Independent de Gràcia 471

16
471 15 de febrer de 2013 L’Ajuntament precinta un hostel il·legal a República Argentina pública Argentina per procedir al precintatge d’un hostel de més de 200 metres quadrats i una dotzena d’habitacions que funcionava de manera il·legal. “No té la llicència d’activitat”, va explicar l’advocat Laia CoLL El club recupera la secció d’at- letisme, que va tenir una gran volada als anys noranta amb gairebé dues-centes llicències. El nou president de l’entitat, Albert Girbal, ha estat el prin- cipal avalador a l’hora de reac- tivar una secció que dirigiran. La primera reunió es va cele- brar aquest dimarts amb mig centenar d’assistents. Pàgina 10 El Catalunya tornarà a fer atletisme Puntualment, tal com marcava el Butlletí Oficial de la Província, un tècnic municipal, un advocat i un agent de la Guàrdia Urbana es van presentar aquest dimecres al número 256 de l’avinguda Re- de la delegació municipal. Ningú els va obrir la porta, però sí que l’havien obert al periodista que minuts abans es va interessar pel preu de les habitacions. Pàgina 9 Laia CoLL sumari 9 història L’Abans Gràcia, cent anys de fotos ja a la venda suplement De VerD Descens de les denúncies per soroll a la Vila ISSN - 1695-4793

description

Setmanari d'informació local de la Vila de Gràcia

Transcript of Independent de Gràcia 471

471

15 d

e fe

bre

r de

2013

L’Ajuntament precinta un hostel il·legal a República Argentina

pública Argentina per procedir al precintatge d’un hostel de més de 200 metres quadrats i una dotzena d’habitacions que funcionava de manera il·legal. “No té la llicència d’activitat”, va explicar l’advocat

Laia CoLL

El club recupera la secció d’at-letisme, que va tenir una gran volada als anys noranta amb gairebé dues-centes llicències. El nou president de l’entitat, Albert Girbal, ha estat el prin-cipal avalador a l’hora de reac-tivar una secció que dirigiran. La primera reunió es va cele-brar aquest dimarts amb mig centenar d’assistents.

Pàgina 10

El Catalunya tornarà a fer atletisme

Puntualment, tal com marcava el Butlletí Oficial de la Província, un tècnic municipal, un advocat i un agent de la Guàrdia Urbana es van presentar aquest dimecres al número 256 de l’avinguda Re-

de la delegació municipal. Ningú els va obrir la porta, però sí que l’havien obert al periodista que minuts abans es va interessar pel preu de les habitacions.

Pàgina 9

Laia CoLL

sumari

9història

L’Abans Gràcia, cent anys de fotos ja a la venda

suplementDe VerDDescens de les denúncies per soroll a la Vila

ISSN - 1695-4793

de Gràcia

2

15 de febrer de 2013l’independent

adreCeu Les vostres Cartes, amb un màxim de 15 Línies, indiCant eL vostre nom, adreça, teLèfon i dni a: L’IndependentC/ La perLa, 31 baixos - 08012 bCno bé a [email protected]. també Les podeu fer arribar a través deL nostre portaL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Quan ara fa cinc anys Barcelona va començar a detectar una plaga protagonitzada per un insecte amb nom d’acudit, l’esca-rabat morrut, els mitjans de comunicació hi van parar esment però els ciutadans no hi van veure el nivell de gravetat. De fet, quan aquesta plaga ja ha esclatat enguany del tot, tampoc els propietaris de finques privades que tenen palmeres afectades estan massa alarmats per les conseqüències de la malaltia que transmet l’escarabat amb un efecte devastador: la palmera rep l’insecte volador, s’infecta i es va assecant, les fulles es van marcint i l’exemplar s’ha de tallar per evitar que esdevingui un problema de seguretat. A Gràcia dos casos el 2011 i 13 el 2012.

El mapa local de la malaltia s’ha anat estenent: primer va comen-çar al nucli històric i després ha anat cap amunt i ja tenim una col.lecció de llocs amb palmeres escapçades: Farigola, Traves-sera de Dalt, Club de Tennis La Salut...i Park Güell.

La cosa es posa realment seriosa amb el Park Güell perquè el recinte no només és una joia turística de primera magnitud que té un manteniment elevat i dificultós sinó que el parc és el lloc de la ciutat on hi ha una concentració de palmeres més alta, que actuen alhora com a símbol de la ciutat-jardí que va idear Antoni Gaudí. És per això que Parcs i Jardins ha destacat, amb encert, un equip especial de detecció i control de la malaltia que transmet l’escarabat morrut a les palmeres perquè no arribi mai el moment que el passeig de les Palmeres, una de les entrades

principals del recinte, sigui un passeig... sense palmeres.No obstant això, no deixa de ser sorprenent el desànim que hi ha entre els treballadors de Parcs i Jardins sobre aquesta qüestió. Parlar amb una font o amb una altra, també amb

els portaveus municipals, porta a una conclusió desastrosa: no hi ha ara mateix cap remei que eviti l’extensió de la plaga i la destrucció progressiva i sistemàtica de les palmeres canàries que s’han estès per tota la ciutat en les últimes dècades. Al Park Güell ja ha caigut el primer exemplar, i en una zona envoltada de casetes modernistes on també hi ha exemplars susceptibles de ser contaminats, la responsabilitat recau ara en els propietaris privats perquè es gratin la butxaca en una operació de detecció i control de la malaltia que les empreses cobren almenys a 600 euros. Tenim mala peça al teler.

Tot esperant una amiga vaig observar la gent. Érem en període de rebaixes. Hi havia molta gent amunt i avall amb bosses de roba de marca. Feien cara de pal. No se’ls veia ni feliços ni contents. Vaig reflexio-nar-hi. Podien passar dues coses; que no fossin feliços o que no mostressin la seva felicitat. Em vaig preguntar què esperem obtenir quan comprem un nou objecte: satisfer una necessitat o omplir un buit. Per la cara que feien, no havien acon-seguit cap satisfacció. Si no mostraven felicitat, però sí que la sentien, per què estem tan insatisfets? No mostrem satisfacció perquè tenim por que ens la pren-guin? Confonem el benestar amb un objecte, que podem comprar i que ens poden prendre? Fa molt de temps que la nostra societat no satisfà les nostres necessi-tats emocionals, i ara, cada cop menys les físiques. I ens sembla normal. No ens escandalitza que una persona abusi d’una altra, no ens respectem els uns als altres. Cuidar la gent amb què ens relacionem és vist com de pringats. Molta gent creu que cal trepitjar l’altre per aconseguir el que desitja. Els sentiments són viscuts com a debilitat, i s’amaguen, es rebutgen, es trepitgen. Potser per això feien cara de pal.

rebaixesUna plaga gens menorÀngels Córcoles

Un equip especial té la missió de mantenir el passeig de les palmeres amb palmeres

Opinió

No ha estat una de les fonts a l’hora de fer el tema de l’escarabat morrut, però un dels membres de l’equip es-pecial que lluita contra la plaga al Park Güell és una bona mostra de la preparació dels nostres treballadors. D’origen àrab i de professió jardiner, dijous al matí, mentre reparava una fuita d’aigua, aquest pencaire de Parcs i Jardins es va arremangar per fer de traductor i intèrpret a un grup d’estudiants que feien un treball sobre el Park Güell. en perfecte francès, esclar.

el dependent

Confiar que les finques privades controlaran l’escarabat morrut és tenir mala peça al teler

Del dia a dia, com a edu-cador de la Fundació Casal l’Amic, aprenc a valorar les oportunitats que he tingut durant la meva infància i adolescència per la meva construcció personal i formativa. I tot i que treballo amb infants i adolescents que viuen per sota del llindar de pobresa, observo com no perden la motivació i les ganes de seguir endavant, de seguir estudiant i seguir creixent. Aquest col.lectiu que convi-uen en situacions de risc i d’exclusió social conformen un grup molt vulnerable vers la seva futura inserció

sociolaboral. I es manté el cercle viciós on el fracàs escolar d’avui, és l’exclusió social de demà. Segons les dades del Panel de Desigualtats a Catalunya de Fundació Jaume Bofill créixer en una llar pobra limita de 14 a 1 les opcions d’assolir un títol post obligatori. En referència a les beques per als estudis, fa 8 anys només 1 de cada 3 llars pobres gaudia d’una beca per als ense-nyaments bàsics. Malgrat tot, contem amb la voluntat de les famílies per voler aprofitar qual-

aco

mpan

yar

per

cré

ixer

sevol oportunitat que els millori la qualitat de vida. En la gran majoria de famílies, són aquells infants i adolescents que tenen la motxilla preparada per l’ende-mà i l’horari del bus al cap. Perquè al cap i a la fi, el que ens demanen és que els acom-panyem en el seu procés de construcció d’una infància i adolescència, normalitzada amb les mancances adquirides. Volen sentir-se protagonistes de les seves vivències. Com educador de beques i com a persona, in-tento acompanyar d’una manera integral, centrant-me en el seu itinerari formatiu sense oblidar el seu entorn familiar, social i comunitari del qual formen part. Però per acompanyar a un infant es necessita la implicació de la gran família, ara petita per la manca de finançament, que és la xarxa comunitària que treballa per l’educació i la recer-ca d’oportunitats.

