IMPACTE DE LES MALALTIES

D'ORIGEN LABORAL A CATALUNYA (2004)

Juliol, 2007

Ana M. García1,2

Rafael Gadea2

Vicente López2

1. Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública. Universitat de València

2. Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut, València

2

3

ÍNDEX

1. Resum ....................................................................................................................................4 2. Introducció..............................................................................................................................6 3. Objectius.................................................................................................................................9 4. Mètodes ................................................................................................................................10

4.1. Mortalitat .....................................................................................................................10 4.1.1. Estudis de mortalitat atribuïble al treball..........................................................10 4.1.2. Estimacions de mortalitat en aquest estudi ........................................................11

4.2. Incidència .....................................................................................................................12 4.2.1. Sistemes de vigilància sentinella..........................................................................12 4.2.2. Registre finlandès de malalties professionals.....................................................14 4.2.3. Incidència de malalties laborals a Canadà .........................................................15 4.2.4. Estimacions d'incidència en aquest estudi .........................................................15

4.3. Prevalença ....................................................................................................................17 4.3.1. Enquesta nacional de condicions de treball .........................................................18 4.3.2. Europetin labour force survey ..............................................................................18 4.3.3. Estimacions de prevalença en aquest estudi ......................................................19

5. Resultats ..............................................................................................................................21 5.1. Mortalitat .....................................................................................................................21 5.2. Incidència .....................................................................................................................22 5.3. Prevalença ....................................................................................................................23

6. Discussió ..............................................................................................................................25 6.1. Fonts d'error ................................................................................................................25 6.2. Fonts de sobreestimació ..............................................................................................28 6.3. Fonts d'infraestimació.................................................................................................30

7. Conclusions .........................................................................................................................33 8. Agraïments ..........................................................................................................................35 9. Bibliografia..........................................................................................................................36 10. Taules .................................................................................................................................40

4

1. Resum

Conèixer l'impacte i la distribució de les malalties d'origen laboral és imprescindible per

planificar adequadament les estratègies preventives i assistencials necessàries per minimitzar

els danys del treball sobre la salut. No obstant això, el registre de malalties professionals a

Catalunya, com en la resta d'Espanya, és reconegudament limitat per aconseguir aquests fins.

L'objectiu general d’aquest estudi ha estat estimar l'impacte de les malalties laborals a

Catalunya l'any 2004 en termes de mortalitat, incidència, prevalença i costos econòmics. S'ha

valorat també el subregistre de malalties laborals en les dades oficials. Totes les estimacions

s'han realitzat per al conjunt de Catalunya i per províncies. Sempre que les dades disponibles

ho permetien, s'han obtingut també les distintes estimacions diferenciades per sexe.

Les corresponents estimacions s'han obtingut a partir de distintes fonts. Per calcular la

mortalitat laboral en el nostre país s'han utilitzat bàsicament els riscos atribuïbles calculats per

investigadors finlandesos (Nurminen i Karjalainen, 2001). Per a les estimacions d'incidència

s'han utilitzat quatre fonts complementàries: els resultats d'un estudi general dut a terme a

Canadà (Kraut, 1994), el registre de malalties laborals de Finlàndia (Riihimäki i col·l., 2004) i

la informació procedent de tres sistemes de vigilància activa de malalties laborals: el britànic,

de llarga tradició (Cherry i McDonald, 2002), el de Navarra, també en funcionament des de fa

alguns anys (Institut Navarrès de Salut Laboral, 2006), i el català, per al qual disposàvem

d'algunes dades (Benavides i col·l., 2006). Per a la prevalença s'han utilitzat els resultats de

dues enquestes de condicions de treball: una d'àmbit nacional (Institut Nacional de Seguretat i

Higiene en el Treball, 2004) i l'altra d'àmbit europeu (Europetin European Communities,

2003).

Segons els resultats obtinguts el 2004 van morir a Catalunya 2.187 homes i 330 dones per

malalties relacionades amb el seu treball. En el mateix any, només es va registrar un cas de

mort per malaltia professional. El nombre més gran de morts d'origen laboral es relaciona

amb tumors malignes (al voltant de 1.500 morts) i malalties cardiovasculars (prop de 500

morts). D'altra banda, cada any es produeixen a Catalunya (estimació mitjana) prop de 14.000

casos nous de malaltia laboral, la majoria alteracions osteomusculars (al voltant de 4.800

casos nous a l'any) i malalties de la pell (prop de 2.000). El subregistre total de malalties

laborals arribaria al 40%, i afecta principalment els casos més greus (tumors, malalties

5

cardiovasculars, mentals...). D'altra banda, s'estima que el 2004 el 8,5% dels treballadors i el

12,6% de les treballadores van patir algun tipus de malaltia relacionada amb el treball, i en

destaquen novament les alteracions osteomusculars i mentals. En total, s'estima que uns

315.000 treballadors patien problemes de salut d'origen laboral l'any de referència.

S'han valorat atentament les fonts d'error que poden haver afectat aquestes estimacions,

necessàriament basades en la seva majoria en estudis duts a terme en altres països per no estar

disponible la informació necessària per valorar adequadament l'impacte de les malalties

laborals a Catalunya. Encara que no és possible quantificar exactament l'efecte d'aquests

errors potencials, d'aquesta valoració es dedueix que les estimacions obtingudes són

conservadores, és a dir, encara infravaloren el vertader impacte (en termes de mortalitat i

morbiditat) de les malalties d'origen laboral a Catalunya.

6

2. Introducció

L'any 2004 es van declarar a Catalunya un total de 7.525 malalties professionals, de les quals

6.580 (87%) van ser amb baixa. Al seu torn, de les malalties professionals amb baixa, la

immensa majoria (99,9%, n=6.571) es van qualificar com a lleus, tan sols 8 com a greus i 1

cas va resultar mortal. En total es van declarar 945 casos de malalties professionals sense

baixa (Departament de Treball i Indústria, 2004). En relació amb les estadístiques de l'any

anterior, s'observa un augment en la declaració del total de malalties professionals (+6,47%),

a causa de l'augment dels processos amb baixa (+4,05%) i, molt especialment, dels processos

sense baixa (+27,02%). No obstant això, la declaració de processos greus, encara que molt

anecdòtica, va disminuir en relació amb l'any previ (-50,0%). Finalment, el 2003 no es

registrava cap cas mortal, enfront d’allò recollit el 2004. Aquestes xifres, no obstant això, no

coincideixen exactament amb les proporcionades per l'Anuari d'estadístiques laborals i d'afers

socials del 2004 (Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004a). Segons es recull en aquesta

font, la incidència total de malalties professionals a Catalunya el 2004 va ser de 8.186 casos

(7.228 amb baixa i 958 sense baixa), dels quals 7.215 van ser qualificats com a lleus, 12 com

a greus i 1 va resultar mortal. Desconeixem les causes d'aquestes diferències.

A la taula 1 es presenten algunes característiques de les malalties professionals amb baixa

declarades a Catalunya el 2004, en valors absoluts, percentatges i les corresponents taxes per

1.000 treballadors segons dades de Benavides i col·l. (2006) i població treballadora afiliada a

la Seguretat Social segons les variables d'interès (taula 2). Segons s'aprecia en aquestes dades,

les taxes d'incidència d'acord amb les estadístiques oficials de malalties professionals són

destacadament més elevades a Girona en comparació amb la resta de províncies, majors en

dones en comparació amb els homes, també superiors per al grup d'edats intermèdies (35-54

anys) i especialment elevades en el sector d'indústria en comparació amb la resta de grans

sectors econòmics.

A pesar de l'interès d'aquestes dades, és ben sabut que les estadístiques oficials de malalties

professionals subestimen la incidència real de malalties relacionades amb el treball. El sistema

de declaració de malalties professionals espanyol fracassa com a sistema de vigilància de la

salut dels treballadors pel seu caràcter essencialment compensatori (García, 1999). Per

exemple, per a un dels tipus de càncer laboral més freqüents, el càncer de bronquis i pulmó, es

van reconèixer entre 3 i 13 casos anuals entre els anys 2000 i 2004 (Institut Nacional de

7

Seguretat i Higiene en el Treball, 2006). No obstant això, segons diferents estimacions per a

2002 a Espanya (Kogevinas i col·l., 2005), s'haurien produït entre 1.261 i 5.317 casos nous de

càncer de pulmó d'origen laboral. Per a aquest mateix any, es calculaven entre 1.141 i 4.745

morts per càncer de pulmó atribuïbles a exposicions laborals. En un sistema de vigilància

basat en la participació voluntària de metges especialistes establert a Catalunya el 2002 per

avaluar la incidència de malalties respiratòries d'origen laboral (Orriols i col·l., 2006) es van

identificar 359 casos nous de malalties respiratòries laborals per a aquest any, enfront dels 99

casos recollits en els registres oficials per al mateix període. Segons aquestes dades, un 72%

dels treballadors amb malalties pulmonars d'origen laboral quedarien sense ser reconeguts en

les estadístiques rutinàries. Tot i això, els sistemes de vigilància de successos sentinella

d'origen laboral (Rutstein i col·l., 1983; Estovin i Murthy, 1991), tampoc estan exempts de

problemes que, molt probablement, portaran a infraestimacions també en les seves dades. En

primer lloc, una part important de treballadors afectats per processos relativament lleus no

buscarà atenció mèdica. Dels que ho fan, una majoria acudiran a metges generalistes, no

inclosos en els sistemes de notificació voluntària que recorren a especialistes.

Addicionalment, no tots els casos d'origen laboral seran reconeguts com a tals pels metges

consultats. També, encara que la participació dels declarants voluntaris pot ser elevada,

difícilment serà completa. A tot això caldria afegir que només s'atribueixen al treball les

causes més i millor conegudes de les malalties laborals, i també que alguns malalts podrien

preferir no esmentar el seu treball com a causa de la seva malaltia per por a perdre la seva

ocupació.

Benavides i col·l. (2005), en un treball dut a terme al Centre d'Atenció Primària de

Castelldefels, han estimat que el 16% dels processos atesos en aquests centres estan

probablement relacionats amb les condicions de treball, segons el procés d'avaluació per

experts aplicat. En aquest mateix estudi, a opinió dels treballadors atesos, prop del 36% dels

processos que motivaven la consulta mèdica es relacionarien amb les seves condicions de

treball.

Habitualment la informació disponible sobre la incidència de lesions per accident de treball en

els registres oficials és bastant més completa i fiable que la corresponent a les malalties

professionals, la qual cosa fa que el problema dels accidents d'origen laboral sigui molt més

visible laboralment, políticament i socialment que el de les malalties. No obstant això, totes

les estimacions disponibles assenyalen un impacte notablement major de les malalties laborals

8

sobre la salut dels treballadors que no pas l’impacte dels accidents, ja prou greu. Driscoll i

col·l. (2005) recopilaven algunes estimacions internacionals en aquest sentit, en les quals el

total de morts produïdes per malalties laborals podria ser, segons estimacions en distints

països, entre 5 i 20 vegades major que la mortalitat per accidents de treball (taula 3). Si

apliquéssim aquestes mateixes proporcions a Catalunya per a l'any 2004 ens trobaríem amb

les dades de la taula 4. Recordem novament que, segons les estadístiques oficials, a Catalunya

es va produir únicament 1 mort per malaltia professional el 2004.

És evident que conèixer l'impacte i les característiques de les malalties d'origen laboral resulta

del tot imprescindible per planificar adequadament les estratègies preventives i assistencials

necessàries per minimitzar els danys del treball sobre la salut (Durán i Benavides, 2005). En

la bibliografia científica internacional hi ha informació de qualitat, elaborada i utilitzada en

altres països per estimar, amb la màxima validesa possible, la mortalitat, la incidència i la

prevalença de les malalties d'origen laboral que afecta les seves respectives poblacions. En el

present informe revisem la bibliografia disponible sobre aquests aspectes i apliquem la

informació així obtinguda a la població de Catalunya amb els objectius que es presenten a

continuació.

9

3. Objectius

L'objectiu general d'aquest estudi és valorar l'impacte de les malalties laborals a Catalunya.

Per a això, es realitzaran les següents estimacions, totes elles referides a l'any 2004 i

calculades tant per a Catalunya com en les quatre províncies, diferenciant també per sexe

sempre que les dades ho permetin:

1. Mortalitat per malalties laborals

2. Incidència (casos nous) de malalties laborals

3. Prevalença (casos existents) de malalties laborals

4. Subregistre de malalties laborals

10

4. Mètodes

4.1. Mortalitat

4.1.1. Estudis de mortalitat atribuïble al treball

Diferents investigacions han calculat per a diverses poblacions els riscos atribuïbles de

mortalitat relacionats amb les exposicions laborals. En aquests estudis els riscos atribuïbles

esmentats s'interpreten com la proporció (habitualment expressada en percentatge) de morts

ocorregudes en la població que són degudes a exposicions ocorregudes en el treball, és a dir,

atribuïbles a causes laborals. Per exemple, entre els primers d'aquests treballs es troba el dut a

terme per Markowitz i col·l. (1989) als Estats Units. Aquests investigadors, basant-se en

estudis previs, estimaven que un 10% del total de morts per càncer que ocorren en la població

són deguts a exposicions laborals. El risc atribuïble per a la mortalitat per càncer d'origen

laboral proposat per aquests autors era, per tant, del 10%. Alguns anys després, Leigh i col·l.

(1997) també van calcular riscos atribuïbles per a les malalties laborals en la població dels

Estats Units. En el cas del càncer laboral, aquests autors estimaven que entre el 6 i el 10% del

total de la mortalitat per càncer es relacionava amb causes laborals.

De tots els estudis que han estimat la mortalitat atribuïble a exposicions laborals, el de

Nurminen i Karjalainen (2001) és, possiblement fins avui, dels més complets i rigorosos. Van

estimar els riscos atribuïbles a la mortalitat per exposicions laborals per a la població

finlandesa basant-se en una revisió exhaustiva de la literatura epidemiològica, amb criteris de

qualitat per a la selecció de l'evidència considerada, i la prevalença d'exposició a diferents

riscos laborals en els treballadors finlandesos, segons una matriu ocupació-exposició

prèviament elaborada a Finlàndia. Per a les seves estimacions van considerar els rangs d'edat

rellevants per a cada malaltia en funció de l'edat mitjana de jubilació a Finlàndia i els períodes

de latència dels processos. En particular, per a malalties infeccioses i malalties de l'aparell

digestiu consideren que es poden relacionar amb el treball només les morts ocorregudes en el

grup de 25-64 anys; per a tumors, trastorns mentals, malalties del sistema nerviós, malalties

de l'aparell respiratori i malalties del sistema genitourinari, consideren només les morts en el

grup de 25 anys i més, i per a malalties de l'aparell circulatori, les morts ocorregudes en el

grup de 25-74 anys.

11

El treball més recent sobre aquest tema possiblement és el de Steenland i col·l. (2003), que

estima riscos atribuïbles per a la població dels Estats Units basats també en la revisió de la

bibliografia científica. Els riscos atribuïbles calculats en aquest estudi són, en general, bastant

semblants als de l'estudi de Nurminen i Karjalainen, amb algunes excepcions. En particular, el

risc atribuïble per a càncer laboral pràcticament és la meitat de l'estudi finlandès, i l’estimat

per a malalties renals, al contrari, resulta molt més elevat. Steenland i col·l. no presenten

estimacions per a un nombre de malalties (neurològiques, alteracions mentals, infeccioses)

que sí que s'inclouen en l'estudi finlandès.

A la taula 5 es resumeixen les estimacions de riscos atribuïbles per a causes principals de

mortalitat per exposició laboral dels estudis anteriors.

