Informe d´activitats 2009 Educació - gitanos.org · 90 | Informe anual’09 FSG Catalunya Informe...

90 | Informe anual’09 FSG Catalunya

Informe d´activitats 2009

Sumario

Educació

Contes RRomane

antecedents i justiFicació deL Projecte

Contes Rromaneconsisteixenladifusiódecontes

illegendespopularsgitanes.Enaquestessessions

elsmonitorsgitanosacompanyenlanarració

il’escenificaciódeduesllegendesambmúsica

deguitarrainterpretadaendirecte.També

introdueixentantelconceptedelallenguagitana,

elRromano,comalgunsaspecteshistòricsdel

poblegitano.

objectius GeneraLs i esPecíFics

Aproparlarealitatgitana(llengua,música,

història,etc.)al’àmbitescolarialasocietaten

general.

Potenciarunaeducacióinterculturalifomentar

unarealitatplural.Contribuiralarupturade

●

●

lesideespreconcebudesielsestereotipssobre

elpoblegitano.

Difondrelaculturagitanaiincorporar-lacoma

partdelmosaicculturalcatalà.

Incrementarelnivelld’autoestimadelsnens

ijovesgitanosigitanesiimplicar-losen

l’activitatescolar.

Contes RRomane a badaLona

UnapartdelsciutadansdeBadalonasóngitanos.

Hihabarrisconcretsonesdonaunamajor

concentraciódepoblaciógitana,perònosolament

aaquestbarrishihapersonesgitanes,sinóque,

alarestadeBadalona,endiferentsllocs,viuen

tambépersonesgitanes(gitanosinvisibles).

Malauradament,hihagutmomentsonelsmitjans

decomunicacióhanfetressòdenotíciesnegatives

onpersonesgitaneshanestatimplicades.Això

esnegatiutantperalpoblegitanocomperala

ciutatdeBadalonaperquè,encaraqueaquestes

noticiessónreals,noestanexemptesd’una

partdesensacionalismeifomentenlaidea

estereotipadadelapoblaciógitanaidelsbarris.

Peraixòesnecessariqueesdoninaconèixer

activitatsiprojectesqueparlend’altresrealitats

queformenpartd’aquestaciutat.Amés,la

ciutatdeBadalonaacullidonasuportadiferents

entitatsquetreballenperalpoblegitano.

Ambl’activitatcontesRromanetambévolem

contribuiradifondreaquestaspecteintercultural

delaciutat.

●

●

:

Informe FSG Cataluna 2009.indd 90 5/11/10 17:28:49

Informe anual’09 FSG Catalunya | 91


Elsmonitorsd’aquestaactivitat,hanrealitzat12

sessionsdecontesalscursosdeprimàriadeles

següentsescoles:

RafaelAlberti

MargaritaXirgu

RafaeldeCasanova

JosepCarner

AntonyBotel

Aixòsignificaqueuntotalde650nensinenes

rebranunainformacióiunaformacióenrelació

amblaculturagitanaatravésd’aquestformatde

contesimúsica.

Nosolamentelsalumnes,sinóquetambéels

professorsesveuenbeneficiatsperaquestes

sessions,jaquemoltesvegadeselconeixement

queelsprofessorstenendelapoblaciógitana

tambéésestereotipatigeneralitzat.

accions desenvoLuPades

Lasessióestàplantejadacomunespectacle

infantilportàtildepetitformatinocomunaclasse

magistral.Aquestaactivitatatraul’atenciódels

alumnesielsdiverteixalavegadaqueconreala

llavordelconeixementielrespectealacultura

gitanaatravésd’unadelessevesfacetesmés

desconegudes:elscontesilesllegendes.Les

llengüesutilitzadessónelcatalàielRromano.

Elscontessónuncentred’interèsalvoltant

delqualgirenunsaltresaprenentatges

comlallengua,lageografia,lamúsica,les

matemàtiquesolahistòria.Enunasocietat

diversa,onaspectescomlasolidaritat,la

interculturalitat,lacomunicació,latolerànciai

elrespecteperl’altresónelementsclausperala

convivència,elscontesapropenaquestsvalors

alsalumnes.

●

●

●

●

●

L’actuacióestàdissenyadaperaungrup-classe

itéunaduradade50minutsaproximadament.

Enaquestaactivitatesdisposaalsalumnesen

uncercletancat,assegutsencadires,juntamb

elsmonitorsise’npropicialaparticipacióila

interacciónecessàriaperalaconsecuciódels

objectius.

qui som eLs rroma?


Qui som els rroma?consisteixbàsicamenta

explicarl’origengeogràficihistòricdelpoble

gitano,quinaéslasituaciódelasevallenguaila

distribuciógeogràficaactualielsseussímbols

identitaris.

Elsmonitors,ajudatsperunmapamundi,llibres

imúsicagravada,passenrevistaalsmoments

mésimportantsdelahistòriaromaní,intenten

treurealallumpúblicaalgundelsestereotips

quepopularmentdefineixenelpoblegitano

perdespréstransformar-losipodertreballarel

concepted’interculturalitat.




objectius GeneraL i esPecíFics

Aproparlarealitatgitanaal’àmbitescolaria

lasocietatengeneral(llengua,història,oficis

tradicionals).

