Informe 2015

PROGRAMA SOCC | EL PROJECTE

1 | Report nm. 13 del Programa SOCC Mar 2015 Institut Catal dOrnitologia

programasoccReport del Programa SOCC - Institut Catal dOrnitologia nm. 13

Tretz informe anual del programa de Seguiment dOcells Comuns a Catalunya

mar 2015

EDITORIAL

SOCCs a tot arreu per a un nou Atles! 2

El projecte 3

TENDNCIES Tendncies 2002-2014 4

INDICADORS

Indicadors SOCC 2002-2014 7

Nous indicadors docells aqutics nidificants 8

ELS NOSTRES OCELLS

La titella 12

CONEGUEM ELS SOCCS Muntanyans de Torredembarra 14

Participants del projecte 17

English Summary 18

Referncies 19

PROGRAMA SOCC | EL PROJECTEPROGRAMA SOCC | EL PROJECTE

Report nm. 13 del Programa SOCC Mar 2015 Institut Catal dOrnitologia | 3

SOCC | EDITORIAL

El programa de Seguiment dOcells Comuns a Catalunya (SOCC) s un projecte im pulsat des de lInstitut Catal dOrnitologia i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb lobjectiu principal de determinar les tendncies tempo rals en labundncia docells comuns a Catalunya i, a partir daquestes, generar indicadors que permetin avaluar lestat de conservaci del nostre entorn. Aquest programa de seguiment forma part del Sistema dInformaci sobre el Patrimoni Natural de Catalunya i est integrat al Pan-European Common Bird Monitoring Scheme.

El SOCC s un projecte cientfic fo namentat en la participaci ciutadana. Com a tal, s obert a tots els ornitlegs que vulguin collaborarhi mitjanant la realitzaci de censos docells. Aquests censos es realitzen de forma sistemtica sobre uns mateixos itineraris de 3 km, subdividits en sis seccions de 500 m cadascuna. El SOCC pretn conixer les tendncies de les poblacions, tant a la temporada de nidificaci com a lhivern, ra per la qual es realitzen dos censos en cadascuna daquestes estacions. Per a ms detalls sobre la metodologia del projecte vegeu www.ornitologia.org/ca/quefem/monitoratge/seguiment/socc/index.html. A ms, podeu consultar els seus resultats principals per al conjunt de Catalunya o per localitat de cens a www.sioc.cat.

Durant la darrera temporada de ni dificaci es van dur a terme censos en 289 itineraris, una xifra que mostra lestabilitat del projecte en els darrers vuit anys, den del comenament de la feina de camp de lAtles dels ocells de Catalunya a lhivern 2006-2009 (Figura 1). A partir daquest 2015 s importat mantenir el sistema de seguiment peridic que hem assolit i, en el marc del Nou Atles dels ocells nidificants de Catalunya, anar cobrint nous itineraris en aquells quadrat 1010 km on no hi ha cap SOCC (Figura 2). En el context del Nou Atles noms caldr fer censos durant una primave

ra per esperem que aquests nous itineraris resultin atractius per a nous collaboradors i, tal com va passar el lAtles dhivern, acabem ampliant el nombre de participants daquest projecte de seguiment

El projecteEl SOCC t com a objectiu principal determinar els canvis en labundncia dels ocells a Catalunya i, a travs daix, avaluar lestat de conservaci del medi.

1Figura 1. Evoluci del nombre ditineraris actius del SOCC en temporada de nidificaci

SOCCs a tot arreu per a un nou Atles!

Ja fa 15 anys vam comenar el treball de camp de lAtles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, el qual va permetre descriure la distribuci de les 232 espcies que es reproduen al nostre pas. Des de llavors algunes espcies han esdevingut ms

abundants, com el picot garser petit, o ms rares, com la terrerola vulgar. Ara ens plantegem fer un nou atles que ens permeti actualitzar la distribuci de totes les espcies nidificants i analitzar els canvis en la seva distribuci. Aquests objectius representen un complement ideal per al projecte SOCC, fonamentat en les tendncies en el nombre dexemplars ms que no pas directament en les distribucions dels ocells i els seus canvis.

Desprs de la fantstica experincia que vam tenir amb la sinrgia AtlesSOCC de lAtles dels ocells de Catalunya a lhivern 2006-2009, guardonat amb el prestigis premi Prat de la Riba lany 2014, el SOCC tornar a jugar un paper clau en aquest nou atles. El SOCC ha de servir per generar altre cop els mapes dabundncia relativa de les espcies comunes i ha dajudar a determinar els patrons daparici de les escasses. El procediment que caldr desenvolupar durant les properes primaveres s el mateix que vam fer amb latles dhivern: mantenir els censos SOCC dels itineraris que actualment estem portant a terme entre tots de forma constant, any rere any i, a ms, en aquells quadrats 1010 km que no tenen cap itinerari actiu ferne un de ms (aquests noms una primavera).

Aquesta estratgia posa, a ms, les bases del seguiment despcies relativament escasses, ja que una xarxa ditineraris a cada quadrat 1010 km de Catalunya, junt amb llistes duna hora en quadrats 11 km (laltre tipus de prospecci estandarditzada de lAtles), configuren un sistema que cada 15 o 20 anys podr determinar canvis per a moltes daquelles espcies no prou comunes per a ser ben monitorizades noms amb els itineraris SOCC que fem anualment.

Ja tenim dissenyats tots els itineraris que cal fer per al nou atles, que no sn ms que els que vam realitzar en el marc de latles dhivern. Aix doncs, un cop ms, animem a tots els collaboradors del projecte i a la resta dornitlegs catalans a conixer el pas i els seus ocells fent un nou SOCC. Per ferho noms cal que us poseu en contacte amb la coordinaci del projecte

programasoccInforme anual del programa de Seguiment

dOcells Comuns a Catalunya

nm. 13mar 2015

RedacciSergi Herrando,

Marc Anton i Mart Franch

IllustracionsToni Llobet i Mart Franch

Disseny i maquetaciLluc Juli

Collaboraci especial:Joan Estrada, Toni Curc,

Albert Pardo i Jean-Yves Paquet

Citaci recomanada: ICO. 2015. Tretz informe del Programa de

Seguiment dOcells Comuns a Catalunya (SOCC). Institut Catal dOrnitologia, Barcelona.

EditaInstitut Catal dOrnitologia

Nat-Museu de Cincies Naturals de Barcelona

Plaa Leonardo da Vinci 4-508019 BarcelonaTel: 93 256 59 91

[email protected]

2015 Institut Catal dOrnitologiaImpressi: Aura Digit

PORTADA Buscant corriols pit-rojos Charadrius

morinellus. Tornarem a trobar-lo nidificant per al Nou Atles? Foto: Mart Franch

1Figura 2. Localitzaci dels itineraris SOCC actius (en negre) i inactius (vermell). Els quadrats marcats de color rosa sn els que no tenen cap SOCC actiu i hem de cobrir (almenys una primavera) en el marc del Nou Atles dels ocells nidificants de Catalunya.

4 | Report nm. 13 del Programa SOCC Mar 2015 Institut Catal dOrnitologia Report nm. 13 del Programa SOCC Mar 2015 Institut Catal dOrnitologia | 5

PROGRAMA SOCC | TENDNCIESPROGRAMA SOCC | TENDNCIES

Tendncies en les poblacions docells nidificants 2002-2014Lany 2014 els valors poblacionals de les espcies autctones han patit un lleuger increment respecte a lany passat. Les espcies extiques continuen en ascens. Dacord amb les anlisis realitzades, en el perode 2002-2014 hi ha 42 espcies en augment, 33 en disminuci i 39 estables.