4.1.2. Estimacions de mortalitat en aquest estudi

Després de valorar la qualitat i l'interès de les diferents fonts disponibles, les estimacions

presentades en aquest estudi s'han basat exclusivament en els càlculs de risc atribuïble

obtinguts per Nurminen i Karjalainen (2001) per a Finlàndia, per semblar les més exhaustives

i fiables i per la seva disponibilitat per a ambdós sexes. Seguint aquesta font, a la taula 6 es

presenten els riscos atribuïbles utilitzats en els nostres càlculs.

Per obtenir el nombre de morts d'origen laboral en cada grup de malaltia per províncies i per

sexes s'han aplicat els riscos atribuïbles calculats per Nurminen i Karjalainen a la mortalitat

total per la corresponent causa de mort en la població general. La mortalitat poblacional s'obté

de les dades de defuncions segons la causa de mort de l'Institut Nacional d'Estadística (INE)

l'any 2004, restringit per als grups d'edat corresponents. Tant en l'estudi finlandès com en les

dades de l'INE els grups de malalties es formen segons la classificació internacional de

malalties en la seva desena revisió (CIE-10). En les dades de l'INE s'utilitza la llista reduïda

d'aquesta classificació, per ser l'única disponible d’àmbit provincial. El següent esquema

exemplifica el tipus de càlculs realitzats per obtenir el nombre de morts relacionades amb el

treball per a una malaltia (tumors malignes) i un grup de població concret (homes a Girona) el

2004:

- Total de morts per tumors malignes (CIE-10 —llista reduïda— 009-041) el 2004 en la

12

població general d'homes de 25 i més anys a Girona (font: Institut Nacional

d'Estadística, 2004a):

- Percentatge de morts per tumors malignes (CIE-10 —llista detallada— C00-C97)

atribuïbles a exposicions en el treball en homes de 25 i més anys (font: Nurminen i

Karjalainen, 2001):

- Total de morts per tumors malignes atribuïbles a exposicions laborals el 2004 a Girona

en homes de 25 i més anys:

4.2. Incidència

Per estimar la incidència (casos nous diagnosticats) de malalties laborals a Catalunya s'ha

recorregut a diferents fonts, incloent-hi sistemes de vigilància sentinella de malalties laborals,

el registre finlandès de malalties professionals i un estudi específic dut a terme a Canadà. Es

presenten a continuació aquestes diferents fonts.

4.2.1. Sistemes de vigilància sentinella

Unitats de salut laboral de Catalunya

Entre les funcions i objectius establerts per a les unitats de salut laboral (USL) de Catalunya

s'explicita la millora de la detecció de problemes de salut relacionats amb el treball amb el fi

tant de contribuir a la seva resolució administrativa com d'engegar les necessàries mesures de

caràcter preventiu (Departament de Salut, 2006). Aquestes unitats disposen d'un sistema de

registre de malalties sentinella laborals a alguns resultats del qual hem pogut accedir

(Benavides i col·l., 2006). Segons les dades d'aquests autors, la declaració de malalties

sentinella laborals està augmentant des de 2001, probablement com a conseqüència d'un

augment en la declaració de casos per part dels metges d'atenció primària. A la taula 7 es

presenten algunes d'aquestes dades per a 2004. Des de les USL de la província de Barcelona

978

13,8%

978 13,8% 135

X =

13

es notifica el nombre més gran de casos (72% del total). En termes de taxes d'incidència

(relatives al total de treballadors afiliats a la Seguretat Social), Tarragona presenta les taxes

més elevades de notificació, mentre que Lleida es troba en l'extrem oposat. Tant en termes

relatius com absoluts, destaquen els diagnòstics de malalties osteomusculars (0,21 per 1.000

treballadors) i trastorns mentals (0,19 per 1.000 treballadors), seguits de lluny pels altres

processos. Les dones superen aproximadament en un 50% les taxes de processos notificats en

homes. Per grups d'edat, les majors taxes es donen en els treballadors més grans (>54 anys),

encara que el nombre de registres sense la dada d'edat era bastant elevat (n=212). Per sectors

econòmics, les majors taxes de notificació es donen en treballadors de la indústria, gairebé 3

vegades superiors a les del sector serveis, següents en incidència. A la taula 8 es comparen les

taxes de casos sentinella amb les corresponents a malalties professionals segons les mateixes

variables. En total, les taxes de malalties professionals declarades multipliquen per 3,7 les

taxes de malalties laborals sentinella registrades. No obstant això, s'aprecien diferències

segons les diferents variables analitzades. Així, sembla que a Girona es registren més

malalties professionals, però es declaren menys malalties sentinella laborals en comparació

amb les altres províncies. Les dones presenten taxes més elevades que els homes en ambdós

registres, encara que les diferències són més marcades en el sistema sentinella. Els

treballadors majors de 54 anys presenten més incidències que els més joves en el registre

sentinella. Per sectors econòmics, les diferències relatives són menors. Encara que ambdós

sistemes són incomplets i presenten múltiples limitacions, aquestes diferències podrien estar

indicant situacions de desigualtat en el reconeixement de malalties professionals en alguns

col·lectius (en particular, dones i treballadors majors de 54 anys).

Institut Navarrès de Salut Laboral

El Programa de Vigilància Epidemiològica en Salut Laboral (Xarxa de Metges Sentinella de

Salut Laboral) de l'Institut de Salut Laboral Navarrès ha estat dels més regulars i millor

establerts, i ha publicat periòdicament els seus resultats des que es va engegar el 1998 (Institut

Navarrès de Salut Laboral, 2006). Hi participen els metges dels centres d'atenció primària (31

centres el 2005, que atenen el 73% de la població activa de Navarra). El sistema navarrès

només cobreix processos molt específics: tendinitis del membre superior, túnel carpià, asma i

dermatosi. A la taula 9 es presenten dades d'incidència d'aquest sistema de vigilància per a

2004.

14

Health and Occupation Reporting Network (Regne Unit)

El sistema de notificació sentinella de malalties laborals del Regne Unit és possiblement un

dels programes més productius i millor establerts actualment. Aquest programa es va

denominar originàriament Occupational Disease Intelligence Network (ODIN), i des de 2001

s’anomena Health and Occupation Reporting Network (THOR). Es gestiona des del Centre de

Salut Laboral i Ambiental de la Universitat de Manchester (University of Manchester, 2006).

Sota aquest esquema s'inclouen una sèrie de programes o esquemes (taula 10) dirigits a la

declaració de distints tipus de malalties. Són els metges els notificadors especialistes en

cadascuna de les corresponents àrees. Els metges declarants han d'informar dels nous casos de

malaltia (casos incidents) atesos durant l'últim mes que, segons el seu criteri, es relacionen

amb exposicions laborals. En cada esquema hi ha guies específiques per a la identificació de

les malalties relacionades amb el treball. Alguns metges només declaren un mes a l'any

(establert de manera aleatòria), mentre que altres declaren de manera continuada. La

participació és totalment voluntària i tots els esquemes estan abonats per les corresponents

societats científiques i professionals (British Thoracic Society, British Association of

Dermatologists, Society of Occupational Medicine, British Society for Rheumatology, etc.).

A la taula 11 es presenten estimacions d'incidència publicades a partir de la informació

recollida pels diferents sistemes inclosos en la THOR.

4.2.2. Registre finlandès de malalties professionals

El registre de malalties professionals de Finlàndia (Finnish Register of Occupational Diseases,

FROD), reconegut com un dels més complets i fiables d’àmbit mundial, permet també

calcular les incidències per a una sèrie de malalties d'origen laboral. Comptant amb una llarga

experiència (va ser establert el 1964), els objectius d'aquest registre són, explícitament,

proporcionar informació estadística sobre la incidència de malalties laborals i donar suport a

la investigació en salut laboral al país (Riihimäki i col·l., 2004). Allunyat per tant de l'objectiu

purament compensatori, encara que hi està inevitablement lligat (Nurminen i Karjalainen,

2001), aquest registre obté informació sobre els casos nous de malaltia laboral a través de

dues fonts: les companyies asseguradores i els metges (de qualsevol especialitat i àmbit),

ambdós obligats per llei a declarar els casos de malalties laborals i malalties relacionades amb

el treball a les autoritats laborals locals. La informació procedent d'aquestes dues fonts es

depura per evitar el registre duplicat dels casos. Els responsables del FROD reconeixen

15

algunes limitacions del sistema. De fet, la cobertura d'aquest sistema no es considera completa

a causa de la negligència d'alguns metges a l’hora de declarar, la insuficient formació dels

metges per reconèixer els casos de malalties laborals i relacionades amb el treball i la pèrdua

d'alguns casos declarats a les companyies asseguradores, però que finalment no

aconsegueixen el reconeixement com a malalties laborals. A la taula 12 es presenten les

últimes dades disponibles sobre la incidència de malalties laborals a Finlàndia (2002) a partir

de la informació recollida en el sistema de registre oficial d'aquest país.

4.2.3. Incidència de malalties laborals a Canadà

Un dels estudis més complets sobre incidència de malalties per exposicions laborals

disponibles és el dut a terme per Kraut (1994) per a població canadenca. Kraut va calcular les

taxes d'incidència de malalties laborals a Canadà basant-se en les estadístiques del Comitè

Nacional Canadenc de Compensacions per Malalties Laborals (Canadian National Workers'

Compensation Board), les dades d'un sistema de declaració voluntari de malalties laborals de

Califòrnia (Californian Physician's First Report) i les dades sobre la incidència d'alguns grups

de malalties principals disponibles en estudis epidemiològics previs. A la taula 13 es

presenten les estimacions d'incidència obtingudes per aquest autor per a població treballadora

de Canadà el 1989. Segons els seus càlculs, la incidència anual estimada per al conjunt de

malalties laborals considerades es troba entre 58 i 83 casos/10.000 treballadors. L'autor

considerava que aquestes xifres infravaloraven l'impacte real de les malalties laborals, ja que

només incloïen una selecció de les malalties de possible origen laboral.

4.2.4. Estimacions d'incidència en aquest estudi

Per a les estimacions d'incidència de malalties laborals hem combinat la informació procedent

de les fonts següents:

- Taxes d'incidència segons estudi de Kraut (1994) a Canadà.

- Taxes d'incidència segons sistema de declaració de malalties professionals a Finlàndia

(Riihimäki i col·l., 2004).

- Taxes d'incidència segons sistemes de vigilància sentinella al Regne Unit (Cherry i

col·l., 2002), Navarra (Institut Navarrès de Salut Laboral, 2006) i Catalunya

(Benavides i col·l., 2006).

16

Totes aquestes fonts tenen avantatges i inconvenients. L'estudi de Kraut és possiblement el

més complet, encara que té ja alguns anys perquè les seves estimacions es van fer per a

Canadà el 1989. D'aquest estudi, que donava rangs d'incidència, s'han utilitzat els valors

mitjans (vegeu taula 13). El sistema de declaració de malalties professionals a Finlàndia

permet obtenir dades actuals d'incidència per a un nombre significatiu de processos, però

alguns grups importants de patologies relacionades amb el treball (per exemple, les malalties

del sistema cardiovascular, vegeu taula 12) no estan ben representades en la mesura que,

segons les estimacions de mortalitat laboral, aquestes malalties ocupen un lloc molt destacat

(vegeu taules 5 i 6). A més a més, Finlàndia pot considerar-se un país bastant avançat en

molts aspectes de salut laboral. Segons les dades disponibles, en el registre finlandès

(Riihimäki i col·l., 2004) la incidència del total de malalties laborals a Finlàndia ha passat de

35/10.000 treballadors el 1990 a 20/10.000 treballadors el 2002. Aquest descens es deu

principalment a la marcada disminució en la incidència de malalties osteomusculars, que es

redueix en dos terços durant el mateix període, encara que s'observen també descensos en

pràcticament tots els grups principals de malalties laborals.

Com a fonts addicionals, hem utilitzat també resultats recents de sistemes de vigilància

sentinella de malalties laborals amb distint interès: el del Regne Unit, amb una llarga

trajectòria i alta participació; el de Navarra, també amb experiència d'anys i referit a una

població més pròxima al nostre àmbit, i el de Catalunya, del qual disposem també de dades

recents. Combinant la informació de totes aquestes fonts hem obtingut estimacions inferiors i

superiors d'incidència per als principals grups de malalties. A la taula 14 es presenten els

grups de malalties i les corresponents taxes d'incidència utilitzades per als càlculs en població

catalana. Per a tots els grups de malalties, les taxes d'incidència obtingudes a partir del

sistema sentinella de vigilància de malalties laborals a Catalunya (Benavides i col·l., 2006) es

trobaven entre els límits inferior i superior extrets de la resta de fonts utilitzades. No ha estat

possible realitzar les estimacions diferenciadament per sexes perquè no totes les fonts

proporcionen taxes específiques per a homes i dones. En les corresponents taules font es pot

apreciar que les diferències en incidència entre sexes per a alguns processos, no obstant això,

són notables.

Així, per obtenir el nombre de casos incidents (nous) d'origen laboral ocorregut l'any 2004 en

cada grup de malaltia es multipliquen les corresponents taxes d'incidència per la població

17

laboral en alta a la Seguretat Social (Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004b). El següent

esquema exemplifica el tipus de càlculs realitzats per obtenir el nombre de casos incidents

relacionats amb el treball per a una malaltia (tumors malignes) i una població concreta

(Girona) el 2004:

- Població laboral en alta a la Seguretat Social el 2004 a Girona (font: Ministeri de

Treball i Afers Socials, 2004b):

- Taxes d'incidència (x 10.000 treballadors) per a tumors malignes d'origen laboral

(fonts: estimació inferior, Riihimäki i col·l., 2004; estimació superior, Kraut, 1994):

- Total de casos incidents de tumors malignes d'origen laboral el 2004 a Girona:

4.3. Prevalença

Les enquestes de condicions de treball en població ocupada solen incloure preguntes sobre el

patiment de problemes de salut relacionats amb el treball. Habitualment aquestes enquestes

són les fonts per estimar la prevalença de les patologies d'origen laboral. En el moment de

preparar aquest informe encara no estaven disponibles els resultats de la recent Enquesta

sobre les condicions de treball a Catalunya (Direcció General de Relacions Laborals, 2006),

per la qual cosa per a les estimacions de prevalença ens hem basat en enquestes sobre

condicions de treball dutes a terme en l’àmbit espanyol i europeu.

287.600

Estimació inferior 0,57

Estimació superior 5,25

287.600 0,57 10.000

Estimació inferior: 16 X =

287.600 5,25 10.000

Estimació superior: 151 X =

18

4.3.1. Enquesta nacional de condicions de treball

A Espanya, l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball ha realitzat fins avui cinc

enquestes de condicions de treball (ENCT), de les quals la més recent és la desenvolupada el

2003 (Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, 2004). La població diana

d'aquesta última enquesta van ser els centres de treball amb més d'un treballador de qualsevol

activitat econòmica, excloses agricultura i mineria. En el mostratge es va estratificar per

activitat econòmica i grandària del centre de treball, seleccionant aleatòriament 1-2

treballadors per cada centre inclòs en la mostra. Les enquestes espanyoles de condicions de

treball han estat criticades en relació amb el procés de mostratge, el disseny del qüestionari i

el procés d'anàlisi, i, malgrat la introducció d'algunes millores, encara quedarien bastants

d'aquests aspectes per revisar (Artazcoz, 2003). En l'actualitat, l'Observatori de Salut Laboral

està duent a terme una investigació sobre les enquestes de condicions de treball amb l'objectiu

de plantejar recomanacions (continguts mínims del qüestionari, estratègia mostral, estratègia

de treball de camp) que sens dubte permetran millorar la qualitat de la informació disponible a

través d'aquestes enquestes (Observatori de Salut Laboral, 2006).