Contribuiralarupturadelesidees

preconcebudesielsestereotipssobreelpoble

gitano.

Difondrelaculturagitanaiincorporar-laa

laculturacatalanacomapartdelseumosaic

cultural.

Incrementarelnivelld’autoestimadelsnens

ijovesgitanosigitanesiimplicar-losen

l’activitatescolar.

Potenciarunaeducacióinterculturali

fomentarunarealitatplural.

Poblacióbeneficiaria

Alumnatdeprimer,segon,terceriquart

d’ESOiprimerisegondeBatxilleratoCicles

Formatius.

Famíliesdelacomunitateducativa,el

contingutésadequatperaadultsijoves

majorsde12-13anys.

metodoLoGia

Lametodologiautilitzadaenaquestasessió,

de50minutsdeduradaaproximadament,és

lúdicaiparticipativa,alaqualcosaajudala

distribucióencercledelsalumnes,queformen

unapetitaàgoradedebat.

Elfetqueelsgrupssiguinrelativament

petitsiesrespectinelsgrups-classepropicia

●

●

●

●

●

●

●

tambélaparticipació,queésencoratjada

pelsmonitors,queintentenaprofitarels

coneixementsdelsalumnesperestructurarla

sevatascadiscursiva.Lesllengüesutilitzades,

sónelRromanoielcatalà.Elscontingutsde

cadasessiós’adaptaranalescircumstàncies,

necessitatsipossibilitatsdecadagrup.


Durantelperíodedegenerfinsaljunys’han

realitzatuntotalde132sessionsdequi som

els rroma?.Hiha12sessionscompromeses

enunmateixcentre,quefaranuntotalde144

sessions.

Distribució de les sessions per

poblacions

Sabadell10

Solsona3

ElPratdeLlobregat4

Lleida3

Badalona30

HospitaletdeLlobregat57

Barcelona11

●

–

–

–

–

–

–

–




Moià4

EspluguesdeLlobregat2

Cunit4

Montgat8

Constantí2

ElsPallaresos4

Cambrils2

Distribució de les sessions per cursos

1rESO37

2nESO26

3rESO34

4tESO25

CiclesFormatius11

USEE1

PQPI1

Aulaoberta7

Batxillerat2

Total d’alumnes 3600

Aquestesquantitatstenenencontequeper

cadasessióestimemquehanpassatentre20i

25alumnes.

Distribució de les sessions pels Plans

Educatius d’Entorn

Deles144sessionsdeQui som els rroma?hem

realitzat61sessionsencentreseducatiusque

gaudeixend’unPlaEducatiud’Entorn:

PEELaSalut(Badalona)13

PEESolsona3

PEESantOleguer-LesTermes(Sabadell)2

PEESantCosme(ElPratdeLlobregat)4

PEEPardinyes(Lleida)4

PEEElGornal(HospitaletdeLlobregat)20

PEESantRoc(Badalona)11

PEEBesòs(Barcelona)4

–

–

–

–

–

–

–

●

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–

●

–

–

–

–

–

–

–

–

dinamització de FamíLies Gitanes a Les escoLes

descriPció

Aquestestertúliesparteixendelareflexiósobre

lesdificultatsqueencarapersisteixenenuna

partdelapoblaciógitanaquantal’escolarització

efectivadelsseusinfantssobretotenaspectes

coml’assistènciail’èxitescolar.Igualment,

consideremlesbarreresespecífiquesquetenen

algunesfamíliesgitanesal’horadecol·laborar

enelsòrgansdeparticipacióescolars,enelsentit

ques’hand’iniciarcanvisalscentresescolarsper

talqueladiversitatculturalisocialescontempli

entotelfuncionamentdelcentreis’obrincanals

departicipacióadients.

Durantaquestestrobadespreteníemdotar

d’eines,demésautonomiaideformalismea

lesdonesialtresfamiliarsd’alumnatgitanoid’

altresminoriesètniques.Totaixòatravésdel’

apropamentdelesfamíliesalscentreseducatius

delsseusfills,creantunvincledeconfiançai

participantd’unamaneraactivaal’escola.Un

delsobjectiuséspotenciarlaparticipaciódeles

famíliesenlesactivitatsdurantelcursescolari

millorarlacomunicacióambl’escola,tantamb

elprofessoratcomamblescàrrecsdirectius,

participantencondicionsd’igualtat.

objectiu GeneraL

L’objectiuprincipald’aquestessessionsvaser

treballarlamilloradelaparticipacióalcentrede

lesfamíliesgitanesilarelaciópersonald’aquestes

famíliesambelcentre,pertaldereduir

l’absentismeescolardelsseusfillsifilles,aixícom

aconseguirl’apropamentdelesfamíliesgitanes

alcentredurantelcurs.


9� | Informe anual’09 FSG Catalunya


objectiu esPecíFics

Aportarconeixementssobrelahistòriaila

culturagitanaperreforçarlapròpiaidentitati

transformarestereotipsdelapròpiacomunitat

enrelacióal’educació,l’escolailacultura.

Crearexpectativesmésampliesanivell

educatiuiprofessional,totqüestionant

esquemesd’autoestancamentid’autoexclusió

queespodendonar.

Mostrareldebat,lareflexióilaparticipació

comunabonaeinapelcreixementpersonal,

lamilloradel’entorniladinamitzaciósocial.