Enguany lanlisi de les tendncies docells nidificants sha realitzat per a un total de 144 espcies, 12 ms que lany passat. Aquestes noves espcies sn bsicament ocells aqutics i extics. En part, les noves incorporacions han estat possible grcies a iniciar anlisis per algunes espcies des del 2006 (espcies amb dades molt poc representatives per al perode 20022006). En conjunt, el 2014 els ocells nidificants autctons han patit una lleugera recuperaci desprs de la davallada general de lany passat; en canvi, les espcies docells extiques han tingut un increment proporcionalment molt ms important (Figura 3). La srie temporal disponible s remarcable i moltes espcies ja han definit una tendncia per al conjunt del perode destudi. Hi ha 42 espcies en augment, 33 en disminuci i 39 estables (Taula 2, Taula 3, Figura 7).

Si b fins aquest any diem que la poblaci amb la major regressi poblacional a casa nostra era la terrerola vulgar Calandrella brac-hydactyla, les noves anlisis suggereixen una davallada encara ms important per al boscaler com Locustella luscinioides (Figura 7). Cal ser especialment prudents ja que la mida mostral s molt baixa i el marc temporal fora restringit (20062014). s interessant que les diferents espcies de slvids de canyissar mostren tendncies bastant diferenciades, i que fins i tot en els dos casos dincrement moderat els perodes destabilitat i daugment poblacional no sn coincidents (Figura 4).

Enguany hem comenat a analitzar les tendncies dalguns ocells extics escassos com el rossinyol del Jap Leiotrix lutea, el qual est augmentant la seva distribuci i poblaci per la Serralada Litoral Catalana dacord amb previsions realitzades (Herrando et al. 2010). Caldr veure com evoluciona aquesta poblaci i la daltres extics ja que no totes

les espcies estan tenint la mateixa dinmica poblacional. Dos exemples interessants daquesta heterogenetat sn les tendncies del rossinyol del Jap i del bec de corall senegals Estrilda astrild, les poblacions del qual sembla que tornen a augmentar desprs de tres anys consecutius de declivi poblacional (Figura 5).

Augment fort: Increment significatiu de ms del 5% anual (un augment del 5%

significaria que la poblaci es doblaria en 15 anys).

Augment moderat: Increment significatiu de menys del 5% anual.

Estable: No hi ha increments o decrements significatius, per s cert que la

tendncia s menor del 5% anual.

Incert: No hi ha increments o decrements significatius, per no s cert que la

tendncia s menor del 5% anual.

Disminuci moderada: Decrement significatiu de menys del 5% anual.

Disminuci forta: Decrement significatiu de ms del 5% anual (una disminuci

del 5% significaria que la poblaci es reduiria a la meitat en 15 anys).

1Figura 3. Evoluci global de les poblacions docells comuns autctons (127 espcies) i extics (6 espcies) en els 13 anys de funcionament del SOCC

1Taula 1. Criteris i classificaci de tendncies poblacionals. s important remarcar que el valor del 5% no fa referncia al valor mitj de lestima del canvi anual (tendncia mitjana anual), sin al valor inferior del seu interval de confiana en el cas daugments, i al superior en el cas de disminucions. Nivell de significaci de p

Report nm. 13 del Programa SOCC Mar 2015 Institut Catal dOrnitologia | 7

PROGRAMA SOCC | INDICADORSPROGRAMA SOCC | TENDNCIES

En lnies generals, els indicadors destat han incrementat el seu valor entre 2013 i 2014 (Figura 8). Lexcepci seria lindicador despcies estpiques, que mostra una davallada lleugera. En aquest indicador estem comenant a treballar en la incorporaci de dades daltres seguiments que es fan a la plana de Lleida, tant per aquestes mateixes espcies com per a daltres que el SOCC no contempla, com ara els dos pterclids.

Laugment de lindicador agrcola daquest 2014 s duna magnitud inferior al del forestal i de zones obertes naturals. Hores dara portem dos anys consecutius amb valors clarament ms baixos que els inicials, i aix, en un indicador compost per 41 espcies de zones agrcoles, podria tenir una significaci notable. Recordem que en el context europeu i espanyol es considera que les espcies agrcoles estan en davallada (PECBMS 2013, SEO/BirdLife 2014).

Cal remarcar la pujada de lindicador de zones obertes naturals. Diversos factors poden afectar les dinmiques de les espcies de zones obertes naturals i forestals, per el procs daforestaci del territori sembla un dels essencials i limpacte sobre les dinmiques poblacionals dels ocells s molt clar (Figura 9; vegeu Herrando et al. 2014).

Aquest any presentem una interessant aproximaci a les tendncies de les espcies en funci del seu rang de preferncia altitudinal. Aquesta experincia preliminar fa pensar sobre com els factors de canvi ambiental es poden manifestar de forma diferent segons lestatge altitudinal (Figura 10). En conjunt, les espcies dalta muntanya tenen tendncies ms negatives que les de muntanya mitjana i terra baixa. Els factors al darrere daquest patr podrien ser el canvi climtic i la degradaci dels dhbitats alpins o subalpins. Al vessant sud dels Alps sobserven processos similars, almenys per a les espcies despais oberts (Campedelli et al. 2013). Caldr seguir aprofundint en la matria

Indicadors SOCC 2002-2014Els indicadors de lestat dels medis agrcoles, de zones obertes naturals i dambients forestals han tingut un lleuger increment entre 2013 i 2014; en canvi, ha disminut el valor de lindicador estpic. Presentem tamb uns indicadors preliminars sobre lestat de les poblacions docells dels tres principals estatges altitudinals.

1Figura 8. Canvis en els quatre principals indicadors destat dels hbitats desenvolupats fins al moment a partir de les dades del SOCC. Lindicador agrcola est compost per a les tendncies conjuntes de 41 espcies, lindicador forestal ho est per a 26 espcies, el de zones obertes naturals per a 11 espcies i lestpic per a 6 espcies. Sha elaborat seguint la metodologia proposada per Gregory et al. (2005).

1Figura 9. Canvis en lindicador daforestaci desenvolupat a partir de les dades SOCC. Est format per la diferncia de dos subndexs: aforestaci (-) es determina per la tendncia conjunta de les 44 espcies perjudicades per laugment de la superfcie de bosc, i aforestaci (+) per la tendncia conjunta de les 22 espcies que sen beneficien.

1Figura 10. Canvis en els indicadors multiespecfics de terra baixa (64 espcies), Muntanya mitjana (44 espcies) i Alta muntanya (17 espcies) dacord amb la classificaci realitzada a lAtles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004). Els indicadors shan elaborat seguint la metodologia proposada per Gregory et al. (2005).

5Taula 3. Espcies que mostren una tendncia incerta en el perode reproductor 2002-2014.

Tachybaptus ruficollisIxobrychus minutusArdeola ralloidesArdea purpureaAnas streperaGypaetus barbatusCircus pygargusAccipiter gentilisAccipiter nisusAquila chrysaetosAquila fasciataFalco subbuteoFalco peregrinusPhasianus colchicusRallus aquaticusPorphyrio porphyrioAratinga mitrataPsittacula krameriAthene noctuaDryocopus martiusCecropis dauricaSaxicola rubetraOenanthe hispanicaMonticola saxatilisMonticola solitariusAcrocephalus melanopogonRegulus regulusPoecile palustrisEstrilda astrildEmberiza citrinella

5Taula 2. Espcies que mostren una tendncia estable en el perode reproductor 2002-2014.

Ardea cinereaAnas platyrhynchosFalco tinnunculusCoturnix coturnixGallinula chloropusLarus michahellisColumba liviaColumba oenasStreptopelia turturUpupa epopsJynx torquillaGalerida theklaeAlauda arvensisPtyonoprogne rupestrisAnthus campestrisMotacilla albaPhoenicurus ochrurosOenanthe oenantheTurdus torquatusTurdus merulaTurdus viscivorusCettia cettiSylvia undataSylvia communisSylvia borinMuscicapa striataAegithalos caudatusCyanistes caeruleusParus majorCerthia brachydactylaLanius senatorPyrrhocorax graculusCorvus coraxSturnus sp.Passer montanusPetronia petroniaLoxia curvirostraEmberiza cirlusEmberiza hortulana

5Figura 7. Canvis poblacionals de les 75 espcies que mostren increments o decrements estadsticament significatius en el perode reproductor 2002-2014. La dada que s mostra s la tendncia mitjana anual del perode estudiat..