Joan Marc Vendrell Ginés

de Gràcia

3

15 de febrer de 2013l’independent Opinió

què en penseu...Textos i fotos: Silvia Manzanera

el bloc

Corrupció

No hi ha pa per a tant xoriço, diuen. Quan no són els sobres del Bàrcenas és el cas Gürtel o el cas Urdan-garín. I aquí els catalans no tenim tret diferencial per marcar paquet i embolicar-nos amb l’estelada. Que si el cas de les ITVs, que si Lloret, que si Sabadell, ara també Santi Hilari amb el cas Pokemon... Però el nostre dia a dia tampoc se salva. Que si m’empadrono a casa ma mare, aquí a la Travessera, per poder portar el nano a l’escola bressol pública del costat de la feina. Que si pago en negre el pintor perquè amb el nou increment de l’IVA la cosa es dispara. Que si no contracto la senyora de la neteja que ve dos dies cada setmana a fer dissabte. Que si utilitzo el teletac de l’empresa per pagar els divendres l’AP-7 per anar a la caseta de la Costa Brava. Que si ja que sóc el president de l’escala, ara els arreglos de l’edifici els farà el meu cunyat, que és manyà i ens ho deixarà bé de preu. Que si no decla-ro aquelles classes de piano que dono els dijous. Que si em caso per aconseguir els papers... i la llista és ben llarga. Si tindran raó, que no hi ha un pam de net.

Carin

a Bellver

No crec que sigui cap solució mantenir-les perquè són molt problemàtiques, sobre tot la del carrer Perla; provoquen embotellaments, accidents i no contribueixen a res. Ho sé perquè em moc en cotxe per la Vila però cada dos per tres hi ha problemes.

Carles ruizmanteniment

Jordi seralinformàtic

ramon Pujadesconserge

ivo Bargallócomerciant

Això és un tema de mobilitat que sempre s’ha tractat amb indefinició de quin és el mo-del que es vol per Gràcia. Les pilones no són cap solució als problemes de mobilitat de la Vi-la; no les volen els comerciants, ni els veïns ni la gent que ve de fora. Busquem alternatives.

Personalment estic en contra i les trauria ja perquè no aporten cap benefici, més bé són un problema. Crec que haurien de mirar de solucionar primer la manca d’aparcament que patim els que vivim aquí i no podem tenir pàrquing.

No em sembla tampoc ma-lament que es mantinguin, sempre i quan funcionin bé. Tampoc no crec que es pugui pacificar tot però es podria aplicar el model de la Ribera al nucli històric de Gràcia.

...de l’ajornament sense data per retirar les pilones?staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarris, sCCL

direcTor: aLbert baLanzà

amb eL suport de:

És una iniciaTiva de: avv viLa de Grà Cia, debarris i GràCiaWeb. conseLL di recTiu: aLbert baLanzà, Joan Lou. direcTor Lo-caL: aLbert baLanzà direcTora adjunTa: síLvia manzanera. redacTor en caP: xavi tedó. redacció: anaïs barnoLes, Carina beLLver, anna buJ, Cristina Casaprima, CLara darder, meritxeLL díaz, núria faL-Có, Lídia Haro, èriC LLuent, Laura miLLan, patriCia monGe, marta narberHaus, Gine-bra vaLL. coL.La Boracions: àLex bosCH, pep boateLLa, LLuís bou, miqueL CabaL Guarro, GuiLLem Cifré, artur estrada, ànGeL Garreta, manoLo GonzáLez ‘pa-tata’, pep GorGori, sebastià Jovani, pere martí, Joan miLLaret, víCtor nubLa, ro-Ger rofín, tristram, rafaeL vaLLbona, vo-CaLia de La dona de L’avv. FoTograFia: Laia CoLL, Joan perramon. MaqueTació: serGi L. bofiLL. disseny weB: maria viLar-nau. PuBLiciTaT: montse fiGueroLa (692 601 263). disTriBució: Cet Labor-90. iMPriMeix: induGraf offset, s.a.

diPòsiT LegaL: b-32.478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 471

núM. 471

tribuna

el petit comerç i la Vila de GràciaEls darrers dies va ser notícia als mitjans de comunicació l’iniciativa d’un petit poble dels Estats Units que va con-vocar a tots els seus veïns, mitjançant les xarxes socials, a acudir en un dia i hora con-cret, a fer una petita compra a algun dels escassos comer-ços de la seva població, per ajudar-los a subsistir a la crisi de consum que, qui ens ho havia de dir, també pateixen per aquelles latituts.Em va fer pensar en la importància que té per a les societats, des del temps dels fenicis i els grecs, que van ser els primers botiguers cone-guts per nosaltres, de dispo-sar d’un comerç que vertebri i vinculi a les persones que viuen al seu voltant.Aquesta iniciativa dels ame-ricans difícilment la podriem traslladar a la nostra Vila. Segons dades del darrer cens comercial fet des del Districte, disposem de més de 4.000 comerços de tota mena, més de la meitat dels quals estan ubicats al que coneixem com a Casc Antic. És evident que no tindríem prou dies al calendari per poder sortir al rescat dels nostres comerços de proximitat, com han fet els americans. Impossible. Hem de fer alguna altra cosa. També em va fer pensar en la manera de ser dels nostres botiguers. Uns comerciants que durant dècades han estat donant suport, mitjançant la inserció dels seus anuncis de

Jordi Martin, Graciadivina

manera generosa i sovint al-truïsta, a totes les publicacions que s’editen a la Vila de Gràcia: als programes de Festa Major dels carrers, al de les Colles de Sant Medir, als butlletins de les entitats, al del Club Esportiu l’Europa, o al d’aquest setma-nari des del que us escric.Potser és el moment, des de la ciutadania, quan patim aquest moment de paràl.lisi consu-midora global, de retornar al nostre comerç tots els anys d’aquesta vinculació al territori. Com diuen des de l’Associació de comerciants Portal de la Lli-

bertat, en una petita i atractiva guia recentment publicada, on aparèixen els seus associats: “si compres a la botiga del barri dónes feina als seus propietaris

i empleats, que al mateix temps dónen feina als seus proveïdors, que al mateix temps dónen fei-na a centenars de persones al

voltant seu… i tot queda aquí, entre nosaltres” .Si. Aquesta és la solució. Con-sumint a les botigues que tenim al nostre voltant, a les de tota la vida i a les dels nous comer-ciants que obren esperançats els seus negocis, sovint gent

jove carregada de projectes i il.lusions, farem posible que, mitjançant la nostra actuació local, canviem aquesta dinà-mica negativa en la que estem instal.lats, i podem créixer com a societat. En varietat, servei, qualitat i originalitat, el comerç de la Vila de Gràcia està més que ben assortit. Tenim a les nostres mans mantenir el que ha estat característic i atractiu de la nostra Vila: el plaer de passejar badant, tot veient els aparadors de les botigues que ens alegren la vista i els sentits. No volem transitar tristement per carrers on s’im-posi la grisor de les persianes metàl.liques tancades.

Laia CoLL

No volem transitar tristement per carrers on s’imposi la grisor de les persianes abaixades

creus que s’ha d’inTensiFicar La LLuiTa conTra eLs hosTeLs iL.LegaLs? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

de Gràcia

4

15 de febrer de 2013l’independent

Jocs infantils sense exclusió

Després de reflexionar i escriure sobre la manca de jocs per a infants de més de sis anys a la Plaça de les Dones del 36, hem continuat investigant sobre el tema dels jocs infantils i hem copsat que Barcelona no és una ciutat adaptada per a totes les nenes i nens que hi viuen. Hem vist que en la majoria de les places i els parcs (encara que hi ha excepcions) no exis-teixen jocs perquè la mainada que tenen alguna discapacitat en puguin gaudir. Si bé trobem espais amb aquest tipus de jocs, aquests han quedat des-fasats en el temps. Es tracta, per tant, de repensar la seva accessibilitat per al benestar de nenes i nens, de manera que en el cas dels que tenen una mobilidad reduïda, per exemple, se sentin incloses i integrades mitjançant jocs que els permetin accedir-hi per si mateixes, independentement d’alguna ajuda.