Promourelaparticipacióigualitària.

Ampliarelconeixementdelsistemaeducatiu

idelfuncionamentdelscentresescolarsper

facilitarlaparticipació.

Dotardeconeixementssobreelsmecanismes

d’aprenentatgeilaimportànciadelshàbits,per

promoureelsuportdelesfamíliesenversels

hàbitsd’estudidelsfills.

Sensibilitzarsobrelaimportànciaqueté

l’educaciófamiliarperl’èxitescolarilamillora

social,totvalorantlescompetènciesquenomés

espodentreballardesdelnuclifamiliar.

metodoLoGia

Sessionsfonamentadesenlamàximaparticipació

ienlareflexiódelespròpiesexperiències,tot

aportantelementsiviesdesuperació.Peraltra

banda,s’haempratunametodologiadeformació

depersonesadultesperafacilitarlaincorporació

delmàximdecontingutsinstrumentalssenseque

interferíselseunivellacadèmic,totplegatamb

suportgràfic.

●

●

●

●

●

●

continGuts

Elscontingutstreballatshanestatelssegüents:

Sessió Preparatòria: Presa de contacte

amb el centre

Entrevistaambl’equipdirectiu:conèixer

elcentreescolar,l’equipdirectiuiel

coordinadorLIC,conèixerd’onparteixla

demandailescondicionsespecífiquesdel

grupparticipant.

BarridelGornalaL’HospitaletdeLlobregat:

1ªsessió10defebrer2009.

BarrideGràciaaBarcelona:1ªsessió4de

febrer2009.

La primera etapa escolar:

Laimportànciadel’assistènciaregulara

l’escoladesdelparvulari.

Adaptaciódelapoblaciógitanaenles

diferentsetapesescolars.

Situacióactualdel’escolarització:dificultats

ipossibilitats.


2ªsessió24defebrer2009.


març2009.

Hàbits per una bona incorporació en

preescolar: P3, P� i P�.

Elsistemaeducatiu,objectius,recursosi

funcionamentdelcentres.

Mecanismesd’aprenentatge:

importànciadelshàbitsil’estimulació

peral’èxitescolar.

Unatascaeducativacomunaentreles

famílies,elprofessorat,l’alumnat,les

entitatssocials,etc.


3ªsessió9demarç2009.


març2009.

●

–

–

–

●

–

–

–

–

–

●

•

•

•

–

–


Informe anual’09 FSG Catalunya | 9�


Participació igualitària: l’absentisme a

l’Etapa de Secundària.

Modelsdeparticipació:l’educaciócoma

agentdecanvi,claud’èxit/l’educaciói

laformació.

Propostesimesuresperalaprevenció

del’absentisme.

L’actuació:metodologiadeparticipació,

valorsiprincipisperaassegurarla

participacióigualitària.


4ªsessió16demarç2009.


març2009.

destinataris

Maresiparesgitanos/asambfills/esenel

centreescolar.

avaLuació

Lesactivitatss’hanportatatermesegonsla

planificaciórealitzada.

Elgraud’implicaciódelsparticipantshaestatforça

satisfactori,haestatungrupmoltparticipatiu.Per

unaaltrabanda,caldriaincrementarelnombrede

participantsenposteriorsedicionspertaldepoder

donarméscoberturaalserveiidisposardemés

capacitatdedifusió.

Eldesenvolupamentdelesactivitatsesva

realitzaralesescolesiinstitutsqueconcentraven

unnivellaltdepoblaciógitanaalterritori.

Lesdiferentssessionshanfacilitatel

desenvolupamentdeleshabilitatsicompetències

d’aquestesmares.Calassenyalarquesóndones

ambmoltesganesd’aprendre,moltrespectuosesi

ambunsvalorspersonalsmoltpositius.Elrespecte

queestenenentreelleshaestatundelselements

queméshaafavoritlacomunicacióil’intercanvi

●

•

•

•

–

–

●

d’experiències;aixícomelsuportil’ajutques’han

mostratendeterminatsmoments.Enlessessions

s’haparlatdecanvisculturals,degènere,dela

culturaidelaimportànciadel’educaciódelsfills.

Enaquestessessionss’hantractattemesmolt

importantsperalesdonesis’hareflexionatsobre

lasituacióactualenlaqualestrobaladonagitanai

laimportànciaperl’educaciódelsseusfills/es,que

incloucursarifinalitzarl’ensenyamentsecundari.

reForç escoLar aL Prat de LLobreGat (barri de sant cosme) i a sabadeLL

antecedents i justiFicació deL Projecte:

A Sant Cosme

LaFSGtreballaenSantCosmedesde2004.

Laintervencióenelterritoriesvainiciaramb

l’assessoramenttècnicaprofessionalsdel

territoripera,posteriorment,desenvolupar

unaintervencióeducativaatresbandes:

assessoramenttècnicaprofessoratenintervenció

socioeducativaambelcol·lectiugitano,

dinamitzaciódefamíliesgitanesenlasescolesi

●




xerradesdesensibilitzaciósobreculturagitana

alsalumnes.

Desde2008esrealitzaelprojectedereforç

educatiuenlesescolesSantCosmeSantDamià

iJaumeBalmesdeSantCosme,enelmarcdel

programaLaCaixa-Proinfancia.

