PARTICIPACIÓ ENTRE ESPAI JOVE DE FEPA I ACCIONA’T

juny

201

0

“Creure possible alguna cosa és fer-la veritable.” Friederich Hebbel ( 1813-1863)

SORTIDA ESTRATÈGIES DE DIRECCIÓ A SEVILLA, TROBADA ENTITATS DEL TERCER SECTORDIES 17 I 18 JUNY

ÍNDEX:

Entrevista a Jaume Funes.............................................................................................................. 3

Teràpia a les ones ................................................................................................................................ 5

El síndrome de la mayoría de edad ............................................................................................... 7

Història d’una Gossa (basada en fets reals) ................................................................................ 9

Breus ............................................................................................................................................. 11

Xerrada informativa sobre els acolliments familiars ................................................................ 12

Activitats de creixement personal per a noies emancipades .................................................. 13

El 41% dels joves tutelats són estrangers ................................................................................. 14

Propera obra de teatre de “L’autobús” ...................................................................................... 15

Els MATINS de juliol a CABESTANY ............................................................................................. 16

Dieta per emancipats - Truita de patates .................................................................................. 17

Dieta per emancipats - Arròs amb llet ....................................................................................... 18

2

Una vegada, Jaume Funes (Calataiud, Sara-gossa, 1947) va preguntar a una noia de 16 anys què era per ella un «consum respons-able» de marihuana, i la noia li va respondre: «Igual que quan vas de marxa no t’emportes els llibres, a l’anar a classe no t’emportes els porros. Tot al seu temps». Funes comprèn el pensament dels adolescents perquè es dedica a escoltar-los, tant els marginals com els elit-istes, o els que no són ni una cosa ni l’altra. Diu que així els entén.

–¿Els adolescents d’ara són diferents dels de fa 30 anys? És que fa 30 anys no existia l’adolescència, excepte per a alguns, els que podien estudiar i ajornar uns quants anys l’assumpció de responsabilitats. Per a la ma-joria, tenir 13 o 14 anys significava escombrar cada dia un taller mecànic, ser a la cadena de muntatge d’una fàbrica o cuidar els germans petits.

–Ara sí que existeix. L’adolescència és obli-gatòria des de fa gairebé 25 anys. La societat ha decidit que entre els 13 i els 18 anys, el període en què una persona passa de nen a adult, els individus s’han de dedicar a ser ado-

lescents. Són persones amb capacitat sexual i aptituds per relacionar-se, però els adults no saben què fer amb ells i els han buscat un en-treteniment: ser adolescents.

–¿I què significa això? Significa ser feliç, divertir-se, passar-s’ho bé, estudiar, somiar, experimentar, descobrir mons, afirmar-se com a individus. Com que no treballen, no són nec-essaris en el sistema productiu i, en conse-qüència, es dediquen a ser adolecents. Fa 30 anys, escombraven un taller i es convertien en adults. No tenien temps per a històries, encara que, com ara, havien d’esbrinar qui eren.

–¿Com ho esbrinen els d’ara? A través de les xarxes socials. Abans es miraven al mirall buscant-hi una identitat, ara pengen les seves fotos a internet i intenten que els altres els aju-din a respondre a la pregunta de qui sóc jo.

–¿Les xarxes els donen identitat? Els ajuden a assajar identitats diverses. Abans només en tenien una. Ara en poden trossejar diverses, inventades o no, igual que fan els adults. Com que no s’aclareixen, fan provatures: avui vaig de provocadora, demà de Lolita, demà passat em presento com a estudiant modèlica i em-pollona... Estan molt confusos.

–És una etapa de confusió. Per definició, és una època de malestar, de desencaixar. De sobte no se sap qui s’és ni què se serà. Tenen quatre anys per aclarir-se. Les seves tres pre-guntes clau són: ¿qui dimonis sóc?, ¿què faré amb la meva vida? i ¿què hi pinto jo en aquest món?

3

Entrevista a Jaume FunesJaume Funes: «Ser adolescent significa ser feliç»

–Les qüestions eternes. Eternes. Els nois de 15 anys abans intentaven construir la seva identitat a partir de la seva feina. Ara estan obligats a anar a classe, a ser feliços i a desco-brir-se a si mateixos a través de l’oci. No són comparables, però els seus problemes són els mateixos, encara que des de fa decennis es diu que els adolescents cada cop són més vio-lents, agressius i irresponsables.

