1

Seguiment científic

A M F I B I S

LIFE 04NAT/ES/000059

ATROPELLAMENTS

Informe - Novembre de 2006

Seguiment de la mortalitat d’amfibis per atropellaments a les carreteres del Baix Ter i detecció de punts negres

Carles Feo1,2 i Dani Boix1 1Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona 2Fundació EMYS d’estudi i conservació de l’herpetofauna i els seus hàbitats

Objectius del seguiment científic

Seguiment i quantificació del nombre d’individus i d’espècies d’amfibis morts per

atropellaments a les carreteres situades a l’entorn de les zones humides incloses al projecte

Life del Baix Ter i determinació dels punts negres.

Introducció

Els últims anys hi ha hagut un increment de l’interès per estudiar l’efecte de les vies de

transport sobre la fauna. El desenvolupament de xarxes de transport i vies ràpides ha

suposat un increment de la superfície d’hàbitats naturals afectats pels efectes negatius

d’aquestes infraestructures, especialment una pèrdua de qualitat i la fragmentació de

l’hàbitat.

Les grans infraestructures lineals localitzades en hàbitats naturals interfereixen amb la

fauna establerta en una zona. La intersecció entre el traçat de la via de transport i els

2

moviments de la fauna origina una sèrie de conflictes amb importants repercussions a

nivell econòmic i faunístic (mortalitat, interrupció de la dispersió dels individus, etc.). Per

atenuar aquests conflictes, la construcció de les infraestructures ha anat aplicant una sèrie

de mesures correctores com la incorporació de passos de fauna combinats amb tanques

perimetrals que canalitzen i permeten el creuament de la via per part dels animals

terrestres.

Metodologia

S’ha realitzat un itinerari que inclou la major part de les carreteres que creuen l’àrea

inclosa dins el projecte Life EMYSTER. Alguns trams de les carreteres no estan asfaltats,

són pistes de terra, i s’ha procurat fer un traçat el màxim acurat als requeriments del

seguiment dels atropellaments.

Itinerari Torroella de Montgrí-Basses d’en Coll (Pals). 40,1 quilòmetres.

Ruta llarga a costat i costat del riu Ter. El seu inici (pk 0,0) és en un indicador situat

passada la rotonda de la sortida de Torroella de Montgrí direcció a l’Estartit (GI-641). Cal

avançar en direcció a l’Estartit sense acabar-hi d’entrar, i girar a la dreta per passar pel

costat del Ter Vell (pk 4.9) fins a La Pletera pk 7, reculant altre cop per agafar una pista

asfaltada que porta fins la Gola del Ter (pk 10.9), i passar per alguns trams per pista de

terra. Un cop a la Gola cal retornar cap Torroella de Montgrí en paral·lel al riu Ter i

travessar el pont del Ter (pk 17) per agafar la carretera C-31 direcció a Pals. Un cop a la

carretera C-31 es pren el primer trencant a l’esquerra (pk 17.7) cap a la Gola del Ter

seguint en paral·lel al riu Ter en aquesta ocasió direcció al mar fins a la Barraca del Roig

(pk 24.4) on s’ha de girar seguint paral·lelament a la costa cap a la Fonollera i sortint a la

carretera que porta a Mas Pinell (pk 25.4). Ens hem d’incorporar a la carretera direcció

altre cop a la C-31 allunyant-nos de la costa, on cal circular altre cop direcció a Pals (pk

29.4). Altre cop abandonem la C-31 per girar per una pista de terra al pk. 31.6 fins al Mas

Gelabert (pk. 33.5) on s’ha de girar cap a una rotonda (pk. 35.0) per agafar la direcció a la

Deixalleria, per tornar a girar a la dreta per anar a buscar la carretera dels Masos de Pals

GIV-6502. Un cop al trencant, definitivament es segueix el camí direcció a l’esquerra cap a

la zona de Palsmar on seguint el rètol de Basses d’en Coll es passa per diverses rotondes

fins arribar-hi (pk 40.1).

3

La metodologia utilitzada és una adaptació de l’estandarditzada per a totes les prospeccions

que s’estan realitzant a Catalunya (Llorente et al., 2005). La prospecció s’ha realitzat tot

seguint les següents consideracions:

S’ha realitzat un mostreig mensual (12 anuals). A més, s’han realitzat mostrejos

addicionals en dies posteriors a pluges intenses, molt escasses durant el mostreig.

Tots els mostrejos s’han iniciat a primera hora del matí, entre les 7:00h i les 9:00h., i

han finalitzat un cop realitzat tot l’itinerari, entre les 10:00h i les 12:00h. El temps

emprat per a la realització de l’itinerari ha estat de mitjana unes 2:30 hores, variant

segons la quantitat d’individus atropellats localitzats.

Prospecció amb vehicle a velocitat lenta (10-20 km/h).

Les prospeccions es realitzen preferentment el dia després d’un episodi de pluges

sempre que ha estat possible. Els dies després de pluja augmenta la probabilitat

d’atropellaments d’amfibis, ja que és quan els amfibis es desplacen més. En algunes

ocasions l’itinerari s’ha fet en altres condicions, especialment en els mesos en que no

ha plogut.

A tots els recorreguts es van anotar tots els individus observats (tant vius com morts i

de totes les espècies), si bé es va tenir una cura especial pel que fa als amfibis.

De cada individu detectat s’apuntava la seva localització, segons el punt quilomètric

assignat a cada itinerari (cada punt quilomètric, pk, representa un tram de 100 metres

de llarg). A l’inici de cada mostreig es col·loca el comptaquilòmetres a 0.

Període de seguiment dels itineraris:

S’han inclòs els resultats de tots els itineraris realitzats entre el gener de 2005 i el

novembre de 2006. Han estat un total de 24 repeticions de l’itinerari, un al mes, dos a l’any

per cada mes, llevat dels mesos de més intensitat de pluja i d’activitat dels amfibis, com

són l’abril i el setembre, quan s’han realitzat tres repeticions en el total dels dos anys

(vegeu Taula 2).

4

Resultats:

Els resultats del seguiment de la mortalitat per atropellaments en les carreteres del Baix Ter

es mostren a la Figura 1, i a les Taules 1 i 2, amb un total de 143 vertebrats localitzats, dels

quals uns 86 (61%) són amfibis, i la resta mamífers (22%), ocells (14%) i rèptils (3%). A

més, a aquests resultats caldria afegir altres espècies com els invertebrats que poden patir

mortalitats puntuals molt elevades com la localització de més de 126 individus de cranc de

riu americà (Procambarus clarkii) trobats atropellats només en dues de les repeticions

realitzades de l’itinerari, o les nombroses restes de cargols o erugues.

Cal dir que si es fa un càlcul de la mitjana dels atropellaments localitzats per sessió, en el

cas dels amfibis resulta un xifra de gairebé 4 amfibis per dia de mostreig, una xifra

relativament baixa si es compara amb resultats d’altres estudis similars (Feo i Boix, 2006).

Aquesta dada indica una baixa incidència que té el trànsit rodat sobre la mortalitat dels

amfibis en aquesta zona.

Una altra circumstància a comentar és que tots els atropellaments s’han concentrat només

en sis mesos de l’any (vegeu Taula 2), durant el març, el maig, i d’agost a novembre. La

resta de mesos els resultats per amfibis han estat negatius. El 68 % dels atropellaments

d’amfibis localitzats ho han estat durant els mesos d’agost i setembre, en sessions

realitzades després de pluges intenses.

Amfibis61%

Mamífers22%

Ocells14%

Rèptils3%

Figura 1. Percentatge d’individus atropellats en carreteres per cada grup de vertebrats.

5

Els anys 2005 i 2006 han estat extremadament secs en aquestes contrades, amb pluges

irregulars i disperses, amb un total acumulat molt baix. Si s’analitzen les dades de les

precipitacions recollides el 2006 (vegeu Taula 2), es pot comprovar que el total acumulat

entre desembre de 2005 i novembre de 2006, tot just arribava als 500 mm. de pluja, i que

aquesta s’havia concentrat en tres mesos: gener, un mes molt desfavorable pels amfibis,

agost i setembre, durant els quals s’han detectat el nombre màxim d’atropellaments. El mes

d’abril i maig han estat extremadament secs el que ha provocat molt poc moviment en els

amfibis i, conseqüentment, un nombre baix d’individus atropellats, quan seria d’esperar

una major incidència en la mortalitat a les carreteres en aquests mesos.

Les espècies d’amfibis que han estat afectades per atropellaments a les carreteres han estat

cinc, entre les quals la més perjudicada ha estat el gripau corredor (Bufo calamita) amb un

67.4 % dels individus atropellats, seguit de la granota verda (Rana perezi) amb un 15,1%,

el gripau pintat (Discoglossus pictus) amb un 10.5 % i uns pocs exemplars de reineta (Hyla

meridionalis) i de gripau d’esperons (Pelobates cultripes). De les set espècies amb

poblacions conegudes a la plana del Baix Ter (Boix et al., 2004), només no s’han vist

afectades pels atropellaments les poblacions de tòtil (Alytes obstetricans) més abundant a

la zona de Pals, i el gripauet (Pelodytes punctatus), que pels seus costums pot haver passat

molt desapercebuda. Ambdues espècies poden haver passat més desapercebudes que la

resta per la seva mida petita. No es consideren pròpies de la zona altres espècies, que tot i

estar citades al Baix Empordà, o bé no se n’han localitzat poblacions recentment, com és el

cas dels tritons (Triturus marmoratus i Lissotriton helveticus), o bé es troben fora de l’àrea

afectada per l’itinerari, com és el cas del gripau comú (Bufo bufo). Tot i que no s’han

inclòs en l’informe de forma detallada, moltes altres espècies de mamífers o ocells es

veuen afectats per les infraestructures viàries, com la fagina de la fotografia de sota (Figura

2).

