matadepera 7.000 EA00157 7.838 7.200 7.472 Diputació de BcnBP-1503 St. Cugat del V. Terrassa St. Cugat del V. 13.800 EA00685 25.213 12.664 10.951 Diputació de BcnBP-1503 St. Cugat del V. Terrassa Rubí 19.647 28150308 24.727 22.659 GeneralitatBP-1503 St. Cugat del V. Terrassa Terrassa 23.775 28150318 21.003 19.341 GeneralitatBP-1503 St. Cugat del V. Terrassa Terrassa 24.250 EA00046 12.366 10.967 Diputació de BcnBV-1203 C-243c Ullastrell Ullastrell 115 EA00133 3.262 3.814 3.596 Diputació de BcnBV-1203 C-243c Ullastrell Ullastrell 1.765 EA00134 2.942 3.536 3.536 Diputació de BcnC-243c Martorell Terrassa Terrassa 13.065 EA00574 14.548 15.360 14.242 Diputació de BcnC-16 Barcelona Manresa Barcelona 7.100 TABASA01 33.561 35.729 33.082 GeneralitatC-16 Barcelona Manresa Terrassa 17.846 AUTEMA06 27.759 31.408 31.562 GeneralitatC-16 Barcelona Manresa Terrassa 21.000 1018IG08 90.283 GeneralitatC-16 Barcelona Manresa Vacarisses 41.897 AUTEMA_A 17.967 18.033 18.817 GeneralitatC-58 Barcelona Manresa Viladecavalls 24.804 12130208 33.118 29.447 27.899 GeneralitatC-58 Barcelona Manresa Vacarisses 37.000 12131608 15.544 18.600 16.523 GeneralitatC-58 Barcelona Manresa Ripollet 6.002 10180608 145.725 141.251 GeneralitatC-58 Barcelona Manresa St. Quirze del V. 16.249 10181608 89.151 106.228 GeneralitatB-120 C-58 Olesa de M. Viladecavalls 3.860 31200058 1.349 GeneralitatN-150 Sabadell Terrassa Terrassa 16.000 16-208 26.149 25.096 23.841 GeneralitatN-150 Terrassa Terrassa Terrassa 19.400 41500208 29.109 30.329 29.849 Generalitat

Font: Servei Territorial de Carreteres de Barcelona (Generalitat de Catalunya) i Àrea d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge (Diputació de Barcelona).1. PQ Aforament : punt quilomètric que es considera representatiu del tram d’aforament.2. IMD: Intensitat mitjana de vehicles per dia. Està calculada sumant tots els vehicles que passen pel PQ d’aforament.

A través de la xarxa ferroviària, la ciutat es troba a uns 45 minuts de Barcelona,ja sigui mitjançant el servei de Rodalies (C4) de RENFE (emprant lainfraestructura ferroviària gestionada per ADIF que uneix Barcelona ambSabadell i Terrassa, aprofitant l’estret de Montcada, i prossegueix cap aManresa al Bages), o bé a través del servei del Metro del Vallès (S1) delsFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que enllaça Terrassa amb laciutat central de l’àmbit metropolità per sota de la Serra de Collserola (túnel deVallvidrera), tot resseguint l’eix occidental del Vallès.

Tot això fa possible la mobilitat de persones per qüestions d'activitat o lleure, ifomenta, així, el desenvolupament econòmic i social de la ciutat. A més a més,


s’estan executant a la ciutat un seguit d’actuacions que milloraran de manerasubstancial la seva accessibilitat en el curt termini, tant a nivelld’infraestructures viàries (el juny de 2010 entrà en servei el tram Viladecavalls-Terrassa de la Ronda del Vallès, que funciona com a ronda externa a la ciutat,mentre s’espera la finalització del tram Olesa-Viladecavalls, que permetràmillorar significativament la connectivitat de la ciutat amb el Baix Llobregat),com ferroviàries (el perllongament dels FGC, que sembla que finalment entraràen servei al llarg del proper 2013, suposarà 3 noves estacions i la constituciód’un potent intercanviador amb la xarxa d’ADIF configurant-se, d’aquestamanera, un autèntic servei de metro a la ciutat).

Carreteres amb funcionalitat interurbanaal seu pas per Terrassa

Font: Diputació de Barcelona, Servei de Vies Locals (juliol de 2007).

2. Transport públic interurbà

L’any 2010 s’ha produït un notable increment en la demanda de transportferroviari que dóna servei a la ciutat (Rodalies de Catalunya (RENFE) i el Metrodel Vallès (FGC)), que en el cas del Metro del Vallès es situa en el 2,6% en


relació al nombre de viatges realitzats amb origen o destinació a la ciutat l’anyanterior, i que pel que fa a Rodalies de Catalunya caldria situar al voltant del9,4%32.

Aquesta evolució positiva de la demanda de transport ferroviari a la ciutat, abanda de trencar amb la regressió experimentada d’ençà de l’esclat de la crisieconòmica l’any 2008, contrasta amb la dinàmica evolutiva que, pel que fa alvolum d’usuaris, segueix el conjunt de la xarxa ferroviària metropolitana,especialment fora del seu àmbit central (primera corona del STI o àmbit de laEMT).

Tinguem en compte que, en el conjunt d’aquest àmbit metropolità, la xarxa deRodalies de Catalunya ha experimentat un descens del 5,8% pel que fa alnombre de viatgers transportats l’any 2010 en relació a l’exercici anterior (dels110,1 als 103,7 milions de viatges), mentre que el conjunt del servei ferroviaridels FGC ho ha fet en un 0,03% (ha perdut 27.074 viatges en un any, fins als79.761.243 viatges). De fet, si en aquest escenari els modes ferroviarisaconsegueixen trencar aquesta dinàmica regressiva, i són capaços de créixerglobalment en un 2,3% en relació al volum de viatges realitzats un any abans,és mercès al creixement experimentat pel servei de metro (FMB) que dónaservei a la ciutat de Barcelona, que ha vist créixer el nombre de viatges en un5,4%, en bona part gràcies al increment de l’oferta que ha tingut lloc al llargd’aquest 2010 (entrada en funcionament parcial de la L10, així com elsperllongaments de la L9, L2 i L5).

De fet, serà aquesta progressió d’usuaris en el servei de metro de l’àmbitcentral metropolità la que permet explicar, en bona mesura, l’increment del0,9% experimentat en la demanda del conjunt del sistema de transport públicde l’àmbit, ferroviari i per carretera, que comptabilitza un total de 922,3 milionsde viatges per aquest any 2010. Lluny però d’aquestes xifres globals,constatem com l’ús dels modes ferroviaris a la ciutat de Terrassa segueix unadinàmica marcadament confrontada amb l’evolució negativa que han tingut l’úsd’aquests en la corona exterior metropolitana, on han vist minvar el nombre deviatges realitzats en un 3,2% en relació a l’any anterior.

Pel que fa al servei del Metro del Vallès (FGC), a les estacions de Terrassa s’hihan comptabilitzat més de 2,6 milions de viatges per sentit, amb un repartimentmarcadament equilibrat entre ambdós que denota el caràcter pendular isimètric de la mobilitat quotidiana ferroviària (2.663.993 viatgers amb destí a laciutat i 2.654.863 viatgers amb origen a la mateixa, considerant conjuntamentles dades d’usuaris corresponents a les estacions de Terrassa Rambla i LesFonts). Aquesta xifra, de 5.318.856 viatgers globals, suposa un creixement del2,6% en relació al volum total de viatgers registrat l’any anterior, i apunta cap auna a possible reversió de la tendència recessiva que s’inicià en els dosexercicis immediatament anteriors i que posava fi a una tendència d’evolució

32 Les dades d’utilització del servei proporcionades per RENFE fan referència a l’ús mitjà de l’estació endia laborable, amb la qual cosa es fa molt difícil aproximar-se a l’ús anual del servei i per tant aventurar-sea proporcionar una xifra que faci referència a la demanda de servei ferroviari global pel conjunt de la ciutatde Terrassa.


positiva continuada que arrencà l’any 2002 (l’any 2008 es produí un decrementdel 0,1% en l’ús del servei que s’incrementà fins al 3,4% l’any 2009).

Una tendència expansiva que en bona mesura s’ha explicat per l’entrada enfuncionament del Sistema Tarifari Integrat (STI) l’any 2001, que ha possibilitatun creixement del 46,8% en el nombre de viatges realitzats amb origen odestinació a Terrassa entre aquest i l’any 2007. A partir d’aquí, la progressivaemergència dels efectes la crisi econòmica ha significat una alteració en elshàbits i pautes de mobilitat dels ciutadans que s’ha traduït en un descens en elnombre de viatges realitzats del 3,5% en els 2008 i 2009. Les dadescorresponents a 2010 suposen un significatiu repunt en el nivell d’ús del servei,si més no pel que fa Terrassa, malgrat que aquest encara no ha assolit elvolum de viatges existent abans de la crisi (es comptabilitzen encara 50 milviatges menys en relació als realitzats l’any 2007).

Tinguem en compte, lògicament, que aquest sotrac en l’evolució del nombred’usuaris no és un fenomen exclusiu de l’àmbit local sinó que s’ha deixat sentiren el conjunt de la xarxa ferroviària dels FGC que, si bé l’any 2008 encaraexperimentaria un increment global en el nombre de viatges realitzats del 2,5%en relació a l’any anterior, l’any 2009 ja va veure’s immersa en plena dinàmicarecessiva, amb un decreixement global del 1,4% que malgrat allargar-se enaquest any 2010 s’hauria vist notablement moderada (el conjunt de la xarxadels FGC ha perdut poc més de 27 mil viatges que suposen un ínfimdecreixement del 0,03%).

Tot i així, cal tenir en compte que les estacions de Terrassa queden integradesen el servei del Metro del Vallès que allà on desenvolupa una funcionalitatmetropolitana, en la connexió entre Barcelona i el Vallès, ha seguit unaevolució continuadament positiva malgrat el context econòmic advers. Així, alsmodestos increments en el nombre d’usuaris experimentats en els anys 2008 i2009 (del 0,9% i del 0,2% respectivament), els ha seguit el creixement del 2,9%experimentat aquest passat 2010, superior fins hi tot al viscut en l’any anterior al’esclat de la crisi (l’any 2007 experimentà un creixement del 2,8%), i que hasignificat un guany absolut de més de 850 mil viatges que permet eixugar unapart important de la davallada en l’ús del servei viscuda allà on desenvolupauna funcionalitat estrictament urbana (entre els anys 2009 i 2010 el tram urbàdel servei, entre les estacions de Plaça de Catalunya i Sarrià, ha vist minvar enun 9,7% la seva demanda).

En el marc d’aquesta línia central metropolitana dels FGC que uneix la ciutat deBarcelona, creuant Collserola i passant per Sant Cugat del Vallès, on esbifurca, per arribar a les dues capitals del Vallès, les estacions de Terrassaconcentren un 8,6% del total de demanda de la línia (estacions d’origen), il’estació de Terrassa Rambla esdevé la quarta de la línia (de les trenta-duesexistents) en volum de demanda de viatges, només per dessota de lesprincipals estacions barcelonines (Plaça Catalunya i Provença) i de l’estació deSant Cugat del Vallès, amb un 7,3% de la demanda total, lleugerament perdamunt de l’estació de Rubí (que aglutina un 7% de la demanda) i molt persobre del volum de viatges generats per estacions com Sabadell Rambla (lasisena de la línia concentrant un 5,3% de demanda) o Universitat Autònoma.


En un altre ordre de magnitud l’estació de Les Fonts esdevé la dissetena de lalínia, tot aglutinant un 1,4% de la demanda metropolitana total de la mateixa,situant-se al nivell de les estacions de Bellaterra, Mira-sol, Hospital General oLa Floresta.

Trànsit ferroviari a les estacions de Terrassa

Viatgers1. 1987-2010Viatgers

RENFE - Terrassa RENFE - Terrassa Est FGC - Terrassa FGC - Les Fonts

Any Arribades Sortides Aforament Arribades Sortides Arribades Sortides

1987 594.620 1.415.591 1.337.248 121.699 125.494

1988 320.482 1.432.297 1.353.029 118.922 122.631

1989 712.115 733.650 1.514.083 1.430.289 127.215 131.182

1990 780.000 810.400 1.582.948 1.495.343 134.888 139.095

1991 746.058 772.025 1.622.754 1.532.946 139.376 143.722

1992 1.631.418 1.541.130 134.927 139.135

1993 855.887 1.389.649 1.455.723 117.998 128.998

1994 1.131.006 1.329.384 1.392.593 117.660 128.628

1995 1.117.624 1.297.586 1.359.283 120.182 131.385

1996 1.383.612 1.355.180 1.385.901 1.451.797 130.340 142.490

1997 1.612.305 1.579.922 1.608.877 1.569.546 169.238 152.860

1998 1.659.848 1.636.127 1.653.005 1.599.412 176.611 159.520

1999 1.584.978 1.596.549 1.646.805 1.593.413 176.688 159.589

2000 1.486.666 1.573.354 1.697.776 1.643.539 182.750 165.086

2001 1.728.941 1.801.789 1.666.941 1.613.689 198.471 179.287

2002 1.960.876 1.883.179 1.903.269 1.842.468 239.488 216.340

2003 1.969.530 1.918.370 2.009.921 1.940.436 237.589 237.852

2004 2.025.455 2.002.606 2.127.994 2.054.427 277.536 277.843

2005 2.158.960 2.084.322 317.449 317.801

2006 16.399 2.223.915 2.147.032 355.610 356.004

2007 2.333.387 2.252.719 391.315 391.748

2008 13.519 3.846 2.278.653 2.262.456 407.978 414.813

2009 12.537 4.060 2.196.568 2.180.954 399.107 405.793

2010 13.784 4.370 2.253.021 2.237.006 410.972 417.857

Font: RENFE, FGC.

1. A partir de 2006 les dades que proporciona RENFE són dades d'aforament que mesuren la utilització mitjana en un dia

laborable. El 2008 s'inaugura l'estació de RENFE Terrassa Est.

L’estació de Terrassa Rambla concentra el 84,4% dels viatgers que utilitzenanualment a la ciutat el Metro del Vallès per tal de satisfer les seves necessitatsde mobilitat quotidiana. Malgrat tot, però, l’estació de Les Fonts va guanyantprogressivament més protagonisme, sens dubte, fruit de les facilitats queofereix a aquells viatgers que tenen Terrassa com a origen (i posterior destí enel viatge de tornada) i que accedeixen a l’estació en vehicle privat (facilitatd’aparcament gratuït que no existeix al centre de Terrassa). Així, si ja en elsexercicis amb balanç global negatiu el decrement havia estat menys importanten aquesta estació perifèrica (amb un decreixement del 2,2% l’any 2009 enrelació a l’any 2008, per un involució del 3,6% en el cas de Terrassa Rambla),quan la dinàmica ha vist recuperar el seu caràcter expansiu el ritme d’aquestincrement ha estat també superior a l’estació de Les Fonts (amb un creixementdel 3%, superant el volum de viatges existents el darrer any amb balançpositiu), que no pas a Terrassa Rambla (que ha experimentat un creixement del2,6%), malgrat que, lògicament, és en aquesta darrera on es concentra el


volum més important de guant net de viatges per aquest any 2010 (112.505nous viatges per 23.929 de l’estació de Les Fonts).

Pel que fa al servei de Rodalies de Catalunya (RENFE) l’ús mitjà de lesestacions de Terrassa en dia laborable ha estat de 18.154 viatgers, el quesuposa un increment del 9,4% en relació a l’ús mitjà diari que tingué lloc enl’exercici anterior, i una reversió de l’evolució negativa experimentada l’anyanterior (es produí un descens del 4,4% en l’ús mitjà en dia laborable de lesestacions terrassenques en relació a 2008).

L’evolució és positiva tan a l’estació de Terrassa, l’estació del Nord, com a la deTerrassa Est, malgrat que l’increment en el nivell d’ús és més intens a laprimera que no pas a la segona, amb un 9,9% (1.247 nous viatgers diaris) versel 7,6% (310 nous viatgers de mitjana en dia laborable). D’aquesta manera,l’estació de Terrassa aglutina un 75,9% de l’ús mitjà diari del servei en dialaborable, per un 24,1% de l’estació de Terrassa Est, apuntant-se un possibleassoliment del sostre en la fase d’expansió i captació d’usuaris de l’estació quea inicis de 2008 entrà en servei a llevant de la ciutat. Tinguem present queaquesta estació significà un 22,1% del trànsit de viatgers del servei l’any de laseva entrada en funcionament, i un 24,5% l’any 2009. Per tant, aquestaevolució lleugerament diferencial entre ambdues estacions ha possibilitat que,per primera vegada des de l’entrada en funcionament de l’estació de TerrassaEst, l’estació de Terrassa vegi incrementada la seva quota d’ús en relació a l’úsglobal de Rodalies de Catalunya a Terrassa.

Una notable progressió que contrasta fortament amb l’evolució seguida pelconjunt de Rodalies de Catalunya (RENFE) en el conjunt metropolità que, enrelació a 2009, ha perdut un 5,8% de viatges (6,4 milions de viatges), tan al’àmbit central metropolità o primera corona del STI (on ha vist minvar en un 7%el volum de viatges), com a la corona metropolitana més externa (on ladavallada d’usuaris ha estat del 5,5%). Una involució a la qual ha contribuïtdecisivament l’afectació en el servei derivada de les obres realitzades al’intercanviador Sagrera-Meridiana, que va afectar les línies R3, R4 i R7 pel talltemporal de servei en el tram entre Arc de Triomf i Sant Andreu Arenal.

Tinguem present, a més a més, en el moment de contextualitzar l’evolució enl’ús del servei a Terrassa que la ciutat es troba servida per la línia R4, deManresa a Sant Vicenç de Calders passant per Vilafranca del Penedès, queaquest mateix 2010 ha transportat un 24,4% del total de viatgers del conjunt deles Rodalies de Catalunya, perdent un 9,3% del volum de viatges que tenial’any 2009 i essent la línia que experimenta una disminució major de viatges ennombres absoluts (2,6 milions de viatges menys l’any 2010 en relació alsviatges realitzats un any abans, un 41,3% de la pèrdua global de viatges delservei de Rodalies).

Amb aquestes dades (les dades de viatgers que utilitzen el servei de Rodaliesde Catalunya es situarien en dia laborable al voltant dels 4,8 milions de viatgesanuals), el repartiment de l’ús de la xarxa ferroviària metropolitana per part dela mobilitat generada o atreta per la ciutat de Terrassa (per sobre dels 10 deviatgers anuals en el còmput global d’ambdós serveis) es repartiria de manera


força equilibrada entre ambdues xarxes que donen servei a la ciutat, amb duesestacions, Terrassa Rambla (FGC) i Terrassa (RENFE), que aglutinarien un80% del servei ferroviari a la ciutat.

Les dades de títols de transport venuts a les dues estacions de la xarxa delsFGC a la ciutat (RENFE no ha facilitat dades relatives ni a les vendes de títolsde transport ni a les validacions en les seves estacions), posen de manifest queaquest any 2010 s’han venut un total de 824.643 títols, el que suposa unadavallada del 2,1% de les vendes en relació a l’exercici anterior (17.529 títolsde menys). Una dada que contrasta amb l’increment experimentat en el volumde viatges (recordem que ha estat del 2,6% pel conjunt de les dues estacionsterrassenques) i que s’expressa per mitjà del decrement de vendes de títols nointegrats (les vendes de bitllets senzills han disminuït en un 3% i representenun 76,8% dels títols venuts), que queda parcialment compensada per la vendacreixent de títols integrats (els diferents tipus d’abonaments han vistincrementar les seves vendes en un 1% fins a representar un 23,2% del totalde títols venuts aquest any).

Malgrat aquesta lleugera variació diferencial, en funció de la naturalesa del títolde transport, l’estructura de la tipologia de títols venuts continua mantenint ellideratge del bitllet senzill, que representa un 76,8,5% dels títols venuts, malgrattractar-se d’un títol de transport no integrat que limita les potencialitats que esderiven de l’entrada en vigor, l’any 2001, del STI que, recordem, tenia com a undels seus objectius afavorir l’ús de la xarxa de transport públic col·lectiumetropolitana mitjançant l’estalvi econòmic del cost de viatge per part d’aquellusuari recurrent.

Trànsit ferroviari a les estacions de TerrassaTipologia de títols de transport venuts a les estacions dels FGC. 2010

Tipologia títols 1 zona 2 zones 3 zones 4 zones 5 zones 6 zones Total

T-10 61.264 24.990 87.488 322 98 94 174.256

T-50/30 1.678 2.408 9.430 29 0 2 13.547

T-Mes 540 340 858 10 0 0 1.748

T-Familiar (70/30) 146 166 334 3 0 0 649

T-Trimestre 10 14 69 0 0 0 93

T-Jove (trimestral) 42 261 397 7 0 0 707

T-Dia 65 20 211 2 0 1 299

T-Família nombrosa 32 209 184 0 0 0 425

Bitllets senzills 181.501 98.253 353.165 0 0 0 632.919

Total 245.278 126.661 452.136 373 98 97 824.643

Font: FGC.

Pel que fa a la tipologia de títols integrats, un 90,9% de les vendes corresponena la T-10 (10 viatges integrats), amb un increment en el nombre de títols venutsen relació a 2009 del 0,7% (1.285 títols de més), que és el títol integrat mésvenut en l’àmbit de l’ATM de l’Àrea de Barcelona una quota del 74,6%. Perdarrere d’aquest, pel que fa a les vendes a les estacions de Terrassa, trobem laT-50/30 (50 desplaçaments en 30 dies consecutius), que amb una quota en el


conjunt dels títols integrats venuts del 7,1% ha vist incrementar el seu volum devendes en un 2,7% (785 títols més venuts en relació a 2009).

De la totalitat de títols venuts, un 54,8% tenen validesa per a realitzar trajectescorresponents a 3 zones del Sistema Tarifari Integrat (STI) (desplaçaments deTerrassa a l’àmbit central metropolità: Barcelona i la resta de municipis centralsque integren l’àmbit de l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT)), un 29,7%són títols de transport d’una zona (la zona de l’STI en la qual queda integradaTerrassa està formada, a més a més, per Matadepera, Viladecavalls, Ullastrell,Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall, però són títols que també permetenviatjar fins a municipis contigus pertanyents a una altra zona de transport, comper exemple Sabadell, Rubí o Vacarisses, sempre que no es realitzitransbordament), i un 15,4% són títols amb validesa per recórrer 2 zones(desplaçaments a municipis com Rubí, Sant Cugat del Vallès o Sabadell).

D’aquesta anàlisi per zones de transport es constata, en relació a l’estructurazonal existent de la gamma de títols venuts de l’any 2009, una disminució del9,3% d’aquells títols d’una zona de transport, i d’un 1,7% d’aquells vàlids per arecórrer dues zones del STI, mentre que aquells títols aptes per a ferrecorreguts de fins a 3 zones han vist incrementar el nivell de vendes en un2,2%.

En relació al nombre total de viatges que aquests títols representen (viatgesoriginats a les estacions dels FGC de Terrassa), els títols integrats serveixenper realitzar un 75,1% dels viatges, mentre que la resta correspondria a viatgesrealitzats amb bitllets senzills. D’aquesta manera, un 50,4% delsdesplaçaments generats a les estacions dels FGC al llarg de l’any es satisfanmitjançant l’ús de la T-10, un 24,9% a través de bitllets senzills, i un 14,3% sónrealitzats amb l’ús de la tercera tipologia de títol més venut, la T-50/30. En uncontext en el qual el nombre de viatges generats a les estacions dels FGC de laciutat han crescut en un 2,6% en relació als realitzats l’any 2009, els realitzatsamb la tipologia de títols més venuts, el bitllet senzill i la T-10, s’hanincrementat respectivament en un 2,1% i un 1,5%.

En relació a aquestes dades, el desglossament de validacions per estaciód’origen, Terrassa Rambla o Les Fonts, permet intuir una lleugera diferència enel perfil d’usuaris en relació a l’ús habitual de la xarxa de transport públic. Així,mentre que a Terrassa Rambla un 73,9% de les validacions corresponen atítols integrats, a l’estació de Les Fonts s’aprecia un notable incrementd’usuaris amb títols fidelitzants, ja que les validacions d’aquesta tipologia detítols assoleixen un 81,3% i només un 18,7% corresponen a viatges fets perusuaris esporàdics del servei.

Les dades disponibles d’ús del servei de transport públic interurbà per carretera(només es disposen de dades actualitzades dels serveis operats per TransportsGenerals d’Olesa), fan referència a aquells serveis que de manera majoritàriadonen suport a l’articulació i vertebració del sistema urbà terrassenc. Tinguempresent, en aquest sentit, que aquelles línies que connecten la capçalerad’aquest àmbit funcional amb els municipis veïns de Matadepera, Viladecavalls,


Vacarisses i Ullastrell, representen fins a un 99,1% dels viatgers totalstransportats aquest any 2010.

Un nombre de viatgers totals, però, que per al conjunt dels serveis ambinformació disponible, a diferència d’allò que passava en l’anàlisi de lademanda del sistema ferroviari, continua amb la línia descendent iniciada enl’exercici anterior amb una davallada del 1,2% (dels 425.141 viatgers de 2009als 420.162 de 2010) que, això si, modera aquesta dinàmica recessiva (haviaestat del 9,4% negatiu l’any 2009 en relació a 2008). D’aquesta manera esdóna continuïtat al trencament de la tendència al creixement anual que esmantenia des de l’any 2003, i que havia suposat un increment en el número deviatgers transportats entre aquest any i l’any 2008 (quan s’assoleix el volummàxim de viatgers) del 26,7%. De fet, els dos anys de continua davallada en elnombre d’usuaris suposa una reducció en el nombre d’usuaris del 10,4% enrelació a aquest 2008 i equipara el volum de viatges realitzats al existent 5 anysabans.

Tinguem en compte, per tal de contextualitzar aquesta tendència, que en elconjunt de l’àmbit metropolità, fora de l’àmbit de la primera corona del STI, elconjunt de serveis interurbans que hi operen han trencat aquest 2010 latendència recessiva de l’exercici anterior (experimentaren un descens del 2,7%l’any 2009 en relació a 2008), i han mostrat una notable tendència a l’alça del4,8% (30,2 milions de viatges l’any 2010 per 28,6 milions l’any anterior).

Autobusos interurbansOrigen-Destinació Terrassa. 1999-2010

Trajecte 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Terrassa-Olesa 1.720 641 770 555 1.724 594 18 15 42Terrassa-Viladecavalls 63.006 62.450 55.435 64.453 69.376 72.983 97.594 107.990 105.248 86.606 92.296Terrassa-Rellinars 93 90 88Terrassa-Rellinars-Castellbell i V. 552 1162 2.241 2.032 2.739 2.148 2.488 2.004 1.826Terrassa-Esparreguera 4.657 27.245 40.583Terrassa-Ullastrell 15.212 15.645 15.645 23.283 22.124 20.821 22.526 24.242 26.175 23.050 20.477Terrassa-Matadepera 204.973 215.282 240.485 239.035 256.854 266.163 254.479 265.418 273.138 254.317 248.474Terrassa-Pedritxes 6.063 5.677 5.677 14.357 15.267 16.643 17.825 18.320 13.640 14.918 13.014Terrassa-C. Sanatorial 351 351 351 1.648 743 891 352 333 198 23Terrassa-Mura 942 658 674 429 504 345 1.315 1.056 1.238 1.362 1.822Terrassa-La Mata 854 790 357 185 197 235Terrassa-L'Alzina 1.023 729 461 454 236 345Terrassa-Vacarisses 12.273 13.750 16.776 24.822 29.232 37.442 41.874 46.623 46.929 42.861 42.253

Total 311.167 343.308 377.854 370.383 398.498 418.494 438. 722 466.145 469.096 425.141 420.162

Font: Transports Generals d'Olesa.

A més a més, malgrat aquesta tendència general en l’evolució de la demandadel transport públic interurbà per carretera que dóna servei a la ciutat, cada undels serveis compta amb una idiosincràsia pròpia pel que fa al sentit i intensitatde la seva evolució a nivell d’usuaris transportats.

Així, algunes de les línies en servei han acabat experimentant guanyssignificatius en relació al volum d’usuaris servits aquest 2010. És el cas, perexemple, de la línia que realitza la connexió entre Terrassa i Mura, que ha vistcréixer el volum de viatgers transportats en un 25,2% (pràcticament mig miler


de viatgers d’increment en relació a 2009). Però, especialment atenent al volumde demanda servida, destaca en aquest cas la progressió del 6,2% (5.690viatges més) que segueix la línia que connecta Terrassa amb Viladecavalls,que amb una quota d’ús del 22% esdevé el segon dels serveis en importància ala ciutat.

Però en la resta de serveis l’evolució ha estat en tots ells negativa, començantper la línia que uneix Terrassa amb Matadepera que, concentrant un 59,1% deltotal de viatges, és la més significativa de l’àmbit en volum de passatge i haexperimentat un descens del 2,4% (5.843 viatges menys), però continuant ambla resta de línies que representen volums de trànsit significatius, com la que vade Terrassa a Vacarisses (representa un 10,1% dels viatgers totals i ha vistdisminuir el volum d’aquests en un 1,4% en relació a 2009), la que uneixTerrassa amb Ullastrell (que representa un 4,9% del total d’usuaris i ha perdutun 12,6% de viatges), o la que connecta Terrassa amb Les Pedritxes(representa un 3,1% del volum total de viatges i ha vist disminuir la demandaen un 14,6%).

3. Transport públic urbà

Del 1990 ençà, i llevat d’algunes excepcions puntuals, la xarxa d’autobusosurbans de Terrassa (gestionada i explotada per l’empresa mixta TransportsMunicipals d’Egara, SA) ha vist incrementar el seu nombre de viatgers en un73,6%, en una evolució pràcticament constant que l’ha portat a transportar delspràcticament 7 milions de viatgers anuals l’any 1990, als 12.045.458 viatgersaquest any 2010. De manera paral·lela, en aquest mateix període el servei hapassat de 9 línies en servei a les 15 línies actuals. Dins d’aquestes línies, entrobem 3 que podem considerar que ofereixen un servei especial: el bus nit,que funciona les nits dels caps de setmana; la línia “Mercadal setmanal deMartí l’Humà – Can Parellada”, que funciona un dia a la setmana; i la línia“Polígons industrials” (Les Fonts – Colom II – Can Parellada – Sta. Margarida),encarregada de vertebrar amb transport públic els polígons d’activitateconòmica localitzats al sud de la ciutat i connectar-los amb la xarxa ferroviàriaa l’estació de Les Fonts dels FGC.

D’aquesta manera, amb un increment del 3,6% en relació al nombre de viatgerstransportats un any abans, en aquest 2010 el servei d’autobús urbà de la ciutatha sobrepassat per primera vegada els 12 milions de passatgers. Tinguem encompte que aquest guany de 418.713 nous usuaris és el tercer més elevat enla darrera dècada, només superat pels balanços de passatgers anualstransportats corresponents als anys 2003 i 2001, en que es produirienincrements del 9,4% i del 4,9% respectivament. De fet, des de l’any 2005,darrer any en el qual es produeix una evolució negativa en el volum depassatgers transportats, amb un decreixement de prop de 95 mil passatgers(un 0,9% menys en relació a 2004), el guany en el volum d’usuaris en la xarxade transport públic urbà de la ciutat és del 16,7% (1,7 milions d’usuaris anualsd’increment).


Aquesta evolució és força accentuada en relació a l’evolució seguida peltransport urbà de competència municipal en d’altres ciutats de la segonacorona metropolitana que, en el seu conjunt, ha experimentat un increment del0,6% en el volum conjunt de passatgers transportats en aquest 2010, passantdels 40,6 als 40,7 milions de passatgers anuals. Tinguem en compte que enaquest conjunt de serveis de naturalesa extremadament diversa, pel que fa ales característiques i dimensions de cada una de les xarxes de transport urbà,els serveis de transport públic de Terrassa i Sabadell aglutinen conjuntamentun 62,7% del volum total de passatge transportat, amb 12 i 13,5 milions anualsrespectivament. Tot i que en aquest cas, al costat de l’increment del 3,6%d’usuaris de TEMESA per a l’any 2010, el servei operat per TUS, S. Coop. CL aSabadell ha experimentat una evolució negativa del 0,7%.

Trànsit de passatgers en els autobusos públics urba nsUsuaris. Mesos. 1991-2010

Mesos 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000

Gener 712.196 739.410 708.680 687.967 745.467 764.201 727.245 715.168 694.841 714.948

Febrer 650.479 710.367 715.736 717.083 735.979 757.548 724.618 723.282 724.638 772.203

Març 613.952 550.631 799.977 782.728 828.731 774.151 687.815 809.080 826.252 840.417

Abril 675.789 546.723 675.250 709.193 655.734 662.515 798.637 695.061 734.127 660.551

Maig 717.366 713.156 775.267 561.424 813.047 788.362 778.323 768.641 812.884 827.632

Juny 669.820 699.449 714.040 690.707 741.815 681.497 712.621 757.134 763.386 774.963

Juliol 659.911 681.080 642.360 588.249 643.967 656.462 698.751 707.785 704.932 686.598

Agost 377.594 386.238 360.049 332.530 370.154 354.772 361.282 379.025 396.188 411.516

Setembre 703.786 682.239 695.189 669.042 678.607 663.914 707.318 712.454 743.940 717.847

Octubre 845.151 803.951 760.333 759.418 808.657 834.228 860.181 824.287 819.939 834.214

Novembre 757.286 788.011 780.994 780.140 782.775 746.186 769.948 792.312 797.541 829.961

Desembre 679.428 719.716 704.322 702.000 659.474 676.121 712.874 731.924 731.806 688.323

Total 8.062.758 8.020.971 8.332.197 7.980.481 8.464.407 8 .359.957 8.539.613 8.616.153 8.750.474 8.759.173

Mesos 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Gener 806.132 805.452 836.910 863.384 840.532 886.865 969.556 1.014.883 914.668 956.938

Febrer 758.772 771.315 802.690 869.527 863.782 885.688 926.452 1.001.650 942.448 1.000.483

Març 851.041 758.017 908.001 989.386 879.606 1.000.329 1.029.629 894.638 1.041.554 1.108.707

Abril 687.299 817.262 817.678 837.083 951.347 798.083 840.153 1.046.583 915.767 1.017.422

Maig 854.357 866.432 930.824 946.048 967.462 1.010.909 1.042.346 1.006.148 1.029.209 1.107.856

Juny 814.433 749.374 876.919 908.108 927.899 960.928 977.531 949.064 1.027.468 1.056.090

Juliol 754.035 790.491 878.702 854.366 800.036 877.336 903.186 971.553 987.931 988.634

Agost 439.303 440.715 484.548 491.513 476.068 535.234 546.478 553.377 583.267 608.253

Setembre 730.062 760.808 849.299 884.826 887.927 884.693 853.026 917.980 987.051 1.020.245

Octubre 919.675 940.393 1.012.844 949.159 946.572 1.005.324 1.067.307 1.088.220 1.129.493 1.088.383

Novembre 819.417 837.787 911.867 959.813 954.039 1.006.942 988.717 942.485 1.083.714 1.103.732

Desembre 709.382 762.820 865.444 865.659 828.985 832.513 885.325 910.058 984.175 988.715

Total 9.143.908 9.300.866 10.175.726 10.418.872 10.324.2 55 10.684.844 11.029.706 11.296.639 11.626.745 12.045.458

Font: Transports Municipals d'Egara SA.