En la V Enquesta nacional de condicions de treball (VENCT) es formulen preguntes sobre

una sèrie de símptomes i problemes de salut patits pels treballadors (sobre un llistat tancat

amb la possibilitat de resposta “altres” oberta). A continuació es pregunta per aquells

processos que hagin generat consulta mèdica. I, a continuació, si tals processos es

relacionaven amb problemes de salut derivats del treball (segons opinió de treballador). La

pregunta en qüestió (P90), referida a problemes de salut patits durant l'últim any, es formula

en els termes següents: “Aquestes consultes relacionades amb problemes de salut derivats del

seu treball, quina malaltia/es o molèstia/èsties les van motivar?” i es continua d'una llista de

29 símptomes o malalties, una resposta oberta “altres (especificar)” i l'opció “no contesta”. La

resposta pot ser múltiple (assenyalar més d'una opció). A la taula 15 es presenten les

prevalences per als principals problemes de salut consultats al metge i atribuïbles al treball

segons percepció dels treballadors inclosos en la VENCT.

4.3.2. Europetin labour force survey

La European Union Labour Force Survey (LFS) és una enquesta dissenyada bàsicament per

19

obtenir informació comparable entre els estats membres sobre el mercat de treball i altres

aspectes relacionats. La informació s'obté mitjançant entrevista personal o telefònica sobre

una mostra de llars en cada país participant. Amb més de 40 anys d'història, aquesta enquesta

ha anat modificant-se amb el temps, millorant-ne la cobertura i els mètodes. Els corresponents

instituts d'estadística nacionals són els responsables de seleccionar la mostra, preparar els

qüestionaris, dur a terme les entrevistes personals i remetre els resultats a Eurostat (European

Communities, 2003). A diferència de l'ENCT espanyola, en la LFS s'inclouen tant

treballadors actius com treballadors en situació d'inactius en el moment de l'entrevista.

De forma excepcional, en la LFS de 1999 es van introduir una sèrie de preguntes sobre

problemes de salut relacionats amb el treball (Commission Regulation 1571/98). Aquestes

preguntes es van incloure en l'enquesta realitzada per tots els estats membres (UE-15) excepte

Bèlgica, França i Àustria. En la pregunta sobre malalties relacionades amb el treball se

sol·licitava assenyalar, sobre una llista tancada (incloent “altres” i “no contesta”), malaltia(es),

incapacitat(s) o altres problemes de salut físics o psíquics (a banda de lesions per accidents)

patits per la persona durant els últims 12 mesos i que van ser causats o van empitjorar pel

treball. La resposta, no obstant això, a diferència de l'enquesta espanyola, és única: demanava

a aquelles persones que van patir més d'un problema de salut relacionat amb el treball que

indiquessin només “el més greu”. En total, es va formular aquesta pregunta a 650.000

treballadors de la Unió Europea inclosos en la Labour Force Survey de 1999. A la taula 16 es

presenta la prevalença de problemes d'origen laboral tal com van ser informats pels

treballadors enquestats en la LFS de 1999 (European Communities, 2002).

4.3.3. Estimacions de prevalença en aquest estudi

Per a les estimacions de prevalença en aquest estudi s'han utilitzat les dades procedents de

l'Enquesta nacional de condicions de treball de 2003 (taula 15) i la European Labour Force

Survey de 1999 (taula 16). S'ha considerat que la combinació d'ambdues fonts podria

proporcionar l'estimació més ajustada de problemes de salut relacionats amb el treball, i

ambdues enquestes presenten avantatges i inconvenients, tal com ja s'ha assenyalat

anteriorment. En particular, en l'enquesta europea es limita la resposta a assenyalar el

problema percebut com a més greu, per la qual cosa aquesta estimació es pot considerar més

conservadora i s'ha pres com a límit inferior per a la nostra estimació. Per la seva banda, en

l'ENCT-2003 es recullen problemes de salut consultats al metge, la qual cosa confereix

20

especial validesa a la dada, amb la limitació que, per tractar-se d'una pregunta de resposta

múltiple, no és possible construir amb les dades disponibles grups de malalties (per exemple,

“alteracions osteomusculars”). Per això, en el cas de l'enquesta espanyola, les dades de la qual

s'utilitzen per construir els límits superiors de prevalença, s'ha optat per l'opció conservadora

de seleccionar en cada categoria de malaltia el problema indicat com més prevalent (taula 17).

Per obtenir el nombre de casos prevalents (existents) atribuïbles al treball el 2004 en cada

grup de malaltia a Catalunya, per províncies i per sexes, es multipliquen les corresponents

prevalences per la població laboral en alta a la Seguretat Social (Ministeri de Treball i Afers

Socials, 2004c) en cada categoria. El següent esquema exemplifica el tipus de càlculs

realitzats per obtenir el nombre de casos prevalents relacionats amb el treball per a una

malaltia (alteracions osteomusculars) i una població concreta (dones, Girona) el 2004:

- Població laboral de dones en alta a la Seguretat Social el 2004 a Girona (font:

Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004c):

- Prevalences d'alteracions osteomusculars d'origen laboral (fonts: estimació inferior,

LFS, 1999; estimació superior, ENCT, 2003):

- Total de casos prevalents d'alteracions osteomusculars d'origen laboral el 2004 a

Girona:

115.200

Estimació inferior 2,62%

Estimació superior 9,63%

115.200 2,62% Estimació

inferior: 3.018 X =

115.200 9,63% Estimació

superior: 11.094 X =

21

5. Resultats

5.1. Mortalitat

A la taula 18 es presenten les estimacions de mortalitat per malalties laborals per al conjunt de

Catalunya. Segons les estimacions realitzades, a Catalunya, el 2004, 2.517 persones van morir

com a conseqüència de malalties relacionades amb el seu treball. Aquesta mortalitat va afectar

principalment homes (87% del total). El nombre més gran de morts d'origen laboral es va

deure a tumors malignes (1.388 morts en homes i 133 en dones), seguits per malalties

cardiovasculars (respectivament, 407 i 79 morts). Com a tercera causa de mortalitat d'origen

laboral en els homes apareixen les malalties de l'aparell respiratori (225 morts) i en les dones

els trastorns mentals (amb 36 morts). A les taules 19 a 22 es presenten aquestes mateixes

estimacions per a cada província. En marcat contrast amb aquestes dades, segons les

estadístiques oficials el 2004, es va registrar a tot Catalunya tan sols una mort per malaltia

professional, ocorreguda a Barcelona i deguda, segons aquesta mateixa font, a “carcinoma

primitiu de bronqui o pulmó per asbest” (Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004a).

A la taula 23 es resumeix el total de morts d'origen laboral (per totes les causes) i les taxes de

mortalitat laboral totals i per províncies a Catalunya. Lògicament, les províncies amb major

població (i, per tant, amb més defuncions) són les que presenten també el nombre més gran

absolut de morts atribuïbles al treball. En obtenir les taxes de mortalitat (relatives al total de

treballadors d'alta a la Seguretat Social en cada província i per al total de Catalunya) les

diferències són mínimes entre províncies, encara que s'aprecia que Barcelona presenta les

taxes de mortalitat més baixes, tant per a homes com per a dones, mentre que a Lleida es

donen les taxes més elevades per a ambdós sexes.

Hem de recordar que en totes aquestes estimacions de mortalitat laboral s'han exclòs les morts

degudes a lesions per accidents de treball. Així, a la taula 24, es compara la mortalitat

registrada per accidents de treball (Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004a) amb la

mortalitat estimada per malalties laborals. Segons aquestes dades, la mortalitat per malalties

laborals a Catalunya suposaria el 94% del total de la mortalitat d'origen laboral, i el 6%

restant de la mortalitat per accidents de treball. Dit d'una altra forma, la mortalitat per

malalties laborals a Catalunya és de l'ordre de 17 vegades major que la mortalitat per

accidents de treball. En les dades per províncies, s'aprecia que el pes relatiu de les malalties

22

laborals en el total de la mortalitat laboral estimada és menor a Lleida i a Tarragona, encara

que estem parlant, respectivament, d'entorn de 8 i 12 vegades més morts per malalties laborals

que per accidents de treball en aquestes províncies.

5.2. Incidència

A la taula 25 es presenten les estimacions de casos incidents (diagnosticats per primera

vegada) de malalties laborals a Catalunya l'any 2004. La taula inclou el rang (estimacions

inferior i superior) i la mitjana. No es disposava de la informació necessària per diferenciar la

incidència per sexes, per la qual cosa les dades es refereixen al conjunt de treballadors. En

general, podem estimar que cada any es diagnostiquen com a mitjana prop de 14.000 casos

nous de malalties relacionades amb el treball (segons l'estimació inferior, els casos incidents

anuals serien quelcom més de 5.500 i segons l'estimació superior s'acostarien als 22.000). Per

ordre de freqüència (segons estimacions mitjanes), el nombre més gran de casos incidents es

donaria en el grup de malalties osteomusculars (amb 4.787 casos nous anuals, al voltant del

35% de la incidència total de malalties atribuïbles al treball), seguits per malalties de la pell

(1.942 casos, 14% de la incidència total) i pèrdues d'audició per soroll (1.752 casos, 13%).

Les malalties respiratòries i les alteracions mentals afecten també els treballadors de manera

destacada (respectivament, quelcom més de 1.400 i prop de 1.300 casos nous diagnosticats

cada any a Catalunya). D'altra banda, cada any es diagnosticarien a Catalunya prop de 900

casos nous de tumors malignes d'origen laboral. Les taules 26 a 29 presenten aquestes

mateixes estimacions per províncies.

A la taula 30 es resumeix la incidència total de malalties laborals (estimacions inferior i

superior i mitjana) a Catalunya per a 2004. En aquest cas, la província amb major volum de

població treballadora (Barcelona) és també la que presenta la major incidència de casos

(aproximadament entre 4.000 i 16.500 nous diagnòstics a l'any).

Les estadístiques oficials van registrar el 2004 un total de 8.186 casos nous diagnosticats de

malalties professionals a Catalunya (Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004a). A la taula 31

es compara el nombre de casos registrats oficialment de malalties professionals amb les

nostres estimacions mitjanes d'incidència per al conjunt de Catalunya i per províncies. La

província que presenta el major subregistre de malalties laborals és Barcelona (46% dels casos

estimats no serien reconeguts). Crida l'atenció la coincidència entre casos declarats i estimats

23

(mitjana) a Girona. Encara que no podem contrastar majorment aquest resultat, aquesta

coincidència podria relacionar-se amb dues causes potencials: major qualitat en el

reconeixement i registre de malalties professionals en aquesta província en comparació amb la

resta i/o conservadorisme excessiu en les nostres estimacions mitjanes. Tenint en compte que

les nostres estimacions inclouen grups de malalties que rares vegades es reconeixen

oficialment com d'origen laboral (per exemple, alteracions mentals, tumors malignes o

malalties cardiovasculars), opinem que la segona causa tindrà un pes indubtable en aquesta

troballa, la qual cosa considerem també motiu per poder afirmar que les nostres estimacions

mitjanes d'incidència, fins i tot estant molt per sobre de les xifres oficials, amb probabilitat es

queden per sota de la incidència real de malalties laborals. Hem de recordar que els límits

inferiors de les estimacions d'incidència s'obtenen en la seva majoria del registre de malalties

professionals de Finlàndia (Riihimäki i col·l., 2004, vegeu taula 14). Les limitacions ja

comentades en l'elecció d'aquesta font (vegeu apartat 4.2.2) amb tota probabilitat ocasionen

una infravaloració de les nostres estimacions mitjanes. Tot i això, preferim mantenir aquestes

estimacions conservadores, ja que ens permeten assegurar que, malgrat l’espectacularitat de

les dades obtingudes, encara estem valorant per sota la magnitud real del problema.

Cal assenyalar també que la immensa majoria (99,8%) dels casos reconeguts de malalties

professionals a Catalunya el 2004 (Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004a) van ser lleus

(n=7.215) o sense baixa (n=958), amb la qual cosa és molt probable que una gran part del

subregistre es concentri en els casos més greus. Així mateix, segons dades de Benavides i

col·l. (2006), la majoria de malalties professionals amb baixa declarades a Catalunya (78%) es

concentren en l'apartat “Malalties professionals produïdes per agents físics”.

5.3. Prevalença

A la taula 32 es presenten els casos prevalents (diagnosticats en algun moment previ) de

malalties relacionades amb el treball existents a Catalunya l'any 2004 i per a ambdós sexes.

Segons les nostres estimacions mitjanes, uns 315.000 treballadors (52% dels quals són dones)

pateixen malalties i problemes de salut relacionats amb el seu treball. Pràcticament la meitat

d'aquestes alteracions, tant en homes com en dones, són malalties osteomusculars (en ambdós

casos, al voltant del 49% de les patologies prevalents). La següent categoria en freqüència en

els homes (15% sobre el total de casos prevalents de malalties laborals) són les alteracions del

24

benestar psicològic (estrès, ansietat, depressió), també segones en importància i més freqüents

en les dones (17%). En tercer lloc, també per a ambdós sexes i amb certa major freqüència en

dones, apareixen les molèsties del tipus mal de cap o fatiga visual (respectivament, 14% i

10% de les malalties laborals prevalents en dones i homes). La resta de problemes són

declarats pels treballadors amb menor freqüència. Les taules 33 a 36 presenten aquestes

mateixes dades de prevalença per províncies. A la taula 37 es resumeix la prevalença total de

malalties laborals a Catalunya, per sexe i per províncies.

25

6. Discussió

La informació sistemàtica disponible sobre la freqüència de malalties d'origen laboral a

Catalunya —és a dir, les estadístiques del sistema de declaració de malalties professionals—

no és fiable. Tots els experts reconeixen que en les esmentades estadístiques es quantifica

molt per sota l'impacte de les malalties laborals sobre la població (Benavides i col·l., 2006).

Aquest problema no és únic en el nostre àmbit i afecta de forma generalitzada molts altres

països de tot el món. Per això, investigadors de diversos països han aplicat diferents

alternatives per quantificar amb major validesa l'impacte de les malalties laborals en els seus

àmbits.

En aquest treball s'han revisat algunes de les principals aproximacions utilitzades en diferents

països i contextos per avaluar l'impacte de les malalties laborals en termes de mortalitat,

incidència i prevalença.

La necessitat d'extrapolar els resultats d'investigacions dutes a terme en altres països així com

de combinar diferents estratègies a fi d'aproximar l'impacte de les malalties laborals a

Catalunya, pot haver introduït errors en els nostres càlculs. La nostra opinió és que els

esmentats errors, amb major probabilitat, ens hauran portat a una infravaloració de les nostres

estimacions. No obstant això, perquè el lector conegui i avaluï amb criteri fonamentat

aquestes imprecisions, es revisen a continuació les potencials fonts d'error del nostre mètode i

es valoren els seus possibles efectes sobre els resultats obtinguts.

6.1. Fonts d'error

En una situació ideal, per conèixer l'impacte real de les malalties d'origen laboral, hauria

d'existir un sistema diagnòstic infal·lible en l'establiment de la relació entre la malaltia i les

exposicions laborals que pateix o ha patit la persona afectada i un sistema de registre en què

quedessin recollits tots els casos de malaltia laboral així establerts (de manera semblant al

que, encara que també amb alguns problemes, succeeix en el cas dels accidents de treball amb

baixa). És més, com que en moltes ocasions les malalties o alteracions relacionades amb el

treball poden no ser motiu de consulta mèdica, aquests patiments haurien igualment de

registrar-se per disposar de la informació completa sobre l'impacte del problema (de manera

semblant al que, encara amb més limitacions, succeeix en el cas dels accidents de treball sense

26

baixa).