A Sabadell

Desde2001esdesenvolupenaSabadellaccionsi

actuacionsdedicadesapromocionarenelseuprocés

educatiuajoves,fonamentalment,delsbarrisde

TorreRomeuiCanPuiggener.Lesdiferentsactivitats

ques’handesenvolupatdurantaquestsanysen

l’àmbiteducatiu(xerrades-café,assessorament

tècnic,tallersd’educacióenellleure,etc.)juntamb

elfetdetectatalterritori,comúalamajoriade

jovesgitanos,enelquemoltsdelsalumnesroma

abandonenlaESOabansd’obtenireltítol(s’estima

queun80%delsjovesgitanosabandonenlaESO)

varenserlesraonsquemotivareniniciarunserveide

reforçeducatiual’institutAgustíSerra,situatalbarri

deCanPuiggener.

objectiu GeneraL i objectius esPecíFics:

Objectiu general:Afavorirlanormalització

educativadelsalumnesdelbarrideSant

CosmedelPratdeLlobregatidelbarriCan

PuiggenerdeSabadellperaaconseguirtasses

mésaltesd’èxitacadèmicenlesdiferents

etapesdel’educacióobligatòria.

Objectius específics:

Facilitarlapermanènciaenelsistema

educatiuilapromocióaestudisposteriors.

Potenciarl’aprenentatge,elrendiment

escolaril’adquisiciód’hàbits,rutinesi

normesescolarsdel’alumnat.

●

●

●

–

–

Millorarlasevaintegraciósocialen

elgrupienelcentre,estimulantel

desenvolupamentderelacionssocials

positivesidevalorsfonamentalsperala

convivència.

Participaralsespaisdecoordinació

delequipdocentidirectiudelscentres

educatiu.

Participaralsespaiscomunitarisde

treballenxarxaicrearlíniescomunes

d’intervenció.

Implicaralesfamíliesenelsprocessos

educatiusdelsseusfills.

PobLació beneFiciaria

A Sant Cosme

66nensinenesdel’escolaJaumeBalmeside

l’escolaSantCosmeSantDamiàdelbarrideSant

CosmedelPratdeLlobregat.

A Can Puiggener

11nensinenesdel’institutAgustíSerra.

–

–

–

–

●

●




metodoLoGia:

Aprenentatgeatravésdeljoc.

Proximitatigeneraciódeconfiança.

Resoluciódeconflictes.

Treballenxarxa.

Atencióintegral.

Interculturalitat.

accions desenvoLuPades:

Reforçeducatiu(matèriesinstrumentalsi

específiques).

Reforçdelalecto-escriptura.

Aprenentatgeapartirdel’oci(jocsdetaula).

Creacióisuportal’espaidelaBiblioteca.

Acompanyamentasortidesiactivitatsextraescolars.

Treballd’habilitatssocials.

Resoluciódeconflictes.

Coordinacionsireunionsambl’equipdirectiu

idocentiambelsagentseducatiusdelbarri

(treballenxarxa).

Contacteitreballamblesfamílies.

vaLoració i concLusions

Elsprojectesdereforçeducatiuhanpermèsreforçar

l’aprenentatgeitreballarelshàbitssaludablesi

d’estudidelsnensinenesbeneficiaris,totaixò

desdeunaperspectivasocioeducativaid’atenció

integral.Laintervenciódirecteambelsalumness’ha

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

●

pogutcomplementarambeltreballambelscentres

educatiusielsseusequipshumans,aixícomamb

lacreaciód’unespaidetreballenxarxaenl’àmbit

educatiuambelsdiferentsprofessionalsdelterritori.

Lacontinuïtatdeltreballintegralicomunitarisón

leslíniesperlesqueFSGapostaal’horad’abordarla

complexitatqueacompanyaelprocéseducatiudeles

personesgitanesilaformadecontinuartreballant

perlainclusiósocialilaigualtatd’oportunitats.

escoLarització d’inFants d’ètnia Gitana Procedents de L’euroPa de L’est a badaLona (barri de sant roc)


Apartirdelcurs2007-08,ambelsuportdel

Departamentd’EducaciódelaGeneralitat

deCatalunya,iniciemelprojectedesuporta

l’escolaritzaciódelsmenorsgitanosimmigrants

enunbarrideBadalona(SantRoc).Alllarg

d’aquestsanyshemtreballatambmésde80

famíliesi132menorsenedatescolar.

Lareagrupaciófamiliar,enalgunscasos,i

l’arribadadenousgrupsfamiliarsenaltresbarris

ensvaobligaraprendredecisionstècniquessobre

lanostreintervenció.Ambelsrecursosexistents

noespotacompanyaramblaintensitatrequerida

atantesfamíliesialumnes.

així doncs:

Centremelsrecursoshumansendetectari

escolaritzaratotselsmenorsromanouvinguts.

Renunciemaaconseguirobjectiusqualitatius

delprojecte(rendimentacadèmic,implicació

delsparesenelprocés,mecanismedeacollida

delesescoles,etc.).

●

●




Limitarelseguimentdelaescolaritzaciódealta

intensitatenalgunscentreseducatius.