-60% -40% -20%

Leiothrix luteaMilvus migrans

Dendrocopos minorGyps fulvus

Aquila pennataCircus aeruginosus

Apus melbaCoracias garrulus

Myiopsitta monachusDelichon urbicum

Acrocephalus arundinaceusCircaetus gallicus

Apus apusCorvus corone

Phylloscopus bonelliCorvus monedulaSylvia hortensis

Pyrrhocorax pyrrhocoraxGalerida cristata

Melanocorypha calandraAcrocephalus scirpaceus

Emberiza calandraSylvia cantillansSitta europaea

Dendrocopos majorMerops apiaster

Columba palumbusButeo buteo

Streptopelia decaoctoHirundo rusticaOriolus oriolus

Hippolais polyglottaFringilla coelebsSylvia atricapillaCisticola juncidis

Sylvia melanocephalaTurdus philomelos

Lullula arboreaRegulus ignicapillus

Periparus aterLuscinia megarhynchos

Erithacus rubecula

0% 20% 40% 60%

Cuculus canorusGarrulus gladariusPica picaPrunella modularisTroglodytes troglodytesLophophanes cristatusPicus viridisAlectoris rufaCarduelis carduelisCarduelis cannabinaPasser domesticusEmberiza ciaSerinus serinusMotacilla cinereaCarduelis chlorisLanius collurioSerinus citrinellaAnthus spinolettaSaxicola torquatusPhylloscopus collybitaBurhinus oedicnemusPyrrhula pyrrhulaClamator glandariusFulica atraLanius meridionalisMotacilla flavaTetrax tetraxEgrtetta garzettaRemiz pendulinusAnthus trivialisChlidonias hybridaCalandrella brachydactylaLocustella luscinioides

52%18%

15%12%12%11%9%8%7%7%7%

5%5%4%4%4%4%4%4%4%3%3%3%3%3%3%

2%2%2%2%2%2%2%2%2%2%2%1%1%1%1%1%

-1%

-1%-2%-2%-2%-2%-2%

-3%-3%-3%-3%-3%

-3%-3%-4%-4%-4%-4%-4%-4%

-6%-6%-6%-7%-7%-7%

-8%-8%-8%

-11%-14%

-1%

-26%

1Les dades disponibles suggereixen que el boscaler com Locustella luscinioides estaria patint una forta davallada des del 2006, any en qu comena a haver una bona representaci del SOCC al delta de lEbre. Cal ser prudents i anar recopilant informaci per potser estem davant duna situaci realment negativa per a lespcie.

6 | Report nm. 13 del Programa SOCC Mar 2015 Institut Catal dOrnitologia

onals de les espcies docells a Catalunya? No, ja que moltes espcies difcilment disposaran de seguiments robustos a escala catalana. Ara b, amb el nou Atles dels ocells nidificants de Catalunya iniciem una experincia interessant. Repetint un SOCC per cada quadrat 1010 km cada cop que fem un nou atles estarem, en unes determinades finestres temporals, aconseguint dades comparables de moltes espcies escasses. Si a aix hi afegim la repetici dels censos de dues hores en 5 quadrats 11 per cada UTM 1010, la sinrgia SOCC i Atles es refora ms que mai, ja no noms per generar mapes com es va fer al passat Atles dhivern, sin ara tamb en un context de seguiment temporal a llarg termini -60% -40% -20% 0% 20% 40% 60%

Report nm. 13 del Programa SOCC Mar 2015 Institut Catal dOrnitologia | 98 | Report nm. 13 del Programa SOCC Mar 2015 Institut Catal dOrnitologia

PROGRAMA SOCC | INDICADORSPROGRAMA SOCC | INDICADORS

Desprs de produir en els darrers anys indicadors sobre lestat de diversos sistemes naturals (Figura 11), tant des del ICO com des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya es veia linters de fer un pas ms enll i generar resultats sobre lestat daltres ambients. En aquest sentit, un dels ambients on els ocells hi juguen un paper destacat sn les zones humides.

A Catalunya els ocells dels ambients aigualosos han rebut especial atenci en nombroses publicacions de carcter regional i van tenir una primera avaluaci global en un dels captols finals de lAtles dels ocells nidificants de Ca-talunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004). All es destacava el notable increment que havien tingut durant el perode que anava entre el

treball de camp daquell atles i el de lanterior atles (Muntaner et al. 1984).

Des del projecte SOCC es va intentar fa uns anys tornar a fer aquesta avaluaci conjunta per les dades de camp que anava generant el programa es van mostrar insuficients i poc representatives de lmplia diversitat daquest important grup docells nidificants. Aquesta mancana es va comenar a esmenar lany 2006, quan des del Parc Natural del Delta de lEbre es va apostar molt fort pel SOCC com a programa de seguiment dels ocells comuns del parc. Aquest fet va comportar un augment notable de la cobertura del SOCC en aquell espai i conseqentment la incorporaci de dades de moltes espcies aqutiques ms o menys comunes. Tot i aix, la particular distribuci de moltes espcies docells de zones humides,

sovint concentrades en pocs punts del territori, han fet sempre que el SOCC no sigui el mtode ms ptim per avaluar els canvis en les seves poblacions. Afortunadament, moltes espcies docells aqutics es comptabilitzen mitjanant censos especfics, uns censos que es duen a terme en bona part de les grans zones humides de Catalunya (vegeune dos exemples a Box 1 i 2).

Tenint en compte aquest context vam considerar que per generar un indicador robust de lestat de les poblacions docells calia: 1) avaluar les tendncies del SOCC en el perode en el qual es tenien dades per a cada espcie (20022013 en general i 20062013 per moltes espcies aqutiques) i 2) calcular tendncies amb les dades dels censos regulars docells nidificants que es duen a terme

a les diferents zones humides, dades que per a aquesta experincia han estat aportades des del Parc Natural del Delta de lEbre, el Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpord i el Consorci de lEstany dIvars i VilaSana.

Amb les tendncies obtingudes sha generat un indicador que resumeix en un nic ndex les tendncies conjuntes de 25 espcies que mostren una afinitat per les zones humides, tant litorals com dinterior (Taula 4). Lindicador sha elaborat seguint el mateix protocol metodolgic que els altres indicadors destat dels sistemes naturals basats en la metodologia desenvolupada per Gregory et al. (2005) i es pot interpretar com un termmetre anual de lestat de les poblacions docells que habiten les aiges continentals a Catalunya. Els resultats indiquen una tendncia prcticament

Lindicador dels ocells aqutics nidificants de Catalunya

1El flamenc Phoenicopterus roseus es monitoritza a les colnies reproductores en un cens especfic que es realitza al delta de lEbre. La seva poblaci es mant estable en el perode 2002-2013.Foto: David Garca

En la darrera temporada hem incorporat un nou indicador per avaluar lestat del conjunt dels ocells aqutics de Catalunya. Aquest ndex pot servir de mesura de lestat de conservaci de les zones humides catalanes i incorpora tant dades del SOCC com daltres programes de seguiment docells aqutics nidificants.

El cens docells nidificants a lestany dIvars i Vila-sana

Lestany dIvars i Vila-sana s una llacuna dorigen endorreic de ms de 120 ha, dessecada durant els anys 50 del segle passat i transformada en terres de conreu. Grcies a la tenacitat de diverses persones i institucions lestany es va poder recuperar a partir del 2005, amb la compra de lantiga cubeta per part de la Generalitat de Catalunya i de la Fundaci Territori i Paisatge. La recuperaci de lestany i la seva gesti est dirigida pel Consorci de lEstany dIvars i Vila-sana, ens participat per diferents administracions.