Com que no és aquest el cas, per estimar la freqüència oculta de les malalties laborals es pot

recórrer a diferents estratègies, cadascuna d'elles amb potencials fonts d'error.

Estimacions basades en el càlcul de riscos atribuïbles. Per calcular els riscos de malaltia

atribuïbles a exposicions laborals es requereixen dues dades fonamentals: els riscos relatius

relacionats amb les exposicions i la freqüència (prevalença) d’aquestes exposicions en la

població treballadora. Ambdues dades procedeixen d'estudis epidemiològics, és a dir, de

l'observació i mesurament de les condicions d'interès en mostres de poblacions humanes. La

validesa interna d’aquestes observacions dependrà de la representativitat de les mostres

estudiades, de la seva grandària, de la qualitat de la informació disponible i de la capacitat de

l'estudi per controlar factors que puguin distorsionar els resultats (variables de confusió). La

validesa externa, o validesa de l'extrapolació dels mesuraments obtinguts sobre una població

a altres poblacions, dependrà tant de la validesa interna dels corresponents estudis com

d'aspectes propis de cada col·lectiu o població estudiat. En molts estudis epidemiològics el

control de les variables de confusió o les grandàries de la mostra no sempre són els adequats.

No obstant això, en els estudis basats en riscos atribuïbles que hem utilitzat en aquest treball

(Nurminen i Karjalainen, 2001) els autors valoren críticament els estudis epidemiològics en

què basen els seus càlculs, seleccionant només aquells que proporcionen les evidències més

consistents i vàlides. Una altra font d'error en la utilització de riscos atribuïbles és la relativa a

les prevalences de les exposicions laborals en les poblacions corresponents. L'estudi de

Nurminen i Karjalainen (2001) compta amb estimacions d'exposició per a població finlandesa

de validesa elevada en disposar d'una matriu ocupació-exposició específica per a població

laboral a Finlàndia (FINJEM), que proporciona informació sobre el nombre de treballadors

exposats en aquest país a una sèrie de contaminants químics, físics i microbiològics. La

FINJEM es basa en dades de camp obtingudes per higienistes industrials finlandesos entre

1960-1984 i 1985-1994, així com de les enquestes sobre condicions de treball (per a les

exposicions a riscos ergonòmics i psicosocials) dutes a terme pel Finnish Institute of

Occupational Health (FIOH). No obstant això, els mesuraments en què es basa aquest estudi

tenen distinta validesa per a treballadors de poblacions diferents de la finlandesa.

Estimacions d'incidència. En aquest treball s'han utilitzat dades de distintes fonts sobre la

incidència (casos nous) de malalties laborals. D'una banda, el Finnish Register of

27

Occupational Diseases (Riihimäki i col·l., 2004) i el Canadian National Worker's

Compensation Board (Kraut, 1994) són sistemes oficials de reconeixement de malalties

laborals, limitats pel seu caràcter de compensació. Així, s'ha reconegut que en el registre

finlandès, malgrat el seu notable desenvolupament i cobertura en incloure com a declarants

tots els metges del sistema sanitari, s'infravaloren malalties laborals importants, especialment

les malalties cardíaques i les malalties pulmonars cròniques (Nurminen i Karjalainen, 2001).

De fet, el registre finlandès proporciona en gairebé tots els casos els límits inferiors de les

nostres estimacions. En el cas canadenc, el mateix autor reconeixia semblants limitacions del

registre oficial, i, per això, combinava la corresponent informació amb la proporcionada per

un sistema sentinella voluntari de declaració de malalties laborals amb base a Califòrnia

(Californian Physician's First Report). En el nostre treball hem recorregut també a les dades

proporcionades per altres sistemes de declaració sentinella: el britànic (Cherry i McDonald,

2002), amb cobertura d'un ampli ventall de malalties laborals, i el principal inconvenient

d'incloure com a declarants només metges especialistes (vegeu taula 10); el de l'Institut de

Salut Laboral a Navarra (Institut Navarrès de Salut Laboral, 2006), amb l'avantatge d'una

àmplia cobertura sobre la població general i l'inconvenient d'incloure només quatre malalties

potencialment relacionades amb el treball (vegeu taula 9), i el de Catalunya, del qual

disposem d'informació un poc limitada (vegeu taula 7). És evident que les condicions i

característiques de les corresponents poblacions cobertes per aquests sistemes de vigilància,

així com l'estructura, abast i funcionament dels sistemes en qüestió, determinaran en gran

manera tant la validesa de la informació obtinguda per a les seves poblacions d'interès com la

validesa externa d’aquesta informació per a d’altres poblacions.

Estimacions de prevalença. Totes les nostres estimacions de prevalença es basen en les dades

obtingudes a través d'enquestes personals realitzades sobre mostres de treballadors de la Unió

Europea (European Labour Force Survey, 1999) i d'Espanya (Institut Nacional de Seguretat i

Higiene en el Treball, 2004). Per tant, la relació de les corresponents alteracions amb el treball

es basa exclusivament en l'opinió dels treballadors respecte d'això. En el cas de l'enquesta

espanyola es preguntava per alteracions que haguessin provocat consulta mèdica, però en el

cas de l'enquesta europea no s'especificava aquest requisit. No obstant això, malgrat ser

aparentment més restrictiva i precisa, l'enquesta espanyola proporcionava les estimacions

superiors en els nostres càlculs. Els treballadors, encara que coneixen bé les condicions en què

treballen, poden també equivocar-se atribuint al treball l'origen dels seus problemes de salut

(tant per defecte com per excés), i aquest fet també pot ser font d'error en els nostres càlculs.

28

Temporalitat. No sols les poblacions de treballadors en què hem basat una bona part de les

nostres estimacions poden diferir de la població catalana en el seu conjunt, i de les

corresponents poblacions de treballadors a les províncies catalanes, en relació amb la

distribució, intensitat i freqüència de les exposicions a factors de risc d'origen laboral, també

aquestes exposicions variaran lògicament amb el temps. I les dades que hem utilitzat en

aquest estudi es refereixen a períodes temporals molt diversos: els més remots, els de l'estudi

de Kraut (1994), basats en la informació disponible el 1989; els més recents, els del sistema

de registre de malalties laborals sentinella a Catalunya, de 2004. Aquesta diversitat temporal

pot també haver estat font d'error en els nostres resultats.

Resulta, per tant, evident que els nostres resultats, necessàriament obtinguts per l'extrapolació

d'informació procedent de fonts secundàries, estan potencialment afectats per errors de

diversa índole. A continuació es discuteixen els possibles efectes d'aquesta circumstància

infraestimant o sobreestimant els resultats obtinguts en el nostre treball.

6.2. Fonts de sobreestimació

Exposicions del passat. Si els riscos relatius, la incidència de malalties o la prevalença

d'exposicions laborals es basen en estudis realitzats en el passat, cal esperar que les

estimacions resultin sobreelevades en l'actualitat, assumint que les condicions de treball

tendeixen a millorar, reduint-se per tant amb el temps el nivell i la freqüència de l'exposició

als factors laborals de risc per a la salut. Aquesta assumpció podria ser vàlida per a alguns

factors de risc més clàssics (especialment contaminants químics com cancerígens i altres

tòxics, cada cop més controlats teòricament per normatives i mesures de prevenció i protecció

més estrictes), encara que no per a altres (com els factors ergonòmics o psicosocials, molt

lligats a les formes d'organització del treball actuals). Una comparació de les dues últimes

enquestes nacionals de condicions de treball realitzades a Espanya, el 1999 i 2003, podria

donar-nos una mesura d'aquesta tendència (Observatori de Salut Laboral, 2006). No obstant

això, segons aquesta font el que s'aprecia és un augment generalitzat de les prevalences de

percepció d'exposició a la immensa majoria de riscos laborals per part dels treballadors, de

qualsevol naturalesa (riscos estructurals, ambientals, ergonòmics i psicosocials) i en tots els

sectors (destacant construcció). L'exposició a soroll elevat és l'únic factor ambiental que

sembla haver disminuït lleugerament en el període considerat (assenyalada pel 10% dels

29

treballadors el 1999 i pel 9% el 2003), mentre que la resta d’exposicions laborals de risc s’han

mantingut o augmentat lleugerament. Cal tenir en compte, no obstant això, que aquestes dades

ens parlen de la percepció dels treballadors, però no disposem de sèries temporals de

mesuraments objectius dels contaminants i factors ambientals de risc presents als llocs de

treball en el nostre país.

Evidència epidemiològica inadequada. Com ja s'ha comentat, els riscos atribuïbles es

calculen basant-se en l'evidència epidemiològica disponible (publicada) sobre l'associació

entre les exposicions laborals i les corresponents malalties. Aquesta evidència pot estar

esbiaixada cap a la sobreestimació si, per exemple, no s'ha controlat adequadament per

potencials variables de confusió, o si ha tingut efecte el denominat biaix de publicació, un

problema constatat en la literatura científica i que fa que els estudis amb resultats negatius (és

a dir, els que no troben associació entre les exposicions i les alteracions d'interès) tinguin

menys probabilitat de ser publicats, i viceversa. Les exposicions laborals més recents, i per

tant menys conegudes, serien les més susceptibles d'estar sotmeses a aquest tipus d'errors. No

obstant això, l'estudi de Nurminen i Karjalainen (2001) basen les seves estimacions en

relacions causals ben establertes. Aquests investigadors fan explícits criteris de qualitat a

l'hora de seleccionar l'evidència en què basen els seus càlculs, incloent-hi només els estudis

amb majors nivells de qualitat i validesa. La consistència general entre els diferents estudis

que estimen riscos atribuïbles (vegeu taula 5) parla a favor de la validesa de la informació

utilitzada. Les majors discrepàncies entre els dos estudis més recents (Nurminen i

Karjalainen, 2001; Steenland i col·l., 2003) es donen en els riscos atribuïbles per a càncer

laboral (8,4% en el treball finlandès, i entre 2,4-4,8% en el nord-americà) i malalties renals

(respectivament 1,3% i 8,2-14,5%), a més d'una sèrie de malalties que els nord-americans no

consideren en les seves estimacions per considerar l'evidència disponible insuficient. Segons

Steenland i col·l., les estimacions finlandeses per al càncer laboral són més elevades a causa

de la consideració per part dels investigadors d'exposicions laborals potencialment

cancerígenes no acceptades de forma generalitzada com a tals (com el plom o el treball en

perruqueries). No obstant això, el risc atribuïble estimat en l'estudi finlandès per a malalties

renals seria baix, segons Steenland i col·l., que basen la seva estimació en dades contrastades

per distints estudis sobre el risc associat amb l'exposició laboral al sílice, plom, cadmi i

dissolvents, mentre que els finlandesos utilitzen les dades procedents d'un únic estudi en què

no es considerava l'efecte del sílice ni del cadmi. Per la seva qualitat, rigor i major

exhaustivitat, en el nostre treball hem preferit les estimacions de Nurminen i Karjalainen

30

(2001). Creiem que aquesta decisió és prou encertada, i més considerant les fonts

d'infraestimació que poden afectar les nostres estimacions en altres sentits (vegeu següent

apartat). De fet, l'exclusió en els càlculs de Steenland i col·l. d'algunes malalties respiratòries

—excepte EPOC, asma i pneumoconiosi—, de totes les malalties neurològiques i mentals i de

les malalties infeccioses —excepte la tuberculosi— no sembla justificada a la vista de

l'evidència aportada per Nurminen i Karjalainen.

6.3. Fonts d'infraestimació

Evidència epidemiològica insuficient. Encara que és molt el coneixement que ja tenim sobre

els efectes de les exposicions laborals sobre la salut dels treballadors, encara queden moltes

àrees sobre les quals la informació disponible és insuficient. Alguns efectes “clàssics”, com el

càncer o determinades malalties pulmonars, han rebut una gran part de l'atenció

d'investigadors de tot el món, mentre que altres problemes, com alteracions reproductives,

neurodegeneratives, digestives, renals, vasculars, hormonals o del sistema immunitari, són

molt menys coneguts, i queden amb freqüència exclosos de les distintes fonts d'estimació. De

la mateixa manera, hi ha molta més informació disponible sobre els efectes d'exposicions

laborals “clàssiques”, tals com determinats contaminants químics o físics, que sobre

exposicions relacionades amb l'organització del treball i de les tasques, de naturalesa

ergonòmica o psicosocial. Un altre element sobre el qual existeix molt escàs coneixement és

l'efecte interactiu de les distintes exposicions. Habitualment es considera el risc associat amb

l'exposició a un determinat factor, però no es disposa a penes d'informació sobre l'efecte de

l'exposició simultània a múltiples factors, i aquesta última és la situació habitual als llocs de

treball.

Causa secundària de mort. El registre de la causa de mort habitualment es basa en la

denominada “causa principal” de mort. No obstant això, en la mort influeixen tant causes

principals com causes secundàries. L'impacte de les exposicions laborals sobre aquestes

causes secundàries o coadjuvants de la mortalitat queden habitualment excloses en les

estimacions.

Malalties laborals no identificades. En els registres de malalties laborals (per exemple, en el

registre finlandès o els sistemes de vigilància sentinella utilitzats en les nostres estimacions)

és possible que malalties relacionades amb el treball quedin sense ser identificades com a tals,

31

bé perquè el metge declarant desconeix l'associació (quelcom que pot ser bastant habitual en

els metges sense l'especialitat de medicina del treball o amb experiència limitada en aquest

àrea) o perquè el treballador no declara la situació laboral per temor a perdre l'ocupació. Així

mateix, els treballadors afectats per processos relativament lleus (dermatitis, molèsties

osteomusculars, trastorns mentals, etc.) poden no buscar atenció mèdica.

Malalties laborals no registrades. El correcte registre de les malalties laborals dependrà, a

més dels factors anteriors, de la cobertura del sistema i de la participació dels metges

declarants. Així, en el registre finlandès, malgrat la seva àmplia cobertura (tots els metges del

sistema sanitari i les companyies asseguradores), la negligència dels declarants o els processos

jurídics relacionats amb la compensació de les malalties produeixen una infravaloració dels

casos existents (Riihimäki i col·l., 2004). La negligència podria també ser motiu

d'infradeclaració en el registre sentinella de Navarra (Institut Navarrès de Salut Laboral,

2006). Per la seva banda, el registre sentinella britànic, encara que també d'elevada cobertura,

inclou només metges de determinades especialitats, incloent-hi la medicina del treball

(University of Manchester, 2006). Tots els casos atesos per metges generalistes o d'altres

especialitats no incloses en el sistema, quedaran fora d'aquest registre.

Diversitat de les condicions de treball. Les dades utilitzades en les nostres estimacions

procedeixen de països relativament semblants a Espanya, i en particular a Catalunya, però en

alguns casos amb una tradició en la prevenció de riscos laborals que ens avança en molts

anys. Aquest és probablement el cas de Finlàndia, d'on hem obtingudes dades tant per a les

estimacions de mortalitat com d'incidència, els indicadors de salut laboral de les quals

avantatgen en molts aspectes als del nostre país (Riihimäki i col·l., 2004). Pel que sabem

d'altres indicadors, les condicions de treball a la Unió Europea (UE-15) podrien ser també

raonablement millors que les espanyoles (Observatori de Salut Laboral, 2006). El mateix

caldria assenyalar per a Canadà (Kraut, 1994), encara que en aquest últim cas l'antiguitat de

les dades utilitzades (1989) podria fer pensar en una major comparabilitat de les situacions en

ambdós països.