És el cas dels engronxadors. A tot arreu on hi hagin instal.lats jocs hauria d’haver, conjun-tament amb un engronxador tipus, un altre on la mainada amb cadira de rodes i sense l’ajut d’una altra persona, pugui pujar-hi i engronxar-s’hi. Cal dir que la resta d’infants també hi podrien jugar i utilitzar sense problemes. Es tracta que la vida transcorri amb total normalitat per a to-tes i tots i aquestes mateixes premises han de donar-se amb els diferents jocs i amb les diferents diversitats funcional de les persones. Les nenes i nens que juguen són una quitxalla feliç i sana. La nostra ciutat té a gala ser una de les ciutats on es contempla més el tema de l’ac-cessibilitat, hauríem d’ampliar-la a aquest aspecte dels jocs infantils. Hem de reivindicar que totes i tots som diferents i totes i tots tenim els mateixos drets.

C. Garcia i M. Cevedio, de la Comissió d’espai públic del Consell de Donestribuna tribunaJosep Martí i Xavier Muñoz, membres de l’AVC Lesseps

Quantes vagades s’ha canviat la gespa del sud de la plaça Lesseps? Algú ho recorda? Nosaltres comptem al menys tres vegades, amb canvi de terres, de “substrat”, amb canvi de “marca” de la gespa, amb tanques durant mesos fins que hagués arrelat, i un llarg etcétera. Tot per aconseguir el paisatge actual: una barreja de sorra, restes d’herba i caques de gossos, això sí, amb unes boles de ciment que recorden com són de grans els criteris dels polí-tics. Amb els euros que s’han gastat amb aquest recanvi crònic de la gespa, ja estaria pagat el que proposa l’Asso-ciació de Veïns i Comerciants

de la Plaça Lesseps des de fa anys.I les maleïdes tanques de les obres del metro... (Més tanques encara)! Algú sap quan es reprendran les obres de la L9 a Lesseps? Mentre, haurem de suportar (potser

Maleïda gespa i maleïdes tanques de la plaça Lesseps

fins que caiguin de rovell) les tanques de les obres durant anys i anys privant els veïns d’un espai que no s’utilitza actualment per a res?Per tot això, què proposa des de fa anys l’Associació? Que es retirin les tanques de les obres i es protegeixin els túnels i els forats. Que en l’es-pai que quedi lliure es faci una àrea per a gossos. Amb la pendent de la plaça i la gespa: que es facin tres terrasses, de sorra, per que la canalla hi puguin jugar, si voleu amb alguns parterres de rosers de tant en tant, i a la part més baixa, davant de les pistes de petanca, s’instal.lin

uns jocs infantils com cal. Desprès de les reiterades vegades que s’ha fet arri-bar aquestes demandes al

Districte, per activa i per passiva, es veu que la sen-sibilitat dels politics envers les demandes dels ciuta-dans, que al final son els qui paguen, és la mateixa que la d’una tortuga contemplant una posta de sol.

el tio del finalGuillem Cifré

Laia CoLL

amics de l’independentaquest és l’espai amics de l’indepen-dent de Gràcia, que hem creat per totes aquelles persones que vulguin donar-nos suport econòmic per tal d’assegurar el futur de la publi-cació. a totes elles, moltes gràcies.

Maria rosa Graells,gacienca de tota la vida

edu rodríguez (del 9,5)Donatiu: 30 euros

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Proposem que es facin tres terrasses, de sorra, perquè la canalla pugui jugar-hi

Opinió

La sensibilitat dels polítics és la d’una tortuga veient una posta de sol

l’enquesta

de Gràcia

5

15 de febrer de 2013l’independent

Política

Els joves de l’espai alliberat temen que la policia es presenti sense una nova ordre judicial

els quinze dies d’ame-naça de desallotjament sobre el Casal Popular s’han acabat amb una intervenció frustrada dilluns passat per part dels Mossos i a l’espera que el jutjat d’instrucció estableixi amb tota pro-babilitat una data oberta per tapiar el número 39 del carrer ros de Olano. L’assemblea de joves que gestiona el Casal man-tindrà l’alerta amb noves activitats.

X. TEDó

Els joves del Casal Popular de Gràcia, que han fet guàrdia aquests quinze dies, no amaguen la seva alegria per haver resistit. “Es tracta d’una gran victòria per-què feia temps que el moviment okupa no aconseguia aturar un desallotjament i dilluns ho vam aconseguir congregant desenes de persones abans de les sis del matí” remarca Ramon Armen-gol, un dels membres d’Arran, l’organització juvenil de l’esquer-ra independentista que gestiona l’immoble. En qualsevol cas, la policia necessita ara una nova or-dre judicial per fer-los fora. “En aquests casos, el jutge decreta da-ta oberta i els Mossos poden venir en qualsevol moment a desallot-jar l’espai”. L’adocat dels joves es personarà ara al jutjat d’instrucció per saber en quina situació legal es troba el desallotjament. Sigui

fotoGrafies: èriC LLuent

eLs Joves deL CasaL popuLar van muntar una barriCada a torrent de L’oLLa per aturar eL desaLLotJament

eL diputat de La Cup, david fernàndez, es va personar aL CasaL diLLuns aL matí

El Casal Popular manté l’alerta mentre espera una data oberta de desallotjament

com sigui, els joves mantindran l’alerta mentre el jutge no decre-ti presumiblement la data ober-ta: “Podria ser que els Mossos es presentessin sense ordre judicial perquè ja ha passat en d’altres es-pais alliberats” afirma Armengol. Tenint present els antecedents, el jove es mostra taxatiu a l’hora d’afirmar que “no abaixarem la guàrdia perquè no ens agafin per sorpresa”. Per aquest motiu, els promotors del Casal Popular or-ganitzaran diferents actes durant els propers dies amb l’objectiu de seguir reivindicant la necessitat de disposar d’un casal autogestionat pels joves de la Vila.

breus

L’exMIL Rouillan, a la Kasa de la Muntanya

L’exmilitant del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), Jann-Marc Rouillan, organitza-ció on va militar Salvador Puig Antich, participa aquest diven-dres en el sopador que cada setmana organitza la Kasa de la Muntanya. Rouillan iniciarà ai-xí una gira de conferències que havia de començar dimecres a la facultat d’Història de la UB però que un retard en el per-mís d’excarceració temporal per part de les autoritats franceses ha provocat que la xerrada de Gràcia sigui la primera.

L’ANC obre nova web i ja suma 340 adherits

L’assemblea local de l’As-semblea Nacional Catalana, Gràcia per la Independència, ha donat aquesta setmana la benvinguda a una trentena de nous adherits en una reunió a l’Orfeò Gracienc i ja suma 340 persones. L’assemblea local, que s’ha acabat d’es-tructurar aquestes setmanes en quatre seccions (extensió, debats, idees i comunicació), ha estrenat nova web [gracia.assemblea.cat] i es troba en fase d’elaboració d’esmenes de l’assemblea general que l’entitat ha convocat el 16 de març a Girona. Aquest dissab-te Gràcia per la Independència també participarà en el desple-gament que ANC l’Hospitalet ha preparat a la seva ciutat amb el suport de les assemble-es de Barcelona.

entrevista

“Al vídeo se senten trets”Entrevista a la periodista Sílvia Balcells, citada al cas Quintana

La periodista de Gràcia-Món, sílvia Balcells, ha declarat aquesta setma-na davant del jutge i ha ratificat que és l’autora d’un vídeo enregistrat al lloc i l’hora en què es-ter Quintana va perdre un ull durant la darrera vaga general.

Eres conscient que estaves gravant trets dels Mossos?No, en aquell moment no, vaig

sentir detonacions, però no vaig identificar els sorolls com a trets de pilotes de goma.

On et trobaves?Era a la cruïlla del passeig de Grà-cia amb Casp i en sentir les de-tonacions vaig encendre de nou la càmera i la vaig veure a ella tapant-se la cara i cridant. Vaig penjar el vídeo l’endemà al you-tube i un usuari em va dir que era l’Ester. Són les úniques imatges on se la pot veure.

La periodista síLvia baLCeLLs serà un testimoni CLau deL JudiCi d’ester quintana

Xavi Tedó

maria viLarnau

Aquest vídeo desmunta la teo-ria d’Interior que no es van dis-parar pilotes de goma?Alguna cosa es va disparar per-què se senten trets. Engego la càmera perquè els sento i a la gravació se’n poden sentir dos més clarament.

Has parlat amb ella?No he parlat mai amb ella, la seva advocada, com el jutge, sí que em va demanar els arxius originals i els hi vaig passar.