Lescondicionsd’arribadaamésamésdela

desorientaciópròpiadequalsevolprojectemigratori

situaaaquestmenorsenunasituaciómolt

vulnerablei,sovint,allunyadadelsistemaeducatiu.

Quanelmenorentraal’escola,lesdificultats

d’adaptacióielcomplimentambelfuncionament

del’escolanecessitend’unacompanyament

intensiuperaminimitzarlesdificultatsi

potenciarelspuntsforts,tantperpartlafamília,

comperl’escolaielsprofessionals.

objectiu GeneraL i objectius esPecíFics

Objectiu general:Garantirdeforma

progressivalaescolaritzacióòptimadels

menorsgitanosprocedentsdepaïsosd’Europa

del’estresidentsaBadalona.

Objectius específics

Contactarigenerarconfiançaamblesfamílies

romaquetenenfillssenseescolaritzar.

Elaborarunestudidelapoblaciórom

residentenelterritori.

Aconseguirunaescolaritzacióoptimaiun

bonrendimentacadèmic.

Facilitarlaintegracióescolarilavivència

positivadelaincorporacióperpartdels

centreseducatius.

Establircanalsdecol·laboracióambels

centreseducatius.

Millorarlaparticipaciódelsparesimares

delsalumnesenlesactivitatsescolars.

●

●

●

–

–

–

–

–

–

Establircanalsdecol·laboracióambServeis

Socialsd’AtencióPrimària.

Realitzarelseguimentdel’alumnat

absentista.

PobLació beneFiciària

Elprojecteestàdirigitalsmenorsromade3a12

anysialessevesfamíliesresidentsaBadalonaia

SantaColoma.

Duranttotelcurs2009s’hanatèsa53famílies

roma(enlesqueconsten106infantsenedat

escolar).Hihaunincrementsignificatiu

encomparacióambelcursanterior,aquest

augmentesessencialperaentendreles

dificultatsquevaremteniraquestanypera

mantenirlaqualitatd’intervencióqueteníemel

primeranydelprojecte.

numero d’inFants en seFuiment escoLar

Curs2006-07n55

Curs2007-08 n74

Curs2008-09 nn133

–

–




Lasituaciódepartidad’aquestsinfantsenl’etapa

escolar:

Escolaritzacióintermitentalllargdelaseva

infànciadegutamovimentsmigratorisicanvis

dedomicili.

Baixaonul·laalfabetització.

Nivelld’aprenentatgesiconeixementspersota

delcorresponentalasevaedat.

Mancadesuportenlarealitzaciódels

deuresdegut,d’unabanda,albaixnivell

d’instrucciódelsprogenitorsi,del’altra,

alamancadetempsid’espaiadientpera

realitzar-les.

Mancad’estimulacióisuportenelseu

desenvolupamentescolarperpartdelnucli

familiar.

Baixcontrolpediàtricidevacunacions,

imancadedocumentacióqueacreditiel

seguiment.

Mancaderecursoseconòmicsperpartdeles

famíliesperaassumirelscostosdelmaterial

escolaridelserveidemenjador.

Bonapredisposiciódelsinfantsaassistira

l’escolaidesigd’anar-hi.

etaPa escoLar

rePartició deLs menors Per curs escoLar

Primarian55%

Infantil n34%

ESO n6%

P3oP4noescolarizats n5%

●

●

●

●

●

●

●

●


Matriculació fora de termini:Siabans

delanostraintervencióelsmotiusprincipals

deladesescolaritzaciódelsinfantseralamanca

d’informacióidificultatsadministratives,

actualmentlacausaprincipaléslanovoluntarietat

delafamíliaid’altresaspectescomcanvide

domiciliiubicaciótemporalforadelterritori,

necessitatsvitalsacobrir(sostre,menjar,etc.).

Hemdedestacarqueaquestscasossónpoc

freqüentsiqueengenerallesfamíliesveuende

manerapositival’escolaritzaciódelsseusfills.

Caldestacarlesdificultatsadministrativeside

desconeixementdelscircuitsdematrícula.Lanostra

intervenciósegueixsentunacondiciónecessàriaper

l’escolaritzaciódemoltsmenorssobretotalsbarrisde

LaSalutiLlefià.L’arribadamésrecentdelesfamílies

explicaenpartelseugrandesconeixementdels

tràmitsnecessarisperal’escolaritzaciódelsseusfills.

Aquestanyhemacompanyata69infantsenel

seuprocésdematriculació.Representaun35%

mésquel’anypassat.

ConjuntamentambServeisTerritorials,hemdecidit

prioritzarl’escolaritzaciódelatotalitatdelsinfants

enedatescolardetectatssabentquel’augmentdela

ràtionoenspermetriaassumir-neelseguiment.

escoLarització i PreinscriPció Fora de termini

set08 n28

oct08 n16

nov08 n10

des08 n2

gen09 n3

feb09 n2

març09 0

abr09 n4

maig09 n4

●




Manca de documents:elpadrósegueix

sentunluxeperamoltesdelesfamíliesresidents

legalsaBadalonaid’altresmunicipis.La

normativainternadelsajuntamentsilalimitació

depersonesempadronadesenunmateixdomicili

haimpossibilitat,isegueiximpossibilitant,que

lesfamíliesaconsegueixinaquestdocument.La

mancad’aquestdocumentvadeixarinfantsfora

del’escola.Pertalderesoldre-ho,lavoluntat

delsserveiseducatiusdelazonaidel’oficina

municipald’escolaritzacióhaestatdegran

importància,doncss’hanpogutescolaritzar

infantssensepadrósemprequenosaltres

certifiquemeldomicilideresidència.

