01

INDEX

1. La carta del president2,3. Gestió hotelera a Andorra4. 5. Carta a la Ministra de Salut i Benestar6,7. Llei seguretat i salut8.9. Ministeri de Justícia i Interior 10. Ànim o desànim? 11. Respostes de govern12.13. Classificació hotelera14. Tríptic informatiu 15. Papa t’acuso!16,17. Carta al Ministre de Turisme i Medi Ambient18. «Reforma Laboral». Junta directiva19. Objectiu visitants20. Economia productiva a Andorra (versus economia especulativa).

La carta del presidentMarc Aleix Tugas

CREDITSFem Pinya és el butlletí informatiu de la PIME.Edita: Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa PIME d’AndorraAdreça: c/ de les Escoles,28 local 01 AD700 Escaldes-Engordany.

Com tots el indicadors econòmics reflecteixen, estem en una situació econòmica molt precària i cada dia surten noves incerteses. La BPA en el seu butlletí d’abril de 2012 ens deia: “Les xifres indiquen que aquest és el cicle baixista més important dels últims 40 anys i que l’economia andorrana encara no presenta símptomes de recuperació del mercat de treball...”Tots aquests nefastos indicadors econòmics generen en el món empresarial un profund sentiment d’incertesa que es tradueix en un malestar generalitzat de la nostra societat perquè no sabem on anem però hi anem i d’aquí ve el nostre pànic.D’ençà la seva creació, PIME Andorra ja va avisar que els indicadors sòcio-econòmics eren alarmants. Recordeu aquella frase que deia: Andorra s’endinsa en profundes turbulències i es recomana al vaixell andorrà de rectificar les velles inèrcies per a poder afrontar amb èxit el profund temporal que ens ve a sobre. Però també deiem que Andorra té futur.Sí, Andorra té futur, i és per això que vàrem donar suport al Sr. Antoni Martí quan amb els seus dos ministres, el Sr. Saboya i el Sr. Alcobé, ens va exposar la llei d’obertura estrangera. Andorra s’ha d’obrir al món però aquesta obertura no es pot fer sense un reconeixement del món empresarial andorrà. No podem ser una economia moderna amb una administració estrangera al món econòmic, basada i aferrada en el manteniment de privilegis i maneres de fer - comportament típic d’un sistema dictatorial - basades en les més pures tradicions estalinistes, que posen un fre total a tota modernització del sistema sòcio-econòmic d’Andorra sense comptar amb la despesa descomunal que comporta per al món empresarial. El personal de l’administració pública és el segon col•lectiu més ben remunerat amb una mitjana de 2.476,00 Euros, quan el salari mitjà dels assalariats és de 2.015,00 Euros. ANDORRA NO TÉ FUTUR SENSE UNA MODIFICACIÓ D’AQUEST STATUS QUO. NO POT SER QUE UN SECTOR POSI TRAVA RERE TRAVA AL MÓN EMPRESARIAL .Una vegada més i conscients de la profunda realitat que pateix el nostre país, PIME Andorra demana als nostres governants una profunda i realista reflexió i una sinèrgia comuna sense descuidar-se de cap sector. Però aquesta reflexió ha de ser nostra i no exterior. Per tant, pensar que en la situació actual empreses exteriors serioses poden establir-se al nostre país no és més que una mera visió de l’esperit.

SOM NOSALTRES EL EMPRESARIS ANDORRANS QUE AMB EL NOSTRE TREBALL I LA NOSTRA FORÇA EMPRENEDORA ELS QUE ESCRIUREM EL NOSTRE FUTUR. EL GOVERN ENS HA DE FACILITAR LES EINES I PER AIXÒ HEM DE TENIR UN DIÀLEG INTEL•LIGENT I NO UN DIÀLEG DE SORDS COM AVUI EN DIA SUPORTEM.

Web: www.pimeandorra.comCorreu Electrònic: info@pimeandorra.comTel.: 00376 824 344Col.laboradors: Marc Aleix Tugas President, Teresa Pubill i Andreu Iserte Vocals, Claude Benet. Junta PIME Andorra.

Disseny i maquetació: Creavisió - T.: 823 195info@creavisio.com - www.creavisio.comImpressió: Impremta Gràfiques A4Dipòsit legal: AND-810050

Fem pinya, és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La PIME respecta les opinions expressades per mitjà dels articles dels seus col.laboradors però no les comparteix necessàriament.

02

Gestió Hotelera a Andorra

Malgrat ser una feina engegada fa més de 10 anys, els móns hoteler i comercial del nostre País estan profundament dividits.

Aquesta divisió sembla no haver importat massa als diversos Governs. Qui dia passa any empeny ha estat la divisa reina al nostre País i en l’actualitat dos sistemes s’enfronten, Quantitat i Qualitat.

L’estructura de País ha estat dibuixada al voltant dels primers dies del segle XXI, d’un liberalisme absolut, en l’eufòria del lema “El mercat regularà el mercat” i el fet de la nostra suposada superioritat. No es van tenir en compte els fets següents:

la població que ens visita sense fer nit que s’anomena excursionistes, tant del costat francès com espanyol viu en un radi estimat de 250 Km. d’Andorra. Aquest veïns de casa nostra vénen a passar el dia i aprofiten per a comprar productes

de primera necessitat, alimentació, roba o altres. I aquí el lema continua sent “El mercat regula el mercat”. No ha estat ben entès per nosaltres.

NO HEM VOLGUT VEURE LA REALITAT.

Aquesta clientela, avui en dia, troba al costat de casa seva el mateix que venia a buscar a casa nostra, amb l’agreujant que no hi ha diferencial de preu ni servei que justifiqui el viatge a Andorra. Tant d’una banda com de l’altra s’han fet estudis de mercat i les rectificacions pertinents i nosaltres ens hem quedat obsolets. Avui en dia no solament som incapaços de rectificar sinó que pretenem a través de l’aflorament d’una multitud d’establiments OUTLET, recuperar el mercat, sense adonar-nos de la perillositat que això comporta i dels costos que la comunitat

ha d’assumir.Pel simple fet de política d’escala, som incapaços de lluitar en aquest camp amb els nostres veïns, amb la trista realitat que la percepció que tenen del nostre País es deficitària. Any rere any, perdem excursionistes.

Pel que fa als visitants de mes de 250km. i que en teoria han de fer nit a Andorra, la percepció que tenen es la mateixa, per molt que fem dir el contrari en les diverses enquestes.

En boca del M.I. Sr. Francesc Camp, Ministre de Turisme i Medi Ambient, “des de 2004 s’han perdut més de tres milions de visitants; dels gairebé 12 milions s’ha passat als prop de 8,5 de l’any passat, i d’aquests només un 23% pernocta al País”. He

de dir que per primera vegada es reflecteix la trista realitat fins ara amagada.

-No hem definit correctament el producte.

-No hem donat una imatge conforme a la identitat ni comercial ni hotelera.

-No hem sabut posicionar-nos en els mercats.

-No hem sabut determinar els eixos de comunicació.

-No hem sabut determinar els eixos de comercialització.

-No hem sabut detectar els segments de mercat.

-No hem sabut definir les accions comercials.

I tot això?Perquè senzillament el turisme no ha estat la preocupació per part de cap Govern anterior. Com que aquest venia sol, no ens ha preocupat mai el perquè.

Totes les veus discordants han estat titllades de pessimistes, ofegades per un sense fi d’estudis realitzats per mercenaris estrangers a preu desorbitant i buits de contingut i oblidant que actualment es fuig de la quantitat. El temps i la percepció dels nostres visitants ha canviat sense que ens adonéssim.

Qualitat: segons el diccionari té dues definicions principals:

1.- “La manera de ser bona o dolenta d’alguna cosa”. I s’oposa senzillament a la quantitat.

2.- “Superioritat, excel•lència en alguna cosa”

Les aspiracions dels consumidors en matèria de qualitat són: -Qualitat en les informacions sobre producte o servei.-Qualitat del producte o servei.-Qualitat dels serveis annexes.-Qualitat/preu.

A Andorra podem assolir quests criteris? Rotundament, SÍ !!!

03

Per sort disposem d’uns establiments hotelers i comercials que físicament res tenen a envejar als de fora.Però l’esperit qualitatiu implica un cert estat d’ànima en l’empresa i una profunda consideració del seu “staff”. Cada un ha de sentir-se responsable i acomplir el més be possible les feines que li son impartides per a l’obtenció màxima de satisfacció del client.

La recerca de la qualitat total que fa part del procediment implica un respecte absolut a la reglamentació en vigor, la posada en marxa d’una organització i un procediment adaptat a un control continu dels resultat obtinguts i accions correctores quan sigui necessari.