Infraestimació de casos prevalents. L'Enquesta nacional de condicions de treball (Institut

Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, 2004) en la qual es basen parcialment les

nostres estimacions de casos prevalents inclou només treballadors actius. Es tracta d'una

població seleccionada, per tant, en funció del seu estat de salut. Els treballadors amb malalties

32

laborals que arribin a afectar la seva capacitat per treballar n’estan exclosos, amb la qual cosa

els nostres estimadors de prevalença de malalties laborals en la població estan també

infravalorats. De fet, els processos recollits en el qüestionari de l'enquesta nacional (taula 11)

són, en general, lleus. Encara que en el cas de l'enquesta europea de prevalença (European

Labour Force Survey, 1999) s'inclouen tant treballadors actius com inactius, també són

majorment lleus les malalties recollides en el qüestionari europeu. Per exemple, en cap

d'ambdós qüestionaris es preveu la categoria de “tumors malignes”, que, no obstant això,

trobem destacada tant en les estimacions d'incidència com de mortalitat.

Col·lectius de treballadors insuficientment estudiats. En alguns dels estudis utilitzats per

obtenir les estimacions corresponents s'exclouen determinats col·lectius de treballadors. Per

exemple, per a les seves dades sobre exposicions laborals Steenland i col·l. (2003) no

consideren el sector agrícola ni el sector públic, i només valoren empreses amb 8 o més

treballadors. En la V Enquesta nacional de condicions de treball (Institut Nacional de

Seguretat i Higiene en el Treball, 2004) el sector agrícola i els treballadors autònoms estan

també exclosos. De fet, una majoria de la informació epidemiològica disponible es basa en

estudis realitzats en empreses grans i sobre col·lectius predominantment masculins. La

informació descriptiva sobre les situacions que afecten les empreses petites o les dones

treballadores és molt menys freqüent, i poden concórrer en aquests casos condicions

d'exposició més extremes (major càrrega ergonòmica o psicosocial en dones, pitjors

condicions de protecció i prevenció a les empreses més petites). Les condicions dels

treballadors autònoms i en l'economia submergida, també potencialment pitjors, escapen

igualment del coneixement majoritari.

33

7. Conclusions

1. El sistema oficial de registre de malalties professionals a Espanya i a Catalunya

infravalora en gran manera el vertader impacte de les malalties relacionades amb el

treball.

2. Segons les dades oficials, a Catalunya es van declarar el 2004 prop de 8.200 malalties

professionals, de les quals pràcticament totes es van qualificar com sense baixa o lleus.

Només 12 casos es van registrar com a greus i només es va registrar 1 mort per malaltia

relacionada amb el treball. La majoria dels processos declarats correspondrien amb

problemes ergonòmics (“Malalties professionals produïdes per agents físics”).

3. És possible valorar amb major fiabilitat l'impacte de les malalties laborals a Catalunya

extrapolant estimadors de mortalitat, incidència i prevalença obtinguts mitjançant distintes

aproximacions en països del nostre entorn i amb semblants nivells de desenvolupament.

4. Aquestes extrapolacions necessàriament comporten cert grau d'error en ser aplicades a la

població catalana, però la valoració conjunta de les diferents fonts d'error que poden haver

afectat els resultats presentats en aquest informe suggereix que és més probable que totes

les nostres estimacions infravalorin la dimensió real del problema.

5. Segons els nostres càlculs, el 2004 van morir a Catalunya al voltant de 2.500 persones

(2.187 homes i 330 dones) com a conseqüència de malalties degudes a exposicions

ocorregudes als seus llocs de treball.

6. La majoria d'aquestes morts (prop de 1.400 en els homes i 133 en les dones) es van deure

a tumors malignes seguits per malalties cardiovasculars (respectivament en homes i dones,

prop de 400 i de 80 morts).

7. En l'anàlisi por províncies, les taxes de mortalitat d'origen laboral resulten quelcom més

elevades a Lleida en comparació amb la resta, tant per a homes com per a dones.

8. Cada any es produeixen a Catalunya (estimació mitjana) prop de 14.000 nous casos de

malalties d'origen laboral. Per ordre de freqüència, aquestes malalties laborals són

majoritàriament osteomusculars (prop de 4.800 casos nous a l'any), malalties de la pell (al

voltant de 1.950 casos) i pèrdues auditives (al voltant de 1.750 casos). Addicionalment,

cada any es diagnostiquen a Catalunya gairebé 1.300 alteracions mentals relacionades

amb exposicions laborals i gairebé 900 tumors malignes d'origen laboral.

9. En comparació amb les malalties professionals registrades, aquestes estimacions mitjanes

34

suposen un subregistre total del 40% dels casos existents. Aquest subregistre afectarà

probablement les patologies laborals més greus (tumors, respiratòries, cardiovasculars), ja

que la immensa majoria de malalties professionals reconegudes són sense baixa o lleus.

10. L'any 2004 hi havia a Catalunya uns 315.000 treballadors afectats per algun problema de

salut relacionat amb el seu treball (excloent lesions per accident de treball). D'aquests,

quelcom més de la meitat (gairebé 164.000) eren dones. Les alteracions més freqüents són

d'origen osteomuscular (74.500 casos en homes, gairebé 80.000 en dones), seguides per

les alteracions mentals del tipus estrès, depressió o ansietat (22.000 casos en homes,

27.500 en dones). En termes relatius, el 8,5% dels treballadors i el 12,6% de les

treballadores pateixen alguna malaltia com a conseqüència del seu treball.

35

8. Agraïments

Agraïm els suport econòmic de la Direcció General del Departament de Treball de la

Generalitat de Catalunya que ha fet possible la realització d’aquest estudi

36

9. Bibliografia Artazcoz L. Encuestas sobre condiciones del trabajo: reflexiones y sugerencias. Arch Prev Riesgos Labor. 2003;6:1-3. Banco de España. Indicadores económicos, 2006a [accedido 20 Nov 2006]. Disponible a: http://www.bde.es/infoest/indeco.htm Benavides FG, Castejón J, Gimeno D, Porta M, Mestres J, Simonet P. Certification of occupational diseases as common diseases in a primary health care setting. Am J Ind Med. 2005; 47:176-80. Benavides FG, Portolés C, Torralba L, Unamuno A, Malé A. Indicadors de salut laboral a Catalunya. Any 2004. Barcelona: Departament de Salut; 2006 [accedido 25 nov 2006]. Disponible a: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/dir146/index.html. Cherry NM, McDonald JC. The incidence of work-related disease reported by occupational physicians, (1996-2001). Occup Med (Lond). 2002; 52:407-11. Dembe AE. The social consequences of occupational injures and illnesses. Am J Ind Med. 2001;40:403-17. Departament de Salut. Salut Laboral. Unitats de Salut Laboral. Fecha de actualización 25 Oct 2006 [accedido 25 nov 2006]. Disponible a: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/dir146/index.html Departament de Treball e Indústria. Sinistralitat laboral. Dades de l’any 2004 [accés 25 nov 2006]. Disponible a: http://www.gencat.cat/treballiindustria/doc/doc_31195765_1.pdf. Diepgen TL. Occupational skin-disease data in Europe. Int Arch Occup Environ Health. 2003;76:331-8. Direcció General de Relacions Laborals. Enquesta sobre les condicions de treball a Catalunya. Fecha de actualización 16 Nov 2006 [accedido 25 nov 2006]. Disponible a: http://www10.gencat.net/sac/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi=13056. Driscoll T, Mannetje A, Dryson E, Feyer AM, Gander P, McCracken S, et al. The burden of occupational disease and injury in New Zealand. Technical Report. NOHSAC: Wellington; 2004 [accedido 15 Nov 2006]. Disponible a: http://www.nohsac.govt.nz/bodi/?section=index. Driscoll T, Takala J, Steenland K, Corvalan C, Fingerhut M. Review of estimates of the global burden of injury and illness due to occupational exposures. Am J Ind Med. 2005;48:491-502. Durán F. Benavides FG. Informe de Salud Laboral, España 2004. Barcelona: Atelier; 2005. European Communities. European social statistics. Accidents at work and work-related health problems. Data 1994-2000. Luxembourg: Office for Official Publications of the European Communities; 2002 [accedido 13 Nov 2006]. Disponible a:

37

http://ec.europa.eu/employment_social/health_safety/docs/social_statistics_1994_2000_en.pdf. European Communities. European Union Labour Force Survey. Methods and definitions – 2001. Luxembourg: Office for Official Publications of the European Communities; 2003 [accedido 13 Nov 2006]. Disponible a: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_OFFPUB/KS-BF-03-002/EN/KS-BF-03-002-EN.PDF. García M. ¿Y para cuándo las enfermedades profesionales? Arch Prev Riesgos Labor. 1999;2:1-3. Instituto de Salud Carlos III. Mortalidad y años potenciales de vida perdidos, 2001 [accedido 20 Nov 2006]. Disponible a: http://www.isciii.es/htdocs/centros/epidemiologia/anexos/ww01_cap_ca.htm Instituto Nacional de Estadística. Defunciones según la causa de muerte, 2004a [accés 20 Nov 2006]. Disponible a: http://www.ine.es/inebase Instituto Nacional de Estadística. Encuesta Anual del Coste, 2004b [accedido 15 Nov 2006]. Disponible en: http://www.ine.es/inebase Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. V Encuesta Nacional de Condiciones de Trabajo, 2004 [accedido 6 Nov 2006]. Disponible a: http://www.mtas.es/insht/statistics/enct_5.htm Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. Anuario de estadísticas laborales y de asuntos sociales, 2006 [accedido 7 Sep 2006]. Disponible a: http://www.mtas.es/insht/statistics/est_anuar.htm. Instituto Navarro de Salud Laboral. Estadísticas. Programa de Vigilancia Epidemiológica en Salud Laboral (Red de Médicos Centinela de Salud Laboral de Navarra) [accedido 25 Oct 2006]. Disponible a: http://www.cfnavarra.es/insl/ Kogevinas M, Rodríguez Suárez MM, Tardón A, Serra C. Cáncer laboral en España. Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud, 2005 [accedido 15 Nov 2006]. Disponible a: http://www.istas.ccoo.es/descargas/INFORMECANCER.pdf. Kraut A. Estimates of the extent of morbidity and mortality due to occupational diseases in Canada. Am J Ind Med. 1994;25:267-78. Leigh JP, Markowitz SB, Fahs M, Shin C, Landrigan PJ. Occupational injury and illness in the United States. Arch Int Med. 1997;157:1557-68. Leigh JP, Schanll P. Costs of occupational circulatory disease. Occup Med. 2000;15:257-67. Leigh JP, Romano PS, MD, Schenker MB, Kreiss K. Costs of occupational COPD and asthma. Chest.2002;121:264-72. Leigh JP, Robbins JA. Occupational disease and workers’ compensation: coverage, costs, and consequences. Milbank Q. 2004; 82-4:689-721.

38

Markowitz SB, Fischer E, Fahs MC, Shapiro J, Landrigan PJ. Occupational disease in New York State: a comprehensive examination. Am J Ind Med. 1989;16:417-35. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Anuario de Estadísticas Laborales y de Asuntos Sociales 2004a. Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales. [accedido 13 Nov 2006]. Disponible a: http://www.mtas.es/estadisticas/anuario2004/ATE/index.htm Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Anuario de Estadísticas Laborales y de Asuntos Sociales 2004b. Afiliación de Trabajadores al sistema de la Seguridad Social [accedido 25 nov 2006]. Disponible a: http://www.mtas.es/estadisticas/anuario2004/AFI/index.htm. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Tesorería General de la Seguridad Social. Informe Estadístico, 2004c [accedido 25 nov 2006]. Disponible a: http://www.seg-social.es/inicio/?MIval=cw_usr_view_Folder&LANG=1&ID=46477#documentoPDF Mullan RJ, Murthy LI. Occupational sentinel health events: an up-dated list for physician recognition and public health surveillance. Am J Ind Med. 1991;19:775-99. Nurminen M, Karjalainen A. Epidemiologic estimate of the proportion of fatalities related to occupational factors in Finland. Scand J Work Environ Health. 2001;27:161-213. Observatorio de Salud Laboral. Proyectos. Fecha de actualización 8 Nov 2006 [accedido 25 nov 2006]. Disponible a: http://www.osl.upf.edu/proyecto.htm Oliva J. La valoración de costes indirectos en economía de la salud. Documentos de Trabajo de la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la UCM [actualizado 29 Nov 1999] [accedido 15 Nov 2006]. Disponible a: http://www.ucm.es/BUCM/cee/doc/9917/9917.htm Oliva J, Lobo F, López Bastida J, Duque B, Osuna R. Costes no sanitarios ocasionados por las enfermedades isquémicas del corazón en España. Revista de Información Comercial Española Cuadernos Económicos. 2004;67:263-93. Orriols R, Costa R, Albanell M, lberti C, Castejón J, Monso E, et al. Reported occupational respiratory disease in Catalonia. Occup Environ Med. 2006;63:255-60. Pickvance S, Karnon J, Peters J, El-Arifi K. Further assessment of the impact of REACH on occupational health with a focus on skin and respiratory disease. ETUI-REHS, 2005 [accedido 13 Dic 2006]. Disponible a: hesa.etui-rehs.org/uk/dossiers/files/Sheffield_FINAL.pdf. Riihimäki H, Kurppa K, Karjalainen A, Palo L, Jolanki R, Keskinen H, et al. Occupational diseases in Finland in 2002 New cases of occupational diseases reported to the Finnish Register of Occupational Diseases. Helsinki: Finnish Institute of Occupational Health; 2004. Risk and Policy Analysts Limited (RPA). Assessment of the impact of the new chemicals policy on occupational health Report to the European Commission – Environment Directorate-General. 2003 [accedido 15 Nov 2006]. Disponible a: http://www.rpaltd.co.uk/

39

Rutstein DD, Mullan RJ, Frazier TM, Halperin WE, Melius JM, Sestito JP. Sentinel Health Events (occupational): a basis for physician recognition and public health surveillance. Am J Public Health. 1983;73:1054-62. Seguí-Gómez M, Mackenzie EJ. Measuring the public health impact of injuries. Epidemiol Rev. 2003; 25:3-19 Steenland K, Burnett C, Lalich N, Ward E, Hurrell J. Dying for work: the magnitude of US mortality from selected causes of death associated with occupation. Am J Ind Med. 2003;43:461-82. University of Manchester. Centre for Occupational and Environmental Health. The Health and Occupation Reporting Network. Página principal [accedido 25 Oct 2006]. Disponible a: www.coeh.man.ac.uk/thor. Yelin E. Cost of musculoskeletal diseases: impact of work disability and functional decline. J Rheumatol Suppl. 2003;68:8-11.

40

10. Taules

Taula 1. Malalties professionals amb baixa (n = 6.580) per províncies, característiques

demogràfiques i laborals dels treballadors i agents causals. Catalunya, 2004:

n1

%

Taxa

(x 1.000 treballadors2)

Província

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

4.535

1.052

343

650

68,9

16,0

5,2

9,9

1,95

3,66

1,98

2,30

Sexe

Homes

Dones

3.730

2.850

56,7

43,3

2,01

2,19

Edat

< 35 anys

35-54 anys

> 54 anys

2.625

3.280

635

40,1

50,2

9,7

2,06

2,29

1,74

Sector econòmic

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

51

3.655

663

2.211

0,78

55,5

10,1

33,6

0,75

5,84

2,09

1,07

Total 6.580 2,14

1 Modificat per Benavides i col·laboradors, 2006. 2 Per 1.000 treballadors donats d’alta a la Seguretat Social per dades a Taula 2.