Desconeixement del circuit:ubicaciódels

serveis(OME),terminisd’inscripció,etc.Ales

famíliesqueenarribarhavienmostratinterès

peralapreinscripcióescolarse’lsdemanava

documentacióquedifícilmentpodrienarribar

aaportar,nopermancad’interèsovoluntat,

sinóperlaimpossibilitatreald’aconseguir-hoi

desistiend’escolaritzaralsinfants.

Caltenirpresentquesilesdificultats

administrativeshandesaparegutcomacausa

ésdegutaques’acompanyaalesfamíliesen

totelprocésiquetantlaOMEcomelsserveis

educatiushancol·laboratentotmomentenla

facilitaciódelprocés,perexempleacceptantcom

asubstituciódelpadróunjustificantdeldomicili

delafamília.

Treballarelsaspectesbàsicsdel’entorn

escolar.

Suportenelstràmitsdesol·licituddebeques

demenjador.

Enmoltscasoslesfamíliesnotenenels

hàbitsnecessarisperaunaescolarització

normalitzada(puntualitat,justificaciódefaltes,

aportaciódeladocumentaciórequerida).La

●

●

●

●

●

nostrafeinaconsisteixenmediarambles

escolesiacompanyarlesfamíliesenlapresade

consciènciadelespautesdefuncionamentenla

societatd’acollida.

Suportenelstràmitsdesol·licituddebeques

demenjador.

Alfinaldecurslesfamílieshandesol·licitardues

bequespercobrirlesdepesesdelmenjador.Labeca

delConsellComarcalessol·licitaal’escola,ilabeca

delAjuntamentaServeissocials.Enlamajoria

delscasoslesfamíliesnotenenladocumentació

necessàriaperaferlasol·licitud,aixídoncshem

buscatamblesescolesiambl’ajuntamentalguna

maneradesubstituirladocumentaciónecessària

perunjustificantd’ingressos(declaraciódelarenta)

iunjustificantdedomicili(padró).

Suportenelstràmitsdesol·licitudd’ajudes

diverses:

Donemsuportalesfamíliesenelstràmitsde

sol·licitudsd’ajuda,informantoacompanyant

enelstràmits(perulleres,bolquers,alimentació,

xecsProinfànciadeLaCaixa,ajudadela

Generalitatperainfantsmenorsde3anys,

●

●

●

●




Carnetfamílianombrosa,etc.).

Seguimentpediàtricdelsmenors:

Seguimentmèdicdelesdonesembarassadesi

planificaciófamiliar:

FidecursalTibidabo


indicadors escoLa totaL Font mesura

Nºfamíliesenseguiment 53 Fitxafamília

Nºd’infantsenseguimentescolar 106 F.seguiment

Nºd’infantssenseescolaritzarBadalona 25 F.seguiment

Nºd’infantsescolaritzatsforadetermini 33 OME

Nºescolesquecol·laboren 8 F.seguiment

Nºdefamíliesreunidesambelstutorsoequipdirectiuescoles

4 F.seguiment

Nºd’infantsqueparticipenenespaisdelleure

9 F.seguiment

Nºd’acompanyamentsal’escola(secretaria,compramaterial,etc.)

25 F.seguiment

Nºdecomissionssocialsid’absentisme 12 Actes

Algunes conclusions finals:

Elsmenorsde12-16:

LavisióidecisióestratègicadelaFSGd’iniciar

eltreballambelsméspetitsdelacomunitat

romaaprincipidelprojecteesmantétot

iqueesperempoderdedicarcadavegada

mésesforçosenelseguimentdelsmenors

escolaritzatsal’educaciósecundària.Aquest

anyhemdetectatbastantsjovesquenosón

atesosperningú.Laintervencióambaquests

jovesnoesfàcili,davantdelesdificultats,

moltsagentsesdesentenendelproblema.

Nosaltresreconeixemquetenimmoltpoc

impacteenaquestafranjad’edatiquepera

tenirèxitambelsjovesde12a16anyscaldria

adaptarlametodologiaiésimprescindible

contemplarlasevaescolaritzaciódemanera

integral,amblaparticipaciódetotselsagents

implicats(DGAIA,ajuntaments,delegatsde

justíciajuvenil,etc.).

●

●

●

●

–

–

–

taLLers d’història deL PobLe Gitano a escoLes d’educació Primària i secundària


Lanostrarealitatsocialquedesdesempreha

estatplural,hoéscadavegadamésperl’arribada

depersonesdediferentsllocsidiferentscultures,

generant-neunnouescenarisocioculturalcada

vegadaméscomplex,iquemoltesvegadesés

viscutipercebutdesdelconflicte.

Lesescoles,cadacop,sónméselreflexd’aquesta

novarealitat,iellloconmillorespotajudaranoisi

noiesaelaboraraquestnoupanoramadepluralitat

cultural.Elpresentprojecteparteixdelabaseque

l’objectiuirrenunciabledel’educacióhadeserla

formaciódeciutadansiciutadanes,iperaaixò

pensemqueladiversitatculturalhadeformarpart

delsprojecteseducatiusicurricularsdecentre.