L’estudi de l’àudio pot deter-minar quina va ser la pilota de goma que va tocar Quintana?Això és cosa dels especialistes,

però sí que declararé al judici com a testimoni i avalaré que es van sentir trets en aquell moment.

de Gràcia

6

15 de febrer de 2013l’independent

Societat

Només l’any passat es van eliminar 10 exemplars, un dels quals ja dins del recinte

La plaga de l’escarabat morrut, des que es va detectar a Barcelona el 2006, va trigar cinc anys a arribar a Gràcia, pe-rò ha entrat amb força i ja ha atacat per tres fronts diferents una de les concentracions més importants de palmeres de la ciutat, el Park Güell. Parcs i Jardins ha desig-nat un equip especial que actua al recinte per aturar una invasió contra la qual gairebé no s’hi pot fer res. al Park ja ha mort una palmera.

ALBErT BALANzÀ

Des del carrer Farigola, des dels jardins de Menéndez Pelayo a la Travessera de Dalt o des de dins del Club de Tennis La Salut. El cercle es va tancant cap al Park Güell i arreu s’hi veuen palmeres amb la copa tallada. La plaga de l’escarabat morrut, que asseca les palmeres per dins i les mata, es va detectar amb dos casos a Gràcia el 2011, però ja ha tingut un efecte multiplicador, fins a 13 casos no-més el 2012, que ja s’estenen fins al nord de Gràcia. A Horta, el dis-tricte que limita amb el parc, la si-tuació encara és més preocupant.Parcs i Jardins treballa amb resig-nació contra l’escarabat morrut (“Avança a passos de gegant, és per tot arreu i va a més”, apunten fonts sindicals) i l’Ajuntament

Laia CoLL

una paLmera taLada aLs Jardins de menéndez peLayo afeCtada per La pLaGa de L’esCarabat morrut

també admet amb pessimisme que no ha estat cap consol que l’insecte hagi atacat Gràcia més tard que altres districtes. El per-centatge d’èxit és baix: el 2011 es van salvar els dos casos detectats, però el 2012 només van sobreviu-re tres sobre tretze casos locals. L’equip especial que treballa al Park Güell va salvar un dels casos del 2011 i no ha pogut fer el ma-teix el 2012 amb un altre cas. Per això tots els exemplars del passeig de les palmeres -phoenix canarien-sis, res de palmera mediterrània- han estat ja injectades amb un remei que no és cap garantia.

És una lluita desigual, impara-ble, inabastable...i incontrola-ble. “És una realitat que la pal-mera que no sigui tractada serà afectada per la plaga; en aquest moment el fet que les palmeres infectades de finques privades no siguin tractades representa un focus molt important de

dispersió de l’insecte”, apunten fonts municipals. Els treballa-dors de Parcs i Jardins apunten cap a les finques modernistes del voltant del Park Güell com a símbol d’extensió i descon-trol de la plaga. Els propietaris no es volen gastar els 600 euros que cobren les empreses.

Descontrol a finques privades pels 600 euros del tractament

La plaga de l’escarabat morrut arriba al nord de Gràcia i entra al Park Güell

breusOfensiva veïnal per millorar el jardí d’Encarnació

Tres mesos més d’obres nocturnes a Gal.la Placídia

Bancs del Temps edita el resum anual d’activitats

Un nombrós grup de veïns van organitzar el passat diumenge una intensiva jornada de nete-ja i poda al jardí d’Encarnació, per tal de contribuir al man-teniment d’aquesta illa verda, després de la retirada del pro-jecte immobiliari. La reivindi-cació veïnal s’ha focalitzat ara en la neteja i el manteniment del jardí centenari.

La recta final de les obres d’ac-cessibilitat i eixamplament d’andanes a l’estació de Gal·la Placídia dels Ferrocarrils de la Generalitat obligaran a treballar en horari nocturn fins al mes d’abril. La previsió dels tècnics és cobrir la superfície al juny, tot i que es deixarà pendent d’obrir en un futur la part de l’estació que toca a Sarrià, on les andanes quedaran igual.

Bancs del Temps acaba d’editar el resum de l’any 2012 amb un recull de totes les activitats i jornades que s’ha portat a ter-me durant els darrers mesos. El document també inclou la guía temàtica Banc del Temps Escolar que l’Associació Salut i Família acaba d’editar.

A. B.

Puntualment, tal com marcava divendres passat el Butlletí Ofi-cial de la Província, un tècnic municipal, un advocat i un agent de la Guàrdia Urbana es van pre-sentar aquest dimecres al número 256 de l’avinguda República Ar-gentina per procedir al precin-tatge d’un hostel de més de 200 metres quadrats i una dotzena d’habitacions que funcionava de manera il·legal. “No té la llicèn-cia d’activitat”, va explicar l’ad-

vocat de la delegació municipal. Ningú no els va obrir la porta, tot i que a l’interior del principal pri-mera hi havia almenys quatre per-sones, tres nois que parlaven no-més anglès i un quart que parlava en castellà, els quals van atendre molt amablement minuts abans aquest periodista quan es va inte-ressar per allotjar-se en una de les habitacions. El preu d’una habita-ció individual, 15 euros.L’AWA Relax Hostal Barcelona, que no està indicat ni a l’escala ni a la porta ni a l’intèrfon, en-

cara es publicita a la web com “our brand new, inexpensive & relaxing retreat near the world fa-mous Gaudi Park Guell”, però ja fa setmanes que no és possible fer cap reserva d’habitacions si no és de manera presencial. L’interior s’assembla més a una casa que a un hostel, perquè no hi ha recep-ció i, al marge de la nevera, la sala d’estar i els banys comunitaris, la resta d’habitacions són mera-ment lliteres acumulades. La resolució de l’Ajuntament arriba com a conseqüència dels

Oferia una desena d’habitacions al preu de 15 euros per persona

L’Ajuntament precinta un hostel il·legal a República Argentina

Laia CoLL

La poLiCia en eL moment de preCintar L’HostaL iL.LeGaL

tràmits engegats el passat mes de juliol i com a resultat de la inspecció realitzada el 19 de de-sembre passat en la qual una altra delegació municipal va constatar l’incompliment legal. Dimecres, tot i els intents infructuosos de posar-se en contacte amb els afec-

tats, l’únic que van poder fer els tècnics, després de mitja hora de trucar, va ser enganxar a la porta el precinte d’activitats. Els afec-tats poden recórrer a la decisió municipal, però si arrenquen el precinte cometran un delicte de desobediència.

73febrer2013

L’interès per l’slow fashion guanya adeptes a la Vila

editorial

Gràcia registra un descens de les denúncies per soroll

L’etern debat

O el Pla del Silenci és efectiu o la gent s’ha cansat de denun-ciar un mal endèmic. Pel Districte, el descens de les queixes per soroll (a la ciutat és d’un 7,7 i a Gràcia d’un 24%) s’ha valorat molt positivament. Per l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica, la dada respon al cansament de la

ciutadania davant la “ineficàcia” per trobar les solucions al problema. El debat d’un dels temes més sensibles a la Vila està servit, tot just quan farà un any (abril de 2012) que es va posar en marxa al Districte un pla per pacificar les places, una mesura que contemplava diversos fronts d’actuació.

Neix Cuca Revisited Findings, o com transformar objectes en joies

D’acord amb la definició de la pàgina web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, “el soroll, entès com a sons molestos que percep l’oïda, és considerat contaminació, ja que deteriora la qualitat ambiental del territori”. Fins aquí tots d’acord. El problema ve quan es busquen les solucions per posar fre aquest mal que ha Gràcia s’ha convertit en endèmic. El debat ha tornat a ocupar titulars a la premsa després de l’informe de l’Ajuntament de Barcelona que registra un descens significatiu, so-bre tot a Gràcia, de les denúncies per soroll. Com passa sovint, el que per uns és una notícia positiva per d’altres només és una ‘moto’ que vol vendre l’administració per mostrar-se davant l’opinió pública com a gestor eficaç dels problemes de la ciutadania. Sigui com sigui, és un fet constatable que els ciutadans han posat menys queixes contra el soroll durant el darrer trimestre de 2012 en comparació amb l’any an-terior. Els motius d’aquest descens no s’han explicat. I és precisament el punt més important de la notícia. Perquè si respon al cansament de la ciutadania ja no seria tant posi-tiva la dada perquè demostraria la poca confiança que la gent té en els mecanismes que ofereix l’ad-ministració pública per resoldre el seus problemes. I el soroll n’és un. Pocs consells de barri o audiències públiques s’han tancat sense una queixa d’algun veí sobre el soroll que han de patir (i l’origen és molt divers). Els titulars estan bé però les solucions s’han de trobar ja.

Laia Coll

[2] [el tema del mes]

més sostenible

Gràcia registra un 24% menys de queixes per soroll durant el 2012O el Pla del Silenci és efectiu o la gent s’ha cansat de de-nunciar un mal endèmic. Pel Districte, el descens de les queixes per soroll (a la ciutat és d’un 7,7 i a Gràcia d’un 24%) s’ha valorat molt positi-vament. Per l’Associació Cata-lana contra la Contaminació Acústica, la dada respon al cansament de la ciutadania davant la “ineficàcia” per tro-bar les solucions al problema. El debat d’un dels temes més sensibles a la Vila està servit.

