1.Deficinió de hardware i software

El hardware és el conjunt de tots els elements físics que el componen, i el software és el conjunt de programes que dirigeixen les tasques que executen els circuit elèctrics de l’ordinador.

2.Elements d’un ordinador des de el punt de vista físic(definicions):

Definició i elements del sistema operatiu.

● Unitat central de procés(UCP):

-Unitat aritmeticològica(UAL): permet fer operacions simples[suma, resta i

desplaçament].-Unitat de control(UC): genera els senyals necessaris per activar els elements de l’ordinador.-Registres: memòria interna del processador.

● Memoria principal: dispositiu que emmagatzema informació en forma de dades codificades en llenguatge binari.

● Busos: canals, pels quals les instruccions, dades i senyals de control arriben a l’ordinador.

● Perifèrics d’entrada: permeten que l’usuari intodueixi informació.● Perifèrics de sortida: dispositus que usa l’ordinadinador per mostrar els resultats a

l’usuari.● Perifèrics d’entrada i sortida: envien i reben dades a l’ordinador o al contrari, des

d’ell[com el llapis de memòria, USB...]

3.Classificació del software (posar exemples)

● Software de sistema: aïlla en la mesura del possible els detalls específics de l’ordinador particular. Aquest grtup de programes és constïtuit per:

-Sistema operatiu és la base del software de qualsevol ordinador.

-Drivers o controlador de dipositius: programes que permeten que el sistema operatiu es comuniqui amb els perifèrics.

● Software de desenvolupament: programes que permeten crear altres programes. Per exemple Java, Pascal...

● Software d’aplicació: programes que s’executen sobre el software del sistema i permeten que els usuaris facin tasques específiques. Per exemple Internet, finances...

4. Definició de xarxa. Avantatges de treballar en xarxa. Definició de targeta de xarxa.

Una xarxa en el context informatic és un conjunt d’ordinadors interconnectats entre ells que permet que aquest conjunt comparteixin recursos.

Avantatges:-Compartir perifèrics.-Compartir informació mitjançant bases de dades.-Eliminació de dades disperses als ordinadors.-Disposar d’un control d’usuaris més exhaustiu.-Còpies de seguretat més ràpides i segures.

Una targeta de xarxa és un element, una targeta, que per poder treballar en xarxa, cal instal·larla a tots els ordinadors.

5.Tipus de xarxes segons l’extensió. Clau WEP

● PAN (Personal Area Network) la seva extensió abraça uns pocs metres i permet conncetar dispositius a un ordinador via Bluetooh.

● LAN (Local Area Network) xarxa d’àrea local.● CAN (Campus Area Network) la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa

universitat.● MAN (Metropolitan Area Network) la seva extensió abraça diversos edificis de la

mateixa àrea metropolitana.● WAN: (Wide Area Network) la seva extensió abraça diversos edificis de localitats,

províncies i països diferents.

6.Tipus de xarxes segons la disposició física dels cables amb fotos(o esquemes). Avantatges o inconvenients de cadascuna.

Tipues de xarxes segons la dispocicó física dels cables:

-Topologia en arbre.

Avantatges: cablejat punt a punt per segments individuals.

Inconvenients: la mesura de cada segment va determinada pel tipues de cable utilitzar. si es ve abaix el segment principal tot el segment ve abaix. és més dificil la configuració.

-Topologia en estrella.

Avantatges: instal·lació ràpida si falla un segment de la xarxa, no influeix a la resta. no n’hi han problemes de col·lisió de dades. té més seguretat.

Inconvenients: si n’hi ha un error del concentrador principal, influirà a tota la xarxa.

nombre de nodes limitat pel concentrador. molta longitud de cable.

-Topologia en anell.

Avantatges: poca longitud de cable.

Inconvenients: si un node falla, la xarxa sencera també.

Nombre de nodes limitat pel concentrador. les comunicacions no són iguals de ràpides.

-Topologia en bus.

Avantatges: fàcil d’utilitzar. utilitza poc cable.

Inconvenients: si el cable deixa de funcionar, la xarxa no funcionarà. és més car. Tothom esta connectat al mateix cable, és a dir, que tots accedim a la informacó de la resta.

Definció i comparació de switch(commutador) i hub(concentrador):

El commutador anomenat switch, és un dispositiu que permet connectar diversos dispositius de xarxes i crear topologies de tipus estrella i que formen part de la xarxa.El hub, és un concentrador el qual si no disposés de la capacitat que li permet generar la taula, enviaria la informació de destinació per mitjà de tots els seus ports.