–Vostè no els veu així. Ells no s’inventen res. Aprofiten al màxim la societat de la comuni-cació i la porten a l’extrem.

–¿Els veu més madurs que abans? Tenen més capacitat per ser responsables, una altra cosa és que els deixem ser-ho, o que els interessi comportar-se així. Tenen més formació, més experiència, més relacions, han vist més món. Disposen de més potencial, però en una soci-etat que només accepta dues categories –o nens o adults– ells no hi encaixen.

–No hi encaixen. No. D’aquí vénen les contra-diccions del Govern sobre els anticonceptius d’emergència o sobre l’avortament. Una noia de 16 anys pot decidir si s’opera a cor obert, però no si és mare o no.

–No tenir autonomia econòmica, ¿els fa ser una mica irresponsables? Els fa ser una mica caradures. Com que no han de pagar res, i si s’ho munten bé els ho paguen tot, es con-verteixen en vividors, en el bon o mal sentit de la paraula. Depenen feliçment de l’economia adulta.

–¿Falla alguna cosa en tot això? Els adults s’han d’aclarir. Tenen una dificultat enorme per entendre què els passa als seus fills i ex-isteix una gran tensió entre ells, sigui quin sigui el seu nivell econòmic. En el rerefons d’això hi ha la fràgil vinculació entre pares i fills.

–¿Fràgil vinculació? Els motius pels quals s’és pare són fràgils. Es tenen nens ikea. Mentre són petits, són molt macos, però quan arriben a l’adolescència, apareixen grans problemes, perquè no han construït uns valors ètics entre ells. Són nens estèticament estimats, però no íntimament desitjats.

–¿I què suggereix? Jo faria una revisió pro-funda del motiu pel qual les parelles tenen fills. Moltes vegades la motivació té més a veure amb insatisfaccions, por a la soledat o modes socials que amb verdaderes construc-cions ètiques sobre per què jo decideixo portar una criatura al món, algú que canviarà la meva vida.

4

http://www.elperiodico.es/es/noticias/opinion/20100607/jaume-funes-ser-adolescente-significa-ser-feliz/304318.shtml

Tot va començar a l’hospital neuropsiquiàtric José Borda de Buenos Aires, quan el psicòleg Alfredo Olivera va impulsar una ràdio formada íntegrament per pacients, la Radio Colifata. Amb una finalitat terapèutica ha anat traspas-sant fronteres fins arribar a terres gironines.

Falten cinc minuts per les cinc de la tarda i l’estudi de Ràdio Salt és un formiguer de gent que entra i surt carregat de papers. Magrat que molts dels presents ja tenen experiència en les ones, els nervis previs al directe hi són més presents que mai. I és que aquesta és la primera experiència conjunta que fan els usu-aris de la Fundació Drissa i el Centre Residen-cial Can Font de Llorà, dos entitats dedicades a millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitats psíquiques i transtorns mentals.

“Hola, molt bona tarda Fundació Drisa, som els nois i noies del Centre Residencial Can Font de Llorà, us parla la locutora Núria”. El programa comença i mica en mica els presentadors, tertulians i col·laboradors van agafant ritme i confiança seguint el seu guió.

Els usuaris de la Fundació Drissa tenen més experiència davant del micròfon. Des de 2004 porten a terme l’Ens patina l’embrague, un programa radiofònic setmanal que segueix el mateix patró tot i que a petita escala de la pi-onera Radio Colifata. El programa, que actual-ment s’emet regularment a Radio Salt està for-mat per mitja dotzena d’integrants de l’entitat que es dediquen a parlar de diversos temes d’actualitat.

Sempre que poden, porten al programa un convidat a qui interroguen amb preguntes. Des de persones anònimes fins a Gerard Quintana han passat per l’Ens patina l’embrague al llarg d’aquests anys.

Malgrat la calor, tots els participants estan concentrats en el programa. Tothom participa, tothom aporta la seva opinió sobre un tema determinat o s’interessa per la secció que fa un company. Es parla de música, de cinema, de sentiments, s’expliquen acudits, es parla del Barça, i tot rigorosament estructurat en les seves seccions corresponents: l’única regla a seguir és que els participants puguin expres-sar-se amb llibertat i sense barreres.