41

Taula 2. Treballadors (en milers) en les províncies de Catalunya per algunes variables

demogràfiques i laborals:

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

n % n % n % n % n %

Sexe1

Homes

Dones

1.339,7

1.007,7

57,1

42,9

165,7

115,2

59,0

41,0

106,4

68,6

60,8

39,2

168,9

110,3

60,5

39,5

1.780,7

1.301,8

57,8

42,2

Edat2,3

< 35 anys

35-54 anys

> 54 anys

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

1.276,3

1.429,6

364,6

41,5

46,6

11,9

Sector econòmic2

Agrari

Indústria

Construcció

Serveis

20,0

498,2

207,7

1.602,4

0,9

21,4

8,9

68,8

10,4

54,5

40,7

181,8

3,6

19,0

14,2

63,3

20,5

27,6

23,3

101,8

11,8

15,9

13,5

58,8

17,5

45,6

45,3

174,1

6,2

16,1

16,0

61,6

68,3

626,0

317,7

2.060,1

2,2

20,4

10,3

67,1

Total2,4 2.329,9 75,8 287,6 9,4 173,2 5,6 282,6 9,2 3.073,3 100

1 Treballadors afiliats donats d’alta (tots els règims). Desembre 2004. Ministeri de Treball i

Afers Socials, 2004c. 2 Treballadors afiliats donats d’alta (tots els règims). Mitjana anual 2004. Ministeri de Treball

i Afers Socials, 2004b. 3 Dades no disponibles per províncies.

4 Els totals no coincideixen exactament per variacions (mínimes) entre les diferents fonts i per

valors perduts per les variables (no consta). Els percentatges en aquest cas són horitzontals.

42

Taula 3. Estimacions del nombre de morts d’origen laboral produïdes per accidents i per

malalties laborals en diversos països:

País Any Accidents

de treball

Malalties

laborals

% de mortalitat per malalties

laborals sobre total de morts

laborals

Austràlia

Canadà

Finlàndia

Nova Zelanda

Estats Units

1992

1989

1996

1999

1997

393

869

82

91

6.238

2.290

4.195

1.728

886

49.016

85%

83%

95%

91%

89%

Font: Modificat per Driscoll i col·laboradors, 2005.

43

Taula 4. Estimació del nombre de morts per malaltia laboral a Catalunya per la relació

proporcional amb el nombre de morts per accidents de treball observat en altres països (vegeu

Taula 3):

Morts per accident de treball

durant la jornada (2004)

Morts estimades per malalties

laborals (límit inferior – límit

superior)1

Província

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

99

8

21

21

483-1.881

39-152

103-399

103-399

Sexe

Homes

Dones

138

11

674-2.622

54-209

Sector econòmic

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

5

33

47

64

24-95

161-627

229-893

312-1.216

1 Per Driscoll i col·laboradors, 2005. Entre el 83% (límit inferior) i el 95% (límit superior) de

la mortalitat d’origen laboral estaria causada per malalties, i la resta correspondria a morts per

accidents.

44

Taula 5. Riscos atribuïbles proporcionals per grups principals de malalties (% de morts

causades per exposicions laborals en cada grup) estimats en diferents estudis:

Markowitz i

col·laboradors. Nova York, 1989

Leigh i col·laboradors. EUA, 1997

Nurminen i Karjalainen. Finlàndia, 2001

Steenland i col·laboradors. EUA, 2003g

Càncer 10 6-10 8,4

2,4-4,8

Malalties del sistema respiratori

4,1

Malalties respiratòries cròniques

1-3a 10b 11,7b 5-24b

Asma 18,2

11-21

Pneumoconiosi 100 100 100

100

Malalties del sistema circulatori

1-3 5-10c

0,6-1,2d 12,4 6,3-18,0h

Malalties renals 1-3 1-3 1,3f

8,2-14,5

Malalties del sistema digestiu

2,1 0,2-1,4i

Malalties neurològiques

1-3 1-3 3,1

Alteracions mentals 3,5 Malalties infeccioses 8,8 Tuberculosi 6,0

5-6

Accidents 3,1

Total 3-4 6-10 6,7

5,7-16,0j

a Inclou emfisema, asma, bronquitis, bronquièctasi i alveolitis al·lèrgica. b Malaltia pulmonar obstructiva crònica. c Per edat 24-64 anys. d Per a totes les edats. e Categories de malaltia per CIE-10. Morts <25 anys, excepte: malalties cardiovasculars; 25-74 anys, amb

ponderacions del 25%, 50% i 75% per 60-64, 65-69 i 70-74 anys respectivament; malalties digestives i

infeccioses 25-64 anys; accidents 15-64 anys. f Malalties del sistema genitourinari. g Categories de malaltia per CIE-9. Morts <20 anys per asma, <30 anys per càncer, malalties respiratòries i

fallades renals, i 20-69 anys per malaltia coronària cardíaca. h Malaltia coronària cardíaca. i Càncer de fetge, cirrosi no alcohòlica, i hepatitis crònica B i C. j Per dades disponibles en l’article (estimació no aportada pels autors).

45

Taula 6. Riscos atribuïbles per mortalitat laboral per grups principals de malalties (% de morts

causades per exposicions laborals en cada grup), estimadors per a homes i dones per

Nurminen i Karjalainen (2001):

CIE-10a Homes Dones

Malalties infeccioses i parasitàries 001-008 4,8 32,5

Tumors 009-041 13,8 2,2

Alteracions mentals 046-049 7,3 1,8

Malalties del sistema nerviós 050-052 5,1 1,7

Malalties de l’aparell circulatori 053-061 14,4 6,7

Malalties de l’aparell respiratori 062-067 6,8 1,1

Malalties de l’aparell digestiu 068-072 2,3 1,5

Malalties del sistema genitourinari 077-080 3,0 0,4

Total 10,2 2,1

1 Classificació internacional de malalties, 10a revisió. Llista reduïda.

46

Taula 7. Malalties sentinella en salut laboral registrades a les unitats de salut laboral de

Catalunya, 2004:

n1

%

Taxa d’incidència

(x 1.000 treballadors2)

Total 1.774 -- 0,58

Barcelona USL Barcelona USL Barcelona Nord i Maresme USL Costa de Ponent USL Sabadell Girona USL Girona Lleida USL Lleida Tarragona USL Reus USL Tarragona

1.277 192 396 486 203

101 101

46 46

350 137 213

72,0

5,7

2,6

19,7

0,55 -- -- -- --

0,35

0,27

1,24 -- --

Diagnòstic (CIE-10) Alteracions mentals i del comportament Malalties del sistema nerviós i els sentits Malalties de l’aparell respiratori Alteracions osteomusculars Malalties de la pell Intoxicacions i enverinaments Altres / no consta

584 177 87 646 34 37 209

32,9 10,0 4,9 36,4 1,9 2,1 11,8

0,19 0,06 0,03 0,21 0,01 0,01 0,07

Sexe3

Homes Dones

849 923

47,9 52,1

0,48 0,71

Edat3

< 35 anys 35-54 anys > 54 anys

532 571 217

40,3 43,3 16,4

0,42 0,40 0,60

Sector econòmic3

Agricultura Indústria Construcció Serveis

5

561 92 745

0,4 40,0 6,5 53,1

0,07 0,90 0,29 0,36

1 Modificat per Benavides i col·laboradors, 2006. 2 Per 1.000 treballadors donats d’alta a la Seguretat Social per dades a Taula 2. 3 Hi ha valors perduts.

47

Taula 8. Malalties professionals amb baixa (n = 6.580) per províncies, característiques

demogràfiques i laborals dels treballadors i agents causals. Catalunya, 2004:

Taxes d’incidència per 1.000 treballadors1

Malalties

professionals2

Malalties laborals

sentinella3

Província

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

1,95

3,66

1,98

2,30

0,55

0,35

0,27

1,24

Sexe

Homes

Dones

2,01

2,19

0,48

0,71

Edat

< 35 anys

35-54 anys

> 54 anys

2,06

2,29

1,74

0,42

0,40

0,60

Sector econòmic

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

0,75

5,84

2,09

1,07

0,07

0,90

0,29

0,36

1 Treballadors donats d’alta a la Seguretat Social per dades a Taula 2. 2 Per registre oficial de malalties professionals (Departament de Treball i Indústria, 2004). 3 Per registre de malalties laborals sentinella de les unitats de salut laboral (Benavides i

col·laboradors, 2006).

48

Taula 9. Taxes d’incidència estimades per als principals grups de malalties laborals incloses

en l’esquema de declaració de successos sentinella en salut laboral de l’Instituto Navarro de

Salud Laboral per a l’any 2004:

Malaltia Taxes d’incidència

(per 1.000 treballadors/any)

Tendinitis membre superior (colze i canell) 2,02

Dermatosi 0,75

Síndrome del túnel carpià 0,56

Asma 0,14

Font: Instituto Navarro de Salud Laboral, 2006.

Taula 10. Sistemes inclosos en el programa de vigilància sentinella de malalties d’origen

laboral del Regne Unit (Health and Occupation Reperting Network, THOR):

Sistema Any

d’inici

Tipus de malalties

declarades

Declarants

SWORD

EPIDERM

OPRA

MOSS

SOSMI

SIDAW

OSSA

THOR-ENT

1988

1993

1996

1997

1999

1996

1997

2005

Respiratòries

Pell

Laborals

Osteomusculars

Psiquiàtriques

Infeccioses

Auditives

Malalties ORL1

Pneumòlegs

Dermatòlegs

Metges del treball

Reumatòlegs

Psiquiatres

Infectòlegs

Audiòlegs

Otorinolaringòlegs

1 Malalties otorinolaringològiques.

49

Taula 11. Taxes d’incidències per als principals grups de malalties laborals inclosos en

l’esquema de declaració de successos sentinella en salut laboral OPRA (Occupational

Phisicians Reperting Activiti), en el Regne Unit, per al període 1996-2001:

Malaltia Taxes d’incidència

(per 1.000 treballadors/any)

Homes Dones Total

Osteomusculars 1,73 1,52 1,63

Mentals 0,80 0,86 0,83

Dèrmiques 0,69 0,51 0,60

Respiratòries 0,30 0,16 0,23

Audiològiques 0,26 0,14 0,14

Font: Cherri i col·laboradors, 2002.

50

Taula 12. Taxes d’incidència de malalties laborals a Finlàndia, 2002:

Grups i denominacions per CIE-10

Taxes d’incidència1

(per 100.000 treballadors)

Homes Dones Total

Malalties infeccioses i parasitàries 7,31 11,96 9,56 Nefritis epidèmica 6,02 1,38 3,78 Micosi 0,08 1,64 0,83 Escabiosi 0,56 7,14 3,74 Tuberculosi 0,24 1,03 0,62 Altres 0,40 0,77 0,58 Neoplàsies 10,68 0,34 5,69 Càncer broncopulmonar 6,67 0,09 3,49 Mesotelioma 3,69 0,17 2,00 Altres 0,32 0,09 0,21 Alteracions mentals i del comportament 0,40 0,26 0,33 Malalties del sistema nerviós 2,97 3,18 3,08 Mononeuropatia 1,69 2,84 2,24 Encefalopatia tòxica 0,72 0,34 0,54 Altres 0,56 0 0,29 Malalties dels ulls 5,54 0,95 3,33 Conjuntivitis 0,56 0,86 0,71 Queratoconjuntivitis per llum ultraviolada 4,90 0,09 2,58 Altres 0,08 0 0,04 Malalties de l’oïda 61,04 4,82 33,92 Pèrdua d’audició per soroll 60,88 4,65 33,75 Altres 0,16 0,17 0,17 Malalties del sistema circulatori 0,88 0,09 0,50 Síndrome vibracions mà-braç 0,88 0,09 0,50 Malalties respiratòries 57,43 37,52 47,84 Asma 10,84 14,80 12,76 Rinitis al·lèrgica 4,66 8,26 6,40 Alveolitis al·lèrgica 1,85 2,75 2,29 Síndrome tòxica per pols orgànic 0,24 0,43 0,33 Asbestosi 6,91 0,17 3,66 Plaques i adhesions pleurals 27,31 0,52 14,38 Silicosi 0,48 0 0,25 Altres símptomes irritatius i d’hipersensibilitat 1,93 7,31 4,53 Altres 3,21 3,27 3,24 Malalties gastrointestinals 0,08 0 0,04 Malalties de la pell i teixit subcutani2 29,56 40,36 34,79 Malalties osteomusculars 56,63 50,09 53,49 Epicondilitis 22,33 22,38 22,36 Tenosinovitis, peritendinitis 13,01 9,98 11,55 Bursitis 1,61 0,09 0,87 Altres 19,68 17,64 18,70 Lesions i enverinaments 2,33 0,43 1,41 Enverinaments 0,88 0,17 0,54 Altres 1,45 0,26 0,87 Altres 6,75 4,82 5,82 TOTAL 241,61 154,73 199,75

1 Taxes d’incidència calculades per casos enregistrats (Finnish Register of Occupational Diseases, 2002) i població ocupada a Finlàndia per Labour Force Survei 2002 (European Communities, 2003). 2 Les infeccions i ferides de pell s'inclouen en altres apartats.

51

Taula 13. Límit inferior i superior per les taxes d’incidència estimades de malalties laborals

per a la població canadenca, 1989:

Incidència anual (x 1.000 treballadors)

Grups de malalties Límit

inferior Límit superior Mitjana

Dermatitis 0,86 0,97 0,92 Malalties infeccioses 0,13 0,15 0,14 Pneumoconiosi 0,02 0,02 0,02

Intoxicacions per substàncies i materials 0,32 0,37 0,34 Cremades químiques 0,68 0,76 0,72 Hipoacúsia o sordesa per soroll 0,91 1,09 1,00 Al·lèrgies 0,01 0,01 0,01 Malalties per radiacions 0,26 0,26 0,26 Tumors malignes 0,30 0,75 0,53 Infart de miocardi 0,03 0,08 0,06 Asma 0,07 0,54 0,31 Malaltia pulmonar crònica 0,05 0,69 0,37 Síndrome del túnel carpià 0,63 1,12 0,88 Malalties osteomusculars (altres) 1,53 1,53 1,53 Total 0,58 8,34 7,07

Font: Modificat per Kraut, 1994.

52

Taula 14. Taxes d’incidència (x 10.000 treballadors) per malalties d’origen laboral per

diferents fonts:

Estimació inferior

Font Estimació superior

Font

Malalties osteomusculars 5,35 2 25,801 4

Hipoacúsia o sordesa per soroll 1,422 3 9,98 1

Malalties de la pell 3,48 2 9,163 1

Alteracions mentals 0,03 2 8,28 3

Malalties respiratòries 2,31 3 6,964 1

Tumors malignes 0,57 2 5,25 1

Malalties del sistema nerviós 3,085 2 3,085 2

Malalties infeccioses 0,96 2 1,38 1

Malalties cardiovasculars 0,616 1,2 0,616 1,2

Malalties dels ulls 0,335 2 0,335 2

Malalties gastrointestinals 0,0045 2 0,0045 2

Fonts: 1. Kraut, 1994; 2. Riihimäki i col·laboradors, 2004; 3. Cherri i col·laboradors, 2002; 4.

Instituto Navarro de Salud Laboral, 2006. 1 Tendinitis del membre superior i síndrome del túnel carpià. 2 Malalties audiològiques. 3 Dermatitis. 4 Malalties respiratòries cròniques, asma i pneumoconiosi. 5 Una sola font disponible. 6 Influeix la suma de síndrome de vibració mà-braç (Riihimäki i col·laboradors, 2004) i infart

de miocardi (Kraut, 1994).