Enaquesttallerempremlahistòriadelpoble

gitanocomavehicleperareflexionarambels

alumnessobrelapluralitatcultural,lesrelacions

interculturals,lesexpectativesderolssocialso

lageneraciódeprejudicisiestereotips.Totaixò

entenentquel’objectiudefinitorid’una“educació

intercultural”nohadeserelrespectealadiversitato

elcultealatolerància,sinólaconviccióquesommés

igualsquediferentsiquequanparlemdediversitat,

enprimerllocenshemdefixarenlapròpiadiversitat

intrínsecaabansqueenladiversitatculturalosociali

maivalorarlesproduccionsculturalspersobredeles

personesquelesgeneren.

objectiu GeneraL i objectius esPecíFics

Reflexionarambelsalumnessobreles

relacionsinterculturalsenaquestnoucontext

social,ipromoureunaactitudpositivaenvers

ladiversitatcultural.

●




Reflexionarambelsalumnessobreaquells

aspectesculturalsqueensuneixeniens

separen,acceptanticomprenentquesom

iguals,peròdiferents.

Debatreambelsalumnessobreelsaspectes

mésnuclearsperaqualsevolcultura,extraient

quinssonelselementsmésimportantspera

cadascúicomprenentperquè.

Reflexionarambelsalumnessobreels

prejudicissocials,lageneraciódeestereotips

culturalsidegènere.Debatresobreles

possiblesconseqüènciesd’aquestsestereotipsi

prejudicisicomcombatre’ls.

Ferarribarlahistòriailaculturagitanaals

centreseducatius(CEIP,IES)imillorarla

relacióentrecentreseducatiusialumnat

gitano,ambelreconeixementdelahistòriai

culturesgitanescomacontingutidonidinsdel

projecteeducatiudecentre.

Desenvoluparsessionsd’històriadelpoble

gitanoacentreseducatiusdinsl’horarilectiu.

Queelsalumnesqueparticipindeltaller

coneguinelpuntdepartidailarutaqueva

seguirelpoblegitanoperarribaralapenínsula

ibèrica.

Queelsalumnesqueparticipindeltaller

coneguinambquinspobleshaconviscut

lacomunitatgitanaireflexioninsobrela

empremtaculturalsqueencaraestroba

presentalmosaicculturalgitano.

PobLació beneFiciària

Aquesttallerestàdirigitalscentreseducatius

deprimàriaisecundàriadelaFranjaBesòs.En

●

●

●

●

●

●

●

aquestany2009s’hanbeneficiatdelprojecteels

alumnesde1ri2ndelSES Cristòfol Colom,5è

i6èdelCEIP Bernat del Boïli3r,4t,5èi6èdel

CEIP Baró de Viver.

metodoLoGia

Elscontingutsdeltallerques’ofereixenales

escoles,sonsempreoberts,iesnegocienamb

cadatutor,adaptant-losalesnecessitatsdecada

grupialasevaevolució,generantmetodologiesi

contingutsespecíficsperacadaaula.

Aquesthaestatelsegonanydelprojecte,iel

programaimetodologiesquehemofertales

escoleshavariat.L’anypassatexposàvemdos

blocsdiferenciats,encaraquerelacionats:unbloc

onparlàvemdediversitatcultural,estereotips

iprejudicissocials,rolsdegènere,expectatives

defutur,...iunsegonbloconexplicàvemla

historiadelpoblegitano.Aquestanyhemcanviat

lametodologia,aranomésexisteixunúnicbloc,

onutilitzemtantlahistòriadelpoblegitano,com

lad’altrescomunitats,perparlardel’evolució

culturalilarelacióentrepobles.


Durantl’any2009s’hacontinuatprioritzantla

intervencióalaFranjaBesós,alsbarrisdeBon

PastoriBaródeViver.Emcontinuattreballant

ambelSES Cristòfol Colom,CEIP Bernat de

Boïl iemampliataunnoucentre,elCEIP Baró

de Viver.

DurantelmesdeFebrerestreballaren5sessions

ambelgrupde6èalCEIP Bernat de Boïl.

Ambaquestgruperalaterceravegadaque

realitzavaeltaller,iescreàuntemariiunes

activitatsadreçadesespecialmentaaquestgrup,




caracteritzatperlasevaheterogeneïtatilaseva

voluntatpertreballaraspectesrelacionatsambla

diversitatcultural.Enelsegüentcursacadèmic,al

mateixcentreescolar,esvainiciareltalleralgrup

de5èiesrealitzarenquatresessionsenquèes

parlàdeladiversitatculturalexistental’aulades

d’unaperspectivahistòrica.Aquestmateixtreball

esrealitzàambelnougrupde6èentressessions.

LanostraprimeraexperiènciaambCEIP Baró

de VivervaserdurantelsmesosdeMarç,Abrili

Junyenquèesrealitzarenuntotalde28sessions

repartidesentreelsgrupsde3r,4t,5èi6è.