Figura 2. Fagina (Martes foina) atropellada al Baix Ter.

6

Els amfibis són un grup especialment vulnerable als atropellaments en carreteres que

discorren en valls al costat de rius de curs lent, i menys vulnerable en ambients de vessant

o zones més àrides. La gran majoria de carreteres del Baix Ter travessen espais planers,

sense vessants, i sovint els laterals de les carreteres són seccions en talussos terraplenats

suaus o seccions horitzontals que permeten un pas uniforme a la fauna, i no són causa de

mortalitats puntuals elevades. Aquesta uniformitat en les carreteres dificulta la localització

de punts negres, a la vegada, que permet un pas difús homogeni per tot arreu de la majoria

d’espècies, disminuint l’efecte barrera de les mateixes. Aquest efecte és totalment aplicable

a les carreteres asfaltades que formen part de l’itinerari, llevat de la carretera de Torroella a

Pals i d’alguns trams de la carretera de Torroella a l’Estartit.

7

Taula 1. Atropellaments registrats a l’itinerari en el període 2005-2006.

Espècie Grup Total Life

Gripau corredor (Bufo calamita) Amfibi 58 Granota verda (Rana perezi) Amfibi 13 Gripau pintat (Discoglossus pictus) Amfibi 9 Reineta (Hyla meridionalis) Amfibi 3 Gripau d’esperons (Pelobates cultripes) Amfibi 2 Anur indeterminat Amfibi 1

Total amfibis 86 Eriçó comú (Erinaceus europaeus) Mamífer 8 Mamífer no identificat Mamífer 5 Conill (Oryctolagus cuniculus) Mamífer 4 Rata negra (Rattus rattus) Mamífer 3 Gat (Felis catus) Mamífer 2 Llebre (Lepus europaeus) Mamífer 2 Ratolí (Mus spretus) Mamífer 2 Guilla (Vulpes vulpes) Mamífer 2 Gos (Canis familiaris) Mamífer 1 Rata (Rattus sp.) Mamífer 1 Geneta (Genetta genetta) Mamífer 1 Fagina (Martes foina) Mamífer 1

Pardal comú (Passer domesticus) Ocell 5 Gavià argentat (Larus michahellis) Ocell 2 Passeriforme Ocell 2 Ànec collverd (Anas platyrhynchos) Ocell 1 Mussol (Athene noctua) Ocell 1 Cadernera (Carduelis carduelis) Ocell 1 Gallina roja (Gallus gallus) Ocell 1 Gavià o gavina (Larus sp.) Ocell 1 Òliba (Tyto alba) Ocell 1 Oreneta vulgar (Hirundo rustica) Ocell 1 Pit-roig (Erithacus rubecula) Ocell 1 Polla d’aigua (Gallinula chloropus) Ocell 1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) Ocell 1 Titella (Anthus pratensis) Ocell 1

Sargrantaner (Psamodromus algirus) Rèptil 1 Serp blanca (Rhinechis scalaris) Rèptil 2 Serp verda (Malpollon monspessulanus) Rèptil 2

Cranc roig americà (Procambarus clarkii) Invertebrat >126 Total vertebrats 143

8

Espècie / mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Total

Bufo calamita 9 1 26 7 11 4 58

Rana perezi 1 12 13

Discoglossus pictus 2 7 9

Hyla meridionalis 1 2 3

Pelobates cultripes 1 1 2

Anur indeterminat 1 1

Total mes 0 0 11 0 1 0 0 31 28 11 4 0 86 Pluja mm./mes des2005-nov2006

157,8 14,6 17,4 4,6 0,8 1,4 1,4 46,2 142,2 106,8 2,8 1,2 497,2

Total itineraris 1 2 2 3 2 2 2 2 3 2 2 1 24

Taula 2. Total d’individus atropellats de cada espècie per mes, i total d’itineraris realitzats durant cada mes. S’ha inclòs la suma de les precipitacions mensuals entre el desembre de 2005 i el novembre de 2006.

0

10

20

30gen

feb

mar

abr

mai

juny

jul

ago

set

oct

nov

des

Bufo calamitaDiscoglossus pictusHyla meridionalisPelobates cultripesRana pereziAnur

Figura 3. Fenologia del nombre d’atropellaments de les diferents espècies, coincidint el màxim amb les pluges de tardor, en un any que la primavera va ésser molt seca.

9

Detecció dels punts negres d’atropellaments:

Per a la determinació dels punts negres d’atropellament pel primer itinerari s’ha seguit el

següent criteri, utilitzant com a base els atropellaments d’amfibis acumulats durant l’estudi

en cada punt quilomètric de 100 metres de llarg. Aquest criteri s’ha determinat en base a

altres seguiments realitzats en espais propers (Feo i Boix, 2006) i en base al nombre total

d’itineraris realitzats (24).

• Més de 5 individus atropellats en 100 metres Punt de mortalitat mitjana o elevada

• Entre 2 i 5 individus atropellats en 100 metres Punt de mortalitat baixa

El total d’individus atropellats és significativament baix pel nombre de sessions realitzades

i per la longitud del trajecte de més de 40 quilòmetres. Tot i això, la diferent estructura de

les carreteres, l’heterogeneïtat d’ambients i altres causes que després es comentaran

podrien generar diferències importants en la intensitat d’atropellaments en diferents zones.

Per veure una fotografia real de la intensitat d’aquests atropellaments s’han agrupat els

individus localitzats morts en trams de 100 metres de llarg (punts quilomètrics). Les

màximes densitats d’individus morts que es troben són de “4”, i es localitzen en el tram del

punt quilomètric (pk) 35.0, i de “3 individus” en els trams dels punts quilomètrics 34.4,

20.4, 27.3 i 27.4. La resta, fins a 9 punts quilomètrics, tenen un resultat de 2 mortsm, i una

llarga llista continuarien només amb un individu mort (vegeu Annex III. Resultats).

Els resultats no evidencien l’existència de cap punt negre d’atropellaments d’amfibis a la

zona estudiada del Baix Ter. La mortalitat per atropellaments és molt dispersa al llarg del

territori.

Les màximes mortalitats s’han produït en els següents punts:

• pk. 35: Carretera elevada entre prats i camps de conreu herbaci, a voltes entollats per

aigua de pluja, i alguna plantació de pi pinyer (Pinus pinea). Zona de carretera ampla i

nova amb una rotonda, i a prop de l’accés a la deixalleria. Amb trànsit important per la

proximitat del golf “Serres de Pals“. Un total de 4 individus de gripau corredor morts en

aquest tram.

10

Figura 4. Gripau corredor (Bufo calamita) atropellat a

l’Estartit.

• pK. 20.4: Prop del Mas de la Capellana a tocar de la riba dreta del riu Ter, un tram de

carretera enlairada respecte els camps de l’entorn, amb un marge a cada costat suau amb

una continuïtat amb camps de conreu i plantacions de fruiters a banda i banda. Zona de

mortalitat de gripau corredor (2 ind.) i de granota verda (1 ind.).

• pk 27.3 i 27.4: Carretera prop de Mas Pla, amb camps de conreu i arrossars a cada

costat, amb la carretera enlairada, un marge suau amb continuïtat amb els camps veïns,

zona oberta i amb vegetació herbàcia. Carretera amb molt trànsit estival (agost) per l’accés

al càmping “El Delfin Verde”. Fins a 6 individus morts en un tram proper, cinc dels quals

gripau corredor i una granota verda.

11

Zones amb més densitat d’atropellaments

1. La Pletera, pk 5.5 a 7. S’han localitzat quatre individus morts de tres espècies

diferents, configurant un espai amb elevada diversitat d’espècies i d’ambients

aquàtics, però amb una mortalitat difusa en un tram llarg de carretera molt

homogènia i ambient molt similar entre closes, prats de salicària i camps de conreu.

2. Zona agrícola a la riba dreta del Ter, en dues zones que agrupen en 6.4 km. el

53.6% del total d’amfibis atropellats:

a. Zona A: pk 20.3 a pk 23.4 són uns 3.1 km. amb un total de 24 individus

atropellats (27.9%) de 4 espècies diferents.

b. Zona B: pk 26.0 a pk 29,3, són uns 3.3 km. Amb un total del 23 individus

atropellats (26.7%) de 3 espècies diferents.

3. Zona entre el Golf de Mas Gelabert i la Deixalleria, pk 34.0 a pk 35.4 que en 1.4

km. agrupen 12 individus morts majoritàriament de gripau corredor. Zona entre

camps de conreus, prats i pinedes de pi pinyer i una carretera molt ampla i

sobredimensionada amb un trànsit elevat.

12

Imatges de les zones problemàtiques per la mortalitat sobre els amfibis:

Figura 5 i 6. Carretera a la Pletera (pk. del 6,5 al 7,0) a la imatge de l’esquerra, i a la dreta la carretera a la riba dreta del Ter (pk. 20,5).

Figura 7 i 8. Carretera que porta al càmping “el Delfin Verde”, primer a la imatge de la dreta prop de Mas Pla pk. 27,4; i a la imatge de l’esquerra abans de la Fonollera pk. 26,0.

Figura 9 i 10. Carretera que porta a la Deixalleria de Pals pk 35,2 després d’una rotonda, a la imatge de l’esquerra; i a la dreta la carretera que ve del Golf de Mas Gelabert cap a Pals pk. 34,3.

13

Espècies afectades de mortalitat per atropellades al Baix Ter:

Gripau corredor (Bufo calamita).