De fet, els serveis amb una dinàmica més positiva corresponen a serveis detransport públic relativament modestos en relació a les característiques delservei prestat a Terrassa, és el cas de CTSA - Rubí Bus que creix en un 10,9%i té un volum anual de passatgers d’1,3 milions, o de Sarbus a Sant Cugat delVallès que amb 1,4 milions de viatgers aquest 2010 ha experimentat uncreixement del 5,6% en relació a 2009. Així, el servei de TMESA seria el terceren creixement relatiu, per davant de CTSA - Mataró Bus que creix en un 2,7% i


transporta 4,8 milions de passatgers anuals, però el que experimentaria uncreixement major en volum absolut de passatgers.

L’evolució mensual de l’ús del servei permet apreciar la incidència delsperíodes de vacances en la reducció del nombre de passatgers, particularmentdurant els mesos d’agost i en menor mesura per Nadal i Setmana Santa (en elsmesos d’abril i gener s’hi identifiquen dos mínims relatius). Les puntesd’usuaris, per altra banda, tenen lloc als mesos de març, maig i novembre, enels quals s’ha transportat més de 1,1 milió de passatgers mensuals.

Evolució del nombre anual de passatgers delsautobusos urbans de Terrassa. 1987-2010

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

9.000.000

10.000.000

11.000.000

12.000.000

13.000.000

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Evolució del nombre mensual de passatgers dels auto busos urbans de Terrassa. 2010

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

1.100.000

1.200.000

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Pel que fa a la mobilitat amb caràcter intramunicipal, la ciutat de Terrassadisposava encara aquest 2010 del servei gratuït de lloguer de bicicletes(Ambicia’t), que oferia a la ciutadania i visitants un mitjà públic de desplaçamenttotalment sostenible per als desplaçaments interns. El sistema comptava amb 5punts de recollida i lliurament de bicicletes repartits en diversos puntsestratègics de la ciutat, representatius pel potencial d’usuaris als quals donarservei i la intermodalitat que proporcionaven (Plaça Didó (Ajuntament), estaciódels FGC, estació de RENFE, el Campus de la UPC i el Centre CívicMontserrat Roig).

A desembre de 2010 hi havia donats d’alta 7.350 usuaris (un 6,9% més d’altesque les que hi havia a desembre de 2009), en una constant progressió


mensual, i s’havien produït un total de 46.559 préstecs de bicicletes al llarg del’any (un 16% més dels préstecs realitzats l’any 2009), amb una punta d’ússituada en els mesos de març (5.761 préstecs, el 12,4% dels préstecs anuals) imaig (5.671 lloguers, un 12,2% dels préstecs de l’any 2010), i uns mínimssituats en les èpoques de l’any amb condicions climàtiques més extremes, a lesquals es solapaven els períodes de vacances, situats en els mesos de juliol(2.047 préstecs, un 4,4% dels lloguers anuals) i gener (2.485 lloguers, un 5,4%dels préstecs de 2010).

Servei gratuït de bicicletes Ambicia'tEvolució mes a mes dels lloguers segons el punt de recollida. 2010

Mes1 Plaça Didó Estació FGC Estació RENFE Campus UPCCentre Cívic

Montserrat Roig

Gener 46 525 1.110 664 143

Febrer 47 941 1.676 1.404 188

Març 66 1243 2.318 1.903 233

Abril 56 1124 1.993 1.865 225

Maig 71 1.302 2.128 1.962 210

Juny 55 929 1.341 1.087 219

Juliol 49 510 832 575 272

Setembre 37 968 1.757 1.257 241

Octubre 67 1.166 2.260 1.650 214

Novembre 73 1.154 2.021 1.483 193

Desembre 19 657 1.121 802 107

Total 586 10.519 18.557 14.652 2.245

Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat.

1. Durant el mes d'agost no hi ha servei.

Servei gratuït de bicicletes Ambicia't Altes i préstecs realitzats, evolució mensual. 2010

6.500

6.750

7.000

7.250

7.500

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Setembre Octubre Novembre Desembre

Altes

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000Préstecs

Altes usuarisPréstecs de bicicletes

Pel que fa a l’ús dels diferents punts de recollida, d’una banda el servei hadestacat per la elevada penetració en la comunitat universitària (el puntd’intercanvi situat al Campus de la UPC va registrar durant el 2010 un 31,5%dels préstecs anuals), però de l’altra, pel seu encaix en el sistema global demobilitat de la ciutat com a mitjà de transport final o inicial de desplaçamentcomplementari amb la resta de mitjans públics de transport (els punts


d’intercanvi situat a les estacions de ferrocarril varen suposar un 62,4% del totalde préstecs realitzats l’any 2010).

El sistema, iniciat l’any 2007, hauria oscil·lat entre els 5.145 préstecs mensualsd’aquest mateix any d’entrada en funcionament, i els 4.212 préstecs de mitjanamensual d’aquest passat 2010. Tot i així, malgrat aquestes dades quesuposaven una certa consolidació de la bicicleta com a mitjà de transport a laciutat, aquest any 2010 va ser el darrer any complert en el qual el servei vaestar en funcionament, ja que a mitjans de l’any següent, el juliol de 2011, seriatemporalment suspès a la recerca de la introducció d’aquelles mecanismes queen permetessin assegurar el seu sosteniment econòmic, sobretot després quel’establiment, per primera vegada, d’una quota anual d’ús hagués suposatpassar dels més de 7 mil usuaris a menys d’un centenar.

4. Ús de la xarxa viària

L’ús de la xarxa viària interurbana, aquella que esdevé el suport de bona partde les relacions de Terrassa amb el territori en el qual s’insereix, mostra, tal icom passa en el conjunt de la xarxa viària del país, una notable sensibilitat a laconjuntura econòmica recessiva que s’està vivint (el conjunt de la xarxa viàriatitularitat de la Generalitat de Catalunya a la província de Barcelona ha vistdisminuir la seva intensitat d’ús mitjana en un 9,1% interanual entre els anys2010 i 2009). En aquesta línia es constata una davallada generalitzada en laintensitat de trànsit que circula per aquesta, de la qual només se’n escapenaquelles vies que formen part, funcionalment, de la xarxa bàsica transeuropea,que per l’àmbit territorial que ens ocupa fa referència a la C-16, de Barcelona aManresa, i a la C-58, en el tram que va de Barcelona a Terrassa. Aquestes sónles dues úniques vies de l’entorn de la ciutat que globalment han vistincrementar la seva intensitat de trànsit en els darrers dos anys, en un 2,7%, toti que aquest balanç es deu en bona mesura al espectacular incrementd’intensitat experimentat en la C-58 al seu pas per Sant Quirze del Vallès, queamb un creixement del 19,2% en aquests dos últims anys compensa lesdisminucions que són majoritàries en la resta de trams.

Pel que fa a la resta de vies, considerades també funcionalment, la davalladade la intensitat de trànsit és comú en totes elles: les vies pertanyents a la xarxabàsica secundària (la C-58 de Terrassa a Castellbell i el Vilar) experimentenuna disminució del 8,2%, les pertanyents a la xarxa comarcal (la N-150, la C-243c, la BP-1503, i la C-1415a) ho fan de mitjana en un 12,2% en els dosdarrers anys, i les vies integrants de la xarxa local (la B-122, la BV-1221, la BV-1274, la BV-1275, part de la C-1415a, la BV-1248, i la BV-1203) experimentenun descens conjunt del 9,5% per aquest mateix període.

Per la seva banda, pel que fa a l’ús de la xarxa viària de la ciutat de Terrassa,en termes generals podríem dir que s’ha produït una estabilització en laintensitat d’ús de la mateixa si tenim en compte que en aquests darrers anysaquesta només s’ha incrementat en un ínfim 0,5% en aquells punts demesurament que permeten avaluar l’evolució temporal de la mateixa.Lògicament, però, aquesta evolució no és homogènia en el conjunt de la xarxa,


i més si tenim en compte que en els darrers anys s’han produït importantstransformacions en l’esquema viari bàsic de la ciutat, les més rellevants de lesquals, se’ns dubte, són la restricció de pas al trànsit de pas privat en el tramcentral de la Rambla, una via que era cabdal en l’esquema viari de la ciutat finsl’any 2008, i l’entrada en funcionament del darrer tram de l’autovia orbital entreAbrera i la ciutat de Terrassa, que funcionalment hauria d’esdevenir la ronda decircumval·lació més externa de la ciutat.

Intensitat de trànsit a la xarxa viària urbana de T errassaAforaments. 2006-2010

Veh./diaCarrer Punt de mesura Sentit 2010 2009 2008 2007 2006

Ample Avda. Jaume I oest 5.100 5.300 5.600 5.600

Arquímedes Volta nord 12.500 8.200

Arquímedes Watt nord 9.500 10.000

Av. Abat Marcet Emili Badiella oest 11.000 12.000 12.700 13.500

Av. Abat Marcet Jocs Olímpics est 12.600 14.800

Av. Àngel Sallent Watt total 12.800 13.300

Av. Barcelona SantTomàs total 16.600 14.800

Av. Jaume I Periodista Grané nord 12.700 13.200

Av. Jaume I Roca i Roca sud 14.200 12.100 11.100

Av. Josep Tarradellas Amadeu de Savoia total 15.700 16.300 16.500

Av. Vallès Extremadura total (vial est) 19.800 21.000

Av. Vallès Sant Tomàs total (vial oest) 33.100 34.900Campiones Olímpiques Av. Abat Marcet sud 5.400 5.700 5.700 5.300 5.500

Ctra. Martorell Concili Egarenc est 9.500 10.000 9.700

Ctra. Martorell Marconi est 6.800 6.800 8.100

Dom Bosco Sicília total 8.200 7.900

Galileu Volta sud 13.000 12.700 14.000 9.900

Galvani Blasco de Garay sud 5.500 5.500 4.900Garcia Humet Comte d'Ègara sud 6.500 5.500 5.900 4.400

Marconi Watt nord 5.400 1.500

Pare Alegre Don Cándido total 34.600 34.600 33.800 31.800

Pau Claris Ptge. de la Rasa oest 3.500 3.800 4.100

Pintor Torras Rambleta Pare Alegre est 2.900 3.400

Plaça del Doctor Robert Pont del Passeig total 20.500 18.700

Ramon y Cajal Miquel Vives nord 9.000 11.600 8.200

Ronda Ponent Doctor Fleming total 16.900 18.100

Topete Riba nord 8.700 9.000 10.800 9.200

Vint-i-dos de juliol Ctra. Matadepera total 25.300 25.100

Vint-i-dos de juliol Passeig de les Lletres total 23.800 23.600Vinyals Portal de St. Roc nord 5.200 4.100

Volta Arquímedes est 5.600 5.500

Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Mobilitat.

D’aquesta manera, atenent a la funcionalitat de les diferents vies queconformen l’esquelet bàsic de circulació a la ciutat, constatem que mentre enles vies principals s’ha produït una disminució del trànsit del 2,5%, és en lesvies secundàries on de manera inversa ha tingut lloc un increment en laintensitat d’ús, en aquest cas del 4,7%, sobretot de la mà de l’evoluciód’aquesta variable en aquelles vies que reben les conseqüències més directes


de la transformació urbanística realitzada a la Rambla d’Ègara: els carrersArquímedes, Galileu i Vinyals.

Però a banda d’aquest comportament diferenciat atenent a la funcionalitat deles vies, també es constata una evolució diferencial en la intensitat d’úsd’aquestes en funció de la seva orientació atenent a un tret idiosincràtic de lamobilitat local com és la preponderància dels fluxos verticals, de nord a sud,derivats d’una certa especialització residencial al nord de la ciutat i una notableconcentració de llocs de treball al sud, i reforçats pel fet que l’accessibilitat a laxarxa viària metropolitana es realitza també de manera majoritària en aquestvessant meridional de la ciutat.

D’aquesta manera, mentre que en aquelles vies d’orientació predominantmenthoritzontal, d’est a oest, es produeix un lleuger alleujament de la intensitat d’úsde la xarxa, amb una disminució de l’1,8%, en aquelles vies verticals l’augmentde trànsit ha estat del 2,1%. Caldrà estar atents, en properes edicions del’anàlisi, a la possible incidència que l’entrada en funcionament de l’autoviaorbital (juny de 2010) hagi pogut suposar en la descarrega d’intensitatd’aquests eixos viaris interns d’orientació vertical, atès que per a la ciutat estracta d’una infraestructura viària que hauria de canalitzar el trànsit de pas quetradicionalment ha emprat aquestes vies interiors.

5. Parc de vehicles

L’any 2010 el parc de vehicles de Terrassa el componen 130.990 vehicles, 253vehicles més que els existents l’any 2009 (l’increment és, per tant, del 0,2%).Aquest creixement, malgrat trencar amb l’evolució negativa que s’experimentàen l’exercici anterior (amb una involució del 0,4% en relació al parc existentl’any 2008), queda lluny dels índexs d’evolució anuals que es venienexperimentant en la darrera dècada (30.106 nous vehicles entre l’any 2000 i2007 que suposaven una taxa de creixement anual propera al 4%), i que ja vandeixar sentir símptomes evident d’esgotament l’any 2008 (amb una taxad’increment anual que es situava en el 0,8%).

D’aquesta manera es confirma la irrupció dels efectes de la crisi econòmica enel parc de vehicles de la ciutat, de la mà de la restricció del consum i ambefectes i impactes directes en el mercat de l’automòbil. Aquesta regressió frenauna progressió que des de finals de la dècada dels vuitanta del segle passathavia estat pràcticament, amb un creixement acumulat, fins l’any 2008, de64.299 vehicles, que havia significat pràcticament doblar el parc de vehiclesexistent l’any 1987 (un creixement del 96% en vint anys), i que contrastava ambl’increment demogràfic experimentat per la ciutat que, en el mateix període, essituava en el 31,2%.


Parc de vehicles de TerrassaTipologia. 1987-2010

Any Turismes Camions Autocars1 Motocicletes Velomotors Tractors Remolcs1 Total

1987 51.350 3.931 49 5.050 6.500 107 0 66.9871988 55.608 5.342 54 5.331 6.992 156 0 73.4831989 56.686 5.745 60 5.449 7.382 157 0 75.4791990 57.374 6.896 113 5.461 7.870 200 155 78.0691991 59.660 7.730 185 5.982 8.042 299 347 82.2451992 62.683 8.926 79 6.321 8.032 382 499 86.9221993 63.355 8.952 115 6.330 7.471 395 568 87.1861994 64.732 9.168 111 6.301 7.425 407 633 88.7771995 65.643 9.406 105 6.239 7.115 454 727 89.6891996 67.136 9.739 101 6.127 6.935 503 788 91.3291997 68.495 10.055 111 5.982 6.376 571 848 92.4381998 72.881 10.632 113 6.083 7.466 670 906 98.7511999 74.780 10.604 50 5.950 7.746 678 393 100.2012000 74.227 10.941 98 5.900 7.177 743 1.000 100.0862001 77.554 11.219 108 6.076 7.349 841 1.132 104.2792002 81.486 11.808 59 6.134 7.702 1.003 1.229 109.4212003 83.596 12.270 69 6.422 7.675 1.169 1.385 112.5862004 86.217 12.856 70 6.919 7.671 1.351 1.542 116.6262005 89.103 13.786 128 7.912 7.683 1.544 1.697 121.8532006 91.368 14.568 131 9.364 7.586 1.787 1.857 126.6612007 92.926 15.098 134 10.815 7.328 1.926 1.965 130.1922008 93.202 14.995 131 11.649 7.291 1.919 2.099 131.2862009 92.707 14.735 127 12.264 6.928 1.851 2.125 130.7372010 92.915 14.554 119 12.844 6.649 1.800 2.109 130.990

% ∆ 2009-2010 0,22 -1,23 -6,30 4,73 -4,03 -2,76 -0,75 0,19% ∆ 2000-2010 25,18 33,02 21,43 117,69 -7,36 142,26 110,90 30,88Vehicles / 1.000 hab. 434,39 68,04 0,56 60,05 31,09 8,42 9,86 612,40

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.1. Inclou vehicles exempts de pagaments de l'impost de vehicles, que no s'havien comptabilitzat el 1999.

Evolució del nombre de vehicles matriculats a Terra ssa1987-2010

65.000

75.000

85.000

95.000

105.000

115.000

125.000

135.000

145.000

1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Els turismes i especialment les motocicletes constitueixen les dues úniquestipologies de vehicles que veuen incrementar els seus efectius en el conjunt delparc mòbil de la ciutat. En concret, són aquestes segones, que creixen en 580nous vehicles (un 4,7% en relació als existents l’any 2009), les que permetenfer apreciable aquesta lleugera evolució positiva global, al costat d’unaprogressió pel que fa als turismes força més modesta (208 nous vehicles i un0,2% d’increment en relació als efectius de l’any anterior). Tinguem en compte,en aquest sentit, que la resta de tipologies de vehicles seguiran una evoluciónegativa del 2,1% (535 vehicles menys) en el seu conjunt.

L’evolució diferencial de les diferents tipologies de vehicles suposa que lesmotocicletes ja representin un 9,8% del parc total de vehicles terrassencs,consolidant així una progressió continuada al llarg de la darrera dècada(constituïen un 5,9% del parc l’any 1999). Per contra, el lleu creixementexperimentat en els turismes, molt lluny dels increments d’anys anteriors (desde l’inici del segle XXI l’increment mitjà anual en el parc de turismes havia estat


superior als 2.600 vehicles), confirma la tendència a la baixa de la participaciódels turismes en el conjunt del parc mòbil de la ciutat que, per aquest any 2010,representen el 70,9% del total del parc (cada vegada més lluny del 76,7% quehavien suposat l’any 1987).

La resta de tipologies de vehicles segueixen l’evolució negativa iniciada ja l’anyanterior. D’especial significació és el cas dels camions, atès que amb 14.554vehicles esdevenen la segona tipologia en presència de vehicles en el parcmòbil terrassenc, representant un 11,1%, en una posició cada vegada mésamenaçada per la progressió constant que segueixen les motocicletes.

Amb aquesta evolució, l’índex de motorització a la ciutat es situa en els 612,4vehicles per cada 1.000 habitants, inferior a l’existent l’any anterior (613,4vehicles per 1.000 habitants), i lleugerament per dessota de l’índex demotorització català i de la comarca, fet sens dubte associat al caràctercompacte de la ciutat i a la bona oferta de transport públic col·lectiu de quecompta la ciutat, tant en la seva accessibilitat interna però sobretot en la sevaaccessibilitat territorial, que disminueix ostensiblement la captivitat delsciutadans en relació al vehicle privat.

Pel que fa a l’antiguitat d’aquest parc mòbil, el 70,2% dels vehicles tenen unaedat igual o inferior als 10 anys, fet que denota com la renovació iniciada enanys anteriors, a remolc d’una dinàmica econòmica marcadament expansiva iafavoridora del consum, ha experimentat un retrocés d’acord amb la conjunturaeconòmica actual. L’impacte de la davallada de les noves matriculacions ésevident si tenim en compte que al 2007 un 76,3% del parc mòbil tenia 10 omenys anys d’antiguitat (és l’any en el qual el parc de vehicles de la ciutatmostra una taxa de renovació més elevada), l’any 2008 serien ja el 74,9% i el73,3% el passat any 2009.

De la mateixa manera, lluny queden el 49,7% de vehicles del parc mòbil amb 5o menys anys d’antiguitat que hi havia entre els anys 2001 i 2004. L’any 2010,els vehicles en aquesta franja d’edat suposaven un 34,6% del conjunt parcmòbil, amb un 3,7% dels vehicles amb només un any d’antiguitat, a moltadistància del 8,7% que aquests vehicles més nous havien suposat l’any 2005en relació a la globalitat del parc.

Tinguem en compte que aquest alentiment en la renovació del parc de vehiclesde la ciutat incideix de manera negativa no només en la qualitat i seguretat delsdesplaçaments quotidians dels terrassencs i terrassenques, sinó que va endetriment de la necessària disminució de l’impacte ambiental i energèticassociat a aquests. En aquest sentit, i per afegir a aquesta aturada en larenovació del parc de vehicles de la ciutat, cal tenir present que ha crescut elpercentatge de vehicles de més de 20 anys, assolint amb un 6,3% el valor méselevat en la darrera dècada.


Parc de vehiclesAntiguitat1. 2010

Anys d'antiguitat Motocicletes Turismes Autobusos Camions Tractors Remolcs Ciclomotors Total

< 1 any 765 3.681 3 320 19 0 0 4.7881 760 3.918 9 292 18 2 1 5.0002 1.032 4.406 3 543 32 1 0 6.0173 1.373 6.714 8 1.182 54 2 0 9.3334 1.324 7.146 8 1.383 59 1 0 9.9215 1.015 7.453 8 1.403 147 139 147 10.3126 610 7.397 1 1.100 143 107 9 9.3677 344 6.452 11 952 98 92 17 7.9668 747 5.681 10 840 86 75 1.018 8.4579 286 6.412 11 898 317 76 3.262 11.26210 283 5.952 7 793 474 855 1.185 9.54911 295 5.801 3 700 204 42 153 7.19812 201 4.580 3 609 20 6 102 5.52113 136 3.442 5 478 20 3 75 4.15914 122 2.145 4 355 13 612 65 3.31615 102 1.641 1 284 12 4 49 2.09316 101 1.695 0 243 7 6 45 2.09717 154 1.138 0 223 4 0 47 1.56618 303 1.265 2 301 15 2 64 1.95219 336 894 0 296 6 2 63 1.59720 281 757 10 236 9 0 61 1.354> 20 anys 2.274 4.345 12 1.123 43 82 286 8.165

Total 12.844 92.915 119 14.554 1.800 2.109 6.649 130.990

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.1. Data de matriculació.

6. Cens de conductors

A Terrassa existien un total de 118.190 autoritzacions per a la conducció devehicles. Un volum que suposava un increment del 0,4% en relació a l’anyanterior, però alhora un clar alentiment en l’accés de la població al vehicleprivat atenent les taxes de creixement existents en exercicis anteriors (d’un1,4% en l’exercici anterior, o fins a un 2,9% d’increment l’any 2005). Un fet quesens dubte té la seva raó de ser, com molts altres dels explicats en aquestcapítol de l’Informe, en la conjuntura econòmica especialment negativa iadversa en la qual ens trobem plenament immersos i que es deixa sentir enforça, entre d’altres camps, en el consum d’allò que no podríem considerar niproductes ni serveis de primera necessitat.

Del total de permisos de conduir expedits, un 56,8% són en mans d’homes,continuant així la tendència a l’equiparació entre homes i dones en l’accés alvehicle privat (l’any 2004 el 58,4% dels permisos de conduir expedits i vigentsestava en mans d’homes). És més, tot reforçant aquesta tendència, caldria tenirpresent que dels 468 nous permisos vigents en aquest exercici el 93,2%corresponen a dones i només el 6,8% a homes.


Cens de conductorsPermisos de conduir vigents. Sexe. 2004-06 i 2008-10

2004 2005 2006 2008 2009 2010

Homes 61424 62816 63.746 66.403 67.093 67.125

Dones 43699 45336 46.746 49.668 50.629 51.065

Total 105.123 108.152 110.492 116.071 117.722 118.190

Font: Ministerio del Interior, Dirección General de Tráfico, Observatorio Nacional de Seguridad Vial.

Cens de conductorsSexe. 2010

Homes56,8%

Dones43,2%

7. Mobilitat quotidiana de la població 33

7.1. La mobilitat total dels residents a Terrassa

Els residents34 a la ciutat de Terrassa realitzen en el conjunt de la setmana pocmés de 4,2 milions de desplaçaments, la qual cosa suposa uns 22desplaçaments per persona al llarg de la setmana.

Un 78,8% d’aquests desplaçaments tenen lloc de dilluns a divendres (662.396desplaçaments efectuats en un dia feiner), mentre que els restants sónefectuats en dissabte i dia festiu (446.119 desplaçaments diaris). Es produeix,doncs, una significativa davallada de la mobilitat, del 32,7% (216.277desplaçaments diaris menys), en cap de setmana en relació a l’experimentadaen dia feiner.

D’aquesta manera, en dia feiner es realitzen per capita una mitjana de 3,5desplaçaments, mentre que en dissabte i dia festiu la mobilitat decausubstancialment fins als 2,3 desplaçaments diaris per persona.

33 Les dades emprades per a la redacció del present capítol provenen de l’estudi La mobilitat delsresidents a Terrassa. Explotació de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 elaborat al llarg del passat2010 per l’OESST en el marc del conveni signat, el 24 de setembre de 2009, amb l’Autoritat del TransportMetropolità (ATM) per a l’explotació de l’EMQ 2006 per determinar la mobilitat al municipi de Terrassa i ala comarca del Vallès Occidental. La versió íntegra de l’estudi es pot consultar a l’apartat “Terrassa enxifres” de la Web municipal (http://www.terrassa.cat/xifres).34 L’univers de l’enquesta, per al cas de Terrassa, el constitueixen els residents a la ciutat de 4 i més anysd’edat. Més detalls sobre la fitxa tècnica de l’EMQ 2006 es poden consultar a la versió íntegra de l’estudi.


Mobilitat quotidiana. Dades generalsResidents a Terrassa, 2006

Dia feiner Dissabte o dia festiu Setmana

Desplaçaments 662.396 446.119 4.204.221

Desplaçaments/capita 3,49 2,35 22,12

Residents amb mobilitat (en %) 92,7% 77,9% 88,5%

Desplaçaments/capita (població mòbil) 3,76 3,01 25,01

Residents sense mobilitat (en %) 7,3% 22,1% 11,5%

Font: Elaboració pròpia, a partir de l'Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 .

Cal tenir en compte, però, que no la totalitat dels residents participen d’aquestamobilitat global, ja que en el conjunt de la setmana hi ha un 11,6% de lapoblació sense mobilitat. Un col·lectiu que és sensiblement major en dissabte idia festiu, mentre que en dia feiner el percentatge de població mòbil assoleix el92,7% del conjunt dels residents majors de 4 anys.

7.2. L’àmbit territorial dels desplaçaments

D’aquests 4,2 milions de desplaçaments realitzats al llarg de la setmana perpart dels residents a la ciutat, un 77,2% (3 de cada 4) són desplaçamentsintramunicipals (amb origen i destinació a la mateixa ciutat de Terrassa). De laresta de desplaçaments efectuats, el 20,8% són desplaçaments de connexióintermunicipal (amb origen o destinació a Terrassa), mentre que el 2% restantsón desplaçaments entre o dins àmbits municipals diferents al de residència(desplaçaments externs).

Aquesta distribució setmanal de l’àmbit territorial de desplaçament amaga unmajor protagonisme de la mobilitat intramunicipal en dia feiner (assoleix el79,3% dels desplaçaments dels residents), mentre que en dissabte i dia festiues produeix una clara tendència a l’obertura (els desplaçaments de connexióarriben a significar un 27,6% del total dels desplaçaments realitzats).

Cal tenir en compte que dels pràcticament 3,7 milions de desplaçaments quesetmanalment tenen com a origen la ciutat, un 88,2% són amb destinació a lapròpia ciutat, una proporció que en dia feiner arriba al 89,3% i que en dissabte ifestiu disminueix fins al 83,6%.

Aquesta elevada significació de desplaçaments intramunicipals en relació alsdesplaçaments generats totals, posa de manifest l’extraordinària capacitat quela ciutat manté, malgrat les dinàmiques de metropolitanització experimentadesper al conjunt del territori en les darreres dècades, de donar resposta a lesnecessitats d’índole diversa que té la seva població, fet que sens dubte estàestretament relacionat amb les característiques urbanes que la pròpia ciutat haanat forjant, i ha sabut mantenir, al llarg de segles d’història.


Distribució territorial dels desplaçamentsResidents a Terrassa, 2006

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006.

La posada en relació d’aquesta distribució territorial de la mobilitat delsresidents amb la que té lloc en d’altres realitats urbanes metropolitanes, permetconstatar que avui la ciutat de Terrassa continua essent un dels nodesvertebradors fonamentals de la segona corona metropolitana. Aquest fet, quesens dubte ve motivat per la persistència d’aquesta estructura urbanacompacta i funcionalment diversa, proporciona un escenari altament propens aldesenvolupament de polítiques encaminades a incidir en la sostenibilitat,econòmica, ambiental i social del model de mobilitat municipal.

7.3. Els motius inductors a la mobilitat

Un 61,6% dels desplaçaments setmanals responen a motivacions de caràcterpersonal, mentre que el 38,4% restant són desplaçaments lligats a la realitzaciód’activitats professionals i/o formatives (mobilitat ocupacional).

És remarcable el fet que, independentment que s’englobin a motivacionsocupacionals o personals, el 45% d’aquests desplaçaments totals siguin detornada al propi domicili de residència, una proporció que manté una granestabilitat al llarg dels diferents dies de la setmana i que denota que l’esquema


bàsic de mobilitat dels residents està dominat per una notable pendularitat(encadenament dels desplaçaments d’anada i tornada).

% Mobilitat intramunicipal en relació a la mobilita t total 1

Residents a diverses ciutats de la 2a corona metropolitana, 2006

50%

55%

60%

65%

70%

75%

80%

85%

0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 180.000 200.000

Població de 4 i més anys (any 2006)

Des

plaç

amen

ts in

tram

unic

ipal

s (e

n %

)

Sabadell

Mataró


Sant Feliu de Llobregat

Mollet del Vallès

Viladecans

Castelldefels


Cerdanyola del Vallès Rubí

Sant Boi de LlobregatGranollers

Vilafranca del Penedès

Terrassa

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006.1. Mobilitat amb origen al propi municipi de residència: desplaçaments intramunicipals (origen i destí al propi municipi) idesplaçaments de connexió amb origen al municipi de residència i destinació a un altre municipi.

Les motivacions inductores al desplaçament dels residents variensubstancialment segons la tipologia de dia de la setmana considerat i l’àmbitterritorial del desplaçament: així, mentre que en dia feiner la mobilitatocupacional i la mobilitat personal tendeixen a equilibrar-se (amb un 46,4% i un53,6% dels desplaçaments respectivament), en dia festiu el predomini delsdesplaçaments de caràcter personal és aclaparador (suposen un 91,4% deltotal de desplaçaments realitzats); i pel que fa a l’àmbit del desplaçament,mentre que en els desplaçaments intramunicipals predominen elsdesplaçaments de caràcter personal per damunt dels ocupacionals (un 65,9%enfront del 34,1% restant), en els desplaçaments intermunicipals la mobilitatocupacional és la majoritària (un 53,5% d’aquests desplaçaments setmanalsresponen a motivacions associades a l’activitat professional i formativa delsresidents). La combinació d’ambdues variables motiva que, en dia feiner i peraquells desplaçaments d’abast intermunicipal, la mobilitat ocupacional suposiun 70,2% del total de desplaçaments efectuats pels residents.

Es posa de manifest, d’aquesta manera, que la satisfacció de les necessitatsde mobilitat, en altres paraules, la realització de pràcticament qualsevol activitatdesenvolupada per la població de manera quotidiana, tendirà a resoldre’s, demanera general i amb l’excepció d’aquelles activitats lligades a l’oci i al lleure,sota paràmetres de proximitat, o el que és el mateix, el més a prop possible de


la residència. Aquells desplaçaments associats a l’activitat laboral o formativaconstitueixen una lleugera desviació en relació a aquesta pauta territorial desatisfacció de necessitats, atès que esdevenen motivacions inductores aldesplaçament en les quals es redueix de manera dràstica el ventall d’opcionsper a la seva satisfacció per part dels residents.

Mobilitat quotidiana. Motivació del desplaçamentResidents a Terrassa, 2006

Feiner Dissabte o dia festiu SetmanaMotivació del desplaçament Despl. % Despl. % Despl. %

Desplaçaments ocupacionals 170.588 25,8% 20.505 4,6% 893.948 21,3%Tornada a casa 137.044 20,7% 17.995 4,0% 721.212 17,2%Total ocupacional 307.632 46,4% 38.500 8,6% 1.615.160 38, 4%

Desplaçaments personals 196.704 29,7% 217.868 48,8% 1.419.258 33,8%Tornada a casa 158.060 23,9% 189.751 42,5% 1.169.802 27,8%Total personal 354.764 53,6% 407.619 91,4% 2.589.060 61,6 %

Total desplaçaments 662.396 100% 446.119 100% 4.204.221 1 00%


7.4. El mode de desplaçament

El repartiment modal del conjunt de desplaçaments realitzats al llarg de lasetmana pels residents a la ciutat apareix dominat, pràcticament a parts iguals,pels desplaçaments satisfets en modes no motoritzats (el 43,8% del total delsdesplaçaments) i aquells efectuats en modes motoritzats privats (són elsmajoritaris, amb un 47,8% dels desplaçaments). Els mitjans de transport públic,per la seva banda, desenvolupen un pes marginal en el moment d’explicar lamobilitat dels terrassencs i les terrassenques (amb una quota, en el repartimentmodal setmanal, del 8,4%).

Aquest equilibri entre modes hegemònics apareix protagonitzat, en el conjuntsetmanal, pels desplaçaments efectuats en cotxe (un 43,8% del total) i aquellsrealitzats caminant (el 43,4%), destacant l’ús marcadament individualitzat quees fa del vehicle privat (un 76,5% dels desplaçaments realitzats en cotxe al llargde la setmana), que presenta una ocupació mitjana realment baixa en cadadesplaçament efectuat (1,3 ocupants per cada vehicle). Entre els modesmotoritzats públics destaca, per damunt de tot, l’autobús urbà, molt per damuntdel nivell d’ús que experimenten aquells mitjans ferroviaris que doten deconnexió metropolitana la ciutat de Terrassa, entre els quals els Ferrocarrils dela Generalitat de Catalunya (FGC) hi tenen un protagonisme destacat.