53

Taula 15. Prevalença de problemes de salut consultats al metge i atribuïbles al treball per

percepció dels treballadors.1 V Encuesta Nacional de Condiciones de Trabajo, 2003:

Homes

%

Dones %

Mal de coll 2,94 7,67 Mal d’esquena 6,15 9,63 Hèrnia de disc 0,50 1,03 Mal en membre superior 1,94 3,75 Mal en canell o mà 0,68 2,18 Mal en membre inferior 1,97 2,18 Esquinç muscular, luxació, fractura, 1,00 0,87 Cremades 0,09 0,05 Ferides per talls, punxades, cops, projeccions 1,80 0,33 Malalties del cor 0,21 0,11 Malalties de les venes (varius, trombosi) 0,32 1,03 Alteracions gastrointestinals 0,94 1,25 Infeccions de l’aparell respiratori 0,97 1,14 Asma 0,24 0,54 Altres malalties respiratòries 0,35 0,22 Malalties de la pell 0,47 0,76 Al·lèrgies 0,47 1,03 Intoxicació aguda 0,03 0,00 Disminució de l’audició 0,24 0,38 Mal de cap (cefalea) 1,62 3,21 Vertígens o marejos 0,88 1,63 Alteracions de la visió o fatiga visual 1,47 2,50 Estrès 1,80 3,26 Depressió 0,71 1,69 Alteracions del son 1,12 1,52 Problemes de la veu 0,24 0,60 Cansament crònic 0,65 0,82 Malalties del fetge i de les seves vies biliars 0,12 0,00 Malalties del ronyó i de les vies urinàries 0,06 0,16 Altres 0,82 0,44 No contesta 0,21 0,49

1 Resposta múltiple.

54

Taula 16. Prevalença de problemes de salut atribuïbles al treball per percepció dels

treballadors.1 European Labour Force Survei, 1999 (UE-15):

Homes

%

Dones %

Alteracions osteomusculars 2,22 2,62 Estrès, depressió, ansietat 0,70 0,97 Alteracions pulmonars 0,36 0,31 Alteracions cardiovasculars 0,23 0,13 Mal de cap, fatiga visual 0,13 0,19 Alteracions auditives 0,18 0,05 Malalties infeccioses 0,10 0,13 Problemes de la pell 0,10 0,13 Altres 0,26 0,27

Font: Casos prevalents: European Communities, 2002. Denominadors: European

Commission, 2000 (ocupats + aturats). 1 S’assenyala només el problema considerat “més greu”.

55

Taula 17. Prevalences (x 100 treballadors) per malalties d'origen laboral segons diferents

fonts:

Homes Dones

Límit inferior1

Límit superior2

Límit inferior1

Límit superior2

Malalties osteomusculars 2,22 6,153 2,62 9,633

Estrès, depressió o ansietat 0,70 1,804 0,97 3,264

Malalties pulmonars 0,365 0,355,6 0,31 0,545,6

Malalties cardiovasculars 0,23 0,327 0,13 1,037

Mal de cap, fatiga visual 0,13 1,628 0,19 3,218

Hipoacúsia o sordesa per soroll 0,18 0,249 0,05 0,389

Malalties infeccioses 0,10 0,9710 0,13 1,1410

Malalties de la pell 0,10 0,47 0,13 0,76

Altres11 0,26 0,82 0,27 0,44

1 Per European Labour Force Survei, 1999 (vegeu Taula 16). 2 Per Encuesta Nacional de Condiciones de Trabajo, 2003 (vegeu Taula 15). 3 Mal d'esquena. 4 Estrès. 5 Per aquesta categoria de malalties s'inverteixen els límits superior i inferior per font. 6 Altres malalties respiratòries (homes); asma (dones). 7 Malalties de les venes (varius, trombosi). 8 Mal de cap. 9 Disminució de l’audició. 10 Infeccions de l’aparell respiratori. 11 La categoria d’ “altres” possibles malalties (sense especificar) lògicament difereix entre ambdues fonts, ja que les llistes de problemes previstos en les respostes tancades també eren diferents.

56

Taula 18. Estimació del nombre de morts per malalties laborals per tipus principals de causes

i per sexes. Catalunya, 2004:

HOMES CIE-10a Total

mortsb

RA (%)c Morts per malalties laboralsd

n %

Malalties infeccioses i parasitàries 001-008 273 4,8 13 0,6 Tumors 009-041 10.060 13,8 1388 63,5 Alteracions mentals 046-049 986 7,3 72 3,3 Malalties del sistema nerviós 050-052 954 5,1 49 2,2 Malalties de l’aparell circulatori 053-061 2.823 14,4 407 18,6 Malalties de l’aparell respiratori 062-067 3.310 6,8 225 10,3 Malalties de l’aparell digestiu 068-072 516 2,3 12 0,5 Malalties del sistema genitourinari 077-080 702 3 21 1,0 Total 19.624 2.187 100

DONES CIE-10a Total

mortsb

RA (%)c Morts per malalties laboralsd

n %

Malalties infeccioses i parasitàries 001-008 84 32,5 27 8,2 Tumors 009-041 6.056 2,2 133 40,3 Alteracions mentals 046-049 2.016 1,8 36 10,9 Malalties del sistema nerviós 050-052 1.558 1,7 26 7,9 Malalties de l’aparell circulatori 053-061 1.176 6,7 79 23,9 Malalties de l’aparell respiratori 062-067 2.212 1,1 24 7,3 Malalties de l’aparell digestiu 068-072 163 1,5 2 0,6 Malalties del sistema genitourinari 077-080 716 0,4 3 0,9 Total 13.981 330 100 a Codis de la llista reduïda de la classificació internacional de malalties, 10a revisió. b Total de morts en cada grup per les següents categories d’edat: malalties infeccioses i malalties de l’aparell digestiu: 25-64 anys; tumors, alteracions mentals, malalties del sistema nerviós, malalties de l’aparell respiratori i malalties del sistema genitourinari: 25 anys i més; malalties de l’aparell circulatori: 25-74 anys. Font: Institut Nacional d’Estadística, 2004a. c Risc atribuïble (%) o proporció de morts relacionades amb exposicions laborals per cada grup de causes i categories d’edat considerades. Font: Nurminen i Karjalainen, 2001. d Nombre de morts d’origen laboral per cada grup de causes i percentatge de mortalitat laboral en cada grup sobre el total de morts laborals.

57

Taula 19. Estimació del nombre de morts per malalties laborals per tipus principals de causes

i per sexes. Barcelona, 2004:

HOMES CIE-10a Total

mortsb

RA (%)c Morts per malalties laboralsd

n %

Malalties infeccioses i parasitàries 001-008 227 4,8 11 0,7 Tumors 009-041 7.454 13,8 1.029 63,3 Alteracions mentals 046-049 779 7,3 57 3,5 Malalties del sistema nerviós 050-052 691 5,1 35 2,2 Malalties de l’aparell circulatori 053-061 2.131 14,4 307 18,9 Malalties de l’aparell respiratori 062-067 2.400 6,8 163 10,0 Malalties de l’aparell digestiu 068-072 390 2,3 9 0,6 Malalties del sistema genitourinari 077-080 492 3 15 0,9 Total 14.564 1.626 100

DONES CIE-10a Total

mortsb

RA (%)c Morts per malalties laboralsd

n %

Malalties infeccioses i parasitàries 001-008 68 32,5 22 8,7 Tumors 009-041 4.577 2,2 101 40,1 Alteracions mentals 046-049 1.607 1,8 29 11,5 Malalties del sistema nerviós 050-052 1.124 1,7 19 7,5 Malalties de l’aparell circulatori 053-061 879 6,7 59 23,4 Malalties de l’aparell respiratori 062-067 1.639 1,1 18 7,1 Malalties de l’aparell digestiu 068-072 118 1,5 2 0,8 Malalties del sistema genitourinari 077-080 520 0,4 2 0,8 Total 10.532 252 100 a Codis de la llista reduïda de la classificació internacional de malalties, 10a revisió. b Total de morts en cada grup per les següents categories d’edat: malalties infeccioses i malalties de l’aparell digestiu: 25-64 anys; tumors, alteracions mentals, malalties del sistema nerviós, malalties de l’aparell respiratori i malalties del sistema genitourinari: 25 anys i més; malalties de l'aparell circulatori: 25-74 anys. Font: Institut Nacional d’Estadística, 2004a. c Risc atribuïble (%) o proporció de morts relacionades amb exposicions laborals per cada grup de causes i categories d’edat considerades. Font: Nurminen i Karjalainen, 2001. d Nombre de morts d’origen laboral per cada grup de causes i percentatge de mortalitat laboral en cada grup sobre el total de morts laborals.

58

Taula 20. Estimació del nombre de morts per malalties laborals per tipus principals de causes

i per sexes. Girona, 2004:

HOMES CIE-10a Total

mortsb

RA (%)c Morts per malalties laboralsd

n %

Malalties infeccioses i parasitàries 001-008 17 4,8 1 0,5 Tumors 009-041 978 13,8 135 64,6 Alteracions mentals 046-049 76 7,3 6 2,9 Malalties del sistema nerviós 050-052 98 5,1 5 2,4 Malalties de l’aparell circulatori 053-061 263 14,4 38 18,2 Malalties de l’aparell respiratori 062-067 315 6,8 21 10,0 Malalties de l’aparell digestiu 068-072 49 2,3 1 0,5 Malalties del sistema genitourinari 077-080 61 3 2 1,0 Total 1.857 209 100

DONES CIE-10a Total

mortsb

RA (%)c Morts per malalties laboralsd

n %

Malalties infeccioses i parasitàries 001-008 3 32,5 1 3,4 Tumors 009-041 527 2,2 12 41,4 Alteracions mentals 046-049 163 1,8 3 10,3 Malalties del sistema nerviós 050-052 171 1,7 3 10,3 Malalties de l’aparell circulatori 053-061 116 6,7 8 27,6 Malalties de l’aparell respiratori 062-067 168 1,1 2 6,9 Malalties de l’aparell digestiu 068-072 18 1,5 0 0,0 Malalties del sistema genitourinari 077-080 64 0,4 0 0,0 Total 1.230 29 100 a Codi de la llista reduïda de la classificació internacional de malalties, 10a revisió. b Total de morts en cada grup per les següents categories d’edat: malalties infeccioses i malalties de l’aparell digestiu: 25-64 anys; tumors, alteracions mentals, malalties del sistema nerviós, malalties de l’aparell respiratori i malalties del sistema genitourinari: 25 anys i més; malalties de l'aparell circulatori: 25-74 anys. Font: Institut Nacional d’Estadística, 2004a. c Risc atribuïble (%) o proporció de morts relacionades amb exposicions laborals per cada grup de causes i categories d’edat considerades. Font: Nurminen i Karjalainen, 2001. d Nombre de morts d’origen laboral per cada grup de causes i percentatge de mortalitat laboral en cada grup sobre el total de morts laborals.

59

Taula 21. Estimació del nombre de morts per malalties laborals per tipus principals de causes

i per sexes. Lleida, 2004:

HOMES CIE-10a Total

mortsb

RA (%)c Morts per malalties laboralsd

n %

Malalties infeccioses i parasitàries 001-008 10 4,8 0 0,0 Tumors 009-041 687 13,8 95 68,3 Alteracions mentals 046-049 47 7,3 3 2,2 Malalties del sistema nerviós 050-052 57 5,1 3 2,2 Malalties de l’aparell circulatori 053-061 130 14,4 19 13,7 Malalties de l’aparell respiratori 062-067 242 6,8 16 11,5 Malalties de l’aparell digestiu 068-072 33 2,3 1 0,7 Malalties del sistema genitourinari 077-080 55 3 2 1,4 Total 1.261 139 100

DONES CIE-10a Total

mortsb

RA (%)c Morts per malalties laboralsd

n %

Malalties infeccioses i parasitàries 001-008 6 32,5 2 10,0 Tumors 009-041 366 2,2 8 40,0 Alteracions mentals 046-049 85 1,8 2 10,0 Malalties del sistema nerviós 050-052 87 1,7 1 5,0 Malalties de l’aparell circulatori 053-061 78 6,7 5 25,0 Malalties de l’aparell respiratori 062-067 178 1,1 2 10,0 Malalties de l’aparell digestiu 068-072 9 1,5 0 0,0 Malalties del sistema genitourinari 077-080 44 0,4 0 0,0 Total 853 20 100 a Codi de la llista reduïda de la classificació internacional de malalties, 10a revisió. b Total de morts en cada grup per les següents categories d’edat: malalties infeccioses i malalties de l’aparell digestiu: 25-64 anys; tumors, alteracions mentals, malalties del sistema nerviós, malalties de l’aparell respiratori i malalties del sistema genitourinari: 25 anys i més; malalties de l’aparell circulatori: 25-74 anys. Font: Institut Nacional d’Estadística, 2004a. c Risc atribuïble (%) o proporció de morts relacionades amb exposicions laborals per cada grup de causes i categories d’edat considerades. Font: Nurminen i Karjalainen, 2001. d Nombre de morts d’origen laboral per cada grup de causes i percentatge de mortalitat laboral en cada grup sobre el total de morts laborals.

60

Taula 22. Estimació del nombre de morts per malalties laborals per tipus principals de causes

i per sexes. Tarragona, 2004:

HOMES CIE-10a Total

mortsb

RA (%)c Morts per malalties laboralsd

n %

Malalties infeccioses i parasitàries 001-008 19 4,8 1 0,5 Tumors 009-041 941 13,8 130 60,7 Alteracions mentals 046-049 84 7,3 6 2,8 Malalties del sistema nerviós 050-052 108 5,1 6 2,8 Malalties de l’aparell circulatori 053-061 299 14,4 43 20,1 Malalties de l’aparell respiratori 062-067 353 6,8 24 11,2 Malalties de l’aparell digestiu 068-072 44 2,3 1 0,5 Malalties del sistema genitourinari 077-080 94 3 3 1,4 Total 1.942 214 100

DONES CIE-10a Total

mortsb

RA (%)c Morts per malalties laboralsd

n %

Malalties infeccioses i parasitàries 001-008 7 32,5 2 6,7 Tumors 009-041 586 2,2 13 43,3 Alteracions mentals 046-049 161 1,8 3 10,0 Malalties del sistema nerviós 050-052 176 1,7 3 10,0 Malalties de l’aparell circulatori 053-061 103 6,7 7 23,3 Malalties de l’aparell respiratori 062-067 227 1,1 2 6,7 Malalties de l’aparell digestiu 068-072 18 1,5 0 0,0 Malalties del sistema genitourinari 077-080 88 0,4 0 0,0 Total 1.366 30 100 a Codi de la llista reduïda de la classificació internacional de malalties, 10a revisió. b Total de morts en cada grup per les següents categories d’edat: malalties infeccioses i malalties de l’aparell digestiu: 25-64 anys; tumors, alteracions mentals, malalties del sistema nerviós, malalties de l’aparell respiratori i malalties del sistema genitourinari: 25 anys i més; malalties de l’aparell circulatori: 25-74 anys. Font: Institut Nacional d’Estadística, 2004a. c Risc atribuïble (%) o proporció de morts relacionades amb exposicions laborals per cada grup de causes i categories d’edat considerades. Font: Nurminen i Karjalainen, 2001. d Nombre de morts d’origen laboral per cada grup de causes i percentatge de mortalitat laboral en cada grup sobre el total de morts laborals.

61

Taula 23. Nombre de morts totals per malalties laborals i taxes de mortalitat. Catalunya, 2004:

Homes Dones

n Taxa de mortalitat (x 10.000)1

n Taxa de mortalitat (x 10.000)1

Barcelona 1.626 12,14 252 2,50

Girona 209 12,61 29 2,52

Lleida 139 13,06 20 2,92

Tarragona 214 12,67 30 2,72

Catalunya2 2.187 12,28 330 2,53

1 Per 10.000 treballadors donats d’alta a la Seguretat Social (Ministeri de Treball i Afers

Socials, 2004c). 2 Pot no coincidir exactament amb la suma de les províncies, a causa de l’arrodoniment a

nombres sencers.