El 2004, just abans de comenar els treballs de recuperaci de lestany, lentitat EGRELL, amb la collaboraci del Consorci i la Fundaci va iniciar un seguiment per estudiar el procs de recolonitzaci de la fauna i avaluar la resposta daquesta a cada una de les actuacions que shi duien a terme. A partir del 2005, amb larribada de laigua, es va iniciar de forma ininterrompuda el cens de les espcies aqutiques que

anaven colonitzant lespai. A tal efecte, des de llavors es realitza un mnim dun cens mensual que cobreix la totalitat de la llacuna. Durant el cens, realitzat amb telescopi des de diferents punts de la riba, es compten el total defectius presents a lestany i es registrem els indicis de cria de totes les espcies aqutiques. Mitjanant el comptatge de parelles i nius en les espcies ms locals i lestimaci de xifres mnimes en les espcies de distribuci ms mplia sintenta disposar duna estimaci de la totalitat despcies aqutiques que anualment nidifiquen a lestany. Noms en el cas de les gavines alguns anys es realitza un comptatge directe de la colnia de cria. Per a la realitzaci de les estimes no sutilitzen les dades dun sol cens sin que sagafen els mxims del cmput total de censos amb evidncies de cria.

Joan EstradaEGRELL

7Figura 11. Canvis en lindicador destat dels ocells aqutics nidificants en el perode 2002-2013. Aquest indicador sha desenvolupat a partir de les dades del SOCC, el SYLVIA i els censos docells aqutics nidificants que es realitzen en al delta de lEbre, als Aiguamolls de lEmpord i a lEstany dIvars. Est compost per les tendncies conjuntes de 25 espcies caracterstiques de les zones humides.


PROGRAMA SOCC | INDICADORSPROGRAMA SOCC | INDICADORS

NOM CIENTFIC NOM CATAL PERODE DANLISI FONT DE DADES

Tachybaptus ruficollis Cabusset 2006-2013 SOCC

Botaurus stellaris Bit com 2002-2013 Censos aqutiques nidificants

Ixobrychus minutus Martinet menut 2006-2013 SOCC

Ardeolla ralloides Martinet ros 2006-2013 SOCC

Egretta garzetta Martinet blanc 2002-2013 SOCC

Ardea cinerea Bernat pescaire 2002-2013 SOCC

Ardea purpurea Agr roig 2006-2013 SOCC

Phoenicopterus roseus Flamenc 2002-2013 Censos aqutiques nidificants

Anas strepera nec griset 2006-2013 SOCC

Anas platyrrynchos nec coll-verd 2002-2013 SOCC

Circus aeruginosus Arpella vulgar 2002-2013 SOCC

Rallus aquaticus Rascl 2006-2013 SOCC

Gallinula chloropus Polla d'aigua 2002-2013 SOCC

Porphyrio porphyrio Polla blava 2006-2013 SOCC

Fulica atra Fotja 2006-2013 SOCC

Himantopus himantopus Cames llargues 2002-2013 Censos aqutiques nidificants

Recurvirostra avosetta Bec d'alena 2002-2013 Censos aqutiques nidificants

Glareola pratincola Perdiu de mar 2002-2013 Censos aqutiques nidificants

Tringa totanus Gamba roja vulgar 2002-2013 Censos aqutiques nidificants

Chroicocephalus ridibundus Gavina vulgar 2002-2013 Censos aqutiques nidificants

Chlydonias hybrida Fumarell carablanc 2006-2013 SOCC

Locustella luscinioides Boscaler com 2006-2013 SOCC + SYLVIA

Acrocephalus melanopogon Boscarla mostatxuda 2006-2013 SOCC + SYLVIA

Acrocephalus scirpaceus Boscarla de canyar 2002-2013 SOCC

Acrocephalus arundinaceus Balquer 2002-2013 SOCC

1Taula 4. Espcies utilitzades per lelaboraci de lindicador docells aqutics nidificants. Es detalla per a cada una delles el perode de temps utilitzat per a calcular-ne la tendncia poblacional i la font dinformaci de les dades de camp. En els propers anys, sespera poder incorporar ms espcies.

El bernat pescaire Ardea cinerea es monitoritza fora b amb el SOCC. La seva poblaci es mant estable en el perode 2002-2013. Foto: David Garca

estable entre el 2002 i el 2013 (Figura 11), la qual cosa suggereix que el notable increment experimentat per aquest grup docells en les darreres dcades del segle passat (Estrada et al. 2004) sha aturat.

Cal assenyalar, per, que les dades que es presenten cal considerarles com a provisionals. Durant el 2014 es va posar en marxa el protocol metodolgic per poder analitzar de manera conjunta les dades del SOCC i dels censos locals docells aqutics nidificants, per es no van poder reunir totes les dades disponibles a les zones humides. Malgrat aix, aquesta primera prova sembla prou robusta i ens permet pensar que la incorporaci daquest indicador a la bateria dindicadors habituals va per molt bon cam. Si a aix hi afegim els esforos actuals per treballar con

juntament amb dades daltres projectes de seguiment (com ara ocells dalta muntanya) la bateria total dindicadors destat disponible podria ser suficient per a construir un bon sistema dobservaci de lestat de la biodiversitat a Catalunya a partir de les dades dels ocells

Aquest indicador ha estat possible grcies als collaboradors del SOCC i als dels segui-ments docells aqutics nidificants de:

Censos docells reproductors al delta de lEbre

Al delta de lEbre hi nidifiquen regularment 100 espcies, de les quals 24 estan incloses a lAnnex I de la Directiva Aus i ms de 30 presenten, en lmbit de Catalunya, algun grau damenaa (Vulnerables o una categoria UICN superior). Amb els mitjans actuals resulta impossible portar a terme un cens anual de totes les espcies reproductores, especialment daquelles que no formen colnies. Aix ha fet que aquest tipus de cens sorganitzi dins del marc del programa de seguiment del Parc Natural del Delta de lEbre iniciat a la dcada de 1990, segons el qual la periodicitat del cens de cada espcie depn sobretot del seu inters des del punt de vista de la conservaci. Per una banda, shan prioritzat aquells ocells aqutics o marins que tenen un alt inters, els quals se censen anualment: tots els destrnids, alguns lrids (gavina corsa Larus audouinii, gavina capblanca L. genei i gavi fosc L. fuscus), el flamenc Phoenicopterus roseus i alguns limcoles (garsa de mar Haematopus ostralegus, bec dalena Recurvirostra avosetta i perdiu de mar Glareola pratincola). Lorganitzaci i la realitzaci dalguns censos, com ara els de gavina corsa, sefectuen coordinadament amb lInstitut Mediterrani dEstudis Avanats (IMEDEA). En la majoria de casos, els comptatges es realitzen a peu, per b que tamb sempra la fotografia aria en algunes espcies (cas del flamenc).

Parallelament a aquests censos anuals, cada 4 anys es porta a terme un cens global dun grup taxonmic docells aqutics: cabussons, antides i fotges, limcoles (exceptuant el corriol camanegre Charadrius alexandrinus), ardeids colonials i cap reial, i lrids. Recentment sha incorporat a aquest esquema lamenaat repicatalons ibero-oriental Emberiza schoeniclus subsp. witherbyi. La metodologia emprada depn molt de cada grup i de laccessibilitat als nius (fotografia aria, recompte dexemplars o de mascles reproductors...).Grcies a aquest programa, el seguiment del 42%

de lavifauna reproductora queda cobert. Aix no obstant, malauradament encara no estan incloses en aquest esquema alguns grups especialment rellevants (passeriformes de canyissar, ocells despais oberts,...) i, fins i tot, algunes espcies amenaades (terrerola vulgar Calandrella brachydactyla i rogenca C. rufescens, corriol camanegre, polla blava Porphyrio porphyrio, martinet menut Ixobrychus minutus...). Lescassetat de mitjans, per sobretot la manca de tcniques de cens estandarditzades, dificulten sovint la seva incorporaci al programa de seguiment del Parc Natural del Delta de lEbre.