Aquest comportament general, tal com passava amb les motivacions inductoresal desplaçament, apareix substancialment condicionat pel dia de la setmanaconsiderat i l’àmbit territorial del desplaçament.


D’aquesta manera, mentre que en dia feiner l’equilibri global que es constatavaentre els modes motoritzats privats i els no motoritzats tendeix a anivellar-seencara més (un 45,4% i un 45,3% dels desplaçaments realitzatsrespectivament), en dissabte i dia festiu els modes motoritzats privatss’imposen clarament com els modes de desplaçament hegemònics (un 56,4%dels desplaçaments).

Pel que fa a l’àmbit territorial del desplaçament, mentre que en elsdesplaçaments intramunicipals, per les seves pròpies característiques, elsmodes no motoritzats s’imposen (un 55,6% dels desplaçaments realitzats alllarg de la setmana, el 56,4% en dia feiner i el 52,3% en dissabte i dia festiu),en els desplaçaments d’abast intermunicipal els modes motoritzats privats esmanifesten com a hegemònics (un 82,3% del total de desplaçaments efectuatsde dilluns a diumenge), malgrat que també hi destaca la rellevància queadquireixen els modes motoritzats públics (amb una quota global setmanal del16,5%, i un 20,8% dels desplaçaments intermunicipals efectuats en dia feiner),que assoleixen, d’aquesta manera, la seva màxima funcionalitat en elsdesplaçaments entre municipis efectuats de dilluns a divendres, reservant unprotagonisme destacat als mitjans ferroviaris.

Mobilitat quotidiana. Mode principal de desplaçamen tResidents a Terrassa, 2006

Feiner Dissabte o dia festiu Setmana

Mode principal desplaçament Despl. % Despl. % Despl. %

Cotxe (conductor) 220.899 33,35% 151.286 33,91% 1.407.067 33,47%

Cotxe (acompanyant) 53.508 8,08% 82.542 18,50% 432.622 10,29%

Moto (conductor) 16.487 2,49% 17.955 4,02% 118.347 2,81%

Total motoritzat privat 300.694 45,39% 251.783 56,44% 2. 007.035 47,74%

Autobús urbà 31.794 4,80% 12.638 2,83% 184.248 4,38%

FGC 13.841 2,09% 3.482 0,78% 76.167 1,81%

Rodalies Renfe 7.863 1,19% 2.234 0,50% 43.783 1,04%

Total motoritzat públic 61.525 9,29% 23.498 5,27% 354.62 1 8,43%

Peu >5 minuts 187.770 28,35% 101.597 22,77% 1.142.044 27,16%

Peu <= 5 minuts 110.114 16,62% 69.240 15,52% 689.052 16,39%

Total no motoritzat 299.990 45,29% 170.837 38,29% 1.841. 626 43,80%

Total desplaçaments 662.396 100% 446.119 100% 4.204.219 1 00%


Associats a aquests canvis del repartiment modal vinculats al dia de la setmanadel desplaçament i a l’àmbit del mateix, el comportament modal també presentauna notable elasticitat vinculada a la motivació inductora al desplaçament:mentre que en els desplaçaments que responen a motivacions personals, quede manera genèrica tendeixen a resoldre’s sota patrons de proximitat, hidominen de manera marcada els modes no motoritzats (un 73% delsdesplaçaments realitzats en modes no motoritzats responen a motivacionspersonals), en els desplaçaments ocupacionals l’hegemonia modal recau en els


modes motoritzats privats (serveixen a un 58% del total de desplaçaments enresposta a motius professionals i formatius).

Cal tenir present que del total de desplaçaments realitzats al llarg de lasetmana, el 95,5% són desplaçaments unimodals, és a dir, desplaçamentsrealitzats amb un únic mitjà de transport i constituïts per una única etapa dedesplaçament, essent aquesta una característica que manté una acusadaestabilitat al llarg dels diferents dies de la setmana. Una unimodalitat ques’incrementa en els desplaçaments urbans a la ciutat, mentre que l’ús combinatde mitjans i la complexitat del desplaçament s’accentua lleugerament en elsdesplaçaments intermunicipals (un 13,7% dels desplaçaments setmanals entremunicipis són multimodals).

Aquestes dades, posades en relació amb les dades de repartiment modal deresidents en d’altres realitats urbanes metropolitanes, permeten constatar elprotagonisme que els modes motoritzats privats exerceixen en les pautes demobilitat dels terrassencs i terrassenques. Sobretot si prenem en consideracióels patrons modals dels residents en d’altres àmbits urbans amb unescaracterístiques funcionals i morfològiques similars a les de Terrassa, com araSabadell, Granollers, Mataró o Vilanova i la Geltrú, ciutats totes elles queexerceixen la capitalitat comarcal i que tenen un paper de vertebració iarticulació destacat en el context de la segona corona metropolitana.

Repartiment modal de la mobilitat quotidiana (dia f einer) 1

Residents a diverses ciutats de la 2a corona metropolitana, 2006

-2,5-2,0-1,5-1,0-0,5

0,00,51,01,52,0

2,5Castelldefels

Cerdanyola del Vallès

Granollers

Mataró

Mollet del Vallès

Rubí

Sabadell

Sant Boi de Llobregat


Sant Feliu de Llobregat

Terrassa

Viladecans

Vilafranca del Penedès


No motoritzat Motoritzat públic Motoritzat privat

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006.1. Normalització del comportament modal dels residents a diferents ciutats metropolitanes en dia feiner.Mitjana = 0 (en negreta); Desviació = 1.


Sens dubte, algunes de les actuacions en marxa en el camp de lesinfraestructures de mobilitat a la ciutat, pensem especialment en la prolongaciódels FGC que ha de permetre la constitució d’una veritable xarxa de metro pera la ciutat com a actuació de referència al voltant de la qual desenvolupar iimpulsar moltes d’altres actuacions significatives per a la gestió de la mobilitatlocal, hauran de permetre capgirar aquesta situació de predomini d’uns mitjansde transport que, si bé mantenen una notable eficiència i eficàcia per aldesplaçament de la població en entorns urbans com els analitzats, suposen unnotable perjudici a la qualitat urbana dels espais que els suporten i a la qualitatde vida de la població que els habita.

7.5. El temps de la mobilitat

En el conjunt de la setmana cada resident inverteix de mitjana 19,9 minuts encada un dels desplaçaments que realitza, una xifra que atenent al conjunt dedesplaçaments realitzats per cada un dels residents suposa 8,3 horessetmanals dedicades a la mobilitat: és a dir, cada terrassenc o terrassencaacaba destinant al desplaçament al voltant d’un 7,5% del seu temps totaldisponible.

Aquesta xifra mitjana però, lògicament, estarà sotmesa a una gran variabilitaten funció de l’àmbit territorial del desplaçament i del mitjà de transport amb elqual aquest es satisfà, així com també del dia de la setmana considerat,bàsicament atenent a les motivacions dominants inductores al desplaçament.

Així, hi ha una variació de 4,3 minuts (del 22,6%) entre el temps mitjà dedesplaçament en dia feiner (19 minuts), i en dissabte i dia festiu (23,3 minuts demitjana per cada desplaçament realitzat). Una diferència lògica si tenim encompte que la mobilitat de la població adquireix en dia festiu un caràcter forçamés obert (major pes dels desplaçaments intermunicipals, que suposen haverde recórrer distàncies més llargues, i major dispersió d’aquests damunt delterritori).

Mobilitat quotidiana. Temps mitjà de desplaçament ( en minuts)Residents a Terrassa, 2006

Feiner Dissabte i Festiu Setmana

Temps mitjà desplaçament 19,0 23,3 19,9

Intramunicipals 14,3 15,0 14,4Intermunicipals 38,0 43,1 39,5

No motoritzat 14,0 16,5 14,5Motoritzat públic 39,6 31,2 38,5Motoritzat privat 19,7 27,2 21,6


D’aquesta manera, en dia feiner el temps mitjà dedicat a la mobilitat per part decada un dels residents a la ciutat es situa en els 71,3 minuts, pràcticament una


hora i quart diària destinada a l’accés als serveis i activitats pròpies de la vidaurbana i al retorn al domicili de residència un cop satisfetes aquestesnecessitats. Mentre que en dissabte i festiu, malgrat que hi ha una davalladadel 33% en el nombre total de desplaçaments realitzats, el temps mitjà dedicatal desplaçament es manté molt proper al temps invertit en dia feiner, amb 70,1minuts.

Però independentment del dia de la setmana, les diferències més substancialsaniran associades i vinculades a l’àmbit de desplaçament i al mitjà dedesplaçament amb el qual aquests es duen a terme: així, si setmanalment percada desplaçament intramunicipal s’inverteixen 14,4 minuts, en elsdesplaçaments intermunicipals aquesta dedicació temporal mitjanas’incrementa fins als 39,5 minuts; i mentre que en aquells desplaçamentsrealitzats en modes no motoritzats s’acaba invertint en cada un 14,5 minuts demitjana, en els desplaçaments satisfets en modes motoritzats el temps mitjà perdesplaçament es situa en els 21,6 minuts en els desplaçaments realitzats enmodes privats, i els 38,5 minuts en els satisfets en sistemes de transport públic.

La combinació d’ambdues variables comporta diferències substancials en eltemps dedicat a la mobilitat: mentre que en els desplaçaments intramunicipalssatisfets en vehicle privat o caminant cada terrassenc o terrassenca hi inverteixde mitjana 12,5 i 14,5 minuts respectivament, en aquells desplaçamentsd’abast intermunicipal el temps mitjà de desplaçament oscil·la entre els 36,6minuts per desplaçament realitzat en vehicle privat, i els 54 minuts invertits enels desplaçaments efectuat en mitjans de transport públic. Lògicament, enincrementar les distàncies de desplaçament les diferències en el temps invertiten cada mitjà de transport també són susceptibles d’incrementar-se atenent ala funcionalitat d’aquests.

La distribució d’aquests desplaçaments al llarg de l’arc temporal diari fa aflorardos patrons clarament diferenciats segons si parlem de dies feiners o dissabtesi dies festius. Unes diferències en bona mesura fruit del descens que enaquests dies de cap de setmana tenen els desplaçaments associats a activitatslaborals i formatives, i de les pautes pròpies i característiques d’aquestamobilitat ocupacional: mentre que la mobilitat ocupacional pateix uns episodisde concentració més acusats al llarg del dia, la mobilitat personal presenta unadistribució molt més regular, més equilibrada i molt més difusa en l’arc temporaldiari.

En dia feiner, dues franges horàries concentren conjuntament el 18% delsdesplaçaments que tenen lloc al llarg del dia, una primera de 8 a 9 del matí,associada lògicament als desplaçaments d’accés al centre de treball i al’activitat educativa, i una segona de 5 a 6 de la tarda, lligada, en aquest cas, ala tornada a casa després de l’activitat ocupacional, però també amb el màximnombre de desplaçament d’accés a activitats de caràcter personal.

A aquests dos períodes horaris de màxima concentració de desplaçaments, elssegueix una franja horària de dues hores, entre la 1 i les 3 del migdia, en laqual tenen lloc pràcticament el 16% dels desplaçaments, amb un protagonisme


marcat dels desplaçaments ocupacionals (de tornada a casa al llarg dels 60primers minuts, i d’accés al lloc de treball i estudi en els 60 següents).

Repartiment en l’arc temporal diari de la mobilitat (dia feiner) 1

Residents a Terrassa, 2006

2,40,6 0,4

14,0

36,2

59,6

33,636,4

54,151,5

35,7

30,9

59,6

50,9

47,3

38,4

21,8

13,4

6,0

31,230,0

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

0 a 1

h

1 a 2

h

2 a 3

h

3 a 4

h

4 a 5

h

5 a 6

h

6 a 7

h

7 a 8

h

8 a 9

h

9 a 1

0h

10 a

11h

11 a

12h

12 a

13h

13 a

14h

14 a

15h

15 a

16h

16 a

17h

17 a

18h

18 a

19h

19 a

20h

20 a

21h

21 a

22h

22 a

23h

23 a

24h

Tem

ps d

e de

spla

çam

ent (

en m

inut

s)

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

% d

e de

spla

çam

ents

Mobilitat ocupacional Mobilitat personal

Tornada a casa des de motiu ocupacional Tornada a casa des de motiu personal


1. Les dades, en nombres absoluts, corresponen a milers de desplaçaments realitzats en dia feiner.

Aquests tres franges horàries de màxima concentració de desplaçaments, ambels potencials episodis de saturació de la xarxa viària local que poden portarassociats, constitueixen el punt de partida de les dues grans etapes derealització de desplaçaments al llarg del dia: entre les 7 del matí i les 3 de latarda es produeixen el 50% dels desplaçaments realitzats en dia feiner, amb unclar predomini de la mobilitat ocupacional; mentre que de les 3 de la tarda a les9 del vespre tenen lloc el 40% dels desplaçaments diaris, en aquest cas ambun paper preponderant de la mobilitat de caràcter personal.

Atenent a aquestes pautes apuntades de distribució temporal claramentdiferenciades segons la motivació del desplaçament, la mobilitat en dissabte idia festiu, dies en els quals la mobilitat ocupacional disminueix dràsticament,presentarà unes característiques clarament divergents en relació a la que télloc en dia feiner: hi desapareixen els episodis acusats de concentració dedesplaçaments lligats a l’accés al lloc de treball/estudi i a la tornada a casa desd’aquests, i es manifesta una mobilitat molt més difusa en l’arc temporal diari,que es dóna d’una manera molt més dilatada en el temps, a la vegada que télloc d’una manera retardada, entre 1 i 2 hores, en relació a la que té lloc en diafeiner, tot seguint una seqüència molt més anàrquica i menys gradual.


7.6. La destinació dels desplaçaments intermunicipa ls

Dels 4,2 milions de desplaçaments setmanals que realitzen els residents a laciutat, hi ha un 20,8% de desplaçaments (872.656 desplaçaments) deconnexió, desplaçaments intermunicipals entre la ciutat de Terrassa i un altremunicipi, ja sigui amb Terrassa com a punt de partida o bé com a municipi dedestinació.

Atès que es tracta de desplaçaments duts a terme per residents, i vist elcaràcter pendular de la mobilitat de la població, és obvi pensar en el caràctersimètric d’aquesta mobilitat connectiva atenent a la perspectiva territoriald’anàlisi: un 47,1% dels desplaçaments de connexió són de tornada al domicili,i cada un dels vectors principals d’aquests desplaçaments de connexió (eld’origen a Terrassa i el de destinació a la pròpia ciutat) representen unamagnitud similar de desplaçaments (el 10,3% i el 10,4% del total dedesplaçaments setmanals).

En relació als grans àmbits territorials de destinació d’aquests desplaçaments,per damunt de tot, destaca el gran pes que hi exerceix l’àmbit territorialMetropolità, constituït per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, elBarcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, queesdevé l’àmbit de destinació setmanal d’un 87,9% d’aquests desplaçaments, amolta distància de la resta d’àmbits territorials: l’àmbit territorial de lesComarques Centrals (àmbit de destinació d’un 5,4% dels desplaçamentssetmanals emesos), o l’àmbit del Camp de Tarragona (ho és del 3,1%).

Ens trobem, doncs, amb una mobilitat emesa altament focalitzada cap a l’àmbitterritorial en el qual s’inscriu la pròpia ciutat de Terrassa, però que en dissabte ifestiu experimenta una notable tendència a l’obertura territorial. Una oberturaque no només té a veure amb un major pes de la mobilitat intermunicipal (elsdesplaçaments de connexió passen de representar el 18,9% del total dedesplaçaments realitzats en dia feiner a suposar el 27,6% dels desplaçamentsrealitzats en dissabte i festiu), sinó que també es tradueix en un canvisubstancial del patró territorial de desplaçament, amb una notable majordispersió dels desplaçaments damunt del territori, associada, sens dubte, a lesmotivacions inductores al desplaçament preeminents en aquests dies denaturalesa festiva de la setmana, que contrasten amb les motivacionseminentment formatives i professionals que predominen en dia feiner i quedibuixen uns patrons territorials caracteritzats per una major polarització iconcentració dels fluxos.


Mobilitat quotidiana. Principals destinacions 1


Feiner Dissabte o dia festiu SetmanaComarca / municipi Despl. % Despl. % Despl. %

Vallès Occidental 37.917 60,5% 27.919 46,0% 245.424 56,5%Sabadell 9.708 15,5% 8.913 14,7% 66.366 15,3%Matadepera 3.736 6,0% 4.036 6,7% 26.752 6,2%Sant Cugat del Vallès 3.899 6,2% 2.517 4,2% 24.530 5,6%Viladecavalls 4.820 7,7% 24.101 5,5%Cerdanyola del Vallès 3.878 6,2% 1.545 2,5% 22.481 5,2%Rubí 3.307 5,3% 1.117 1,8% 18.767 4,3%Sant Quirze del Vallès 1.786 2,8% 2.107 3,5% 13.144 3,0%Vacarisses 1.562 2,5% 1.422 2,3% 10.655 2,5%

Barcelonès 12.581 20,1% 9.719 16,0% 82.340 18,9%Barcelona 12.163 19,4% 6.431 10,6% 73.677 17,0%

Baix Llobregat 2.652 4,2% 5.195 8,6% 23.648 5,4%

Vallès Oriental 2.002 3,2% 1.760 2,9% 13.529 3,1%

Bages 1.624 2,6% 728 1,2% 9.577 2,2%

Altres comarques 5.892 9,4% 15.330 25,3% 60.122 13,8%

Desplaçaments emesos 62.668 100% 60.650 100% 434.638 100%

Font: Elaboració pròpia, a partir de l'Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 .1. Desplaçaments amb origen a Terrassa i destinació a un altre municipi.

Dins d’aquest àmbit metropolità de destinació marcadament preponderant,dues comarques emergeixen com a principals àmbits d’atracció de la mobilitatintermunicipal generada a la ciutat: la comarca de la qual Terrassa n’exerceix lacapitalitat, el Vallès Occidental, que és l’àmbit de destinació comarcal de mésde la meitat dels desplaçaments setmanals emesos cap a un altre municipi (el56,6% d’aquests desplaçaments); i la comarca del Barcelonès, en la qual hi hael municipi que articula i dóna sentit a aquesta ciutat real metropolitana, que ésl’àmbit de destinació d’un 18,9% de la mobilitat setmanal emesa cap enfora delterme municipal. Dues comarques que, de manera conjunta, permeten explicarterritorialment 3 de cada 4 desplaçaments dels residents a Terrassa generatscap a l’exterior.

A molta distància d’aquests dos àmbits comarcals hi trobem les comarquesveïnes del Baix Llobregat (un 5,4% dels desplaçaments setmanals emesos) idel Vallès Oriental (un 3,1%), i per darrere d’aquestes, la comarca també veïna,però integrada a l’àmbit territorial de les Comarques Centrals, del Bages (ambun 2,2% dels desplaçaments setmanals atrets).

Es dibuixa, doncs, un patró territorial de la mobilitat intermunicipal delsresidents dominat per la proximitat, en primer terme, i la radialitat que dibuixenla majoria de les infraestructures de comunicacions, viàries i ferroviàries, desde la perifèria metropolitana convergint vers al centre articulador d’aquestaciutat real, com a segon element característic.


Lògicament, la tendència a l’obertura i a la dispersió de la mobilitat que té llocen dissabte i dia festiu altera significativament aquest patró territorial, ja quementre que els 6 principals àmbit comarcals de destinació aglutinen un 90,6%del total de desplaçaments emesos des de Terrassa cap a d’altres municipis endia feiner, en dissabte i dia festiu el pes de la resta de destinacions comarcalspassa del 9,4% al 25,3%.

És a dir, els principals àmbits de destinació intermunicipals en dia feiner, lligatsa una mobilitat predominantment de caràcter ocupacional (un 70,2% delsdesplaçaments intermunicipals que tenen lloc en dia feiner responen amotivacions professionals o formatives), veuen disminuir de manera substancialel seu poder aglutinador en dissabte i dia festiu, dies de la setmana associats auna mobilitat predominantment personal (suposen un 88% dels desplaçamentsintermunicipals), lligada fonamentalment a l’oci, que permet fer aflorar altresdestinacions escassament rellevants des del punt de vista de la mobilitatocupacional.

L’anàlisi municipal d’aquestes destinacions posa de manifest la marcadapolarització d’aquests fluxos de mobilitat emesa cap a l’exterior de la ciutat capa dos nodes fonamentals, les ciutats de Barcelona i Sabadell (són la destinaciód’1 de cada 3 d’aquests desplaçaments), als quals segueixen com a àmbitsmunicipals de destinació aquells municipis integrants del sistema urbà deTerrassa o aquells municipis amb un major pes articulador en la pròpiacomarca del Vallès Occidental: municipis com Matadepera, Sant Cugat delVallès, Viladecavalls, Cerdanyola del Vallès, Rubí, Sant Quirze del Vallès,Vacarisses o Santa Perpètua de Mogoda.

Es tracta de destinacions que expliquen, en bona mesura, la seva capacitatatractiva per la localització de pols especialitzats i importants d’activitateconòmica i formativa (els polígons d’activitat econòmica, com els localitzats al’eix de la B-30, o la localització de serveis educatius, com el campus deBellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona), i que perden, per tant,bona part del seu paper articulador de la mobilitat terrassenca en els diesfestius.

Només algunes d’aquestes destinacions municipals escapen d’aquestatendència oscil·lant, en funció del dia de la setmana i les motivacionspredominants en el desplaçament, pel manteniment d’una atractivitat vinculadafonamentalment al lleure i a una activitat comercial que es manté especialmentinelàstica al llarg de la setmana, com són els casos de Sant Quirze del Vallès oMatadepera.

Aquesta mobilitat intermunicipal tendeix a resoldre’s de manera majoritàriamitjançant l’ús de mitjans de transport motoritzats privats: bàsicament el cotxe ia través d’un ús individualitzat del mateix. Un 81,6% dels desplaçamentssetmanals emesos des de Terrassa cap a d’altres municipis es satisfanmitjançant modes motoritzats privats, una quota modal que en dissabte i diafestiu assoleix el 91%.


Per la seva banda, i de manera complementària i oposada, els modesmotoritzats públics que permeten donar resposta a un 17,7% delsdesplaçaments setmanals, en dia feiner incrementen la seva quota modal finsal 21,7%.

Desplaçaments intermunicipals. Repartiment modal se tmanalResidents a Terrassa, 2006


L’anàlisi territorial del comportament modal de la població resident en aquestsdesplaçaments intermunicipals permet posar de manifest com, a banda d’altrescircumstàncies incidents en el comportament modal de la població, l’opciómodal està estretament relacionada amb l’àmbit de destinació deldesplaçament, i específicament amb l’oferta de transport públic existent, i demanera complementària amb l’estat de congestió de l’oferta viària, així comamb les polítiques de gestió de la mobilitat, especialment pel que fa referènciaa l’oferta d’estacionament, desenvolupades en aquest àmbit municipal dedestinació.

Sota aquesta doble premissa d’oferta de transport es dibuixen dos patronsmodals territorials clarament diferenciats atenent, en bona mesura, a laradialitat de l’oferta infraestructural de comunicacions que vertebren l’àmbitmetropolità barceloní i la seva connexió amb la resta del país.

D’aquesta manera, mentre que en la connexió amb l’àmbit central metropolitàl’hegemonia modal del vehicle privat acaba essent seriosament qüestionada(un 43,1% dels desplaçaments setmanals amb destinació al Barcelonès, i un51% en dia feiner, es satisfan mitjançant l’ús de transport públic), en els


desplaçaments que escapen d’aquest esquema radial, el predomini modal delvehicle privat és incontestable.

7.7 La mobilitat intramunicipal

Dels 3,6 milions de desplaçaments setmanals realitzats pels residents a laciutat i generats a la pròpia ciutat (un 87,6% de la seva mobilitat setmanaltotal), 3,2 milions són desplaçaments amb destinació a la pròpia ciutat deresidència: un 77,2% de la mobilitat total dels residents, i un 88,2% de lamobilitat generada a la ciutat.

En el si d’aquest àmbit urbà que és la destinació de pràcticament 9 de cada 10desplaçaments dels residents generats a la ciutat, el seu quadrant central (eldistricte 1), delimitat per la Rambla d’Ègara a l’oest, el passeig del Vint-i-dos deJuliol al nord, l’avinguda de Barcelona a l’est i la carretera de Montcada al sud,és l’àmbit d’origen i/o destinació d’un 28% d’aquesta mobilitat circumscrita a laciutat. Un àmbit central que, concentrant un 17,7% dels residents, manifestauna capacitat atractora i emissora de mobilitat que només pot entendre’s apartir de la seva marcada funcionalitat comercial i de la localització de serveisadreçats al conjunt de la ciutat.

Per darrere d’aquest àmbit central, els districtes 4, 5 i 6, situats a ponent i alnord de la ciutat, aglutinen conjuntament un 52% dels desplaçamentsintramunicipals dels residents, ja sigui com a àmbit d’origen o destinaciód’aquests, malgrat que, en aquest cas, concentren un 63,3% del total deresidents.

D’aquesta manera, es fa evident que malgrat que una part significativa de lamobilitat de la població dins la ciutat està associada al lloc de residènciad’aquesta, ja que lògicament aquest actua com a punt de partida o dedestinació d’una part substancial dels desplaçaments que tenen lloc a l’interiorde la ciutat, hi ha també una part dels desplaçaments realitzats quotidianamentper la població que no s’expliquen sota aquests paràmetres residencials i quetenen a veure amb la funcionalitat urbana desenvolupada per les diferents partsde la ciutat.

Així, aquesta anella central urbana, entre avingudes, presenta un volum dedesplaçaments generats i/o atrets superior, en un 56%, al seu pes demogràfic.O bé, a una altra escala com a àmbit generador o atractor de mobilitat, eldistricte 3, al quadrant sud-oriental de la ciutat, que concentra una partsignificativa de les àrees existents a la ciutat especialitzades en la localitzaciód’activitat econòmica, i que amb un 13,2% dels desplaçaments intramunicipalssetmanals i un 11,9% del total de residents, presenta una mobilitat generada i/oatreta que depassa en un 6,2% la que li pertocaria atenent al seu pesdemogràfic.

Dos districtes de la ciutat (el districte 1 i el 3), marcadament atractors/emissorsde mobilitat interna, que contrasten amb els districtes 4, 5 i 6 de la ciutat, elsquals malgrat aglutinar el gruix de la població resident presenten una mobilitat


menor a la que els pertocaria atenent a aquest potencial demogràfic. Sensdubte, aquest fet s’explica pel caràcter marcadament residencial d’aquestsàmbits de la ciutat.

% de mobilitat intramunicipal generada i atretaResidents a Terrassa, 2006


És, precisament, el nivell d’aquesta diversitat funcional de les diferents parts dela ciutat, que es manté amb una gran estabilitat independent del dia de lasetmana considerat, l’element que permet explicar el pes que exerceixen en elconjunt de la mobilitat intramunicipal els desplaçaments de connexió entre elsdiferents districtes de la ciutat, que arriben a suposar un 56,3% del total dedesplaçaments intramunicipals dels residents, i el fet que la seva concentracióen determinats moments de l’arc temporal diari suposi, per les seves pròpiescaracterístiques modals, rellevants episodis de congestió de la xarxa viàriainterna de la ciutat. Cal tenir present, en aquest sentit, que a aquesta mobilitatintramunicipal cal sumar-hi aquells desplaçaments de connexió que empren laxarxa viària local com a via d’accés o sortida de la xarxa viària de grancapacitat metropolitana, situada en bona mesura al sud de la ciutat, tot i lapossibilitat de circumval·lació externa que ha suposat la posada en marxa de laRonda del Vallès en el seu tram entre Terrassa i Viladecavalls.

L’autocontenció mitjana del conjunt de districtes de la ciutat en relacióúnicament a aquesta mobilitat intramunicipal que generen, entenent com a talla capacitat de cada districte de retenir al seu interior els desplaçaments


emesos, es situa en el 43,7% per al conjunt de la setmana, oscil·lant entre el44,9% en dia feiner i el 38,7% en dissabte i dia festiu.

L’anàlisi conjunta d’aquests fluxos de mobilitat, atenent al districte d’origen idestinació del desplaçament, permet per al conjunt de la setmana, posar demanifest:

• El gran pes del flux intradistricte del districte 1, que representa, amb405.938 desplaçaments a la setmana, el 12,5% del total de desplaçamentsintramunicipals generats a la ciutat de Terrassa per part dels residents.

• La importància del conjunt de la mobilitat intradistricte que, en el seuconjunt, suposa un 44% del total de la mobilitat intramunicipal setmanal, fetque denota la importància de la mobilitat de proximitat per satisfer una partsignificativa de les necessitats quotidianes de la població.

• La rellevància i significació dels fluxos entre districtes amb caràcter radial,és a dir, desplaçaments amb origen o destinació al quadrant central de laciutat, cap a o des de la resta de districtes de la ciutat que l’envolten.Destaquen, especialment entre aquests, els fluxos establerts entre elsdistrictes 4 i 5 amb el districte 1 (constitueixen, respectivament, el segon i eltercer principal flux en volum de desplaçaments setmanals).

Es posa de manifest, doncs, que l’esquelet bàsic de la mobilitat intramunicipaldels residents a la ciutat apareix conformat per aquells desplaçaments internsal propi districte i per aquells fluxos interdistrictes de caràcter radial, molts d’ellsamb origen o destinació al districte central, fet que continua evidenciant lapreponderància d’aquesta mobilitat de proximitat que, en el seu conjunt,representa un 75% del total de la mobilitat intramunicipal.

• Fora d’aquest esquema de radialitat, destaquen també alguns fluxos ambun marcat caràcter transversal sotmesos a la relació de veïnatge icontigüitat, estretament relacionats, però, al pes demogràfic dels àmbitsurbans que uneixen: és el cas d’aquells fluxos que connecten aquellsdistrictes amb un caràcter marcadament més residencial situats a ponent ial nord de la ciutat de Terrassa.

• Finalment destaquen, ja sigui mantenint aquesta estructura radial o bé sotaaquest principi de veïnatge, aquells fluxos originats o amb destinació aldistricte 3, que s’erigeix com un marcat pol d’activitat tant en dia feiner comen dia festiu.

Tal com ja s’ha comentat, en dissabte i dia festiu es produeix una davalladaimportant de la mobilitat intramunicipal dels residents, propera al 41% pel quefa al volum de desplaçaments (dels 525.260 desplaçaments que tenen lloc endia feiner als 310.196 desplaçaments), que afecta de manera més intensa lamobilitat intradistrictes (amb pràcticament un 50% menys de desplaçaments).

Les motivacions inductores a aquests desplaçaments intramunicipals sónmajoritàriament de caràcter personal (el 65,9% dels desplaçaments


intramunicipals setmanals dels residents): 2 de cada 3 desplaçaments realitzatsal llarg de la setmana pels residents a l’interior de la ciutat responen a aquestesmotivacions, fet que palesa la tendència a resoldre aquests desplaçamentssota paràmetres de proximitat. Lògicament, en dia feiner els desplaçamentsocupacionals veuran incrementar la seva representativitat en el conjunt de lamobilitat interna (arriben a representar el 40,5% dels desplaçaments realitzats al’interior de la ciutat per part dels residents), mentre que en dissabte i festiupràcticament la totalitat dels desplaçaments efectuats responen a motivacionspersonals (el 92,6% dels desplaçaments).

Principals fluxos de mobilitat intramunicipal 1


Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006.1. Dades en milers de desplaçaments setmanals.

L’anàlisi territorialitzada, per districtes, d’aquests fluxos interns i de la sevanaturalesa motivacional permet constatar, precisament a nivell intern, aquestapremissa del patró de proximitat en la mobilitat de caràcter personal: així, un71,3% dels desplaçaments que tenen lloc amb origen i destinació al mateixdistricte de la ciutat són de caràcter personal, mentre que en aquellsdesplaçaments entre districtes el pes d’aquesta mobilitat personal disminueixfins al 61,7%.

Aquest comportament general, a nivell de ciutat, manifesta substancialsdiferències en l’anàlisi particularitzada dels diferents districtes, ja sigui en lacomposició dels fluxos de mobilitat intradistrictes, com en aquells fluxos dedesplaçaments que tenen lloc entre districtes diferents de la ciutat.


A nivell de mobilitat interna al propi districte, el districte 2 i el districte 3 esmostren com els més divergents, amb una marcada preponderància de lamobilitat personal en el primer, que assoleix el 81,7% de la mobilitatintradistricte (el 77,4% en dia feiner), i una significació molt més gran de lamobilitat ocupacional en el segon, que arriba a representar un 43,3% del totalde desplaçaments a l’interior del districte (el 47,1% en dia feiner).

Evidentment, aquest fenomen apareix estretament relacionat amb lafuncionalitat urbana de les diferents parts de la ciutat, i lògicament tambédeixarà sentir els seus efectes en la composició dels fluxos de desplaçamentsque tenen lloc entre districtes.

Així, mentre que en aquells fluxos amb origen o destinació als districtes 3 i 6,que concentren la totalitat de polígons d’activitat econòmica de la ciutat deTerrassa, el pes del component ocupacional de la mobilitat és major en relacióals valors que es donen per al conjunt de la ciutat (els desplaçamentsocupacionals arriben a ser entre el 43,5% i el 44% en relació al conjunt dedesplaçaments que hi tenen lloc en el conjunt de la setmana, i fins i tot acabenessent majoritaris en dia feiner), en aquells fluxos amb destinació o origen alsdistrictes 1, 2 i 4, especialment en aquells relatius al districte central de la ciutat(per la seva major densitat comercial i de serveis urbans), la mobilitat personalés marcadament predominant (per al conjunt de la setmana assoleix valorspropers al 65% per als tres districtes).

Aquests desplaçaments interns a la ciutat es resolen de manera majoritària enmodes no motoritzats, un 55,6% dels desplaçaments setmanals dels residents,bàsicament caminant. Els modes motoritzats serveixen per satisfer el 44,4%dels restants desplaçaments, amb una quota d’ús dels modes motoritzatsprivats que assoleix el 38,2% en el conjunt de la setmana, mentre que elsmitjans de transport públics només donen resposta a un 6,2% d’aquestsdesplaçaments urbans.