Tota empresa ha d’estar immersa en el procediment. El procediment de qualitat reposa essencialment sobre les bones pràctiques. La conformitat a les normes i reglaments tècnics són clares i ben definides i generalment ben integrades en l’empresa ja que la seva justificació és evident.El procediment a de ser preventiu, actuant

sobre l’organització i els mètodes de treball, la mobilització i la satisfacció del personal.

Tot i que aquest procediment per definir la qualitat és imperatiu, no vol dir que es podrà invertir la tendència altament perillosa d’aquest últims anys, sobretot del dia a l’endemà.

Per això ens fa falta l’implicació de diversos ministeris: Turisme, Interior, Finances, Sanitat, Educació de tot l’empresariat i ciutadans, per tal de retrobar un futur esperançador i posar el nostre país, Andorra, a la posició que li pertoca, és a dir:

”LA JOIA DELS PIRINEUS.”

Venen el país com un producte de qualitat i no només per un preu simbòlic. La recent Copa del món, si més no, ha pogut mostrar a tota la ciutadania el que un equip ben avingut, format, i amb una molt forta persistència i cohesió en el temps podia assolir. Tot el món de l’esqui l’ha felicitat. Aquesta pistonada no es pot perdre.

En canvi, voldria recordar com un malson passat l’última campanya de promoció del govern. Andorra no es pot vendre com Port Aventura, no és un producte ordinari, no tot són empresaris disposats a vendre a qualsevol preu. Però la imatge que aquesta campanya escampa és afligent per als empresaris i personal que prova de fer les coses com s’han de portar. Un país que es vol fer dir turístic, ha de tenir molta cura amb la seva imatge i aquesta és molt fràgil.

Els invito a llegir o rellegir una publicació de l’any 2000 encomanada per la ÚNIO HOTELERA D’ANDORRA i patrocinada per Crèdit Andorrà, escrita per GAUDIT, amb la realització gràfica de RAÜL VALLS anomenada: Reflexions sobre la GESTIÓ HOTELERA A ANDORRA.

En aquells temps el tema ja era d’actualitat. Si n’haguessin fet cas...“otro gallo cantaria.”

Marc Aleix i TugasPresident

04

Andorra, 3 d’agost de 2011

M.I. Sra. Cristina Rodríguez

Ministra de Salut i Benestar

M.I. Sra.,

En data 18 de febrer de 2010, PIME Andorra va enviar una carta al M.I. Sr. Pere López, en aquell

moment Ministre d’Economia i Finances.

En dita carta, denunciàvem que el càlcul que havia sorgit des del Govern i que situava el salari mitjà

per als Treballadors per compte propi en 1.979,00 €, comportava per a molts sectors un greuge

econòmic i alhora beneficiava uns altres sectors, i que això era i segueix sent una contradicció

amb l’article 37 de la Constitució Andorrana.

Fins al dia d’avui, no hem tingut cap resposta des de Govern i és per això que em dirigeixo a Vostè

com a Ministra de Salut i Benestar.

Des la PIME Andorra seguim creient que sense una correcció d’aquest fet, seguirà augmentant el

sentiment real que existeix en el si de la població andorrana, o sia un profund malestar que pot

dur a confrontacions entre els diferents sectors econòmics del país.

Tot i que no entenent gaire bé aquesta classificació, com pot ser que un treballador per compte

propi que fa part de la graella (Y) el percentatge de contribució a la CASS és de un 36,38% i

que a l’hora un treballador per compte propi que fa part de la graella (J) el seu percentatge de

contribució sigui d’un 4,77%.

Per tant, PIME Andorra segueix fent el suggeriment següent:

El salari mitjà que serveixi com a base per a calcular l’aportació a la CASS ha de ser el salari mitjà

per a cadascun dels diferents sectors de l’economia andorrana i això fins que la comptabilitat

obligatòria permeti al Govern establir el lligam real entre la cotització dels Autònoms o Treballadors

per compte propi i els salaris que percebin cadascun d’ells.

I, en virtut de l’article 37 de la Constitució Andorrana i el cito “Totes les persones físiques i

jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica , mitjançant

un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat fiscals”, us demanem de corregir el

greuge comparatiu entre els sectors ( A-C-D-F-G-H-K-M-O-P i Y) i els sectors ( E-I-J-L-N i Q).

Tot quedant a l’espera dels seus comentaris, aprofito l’avinentesa per a saludar-la molt

atentament.

Carta a la Ministra de Salut iBenestar

05

Assalariats i salari mitjà per sector d'activitat Març 2011

Nombre

assalariats (*)

Nombre assalariats

amb salari >0 Massa salarial Salari mitjà

mensual

A - AGRICULTURA RAMADERIA CAÇA I SILVICULTURA. 152 141 212.900,26 € 1.509,93 €

C - INDÚSTRIES EXTRACTIVES. 2 2 2.343,35 € 1.171,68 €

D - INDÚSTRIES MANUFACTURERES. 1.685 1.605 3.296.381,58 € 2.053,82 €

E - PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA. 168 166 457.255,07 € 2.754,55 €

F - CONSTRUCCIÓ. 4.230 3.824 7.622.742,92 € 1.993,40 €

G - COMERÇ I REPARACIÓ DE VEHICLES DE MOTOR. 9.845 9.424 15.654.444,06 € 1.661,13 €

H - HOTELERIA. 6.018 5.753 8.756.456,39 € 1.522,07 €

I - TRANSPORT.EMMAGATZEMATGE I COMUNICACIONS. 1.213 1.171 3.071.577,37 € 2.623,04 €

J - SISTEMA FINANCER. 1.677 1.664 15.021.384,22 € 9.027,27 €

K - ACTIVITATS IMMOBILIÀRIES I DE LLOGUER. 4.216 4.007 7.926.053,57 € 1.978,05 €L - ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DEFENSA I SEGURETAT SOCIAL. 4.434 4.298 10.061.016,30 € 2.340,86 €

M - EDUCACIÓ. 588 564 1.118.642,70 € 1.983,41 €

N - ACTIVITATS SANITÀRIES I VETERINÀRIES. 1.809 1.709 3.823.534,73 € 2.237,29 €

O - ALTRES ACTIVITATS SOCIALS I DE SERVEIS PRESTATS. 3.384 3.279 5.527.629,01 € 1.685,77 €

P - LLARS QUE OCUPEN PERSONAL DOMÈSTIC. 1.547 1.450 1.865.883,15 € 1.286,82 €

Q - ORGANISMES EXTRATERRITORIALS. 27 25 56.907,20 € 2.276,29 €

Y - TREBALL DOMÈSTIC A LA COMUNITAT. 184 177 209.888,79 € 1.185,81 €

SECTOR ACTIVITAT 41.179 39.259 84.685.040,67 € 2.157,09 €

06

RESUM SOBRE LA LLEI 34/2008 DEL 18/12/2008, DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL

L’ objecte d’aquesta Llei és la prevenció dels riscos laborals i la protecció de la seguretat i de la salut, l’ eliminació o la disminució de factors de risc, d’accident laboral o malaltia professional.

Aquesta Llei s’aplica a tots els sectors d’activitats, a excepció del treball al servei de la llar familiar, no estant exempt el patró domèstic de vetllar perquè el treball de les persones empleades es desenvolupi amb les condicions de seguretat i higiene.

Conceptes d’ interès:-Treballador: la persona física que s’obliga a prestar un servei o a realitzar una obra per compte de l’empresari (també treballadors en pràctiques i aprenents)-Empresari: persona física que sigui titular de la relació laboral amb el treballador i tingui la responsabilitat de l’empresa.-Centre de treball: Lloc físic, edificat o no, on els treballadors desenvolupen la seva activitat laboral i on han de romandre o accedir per raó de la feina.

Els empresaris han de garantir la seguretat i salut dels treballadors.-Han d’evitar els riscos-Avaluar els riscos que no es puguin evitar-Planificar la prevenció, organitzant el treball, les condicions de treball.-Adaptar el treball a la persona

L’empresari ha de planificar la seva prevenció a partir d’ una avaluació inicial i general dels riscos

-Substituir allò que és perillós.

L’empresari ha de planificar la seva prevenció a partir d’ una avaluació inicial i general dels riscos per a la seguretat i salut dels treballadorsQuan en un mateix centre de treball hi estiguin presents treballadors de dues o més empreses, els empresaris han de cooperar en l’aplicació de les disposicions relatives a la seguretat i la salut.

Els empresaris han de prendre les mesures necessàries perquè els equips de treball siguin els adequats a la feina que s’ha de desenvolupar garantint la seguretat i salut dels treballadors que els utilitzin.

Els empresaris han de proporcionar als treballadors els equips de protecció individual, adequats als treballs que han de dur a terme.