Antoni CurcParc Natural del Delta de LEbre

1Per al boscaler com Locustella luscinioides sha combinat la informaci provinent del SOCC amb la del projecte SYLVIA per analitzar la seva tendncia poblacional.Foto: Mart Franch


PROGRAMA SOCC | ELS NOSTRES OCELLSPROGRAMA SOCC | ELS NOSTRES OCELLS

La titella s una espcie molt ben distribuda a Europa durant la temporada de nidificaci, amb una rea de distribuci que va des del masss central francs fins a Escandinvia (Hagemeijer & Blair 1997). A lhivern bona part de les titelles europees baixen fins a la conca mediterrnia. A lAtles dels ocells de Catalunya a lhivern 2006-2009 (Herrando et al. 2011), la titella es va detectar a gaireb 330 dels 385 quadrats UTM 1010 km de Catalunya. Va resultar relativament abundant a les principals planes conreades del pas, particularment al delta de lEbre i planes empordanesa i de Lleida (Figura 12).

La titella s una espcie en clara regressi poblacional al conjunt dEuropa, avaluada en una prdua del 4% anual des de 1990 a 2003, la qual cosa equival a una prdua de gaireb el 60% de la poblaci europea en aquest mateix perode (PECBMS 2013). Les causes daquesta

regressi poden ser variades per tant lescalfament global (Gregory et al. 2009) com els canvis en els hbitats agrcoles (e.g. Gregory et al. 2004) podrien estarhi al darrera. A Catalunya tenim una regressi poblacional quantificada tamb en un 4% anual des de lhivern 2002/03 al 2013/14, molt pronunciada den de lhivern 2006/07 (Figura 13).

La procedncia de les titelles que passen lhivern entre nosaltres s, dacord amb les

La titellaLa titella s un dels ocells no reproductors ms ben distribut a lhivern a Catalunya. En les darreres dcades pateix una regressi moderada a gran part dEuropa i a casa nostra la tendncia s ja clarament negativa per al conjunt de la srie temporal del SOCC.

recuperacions docells anellats, fora variada. Lrea de la que hem rebut ms recuperacions s Valnia, a Blgica. Aix no vol dir que les titelles hivernants vinguin majoritriament daquesta regi, entre altres coses perqu sabem que a Valnia lactivitat anelladora ha estat tradicionalment intensa i, per tant, s ms fcil que en recuperem exemplars a Catalunya. S que ens serveix, per, de fil argumental per acostarnos una mica a la problemtica de les titelles que nidifiquen en latituds superiors a la nostra.

A Valnia la titella es troba en regressi des de linici del seguiment docells comuns SOCWAL, amb una davallada xifrada actualment en un 70% de la poblaci que hi havia lany 1990 (Figura 13). Ms concretament, la titella ha anat desapareixent progressivament de les parts ms baixes del territori (Jacob et al. 2010). En els darrers anys la poblaci de titelles es va mantenint o fins i tot millora lleugerament a les zones altes del masss de les Ardenes, en especial a les rees on shi han estat restaurant torberes (JY Paquet, com. pers).

Malgrat la tendncia general s similar en tots dos territoris, les fluctuacions interanuals de la poblaci nidificant a Valnia i la que hiverna a Catalunya no podem dir que mostrin un parallelisme gaire fort. s clar doncs, que hi ha molts factors que deuen entrar en joc a lhora dexplicar les dinmiques temporals. Hem de recordar que els migradors de curta distncia com la titella poden variar labast dels seus moviments dacord amb les condicions meteorolgiques i dels recursos disponibles de les zones que travessa.

La regressi a Catalunya no noms ha estat molt evident en el conjunt del territori, especialment den de lhivern 2006/07 sin que, a ms, ha estat absolutament generalitzada. No hi ha cap itinerari SOCC on la tendncia hagi estat definida per laugment. En tots aquells on la presncia de lespcie s ms o menys regular trobem una davallada de major o menor magnitud (Figura 14). s molt interessant remarcar que el delta de lEbre, la principal zona dhivernada de lespcie a Catalunya, no mostra itineraris amb davallades destacables, fet que s que passa a la resta de les grans planes agrcoles on es concentra lespcie, com ara la plana de Lleida. Cal te

5Figura 12. Distribuci i abundncia relativa de la titella a lhivern a Catalunya i rees de procedncia dindividus hivernants a Catalunya (Herrando et al. 2011).

1Figura 14. Mapa ditineraris SOCC on sha detectat la titella. Els colors indiquen la tendncia de cada itinerari calculada com el pendent de la recta de regressi de la seva srie histrica des de lhivern 2006/07, inici de la regressi poblacional general dels darrers anys. Els tons vermells i taronges mostren davallades poblacionals de major o menor magnitud dacord amb la seva intensitat, els verds mostrarien increments i els punts de color gris mostren aquells en qu lespcie s escassa (absent en almenys el 30% dels anys estudiats).

1Figura 13. Comparaci entre els canvis poblacionals observats a la regi de Valnia (temporada reproductora) i a Catalunya (hivern).

TitellaAnthus pratensis

nir present que estem analitzant un perode relativament curt i que les dinmiques poblacionals podrien canviar en un futur proper. Possiblement, el canvi climtic i els canvis en els usos del sl seran els dos factors claus en lesdevenir daquest ocell hivernant a casa nostra

Abundncia relativa


PROGRAMA SOCC | CONEGUEM ELS SOCCSPROGRAMA SOCC | CONEGUEM ELS SOCCS

SOCC125

Muntanyans de TorredembarraEl litoral catal ha sofert un profund procs de canvi en les darreres dcades. Aquest SOCC recorre un dels pocs retalls dels ecosistemes sorrencs que queden fora del delta de lEbre. Amb aquesta ressenya lAlbert Pardo ens acosta a la seva interessant fauna orntica.

Secci 1La secci 1 sinicia tot just al costat del club martim de Torredembarra. Si mirem des dall en direcci nord-est, veurem una torre observatori. Es interessant pujar-hi i fer una primera inspecci des de dalt, perqu ens permet obtenir una perspectiva general dels diferents ambients de lespai natural i a ms anotar ja les primeres observacions. A lestanyol que tenim tot just davant nostre, s gaireb segura la detecci, als dos censos, dels ocells aqutics ms comuns: necs collverds, fotges, polles daigua i cabussets. Al canyissar que envolta lestany, sentirem el rossinyol bord tot lany i a la primavera la boscarla de canyar. Als censos dhivern, en canvi, locell ms abundant del canyissar s el mosquiter com encara que tamb es registra sovint la presncia de repicatalons provinents del centre i nord dEuropa. A lalada dels nostres ulls, caant insectes al vol, veurem diverses espcies dorenetes, vulgar, cuablanca i cua-rogenca a la primavera i roquerols a lhivern. Baixem de la torre, i tot just a seva dreta trobem linici de litinerari de lespai natural i de litinerari SOCC, que transcorre en direcci nord a travs duna passarella de fusta. En aquesta ltima zona, a ms de la presncia quasi garantida del trist, podem veure ocasionalment cuereta groga a la primavera i cotxa blava a lhivern. Encara que no es tracta dun aspecte estrictament ornitolgic, s interessant esmentar aqu el fet que aquest espai alberga la poblaci ms septentrional de lamenaada i acolorida sargantana cua-roja, prpia dels ambients dunars. Atents tamb al terra, doncs.