Aquest és l’objectiu que defensa el poeta i psicòleg social Eduardo Sivori, l’educador del Centre Residencial Cant Font de Llorà. Tot i que ja fa un temps que els usuaris realitzen un taller simulat de ràdio (sota el nom El Cigne Rostit), aquesta és la primera experiència real amb les ones. Sivori va col·laborar amb l’equip de Radio Colifata i ha traslladat les seves ex-periències en aquesta entitat de la Fundació Astres. Tot i que aquestes dues associacions són les úniques que treballen en aquest pro-jecte, arreu del món cada vegada són més les entitats que apliquen aquest mètode. Sivori comenta que un dels objectius a llarg termini és crear una xarxa global de ràdios promo-gudes per discapacitats psíquics, un fenomen que està actualment en procés.

5

Teràpia a les onesEntitats dedicades a les persones amb discapacitats

psíquiques utilitzen la ràdio per fer teràpia

En aquest sentit, un dels objectius d’aquest projecte radiofònic és crear un feedback comu-nicacional necessari en dos sentits: entre els propis pacients, i amb el món exterior. Segons Sivori, el taller de ràdio els permet “trencar les parets físiques i mentals dels pacients, és una manera de llimar diferències amb l’exterior”. Una de les demandes de l’entitat perquè aque-sta pugui desenvolupar el projecte amb garan-ties és que alguna empresa privada de la zona faci algun tipus de donatiu o mecenatge per patrocinar la ràdio, tal com en el seu temps es va fer amb Radio Colifata.

En un moment del programa, la conductora pregunta a l’Anna, una de les participants, què li sembla l’experiència de la ràdio. Sense dubtar-ho l’Anna respon que l’objectiu d’aquest taller és “fer un pas endavant, no quedar-nos enrere, sinó avançar i sortir al carrer. Que ens escoltin”.

Són les sis i el programa s’ha acabat. Molt més relaxats, els participants de les dues as-sociacions es congratulen mútuament i aca-ben aplaudint la seva actuació. Després com-parteixen experiències i asseguren que això els ajuda a trencar barreres, millorar la seva expressivitat i sobretot, a sortir de les quatre parets, tant físiques com mentals.

6http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/06/04/comarques-terapia-ones/410460.html

Se acercan a la mayoría de edad, la línea invisible que para algunos, los que cuentan con el apoyo económico y social de sus fa-milias, es sinónimo de libertad y para otros significa inseguridad y a veces desamparo. Los jóvenes tutelados por las diputaciones vascas se encuentran a menudo con la difi-cultad del limitado respaldo que existe para ellos una vez dejan de ser menores.

Los recursos de acogida de las instituciones forales son muy diversos y específicos para atender a los menores. Sin embargo, no ocurre lo mismo con los de emancipación y los de apoyo a los jóvenes que rebasan los 18 años. Para este colectivo “hay que desar-rollar más y mejores programas”, defienden desde la Diputación de Vizcaya. El 67% de los menores que están en los centros de esta provincia son mayores de 12 años, una realidad que se puede ampliar a Álava y Guipúzcoa y que demuestra la elevada necesidad de aumentar el apoyo hacia es-tos jóvenes.

Antes de que lleguen a la mayoría de edad, la formación y la orientación se dirigen a que puedan ser capaces de emanciparse

llegado el momento. La situación en la que se encuentran hace que “con esfuerzos” consigan el graduado escolar. Con 15 años comienzan a recibir formación en módulos de garantía, en programas de capacitación profesional (PCPI), es decir, líneas muy es-pecíficas para que aprendan un oficio. A la universidad llegan pocos, pero los hay, sobre todo aquellos que llevan muchos años en el sistema, explican técnicos de la Diputación de Álava. “Para nosotros, el que está en una situación complicada y consigue terminar un módulo de Formación Profesional, es como si hubiese realizado la carrera universitaria más complicada”, subrayan.

Todo porque “lo primero es la estabilidad”, explican técnicos alaveses. La sensación de desasosiego y falta de apoyo se acrecienta cuando los menores se acercan a los 18 años: “tienen regresiones por miedo”, se rebelan y su comportamiento empeora. Se trata de una especie de síndrome ante la in-minente llegada de su madurez en términos legales. Y es que “no cuentan con todo el apoyo social y familiar” de los jóvenes que han crecido en un entorno normalizado.