Espècie més afectada per la mortalitat a les carreteres del Baix Ter, fet que coincideix amb

el fet que és tracta d’una de les espècies més abundants de la zona. El gripau corredor és

una espècie oportunista i pionera que colonitza ràpidament ambients temporals, pot resistir

en zones considerades àrides, i per cercar els ambients temporanis està dotada d’una gran

mobilitat. Presenta una distribució homogènia a la plana del Baix Ter fet que coincideix

amb la distribució dels exemplars morts a la carretera. S’ha trobat dispersa per tot el tram

d’itinerari que discorre per la zona nord del Baix

Ter. A la zona del sud s’ha localitzat molt

abundantment a la riba dreta del Ter a la zona

més agrícola, i també en zones similars properes

a Pals, entre camps de golf. La majoria

d’exemplars localitzats eren adults i el màxim

pic d’activitat s’ha detectat amb les pluges

d’agost de 2006.

Figura 11. Gripau corredor (Bufo calamita)

Granota verda (Rana perezi)

Juntament amb el gripau corredor són les dues espècies més freqüents al Baix Ter, fet que

coincideix amb que sigui la segona espècie més afectada per mortalitat a les carreteres. En

ser una espècie resistent es troba als recs i canals de la zona, així com als camps d’arròs.

S’han trobat 2 individus morts a la part nord de l’itinerari, prop de la Pletera entre unes

closes i prop del riu Ter en una zona agrícola. La majoria d’exemplars s’han localitzat en

un tram entre el pk. 27.4 i el 29.3, en una zona entre camps d’arròs i camps de conreu, i la

gran majoria eren juvenils de mides reduïdes atropellats en travessar la carretera en una

zona molt uniforme d’arrossars entre Mas Pla i la carretera de Torroella a Pals. La màxima

mortalitat s’ha produït al setembre.

Granota pintada (Discoglossus pictus)

Espècie introduïda i en expansió. Adaptada a ambients diferents i àmpliament distribuïda

per la plana empordanesa. La zona on s’han localitzat més individus atropellats és la zona

nord del Baix Ter, especialment entre l’Estartit i la Gola del Ter, amb densitats

14

d’atropellaments destacades en zones properes a Fra Ramon, La Pletera i el Ter Vell. En

canvi, només dos individus morts a la riba dreta del Ter, sempre proper al riu, i sense cap

localització més cap al sud a la zona de Pals. Els ambients on s’ha localitzat són prop de

closes, entre camps de conreu i fruiters, sempre també associat a zones on també es

localitzen gripaus corredors. La màxima mortalitat s’ha produït al setembre.

Reineta (Hyla meridionalis)

Espècie fàcilment observable a la zona, també localitzable pel seu cant. Més abundant en

recs, canals i zones d’aigües temporals, poc eutròfiques, tot i que sovint és més habitual

fora de l’aigua. És una espècie més difícilment observable atropellat, perquè la seva fina

pell és més fàcilment degradada pel trepig constant dels cotxes i l’assecament per part del

sol. Malgrat tot, hi ha tres individus morts trobats d’aquesta espècie. Una va ser localitzada

a la carretera de Torroella a l’Estartit, entre camps, proper a zones urbanitzades i amb recs

travessant la carretera. Un segon exemplar es va localitzar a La Pletera i l’altre a la riba

dreta del Ter.

Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)

Espècie pròpia d’ambients amb substrats tous. Prefereix ambients amb aigua permanent, ja que les

seves larves tenen un desenvolupament lent. No rebutja ambients temporanis, i fins i tot

humanitzats. A la zona només es coneix un punt de reclutament localitzat a la zona de Mas Pinell.

Els dos exemplars localitzats d’aquesta espècie ho han estat un en una zona propera a Torroella de

Montgrí, a la carretera de Torroella a l’Estartit, entre camps de conreu, en una zona no massa plana.

L’altre exemplar s’ha localitzat a la riba dreta del

Ter, proper a la Gola, en un tram on la carretera va

enlairada entre camps de conreu i camps de

fruiters. Aquestes localitzacions podrien demostrar

l’existència d’altres punts de reclutament de

gripau d’esperons a la zona, fet extremadament

interessant per a l’espècie ja que és molt escassa al

Baix Ter.

Figura 12. Gripau d’esperons (Pelobates cultripes).

15

Conclusions:

• Els factors més importants que determinen els patrons de distribució dels atropellaments

d’amfibis al Baix Ter estan bàsicament relacionats amb la distribució de l’abundància de

les espècies. Les quantitats percentuals de les diferents espècies localitzades en aquest

seguiment responen bastant fidelment a la situació real de l’abundància i distribució de

cada espècie a l’àrea d’estudi.

• Existeix una baixa mortalitat d’amfibis per atropellaments a la zona del Baix Ter, molt

difusa i dispersa, sense possibilitat de detectar punts negres problemàtics.

• S’han relacionat diversos trams de carreteres a la problemàtica dels atropellaments, ja

que en trams llargs i uniformes localitzats en ambients de molt difícil actuació s’observen

atropellaments d’amfibis dispersos, però constants i regulars.

• Existeix una component molt important que afecta a la fluctuació en la mortalitat en les

carreteres del Baix Ter, com és la climatologia. Els anys 2005-06 han estat especialment

secs en els períodes més òptims pel moviment dels amfibis (primavera), fet que ha implicat

un menor moviment dels individus i una menor incidència dels atropellaments, subestimant

el seu efecte real.

• Hi ha un altre factor molt important que afecta a l’índex de mortalitat com és el fort

component estacional en l’ús de les carreteres. La intensitat en que és circula per les

carreteres de l’Estartit, Pals i Torroella és molt més elevada durant el període estival

(juny-setembre). Així, en aquests mesos augmenta l’impacte dels vehicles sobre els

amfibis, especialment en l’accés al càmping el Delfin Verde, a La Pletera i als Golfs de

Pals.

• Hi ha una gran diferencia entre la mortalitat dels amfibis en carreteres asfaltades i les

pistes de terra sense asfaltar. L’efecte de l’escalfor de l’asfalt i la major circulació per

carreteres asfaltades (més velocitat i més nombre de vehicles) expliquen les diferències

entre ambdues. Això podria explicar la baixa mortalitat detectada a la riba esquerra del Ter

en ambients molt similars als de la riba dreta, especialment als trams més propers a la

Gola, on la carretera no és asfaltada, i està a la mateixa alçada que els camps. En canvi, en

zones d’hàbitats i ambients agrícoles molt semblants a la riba dreta, però amb una carretera

asfaltada i aixecada respecte els camps de conreus amb un marge suau a cada costat, la

mortalitat és molt més rellevant.

• Seria interessant mostrejar en un període primavera amb una major pluviositat per veure

l’efecte real de la mortalitat de les carreteres en anys més humits.

16

Bibliografia: BOIX, D; FRANCH, M. & MASCORT, R. 2004. Els amfibis i rèptils. A Quintana, X.D. & Marí, M. (eds.). Aiguamolls del Baix Ter. Papers del Montgrí, 23: 86-110. FEO, C. & BOIX, D. 2006. ATROPELLAMENTS. Quantificació d'atropellaments per cada tram de carretera i detecció de punts negres. Informe del projecte LIFE03 NAT/E/000067 "Restauració dels ambients aquàtics de Porqueres i de Banyoles". LLORENTE, G.A., GARRIGA, N., MONTORI, A., RICHTER-BOIX, A. & SANTOS, X. 2005. Incidència de les carreteres sobre els amfibis i rèptils de Catalunya. Memòria final 2005. Informe tècnic DMAH (Generalitat de Catalunya). Inèdit.

17

Annex I. Mapes de situació de l’itinerari

Caprabo Torroella

pk 0,0

Trencant Jocs

pk 4,3

Pont Ter Vell

pk 4,8

Sortida a carretera pk 25,4

La Pletera pk 7,0

pk 5,5 trencant Platera pk 8,5

Gola del Ter

pk 10,9

Pont Ter pk 17,0

pk 13,8 Gir Gola del Ter pk 17,7

pk 20,1

pk 24,4

Mas Pla pk 27,4

Sortida carretera pk 29,4

Camí de terra

pk 31.8

Mas Gelabertpk 33,5

Deixalleriapk 35,5

Palsmar pk 37,6

Basses d’en Coll pk 40,1

L’Estartit

Torroella de Montgrí

Pals

Gola del Ter

Riu Ter

Basses d’en Coll

Ter Vell

Fra Ramon

La Pletera

GI-641

GIV-6502

GI-650

GI-650

C-31

C-31

ITINERARI DEL SEGUIMENT D’ATROPELLAMENTS D’AMFIBIS AL BAIX TER

Mapa 1. Itinerari de seguiment dels atropellaments d’amfibis al Baix Ter des del pk 0.0 a Torroella de Montgrí al pk 40.1 a les Basses d’en Coll (Pals). En color verd hi ha marcats els punts kilomètrics a cada 5 kilòmetres, i amb anotacions s’indiquen altres referències kilomètriques. Al mapa també apareixen el nóm de les carreteres més importants, les poblacions i els espais naturals d’interès.

1000 m

y =4647881 x =509741

Annex II. Resultats aplicats sobre el mapa de l’itinerari:

Annex II.1 Mapa 2. Atropellaments a la zona del Baix Ter nord, senyalitzant cada individu localitzat en el punt quilomètric on es

va recollir.

Annex II.2. Mapa 3. Atropellaments a la zona del Baix Ter sud, senyalitzant cada individu localitzat en el punt quilomètric on es

va recollir.

Caprabo Torroella

pk 0,0

Trencant Jocs

pk 4,3

Pont Ter Vellpk 4,8

La Pletera pk 7,0

pk 5,5 trencant Platera pk 8,5

Gola del Ter pk 10,9

Pont Ter pk 17,0

pk 13,8 Gir Gola del

Ter pk 17,7

pk 20,1

L’Estartit

Torroella de Montgrí

Riu Ter

Ter Vell

Fra Ramon

La Pletera

GI-641

GI-650 C-31

Símbol Mortalitat Color Espècie Bufo calamita 1 individu Discoglossus pictus

Rana perezi Pelobates cultripes

Entre 2 i 5 ind.