Secci 2La passarella de fusta que hem anat seguint ens porta finalment a la platja, a on comena la secci 2. Durant tota aquesta secci caminarem per la sorra, al costat de la lnia de cordes que delimita la zona protegida, i tindrem el cintur de dunes a la nostra esquerra i a la dreta lextensa platja de sorra nua i el mar. A les prpies dunes, i a tota la zona de vegetaci halfila adjacent, s freqent detectar, especialment als censos hivernals, algunes espcies docells prpies dhbitats oberts. La ms abundant s sens dubte la titella, per tamb hi sn presents alosa, cogullada vulgar, grasset de muntanya, passerell com i bitxac com. En aquesta secci, tamb a les dunes, o ms probablement corrent per la platja a prop de la lnia de les onades, s molt probable veure locell emblemtic daquest espai natural, el corriol camanegre, del qual nidifiquen, lluitant contra tot dentrebancs que desprs esmentarem, unes poques parelles. Ms ocasionalment, podem veure tresdits, menuts i altres territs. Encara que no forma part de la metodologia del cens, s inevitable, quan camines per aquesta secci, fer una ullada al mar, a on a part de gavi argentat, gavi fosc i gavines vulgar, capnegre i corsa s fcil veure xatrac becllarg, i, a lhivern, corb mar gros i mascarell.

Secci 3Una mica abans darribar a uns xalets comena la secci 3. Passem ara, durant uns pocs metres, entre les edificacions i la platja seguint unes senyalitzacions verticals ben visibles. Continuem per un cam de terra i, pocs metres desprs, veurem a lesquerra uns grups de pins i passarem al costat dun gran pi pinyer i dalguns tamarius. Val la pena revisar les branques; s lnica zona de tot litinerari on trobarem arbres. Ms endavant tindrem a la nostra esquerra, visible noms parcialment, la part meridional de lestany anomenat el Saler, el ms gran de lespai natural. Aqu s on en ocasions sagrupen, als censos dhivern, estols considerables de gavines vulgars i capnegres, barrejades amb alguns gavians argentats i foscos. Aquesta secci i la segent sn les millors per veure, especialment als censos de primavera, algunes espcies de limcoles, encara que sembla que com a conseqncia de lincrement progressiu del nivell de laigua, sn aparentment ms escassos. Considerant nicament les que han estat observades en el transcurs dels diversos censos del SOCC podem destacar com a ms habituals les segents espcies: xivitona, valona, corriol petit i gros, becadell com, gamba roja vulgar, gamba roja pintada, gamba verda i polit cantaire. El cames-llargues sha citat a ms com a reproductor. Ara litinerari torna a ser una passarella de fusta ja que tornem a entrar en una zona inundable. Aviat, trobem una trifurcaci. Situem aqu el comenament de la secci 4.

Secci 4Prenem la passarella que gira cap a lesquerre, en direcci a linterior. Una gran part daquesta secci est ocupada per lestany del Saler. En la porci que estem mirant ara, la situada ms al nord, s on trobem ms diversitat dantids. Sempre, aix s, en un nombre redut dindividus, donades les escasses dimensions de lespai. Desprs dels necs collverds, els cullerots, en nombre de fins a una o dues desenes, sn els necs ms habituals al hivern i no solen fallar en cap cens hivernal. En petits grups, o com a individus allats, podem trobar, a ms dnec cuallarg, xiulador, griset, nec blanc i morell de cap roig. Al primer cens de primavera sha citat algun xarrasclet. Tamb s als voltants daquest estany on podem veure amb ms freqncia alguns ardeids. Normalment noms detectarem algun individu allat, que probablement noms romanen a lespai poc temps fent-lo servir com a zona de descans. A les dues temporades de cens shan detectat martinet blanc i esplugabous; als de primavera, agr roig i martinet ros i al dhivern, bernat pescaire. Seguim litinerari i continuem per la passarella. Passarem ara a travs dels densos canyissars que envolten lestany del Saler i tot seguit creuarem per un petit pont per sobre dun dels canals que connecten en ocasions lestany amb el mar. Aquesta zona s on ms fcilment veurem o, ms freqentment sentirem, el rascl, i a lhivern s tamb fcil veure-hi el blauet. Ocasionalment, la polla blava es deixa veure per aquests indrets.

Litinerari que descriurem es troba incls dins lespai conegut amb el nom de els Muntanyans (o els Salats) de Torredembarra i est format per una franja de litoral natural duns 3,5 km de longitud i uns 300 m damplada. Constitueix un dels pocs ecosistemes naturals de litoral sorrenc que, fora del delta de lEbre, encara resten a la costa catalana. A la part ms propera al mar trobem les dunes, els muntanyans segons la denominaci local, que estan poblades

per unes interessants comunitats vegetals. Ms cap a linterior, trobem una franja de vegetaci halfila, prpia de sls salins, formada bsicament per salicornars i jonqueres. Finalment, trobem un rosari destanyols litorals, que presenten un nivell de salinitat variable en funci duna major o menor aportaci daigua dola, provinent tant de la pluja com de laqfer, o daigua marina que entra a les llacunes, especialment durant els temporals de llevant. Al voltant de les llacunes de majors dimensions

veurem uns cinturons de canyissars ben constituts i, com a vegetaci arbria, nicament trobarem tamarius a les zones de vegetaci halfila i algun petit grup de pins pinyoners a aquells indrets on sha pogut formar suficient sl. Ms enll dels estanyols, lespai queda abruptament delimitat per les vies del tren, a laltra banda de les quals, el territori est, en la seva major part, profundament humanitzat.

Una visita als Muntanyans de Torredembarra ens serveix per recordar quin era laspecte de les nostres platges. Sha de ressaltar el paper que les organitzacions conservacionistes, en especial el GEPEC, van tenir, ja des dels anys vuitanta del segle passat, en la promoci de la seva protecci i en la divulgaci dels seus valors. Lany 1992 gran part de lespai va ser incls en el Pla dEspais dInters Natural (PEIN). Sha de dir que lespai senfronta en

ALBERT PARDO BALTEIROResponsable de litinerari SOCC 125


PROGRAMA SOCC | CONEGUEM ELS SOCCS PROGRAMA SOCC | PARTICIPANTS

Secci 5Traspassada una tanca ens trobem abruptament amb una zona degradada, que contrasta amb la que acabem de deixar al darrera. A lesquerra tenim uns edificis dapartaments i a la dreta una zona de dunes molt malmeses, amb restes de vegetaci dunar, protegides per una lnia de cordes, que es troben en un estadi molt inicial de regeneraci. Malgrat lescs inters esttic daquest tram de litinerari, sha de reconixer que s un bon lloc per observar, al hivern sobretot, els ocells dambients oberts o semioberts que hem enumerat a la secci 1, com ara titelles o bitxacs. Al final daquest descampat veiem un senyal vertical, del cam de ronda, que marca cap a on ens hem de dirigir. Novament caminarem per la sorra, deixant immediatament a la nostra esquerra els lmits dun cmping i a la dreta la platja nua. Aquesta secci s probablement la menys interessant de totes les de litinerari. Noms veurem algunes restes de vegetaci dunar i les observacions docells sn escasses. Podem assenyalar la presncia de pardal com i xarrec, tud i trtora turca als arbres i jardins del cmping. Al hivern, amb el cmping tancat, en aquest tram enjardinat s molt freqent la cotxa fumada i cuereta blanca. Aprofitem aqu per fer un breu comentari sobre les espcies de rapinyaires que podem observar a lespai. Lnica espcie que observem tot lany s el xoriguer com, que apareix en prcticament tots els censos i nidifica en la proximitat. A lhivern s relativament fcil veure algun aligot i, ocasionalment, sha citat lesparver vulgar.