Com es poden organitzar els serveis de prevenció:

a)En empreses de menys de 10 treballadors, l’ empresari pot assumir personalment la prevenció i no designar cap encarregat, si: habitualment exerceix la seva activitat en el centre de treball, i si té les capacitats necessàries per a dur a terme les funcions preventives d’acord amb el que s’estableix

en l’ annex 2 de la Llei 34/2008 de la Seguretat i Salut en el treball, i si les activitats que es desenvolupen en el centre de treball no estan incloses a l’ annex 1: Activitats perilloses, insalubres o nocives pels elements, processos o substàncies que es manipulen.

b)Designació dels treballadors. Els empresaris poden designar un o diversos treballadors com encarregats de seguretat i salut en funció del nombre de treballadors que té l’empresa.

c)Servei de prevenció aliè. Es podrà recórrer a empreses de prevenció especialitzades i acreditades per tal que les duguin a terme.Actualment hi ha 3 empreses a Andorra i que estiguin acreditades pel Govern d’Andorra. (Consultat el Servei d’ Inspecció del Treball)

Les empreses que optin per al control del servei de prevenció propi s’han de sotmetre a un control extern per part d’empreses homologades en prevenció cada 5 anys.

Vigilància de la salut:L’empresa ha de vetllar per la vigilància periòdica de l’estat de salut dels treballadors. Es requereix que la persona treballadora doni el consentiment, sent obligatori si la persona treballadora pot ser un risc per a si mateixa, per als altres treballadors o per a

07

altres persones alienes a l’empresa.Dret a la intimitat i a la dignitat de la persona treballadora i confidencialitat de la informació relacionada amb el seu estat de salut.Organització dels primers auxilis, lluita contra incendis, evacuació i actuacions en supòsits de risc greu i imminent.L’empresa ha d’adoptar, en matèria de primers auxilis, de lluita contra incendis i d’evacuació dels treballadors, les mesures necessàries, adaptades al volum i el caràcter de l’empresa.

Formació dels treballadors:Correspon a l’empresa donar a cada persona treballadora una formació suficient i adequada en matèria de seguretat i salut.La formació s’imparteix sempre que sigui possible dins de la jornada de treball.L’assistència a la formació per part del treballador és obligatòria.

Obligacions dels treballadors:Correspon a cada treballador vetllar per la seva pròpia seguretat i salut i per la d’altres persones a les quals pugui afectar la seva activitat laboral.Utilitzar correctament les maquinàries, aparells, les substàncies perilloses així com els mitjans de protecció i l’equipament de protecció individual que l’empresa li ha entregat.Informar de qualsevol anomalia que pugui considerar que pot comportar un perill greu o imminent per a la seguretat i la salut.L’ incompliment per part dels treballadors de les obligacions en matèria de prevenció de riscos té la consideració d’ incompliment laboral d’acord amb la graduació de faltes i sancions regulades en el Codi de Relacions LaboralsL’ incompliment per part de les empreses de les obligacions previstes en aquesta Llei pot donar lloc a una responsabilitat administrativa o a una responsabilitat penal o civil.

L’ incompliment pot venir marcat per infraccions lleus o infraccions greus o molt greus i poden ser sancionables amb una multa que pot anar de 30 € fins a 100.000 €.El Govern, mitjançant el Servei d’ Inspecció de Treball, controla el compliment d’aquesta normativa.

Entrada en vigor d’ aquesta Llei:

A partir de l’ entrada en vigor d’aquesta Llei , les empreses disposen de tres anys per efectuar l’avaluació inicial i general dels riscos per a la seguretat, la salut

dels treballadors, i d’ un termini de quatre anys per adaptar la seva organització al compliment de totes les especificitats establertes en els articles 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21.Un termini de dos anys en les disposicions previstes en els articles 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28.

La Llei entra en vigor al cap de 3 mesos de ser publicada al B.O.P.A.

Data de publicació al B.O.P.A: 21/01/2009

08

El 9 de gener de 2012, PIME Andorra va tenir una reunió al Ministre de Justícia i Interior, el M.I. Sr. Marc Vila.

El Sr. Marc Aleix va exposar alguns dels inconvenients del actual codi laboral, temes que han fet arribar els associats i que reiteradament s’han comentat en reunions de Junta.

Aquests són:

-La petita empresa és la que més fidelitza el treballador i el tracta millor i té empleats amb molta antiguitat. Quan hi ha problemes, li toca pagar el màxim a l’empresari.

-Es parla que a Andorra el comiat és lliure. Al nostre entendre, és tot menys lliure.

-La llei sembla només pensada per la gran empresa.

-Necessitat de dos testimonis, com a mínim, per a fer qualsevulla notificació (en període de crisi ningú vol agafar la responsabilitat de ser partícip d’un possible comiat).

-En el cas de l’Art. 89 d) extinció del contracte per incapacitat de l’empresari; sempre són els Tribunals qui hauran de decidir, puix el treballador preferirà invocar el frau per a retenir indemnitzacions.

-Art. 91 c) Comiat per causes objectives. El comiat no pot afectar més d’un 10% de treballadors de cada centre de treball durant un període de sis mesos. Exemple: un empresari que té cinc empleats, fa un comiat d’un 0,5%?

-Si hi ha una baixa per accident laboral, l’empresari ha de pagar les vacances que es fomenten durant el temps de baixa, encara que la baixa duri molt temps (tres anys). No s’entén el sistema, donat que la CASS paga tots els mesos de baixa.

-Si existeix una invalidesa, l’únic recurs que té l’empresari és anar a la Batllia i sempre són despeses per al petit empresari.

-Entre la Llei de la CASS i el Codi Laboral hi ha contradiccions i buits jurídics i en cas de dubte, el resultat és sempre a favor de l’operari.

-En les grans empreses és bastant fàcil moure els treballadors i això, la petita empresa no s’ho pot permetre.

-Quan hi ha problemes econòmics, les grans empreses es fusionen…s’agrupen… Tenen moltes més possibilitats que les petites.

Exemple: Un petit empresari està obligat a fer obres a causa d’un informe de sanitat i ha de tancar el restaurant. Si no vol aplicar l’Art. 43 (Suspensió de contracte) ja que no vol deixar els empleats sense salari, que pot fer si els seus empleats no accepten d’anar a treballar a l’empresa d’un soci? Només té

una solució: pagar perquè no facin res. És genial, sobretot quan hi ha problemes econòmics.

-El resultat és que molts petits empresaris prefereixen no agafar més personal i fer-ho com puguin.

-En cas que hi hagi problemes, el petit empresari, moltes vegades, no es pot permetre econòmicament anar als tribunals.

-No és lògic que s’hagi d’esperar la interpretació dels Tribunals per a resoldre buits jurídics o disfuncions.

Després de l’exposició el Sr. Aleix va afegir que el còmput de les hores treballades (40 hores setmanals) s’hauria de fer contemplant l’especificitat de cada empresa i que empresari i assalariat poguessin pactar els horaris .

El M.I. Sr. Marc Vila està completament d’acord en que la llei del Codi Laboral té molts buits i que s’ha de revisar; també apunta que un dels seus propòsits és poder modificar-la abans d’acabar aquest any.

El Sr. Marc Aleix comenta que s’hauria de fer més formació pels professionals de l’hoteleria i que aquesta durés entre 2 i 3 mesos, tot aprofitant les instal•lacions del Lycée Comte de Foix.

El M.I. Sr. Marc Vila es va comprometre a revisar la Llei del Codi Laboral abans

de final d’any i alhora va comentar que la situació actual està al límit i que entre tots hem de poder remuntar aquest País.

Reunió al Ministeri de Justícia i Interior

09

Escaldes-Engordany, 6 de setembre de 2011

M.I. Sr. Marc VilaMinistre de Justícia i Interior

M.I Senyor,

Tot i que PIME Andorra ha defensat sempre que els empresaris andorrans han de

donar feina a la gent del País, ens trobem amb la trista realitat que la conjuntura

real i històrica d’Andorra té la problemàtica de l’ocupació temporal en diversos

sectors.

Ens adonem que la immigració és de cabdal importància per als nostres establi-

ments.

PIME Andorra és profundament conscient de la realitat d’Andorra, però sense un

personal qualificat no podem donar qualitat en el servei.

Aquest personal el tenim d’anar a buscar fora de les nostres fronteres, ja que els

recursos humans del nostre País no volen per múltiples raons entrar a formar part

d’empreses que malauradament són sotmeses a una temporalitat.

PIME Andorra ha tramès al llarg dels anys un seguit de propostes i encara és hora

que tinguem una resposta.