AlSES Cristòfol Colom,durantelmesde

Novembreesrealitzarenuntotaldenousessions

repartidesentreelsgrupsde1rA,1rBi2n,en

queestreballaresqüestionsrelacionadesamb

elsprejudicissocials,elsrolsdegènereiles

expectativesdefutur(acadèmicilaboral).


Aquestéselsegonanyquedesenvolupemel

projecteihemaconseguitcomplirelsnostres

objectiusinicials:Aproparlahistòriadelpoble

gitanoalesaulesicrearespaisdereflexióidebat

ambelsalumnessobretemescomladiversitat

cultural,tradicionsculturals,estereotipsi

prejudicissocials,rolsdegènereiexpectativesde

futur.

Elnostremajorindicadord’èxitdesprésd’aquest

dosúltimsanys,éselrecolzamentdelscentres

educatiusielseuinterèsenquecontinuem

treballantplegats.Hemconsolidatlanostra

relaciódetreballambelCEIP Bernat de

BoïliambelSES Cristòfol Colom,essent

aquestelsegonany,encaraqueeltercercurs

acadèmicenelquedesenvolupemelsnostres

tallers,intervenintenelscursos2007-2008,

2008-2009i20092010.Durantaquestcuros

hemtreballatambvarisgrupsd’alumnes,any

rereany,aconseguintprofunditzarcadacop

mésenlesqüestionsquetractemacadagrup.

Perexemple,alumnesquevareniniciareltaller

mentrecursaven5èdeprimàriaenelBernatde

BoïlalJunyde2008,varenemprendredenouel

tallera6èdeprimària,iaquestúltimtrimestre

hancontinuattreballant,peròjacomalumnesde

1rd’ESOdelSES Cristòfol Colom.

Aquesttipusdecircumstàncieshanfacilitatque

elnostreprojectenosiguiunprojecteestancat

oimmòbil,jaquecontínuaments’identifiquen

novesnecessitatsiesgenerennovesmetodologies

pertreballareltemadelainterculturalitat.Altre

delsfactorsquehanfetcréixerelnostreprojecte

haestatlaparticipaciódelprofessorat,tantenla

planificacióiexecuciódeltallercomenlaseva

avaluació.

Lanostraexperiènciaenelscentreseducatius

anteriormentcitats,conferíunagranmaduresa

alprogramad’activitatsquevaarribarperprimer

copaquestanyalCEIP Baró de Viver.Quan

varenconèixerelnostreprojecteapostarenfort

perell,iencaraquenomésteníemexperiència

ambalumnesapartirde5èdeprimària,varen

Elnostremajorindicadord’èxitdesprésd’aquestdosúltimsanys,éselrecolzamentdelscentreseducatiusielseuinterèsenquecontinuemtreballantplegats”




veureelnostreprojecteidonipertreballar-hode

3ra6èdeprimària

Comesmentàvemanteriorment,durantaquests

dosanyshemfetqueelprojecteevolucioni

constantment.Mésadalt,comentàvemla

importànciadelprofessorat,peròsensdubte,

dequiméshemaprèsiquihaaconseguitque

elprojectecontinuïviusonelsalumnes.Acada

aulahemaprèshistoriesdediversescomunitats,

hemconegutlessevestradicionsielsseus

significats.Gràciesaells,tantelsprofessionals

comelsalumneshempogutreflexionarsobre

l’aprenentatgeinterculturalquesempres’ha

donatentretotselspobles.

Hemdesenvolupatunprogramad’activitats

mésparticipatiuyqueprofunditzamésenles

qüestionsqueinteressenl’alumnat:comprendre

elsseuscompanys“diferents”,icomprendreel

significatdelessevespròpiescultures.Encaraque

latemàtica,cursrerecurs,siguilamateixa,els

alumnesrebenambmoltinterèselnostretaller,

arribantacomprendreelnostreprojectecoma

unaassignaturamésdelcentre.Potserquela

claudelnostreèxitentreelsalumnes,siguipoder

parlarireflexionarsobreaquellesqüestionsque

normalmentnoesdebaten,sinoques’entenen

comaunaveritatinamovible,promoventun

esperitcríticambcadacultura,intentatdiscernir

queesallòquecreiemmésimportantiperquè.

Enresum,elnostreprojectecontinuacreixent

cursrerecurs,tantencontingutsimetodologies,

comencentreseducatiusialumnesparticipants.

Acontinuaciómostremunquadreresumdel

projecteal’any2009.

dades resum deL taLLer d’història i cuLtura deL PobLe Gitano 2009

centre educatiu curs acadèmic auLa nº de sessions

CEIPBaródeViver 2008-2009 3r 7

4t 7

5è 8

6è 6

SESCristròfolColom 2009-2010 1rA 3

1rB 3

2n 3

CEIPBernatdeBoïl 2008-2009 6è 5

2009-2010 5è 4

6è 3

Total �9

Hemdesenvolupatunprogramad’activitatsmésparticipatiuyqueprofunditzamésenlesqüestionsqueinteressenl’alumnat:comprendreelsseuscompanys“diferents”,icomprendreelsignificatdelessevespròpiescultures”


Informe d´activitats 2009 Educació - gitanos.org · 90 | Informe anual’09 FSG Catalunya Informe...

Documents

Transcript of Informe d´activitats 2009 Educació - gitanos.org · 90 | Informe anual’09 FSG Catalunya Informe...