Secci 6El primer tram de la secci 6 es correspon amb lantic estany del Gorg. Actualment est, excepte una petita zona propera a la gola, prcticament sec tot lany. nicament desprs de pluges intenses, pot formar-se algun petit toll. La zona est protegida i tancada a lentrada de vehicles des de fa pocs anys i la vegetaci comena a recuperar-se lentament. Potser lestat de degradaci de la zona ens serveix per recordar quina era la situaci de tot lespai abans dinstaurar les mesures de conservaci i per valorar tot el que sha aconseguit durant aquests anys. Caminem primer en parallel al mar i desprs travessem en diagonal per un cam de terra evident fins arribar a una cadena que impedeix el pas dels cotxes. Saltem la cadena i trepitgem asfalt per primera vegada en tot litinerari. Entrem en una urbanitzaci de segones residncies i girem per el primer carrer a lesquerra. Durant tota aquesta secci, Gorg i urbanitzaci, bsicament en trobarem a les espcies docells prpies de les zones suburbanes mediterrnies: mallerenga carbonera, tallarol capnegre, cadernera, merla, verdum, gafarr, cuereta blanca, estornells i tamb ocasionalment puput. A lhivern se sumen a les anteriors, pins, bruel, pit-roig, tallarol de casquet i estornell vulgar. Finalment, la garsa s, com no podia ser daltre manera en un espai tan humanitzat, omnipresent tant en aquesta secci com a la resta de trams. Litinerari segueix, per aquest carrer, fins arribar a un pont elevat que creua la via del tren. Des de dalt veiem, fem una ltima ullada al dens canyissar i finalitzem litinerari.

cara a alguns problemes. El ms important s, probablement, la gran freqentaci humana. El fet de no respectar les normes ds, com caminar per dins de les zones dunars o portar els gossos sense lligar, posa en greu perill, per exemple, la continutat de la petita poblaci reproductora de corriol camanegre. Malgrat aquesta i altres dificultats, els Muntanyans han experimentat durant tots aquests anys una notable recuperaci dels seus valors naturals, de manera que es pot dir que, en relaci a les seves redudes dimensions, la diversitat docells daquest espai s de les ms elevades del nostre litoral

ALBERT PARDO BALTEIRO

Responsable de litinerari SOCC 125

Participants del projecte

El Seguiment dOcells Comuns a Catalunya s un projecte impulsat per lInstitut Catal dOrnitologia i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que s possible grcies a la inestimable collaboraci de molts ornitlegs. La darrera taula daquest informe mostra el nom dels 214

collaboradors que hi han participat durant les temporades dhivern 2013/14 i de nidificaci 2014. Un agrament molt especial a tots ells i a tots aquells que hi han participat anteriorment o shi han afegit posteriorment, aix com als organismes i institucions que recolzen localment la seva implantaci, els quals se citen a la pgina final daquest informe

Fabreg Claparols, JaumeFanlo Grasa, EstherFarr Canal, Joan RamonFarr Serrando, EnricFeliu Latorre, PonFeo Quer, CarlesFernndez Gil, JuanFerrer Parareda, XavierFornos Sabat, RogerFranch Casanova, Miquel ngelFranch Rodrguez, MartFunosas Planas, DavidFunosas Planas, GerardFusellas Full, MarcGalls Gabarr, AnnaGarca Crdenas, DavidGarcia Espluga, BernatGarca Ferr, DiegoGarcia Gonzlez, ErnestGarcia Redigos, Miquel ngelGarcia Serrano, EnricGargallo Oliva, GabrielGay Pons, LlusGiralt Jonama, DavidGmez Balmes, MiquelGmez Vargas, Francisco JavierGonzlez de Lucas, RafaelGonzlez Prat, FerranGrande Flores, CarlosGuasch Gonzlez, CiscoGuillamn Prez, Joan FrancescGuillem Mart, RogerGuix Coromines, DavidHernndez Orenes, SantiHerrando Vila, SergiIdigora Planas, XavierIglesias Prez, BernatIlla Llobet, MarcIzquierdo Palma, JaumeJulien Vila, AbelJutgl Nogu, RogerLarruy Brusi, XavierLlimona Llovet, FrancescLpez Malagn, CarlosLpez Salvans, Marta QueraltLucena Gonzlez, Miquel ngelMaci Mart, DanielMaci Valverde, Francisco JavierMacias Vzquez, CarlesMaas Codes, DanielMaosa Rif, SantiManzano Rubio, RobertMargalef Pelej, Toni

Martnez Alonso, JanMartnez Bentez, PacoMartorell Gendra, CarlesMatheu de Cortada, EloisaMendoza Osorio, JavierMestre Querol, JoanMillet Sargatal, AleixMir Pla, LlusMoncas Salvia, FrancescMorales Dumanjo, JoanMoret Vials, DavidNaspleda Feixas, JoanNicolau Vila, JordiNieto Palls, XimoNievas Castro, AntoniNoguera Piquer, MarcNuez Rodrguez, IgnasiOliver Alejos, JavierOliver Dorado, Carlos AlbertoOlivera Aguil, DanielOliveras Serrano, IgnasiOmedes Salinas, lexOrdeix Rigo, MarcPadilla Cano, ToniPalet Esteve, JosepPardo Balteiro, AlbertParra Cuenca, XavierPedro Font, AlbertPedrocchi Rius, VittorioPedrol Medialdea, XavierPeralta Peir, AndreaPrez Clot, CarmePrez Petrus, scarPrez Ruiz, NatliaPerich Armengol, MariaPeris Miras, MarcPernas Barrull, LlusPetit Saludes, AlbertPiccardo Valdemarn, JuliaPlans Rubi, Pedro JosPolo Vila, JosepPonce Santos, JordiPons Ferran, PerePont Torn, FrancescPujol Vzquez, AlbertPujol Vilaseca, JoanQuesada Lara, JavierRacionero Cots, ClaraRafa Fornieles, MiquelRafart Flequ, lexRamoneda Massagu, JosepRaurell Sola, MontseRequena Jimnez, DavidRipoll Gmez, Carles

Rocaspana Jov, RafelRodrguez Sinovas, AntonioRoig Simon, JobRollan Espunyes, MontseRollan Vallbona, lexRovira Girabal, JoanRuiz Perales, XavierSaavedra Bendito, DeliSala Valls, AlbertSales Asensio, SergiSnchez Ins, MiguelSnchez Krellenberg, AlfriedSanchs Cot, EvaSanlleh Bitri, EnricSanmart Blanch, RogerSantandreu Grcia, MarcSantandreu Pajerols, JoanSanz Snchez, VctorSimon Juli, RosaSolanes Morros, Eva MSort Vilaseca, FermStefanescu Bonet, ConstantTantull Oliva, JosepTobella Roca, CarlesToldr Bastida, Llus XavierToms Gimo, NriaToms Mestres, RafaelTrabalon Carricondo, FranTrench Ribes, NriaTurmo Lapedra, SergiVentura Linares, JoanVila Bonfill, AlbertAlonso Garcia, Rosa M.lvarez Cros, CarlesAlzina Bilbeny, PereAndino Pol, HctorAnton Recasens, MarcAparicio Sanz, AntoniArenas Ribas, FerranArgulls Romera, MontserratArj Francs, SaraArquimbau Cano, RogerAute Todo, Francesc XavierAymerich Boixader, PereAymerich Isern, JoanAym Cubells, RalBacardit Pearroya, MontserratBaena Crespo, OriolBaiges Casanova, ClaudiBallesta Castro, JordiBallesteros Salla, TomsBalt Josa, OriolBarriocanal Lozano, CarlesBassols Isamat, Emili