La diferencia dels dos es que el switch permet que poguem veure tots la mateixa informació, i el hub l’envia per ports.

Mitjans de transmissió(aire i cables). Hardware necessari per fer connexions amb cadascun:

El cable UTP, es una capa aïllant externa. Connecta la targeta de l’ordinador a través del connector RJ45 amb els concentradors a través dels seus ports.

Connector RJ45 i targeta de xarxa.

Podem usar com a mitjà de comunicació ‘l’aire’, però haurem d’instal·lar dos components hardware a la xarxa corresponent.També, una targerta de xarxa sense fil(interna o externa) a través del port USB i, a més, un pun d’accés sense fil connectat a un switch, o un switch sense fil, que aquest recollirà tots els senyals i distribuir-los per la xarxa.

Hardware necessari per connectar-se a internet:

Si l’ordinador que utilitzem no pertany a cap xarxa, necessitem un dispositiu, anomenat mòdem. Que haurà de MODular i DEModular els senyals de l’ordinador.

Si pertany a una xarxa d’àrea local(LAN), l’hem de configurar amb els elements necessaris en cada cas, i a més, hem d’afegir un dispositiu, anomenat encaminador, que permeti connectar la nostra xarxa d’àrea local a Internet.

Si el que volem és connectar ordinadors sense fil a Internet podem substituir el fil per un encaminador sense fil o switch-router sense fil. I, com que normalment consta de varies boques,, els podrem connectar un conjunt d’ordinador a traves del switch o ordinador solt.

O també podem col·locar un punt d’accés sense fil on hi hagi un dispositiu mòbil i connectar a un switch.

Xarxes sense fil. Connexions wireless. SSID.

Les wireless, que vol dir sense cables, LAN o WLAN, són xarxes d’àrea local que es caracteritzen a causa de que el mitjà de transmissió es l’aire, i no tenen cables, que suposin interconnectar diferents equips.

Tecnologies Wireless:

● Infrarojos: permeten la comunicació entre dos equips, de manera que l’emissor i el receptor s’han de ‘veure’ per dur a terme aquesta comunicació.Velocitats de transferència molt baixes.

● Bluetooh: es poden posar dispositius sense fil per a ús personal. La velocitat de transmissió es de 400 kbbps, a dispositius de entre 10 y 20 metres.

● Wi-Fi: utilitzant com a mitja de transmissió de l’aire.

7.Protocols de xarxa a Windows. L’ adreça IP.

El protocol de xarxa o de comunicació és el conjunt de regles que especifiquen l’intercanvi de dades o ordres durant la comunicació entre els hots ( equips, impressores de xarxa, etc.) que formen part de la xarxa.Els protocols de xarxa són:

● Protocol NetBEUI és un protocol de xarxa senzilla i fàcil, desenvolupada per Microsoft. Utilitzat per zarzes locals.

● Protocol IPX/SPXI dissenyat per l’empressa Novell per a les xarxes locals NetWare, Microsoft el va incorporar en els seus sistemes operatius i ha creat un protocol compatible amb aquests anomenat protocol NwLink.

● Protocol TPC/IP és el protocol utilitzat per tots els ordinadors que es connecten a Internet, perquè puguin comnuciar-se entre ells. Compost per altres protocols el TPC i el IP. El TCP/IP consta de cinc capes que són:

● Nivell 5:(capa més important) protocols que proporcionen serveis software com: -HTTP: usat pels servidors web. -FTP: permet la transferencia de fitxers. -POP: és el protocol que emmagatzema els missatges. -SMTP: és el protocol usat en l’intercanvi de correu electrònic entre servidors. -TELNET: permet la connexió a una aplicació remota des d’un altre ordinador.

● Nivell 4 (transport) és l’encarregat de recollir la informació del nivell superior (aplicació) en format binari i la fa arribar al destinari.

● Nivell 3:(xarxa) en aquest nivell es porten a terme dues funcions: 1.Identificació de les estacions origen i destinació mitjançant les adreces Ip. 2. L’encaminament de la informació, dividida en paquets.

● Nivell 2(enllaç) es porten a terme totes les tasques de control de comunicació que garanteix la comunicació lliure d’errors.

● Nivell 1(físic) s’especifiquen els aspectes elèctrics, connectors i característiques dels mitjans de transmissió.

La adreça IP és una seqüència de quatre nombres separats per punts, cadascun pot contenir un valor d’entre 0 i 225. A més, és únic.