Per tant, em permeto d’enviar-li les propostes abans esmentades i alhora admetre

una vegada per totes que el sector empresarial no pot tenir una visió migratòria

del dia a dia. Així, li demanen una profunda correcció de la llei d’immigració que

contempli l’empresari com a un responsable lleial dels seus treballadors.

Per tant, ens posen a la seva total disposició per tal de corregir aquest fet.

Quedant a l’espera de la seva resposta, aprofito l’avinentesa per a saluda’l ben

atentament.

Marc AleixPresident PIME Andorra

Carta al Ministre de Justícia i Interior

10

ÀNIM O DESÀNIM?

Un, entre molts altres, dels grans problemes que ens ha portat a aquesta crisi és la falta de liquiditat en moltes de les Micro, Petites i Mitjanes Empreses.

Què pensa fer el Ministeri d’ Economia? Pot trobar una solució o bé, deixarà que una gran part d’aquest teixit empresarial, el qual representa un 70% dels llocs de treball que encara es mantenen a Andorra, desapare-gui i que el Servei d’ Ocupació d’ Andorra es vegi col•lapsat?

Per què no , intentar establir una obertura dels crèdits i/o negociar amb la banca per obrir l’aixeta creditícia i facilitar el finança-ment perquè gran part d’aquestes empre-ses pugin tenir accés al crèdit i poder seguir d’aquesta manera amb la seva activitat em-presarial i mantenir les seves plantilles.Però les coses s’han de fer ben fetes i sense enganyar.

Al País veí, Espanya, per exemple, es va crear “ICO Directo” , unes línees de crèdit per autònoms i empreses per facilitar a les empreses espanyoles invertir en el terri-tori nacional, a tots aquells que volien ser emprenedors i començar un negoci, per a promotors de vivendes protegides, per a la sortida i expansió a l’exterior, per a oferir lí-quides a fi de fer front les despeses del ne-goci i també per finançar el creixement de les empreses. Uns préstecs dirigits a aquest col•lectiu de Pimes, on s’oferien tota classe d’avantatges. Ico (Institut de Crèdit Oficial) és un organisme públic espanyol que depèn del Ministeri d’ Economia.

Però desgraciadament la realitat ha estat una altra. Davant un allau de sol•licituds succeeixen un allau de denegacions. Les empreses que aconsegueixen superar el primer filtre han de patir unes exigències més dures que les que imposen les entitats financeres privades.

Es pot parlar de fracàs?No, simplement no s’està complint amb que el Govern va prometre. Es calcula que un 70% de les sol•licituds presentades han estat rebutjades.

Què li podem demanar les Pimes d’Andorra al nostre Govern?Primerament que no ens enganyi.Que tingui un guió clar per afrontar tots els problemes d’aquesta duríssima crisi.Que agafi el toro per les banyesQue intenti posar fre a la morositat

Crear una línea de crèdit als autònoms i a les Micro, petites i mitjanes empresesI sobretot, reactivar el consum.

Què més es pot fer?Simplificar les gestions administrativesPromoure canvis en la legislació laboral que contribueixin a millorar la nostra situacióCrear una llei de morositat, com s’ha fet a molts dels Estats EuropeusReduir el plaç de pagament de l’Administra-ció i de les Macro-empreses.Donar més suport a la formació per a que nosaltres ens sigui més fàcil contractar per-sonal especialitzat que pugui deixar satis-fets als turistes que ens visiten.

I què més?

... ... ... .... ....més ....... més ajuda i més ajuda.

Les Pimes necessitem sentir-nos protegitsI tots, es clar, hem de treballar dur per recuperar la confiança.

Teresa Pubill

11

RESPOSTES DE GOVERN 2012 a les nostresmúltiples demandes

PIME Andorra ha de felicitar el Govern per la resposta, en part positiva, a la demanda que vàrem formular sobre la cotització dels autònoms (ara Treballadors per compte propi) a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Hem de dir que la rebaixa del 25% de la quantia sota condicions (veure resposta de la CASS adjunta) és un pas endavant considerable al respecte de l’article 37 de la Constitució: Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva ca-pacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just establert per la llei i fonamentat en el principi de generalitat i distribució equitativa de les càrregues fiscals. PIME Andorra ha d’insistir un cop més, tal com es reflecteix en la nostra demanda, que no podem donar-nos per satisfets ja que, al nostre entendre, l’última part de l’article 37 no està encara contemplada al no està fonamentada en el principi de generalitat i distribució equitativa de les càrregues fiscals.Per a totes les altres demandes, les respostes dels diferents ministeris concernits han estat: “Tindran un resposta abans de final d’any.”Per tant, apreciat Associat, ens haurem d’esperar i com deia en temps passats l’Església: Ajuda’t i el cel t’ajudarà.

EN TEMPS DE CRISI, PENSEM QUE ELS EMPRESARIS ANDORRANS ENS MEREIXEM ALTRES RESPOSTES.

12

CLASSIFICACIÓ HOTELERA

Reiteradament, PIME Andorra ha demanat als Governants d’aquest País una revisió de la Classificació Hotelera així com l’elaboració de la llei de comerç.

Classificació hotelera.

Capítol 1 : Regulació dels estaments turístics.

Només poden optar per una regulació dels estaments turístics tots els establiments que en que el dia de la seva posada en funcionament compleixin tot el reglaments existents en el Principat d’Andorra, tant des del punt de vista de les normatives comunals com el de les normatives inherents a comerç, indústria ,higiene, seguretat i altres.

Capítol 2 : Creixement del allotjaments turístics.

El creixement dels allotjaments turístics del últims anys ha produït un canvi radical en la visió i la política a aplicar sobre el mateix. S’ha arribat a un nivell d’infraestructures que aconsellen allunyar-se d’afavorir l’augment de la quantitat de places i cal optar per la millora de la qualitat de les existents. Ordenació general de l’oferta turística.Els plans d’ordenació de l’oferta turística tindrien d’establir la densitat global màxima de població, delimitar zones turístiques i de protecció i fixar un màxim d’habitacions per unitat, establint distàncies mínimes i paràmetres mínims i màxims de volumetria, edificabilitat i equipaments, marcant zones turístiques i zones residencials.

Capítol 3 : Èxit de la indústria turística.

D’altra part, no podem perdre de vista que l’èxit de la indústria turística depèn de la qualitat de vida dels residents, de

la conservació dels espais naturals i de la qualitat dels serveis que es presten. Per això, es fa imprescindible disposar d’un nou model de creixement, una nova qualificació hotelera i turística de tal forma que s’afavoreixi la qualitat per damunt de la quantitat i possibilitar l’allargament de les temporades.

Per tant, hem de fomentar que una part important de la nostra població estigui directament vinculada en els negocis turístic en tots els seus aspectes, tant en la direcció com en l’ocupació de llocs de treball dignes, havent-ne de desenvolupar mesures necessàries per a intensificar la formació professional bàsica i la continuació en el sector turístic.Hem de donar un èmfasi particular als centres de formació d’Andorra, acollint els alumnes al final de la formació a les nostres empreses i amb salaris dignes.

13

S’ha de donar suport a totes les estratègies i estudis que contribueixin a la investigació de mòduls turístics.S’ha d’impulsar la millora de les infraestructures i plans d’embelliment de tot el país.S’ha de fomentar que s’aprofitin correctament els recursos turístics amb un total respecte al medi natural.S’ha de fomentar l’ús de les energies renovables i els productes naturals a fi de minimitzar el consum energètic.

Capítol 4 : Marc d’actualització permanent.

Tot els establiments turístics, activitats i empreses sotmeses a autoritzacions turístiques hauran de superar els plans de modernització permanent que estableixi l’administració dins els terminis que es fixin.

Capítol 5 : No hem de perdre de vista que són les persones les que creen el valor de les empreses.

Totes les empreses turístiques hauran de tenir com a mínim el 33% de treballadors fixes en plantilla i la mitja salarial d’aquesta no podrà ser inferior a la mitja salarial dels treballadors d’Andorra, a excepció dels hotels de cinc estrelles que hauran de disposar d’un mínim del 70% de treballadors fixos, sent la mitja salarial igual o superior a la mitja salarial dels treballadors d’Andorra.Tots els establiments turístics hauran d’estar oberts con a mínim vuit mesos l’any.

Aquest ràtio ha d’estar comprés entre els

intervals següents:- 2 estrelles entre 20 i 30%.- 3 estrelles entre 30 i 40%.- 4 estrelles entre 40 i 70%.- 5 estrelles entre 70 i 100%.

Capítol 6 : Drets de les empreses turístiques.

Les empreses que compleixin amb els deures administratius tindran els drets següents:

- Dret a exercir lliurement les seves activitats de conformitat amb el que disposin les normatives.