Bastida Vives, RalBatista Alberdi, EduardBatlle Bassa, AgnsBatriu Vilar, MiquelBel Querol, JosepBernatallada Serrat, JosepBofarull Madirolas, JoanBonan Barfull, ArnauBonilla Lpez, ManelBoronat Miranda, DaniBros Caton, VicenBrotons Alabau, LlusBrugnoli, YagoBud Ricart, JoanCalaf Forn, JosepCaldern lvarez, RalCalvet Gaya, JordiCamprodon Subirachs, JordiCampsolinas Juanola, AlbertCanut Bartra, JordiCanut Font, AndreuCapdevila Torrell, FrancescCarbonell Font, RafaelCarretero Serra, AndreuCarrion Salip, GerardCastao, JoseCastill Carretero, JordiCebrian Puyuelo, Jordi G.Cirera Val, JacClarabuch Vicent, OriolColodro Fandos, CarlesColomer Bud, JoanaCorts Montesinos, J. LlusCul Ribas, JoanCurc Masip, AntoniDalmau Ausas, JordiDalmau Bonet, GerardDalmau Guasch, AnnaDelgado Garcia, AlfonsDaz Diethelm, DanielDinars Cistar, ManelDomingo de Pedro, MriusDuch Mercad, AlbertDuny, AntnDur Franch, CarlesEspejo Fraga, DanielEstop Mata, IsraelEstrada Bonell, JoanVil Nogueras, RafelVila Portella, XavierVilahur Godoy, XonViver Fabreg, JordiViv Boixader, Esteve

Corriol cama-negreCharadrius alexandrinus


PROGRAMA SOCC | REFERNCIESPROGRAMA SOCC | ENGLISH SUMMARY

Referncies

Campedelli, T.; Calvi, G.; Celada, C.; Fornasari, L.; Rossi, P.; Santolini, R. & Tellini Florenzano, G. 2013. A Montane Grassland Bird Index for montane common species in Italy. Bird Numbers 2013. Cluj, Romania (Resum a www.ebcc2013.ro/).

Estrada, J.; Pedrocchi, V.; Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocells nidi-ficants de Catalunya 1999-2002. Institut Catal dOrnitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona

Gregory, R.; Noble, D. & Custance, J. 2004. The state of play of farmland birds: population trends and conservation status of lowland farmland birds in the United Kingdom. Ibis 146 (2): 113

Gregory, R.D.; van Strien, A.; Vorek, P.; Gmelig Meyling, A.W., Noble, D.G. et al. 2005. Developing indicators for European birds. Phil. Trans. R. Soc. B 360: 269288.

Gregory, R.D.; Willis, S.G.; Jiguet, F.; Vorek, P.; Klvanov, A., et al. 2009. An Indicator of the Impact of Climatic Change on European Bird Populations. PLoS ONE 4(3): e4678.

Hagemeijer, W. & Blair, M. 1997. The EBCC Atlas of European Breeding Birds. T. & A.D. Poyser, London.

Herrando, S.; Llimona, F.; Brotons, L. & Quesada, J. 2010. A new exotic bird in Europe: recent spread and potential range of the Redbilled Leiothrix Leiothrix lutea in Catalonia (NE Iberian Peninsula). Bird Study 57: 226235.

Herrando, S.; Brotons, L.; Estrada, J.; Guallar, M. & Anton, M. (eds.) 2011. Atles dels ocells de Catalunya a lhivern 2006-2009. Institut Catal dOrnitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona

Herrando, S.; Anton, M.; SardPalomera, F.; Bota, G.; Gregory, R.D. & Brotons, L. 2014. Indicators of the impact of land use changes using largescale bird surveys: Land abandonment in a Mediterranean region. Ecological In-dicators 45: 235244.

Muntaner, J.; Ferrer, X. & MartnezVilalta, A. 1984. Atles dels ocells nidificants de Catalu-nya i Andorra. Ketres Editora, Barcelona.

SEO/BirdLife 2014. Programas de Seguimiento de SEO/BirdLife en 2013. 60 aos de ciencia ciudadana de SEO/BirdLife. SEO/BirdLife, Madrid.

PECBMS 2013. Population Trends of Common European Breeding Birds 2013. Czech Ornithological Society, Prague.

The SOCC (Seguiment dOcells Comuns a Catalunya) is the Catalan com mon bird survey, a programme promoted by the Catalan Ornithological Institute and the Catalan Government which is designed to assess temporal trends in the abundance of common birds in Catalonia (NE Spain). The field methodology is based on 3km line transects surveyed during both the breeding season and wintering season.

In 2014, surveys were conducted in 289 transects in the breeding season, showing a stability in the project for the last 8 years (Figure1). From 2015 onwards it is important to maintain the level of participation in the programme and, in the context of the New Catalan breeding bird Atlas starting in 2015, to start new transects in each of the 1010 km squares where no transect is in place (Figure 2).

For the current, year the breeding population trend has been analysed for 144 species, 12 more than last year. New species include mainly aquatic and introduced species. These additions were possible thanks to the analysis of a shorter period starting in 2006 for several species that had been poorly covered from 2002 to 2006. Globally, in 2014 breeding birds experienced a slight recovery after a general decrease in 2013, with introduced species showing a noticeable increase (Figure 3). 42 species are increasing, 33 decreasing and 39 are stable.

Our indicators showed an increase from 2013 to 2014 for farmland landscapes, wild open habitats and forests, while the steppeland bird indicator showed a decrease (Figure 8). We present for the first time our preliminary indicators on the state of bird populations for the three main altitudinal stages. Indicators were elaborated according to the methodology proposed by Gregory et al. (2005). First results show that high mountain species are globally suffering a stronger

decrease than midland and lowland bird species (Figure 10).

Another indicator developed recently is the aquatic breeding bird indicator. Some years ago, SOCC data for wetland bird species proved to be insufficient and unrepresentative, since many wetland species are not well monitored using SOCC methodology, but fortunately there are specific census for most of them in the most important wetlands. This new indicator comprises 1) trends from SOCC data (20022013 for most species, 20062013 for many aquatic species) and 2) trends from specific monitoring data. Parc Natural del Delta de lEbre, Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpord and Consorci de lEstany dIvars i Vilasana have contributed with specific monitoring data. Trends for 25 species showing affinity to wetlands were used to generate this new indicator. Results show stability for the period 20022013, suggesting an end to the increase of aquatic bird species trends in the last decades (Figure 11).

In this issue we focus on the Meadow Pipit as an example of a bird showing a moderate decrease in its breeding grounds that is also recorded in our monitoring programme for the wintering population. It is a well distributed species across Europe in the breeding season, and widespread and common as a winter visitor mainly in the Catalan big plains of Lleida, Empord and Ebro Delta. Its trend has been evaluated as a 4% loss both from 1990 to 2003 as a breeder in Europe, and from 2002/03 to 2013/14 in winter in Catalunya (Figure 13).

The SOCC transect visited in this issue is located in Muntanyans de Torredembarra, which is one of the few sandy coastal patches that has been preserved in Catalunya outside the Ebro Delta. It holds interesting waterbird populations, especially during winter and passage, with a small breeding population of Kentish Plover still surviving

English summaryBreeding bird trends showed that 42 species are increasing, 33 decreasing and 39 stable. Our bird indicators showed an increase from 2013 to 2014, while the steppe-land bird indicator showed a decrease. In this issue we present bird indicators for the three main altitudinal stages and the recently developed aquatic breeding bird indicator.

COVER Looking for Dotterels Charadrius morinellus. Will we find any breeding pairs for the New Atlas? Foto: Mart Franch

PROGRAMA SOCC

programasoccSeguiment dOcells Comuns a Catalunya

ContacteMart Franch i David GarciaInstitut Catal dOrnitologia

NatMuseu de Cincies Naturals de BarcelonaPlaa Leonardo da Vinci 45

08019 BarcelonaTel: 93 256 59 91

[email protected] enviament de dades: [email protected]

Bases de dades i anlisiMarc Anton

Coordinaci cientficaSergi Herrando

Amb les dades dels seguiments dels espais gestionats per:

Fundaci CatalunyaLa Pedrera, Consorci del Parc Collserola, Ajuntament de Terrassa, Aiges de Terrassa, GACO, EGRELL i Aladrell.

Amb el suport de:

Informe 2015

Documents

Transcript of Informe 2015