Silvia Manzanera

Un informe elaborat per l’Ajuntament de Barcelona apunta, entre altres dades sobre civisme a la ciutat, una davallada considerable de les queixes per soroll a Gràcia. Concretament d’un 24%. A Barcelona, l’informe que recull les in-cidències i molèsties per soroll durant el 2012, va registrar un 7,7%, fet que representa que s’han produït un total de 4.534 incidències menys relaciona-des amb el soroll que l’any anterior. Aquestes dades, molt ben valorades per l’administració així com pel Distric-te de Gràcia, on el soroll és una dels mals endèmics de la Vila (protagonista de molts consells de barri i audiències públiques), han estat matisades per l’Associació Catalana contra la Conta-minació Acústica, que consideren que si el nombre de denúncies ha baixat és perquè els veïns ho consideren ineficaç. Segons el Pla Silenci, s’han visitat gai-rebé 4.000 establiments i locals i s’han sensibilitzat a 77.700 persones a tota

L’abril de 2012 Gràcia va engegar un pla d’abordatge integral de llarg abast a les places històriques de la Vila on hi intervindrien dos cossos de policia, inspectors municipals i serveis socials. És precisament en aquests punts de la Vila on es viu amb més intensitat els problemes de convivència i civisme, sobretot els mesos d’estiu, agreujat amb la llei antitabac que fa “desplaçar el soroll” al carrer, com apunten des de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica. Una de les mesures que el Districte havia aplicat a les places per minimitzar el soroll durant la temporada de calor va ser la campanya amb ac-tors, un altre de les solucions força criticades per les associacions contra el soroll per considerar-les poc efectives. Tot i que en els dar-rers mesos es respira certa calma, són molts els balcons de la Vila que encara mantenen els llençols amb el clàssic Volem dormir.

Places pacificades

Barcelona. Segons l’Ajuntament, s’ha fet un control específic del compliment de la normativa i ha resultat 1.572 inspeccions per assegurar la presèn-cia d’elements reductors de soroll o compliments d’horaris, També s’han controlat més de 425 concerts grà-cies a la instal•lació de 200 limitadors acústics en diferents esdeveniments de la ciutat. L’exemple d’aquest darrer punt a Gràcia el trobem a les Festes de

Gràcia, on any rere any s’ha ampliat el número de limitadors als concerts dels carrers.Però no tothom defensa el punt de vista de l’Ajuntament respecte el Pla Silenci. “Entenc aquesta xifra sempre que no s’hagi tingut en compte tots els locals que s’han vist obligats a tancar per la crisi, la llei antitabac que ha des-

Cartell de la campanya contra el soroll en un edifici del centre de la Vila

Quan es parla de soroll, les places de la Vila són punt ‘calent’

Laia Coll

Xavi Tedó

plaçat el soroll al carrer, o el cansament de la ciutadania; la gent creu que de-nunciar no servirà per a res”, assegura Lluis Gallardo, membre de l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica. Per Gallardo, el problema del soroll persisteix a Barcelona i consi-dera que el Pla Silenci no ha servit per minimitzar-lo. Aquest col.lectiu també és molt crític amb mesures com la dels actors a les places. “Això no té cap mena d’impacte perquè les persones no s’ho prenen amb seriositat; pensen que és una broma”, apunta Gallardo. Sigui com sigui, Gràcia encara mostra a molts dels balcons de places i carrers els llençols que fa anys es van col.locar amb un lema que s’ha convertit en un clàssic de les reivindicacions veïnals: el Volem dormir. Més enllà de les xifres, el debat sobre el soroll, malaurada-ment, és viu.

Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Alfons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.

Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.

Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97

Punt Verd mòbilSantuari del Coll, ds de 8.30 a 14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de 16 a 19.30. Mercat de l’Estrella, dc de 8.30 a 14 h. Plaça Joanic, ds de 16 a19.30 h. Tra-vessera de Gràcia/Gran de Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça Revolució, dc de 16 a 19.30. Pg de Sant Joan/Indústria, dj de 8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/Rosselló, dll de 16 a 19.30.

Agenda 21 escolarNil i Fabra, 20, baixosTelèfon: 93 237 47 43

Mapa ecològic de recursos de Gràciawww.mapaecologic.net

Serveis d’interès

[3]

Mireia Abril

Bancs restaurants a l’Escola Baldiri Reixac

Uns antics bancs del Park Güell milloren els espais de joc dels patis de diversos centres educatius i del Bosc de Turull des de fa po-ques setmanesEn els projectes de les escoles per fer l’A21E, un dels objectius que es repeteix freqüentment en l’apartat de «millores de l’entorn», és la creació d’un pati amb espais diferenciats que permeti gaudir de diverses activitats en el temps d’esbarjo i, fins i tot, fer classe al pati. Per aquest motiu es proposa sovint la creació de racons de jocs tranquils, de descans i relació, amb bancs per seure, xerrar, llegir, esmorzar o poder ob-servar bé la fauna i la flora del pati o l’hort.Entre el desembre i el gener hem tingut la sort que el depar-tament de manteniment de jocs infantils i mobiliari urbà (Espais

Agenda 21 escolar

Verds i Biodiversitat, de Medi Ambient i Serveis Urbans, Hà-bitat Urbà) ha avisat a l’Agenda 21 Escolar de la substitució d’uns bancs del Park Güell. Els que estaven en més bon estat s’han ofert a les escoles de l’entorn, que s’han compromès a recollir-los, transportar-los, restaurar-los i instal•lar-los en el racó desitjat del pati o de

l’hort. L’Aula Ambiental Bosc de Turull, les escoles Baldiri i Reixach, Montseny, Virolai i l’Institut Pere Bosch i Gimpera gaudeixen, des de fa poques setmanes, d’aquests 12 bancs recuperats i restaurats. Una part dels bancs encara estan en plena instal•lació i restaura-ció, però ja hem rebut alguns comentaris de gran satisfacció:

Restaurem bancs!

Escola Baldiri ReixacAquí teniu una imatge de com han quedat els bancs del Park Güell que hem pogut reutilit-zar. Ens seran força útils i ja veureu que els hi hem trobat un lloc ben agradable al costat de la font.

Escola Montseny i Institut Pere Bosc i Gimpera. Bancs nous al pati! Fer-nos càrrec de la restauració d’uns bancs procedents del mobiliari urbà de Barcelona ha estat una de les accions que hem dut a terme a l’escola a favor del

medi ambient i de la sosteni-bilitat. Ja fa unes setmanes que varem saber que l’ajuntament havia decidit enretirar aquests bancs del Park Güell i des de la comissió de l’Agenda 21 varem decidir que podíem allargar-los la vida. Només calia transpor-tar-los a l’escola, col•locar-los, envernissar-los i arrodonir un xic els seus extrems per fer-los novament útils. El servei de manteniment del Consorci s’ha encarregat de fer part de la feina i a hores d’ara ja comptem amb uns nous bancs al pati de la nos-tra escola, estem molt contents!

Escola Montseny / Mireia Abril

Banc de Turull i el pati de l’escola Montseny amb els bancs ‘nous’

Cedid: Escola Baldiri Reixac

[4] [per darrere]

“Faig deconstrucció de l’objecte, i així sorgeixen altres interpretacions”

Com neix aquest projecte?Sempre m’han fascinat els objectes, col.leccionar-los, catalogar-los. Sóc biòloga de formació, però quan vaig arribar a Barcelona vaig deixar de catalogar animals i plantes, i vaig començar a

El projecte Cuca Revisited Findings ha arribat recent-ment a Gràcia. Cuca Miranda (Moçambic, 1971) estudia objectes antics i els dóna una segona oportunitat: els transforma en particulars accessoris de joieria. De for mació biòloga, aquest artista també busca altres projectes a la Vila en l’ano-menat “slow fashion”, una tendència cada vegada amb més seguidors.

xxxxx xxxxx

indagar en els objectes. Aviat em vaig entusiasmar amb aquesta afició fins al punt de convertir-la en el meu projecte de treball.

Quin èxit ha tingut el projecte a Gràcia?Fa un any que col.laboro amb Greenli-feStyle, una botiga ecofashion situada a Torrent de l’Olla. M’encantaria trobar i col.laborar amb altres projectes de Gràcia en l’anomenat “slow fashion”. Com estudia els objectes?Després d’una observació detinguda, intento trobar la solució de trans-formació més interessant. Utilitzo la idea de “deconstrucció” de l’objecte: sorgeixen altres mirades, altres inter-

Patrícia Monge

pretacions. És com donar-li una segona oportunitat a l’objecte: abans de llen-çar-lo, pot servir per una altra cosa.