En dissabte i dia festiu la tendència general és a l’increment de larepresentativitat modal dels modes motoritzats privats, mentre que en diafeiner, aquells dies en els quals els paràmetres de proximitat adquireixen mésforça en el moment d’explicar la mobilitat de la població, són els modes nomotoritzats, però també els motoritzats col·lectius, aquells que veuenincrementar la seva quota modal.

Com era d’esperar, el comportament modal de la població resident en la sevamobilitat interna apareix altament condicionat a la llargada del seudesplaçament. D’aquesta manera, en la mobilitat intradistricte un 76% delsdesplaçaments realitzats al llarg de la setmana es satisfan caminant o enbicicleta, mentre que en aquells desplaçaments entre districtes de la ciutat laquota dels modes motoritzats assoleix el 60%, amb un 50,8% d’aquestsdesplaçaments satisfets en modes motoritzats privats i una quota modal delsmodes motoritzats col·lectius del 9,1%.

Evidentment, l’àmbit i la llargada d’aquests desplaçaments es configuren comels elements marcadament determinants en el moment d’explicar el


comportament modal de la població. I al costat d’aquest element espacial,apareix un segon element que té a veure amb la funcionalitat urbana de lesdiferents parts de la ciutat i, lligada amb aquesta, l’estructura i la forma urbanaque se'n desprèn, així com les polítiques que en el camp de la gestió de lademanda de mobilitat s’hi puguin estar desenvolupant.

El fenomen és evident si comparem el repartiment modal de la mobilitat internaals districtes 1 i 3. Així, mentre que en l’àmbit central de la ciutat, caracteritzatper una estructura urbana clarament compacta, dominada per la densitatd’activitat, serveis i població, i sotmès a una intensa política de gestió de lamobilitat, un 83% dels seus desplaçaments amb origen i destinació al propidistricte es satisfan en modes no motoritzats. En el cas del districte 3, moltmenys compacte, sotmès a una sensible menor densitat en la localitzaciód’activitats i serveis, i amb notable desregulació de la mobilitat en moltes de lesseves àrees, sobretot pel que fa a l’oferta d’estacionament, el pes delsdesplaçaments interns satisfets en modes motoritzats privats assoleix el 42,2%,mentre que es resolen en modes no motoritzats un 55,4% dels desplaçamentssetmanals.

I el fenomen es repeteix en la consideració d’aquells desplaçaments amborigen i destinació a districtes diferents de la ciutat. Els districtes 1 i 3 són,novament, aquells àmbits urbans que porten associats uns comportamentsmodals més extrems. Així, en els fluxos amb destinació o origen al districte 1,que a les característiques urbanes anteriorment referenciades afegeix enaquest cas l’element de centralitat que minimitza la distància de desplaçamenten relació a la resta d’àmbits de la ciutat, els desplaçaments en modes nomotoritzats són predominants (un 51% dels desplaçaments setmanals), mentreque en aquells desplaçaments amb origen o destinació al districte 3, un 67%dels desplaçaments setmanals es realitzen en modes motoritzats privats.

Tinguem en compte que la distància mitjana recorreguda per a cadadesplaçament intramunicipal es situa al voltant dels 1,7 quilòmetres, oscil·lantentre els 1,2 quilòmetres (intradistricte) i els 2,1 quilòmetres (interdistricte)segons l’àmbit de desplaçament, i entre l’1,5 quilòmetres de mitjana (modes nomotoritzats) i els més de dos quilòmetres (modes motoritzats) en funció delmitjà de transport emprat.

7.8 La valoració dels diferents mitjans de transpor t

La moto apareix com el mitjà de transport més ben valorat per aquells residentsque se'n declaren usuaris, amb una valoració global de 8,6.

Seguidament, els mitjans més ben valorats són els principals mitjans nomotoritzats: l'anar a peu és valorat amb un 8,1; mentre que la bicicleta obté unnivell de satisfacció del 7,8.

El quart mitjà de transport en nivell de satisfacció, entre els residents que se'ndeclaren usuaris, és el servei de ferrocarril gestionat pels FGC, que obté un


nivell de satisfacció general global del 7,7, seguit del cotxe, usat com aconductor, amb un nivell de satisfacció que es situa a nivell general en el 7,6.

La resta de mitjans de transport considerats, tots ells mitjans de transportpúblics, presenten uns índexs de satisfacció més modestos, per bé que tots ellspresenten valoracions superiors al 6: l’autobús urbà (amb un nivell desatisfacció global del 6,9) i el servei de Rodalies de RENFE (amb una valoraciódel 6,6), són els més significatius atenent a les quotes modals dels terrassencsi terrassenques.

Atenent precisament a aquesta significació en la mobilitat quotidiana delsresidents a la ciutat, el servei de Rodalies de RENFE esdevé aquell mitjà detransport que obté una valoració més baixa a nivell global, però sobretot perpart dels usuaris habituals.

Valoració dels diferents mitjans de transportResidents a Terrassa, 2006

8,4

7,3 7,6 7,77,1 6,8 6,7

8,6 8,4 8,57,9 7,7

7,1

5,9

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

M oto(conductor)

Anar a peu Bicicleta FGC Cotxe(conductor)

Autobús urbà RENFERodalies

Usuari esporàdic Usuari habitual Total


7.9 Els motius d’ús del transport públic

En relació als motius que impulsen la ciutadania a l'ús dels mitjans de transportpúblic, destaca que les motivacions considerades com a més rellevants tenen aveure, precisament, amb les dificultats associades a l'ús dels mitjans detransport privats, com ara la dificultat d'estacionament del vehicle privat endestinació, o la congestió de la xarxa viària. Allò que podríem denominardisfuncionalitats pròpies del desplaçament en vehicle privat en entorns densos isusceptibles a la congestió.

L'accessibilitat a la xarxa de transport públic col·lectiu, fonamentalment entermes de distància a les parades o estacions, com a nodes d'accés a la xarxa,apareix com a la segona motivació condicionadora del comportament modal.Molt per davant d’altres aspectes que tenen veure amb la qualitat del servei de


transport públic col·lectiu, com ara la fiabilitat i puntualitat del servei, o lafreqüència de pas.

Motius d’ús dels mitjans de transport públicsResidents a Terrassa usuaris declarats del transport públic, 2006

Motiu d'ús del transport públic

La dificultat per trobar aparcament o la congestió 6,17La distància d'accés a les parades/estacions 6,13La fiabilitat i puntualitat del servei 5,57La freqüència de pas 5,50El menor impacte ambiental 5,38El menor cost 5,16El confort o benestar 4,79El menor temps de desplaçament 4,69La seguretat o el baix risc de tenir un accident 4,04

Grau d'importància


Evidentment però, un factor fonamental en l’elecció dels mitjans de transportpúblic com a mitjà de desplaçament, sobreposant-se en molts casos alsanteriors, cal buscar-lo en la capacitat real d’elecció modal per part delsusuaris. Així, l’anàlisi de la EMQ 2006 permet aflorar la condició de captivitatals mitjans de transport col·lectius, per designar l’absència d’alternatives en elmoment de plantejar-se un desplaçament motoritzat, vinculada a les dificultatsd'accés al vehicle privat, ja sigui per la no tinença de carnet o la no disponibilitatdel mateix.

7.10 Els motius d’ús del vehicle privat

En relació als motius que impulsen la ciutadania a l'ús dels mitjans de transportprivat, destaca per damunt de tot l'estalvi de temps que suposa, segonspercepció dels residents, en relació al transport públic, en el moment d'afrontarles seves necessitats de desplaçament.

El segon dels motius esgrimits, en ordre d'importància, fa referència a lallibertat i autonomia que proporciona el vehicle privat en el moment d'afrontardesplaçaments encadenats. És a dir, estalvi de temps i autonomia s'apuntencom els elements més decisius en l’elecció modal dels residents, essent doselements intrínsecs a la funcionalitat pròpia del vehicle privat amb els quals eltransport públic té moltes dificultats per competir, sobretot pel que fa al segondels elements, malgrat els esforços i actuacions duts a terme en els darrersanys, tant a nivell local com metropolità, per consolidar una veritable xarxa detransport col·lectiu plenament integrada.

Tinguem en compte, però, que precisament aquest motiu considerat mésrellevant, l’estalvi de temps, normalment restarà sotmès a un considerable biaixentre la percepció del ciutadà i el valor o magnitud real d'aquest aspecte: entred'altres elements de distorsió, mentre que la percepció del temps dedesplaçament en transport públic tendirà a aproximar-se al temps dedesplaçament porta a porta, en el cas del vehicle privat hi ha la tendència a


interioritzar com a temps de desplaçament aquell que es passa a l'interior delvehicle, menyspreant així el temps d'accés al mateix des del punt d'origen deldesplaçament, i el temps d'accés al punt de destinació des del lloc on s'hadeixat estacionat aquest.

Motius d’ús dels mitjans de transport privatsResidents a Terrassa usuaris declarats del transport privat, 2006

Motiu d'ús del transport privat

Estalvi en el temps de desplaçament 6,40Haver de desplaçar-se a diferents llocs de forma consecutiva 5,94El confort o benestar que representa viatjar en vehicle privat 5,61Manca d'alternativa per desplaçar-se amb transport públic 5,28Escassa freqüència de l'oferta transport públic 4,55Escassa integració de la xarxa de transport públic 3,76La disponibilitat d'aparcament en el lloc de destinació 3,68La seguretat o la sensació de protecció 2,86El menor cost 2,26

Grau d'importància


En aquest cas, tal com passa amb els usuaris dels transports públics, tot i queen aquesta ocasió les implicacions són substancialment diferents, hi ha unapart important dels usuaris dels mitjans de transport privats que manifestencom a motius d’ús la captivitat en relació a aquests mitjans de transport, en elsentit de la manca d’alternatives en d’altres mitjans de transport a les sevesnecessitats de mobilitat, ja sigui per la manca d’oferta o per la ineficiènciad’aquesta quan existeix. Una ineficiència en relació a les necessitats personalsde mobilitat que pot tenir la seva raó de ser tant en les pròpies característiquesdel servei (freqüències, durada del viatge, etc.), però que també pot estarassociada a unes necessitats de desplaçament a les quals el servei detransport públic difícilment pot donar resposta (encadenament dedesplaçaments, horaris de baixa demanda, etc.).


Territori, urbanisme i habitatge

1. Introducció

La ciutat de Terrassa ha assolit una naturalesa urbana a partir dels processosde formació i de creixement que arrenquen de la Revolució Industrial, i que esdesenvolupen durant el segle XX en les diferents etapes de creixement cadacop més intens fins a mitja dècada dels anys setanta, i de consolidació ireequilibri a partir dels vuitanta. A partir dels anys noranta s’enceta una novaetapa expansiva en què Terrassa ha estat oferint sòl, fet que ha induït nonomés a la construcció i al creixement físic del nucli urbà, sinó a l'incrementdemogràfic (atracció de nou poblament per l'oferta d'habitatge nou) i al'establiment de noves activitats econòmiques.

El segle XXI s’inicià amb l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal, afinals de l’any 2003, que dota la ciutat de Terrassa d’una notable extensió desuperfície urbanitzable, en comparació amb altres ciutats de rang similar de laRegió Metropolitana de Barcelona, fet que la situa en una clara posiciód'avantatge per afrontar el seu desenvolupament urbà. Amb el nou POUMTerrassa posava les bases per garantir la competitivitat constructora futura entermes d'atracció d'inversions i de residents, reforçant així el paper de la ciutatdins el sistema metropolità, alhora que planificava la seva coherència ambd’altres processos oberts a la ciutat com el Pla d'Acció Ambiental o el Pacte perla Mobilitat. D’aquesta manera, el nou POUM donava resposta a les demandesde nova implantació tant d’habitatge com de locals comercials i industrials,posant-se a l’abast dels promotors, amb la nova planificació aprovada, unconsiderable estoc de sòl que permetia donar resposta als requeriments decreixement futurs a la vegada que aquests es tutelaven sota un model dedesenvolupament sostenible, compacte i de qualitat.

Evolució superfície construïda i unitatsTotal. 1986-2010

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

m2

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

unitats

m2

Unitats


Llicències d'obres majors

Evolució d'obres majors atorgades1. Total. 1986-2010

m 2

Reforma Ampliació/Addició Nova planta Total Unitats

1986 5.550,83 12.807,26 154.741,29 173.099,38 915

1987 4.369,76 13.502,95 242.809,73 260.682,44 1.217

1988 6.370,78 4.290,47 313.160,88 323.822,13 1.272

1989 10.089,05 5.096,54 361.920,36 377.105,95 1.475

1990 12.958,88 6.882,17 389.659,54 409.500,59 1.778

1991 9.663,59 15.136,53 295.939,47 320.739,59 1.601

1992 35.679,00 42.736,00 227.545,00 305.960,00 1.633

1993 42.706,00 27.408,00 252.884,00 322.998,00 1.942

1994 31.734,00 19.155,00 250.375,00 301.264,00 2.133

1995 22.776,00 20.940,00 335.815,00 379.531,00 2.631

1996 36.648,00 21.246,00 236.812,00 294.706,00 1.654

1997 48.582,00 34.660,00 419.986,00 503.228,00 3.116

1998 29.773,00 46.256,00 454.690,00 530.719,00 3.334

1999 53.487,90 43.569,31 462.167,20 559.224,41 6.493

2000 61.163,88 487.182,90 548.346,78 6.976

2001 55.147,47 418.054,69 473.202,16 6.120

2002 53.511,44 416.535,47 470.046,91 6.144

2003 83.965,16 318.942,61 402.907,77 5.948

2004 37.082,15 439.446,11 476.528,26 7.146

2005 84.084,39 653.298,53 737.382,92 10.375

2006 85.032,59 627.101,63 712.134,22 11.193

2007 644.683,32 644.683,32 10.359

2008 313.577,56 313.577,56 4.648

2009 111.937,23 111.937,23 1.657

2010 75.358,77 75.358,77 843

Font: Ajuntament de Terrassa, Gerència Municipal d'Urbanisme.

1. A partir de l'any 2000 les llicències de reformes i ampliacions es comptabilitzen conjuntament i partir de 2007

es comptabilitzen conjuntament amb les de nova planta.

Les dades corresponents a l’evolució de les llicències d’obres majors atorgadesa Terrassa ens permeten comprovar l’evolució de l’activitat constructora a laciutat que, amb un ritme de creixement del 9% anual d’ençà de 1986, tindrà elseu punt culminant en el quadrienni que va de l’any 2004 a 2007 (s’atorguen enaquests 4 anys llicències corresponents al 38,1% de les unitats construïdes enels darrers 25 anys), moment a partir del qual l’activitat entrarà en una profundadinàmica regressiva que la converteix en un dels màxims exponents del contexteconòmic recessiu que estem encara vivint.

De ple en aquest context de restricció de l’activitat, l’any 2010 ha continuataprofundint en el descens en la sol·licitud de llicències d’obres majors enrelació a l’exercici anterior, en aquest cas amb una disminució del 49,1% entermes d’unitats constructives implicades i un descens del 32,7% des del puntde vista de la superfície contemplada. Uns valors que no fan sinó incrementarl’impacte global de la crisi econòmica en la davallada d’un sector econòmic quedes de l’any 2007 ha vist minvar dràsticament la seva activitat, en un 91,9% pelque fa al nombre d’unitats i en un 88,3% en termes de superfície implicada.


Tinguem present que en aquest 2010 s’han donat els valors més baixos, tanten nombre d’unitats com de superfície que representen, d’activitat dels darrers25 anys (des de 1986), amb només un 43,5% de les unitats de l’any 1986 i un48,7% de la seva superfície.

En termes de severitat queden extremadament llunyans, en magnitudd’impacte, altres moments puntuals de restricció en l’evolució del sector, comara l’any 1996 que significà un descens puntual d’activitat del 22,3% en termesd’unitats o un 37,1% de superfície, o el període comprès entre els anys 2000 i2003 que, estretament relacionat amb el procés de renovació del POUM,significà una disminució màxima del 27,9% en el nombre d’unitats llicenciades iun 34,5% en termes de superfície.

Llicències d'obres majorsResum. 2010

m 2 Unitats

Habitatges 23.053,06 319

Locals comercials 1.397,23 15

Naus industrials 21.074,77 13

Aparcaments 10.379,72 366

Altres 19.453,99 130

Total 75.358,77 843


El 2010 les llicències atorgades fan referència, amb un 37,8% de les unitats iun 13,8% de la superfície, a la construcció o reforma d’aparcaments, tot i queestrictament en termes de superfície implicada el protagonisme raurà en elshabitatges (amb un 30,6% d’aquesta) i les naus per a l’acolliment d’activitateconòmica (amb un 28% de la superfície llicenciada total).

Un repartiment de les unitats implicades en aquestes llicències d’obres majorsque contrasta amb l’existent en el període de màxim dinamisme del sector, enel qual si bé el protagonisme ja requeia en els aparcaments en termes d’unitats(un 49,8% de les unitats entre 2005 i 2007), als habitatges els corresponia un51,2% del total de la superfície implicada.

Tinguem present que entre l’any 2006 i aquest 2010 s’ha passat de les 681llicències sol·licitades a les 191, un 72% menys. I, tot i que el ritme dedisminució, lògicament, va atenuant-se (275 sol·licituds menys l’any 2007, 168l’any 2008, 29 l’any 2009 i 18 menys aquest any 2010), en aquest any 2010 esregistre el mínim de sol·licituds d’aquests darrer quart de segle a la ciutat.

2. Habitatge

Pel que fa específicament a les llicències d’obra majors per a la construcció oreforma d’habitatges, durant el 2010 s’aprofundeix en la davallada iniciada l’any


2007 i que trencava amb la tendència alcista que es venia registrant de maneracontinuada d’ençà del 1996 (si no prenem en consideració la constricció delsector que comportà el procés d’aprovació del nou POUM). De fet, entre el1996 i el 2000, la ciutat registrà un espectacular augment de més del 98% de lasuperfície total sol·licitada per a la construcció d’habitatges, que a partir del2003 es reprengué encara amb més entusiasme i que culminà l’any 2006,moment àlgid del sector de la construcció a la ciutat, en el que es registra elmàxim impacte de les llicències sol·licitades en la globalitat del períodeconsiderat, els vint-i-cinc anys compresos entre 1986 i 2010, amb 4.477habitatges i més de 375 mil metres quadrats.

Llicències d'obres majors

Evolució d'obres majors atorgades1. Habitatges. 1986-2010

m 2

Reforma Ampliació/Addició Nova planta Total Habitatges

1986 1.737,28 5.314,89 74.113,80 81.165,97 663

1987 1.814,78 2.495,49 106.517,61 110.827,88 823

1988 3.253,59 1.578,35 120.437,97 125.269,91 833

1989 2.204,58 1.808,98 133.885,67 137.899,23 976

1990 5.420,54 2.888,21 153.705,27 162.014,02 1.281

1991 3.191,19 6.140,75 112.831,93 122.163,87 1.231

1992 22.789,00 14.818,00 107.979,00 145.586,00 1.242

1993 15.355,00 14.572,00 133.420,00 163.347,00 1.601

1994 7.435,00 11.735,00 144.610,00 163.780,00 1.565

1995 11.984,00 8.585,00 219.748,00 240.317,00 2.165

1996 7.849,00 10.267,00 132.435,00 150.551,00 1.306

1997 14.396,00 11.033,00 256.435,00 281.864,00 2.547

1998 12.067,00 20.830,00 251.020,00 283.917,00 2.690

1999 19.387,58 13.399,13 262.816,97 295.603,68 2.631

2000 17.692,77 281.463,19 299.155,96 2.734

2001 16.397,59 258.734,87 275.132,46 2.643

2002 13.147,72 244.837,18 257.984,90 2.589

2003 19.951,97 178.958,42 198.910,39 2.211

2004 17.183,97 246.444,32 263.628,29 2.947

2005 25.834,47 321.358,83 347.193,30 4.192

2006 15.653,41 359.383,68 375.037,09 4.477

2007 330.505,84 330.505,84 4.145

2008 135.121,45 135.121,45 1.670

2009 49.144,40 49.144,40 628

2010 23.053,06 23.053,06 319


1. A partir de l'any 2000 les llicències de reformes i ampliacions es comptabilitzen conjuntament i partir de 2007

es comptabilitzen conjuntament amb les de nova planta.


Evolució de la superfície construïda per obra major en l'habitatge . 1986-2010

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.00019

86

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

m 2

En aquest passat 2010 el descens en el nombre d’habitatges i superfície és del49,2% i del 53,1% respectivament, moderant així el ritme de caigudaexperimentat en els dos anys anteriors (2008 i 2009). Malgrat això, i després detres anys continuats de descens d’activitat, és en aquest any 2010 ques’assoleix el volum mínim d’habitatges i superfície afectada d’aquest darrerquart de segle. Tinguem en compte que aquestes magnituds suposen unadisminució del 92,9% pel que fa al nombre d’habitatges i del 93,9% en termesde superfície en relació als valors màxims assolits en el moment més àlgid,només 4 anys abans, l’any 2006.

L’evolució en la sol·licitud de llicències acaba cristal·litzant, més tard o mésd’hora, en l’oferta d’habitatges de la ciutat. En aquest sentit, l’extraordinaridinamisme del sector constructiu a la ciutat ha motivat que Terrassa s’hagisituat entre els nuclis urbans amb una major dotació d’oferta d’habitatgesd’obra nova, per davant d’altres centres que també han viscut dinàmiquesclarament expansives com per exemple Girona, Mataró, Tarragona, Manresa oLleida.

Evolució del nombre d'habitatges en oferta d'obra nova. 2000-2010

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Ter

rass

a

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

Resta de ciutats m

itjanes

Terrassa Resta de ciutats mitjanes


D’aquesta manera, la ciutat viurà en el bienni que culmina la fase expansiva delsector constructiu a Terrassa, entre els anys 2006 i sobretot 2007, un momentàlgid de progressió de l’oferta d’habitatge d’obra nova. Així, per aquest any2007, Terrassa esdevindrà la primera ciutat del país, per darrera de Barcelona,en volum d’oferta d’habitatge d’obra nova, incorporant 186 promocions quesuposaven un increment del 102% en relació a les existents l’any anterior, i quesignificaven un 14% del total de les promocions registrades en el conjunt de lesciutats mitjanes del país, molt per sobre de capitals de província comTarragona i Girona o d’altres capitals de comarca com Sabadell, Manresa,Mataró, Reus, Vilafranca o Figueres.

Les xifres del 2010 mostren com Terrassa segueix al capdavant de les ciutatsmitjanes juntament amb Sabadell i capitals provincials com Lleida i Girona, peròen consonància amb l’evolució seguida per les llicències sol·licitades tant elnombre de promocions com el d’habitatges oferts han experimentat unadràstica reducció.

Oferta d'habitatge de nova construcció a les princi pals ciutats mitjanes de Catalunya

Habitatges en venda. 20101

Total Habitatges Total Habitatges

Municipis Promocions habitatges en venda % Municipis Promocions habitatges en venda %

Reus 38 1.145 509 7,67 Berga 10 189 112 1,69Lleida 39 1.203 457 6,88 Martorell 14 270 107 1,61Terrassa 68 1.653 452 6,81 Vilanova i la Geltrú 12 460 98 1,48Vilafranca del Penedès 22 769 450 6,78 Olot 9 151 88 1,33Sabadell 48 1.287 328 4,94 Tortosa 6 115 86 1,30Tàrrega 24 580 326 4,91 Valls 11 180 71 1,07Girona 50 875 325 4,89 Hospitalet de Llobregat, l' 16 633 69 1,04Granollers 25 565 243 3,66 Viladecans 10 264 65 0,98Tarragona 26 430 237 3,57 Cerdanyola del Vallès 14 162 59 0,89Cornellà de Llobregat 14 400 182 2,74 Balaguer 11 214 57 0,86Sant Cugat del Vallès 18 762 180 2,71 Santa Coloma de Gramenet 11 134 53 0,80Manresa 19 486 179 2,70 Sant Joan Despí 7 152 39 0,59Sitges 13 364 176 2,65 Gavà 9 138 37 0,56Badalona 28 412 174 2,62 Sant Feliu de Llobregat 5 120 35 0,53Vic 15 337 171 2,58 Ripollet 12 181 32 0,48Montcada i Reixac 20 363 167 2,52 Rubí 7 109 27 0,41Salt 17 344 160 2,41 Masnou, el 6 101 24 0,36Figueres 25 493 159 2,39 Sant Boi de Llobregat 5 53 22 0,33Igualada 25 450 137 2,06 Mollet del Vallès 4 86 21 0,32Barberà del Vallès 9 488 128 1,93 Prat de Llobregat, el 4 55 19 0,29Banyoles 9 256 128 1,93 Sant Just Desvern 5 182 16 0,24Castelldefels 12 217 120 1,81Mataró 16 233 115 1,73 Total 768 18.061 6.640 100

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. Territori i Sostenibilitat, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana.1. A les promocions amb habitatges en venda durant el treball de camp realitzat entre el setembre i el novembre de 2010.

Així, pel que fa al nombre total d’habitatges oferts, Terrassa presenta xifresallunyades dels màxims assolits només tres anys abans, l’any 2007: 452habitatges en venda pels més de 4.000 que s’oferiren en aquella data. Lasuperfície mitjana d’aquests habitatges continua mantenint-se en nivells moltbaixos (82m2), fet que motiva que Terrassa sigui la ciutat mitjana catalana ambuna menor superfície mitjana d’habitatge d’obra nova en oferta, lluny de lasuperfície mitjana que es dóna en el conjunt de l’oferta d’aquestes ciutats,situada en els 104m2.

Pel que fa al preu mitjà del metre quadrat construït a Terrassa, en el que va desegle aquest ha passat dels 1.244,1 €/m2 als 2.774,5 €/m2 de l’any 2010, o


sigui, un increment del 121,5% en una evolució similar a l’experimentada pelconjunt de les ciutats mitjanes catalanes que, en el mateix període, han vistincrementar aquest preu mitjà en un 127,1%.

Oferta d'habitatge de nova construcció a les princi pals ciutats mitjanesde Catalunya

Oferta, superfície i preu d'oferta dels habitatges. 20101

Valor Preus

Habitatges Sup. € /m 2 construït Milers €

Municipis en venda const. m 2Màxim Mínim Mitjana Màxim Mínim Mitjana

Reus 509 94 3.580 1.650 2.145 300 118 196Lleida 457 117 3.543 1.064 2.046 574 98 230Terrassa 452 82 3.802 1.835 2.775 750 114 225Vilafranca del Penedès 450 95 2.910 1.789 2.225 302 149 209Sabadell 328 94 4.843 2.155 3.206 683 181 297Tàrrega 326 104 3.081 1.125 1.871 360 118 182Girona 325 100 4.604 1.379 2.817 625 149 273Granollers 243 110 4.889 2.094 3.052 599 170 324Tarragona 237 96 5.513 1.448 2.608 653 110 249Cornellà de Llobregat 182 105 4.405 2.598 3.484 700 220 365Sant Cugat del Vallès 180 115 5.447 2.976 3.979 710 260 458Manresa 179 105 2.592 1.451 1.954 270 156 201Sitges 176 161 6.173 2.440 4.075 920 333 612Badalona 174 92 7.194 2.291 3.798 670 199 345Vic 171 118 3.015 1.197 2.216 365 145 239Montcada i Reixac 167 96 3.803 2.059 2.941 399 153 279Salt 160 102 3.018 1.551 2.070 233 135 204Figueres 159 106 3.694 1.561 2.364 480 108 245Igualada 137 106 3.024 1.536 2.038 316 138 206Banyoles 128 137 3.086 1.809 2.407 500 177 315Barberà del Vallès 128 90 3.467 2.646 2.968 319 160 264Castelldefels 120 104 5.720 2.867 4.113 780 223 430Mataró 115 132 4.612 1.940 3.239 1.149 215 369Berga 112 119 2.715 1.639 1.974 295 152 228Martorell 107 88 3.397 1.653 2.683 327 168 228Vilanova i la Geltrú 98 98 4.492 2.366 3.311 564 204 321Olot 88 94 3.094 1.568 2.160 228 153 188Tortosa 86 97 2.260 1.569 1.890 242 124 179Valls 71 105 2.320 1.306 1.950 316 105 192Hospitalet de Llobregat, l' 69 93 4.396 2.773 3.573 505 210 325Viladecans 65 96 4.080 1.771 2.952 510 94 293Cerdanyola del Vallès 59 145 4.612 2.134 3.388 1.499 215 444Balaguer 57 123 1.832 786 1.416 228 94 161Santa Coloma de Gramenet 53 99 4.522 2.801 3.404 400 263 333Sant Joan Despí 39 154 4.692 2.275 3.638 730 279 509Gavà 37 100 3.852 1.989 3.088 395 175 301Sant Feliu de Llobregat 35 99 3.711 2.934 3.356 457 226 331Ripollet 32 110 3.537 2.332 2.750 379 210 297Rubí 27 120 3.991 1.601 2.770 550 195 332Masnou, el 24 144 4.343 2.793 3.271 725 286 455Sant Boi de Llobregat 22 109 3.577 2.391 3.045 371 235 335Mollet del Vallès 21 87 4.012 2.817 3.275 318 250 282Prat de Llobregat, el 19 115 3.419 2.638 3.118 388 300 355Sant Just Desvern 16 105 4.618 2.755 3.774 545 249 403

Total 6.640 104 7.194 786 2.766 1.499 94 280

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. Territori i Sostenibilitat, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana.1. A les promocions amb habitatges en venda durant el treball de camp realitzat entre el setembre i el novembre de 2010.

Ara bé, les dades de 2010 reafirmen la tendència a la baixa iniciada l’any 2007consolidant una davallada interanual superior al 6%. Així, si l’any 2006 s’assoliael que serà el preu màxim del metre quadrat (3.801 €/m2), aquest ha


experimentat una davallada en 4 anys superior al 27%, si bé és cert queaquesta ha vist atenuar en aquest darrer any la seva virulència (la davallada del5,6% contrasta amb les disminucions del 10,9% (2008) i del 9,2% (2009) delsdos anys anteriors).

D’aquesta manera, el preu mitjà dels habitatges de nova planta es situa aTerrassa en els 225 mil € per aquest 2010, lluny dels 294 mil € de mitjana del’any 2006, valor al qual s’arribà després d’anys de creixement interanualssuperiors al 10%. De fet, en sentit estricte, en relació a l’any anterior el preumitjà de l’habitatge a la ciutat per aquest 2010 ha experimentat un ascens del2%, passant dels 221 mil € als 225 mil €, tot i tractar-se d’una evoluciómotivada per un increment en la superfície mitjana (del 7,9%), superior a ladavallada experimentada pel preu del metre quadrat (del 5,6%).

En conjunt, l’evolució a Terrassa del valor mitjà per metre quadrat i del preumitjà per habitatge no difereix de la que s’ha produït en el conjunt de lesprincipals ciutats mitjanes catalanes. Així, amb un valor similar en el preu delmetre quadrat construït a Terrassa i en el conjunt d’aquestes ciutats mitjanes,la diferència en el preu mitjà es manté per dessota en aquesta primera pel fetque s’hi ofereixen habitatges un 21% més petits en termes de superfíciemitjana construïda.

Evolució del valor mitjà dels habitatges de nova planta. 2000-2010

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

€/m 2

Terrassa Total municipis mitjans

Evolució del preu mitjà dels habitatges de nova planta. 2000-2010

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

€

Terrassa Total municipis mitjans

El contrast d’aquestes dades amb les que provenen d’altres fonts (com perexemple l’estadística dels preus de l’habitatge del Ministerio de la Vivienda) ensrevela un comportament similar: l’evolució expansiva del preu de l’habitatgeassolirà el seu punt culminant en els anys 2006 i 2007, assolint els 2.753,2€/m2 en el tercer trimestre de 2007, moment a partir del qual començarà undescens gradual i constant que, de moment, assoleix els 1.787 €/m2 en eldarrer trimestre d’aquest passat 2011, el que suposa un descens superior al35% en relació al preu màxim experimentat.

En aquest darrer cas, però, observem com aquesta font de dades en elmoment de contextualitzar l’evolució del preu de l’habitatge a la ciutat ho faposant-la en relació amb l’experimentada pel conjunt de ciutats de la provínciade Barcelona de més de 25 mil habitants, incloent, per tant en aquestes, elmunicipi de Barcelona. Aquest és el fet que permet explicar, en bona mesura,que si bé el preu del metre quadrat a Terrassa és en tota la sèrie de dadesinferior al de l’agregat provincial, l’involució d’aquest és en el cas de la ciutatmolt més accentuada i marcada, de manera que en tancar l’any 2011 el preude l’habitatge a Terrassa és un 16,9% més baix que el del conjunt de municipis


més significatius de la província (en el moment de màxim auge del preu del’habitatge a la ciutat aquesta diferència era tan sols del 3,3%).

Evolució dels preus de l'habitatge segons el MVIV. 2005-2011

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500

2.750

3.000

1r trim. 05 1r trim. 06 1r trim. 07 1r trim. 08 1r trim. 09 1r trim. 10 1r trim. 11

€/m2

Terrassa Ciutats prov. BCN>25000

Aquesta situació d’estancament del mercat immobiliari motivada per l’actualconjuntura econòmica provoca, inevitablement, un augment de l’estocd’habitatges buits disponibles, malgrat la reducció que hem vist de l’activitatconstructora. Així, les dades d’habitatges de nova construcció sense vendre esmantenen en unes xifres relativament altes que arriben a representar a la ciutatel 27,3% de la oferta de nova construcció d’aquest 2010. Tot i així, la situació aTerrassa és, però, millor que no al conjunt de les ciutats mitjanes del país, enles quals el nombre d’habitatges de nova construcció sense vendre s’enfila finsal 37,7%.

Evolució del nombre d'habitatges en oferta 2000-2010

0

500

1.000

1.500

2.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Ter

rass

a

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

Resta de ciutats

mitjanes

Terrassa Resta ciutats mitjanes

Evolució del % d'habitatges sense vendre dins l'oferta d'habitatges

2000-2010

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Terrassa Resta ciutats mitjanes

Pel que fa al mercat d’habitatge de segona mà, el comportament d’aquest aTerrassa és similar al experimentat en el conjunt de municipis. La davallada delpreu del metre quadrat es xifra en un 12,7% interanual i el situa en els 2.140,7€/m2, una de les xifres més baixes de l’entorn metropolità. Pel que fa al preumitjà de l’habitatge de segona mà, aquest mostra a Terrassa una rebaixa del12,3%, situant-se en els 221.880 euros, xifra per dessota de ciutats properescom Sabadell, l’Hospitalet o Badalona.