7

El síndrome de la mayoría de edad

Las diputaciones alertan de la falta de recursos para los jóvenes tutelados cuando estos rebasan los 18 años - Asuntos Sociales no los

incluye en la renta básica

El paso previo a la mayoría de edad son los pisos de preparación para la emancipación. Es el simulacro de su independencia, en el que se trabaja por su inserción laboral y social. Los pisos son únicamente para “mayores de 16 años, que presentan gran autonomía y no existe pronóstico de reunifi-cación familiar con la mayoría de edad”, explican desde la diputación guipuzcoana. En este territorio, la mayoría de los que se acogen al programa son menores extran-jeros, pero los servicios sociales cuentan con pisos diferenciados para adolescentes autóctonos y para extranjeros, ya que sus necesidades son diferentes.

Desde las tres instituciones forales sub-rayan que el día en que cumplen 18 años no se quedan en la calle, pero reconocen que no hay recursos suficientes. Sí los hay para hacer un seguimiento y un apoyo tutorial a estos jóvenes. Aunque “algunos se marchan rebotados de los centros”, explican, “con el tiempo vuelven” para recibir orientación. Solo algunos -los que cuentan con expedi-entes de buena conducta- logran entrar en pisos en los que pueden seguir estudiando y viviendo. En Guipúzcoa, por ejemplo, el ser-vicio Lortuz proporciona un techo y apoyo a los jóvenes que se comprometen a seguir programas de formación y de inserción labo-ral hasta los 25 años.

La carencia se encuentra en el número de plazas destinadas a estos jóvenes, pero también a la falta de apoyo económico para aquellos que no cuentan con las prórrogas de las diputaciones. La solución a este últi-mo problema se encontraba hasta hace es-casos días en el nuevo decreto de la Renta de Garantía de Ingresos. Ésta se otorga a mayores de 23 años, pero el Departamento de Empleo y Asuntos Sociales iba a incluir una excepción para abarcar a estos jóvenes desde los 18 años, lo que les aportaría unos ingresos de 7.800 euros anuales. Sin em-bargo, la medida se ha pospuesto a causa de los recortes, por lo que “estamos de nue-vo en el punto de partida”, explican desde una de las asociaciones que se encargan de formar a estos jóvenes.

8

http://www.elpais.com/articulo/pais/vasco/sindrome/mayoria/edad/elpepuespvas/20100530elpvas_7/Tes

- La meva gossa anomenada Mitsi, va ser abandonada des de petita i la van maltrac-tar, i la van portar a la gossera i allà es va constipà i va agafar sarna. Un senyor anom-enat Rafel li va prometre a la seva filla Laura una gossa, i així va ser; aquest senyor i la seva senyora anomenada Maria van anar a la gossera a passejar i fins que varen triar, era de tura, però encara no s’ha la podien endur perquè no estava en plenes condi-cions.

Doncs així que se la van endur a casa d’uns senyors que tenen una Rellotgeria “Can Cas-ademunt”, fins que es va posar bona i ens la van donar. La Maria va anar a buscar la gossa a Ripoll a la rellotgeria amb el cotxe. I va fer camí cap a Ribes de Freser.

La Maria va trucar al veterinari per posar-li la vacuna i el microoxip. Els hi van donar hora el mes de Novembre per un dimecres i quan varen ser el veterinari i li comença a tocar la panxa i els i diu a la Maria i a la Laura que “aquesta gossa està embaras-sada” i van quedar amb una cara que se’ls va caure el món a sobre i els hi van calcular des de l’ordinador si la podien a ver muntat a la gossera o el carrer i els hi van dir que la van muntar el carrer. Els del veterinari els hi van donar una targeta amb un telèfon del veterinari de torelló per fer- la avortar i el mateix temps esterilitzar-la i la Maria de seguida que va arribar a Ribes de Freser i

ens van donar hora el mes de Novembre per un dimarts i cada cop li anava tocant més la panxa i va haver de tornar trucar el veteri-nari perquè els canvies l’hora hi els hi van donar per la mateixa setmana el mes de No-vembre un divendres i la varen portar avor-tar i esterilitzar-la i la van haver de deixar un dia.

El mes de Novembre el dissabte la van anar a buscar i els hi van dir que tenia quatre cadellets a dintre i que no eren de tura i els varen matar, quina pena. I se la van poder endur.

Un cop operada pobreta quina pena ho va passar molt malament.

Li va començar a sortir llet dels pit, “se li van inflar, i els van dir que li posessin alcohol alcarforat i que li donessin truita de julivert i se li van curar. Llavors quan ja va fer una setmana li van anar a treure els punts.