- Dret d’incloure en els catàlegs directoris guies i sistemes informàtics de l’administració competent en matèria de turisme, les seves instal•lacions i les seves ofertes específiques.

- Dret de ser incorporades a les promocions realitzades per l’administració turística competent.

- Dret de sol•licitar, en el seu cas, subvencions, ajudes i participar en programes de promoció turística.

- Dret a la protecció per part de l’administració competent contra la competència deslleial en el sector.

Capítol 7: Dret de l’usuari turístic i sancions.La nova reglamentació ja ho contempla

i per tant, la PIME s’adhereix al canvi tot i que les possibles sancions han de ser comptabilitzades al prorrata del número d’habitacions, per tal de mantenir justícia entre els petits i grans establiments.

Capítol 8 : Temps màxim de cobrament.

Tota factura haurà de ser abonada en un termini màxim de 30 dies després de la data de sortida del client, salvat que hi hagués una disposició contrària mencionada en les condicions generals de venda.

Penalitats de retard.La taxa de penalitat pot ser determinada contractualment. En cas contrari, serà la taxa de la Banca Europea augmentada de 7 punts. La taxa no podrà ser en cap cas inferior a l,5 vegades de la taxa legal. Les penalitats de retard seran exigibles sense “rappel” previ.

Obtenció dels ítem de la classificació. Existeix avui en dia una total incongruència entre la legislació del treball i la demanda de permanència o d’obertura en els serveis mínims. Es parla de qualitat de servei sense que als establiments els sigui possible. La part humana és totalment imprescindible en la prestació de serveis i, en la qualificació hotelera actual, està totalment oblidada .Aquest fet no es pot corregir sense tenir en compte la realitat humana i econòmica, així com respectant la legislació laboral que al nostre entendre no pot progressar sense l’elaboració de convenis col•lectius.

14

Tríptic informatiu editat per el Servei d’Atenció a la petita empresa

15

Papa, què en penses de la nova llei sobre els horaris comercials?-Doncs no la veig pas dolenta, ja que semblaria ser una petició dels turistes i visitants.

-Papa, tu creus que la davallada turística i comercial que pateix Andorra es deu als horaris comercials que es practiquen a Andorra?-Doncs mira, la història dels tancaments els diumenges ens ha fet molt mal.

-Sí papa, el tancament obligatori de 10 diumenges a l’any a les 14 hores, va ser interpretat per un petit grup de comerciants, a causa d’una informació molt difosa però errònia, on es podia entendre que els comerços tancarien tots els diumenges, quan en realitat s’havia de dir que els comerços tancarien a les 14hores. I això per a tu, justifica la modificació dels horaris comercials?-Sí.

-Papa, t’has plantejat una mica quina és la realitat que patim a Andorra?-Sí nena, la crisi internacional ens afecta.

-Creus realment que tots els nostres mals vénen de la crisi internacional?-És clar!

-Algun dia has analitzat la història d’Andorra des l’any 1970 fins ara?-Doncs sí, hem sortit d’una economia agrària a la realitat actual.

-Perquè al voltant dels anys setanta la gent va començar a venir a comprar a Andorra?-Perquè teníem productes de bona qualitat i a bon preu.

-Papa et descuides d’un petit detall; els clients dels anys setanta eren majoritàriament espanyols i venien a Andorra a buscar productes que no trobaven al seu país i si existien, estaven a uns preus exorbitants. Espanya sortia de la post guerra. I poc a poc, el comerç Andorrà es va orientar cap al mercat espanyol, i en l’actualitat n’es pràcticament totalment dependent.-Sí és cert, però també teníem turisme

francès, que en aquells anys era un turisme molt important. L’hem fet fora poc a poc, però no t’oblidis que fins als anys noranta, tothom treballava i els salaris eren importants; la gent vivia bé.

-Papa, creus que en l’actualitat els productes a Andorra s’han quedat en la línia dels productes dels anys setanta?-Doncs jo crec que sí, els nostres productes són mes econòmics i de més bona qualitat!

-Papa, quan surts d’Andorra, et fixes en quina és la realitat espanyola i europea? T’has adonat del canvi que ha patit Europa en aquesta dècada? No tant sols tots els articles que venem ja no són articles exclusius a Andorra, sinó que molts d’aquests són més barats a l’estranger. Mentre a Europa s’està fent una política de contenció de preus al consum, a Andorra hem fet tot el contrari; hem copiat l’especulació espanyola amb el resultat següent:Els preus de la vivenda no tenen cap correlació amb el mercat de treball a Andorra. Són preus exorbitants! I les famílies han de treballar tota la vida per a retornar els préstecs. Els propietaris dels locals comercials han practicat envers els empresaris uns preus de lloguer totalment especulatius, fet que ha tret el diferencial de preu amb els països veïns. La vida per al ciutadà andorrà s’ha encarit moltíssim. - Papa, no t’adones de la quantitat de famílies del país que baixen a La Seu d’Urgell, a Catalunya, així com als mercats del sud de França, per a comprar?Tampoc t’has adonat que a part de l’administració pública i del sistema financer, quins salaris van augmentant, tots els assalariats dels altres sectors han vist els seus salaris a la baixa? Un assalariat del sector privat avui en dia no disposa més del mateix potencial de compra que tenia entre els anys 70 i el 2000.

- Creus, papa, que l’augment dels horaris comercials arreglarà aquest problema? Has pensat per un moment quina és la realitat?-Nena, si les botigues estan més hores obertes, la gent comprarà més.

-Això és el què es diu. Però tots els estudis realitzats a la Unió europea diuen el contrari. No canvia el volum de negoci però augmenten les despeses.-No pot ser. Si les botigues estan més temps obertes, comprarem més.-És clar papa, tu aniràs a comprar-te roba a les deu de la nit!-No nena no, jo a les deu de la nit vull estar a casa.

-Bé, tu trobes normal estar a casa i la mama

treballant en una botiga? Papa, quant eres petit i tornaves de l’escola, qui t’esperava a casa?-La mare. I quan no podia ser-hi, tenia una senyora que ens cuidava.

-Molt bé, la teva mare podia, quan no hi era, disposar d’una senyora per a cuidar-te. Disposava d’uns ingressos que ho permetien. Creus que avui en dia aquesta realitat existeix? Papa qui treballa al comerç?-Homes i dones.

-De quina edat i quins percentatges?-Suposo que 50-50.

-No papa no, el percentatge és més o menys d’un 70% de dones amb edat entre 18 i 50 anys i d’un 30% d’homes. A més, el salari de la dona treballadora és en l’actualitat d’un 20% inferior al de l’home pel mateix lloc de treball. En el sector del comerç, molts empleats cobren salaris inferiors a 1.200 € al mes. Te n’adones que entre els18 i els 50 anys, és la franja d’edat per a tenir canalla? Trobes normal que una mare pugui estar contenta treballant a les deu de la nit i tenint els seus fills a casa; i en el millor dels casos, arribar com a molt d’hora al voltant de les 10.30 del vespre, fer el sopar i posa’ls al llit i l’endemà al matí, aixecar-se a les set per a fer l’esmorzar a uns infants morts de son?-Però nena, al Consell General, en aquesta legislatura existeix una paritat entre homes i dones.

-Papa, si el seny existeix, no tindríem tots dos aquesta discussió per una trista llei que només serveix a la mateixa casta privilegiada, sense haver sospesat les terribles repercussions econòmiques i socials que dites mesures comporten per al conjunt de la societat.-Papa, amb aquesta llei no arreglaràs la davallada turística, ja que no és matant la gent a la feina que donaren més bon servei .

A ROMA, CICERO L’HAGUÉS QUALIFICADA D’ORDONANÇA GENERAL DE L’ESCLAVITUT.

I aquí, t’acuso de posar el cap sota l’ala i de ser corresponsable de la destrucció del futur del meu país, Andorra, i de la cèl•lula familiar. Però d’això, me n’adono que poca cosa en saps.

Papa, t’acuso!

16

Escaldes-Engordany, 23 d’abril de 2012

M.I. Sr. Francesc Camp

Ministre de Turisme i Medi Ambient

Sr. Ministre,

Després de la temporada d’hivern, la qual no poden dir que hagi estat brillant, PIME Andorra

coincideix totalment amb Vostè quan diu que estem en una situació difícil; nosaltres diríem que

estem en una situació extremadament preocupant. Aquests fets ens han de fer reflexionar, i si bé

la situació per nombre d’empresaris és precària, no podem perdre de vista que l’obertura d’un

nou mercat és molt complicada i llarga en el temps. A més, necessita generalment molta inversió.