Oferta d'habitatge de segona mà a CatalunyaPreu de venda. 2007-2010*

Valor mitjà €/m 2 Preu mitjà Milers €

Municipis 2007 2008 2009 2010 ∆ 09-10% 2007 2008 2009 2010 ∆ 09-10%

Badalona 3.310,74 3.054,47 2.881,26 2.742,24 -4,82 317,21 304,95 268,26 272,49 1,58

Barcelona 4.278,95 3.926,95 3.849,19 3.832,58 -0,43 444,22 404,96 385,50 385,50 0,00

Gavà 3.477,74 3.109,09 3.106,83 3.095,49 -0,37 389,75 326,31 327,91 282,39 -13,88

Girona 2.809,00 2.566,95 2.073,30 2.167,26 4,53 292,59 253,88 214,70 224,94 4,77

Hospitalet de Llobregat, l' 3.660,69 3.242,44 3.052,66 2.791,13 -8,57 306,28 293,98 276,24 246,38 -10,81

Lleida 2.018,85 1.886,67 1.893,93 1.582,24 -16,46 215,42 202,09 185,08 158,57 -14,32

Mataró 3.307,87 2.988,36 2.652,85 2.575,75 -2,91 310,93 296,95 276,10 252,17 -8,67

Ripollet 2.679,94 2.700,67 2.619,72 2.508,94 -4,23 246,99 275,82 261,71 281,71 7,64

Sabadell 2.887,61 2.851,32 2.497,28 2.362,27 -5,41 301,81 281,75 276,58 247,70 -10,44

Tarragona 2.850,84 2.579,10 2.505,17 2.337,28 -6,70 280,64 264,12 247,54 246,76 -0,32

Terrassa 2.706,72 2.676,24 2.451,45 2.140,66 -12,68 283,1 2 273,37 253,07 221,88 -12,32

Total sense Barcelona 3.074,87 2.843,12 2.617,37 2.458,39 -6,07 297,96 280,62 260,44 242,95 -6,72

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. Territori i Sostenibilitat, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana.

* Totes les variacions de preus estan calculades considerant un període de 12 mesos.

La mateixa tònica (la dels preus per dessota de la mitjana) s’observa encomparar els preus de l’oferta d’habitatge de segona mà segons la sevatipologia: excepte en el cas de l’obra nova, en la resta de circumstàncies elspreus del metre quadrat a Terrassa són inferiors a la mitjana, amb undiferencial que es situa a l’entorn d’un 16%.

Oferta d'habitatge de segona mà a CatalunyaPreu de venda segons tipus. 2010

€ /m 2 construït

Municipis Total mostra Ant. <10 anys Amb ref. Per a ref. Obra nova

Badalona 2.742,24 3.317,30 2.555,13 2.849,00 3.798,42

Barcelona 3.832,58 4.130,88 3.856,10 3.655,27 5.065,41

Gavà 3.095,49 2.376,50 3.065,43 3.088,41

Girona 2.167,26 2.364,36 1.913,93 1.458,00 2.817,00

Hospitalet de Llobregat, l' 2.791,13 3.452,73 2.731,01 2.146,65 3.573,43

Lleida 1.582,24 1.956,42 1.297,20 1.012,17 2.046,10

Mataró 2.575,75 2.961,14 2.306,06 1.865,00 3.238,89

Ripollet 2.508,94 2.574,73 2.356,00 2.750,13

Sabadell 2.362,27 2.762,02 2.108,22 2.158,00 3.206,42

Tarragona 2.337,28 2.512,67 2.279,38 1.814,83 2.607,96

Terrassa 2.140,66 2.325,68 2.031,42 1.483,80 2.774,50

Total sense Barcelona 2.458,39 2.662,64 2.447,02 1.815,90 2.763,91


Pel que fa a l’activitat arrendatària, Terrassa presentava per aquest any 4.123contractes de lloguer registrats per l’INCASÒL, essent el tercer dels municipisdel país en volum de contractes d’arrendament realitzats, per darrera deBarcelona (36.873 contractes) i l’Hospitalet de Llobregat (4.485 contractes).Aquesta xifra, que representa un increment del 9,4% en relació a l’activitatarrendatària de l’any 2009, és inferior al creixement experimentat per la restade municipis que encapçalen el rànquing (Barcelona creix en un 14,6%,l’Hospitalet ho fa en un 14,2%, o Tarragona en un 16,8%), i també a la


progressió viscuda en el conjunt de l’àmbit metropolità (amb un creixement del18,2%), així com també és un increment notablement inferior al registrat enl’exercici anterior (en relació a 2008 el creixement de l’activitat arrendatàrial’any 2009 fou del 22,4%).

Per la seva banda, la renda mitjana dels lloguers a la ciutat trenca amb lainèrcia negativa que portava d’anys precedents i s’estabilitza, en relació a l’anyanterior, situant-se en els 732,5 euros/mes, per dessota de la renda mitjana del’àmbit metropolità (833,9 euros/mes) i de la renda mitjana catalana (810,9euros/mes). Tot i així, mentre que per aquests àmbits territorials l’evoluciód’aquesta variable segueix essent negativa (un decreixement del 3,9% enl’àmbit metropolità i del 4,6% per al conjunt del país), la renda mitjana delslloguers a la ciutat ha trencat la tendència negativa que portava d’anysprecedents i mostra, per aquest 2010, un minso increment del 0,9%.

Oferta d'habitatge de lloguer a CatalunyaLloguer mitjà contractual 1. 2007-2010

Nombre de contractes Renda mitjana Euro/mes 2

Municipis 2007 2008 2009 2010 ∆ 09-10 % 2007 2008 2009 2010 ∆ 09-10 %

Badalona 1.579 2.094 2.569 2.549 -0,78 964,20 966,98 910,83 883,52 -3,00

Figueres 1.077 1.375 1.496 1.511 1,00 600,36 613,43 596,45 535,76 -10,18

Girona 1.459 1.730 2.053 2.490 21,29 828,26 754,98 690,92 678,27 -1,83

Hospitalet de Llobregat, l' 2.638 3.131 3.926 4.485 14,24 980,17 1.017,98 893,58 851,53 -4,71

Lleida 860 933 1.332 2.138 60,51 531,85 546,19 480,81 455,79 -5,20

Manresa 1.318 1.391 1.638 1.738 6,11 660,16 670,81 587,61 533,41 -9,22

Mataró 1.704 2.137 2.482 2.651 6,81 883,70 929,24 861,64 858,23 -0,40

Sabadell 1.794 2.378 2.764 3.052 10,42 1.010,91 1.035,59 886,82 912,26 2,87

Santa Coloma de Gramenet 794 965 1.287 1.328 3,19 782,52 811,07 792,12 804,59 1,57

Tarragona 1.220 1.614 3.239 3.782 16,76 667,69 715,25 635,74 681,99 7,28

Terrassa 2.257 3.080 3.770 4.123 9,36 886,96 848,64 725,58 7 32,46 0,95

AMB 22.862 30.353 37.861 44.755 18,21 930,29 940,29 867,36 833,86 -3,86

Catalunya sense AMB 15.647 22.359 27.780 34.560 24,41 651,17 652,73 586,47 551,11 -6,03

Total Catalunya 62.671 80.126 97.818 116.188 18,78 898,73 908,52 850,32 810,89 -4,64


1. Les dades sobre el mercat de lloguer estan extretes dels registres de fiances de lloguer de l'INCASOL.

De fet, aquestes xifres ens presenten Terrassa com una de les ciutatscatalanes on l’activitat arrendatària és més dinàmica, posant-se al mercat unparc d’habitatges de lloguer força destacable. Un fet que en bona mesura estàrelacionat amb la demanda generada per l’activitat universitària a la ciutat, peròque tampoc pot deslligar-se de les dificultats creixents que tenen les famíliesper trobar finançament per a l’adquisició d’un habitatge des de l’inici de la crisifinancera.

En definitiva, tots els indicadors mostren la duresa amb la qual la conjunturaeconòmica global es deixa sentir en un sector econòmic, l’activitat deconstrucció i comercialització d’habitatges, que havia situat la ciutat deTerrassa com una de les més dinàmiques de Catalunya.


3. Locals comercials

La superfície total sol·licitada d’obra major en locals comercials va créixerespectacularment fins als inicis de la dècada dels 90 del segle passat per,després d’un període de certa estabilitat que durà fins a mitja dècada, iniciaruna fase de davallada que, en termes generals, ja no abandonarà. Després demarcar un mínim l’any 2004, amb valors per dessota dels nivells de licitació quehi havia l’any 1986, es produí una remuntada coincidint amb els anys d’apogeude l’activitat constructora a la ciutat. Les dades del quadrienni 2007-2010trenquen amb aquest repunt del bienni anterior, amb un nombre de llicènciesatorgades que cau per dessota dels 1.500 m2, la xifra clarament més baixa dela sèrie que s’inicià vint-i-cinc anys enrere.

Llicències d'obres majors atorgades. Locals comerci als . Evolució de la superfície i del nombre de locals. 1986-2010.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

m2

0

100

200

300

400

500

600locals

m 2

locals

En paral·lel, la superfície sol·licitada per local comercial en les llicències haexperimentat una evolució similar: màxims a l’inici dels anys noranta coincidintamb el desenvolupament de les àrees comercials amb grans superfícies(mitjanes superiors als 400 m2/local) i descens des d’aleshores, amb algunrepunt puntual, per acabar en un mínim de només 63 m2/local l’any 2009 queha crescut lleugerament, fins als 93,1 m2/local d’aquest 2010.

Evolució de la superfície de les llicències d' obres majors atorgades per locals comercials. 1986-2010

0

100

200

300

400

500

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

m2local


4. Locals industrials

L'activitat constructora en naus industrials ha anat molt lligada a l’oferta de sòlindustrial del municipi. Fins al 1989, i coincidint amb el desenvolupament delspolígons industrials al sud del nucli urbà, s'experimentà un notable creixementde la contractació d'obres majors en la indústria, que s’aparellen principalmentamb la construcció d’obra nova en aquells sectors de la ciutat. A partir del 1990l’activitat constructora es desaccelera, any rere any, fins al mínim del 1994,augmentant la proporció d’obres dedicades a reforma i ampliació d’edificisindustrials ja existents.

Llicències d'obres majors atorgades. Naus industria ls. Evolució de la superfície i del nombre de naus. 1986-2010.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

m2

0

50

100

150

200

250naus

m 2

locals

Amb la reactivació econòmica de la ciutat, la contractació d’obres en termes desuperfície construïda va augmentant gradualment per reviure un altre pic durantl’any 1996 (el desenvolupament del polígon de Santa Margarida), davallà el1997 i tornà a comportar-se a l’alça durant els anys 1998 i 1999, per cauredurant els anys 2000 i 2001. Del 2002 al 2006, coincidint amb eldesenvolupament del polígon de Can Petit, l'activitat es recupera i s’estabilitzaa l’entorn dels 60.000 m2/any (descomptant el repunt registrat el 2005). Entre el2007 i el 2008 es produeix un nou repunt en la superfície construïda, assolintels 76.000 m2 en aquest darrer any, al qual seguirà una dràstica i contundentdavallada de l’activitat constructora en l’àmbit industrial en el següent any 2009,en el qual el nombre de llicències atorgades no arribaran a afectar ni la desenade naus (una davallada del 88% en relació a l’exercici anterior), a la vegadaque la superfície afectada quedarà en uns escarransits 1.050 m2 (unadisminució del 98%), uns volums d’activitat mai vistos en els darrers 25 anys.

En aquest darrer any, l’any 2010, partint dels nivells extraordinàriament baixosde l’any anterior era lògic esperar una mínima recuperació de l’activitat.D’aquesta manera s’han tramitat llicències d’obra major de naus industrialsrelatives a més de 21 mil metres quadrats corresponents a 13 nous locals per al’acolliment específic d’activitat econòmica. Una xifra que en termes desuperfície implicada suposa situar-se a l’alçada dels mínims assolits en lesdues darreres dècades, situats en els anys 1994, 1995 i 1997.


Evolució de la superfície de les llicències d' obres majors atorgades per a naus industrials. 1986-2010

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.75019

86

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

m2local

La superfície per nau industrial segueix una evolució lleugerament diferenciada,amb puntes concentrades a partir de l’any 2000 en què es mantenen xifres perdamunt dels 800 m2 per nau, amb un màxim assolit l’any 2007 situat en els1.275 m2. A partir d’aquí, la tendència ascendent es trenca i l’any 2009culminarà amb el volum de superfície per local més baix de tot el període, situaten els 116,7m2 per nau, per acte seguit, en l’any 2010, assolir el seu valormàxim, amb una superfície per local productiu de 1.621m2 .

Aquesta activitat constructora té lloc, en bona mesura, en els àmbits industrialsdesenvolupats amb anterioritat a la revisió del planejament municipal culminadal’any 2003. Ja que si bé aquest nou planejament comportà substancials canvisen l’oferta de sòl per al desenvolupament d’activitats productives, el contexteconòmic viscut n’ha impossibilitat el seu desenvolupament. Tinguem encompte que el volum de sòl productiu planificat en aquesta revisió, tant eldedicat a activitats terciàries com industrials, totalitzava 234 ha brutes, fet querepresentava un increment del 59,38% sobre el sòl planificat en l’anteriorplanejament (199 ha més d’extensió), distribuït en quatre nous sectors: PalauNord, Palau Sud-Can Guitard i Bellots II al sud de la ciutat, i la Franja Nord alnord.

Oferta de sòl productiu del nou Pla d'Ordenació Urb anística

Superfície de nou desenvolupament d'activitats terciària i industrial

Superfície % respecte Superfície % respecte Superfície neta Superfície bruta

Sectors d'activitat terciària m 2 del total d'activitat industrial m 2

del total total m 2 total m 2

Palau Nord 183.170 43,51 183.170 407.044Palau Sud-Can Guitard 100.815 23,95 242.823 38,63 343.638 763.642Els Bellots 70.100 16,65 385.805 61,37 455.905 911.810Franja Nord 66.862 15,88 66.862 267.448

Total 420.947 100 628.628 100 1.049.575 2.349.944



Mapa de localització dels polígons i zones industrials de Terrassa

P.I. Carrer d'Alemanya

P.I. Est

Segle XX

P.I. Can Petit

P.I. Nord

P.I. Colom II

P.I. SantaMargarida I

Can ParelladaIndustrial

P.I. SantaMargarida II

Els Bellots

P.I. Can Palet

Sector Montserrat

P.I. Can Guitard

P.I. La Gripia

P.I. Can Farcan

1 0 1 2 Km.

Llegenda

Poligons Industrials

illes Industrials

Tal i com dèiem, el desenvolupament d’aquests nous sectors apareixestretament condicionat per la conjuntura econòmica que s’està vivint d’ençàde les acaballes de l’any 2007. Així, per exemple, el polígon d’activitatseconòmiques de Els Bellots II que, amb 95 hectàrees de superfície, estavadestinat a convertir-se en una de les zones especialitzades en l’acollimentd’activitat econòmica més grans de l’entorn metropolità barceloní, encara estàper desenvolupar malgrat comptar amb pla parcial aprovat definitivament desde finals de 2005, amb projecte de reparcel·lació des de juny de 2007, i tot ique estava previst que al llarg de l’any 2009 s’iniciés el seu procésd’urbanització per part de la junta de compensació que, a finals de 2008, jahavia iniciat la seva comercialització.

Pel que fa a la resta de sectors, Palau Sud-Can Guitard compta amb lacorresponent figura de planejament derivat aprovada des de finals de 2007, i eldesenvolupament de la Franja Nord pot rebre un decisiu impuls fruït de la sevavinculació al Parc Científic i Tecnològic de Terrassa (PCTT), que sota la marcaOrbital 40, va veure la llum el juliol de 2010.


Tinguem present que malgrat aquest alentiment en el desenvolupament del nousòl industrial, en el context metropolità Terrassa ha actuat com un dels nodesproductius més importants del país atenent a la dotació de sòl industrial ocupat.Així, durant la primera meitat de la passada dècada, segons l’Atles Industrial dela Regió Metropolitana de Barcelona, la ciutat presentava un índex deconcentració de sòl industrial (relació entre el sòl qualificat industrial ocupat enun municipi i el sòl total qualificat com a tal en el conjunt de la regiómetropolitana) del 3,74%, només superat pel 9,45% que ostentava la capitalcatalana. Per darrera d’aquests, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Perpètua deMogoda, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Martorell, el Prat de Llobregat,Sabadell, Rubí, Granollers, o Parets del Vallès, formaven amb els anteriors ungrup de dotze municipis, el 7,6% del total de municipis de la RMB, queconcentraven el 40% de la dotació total de sòl industrial ocupat.

Grau d’especialització dels municipis de la RMB en sòl industrial 1. 2001

Terrassa

Font: Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, Atlas industrial de la RMB. Diagnosi Territorial, 2004.1. Municipis amb més de 50 hectàrees de sòl industrial.

En una lectura similar, però atenent a la informació urbanística proporcionadapel Sistema d’Informació del Mapa Urbanístic de Catalunya (SIMUC), alfinalitzar aquesta primera dècada del segle XXI la ciutat s’erigiria com a tercermunicipi metropolità en concentració de sòl urbà destinat específicament aactivitat econòmica, amb un 4,3% del total de sòl metropolità, per darreranomés de Barcelona (amb un índex de concentració del 7%) i Castellbisbal (un4,8%), i amb un valor similar al del municipi també vallesà de Santa Perpètuade Mogoda, per damunt dels índex ostentats per municipis com Martorell (un3,7%), Barberà del Vallès (un 3,1%), Sabadell o Parets del Vallès (amb un2,5% cada un), o bé el Prat de Llobregat o Granollers (amb un 2,4%respectivament).


Tinguem present que els 17 primers municipis metropolitans en concentracióde sòl industrial aglutinarien fins el 50,6% del sòl productiu existent a la regió, id’aquests més de la meitat (9) correspondrien a municipis del VallèsOccidental, una comarca que amb més de 2.500 hectàrees de sòl qualificat pera l’acolliment d’activitats productives concentra un terç del sòl productiumetropolità (el Baix Llobregat n’aglutina un 23,3% i el Vallès Oriental un16,7%).

De fet, l’extensió d’aquest índex de concentració al conjunt del país permetsituar la ciutat de Terrassa com la quarta del país en volum de sòl dedicat aactivitat, només per darrera de Tarragona, que encapçala el rànquing amb 702hectàrees, Barcelona i Castellbisbal.

Pel que fa al nivell d’especialització del sòl municipal en usos específicamentproductius (rellevància del sòl qualificat per a activitat econòmica en relació a laresta d’usos), la ciutat de Terrassa apareix en el nivell mitjà-baix, lluny delselevats nivells d’especialització de municipis com Martorell, Santa Perpètua deMogoda, Polinyà, Castellbisbal o Barberà del Vallès.

D’aquesta manera, de la combinació d’aquestes dues variables d’anàlisi(concentració de sòl industrial i especialització industrial del sòl municipal),Terrassa queda perfectament emmarcada en el conjunt de municipis de vellaindustrialització, que compten amb una major concentració de sòl industrialocupat, però paral·lelament ocupen posicions més modestes (major equilibri enels diferents usos del sòl urbà) pel que fa al nivell d’especialització industrial delseu sòl municipal.

En la banda contrària, els municipis d’industrialització recent, receptors de lesdeslocalitzacions industrials procedents del nucli central metropolità o de lesciutats metropolitanes de vella industrialització, i cada vegada més atractors denoves inversions industrials que cerquen una localització central en el contextcatalà, presenten dotacions de sòl industrial menys importants però amb unnivell d’especialització del sòl en usos industrials marcadament més significatiu.

5. La valorització del sòl

El nombre d’unitats cadastrals urbanes ha anat incrementant-seprogressivament en consonància amb el propi desenvolupament de la ciutat,que, tal i com hem vist, ha resultat especialment intens en bona part d’aquestaprimera dècada del segle XXI. Així, d’ençà de la darrera revisió cadastral l’any1996, el nombre d’unitats s’ha anat incrementant al voltant d’un 5% anual,oscil·lant entre increments propers al 9% o al 5,5% per als anys 2000 i 2008, oincrements propers al 2% corresponents al bienni 1998-99 i a l’any 2004, ol’increment del 2,6% experimentat aquest darrer 2011.

D’aquesta manera, enguany el nombre d’immobles de naturalesa urbana essitua en pràcticament 149.000, després de 3 exercicis consecutius de davalladaen el ritme d’incorporació de noves unitats coincidint amb la conjunturaeconòmica especialment adversa que vivim.


CadastreValor de l'immobiliari urbà. 1992-2011

Concepte 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

N. d'unitats urbanes 69.952 73.610 77.959 80.539 84.295 87.835 89.682 91.774 99.840 103.423Valor cadastral total (milions ptes.) 201.400 209.963 225.919 236.946 252.383 469.165 483.952 504.085 560.299 585.597Valor cadastral total (milions euros) 1.210 1.262 1.358 1.424 1.517 2.820 2.909 3.030 3.367 3.520Tipus impositiu (%) 0,7470 0,7830 0,9860 0,9860 0,9940 0,5870 0,5890 0,5900 0,5920 0,6090

Concepte 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

N. d'unitats urbanes 108.360 112.554 115.138 118.155 123.076 128.718 135.785 140.696 145.151 148.945Valor cadastral total (milions ptes.) 622.064 660.562 715.083 756.062 802.511 834.761 886.504 935.255 1.108.963 1.008.393Valor cadastral total (milions euros) 3.739 3.970 4.298 4.544 4.805 5.017 5.328 5.621 6.665 6.061Tipus impositiu (%) 0,6210 0,6300 0,6360 0,6460 0,6520 0,6580 0,6640 0,6800 0,6800 0,6800

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Ajuntament de Terrassa, Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

D’altra banda, la revisió del cadastre el 1996 ha permès posar al dia el valor del’immobiliari urbà, que actualment se situa en 6.060 milions d’euros, la qualcosa suposa haver doblat aquella xifra (2.820 milions el 1997) en catorze anys.Alhora, juntament amb la revalorització cadastral s’ha mantingut el tipus del’impost de béns immobles al voltant del 0,68%, fet que ha comportat elmanteniment de la pressió fiscal.

Evolució del valor cadastral immobiliari urbà i del tipus impositiu. 1992-2011

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Val

or c

adas

tral

M

ilion

s eu

ros

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

Tipus im

positiu

valor (euros) tipus

6. Usos del sòl a Terrassa 35

La ciutat de Terrassa és eminentment compacta, i el Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal (POUM) aprovat l’any 2003 posa molt d’èmfasi aconsolidar i reforçar aquesta estructura urbana. Aquest fet esdevé determinanta l’hora d’analitzar les transformacions esdevingudes en els usos del sòl alterme municipal de Terrassa ja que, a diferència de molts àmbits territorials del’entorn metropolità, el dinamisme demogràfic i econòmic de la ciutat no s’hatraduït en una desmesurada extensió de la ciutat damunt del territori. 35 La informació de base utilitzada per a la redacció del present apartat és el Mapa de Cobertes del Sòl deCatalunya (MCSC), que és una cartografia temàtica d'alta resolució dels principals tipus de cobertes delsòl del país realitzada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), finançada pelDepartament de Medi Ambient i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.


Tot i així, evidentment, el territori municipal no ha estat al marge de l’etapa mésintensa de desenvolupament urbà mai viscuda pel país. Una èpocacaracteritzada per les intenses transformacions territorials que han alteratsubstancialment, i especialment, la fisonomia de la metròpolis barcelonina. Lavitalitat demogràfica i econòmica viscuda per la ciutat en aquests darrers dosdecennis, especialment intensa en el darrer, ha motivat una gensmenyspreable transformació del territori municipal, bàsicament en termes decreixent artificialització del mateix36.

D’aquesta manera, entre 1993 i 2006, el sòl improductiu artificial al municipis’ha incrementat en 627 hectàrees (un creixement del 34,8%), passant derepresentar un 25,7% de la superfície municipal l’any 1993, a significar mésd’un terç de la mateixa l’any 2006 (concretament un 34,6%). Un procés creixentd’artificialització que es fa, bàsicament, a costa de les cobertures agrícoles quehan vist disminuir en aquests mateixos 13 anys en un 44,1% la seva superfície(721 hectàrees menys), passant de representar un 23,3% de la superfíciemunicipal l’any 1993, a significar-ne tant sols el 13% l’any 2006.

Cobertes del sòl al terme municipal de Terrassa, 19 93-2006Evolució de les cobertes del sòl (Nivell 1 del MCSC)

Terrenys forestals 51,0%

Conreus 23,3%

Improductiu artificial25,7%

Improductiu artificial 34,6%

Conreus13,0%

Terrenys forestals 52,3%

1993 2006

Font: elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (CREAF).

Per la seva banda, les cobertes del sòl forestals no només han continuantessent majoritàries, ja que eren el 51% de la superfície municipal a inicis de ladècada dels noranta del segle passat, sinó que en aquesta dècada i mitja hanvist incrementar la seva extensió en un 2,6% (93 hectàrees de sòl), passant arepresentar un 52,3% de la superfície municipal l’any 2006, moment culminant,tal i com hem vist, d’aquest procés viscut d’intens dinamisme urbà.

Aquesta creixent artificialització de la superfície municipal s’explica, en bonamesura, a partir de projectes urbanístics i territorials concrets que han tingutlloc en aquest període, bàsicament per addició a la trama urbana consolidada.És el cas dels desenvolupaments urbanístics de caràcter eminentmentresidencial de Can Roca al nord de la ciutat; del Roc Blanc a ponent; i delSector Montserrat, Torre-sana o la Grípia a l’est; dels desenvolupamentsurbanístics, lligats en aquesta ocasió a la localització d’activitats econòmiques,

36 Per a més informació sobre les transformacions territorials ocorregudes en el període 1993-2006 enl’àmbit del sistema urbà de Terrassa pot consultar-se el corresponent informe elaborat per l’OESST(http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/estudis/20110712transformacionsurbanes.pdf).


als PAE de Santa Margarida II (àrea del Parc Vallès) o Can Petit; o del projectede urbanització i recuperació del torrent de Vallparadís com a parc urbà. Peròtambé d’altres desenvolupaments deslligats d’aquesta, com la construcció delcamp de golf a Torrebonica i Can Bonvilà per al trasllat a la ciutat del Reial Clubde Golf el Prat.

Mapa del procés d’artificialització del sòl a Terrassa, 1993-2006

Font: elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC)elaborat pel CREAF.

A un nivell de detall major, i per darrera d’aquesta pèrdua de sòl dedicat aconreus (menys de 700 hectàrees en aquests 13 anys), que suposa reduirpràcticament a la meitat l’extensió de sòl agrari al terme municipal, lesprincipals transformacions prenen la forma de guanys de superfície en zonesurbanitzades, zones esportives i lúdiques, i en vies de comunicació, tres


categories que abanderen el procés d’artificialització ocorregut en aquestadarrera dècada i mitja. Conjuntament les tres tipologies de cobertes totalitzen643,2 hectàrees de sòl guanyades, de les quals 324,3 (el 50,4%) corresponena guanys en zones urbanitzades, 209,6 hectàrees (el 32,6%) representenguanys d’extensió de zones esportives i lúdiques, i les 109,3 hectàrees restants(el 17%) corresponen a vies de comunicació. En termes relatius, però, destacaper damunt de tot l’increment de sòls destinats a zones esportives i lúdiques(creixen en un 1.226%).

Cobertes del sòl al terme municipal de Terrassa, 1993 - 2006Evolució de les cobertes del sòl (nivell 2 del MCSC)1

1993 2006

Tipus de coberta del sòl (nivell 2) Superfície (en hectàrees) Superfície (en hectàrees)

Aigües continentals 5,4 6,7

Boscos clars (no de ribera) 30,5 75,4

Boscos de ribera - 15,5

Boscos densos (no de ribera) 2.599,6 2.660,4

Conreus 1.634,8 913,5

Matollars 649,2 600,2

Plantacions de pollancres - 1,5

Prats i herbassars 134,2 196,6

Roquissars 41,1 39,9

Vies de comunicació 76,2 185,5

Zones d'extracció minera 105,9 81,5

Zones esportives i lúdiques 17,1 226,7

Zones nues 120,6 86,8

Zones urbanitzades 1.601,4 1.925,7


1. El Nivell 2 de llegenda del Mapa de Cobertes del Sol de Catalunya (MCSC) és el nivell màxim

de detall al qual és possible fer la comparació entre la 1era edició (any 1993) i la 2ona edició

del MCSC (any 2006).

Pel que fa a les cobertures forestals, malgrat significar canvis de menorenvergadura i dimensió en termes absoluts, no són menyspreables elsincrements de superfície de boscos (105,7 hectàrees en total, amb unincrement del 147,2% dels boscos clars) i de prats i herbassars (62,4 noveshectàrees, que signifiquen un creixement del 46,5%), o la pèrdua de 49hectàrees de matollars (una davallada del 7,5% en extensió).

El major nivell de detall de la font emprada per a aquesta aproximació a latransformació experimentada pel territori terrassenc només està disponible pera l’any 2006, i malgrat que no permetrà copsar la dinàmica evolutiva del territoria aquest nivell de detall, sí que permetrà aproximar-nos a la seva màximadescripció estàtica.

Tinguem en compte que un terç del terme municipal, 2.250 hectàrees, apareixocupat per masses forestals denses de pi blanc i alzina, en bona mesuraconcentrades al vessant nord del terme municipal, allà on la ciutat s’acaba i fa


la transició gradual vers el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Perdarrera d’aquesta superfície forestal, en extensió, trobarem els creixements eneixample que permeten explicar la fisonomia de la ciutat d’avui, querepresenten un 10,5% de la superfície municipal (739 hectàrees). Per sotad’aquesta els altres conreus herbacis (amb un 8,9% del sòl municipal) i elsmatollars (amb un 7,2%) apareixeran com les següents cobertures en extensió,especialment presents en aquesta zona de transició i difuminació d’usos ques’estableix entre el límit de la ciutat i allò que evidentment no és ciutat, aquellespai que sovint s’ha denominat com a periurbà. I finalment, ocupant un 4,6%de la superfície municipal, hi trobem els polígons d’activitat econòmica queocupen a la ciutat 323,2 hectàrees, especialment concentrats a la zona sud-oriental de la ciutat edificada, en continuïtat física amb aquesta.


Cobertes del sòl al terme municipal de Terrassa, 20 06 (1/2)

Cobertes del sòl (nivell 5 del MCSC)1

Tipus de coberta del sòl (nivell 5) Superfície (en hectàrees) % % acumulat

Pineda de pi blanc (>= 20%cc) 1.282,5 18,3 18,3

Alzinar (>= 20%cc) 967,5 13,8 32,1

Eixample 739,0 10,5 42,6

Altres conreus herbacis 622,2 8,9 51,5

Matollars 506,9 7,2 58,7

Polígon industrial ordenat 323,2 4,6 63,3

Prats i herbassars 194,8 2,8 66,1

Regeneració d'alzina 189,3 2,7 68,8

Habitatges unifamiliars 171,5 2,4 71,2

Camps de golf 154,8 2,2 73,4

Urbanitzacions 134,3 1,9 75,3

Horta familiar 111,0 1,6 76,9

Parcs urbans 107,6 1,5 78,5

Complexos comercials i d'oficines 87,7 1,3 79,7

Zones d'extracció minera 81,5 1,2 80,9

Zones d'esport 71,9 1,0 81,9

Polígon industrial sense ordenar 71,8 1,0 82,9

Equipaments educatius 65,5 0,9 83,9

Carreteres 61,8 0,9 84,7

Matollars de formacions de ribera 58,5 0,8 85,6

Zones verdes viàries 57,1 0,8 86,4

Sòl nu per acció antròpica 54,6 0,8 87,2

Altres conreus herbacis abandonats 50,5 0,7 87,9

Pineda de pi blanc (5-20%cc) 46,3 0,7 88,5

Autopistes i autovies 45,6 0,6 89,2

Cases aïllades 44,7 0,6 89,8

Pineda de pi pinyer (>= 20%cc) 44,2 0,6 90,5

Roureda de roure martinenc (>= 20%cc) 41,3 0,6 91,0

Roquissars 39,9 0,6 91,6

Oliverars 38,6 0,6 92,2

Fruiters no cítrics 37,9 0,5 92,7

Centre urbà 37,3 0,5 93,2

Indústries aïllades 35,7 0,5 93,7

Franja de protecció de pi blanc 35,5 0,5 94,3

Conreus abandonats - matollars 34,7 0,5 94,7

Regeneració de pi blanc 33,0 0,5 95,2

Pineda de pinassa (>= 20%cc) 30,8 0,4 95,7

Lleres naturals 23,5 0,3 96,0

Equipaments sanitaris 18,3 0,3 96,3

Alzinar (5-20%cc) 17,6 0,3 96,5

Centres culturals 15,8 0,2 96,7

Vies de ferrocarril 15,7 0,2 97,0

Boscos caducifolis de ribera 15,5 0,2 97,2

Fruiters no cítrics en bancals 14,7 0,2 97,4

Granges 13,8 0,2 97,6


1. El Nivell 5 de llegenda del Mapa de Cobertes del Sol de Catalunya (MCSC) és el nivell màxim de detall d'informació

disponible. Aquest nivell d'informació només està disponible per a la 3era edició del MCSC (any 2006).