Hyla meridionalis

500 m

RESULTATS DEL SEGUIMENT D’ATROPELLAMENTS D’AMFIBIS AL BAIX TER

BAIX TER NORD

Mapa 2. Itinerari del transecte de seguiment dels atropellaments d’amfibis al Baix Ter des del pk 0.0 a Torroella de Montgrí al pk 20,3 corresponent principalment a la banda esquerra del riu Ter, i zona nord de l’itinerari. En color verd hi ha marcats els punts kilomètrics a cada 1 kilòmetre, i amb estrelles (vegeu llegenda) el individus atropellats, la intensitat en la mortalitat i l’espècie.

Símbol Mortalitat Color Espècie Bufo calamita 1 individu Discoglossus pictus

Rana perezi Pelobates cultripes

Entre 2 i 5 ind.

Hyla meridionalis

500 m

RESULTATS DEL SEGUIMENT D’ATROPELLAMENTS D’AMFIBIS AL BAIX TER

BAIX TER SUD

Mapa 3. Itinerari de seguiment dels atropellaments d’amfibis al Baix Ter des del pk 20.0 al pk 40.1 de les Basses d’en Coll corresponent principalment a la banda dreta del riu Ter, i zona sud de l’itinerari. En color verd hi ha marcats els punts kilomètrics a cada 1 kilòmetre, i amb estrelles (vegeu llegenda) el individus atropellats, la intensitat de la mortalitat i l’espècie.

Sortida a carretera pk 25,4

pk 20,1

pk 24,4

Mas Pla pk 27,4

Sortida carretera pk 29,4

Camí de terra

pk 31.8

Mas Gelabert pk 33,5

Deixalleria pk 35,5

Palsmar pk 37,6

Basses d’en Coll

pk 40,1

Pals

Gola del Ter

Basses d’en Coll

GIV-6502

GI-650

GI-650

C-31

C-31

Annex III. Resultats: Atropellaments en cada punt quilomètric i valoració de la intensitat de la mortalitat (vegeu llegenda).

Individus atropellats per cada tram de 100 metres (punt kilomètric)

Espècie 1,3 1,4 1,9 3,4 3,7 3,8 4,9 6,0 6,5 6,7 7,1 8,2 8,6 9,6 9,7 9,8 9,9 11,4 12,8 13,3 13,4 14,6 19,1 19,4 20,3 Bufo calamita 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rana perezi 1 1 Discoglossus pictus 1 1 1 1 1 1 Hyla meridionalis 1 1 1 Pelobates cultripes 1 Total 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Espècie 20,4 20,5 20,8 20,9 21,2 21,5 21,7 21,9 22,1 22,3 22,7 22,8 23,1 23,2 23,3 23,4 26,0 26,3 26,7 26,8 27,2 27,3 27,4 27,6 27,7 Bufo calamita 2 1 1 1 2 1 1 2 2 1 2 1 1 1 1 1 1 1 3 2 1 Rana perezi 1 1 1 1 Discoglossus pictus 1 1 Hyla meridionalis Pelobates cultripes 1 Total 3 1 1 1 1 2 1 1 1 2 2 1 2 1 2 1 1 1 1 1 1 3 3 1 1 Espècie 27,8 28,2 28,3 28,4 28,7 28,9 29,0 29,3 32,0 34,0 34,3 34,4 34,6 35,0 35,4 36,4 Llegenda valoració total de la mortalitat Bufo calamita 1 1 1 1 1 2 1 4 2 1 Més de 11 atropellaments Mortalitat elevada Rana perezi 1 2 1 1 1 1 Entre 6-10 atropellaments Mortalitat mitjana Discoglossus pictus 1 Entre 2-5 atropellaments Mortalitat baixa Hyla meridionalis Pelobates cultripes Anur 1 Total 1 2 1 1 1 2 1 1 1 1 1 3 1 4 2 1

1

Seguiment científic

A M F I B I S

LIFE 04NAT/ES/000059

PUNTS DE RECLUTAMENT

Informe del segon any - Desembre de 2006

Detecció dels punts de reclutament dels amfibis mitjançant la presència de larves y cants nocturns dels adults.

Dani Boix1 i Carles Feo1,2 1Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona 2Fundació EMYS d’estudi i conservació de l’herpetofauna i els seus hàbitats

Introducció

Els amfibis representen un grup d’organismes que necessiten d’unes condicions

climàtiques i de qualitat i diversitat d’hàbitat molt específiques, fet que els fa especialment

sensibles a les alteracions del medi. Algunes d’aquestes alteracions inclouen fenòmens tan

diversos com la temporalitat de les aigües, un factor depenent dels condicionants climàtics,

i també de molts altres derivats de les activitats humanes. La contaminació de l’aigua, la

fragmentació i destrucció d’hàbitats, especialment els ambients aquàtics, i la pèrdua de la

qualitat dels espais naturals són alguns dels problemes que han d’afrontar les poblacions

d’amfibis. A més, tots aquests contratemps s’accentuen en espais especialment

humanitzats, com aquells que es troben prop del litoral de Catalunya, i amb una enorme

pressió antròpica derivada de les activitats humanes: turisme, creixement urbanístic, manca

d’aigua, ocupació del sòl, sobrefreqüentació dels espais naturals, etc.

2

Als aiguamolls del Baix Ter conflueixen molts d’aquests factors negatius que han provocat

entre altres coses la pèrdua de zones humides, la degradació d’algunes de les que s’han

mantingut o la contaminació de l’aigua.

Fins avui els estudis sobre amfibis als aiguamolls del Baix Ter han estat escassos (Fontanet

& Horta, 1983; Torró et al., 1986; Boix et al., 2004). Existeix, però, una recopilació

bibliogràfica de tots els treballs herpetològics realitzats a l’Empordà en un capítol del llibre

“Aiguamolls del Baix Ter” (Quintana i Marí, 2004). Hi ha 10 espècies d’amfibis citades al

Baix Empordà, de les quals cal considerar que només 8 és probable que actualment encara

es trobin a la zona d’estudi. Les espècies més habituals i abundants serien la granota verda

(Rana perezi), el gripau corredor (Bufo calamita), la reineta (Hyla meridionalis) i la

granota pintada (Discoglossus pictus). El gripau d’esperons (Pelobates cultripes) es creia

molt escàs a la zona, gairebé desaparegut, i només s’ha retrobat recentment a la zona de

Mas Pinell. El tòtil (Alytes obstetricans) només ha estat localitzat a la riba dreta del Ter, a

la zona de Pals, i es considera molt escàs. El gripauet (Pelodytes punctatus) és una espècie

present tant a la plana com al Montgrí, i tot i que sembla poc abundant, podria ser que

passés molt desapercebuda. El gripau comú (Bufo bufo) també s’ha citat al Baix Ter, però

sempre en zones més allunyades de la costa, per exemple prop del camp de golf de Gualta,

i es considera escàs o rar al litoral. Altres espècies citades, però no localitzades recentment,

són el tritó palmat (Lissotriton helveticus) i el tritó verd (Triturus marmoratus) molt rars

actualment a la zona.

3

Objectius

Localitzar els punts de reclutament dels amfibis a tota l’àrea del Baix Ter inclosa al

projecte Life.

Avaluar la distribució de cada una de les espècies.

Fer un seguiment de les actuacions del projecte Life en relació alsamfibis.

Aquest estudi pretén determinar l’estat actual de les poblacions reproductores d’amfibis en

els ambients aquàtics del Baix Ter. A partir del seu èxit reproductor i la distribució de cada

una de les espècies es disposarà d’una fotografia puntual de l’estat actual dels amfibis a

nivell general i establir les principals problemàtiques que els afecten, així com determinar

les possibles propostes de gestió. També ha de servir per determinar la funcionalitat de les

actuacions desenvolupades dins el projecte Life amb la finalitat de recuperar les poblacions

d’amfibis.

4

Metodologia

Per comprovar la reproducció dels amfibis a la zona s’ha recorregut totes les zones

humides litorals incloses en l’àmbit del projecte Life, i algunes de l’entorn, tant a la zona

dels aiguamolls del Ter Vell, a L’Estartit i Torroella de Montgrí, com a aiguamolls de la

riba dreta i esquerra del Ter, les Basses d’en Coll i altres zones humides de Pals. Aquestes

masses d’aigua tenen diferents condicionants hídrics, i si bé la majoria són ambients

permanents d’aigua dolça, n’hi ha un bon nombre que són ambients aquàtics temporanis,

camps inundats, closes, basses i tolls. Totes aquestes masses d’aigua estan inventariades a

la taula I.1 de l’Annex I.

Els punts escollits ho han estat en base a la presència d’aigua en el moment del mostreig,

per tant poden haver quedat exclosos altres punts també inundables que en el moment del

mostreig no hagin estat localitzats. Cal també considerar que l’any 2006 ha estat un any

especialment sec, sobretot a la primavera amb molt poca precipitació caiguda a la zona, fet

que va provocar que molts punts inventariats de la tardor anterior, estiguessin secs en el

moment del mostreig. La presència o absència d’aigua també ha estat registrada per cada

punt i per cada mostreig.

S’han realitzat tres campanyes de mostreig intensiu de diversos dies de durada, depenent

del temps necessari per visitar i analitzar tots els punts ( de dos a cinc dies):

Campanya de tardor a l’octubre-novembre de 2005

Campanya de primavera entre maig i juny de 2006

Campanya de tardor a l’octubre-novembre de 2006

A cada una de les campanyes s’ha realitzat un mostreig de larves d’amfibis i els censos de

cants nocturns.