On troba els objectes per conver-tir-los en peces?Els objectes que vaig recollint són el resultat de recerques en llocs on es troben peces antigues o sense ús: fires, rastres, per Internet o fins i tot a casa d’algun amic que deixa d’utilitzar.

Quin tipus d’objectes busca i en quines peces els transforma?Normalment busco objectes que estan fortament impregnats de vivències, d’experiències d’altres persones, com per exemple rellotges, rosaris, ulleres,

moneders... També m’interessa molt utilitzar els cristalls, perquè m’atrauen molt les seves qualitats de transparència. En aquest moment estic col.laborant amb un estilista que em porta a treballar amb peces més elaborades, unes peces que tenen doble funció. M’agrada la idea de doble funció: la peça es pot fer servir de diferents maneres, per exemple com a mocador o com a collar.

Quins altres projectes té per al futur?Estic intentant posar en marxa més projectes de col.laboració i intercanvi, perquè vull desenvolupar aquestes possibilitats, tant en el treball com en la meva vida personal.

Cedida Cedida

de Gràcia

7

15 de febrer de 2013l’independent

de Gràcia

8

15 de febrer de 2013l’independent

recomanem

Marxar cap a Londres. Xerrada informativa i gratuïta per a aquelles persones que estiguin pensant en marxar a viure i treballar a Londres. Moderat pel periodista Èric Lluent i or-ganitzat per Tradel Barcelona.

Dilluns 25 de febrerBar de l’Orfeó Gracienc (Astúries, 83), a les 19 h

èriC LLuent

Proyecto Cubalunya + BDM Party.El Garaje Hermético (Diagonal, 442), a les 21 h

Dimarts 19 de febrerConferència: Ha millorat la qualitat de l’aire de Barcelona en els darrers 10 anys?, per Xavier Que-rol, geòleg, professor d’in-vestigació del IDAEA-CSIC.C. Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19 h

Teatre: El correu de Hes-sen + La mort de Danton. Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

Concert: Esperit!Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Les vespres dels dimecres: Marcel Casellas al contra-

la gent de Sicília, que Cami-lleri coneix bé.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vila al cinema. repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Mercè rodoreda. Una ex-periència en la qual es va implicar una bona part de graciencs i que va deixar un munt de records. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

aCtes

Divendres 15 de febrerEspectacle: Jorge Ferrera.La Bodeguita de Marisol (Vic, 7), a les 21 h

Concert: Un del Grup de Folk.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Concert: Bianca Castafio-re + Yo, Tú y Él.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Tradicionàrius + ball: RIU + Enric Montsant i l’Orques-trina de l’encant.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Espectacle: 88 infinits, a càrrec d’Arnau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 10), a les 22 h

Concert: Mingo Balaguer & David Giorcelli.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

eXPOsiCiONs

Fins el 26 de febrerUn cafè de Guinea Equa-torial, exposició de foto-grafies de Jaume Vilató. Imatges quotidianes en un cafè proper a un volcà.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins el 28 de febrerExposició col.lectiva Un re-fugi contra el fred, amb els artistes, Luchohino, Jan Janiurek i Carlos Villena.Untitled BCN (Topazi, 14)

Fins el 3 de marçMostra Et correspon, ens correspon. Exposició a fa-vor de la coresponsabilitat i la igualtat entre homes i dones. Amb la participació desinteressada d’humoris-tes gràfics que reflectei-xen amb humor i ironia els problemes per conciliar la vida personal, familiar, la-boral i d’oci.Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda (Camèlies, 76)

Fins el 18 de març BCNegra 2013: Formes de Camilleri. Salvo Mon-talbano és fill de la imagi-nació de l’escriptor sicilià Andrea Camilleri, nebot del Carvalho de Vázquez Montalbán, del Maigret de Simenon i fins i tot del Co-lombo televisiu (models reconeguts a les novel.

les de la sèrie; no és ca-sualitat que el comissari sigui tan bon lector com l’escriptor). És fruit tam-bé d’un paisatge, de bo-nes menges i d’un munt de lectures, i és per des-comptat parent de sang de

baix + dos convidats.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 20 h

Jam session.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Xavieruga.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22.30 h

Dimarts 19 de febrerConcert: Microciervo.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Documental Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre + Los Sirgadors.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Presentació de Regresar.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dissabte 16 de febrerTeatre: La sonata dels es-pectres + El pelicà.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

Concert: Mae Kurtz & the Fakers + Yay.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.35 h

Concert: Trio Rumbason.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21 h

Concert: Mundaka.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Jazz: Empty Pockets Jam Band.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Lluis Coloma & Marc Ruiz.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Dj Chalu.La Bodeguita de Marisol (Vic, 7), a les 23 h

Diumenge 17 de febrer Espectacle infantil: Ara Va de Bo.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 12 h

Festa del pregó de Sant Medir. Amb Pilarín Bayés i Núria Plaça de la Vila, a les 12.45 h

Teatre: La Clau, cia Super Teatre Teatre.C. C. La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

Trio Flamenco.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 20 h

la cartelleraCiNeMes

BOsQue MuLtiCiNeMes. rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.•La Jungla, un buen día para morir.

Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

•Una pistola en cada mano. 16.05, 18.05 i 20.05.

•El vuelo. Dv i ds, 22.05 i 00.40. La res-ta, 22.05.

•Hitchcock. Dv i ds, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

•El cuarteto. Dv i ds, 16.10, 18.10, 20.10 i 00.45. La resta, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.

•El lado bueno de las cosas. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

•Django desencadenado. 16.00, 19.10 i 22.20.

•Lincoln. 16.05, 19.05 i 22.05.

•Mamá. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.15, 22.20 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20.

•Gangster Squad - Brigada de élite. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. Dg, dl, dm i dj, 16.10, 19.10 i 22.10. Dc, 16.10.

•Eugene Onegin - Roh (ópera en direc-te). Dc, 20.10.

CiNeMes GirONa. Girona, 175• Una pistola en cada mano. Dv,

17.00, 19.00 i 21.30. Ds i dg, 16.10, 18.10 i 22.10. Dc i dj, 17.00, 19.00 i 21.30.

• Jordi Sabatés recrea a Segundo de Chomón. Dv, 21.00.

• El bosc. Dv, 21.30. Ds i dg, 20.10. Dc i dj, 22.00.

• Fènix 11.23. Ds i dg, 16.00, 19.45• Entre maestros. Dv, 19. Dc, 19.00 i

21.30. Ds i dg, 18.00 i 20.00. Dj, 17.00 i 22.00.

• L’Estigma? Dj, 19.30.

• El corazón de roble. Ds i dg, 16.15.• Il Villagio di Cartone. Dv, 17.00.

Ds i dg, 22.00. Dc, 17.00 i 18.30. Dj, 17.00.

• El muerto y ser feliz. Ds i dg, 22.00..

LaureN GràCia. Carrer Bailén, 205.• sala 1: El lado bueno de las cosas.

16.15, 18.20, 20.25 i 22.30. • sala 2: La jungla, un buen día para

morir. 22.00. Las ventajas de ser un marginado. 16.15, 18.10 i 20.05.

• sala 3: Un plan perfecto. 16.30, 18.30, 20.30 i 22.30.

• sala 4: ¡Rompe Ralph! Ds i dg, 16.30. El lado bueno de las cosas. 16.30, 19.20 i 22.10. Ds i dg, 19.20 i 22.10.

VerDi hD. Carrer Verdi, 32 • sala 1: Un plan perfecto. 16.00,

18.00, 20.00 i 22.00.• sala 2: Marina Abramovic. 16.00 i

20.00. Las ventajas de ser un mar-ginado. 18.00 i 22.00.

• sala 3: El cuarteto. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• sala 4: Amor. 16.30, 19.15 i 21.45. • sala 5: Bestias del sur salvaje.

16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

VerDi Park. Torrijos, 49. • sala a: No. 16.00, 18.20 i 20.40.• sala B: El lado bueno de las cosas.

15.45, 18.10 i 20.35. Dv i ds, 23.00.• sala C: Django desencadenado.

15.45, 18.45 i 21.45. Dv i ds, 23.00.• sala D: Tabú. 15.45, 18.45 i 20.35.

• El meu primer Verdi: Amics per sem-pre. Ds i festius, 16.00. Perdut i tro-bat. Dg 11.30.

teatres

teatreNeu. Terol, 26• sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que...

dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

• sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeona-to Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

saLa BeCkett. Alegre de Dalt, 55• 10 obres del teatre universal que

cal conèixer, amb Joan Casas (autor de Nus i traductor de Txèkhov). Fins el 17/04/13.

teatre LLiure. Montseny, 47• La sonata dels espectres / El pelicà.