Taula 24. Relació entre la mortalitat per accidents de treball i la mortalitat per malalties

laborals. Catalunya , 2004:

Mortalitat total d’origen laboral Morts per

accident de treball1

Morts per malaltia laboral2

% a causa d’accidents

% a causa de malalties

Barcelona 98 1.878 5,0 95,0

Girona 10 238 4,0 96,0

Lleida 20 159 11,2 88,8

Tarragona 20 244 7,6 92,4

Catalunya 148 2.5173 5,6 94,4

1 Morts totals per accident de treball (Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004a). 2 Morts totals per malalties laborals per suma de les estimacions de mortalitat per a homes i

dones (taules 20-24). 3 Pot no coincidir exactament amb la suma de les províncies a causa de l’arrodoniment a

nombres sencers.

62

Taula 25. Casos incidents de malalties d'origen laboral per diferents grups de malalties.1

Catalunya, 2004:

Estimació inferior2

Estimació superior2

Mitjana3

n %

Malalties osteomusculars 1.644 7.929 4.787 35,0

Hipoacúsia o sordesa per soroll 436 3.067 1.752 12,8

Malalties de la pell 1.070 2.815 1.942 14,2

Alteracions mentals 9 2.545 1.277 9,3

Malalties respiratòries 710 2.139 1.424 10,4

Tumors malignes 175 1.613 894 6,5

Malalties del sistema nerviós 947 947 947 6,9

Malalties infeccioses 295 424 360 2,6

Malalties cardiovasculars 187 187 187 1,4

Malalties dels ulls 101 101 101 0,7

Malalties gastrointestinals 1 1 1 0,0

Total4 5.576 21.769 13.673 100

1 Per incidències i fonts a la Taula 14 i població laboral donada d’alta a la Seguretat Social

(Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004b).

2 Fonts: Kraut, 1994; Cherri i col·laboradors, 2002; Riihimäki i col·laboradors, 2004; Instituto

Navarro de Salud Laboral, 2006. 3 n = (estimació inferior + estimació superior) / 2; % = percentatges verticals. 4 Suma columnes.

63

Taula 26. Casos incidents de malalties d’origen laboral per diferents grups de malalties.1

Barcelona, 2004:

Estimació inferior2

Estimació superior2

Mitjana3

n %

Malalties osteomusculars 1.246 6.011 3.629 35,0

Hipoacúsia o sordesa per soroll 331 2.325 1.328 12,8

Malalties de la pell 811 2.134 1.472 14,2

Alteracions mentals 7 1.929 968 9,3

Malalties respiratòries 538 1.622 1.080 10,4

Tumors malignes 133 1.223 678 6,5

Malalties del sistema nerviós 718 718 718 6,9

Malalties infeccioses 224 322 273 2,6

Malalties cardiovasculars 142 142 142 1,4

Malalties dels ulls 77 77 77 0,7

Malalties gastrointestinal 1 1 1 0,0

Total4 4.227 16.504 10.365 100

1 Per incidències i fonts a la Taula 14 i població laboral donada d’alta a la Seguretat Social

(Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004b).

2 Fonts: Kraut, 1994; Cherri i col·laboradors, 2002; Riihimäki i col·laboradors, 2004; Instituto

Navarro de Salud Laboral, 2006. 3 n = (estimació inferior + estimació superior) / 2; % = percentatges verticals. 4 Suma columnes.

64

Taula 27. Casos incidents de malalties d’origen laboral per diferents grups de malalties.1

Girona, 2004:

Estimació inferior2

Estimació superior2

Mitjana3

n %

Malalties osteomusculars 154 742 448 35,2

Hipoacúsia o sordesa per soroll 41 287 164 12,9

Malalties de la pell 100 263 182 14,3

Alteracions mentals 1 238 119 9,4

Malalties respiratòries 66 200 133 10,5

Tumors malignes 16 151 84 6,6

Malalties del sistema nerviós 89 89 89 7,0

Malalties infeccioses 28 40 34 2,7

Malalties cardiovasculars 18 18 18 0,7

Malalties dels ulls 9 9 9 0,7

Malalties gastrointestinals 0 0 0 0,0

Total4 522 2.037 1.280 100

1 Per incidències i fonts a Taula 14 i població laboral donada d’alta a la Seguretat Social

(Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004b).

2 Fonts: Kraut, 1994; Cherri i col·laboradors, 2002; Riihimäki i col·laboradors, 2004; Instituto

Navarro de Salud Laboral, 2006. 3 n = (estimació inferior + estimació superior) / 2; % = percentatges verticals. 4 Suma columnes.

65

Taula 28. Casos incidents de malalties d’origen laboral per a diferents grups de malalties.1

Lleida, 2004:

Estimació inferior2

Estimació superior2

Mitjana3

n %

Malalties osteomusculars 93 447 270 35,0

Hipoacúsia o sordesa per soroll 25 173 99 12,8

Malalties de la pell 60 159 109 14,2

Alteracions mentals 1 143 72 9,3

Malalties respiratòries 40 121 80 10,4

Tumors malignes 10 91 50 6,5

Malalties del sistema nerviós 53 53 53 6,9

Malalties infeccioses 17 24 20 2,6

Malalties cardiovasculars 11 11 11 1,4

Malalties dels ulls 6 6 6 0,7

Malalties gastrointestinals 0 0 0 0,0

Total4 314 1.227 771 100

1 Per incidències i fonts a Taula 14 i població laboral donada d’alta a la Seguretat Social

(Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004b).

2 Fonts: Kraut, 1994; Cherri i col·laboradors, 2002; Riihimäki i col·laboradors, 2004; Instituto

Navarro de Salud Laboral, 2006. 3 n = (estimació inferior + estimació superior) / 2; % = percentatges verticals. 4 Suma columnes.

66

Taula 29. Casos incidents de malalties d’origen laboral per diferents grups de malalties.1

Tarragona, 2004:

Estimació inferior2

Estimació superior2

Mitjana3

n %

Malalties osteomusculars 151 729 440 35,0

Hipoacúsia o sordesa per soroll 40 282 161 12,8

Malalties de la pell 98 259 179 14,2

Alteracions mentals 1 234 117 9,3

Malalties respiratòries 65 197 131 10,4

Tumors malignes 16 148 82 6,5

Malalties del sistema nerviós 87 87 87 6,9

Malalties infeccioses 27 39 33 2,6

Malalties cardiovasculars 17 17 17 1,4

Malalties dels ulls 9 9 9 0,7

Malalties gastrointestinals 0 0 0 0,0

Total4 513 2.002 1.257 100

1 Per incidències i fonts a Taula 14 i població laboral donada d’alta a la Seguretat Social

(Ministeri de Treball i d’Afers Socials, 2004b).

2 Fonts: Kraut, 1994; Cherri i col·laboradors, 2002; Riihimäki i col·laboradors, 2004; Instituto

Navarro de Salud Laboral, 2006. 3 n = (estimació inferior + estimació superior) / 2; % = percentatges verticals. 4 Suma columnes.

67

Taula 30. Casos incidents de malalties laborals. Catalunya, 2004:

Estimació inferior Estimació superior Mitjana1

n

Barcelona 4.227 16.504 10.365

Girona 522 2.037 1.280

Lleida 314 1.227 771

Tarragona 513 2.002 1.257

Catalunya 5.576 21.769 13.673

1 n = (estimació inferior + estimació superior) / 2.

Taula 31. Malalties professionals registrades i malalties laborals estimades. Catalunya, 2004:

Malalties

professionals1

Malalties laborals2 Subregistre3

Barcelona 5.543 10.365 46,5

Girona 1.273 1.280 0,5

Lleida 479 771 37,9

Tarragona 891 1.257 29,1

Catalunya2 8.186 13.673 40,1

1 Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004a. 2 Estimació mitjana (vegeu Taula 32). 3 [(malalties laborals – malalties professionals) / malalties laborals] x 100.

68

Taula 32. Casos prevalents de malalties d’origen laboral a Catalunya per diferents grups de

malalties:1

Mitjana

Homes Estimació inferior

Estimació superior

n %

Malalties osteomusculars 39.492 109.513 74.503 49,1

Estrès, depressió o ansietat 12.549 32.053 22.301 14,7

Malalties pulmonars 6.493 6.232 6.363 4,2

Malalties cardiovasculars 4.131 5.698 4.915 3,2

Mal de cap, fatiga visual 2.259 28.847 15.553 10,3

Hipoacúsia o sordesa per soroll 3.133 4.274 3.703 2,4

Malalties infeccioses 1.778 17.273 9.525 6,3

Malalties de la pell 1.846 8.369 5.108 3,4

Altres 4.622 14.602 9.612 6,3

Total 76.304 226.861 151.583 100

Mitjana

Dones Estimació inferior

Estimació superior

n %

Malalties osteomusculars 34.090 125.363 79.727 48,6

Estrès, depressió o ansietat 12.574 42.439 27.507 16,8

Malalties pulmonars 4.088 7.030 5.559 3,4

Malalties cardiovasculars 1.647 13.409 7.528 4,6

Mal de cap, fatiga visual 2.448 41.788 22118 13,5

Hipoacúsia o sordesa per soroll 628 4.947 2.787 1,7

Malalties infeccioses 1.744 14.841 8.292 5,1

Malalties de la pell 1.661 9.894 5.778 3,5

Altres 3.481 5.728 4.605 2,8

Total 62.363 265.437 163.900 100

1 Per prevalences i fonts a Taula 17 i població laboral donada d’alta a la Seguretat Social

(Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004c).

69

Taula 33. Casos prevalents de malalties d’origen laboral a Barcelona per diferents grups de

malalties:1

Mitjana

Homes Estimació inferior

Estimació superior

n %

Malalties osteomusculars 29.712 82.392 56.052 49,1

Estrès, depressió o ansietat 9.441 24.115 16.778 14,7

Malalties pulmonars 4.885 4.689 4.787 4,2

Malalties cardiovasculars 3.108 4.287 3.697 3,2

Mal de cap, fatiga visual 1.700 21.703 11.701 10,3

Hipoacúsia o sordesa per soroll 2.357 3.215 2.786 2,4

Malalties infeccioses 1.337 12.995 7.166 6,3

Malalties de la pell 1.389 6.297 3.843 3,4

Altres 3.477 10.986 7.231 6,3

Total 57.407 170.678 114.042 100

Mitjana

Dones Estimació inferior

Estimació superior

n %

Malalties osteomusculars 26.389 97.042 61.715 48,6

Estrès, depressió o ansietat 9.734 32.851 21.292 16,8

Malalties pulmonars 3.164 5.442 4.303 3,4

Malalties cardiovasculars 1.275 10.379 5.827 4,6

Mal de cap, fatiga visual 1.895 32.347 17.121 13,5

Hipoacúsia o sordesa per soroll 486 3.829 2.158 1,7

Malalties infeccioses 1.350 11.488 6.419 5,1

Malalties de la pell 1.286 7.659 4.472 3,5

Altres 2.695 4.434 3.564 2,8

Total 48.274 205.470 126.872 100

1 Per prevalences i fonts a Taula 17 i població laboral donada d’alta a la Seguretat Social

(Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004c).

70

Taula 34. Casos prevalents de malalties d’origen laboral a Girona per diferents grups de

malalties:1

Mitjana

Homes Estimació inferior

Estimació superior

n %

Malalties osteomusculars 3.675 10.191 6.933 49,2

Estrès, depressió o ansietat 1.168 2.983 2.075 14,7

Malalties pulmonars 604 580 592 4,2

Malalties cardiovasculars 384 530 457 3,2

Mal de cap, fatiga visual 210 2.684 1.447 10,3

Hipoacúsia o sordesa per soroll 292 398 345 2,4

Malalties infeccioses 165 1.607 886 6,3

Malalties de la pell 172 779 475 3,4

Altres 430 1.359 894 6,3

Total 7.100 21.110 14.105 100

Mitjana

Dones Estimació inferior

Estimació superior

n %

Malalties osteomusculars 3.017 11.094 7.055 48,6

Estrès, depressió o ansietat 1.113 3.756 2.434 16,8

Malalties pulmonars 362 622 492 3,4

Malalties cardiovasculars 146 1.187 666 4,6

Mal de cap, fatiga visual 217 3.698 1.957 13,5

Hipoacúsia o sordesa per soroll 56 438 247 1,7

Malalties infeccioses 154 1.313 734 5,1

Malalties de la pell 147 876 511 3,5

Altres 308 507 407 2,8

Total 5.519 23.489 14.504 100

1 Per prevalences i fonts a Taula 17 i població laboral donada d’alta a la Seguretat Social

(Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004c).

71

Taula 35. Casos prevalents de malalties d’origen laboral a Lleida per diferents grups de

malalties:1

Mitjana

Homes Estimació inferior

Estimació superior

n %

Malalties osteomusculars 2.360 6.544 4.452 49,2

Estrès, depressió o ansietat 750 1.915 1.333 14,7

Malalties pulmonars 388 372 380 4,2

Malalties cardiovasculars 247 340 294 3,2

Mal de cap, fatiga visual 135 1.724 929 10,3

Hipoacúsia o sordesa per soroll 187 255 221 2,4

Malalties infeccioses 106 1.032 569 6,3

Malalties de la pell 110 500 305 3,4

Altres 276 872 574 6,3

Total 4.559 13.555 9.057 100

Mitjana

Dones Estimació inferior

Estimació superior

n %

Malalties osteomusculars 1.796 6.606 4.201 48,6

Estrès, depressió o ansietat 663 2.236 1.449 16,8

Malalties pulmonars 215 370 293 3,4

Malalties cardiovasculars 87 707 397 4,6

Mal de cap, fatiga visual 129 2.202 1.166 13,5

Hipoacúsia o sordesa per soroll 33 261 147 1,7

Malalties infeccioses 92 782 437 5,1

Malalties de la pell 88 521 304 3,5

Altres 183 302 243 2,8

Total 3.286 13.988 8.637 100

1 Per prevalences i fonts a Taula 17 i població laboral donada d’alta a la Seguretat Social

(Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004c).

72

Taula 36. Casos prevalents de malalties d’origen laboral a Tarragona per diferents grups de

malalties:1

Mitjana

Homes Estimació inferior

Estimació superior

n %

Malalties osteomusculars 3.746 10.387 7.067 49,1

Estrès, depressió o ansietat 1.190 3.040 2.115 14,7

Malalties pulmonars 616 591 604 4,2

Malalties cardiovasculars 392 540 466 3,2

Mal de cap, fatiga visual 214 2.736 1.475 10,3

Hipoacúsia o sordesa per soroll 297 405 351 2,4

Malalties infeccioses 169 1.638 903 6,3

Malalties de la pell 175 794 484 3,4

Altres 438 1.385 912 6,3

Total 7.237 21.518 14.378 100

Mitjana

Dones Estimació inferior

Estimació superior

n %

Malalties osteomusculars 2.888 10.622 6.755 48,6

Estrès, depressió o ansietat 1.065 3.596 2.331 16,8

Malalties pulmonars 346 596 471 3,4

Malalties cardiovasculars 140 1.136 638 4,6

Mal de cap, fatiga visual 207 3.541 1.874 13,5

Hipoacúsia o sordesa per soroll 53 419 236 1,7

Malalties infeccioses 148 1.257 703 5,1

Malalties de la pell 141 838 490 3,5

Altres 295 485 390 2,8

Total 5.284 22.490 13.887 100

1 Per prevalences i fonts a Taula 17 i població laboral donada d’alta a la Seguretat Social

(Ministeri de Treball i Afers Socials, 2004c).

73

Taula 37. Casos prevalents (estimacions mitjanes) de malalties laborals. Catalunya, 2004:

Homes Dones Total

Barcelona 114.042 126.872 240.914

Girona 14.105 14.504 28.609

Lleida 9.057 8.637 17.694

Tarragona 14.378 13.887 28.265

Catalunya 151.582 163.900 315.482