La metodologia emprada ha estat el mostreig directe de les zones amb aigua mitjançant la

utilització d’un salabre. Fent diverses passades ràpides en els diferents ambients de cada

zona humida per tal de detectar la presència de larves d’amfibis. Un cop recollida i

separada la mostra s’ha guardat una part suficientment representativa per a la seva

5

posterior classificació. No s’ha avaluat l'abundància de capgrossos, sinó la presència o

absència de cadascuna de les espècies.

A part d’anotar la presència de larves d’amfibis, també s’han anotat dades addicionals.

Algunes d’aquestes fan referència a la presència d’espècies que poden influir negativament

en la viabilitat de les postes d’amfibis. Aquestes espècies són exòtiques i han estat

descrites com a una de les principals amenaces per a la supervivència de poblacions

d’amfibis a nivell global. S’ha anotat amb especial cura la presència del cranc de riu

americà (Procambarus clarkii) i la presència de peixos depredadors com la gabúsia

(Gambussia holbrokii) o el peix sol (Lepomis gibbosus).

Pel que fa als censos nocturns, s’ha fet una visita a cada punt o zona de mostreig i s’ha

realitzat una escolta d’entre 5 i 10 minuts per tal de detectar totes les espècies possibles,

sigui identificant el cant o mitjançant observació directa d’individus

Figura 1. Imatge del mostreig de larves d’amfibis als aiguamolls del Baix Ter

Durant el mostreig hi ha hagut actuacions incloses en el projecte Life que han modificat el

nombre de punts de mostreig de l’estudi, incorporant noves localitats de prospecció.

Concretament la construcció d’unes noves llacunes, en el marc del Life, per afavorir les

poblacions de tortugues i amfibis a la zona de la Fonollera (Mas Pinell) ha incorporat al

mostreig els punts 6, del 31 al 36, i el 38 i 39, que no van ser mostrejats ni la tardor de

2005, ni la primavera de 2006. De manera que durant les dues primeres campanyes són 46

els punts mostrejats, mentre que a la tercera campanya han estat 55 punts.

6

Resultats

Punts de reclutament amb presència de larves d’amfibis:

El mostreig dels 55 punts inventariats entre la tardor del 2005 i la primavera del 2006 ha

contribuït a obtenir uns resultats que ens permetran realitzar una aproximació a l’èxit

reproductor de les diferents espècies d’amfibis del Baix Ter. Només en 10 dels 55 punts

(18.2% d’èxit reproductor) s’ha localitat larves d’amfibis, això considerant el mostreig de

les tres campanyes realitzades. Cal dir que la campanya més profitosa pels amfibis va ser la

primera, a la tardor del 2005 quan es van localitzar capgrossos a 7 punts, per només 3 a la

primavera següent i 4 a la tardor de 2006. Cal considerar els resultats de la primavera de

2006 com a extremadament pobres i preocupants a nivell de conservació de les poblacions

d’amfibis, malgrat tinguin una explicació raonable per la sequera severa d’aquelles dates.

Per analitzar correctament les dades cal tenir en compte una altra factor, la presència

d’aigua, ja que no tots els punts han estat mostrejats en cada campanya. En algunes

ocasions el punt estava sec, sense aigua, i no s’ha mostrejat. La primera campanya es van

mostrejar 41 dels punts (74.5%), a la primavera van ser només 23 punts (41,8%) degut a la

manca d’aigua, i a la tardor de 2006 el màxim de 45 punts (81.8%) després d’unes pluges

intenses i el mostreig de les noves llacunes del projecte Life.

Els resultats han estat positius només per tres de les vuit espècies d’anurs citades pel Baix

Ter. Dels 10 punts localitzats amb larves d’amfibis 8 eren exemplars de granota pintada

(Discoglossus pictus), 3 de gripau corredor (Bufo calamita) i un de gripau d’esperons

(Pelobates cultripes). En un dels punts s’han localitzat larves de les tres espècies. No s’han

localitzat larves de cap de les altres espècies que, tot i ser abundants a la zona, com la

granota verda (Rana perezi) o la reineta (Hyla meridionalis), es desconeix a on es

reprodueixen. En tot cas, cal considerar la

possibilitat que el mostreig no cobreixi tot

l’espectre fenològic o d’hàbitats que poden

ocupar aquestes espècies.

Figura 2. Granota pintada (Discoglossus pictus), en una

riera de la comarca. Aquesta espècie presenta una

variació important en el color i el dibuix del dors.

7

Granota pintada (Discoglossus pictus)

Ha estat localitzada només en els mostrejos de tardor, i en un total de 8 dels 55 punts

mostrejats. Totes les larves han estat localitzades a les campanyes de tardor, concretament

en 7 punts el 2005 i en 3 punts el 2006. En només dos dels punts el mostreig ha estat

positiu a les dues campanyes de tardor. Malgrat la gran capacitat de l’espècie per

colonitzar ràpidament ambients temporalment inundats, la manca de pluges i la poca aigua

present a tota l’àrea d’estudi a la primavera del 2006 explica la seva absència. Dels 8 punts

on s’ha trobat l’espècie només dos són d‘aigües permanents: (1) en un rec profund a la

zona de closes en un camí d’accés a la Pletera aïllat al costat una carretera, i (2) en les

jonqueres de la Barraca d’en Roig, també aïllat d’altres zones. En aquest darrer punt s’han

trobat les tres espècies d’amfibis reproduint-se, tot i que no en el mateix moment. Els 6

punts restants són ambients temporanis, inundats durant la tardor, sobretot la del 2005, i

secs a la primavera. Aquests punts són ambients temporanis diversos, des de tolls prop de

la Gola del Ter de la riba esquerra, a closes inundades, o fins i tot a un camí i un camp

inundat, sempre amb aigües i ambients inundats temporàniament i sense aigua corrent.

La majoria de punts amb larves dibuixen una distribució preferent i àmplia per la riba

esquerra del Ter, essent present a tots els aiguamolls litorals entre L’Estartit i la Gola del

Ter. En canvi, només un punt es troba a la riba dreta del Ter on l’espècie sembla tenir una

distribució més restringida. La majoria de larves s’han localitzat només en una de les tres

campanyes de mostreig, el que mostra una variabilitat important i una baixa estabilitat en

els punts de reclutament.

Gripau corredor (Bufo calamita)

Localitzat en tres punts que corresponen a dues zones molt separades geogràficament. Es

considera una de les espècies més abundants a la zona i amb una gran mobilitat per la qual

cosa caldria esperar que colonitzés els ambients temporanis més favorablement. En tot cas,

aquest paper l’ha realitzat més efectivament la granota pintada (D. pictus). En canvi el

gripau corredor no s’ha aprofitat d’aquests ambients favorables que es van inundar a la

tardor. Es desconeix si durant la primavera ocupa també espais temporanis, per la qual cosa

caldrà esperar a la campanya del 2007.

8

Una de les zones on s’han trobat larves de gripau corredor és als salicornars de la Pletera, a

banda i banda del passeig que porta a Fra Ramon, en un ambient d’aigua temporània, amb

un nivell d’aigua que oscil·la de forma important, i que probablement a l’estiu s’asseca,

però que han restat inundades a la primavera i tardor del 2006. Aquest espai és una zona

propensa a les entrades d’aigua salada pels temporals de llevant, pel que no es descarta una

major salinitat de l’aigua. En aquest cas caldria considerar que el gripau corredor tolera

més bé uns nivells elevats de salinitat comparat amb altres espècies colonitzadores

d’ambients temporanis com la granota pintada. L’altre punt de reclutament ha estat un

ambient gairebé permanent, a les jonqueres de la Barraca d’en Roig, un hàbitat amb joncs i

canyissos amb aigües somes, amb un nivell molt oscil·lant i amb substrat sorrenc, on també

s’hi han reproduït la granota pintada i el gripau d’esperons. Curiosament mentre que les

larves de gripau corredor es van localitzat al mostreig de la primavera del 2006, les larves

de granota pintada ho van ser a la tardor del 2006, mostrant un nul solapament i una

diferència en l’estació reproductora. Només en un punt s’ha detectat la presència de larves

en ambdós mostrejos, ha estat a La Pletera, i les larves han estat majoritàriament

localitzades al mostreig de la primavera (3), i alguna a la tardor (1).

Figura 3. Gripau corredor (Bufo calamita).

Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)

Espècie amb una única localitat de reproducció, que ha resultat positiva en les tres

campanyes de mostreig, mostrant una gran estabilitat de la població. Malgrat tot, és una

única localitat aïllada per tot el Baix Ter el que suposa un perill per a la viabilitat futura de

l’espècie. El punt on s’han localitzat és molt favorable a l’espècie ja que el substrat és

sorrenc, molt proper a una zona de dunes prop la platja, i en una zona enfonsada on s’hi

9

acumula l’aigua de forma temporània formant una jonquera amb algunes clapes de canyís.

En aquest mateix espai s’hi ha reproduït el gripau corredor i la granota pintada.

Efecte de les espècies exòtiques sobre el reclutament dels amfibis:

Complementàriament a la prospecció de les larves d’amfibis s’ha fet un seguiment de les

poblacions d’especies potencialment perjudicials per a la reproducció dels amfibis.

La gambúsia (Gambussia holbrokii) és un peix de mida petita especialitzat en devorar

petits macroinvertebrats aquàtics i que pot alimentar-se de les postes dels amfibis. La seva

gran mobilitat, la gran taxa de reproducció, i la gran adaptació a masses d’aigua poc

profundes fan de la gambúsia un competidor directe, ja que existeix un gran solapament

entre els ambients favorables als amfibis i a la gambúsia. Dels 55 punts mostrejats, en 26

(47.3%) s’hi ha trobat gambúsia, com a mínim en una de les campanyes. Només en 6 dels

punts s’ha detectat la seva presència les tres campanyes, però cal considerar la gran

presència d’ambients temporanis en el mostreig. La primavera del 2006 hi havia gambúsia

en 12 dels 23 punts mostrejats (52.2%) que tenien aigua.