16/02

de Gràcia

9

15 de febrer de 2013l’independent

Cultura

XAVI TEDó

L’Assemblea General Extraordi-nària que es va celebrar dimarts a la nit va servir per aprovar per unanimitat la reforma la seu de l’entitat. Del centenar de socis que s’hi van presentar, 96 hi van votar favorablement, només cinc es van abstenir i cap hi va votar en contra. La reforma, que s’en-gegarà aquest any i s’allargarà fins l’any vinent, es planteja ara per la subvenció de 453.000€ que ha rebut de l’Institut de Cultu-ra de Barcelona (ICUB). Aquest mateix dimecres la junta es va reunir per coordinar unes obres

Només cinc abstencions i cap vot en contra per engegar les obres

Els socis dels Lluïsos aproven per unanimitat la reforma de l’edifici

moment de Les votaCions a L’assembLea de LLuïsos aquest dimarts

que afectaran principalment el teatre i els espais de circulació amb l’objectiu de garantir que

les seccions i les activitats es pu-guin desenvolupar en les millors condicions possibles.

El col.leccionable, ja a la venda, es presenta aquest divendres a la Violeta a les 20 h

Després de Poblenou, sant andreu i sants arriba el torn Gràcia. ‘L’abans: recull gràfic de Gràcia (1869-1976)’, d’eloi Babiano i Josep M. Contel, ja és a la venda als quioscos i llibreries del districte des d’aquest divendres, tot coincidint amb la presentació al vespre a la Violeta. un volum en fascicles que permetrà, a través d’un miler de fotografies, descobrir i aprofundir en una part de la història recent de la Vila.

SILVIA MANzANErA

“És la versió del segle XXI d’obres com Álbum histórico y gráfico de Gracia o la Crónica de Gracia, que es van llançar en fascicles a finals dels 40 i principis dels 50 amb col.labodors graciencs i vinculats al CEG”, expliquen els autors de L’Abans de Gràcia, un recull fotografies que posa l’ac-cent en l’aspecte humà. “És un llibre més aviat antropològic que històric”, apunta Contel. El volum de la publicació és de 824 pàgines en format DiN A4 amb unes 1.000 fotografies, res-taurades digitalment, impreses a dues tintes, en color sèpia i amb enquadernació de luxe. El resul-

Cedida

Gran de GràCia a prinCipis de seGLe xx amb eL tramvia

Abans Gràcia retrata amb un miler de fotografies 100 anys d’història de la Vila

tat és “una obra viva”, com asse-nyalen els autors, perquè encara resta oberta la recepció d’imat-ges. L’escriptor gracienc Rafael Vallbona, que en signa el pròleg,

apunta que “la nostra memòria es basa sobretot en les imatges que veiem”. Per Vallbona, “aquest lli-bre és una peça fonamental i de-finitòria” de Gràcia.

Cedida

breus

Taller gratuït de rap a la Fontana per a joves

L’Espai Jove organitza un taller dirigit a joves de entre 12 i 18 anys interessats a aprendre rap. La inscripció de l’activitat, que és gratuïta, ja s’ha obert.

L’Oratori acull els ‘Divendres Corals del Barcelonès’

L’Oratori Sant Felip Neri de Gràcia acull des del passat di-vendres un cicle dedicat a les corals. El primer concert el van protagonitzar la Coral Mare de Déu del Coll, la Xaragall i el Cor Drassanes. Aques diven-dres 15, s’ha programat l’actu-ació del Cor Tessàlia, la Capella Gramalla i el Cor Animae. Or-ganitzat per l’Ajuntament i la Demarcació del Barcelonès de la Federació Catalana d’Entitats Corals, el cicle clourà el 22 de març amb l’actuació de diverses corals gracienques.

DeBarris, l’editora de L’Inde-pendent, serà un dels punts de venda del col.leccionable l’Abans de Gràcia, que els in-teressats podran adquirir cada divendres al carrer La Perla, 31, a partir del 15 de febrer. La primera entrega -gratuïta- in-clou el fascicle de presentació, les cobertes, les guardes i les sobrecobertes. Els fascicles, un total de 50, tenen un preu de 2,95 euros, que es mantin-drà durant tot l’any.

Els fascicles, en venda a DeBarris

de Gràcia

10

15 de febrer de 2013l’independent

EsportsEsportsL’Europa s’acosta als dos primers classificats

X. T.

Pas de gegant del conjunt es-capulat per ser a la promoció d’ascens a 2B. Els graciencs van derrotar 0 a 1 al Rubí grà-cies a un gol de Rovira en un partit on l’Europa va tornar a demostrar perquè és el se-gon equip del campionat que menys gols ha encaixat, sense renunciar en cap moment a l’atac. El tècnic Pedro Dólera no amaga que “era el moment de donar un cop a la taula i hem deixat el Rubí, que és el cinquè, a tretze punts amb l’average a favor, una diferèn-cia molt important a aquestes alçades”. L’entrenador destaca el coixí de punts que té el seu equip respecte l’equip valle-sà perquè “podem punxar i la resta d’equips igualment hau-rien d’anar a mort i no fallar per retallar-nos aquests punts, estic molt satisfet del triomf”. Els graciencs, a més, s’han beneficiat de les ensopegades dels seus rivals. El líder, l’Olot (53), no va passar de l’empat, el Cornellà (50) que és segon, va signar el mateix resultat a casa contra el Palamós, i el Manlleu (36), quart classificat, va caure per la mínima al camp del Vilafranca i ja és a dotze punts d’un Europa (48) que ja no renuncia a lluitar pel pri-mer lloc. Dólera deixa clar, pe-rò, que “ara mateix l’objectiu és quedar quart, no vull mirar el primer classificat, cal estar tranquils i anar partit a partit, no vull parlar de play-off ”.

L’expresident Ramon Geli havia vetat la secció per ser una alternativa a la junta

aprofitant el boom del running, el club recupera la secció d’atletisme, que va tenir una gran volada als anys noranta amb dues-centes llicències. el nou president, albert Girbal, ha estat el princi-pal avalador a l’hora de reactivar una secció que dirigiran romà Lucea i Francesc Pozzo. La prime-ra reunió es va celebrar dimarts amb mig cente-nar d’assistents.

XAVI TEDó

El gerent del CN Catalunya, Jor-di Payà, confirma que Girbal ha jugat un paper clau a l’hora de posar en marxa de nou aquesta secció: “El president la vol obrir per tornar al que havíem tingut”. L’atletisme va gaudir d’una gran notorietat al club fins que el 2009 es va decidir tancar-la. El descens del nombre d’inscrits, però so-bretot el contrapès que exercien els responsables d’aquesta secció en relació amb la junta directiva presidida per Ramon Geli en van ser els motius. A les eleccions de 1996, Geli va aconseguir la presi-dència del club de manera molt ajustada davant una candidatura alternativa que lideraven mem-bres de la secció d’atletisme i als darrers comicis, celebrats l’any passat, la llista encapçalada per la corredora Glòria Guerrero va obtenir també uns bons resultats. Això explica que aquests darrers anys Geli s’hagi tancat en banda a l’hora de reobrir la secció. Socis de l’entitat es mostren taxatius a

l’hora d’afirmar que “si Geli pre-sidís l’entitat no hi hauria secció d’atletisme perquè no la volia de cap manera, però com que ara és el vicepresident i les directrius les marca el president no hi pot fer res”. Girbal vol girar full als conflictes passats amb l’objectiu d’aconseguir nous socis que se sentin atrets per aquest esport. Payà subratlla que “si competrem o no encara no ho hem decidit i dependrà del pes que tingui la secció”. Sí que descarten compe-tir en pista perquè “no ho hem fet mai perquè no som un club d’atletisme” i aposten per tornar a córrer maratons o fer travesses de muntanya.

Laia CoLL

eL park GüeLL serà L’espai que utiLitzarà La nova seCCió d’atLetisme per entrenar-se

El CN Catalunya recupera l’atletisme després de la seva polèmica dissolució

Un altre dels projectes immi-nents que posarà en marxa el club de La Salut és la cons-trucció de dues pistes de pàdel per aprofitar l’eclosió que viu aquesta modalitat esportiva entre els aficionats a la raqueta i que ha relegat a un segon pla la pràctica del tennis perquè implica menys tècnica i esforç físic. Quan es va construir el

nou edifici que acull l’entitat es va deixar un espai lliure a la part dreta de l’entrada que és on s’ubicaran les dues pistes. Amb el pàdel, la nova junta vol cap-tar nous socis i incrementar així els ingressos d’una entitat que també pateix la crisi econòmica. La junta també descarta de mo-ment competir en esquaix com havia fet en etapes anteriors.