Cobertes del sòl al terme municipal de Terrassa, 20 06 (2/2)

Cobertes del sòl (nivell 5 del MCSC)1

Tipus de coberta del sòl (nivell 5) Superfície (en hectàrees) % % acumulat

Altres caducifolis (>= 20%cc) 13,0 0,2 97,8

Cementiris 12,8 0,2 97,9

Oliverars en bancals 12,8 0,2 98,1

Àrees de servei en xarxa viària 10,5 0,1 98,3

Franja de protecció d'alzina 8,7 0,1 98,4

Fruiters no cítrics abandonats 7,1 0,1 98,5

Infraestructures elèctriques 6,8 0,1 98,6

Altres conreus herbacis en regadiu 6,6 0,1 98,7

Moviments de terres 6,6 0,1 98,8

Altres caducifolis (5-20%cc) 6,4 0,1 98,9

Complexos hotelers 6,3 0,1 99,0

Plantacions de pi blanc 6,1 0,1 99,1

Complexos administratius 5,9 0,1 99,1

Centres religiosos 5,7 0,1 99,2

Zones verdes ferroviàries 5,3 0,1 99,3

Pineda de pi pinyer (5-20%cc) 4,9 0,1 99,4

Roureda de roure de fulla menuda (>= 20%cc) 4,8 0,1 99,4

Rius 3,4 0,0 99,5

Altres conreus herbacis en bancals 3,3 0,0 99,5

Naus d'ús agrícola 3,3 0,0 99,6

Vinyes 3,3 0,0 99,6

Depuradores i potabilitzadores 3,1 0,0 99,7

Fruiters no cítrics abandonats 2,6 0,0 99,7

Llacs i llacunes continentals 2,6 0,0 99,7

Plantes de tractament 2,4 0,0 99,8

Franja de protecció de pi pinyer 2,3 0,0 99,8

Colònies i nuclis aïllats 1,8 0,0 99,8

Plantacions de pollancres 1,5 0,0 99,9

Conreus abandonats - prats en zones forestals 1,2 0,0 99,9

Oliverars abandonats - prats en zones agrícoles 1,2 0,0 99,9

Sòls nus urbans no edificats 1,1 0,0 99,9

Altres construccions 0,8 0,0 99,9

Arboçar (>= 20%cc) 0,8 0,0 99,9

Embassaments 0,7 0,0 99,9

Conreus en transformació 0,6 0,0 99,9

Prats i herbassars procedents de tallades arreu 0,6 0,0 100,0

Regeneració de roure de fulla menuda 0,5 0,0 100,0

Sòl erosionat per agent natural 0,5 0,0 100,0

Zones urbanes en construcció 0,5 0,0 100,0

Fruiters no cítrics en regadiu 0,4 0,0 100,0

Basses agrícoles 0,3 0,0 100,0

Altres conreus herbacis abandonats regadiu no regat 0,2 0,0 100,0

Hivernacles 0,2 0,0 100,0

Zones d'aparcament 0,2 0,0 100,0

Matollars procedents de tallades arreu 0,1 0,0 100,0

Pineda de pinassa (5-20%cc) 0,1 0,0 100,0


1. El Nivell 5 de llegenda del Mapa de Cobertes del Sol de Catalunya (MCSC) és el nivell màxim de detall d'informació

disponible. Aquest nivell d'informació només està disponible per a la 3era edició del MCSC (any 2006).


Ensenyament i recerca

1. Introducció

El coneixement i, per extensió, l'ensenyament són els pilars sobre els quals esrecolza el desenvolupament sostenible de les ciutats modernes. Terrassapresenta un ventall molt diversificat de centres i especialitats educatives i derecerca que la converteixen en un lloc central pel que fa a l'ensenyament i a laformació. Actualment, el complex educatiu de Terrassa combina una oferta demés de 39.000 places d’ensenyament no superior i més de 17.000 placesuniversitàries, amb centres de recerca especialitzats, alguns d'ellscapdavanters en la innovació científica i tecnològica. A això, s'ha d'afegirnecessàriament l'extensa activitat formativa en el camp de la preparació denous treballadors i del reciclatge dels professionals en actiu que impulsendiàriament administracions, organitzacions patronals i sindicats, i les pròpiesempreses.

L'any 2011 a Terrassa hi ha registrades, a la Seguretat Social, 183 empresesdedicades a l'ensenyament i la recerca que tenen en nòmina 3.395 treballadorsassalariats (en qualsevol de les funcions, no només docents)37

37 D’aquesta cifra s’exclou el personal funcionari i interí del Departament d’Ensenyament que està donatd’alta a Barcelona.

. La majoria d’assalariats de l’ensenyament correspon al personal docent ques'ocupa, principalment, en acadèmies i centres de formació ocupacional icontínua, seguit dels assalariats en centres d’educació primària, i en tercer lloca l'ensenyament secundari. L'ensenyament representa més d'un 3% del’estructura empresarial total i un 4,2% del sector serveis.

Evolució de l'estructura empresarialEnsenyament i Investigació. 2008-2011

2008 2009 2010 2011 ∆10-11 ∆% 10-11

CCAE-09 Descripció Emp. Ass. Emp. Ass. Emp. Ass. Emp. Ass. Emp. Ass. Emp. Ass.

72 Recerca i desenvolupament 4 35 3 24 4 21 7 34 3 13 75,00 61,90

85 Educació 159 3.831 166 3.922 172 3.374 176 3.361 4 -13 2,33 -0,39

Total 163 3.866 169 3.946 176 3.395 183 3.395 7 0 3,98 0,00


El nombre de centres de Recerca i desenvolupament independents haaugmentat en tres respecte de l’exercici anterior i el saldo global d’aquestsubsector presenta un increment de personal de 13 persones. Pel que fa alsubsector genèric d’Educació, enguany l’increment ha estat negatiu (-13


assalariats), tot i el guany de quatre centres de cotització. Tenint en compteque aquest darrer any hi ha hagut una davallada general dels assalariatspròxima a un 6%, el sector presenta una estabilitat remarcable.

El nombre d’autònoms del sector presenta en total un lleuger augment (+4)arrossegat pel subsector de l’Educació general, mentre que el subsector deRecerca i desenvolupament mostra un mínim increment.

Les dades posen de manifest que l’efecte de la crisi en aquest sector, queforma part dels serveis bàsics, ha estat retardat en comparació amb elsresultats positius de l’any anterior, que no semblaven mostrar cap símptoma decrisi.

Evolució dels treballadors autònomsEnsenyament i Investigació. 2008-2011

CCAE-09 Descripció 2008 2009 2010 2011 ∆ 10-11 ∆ %10-11

72 Recerca i desenvolupament 32 24 30 31 1 3,33

85 Educació 198 189 196 199 3 1,53

Total 230 213 226 230 4 1,77


2. L'ensenyament no universitari

Observant el quadre comparatiu podem constatar que durant el curs 2010-2011es manté la tendència global a l’alça del nombre d’alumnes en, pràcticament,tot el sistema. Només apreciem un descens en les escoles bressol, amb unapèrdua de 41 nens i nenes en relació al curs passat. Es consolida un any mésun important creixement de la matrícula a Primària. Es manté la demanda i elcreixement de la Formació Professional i segueix la tendència de creixement ala Formació d’Adults; en ambdós casos l’oferta de la ciutat ha estat àmpliamentsuperada per la demanda. La secundària privada s’estabilitza, després de lapèrdua d’alumnat, tant d’ESO com de Batxillerat del curs passat.

La situació continua sent complexa, requerint un esforç de les administracionsen la planificació i construcció d’equipaments. La “matrícula viva”, laincorporació d’alumnes al llarg de tot el curs (nouvinguts, trasllats i altrescircumstàncies excepcionals) és un degoteig constant que no baixa en nombreabsoluts: al curs 2010-2011 s’han atès un total de 1.052 sol·licituds. Lesescoles continuen amb ràtios (nombre d’alumnes per aula) elevades, i lamajoria de centres públics d’educació infantil i primària incorporen grups nous(en l’argot anomenats grups “bolet”) utilitzant algun dels espaiscomplementaris. També s’ha creat un nou equipament provisional (CanMontllor) amb dues línies.


Ensenyament no universitariAlumnes i centres. Cursos 2009-2010 i 2010-2011

Alumnes 09-10 Alumnes 10-11 Variació Escoles 10-11

Ensenyament Núm. % Núm. % ∆ Núm. ∆ % Núm. %

Escoles Bressol Municipal 946 78,44 907 77,85 -39 -4,12 11 78,57

Escoles Bressol Generalitat 260 21,56 258 22,15 -2 -0,77 3 21,43

Total 1.206 100,00 1.165 100,00 -41 -3,40 14 100,00

Educació Infantil i Primària Pública 11.492 57,12 12.124 58,17 632 5,50 32 59,26

Educació Infantil i Primària Privada 8.626 42,88 8.717 41,83 91 1,05 22 40,74

Total 20.118 100,00 20.841 100,00 723 3,59 54 100,00

Educació Especial Municipal 116 37,54 114 36,42 -2 -1,72 2 50,00

Educació Especial Privat 193 62,46 199 63,58 6 3,11 2 50,00

Total 309 100,00 313 100,00 4 1,29 4 100,00

Educació Secundària Pública 4.860 100,00 4.987 100,00 127 2,61 10 38,46

ESO 3.628 74,65 3.738 74,95 110 3,03

Batxillerat 1.232 25,35 1.249 25,05 17 1,38

Educació Secundària Privada 5.386 100,00 5.369 100,00 -17 -0,32 16 61,54

ESO 4.396 81,62 4.376 81,50 -20 -0,45

Batxillerat 990 18,38 993 18,50 3 0,30

Total 10.246 100,00 10.356 100,00 110 1,07 26 100,00

Centres Públics de Cicles Formatius 1.887 73,83 1.839 71,31 -48 -2,54 7 50,00

Centres Privats de Cicles Formatius 669 26,17 740 28,69 71 10,61 7 50,00

Total 2.556 100,00 2.579 100,00 23 0,90 14 100,00

Escoles d'Ensenyament Especialitzats 1.542 100,00 1.501 100,00 -41 -2,66 3 100,00

Escoles d'Adults 2.442 100,00 2.662 100,00 220 9,01 5 100,00

Font: Ajuntament de Terrassa. Patronat Municipal d'Educació. Elaboració pròpia.

Comentant les xifres concretes, es manté l’oferta municipal en 0-3 anys, onzeescoles amb un total de 907 places, que representen el 77,85% de l’ofertapública. L’Ajuntament té les competències plenes quant a aquesta etapaeducativa pel que fa als Consells de Participació dels centres, autorització decentres i processos de preinscripció i matrícula. En aquests moments la crisiimplica una contenció en la despesa pública, que farà molt difícil el creixementde l’oferta a partir de noves construccions.

A l’etapa d’Educació Infantil i Primària ens trobem amb un increment important:són 723 alumnes més, la qual cosa suposa un 3,59% més sobre el totald’alumnes; la majoria, uns 632, s’han matriculat en centres públics. Tots elscentres, tant concertats com públics, estan molt plens, amb ràtios molt altes iuna vintena de grups afegits per sobre de la capacitat dels centres. L’actualsituació, en total, és l’equivalent a més d’una escola completa de dues línies.

Donat que les dades dels padrons ens indiquen que el creixement s’estabilitzaen 3.032 alumnes per al curs 2012-2013, caldrà comptar amb la construcció deles dues escoles previstes per tal d’acabar amb les instal·lacions provisionals.El creixement d’alumnat es trasllada a secundària; per tant cal anticipació i


creació de nous instituts, al menys dos de manera immediata i dos més a migtermini.

Les xifres globals de l'ensenyament secundari, que inclouen l'EnsenyamentSecundari Obligatori (ESO) i el Batxillerat, es mantenen estables en lasecundària privada mentre que continua la tendència de creixement de lapública on hi ha hagut 127 matrícules més respecte el curs anterior (un 2,61%més).

Pel que fa als Cicles Formatius continua la tendència dels darrers cursos. Elcreixement és generalitzat a la privada i hi ha un petit descens de places a lapública. La demanda continua superant àmpliament l’oferta, que segueix sentclarament insuficient. La crisi econòmica que estem vivint fa que el jovent quefinalitza l’ESO no tingui fàcil l’accés al mercat laboral i molts d’ells optin percontinuar els seus estudis en la formació professional. Un altre aspecte que faaugmentar la demanda de la formació professional és l’atur, cada cop hi hamés demanda d’accés als cicles formatius (sobretot de grau superior) depersones en edat superior a la de l’alumnat que continua el seu itinerariformatiu a FP després d’acabar l’ESO o el Batxillerat. Aquest fet també esconstata en l’augment de la demanda per a accedir als centres que realitzen laformació per a la preparació de les proves d’accés als cicles formatius.

Continua també l’increment de la demanda - i per les mateixes causes - a lesescoles d’adults que, tot i l’augment de places (220 matrícules més respecte elcurs anterior), continuen amb importants llistes d’espera, sobretot en els cursosde preparació de les proves d’accés a la Formació Professional. En l'EducacióEspecial la matrícula continua estable, 4 alumnes més que el curs anterior.

Ensenyaments especialitzats Ensenyaments especialitz ats

Escola Municipal La Llar1 Escola de Música i Conservatori Curs 2010-2011 Professional Municipal. Curs 2010-2011

Alumnes Alumnes

Ensenyament no reglat Homes Dones Total Ensenyament Homes Dones Total

Dibuix i pintura 9 12 21 Ensenyament bàsic per a nens i nenes 213 290 503

Enquadernació de libres 1 9 10 Ensenyament bàsic per adults 27 26 53

Abaloris 0 11 11 Ensenyament avançat 61 79 140

Esmalts 1 9 10 Conservatori de grau professional 68 109 177

Iniciació a la joieria 1 16 17 Altres cursos 9 9 18

Llenceria i labors i brodat 0 21 21

Patchwork 0 45 45 Total 378 513 891

Pintura de roba 0 79 79

Puntes al coixí 0 10 10 Font: Ajuntament de Terrassa, Patronat Municipal d'Educació.

Restauració de mobiliari 2 14 16

Stencil 0 26 26

Tapissos 2 13 15

Treballs manuals 0 8 8

Cuina 20 105 125

Costura bàsica - màquina de cosir 0 4 4

Tall i costura - Patronatge 0 23 23

Total 36 405 441

Font: Ajuntament de Terrassa, Patronat Municipal d'Educació.

1. No s'inclouen els ensenyaments d'adults.


Al conjunt d'ensenyaments especialitzats, es continua amb lleugers descensos:a l’Escola d’Art – 59 alumnes menys – i a La Llar, 17 alumnes menys. Caldestacar però un important creixement en l’Escola de Música-Conservatori tanten ensenyaments bàsics com avançat i en el conservatori (79 alumnes més)després d’un temps de davallada de les matrícules.

Ensenyaments especialitzats

Escola Municipal d'Art1. Curs 2010-2011Alumnes

Art Homes Dones Total Disseny Homes Dones Total

Processos de creació 2 7 9 Bàsic de disseny 12 14 26

Pintura 4 12 16 Monogràfic pàgines web 1 3 4

Dibuix artístic i color 1 15 16 Superior en disseny gràfic 2 1 3

Escultura 4 1 5 Superior en disseny d'interiors 1 11 12

Ceràmica 1 13 14 Projectes cicles formatius 16 23 39

Gravat 1 1 2

Fotografia analògica i digital 2 6 8

Ebenisteria i restauració mobiliari 4 2 6

Taller d'instruments musicals 8 1 9

Total 27 58 85 Total 32 52 84

Font: Ajuntament de Terrassa, Patronat Municipal d'Educació.

1. No s'inclouen els ensenyaments de cicles formatius.

Quant a la matrícula de l’Escola Oficial d’Idiomes, es produeix una baixada de75 alumnes, sent aquesta destacable en les matrícules dels primers cursos detots els idiomes (destacant sobretot les 58 matrícules menys del primer cursd’anglès respecte el curs anterior).

Escola Oficial d'Idiomes de TerrassaAlumnes matriculats per idioma i nivell. Curs 2010-2011

Total AlumnesAlemany Anglès Àrab Francès Italià Total residents a Terrassa

1r 117 87 78 86 86 454 2832n 100 205 33 119 59 516 3383r 72 218 25 86 33 434 2864t 40 202 57 47 346 2185è 29 170 50 22 271 181

Total 358 882 136 398 247 2.021 1.306

Font: Escola Oficial d'Idiomes de Terrassa.

3. L'ensenyament universitari

Terrassa és una ciutat universitària de primer ordre, en tant que, després deBarcelona, és el nucli urbà català que allotja més places d'estudiantsd'ensenyament superior.


Un total de 17.400 alumnes s’han matriculat en algun dels centres universitarisestablerts a la Ciutat: la Universitat Politècnica de Catalunya (enginyeriesindustrials i aeronàutica, diplomatura en Òptica i Optometria), la UniversitatNacional d'Educació a Distància, la Universitat Autònoma de Barcelona(diplomatures d’Infermeria i Teràpia Ocupacional), la Universitat de Girona(diplomatura en Turisme), l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya(adscrita a la UB), l'Institut del Teatre, el centre local de la Universitat Oberta deCatalunya i l’Escola Superior de Comerç i Distribució. Al curs 2010-2011 esrebaixa el nombre d’alumnes matriculats sobretot pel que fa als matriculats deles dues institucions que més alumnes apleguen, la UNED i la UPC. El pes delsalumnes de la UNED es manté molt elevat ja que encara suposa més de lameitat dels universitaris matriculats a la ciutat (57%). La UPC, el segon centreuniversitari en nombre de matriculats, manté la seva representativitat acollint el32% de l’alumnat. La UOC, tot i que només disposem de les dades delsalumnes residents a Terrassa, ocupa la tercera posició amb el 5%, mentre quela UAB, representada per l’Escola Universitària d’Infermeria i per l’EscolaSuperior de Distribució i Comerç, baixa a la 4a posició acollint a Terrassa untotal de 414 alumnes. Finalment, es situen l’Escola Superior de Cinema iAudiovisuals de Catalunya (adscrita a la UB), l’Institut del Teatre i l’EscolaUniversitària de Turisme de Terrassa adscrita a la Universitat de Girona.


13.07.24Ensenyament UniversitariAlumnes matriculats en centres universitaris a Terrassa. Curs 2010-2011

Universitat/Centre Alumnes Universitat/Centre Alumnes Universitat/Centre Alumnes

Universitat Politècnica de Catalunya 5.593 Educació Social 420 Humanitats 10Enginyeria en Informàtica 17 Enginyeria Tècnica d'Informàtica gestió 28

Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial Eng. Tèc. Informàtica de Sistemes (Pla nou) 73 Enginyeria Tècnica d'Informàtica sistemes 32i Aeronàutica de Terrassa 2.624 Eng. Tèc. Informàtica de Gestió (Pla nou) 53 Filologia catalana 5Enginyeria Industrial 1.183 Administració i direcció d'empreses 197 2n cicle Administració i direcció d'empreses 57Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial 71 Economia 94 2n cicle Documentació 9Enginyeria en Organització Industrial 570 Diplomat en Ciències Empresarials 128 Psicologia 35Enginyeria en Aeronàutica 429 Turisme 111 2n cicle Enginyeria informàtica 15Grau en Enginyeria en tecnologies aeroespacials 62 Història (Pla nou) 181 2n cicle Ciències polítiques i sociologia 15Grau en Enginyeria en vehicles aeroespacials 61 Filologia Hispànica 52 2n cicle Ciències del treball 21Grau en Enginyeria en tecnologies industrials * 248 Filologia Anglesa 61 Turisme 14

Eng. Industrial (Pla nou) 114 2n cicle d'Investigació i tècniques de mercat 16Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industria l de Terrassa 1.550 Eng. Tèc. Ind. en Electricitat 12 2n cicle de Comunicació audiovisual 9Enginyeria Tècnica Industrial - Tèxtil 11 Eng. Tèc. Ind. en Electrònica 20 2n cicle en Estudis d'Àsia Oriental 5Enginyeria Tècnica Industrial - Mecànica 184 Eng. Tèc. Ind. en Mecànica 28 2n cicle en Publicitat i Relacions Públiques 6Enginyeria Tècnica Industrial - Química Industrial 42 Filosofia (Pla nou) 45 E.T. de Telecomunicació, especialitat Telemàtica 9Enginyeria Tècnica Industrial - Electrònica Industrial 184 Antropologia Social i Cultural 179 Graduat Multimèdia 2Enginyeria Tècnica Industrial - Electricitat 156 Subtotal 4.895 Grau en Dret 56Enginyeria Tècnica de Telecomunicació - So i Imatge 116 Grau en Psicologia 89Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica 37 Nous títols de Grau Grau en Humanitats 22Grau en Enginyeria Elèctrica 36 Grau en Psicologia 944 Grau en Educació Social 32Grau en Enginyeria Mecànica 51 Grau en Pedagogia 124 Grau en Informació i Documentació 6Grau en Enginyeria Química 12 Grau en Educació Social 451 Grau en Comunicació 15Grau en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals 125 Grau en Llengua i Literatura Espanyoles 135 Grau en Llengua i literatura catalanes 2Grau en Enginyeria Àrea Industrial 399 Grau en Estudis Anglesos: Llengua, Literatura i Cultura 208 Grau en Turisme 5Grau en Enginyeria de tecnologia i disseny tèxtil 2 Grau en Economia 160 Grau en Administració i Direcció d'Empreses 67Grau en Enginyeria de disseny industrial i desenvolupament del producte 59 Grau en ADE 285 Grau en Marketing i investigació de mercats 21Màster en Enginyeria Tèxtil, Paperera i Gràfica 35 Grau en Turisme 60 Grau en Multimèdia 34Màster en Sostenibilitat 101 Grau en Dret 402 Grau en Enginyeria Informàtica 13

Grau en Geografia i Història 426 Grau en Tecnologies de Telecomunicació 9Escola Universitària d'Òptica i Optometria de Terra ssa 521 Grau en Història de l'Art 348 Grau de Criminologia 14Diplomatura en Òptica i Optometria 151 Grau en Enginyeria Elèctrica 70 Grau de Relacions Laborals i Ocupació 8Diplomatura en Òptica i Optometria - Semipresencial 66 Grau en Electrònica Industrial i Automàtica 57 Màster en Educació i TIC (e-learning) 7Grau en Òptica i Optometria 173 Grau en Enginyeria en Tecnologia Industrial 32 Màster en Programari lliure 7

Grau en Òptica i Optometria - Semipresencial 70 Grau en Enginyeria Mecànica 110Màster en Societat de la informació i del coneixement 6

Màster en Optometria i Ciències de la Visió 61 Grau en Ciència Política i de l'Administració 169 Màster en Prevenció de Riscos Laborals 9Grau en Sociologia 83 Màster en Gestió Cultural 5

Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia 1 467 Grau en Treball Social 287 Màster en Formació de Professorat 1Graduat en Fotografia i creació digital 201 Grau en Filosofia 147 Màster en Telemedicina 2Graduat en Multimèdia 266 Grau en Antropologia Social i Cultural 150 Màster en Anàlisi Polític 2

Grau en Enginyeria Informàtica 57 Màster en Nutrició i Salut 3Escola Universitària de Negocis de la Caixa de Terr assa2 431 Grau Enginyeria de les Tecnologies de la Informació 20 Doctorat Societat Informació 1Diplomatura en Ciències Empresarials 210 Grau en Ciències Ambientals 152Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió 40 Grau en Matemàtiques 72 Institut del Teatre 132Grau en Administració i direcció d'empreses 181 Grau en Química 47 Escola Superior d'Art Dramàtic 47

Grau en Física 53 Esc. Sup. de Tècniques de l'Espectacle 85Universitat Nacional d'Educació a Distància 9.944 Subtotal 5.049Curs d'accés directe majors de 25 i 45 anys 1.202 Universitat de Girona 27Dret (Pla nou) 678 Universitat Autònoma de Barcelona 342 FIAC Escola Univ. de Turisme de Terrassa 27CC. Físiques 64 Escola Universitària d'Infermeria "Creu Roja"CC. Matemàtiques 36 Infermeria 181 Escola Superior de Cinema i

CC. Químiques 47 Teràpia ocupacional 84 Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) 4 373CC. Ambientals 127 Grau en Infermeria 50CC. Polítiques 66 Grau en Teràpia ocupacional 27 Universitat Autònoma de Barcelona 72Sociologia 78 Escola Superior de Comerç

Treball Social 300 Universitat Oberta de Catalunya 3 917 i Distribució (ESCODI)Psicologia (Pla nou) 373 Ciències empresarials 123 Graduat en Direcció de Comerç i Distribució 72Pedagogia 92 2n cicle Psicopedagogia 27Psicopedagogia 47 Dret 43 Total alumnes 17.400

Font: Universitats.1. Centre docent universitari administrat per la Fundació Politècnica de Catalunya. S'atorga un títol propi de la UPC2. Centre adscrit a la UPC.3. Alumnes residents a Terrassa4. Curs 2009-2010

El nombre d'estudiants universitaris residents a Terrassa baixa enguany un 6%(manquen dades actualitzades d’algunes universitats), arribant a comptabilitzar-se 6.940 estudiants. El 34% dels universitaris terrassencs tria la UniversitatAutònoma de Barcelona per cursar els seus estudis, mantenint gairebéinvariables les seves xifres; el segon centre és la Universitat Politècnica deCatalunya, que compta amb 2.083 alumnes terrassencs i representa un 30%del total d’alumnes de la ciutat. En tercer lloc, hi trobem la Universitat Oberta deCatalunya (13,2% i més de 900 alumnes). D’altra banda, la Universitat deBarcelona (9,42%) es manté en la quarta posició, relegant la UNED (7,3%) a lacinquena plaça, mentre que les universitats privades UIC i la Universitat RamonLlull ocupen els següents llocs amb més d’un centenar d’estudiants terrassencscadascuna. La resta d’universitats catalanes situen la xifra d’alumnesterrassencs molt per dessota del centenar.


Ensenyament Universitari Ensenyament UniversitariAlumnes universitaris terrassencs Alumnes matriculats en centres Curs 2010-11 universitaris a Terrassa. Curs 2010-11

Universitat Núm. % Universitat/Centre Núm. %

Univ. Autònoma de Barcelona 2.356 33,95 Universitat Nacional d'Educació a Distància 9.944 57,15

Univ. Politècnica de Catalunya1 2.083 30,01 Univ. Politècnica de Catalunya 5.593 32,14

Universitat Oberta de Catalunya 917 13,21 Universitat Oberta de Catalunya1 917 5,27

Univ. de Barcelona 654 9,42 Universitat Autònoma de Barcelona 414 2,38

Univ. Nacional d'Educació a Distància 511 7,36 Universitat de Barcelona (ESCAC)2 373 2,14

Univ. Internacional de Catalunya 154 1,84 Institut del Teatre 132 0,76

Univ. Ramon Llull 128 2,22 Universitat de Girona 27 0,16

Univ. de Girona 38 0,55

Univ. de Vic 34 0,49 Total 17.400 100Univ. Pompeu Fabra2

34 0,49

Univ. de Lleida 10 0,14 Font: Universitats.

Univ. Rovira i Virgili 21 0,30 1. Només alumnes residents a Terrassa.

2. Dades del curs 2009-2010.

Total 6.940 100

Font: Universitats.

1. Alumnes residents durant el curs a Terrassa.

2. Dades del curs 2007-2008.

4. La recerca

Terrassa compta amb 10 centres de recerca estables, inscrits alguns en elmarc dels laboratoris i l'experimentació universitària, relacionats els altres ambla iniciativa directa del món empresarial. Les línies de recerca i els serveisd'assessorament tecnològic que presten aquells centres s'enfoquenprincipalment al recolzament als sectors industrials tradicionals a la Ciutat: laindústria tèxtil i de la confecció, els automatismes de producció i, moltdarrerament, el món dels nous materials. Cal destacar, també, les activitats enla introducció de noves metodologies, així com d'assessorament en laimplantació de les normes de qualitat, en especial les relacionades amb lasostenibilitat territorial i el respecte al medi ambient.


Centres de Recerca (R+D) a TerrassaServeis adreçats al desenvolupament de productes industrials i de serveis

Centres Especialitats

Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) Anàlisi, disseny i fabricació de teixits de calada

Anàlisi, càlcul i disseny de màquines

Automatització

Contaminació acústica i vibracions

Contaminació de sòls i hidrologia subterrània

Elasticitat i resistència de materials

Enginyeria electrònica

Enginyeria nuclear

Expressió gràfica, oficina tècnica i disseny assistit per ordinador

Física tèxtil

Fisicoquímica de la tintura

Fluïdotècnia i turbomàquines

Màquines elèctriques i electrotècnia

Metrologia

Motors tèrmics i automòbils

Oleohidràulica i pneumàtica

Organització d'empreses

Paperera i gràfica

Parametria física tèxtil

Polímers tèxtils

Sistemes i processos tèxtils mecànics

Teixits de punt i especials

Termodinàmica i fisicoquímica

Termotècnia i energètica

Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) Anàlisi, disseny i fabricació de teixits de calada

Anàlisi química inorgànica

Anàlisi química orgànica

Automatització

Ciència i Tecnologia dels Materials

Contaminació d'aigües

Control de la contaminació ambiental

Enginyeria elèctrica

Enginyeria electrònica

Ennobliment tèxtil

Expressió gràfica, oficina tècnica i disseny assistit per ordinador

Filatura

Gestió i tecnologia de l'aigua

Hidràulica

Implantacions industrials

Seguretat i prevenció del foc

Termotècnia i energètica

Centre Tecnològic LEITAT (Acondicionamiento Terrassense) Seguretat i prevenció del foc

Ciència i Tecnologia dels Materials

Elasticitat i resistència de materials

Contaminació d'aigües

Contaminació de sòls i hidrologia subterrània

Etiqueta ecològica

Organització d'empreses

Anàlisi química

Ennobliment tèxtil

Filatura

Física tèxtil

Activitats de Recerca i Desenvolupament (R+D)

Formació de professionals en el món del tèxtil

Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER) Control de la contaminació ambientalFisicoquímica de la tintura

Parametria física tèxtil

Polímers tèxtils

Sistemes i processos tèxtils mecànics

Tecnologia tèxtil química i control de qualitat del color

Teixits de punt i especials

Tensioactius i detergència

Toxicologia ambiental

Escola Universitària d'Òptica i Optometria de Terrassa (EUO) Òptica

Optometria


Centres Especialitats

Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa Disseny tèxtil i moda, banc d'imatges

Escola de Fotografia de la Fundació Politècnica de Catalunya Fotografia

Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental (ITEMA) Tecnologia i modelització ambiental

Centre Català del Plàstic Indústria del plàstic

AEFTOP Oleohidràulica i pneumàtica

Fundació Mútua de Terrassa per la Recerca. Hospital Mútua de Terrassa Biomèdica

(principalment neurocirurgia i cirurgia toràcica)

Hospital de Terrassa Neuropsicològica

Font: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa i Vapor Universitari S.L.

5. La formació de treballadors

L'oferta formativa a Terrassa contempla, dins el marc de la formacióocupacional i contínua, un ampli ventall de cursos. Els programes de formacióvan adreçats a aquelles persones en edat laboral que es volen qualificar o bémillorar professionalment per així poder incorporar-se o reincorporar-se al mónlaboral: joves que volen accedir al mercat de treball, dones aturades,immigrants, aturats de llarga durada i treballadors en actiu que vulguinpromocionar-se o canviar de professió.

Les especialitats dels cursos es programen tenint en compte els col·lectius mésafectats per l'atur i la demanda del mercat de treball, per tal de garantir, en lamesura que és possible, la sortida laboral dels alumnes. Els cursos tenen unamitjana de 15 alumnes per curs i les hores depenen de cada especialitat.

A Terrassa existeixen 24 centres destinats a impartir aquest tipus de formació.Els més representatius són Foment de Terrassa, SA/Ajuntament de Terrassa;CECOT, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, la FundacióPolitècnica de Catalunya, IDFO-UGT i l’Escola Superior de Comerç i Distribució(ESCODI). Cadascun d'ells intenta abastar especialitats de les diferentsbranques de l'activitat econòmica combinant la seva oferta amb altresespecialitats demandades pels usuaris o pels empresaris.

Durant l'any 2010, el Servei d’Ocupació de Catalunya ha programat en centresformatius a Terrassa fins a 121 cursos que conformaren una oferta formativaben diversa. Les àrees formatives que més oferta han tingut han estat lesFinances, administració i gestió d’empreses (40%), Transports, comunicacions imanteniment de vehicles (17%), Informàtica i comunicacions (16%) i Comerç imàrqueting (8,3%).


Oferta de cursos de formació per a treballadorsOferta formativa programada per a persones en situació d'atur pel Servei d'Ocupació de Catalunya. 2010

Àrea formativa Foment Sindicats CECOT Altres Total

Comerç i màrqueting 7 3 10

Electricitat i electrònica 1 2 3

Energia i aigua 1 1

Fabricació mecànica 1 1Finances, administració i gestió d'empreses 1 34 13 48

Hostaleria i turisme 2 2

Informàtica i comunicacions 9 10 19

Instal·lacions i manteniment 3 3Sanitat 1 3 4

Serveis socials i culturals 2 7 9

Transports, comunicacions i manteniment de vehicles 21 21

Total 9 50 62 121

Font: Web del Servei d'Ocupació de Catalunya.

Pel que fa a la formació continuada s’han realitzat més de 1.000 cursos amb untotal de gairebé 12.000 alumnes matriculats, la majoria dels quals en elsorganitzats per la CECOT (86%). Respecte de l’any anterior, es produeix unapetita davallada en el nombre d’alumnes (-1,5%) ja que aleshores els alumnesmatriculats foren 12.063 en els 1.018 cursos que es van organitzar.

Oferta de cursos de formació per a treballadorsCursos realitzats per a treballadors de formació continuada i reciclatge. 2010

Entitat Cursos Alumnes

Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa 67 916

CECOT 946 10.214

Escola Superior de Comerç i Distribució 48 746

Total 1.061 11.876

Font: Entitats esmentades.


La ciutat, agent impulsor del sector tèxtil:l’experiència de Terrassa

MONTSERRAT BORRÀS i RODRÍGUEZ,SECRETARIA EXECUTIVA DE L’ASSOCIACIÓ DE

COL·LECTIVITATS TÈXTILS EUROPEES

Estratègia des de Terrassa

Terrassa és una ciutat amb passat i present tèxtil que no vol renunciar a unsector econòmic que és l’essència de la seva tradició industrial i que és, a lavegada, una de les activitats bàsiques que més transformacions ha tingut alllarg de tots els temps. L’Ajuntament i els agents socials estan compromesosamb el desenvolupament del sector tèxtil-moda i amb la innovació com a vectorde canvi del model productiu en general que continua tenint potencial a casanostra i a Europa.

Així, Terrassa ha estat pionera en l’elaboració d’un Pla d’Innovació Local, queés un document consensuat amb els agents econòmics i socials del municipi enel qual es fixen les línies bàsiques de la promoció de la innovació a la ciutat queli permetin desenvolupar noves iniciatives i consolidar-ne d’existents. Un delseixos de treball es dedica especialment al futur del sector. No és endebadesque va ser a la ciutat on l’any 2008 fou redactada la Carta per al sector tèxtil-moda (coneguda com a Carta de Terrassa), en la qual es fixaren una sèrie decompromisos per als territoris que volen fer del tèxtil-moda un sector de futur:innovació, productivitat dels recursos humans, cooperació empresarial i treballen xarxa són els eixos sobre els quals pivota l’esmentat compromís. Terrassase’l fa seu atès que sempre ha entès el tèxtil com un sector que integra activitati innovació i, per tant, ha estat, és i pot ser un pol de desenvolupamenteconòmic.