Només en una sola mostra de les 14 amb larves d’amfibis també es va observar la

presència de gambúsia (7,1%). Això podria interpretar-se com un possible efecte negatiu

del peix sobre la reproducció dels amfibis. En tot cas, en el punt on es va donar aquesta

circumstància, la gambúsia és probable que arribés a la zona per una inundació puntual, i

que en assecar-se la zona, aquesta espècie desaparegui ràpidament, per tant no hi ha

poblacions estables d’aquest peix en aquest punt determinat.

El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) és una espècie àmpliament distribuïda pel

Baix Ter, i amb una extremada mobilitat per la seva capacitat per caminar fora de l’aigua.

Ha ocupat ràpidament els ambients aquàtics de nova creació, les basses de Mas Pinell, on

ha colonitzat tant les basses permanents com les temporànies durant l’estiu del 2006. Se

l’ha localitzat en 23 dels 55 punts de mostreig, xifra alta i probablement subestimada.

Només coincideix la presència de cranc i de capgrossos al punt 26 de les jonqueres de la

Barraca d’en Roig, un espai sorrenc semipermanent i bastant aïllat.

Dels 16 punts on s’han trobat les dues espècies, gambúsia i cranc de riu, en cap d’ells s’han

trobat larves d’amfibis, el que podria indicar un efecte negatiu entre els amfibis i aquestes

dues espècies. Altres espècies localitzades han estat el peix sol (Lepomis gibbosus), la

bagra (Squalius cephalus) i mugílids, però el seu nombre ha estat molt baix.

10

Resultats dels censos de cants nocturns i adults en moviment

Els censos nocturns combinats amb la recerca d’individus adults en moviment durant la nit

ofereixen la possibilitat de detectar les espècies que potencialment poden reproduir-se a

l’espai. Altre cop, només s’han detectat tres espècies, la reineta (Hyla meridionalis) i la

granota verda (Rana perezi), de les que no s’ha localitzat cap punt de reclutament a la

zona, i la granota pintada (Discoglossus pictus).

Figura 4. Granota verda (Rana perezi) capturada a la

depuradora de Torroella de Montgrí.

L’espècie més detectada ha estat la granota

verda, amb una distribució molt àmplia ocupant

tota l’àrea d’estudi, tot i que semblaria més

abundant a la riba dreta del Ter, zona sud

d’estudi. Ha demostrat una gran capacitat de colonització ja que s’ha comportat com

espècie pionera en les noves basses de Mas Pinell, on s’han observat densitats de 9

exemplars adults en una mateixa bassa. De fet, s’ha observat la seva presència en totes les

basses d’aquesta zona amb aigua. També s’han observat juvenils de mides reduïdes en

arrossars (arrossars de Pals i de les Basses d’en Coll), un hàbitat típic també per a

l’espècie, mostrant-se més abundant a mesura que ens allunyen del litoral. Segurament

també ocupa altres zones no mostrejades de la plana baix empordanesa. També s’han sentit

cantar al Ter Vell, al canyissar de la riba dreta de la Gola del Ter i prop de l’Escola del

Mar (L’Estartit). Sembla molt poc present a la zona de la Pletera i Fra Ramon, a la riba

esquerra del Ter. La presència d’exemplars juvenils també suggereix la possible

reproducció prop del Ter Vell, a les closes d’en Mascort o en uns tolls de l’aparcament del

SAC (Sistema d’Aiguamolls Construïts del Ter Vell).

Una altra espècie localitzada ha estat la reineta (Hyla meridionalis), una espècie que

presenta una tendència a evitar els ambients estrictament aquàtics per ocupar bardisses i

marges de canals i recs, o camps inundats. El seu cant es detecta molt fàcilment i la seva

11

presència al Baix Ter és abundant, tot i que no se n’ha pogut comprovar la seva

reproducció. Una de les zones de cant amb més densitat és la zona del Ter Vell, fins i tot,

dins de l’antiga depuradora, i també ho és la zona entre camps inundats que hi ha entre les

Basses d’en Coll i el golf de Mas Gelabert. A altres zones els cants detectats han estat

d’uns pocs individus aïllats, i un individu juvenil de talla petita a la zona de la Fonollera,

en unes bardisses al costat d’uns camps sovint inundats. Ben distribuïda per tota la zona,

però en densitats baixes.

Figura 5. Reineta (Hyla meridionalis).

La granota pintada (D. pictus) només s’ha localitat a tres punts i sempre han estat

exemplars acabats de metamorfosejar, per tant nascuts el mateix any, en les mateixes zones

on ja s’havien detectat larves i, per tant, on ja s’hi havia comprovat la seva reproducció. No

s’han trobat altres adults, el que fa pensar que l’espècie presenta unes densitats baixes en la

zona. Els resultats dels itineraris d’atropellaments a les carreteres classifiquen aquesta

espècie com la tercera amb més mortalitat, menys afectada que la granota verda i el gripau

corredor. Localitzada preferentment a la zona nord, a la riba esquerra del Ter, sembla més

escassa a la zona de Pals.

Hi ha pocs punts on coincideixin diverses espècies. En diverses localitats, però s’han pogut

veure i sentir reinetes i granota verda, com al canyissar de la Gola del Ter a la riba dreta

(punt 25), o un dels llocs més interessants del Baix Ter pels amfibis, com són les jonqueres

de la Barraca d’en Roig (punt 26), on a més de trobar larves de gripau d’esperons, granota

pintada i gripau corredor, s’ha sentit cantar la reineta.

Cal considerar com molt probable la presència d’adults de dues altres espècies com són el

gripau corredor i el gripau d’esperons. El segon, perquè s’han localitzat larves a la zona

de la Barraca d’en Roig, i per tant és obvi que també hi hagi adults, tot i que molt

12

probablement molt localitzats i aïllats en aquesta zona. L’altra espècie, el gripau corredor,

tot que a l’estudi s’han observat pocs adults, s’han localitzat un nombre important de larves

en el salicornar de la Pletera i a les basses prop de la Barraca d’en Roig. El seu hàbitat més

òptim semblen ser els camps de conreu i arrossars que hi ha entre els aiguamolls litorals i

la carretera de Torroella a Pals. En aquesta zona, i sobretot propera al curs del riu Ter, hi

ha molt adults que són atropellats a les carreteres, esdevenint l’espècie més afectada per

aquesta problemàtica al Baix Ter.

No s’han obtingut dades per cap de les altres possibles espècies del Baix Ter. Així que semblaria

que no hi ha presència de gripauet (Pelodytes punctatus), tòtil (Alytes obstetricans) o gripau comú

(Bufo bufo) a la zona del projecte Life.

13

Conclusions:

Els resultats totals del mostreig cal analitzar-los amb compte per les següents raons:

• La primavera de 2006 ha estat una primavera excepcionalment seca, amb uns registres

pluviomètrics inferiors a la mitjana, fet que va suposar que molts dels punts de mostreig

tinguessin nivells baixos d’aigua o, fins i tot, que estiguessin secs. Tot això, òbviament va

afectar la reproducció dels amfibis.

1. Els resultats del mostreig dels punts de reclutament ens ofereixen unes dades

bastants pessimistes. Els punts on s’han capturat larves d’amfibis representen

només un 18.2 % dels punts mostrejats. Malgrat que aquest punt és una qüestió

molt negativa, es considera encara més rellevant el baix nombre d’espècies de les

que s’ha observat la seva reproducció a la zona, 3 de les 8 espècies d’amfibis

presents suposadament a l’àrea d’estudi.

2. Només s’ha comprovat l’èxit reproductor de la granota pintada (Discoglossus

pictus), el gripau corredor (Bufo calamita) i el gripau d’esperons (Pelobates

cultripes).

3. La granota pintada (Discoglossus pictus) és l’espècie amb un major èxit de

reproducció a l’àrea d’estudi. És un anur localitzat únicament al nord-est de

Catalunya, tot i que està en una clara fase d’expansió. Aquesta espècie és originària

del nord d’Àfrica i sembla que va ser introduïda a finals de segle passat a la zona de

Banyuls de la Marenda (sud de França) i des d’allà va arribar a Catalunya. Ocupa

una gran varietat de biòtops, però de caire típicament mediterrani (alzinars, suredes,

boscos de ribera, pollancredes, prat de pastura, etc.) però sempre a prop de l’aigua.

Els resultats d’aquest informe combinats amb els resultats de l’estudi

d’atropellaments, on la granota pintada és la tercera espècie més freqüentment

atropellada a les carreteres pròximes al litoral del Baix Ter, ens indiquen la gran

expansió d’aquesta espècie a la zona. Aparentment, l’espècie sembla més ben

distribuïda pel sector nord, a la riba esquerra del Ter.

4. Un dels pocs punts amb una diversitat rellevant per la presència d’amfibis i

important per al seu reclutament és la jonquera situada prop de la Barraca d’en

14

Roig (punt 26) a la riba esquerra de la Gola del Ter, en un espai sorrenc, de dunes,

enclavat amb aigües semipermanents i una comunitat de jonques i canyissar poc

dens. En aquesta zona s’ha reproduït de forma habitual el gripau d’esperons, de

forma puntual el gripau corredor i la granota pintada, i s’han sentit adults de

reineta.

5. Caldria afavorir noves localitats de reproducció pel gripau d’esperons, ja que

actualment només es coneix un sol punt per tot el Baix Ter. Aquesta situació manté

l’espècie en un estatus molt vulnerable a qualsevol alteració de l’únic punt de

reproducció.