Ara la Mitsi fa molta gràcia perquè La Ma-ria li ha comprat una pilota en forma d’ànec que quan la prems fa soroll i té la costum, La Mitsi de la nit posar-se a jugar amb la Maria i es posa a cridar ven esvarada. Quant arriben de comprar, que la Mitsi es queda a fora el pati, quant se n’adona que són ells es posa molt contenta la Laura quant li obra la porta de fora el pati comença a cridar i a saltar de contenta i fins i tot s’estira de panxa enlaira i

9

La història d’una gossa(Basada en fets reals)

comença a moure la cua d’un cantó a l’altre i un cop ha saludat a la Laura va a saludar en Rafel i a la Maria.

En Rafel agafa la Mitsi, és molt graciosa, perquè sense dir-li res, agafa la corretja, i la Mitsi està a l’alfombra i amb les orelles cap amunt, en Rafel li diu: “anem Mitsi” i comen-ça a corre i a saltar de contenta i esverada-ment se’n va a passejar.

Un dia va passar una cosa molt trista, van anar a la muntanya i en Rafel i la Maria, es-taven distrets fent una altre cosa, i de cop i volta la Maria diu: “Albert, que hem perdut a la Mitsi”, i tots dos desesperadament bus-cant a la Mitsi, ja estaven tots dos plorant, fins que de sobte van anar al camí a on havi-en començat el recorregut i estava allà as-sentada cansada, li anava el cor a 100 per hora, van anar cap allà i la van abraçar ven fort d’alegria.

Un dia en Rafel se la va endur a caminar per la carretera de Bruguera i es va trobar un senyor i es va posar a parlar i la Mitsi es va separar i al cap d’una estona aquell senyor li va dir en Rafel: “Escoltem tu, no és la Mitsi aquella d’allà? Ostres si!” Es veu que anava baixant canal a vall. Aquell senyor va ajudar a la Mitsi.

A la Carretera de Bruguera hi ha l’brador de les vaques i sempre que anàvem a caminar tan de pujada com de baixada la Mitsi sem-pre si banyava i un dia es va enrampar i va sortir disparada i mai més s’hi ha tornat a banyar.

Els de TV del Ripollès van venir a firmar-la, pobreta estava ven espantada però sortien

els pares de la Laura explicant tot lo que sa-bia fer, tot lo que la Maria li havia ensenyat i tot aquest muntatge va ser un regal per la Laura pel seu aniversari que va ser el 5 de Desembre. La Maria, també li ensenya a do-nar la poteta i ho a après a fer.

Un dia a la Mitsi la van portar a la vall de Núria, quan va sentir el tren,”el cremallera” pobreta quina por, va pujar i tota l’estona a anava al seient, “als peus de la Maria”. Ven espantada, van emprendre viatja cap a vall de Núria. Quan van arribar a l’estació la Mitsi s’ho va passar super ve, va començar a patinar, a revoltar-se i a donar voltes per la neu es va quedar ven blanca, un cop van acabar el dia van tornar agafar el cremallera i cap a Ribes de Freser.

Sempre que estem esmorzant, dinant o sopant la Mitsi sempre bé a la cuina i es posa amb el murrito a sobre la cuixa de qualsevol dels tres perquè li donis menjar i és clar li acabes donant, fins i tot li has de donar iogurt i fins hi tot li agrada el cafè me-nys la verdura li agrada tot.

En Rafel diu:

- Qui ho havia de dir que jo hagués volgut tenir un gossa en aquesta casa però és clar tot per la filla d’en Rafel, la veritat és que la Laura està molt contenta de tenir una gossa a casa seva i els seus pares també. Jo dic que la Mitsi és una gossa preciosa i es fa estimar moltíssim.

Núria F.Can Font (Llorà)

10

Vet aquí els nostres drets. Contes per explicar els drets dels infants

“Contes en xarxa virtual”L’Esplac es va sumar, l’any 2009, a la commemoració del 50è Aniversari de la De-claració dels Drets dels Infants i del 20è Aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant promovent un concurs de contes al qual van participar 530 persones de totes les edats.El novembre varen fer un recull dels 10 contes que il·lustren els 10 principis que conté la Declaració i un onzè que il·lustra el dret de participació reconegut a la Convenció.Coordinadores: Elena Díez Villagrasa i Sandra Villa SerradellEditorial: Esplais Catalans, EsplacWeb de Contes en Xarxa http://www.esplac.cat/vetaqui/

Participants al concurs de dibuix Nous Genis

CAN FONT:Anna Marqués

Joaquin GonzàlezImma Berenguer

SANT PONÇ: Patrick Sàez Brunel

Farah M’Jimmar.