Al seu torn, Terrassa ha estat un dels municipis que en el seu dia van redactar iposar en marxa un Pla Estratègic per al Sector Tèxtil, un sector que haconstruït amb molt d’esforç un clúster d’excel·lència que es pot reconvertir itrobar noves capacitats que generin riquesa per a la ciutat i la seva àread’influència.

Finalment, cal destacar el paper actiu que Terrassa ha desenvolupat, idesenvolupa, dins de l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE),de la qual ha estat fundadora i on ha ocupat una de las vicepresidències en elcurs dels darrers anys. Actualment Terrassa és responsable de la sevaSecretaria Executiva.


Els agents

Terrassa disposa d’uns agents d’innovació molt rellevants pel que fa a varietat,complexitat i qualitat de les seves activitats. Compta amb projectes i grupsd’investigació singulars, empreses innovadores, talent emprenedor, entitats,etc, implicats en el desenvolupament i el futur de la ciutat i també en relacióamb el sector tèxtil. A més d’aquest entramat local, Terrassa col·labora ambaltres ciutats i territoris a fi de millorar la competitivitat del sector. Una mostrad’això és la participació activa a ACTE.

D’aquest entramat i sistema local hi destaca especialment la participació icol·laboració de l’Ajuntament i de Foment de Terrassa, amb diferents agents: laUniversitat Politècnica de Catalunya, mitjançant el Centre Tècnic de Filatura(CTF) i l'Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa(Intexter); el Centre de Documentació i Museu Tèxtil; l’Agrupació d’EmpresesInnovadores; la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa; la ConfederacióEmpresarial de la Comarca de Terrassa i el Centre Tecnològic Leitat, i el ParcCientífic i Tecnològic de Terrassa-Orbital 40.

Àmbits d’actuació

Al llarg d’aquests anys, Terrassa ha treballat en diferents direccions amb el fide millorar la competitivitat del sector tèxtil, així com per millorar l’atractivitat icompetitivitat del propi territori i de la indústria en general. Els diferentsprojectes impulsats s’han orientat a:

- Potenciar el treball en xarxa.- Reconèixer la importància i el paper dels centres tecnològics.- Formar els recursos humans.- Fomentar els processos de cooperació empresarial.- Promocionar el diàleg estable amb els agents socioeconòmics del

sector.- Impulsar processos de regeneració urbana.- Apostar pel disseny i la creativitat.- Desenvolupar nous projectes innovadors.

I aquests poden estructurar-se en cinc grans àmbits:

1. Recolzament a la indústria.2. Patrimoni i regeneració urbana.3. Ocupació i formació.4. Compra pública.5. Emprenentatge i creació d’empreses.

Recolzament a la indústria

Un primer àmbit de treball ha estat orientat a articular diferents projectes iaccions per al recolzament a la indústria tèxtil-moda. Concretament, s’han dut (i


s’estan duent) a terme diferents accions perquè la indústria tèxtil es consolidi itrobi nous horitzons. Així, des de Terrassa s’actua en diferents camps i a travésde diferents projectes per poder aconseguir una dinamització del teixit industrialtèxtil del territori, fomentant una millora de la seva competitivitat i el sorgimentde noves activitats.

Alguns dels projectes que han estat desenvolupats en aquesta línia són:

- “Clúster de tints i acabats”: desenvolupat amb l’agència regional ACC1Ói altres ciutats que aglutinen la major part del teixit empresarial delclúster de tints i acabats a Catalunya. Es va impulsar un projecteespecífic per fomentar la cooperació empresarial dins aquest segmentde la cadena de valor amb el fi de millorar-ne la competitivitat. El resultatdel projecte ha estat la definició d’un pla d’acció a partir de les propostesrealitzades en el marc de diferents tallers amb les pròpies empreses.Algunes de les accions recollides són: la identificació d’alternatives definançament, la coordinació amb altres agents, la creació de centrals decompra i el reforçament de les capacitats comercials.

- “Tex4Future”: és un portal web de serveis a la indústria tèxtil que s’haelaborat conjuntament amb altres membres de la xarxa ACTE(Badalona, Terrassa, Manresa, Mataró, Sabadell, Igualada i la Diputacióde Barcelona), que té com a fi promoure la innovació, la transferència deconeixement i la generació d’ocupació en la indústria tèxtil. Aquest portalofereix un conjunt de serveis per a la indústria tèxtil: serveis d’informaciód’ajudes, concursos públics, tendències, models de negoci emergents,projectes d’investigació amb la universitat (banc de projectes), serveis detots els centres tecnològics d’Europa, informació sobre tecnologies, etc.Així, aquest portal actua com a interfície entre la indústria tèxtil i l’ofertade serveis de valor existents per a ella per promoure la cooperacióempresarial, la I+D+i i la incorporació de nous processos i alternativesen un context de reestructuració industrial.

- “Orbital 40”: sota la marca Orbital 40, es presenta el Parc Científic iTecnològic de Terrassa, en el qual participen l’Ajuntament de Terrassa,el Centre Tecnològic Leitat i la Universitat Politècnica de Catalunya. Elparc promou el desenvolupament econòmic i social de Terrassa i del’Arc Metropolità de Barcelona, la millora de la competitivitat empresariali l’atracció i retenció de talent mitjançant la creació d’espais per aldesenvolupament d’activitats d’I+D+i i la transferència de coneixement itecnologia per a les empreses. L’Orbital 40 és un espai orientat al fomentde la innovació en general, tenint en compte l’existència de diferentsclústers en el territori, un dels quals és el clúster Neotèxtil que agrupatotes aquelles activitats dels tèxtils d'ús tècnic i d’altres de relacionades.

- “Jornades de cooperació empresarial”: des de Terrassa també s’hanfomentat les trobades empresarials per tal d’afavorir un contacte mésgran i un intercanvi d’experiències i coneixements per promoure unamés gran competitivitat empresarial. Així, en el marc de diferentsprojectes, han estat organitzades múltiples jornades empresarials


específiques per al sector tèxtil, com és el cas de la del “Cas pràcticd’implementació d’estratègia retail en una empresa tèxtil”, la“Presentació d’eines de recolzament per facilitar el finançament de lesempreses” i el “Face to face” (del projecte de valorització industrial tèxtil"Texmedin") –en aquest cas, entre empreses i joves dissenyadors.

- “Estructures petites”: des d’una altra perspectiva, també s’ha treballatper recolzar l’activitat de les estructures empresarials de menordimensió. En aquest sentit, s’ha posat en marxa, conjuntament ambdiferents ajuntaments, una acció per aconseguir que les estructuresempresarials petites del territori cooperin entre elles i gestionincomandes integrals per a d’altres empreses de major dimensió. Aquestamesura permet que aquestes empreses ofereixin una més gran capacitatde producció i una oferta comuna a empreses del sector. Així, s’hatreballat amb grups de petits industrials de confecció i d’altressubsegments del sector tèxtil-moda per tal d’ajudar-los a reconvertir lesseves estructures.

Patrimoni i regeneració urbana

Terrassa és una ciutat amb una important tradició industrial tèxtil. Com a ciutatamb passat i present tèxtil, s’ha treballat per posar en valor la història i elsequipaments del passat per a usos actuals mitjançant la rehabilitació i lareconversió de les instal·lacions industrials tèxtils de la ciutat. En aquest sentit,amb la reconversió urbanística d’edificis tèxtils representatius de la ciutat iemblemàtics del llegat industrial, s’han donat nous usos als centres de valorindustrial del territori, cosa compatible amb la seva conservació i amb lesinquietuds culturals de la ciutadania.

Alguns exemples d’aquestes intervencions són:

- “Masia Freixa”: és un edifici tèxtil emblemàtic de Terrassa, i actualments’utilitza amb fins turístics i institucionals.

- “Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya”: ubicat en una antigafàbrica tèxtil, el museu pretén ser un espai on les persones coneguin iparticipin del llegat industrial, científic i tecnològic del país.

- “Vapor Gran”: remodelació urbanística d’una indústria tèxtil, amb unespai de 20.000 m2, dedicada al foment de l’emprenentatge i al’allotjament d’empreses i institucions innovadores que, a més, comptaamb una zona comercial i de lleure, amb un complex residencial i ambun hotel. Aquest espai es troba localitzat en una nova zona de centralitaturbana de la ciutat.

- “Base de dades del Texmedin”: el CDMT, juntament amb altres socis delprojecte Texmedin, ha elaborat una base de dades digital de teixits iarticles pertanyents al patrimoni tèxtil dels diferents centres participantsen el projecte. Mitjançant aquesta base de dades, els dissenyadors


poden conèixer i consultar la diversitat de tèxtils existents arreu delsterritoris, obtenir idees i adaptar-les a les demandes de la moda i elmercat actuals. El projecte participat per Foment de Terrassa ha tingutper objectiu potenciar el disseny com un valor estratègic i com una einabàsica que té en compte la sostenibilitat present i futura de lesproduccions.

Ocupació i formació

L'Ajuntament de Terrassa i els agents econòmics i socials treballen activamenten la formació i inserció laboral dels seus ciutadans. Tenint en compte lariquesa tèxtil industrial de la ciutat, i el procés de reestructuració i reconversióque ha viscut el sector, un dels àmbits d’intervenció ha estat eldesenvolupament d’accions específiques orientades a la formació i inserciódels treballadors i empresaris del sector.

Algunes de les accions específiques que s’han desenvolupat en aquestamatèria són:

- “Desenvolupament de metodologies i accions per als treballadors queromanen en el sector tèxtil o en surten”: aquest treball consistí aidentificar els perfils professionals del tèxtil-moda que poguessin teniruna projecció i recol·locació en altres sectors i segments d’activitateconòmica i, d’altra banda, identificar aquells nous perfils professionalsque han aparegut dins el sector tèxtil-moda.

- “Estudi per a la implantació de dos nous perfils professionals en el sectortèxtil”: a partir dels resultats de l’estudi anterior, adreçat especialment ajoves que estan emergint en el sector tèxtil-moda, es va dur a terme unnou treball amb el fi d’aprofundir en dos perfils professionals ques’havien identificat amb una major projecció: el de gestor de la producciói el del nou venedor de comerç tèxtil, inspirat en el perfil del personalshopper.

- “Accions de formació especialitzada”: complementàriament, i a partird’un estudi de mercat per avaluar el potencial dels nous perfilsprofessionals identificats en l’estudi anterior, s’han realitzat dosprogrames de formació específics per a joves. Aquests programesformatius especialitzats s’han centrat en els dos nous perfilsprofessionals: el de gestor de la producció i el del personal shopper.

- “Accions de recolzament i acompanyament”: amb un caràcter méstransversal, també s’han organitzat accions de formació de recolzamenta les persones treballadores del sector tèxtil. Aquestes accions han anatorientades a definir el seu objectiu professional i a elaborar un projectepersonal d’ocupació. Entre les diferents accions, s’ofereix un conjuntd’eines per a la recerca d’ocupació, com ara sessions individuals derecerca de feina, sessions de creativitat, tallers, xarxa de contactes, etc.


- “Relació amb agents especialitzats”: finalment, i per intentar facilitarl’accés al mercat de treball, s’ha contactat amb agents i empresesespecialitzades, així com amb els principals operadors de recursoshumans i de selecció de personal, per a la captació de talents i depersones per al sector tèxtil.

Compra pública

Des de l’Ajuntament de Terrassa, s’està intentant promoure la compra públicaresponsable en l’àmbit del tèxtil; és a dir, que les compres incorporin com aelement de valoració la responsabilitat social, ja sigui per la via de lasostenibilitat dels teixits, ja sigui per la via de premiar aquells qui inverteixen eninnovació o per la via del mercat de proximitat.

En aquest àmbit s’han dut a terme les accions següents:

- “Manual sobre la compra pública tèxtil com a mecanisme d’impuls de lainnovació empresarial”: l’elaboració d’un manual sobre compra públicaon es descriuen les bases a utilitzar en l’elaboració de plecs decondicions, on es mostrin exemples de pràctiques impulsores de lainnovació mitjançant la compra pública i on s’identifiquin els àmbits enels quals es podrien introduir clàusules innovadores.

- “Jornada sobre compra pública responsable en el tèxtil”: així mateix, iper tal de promoure i difondre la compra pública sostenible, es vaorganitzar una jornada internacional no solament amb l’objectiu dedebatre la compra pública sostenible amb caràcter innovador, sinótambé per tal d’analitzar-la com una oportunitat de negoci per a lesempreses.

- “Estratègia municipal de compra pública”: finalment, des del territori nonomés s’ha intentat motivar i impulsar la compra pública dins el sectortèxtil, sinó que també s’ha volgut incorporar aquesta estratègia decompra pública a les mateixes activitats de l’Ajuntament.

Emprenentatge i creació d’empreses

Des de Terrassa, també es treballa per promoure la creació i la consolidació denoves empreses del sector tèxtil, especialment les impulsades per jovesdissenyadors.

Entre d’altres, podem destacar les activitats següents:

- “Foment i recolzament a l’emprenentatge entre els alumnes de lesescoles de disseny i moda de Catalunya”: conjuntament amb laDiputació de Barcelona, es va contactar amb totes les escoles dedisseny de Catalunya per tal d’identificar quines eren les deficiències iles necessitats de formació empresarial dels graduats en aquestesescoles. Com a resultat, es va dissenyar un programa de formació


complementari a la formació més tècnica, destinat als graduats de totesles escoles de disseny, amb el fi de reforçar les capacitatsemprenedores i empresarials dels futurs professionals que treballaran enel sector del disseny i de la moda. Actualment, s’ha realitzat la primeraedició d’aquest nou programa.

- “Inspiring-lab”: amb l’objectiu de promoure l’ús del patrimoni tèxtil delsdiferents territoris, i la seva reinterpretació creativa en clau actual, defomentar el disseny i de donar visibilitat als joves creadors, es va crear lainiciativa de l’inspiring-lab (també del projecte Texmedin), consistent enoferir als candidats seleccionats un conjunt de serveis, formació a mida isuport expert per a desenvolupar el disseny i el prototipus dels projectes(els millors dels quals han participat en un concurs europeu). L’inspiring-lab és un espai dissenyat per a combinar recursos tecnològics,econòmics i creatius, i que fomenta la interacció entre dissenyadorsemergents, museus tèxtils, I+D i formació, amb la doble finalitat de crearnoves empreses, fomentar l’emprenentatge i obrir noves vies per ajudarels dissenyadors i els empresaris a aprofitar el know-how i la capacitatcreativa del territori.

- “Vapor Gran, Fàbrica d’idees”: d’altra banda, la ciutat ofereix un espaidedicat a la consolidació d’empreses generadores de valor afegit. Elprojecte del “Vapor Gran – Fàbrica d’idees” comprèn, entre altresserveis, espais empresarials per a noves persones emprenedores i per anous dissenyadors del sector tèxtil o de qualsevol sector d’activitat, unacompanyament integral a les empreses cap a la innovació, una ofertade serveis avançats, la recerca i captació de talent, la generació d’espaisde networking i l’intercanvi de coneixement.

- “Activitats de recolzament a les empreses”: des de Foment de Terrassa,agència municipal encarregada de l’execució de les polítiques dedesenvolupament econòmic i social, es desenvolupa el conjunt d’accionsorientades a la inserció, ocupació, emprenedoria i recolzament al teixitempresarial. Concretament, les principals actuacions dutes a terme enmatèria d’empresa i emprenentatge són el propi viver d’empreses, elrecolzament en el procés de creació d’una empresa, les accions desensibilització per fomentar l’esperit emprenedor, l’assessoramentempresarial, el recolzament en la consolidació, els tallers formatius i elsespais empresarials, entre d’altres.

- “Incubació d’empreses tèxtils d’ús tècnic”: actualment, i per tal demillorar la competitivitat i l’aparició de noves activitats tèxtils, tambés’està realitzant un treball d’anàlisi, benchmarking i proposta d’un modelper fomentar l’aparició de nous projectes empresarials basats en nousteixits d’ús tècnic.

- “Anàlisi de la sostenibilitat i models de negoci d’aplicació en el sectortèxtil-moda”: en aquesta línia, s’ha desenvolupat un treball orientat a laidentificació de nous models de negoci que podrien ser d’aplicació en elsector tèxtil, basats en les tendències de la sostenibilitat (per exemple, el


reaprofitament de la roba, noves aplicacions, etc.). Concretament, s’handefinit cinc models: el de “Quilòmetre zero”; el de “Reutilització”; el de“Renovació”; la “Xarxa de sostenibilitat” i el de “Rescat”.

- “Programa d’emprenentatge tèxtil-moda”: De cara a l’any 2012, s’estàtreballant en el conjunt de la xarxa ACTE Catalunya en posar en marxaun programa integral de recolzament a l’emprenentatge en el sectortèxtil-moda, en el qual hi participin actors públics i privats, d’àmbit local iregional. Concretament, es preveu crear un dispositiu que donirecolzament en la gestació, creació i consolidació de nous projectesempresarials dins el Sistema Moda de Catalunya. Aquest programaintegrarà diferents elements, com ara formació, assessorament,acompanyament, vivers, còrners comercials, botigues virtuals,passarel·les, finançament i recolzament a la producció, entre d’altres.

Reflexions finals

Sabem que les competències en matèria de regulació del sector tèxtil es trobenen mans de les administracions a nivell europeu, estatal o regional. També éscert, però, que qui té a prop la indústria i els actors és l’àmbit local. És enaquesta proximitat que pren especial força i rellevància el lideratge de lesadministracions locals. Les diferents accions posades en marxa per Terrassa alllarg dels darrers anys evidencien la importància i la força d’allò local, ja que ésun agent proper, aglutinador i canalitzador de recursos. Posar en valor aquestaproximitat i teixir bé la malla des de l’àmbit local amb els diferents agents que hiintervenen pot donar resultats notables i notoris.

És en l’àmbit local, doncs, que es fa evident la importància del capitalrelacional, de generar xarxa, i allò que fa l’Ajuntament de Terrassa és compartirels seus recursos i coneixements amb altres agents i els altres nivellsd’administració pública per tal de dinamitzar un sector específic com és el tèxtilamb un pes important en l’economia de la ciutat i que amara la seva tradicióindustrial.

D’altra banda, també és igualment important la col·laboració que es pugui teixiramb altres territoris i agents per fomentar les economies de xarxa.

La dimensió local té un paper important en l’impuls de la innovació en el teixitproductiu, i per això l'administració local assumeix aquest lideratge en elprocés, tot promovent la reflexió estratègica, creant xarxa, generant unacomunitat d’aprenentatge, incrementant consens i desenvolupant, enconseqüència, polítiques que ajudin a generar més i millor activitat econòmica itreball.


La recerca i la innovació tecnològica alCampus de la UPC a Terrassa

SANTIAGO ROYO ROYO,SOTS-DELEGAT DEL RECTOR DE LA UPC AL CAMPUS DE TERRASSA;

JOSÉ LUÍS MELGOSA ANDRÉS,CAP DEL SERVEI DE PREMSA DEL CAMPUS UPC DE TERRASSA

1. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC-Bar celona Tech)

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC-BarcelonaTech) és una instituciópública de recerca i d’educació superior en els àmbits de l’enginyeria, del’arquitectura i de les ciències. L’activitat dels seus campus i centres fa de laUPC punt de referència i agent i motor de canvi econòmic i social en complicitatamb el teixit productiu per posar en valor la recerca bàsica i aplicada i transferirtecnologia i coneixement a la societat. La UPC té presència territorial a laprovíncia de Barcelona en Campus ubicats a 7 ciutats: Barcelona,Castelldefels, Igualada, Manresa, Terrassa, Vilanova i la Geltrú i Sant Cugat delVallès. Quasi 30.000 estudiants, mes de 5.000 titulats cada any, 96 graus, 61programes de màster, 46 programes de doctorat, 363 programes de formaciócontinuada i 23 Escoles, centres i facultats resumeixen la seva activitat docent.

Pel que fa a la recerca, la UPC compta en total amb 183 grups, 43departaments, 17 centres específics de recerca, 19 Centres de recerca de laXarxa TECNIO i 19 Centres de recerca vinculats. L’any 2011, aquests grupsvan signar 843 nous convenis i projectes de recerca, van publicar 2.070 articlesa revistes científiques i van inscriure 78 patents. Es relaciona amb 2.680empreses i entitats. L’any 2011, dins de la UPC, es van crear 14 novesempreses i 21 càtedres i aules d'empresa. La UPC va ingressar l’any passatmés de 64 milions d’euros en concepte de projectes d’R+D+I i transferència detecnologia.

La UPC és la 1ª universitat espanyola al rànquing ISI de les matemàtiques i lesTIC. També és la 87ª mundial i la primera d’Espanya en el rànquing QS Worlden l’àrea d’enginyeria i tecnologia. Finalment, la UPC és la única universitatd’Espanya en assolir dues convocatòries consecutives l’etiqueta ministerial deCampus d’Excel·lència Internacional, a la última de la quals (Campusd’Energia) el Campus de Terrassa va jugar un paper cabdal per a l’èxit delprojecte tenint l’Energia com a eix temàtic.

2. El Campus de la UPC a Terrassa

Per les seves dimensions, tant per la seva oferta de titulacions, com pel nombred’estudiants, de centres docents i per les xifres de la seva activitat de recerca i


innovació tecnològica, el Campus de la UPC a Terrassa és el més importantd’aquesta universitat després del de Barcelona. A més conforma un campusurbà que compta amb una història centenària, sempre lligada a les necessitatsindustrials del seu entorn territorial més proper i del país. La seves dimensionssón comparables a una universitat territorial (superior a les de moltesUniversitats territorials espanyoles) i és especialment idoni per a una gestiópersonalitzada i una vida universitària plena, perquè la seva ubicació en elcentre de Terrassa permet a la seva comunitat universitària gaudir de total’oferta cultural i de serveis de la mateixa ciutat, igual que als campusuniversitaris europeus amb més tradició i prestigi.

Les instal·lacions per a la docència, la recerca i els serveis del Campus UPC aTerrassa ocupen més de 70.000 m2. Hi estudien més de 5.000 estudiants,distribuïts en 1 Institut i 4 escoles i facultats que ofereixen 25 graus, màsters isegons cicles, a més d’estudis de doctorat. El seu ventall de titulacions ésdiversificat i s’obre als àmbits de les enginyeries industrials, de l’aeronàutica, deles telecomunicacions, de l’òptica i l’optometria, de les tecnologies de la imatgei multimèdia, i de la gestió d’empreses. El cos docent de la UPC a Terrassa escomposa per 450 professors. Més de 200 persones d’administració i serveis(PAS) donen suport a la docència i a la recerca.

Durant el curs acadèmic, cada dia gairebé 6.000 estudiants, investigadors igestors arriben a la ciutat de Terrassa, al Campus de la UPC. Aquest fet elconverteix en una de les principals institucions de la ciutat i en el seu principalagent de transformació econòmica i social, que es fonamenta en la formació deprofessionals altament qualificats, i en la generació de coneixement,d’innovació tecnològica i de valor afegit. Des de l’any 2011, el campus de laUPC a Terrassa és Campus d’Excel·lència Internacional, Campus de l’Energia.

3. L’entorn socioeconòmic i d’innovació del Campus de la UPC

El Campus de la UPC a Terrassa Barcelona Tech està ubicat al centre de lacomarca del Vallès -l’anomenada “fàbrica de Catalunya”-, de 1.300.000habitants (el 77% de la població de Barcelona) que no ha parat de créixer enles darreres dècades, a un promig de 35.000 habitants l’any, molt per sobre dequalsevol altra comarca, configurant-se clarament com a una realitatmetropolitana, juntament amb el Maresme i el Baix Llobregat, a l’entorn de laciutat de Barcelona. I tal i com explica l’informe de la plataforma d’associacionsempresarials Fem Vallès, publicat el mes de gener de 2012 i intitulat El Vallès,motor productiu de Catalunya, la comarca on s’ubica el Campus de la UPC aTerrassa representa el 29,1% d’ocupació industrial de tot el país, molt perdavant de qualsevol altra, amb una participació del 25,6% del seu valor afegitindustrial brut. La comarca vallesana és, en molts aspectes, una Barcelonainterior que encapçala Catalunya en 8 de les 10 branques de la classificacióproductiva en còmput d’ocupació i que destaca en activitats productives devalor afegit i innovadores, i no solament en indústries clàssiques.

L’activitat de recerca del Campus a Terrassa s’inscriu, doncs, en aquest contextde diversitat i riquesa, tant des del punt de vista de productivitat com de la


demografia. La UPC a Terrassa aporta tot el vessant d’innovació tecnològicaorientada a la indústria, dins del pol d’infraestructures tecnològiquesgeneradores de coneixement i d’empreses de recerca i desenvolupament queexisteixen en l’actualitat al Vallès. Aquest pol de coneixement i d’innovació esconcreta en diferents centres i institucions, com són la pròpia UPC al Campusde Terrassa, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Parc de l’Alba, elParc Tecnològic del Vallès, la fundació ASCAMM, el Parc Científic i TecnològicOrbital 40, ESADE Creàpolis, la Fundació CECOT Innovació, LEITAT, l’EscolaTècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i el Laboratori Generald’Assaigs i Investigacions (LGAI), entre d’altres.

El Vallès, a més, és seu de 14 empreses que dediquen part del seus actius al’activitat de recerca i desenvolupament, la qual cosa es configura com lasegona comarca del país en aquest àmbit tant pel que fa al nombre decompanyies com per la facturació que obtenen. L’existència d’una àmplia baseindustrial, l’aportació del 17% del PIB a l’economia catalana, el gran pesdemogràfic i una àmplia xarxa d’empreses i institucions dedicades a la recerca ila innovació tecnològica dibuixen, doncs, l’entorn immediat dins del qual esdesenvolupa l’activitat de recerca i innovació tecnològica del Campus de laUPC a Terrassa, de la que, a continuació, en descriurem els actius.

4. La recerca i la innovació tecnològica alCampus de la UPC a Terrassa: excel·lent, útil, inte rnacional

Al Campus de la UPC a Terrassa treballen actualment més de 400investigadors nacionals i 110 d’internacionals procedents de 27 països d’arreudel món, a més de prop de 200 tècnics de suport a projectes de recerca.Actualment, s’hi formen com a investigadors gairebé 150 estudiants. Aquestagran font de talent i de generació de coneixement es reparteixen en 37 grupsde recerca, 24 departaments, l’Institut d’Investigació Tèxtil i el Centre Català delPlàstic. Potser aquestes dades escrites en poc més de sis línies no diguinmassa al lector, però molt poques universitats territorials i molts poques ciutatsde l’Estat de dimensions similars a les de Terrassa compten amb aquestarealitat fonamental per poder assumir el repte de transformar les economies iels models de creixement d’un territori determinat.

A continuació podrem veure la distribució de tota aquesta potencialitat, els seusàmbits d’actuació, la seva aportació, tant a la UPC com a la Xarxa TECNIO dela Generalitat de Catalunya; i la gran potència de la recerca que esdesenvolupa al voltant de les energies alternatives, així com les diferenciacionsi els punt forts respecte a d’altres institucions de l’entorn, els resultats del treballdels investigadors i les investigadores, les xifres econòmiques, lesinfraestructures amb les quals la UPC compta a Terrassa i el futur i lesoportunitats de creixement a mig termini.

4.1. Els àmbits de la recerca i la innovació tecnol ògica

L’any 2007, gràcies a la col·laboració amb l’Ajuntament de Terrassa i amb laCambra de Comerç de la mateixa ciutat, el Campus de la UPC a Terrassa va


publicar el primer catàleg de la recerca i la innovació tecnològica que realitzenel 37 grups que hi treballen. En aquesta publicació, que es pot consultar perInternet (web http://www.recercaterrassa.upc.edu.es), es poden veure elsprincipals àmbits científics, industrials i tecnològics d’actuació. Recercaires dela UPC a Terrassa investiguen, generen nou coneixement científic i creeninnovació tecnològica per a la indústria en 22 àmbits, que són: Automatismes irobòtica, Electricitat, Mecànica, Química, Electrònica, Informàtica,Comunicacions, Energia i Energies renovables, Aigua, Ciències bàsiques,Tecnologia Òptica, Òptica sanitària, Gestió i Organització d’empreses,Tecnologia Alimentària, Aeronàutica, Naval, Materials, Medi Ambient iSostenibilitat, Logística i Transport, Tèxtil i Paperera, Enginyeria Civil i Territori.

Val la pena afegir que molts dels 37 grups desenvolupen projectes de recercade manera transversal, col·laborant entre ells, i que sovint els àmbits d’actuacióno són exclusius, sinó que un mateix grup pot investigar en àmbits diferentsdegut a la composició i la formació diversificada del seu equip humà. Una taulaamb les especialitzacions i la descripció detallada de cadascun dels grups, aixícom dels equipaments tecnològics que posen al servei de la ciutat i les sevesempreses i els seus punts de contacte, es pot trobar en el document esmentat.

4.2. Les xifres sobre els resultats de la recerca

El Centre de Transferència Tecnològica de la UPC (CTT) és l’organisme de laUniversitat encarregat de gestionar i vehicular cap a les empreses la innovaciótecnològica que realitzen els grups de recerca de la UPC, ja sigui a través deconvenis directes amb aquelles o a través de projectes oficials estatals i de laUnió Europea.

Ingressos dels grups de recerca del Campus UPC a Te rrassa1997-2009

Font: Campus UPC Terrassa, 2010

Segons el propi CTT, els grups de recerca del Campus de la UPC a Terrassahan ingressat des de 1997 més de 80 milions d’euros gràcies a la seva activitatinnovadora. Això suposa un creixement sostingut des de 1997 fins 2008 del


15% anual. El punt màxim de facturació d’aquest període el trobem el 2008,quan es va arribar als 10 milions d’euros. A partir d’aquest moment, i malgrat lagreu crisi econòmica que pateix tota Europa, els grups de recerca de la UPC alCampus de Terrassa facturen una mitjana de 7 milions d’euros anuals.

És important subratllar que el 60% dels projectes de recerca i d’innovaciótecnològica realitzats a Terrassa s’han signat amb empreses, la major part deles quals pertanyents al segment de les petites i mitjanes. Parlem, doncs, derecerca útil pel territori i el seu teixit productiu, i internacional donat l’elevatnombre de projectes vinculats sobretot a la Unió Europea i a Iberoamèrica,però també a d’altres territoris.

D’altra banda, la producció científica del Campus suposa aproximadament un15% del total de la UPC. Aquest percentatge es calcula en funció d’un sistemad’avaluació objectiu de l’activitat de recerca basat en un sistema de punts ques’assignen en funció de la qualitat de la contribució. Cal destacar que elscientífics del Campus publiquen els seus resultats en revistes indexades, és adir, en aquelles publicacions científiques de les seves àrees de coneixementque són de referència nacional internacional, com ara Science i Nature, peranomenar algunes de les més conegudes. És a dir, es tracta de recercaexcel·lent.

Podríem omplir vàries pàgines mostrant exemples tangibles dels resultats de larecerca realitzada al Campus de la UPC a Terrassa. Molt d’ells s’han difósabastament en els mitjans de comunicació locals i internacionals i seria injustseleccionar-ne uns oblidant-ne d’altres. Hi ha desenes de projectes queabasten des de l’enginyeria òptica a la biologia de sistemes, des de lesenergies renovables al cotxe elèctric, des del tèxtil a l’enginyeria automàtica o ala gestió de l’aigua, que s’han concretat en productes i innovacions útils per a lasocietat, en col·laboració amb les empreses, amb altres centres de recercainternacionals i amb institucions nacionals i d’arreu del món. Per això diem quela recerca del campus de la UPC a Terrassa és excel·lent, útil i internacional.

4.3. Darreres inversions en noves infraestructures per a larecerca i la innovació tecnològica al Campus de la UPC a Terrassa

Tota aquesta efervescència de generació de coneixement havia de comptaramb les infraestructures adequades per mantenir en unes condicions òptimesl’activitat i, alhora, propiciar el seu creixement. Així, des de l’any 2007, la UPC,de la mà de les administracions públiques, ha invertit al campus de Terrassamés de 12 milions d’euros en nous espais i instal·lacions per a la recerca.

La construcció mes destacada ha estat l’Edifici Gaia, de 7.000 m2, al queactualment hi treballen més de 100 investigadors i investigadores d’arreu delmón, que pertanyen a sis grups de recerca, amb activitat d’excel·lènciareconeguda i amb grans potencialitats de creixement. L’Edifici Gaia forma partde la xarxa d’infraestructures del Parc UPC. Els grups de recerca ubicats al’Edifici Gaia dirigeixen projectes estratègics, nacionals, internacionals i ambempreses molt orientats a la indústria i en l’àmbit de l’energia, delsautomatismes, de la biotecnologia, del sector farmacèutic o de l’aeronàutica. En


el moment que redactàvem aquest article, es confirmava la finalització de ladarrera fase de l’Edifici Gaia, un espai que es gestionarà seguint el model delParc UPC, és a dir, amb nous grups de recerca i empreses de base tecnològicaque vulguin desenvolupar les seves idees i els seus nous productes, en unespai universitari de generació de coneixement en contacte amb un col·lectiualtament qualificat. L’Edifici Gaia ha suposat una inversió aproximada de 10milions d’euros.

El Centre Universitari de la Visió (CUV) és una altra de les inversions enrecerca al campus de Terrassa. El CUV és la clínica optomètrica de la Facultatd’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), un centre integral de la salut visualque ha seguit els models d’altres centres similars a Gran Bretanya, Austràlia ials Estats Units. Al CUV, els estudiants de la FOOT realitzen les pràctiquesclíniques obligatòries amb pacients reals; el professorat de la mateixa facultatrealitza activitats de recerca, i els professionals del sector de la salut visualreben formació continuada a través de cursos, seminaris i estades clíniques.Està previst que en el moment de màxim rendiment, el CUV podrà atendre ames de 10.000 pacients a l’any, molts d’ells procedents de l’assistència socialde 30 ajuntaments. Tant el CUV com la FOOT formen part del Consorci Sanitaride Terrassa. La construcció del CUV ha suposat una inversió aproximada de800.000 euros.