El club construirà dues pistes de pàdel per captar nous socis

de Gràcia

11

15 de febrer de 2013l’independent

Activitat econòmicareportatge

Junts per anar més lluny Una desena de botigues s’uneixen per la crisi en un portal web

La unió fa la força. sota aquesta premissa, una desena de comerços de la Vila s’han unit en un mateix portal (www.els10degracia.cat) per apaivagar la davallada d’ingressos de resultes de la crisi. Les botigues adherides han creat un carnet on ofereixen des-comptes com a reclam.

L’impulsor d’aquesta novedo-sa iniciativa és el jove Miquel Gómez, responsable de La Terreta, que justifica la seva creació perquè “tots estem pa-tint la crisi amb l’afegit que costa trobar nova clientela”. Sumar esforços els permetrà, com remarca el propietari de la taverna valenciana situada a la Travessia de Sant Antoni, “fer una pàgina web o publici-

tat conjunta perquè per separat no podríem permetre’ns el luxe de pagar el que costa”. La desena de botigues que s’han sumat al projecte són de tipologies dife-rents amb l’objectiu de no fer-se competència. “Són negocis que no ens so-lapem”, subrat-lla Gómez, que relata que són comerços amb els quals tenen relació o n’han tingut. Formen part del portal la pastisseria Dis-mon, la gelateria Mossegada, el restaurant El Abuelo, la ferrete-ria Pelayo, TV Tècnics, Olives i Conserves Salvador Helbig, el taller de reparació de bicicletes Cicliks i La Bodegueta, a banda de La Terreta, òbviament. “Es tracta de crear un vincle entre els diferents comerços adherits per-

en miqueL Gómez és L’impuLsor de La iniCiativa

Xavi Tedó

Laia CoLL

què el client tingui present que entrant al portal pot reservar taula en un restaurant o trucar un especialista perquè li arregli el televisor”. Amb l’ús d’aquest portal, els promotors del projec-

te també volen aprofitar les xar-xes socials , com ara el facebook o el twitter, per donar-se a co-nèixer i fer pú-bliques totes les

promocions que ja han posat en marxa. En aquest sentit, el por-tal ofereix la possibilitat de fer-se un carnet d’amic que és conjunt perquè els clients puguin benefi-ciar-se dels descomptes de fins al 20% que fan tant de productes com de serveis tots els dies de la setmana i que s’aniran actu-alitzant cada mes. Els responsa-bles dels comerços confien que

el portal els serveixi per captar nous clients i superar d’aquesta manera una crisi que es preveu més llarga del que inicialment

s’havia previst. La unitat d’ac-ció dels comerços pot ser la millor manera de plantar cara a la davallada d’ingressos.

Els comerços adherits ofereixen un carnet

d’amic per beneficiar-se de descomptes

de Gràcia

12

15 de febrer de 2013l’independent Viure a Gràcia

la torratxa

immutables

No deixa de sorpendre’m el mecanisme emocional que hem desenvolupat per poder acceptar realitats martirit-zants i inacceptables. Com arribem a sentir-nos tan immutables quan alhora som (la majoria) éssers sensibles. Quin procés ha seguit la nos-tra intel.ligència emocional per poder ser impermeables a les notícies que sentim. És molt surrealista la situació de normalitat que ens produeix topar-nos amb un indigent al carrer, quan sabem que vivim en una ciutat prou rica com per evitar-ho i on tothom ha de poder accedir a un sostre digne. És intolerable haver d’assumir que estem en crisi i ja està quan “se’ns pixen a la cara i ens diuen que plou”. Alhora diferents platafor-mes porten anys treballant per canviar les coses. Tret d’alguns partits polítics que defensen unes idees d’una manera coherent, han sorgit noves vies d’esperança amb Partido X, Stop Desnona-ments, Democracia real Ya, AcampadaBcn o Acampa-daSol, que intenten aportar informació real del que està passant i canviar les coses des de dins i des d’una lliber-tat que només pot garantir internet. De moment. És inevitable sentir-nos afectats, tot i estar prou cremats. Se’ns fa tot molt difícil de pair, però tenim a les mans la contribu-ció que fem a petita escala al nostre voltant i la manera com repercuteix a la resta de la societat i la natura. Aquells moments que posem a asse-car l’impermeable i transfor-mem aquella impotència en esperança i optimisme.

Jord

i Lanuza

dietari evanescent

Oh, benvinguts...!

Però no em malinterpretin: no em refereixo a l’empatia do-mèstica, al nivell de relacions tan prosaica com magnífica que és l’esfera de la immedia-tesa personal. El que constato és la derrota completa i irrever-sible d’una hospitalitat vincu-lada a les relacions de la gent amb les institucions. La derrota de la cortesia i l’entrada directa als dominis del menyspreu i la usurpació. I, posats a esva-ïr confusions, vull deixar clar que aquesta h o s p i t a l i t a t perduda es produïa de baix a dalt. Això és important, perquè defineix en bona mesura l’en-gany al que hem estat sotmesos desde tant i tant de temps. La impostura basada en el fet de que la ciutadania estava “con-vidada” a participar dels as-sumptes socials i polítics, que la democràcia representativa otorgava a la gent el privilegi de posar els peus durant un temps determinat en la casa majestu-

Les situacions crítiques, com tot, tenen la seva contrapartida més o menys productiva. evi-dentment tot això depèn de la capacitat de cadas-cú per a incorporar la perspectiva adequada davant d’aquestes situa-cions i, especialment, de posar-les en relació amb un context més ampli de coses. Pel que a mí fa, certes nocions que definien d’una manera gairebé beata aquest règim de representació social i política en què vivim ja fa temps que crien malves, com se sol dir. una d’elles és la noció d’hospitalitat.

Agustí regomir Schwartz

osa de la sobirania popular. Visi-tes de cortesia cada quatre anys, conversa de sobretaula (o de peu d’urna, com vulguin dir-li), qua-tre bons propòsits i fins la prope-ra. I així hem anat fent, conven-çuts de que era el sistema el que havia de mostrar-se generós i hos-pitalari amb nosaltres. Que prou feia amb materialitzar-se en el terreny profà de la política i la se-va suposada proximitat com per, a més, permetre’ns la llicència de

presentar-nos a hores intempes-tives a casa seva tot esperant que ens obrissin la porta i ens aten-guessin perquè ens havíem que-

dat sense sucre o sense aire. On anem a parar.Però convindran amb mí que to-ta aquesta pantomima ja fa temps que put a conxorxa. A grolleria més que no pas a cortesia. Perquè ara ens adonem que l’ordre dels factors era just el contrari, per bé que mai s’hagi executat d’aquesta manera: que érem nosaltres els que, en un exercici d’hospitali-tat extraordinari, convidàvem aquesta gent a casa nostra amb

l’objectiu que ens ajudessin a refermar-ne els fonaments i a poder-hi viure amb una certa tranquilitat. Delegàvem una part de les tasques en suposats profes-sionals als que obríem confiats les portes tot esperant que fessin allò pel que estaven qualificats. Responíem hospitalàriament a la seva petició a canvi d’una pro-mesa d’estreta col·laboració i em-patia. Casa nostra era casa seva, etcètera. I així assumides les co-ses, resulta molt insultant que a hom no només el menystinguin els seus hostes, sinó que a més aquests hostes l’acabin fent fora de casa i a sobre tinguin la indecència de reclamar formes i educació quan es demanen expli-cacions. No havíem quedat que eren ells els convidats? No els ha-víem entregat confiats les claus a canvi de que garantissin que no naixerien esquerdes a les parets i de que les humitats exteriors no ens farien morir de fred en les èpoques de més penúria? Doncs no pas, senyors. Els hem entregat les claus i amb elles han fet el que

consideraven més evident, des de la seva lògica tan poc pieto-sa: canviar el pany i mercadejar amb ella. I en darrera instància, quan a un se li erosiona molt justificament la paciència, aca-ba essent cridat a l’ordre tot re-cordant-li que ha estat genero-sament convidat a expressar-se. Preguntin-li a Ada Colau, per exemple. Però com deia al comença-ment, aquests estirabots aca-

ben servint per a prendre c o n s c i è n c i a de diverses coses. Una d’elles, a ran de l’exposat, és que potser

aniria essent hora que deixés-sim de creure’ns representats per aquells a qui cada quatre anys hem anat donant les claus de casa. No ens les tornaran, i com ja he advertit, un dia tro-barem el pany canviat i acaba-rem vivint sota un pont. Si és que ens deixen. Però abans que arribi aquest extrem serà molt millor fer-se manyà d’hom ma-teix i forçar el pany. Sense con-templacions.

siLvia manzanera

La derrota de la cortesia i l’entrada directa als

dominis del menyspreu i la usurpació

Ja ho he advertit, un dia trobarem el pany canviat i acabarem vivint sota un pont