Ara bé, la destrucció d’un mercat és rapidíssima i pot ser obra d’un sol individu. És per poder

pal•liar aquest fet que em permeto recordar-li el fet següent:

L’any 2000 vaig tenir l’honor d’ostentar el càrrec de president de la Unió Hotelera d’Andorra i du-

rant el meu mandat es va assolir la primera Llei de Classificació Hotelera, la qual en ser votada,

em vaig veure obligat de deixar molts temes de cabdal importància en el tinter, pensant de forma

errònia que els tindrien en compte molt ràpidament. No obstant, gràcies al patrocini del Crèdit

Andorrà i amb l’ajuda de Gaudi, la Unió Hotelera va editar un petit volum que portava el títol de

Reflexions sobre la gestió hotelera a Andorra, en el qual en l’apartat :

2.8. L’Estimació dels preus de venda de l’allotjament

Com en qualsevol activitat comercial, l’estimació dels preus de venda és determinant per definir

l’equilibri financer i la rendibilitat de l’explotació .

En el cas de l’hoteleria, aquesta depèn de dos factors:

-La inversió-L’estacionament

•La inversió

El preu de venda d’una nit està lligat directament al valor del cost de la inversió global de l’hotel,

sense tenir en compte la restauració . Aquest import cal dividir-lo pel nombre d’unitats d’allo-

tjament per tal de conèixer el cost de cada unitat. Llavors, podem, fer una primera aproximació

aplicant la ràtio del 1.000è (cost habitació sense repercussió terreny / 1.000) per estimar el preu

de venda mitjà.Exemple: inversió global de l’hotel, sense restauració: 1.200.000.000 PTA.

Nombre d’habitacions: 100.

Preu de cost de l’habitació: 12.000.000 PTA.

Preu mitjà de venda estimat d’una nit: 12.000 PTA.

•La definició i l’estacionament de la tarifa venda

El preu de venda depèn evidentment de l’estacionalitat, factor inevitable en la professió de l’ho-

teleria. Únicament en el cas d’oferir productes que poden completar l’oferta tradicional, hi ha un cert

marge per disminuir l’estacionalitat. Els preus de venda estimats hauran de ser ajustats, segons

la pressió de la demanda associada a l’estacionalitat; cal incrementar-los en el període de forta

demanda i reduir-los en el cas contrari, però respectant sempre que el preu de venda mitjà resul-

tant s’aproximi tant com sigui possible al prèviament estimat.

Si els preus mínims existents en el mercat se situen fora de la nostra forquilla, sense poder-los

compensar amb els preus de la temporada d’alta demanda, molt probablement hi hagi una des-

coordinació dins del sector en la definició del calendari estacional.

•El càlcul del llindar de rendibilitat

El llindar de rendibilitat és el volum de vendes a partir del qual comencem a obtenir beneficis i

per tant, sota del qual generem pèrdues.

Resulta especialment útil determinar-lo en termes de nivell d’ocupació, o nombre d’habitacions

que cal vendre ; cal procedir de la següent manera:

Carta al Ministre de Turisme i Medi Ambient

-Calcular la quantitat d’allotjament disponibles. Els allotjaments disponibles corresponen al

nombre d’habitacions multiplicat per la quantitat de dies d’obertura del hotel.

-Elaborar un compte d’explotació provisional. L’elaboració d’aquest compte implica definir una

estructura teòrica on es tinguin en compte tots els costos d’explotació, quantificant-los i separant

els costos fixos.

Els costos fixos són aquells lligats a l’existència de l’estructura i que no varien amb el nivell

d’ocupació. Habitualment solen ser els costos energètics de les zones permanentment obertes,

els costos de posada a disposició de les unitats d’allotjament, costos del personal fix, de mante-

niment, lloguer, amortització del traspàs...

•La fórmula

Llindar de rendibilitat =( costos fixos / preu de venda mitjà) / allotjaments disponibles * 100

Exemple : costos fixos anyals: 140.000.000 PTA.

Allotjaments disponibles: 100 hab. * 365 dies = 36.500

Preu de venda mitjà: 12.000 PTA.

Llindar de rendibilitat ( en nivell d’ocupació): 31,96%

Llindar de rendibilitat ( en habitacions): 32 habitacions.

Si el llindar de rendibilitat resultant és massa elevat, a banda de les accions comercials perti-

nents, cal plantejar-ne incrementar el preu mitjà o disminuir els costos fixos.

Com pot veure, el preu de venda de les habitacions hoteleres, si en la llei no en varen poder

parlar, sí que en canvi ja ens preocupava .

Per tant, després d’assistir a nombroses fires i molts actes de promoció per tota Europa, tinc a

bé molt a pesar meu d’informar-li que Andorra està considerada com un mercat poc seriós. Cap

agent turístic seriós ens considera. En efecte, els preus dels diferents agents turístics andorrans que

circulen en el mercat Europeu son almenys desconcertants i no existeix cap correlació d’ordre ni

de qualitat de servei, i hem de sentir de boca de la majoria d’agents exteriors frases com: “L’AN-

DORRE ÇA NE VEUT PLUS RIEN DIRE” o bé “ANDORRA IS NOT SERIOUS” i per molt que es digui el

contrari s’estan perdent els mercats un rere altre i d’aquí el ressentiment que existeix tant en el

món del comerç com en el món hoteler.

Hotels 4 estrelles a partir de 13,89 €.

Hotels de 5 estrelles 20’80 Euros, juny i juliol i 26 € el mes d’agost per persona i dia.

Per tant Sr. Ministre, quin preu han de posar els establiments d’ 1, 2 i 3 estrelles ?

Creu algú que es pot fer venir turisme de qualitat?

Amb aquesta guerra de preus, els establiments hotelers poden viure?

•Aquesta desconfiança en els mercats genera en el mon turístic andorrà una total pèrdua

d’il•lusió que es tradueix en un fre, tant en la inversió com en el manteniment dels establiments,

causa que provoca la fallida dels diversos sectors afins al turisme: constructors, pintors, fusters,

electricistes...

•S’ha de tenir en compte que existeix una correlació entre els preus de nits d’hotel i la despesa

clients dia. Un destí low cost comporta clients amb vaig poder adquisitiu,i això fa que poc a poc

es porti el comerç d’Andorra a la fallida total.

Per tant, PIME Andorra us demana de posar ordre el més ràpidament possible per tal de tornar

a tenir bones condicions que permetin als diversos sectors turístics i comercials poder tornar a

encarar els mercats de manera honesta i amb la qualitat que el mercat d’Andorra ha d’oferir als

seus visitants en el futur.

Quedant a la seva disposició, rebeu Sr. Ministre les nostres més cordials salutacions.

Marc Aleix i TugasPresidentPIME Andorra

17

Junta directiva PIME

Composició de la Junta directiva de PIME Andorra, aprovada en l’Assemblea General Ordinària del passat 6 d’octubre de 2011.

President : Sr. Marc Aleix

Vice-president : Sra. Tresa Borra

Secretari : Sr. Francesc Ros

Tresorer : Sr. Guillaume Mata

Vocals : Sr. Carles Iriarte Sr. José Sobrevias Sr. Denis Marot Sra. Teresa Pubill Sr. Andreu Iserte Sr. Xavier Cerro

18

«Reforma laboral»

Hi havia una vegada un poble situat en una serralada enmig de la muntanya envoltat de natura. Allà hi vivia el Sr. Josep juntament amb el seu fill Manel, en una granja de vaques situada a les afores del poble.

El poble del que estem parlant, era un poble propi d’alta muntanya, on la població principalment es dedicava a les feines del camp i al bestiar o almenys és el que es creia en aquells moments. La realitat, però, era una altra. Era un poble que per la seva ubicació podria estar envoltada d’estacions d’esquí i la gent de muntanya que no tenien un pèl de rucs van veure la possibilitat de guanyar-se la vida millor del que se l’estaven guanyant aleshores i realitzant tasques no tan dures com són les pròpies del camp i més del camp d’alta muntanya. El Sr. Josep però, era d’aquelles persones que estimen la seva feina, i que gràcies a aquesta feina i al seu esforç del dia a dia podia posar el plat a taula cada dia sent feliç amb el que feia. Era l’excepció del habitants d’aquell poble, quina gran majoria es van deixar emmirallar per les noves activitats que se’ls presentaven. A la granja, només hi treballava ell; el seu fill Manel preferia pensar com fer calés amb el mínim esforç possible. Es llevava tard, marxava cap al bar del poble a esmorzar amb els amics fins al migdia i a la tarda organitzava alguna sortida amb clients amb motos, motos de neu, quads, fins la nit que era quan obrien els pubs. En algun d’aquests recintes ell hi servia copes fins a la matinada. I així anaven passant els dies. Un dia, el Sr. Josep, com cada dia, es va llevar a les sis del matí i a l’anar cap a les quadres es va trobar indisposat i va caure al terra desmaiat. Quan el Manel es va llevar, se’l va trobar estès a terra, es va endur un bon ensurt però una vegada paït, el va agafar, el va pujar al seu cotxe i el va dur cap al metge del poble. Després de fer-li

una petita revisió, van decidir portar-lo amb ambulància fins a la ciutat.