PISOS PONT: Almudena Terradas Rivero.

11

BREUS

El passat 1 de juny, a Santa Coloma de Farners, es va fer una xerrada informativa sobre els acolliments familiars. Hi van participar, les tècniques de la ICIF de Girona (Rosor Riera i Olivia Aranda) i la Sra. Imma Saus (pediatra i mare acollidora).

Volem agraïr la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners i de la biblio-teca Joan Vinyoli de la mateixa població.

12

Xerrada informativa sobreels acolliments familiars

El passat divendres 11 de juny, un grup de joves ex tutelades van participar en vàries activitats relacionades amb el creixement personal.

El creixement personal és un terme psicològic que significa fer un procés de reflexió i apre-nentatge sobre un mateix.

L’educació, els valors dominants de la societat i les experiències particulars conformen tot un món de creences i valors (esquemes mentals). Amb tota aquesta informació es fa una inter-pretació de la realitat fent una classificació en-tre “el que està bé” i “el que esta mal”, segons si les actituds i pensaments concorden o no amb els esquemes mentals creats.

L’objectiu de les activitats estava encaminat a facilitar nous coneixements relacionats amb el creixement personal, donar la oportunitat a les joves de adquirir noves sensacions i continguts relacionats amb els trastorns alimentaris, co-neixements de salut física i mental i activitats relacionades amb augmentar l’autoestima de les joves.

- Visionat d’anuncis sobre la promoció de la sa-lut i la pràctica de l’esport.- Activitat de coneixença i respecte cap a un mateix.- Plantada d’un arbre, - Realitzar un berenar fruitós, - Gimcana relacionada amb els espais i recur-sos de la seu de l’ASJTET a Girona, la Caseta.

13

Activitats de creixement personal per a noies emancipades

Cada jove es va emportar una flor per tenir cura i un regal commemoratiu.

El 41% dels 1.481 joves d’entre 16 i 21 anys que estan tutelats per la Generalitat són immigrants. En els últims quinze anys el nombre de joves que es troben en aquests programes s’ha multiplicat per 12, segons les dades que va oferir ahir la conselleria d’Acció Social i Ciutadania. Es tracta dels nens tutelats per l’administració que un cop han arribat als 16 anys poden optar per par-ticipar en un programa especial en què se’ls ofereix formació que els ha de permetre tro-bar una feina i emancipar-se.

Entre el col·lectiu de joves que procedeixen de la immigració, la majoria són del nord d’Àfrica -fins a un 73%- i un 11% són sub-saharians. Es tracta, bàsicament, de nois i l’origen de la seva situació de desempara-ment és, bàsicament, un cas de maltracta-ment en l’àmbit familiar.

El fenomen dels joves immigrants desem-parats va començar a ser un problema preo-cupant a finals de la dècada dels noranta. L’any 1998 l’AVUI explicava per primer cop que el fenomen dels nens del carrer s’havia disparat amb xifres alarmants i després descobria un grup de nens que malvivia sota un pont a Barcelona, explotats per màfies d’adults. Des d’aquell moment les adminis-tracions van començar a actuar en el prob-lema posant en marxa mesures preventives,

però ha acabat enquistant-se.

La consellera Carme Capdevila va explicar ahir que la majoria de joves que passen pel programa valoren de forma positiva el fet de rebre un suport fins als 21 anys. Tot i això, l’èxit aconseguit és molt baix, ja que només un 21% dels nois arriben a complir els objec-tius del programa. Són, segons Capdevila, joves als quals l’administració ha atès du-rant almenys tres anys i que, malgrat tenir l’edat suficient per incorporar-se al mercat de treball, “necessiten un acompanyament per part de l’administració” per poder “com-pletar el seu projecte vital”, tenint en compte que “no hi ha una família darrere”.