El Centre Tecnològic de Transferència de Calor de la UPC (CTTC) és un delsprincipals grups de recerca del Campus de la UPC a Terrassa. Al CTTCtreballen gairebé 50 investigadors. El CTTC realitza la seva activitatprincipalment per al sector industrial en l’estudi i optimització del calor i del fredindustrial, de l’energia aplicada a electrodomèstics, motors, sistemes d’energiarenovable i edificis. El CTTC disposarà en pocs mesos d’un laboratoribioclimàtic construït al centre del campus en el que els investigadors podranrealitzar experimentacions i projectes que requereixen de determinadescondicions de llum, de contenció i de control de l’aire i de temperatura perquèels seus resultats siguin els més exactes, precisos i fiables possible. Laconstrucció del CTTC ha suposat una inversió de 1.500.000 d’euros.

5. La industria, principal destinatària de la recer ca ila innovació tecnològica del Campus de la UPC a Ter rassa

Una de les principals característiques de la recerca i la innovació tecnològicadel Campus de la UPC a Terrassa és la seva orientació a les necessitats deproducció i de competitivitat del sector industrial. Tot i que els seus grups derecerca han treballat i treballen molts projectes amb grans empreses, la petita imitjana empresa és la principal destinatària de la seva activitat. Ja hem avançaten apartats anteriors que aproximadament el 60% dels projectes que esrealitzen al Campus de la UPC a Terrassa tenen una aplicació immediata enles empreses que, o bé contracten directament als grups de recerca per dur-losa terme, o es realitzen en col·laboració amb les mateixes empreses a través deprogrames autonòmics, estatals i europeus.


És especialment important destacar que el Campus de la UPC Terrassa és elCampus universitari català amb mes grups de recerca que formen part de laXarxa TECNIO.

5.1. Terrassa: el campus mes important de la Xarxa TECNIO

La Xarxa TECNIO és el segell que la Generalitat de Catalunya fa servir perdistingir els grups de reconeguda capacitat en donar suport als processosd’innovació tecnològica de les empreses. Aplega els grups de recercad’excel·lència que transfereixen la seva activitat de R+D+I al teixit industrial. LaUPC compta amb 19 grups d’aquesta xarxa, 10 dels quals treballen al Campusde Terrassa, és a dir, mes del 50% de tota la nostra Universitat. universitatscatalanes amb dimensions molt més grans que les del Campus de Terrassa nocompten amb aquest potencial, d’altra banda, tan diversificat.

Aquest fet objectiu i diferencial de la seva oferta tecnològica el configura comelement clau per a la competitivitat del teixit empresarial, no només del territorid’influència immediat, sinó de tot el país.

Els 10 grups de recerca de la Xarxa TECNIO que treballen al Campus de laUPC a Terrassa són el ja mencionat CTTC, el Centre de Desenvolupament,d’Instrumentació i Sistemes (CD6), el Centre Català del Plàstic (CCP), el Grupde Control de Motors i Aplicacions Industrials (MCIA), el Grup de Recerca enSeguretat i Control Alimentari (CRESCA), el Centre d’Innovació Tecnològica(CTF), el Grup de Sistemes Elèctrics d’Energia Renovable (SEER), el Centrede Recerca i Innovació en Toxicologia (CRIT), el Laboratori d’EnginyeriaAcústica i Mecànica (LEAM) i el Laboratori de Sistemes Oleohidràulics iNeumàtics (LABSON).

En aquest sentit, la UPC ha creat recentment el Centre d’Innovació i Tecnologia(CIT) com a organisme que vehicula, difon i facilita l’activitat d’R+D+I dels grupsde recerca de la Xarxa TECNIO.

5.2. De la universitat al mercat: les empreses spin -offal Campus de la UPC a Terrassa

Sovint, hom es pot imaginar l’investigador universitari com un ser aïllat de larealitat, tancat a la seva torre d’ivori amb el seu coneixement insondable. Resmés lluny de la realitat, sobre tot pel que fa a l’activitat investigadora al campusde la UPC a Terrassa.

Al nostre campus, quan un grup de recerca universitari genera un nouproducte, un nou sistema o una innovació útil per a la societat, que a més siguisusceptible de ser comercialitzada, els membres del grup solen patentar-la i avegades es constitueixen en empresa de valor afegit per poder comercialitzar-la i posar-la al mercat tecnològic, en lliure competència dins del seu sector.Aquests tipus d’empreses s’anomenen spin offs. Les universitats que lesgeneren són universitats dinàmiques, nínxols d’emprenedoria que generenriquesa directa creant ocupació de qualitat i aportant progrés al país.


Al Campus de la UPC a Terrassa, en els darrers 10 anys, s’han creat 14empreses spin off les quals, en alguns períodes, han arribat a facturaranualment mes de 9 milions d’euros. Un dels centres capdavanters en lacreació d’aquest tipus d’empreses és el CD6, que investiga en el sector del’enginyeria òptica i la fotònica. Del CD6 ha sortit, per exemple, l’empresaSENSOFAR, líder mundial en el seu àmbit, amb premis internacionals, o tambéles empreses SNELL OPTICS, VISIOMETRICS i MICROPAP. Altres spins offque han sortit del Campus de la UPC a Terrassa o que s’hi ha instal·lat sónPRGLUTAMIO, CSC, INGENIA BIOSISTEMS, FLUBETECH, BAOLAB,RDMES i BIPROCEL.

Finalment, des del CD6 i gràcies al ferm suport de l’Ajuntament de Terrassa idel seu Pla d’Innovació, s’ha impulsat la creació de SECPhO, el primer clústerdel sud d’Europa que agrupa les empreses del sector de la fotònica i la òptica,que en l’actualitat agrupa més de 40 empreses i 10 centres de recerca,majoritàriament espanyols però amb alguns associats internacionals. SECPhOté la seva seu a la ciutat de Terrassa i és un altre exemple de la col·laboracióentre els organismes públics, centres de recerca universitaris i el sector privat,que ens ha de portar al tan proclamat canvi de model productiu de la ciutat.

5.3. Campus d’excel·lència Internacional - Campus d e l’Energia

L’any 2010 el Ministeri d’Educació va atorgar per segon any consecutiul’etiqueta de Campus d’Excel·lència Internacional a la UPC, en aquest cas pelseu projecte Campus per a l’Energia. El campus de la UPC a Terrassa va jugarun paper cabdal aportant tots els seus actius de coneixement, recerca iinnovació tecnològica. La ciutat de Terrassa, representada pel seu alcalde PereNavarro, va impulsar també de manera determinant el projecte donant suport alprojecte a Madrid el dia de la seva defensa al Ministeri.

I és que els grups de recerca del Campus de la UPC a Terrassa que treballenen l’àmbit energètic són de referència nacional i internacional, líders deprojectes estratègics per a gran empreses i per al sector de les energies, tantconvencionals com renovables. Per exemple, grups com MCIA, el SEER, elCTTC, el SAC, el TIEG, el CGIP i el LABSON tenen una gran activitatd’innovació vinculada al camp de l’energia.

Tots ells han treballat i treballen en projectes per a empreses, i macroprojectesnacionals i internacionals. Per qüestions d’espai en citarem només alguns, comara Crisalida, de disseny per a la xarxa elèctrica intel·ligent; Verde per a lafabricació del primer cotxe verd nacional; Vestas power programme, que és elprograma de recerca en energia eòlica més important del món; Innpacto,d’eficiència energètica d’electrodomèstics; Seila, per a l’eficiència energètica dela maquinària tèxtil; Carecology, per a la creació de tecnologies ecològiques pera la fabricació de cotxes; Energest, per a l’eficiència energètica de línies demuntatge de cotxes; Fotoproint, d’optimització de processos per generar idistribuir energia de fonts renovables; Smartfilt, per solucionar el problema delsharmònics en l’energia eòlica; Sinsal, per estalviar energia en plantesdesalinitzadores, etc.


6. El Pla de Comunicació de la Recerca del Campus d e la UPC a Terrassa

Com hem vist d’una manera sintetitzada, la potència de la recerca del campusde la UPC a Terrassa és concreta i tangible; és excel·lent perquè molts delsseus grups i dels seus investigadors són de referència nacional i internacional;útil perquè aporta innovació que s’aplica directament al teixit industrial; iinternacional perquè hi ha investigadors dels cinc continents treballant-hi iperquè molts dels projectes es desenvolupen en col·laboració amb empreses,universitats i centres de recerca d’altres països.

Donada aquesta realitat i les inversions en noves infraestructures per acollir-la idonar-li empenta, els investigadors del campus de la UPC a Terrassa vanveure la necessitat de difondre la seva activitat per tal de rendibilitzar aquestesinversions, per fer-se visibles, per donar comptes a la societat del que fan ambels recursos que se’ls traspassa i per prendre posició en un entorn territorial isectorial molt competitiu. D’aquí neix el Pla de Comunicació de la Recerca delCampus de la UPC a Terrassa, un pla pioner a les universitats de l’Estat que hagenerat un gran volum d’activitat i ha esdevingut un referent.

El Pla de Comunicació de la Recerca sorgeix l’any 2008. Des de llavors s’handesplegat tres edicions que han propiciat activitats de difusió, divulgació,apropament i posicionament dins de quatre línies d’actuació que són la recercai els investigadors, el Vallès i altres territoris d’influència, les empreses i,finalment, el talent jove. Dins d’aquests quatre vectors s’han organitzat més de200 activitats, amb una participació propera als 3.000 assistents i amb més de2.000 impactes en mitjans de comunicació nacional, comarcals i locals que hanpropiciat que milions de persones hagin conegut els detalls de les innovacionstecnològiques creades pels investigadors del Campus.

D’altra banda, gràcies al Pla de Comunicació de la Recerca, el Campus de laUPC a Terrassa ha establert relacions amb associacions empresarials, iinstitucions públiques de l’entorn territorial del Vallès, com ara Sant CugatEmpresarial, CECOT, Cambra de Comerç de Terrassa, l’Ajuntament de Rubí ol’Ajuntament de Sant Cugat.

7. El futur a mig termini: espai, talent i idees pe r créixer

Com hem pogut veure, durant aquests darrers 15 anys, el campus de la UPC aTerrassa s’ha consolidat com un agent clau per al desenvolupament delterritori. L’emergència, fa poc més d’una dècada, d’una nova generació decientífics, d’investigadors i investigadores, que en molts casos hacomplementat la seva formació en estades internacionals, ha arribat a un puntdolç, de maduresa, capaç de liderar projectes de gran envergadura i abast,però també -i això és molt important- capaç d’atraure joves amb talent quefinalitzen els seus estudis de grau i que podem trobar en la recerca i lainnovació una bona sortida professional.

La mitjana d’edat dels investigadors i investigadores que lideren projectes derecerca al Campus de Terrassa no sobrepassa els 45 anys. L’element


internacional a països capdavanters en les seves àrees de coneixement en laseva formació ha estat clau perquè els ha permès conèixer als principalsexperts en el seu camp, formar part de la xarxa global de la innovació i enfocarels projectes i la seva tasca diària amb noves maneres de fer, més eficients,eficaces i productives. Aquest fet és fonamental perquè atrau a jovesinvestigadors de moltes procedències i perquè tot el coneixement atresoratserà transmès a les properes generacions d’investigadors que actualment esformen al Campus. Per tant, podem afirmar que no només el futur de la recercai de la innovació tecnològica al Campus de la UPC a Terrassa està asseguratsinó que ens permet pensar en un augment significatiu, tant de la qualitat comde la quantitat, de l’activitat d’R+D+I a curt i mig termini.

De fet, la pedrera està a tocar, perquè el Campus de la UPC a Terrassa comptaamb els estudiants més brillants de l’àmbit de la tecnologia, que accedeixen alsestudis d’Enginyeria Aeronàutica amb la nota d’accés a la universitat més altade tot Catalunya. La fidelització d’aquest talent per a l’activitat d’innovaciótecnològica ha de ser una dels prioritats a treballar en un futur. La formació enles diferents enginyeries, i en el camp de la Salut, és una font de talent per laciutat i el seu entorn.

D’altra banda, l’aposta decidida de la ciutat de Terrassa per donar suport a laconsolidació d’una ciutat universitària ha propiciat que, amb el temps, hagiquallat i s’hagi fet realitat el Parc Científic i Tecnològic de Terrassa (PCTT) ambel nom d’Orbital 40. La UPC, juntament amb el centre tecnològic LEITAT i elmateix Ajuntament, és soci principal d’aquest projecte que ja està donantresultats concrets i que a mig termini esdevindrà en un dels agents fonamentalsper al desenvolupament econòmic del territori.

El Campus de la UPC a Terrassa disposa de l’Institut Politècnic (IPCT), unespai de 40.000 m2 ubicat a l’antiga Mancomunitat amb Sabadell, perfectamentcomunicat, que s’incorpora a Orbital 40. En ell treballen grups de recerca,empreses spin-off i unitats tècniques de recerca vinculades a la UPC. Aquestsespais són idonis per a la instal·lació d’infraestructures pesants i granslaboratoris d’assaigs i recerca destinats a projectes industrials determinats.

Anem acabant, ja que ens hem estès força (tot i que hi ha moltes més cosesque es podrien explicar). Esperem haver-vos convençut que la ciutat deTerrassa té al seu si un focus de talent, i un entorn molt divers, i de moltaqualitat, especialitzat en la generació d’innovació i coneixement al si delCampus de la UPC, amb voluntat de comunicar-se i explicar a la ciutat i al móntot allò que està fent i de donar-li servei com a institució pública en el canvi demodel productiu que ens ha de portar a ser una economia del coneixement. Nous quedeu a casa. Veniu a veure-ho. Coneixeu-nos, o demaneu-nos en què uspodem ajudar des del Campus de Terrassa de la UPC.


El perfil de la ciutatIndicadors bàsics de qualitat de vida

Perfil de la CiutatIndicadors bàsics de qualitat de vida

Període de referència Període

Conceptes 1991 1996 2001 2009 2010 analitzat ∆ 09-10

Pressupostos municipals consolidats

Despesa pressupostada euros 65.250.081 91.465.388 116.969.377 261.026.390 253.721.030 1991, 96, 01 i 09-10 -2,80%Desp. pres. per hab. euros/hab 412 551 650 1.225 1.186 1991, 96, 01 i 09-10 -38,55Ingressos propis euros 26.438.847 46.876.594 58.913.692 93.291.775 31.081.025 1991, 96, 01 i 09-10 -66,68%Ingres. propis per hab. euros/hab 167 283 327 438 145 1991, 96, 01 i 09-10 -292,42

Població*

Població total (veïns) 158.507 165.908 179.967 213.129 213.897 1991, 96, 01 i 09-10 0,36%Densitat de població hab./km 2

2.261,16 2.366,73 2.567,29 3.040,30 3.051,31 1991, 96, 01 i 09-10 11,01Taxa de natalitat *1.000 6,25 8,82 11,65 14,16 13,16 1991, 96, 01 i 09-10 -1,00Taxa de mortalitat *1.000 4,48 7,47 7,40 7,17 7,39 1991, 96, 01 i 09-10 0,22Taxa de mortalitat infantil *1.000 1,35 0,96 0,66 1,42 1991, 96, 01 i 09-10 0,76Taxa de fecunditat *1.000 34,31 45,11 55,83 53,33 1991, 96, 01 i 09-10 -2,50

Índex sintètic de fecunditat 1,22 1,01 1991 i 96Edat mitjana 38,75 38,77 38,58 38,76 1991, 96, 01 i 09-10 0,18Taxa de joventut % 16,36 13,13 10,25 9,96 1991, 96, 01 i 09-10 -0,29

Índex d'envelliment 0,88 1,05 1,08 0,87 0,86 1991, 96, 01 i 09-10 -0,01Índex de sobreenvelliment 0,40 0,40 0,44 0,52 0,52 1991, 96, 01 i 09-10 0,00Índex de dependència demo. 0,47 0,43 0,45 0,46 0,47 1991, 96, 01 i 09-10 0,01Esperança de vida en néixer edat 80,18 1996

Homes 76,64 1996 Dones 83,50 1996Índex de masculinitat % 95,03 95,70 98,85 98,99 98,42 1991, 96, 01 i 09-10 -0,57Saldo migratori -115 72 3.756 2.400 1.851 1991, 96, 01 i 09-10 -22,88%

Nacionalitat dels veïns Nacionals 158.564 163.567 171.227 181.174 182.528 1991, 96, 01 i 09-10 0,75%

Nacionals + Nacionals UE 159.579 163.932 171.776 184.594 185.780 1991, 96, 01 i 09-10 0,64% Fora de la UE 2.513 1.976 8.191 28.535 28.117 1991, 96, 01 i 09-10 -1,46%

Treball

Població activa 69.169 74.449 86.836 1991, 96 i 2001Taxa d'activitat % 55,10 54,79 73,59 1991, 96 i 2001

Ocupació assalariada 43.774 44.621 59.490 52.850 49.948 1991, 96, 01 i 09-10 -5,49%Ocupats assalariats ind. % 42,79 34,08 27,20 19,12 20,02 1991, 96, 01 i 09-10 0,90Ocupats assalariats cons. % 8,78 7,60 11,03 11,24 10,04 1991, 96, 01 i 09-10 -1,20Ocupats assalariats serveis % 48,44 58,27 61,69 69,6 69,88 1991, 96, 01 i 09-10 0,28Taxa d'ocupació assalariada % 63,28 59,93 79,91 60,86 57,52 1991, 96, 01 i 09-10 -3,34

Atur registrat 10.307 9.519 6.498 21.141 21.162 1991, 96, 01 i 09-10 0,10%Taxa d'atur registrat % 14,90 13,76 8,73 24,16 24,18 1991, 96, 01 i 09-10 0,02Atur femení registrat s/t % 67,92 54,68 61,88 47,39 47,37 1991, 96, 01 i 09-10 -0,02Taxa d'atur femení registrat % 25,65 19,07 13,17 26,76 26,77 1991, 96, 01 i 09-10 0,01Atur juvenil registrat s/t % 30,63 18,43 9,97 9,74 8,01 1991, 96, 01 i 09-10 -1,73Taxa d'atur juvenil registrat % 24,25 11,84 4,91 15,62 12,88 1991, 96, 01 i 09-10 -2,74

Índex d'absorció de la força de treball 0,24 0,21 0,11 0,40 0,42 1991, 96, 01 i 09-10 0,02

Índex de dependència econòmica 4,52 3,23 1991, 1996Contractació registrada 27.994 38.804 56.307 38.996 42.509 1991, 96, 01 i 09-10 9,01%Contractació juvenil % 43,21 43,70 41,35 24,08 24,84 1991, 96, 01 i 09-10 0,76Taxa de temporalitat contrac. % 94,60 95,32 85,22 82,1 84,75 1991, 96, 01 i 09-10 2,65T. de tempor. contrac. joves % 96,54 97,70 87,30 85,43 88,99 1991, 96, 01 i 09-10 3,56Mobilitat obligada per raó de treball Índex d'autosuficiència % 81,13 74,69 75,31 1991, 96 i 2001 Índex d'autocontenció % 79,00 72,66 65,21 1991, 96 i 2001 Despl. a altres municipis % 21,00 27,34 34,78 1991, 96 i 2001 Despl. des d'altres mun. % 18,87 25,34 24,68 1991, 96 i 2001

Empresa

N. empreses amb treb. ass. 4.761 5.914 6.568 6.202 5.905 1991, 96, 01 i 09-10 -4,79% Agricultura 3 3 9 4 5 1991, 96, 01 i 09-10 25,00%

Indústria 1.599 1.660 1.509 984 931 1991, 96, 01 i 09-10 -5,39% Construcció 530 621 998 1.034 899 1991, 96, 01 i 09-10 -13,06%

Serveis 2.632 3.630 4.052 4.180 4.070 1991, 96, 01 i 09-10 -2,63%

*Les dades de població estan referides a 31 de desembre.




N. treballadors autònoms 12.311 12.908 12.572 1991, 96, 01 i 09-10 -2,60%N. d'activitats econòmiques 11.265 11.254 14.171 16.890 16.630 1991, 96, 01 i 09-10 -1,54%

Agricultura 9 7 8 10 1991, 96, 01 i 09-10 25,00% Indústria 2.237 2.320 2.351 1.778 1.642 1991, 96, 01 i 09-10 -7,65%

Construcció 904 1.298 2.224 2.691 2.731 1991, 96, 01 i 09-10 1,49% Serveis 8.124 7.627 9.589 11.337 11.608 1991, 96, 01 i 09-10 2,39%

Dimensió empresarial 9,19 7,54 9,06 8,52 8,46 1991, 96, 01 i 09-10 -0,06

Empreses de serveis 8,06 7,16 9,06 8,80 8,58 1991, 96, 01 i 09-10 -0,22

Empreses industrials 11,71 9,16 10,72 10,27 10,74 1991, 96, 01 i 09-10 0,47 Empreses de construcció 4,25 6,40 6,57 5,75 5,58 1991, 96, 01 i 09-10 -0,17

5 Sectors empresarials principals % 1r Ind. Tèxtil 14,72% Comerç det.12,00% Alt.Act.Empres. 11,26% Comerç 16,47% Comerç 16,90% 1991, 96, 01 i 09-10

2n Comerç det. 9,67% Sanitat 11,62% Construcció 11,03% Sanitat i vet. 11,30% Sanitat i vet. 12,10% 1991, 96, 01 i 09-10 3r Construcció 8,78% Ind. Tèxtil 9,22% Adm. Púb. 8,38% Construcció 11,24% Construcció 10,04% 1991, 96, 01 i 09-10

4t Metal·lúrgia 8,61% Construcció 7,60% Começ detall 8,31% Serveis emp. 10,02% Serveis emp. 9,98% 1991, 96, 01 i 09-10 5è Sanitat 5,09% Serv. empr. 6,17% Act. Sanitàries 7,62% Ensenyament 7,46% Metall 7,21% 1991, 96, 01 i 09-10Exportacions milers ptes. 28.097.896 44.797.468 54.617.560 1991, 96 i 01PIB Milions ptes. 209.430 268.515 371.049 1991, 96 i 01Productivitat aparent M ptes. 3,93 4,86 6,24 1991, 96 i 01

Consum

Consum electricitat kWh 373.300.472 505.819.990 495.135.151 513.477.208 1991, 96, 01 i 2009 Ús domèstic 126.713.597 144.659.186 269.491.930 sd 1991, 96 i 2001

Ús industrial 280.309.980 352.698.820 206.514.902 sd 1991, 96 i 2001 Ús terciari sd sd sd sdConsum gas canalit. milers kWh 650.465 736.395 922.640 696.021 590.466 1991, 96, 01 i 09-10 -15,17% Ús domèstic/comercial 230.814 298.837 402.616 sd sd 1991, 96 i 2001 Ús industrial 419.651 437.558 520.023 sd sd 1991, 96 i 2001Consum d'aigua milers de m 3

11.383,62 12.060,83 13.928,00 11.489,50 11.164,57 1991, 96, 01 i 09-10 -2,83% Ús domèstic 6.909,08 7.155,57 7.848,17 7.865,88 7.947,48 1991, 96, 01 i 09-10 1,04%

Ús comercial 246,04 591,14 1.246,30 1.245,42 1.261,59 1991, 96, 01 i 09-10 1,30% Ús industrial 4.474,55 3.278,88 3.442,92 1.255,72 1.073,97 1991, 96, 01 i 09-10 -14,47%

Rendes

Renda familiar disponible M euros 982.650 1.385.600 1.797.578 1991, 1996 i 2001Renda familiar disponible x càpita euros 6,22 8,46 10,10 1991, 1996 i 2001

Índex 100 = Catalunya 89,75 89,90 89,38 1991, 1996 i 2001

Ordre respecte Catalunya 135 1996IRPF milers ptes. 2.123 2.156 1991 i 96Rendes del treball dependent % 78,68 84,19 1991 i 96PIRMI 186 185 1996, 2001

Transports i comunicació

Turismes *1000 hab. 376,39 404,66 430,94 434,98 434,39 1991, 96, 01 i 09-10 -0,59

Camions per activitat econòmica 0,79 0,87 0,79 0,87 0,87 1991, 96, 01 i 09-10 0,00Mitjà de transport principal utlilitzat per anar a treballar Automòbil Automòbil Automòbil 1991,1996 i 2001Utilització transport públic % 12,54 9,92 10,84 1991,1996 i 2001

Autobusos N. de viatgers autobusos urb. 8.332.197 8.359.957 9.143.908 11.626.745 12.045.458 1991, 96, 01 i 09-10 3,60%

Índex d'ocupació autobus urb. 3,62 3,61 3,61 1991, 96 i 2001 N. viatgers autobus interurb. 99.592 424.762 343.308 425.141 420.162 1991, 96, 01 i 09-10 -1,17% FGC Arribades n. viatgers 1.762.130 1.516.241 1.666.841 2.595.675 2.663.993 1991, 96, 01 i 09-10 2,63% Sortides n. viatgers 1.676.668 1.594.287 1.613.689 2.586.747 2.654.863 1991, 96, 01 i 09-10 2,63%

RENFE* Arribades n. viatgers 746.058 1.261.800 1.867.412 16.597 18.154 1991, 96, 01 i 09-10 9,38% Sortides n. viatgers 772.025 1.238.300 1.792.976 1991,96, 2001

* Dades d'aforament que mesuren la utilització mitjana en un dia laborable. Inclou la nova estació de Terrassa Est.




Salut pública

Personal sanitari hosp. *1.000 hab. 8,87 9,90 12,20 15,27 1991, 96, 01 i 09

Pers. sanitari hospitals per llit 1,42 1,54 2,12 2,90 1991, 96, 01 i 09

Llits hospitals *1.000 hab. 6,25 6,43 5,77 5,26 1991, 96, 01 i 09

Altes hospitalàries 32.613 36.629 37.570 1991, 96, 01 i 09Taxa d'incidència de la tuberculosi *100.000 hab. 35,40 37,30 28,34 12,30 16,00 1991, 96, 01 i 09-10 3,70Taxa d'incidència de la sida *100.000 hab. 13,24 14,46 2,22 1,87 2,34 1991, 96, 01 i 09-10 0,47Taxa d'incidència de drogoaddicció *10.000 hab 14,60 10,07 12,50 11,73 6,08 1991, 96, 01 i 09-10 -5,65

N. de brots d'intoxicacions alimentàries 13 9 2001 i 2009Principal causa de mort aparell circulatori aparell circulatori 2001 i 2009 Homes tumors tumors 2001 i 2009

Dones aparell circulatori aparell circulatori 2001 i 2009Incidència de suïcidis * 1.000 hab 8,22 12,91 9,44 0,09 0,00 1991, 96, 01 i 09-10 -0,09

Medi ambient

Diòxid de sofre µ g/m 315,08 11,85 10,32 2 2 1991, 96, 01 i 09-10 0,00

Partícules en suspensió µg/m 375,91 86,36 54,11 33 25,5 1991, 96, 01 i 09-10 -7,50

Superfície verda per hab. m 2 /hab. 10,05 8,37 8,96 9,31 1991, 96, 01 i 09-10 0,35Recollida residus domiciliaris TM 68.092 66.351 79.263 81.992 81.039 1991, 96, 01 i 09-10 -1,16%Recollida selectiva sobre recollida domiciliària % 0,30 3,56 7,19 33,06 32,82 1991, 96, 01 i 09-10 -0,24Vidre recollit TM 244 1.217 1.702 3.432 3.444 1991, 96, 01 i 09-10 0,35%Paper recollit TM 13,00 1.140 2.831 8.386 8.143 1991, 96, 01 i 09-10 -2,90%

Educació

N. alumnes als centres educatius locals Escoles Bressol 677 660 739 1.206 1.165 1991, 96, 01 i 09-10 -3,40%

Ensenyament Primari 20.072 17.427 15.212 20.118 20.841 1991, 96, 01 i 09-10 3,59% Ensenyament Secundari 13.348 10.040 11.176 12.802 12.935 1991, 96, 01 i 09-10 1,04% Ensenyament Superior 9.612 11.738 15.646 14.413 17.400 1991, 96, 01 i 09-10 20,72%Taxa d'analfabetisme % 4,13 4,02 3,33 2,86 2,76 1991, 96, 01 i 09-10 -0,10 Dones % 5,70 5,59 4,54 3,60 3,43 1991, 96, 01 i 09-10 -0,17 Homes % 2,46 2,34 2,07 2,11 2,07 1991, 96, 01 i 09-10 -0,04Taxa de Titulats superiors % 2,98 3,79 4,14 7,57 7,79 1991, 96, 01 i 09-10 0,22 Dones % 3,30 3,76 7,76 8,01 1996, 01 i 09-10 0,25 Homes % 4,29 4,55 7,38 7,58 1996, 01 i 09-10 0,20Taxa de coneixement del català %

Parlat 69,14 70,74 1996, 2001

Escrit 42,27 48,50 1996, 2001

Llegit 66,57 71,46 1996, 2001

Comprès 93,18 93,43 1996, 2001Mobilitat obligada per raó d'estudi Índex d'autocontenció % 85,69 80,20 1991, 96 Despl. a altres municipis % 10,23 14,55 1991, 96 Despl. des d'altres municipis % 14,31 19,80 1991, 96

Cultura

Usuaris préstec Biblioteques Municipals* 41.531 43.841 113.832 204.053 1991, 96, 01 i 08-09

N. Biblioteques Municipals 8 8 7 7 7 1991, 96, 01 i 09-10 0,00%Visitants museus 75.394 117.786 141.701 167.959 173.274 1991, 96, 01 i 09-10 3,16%

Representacions teatrals 135 75 78 93 1996, 01 i 09-10 19,23%Repres. teatrals sales mun. 92 104 43 67 55 1991, 96, 01 i 09-10 -17,91%Núm. exposicions 33 62 57 56 1996, 01 i 09-10 -1,75%Núm. expos. sales municipals 9 9 22 29 30 1991, 96, 01 i 09-10 3,45%Visitants exposicions 65.533 80.668 81.486 81.426 1996, 01 i 09-10 -0,07%Visitants expos. sales mun. 7.881 3.200 25.668 8.528 12.815 1991, 96, 01 i 09-10 50,27%

*A partir de 2010 ja no es recull aquesta dada.


Període de referència Període Conceptes 1991 1996 2001 2009 2010 analitzat ∆ 09-10

Aforament cinemes/hab.*1000 20,00 20,00 36,17 34,39 32,47 1991, 96, 01 i 09-10 -1,92

Aforament teatres/hab.*1000 17,20 16,44 14,60 8,81 11,69 1991, 96, 01 i 09-10 2,88

N. entitats 559 743 771 1996 i 2009-10 3,77

Participació ciutadana

Participació elecccions locals % 51,65 59,54 1991, 1996 Participació eleccions regionals % 51,06 61,63 58,60 1991, 1996 i 2009

Participació eleccions estatals % 77,62 77,95 1991, 1996 i 2008Participació eleccions europees % 53,94 48,21 37,00 1991, 1996 i 2009

Seguretat i protecció ciutadana

Taxa delictiva % 4,10 4,31 6,88 6,18 1996, 01 i 09-10 -0,70Taxa de denúncies % 13,17 23,27 19,81 22,05 1996, 01 i 09-10 2,24

N. d'intervencions policia trànsit 9.831 11.762 16.284 8.241 7.871 1991, 96, 01 i 09-10 -4,49%N. d'intervencions dels bombers 1.579 2.260 2.042 1.705 1996, 01 i 09-10 -16,50%N. policies locals * 1.000 hab 0,91 0,91 1,08 0,99 1996, 01 i 09-10 -0,09

Urbanisme i habitatge

Llicències d'edificació m 2320.739 294.706 473.202 111.937 75.359 1991, 96, 01 i 09-10 -32,68%

Habitatges % m 2 s/total 38,09 51,09 58,14 43,90 30,59 1991, 96, 01 i 09-10 -13,31 Loc. Comercials % m 2 s/total 38,12 29,16 8,23 8,66 1,85 1991, 96, 01 i 09-10 -6,81 Loc. Industrials % m 2 s/total 23,79 19,76 7,22 0,93 27,96 1991, 96, 01 i 09-10 27,03 Loc. Garatge % m 2 s/total 21,01 21,82 13,77 2001 i 09-10 -8,05Habitatges iniciats 1.057 1.643 2.370 403 445 1991, 96, 01 i 09-10 10,42%

Habitatges unifamiliars 131 2001Habitatges plurifamiliars 2.239 2001Densitat dels habitatges habitatges/km 2

823,35 1.113,67 1991 i 2001Mitjana d'ocupació d'habitatges hab./habitatge 2,75 2,51 1991 i 2001

Habitages buits s/ total % 12,61 15,55 1991 i 2001Antiguitat dels habitatges

Període mitjà de construcció 1961-1970 1961-1970 1991 i 2001 Període de construcció (moda) 1971-1981 1971-1981 1991 i 2001Sup. mitjana dels habitatges m 2

61-90 76-90 1991 i 2001Règim de tinença dels habitatges Taxa d'habitatges de prop. % 82 87 1991 i 2001 Taxa d'habitatges de lloguer % 15 9 1991 i 2001Valor cadastral immobiliari urbà Milions euros 1.042 1.517 5.621 6.665 1996, 01 i 09-10 18,57%Preu mitjà de l'habitatge construït

€/m 2823 1.404 2.907 2.744 1996, 01 i 09-10 -163

Llars unipersonals 6.942 7.961 11.593 1991,1996 i 2001

Llars formades per un pensionista 4.052 4.326 1991,1996

Ingressos familiars/preu de l'habitatge 93.614 1996

Llars amb mancança comoditat % 4,25 1991Sòl industrial en polígons ha 287,30 293,76 294,41 1991, 96, 01 Sòl industrial vacant en polígons ha 54,70 53,87 10,82 1991, 96, 01

Sector Tèxtil-Confecció

Població assal. sector 7.924 5.639 5.624 1.920 1.907 1991, 96, 01 i 09-10 -0,68%Atur sector s/atur industrial % 54,54 58,7 53,47 33,53 32,28 1991, 96, 01 i 09-10 -1,25N. empreses treballadors assal. 648 512 475 208 194 1991, 96, 01 i 09-10 -6,73%Índex concentració empres. % 40,52 30,84 31,48 21,14 20,83 1991, 96, 01 i 09-10 -0,31N. d'activitats econòmiques 1.317 862 788 424 351 1991, 96, 01 i 09-10 -17,22%Dimensió empresarial 12,23 11,01 11,84 9,23 9,83 1991, 96, 01 i 09-10 0,60

Informe de conjuntura de Terrassa 2011

Documents

Transcript of Informe de conjuntura de Terrassa 2011