Una vegada a l’hospital, el van haver d’ingressar i l’hi van diagnosticar una malaltia que per guarir-lo necessitava un temps no inferior a dos anys. Varen fer els tràmits i els Sr. Josep es va quedar ingressat lluny de la seva terra, de la seva feina i de la seva estimada granja. Suposadament, a partir de llavors, el seu fill se n’havia d’encarregar. Al cap de dos anys el Sr. Josep va tornar cap a casa, on el seu fill, teòricament i segons explicaven, tirava del negoci familiar i semblava que la cosa s’havia de tornar a normalitzar. Però la veritat era una altra. El seu fill havia subcontractat un operari sense ofici ni benefici que era el que es va estar ocupant del bestiar durant aquests dos anys, mentre ell seguia amb les motos, les nits i la disbauxa. Els Sr. Josep s’ho va trobar tot de potes enlaire.

Molt empipat, el Sr. Josep va tenir una xerrada amb el seu fill on l’hi va comunicar la seva decisió de fer-lo fora del negoci juntament amb l’operari que havia agafat. I llavors va ser quan varen començar els problemes entre pare i fill .... i l’operari subcontractat. L’hi varen reclamar indemnitzacions, vacances retardades durant aquests dos anys que teòricament no havien fet, hores extres .. Tot això al Sr. Josep l’hi sonava a xinès. Ell, durant tota la vida, ni s’havia plantejat vacances, ni havia comptat hores, i d’indemnitzacions per acomiadament no n’havia ni sentit a parlar.

Després de deixar-se assessorar per un amic i amb un advocat, no va tenir més remei que claudicar. Es va haver d’endeutar, demanar un crèdit a compte de la seva granja per a poder pagar totes aquestes despeses i tornar a engegar el negoci.

Reflexions del Sr. Josep: Si sóc jo el que m’he arriscat en un negoci amb els meus estalvis, Si sóc jo el que faig més hores que un rellotge per tirar endavant el negoci, Si sóc jo l’últim en triar els dies de vacances (si en tinc), Si sóc jo el que sacrifico el meu lleure i el de la meva família per poder gestionar correctament el negoci, Si sóc jo el que pateixo quan no puc o he de retardar els pagaments als meus proveïdors, Si sóc jo el que quan arriba final de mes he de pagar nòmines i moltes vegades la meva és l’última ó inclús no arriba, Si sóc jo el que majoritàriament he d’assessorar-me per complir amb les meves obligacions de cara a seguretat social, serveis d’immigració, seguretat en el treball, subministrament i preparació d’eines, materials i vehicles per facilitar la feina en el treball als meus treballadors, Si sóc jo en el que en temps de baixada de feina he de buscar maneres de fer ingressos per no haver d’acomiadar operaris, Si sóc jo el que ...,

és de calaix que si tinc guanys me’n beneficii jo i els que estan al meu voltant. De la mateixa manera, si tinc pèrdues sóc jo el que m’he de rascar la butxaca o buscar fonts de finançament.

De la mateixa manera, voleu dir que és lògic el tema de les indemnitzacions per suposat acomiadament, i dic suposat, perquè la paraula acomiadament s’associa moltes vegada a no complir en el treball, fer la feina mal feta segons el patró, i poques vegades associem aquesta paraula amb la de falta de feina, no parlem de reestructuracions d’empresa, ni canvis de sector, ni fer més beneficis. Parlem de FALTA DE FEINA.

..... o sinó haurem de fer com el Sr. Josep: o hipotecar-se o tancar.

I la següent reflexió que podem fer és: una vegada passat el tràngol de la crisi (si la passem), ens vindran ganes de tornar a contractar operaris o be anirem a buscar autònoms, subcontractar altres empreses o tirar d’Empreses de Treball temporal. I de cara al treballador que ara s’ha d’indemnitzar, pagar vacances, cobrir baixes, facilitar i assegurar-l’hi la feina ... com autònoms, operaris d’empresa subcontractada o d’Empreses de treball temporal, quina serà la seva seguretat laboral, seguretat en el cobrament d’un salari correcte i previsible o estipulat per contracte, durada de la feina, ... ?

Tot això provocarà menys seguretat, menys estabilitat i en resum més malestar en tots els àmbits laborals.

Andreu Iserte

19

OBJECTIU VISITANTS

Dia 1 de març Andorra Turisme fa la presentació: “Objectius visitants 2012”, aquesta estava presidida pel M.I. Sr. Francesc Camp, Ministre de Turisme i Medi Ambient.

Els punts a tractar son els següents: •Key leardings•Objectius•Campanyes i momentum•Projectes i timing•Acció comercial•Pressupost accions i màrqueting

Key leardingsAixò és el passat i és el que ens ha d’ajudar per a poder encarar el futur.

-Pèrdua de visitants.-Només el 33% pernocta.-Els visitants no troben motius per a tornar a visitar el nostre País.

Objectius-Augmentar la presència d’Andorra a través de les campanyes.-Presència constant als mitjans de comunicació.-Reforçar la campanya d’estiu amb més pressupost.-Potenciar noves campanyes per a les èpoques més baixes.-Reforçar els mitjans de comunicació i augmentar la presència d’Andorra a la premsa.-Fer campanyes orientades al producte amb hotels inclosos (com ja s’ha fet aquest hivern).

Campanyes i momentum-L’any passat el pressupost va ser de 5,28 milions €. Aquest any s’augmentarà en casi 3 milions per a poder fer campanyes més internacionals; com per exemple Rússia.

-Campanya de primavera.-Campanya de novembre.

Als Tours Operadors se’ls donarà la informació 15 dies abans de començar la campanya perquè puguin ja començar a vendre-la.

Projectes i timingEls projectes prioritaris pel 2012 són:-Nova pàgina web, s’està fent el projecte i al mes de setembre hi haurà el llançament.

-Coneixement dels mercats emissors.

Mercats madurs Mercats creixentsEspanya RússiaFrança PolòniaU.K. IsraelBeneluxPortugalPaïsos escandinaus

-Redefinir les funcions de les oficines de Turisme.-Marxandatge a les oficines de turisme dins del País.

Acció comercial-Consolidar la influència comercial d’Andorra Turisme a l’estranger.-Coordinar totes les delegacions d’Andorra Turisme a l’estranger des d’un únic departament de turisme.

Amb relació als Tours Operadors:•Recerca i identificació dels potencials clients (TTOO) per a introduir Andorra com a destinació dins de la seva programació.•Seguiment i anàlisi continua de les vendes de la TTOO.•Control de les campanyes CO-Branding i definició d’accions addicionals en cas de necessitat segons el resultat de les vendes.•Visita i training comercial a les agències de viatge.•Definició del material de suport per a les xarxes de les agències de viatge.

Accions al client final

•Coordinació de les accions vinculades amb les campanyes de màrqueting que es realitzen al país corresponent.•Coordinar les accions de l’agència de Relacions Públiques col•laboradora amb Andorra Turisme al país corresponent.•Buscar col•laboració sinergies amb empreses internacionals.

Relació amb el sector turístic d’Andorra

•Definir, crear i consensuar amb el sector, els productes d’Andorra per a la seva comercialització a l’estranger.•Definició del material de suport per a les vendes dels productes del sector en les presentacions de Workshops i Fires.•Ajudar en la coordinació de les accions comercials.

Pressupost accions i màrqueting

Campanyes directes de promoció a l’exterior•Campanya d’hivern 2.150.000€

•ACMA primavera 1.300.000€

•Campanya estiu 1.985.000€

•Campanya hivern 2013 (desembre) 700.000€

•Estratègia ONLINE i pàgina Web 600.000€

Comunicació directa ( canal turístic)

•Fires 275.000€

•Investigació de mercat 494.000€

•Material de promoció 232.000€

•Patrocinis 800.000€

•Infoturisme 276.000€

Per acabar pren la paraula el M.I. Sr. Francesc Camp , comenta que hi ha molta feina a fer. També és compromet que entre maig i juny començaran a elaborar la classificació hotelera i la llei de comerç.

20

Economia productiva a Andorra (versus economia especulativa).