Nens dormint sota un pont a Barcelona el 1998, quan el cas dels ‘nens del carrer’ va saltar a la llum

14

El 41% dels joves tutelats són estrangersEstan sota la protecció de l’administració fins als 16 anys i després reben ajuda fins als 21

L’any 2009 n’hi havia un total de 1.481

http://paper.avui.cat/article/societat/192537/joves/tutelats/son/estrangers.html

15

Benvolgut educador/a,

Arribem un xic tard, però si encara esteu preparant les activitats d’estiu dels vostres nois/es, des de Cabestany us fem aquesta proposta que pot complementar el que teniu previst:

Un espai de trobadaon millorar el nostre art a la cuina on poder parlar d’allò que ens mou a través de curtmetratges i documentalson acostar-nos a aquelles cançons que ens emocioneni a reflexionar lliurement en grup

Què pretenem treballar amb els joves?- Ajudar a adquirir un major grau d’autonomia. Amb el taller de cuina bàsica pre-tenem que el/la jove tingui coneixements del que és una dieta equilibrada, com organitzar-se a l’hora d’anar a comprar i tenir 3 o 4 conceptes clars en el moment de posar-se davant de la cuina. Treballar la capacitat crítica. Mitjançant el llenguatge audiovisial-visual estimu-lar la reflexió personal, saber situar-se en la realitat plantejada i elaborar opinió pròpia. - Analitzar el llenguatge musical per explicitar emocions, sentiments, afirma-cions i reivindicacions...- Utilitzar dinàmiques de grup, escenificacions i role playing per treballar la di-mensió personal i grupal dels joves.

►Qui organitza? Espai jove(FEPA) i Pont Jove (Fundació Servei Solidari).►Destinataris: Joves extutelats/ades►Contacte Envia inscripció a espaijovebcn@gmail.com Rebreu confirmació.

16

Els MATINS de juliol a CABESTANY

LA FEPA INFORMA...

Ingredients:

- 5 patates- 2 ous- 1 ceba tendra mitjana- 1 cullerada llet- sal, pebre i oli

Preparació:

En no massa oli, fregir cinc patates mitjanes tallades a dauets amb una ceba tendra mitjana tallada ben petita (quan la patata estigui mig fregida), sal i pebre negre. Batre dos ous amb una cullerada de llet i una mica de sal. Barrejar les patates amb l’ou i afer en una paella calenta, a foc molt lent, uns 8 minuts.

Després, el pas més important, girar la truita. Si tenim sort i no cau, la deixem 5 minuts més.

Aquest cop ens ha sortit perfecte, la millor dieta per emancipats. Molt bon profit.

Recepta de Ibtissam Et Taqy

17

Dieta per emancipats

TRUITA DE PATATES

Ingredients (per a 6 persones):

- 6 cullerades soperes d’arròs.- 3/4 de litre de llet sencera.- 8 cullerades soperes de sucre.- 1 llimona.- 1/2 tronquet de canyella- canyella en pols

Preparació:

1. Bullim l’arròs uns 12 minuts o fins que quedi mig cuit.2. Mentre es bull l’arròs, es posa la llet amb la pell de la llimona i el 1/2 tronquet de canyella a bullir.3. Quan l’arròs està mig cuit, es posa a la llet que està bullint.4. Es deixa l’arròs 12 minuts aproximadament o fins que quedi cuit però remenant per tal que no quedi enganxat.5. Quan ja està cuit, es treu del foc, s’afegeix el sucre i es remena. És aconsellable posar el foc al mínim i remenar-ho tot per dissoldre millor el sucre.6. Es treu la pell de llimona, la canyella i es posa en el recipient a on es vulgui presentar. No preocupar-se si queda caldós ja que a mida que es va refredant, l’arròs absorbeix part de la llet.7. Un cop està fred es por “espolvorejar” canyella en pols per donar-li un aspecte més decoratiu.

Bon profit!!!

Recepta de Ibtissam Et Taqy

18

Dieta per emancipats

ARRÒS AMB LLETNOVETAT! POSTRES!

19

L’Info Positiu busca a més personesamb idees culinàries sanes, delicioses i originals com la que acabem de veure. Us animem a què ens feu arribar receptes per a què tots aquells que s’hagin emancipat sàpiguen què és menjar bo i sa.

L’INFO POSITIU CONTINUA BUSCANT

REPORTERS INTRÈPIDSTANT SI VOLS PUBLICAR UN REPORTATGE COM SI TENS CURIOSITAT PER SABER COM REALITZEM L’INFO JOVE,

POTS POSAR-TE EN CONTACTE AMB NOSALTRES

ejovengi@fepa18.orgprotocol@plataformaeducativa.org

Espai Jove i Acciona’t.Per enviar les teves propostes a: protocol@plataformaeducativa.org