6. Espècies com la reineta (Hyla meridionalis), i el gripau corredor (Bufo calamita)

presenten també una distribució àmplia i abundant d’adults, tot i que, cal considerar

el seu èxit reproductor com a escàs. S’han detectat punts de reclutament molt

localitzats pel gripau corredor i no se n’ha trobat cap per la reineta. Caldria realitzar

estudis més específics sobre les problemàtiques que afecten a aquestes espècies,

així com la seva fenologia reproductora a la zona, per conèixer si és necessari

establir mesures per a la seva conservació. És probable que el gripau corredor trobi

ambients més favorables a la seva reproducció en espais agrícoles de la plana

empordanesa més allunyats del litoral, i fora de l’àrea d’estudi.

7. És probable que els canals, recs i arrossars de més a l’interior de la plana baix

empordanesa allotgin més poblacions reproductores de granota verda i gripau

corredor, i és evident també que la reineta ha de reproduir-se, tot i que no s’ha

localitzat cap larva.

8. La granota pintada ha mostrat una preferència per aparèixer en el mostreig de

tardor, mentre que el gripau corredor ho ha fet pel de primavera, tot i que els totals

són poc representatius per obtenir dades estadísticament significatives.

9. S’ha observat que la presència de cranc de riu americà i/o de gambúsia en un punt

coincideix amb l’absència de larves d’amfibis, ja que en només dos punts s’han

trobat exemplars de capgrossos conjuntament amb la presència d’alguna d’aquestes

dues espècies invasores. Aquestes dues espècies tenen una àmplia distribució a tota

l’àrea de mostreig, i unes densitats extremadament elevades, sobretot en el cas del

cranc de riu americà.

15

10. Una altra espècie present a les llacunes i masses d’aigües permanents més grans del

Baix Ter, així com canals i recs és la tortuga d’orelles vermelles (Trachemys

scripta) molt nombrosa i que també pot afectar negativament a la presència d’adults

i larves d’amfibis.

11. Les noves basses de Mas Pinell han atret de forma efectiva nombrosos individus

adults de granota verda, assolint un mínim total aproximat de 25 exemplar a la

tardor de 2006. Caldrà comprovar el seu èxit reproductor a la campanya de la

primavera de 2007 i veure com evoluciona després de l’ocupació de l’espai pel

cranc de riu americà i la vegetació helofítica.

Bibliografia:

BOIX, D; FRANCH, M. & MASCORT, R. 2004. Els amfibis i rèptils. A Quintana, X.D. & Marí, M. (eds.). Aiguamolls del Baix Ter. Papers del Montgrí, 23: 86-110. FONTANET, X. & HORTA, N. 1983. Herpetofauna de Catalunya. Comarca del Baix Empordà. Revista de Girona, 103: 135-143. QUINTANA, X.D. & MARÍ, M. (eds.). Aiguamolls del Baix Ter. Papers del Montgrí, Torroella de Montgrí. 191 pàgs.

TORRÓ, J., PASCUAL, J., POLO, L., HEREU, R., PLANELLAS, M., QUINTANA, X., MARTINOY,

M., NEGRA, M., PUMAROLA, A. & ZABALA, M. 1986. Introducció al medi natural del

Montgrí i del baix Ter. Papers del Montgrí, 6: 5-80.

16

Annex I. Resultats del mostreig de punts de reclutament i de cants nocturns.

Taula I.1. Localització (coordenades UTM) de tots els punts de mostrejats en

el seguiment de les poblacions d’amfibis.

Taula I.2. Taula resum amb els resultats obtinguts del mostreig de punts de

reclutament (el valor 1 indica presència de larves d’amfibis). Es

mostren els resultats per a cada espècie.

Taula I.3. Taula resum amb els resultats obtinguts del mostreig de punts de

reclutament (presència d’adults o juvenils) i els censos de cants

nocturns. Les abreviacions indiquen: (c): individus cantant; (a):

individus adults observats, (j): individus juvenils de talla petita

observats i (m): individus acabats de metamorfosejar nascuts el

mateix any. En cas de detectar un nombre alt d’individus difícils de

quantificar s’ha utilitzat el símbol (>).

Taula I.4. Taula resum amb els punts de mostreig i la presència d’espècies

exòtiques, especialment gambúsia i cranc de riu americà. També

s’indica la presència o absència d’aigua (1/0) i la presència de

larves d’amfibis.

17

Taula I.1. Punts de mostreig de l’estudi sobre les zones de reproducció dels amfibis

Punt lloc zona municipi x y 1 rec petit SAC Torroella de Montgrí 515462 46550942 llacuna temporània (oest) SAC Torroella de Montgrí 515445 46551383 llacuna temporània (est) SAC Torroella de Montgrí 515492 46551554 llacuna-rec permanent SAC Torroella de Montgrí 515478 46552245 tolls aparcament SAC Torroella de Montgrí 515485 46550946 Closes d'en Mascort SAC Torroella de Montgrí 515287 46550237 Depuradora Vella SAC Torroella de Montgrí 515624 46550568 entrada TV3 Ter Vell Torroella de Montgrí 515523 46552429 TV4 Ter Vell Torroella de Montgrí 516249 4655285

10 TV1 Ter Vell Torroella de Montgrí 516279 465501811 closa inundada Pletera Torroella de Montgrí 515925 465456112 rec tamarius Pletera Torroella de Montgrí 515859 465456213 clots dels joncs Pletera Torroella de Montgrí 515995 465435914 camí inundat Pletera Torroella de Montgrí 516029 465432315 rec tamarius (el Terme) Pletera Torroella de Montgrí 515935 465404316 camp inundat (el Terme) Pletera Torroella de Montgrí 515916 465401917 Salicorniar Pletera (oest) Pletera Torroella de Montgrí 515863 465355418 Salicorniar Pletera (est) Pletera Torroella de Montgrí 515910 465333719 Rec Escola del Mar Gola ESQ Torroella de Montgrí 515505 465371520 darrera Escola del Mar Gola ESQ Torroella de Montgrí 515392 465370421 basses al costat del camí Gola ESQ Torroella de Montgrí 515811 465298922 tolls final gola Gola ESQ Torroella de Montgrí 515988 465291723 tolls de la mota Gola ESQ Torroella de Montgrí 516059 465273724 salicorniars Gola DTA Torroella de Montgrí 516039 465209525 canyissars Gola DTA Torroella de Montgrí 516079 465237526 jonqueres al camí de la Barraca d'en Roig Gola DTA Torroella de Montgrí 515833 465183227 rec depuradora càmping Gola DTA Torroella de Montgrí 515551 465163928 rec Massot ESQ Mas Pinell Pals 516166 465068529 bassa Anser Mas Pinell Torroella de Montgrí 515687 465090530 Bassa 1 els Verders Mas Pinell Torroella de Montgrí 515343 465106431 Basses Serengeti permanents Fonollera Torroella de Montgrí 515332 465135632 Basses Serengeti temporanies Fonollera Torroella de Montgrí 515301 465133733 Rec dels Lliris (final del rec) Fonollera Torroella de Montgrí 515290 465128434 Bassa a l'obra dels freixes Fonollera Torroella de Montgrí 515284 465128635 Basses del Mirador temporanies Fonollera Torroella de Montgrí 515210 465117536 Basses del Mirador permanents Fonollera Torroella de Montgrí 515248 465116537 Rec antiga bassa de les tortugues Fonollera Torroella de Montgrí 515170 465121938 Basses carretera temporanies Fonollera Torroella de Montgrí 514998 465120939 Bassa carretera permanent Fonollera Torroella de Montgrí 514811 465132040 la passera (sota la línia elèctrica) Fonollera Torroella de Montgrí 514235 465139841 rec la passera Fonollera Torroella de Montgrí 514127 465140042 rec Puig Mascarós Fonollera Torroella de Montgrí 514482 465119043 arrossars Mas Pla Fonollera Torroella de Montgrí 512611 465170444 Arrossars carretera de Pals (trencant Delfin V) Arrossars Pals Torroella de Montgrí 511861 465214245 Tolls carretera de Pals (trencant Delfin V) Arrossars Pals Torroella de Montgrí 511816 465217446 Zona gran entre Basses d'en Coll i Golfs Basses d'en Coll Pals 514748 465066847 Arrossar 1 (punta) Basses d'en Coll Pals 516308 465056848 Arrossar 2 (guaita) Basses d'en Coll Pals 515633 465077349 Arrossar 3 (rec mig) Basses d'en Coll Pals 515535 465041550 rec Massot DTA Basses d'en Coll Pals 516348 465059151 rec petit (guaita) Basses d'en Coll Pals 515637 465077952 rec proper (a la caseta de fusta); rec Molí Basses d'en Coll Pals 515720 464992953 rec mig; rec Bassetes Basses d'en Coll Pals 515509 465043654 rec llunyà (a la caseta de fusta); rec Fessols Basses d'en Coll Pals 515450 465076055 dipòsit Basses d'en Coll Pals 515238 4649552

18

Taula I.2. Presència de larves d'amfibis Presència D. pictus B. calamita P. cultripes Punt Lloc T05 P06 T06 T05 P06 T06 T05 P06 T06 T05 P06 T06

1 rec petit 2 llacuna temporània (oest) 3 llacuna temporània (est) 4 llacuna-rec permanent 5 tolls aparcament 1 6 Closes d’en Mascort 7 Depuradora Vella 8 entrada TV3 9 TV4