L’economia d’Andorra, l’existència mateixa d’Andorra sorgeix d’un “accident geogràfic” que dóna pas a un accident històric, una singularitat que ens permetrà mantenir-nos allunyats de la realitat del món que ens en-volta, però que alhora ens permet de ma-nera paradoxal de circumstanciar la nostra economia a la conjuntura del nostre entorn. Això ens porta a una economia induïda i no a crear els fonaments d’una economia pro-activa.

Durant segles, fins a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, l’economia era de subsistència, amb un reforç de contraband per ajudar a subsistir. Es treballava per viure.Malgrat tot, el progrés econòmic d’Andorra s’inicia amb la quasi nul•litat d’impostos que ens dóna aquest avantatge sobre els nostres dos països veïns, gairebé els nos-tres únics clients: el diferencial de preu. Però l’economia d’Andorra era ben real basada essencialment sobre un comerç pa-lanca entre França i Espanya. Poc a poc, però, aquesta singularitat, la nostra singularitat geogràfica, econòmica, financera, ha suscitat l’obertura d’una nova economia, molt lligada a l’economia finan-cera: l’economia especulativa, plasmada amb una construcció desenfrenada que ens ha dut a construir a on no tocava i a on sovint les regles més elementals de lògica arquitectònica no s’aplicaven, ni en l’har-monia del país, ni en regles de seguretat. Andorra esdevenia una espècie d’Eldorado, on l’unitat de mesura era el pam quadrat, el qual, tant a l’estat natural com a l’estat construït adquiria uns indicis sobrevalo-rats i gairebé inassolibles per a la majoria dels habitants d’aquest país. La primera conseqüència d’aquest fet fou l’increment exponencial dels preus immobiliaris els quals s’ajustaven i es dirigien a potencials mercats exteriors molt més que al mercat interior. Les dues conseqüències foren, que les persones i establiments que vivien de la economia productiva real, sigui en el comerç, hoteleria, serveis i altra petita in-dústria, es veien obligats a afrontar unes condicions econòmiques desproporciona-des. Quantes vegades no haurem sentit dir: “només aixecar la persiana, o obrir la porta ens costa…”Una fugida endavant que l’entorn financer permetia, i fins i tot encoratjava aquesta economia productiva real a endeutar-se, doncs poca altra alternativa hi havia, la il•lusió que el país anava creixent prevalia. El consumisme financer mantenia la il•lusió que el país anava creixent. El lema era: “el progrés no es pot parar”. Doncs de quin progrés parlaven? Podem considerar aquest endeutament exponencial com a progrés?A nivell públic hi havia necessitat de tanta obra pública? Qui en treia profit? La ciuta-dania o algunes empreses ben situades? Es sobredimensionava Andorra sense cap pla real, sense objectius compartits. Algun dia tocarà parlar de transparència i de respon-sabilitat. Però, un cop el món financer d’Andorra, deixa de donar suport i crèdits, la bombolla

immobiliària rebenta, Andorra cau del núvol i toca violentament de peus a terra. Cal recordar que en els primers anys d’aquest segle, el preu de la vivenda de venda s’in-crementa tot i ignorant vergonyosament la capacitat financera real de la gent que pro-duïa i consumia a Andorra. Si les circums-tàncies eren atractives pels especuladors, eren adverses pels habitants del país. De sobte, el miratge i el miracle s’esfu-men. L’economia especulativa andorrana ha ofegat l’economia productiva. L’activitat comercial i hotelera queden seriosament minvades i la petita indústria molt a remolc del boom del totxo que ja pateix efectes le-tals.Però també cal destacar una altra conse-qüència, més d’ordre moral i educatiu, re-sultat directe d’aquesta economia especu-lativa: Treballar no paga, o tant poc. Molts joves, i no tan joves, prefereixen intentar guanyar diners ràpidament sigui amb el contraban, sigui a través d’operacions fi-nanceres de compra i venda de bens immo-bles, vehicles o altres productes.Sabrem recordar ara quanta gent es va apuntar a adquirir una titulació d’agent im-mobiliària entre els anys 1995 i 2010 ? Em-pilaven totxos i deutes. Aquesta economia “bingo” ha distorsionat els valors educatius que s’esperava que imperessin en el nostre món. El rigor, la transparència, la paciència, la solidaritat, el sentit de la responsabilitat, entre altres, han deixat pas a unes suposa-des qualitats molt més impactants: l’astú-cia, l’aprofitament, segurament i fins i tot l’usura, un terme que ja semblava gairebé desaparegut del nostre vocabulari. El “Gol-den boy de la City, o del país dels Pirineus revestien un prestigi, i uns sous, que per contrasta disminuïa encara més el petit em-presari o l’assalariat, per molt que s’esmer-cés a produir hores de feina.Recordo que un company meu, restaurador em deia: “ Jo només demano una mica de recompensa al meu treball, no gran cosa, però alguna cosa més que solament pagar deutes”. I quan treballar no recompensa, s’instal•la el desencís, el descoratjament, la pèrdua de confiança, tot allò que alhora, i més encara, malmet l’economia.Aquesta dicotomia entre economia produc-tiva i economia especulativa, a més d’obrir una escletxa entre elles, ha enfortit els poders fàctics en detriment de l’estat, el qual cada cop ha controlat menys la deriva econòmica del nostre país. La privatització, les subcontractacions, les externalitzacions, les deslocalitzacions han concentrat capacitat financera en detriment d’un repartiment equitatiu alhora que l’es-tat, també mancat de recursos ha perdut protagonisme i capacitat decisiva davant d’aquesta concentració financera.Però establir una ràpida diagnosi seria in-congruent si no ens obliguéssim a buscar com, a nivell Andorra, alguna sortida podem trobar a aquesta situació per donar a l’eco-nomia productiva local, dinamisme econò-mic, social i cultural.

-Primer de tot, combatre l’intrusisme, ca-dascú ha de fer la feina per la qual hem

estat formats i hem obtingut autorització segons control sensat de l’estat, amb una especialització i optimització en el sector de cadascú.-Segon, redimensionar els preus de lloguer, tant en vivenda com en locals comercials per donar l’embranzida necessària a les empreses serioses.-Tercer, impulsar que la banca atorgui fi-nançament a empreses de contrastada solvència ètica amb una llarga trajectòria a Andorra. En aquest sentit, seria necessari crear una veritable banca d’empresa.-Quart, ajudar les empreses andorranes a millorar el seus serveis utilitzant el marge de progressió. El diferencial de preu hau-ria d’estar acompanyat d’un diferencial de qualitat de servei. El personal difícilment disposa de temps per formar-se.-Cinquè: permetre que el personal pugui formar-se. Per tant, caldria adaptar els ho-raris a poder formar-se.-Sisè: establir unes pràctiques comercials responsables, tant en matèries de preus, de competència (preu de venda per sota del valor real) probablement mitjançant una llei de comerç ben pactada però realista.-Setè: establir una oficina de protecció real del consumidor .-Vuitè: no obrir completament tots els sec-tors d’Andorra a una competència externa desenfrenada abans d’haver posat ordre al mercat interior. Altrament, algunes empre-ses amb dilatada trajectòria quedaran mal-meses per uns competidors globalitzats” molt més potents, amb el conseqüent perill de convertir Andorra amb una país de fran-quícies.-Novè: Limitar el nombre d’establiments d’un mateix sector.-Desè: potenciar la personalitat d’Andorra, ressaltant la seva autenticitat.-Onzè: utilitzar la “petitesa” d’Andorra per crear una simbiosi entre tots els sectors privats entre ells, i seguidament entre el conjunt dels sectors privats i el sector pú-blic.-Dotzè: minimitzar la despesa pública i sus-tentar-la amb una transparència inqüestio-nable.-Tretzè: implementar aquestes mesures sense tardar.-Catorzè: No haver de recórrer a consultors externs, forans per dissenyar l’economia andorrana. Els empresaris, empleats i as-sociacions prou coneixent les necessitats reals per donar el suport necessari i a més, és gratuït.

La deriva de l’economia andorrana propi-ciada per aquesta economia especulativa ha creat dos tipus d’economies. La primera, especulativa que afavoreix un minoria de persones i empreses, creant falses neces-sitats, l’altra, la segona: l’economia produc-tiva, avui en dia ofegada i perjudicada amb prop del noranta per cent de les petites em-preses andorranes, molt fràgils, moltes de les quals lluiten per subsistir, pagant deutes, si els arriben a pagar, i alhora, perjudicant gran part dels seus assalariats, els quals cada cop més, van perdent la feina.

Claude Benet.

Anunci defTraz.FH11 Tue Feb 02 18:05:58 2010 Página 1

Composición

C M Y CM MY CY CMY K

Anunci defTraz.FH11 Tue Feb 02 17:51:47 2010 Página 2

Composición

C M Y CM MY CY CMY K