10 TV1 11 closa inundada 12 rec tamarius 1 1 1 1 13 clots dels joncs 14 camí inundat 1 1 15 rec tamarius (el Terme) 1 1 16 camp inundat (el Terme) 1 1 17 Salicorniar Pletera (oest) 1 1 1 1 18 Salicorniar Pletera (est) 1 1 19 Rec Escola del Mar 20 darrera Escola del Mar 21 basses al costat del camí 1 1 22 tolls final gola 23 tolls de la mota 1 1 1 1 24 salicorniars 25 canyissars 26 jonqueres al camí de la Barraca d'en Roig 1 1 1 1 1 1 1 1 27 rec depuradora càmping 28 rec Massot ESQ 29 bassa Anser 30 Bassa 1 els Verders 31 Basses Serengeti permanents 32 Basses Serengeti temporanies 33 Rec dels Lliris (final del rec) 34 Bassa a l'obra dels freixes 35 Basses del Mirador temporanies 36 Basses del Mirador permanents 37 Rec antiga bassa de les tortugues 38 Basses carretera temporanies 39 Bassa carretera permanent 40 la passera (sota la línia elèctrica) 41 rec la passera 42 rec Puig Mascarós 43 arrossars Mas Pla 44 Arrossars carretera de Pals 45 Tolls carretera de Pals (trencant Delfin v) 46 Zona gran entre Basses d'en Coll i Golfs 47 Arrossar 1 (punta) 48 Arrossar 2 (guaita) 49 Arrossar 3 (rec mig) 50 rec Massot DTA 51 rec petit (guaita) 52 rec proper (a la caseta de fusta); rec Molí 53 rec mig; rec Bassetes 54 rec llunyà (a la caseta de fusta); rec Fessols 55 dipòsit

19

Taula I.3. Observació i cants d’amfibis Cants H. meridionalis D. pictus R. perezi p. lloc T05 P06 T06 T05 P06 T06 T05 P06 T06 T05 P06 T06 1 rec petit 2 llacuna temporània (oest) 1 1c 3 llacuna temporània (est) 4 llacuna-rec permanent 5 tolls aparcament 1 j 6 Closes d’en Mascort 1 j 7 Depuradora Vella 1 >3c 8 entrada TV3 9 TV4 1c

10 TV1 11 closa inundada 1 >2c 12 rec tamarius 13 clots dels joncs 14 camí inundat 15 rec tamarius (el Terme) 16 camp inundat (el Terme) 17 Salicorniar Pletera (oest) 1 >2c 18 Salicorniar Pletera (est) 19 Rec Escola del Mar 2a ? 20 darrera Escola del Mar 1 m. 21 basses al costat del camí 22 tolls final gola 23 tolls de la mota > m. 1 m. 24 salicorniars 25 canyissars 1 >2c 1a+1c26 jonqueres al camí de la Barraca d'en Roig 1 1c <2 m 27 rec depuradora càmping 28 rec Massot ESQ 3a 29 bassa Anser 30 Bassa 1 els Verders 31 Basses Serengeti permanents 1a 32 Basses Serengeti temporanies 5a 33 Rec dels Lliris (final del rec) 3a 34 Bassa a l'obra dels freixes 35 Basses del Mirador temporanies 4a 36 Basses del Mirador permanents 2a 37 Rec antiga bassa de les tortugues 38 Basses carretera temporanies 1a 39 Bassa carretera permanent 9a 40 la passera (sota la línia elèctrica) 1 j. 2a 41 rec la passera 42 rec Puig Mascarós 43 arrossars Mas Pla 44 Arrossars carretera de Pals 45 Tolls carretera de Pals (trencant Delfin v) 2 j 46 Zona gran entre Basses d'en Coll i Golfs 1 >10c 47 Arrossar 1 (punta) 48 Arrossar 2 (guaita) 49 Arrossar 3 (rec mig) 3 j 50 rec Massot DTA 51 rec petit (guaita) 52 rec proper (a la caseta de fusta); rec Molí 53 rec mig; rec Bassetes 54 rec llunyà (a la caseta de fusta); rec Fessols 55 dipòsit

20

Taula I.4. Presència d’especies exòtiques als punts de mostreig. Presència aigua Larves amfibis G. holbrokii P. clarkii Altres espècies Punt T05 P06 T06 T05 P06 T06 T05 P06 T06 T05 P06 T06 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 3 1 1 0 1 1 4 1 1 1 1 1 1 1 5 1 0 1 1 6 1 7 0 8 1 1 1 1 1 1 9 1 1 1 1 1 1 1 1 Atyaephyra desmaresti P06 10 1 1 1 1 1 1 11 1 0 1 12 1 1 1 1 1 13 1 0 0 14 1 0 0 1 15 1 0 1 1 16 1 0 0 1 17 1 1 1 1 1 18 1 1 1 1 19 1 0 0 20 1 0 0 21 1 0 0 1 22 1 0 1 23 1 0 1 1 1 1 24 1 0 1 1 1 25 1 1 1 1 1 1 26 1 1 1 1 1 1 1 1 27 1 1 1 1 1 1 1 1 28 1 1 1 1 29 1 1 1 1 1 1 30 1 1 1 1 1 1 31 1 1 32 1 1 33 1 1 34 1 1 35 1 36 1 37 1 1 1 1 1 1 1 38 1 39 1 40 1 1 0 1 41 1 1 1 1 1 1 1 1 Mugílids T05 42 1 0 1 1 1 1 43 1 0 1 44 1 45 1 46 1 47 1 0 1 1 1 48 1 0 1 1 1 1 1 49 1 0 0 1 50 1 1 1 1 1 1 51 0 0 1 1 1 52 1 1 1 1 1 53 1 1 1 1 1 L. gibbosus,S. cephalus, mugílids P0654 1 0 1 1 55 1 1 1

21

Annex II. Mapes de situació i dels resultats del mostreig de punts de reclutament i de cants nocturns.

Mapa II.1. Mapa de localització (coordenades UTM) de tots els punts de mostrejats en el

seguiment de les poblacions d’amfibis.

Mapa II.2. Resultats del seguiment d’amfibis sobre els punts de mostreig. Els cercles

blancs són els punts mostrejats en els que no s’ha capturat, ni s’ha observat ni

escoltat cap cant. Els cercles de colors representen punts on s’han localitzat

larves d’amfibis, i els quadrats de colors representen la detecció d’adults

segons la Taula I.3. de l’Annex I.

Mapa II.3. Representació en un mateix mapa de la presència de larves d’amfibis (cercles de

colors segons l’espècie), i la presència de gambúsia (símbol d’un peix) i de cranc de

riu americà (símbol d’un cranc),segons les dades de la Taula I.4. de l’Annex I.

22

Annex II.1. Mapes de situació dels punts de mostreig

Pals

Gola del Ter Riu Ter

La Pletera

y =4649981 x =512156

L’Estartit

Basses d’en Coll

Torroella de Montgrí

Camping “El Delfin Verde”

Mapa II.1. Punts mostrejats per localitzar les zones de reclutament de les poblacions d’amfibis del Baix Ter. 500 m

23

Annex II.2 Resultats del seguiment de les poblacions d’amfibis

Mapa II.2. Resultats del seguiment d’amfibis sobre els punts de mostreig. Els

cercles blancs són els punts mostrejats en els que no s’ha capturat, ni s’ha

observat ni s’ha escoltat cap cant. Els cercles de colors representen punts on s’han

localitzat larves d’amfibis, i els quadrats de colors representen la detecció

d’adults. Els colors determinen una espècie diferent segons la següent taula:

Color Espècie

Granota pintada (Discoglossus pictus)

Gripau corredor (Bufo calamita)

Reineta (Hyla meridionalis)

Granota verda (Rana perezi)

Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)

y =4649981 x =512156

500 m

24

Annex II.3. Resultats del seguiment de les poblacions d’amfibis

Mapa II.3. Representació en un mateix mapa de la presència de larves d’amfibis (cercles de colors segons

l’espècie), i la presència de gambúsia (símbol d’un peix) i de cranc de riu americà (símbol d’un cranc).

y =4649981 x =512156

500 m

25

Annex III. Imatges dels punts de mostreig.

Punt de mostreig 2. Llacuna temporània del SAC (Sistema d’Aiguamolls Construïts)

a la zona del Ter Vell (L’Estartit).

Punt de mostreig 6. Closes d’en Mascort recentment inundades.

Punt de mostreig 9. Llacunes permanents del Ter Vell

26

Punts de mostreig 12 a l’esquerra, un rec sota uns tamarius on es van trobar larves de granota pintada (Discoglossus pictus), i a la dreta el punt de mostreig 11, una típica closa sovint inundada temporàniament.

Punt de mostreig 18. Salicornar inundat de la Pletera (L’Estartit) on es van trobar larves de gripau corredor (Bufo calamita).

Punt de mostreig 23. Tolls al costat de la mota a la riba esquerra del Ter. En aquesta zona es van trobar capgrossos de granota pintada (Discoglossus pictus).

27

Punt de mostreig 26. Jonqueres prop de la Barraca d’en Roig a la riba dreta de la Gola del Ter, punt de màxima diversitat i major índex reproductor de tota l’àrea d’estudi. El sòl sorrenc afavoreix la presència del gripau d’esperons, i les jonqueres i canyissos poc densos inundats són ocupats pel gripau corredor, la granota pintada i la reineta.

Punts de mostreig 29. Bassa Anser a Mas Pinell, amb aigües permanents i presència de peixos (gambúsia, peix sol, bagra) i tortugues exòtiques (Trachemys scripta).

28

Punts de mostreig 31 i 32. Basses permanents i temporànies de la zona de Mas Pinell on es van localitzar nombrosos adults de granota verda (Rana perezi).

Punt de mostreig 35, a l’esquerra, bassa permanent situada a Mas Pinell des del mirador de la carretera on abunda la granota verda. Punt de mostreig 34, a la dreta, on es veu una llacuna temporània a l’ombra d’uns freixes. Basses de nova creació construïdes l’agost del 2006.

Arrossars de la zona de Mas Gelabert (Pals), similars als punts de mostreig 43, 44, i de 47 a 49 de la zona de Pals.